El refugi amb Jaume Lías. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lías i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs comencem de nou la setmana, ja hem arribat un altre cop el dilluns i per davant tenim una setmana preparada de sorpreses i de molt bona ràdio. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. I avui incluirem una variació en el calendari habitual i farem primer la secció que entrevistarem a la Reyes, la presidenta de Vole i Sant Just. I tot seguit presentarem la cançó i l'efemèria d'Adlia. I a dos quarts de sis, bueno, no farem a dos quarts de sis, serà una mica més tard, a les sis començarem les seccions amb la canya Baix Llobregat, amb DJ Hambo Hamito i posarem fi amb Veus d'Emigrants.
on la Consòlia i el Jordi, juntament amb el Mamadú, ens descobriran la realitat de les persones migrades. Doncs ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
Setmana clau a la comunitat valenciana per decidir el successor de Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat. Després de la seva dimissió, ja fa més d'una setmana, el Partit Popular i Vox intensifiquen les negociacions per acordar un nou president abans del 19 de novembre, el termini límit per evitar una crisi institucional i unes possibles noves eleccions.
Tot apunta que el PP proposarà el secretari general del partit valencià, Juanfran Pérez Llorca, com a candidat, però Vox encara no ha arribat una confirmació oficial. Des de la formació de Bascal reclamen més pes en el discurs i en els pressupostos i recorden que tenen el botó electoral a les seves mans si no arriben a un acord.
Mentrestant, la direcció del PP i els seus varons reclamen estabilitat i sentit d'estat. Feijó, des de Sevilla, ha demanat tancar com més aviat millor la crisi valenciana que considera que ja ha afectat la imatge del partit a escala estatal. Vox, per la seva banda, insisteix que no té por d'unes eleccions i vol assegurar-se que el futur president mantindrà els compromisos que Mazón va assumir, especialment en matèria migratòria i climàtica.
En paral·lel, Carlos Mazón reapareixerà aquest dimarts a les Corts Valencianes per compareixer davant la Comissió d'Investigació sobre la Dana, la primera vegada que es deixarà veure en públic des que va presentar la seva dimissió.
El Senat dels Estats Units ha arribat a un acord per posar fi al shutdown més llarg de la història del país, que ja s'allargava gairebé 40 dies. Republicans i demòcrates han aconseguit un pacte per reobrir el govern federal i permetre el pagament dels més de...
650.000 funcionaris afectats. El shutdown és el tancament parcial de l'administració nord-americana quan el Congrés no aprova el pressupost fet que impedeix pagar els treballadors públics i atura serveis considerats no essencials. L'entesa ha estat possible gràcies al suport de set senadors demòcrates i un independent que han trencat la disciplina del vot per permetre l'extensió del pressupost fins al 30 de gener.
Durant aquestes setmanes, milers de treballadors públics s'han vist obligats a demanar ajudes o préstecs per arribar a final de mes, i el país ha patit problemes operatius, especialment en el trànsit aèri. L'acord encara ha de superar les últimes votacions al Senat i a la Càmera de Representants, però tot apunta que ben aviat el govern federal nord-americà podrà reprendre la seva activitat amb total normalitat.
I el Brasil està acollint la COP30, la cimera del clima que per primera vegada es celebra al cor de l'Amazòmnia, a Belém. Més de 30 anys després de la cimera de Rió, on van néixer les negociacions climàtiques de l'ONU, la conferència torna al país on tot va començar, amb el repte de recuperar la confiança i mantenir viu l'objectiu d'1,5 graus
de l'acord de París. Aquest objectiu, recordem, busca limitar l'augment de la temperatura global a un màxim d'1,5 graus respecte als nivells preindustrials per evitar pitjors impactes del canvi climàtic, sequeres extremes, una des de calor o pèrdua massiva de biodiversitat.
La presidència brasilera, liderada per Lula de Silva, vol que sigui la cop de la veritat i ha demanat un full de ruta per abandonar els combustibles fòssils i reforçar el finançament climàtic. Tot això en un context crític. La temperatura ja supera aquell llindar que es va marcar i els compromisos actuals porten al planeta cap al 2,5%.
per cent de graus. La cimera també està marcada per la desconfiança geopolítica i l'absència dels Estats Units, però Lula busca fer de Baleam un punt d'inflexió i reconnectar la lluita climàtica amb la justícia social.
El Vaticà ha obert una investigació contra el bisbe de Cádiz i Ceuta, Rafael Zornoza, acusat d'haver abusat sexualment d'una menor en els anys 90 quan era capellà i dirigia un seminari a Madrid. Segons publica El País, la víctima va denunciar els fets aquest estiu davant el dicasteri per la doctrina de la fe.
i és el primer cas conegut a Espanya d'un bisbe investigat pel Vaticà per pederàstia. El bisbat ha negat rotundament les acusacions que considera falses i ha anunciat la suspensió temporal de l'agenda del bisbe, alegant motius de salut per un càncer agressiu. També ha expressat la seva plena confiança en la justícia i ha demanat respectar la presumpció d'innocència mentre el tribunal eclesiàstic examina el cas.
I ara passem a la informació de Sant Just. Anem amb els titulars municipals. Ja es poden consultar els guanyadors de la 48a cursa de cars de coixinets. L'edició del cap de setmana passat destaca per la bona organització i el desenvolupament fluid, tot i els rècords de participació.
L'X30 ajusta diverses sortides per millorar la puntualitat en sentit sant just. L'entrada en vigor dels nous horaris coincideix amb la incorporació d'un vehicle adicional per reforçar el servei en hores punta.
La nit de Sant Just se celebrarà el 15 de novembre després de l'ajornament per pluja. La jornada manté el programa d'activitats amb música, espectacles i propostes familiars en diferents espais del centre. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
El Barça es van dur els tres punts de Vigo després de guanyar 2 a 4 el Celta amb un hat-trick de Lewandowski i un gol d'Alamín-Lemal, que ja han cadenat tres partits consecutius veient porteria. Els blaugranes es van avançar al minut 10 des del punt de penal i tot i que el Celta va igualar en dues ocasions, els gols d'Alamín i Lewandowski van donar la victòria al conjunt de Hansi Flick.
Els blaugranes van tornar a mostrar-se molt dèbils en defensa a la primera part, tot i que a la segona es van mostrar molt més sòlids i dominants. Frenkie de Jong va brillar al centre del camp, tot i s'ha expulsat al final, i per tant serà baixa davant l'Atlètic Club de Bilbao. Amb aquest triomf el Barça aprofita l'empat del Real Madrid a Vallecas i se situa a tres punts de lideratge, just abans d'una nova aturada de seleccions. El futbol de clubs tornarà pel cap de setmana del 21 de novembre.
El Girona també va sumar una victòria important aquest cap de setmana, imposant-se per 1-0 davant l'Alavés i abandonant així l'última plaça de la classificació. Tot i això, el conjunt gironí continua situat en zona de descens. Per la seva banda, l'Espanyol va caure derrotat per 0-2 davant d'un Villarreal en estat de forma excepcional a la competició domèstica, que sembla imparable en aquest inici de temporada.
I moviment al Barça de bàsquet perquè ahir diumenge Joan Penyarroia va ser destituït com a entrenador del primer equip de bàsquet després de la contundent derrota contra el Girona per 96 a 78 i la mala dinàmica a la Lliga ASB.
amb només dues victòries en sis partits. Segons La Vanguardia, el club té com a principal candidat substituir-lo Xavi Pasqual, que va dirigir el Barça entre el 2008 i el 2016 i va guanyar l'Euroliga del 2010. Òscar Orellana, ajudant de Penya-Rolles, asseure al banc de manera interina aquest dimecres contra el Vallès de Munic, mentre que Pasqual podria tornar al Palau divendres contra la Virtus Bolonia, amb un contracte que cobriria la resta de la temporada i possiblement una de més.
I acabem els esports amb Carlos Alcaraz, que ha començat amb molt bon peu el seu camí a aturir a l'ATP Finals, imposant-se a Àlex de Mignar per 7-6 i 6-2 en un partit molt disputat. El Murcià va saber sobreposar-se els errors del primer set i va desplegar el seu millor joc amb un revés paral·lel imparable i cops guanyadors en els moments claus. Aquesta victòria el situa a un pas de les semifinals i més a prop de recuperar, el número 1 mundial.
Alcaraz es va mostrar orgullós i amb ganes de lluitar pel títol i per recuperar l'anciat número 1 mundial. I ara fem una petita pausa publicitària i comencem l'entrevista amb la Reyes, la presidenta de Bola i Sant Just.
Si pagueu amb una targeta de crèdit, podeu exigir l'anul·lació del càrrec si la targeta és utilitzada indegudament o si finalment no s'arribés a proveir el bé o servei. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid. L'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I ara sí, comencem l'entrevista amb la Reyes Calzada, presidenta del Bola i Sant Just. Bona tarda, Reyes. Què tal? Com estàs?
Hola Jaume, molt bona tarda, encantada de ser-hi aquí amb tots vosaltres a la ràdio. Molt bé, nosaltres també contenta de tenir-te aquí i que ens descobreixis una miqueta més sobre el club de vòlei de Sant Jocs que realment és molt important al municipi. Comencem amb l'entrevista directament Reyes i preguntem primer per l'equip femení perquè afronta una temporada molt il·lusionant.
perquè ara mateix sou segones a la classificació, tot i que amb un partit menys que el líder, per tant, això podria inclús pujar una miqueta més, i el més espectacular, amb un ple de victòries per ara, un inici molt prometedor.
Molt bé, Jaume, sí, efectivament el nostre equip, el de Superlliga 2, recordem que és la segona màxima categoria espanyola. Això ha costat molt i és molt difícil de dir i estem a un partit menys i estem a segona divisió. L'any passat vam quedar segones, siguen el millor equip català i vam anar a les fases d'ascenso a Tenerife i aquest any volem tornar a fer-hi el mateix i la nostra ambició és pujar a Superlliga 1, a la màxima categoria espanyola.
Molt bé. Perquè què va passar la temporada passada per la gent que no ho conegui? Veuen al Tenerife, que és un torneig, s'entén com de play-offs, no? Són els play-offs, sí. I no va poder ser, no? No va poder ser, però ja va ser-hi molt que l'equip de Sant Just, que recordem que no fa gaire, fa 4 o 5 temporades estàvem a primera catalana,
vam anar pujant, vam anar pujant al Nacional, a Superlliga 2, ens estem consolidant a Superlliga 2, però no només això, sinó que ara ja la nostra ambició és pujar a Superlliga 1, perquè al darrere tenim l'equip nacional, que està a tercera divisió espanyola, format per jugadores bàsicament de Sant Just de tota la vida,
que estan també invictes. No, menteixo, vam perdre un únic partit al tiebreak, però estàvem a les primeres de la classificació, amb la qual cosa tots els equips estan intentant pujar al màxim nivell. Per tant, el gran objectiu del primer equip i també del segon equip és realment l'ascens.
Sí, si podem, sí, però per això necessitem espònsors i necessitem més ajuts, perquè són viatges a fora i la cosa es complica ja molt. Ara ja anem una mica justos de pressupost, amb la qual cosa ja són paraules majors.
Doncs sí, nosaltres des d'aquí intentem donar una mica d'altaveu i a veure si aconseguiu més espònsors i més gent que doni suport al vòlei d'aquí del poble, perquè explica'ns una mica com funcionen aquests play-offs, si quedes primer has de fer els play-offs igualment o poses directament o tots els equips van a play-offs?
Fins aquest any inclòs, la Superlliga 2 són 36 equips i hi ha com 3 grups, l'A, el B i el C. Els dos primers de cada grup, en el B dels 12 equips hi havia 4 catalans, els dos primers pugen als play-offs i els dos primers pugen a Superlliga 1.
Els dos últims baixen a Superlliga 2, però aquest any la Superlliga 2 es mantindrà només en 12 equips. Els altres baixaran a Nacional. Per tant, és superimportant per nosaltres mantindre'ns en les primeres posicions per almenys mantindre'ns en Superlliga 2 si no puja a Superlliga 1. No sé si m'he explicat bé, però...
Serà com el bàsquet, com Ori i Plata o com es diu la lliga EVA? Puf, ara m'has pillat a mi també. Però aquest any és molt més difícil i l'any que ve la Superlliga 2 estarà formada per equips de tota Espanya. Quasi no hi haurà catalans. S'eliminaran els tres grups i es farà un grup unificat.
I molt més petit. D'acord, d'acord. De tot equips espanyols, amb la qual cosa els viatges seran molt més cars. Clar. Serà molt més difícil. Per tant, si aconsegueix l'objectiu, s'hauria de fer uns play-offs a alguna ciutat d'Espanya, no? I és com un tornetge a semifinals i finals, o...?
Sí, hi ha quarts, hi ha semis, sí. Molt bé, amb els millors classificats dels tres grups d'Espanya. També hi ha la Copa de la Princesa que es fa al gener, ara estem classificats, però clar, la lliga encara triga molt, només portem cinc partits.
Tenim lesions, o sigui que ja veurem, però també m'agradaria parlar de la base, perquè és el que... Sí, sí, sí, parlarem més endavant. Aquest cap de setmana, però acabem amb el primer equip. Vau guanyar molta autoritat aquí a casa contra el Premi Adal, un molt bon partit de l'equip.
La veritat és que va ser supervibrant, superemocionant. El resultat 3-1 no reflegeix el que de veritat va passar. Mira, tenim un correu ara mateix d'un pare que va vindre només per veure el partit i que ara vol apuntar les seves filles perquè diu vaig vibrar tant amb el partit, així que us animem a tots a veure els partits de Superlliga. La veritat és que les grades són al·lucinants. Tenim uns tambors que...
dels pares dels nens de la base que animen moltíssim i la veritat és que és un espectacle impressionant tant el Superlliga com el Nacional com tots els equips però el Superlliga i el Nacional la veritat és que l'espectacle és impressionant
M'ho crec, de veritat que m'ho crec, i convertiu l'au en aigua en un infern pels rivals. És un fortín, ara ho dèiem el fortín. Exacte. Doncs t'he mentit, perquè et faré una pregunta més pel primer equip i després passarem a la cantera. Però el que vull que ens comentis una mica és què significa per Sant Just, pel poble, tenir un equip en una categoria tan alta i que estigui lluitant per pujar a primera divisió? Què significa per un municipi amb realitat petit com Sant Just?
Home, és un orgull impressionant i és un orgull veure com ha anat creixent i s'ha fet a poc a poc amb noies de la cantera. És veritat que al final es té que portar gent, incrementar les jugadores, però la veritat és que és impressionant. El dissabte anava pensant, jo, fa quatre anys estava amb la primera catalana i
I hem aconseguit això i ara és que tothom parla de nosaltres arreu d'Espanya i som referents. Vam sortir a la Federació Espanyola, o sigui que hem fet renom, renom per Sant Just també. Molt bé, doncs de veritat que us ho agraiem. I una cosa jo crec que va de la mà, no? És la cantera, perquè si el vostre èxit és tan exponencial i és tan gran, és gràcies a la cantera, perquè el Sant Just destaca justament per això, per la seva cantera, que entenc que és una part molt essencial del club.
És la part que a mi particularment em fa il·lusió de continuar amb aquest projecte, perquè el nostre objectiu és molt clar. Volem ser el referent del vòlei, però el nostre municipi, i continuar oferint un espai on els nois i les noies creixin tant esportivament, però no només això, sinó també personalment. Formar amb valors, formar bons jugadors i jugadores i bones persones.
I això és el que cada dia intentem transmetre des de la direcció, entrenadors, cos tècnic, des de la Junta. Per això tenim projectes socials com Empoderar el Joc. M'ha encantat l'anunci de...
de l'assetjament i del... Sí, m'ha encantat, perquè està super en onda amb la visibilitat de l'esport femení que volem donar. Per suposat que tenim una part també masculina, però el voleibol és molt més femení. De fet, és l'esport que té més licències femenines a tota Catalunya i a tota Espanya. Més que el futbol masculí, diria.
Aquestes són dades de la Federació Espanyola, amb la qual... Per tant, hi ha moltes noies a Catalunya que tenen ganes de jugar a voleibol. Moltes, moltíssimes. Amb la qual cosa, si podem treballar per als valors que siguin el coratge, l'esforç, la resiliència, tot això farà dones líderes i dones que tinguin força i donar visibilitat a l'esport feminí. Tot això també és molt important.
i veure jugadoras superpetitones, i veure el poble, les noies que van caminant amb l'equipació, amb mujer de porte càncer, empoderar el joc... Sí, sí, i tant. El projecte Badis, que és que les pròpies noies del Superliga i de categoria sènior, els nois també, són els responsables de formar en valors a la base. Perquè ens vam adonar que com els nens i nens petits entrenaven com fora de la bona aigua, perquè no hi havia espai, no hi havia connexió,
Llavors, a una jugadora i a una membra de la Junta se li va acudir que es podia fer aquest espai formatiu perquè siguin les mateixes jugadores les que empoderin a les futures dones, que seran les líderes del demà. No, no, clar, i al final entenc que també les noies més petites veuen de senyor com unes referents, com un model a seguir.
Exactament, exactament. I per tant, la clau de l'èxit de la cantera del Sant Just és que no les formeu només esportivament, sinó també les formeu mentalment i socialment perquè siguin líders en la pista i al carrer, no?
De fet, hem incorporat la figura d'una psicòloga que també està contribuint a donar aquesta part que és tan important de la formació i de veure si hi ha algun problema o alguna cosa.
i d'entrenar els entrenadors, que no només és la part tècnica, sinó que tots som companys i veure tota aquesta part de valors com transmetre als més petits i fem exercicis d'aquests tipus. Per tant, consideres que a part de la visió tècnica, aquesta visió més d'encoratjar les noies us dona també un plus en l'apartat tècnic?
És a dir, encoratjar-les i formar-les i fer-les creure que realment tenen la capacitat per ser líders, això després es tradueix també a la pista.
Això és segur, perquè si una noia o un noi només pensa en... Avui he jugat jo de manera individual un set i no he jugat el reste de sets, sinó que pensa en l'equip. Si hi ha un esport que és purament d'equip, és el voleibol. Una saca, l'altra rep. La recepció ha de ser perfecta perquè la col·locadora pugui col·locar perquè l'altra pugui atacar.
És com un engranatge i cada part és superimportant i cada figura és superimportant i complementària. I no només va d'una jugadora molt bona o una estrella, sinó que totes ho han de fer bé. I es veu moltíssim quan a la banqueta s'anima o quan a la banqueta hi ha alguna jugadora que ja està emprenyada perquè l'han canviat o alguna cosa. Amb la qual cosa, sí, això del companyerisme és super, superimportant.
i després es reflectirà sense dubte els resultats. Que els resultats no són només guanyar o perdre, els resultats són que quan acabi un partit juguis més o menys, però cada dia siguis una mica millor, una mica millor persona i una mica millor companya. Doncs totalment d'acord. I l'any passat, justament, una part d'aquest èxit de la cantera es va veure reflexat amb el juvenil femení, que va quedar setè d'Espanya. Com es va veure aquell torneig a les Palmes, si no m'equivoco?
Doncs, periòdicament hi ha equips que tenen molt bons resultats. No és cada any i la veritat és que l'any passat va ser també molt maco i també van quedar campiones de les fases de Catalunya i ara l'infantil, per exemple, està...
també al capdavant de la classificació, amb la qual cosa tenim equips, tots estan en voleibol femení, estem a la màxima categoria també en les lligues més petites, en juvenil, en cadete, en júnior, primera divisió catalana de tot, amb la qual cosa el nivell de competició és molt alt, està siguent dur perquè tenim lesions i està siguent dur, però la nostra missió és també transmetre tots els valors.
Molt bé. Sí, sí. I entenc que com es gestiona un torneig a les palmes, com s'organitza des de l'entitat, des del club, i com es fa tot això perquè surti a flote, no? Perquè entenc que deu ser difícil, també. Doncs sí, no és fàcil perquè no tenim massa recursos, amb la qual cosa ho fem gent voluntària. De vegades no s'entén, doncs,
es ha de fer com a correcuita perquè les fases d'ascens es fan un mes abans de la competició i si la competició és a Canària surt supercar amb la qual cosa és complicat de gestionar m'ho crec i estàs parlant que teniu lesions i tot això encara seguiu buscant gent? seguiu buscant noies que segueixin apuntant? us necessiteu més gent fent voleibol? en futbol formatiu? ai, en futbol en voleibol formatiu, perdó
la majoria d'equips estan complerts i tenim llistes d'espera. Ah, mira, vale, vale. Les més petites, més petites, si no, poden fer com els trascolars al Canigó, per exemple, al Madre Sacramento, o així. De primera divisió catalana sí que són, normalment, i sempre passa així, hi ha com menys jugadores que poden rendir el més alt nivell, amb la qual cosa
de primera divisió possiblement quedés a algun lloc però en general a la segona divisió catalana estem plens també i a la categoria dels blaus que són també la següent també estem complerts i a més que els esports a Sant Just tenim el problema d'espais amb la qual cosa no estic aquí per invitar a fer créixer el voleibol no és el meu objectiu
No, sí que és veritat que la bona aigua està una mica saturada. Sí, per això. Alguns de les vostres jugadores, pel que tinc entès, acaben marxant o als Estats Units o a equips molt potents d'arreu del món. Entenc que això també és un motiu de gran satisfacció pel club, quan veus que jugadores de la base acaben anant becades als Estats Units, per exemple.
La veritat és que sí, que tenim jugadores que han canviat d'equip per augmentar la seva projecció, el seu rendiment, i després hi ha algunes jugadores de San Just que van començar aquí, que estan als Estats Units fent la carrera, i ja als Estats Units és tota una experiència. O si marxen per anar a equips superiors, doncs nosaltres estem superorgullosos d'això. Perquè entenc que als Estats Units és referent en el món del vòleybol.
Referent per la visibilitat. La lliga, la veritat és que és més curta, però és com molt espectacle. I l'esport femení no té les dificultats que té aquí. Ho sento, però fixa't que has parlat del futbol masculí només, a les notícies. Sí, sí, sí. Totalment d'acord. El bàsquet masculí i el tenis masculí. Carlos Alcaraz. Sí, sí.
D'esport femení no se'n parla gaire. Als Estats Units, i no estic defensant res als Estats Units, però la visibilitat del esport femení és més gran en general. D'acord, d'acord, sí, sí. Al final, si hem d'aprendre dels Estats Units en alguna cosa, potser és en això. I el club, parlem una mica de la història del club, perquè el club és relativament jove, es va fundar el 1992. Quin forat volíeu omplir i per què es funda un club de bola i a Sant Just?
Aquí he d'explicar que va ser el meu ídol, que és el Lluís Segura, que va ser també alcalde del poble, el que va començar el que va fundar el vòlei el 1992. L'any que ve fem 35 anys, farem una gran festa i l'objectiu era formar
Formar nenes era només femení, però després va començar el masculí, després es va treure i ara s'ha començat un altre cop el masculí, i era formar en valors. O sigui que l'essència, i estic molt orgullosa de dir-ho, l'essència la intentem mantenir, de formar jugadores perquè siguin bones persones de grans.
Avui hem sabut que fem la presentació dels equips el 22 de novembre. El primer que he fet és mandar un WhatsApp al Lluís Segura, que si m'estigués escoltant, Lluís, que estàs més que convidat, que tot això va ser culpa teva. Ell va posar el primer granet de sorra. I quan es va fundar l'equip, com va ser la rebuda? Com us vau trobar tants enamorats del vòlei aquí a Sant Just?
Jo tinc que dir que no hi era, eh? Jo vaig arribar més tard, però... Però tu saps com va ser aquesta rebuda de l'equip al poble? La inauguració d'aquest club hi havia diversos equips i era molt més casolà, em sembla, però...
Feta amb molt de carinyo i molt d'amor. I tinc fotos que de vegades veig de les primeres presentacions i la veritat és que es veu tot com molt entranyable, diria jo. Molt bé. I en quin moment arribes tu a aquest equip, Reyes?
Com comença la teva vinculació amb el boli Sant Just? Doncs nosaltres som de Sant Joan d'Espí, la meva filla és la capitana del Superlliga i viu aquí a Sant Just, i vam començar a vindre, perquè les meves filles es van apuntar aquí, doncs diria que, és que no me'n recordo massa, però abans de la pandèmia, fa com 7 anys o 8 anys, ja no me'n recordo, però ja fa bastant i...
Vaig començar dient jo ajudo una mica i vaig acabar de presidenta. Molt bé. Hem parlat del femení, parlem una mica del masculí. Abans has dit que va desaparèixer i ara ha tornat, però està a segona catalana, que és una divisió prou elevada. Quins són els objectius d'aquest equip?
Quan vaig començar, només teníem esport femení. I si parlàvem d'igualtat, no podíem deixar de parlar d'igualtat també per als nois, perquè els nois també volien vindre. Llavors vam començar, mica en mica, teníem que treure algun equip femení, però tampoc volíem... Teníem que juntar equips femenins, o sigui que no va ser gaire fàcil, però ja fa 3 o 4 anys que hem començat, estem a segona catalana,
Tenim una tira d'elevin, de cadet, de juvenil, de júnior i del sènyor, tots a segona catalana, que no està gens malament i anem augmentant. Primer teníem d'algunes categories els nens justos per jugar i ara tenim equips supercomplers i els elevins són uns cracs, estan guanyant tot, o sigui que tindrem bones notícies també de la tira masculina i el nostre objectiu és...
en fortira perquè sigui del mateix nivell, pujar a primera catalana i anar pujant tot el que es pugui, però estem ja a segona catalana, que no està gens malament. Està molt bé, brutal. I abans has dit, has comentat que el vòlei està associat molt a l'esport femení. Per què és això? Per què no es potencià tant pels nois? Hi ha alguna raó que has dit tu trobat o realment no té gaire explicació?
Jo no tinc explicació, la veritat, que potser és menys cos a cos. Està augmentant molt les llicències masculines, però no tant com les femenines. Però sí que està molt de moda el vòlei, però més el femení. Però el masculí també està creixent molt. Ens alegrem que també creixi aquest apartat del vòlei-bol. I el creixement de l'entitat ha estat brutal, com tu ja ho portaves dient.
No, no, no estem creixent, no estem creixent. No, no, vull dir a partir del 92, del 92 aquí. Bueno, sí, del 92 aquí sí. El creixement de l'entitat ha estat molt gran, ha estat de les categories, heu anat pujant el nivell molt. Sobretot pujant de categories, del nivell, sí. I també, ostres, teniu més de 90 jugadors, entenc, a l'entitat. Per tant, la salut del club és molt bona. Falta una mica d'inversió, no ho has dit? Sí. Però com a club esteu bé de salut, oi?
Estem bé de salut perquè tenim una base molt ampla i el que fa que un club sigui saludable és una base molt ampla. Quan vaig vindre, quan estàvem a la pandèmia, com era difícil que les noies vinguessin, les noies petitones, en aquella època teníem quatre equips sèniors i teníem nou alevins o una cosa així. Ara tenim...
ens hem dedicat a enfortir la base i a treballar per Sant Just perquè també ho vaig entendre que tenir un club però sense jugadores o jugadors de Sant Just doncs no em sembla ètic amb la qual cosa hem invertit en tenir molta més base que equips superiors i en tenir una base molt més forta de jugadors i jugadores d'aquí de Sant Just tenint en compte també que tenim de Sant Joan Despí
perquè Sant Joan Despí tampoc té equip de vòlei. Som veïns al final. I de Sant Feliu, de Mas Lluit tenim un munt de nenes, perquè tampoc hi ha equip de vòlei. No hi ha equip de vòlei en molts llocs, amb la qual cosa drenen aquí, a Sant Just. D'acord. I perquè ara estem de moda, perquè ho estem fent bé. I tant que sí.
I has comentat al llarg de l'entrevista que teniu problemes d'espai, que el club ja no pot créixer més. Això perquè realment no teniu espai per entrenar o d'on ve aquesta problemàtica? Bueno, són totes les entitats que... Que estem una mica igual, sí. Que estem tots igual. No és una queixa ni és res. Vindrà el pabelló nou, amb la qual cosa...
Això s'arreglarà una mica, però és veritat que no es pot fer un creixement exponencial amb... Amb l'espai, ja. Sí, amb un pavelló pel hockey, pel futbol sala, pel vòlei, no, pel bàsquet... No, no, no podem. Tenim que estar... O sigui, no es pot fer que totes les entitats creixin, no podem créixer, sinó que ens hem de mantenir a uns nivells que puguem donar-hi suport a la gent de Sant Just, majoritàriament, però no fer un creixement exponencial, perquè...
La logística és la que és. La logística i els espais són el que són, sí. Per tant, amb el pavelló nou que s'està parlant, amb l'arribada d'aquest nou pavelló, l'institució, l'entitat, podria seguir creixent, tant a nombre de jugadors com a nombre d'equips. Però el nostre objectiu no és créixer, sinó fer les coses bé. Vale, vale.
I donar cabuda a tota la gent de Sant Lluís, però no volem créixer. És que ho estem portant pares i mares de manera altruista, amb la qual cosa tampoc volem fer un monstre. Volem fer un espai de formació per la gent de Sant Lluís i, òbviament, fer créixer nivell competitiu al màxim nivell.
No, no, això està genial. Doncs Reyes, no sé si vols comentar alguna cosa més o ens anem a acomiadar. No sé si vols comentar alguna cosa. Bueno, agrair a l'Ajuntament també que ens dona els espais, els espais, perdó, no, espacios. Agrair als esponsors que tenim. Tenim un nou cas cardinal que està aquí al costat de Sant Feliu, que és un suport per als arquitectes. Agrair a Aigües, agrair a Ventós, com cada any.
I agrair a la ràdio, agrair a Jaume aquest espai que ens has donat per explicar una mica la nova temporada del voleibol i per donar visibilitat a l'esport femení. I tant, que si no, gràcies a tu per venir i per explicar-nos tot el que té a veure amb el voleibol aquí al nostre municipi. Així que Reyes, ens acomiadem aquí i moltes gràcies per venir. Moltíssimes gràcies.
Doncs ara nosaltres fem una petita pausa musical i tornarem a connectar amb l'efemèrida i la cançó del dia, que no m'oblido i l'hem de fer com cada dia. Ara us deixo amb Està guai, doques gràcies.
Un es va ballant de sol, sense esperar la sort, sap que esperant s'adorm i va patint pel temps. L'essència et fa ser així com ets, de trossos de matins i nits, d'abraçades de veritat i de petons prohibits. La pluja fa feliç el bosc, el bé i el mal es van vivint, sempre que m'he callat dels cops. Se m'han anat quedant per dins i tampoc cal entendre-ho tot. Si no entenem d'encerts i errors, es fa una mica més bonic.
Per ser joven i per fer-se gran. Que anem venint i anem marxant. Si fan senzill, ens hi farem menys mal. Una tornada guai. Que aguanti l'envestida. Està guai, està guai. No ens caixarem mai. T'estimes qui va sortir.
I es pot respirar com respiren les tardes. Es pot estimar com s'estimen els arbres. Sense que ho vegi ningú, sense esperar res de ningú. Aquella cosa que pilla per dins, que et va fent a tu, que em va fent a mi. Som les llàgrimes dels moments pús. Se'ns assequen i ens fan obrir els ulls. Som les llàgrimes dels moments pús.
se'ns assequen i ens fan obrir els ulls. I un sentiment que va quedant suspès, vol aguantar-se inert entre el vent, va prenent de les crostes que es fa, dins aquest horitzó platejat, i ha plorat igual que jo. I quan riu, riu de veritat, quan deixa de pensar en el després, i quan ja no carrega el passat, que aquí ningú neix preparat.
Fins demà!
I ara sí que sí, presentem la cançó del dia.
I avui anem al pop rock espanyol amb un tema que coneixeu tots, estic molt segur. I és una d'aquelles cançons que ja s'han convertit en un autèntic clàssic de la música espanyola. És una cançó amb una melodia que se t'enganxa a la memòria des del primer acord i una lletra que parla d'amor, de complicitat i de tot allò que sentim en les relacions del dia a dia. És una d'aquelles cançons que encara que l'hagis escoltat mil vegades et continua emocionant i et transporta a moments personals que tots compartim.
El ritme, la tornada i la manera en què connecta amb l'oient fan que sigui molt fàcil cantar-la a ple pulmó, gairebé sense adonar-te realment. I és que aconsegueix transmetre alegria i nostàlgia al mateix temps, recordant-nos el poder de la música per poder connectar amb els nostres records i sentiments més íntims.
Darrere d'aquesta gran cançó hi ha un artista que és un referent del pop rock espanyol, amb una trajectòria marcada per l'energia i la sinceritat. Ha aconseguit tocar el cor de moltes generacions, i és que això és el que em sembla més destacable. Aquest grup de música, les seves cançons han arribat a la generació societat, a la generació boomer, a la generació X, a totes, perquè fan molt bona feina, bueno, han fet molt bona feina.
Com sempre us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar la cançó d'avui. Aquesta es va publicar el 2005, dins del segon grup, dins del segon àlbum del grup. El títol de la cançó és un gest d'afecte molt comú. I el grup que la va fer es va separar i el cantant ha continuat fent música en solitari. Doncs això em sembla que hauríem de tenir, i és que avui és bastant fàcil, així que que soni besos del canto del loco.
Atiende por qué has salido a la calle tú tan fresco y dime por qué te has tirado tres horas en el espejo pa' ponerte guapo pa' ligar. Para ir a la calle y no piensas que eso ya da igual que ya no vas a impresionar.
Fins demà!
y me den más besos pa' cenar. Y dime por qué te echas mil cremas por el cuerpo si no se te ven y se te han olvidado los sentimientos. Tienes que empezar por resolver lo que tienes dentro y no piensas casi en los demás que más darás si mal o bien.
Mucho metro sexual y faltan besos y eso es lo que quiero. Besos, todas las mañanas me despierten. Besos, sea por la tarde y siga habiendo. Besos, luego por la noche y hoy me den más. Besos pa' cenar.
Y eso es lo que quiero, besos. Todas las mañanas me despierten, besos. Sea por la tarde y siga habiendo besos. Luego por la noche hoy me den más besos pa' cenar. Y párate a ver que los que ya te quieren no miran eso. Solo quieren ver ese guiño de ojos incomplejos.
Doncs realment una cançó brutal, i és el que us deia, jo crec que tots la coneixeu i tots heu compartit moments amb aquesta cançó de fons. Realment, El canto del loco, un gran grup del pop rock espanyol, que ja no estan junts, però bé, el seu cantant encara ens deixa amb alguna peça que altra molt i molt molt xula. Doncs ara sí, passem a l'efemèride del dia. El cançó del loco
Avui, 10 d'octubre, és el Dia Mundial de l'Orfa, una data que ens convida a reflexionar sobre la realitat de molts infants del món que han perdut els seus pares, sigui per la raó que sigui. És un recordatori del valor de la família, de l'efecte i de la protecció que tots els nens mereixen. Però també és un dia per reconèixer la força i la resiliència d'aquests infants, que tot i créixer sense la guia i la presència dels seus pares, continuen endavant amb coratge i esperança.
Són nens i nenes que ens ensenyen amb cada somriure i amb cada petit èxit que la vida pot ser difícil, però que amb voluntat i amor es poden superar moltes barreres. Molts d'aquests infants viuen en entorns de suport, com orfenats, famílies d'acollida o comunitats solidàries.
on en aquests llocs troben maneres de créixer, de jugar, d'aprendre i també d'estimar. Avui és un dia per posar-los en valor, per parlar de la seva història, però també per pensar en com la societat pot garantir que cada nen tingui accés a una dedicació digna, a menjar, a salut i, sobretot, a l'efecte i a l'acompanyament que tot infant necessita per desenvolupar-se.
Alhora, aquesta efemèride ens recorda la sort que tenen aquells nens que poden créixer amb els seus pares amb la seguretat d'una abraçada, d'un consell i de la protecció d'una família que els acompanya en tot moment. Per tant, posem en valor la figura dels pares.
És un dia per valorar els moments petits i quotidians, per ser més conscients de la importància de l'amor i la presència dels nostres pares. Però sobretot és un dia per aprendre dels infants orfes, per la seva força, la seva perseverança i la seva capacitat de somriure malgrat les dificultats.
Que avui, i recordem, cada dia també, la societat es comprometi a escoltar-los, a protegir-los i a estimar-los. Perquè aquells nens, amb la mateixa intensitat, amb què ells continuen creixent i somrient. I que tots nosaltres, en la nostra vida quotidiana, recordem que tenir una família és un tresor que no tothom té i que cal valorar, mentre oferem suport i efecte, a aquells que més ho necessiten. Perquè aquests infants ens ensenyen que la fortalesa no es mesura per les circumstàncies que et toquen,
sinó per la manera com les afrontes, amb coratge, esperança i molt d'amor.
I ara us deixo un minutet amb una cançó que es diu Koro Sensei de The Valentino i després de les 6 en punt connectem amb el botlletí informatiu.
Despego pero no se mantiene en el vuelo. Sin inevitable con el tiempo caigo al suelo. Sigo pensando como coño te dije te quiero. Yo te conocí como nunca conocí en mi vuelo. Porque cada vez quedaba más, tú me dabas menos. Esta vez sí que la jornada mata el torero. Y gracias a que el dolor hago dinero. Y gracias a que el dolor hago dinero. Y gracias a que el dolor hago dinero. Mis alumnos me quieren muerto. Me siento coro sensei. Hace que se pare el tiempo cuando te tengo a mis pies. Supo que conocí al diablo. Nada más ver el 666. Desaparecimos justo antes del amanecer. Por la droga que mi cuerpo no llena.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Es multipliquen els ajuntaments que recorren escletxes legals per desallotjar més de pressa els ocupes conflictius, com per exemple demostrar que un habitatge no compleix les condicions d'habitabilitat. D'aquesta manera poden esquivar el col·lapse dels jutjats i intentar frenar els discursos de l'extrema dreta. Tal com ha avançat aquesta casa, la disciplina urbanística s'ha convertit en la via ràpida que han trobat molts ajuntaments per frenar els problemes de convivència.
que van associats a aquest tipus d'ocupacions com l'incivisme o el tràfic de drogues. Ho ha explicat l'alcalde de Mataró, David Bote, al Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio. Hem posat en pràctica aquesta metodologia. Per exemple, vam tenir un bloc de pisos que havia quedat a mitja, havia quedat abandonat enmig de la bombolla per problemes d'aquella època, va ser ocupat, hi havia molts pisos i el vam desallotjar per la via del risc.
Més notícies amb la Txell Bellaspi. El president dels Estats Units, Donald Trump, amenaça la BBC amb accions legals contra la cadena per l'edició d'unes declaracions seves en un documental sobre l'assalt al Capitoli el gener del 2021. Dos directius del grup de comunicació britànic han dimitit per aquests fets i el president de la BBC ha demanat disculpes. S'ha marxat, met l'error, però demana també que no es generalitzi aquesta malapraxia a tota la cadena.
Sí, ens vam equivocar, ho hauríem d'admetre. Només intento afrontar-ho, però crec que no està bé generalitzar aquesta situació a totes les persones excel·lents que treballen per la BBC.
Els Estats Units els republicans acceleren els mecanismes per posar fi al tancament del govern nord-americà que ha deixat sense pressupost durant 40 dies alguns serveis bàsics i sense salari desenes de milers de treballadors públics. El Senat es prepara per votar la reobertura després que 8 senadors demòcrates han anunciat que se sumaran a la majoria republicana. El líder de la cambra de representants, el republicà Mike Johnson,
També ha anunciat que cridarà immediatament als legisladors perquè vagin a Washington per votar la ratificació de la mesura. Quan s'hagi de fer la votació final, cridaré tots els membres de la cambra de representants perquè tornin a Washington el més aviat possible. Emetrem un avís formal i oficial de 36 hores perquè puguem votar per aprovar el projecte de llei esmenat i portar-lo al despatx del president.
Esquerra Republicana i el govern espanyol recondueixen les negociacions per aconseguir un nou model de finançament per Catalunya. El Torriol Junqueras confia en tenir un acord tancat abans d'acabar aquest any. Per no interferir en les converses els dos partits, ajornen fins l'any que ve el debat de la llei que ha de permetre a Catalunya recaptar l'IRPF.
El govern destinarà 1.000 milions d'euros en els pròxims 5 anys per impulsar la intel·ligència artificial. El Consell Executiu aprovarà demà un pla que preveu beneficiar 5.000 empreses i formar més de 30.000 treballadors. L'objectiu és guanyar competitivitat i reduir la bretxa digital, però també millorar la qualitat de vida, segons ha explicat el president Salvador Illa.
L'intel·ligència artificial és, sens dubte, una de les eines més poderoses que la humanitat ha creat mai. Però el seu veritable potencial no depèn dels algoritmes, sinó del propòsit en què decidim utilitzar-la. I el nostre propòsit és clar inequívoc, posar la tecnologia al servei de les persones, fer-la útil, justa i responsable.
S'espera que la incorporació de la intel·ligència artificial pugui millorar un 20% l'eficiència operativa de l'administració pública i ajudi a reduir un 40% el temps de tramitació dels processos administratius. També es crearà un núvol públic català per garantir la sobirania de les dades i serveis digitals.
Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. L'exjugador del Barça, Leo Messi, ha deixat un missatge a les xarxes socials després de visitar ahir al vespre l'Spotify Camp Nou. L'argentí mostra el seu desig de tornar algun dia al Barça i no només per acomiadar-se de l'afició.
Mentrestant, a l'Espanyol, Manolo González rebrà a dos quarts de set un homenatge a Badalona. L'Ajuntament de la Ciutat oferirà una recepció institucional al tècnic que va entrenar el Club de Futbol Badalona en tres etapes, entre el 2005 i el 2021.
Aquest migdia s'ha presentat al partit Amistós entre Catalunya i Palestina, que es disputarà el 18 de novembre a l'Estadi Olímpic. Les entrades ja són a la venda a la web de la Federació. En bàsquet, el Barça negocia amb Xavi Pasqual perquè torni a la banqueta després de la destitució de Joan Penyarroia. De moment, el tècnic assistent, Òscar Orellana, ocuparà el lloc de forma interina. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova.
La cursa de Carts de Coixinets de Sant Just ha viscut aquest cap de setmana, 8 i 9 de novembre, una edició marcada per la bona organització, la fluïdesa del desenvolupament i l'absència d'incidències destacables, tot i el nombre elevat de participants. Les previsions de pol·luja de dissabte finalment no es van complir i el diumenge va oferir un temps òptim, fet que ha permès completar les proves amb normalitat i ha deixat l'organització molt satisfeta. Podeu consultar els guanyadors i guanyadores de cada categoria a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Els nous horaris de la línia X30 entren en vigor avui dilluns 10 de novembre, afectant exclusivament el sentit Sant Just Maslluí. El canvi forma part del conjunt d'accions impulsades per l'operador per millorar la puntualitat, l'eficiència i el confort del servei, especialment durant les hores punta de la tarda. Segons la nova planificació, diverses sortides des de Barcelona s'han modificat. Podeu veure les modificacions a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
L'objectiu és redistribuir la freqüència per reduir les incidències detectades fins ara. Les modificacions horaris s'han pogut activar gràcies a la incorporació d'un nou vehicle que permet ampliar la cobertura i ajustar l'oferta del servei a la demanda real. L'operador preveu que aquesta mesura tingui un impacte positiu immediat en la regularitat del trajecte.
L'Institut de Sant Just d'Esberna, a punt de complir 50 anys d'història, es troba en un moment de consolidació i renovació del seu projecte educatiu. En una entrevista a la ràdio, el director Jesús Margarit ha detallat les línies mestres del centre que se centren en la innovació pedagògica, el reforç de les llengües estrangeres i un fort vincle amb l'entorn i la realitat del municipi.
Un dels pilars del centre continua sent l'aprenentatge de llengües. A més de mantenir una forta presència del francès i l'italià a l'ESO i batxillerat, l'Institut destaca pel projecte Sharing to Learn. Aquesta iniciativa, ja consolidada amb 17 edicions, permet que alumnes de quart d'ESO facin d'assistents de llengua anglès a les escoles de primària del municipi, acompanyats d'estudiants de l'American School. Margarit ha destacat que el retorn de les escoles és molt positiu i que estan contents. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això és tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. I ara sí que sí, presentem una de les seccions més divertides, més interessants i més màgiques del refugi.
I'm DJ... Jambo... ¡Jambito! ¡Incesión! ¡Somi, vámonos! La Escaña Antibus Hyperproductions.
La Caña Baix Llobregat amb DJ Hambo Jambito. ¿Qué tal, Hambo? ¿Cómo estás? Muy bien, buenas tardes. Aquí estamos una tarde más, un lunes más con vosotros aquí en el programa, pasándolo pipa. Ja, ja, ja et veig amb aquesta cara que me agrada, amb cara de sonrient, eh. Cara contenta de que avui toca el programa y toca La Caña Baix Llobregat, eh. Sí, siempre estoy muy contento yo aquí en la radio. Aquí en la radio en la asociación del Trem Petit Molins,
En casa, con mis trenes, mis miniatures... No, no, si al final una de les coses més boniques és fer brata així de content, eh? Sí. Que va, que va, que va... Un keba, ¿te vas a con un kebap? No, no, no. Que ve la cançó. Es guapa, guapa, sí, sí.
Vale, DJ, Jambos, Jambito, Fernando. ¿Cómo estás, Agüí? Sí, de maravilla. No, no, ya te veo de maravilla. El viernes hago publicidad de una tienda de trenes de Barcelona. Vale, va, comienza. De modelismo en miniatura de la tienda Rocafort. Está en la calle Gran Via de Scorch, Catalan 436, el sample en Barcelona. Una tienda muy bonita que me han aconsejado los del tren Petit que vaya.
i vaig a comprar el Tamagotxa de Vino, que és un tren Renfe, en escala H.0, en una miniatura, que és un tren molt bonic. Perquè la gent que ara està una mica perduda, hem de dir que el Fernando és DJ, jambojambito, li encanta la música, però també té una gran passió, no?, per els trens en miniatura. Els trens de veritat i els de miniatura. A mi m'encanta el món. M'agrada que és Renfe,
Renfe, España, los trenes de Renfe, ben cuidados, ben guapos, me encantan. Pero, tío... Los 90-2000, los antiguos. Te he dado una cosa, Fernando, eh. Sí. La Renfe, no es que vayamos bien. La empresa va mal, pero los trenes de Calfari, Calfari, Calfari, Calfari, Calfari, Calfari, Calfari, Calfari, Calfari, Calfari, Calfari, Calfari, Calfari, Calfari, Calfari, Calfari.
Pero a mi me gustan los trenes de Renfe originales, en miniatura, en su cajita, con sus libridades de regionales, de grandes líneas. Qué guay, qué guay. Yo tengo antiguos muy guapos. Tengo antiguos muy guapos.
I això que escoltem avui, que què és? Què ens has portat? Quin disc que ens has portat avui? El disco Dance Sessions. Dance Sessions. Un recoplatore de l'any 97. Molt bonic, molt xulo. I qui punxa en aquest disc? Passeixi Passeixi Passeixi Passeixi, i hi ha moltes videocaves.
Julio, Julio Posadas, Pastis en Buenri, DJ Samo, Sammy, perdona, Dimas y Martínez. Sí, tots esos pinchan. Quin és el teu preferit d'aquests? Pastis i Buenri. I explica, per la gent que no conegui, qui són aquests dos? Qui és Pastis i qui és Buenri? Són diokers que pinxaven fent fiesta en discoteca i pinxaven en la discoteca Perqué, en el Ponaire, en el Scorpio, en estos sitios i van pinxant el diokers. Això ho hem comentat diverses vegades, però els vas arribar a veure en directe?
¿Tú vas verlo en directo al Pasti de Buenri? Al Pasti de Buenri, en el Chiqui Molins. Tuve la oportunidad de verlo. Gua, genial. ¿Dirías que son los millos DJ Máquinas del país? Sí, son los mejores. Tomo una foto que salgo con el Buenri, que al próximo te la traigo.
Va, porfa, sí, traigo una foto. En mis álbums, en mis fotos del Chic. De mi vieja época, de año 2000. Que guay, tío. 2001 fue cuando me hiciste la foto del Chic. Mostras. Atems, eh. Sí, ha llovido, sí. Lo vi a el Chic, lo cerraron y lo tiraron. Por culpa de... ¿De qué? En el 2020 que había en Temolín.
La cantia que había antes, socarraron el Chic. I el Chic era una discoteca, ¿no? Sí, una discoteca muy bonita, muy guapa, muy elegante. Muy guay, muy guay. I posaban máquina. Sí. Qué guay, tío. ¿Y habías anat tú de festa? Sí, iba a bailar. ¿Ibas a bailar? Sí. ¿Y qué tal? Los domingos para la tarde. Alguna noche iba también y me encantaba el Chic. Molta festa, ¿no? Yo empecé a llegar al Chic en el año 98.
Cuando yo vine aquí a Molina, al piso Alba, al piso me dejaban ir a escuchar que chico para bailar. Y me dije al amigo, tío, ¿qué te lo portes? Home, es que, Fernando, tu, vagis on vagis, acabas fent amic de tothom. Pues porque estoy enrollado. Porque ets la canya, tío, ets la canya. Soy la canya, claro, la canya. ¿Quin programa estem fent ara? La canya Bajo Bregat.
Am qui? Andamujamito. I Jaume Elias. Va, animans, animans. ¡Vamoooos! ¡Vamos a tussir! ¡Arivan! ¡Sami!
El pròxim dia ens portaràs aquí un tren. Home, el podríem posar aquí a la taula de la ràdio i fem un vídeo o alguna cosa. Fernando, anem a parlar una mica del disc, perquè avui no estem parlant gaire del disc. Aquest disc, a quin any surt?
Salió en el 97, en 1997 salió el disco. I quines cançons porta, per exemple? En saps alguna? Pues de nombres, no me acuerdo por los nombres, pero las conozco. Vale, vale, vale. I això de l'estona així, no? Sí, l'estona Bacalao, Màquina. Això és Tecno, Màquina... Bueno, hay muchos, sí. Está Dance, House, Tecno y Proactive.
Ah, o sigui, en un mateix d'esto hi ha bastantes... En un mateix disc hi ha diferents gèneres, no? Sí, diferents gèneres, sí, sí. No, no, el que està clar és que això és tecno-català, no? Fet a casa, fet aquí a Catalunya. O con mucho de aquí al lado de València, aquí al lado. Ah, sí, sí, sí, clar, clar, clar. Como la bachata que he tomado yo aquí antes del programa, la bachata... Perquè... perquè... perquè tu tens un... t'agrada molt la orxata valenciana, no? Me encanta, sí.
Tengo familia en València. Ah, sí? Sí. Poco a poco en ellos, muy poquito. Bueno, bueno, bueno. Voy a ir más por Molins y hago mi vida y... ¿Y por qué te agrada tan? Me gusta el sabor de esto. Es la caña, es la caña. ¿Y qué es la caña también? El programa. Ah, aquest disc es animat, eh? Es bonito, es muy chute, es muy guapo.
No, no, és canyero, canyero, tio. Bueno, molt bé, molt bé, la veritat és que està xula, està xula. I tu aquest disc el tens en físic? En CD, sí. El Dance Sessions? Sí, tengo este y el 2, tengo los dos. Ah, tens els dos. El 1 y el volumen 2, del año 98.
Però els tens originals? Sí, originals, sí. I on el vas comprar, aquest? Este lo compré en la tienda de Sanz, en la tienda de discos que vi en Sanz hace año. Ah, i ja no està. Según el dos mil i pico. Perquè, una pregunta que ara se m'ha acudit. Sí. A tu, Fernando, què és el que més t'agrada de punxar? Pinxar... La punxar discos, eh? El tecno. No, no, però el que més t'agrada, o sigui, quan estàs punxant tecno, què és el que més t'agrada fer?
A mezclar, hacer clashing, meter efectos... I per què t'agrada? Es que me encanta. Com et sents quan pinxes? Feliz, como un niño. Como un niño con un juguete nuevo me siento. Ya veus, ya veus. Una pasada. I quan vas descobrir que t'agradava punxar? Quan vas començar a punxar? Vas dir, ostres, tinc una taula, va, vaig a punxar. Per què? Yo empecé a punxar con un amigo mío en mi casa en su habitación.
Tenia dos bigmans, la tabla mexica con Javier Grecia,
en minijack. Sí. Conectado a una mica de cadena con dos altavoces. Y ahora yo empiezo yo a pinchar en el pistón. I tu vas aquí començar així, pero autodidacta totalment, no? Sí, sí. Fue... Tu vas a aprendre a tu sol, pràcticament. Bueno, es que antes hice unos cursos. Ah, vale, vale. Es que me pusí todo gratuito en San Vicente del Sol. Vale, vale, vale. I mira, vas anar aprenent. Son titulillos de barrio, pero va a ser que yo empecé a pinchar con CD, con Disman, en esa época. Y me hacía cavaíto, no sé, era difícil pinchar, era cuadrar, no podía cuadrar la mezcla.
Con dos Dismans no tiene el pitch, no tiene lo de las velocidades. Y el canal, segur que se acuerda de esto cuando yo pinchaba con el Javi con los Dismans. Y el rato que estábamos haciendo sesiones y grabábamos el cinta y cassette, hacemos sesiones muy chulas. Brutal, brutal, brutal. No, no, qué guay, tío, qué guay que hagis trobat una afició com aquesta, ¿no? Y bueno, en el año 2006 me compré mi primer reproductor. ¿2006? Sí. La teva primera taula de so, Bartol Sol.
Sí, audiofoni, marca de audiofoni i la taula BST. Molt bé, molt bé. Empecé l'octubre de l'octubre. I vas començar tu sol, fent-ho tu, i després com vas anar aconseguint punxar a altres llocs? Com vas aconseguir que et contractessin? Empecé la vagoneta, con lo desprocessable de la antigua vagoneta, con un doble CD, també. Perquè tu ells vas dir, mira, que soc DJ i vull tocar, no? Sí.
Dije, me gustaría pinchar aquí, me dijo la Aida. Y la Aida de Lidola, la Aida, la ex pareja de Luis Vigata, de mi compaño, de mi sorte de discoteca, que es con Sanyu, del baile inclusivo de Sanyu, pues su exmujer, la Aida, me ayudó para yo por entrar en la vagoneta. Un chico que se fue, Richard, se fue, entonces un día pinchó a Aida, y digo, Aida, me gustaría pinchar aquí la discoteca.
i jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo
en septiembre y en octubre se me hizo tu contrato que he hecho hace 20 años que hicimos hace poco el programa sí, sí, sí, vine a la disco de Sant Just, ¿no? 20 anys a la disco de Sant Just 20 años, gracias a Aida y, per tant, tu arribes a Sant Just gracias a la Aida sí, perquè et va dir que punxessis també a Radio Sant Just o primer, ai, a Radio Sant Just al disco de Sant Just anéss a punxar o primer vas anar de públic
El primer día fui de público. Pinchaba el Richard. Luego, el día siguiente... Ah, pero la vagoneta es la disco de Sanchus. Sí, es la antigua vagoneta. Ah, vale, vale, perdón, perdón. Entonces el Aida me dijo que he pinchado el Aida y me dijo que he pinchado. Y yo sí, me dejó pinchar. Yo sabía cómo veía la tabla. Tenía una de Ophoni.
La pinche con ella. ¿Querés traer la marca en Numark? La que hay aquí, Numark, el equipo. ¿Y tú cuando vas a tocar algún lloc? Sí. ¿Vas en la teva taula o te la dejan? Sí, por tu mi Pioneer. Mi R1. Pepino, eh. Pepino, Pepino. Te cuento lo que te he dicho. Yo he tenido el audiofoni Pioneer 100.
Los dos pares en el mil, los dos pares en el mil. Luego, pasé de los pares en el mil hasta la R1 y los platos, los dos platos. Los platos siempre tienen los buenos. Vale, vale, vale. Don Fernando, ¿ne hemos escultado la mica més al disc, va? Sí, salve. Di, di, di, ¿qué tal? Este señor hoy se dedica a la tienda de Rocafort Barcelona. Pero que aquí el mismo del mismo, son mi hombre.
Què és el que més t'agrada, el tecno de la màquina? La melodia. Com et fa sentir, no ho entenc? Si, si, molt bé, molt bé. Mira, com et trobo la piel de gallina. A més, aquí amb els cascos s'escolta bé, eh? Sí, oi, genial, sí. Esta acción me encanta, esta que sube me encanta. La pujo una mica de volum? Sí, sube, esta me encanta. Vamos, fíjala, está muy guapa. Carlas, te lo dedico guapo pa ti. T'he cambiado todo el Carlas.
Es de estos, es de los dos. La caña, la caña. La caña vais a brigar.
Ostres. Guapa, el cambio que has hecho. ¿Has visto el cambio que has hecho? Sí, el cambio está guapo, eh. Está guapo, eh. Eso es molt difícil, ¿no?, de hacer un tank. No. ¿No? Es cuestión de escuchar y saber lanzar la otra. Soltar el disco. El disco está en el plazo, en el plazo. El disco lo mantienes parado. Entonces, cuando ves el punto...
Sueltas el disco y que suene. Con la aguja puesta en el tocadiscos, claro, en el disco. Búscase el punto, haces pescota, buscas el punto, lo paras. Cuando ves que termina a punto de acabar el bombo, entonces sueltas el disco y se dan el master abierto. No es tan difícil, escúchale el truco.
Vale, clar, és que jo realment no tinc ni idea de punxar. Ni idea, ni idea. Zero. Mai ho he fet, mai ho he fet. Hola. Estàs flipant-ho ara, eh? Sí? No, però... Home, però és normal, no? Al final poca gent sap punxar, crec que jo. Molt poquitos. I tu fas molt bé, però clar, jo mai m'he posat i mai sé si ho sé fer bé o ho sé fer mal. Ja, però pensa que tu tens una cosa d'idea que jo no tinc, jo no tinc el que no tens.
que no tenen sus cualidades. Claro, claro, claro. Tú eres producto de gato, tienes un pan amagado, que es muy guay. Claro, yo parlo millor al micro, ¿no? Y tú ets millor pinchant. Ahí está. Tú lo haces muy bien, que es un papel muy importante, muy bueno. ¿Tú crees que lo hago muy bien? Yo creo que sí, lo haces de puta madre. Eres un buen colega, tío. ¡La caña! ¡La caña vas a bregar!
Doncs mira, aquest missatge m'ha agradat molt, Fernando, perquè tots som bons en alguna cosa. Oi? Tots som bons en alguna cosa, sí. Clar, perquè tu ets especialista en punxar discos, no hi ha trens. Sí, en trens, sobretot en trens, en trens de màquines, modelos. I jo potser soc més especialista, no en parla per la ràdio. Clar, i en discos de rock, que te gusta el pop, el rock, per exemple. Sí, el pop, sí. El canto loco, tot això que te gusta. Clar, clar, clar, al final... El canto loco... A tu t'agrada molt, no? El canto loco, et fa molta gràcia.
No me gusta, pero cuando lo escucho, me hace gracia que cuando lo escucho me canto el loco, ya está loco. Doncs sí, sí, no, no, Fernando. Doncs la veritat que un molt bon missatge, m'ha agradat això que has dit. Es que es importante. Sí, sí. Todos tenemos algo en la vida que es importante. Todos somos iguales importantes. Exacto. Todos somos esenciales.
Totalment d'acord. No, no, tens tota la raó, Fernando. I que, a més, tots aportem alguna cosa diferent al planeta. Exacte. Doncs, Fernando, escolta'm una mica més el disc i anem acabant, eh? Perfecte.
Bueno, bueno, bueno, bueno. Un disc molt, molt, molt top, eh? Molt top, Fernando. Sí, molt top. Doncs, Fernando, DJ Hamo Hamito, ens hem d'anar acomiadant perquè se'ns acaba el temps. Com sempre, aquí sempre se'ns fa molt curt, eh? Sí. Amb tu perquè ens ho passem molt bé.
Un dia farem d'una hora. L'important és, tu t'ho has passat bé? Jo, Pipa. Pipa? La canya? Pepino? La canya Baix Llobregat. Doncs, Fernando, fins aquí La canya Baix Llobregat. Gràcies per venir. Ens veiem dintre de 15 dies. Perfecto. Adeu.
Doncs ara us deixem amb música, però una música una miqueta més tranquil·leta. Us deixem amb els tiets. Comença una història que no té final. I és per això que avui se m'en volia.
I ho hem aconseguit per moltes coses que ens passin. Jo t'estimo igual, jo t'estimo igual. I ara, dintre de poc, comencem Veus d'Emigrants. Som el millor tàndem, l'equip ideal per moltes coses que ens passin. Jo t'estimo igual, jo t'estimo igual, potser més que mai per moltes coses que ens passin.
Des que estic amb tu, amor. Quan faig el tot, tu ets el meu millor públic. Admiro i em torno. N'esforç. Saps que jo adoro el que fas perquè és únic. I és per això que vull. Som on volia.
Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual. Jo t'estimo igual, potser més que mai. Per moltes coses que ens passin, que no cabi mai. Som el millor tàndem, l'equip ideal. Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual.
Sentir aquest amor jo tant de dies.
I és que amb tu ja se sap, que amb tu mai no se sap. Mentre anem patinant, t'he de dir alguna cosa important. I és que t'estimo tant, però alhora em fas tan mal. Em deixes anar i t'adones que aquesta era l'última.
I enamorada del futur que no tindrem Obsesionada en pensar si vaig fer bé I jo no soc una cabrona Sé quan les coses no funcionen Ara no tens i és quan enyores Les coses dolentes i les bones
Mentre anem patinant, he de dir alguna cosa important. I és que t'estimo tant, però alhora em fas tan mal. Em deixes anar i t'adones que aquesta...
I ara comencem l'última secció del programa. Ara comencem amb veus d'emigrants.
A veure, Mamadou, que vienes de Guinea a Conakry,
Sí, de Guinea Conakry. Guinea Conakry, en concreto, tu ciudad es Boque. Boque, sí. Boque, la llamas, ¿no? Boque. Una ciudad de unos 60.000 habitantes, de la que hablaremos, porque tenemos que hablar de ti y de tu ciudad. Vale. Porque, bueno, para hacernos un poco idea de Guinea Conakry, que es un país de África Occidental, bañado por el Atlántico y lleno de contrastes, capital es Conakry. Conakry, perfecto. La capital es la que pone nombre a Guinea Conakry. Sí.
Una ciudad costera, bulliciosa y punto clave del comercio regional. Bueno, costera, pero hasta 200 kilómetros, ¿no? A 200 kilómetros, pero bueno, costera, por aquello muy grande. Coges el coche y costera, ¿de que sí? Vale, o un autocar. Vamos a ver, muy rica en recursos como bauxita, oro y diamantes.
Oro y diamantes. Sí, sí, bauxita también. Y bauxita, la bauxita, y yo me he metido y digo, a ver, ¿esto qué es? Y esto es algo que se utiliza, es un material que se utiliza para hacer, o una técnica o un material que se utiliza para hacer
Aluminio. Sí, aluminio. Y que además es algo en tu país, en Kobe, es el que más aluminio, es la más importante en Bauxita, ¿no?, de toda Guinea. Sí, claro, es el más importante. Y parece que esto es emergente, que está muy bien, una capital industrial.
Sí. Es una capital industrial de nuestro país, sí. ¿Estás contento tú de ser de Boque? Sí. ¿Te gusta? De verdad, de verdad. ¿Es que sí? Claro. Contabas que tienes allí a tu hermano, tu familia, todos, tu hermano casado, con dos niños. Eres tío. Sí. ¿Eh? Qué bien. Sí, yo soy tío. Eso siempre es un plus también. Primero tener un niño y una niña. Bueno, ves, qué bien.
Escúchame, ¿en qué momento piensas? Yo me quiero abrir al mundo. Yo quiero irme de aquí y voy a ver, voy a ver. ¿En qué momento? Cuéntanos cómo fue esto. ¿Cuándo lo decides? Antes yo trabajo con los chinos y yo soy conductor allí. Yo estaba trabajando con ellos siete años. Sí, con los chinos.
Los chinos, que hay mucha inmigración, hay trabajadores chinos. Sí, hay un montón de chinos ahí. En todas partes. En todas partes del mundo. De verdad, de verdad. Y tengo siete años de experiencia en conducir coches, porque trabajamos como una...
empresa de transporte de bauxita de Guinea. ¿Hasta el exterior? Sí, hasta el exterior. Entonces, como los chinos nos pagan mucho y nuestro país algunas veces tiene situaciones políticas y entonces me dijo de verdad tengo que ir y descubrir el mundo.
Tengo que irme a descubrir el mundo. Esto es hace un año y poco. Sí, un año y dos meses. Que tienes un buen nivel de castellano en un año. Sí, más o menos, sí. Está aprendiendo rápido. Está aprendiendo muy rápido, porque aparte le hemos preguntado y el catalán dice también algo, algo. Sí, poco, mica, mica. Alguna cosa también tienes que captar, claro. Porque el francés se parece mucho
I català. Perquè en guinea... Bueno, això és cosa del Jordi, amb els idiomes. Sí, sí, sí. No, no, però preguntaves de guinea. Quin idioma es parla? Quin idioma es parla en guinea? En guinea hablamos fula, susú, mandingo...
Toma, jersey, hi ha un monton, de veritat. De fet, la llengua oficial, la llengua oficial és el francès. Sí, és francès. En la escola, però després hi ha una sèrie de llengües autòctones. L'autòctones, sí. El polar és la que més persones parlant, seguint el mandinka i el susú.
Sí, son las tres que más. Luego hay otras que son las que ha nombrado también él. Y en concreto, en la región de Boque, que es la parte del noroeste del país, allí sí que es una zona de mucho hablar de fula.
Sois una etnia de los fulas, ¿no? Fulanis, ¿no? Sí, fulanis. Por tanto, tú, mamá, tú hablas fulani. Sí, yo hablo, yo soy fula. Hablo fula, hablo susuta. Y español también. Sí, español también. Bueno, ya tenemos cuantos idiomas, ¿eh? Y el francés, además, perfecto porque ahí el francés es el oficial. Sí, el francés es más oficial, inglés tampoco, inglés más o menos, sí.
Una característica de este idioma, del Fular, es que no tiene artículos ni géneros. ¿Ah, sí? Ni en ella, en ella, ¿no? ¿En Fular? Sí. Sí, no tenemos artículos, pero... Ni masculino o femenino tampoco, ¿no? Ni género. No tenemos de estos. O sea, no hay los problemas de aquí, de tener que hablar de deputados y diputadas y todo esto. Y Mamadou, ¿tú cómo llegas a España?
De verdad, llego a España por patera, sí. Bueno, es una realidad. Sí. Es una realidad. Pero te arriesgaste la vida para llegar a España. Sí. Yo estaba antes en Marruecos y desde ahí yo creo que es de la patera por...
Per el Estrecho, no? Sí. Però arribes a Canarias, comentabas. Sí, sí, sí. Antes, quan llego, llego a Fuerteventura. O sea, a Fuerteventura te quedes allí hasta que després vienes al Estrecho. Sí, con Cruz Roja. ¿Y lo consigues a la primera?
A la primera vez, al primer intento de entrar, ¿lo consigues entrar en España? Sí, sí, claro, porque de verdad en España hay un montón de buena gente. Claro, o sea que además facilidades, ¿no? Te dicen, venga va, entra y echar a correr. Sí, sí, de verdad. Hay buena gente, sobre todo en Sánchez del Verde. Hay buena gente, de verdad, de verdad, en España y me gusta estar aquí con la gente, de verdad.
Muy bien, muy bien. Y además, bueno, cuéntanos aquí qué haces.
Actualmente, yo soy camarero. Camarero y? Camarero y cocinero. Y cocinero. Sí, porque cuando llego aquí, yo fui la primera vez en mi gran estudiante, y hace dos meses de curso, y luego entré en Mezcladis, que es una fundación de inmigración también. Y empecé ahí el curso de cocina, tres meses, y luego un mes de práctica.
Perfecto. Y ellos me han dicho si yo puedo hacer también un curso de camarero, puedo hacer, porque todo el día mi padronamiento no tiene tiempo, entonces yo voy a aprovechar el tiempo para... Claro, claro. Sí.
Entonces he hecho el curso de camarero tres meses y un mes de practica también. Perfecto. Y luego, a través de una persona, buena persona, yo consigo un trabajo que se llama, en un restaurante que se llama La Habata.
Polaco. Sí, un comina de todo. De España, de polaco, de todo. Has estado de todo. Porque además nos decía que es un restaurante polaco, pero de un dueño gallego. ¿Y el polaco lo estás aprendiendo o no? Sí, más o menos.
Más o menos, sí, más o menos. También puedes aprenderlo. Óyeme, lo que pasa es que comentas que al principio de todo te tocó vivir un tiempo en la calle, ¿no? Sí. ¿Qué ayuda tienes cuando duermes en la calle? Alguien te va y te dice, oye, hay algún sitio que te ofrece mejor, una posibilidad mejor que no en la calle, que puede existir, evidentemente.
O tú dices, no, no, yo de momento aquí que ya me espabilaré. ¿Cómo fue eso? De verdad, la calle fue muy complicada. Claro. Sí, porque la calle podemos encontrar de todo, todas las peligrosas, hay un montón de cosas horribles, un poco complicada de verdad.
La primera vegada em vaig anar a Sayer i quan em vaig arribar a Sayer
Y luego ellas me han dicho que tengo que hacer 6 meses o 7 meses antes de conseguir un centro para entrar a un albergue. ¿Sí? Sí. Pero el momento del frío, cuando hay frío, hay un centro que se llama Yakuna, creo. Sí. Yakuna. Cuando hay un poco de frío, hay un centro que puedes ir allí a hacer...
Un mes, creo. O tres meses. O tres meses, pero además puedes repartirte en otros centros también. Puedes ir, por ejemplo, tres meses en un centro y luego uno o dos meses en otro. Habrá varios centros de acogida. Sí, varios centros. Bueno, o sea, de cualquier manera, él ya no vive en la calle. Sí, sí. ¿Y cómo conseguiste salir de la calle?
Es a través del ayuntamiento, de verdad. Muy bien. Yo tengo a mi trabajadora social en el ayuntamiento. Algún día yo estaba en mi tienda, estaba dormiendo, y yo recibí el mensaje por WhatsApp. Me dijo que hay una plaza del centro, si puede ser o puedo ir. Ah, muy bien. Yo le dije, vale. Qué bien, ¿eh? Perfecto. Porque tu mamá, ¿cuántos años tienes? Yo tengo 32 años. Muy bien. Muy bien, muy bien.
No, no, se ha espabilado y se ha espabilado muy bien porque realmente a mí cuando me has dicho un año y dos meses y este nivel de castellano es muy bueno. Sí. O sea que tú lo has tenido en clase y enseguida te diste cuenta. Es mi profesor. El profesor. Mira, solo le he dado dos clases y he aprendido todo esto, imagínate.
Muy buen alumno y muy buen profe. Sí, a través de los cursos, de verdad, yo practico mucho español. ¿Practicas? Aparte, perteneces también a un grupo de gente, supongo que os juntáis aquí cuando llegas, o por los diferentes programas o apps de móvil, tú sabes dónde hay más compañeros tuyos de Guinea, más personas, y tenéis alguna especie de grupo aquí o no?
No, de verdad no tenemos. Cada uno en su lado, en su lugar. Cada uno en su lugar, de verdad. No nos mezcláis, ¿no? Sí, porque cada uno tiene su cosa, su problema. Porque por conseguir papeles en España, tú tienes que hacer las cosas bien.
Entonces, para conseguir los papeles, tú tienes que dejar los problemas y cualquier cosa que va a hacer problemas para conseguir los papeles, creo que tú... O sea, que tienes que ir recto. No hay que torcerse aquí para conseguir papeles bien rectos. Claro que sí. ¿Y piensas seguir dentro de tus planes? ¿Estás seguir en Barcelona? ¿Por qué decides Barcelona?
Porque hay gente que viene desde Canarias aquí y se van a otros países, ¿no? Alemania, muchos. Sí, sí, claro. Porque cuando fui aquí fuiste con un montón de compañeros. Aquí sí. Sí, pero actualmente ellos están en Francia, en Alemania.
La primera cosa que me gusta en Barcelona es el equipo de Barça. Es uno de los motivos. Sí, de verdad, me gusta el equipo de Barça. Escucha, tú eres cocinero. Sí, yo soy cocinero y camarero. ¿Qué es lo que mejor haces?
Camarero, de verdad. No, de cocina. Ah, vale. De cocina, porque has aprendido a cocinar. ¿Cuál es tu mejor menú? El plato estrella. Exacto, plato estrella, como dice Jaume. Sí, ¿un plato de mi país o un plato de España? Sí, sí, empecemos de tu país y luego incluso de aquí. Sí, de mi país puedo hacer...
Un arroz con salsa de cacahuete. Muy bien. ¿De cacahuete? Sí, salsa de cacahuete con albóndigas. Ah, bueno, ya estamos ampliando, ¿eh? Estamos metiendo la proteína ahí bien metida. Sí. Y Mamadou, de aquí, de la cocina, de aquí de España, ¿qué es lo que más te ha gustado?
Los nachos. De México. De México. Ah, vale. Las paellas también. Aquí la paella. Sí. Porque ahí el mezclaniz hay un montón de comidas. Está todo mezclado. Ya no sabes lo que es de aquí y lo que es de allá. De verdad. Pues...
Sí, ¿y de la cocina de Polonia? A ver, ¿qué nos recomiendas? ¿Qué nos recomiendas? Sí, porque nos has hablado. No, de cocina de Polonia no tengo ninguna idea. Actualmente yo soy camarero y tengo más experiencia en el camarero que cocina. Oye, queríamos oír un poco de música de tu país, ¿eh? Vale. Le he preguntado si él sabe cantar y me ha dicho que canta. Pero... Si queréis la escuchamos. Sí, un poco. Vamos a escuchar un poco. ¡Ah! ¡Ah!
Cántala. I tu ande ma fija. I tu ande ma yala. I tu ande ma fija.
No, no, súper bien, suena bien, ¿eh? Claro, claro, estaba dispuesto, ya lo he visto enseguida, estaba dispuesto. Y tú ande más, filla, y tú ande más, llala, es como deja tu vergüenza o deja tu miedo y... Y adelante. Sí, adelante. Vamos, lo que has hecho tú, lo que has hecho tú. Y esto es fula?
Sí, es fula. No, no, suena bien, ¿eh? Suena bien, suena bien. Es un ritmo... Es que, claro, los ritmos de todo Guinea, de toda aquella zona, es que son ritmos bailables, bailables. Mujeres y hombres. Escucha, ¿algún problema aquí? ¿Has tenido algún problema con gente? Quiero decir, ¿te has sentido un poco mal, a veces, en algún momento, con alguien? O sea, ¿alguien no te ha tratado con el debido respeto, por decirlo de alguna manera?
¿Has sufrido racismo aquí en España? De verdad, de verdad no. ¿Ves? De verdad no. Pues oye, un alivio escuchar esto. Pues un alivio, porque además, claro, es un alivio para los catalanes. Es un alivio para la tierra. Que nos digas que todo bien. Pero, a ver, piensas en tu país, tu país siempre me has dicho que está ahí, lo tienes ahí metido,
Supongo que ir a tu país ahora nada, evidentemente. Sí, de momento. ¿Te comunicas muy bien con tu familia? Sí, a través de mi hermano y comunico con mi padre y con mi madre. ¿Tus padres y tu madre? Sí. Que tu madre será muy joven, además. ¿Qué edad tiene tu madre? Mi madre ahora tiene...
50 y algo. Claro. Es joven, es joven. Jóvenes, jóvenes. Tienes madres, abuelas también. Jóvenes. ¿De tu país qué es lo que más echas de menos ahora? ¿Qué es lo que más recuerdas que te gustaría tener aquí? Aparte de la familia, claro. De los amigos. ¿Que me gusta tener aquí una persona? No, no. De las cosas de tu país. De las costumbres. ¿Qué echas en falta? ¿Alguna costumbre?
Bueno, la comida, creo. La comida, sí. Fíjate, la comida. La comida es que tira mucho, la comida es importante. Pero bueno, aquí tú puedes tener acceso, porque ya hay muchos tipos y tiendas de alimentación de diferentes países, tú tienes acceso también a hacer tus platos, ¿no?
Sí, tengo acceso. O sea, a compras, a sitios. Pero hay algunas verduras de aquí que no están. Sí, ese es el problema. Pero la comida mediterránea es muy sana.
Debe ser mejor el arroz este que haces tú tan bueno, ¿no? El arroz. Y mira, nos alegramos tanto. ¿Tú querías preguntar algo, Jorge? Sí, no, no. Cuando hablábamos del idioma, o sea, hay, por ejemplo, los días de la semana, ¿cómo dices? Lunes, martes, miércoles...
Lunes, martes, miércoles. Es como... Vale, entonces hay muchos de los términos estos que empiezan por al, al, que siempre es una raíz que proviene del árabe. De hecho, en español muchas palabras como albaricoque, alquerías, etc.,
son de origen árabe cuando tienen esta inicial. Entonces, ¿esto es porque ha habido muchos contactos con pueblos árabes o cómo ha sido que haya incorporado términos del árabe al Pula?
Sabes, la gent de Fulani... Nosotros viajamos mucho y hacemos un montón de comercio. Y a través de eso tenemos una parte de árabe y una parte de Fulani.
¿Esto de tiempo, tiempo atrás, tiempo atrás? Sí, tiempo atrás. Claro, que es lo que habéis hecho. Estamos lingüísticos de la lengua árabe. Yo, por ejemplo, sabes leer árabe, sabes escribir. Sí. Yo he aprendido en mi país. Ah, también, ahí has aprendido. Y hay mucha gente que aprende allá. Claro, sí. Musulmanes, ¿no? Allí. Sois musulmanes. La religión es musulmana en tu país, ¿no? Sí, sí, sí, yo soy musulman.
Escúchame, cuando te planteas, porque ahora tú trabajas de camarero, trabajas de cocinero, te estás apuntando a cosas, pero tienes una perspectiva laboral, o sea, piensas a ver a dónde voy a ir a parar yo, qué quiero hacer con mi vida, te lo planteas o de momento voy sobreviviendo.
Sí, tengo planes, de verdad, porque tengo mi certificado de universidad de mi país, que yo quiero homologar, pero todo el día no, porque no tengo la residencia. ¿Y lo podrás homologar?
Sí, creo que sí. ¿De qué? ¿Que has estudiado? De marketing, marketing y comercio. Muy bien. Es lo que yo he estudiado en mi país. Pues marketing y comercio está muy bien aquí, te puedes defender bien. Sí, claro, claro que sí. Muy bien, tú ya vas con una idea fija, ya veo yo que sí. Sí. ¿Qué ha sido lo más difícil de todo este trayecto hasta llegar aquí a Barcelona? ¿Qué ha sido lo que más te ha costado?
La primera es cruzar el mar, la segunda es vivir en la calle... Todo es obligado. Porque estos viajes cruzando el mar son horribles, ¿no? Muy horribles, de verdad. Porque temes por tu vida, ¿no? Sí, de verdad. ¿Y tu viaje cómo fue? ¿De varios días en la mar?
Dos días. Dos días. Hace dos días en el mar. ¿Desde Marruecos a Canarias? Desde Marruecos a Canarias. Y de verdad es un viaje muy horrible.
Perquè tu vas a veure un monton de coses en el mar i sense parlar. Hi ha gent que llora, llora, llora, llora. Hi ha gent que llora molt. Hi ha gent que... perquè hi ha un monton de coses que tu pots veure en el mar per la nit i per la matinada.
¿Pero y qué ves? ¿Como qué? ¿Como otros barcos o...? No, otros barcos. Animales. Ah, animales. Sí. Hay un montón de animales ahí. Ya. O sea, temes un poco por la vida, ¿no? También allá en este trayecto ahí te asegura que llegas...
Yo hace dos días sin beber agua y de verdad sufrimos... Para olvidar, para olvidarlo, ¿no? Esto es para decir, ya lo he pasado y se ha acabado. Bueno, el final al menos estuvo bien, porque llegaste y fíjate, ahora ya tu vida se ha encarrilado, se ha encarrilado totalmente. De verdad, de verdad. Y aquí, una vez aquí en Barcelona,
¿Qué es lo que más te ha sorprendido? ¿Cosas que tú no esperabas y que has visto aquí? La primera vez es los perros. ¿Los perros? ¿Por qué? Los perros con la gente. Porque en mi país... No hay perros. Sí, hay perros, pero no hay gente que... Que los lleva. Que los llevan a hacer paseo. Claro.
Ah, te los ves por allí, te los vas viendo sueltos. Sí, es aquí que lo has visto por la primera vez en el parque hacer el paseo por el perro. En Guinea no es como una mascota, ¿no? No. Bueno, ¿sabes qué ocurre? ¿Por qué hay tantos perros además ahora? Es que cada vez hay más. Porque incluso los médicos, hay mucha gente muy sola aquí, que en tu país seguro que esto no existe. Las residencias y toda esta gente no existe, seguro. Claro.
Entonces, aquí hay muchísima soledad y gente que se queda sola, sola, a pesar de que tenga tres, cuatro o cinco hijos, lo que tienen menos, pero bueno. Y además, ¿qué hacen? Pues es verdad, los médicos y todo les dicen, tenga un perro, porque a un perro le hablas, te obliga a salir a la calle, sales, pero sobre todo hablas, es importantísimo hablarle a un gato menos, ¿eh?
Pero que también le puedes decir, pero un gato, ¿eh? Pero a un perro sí le hablas. Y el motivo de que se vean cada vez más es que incluso es una prescripción médica. O sea, el mismo médico, un perro. Bueno, y también con el COVID todo el mundo buscaba un perro para poder salir a la calle. Eso también, yo creo que... Algo uno incluso salía con un peluche, ¿eh? Pero bueno...
Bueno, peluche, ya no sé yo si salían con el peluche. Más de uno lo pillaron. Totalmente, totalmente. Y aquí, Mamadou, ¿sigues manteniendo alguna tradición o no haces alguna fiesta de Guinea? Aquí no, no. No, no.
No la haces porque, además, si tampoco te relacionas muchísimo con mucha gente de Guinea, entonces ya tú solito es más difícil, ¿no? Lo único que haces, en todo caso, es comer. ¿En fin de año cómo lo celebráis, fin de año, en Guinea? Que esto lo quieres saber tú, que has hecho trabajos. ¿Cómo lo celebráis? ¿El último día? ¿Cuándo es el año nuevo? 31 de diciembre.
Sí, el 31 de diciembre. Sí, el 31 de diciembre. Cuando el paso del 31 de diciembre al 1, la madrugada, de la noche, de las 12 a las 00, ¿cómo lo celebráis? ¿Qué festividad hay? Aquí hay uvas, aquí se comen uvas. Es como, se parece un poco como las fiestas de Correfox en nuestro país. Ah, de Correfox. De Correfox, sí, se parece un poco.
Sí. O sea, salen... Salen con los fuegos. Cosas de petardo. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Lo hacemos así. Cada año, el 31. Y el día 1 de... Fuimos a la playa. ¿A la playa? Sí, a la playa. Y os bañáis en el mar. Sí. Sí. Sí, porque tenemos un montón de playas allí. Sí. Sí, porque hablábamos que la... Bueno, un montón de playas a la... Dos horas, dices. Sí. A 200 kilómetros. Sí.
Pero este es en Boque, en mi ciudad. Pero en la capital, Korakri, hay un montón. Porque tenemos islas también. Qué bonito, ¿no? Sí, muy bonito. Tenemos islas muy bonitas.
O sea, ¿nos aconsejas un viaje? Sí, claro. Podemos ir perfectamente allí a las playas. Claro que sí. A la playa y al arroz de cacahuetes. Al arroz de cacahuetes. ¿De dónde venía aquel chico que entrevistamos? ¿Era guineano? Aquel que se ha montado también, que tiene su propia radio, Senegal.
Tuvimos de Senegal y luego tuvimos también a alguien de Guinea Ecuatorial. Es que aquí hemos tenido también alguno que, madre de Dios, es que aquel chico en toda su radio tiene una ONG, ha hecho de todo. Quiero decir que cuando alguien viene aquí con ideas claras y claro que también una formación, incluso ya vienes con una formación, se pueden conseguir cosas. Sí, de verdad.
Jo quan oig que venien per aquí, si van a Alemanya, dic, que se quede algú. També està bé que os quedéis aquí de paso, però Alemanya... Aquí la gent, per exemple, quan tu vens de Guinea-Conacri, la gent té miedo de fer molt de temps aquí sobre la llengua, perquè en Francia hablamos francès. Bé, en francès aquí, a veure...
Casi que se entiende mejor el francés que el inglés, ¿eh? Sobre todo con el catalán. Sí, sí, hay un poquito mejor, ¿eh? Es parecido, es parecido. Es parecidito, sí. Bueno, ¿tenemos ya incluso que ir cerrando o qué? Sí, sí, sí, tanto. La verdad que sí que nos queda un minuto y medio, así que nos vamos despidiendo. Y nada, Consol, Jordi, muchas gracias por venir. Y por portarnos al Mamadou. Mamadou.
Que ha cantado, eh, que ha cantado. Nos has cantado y todo. Igualmente. Muchas, muchas gracias. Igualmente, de verdad. Venga, gracias, Amadou. Muchísimas gracias a ustedes, de verdad.
Doncs nosaltres també ens anem acomiadant, deixem el programa d'avui aquí i seguim demà, dimarts, com sempre, a les 5 de la tarda a Radio d'Esvern al 98.1 FM. A les vostres tardes més divertides i més esbojarrades aquí, al refugi de Radio d'Esvern. Moltes gràcies i ens sentim demà. Que vagi molt bé.