L'acte tindrà lloc avui, 8 de gener, a les 6 de la tarda, a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió proposa un recorregut divulgatiu per l'obra d'Enri de Toulouse-Lautrec, posant el focus en la vida nocturna del París de finals del segle XIX, un entorn que va marcar profundament la seva producció artística.
La conferència analitzarà el context social i cultural de l'època i la manera com l'artista va retratar cabarets, cafès i personatges de la bohèmia parisenca. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades. I en política, l'actualitat política municipal i la gestió del dia a dia del consistori han centrat una part destacada de l'entrevista amb la portaveu del PSC de Sant Just, Isabel Dardé.
En parlar de la incorporació d'un nou regidor i del funcionament de la política local, Dardé ha defensat el valor de la proximitat institucional i ha afirmat que creu que tots els ciutadans haurien de passar per la política municipal, destacant que l'experiència al govern local permet entendre millor la complexitat de les decisions que afecten directament la ciutadania.
En aquest context de gestió i responsabilitat pública, l'Ajuntament de Sant Just ha introduït canvis significatius en la gestió de la taxa de residus que entra en vigor aquest 2026. Dardé ha explicat que el consistori ha decidit no liquidar la per variable de la taxa durant aquest exercici, després de constatar que les dades recollides per l'aplicació de la gestió no eren prou fiables per ajudar a ajustar-se a la realitat del reciclatge de cada llar. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja m'ha arribat el dijous, ja ens aprovem el cap de Satuana, que ja el tenim molt i molt apropet. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari. Començarem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit, presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem analitzant les notícies polítiques i socials de la setmana a Joves Inculs amb el Hatim, seguidament Sense Feltres amb l'Ariadna Cruz i posarem fi amb La Vida Joc, descobrint un nou joc de taula. Doncs ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat avui en una entrevista de New York Times que la supervisió directa del seu govern sobre Venezuela podria allargar-se durant anys. Només el temps ho dirà, ha assegurat. Trump ha defensat que Washington ja està obtenint beneficis del petroli venezolà i ha afirmat que l'objectiu és abaixar el preu del cru i destinar part dels ingressos al país sud-americà.
El secretari d'Energia, Chris Wright, ha confirmat que els Estats Units supervisaran de manera indefinida l'extracció i la venda de tota la producció petrolera venezolana, amb la previsió d'incorporar grans empreses nord-americanes al sector. Mentrestant, els Estats Units han intensificat el control del bloqueig marítim
i han confiscat diversos patroliers que presumptament transportaven cru venezolà, inclòs un vaixell amb bandera russa interceptat ahir en aigües internacionals, fet que ha provocat protestes del Kremlin per una suposada vulneració del dret internacional. En paral·lel, el ministre de l'Interior venezolà, Diosdado Cabello, ha denunciat que almenys un centenar de persones van morir a conseqüència de l'atac nord-americà de la matinada de dissabte en què es va capturar a Nicolás Maduro. Entre les víctimes també hi hauria civil.
Gràcies.
El president de Colòmbia, Gustavo Petro, i el dels Estats Units, Donald Trump, han rebaixat l'atenció diplomàtica i han anunciat que es reuniran pròximament a la Casa Blanca. Tots dos líders han mantingut una conversa telefònica d'una hora qualificada de constructiva i respectuosa per part dels dos governs. La trucada arriba després de dies de fort d'escala de Barbal, arran de les declaracions de Trump, que fins i tot va suggerir una possible intervenció militar a Colòmbia similar a la de Venezuela.
Després de parlar amb Trump, Petro ha admès que ha suavitzat el seu discurs i ha defensat la necessitat de reprendre el diàleg bilateral per evitar un conflicte. El president colombià ha explicat que va abordar amb Trump la lluita contra el narcotràfic i ha rebutjat les acusacions que el vinculaven amb la producció de cocaïna. Trump, per la seva banda, ha celebrat el to de la conversa i ha afirmat que espera reunir-se aviat amb Gustavo Petro. La trucada, almenys de moment, frena l'amenaça d'una nova crisi diplomàtica
entre Washington i Bogotá. On la tensió es manté creixent és l'Àrtic i les aspiracions imperialistes de Donald Trump ara tornen a amenaçar directament a la sobirania de Groenlàndia. Els Estats Units es reuniran la setmana vinent amb Dinamarca i Groenlàndia, però mantenen la seva pretensió de comprar l'illa Àrtica,
La Casa Blanca ha confirmat els contactes diplomàtics en un context de nova tensió pel renomat interès del president Donald Trump a vincular Groenlàndia amb la Seguretat Nacional Nordamericana. La portaveu de la Casa Blanca, Caroline Leavitt, ha confirmat les trobades però ha evitat aclarir-ne el contingut i no ha volgut pronunciar-se sobre una possible intervenció militar. Ha remarcat, això sí, que la diplomàcia continua sent la primera opció del president.
Segons Washington, la idea d'adquirir Groenlàndia no és nova i forma part d'una visió històrica de la política dels Estats Units, reforçada ara per la competència estratègica amb Rússia i Xina a l'Àrtic. El de gel, les noves rutes marítimes i l'excés de recursos naturals situen la regió al centre de l'interès geopolític mundial. La Casa Blanca assegura que s'estan estudiant diferents escenaris i, tot i que, insisteix que qualsevol decisió passarà primer per una via diplomàtica.
Anem a la informació local perquè Oriol Junqueras assegura que ja hi ha un acord entre Esquerra Republicana i el govern espanyol per a un nou model de finançament autonòmic. Aquest respectaria el principi d'ordinalitat, és a dir, qui més aporta més rep i dotaria Catalunya de 4.700 milions d'euros més.
El líder d'Esquerra Republicana ho ha anunciat després de reunir-se durant més d'una hora amb Pedro Sánchez a la Moncloa. Segons Junqueras, el nou sistema permetrà que Catalunya incrementi un 12% la seva capacitat pressupostària i garantirà que qui més aporta sigui també qui més rep.
Tot i això, Junqueras ha advertit que encara falta tancar l'acord sobre la recaptació de l'IRPF i que mentre això no passi no es donen les condicions per negociar pressupostos. El president del govern espanyol ha defensat que la proposta impulsa un model de finançament més just i amb més recursos per a totes les comunitats autònomes. L'acord s'haurà de debatre la setmana vinent al Consell de Ministres de Política Fiscal i Financera i necessitarà el suport dels socis d'investidura al Congrés dels Diputats.
L'anunci, però, ha generat reaccions immediates. Junts qüestiona que no s'hagi aconseguit el concert econòmic, mentre que el PP i Vox critiquen l'acord. En canvi, els comuns el celebren i reclamen que els nous recursos serveixin per reforçar els serveis públics. Aquest divendres, Junqueras i el president de la Generalitat, Salvador Illa, es reuniran per analitzar l'escenari que s'obre a partir d'ara, amb la mirada posada en els pressupostos catalans.
Les protestes dels pagesos contra l'acord entre la Unió Europea i el Mercosur i contra les retallades de la política agrària comuna continuen causant greus afectacions de trànsit a Catalunya. El punt més crític és l'AP7, tallada en tots dos sentits entre Borrassà i Vilademuls, amb fins a 18 quilòmetres de retencions, després que una norantana de tractors hi entressin de matinada.
A Lleida també està tallada l'A2 a Fundarella al Pla de l'Urgell amb desviacions del trànsit. A més hi ha talls a l'AN230 al Pont de Suert i afectacions intermitents a l'AN260 a Sort. Els pagesos denuncien que l'acord amb el Mercosur posa en perill la passasia i la seguretat alimentària. El govern diu que escoltarà el sector i defensa evitar retallades a la PAC mentre els manifestants reclamen una reunió urgent aquest mateix divendres.
I males notícies al sector ramader català. Apareix un nou focus de dermatosi nodular a Campanya, a l'Alt Empordà, que ha obligat a estendre les restriccions sanitàries en 111 municipis. Quatre animals d'una explotació extensiva han donat positiu i, tot i que el ramat estava vacunat parcialment, es sacrificaran els 106 caps de bestiar de la granja. Des d'Unió de Pagesos lamenten el cas i denuncien una possible mala praxi, ja que la vacunació és obligatòria dins del perímetre de protecció.
Feia més de dos mesos que no es detectaven nous casos a Catalunya. La malaltia no afecta els humans, però és contagiosa molt ràpidament entre bovins. Amb aquest nou focus s'estableix un radi de protecció de 20 quilòmetres i un de vigilància de 30, amb immobilització del bestiar. Les restriccions que s'havien d'aixecar aquesta mateixa setmana en alguns municipis s'allargaran com a mínim 45 dies més.
La Generalitat assegura que el 99% del bestiar ja està vacunat i manté obertes línies d'ajuts als ramaders afectats. I ara sí, ara la informació de Sant Just. Anem amb els titulars municipals.
El Baix Llobregat estrena una nova proposta turística adreçada al públic Silver. La iniciativa combina cultura, patrimoni, natura i gastronomia amb experiències pensades per gaudir del territori amb calma. El mil·lenari ofereix un curs avançat per aprofundir en l'ús del mòbil. La formació gratuïta del programa Més Digitals s'adreça a persones amb coneixements bàsics i es farà els divendres de gener a març.
Toulouse, l'Autrec i la vida nocturna parisenca, una nova conferència de l'auge. L'historiador de l'art, Xesco Ramús, analitzarà l'univers nocturn del París de finals del segle XIX en una sessió avui a l'Auditori de la Mallola. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
El Futbol Club Barcelona es va classificar ahir per la final de la Supercopa d'Espanya després de golejar l'Atletic Club per 5 gols a 0 en la primera semifinal disputada a Lleda. El partit va quedar decidit molt aviat amb un conjunt blaugrana molt superior en intensitat i qualitat ofensiva, que ja guanyava per 4-0 abans del minut 40.
Ferran Torres va obrir el marcador, Ferment va ampliar l'avantatge i Rony Vargi i Rafinha van adobar la golejada abans del descans. El brasiler, a l'inici de la segona meitat, va tancar la victòria amb el 5-0 final. Rafinha, amb un doblet i una assistència, va ser el gran protagonista del partit. Ara el Barça espera el rival per la final del diumenge.
Un rival que sortirà de la semifinal que enfronta avui a les 8 de la nit l'Atlètic de Madrid i el Real Madrid. Els blancs no podran comptar amb el seu màxim golejador, Kylian Mbappé, encara lesionat. El seu lloc podria ser per a Gonzalo García, que ve de notar un hat-trick contra el Betis. L'Atlètic, el Simeone, no comptarà amb Pablo Barrios i confia en recuperar la millor versió de Julien Álvarez.
El conjunt Matalac busca reivindicar-se després de l'empat a Anoeta en un derbi que decidirà el rival del Barça a la final de la Supercopa.
I ja es coneixen els emparallaments dels quarts de final de la Copa de la Reina. Tindrem un altre gran clàssic entre el Real Madrid i el Barça, amb el precedent del 4-0 Blaugrana a la competició domèstica. Els altres dues destacats són el Real Societat contra el Levante Badalona i l'Atlètic de Madrid contra l'Atlètic Club de Bilbao. Els partits es jugaran a partit únic entre el 3 i el 5 de febrer.
I per últim anem al Dakar, perquè el nord-americà Mitch Guthrie ha guanyat l'etapa marató després de la penalització d'un minut del seu company Nani Roma, que ha acabat segon. El txec Martin Prokop ha completat el podi. Carlos Sainz ha estat sisè, també sancionat. Però el sud-àfricà Lategan manté el lideratge a la competició general.
en motos victòria de l'argentí Luciano Benavides mentre Toxa Xarenia ha perdut el lideratge en favor de l'Astròlia Daniel Sanders que passa a comandar la classificació general i ara sí, ara presentem la cançó del dia
I avui tornem a l'Urban, que ara feia molt de temps que no es portava res d'aquest gènere, i ho fem amb una cançó que ha sortit fa molt poquet i que ho està patant entre el jovent. El tema ens situa directament en una nit de festa, llums baixes, mirades que es creuen i una tensió constant entre el desig i el joc de la seducció. El llenguatge és directe, urbà i provocador, amb referències quotidianes i una actitud juganera que reforça el to de confiança i excessos.
La lletra juga amb la idea d'una atracció irresistible, descrita amb metàfores exagerades i un punt també d'ironia. Hi ha una barreja de romanticisme descarat i de picardia, amb frases que oscil·len entre l'admiració, la possessivitat i l'humor. Pel que fa a l'autor, es tracta d'una de les veus emergents més reconegudes de l'escena urbana actual a Espanya, amb una manera de cantar molt personal i una clara influència del trap i el reggaeton contemporani.
En poc temps s'ha anat consolidant com un nom a seguir, capaç de connectar amb facilitat amb el seu públic, fent-ho sense filtres. Com sempre, us deixo tres pistes per qui intenteu endevinar-la. La cançó va sortir el 12 de desembre. Forma part de l'últim projecte de l'artista, Latin Lover Songs, i l'artista va començar la seva trajectòria com a creador de contingut sobre música, comentant i reaccionant les novetats musicals. Què?
Com ho tenim, avui és una miqueta més de nítxul, així que va, us ho dic ja. Anem amb Criminal, de C. Marie. I pon la mafia de l'amor, i le tira un guiño al DJ, le devuelve el guiño al DJ.
Lo que el DJ no sabe es que aquí la perreo yo. ¿Y qué haré que se arrodille? También que algo no le brille en un rato en mi habitación. Es una criminal. Me mira y me va a matar. Bebe y no te va a escapar. Duermo en el hotel de enfrente y te doy pie pa' pensar. En si bien eso te va.
Si ves que yo soy el man Directo el mar que le mete Como yo no has encontrado No lo has visto por ahí Mi hermanito está avisado Que hoy no iré a casa a dormir Y te veo bailando que a nadie le hace caso Con la copa en la mano y el paquete en el brazo
¿Qué? ¿Por qué estás en la tuya? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué?
Es una crimina Me mira y me va a matar Baby hoy no te va a escapar Duermo en el hotel de enfrente Y te doy 10 pa' pensar En si bien
Pero sería un delito Que tú totes mis bichos Esta noche no hagan equipo Lo supe na' más veces
Doncs una cançó molt ben parida i que tinc que en bucle des que va sortir. Però va, ara ens toca baixar una miqueta a Revolucions i anem amb l'efemèride del dia.
Avui, 8 de gener, Elvis Presley faria 91 anys. El rei del rock and roll va ser una figura que va marcar la història de la música i de la cultura popular del segle XX. És difícil concebre que el mític cantant que va captivar milions de persones a tot el món amb una nova forma d'expressió musical caracteritzada per una veu profunda i sentida, una presència física exuberant i un atractiu extrem, pogués arribar, algun dia, a ser un home dèbil i envellit.
Tot i així, la seva vida va tenir un costat humà, ple de contradiccions i moltes dificultats personals. Elvis va néixer en la pobresa i va créixer com en un nen molt tímid a Atopelo, a Mississipi. Des de petit va mostrar una passió innata per la música, que el portaria a transformar-lo completament i a converter-lo en un símbol de la joventut i de la revolució cultural que sorgia als anys 50 als Estats Units.
La seva manera de cantar, la seva actitud rebel i la seva presència escènica van trencar esquemes, transformant la manera de viure i sentir la música per sempre. L'Elvis va otorgar color, vida i intensitat a la música. A mesura que la seva carrera avança va a Presley i es va convertir en un fenomen global. Les seves cançons, pel·lícules i fotografies es van difondre arreu del món, creant una imatge que encara avui perdura.
Malgrat tot, darrere de la fama i la imatge del rei del rock'n'roll, hi havia una vida plena de dificultats. A finals de la seva carrera, l'Elvis patia una soledat profunda, una addicció a medicaments, insomni, problemes d'obesitat i altres afeccions que van contribuir a la seva mort prematura el 16 d'agost de 1977 amb només 42 anys.
Amb el pas dels anys, la llegenda d'Elvis Presley no s'ha esborrat. Tot el contrari, continua sent un referent imprescindible en la història del rock and roll i en la cultura popular mundial. Va popularitzar un gènere, va servir de catalitzador per l'expressió juvenil i va encarnar una actitud de llibertat i de rebel·lia que encara inspira artistes i seguidors de tot el planeta.
Avui celebrem el seu llegat, la seva música, la seva imatge i la seva influència que transcendeix en generacions i generacions. Ellis Presley va ser més que un cantant, va ser un fenomen cultural que va transformar la manera en com el món percebia la música i en com el món també percebia l'expressió juvenil. I el seu record perdura amb força intacta en el temps, com aquell rei que va posar el món a color.
I ara fem una petita pausa musical i arrenquem amb les seccions. Us deixo ara, però, amb tàndem dels tiets. Ens vam conèixer fa temps, era batxillerat. Tu em vas tirar la canya, jo la vaig agafar. Sempre de flor en flor, però amb tu jo em vaig quedar. Comença una història que no té final. I és per això que avui Samon volia.
I ho hem aconseguit. Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual, jo t'estimo igual, potser més que mai. Per moltes coses que ens passin, que no cali mai, som el millor tèndem, l'equip ideal. Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual, jo t'estimo igual, potser més que mai.
Des que estic amb tu. Amor. Quan faig el tot, tu ets el meu millor públic. Admiro i em torn. N'esforç. Saps que jo adoro el que fas perquè és únic. I és per això que vull ser molt polític.
Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual, jo t'estimo igual, potser més que mai. Per moltes coses que ens passin, que no cali mai, som el millor tàndem, l'equip ideal. Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual, potser més que mai.
I ara sí, arrenquem amb les seccions, arrenquem amb joves inculs, repassant totes les polítiques, les notícies més destacades en política i social, amb el Hatim. Bona tarda, Hatim, què tal, com estàs?
Molt bé, molt bé, vosaltres com esteu? Molt bé, amb ganes de tornar-te a escoltar que ara feia unes quantes setmanes que no ens sentíem i has tornat en un moment ideal, també t'ho dic. Sí, sí, com ens passa cada setmana, sempre quan estem unes setmanes sense comentar les notícies veiem que l'actualitat es va acumulant i no ens espera.
Sí, sí, totalment. Ara aquest inici d'any ve marcat clarament per aquest segrest de Nicolás Maduro per part dels Estats Units i totes les seves derivades i tot el que aquest segrest comportarà. Comencem per aquesta mateixa notícia, Hatim. Tu com vas rebre aquesta notícia i com la valores?
Sí, sí, literalment comencem l'any d'una manera molt forta a nivell de política internacional. I és que sí, com molt bé has comentat tu, aquesta setmana l'exèrcit dels Estats Units va salvestre Nicolás Maduro juntament amb la seva dona, que es trobaven al seu domicili després de bombardejar també a diferents bases militars de Caracas.
Clar, això va ser un boom, tot i que Donald Trump portava ja temps amenaçant i amenaçant, sobretot en tot el tema de narcotràfic de Venezuela, que hi havia bombardejat algunes narcolanxes i tal, però, sincerament, la gent que segueix la política actual deia que no estava del tot segura si Trump s'atreviria a fer el que ha fet, perquè puguis o no, segrestar un president en un país, sincerament, no ho pot fer qualsevol.
Llavors, sí, sí, ara Donald Trump ha sacsejat tot i a sobre tota la polèmica que ha comportat tot aquest fet que ha fet. Ja sigui primer, aquest bombardeig va causar morts, va causar aproximadament unes 36 morts. Llavors, clar, hi ha molta polèmica, hi ha molta gent venezolana que està a favor del que ha fet Trump, també hi ha molta altra gent que està en contra, llavors s'està creant una polèmica molt important.
A sobre, tot això seguit en les últimes declaracions que ha fet Donald Trump, que a més de repentir-se del que ha fet, ho justifica i a sobre amenaça altres països com Colòmbia, Cuba o Granslàndia. Totalment, doncs això és el que ha fet Donald Trump. Anem a pam, si et sembla, i primer comencem amb la figura de Donald Trump. Ha demostrat que realment no va de farol, eh?
No, no, no. Mira que a vegades ho sembla, però no, no. Ja hem vist que aquest home és capaç de fer-ho tot. Doncs sí, ara mateix la presidenta de Venezuela és Delsi Rodríguez, que era la número 2. Delsi Rodríguez és una històrica d'alxavisme i sembla que el xavisme seguirà a Venezuela. Què ha passat amb Colina Machado? Sí, sí, sí. Aquesta és la gran polèmica, no? Perquè una de les coses que celebraven tots aquests venezolans
que estaven celebrant tot el que havia fet Trump era perquè per fi acabava, segons ells, tota aquesta dictadura del xavisme i de Nicolás Maduro. I clar, de cop hi ha la sensació que Donald Trump és com que ell controlarà directament tot el control de Venezuela i després, quasi de sorpresa, comunica que l'encarregada de ser la nova presidenta interina
serà a Adelsi Rodríguez, que era la vicepresidenta de Nicolás Maduro. És a dir, les coses com a tal, a nivell de democràcia, llibertat, lleis, no canviarà, seguirà tot tal com estava. Què és el que canvia? Doncs, òbviament, que hi ha la figura dels Estats Units darrere d'una de les coses més importants en l'actualitat, que és el petroli. Cosa que ara sí que els Estats Units tenien unes reserves aproximadament
que s'acabaven en uns sis anys, i ara, clar, ha fet un cop sobre la taula, perquè un cop ja entens aquesta necessitat que tenia als Estats Units de trobar petroli, doncs entens el per què Donald Trump pensava que era una bona opció fer el que ha fet.
Doncs sí, totalment, al final crec que aquesta excusa del narcotràfic va ser això, una excusa per legitimitat internacionalment aquesta operació, però realment el que Trump mateix ha dit i no ha amagat és que el seu prioritari objectiu era fer-se amb el petroli de Venezuela, que recordem és la reserva de cru més gran del planeta. Sí, totalment, sí, sí. Molta gent...
Pintava Donald Trump com el salvador de la democràcia i de la llibertat, i ell mateix ens ha demostrat en les rodes de premsa que per ell la democràcia li és igual. De fet, ha sortit en rodes de premsa enrient-se de la gent venezolana, fins a tal punt que ha sortit i ha dit que són molt lletges. La gent venezolana és molt lletge, imagina't, un president dels Estats Units dient aquestes barbaritats d'una població que ha bombardejat i que li ha tret el president. Que també hem de destacar que...
no era molt legítima i no estic dient que estigui a favor de l'actuació i la manera de fer política que ha tingut Maduro perquè de fet molts països no consideraven que no era un president legítim degut a les possibles trampes
que va fer durant les eleccions anteriors. Sí, sí, totalment. Al cap i a la fi, jo crec que, almenys parlo per mi, crec que tots desitjàvem no veure Maduro enmanillat. Potser la imatge més bona hagués estat enmanillat pel seu propi poble, però sí que és veritat que Maduro actuava com un dictador a Venezuela i això és innegable. Sí, sí, sí. És una obvietat que, aviam, Venezuela no estava passant per un bon moment.
les polítiques que estava fent Maduro, molta gent no estava del tot d'acord. Al final, qui realment sap tot el que estàvem patint i fins i tot els diferents exiliats que hi havia i tota la situació del país, és la pròpia gent venezolana, la pròpia gent del país, que es va agafar com va poder aquest fil d'esperança que semblava que... Sí, sí. Tots sabíem que no, però que semblava que podria donar Donald Trump traient a Nicolás Maduro del poder...
I ells deien, bueno, és que potser preferim que ens treguin el petroli, però que tinguem una mica més de democràcia que no pas tenir molt de petroli, però és que al final acabi sense tenir una gran repercussió sobre nosaltres. Quin és el gran problema de tot això? Ara no tenen petroli i tot segueix igual.
Exacte, totalment. Aquí està el punt, jo crec que és el kit de la qüestió, no què li diríem en castellà. I és que molts venezolans van dir, escolta, mira, és el que tu dius, no? M'és igual, una mica el patroli, prefereixo viure en democràcia, i crec que Amèrica, bueno, Amèrica, Estats Units, empoderà a donar això. Però el que ha passat és que Donald Trump, és el que hem dit, ha perpetrat a Delsi Rodríguez i ha mantingut totes les estructures de poder del xavisme, i el xavisme segueix intacte a Venezuela, només que s'ha canviat la figura presidencial.
Això sí, Donald Trump avui mateix ha dit que tenen la intenció de seguir uns quants anys a Venezuela amb aquest govern de transició que va dir, és potser la gran incògnita, no? Què passarà en aquests anys? Perquè Donald Trump ha dit que vol mantenir el control de Venezuela durant anys. Sí, sí, aviam, és una obvietat, eh? Jo ja des del primer moment que Donald Trump decideix fer aquest pas, ja se sap que no és un pas, com dir-ho, per un moment, ràpid, per agafar, no sé...
quatre vaixells de petroli, emportar-se'ls i deixar-ho tot com estava. No, sinó que ja és una estratègia futur, perquè com està evolucionant la indústria mundial, el petroli és elemental, llavors hi ha països com Iran, Rússia, Xina, que estaven a darrere d'aquest petroli de Venezuela, perquè per ideologies polítiques i per contractes anteriors i relacions internacionals que tenien entre ells,
doncs tenien aquest favoritisme a nivell de petroli i ells els interessava molt més tot això, però ara no som conscients de la problemàtica que ens trobem, perquè Xina farà un pas endavant, demanarà petroli, llavors si els Estats Units és el responsable de tot aquest petroli hauran de pagar més diners i veurem si estan disposats a pagar-ho, i l'altre és que Rússia...
avui, si no m'atiboco, avui pel matí han assaltat un buque que anava a agafar petroli de Venezuela. Rússia ha estat molt intel·ligent, anaven amb una bandera, després l'han canviat, després han decidit ni entrar a Venezuela, però a mig del trajecte els diferents buques militars dels Estats Units han assaltat aquesta, podríem dir aquesta flotilla, aquest vaixell de Rússia, i ara veurem les conseqüències, perquè Putin ja s'ha pronunciat
I ha dit que la cosa no es quedaré així. És a dir, la cosa només fa que puja la tensió, cada cop estem com... És una partida molt arriscada. Donald Trump no té por, Donald Trump estem veient com que veu que ningú li diu res així que va fent fins que algú li digui alguna cosa.
i ostres, veurem. Sí, és una situació complicada i és el que tu dius, veiem com la tensió mundial realment està augmentant a passos agigantats. A mi el que és una mica la gran incògnita, a mi el que més em preocupa és aquesta incògnita de Venezuela, què passarà? És una cosa que realment ningú té la resposta, només potser la té Donald Trump, però evidentment no la vol compartir, però aquesta incògnita, què passarà amb el poble venezolà?
anirà cap a millor, anirà cap a pitjor? És una incògnita que ara mateix ningú té la resposta, és el que dic, només potser Donald Trump, així que haurem d'esperar a veure com evoluciona aquest país. El que està clar és que ara queda claudicat la voluntat de Donald Trump. Sí, sí, però normalment en aquests aspectes els que acaben passant la pitjor fase i el que ho acaben passant pitjor sobretot són els ciutadans.
Al final Donald Trump d'una banda tindrà més petroli, cadascú a la seva mesura tindrà certs beneficis, no acabarà tan mal parat. També m'agradarà veure Maduro si realment acaben a la pressió i jutjat, també és una incògnita, no? Que no serà el primer cop que han indultat un president. Fa res, fa poc, Donald Trump mateix va indultar el de, si no m'ativoco, el d'Honduras. Llavors...
S'hauria de veure com acaba, però el que estic gairebé segur és que els que pitjor ho passaran, com sempre acaba passant, i malauradament és la població de Venezuela o la població de qualsevol país que li passi. Doncs sí, totalment, totalment d'acord. Seguim amb Donald Trump, però deixem una mica Venezuela, tot i que va tot molt lligat. I és que Donald Trump també, ara ha centrat el seu punt de mira, un altre cop en Groenlàndia. Donald Trump sembla que està obsessionat en augmentar el seu control sobre l'àrtic.
Sí, sí, sí, torna a dir-ho. Donald Trump ja ho havia insinuat anteriorment, però clar, vulguis o no, Granlàndia és una zona molt estratègica, molt clau, que Granlàndia, com tots sabem, pertany a Dinamarca, és a dir, forma part de la OTAN, i clar, Europa al final, vulguis o no, marca com una línia vermella, perquè, com és normal, la sobirania no es pot negociar.
Llavors, no és una amenaça, jo diria, immediata, però pot crear un precedent i pot ser molt perillosa a nivell més simbòlic i d'acció. Perquè, vale, ara estan centrats en Venezuela, ara ja han causat una por.
I ara, el diixo de Greolàndia, Colòmbia o Cuba, ja tots estan preparats per lo pitjor. Exacte. Clar, perquè és veritat que hem passat una mica per tota la situació de Colòmbia, Cuba, per exemple, també Ecuador, i és això, no? Una mica el que fa també més por de Donald Trump és que s'ha creat un precedent, no? Que té la capacitat de fer-ho, té la capacitat d'entrar a un país, treure el president i fer el que li roti. Potser és això el que fa més por. Totalment, aquest és el precedent que han creat, tot i que
Ja al llarg de la història, els Estats Units sempre s'ha aprofitat d'explotar, de conquerir, de fer-ho passar malament a totes les persones hispanoamericanes, a tots els diferents països de Latinoamèrica. Llavors, una altra vegada, com ja portaven avisant des de feia molt de temps, els Estats Units, quan tornés a necessitar les matèries primeres de Latinoamèrica,
ho tornaria a fer. I ara què està passant? Doncs que ha començat amb Venezuela, vol continuar amb Colòmbia, alerta a Mèxic, Cuba... Al llarg de la història ho han anat fent. De fet, són països que per CUP segurament dels Estats Units no han pogut avançar de la manera que havien de fer-ho, perquè per matèries haurien d'haver crescut molt més el que han fet, i que ara estan una altra vegada una mica amb alerta.
Doncs sí, sembla que amb Colòmbia arriben a una espècie de mitjament, mitjament una mica de pau, no?, almenys diplomàtica, perquè sembla que avui han hagut converses entre Gustavo Petro i Donald Trump, però ho veiem perquè, clar, Donald Trump és conscient que Colòmbia també té matèria prima i que està molt a prop de Venezuela i si ha de fer alguna intervenció també la farà.
I també m'agradaria recordar que Donald Trump, però altres governs estatunidens, han fet intervencions militars, com el que tu deies, arreu del globus terreny, i les últimes que més ens sonen potser són les d'Iraq i les d'Afganistan, que realment veient com estan els països ara mateix, podem dir que van ser un desastre absolut. Sí, sí, sí, totalment. En temes de prosperar a nivell econòmic i polític aquests països,
Aquells països van caure en una pobresa, vulguis o no. Molts bombardejos, una reconstrucció d'un país que és molt complicada, a sobre són punts molt calents, és a dir, els Estats Units, vulguis o no, mai deixa de tenir com una importància i un poder en aquells països perquè no vol que aquests països...
tinguin altres ideologies que no interessin, llavors és un conflicte constant i és que fins i tot et diria que per molt que hagi passat temps d'això, els Estats Units mai desapareixerà, mai deixarà de tenir que hi ha importància o deixar de ser aquests països marcats en vermell en el mapa perquè, vulguis o no, són punts estratègics i claus que els Estats Units al llarg de la història ha demostrat que no deixaran anar tan fàcil.
Doncs totalment, els precedents no són bons, ho veiem a Irak, Afganistan. Veurem si la sort del poble venezolà és diferent i des d'aquí esperem que la cosa millori. Les coses semblen complicades però esperem que la cosa pugui anar millorant. Ara passem també, vull acabar de tocar una mica el tema de l'Àrtic i acabem amb el tema Donald Trump. El tema de l'Àrtic, per què interessa tant a l'Àrtic? Hi ha matèries primeres i també una nova ruta comercial afavorida pel de gel.
Sí, sí, sí. Ara, d'algú del canvi climàtic, les rutes comercials van evolucionant a partir de les noves rutes que es van sorgint i ara hi ha una nova ruta i totalment és una ruta clau
que molts països ja coneixen i saben de la importància que té fins a tal punt que si els Estats Units està tan interessats en, podríem dir, en conquerir o en tenir un control de Groenlàndia, vol dir que és per alguna cosa que fins i tot una informació que segurament ni nosaltres sabem.
Totalment, home, això és alguna altra. Jo crec que de tots aquests temes ens arriben tan poquet, ens arriba tan poquet, perquè la informació que deuen tenir deu ser espectacular, però sí que és veritat que a l'Àrtic hi ha una lluita constant, perquè aquesta nova ruta comercial que el de gel està començant a afavorir, que veurem si es converteix en la principal del món dintre d'uns anys. Però bé, Jatim, també m'has portat una altra notícia, no? Sí, sí, sí, ara canviant una mica el tema, passem a un tema més
més aquí, més nacional, i és que parlarem sobre el racisme immobiliari. Avui el diario.es ha tret un article molt interessant parlant sobre el racisme immobiliari, i sobretot l'ha volgut centrar en l'experiència d'una persona, que es diu Hamid, vaí de Mataró, d'origen marroquí,
que denuncia el racisme immobiliari que pateixen moltes persones immigrades que busquen un pis. Segons explica en el propi article, moltes vegades les agències i els propietaris semblen disposats a llogar, però quan detecten el seu accent a origen comencen a posar excuses o fins i tot els rebutgen, tot i tenir la documentació necessària i la solvència econòmica necessària per dur a tràmit aquest.
tots els processos burocràtics. Per tant, només amb la nacionalitat, o quan detecten que és una persona estrangera, el que passa a molts llocs és que les immobiliàries tanquen aquest contracte i realment ja no els interessa, oi? Clar, el que ens comenta ahir mateix és que, per exemple, quan estem parlant per WhatsApp, intercanviant missatges, tot és normal, val?
Clar, perquè via WhatsApp tu no pots detectar si aquesta persona és d'origen marroquí o d'origen romanès o d'on sigui. Clar, perquè parleu en castellà o en català i no es pot detectar. Clar, quin és el problema? Un cop ja envies un àudio o un cop ja envies una trucada, ostres, que és raro que de cop es pari tots els processos que fins en aquell moment estaven funcionant bé, que de cop comencin a donar-te llargues...
I és una problemàtica que jo, en primera persona gairebé, ara buscant companys de pis, jo mateix, és un aspecte que moltes persones que han estat interessades en entrar a buscar habitacions per pis universitari, elles mateixes m'han comentat que costa molt ser immigrant i que els caseros o la gent que tingui les habitacions i els pisos et donin aquesta confiança
per pagar-te un pis, quan realment a nivell econòmic tens una solvència total i en termes de documentació també.
Sí, sí, jo també ho he arribat a veure amb els meus provis d'ulls, a mi no m'ha passat perquè soc d'aquí i soc blanc i tinc aquest privilegi que és un privilegi que no hauria d'existir però que realment hi és i sí que és veritat que moltes persones que són d'ètnies diferents, de color de pell diferent o de cultures diferents tenen molts i molts problemes per això que tu dius, per trobar un pis
Tot i que tinguin diners, siguin nacionals, tinguin el DNI o el seu NIE i encara amb tot això els problemes per trobar un pis continuïn. No existeix un estigma, encara uns prejudicis que realment encara ens fan veure que hi ha racisme a la societat.
Sí, i sobre la seva experiència mostra que aquest tipus de discriminació és habitual i que les institucions encara no disposen d'un sistema més efectiu per protegir les persones immigrants que busquen un habitatge. I quines són les solucions? Quines possibles solucions n'hi ha per això? És seguir buscant, buscant, buscant o què podem fer?
clar, els que comenten diferents sindicats d'habitatges i diferents organitzacions que intenten ajudar-te a trobar pis és que sincerament ja hi ha prou problemes com per trobar pis i habitacions o lloguers com perquè a sobre tinguis la dificultat afegida que en aquests temps que hi ha tanta polarització i tanta
Tantes ideologies que generen tanta tensió que a sobre ara no puguis ni disposar a tenir un lloguer digne. No, no, clar. Ja no estem demanant ni que, imagina't, que hauria de ser així, que el preu del lloguer sigui molt més baix, però és que ara ja estem demanant fins i tot que una habitació, per molt que sigui cara, que tinguis el dret d'entrar-hi, almenys.
Clar, exacte. És que sembla realment donar comèdia la situació que estem vivint. Ja no és només els preus elevadíssims que estem tenint a tota Catalunya i a tota Espanya, sinó el que tu deies, que ja pel meu color de pell no em deixin entrar a viure a una casa. I sí que és veritat que aquesta situació de l'habitatge és complicadíssima i per alguna cosa també és la preocupació número 1 del nostre país. Sí, sí, totalment. I és que jo ara em poso amb la pell d'una persona que treballa
que ha de buscar urgentment una habitació i senyores i senyors estem en ple hivern una nit sense habitació en alguns casos potser és dormir al carrer i les mateixes persones que estaven sota el pont de Badalona ja estem comentant que hi ha hagut una mort d'un d'ells a causa del fred i de les baixes temperatures estem parlant de temes molt importants, molt seriosos estem parlant de la vida de les persones i estem veient com
A davant dels nostres nassos morgent, innocent, vulnerable i nosaltres fem veure que no existeixen.
Totalment. I és el pitjor de tot. Totalment. I és que al cap i a la fi, a la Carta de Drets Humans ho posa, no? La vivenda és un dret. I sembla que des de les organitzacions estatals o no ho sé, o supraestatals també, no? Incloc també una mica el panorama europeu. Sembla que no s'estigui respectant aquest dret i que realment mai s'hagi respectat.
Però bé, la situació és complicada i esperem que els governs no comencin a actuar una miqueta ni que sigui per afavorir la situació dels joves, de les persones migrants, de la gent vulnerable o també dels propis pares de família o mares de família que també tenen problemes per trobar un lloc on viure. Hatim, moltes gràcies per tot, no et vull molestar més i res, gràcies per venir per aquest anàlisi.
Merci a vosaltres per comptar amb mi. Em sap greu venir sempre i donar notícies negatives, però és que, senyores i senyors, és l'actualitat i, bueno, jo us la vinc a explicar com sigui. I tant, i tant, tranquil, Hatim. El pròxim dia a veure si trobem alguna cosa més positiva. Sí, a partir d'ara ja intentarem buscar notícies també de tant en tant més alegres. Sempre venim aquí, parlem de guerres i de problemes. Sí que és veritat, sí. Doncs, Hatim, moltes gràcies, de veritat. Vinga, merci. Si vaig bé, adeu. Igualment, adeu.
I ara, espurna de Stay Homes i Figaflauas.
Deixar de fumar, d'intentar agradar-li a gent que m'és igual. Que ho tinc pendent, però estic content. Suposo que ningú pot estar sempre al cent per cent. Com nix, dinosaures, dinotars, se'n fan les tantes. Veneno, veneno, ja que estic veneno. Estic regant les plantes meteorits i tot pels aires. Veneno, veneno, la pressa et veneno, si tot és un tabú.
No serem mai ningú, la llum al fons del pou, brilla més que una espona. I reflexa la llum de la lluna, que és el sol que de lluny et saluda. Soc feliç així, quin fart de patir, escrit a les onades, no penso en la tornada, només en el
Coses importants passen quan no estem dormint, tot i que els somnis són bonics. Quan ens anem fent grans, tots volem ser petits, tot i que els somnis són bonics.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Marc Güell. Els pagesos continuen mobilitzats per protestar contra la firma del Tractat entre Europa i el Mercosur. Tallen carreteres en diversos punts de Catalunya. Els pagesos volen reunir-se demà amb el conseller Òscar Ordeig per fer-li arribar les seves reivindicacions. Busquem l'última hora, en aquest cas, al Port de Tarragona. Ricard Boigues, bona tarda.
Hola, bona tarda. Aquí estem pendents de l'Assemblea programada ara a les 6 de la tarda. Hem parlat amb el president del Gremi de la Pagesia Catalana, Joan Regolf, que ha avançat que exposarà els punts que exigirà el conseller Ordeig a qui trucarà aquesta mateixa tarda. Al final de la tarda he trucat al conseller i programar una reunió. Això no vol dir que s'ha de aixecar els talls o que es puguin arribar en acords, però sí que començar a avançar sobre el tema de Mercosur.
Aquí tenen intenció de mantenir el tall fins dilluns. Enric Arruigues i Xavier Espera, Unitat Mòbil de Catalunya, Ràdio Tarragona. Més notícies amb en Christian Roldán. El president del Parlament de Venezuela, Jorge Rodríguez, denuncia l'alliberament en les pròximes hores d'un nombre significant de presos, incluent alguns estrangers. Rodríguez assegura que es tracta d'un gest de bona voluntat per a normalitzar la situació al país i que no ha estat pactat amb cap partit de l'oposició.
L'executiva d'Esquerra reuneix d'aquí una hora porta tancada per avalar l'acord de finançament i el Consell Nacional del Partit l'haurà de validar el cap de setmana. Demà al matí Oriol Junqueras es reunirà amb el president Salvador Illa al Palau de la Generalitat per escenificar l'acord que han cuinat a tres bandes la Moncloa, el govern català i Esquerra Republicana. El pacte tancat per Junqueras i Pedro Sánchez aquest matí aportarà a Catalunya 4.700 milions d'euros i garanteix que no baixarà posicions entre el que Catalunya dona a la bossa comuna i al carrer.
L'Església Catòlica accepta compensar econòmicament les víctimes d'abusos sexuals ja prescrits en l'àmbit religiós després d'arribar a un acord amb el govern espanyol. El defensor del poble serà qui ho supervisarà, un acord que han vist amb bons ulls les associacions catalanes de les víctimes perquè suposa que l'Església assumeixi íntegrament les indemnitzacions. Tot i això alerten que l'Església farà servir barems molt baixos per quantificar-les.
I el Partit Popular canvia d'opinió i ara prefereix no fixar una nova data perquè José Luis Ábalos comparegui al Senat. Després que ahir el jutge que instrueix la causa denegués la participació de l'exministre socialista. Prevista per avui, elegant que s'havia fet en poc marge, els populars deixaran refredar la qüestió. Aseguren que no volen interferir en el procés judicial, tot i que mantenen la intenció de convocar-lo més endavant. Dilluns que ve tindrà lloc la següent trobada destinada al seguiment del cascol del Senat.
Ho explicàvem al principi d'aquest butllatí. És un dia de mobilitat complicada per les protestes dels pagesos. Quina és la situació a aquesta hora a tot el país? Equip viari Francesca Masclans, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs les vies tallades per la manifestació de la pagesia a hores d'ara són les següents. L'AP7 entre Borrassà i Vilademuls. L'A2 a vell lloc d'Urgell, sentit Barcelona. La C16 entre Berga i Ulbán.
la Nacional 230 al pont de Suert i la Nacional 260 a Sort. La circulació està restringida a camions per aquesta manifestació a tres punts, la de Nacional 2 entre Bàscara a Puntós, la G513 a Cornellà del Terri, a l'enllaç amb la C66 i a la C38 al Coll d'Ares.
Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. Aquest vespre a les 8 es disputa la segona semifinal de la Supercopa Espanyola a l'Aràbia Saudita entre el Madrid i l'Atlètic de Madrid, que podreu seguir en directe en una edició especial del Tot Costa que s'allargarà fins a les 10. El vencedor jugarà la final contra el Barça diumenge al vespre.
Encara en futbol, l'Espanyol ja ha fet oficial la sessió del migcampista del planter. Actualment el primer equip, Javi Hernández, de 21 anys, el Mirandés, acabarà de jugar el que queda d'aquesta temporada en aquest equip de la segona divisió.
El rally de cara en cotxes, Nani Roma fa segona la cinquena etapa en cotxes amb victòria del nord-americà Mitch Guthrie. Roma havia guanyat l'etapa però l'han sancionat per excés de velocitat. Ara, Nani Roma és quart a la classificació que lidera el sud-africà Heng Lategan. En motos Edgar Canet ha aconseguit acabar la cinquena etapa del rally després de tenir molts problemes al mal pneumàtic posterior.
En hockey patins avui es juguen els partits de la quarta jornada de la Champions masculina, amb aquests enfrontaments pels equips catalans a dos quarts de nou, Barça-Saint-Omer i a les nou Reus-Igualada. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas-Vilanova.
El Centre Social al Milenari, el 16 de gener, posarà en marxa el curs Més Digitals, nivell 3. Ens endinsem en el món digital, una proposta de formació gratuïta adreçada a persones que ja tenen una autonomia bàsica en l'ús de les tecnologies digitals i volen aprofundir en el domini del telèfon mòbil. El curs s'impartirà cada divendres del 16 de gener al 13 de març en horari de 4 a 6 de la tarda i té com a objectiu millorar les competències digitals dels participants a través d'un aprenentatge pràctic i progressiu.
La formació permetrà guanyar seguretat en l'ús del mòbil i en les gestions digitals del dia a dia, afavorint una major autonomia personal. La iniciativa és organitzada pel Centre Social al Milenari i Promunsa i s'emmarca dins el programa de formació digital gratuïta. Les persones interessades poden informar-se i inscriure's al mateix Centre Social al Milenari o trucant al 93-31-89-87.
Pel que fa cultura, la pròxima conferència, organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just, porta per títol Toulouse-Lautrec i la vida nocturna parisenca, i anirà a càrrec de Xesco Ramos, historiador de l'art. L'acte tindrà lloc avui, 8 de gener, a les 6 de la tarda, a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió proposa un recorregut divulgatiu per l'obra d'Enri de Toulouse-Lautrec, posant el focus en la vida nocturna del París de finals del segle XIX, un entorn que va marcar profundament la seva producció artística.
La conferència analitzarà el context social i cultural de l'època i la manera com l'artista va retratar cabarets, cafès i personatges de la bohèmia parisenca. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades. I en política, l'actualitat política municipal i la gestió del dia a dia del consistori han centrat una part destacada de l'entrevista amb la portaveu del PSC de Sant Just, Isabel Dardé.
En parlar de la incorporació d'un nou regidor i del funcionament de la política local, Dardé ha defensat el valor de la proximitat institucional i ha afirmat que creu que tots els ciutadans haurien de passar per la política municipal, destacant que l'experiència del govern local permet entendre millor la complexitat de les decisions que afecten directament la ciutadania.
En aquest context de gestió i responsabilitat pública, l'Ajuntament de Sant Just ha introduït canvis significatius en la gestió de la taxa de residus que entra en vigor aquest 2026. Dardé ha explicat que el consistori ha decidit no liquidar la part variable de la taxa durant aquest exercici, després de constatar que les dades recollides per l'aplicació de la gestió no eren prou fiables per ajudar a ajustar-se a la realitat del reciclatge de cada llar. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informació complet. Fins ara. I ara sí, arrenquem la segona hora del programa. Arrenquem sense filtres amb l'Ariadna Cruz.
Bona tarda, Ariadna, què tal, com estàs?
Molt bé, aquí estem, i tu? Tornant, eh, del Nadal i tot, de les festes? Sí, sí. Com han anat aquests Nadals? Molt bé. Bé? Molt tranquil·la, estudiant... Ah, estudiant, molt bé, molt bé. Perfecte, perfecte, doncs m'alegro i bona entrada d'any, que encara ens havíem vist. És veritat, bon any. Doncs bé, avui de què ens toca parlar? De quina preocupació juvenil hem de parlar avui?
Avui parlarem de la preocupació juvenil top 1, crec. Ostres! No, no, sí, sí, és absolutament criminal. I és... A veure, sorprèn-me. Els exàmens. Ah, i els exàmens. És a dir, l'època d'exàmens de la universitat. Sí, sí, sí, sí. Home, s'han fotut, s'han fotut. És una època fotuda. A més que et fastidien una mica el Nadal, no?
Te'l fascinen sencer, o sigui, és horrible. O sigui, a veure, jo parlo pels universitaris perquè són... És com l'època... És el teu col·lectiu, a més. Sí, és el meu col·lectiu. Tomanada. Exactament. És el col·lectiu que té ara els exàmens perquè a batxillerat ja els han fet. Sí, sí, sí. I això, llavors, sí, dels universitaris que tenen exàmens ara al gener. Molt bé, doncs, a veure, parlem d'aquests exàmens del gener que no t'han deixat gaudir del Nadal, o què?
Sí, sí, que l'heu dit. Sí, perquè ja et mentalitzes abans i com que t'ho vas preparant una mica... I també tens dies, vull dir, són molts dies. Ho pots permetre. Això és veritat, això és veritat. I també la procrastina... Bueno, la paraula aquesta, com has dit? Sí, procrastinar. Procrastinar, això. També jo era experta en procrastinar. No, jo també. En el tema d'estudis. Jo també, jo també. O sigui, des del dia... Bueno, sí. Sí, sí, sí. Resoment, sí. Sí, sí.
Com he parlat abans del batxillerat, vull fer primer una comparació per la gent que estigui pensant entrar a la universitat perquè sàpiguen el que és entrar a la universitat. A veure, va...
O sigui, jo quan estava fent segon em deien, trobaràs a faltar batxillerat. I jo, sí, venga. Sí, venga. Però he de dir que jo hi ha coses que sí que em trobo a faltar, eh? És a dir, en una part trobo a faltar bastant el fet de... O sigui, jo el grau de concentració que tenia a batxillerat. O sigui, en la vida, eh? Jo crec que juntem els tres anys de carrera que porto amb un dia de batxillerat i no, és que no.
No, no, estic bastant d'acord en això, sí que és veritat que durant el batxillerat estem com molt centrats, estem molt focus i clar, hem d'estudiar tantes coses que realment és com el nostre moment més lúcido, no? És que ni te n'adones que estàs estudiant tant. Sí, sí, sí, sí, totalment, totalment. Sí, jo me'n recordo de... la meva rutina era aixecar-me a anar a classe, anar a l'acadèmia o a taekwondo, que jo feia taekwondo abans. Epa! Això ho haurem de parlar algun dia? Sí, bona opinar.
gràcies per donar-me idees i després era entrar a casa a les 5 de la tarda i fins a les 9 no parar, després a sopar fins a les 3 del matí és que no era un esforç per mi és que jo soc més de nit jo també
Jo la gent que s'aixeca a les 5 del matí, perdona. No, no, jo, si m'he de quedar fins a les 3 i aixecar-me a les 7, ho prefereixo. Jo soc dels teus, eh, Ariadna, soc dels teus. Hem de posar una petita pausa musical perquè tenim una convidada a l'estudi i hem d'anar a atendre-la. Ariadna, quina cançó vols que et posi, va? Uf, a mi no em facis això, eh? No, sí, sí, i ràpida més, eh? Doncs hola de que vedo, vale, que et doni la gana. Bones noies, no, mateix? La primera que se m'ha passat pel cap, eh? Doncs fem una petita pausa musical inesperada i tornem.
Fins demà!
A ver si la llamo, dime cuentas como están Laura y Sofía. ¿Y tú qué tal a la una y si no pregunto ni me entero de qué este año termina psicología? La he hecho en falta, volando solo siempre me encuentro alguna avería. Me sale nueva manía, se me hacen eternos los días. ¿Dónde está? Doncs ja hem solucionat aquest dit incombinent i tornem a estar amb l'Ariadna, on ho havíem deixat, Ariadna. Que trobo el vas a faltar el batxillerat o no? Sí, sí, el trobo a faltar. Tu ara mateix trobes a faltar el batxillerat?
És que m'ho vaig passar molt bé. Uf, jo, sincerament, eh, mai el vaig trobar a faltar. Buai, és que m'ho vaig passar molt bé. Jo me'n recordo que sortia dos vegades al mes, que no és gaire, però és que comparat amb ara. Sorties de festa. Però mogollon. Ja, també va ser aquesta època post-pandèmia, no? I tots teníem moltes ganes de sortir. Jo Legendfest, bueno, no m'ha vist cap discotec que m'ha vist tant com Legendfest.
A mi, mira, aquesta època post-pandèmia em va pillar ja a la universitat i per això tampoc no li guardo bon record al batxillerat. Entre la pandèmia, els examens, estudia molt. Se'm va fer pesat, eh? Sí, no, és del que estàvem parlant. O sigui, jo el grau de concentració és que en la vida el tornaré a tenir.
I jo me'n recordo, és que ara mirant enrere, dic, és que estàvem tantes hores estudiant i jo sento que ens queixàvem com molt poc. Jo ara tinc un examen en... És veritat, eh? O sigui, tinc examens, m'estic com quatre mesos sense fer res. Vale, sí, l'època d'examens, que és el que parlarem avui. I és que m'estic queixant tot el dia. És que és horrible. No, no, és veritat, és veritat. Jo també ho heu vist, eh? Que a la nostra facultat, a la facultat de comunicació, hi ha molt de quejica. Joder, però molt, eh? I aquesta és la veritat, i m'agrada que es reconeixi, eh?
No, no, sí, està, jo soc la primera que em queixo, però també soc la primera que accepta que el grau de treball que tenim ara, comparat amb el que teníem abans, és que és impossible. I, a més, jo sempre ho he dit, i parla una mica malament de nosaltres, però bé, a més igual, sempre ho he dit, eh? Crec que periodisme és de les carreres més fàcils que hi ha, eh? És que... O sigui, em sembla molt difícil treure bones notes, molt bones notes, però aprovar em sembla facilíssim.
A veure... Acceptuant alguna assignatura comptada, però en comparació amb altres carreres. Jo crec que és una carrera que és fàcil si se't dona bé. És a dir, si a una persona que s'ha de estudiar matemàtiques tu li poses a fer el que fem nosaltres, òbviament s'ho treu perquè és molt més llest, però jo crec que és una cosa que se't ha de donar bé. Sí, sí, sí. Sí, però em sembla que et veurem per aprovar
Sí, és més fàcil. És fàcil. Això és el que dius tu, eh? Treure bona nota sí que és bastant, bastant, bastant difícil. I assignatures, per exemple, a mi TIC és el trauma de la meva vida, he de dir. TIC? TIC, és horrible. Per la gent que no ho sàpiga, és tecnologies de la informació i comunicació. Només dic que a l'examen vaig treure un 3 i a la rec un 2 en 8. Solo digo esto. Ja l'he recuperat, eh? Per això, però... Bueno, l'important és això, la resiliència, eh?
Sí, sí, no. I, bueno, ja ho parlarem després dels exàmens tipus test, perquè això és otro mundo aparte. I, bé, també, bueno, a part dels exàmens, també hi ha entregues de treballs i coses. Sí. Que és una cosa. Jo crec que això és on està la major càrrega de volum de feina de la casa.
Sí, perquè qui no sàpiga, almenys en la nostra carrera, el que passa és que el primer dia del semestre et diuen, tu, jo què sé, estem a 13 de setembre, llavors et diuen, el 8 de gener m'has d'entregar aquest treball. T'oblides totalment i arriba la setmana d'abans d'anar de vacances i dius, ostres, que havia de fer un treball.
Totalment. Això també és una cosa que jo crec que, com que posa més dificultat a la universitat, que és el fet que no hi ha un seguiment. Ets tu i el que has de fer. Sí, sí, sí, això és veritat. No hi ha... Què, com vas? Es portes això? Exacte. No, no existeix això. No hi ha un seguiment. O sigui, és com, bueno, sí, tu ho fas... Òbviament, si vas a classe i tal, sí que hi ha un seguiment a nivell dels exàmens, però a nivell de treballs.
Sí, sí, totalment. A Mart, jo crec que justament no parlava de... que és una mica fàcil per mi aprovar aquestes càssignatures de la carrera, però el que em sembla bastant complicat és gestionar totes les entregues que tens, perquè a vegades tens quatre treballs per entregar cada setmana. I això sí que és, em sembla, la dificultat més gran de la carrera, eh?
Sí, i també el que jo he vist i aquest any m'ha adonat moltíssim és que jo tinc amics que fan altres carreres i per exemple és, vale, fes-me un treball sobre això. Però és que nosaltres sento que és, vale, fes-me el mateix treball sobre això i un podcast. O, vale, fes-me el treball sobre això i un programa de ràdio sobre el que has fet. Llavors hem d'entregar com la memòria escrita, el treball de les pàgines que hagis de fer amb les taules de fons, que mira, el trauma també de la meva vida, i després fer un podcast...
Totalment, això sí. I buscar-te a fons, i buscar qui portaràs el podcast, o a qui has d'entrevistar, i aquí és on està el problema. Per exemple, nosaltres, jo vaig haver d'entregar un treball d'història abans de Nadal, que era literalment fer una memòria escrita del treball com un treball normal, i després adaptar-ho a un guió de ràdio per fer un podcast. I és com, en sèrio, no pots deixar em fer la memòria i ja està.
Doncs no. No se puede, no se puede. Llavors també crec que això és una... Sí que és veritat que el que es dona la carrera no és aquí enginyeria, però que els treballs sí que són bastant complicats i heavy. Perquè per tu l'examen més, més, més difícil o l'assignatura més difícil que has tingut ha estat aquesta de TIC?
És que se'm dóna fatal a mi, Tic, llavors sí que considero que és molt difícil, però per exemple, economia, dret, què pinta això ja? O història? Sí, sí, però vull dir, la que més s'ha atragantat de tu. Sí, sí, tic. Me hi ha dubte. He de dir... Però te la vas emportar per l'any vinent. Sí, sí, l'he recuperat aquest any, aquest semestre. Bueno, escolta, felicitats. És que l'he recuperat perquè... Encara teniu el Josep Anxell Guimarà? Sí, és el millor. No, no, és el millor.
L'assignatura és una mica tal, però el profe és el millor. Però literalment, o sigui, a mi, mira, me n'alegro que m'hagi suspès ell. Vull dir, i a sobre no ens ha fet repetir l'assignatura sencera, ens ha fet fet un treball. Bueno, molt bé, molt bé, molt bé. No, no, molt bé, molt bé. No, és bon tio, és bon tio. Un saludo, no, una salutació al Josep Ángel, que no crec que ens estigui escoltant. No, però és el millor, és el millor. Molt bé. I què, tu ets molt d'anar a la biblioteca o no? Sí, molt. Tu ets fan de la biblioteca.
Jo soc bastant fan. Bàsicament per estar amb els meus amics. Ah, però estudieu? Sí, sí, sí. No, no, la veritat que sí. No sou d'aquests grups de biblioteca que diuen que van a estudiar, però al final res. No, no. A veure, sí que és veritat que jo em concentro molt més a la biblioteca d'Hospitalet que no pas de la de la uni. Quina d'Hospitalet? El Barrades. Bueno, ara anirà algun ullant a buscar-te.
No, no, sí que és veritat que jo em concentro bastant, però si vaig sola no em concentro.
Has caigut en la dopamina de l'escroll infinit i coses d'aquestes? No, perquè m'avorreixo i llavors no vaig. És com que jo si sé que he d'anar sola no vaig. Si vaig amb algun amic o amiga sí que és veritat que dic, vale, doncs vaig. Això és curiós, perquè hi ha molta gent que li passa al contrari, que sola es concentra i quan va amb gent no es concentra, però en el teu cas necessites anar amb algú i com que us poseu la mateixa pressió, no? Exacte, és perquè si vaig amb algun amic com que veig que està fent coses, les he de fer jo, saps? Clar, clar, clar. Mira, a mi em passa un amic al contrari, a mi m'agrada estudiar sol.
No, no, mira, mira. Clar, és que això cada persona és un món, eh? Total, total. Molt bé, molt bé.
Sí, sí. I després també el que va molt bé és com, bueno, el que fem amb els meus amics és com fer un repàs conjunt. De, vale, doncs, bueno, a la facultat i a baix, a la biblioteca, les aules d'aquests en pisarres grans, que les posen allà a escriure i a parlar i... Clar, les aules d'estudi aquestes van bé perquè, a més, cadascú va fent les seves preguntes, no? I cadascú té els seus dubtes. I vas agafant informació de cada un i mentre un t'ho va explicant, després ho expliques tu i realment en aquestes estratègies sí que
Sí que funcionen molt bé, però escolta, hem d'obrir un meló que és el de les biblioteques. Normalment estan molt plenes en aquestes èpoques, eh? Jo he arribat a que em facin fora, eh? Perquè no hi havia lloc. Però entrar una amiga i jo, veure que no hi havia lloc i dir, bueno, doncs anem a fer un cafè. No hi ha sitio, no podem estudiar.
Això, l'hospitalet, també? Sí, sí, sí. I a la uni, també, d'arribar i dir, però és que on m'assec? Sí, sí, sí. No, no, no, a mi, jo me'n recordo... Jo, per sort, he superat l'època d'exàmens, perquè ja he acabat això de les assignatures, però bueno, després em vindrà el màster i em tornaran, eh? Vull dir que això sempre volve. Però sí que és veritat que això ho agraeixo, eh? Perquè és veritat que a vegades torba jo a una biblioteca ara més difícil que aprovar el proper examen.
Que sí, que sí, o sigui, que és horrible. Però bueno, és anar a les hores estratègiques, on és que la gent està dinant o està fent el cafè i allà. Bueno, i aquestes estratègies, no?, de posar la carpeta i marxar un rato. Jo no he fet això mai. Fa ràbia, eh?, per això. Veure dos fulls allà mal posats, dius, en sèrio? A veure que ho entenc, però...
I també una cosa que m'agrada molt d'estudiar amb gent és el delirí col·lectiu que agafes a les 5 hores d'estar estudiant, que et fa gràcia tot, que no pots més. Jo en aquest moment és que em ric molt. Jo m'ho passo bé de dir. També és una bona excusa per veure-us perquè també en aquest mes de gener els universitaris gairebé no es veuen.
No, no, no, i jo, els meus amics, o sigui, quedem per anar a la biblioteca. Però i que aneu a l'hospitalet o aneu a la universitat a estudiar? Depèn. Depèn. Depèn. És com, vale, doncs quedem a les 3, fem un cafè i a les 4 entrem. Mira. És com el moment que ens veiem, perquè és que si no, no ens veiem. No, no, sí, totalment, totalment. Doncs bé, està molt bé. La veritat que està molt bé i que trobeu aquestes estratègies, no, almenys, per...
Per gaudir una miqueta. Exacte, per veure'ns, perquè és que si no... I bueno, ja parlant del que estem parlant, que són els exàmens, el moment del... Jo, mira, jo el dia d'abans dels exàmens... L'hem parlat una mica dels preparatius, no? Exacte. Anem a la teca, l'exàmen. Els exàmens. Jo ho passo fatal. Però no fatal de fatal, sinó de... És que és demà. És demà. Llavors és com... Uf... Perquè jo soc una persona que... Sí que considero que estudio. Potser no tant com hauria. Sí...
Però jo necessito la pressió de... És demà. Ja, ja. A mi també em passa, eh? De sentir-ho a prop, eh? De dir, ostres, és que ho començo a estudiar ara... O no. O no. Sí, sí. O sigui, jo, si tu em dius, per exemple, que tinc un examen divendres que ve. Jo fins dilluns no em posaré. És que jo lo sé. Que em podria posar demà, totalment. Sí, sí, sí. No, no, és que t'entenc perfectament. Em passa per el mateix, eh?
I no dic dimecres perquè és un examen tot això i ja sento la pressió, però és que si no, de veritat, és que no em sé posar. No, no, sí, sí, a mi em passa el mateix que fins que no tinc l'espada de Mocles aquí al meu costat no començo a estudiar i realment és un problema, perquè després a vegades estàs l'últim dia estudiant fins a les 3 del matí perquè dius, ostres, és que no arribo, no arribo, em falten dos temes i m'he de quedar fins a les 3 del matí.
I dius, mira, si hagués començat dos dies abans, això no hauria passat. Exacte, exacte. Però bueno, i com he dit abans, parlaríem sobre el trauma de la meva vida, que són els exàmens tipus test. Escolta, tens molts traumes de la teva vida. Tinc molts, molts, molts. I tots relacionats amb la universitat. Mira, jo els exàmens tipus test, no sé per què, se'm donen fatal. Però fatal, o sigui, fatal.
De veritat que jo no sé què em passa. Jo crec que també m'has acostat tant a l'autoscola per això, eh? Perquè és tipus test. No és broma. Has suspès ja algú o no? No. Encara no n'has pujat. És tipus ho he abandonat totalment. Ah, ho has abandonat molt malament. No, no, estàs, estic fatal, eh? Tothom em pregunta què, com va, jo. No s'ha de parlar del tema. Canvi de tema. No, no, si és que em costa molt, o sigui... O sigui, tipus test no t'agrada. No, el típic que diuen és que la resposta està al full. No, no està. De veritat que no.
No la trobo. I a part de que resten... Això de que restin, jo no sé qui va crear, però... Algú amb molta malícia, no?
Però, guau, i avui ens hem enterat que, bueno, no sé si ho sabeu, però el d'examen tipotés els acostuma a corregir una màquina. A la universitat, sobretot. Sí, i avui la profe ens ha explicat que hi ha com tres maneres de corregir. La tova, la regular i la heavy, i és com que la regular, cada dues preguntes et resta una, que és el que em passarà a mi amb l'examen que he fet avui.
Cada dues preguntes... Cada error et resta dues. No, cada dos errors et resta una pregunta. O si és 0,5. Sí, sí, però tu veus, no és mal això. És que és una borrada. I la Javi quina és?
La heavy, doncs jo no sé què és la heavy. Un error menys un punt. Total, és que és molt heavy. No sé, jo aquestes coses que resti és una cosa que no. Et posa nerviós veure tantes opcions o què? Sí, i a sobre ABCD. ABC. ABC ja està. Tantes opcions de què? Ho tens tot amb ABC. No sé, a mi els examens tibutés de veritat que no m'agraden gens. És més fàcil per copiar. Això és veritat.
Però és que jo no sé copiar. Llavors, fa fatal. És que fatal, fatal, la veritat, no sé. I a mi el que em molestava molt dels examens de la universitat, que és una cosa que ho veig aquí al guió, per això t'ho dic, és això que es feia després. Tu sorties de l'examen tan tranquil, o tan enfadat, o tan ratllat, i sorties i ja estava el teu amic de turno, que has posat la pregunta nou, no sé què, i jo sincerament deia, no me'n recordo, deixa'm en Pau.
Clar, s'obre perquè els exàmens els fas com en un full, com allò dels restaurants, que és còpia a l'altra pàgina, no sé si com m'ha explicat. Sí, a PBC tal, no? Sí, i llavors tu tens com les teves respostes a la mà. Llavors, anem a comparar. Jo he de dir que avui l'examen ha anat... Això de comparar és horrible, eh? L'examen ha anat tan sumament malament per tothom. I era com que hi ha tan broma tot que ho hem comparat, i m'he rigut tan comparant, perquè érem quatre, comparant,
i hi havia ABCD. Doncs no tiquen una pregunta, cadascú hem posat una. O sigui, bé, el bo és que ningú sap qui ho té bé, no? Clar, no sé, no sé. No se sap, aleshores, bé, no us ràdio tant, però sí que és veritat que a vegades, quan veies que tots els companys tenien una B i tu no l'havies posat aquesta, ja... És tristíssim. Ja t'ha d'haver el bajonazo, eh?
És tristíssim. Jo avui, perquè jo crec que és la de les úniques vegades que he comparat coses avui. Perquè era tan... Mira, és que ens ha anat tan malament a tots que no sabem qui té la resposta correcta. Exacte, sí, sí. Que, mira, anem a fer-ho i ja està. Riem almenys una mica de nosaltres mateixos i ja està. Doncs sí, al final això és el més important.
I també, com has dit abans, és bastant difícil treure bona nota. És a dir, sí que aprovar, bueno, mira, si tens la sort d'aprovar proves, però treure bona nota també és complicat. I estudia tant per veure la nota, un 5. És com un joye. Sí, sí, sí. Clar, aquest també és una mica la decepció, no?, de quan reus la nota...
Que per gent pot ser una decepció i per gent pot ser una alegria, clar. Total, total, que aquí cadascú és el punt de vista. Sí, sí, és cert. Jo és que ara miro enrere i per mi treure un 5,2 a batxillerat... Era la muerta, no? Era un drama, però un drama. I ara l'altre dia estava cridant d'il·lusió per un 5,2.
Bé, ara jo crec que la frase més famosa de la universitat és uns 5 són 6 crèdits. Total, i també he escoltat molt la recu està pagada. És veritat, és veritat. I també he escoltat molt la anem molt avançats per la recu. Mira, doncs això ja està bé. És que aquí cadascú es motiva com pot. No, no, exacte, és que al final qui es frustra és per acció pròquia. Total. Tens les eines i a la universitat sempre trobes la manera d'estar content.
Exacte, i parlant d'estar content, és que jo aquí relaciono les coses, és el moment d'acabar exàmens. O sigui, jo crec que no hi ha major satisfacció el dia que acabes exàmens i no tens cap cosa a recuperar. És com una tranquil·litat de puc respirar, saps? I com m'acostumes del cerebre, això?
Sortim de festa. Sempre, eh? Sortim de festa dormint molt, també. Moltíssim. Molt, molt, molt, molt. Perquè és que, clar, portes dies sense dormir o dormint malament. És a dir, que jo no tinc gaire problemes per dormir, eh? Però ho noto. Ho notes? Ho noto i és com, val, ja està. Puc quedar amb els meus amics tranquil·la per prendre un cafè, prendre una cervesa, anar-me'n a festa. No, la veritat és que ho agraeixo bastant. No, sí, jo també me'n recordo que aquests examens, post-exàmens, eren... He dit examens?
Sí, no sé, les festes. Aquestes festes post-exàmens eren de lo millor, eh? Perquè a més, sortia tothom. Tothom, tothom. Tothom s'ho sort. I estan totes les discoteques plenes i veus un munt de gent i jo m'ho passava molt bé. La gent contenta, amb un somriure, és que claro. No, clar, clar, s'ha de fer, s'ha de fer. Ja esteu planejant on anireu o no?
Mira, jo és que amb el meu grup d'amics són un desastre. Ui, va. Jo faig aquí un llamamiento. Bé, aquí a la ràdio tens uns quants. Sí. Tens el Jesús, tens el Clash. I els hi pots estar dient. A la Sara. A la Sara. I els hi pots estar dient. Jo, em sembla... Mira, vam parlar de fer un viatge. Vas tu de viatge perquè nosaltres tampoc. Vam parlar... Bé, hem parlat de sortir de festa. Un dia no pot un, un dia no pot l'altre. Bé, això sempre em passa.
Ja, però és horrible, això, eh? Però bé, i també el que tinc moltes ganes que vinguin són les tres setmanes de festa, que se'm presenten, perquè, per qui no ho sàpiga, la universitat s'ha separat en dos semestres, el primer i el segon, i del primer al segon normalment hi ha com una setmana de festa, que jo crec que és per com dir, vale, no he tingut vacances, entre cometes, el Nadal, l'has teniu ara. Clar, clar, clar, no, no, sí, sí, i van molt bé. A més, és un bon moment per això que deies, no?, per fer algun pla... Pel carnet de conduir...
per centrar-te. No, no, ho tinc molt clar que jo, quan acabi examens els mateixos dies, aniré a l'autoscola i diré, mira, què he de fer per apuntar a fer, o sigui, què he de fer? Ja ho entenc. A veure, és veritat. Ara ja ho has dit aquí. No, no, ho he dit i li he dit a tothom. Queda dit, queda dit. O sigui que ja tens una pressió més. Li he dit a tothom que ho faré. Si és que si no, no ho faré mai. I ara, Ariadna, quins examens et queden? Queda un només. Un només. Això ja està, doncs. Això ja ho tens per la mà.
Em queda bastant. Però he de dir també que porto molt temps en època d'exàmens. Des del novembre m'atrevaria a dir que hi porto. Llavors és com que ja necessito acabar. Ja queda poquet. És el pròxim divendres? Sí. Per tant, el 16.
Per tant, el dijous vinent estaré de los nervios. Bueno, et veurem aquí amb quatre pèls, no? Total, total. I ja t'abrancaiu tots. Bé, Ariadna, que vagi molt i molt bé aquest últim examen. Estudia molt el divendres, bueno, el dijous, ja et preguntarem com el portes. Ja ens diràs a veure què tal. I també després d'aquest examen, escolta, Sara, Jesús, Clas, que espavilin i sortim tots de festa, eh? Sisplau, sisplau.
I els hi dius, eh? Jo els hi dic, jo els hi dic. I que ho aneu a celebrar tots plegats. Doncs Ariadna, que vagi molt bé i gràcies per tot. Gràcies a tu.
I ara fem una petita pausa musical i en pocs minuts arrenquem amb l'última secció del programa que serà La vida és joc. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Disfrutando de todas esas cosas que extrañan los que se van. Disfrutando de noches de esas que ya no se dan, que ya no se dan. Pero queriendo volver a la última vez. Y a los ojos te miré y contarte las cosas que no te conté. Y tirarte la foto que no te tiré. Ay, tengo el pecho pelado, me di una mata.
Hoy la calle la dejamos es barata
Ey, hoy voy a estar con abuelo to'l día jugando domino. Si me pregunto si aún piensa en ti, yo le digo que no. Que mi estadía cerquita de ti ya se terminó, ya se terminó. Ey, que prendan las máquinas pues pasan dulce. Aquí todavía se da caña, chequéatela, baby. Diablo, mami, qué dulce.
Beber y hablar mierda hasta que me expulsen. ¡Toy bien loco! ¡Toy bien loco! ¡Toy bien loco! Cabrón, guía tú que estás caminando y yo estoy que choco. ¡Toy bien loco! ¡Toy bien loco! ¡Toy bien loco! ¡Toy bien loco! ¡Vamos a disfrutar que nunca se sabe si nos queda poco! Debe tirar más. Gente, los quiero con cojones, los amo. Gracias por estar aquí, de verdad.
Para mí es bien importante que estén aquí. Cada uno de ustedes significa mucho para mí. Así que vamo pa' la foto, vengan pa'cá. Métase to'l mundo, to'l corillo, vamo. Zumba. Ya Bernie tiene el nene y ya es la nena. Ya no estamos pa' la movie y la cadena. Estamos pa' las cosas que valgan la pena. Ey, pa'l perreo, la salsa, la bomba y la plana. Chequeate la mía, ¿cómo es que suena?
Gràcies.
Pensaba que contigo iba envejecer En otra vida, en otro mundo por hacer En estar solo queda irme un día Y solamente verte en el atardecer Si me van sola y triste no me aman
Si me ven sola y triste soy culpable La vida es una fiesta que un día termina Y fuiste tú mi baile inolvidable
Mientras uno está vivo, uno debe amar lo más que pueda.
Pensaba que contigo iba a embarazar
Doncs això que estàvem escoltant era Bad Bunny, primer hem escoltat David Tirar-me's Fotos i ara estàvem escoltant Baila Inolvidable de l'àlbum David Tirar-me's Fotos, que va sortir res fa un any i pocs dies. Va sortir per aquestes dates l'any passat, així que aquest àlbum el coneixem de sobre i és espectacular. Però ara passem a l'última secció del programa d'avui, passem a La vida és joc.
Bona tarda Jaume, com estàs? Què tal? Bona tarda i bon any, Jaume. Bona any, exactament. Com han anat les festes? Doncs molt bé, molt bé. Han regalat molt. Relax, que és el que tocava, jugar, menjar i passar-ho bé. I tant que sí, i tant que és el que tocava. Us han regalat molts jocs de taula o què? Bueno, alguna caigut. Alguna caigut. Molt bé, i per començar l'any, amb quin joc comencem l'any? Doncs mira, avui comencem amb un joc que té una producció espectacular.
Es diu Luthier, és de l'editorial The Beer. Va sortir, deu fer un any i mig, amb crowdfunding, però en la versió, diguéssim, en castellà, l'editat The Beer. És de l'editorial Patterson Games, una editorial, si no recordo malament, sembla que és americana o anglesa. Has dit que va sortir amb crowdfunding, o sigui que vol dir que gent altruista va donar per fer aquest joc?
Bé, ara s'ha fotut de moda que jocs de produccions molt espectaculars s'estan en profonding, perquè realment per un editorial treure un joc d'aquesta magnitud, així vaig imprimir mil còpies, és un risc. És un risc perquè realment costa un pastizal fer això, en dir literalment, i llavors s'asseguran de dir, bueno, mira, jo aquest joc en editaré mil còpies, però faig els comptes, a partir de 24.000 euros,
ja ens surten els comptes de poder fer. La gent va posant diners i ens diguessin que tens uns rancs de patrocini. Evidentment, tu pots posar 5 euros i, molt bé, les filles contribuït, però si realment poses 100, 200 o 300, si tu t'has arribat a veure que el fons dins de 1.000 i escaig euros, tens el joc amb la tira de coses d'expansions, monedes de cartró que són de metàl·liques...
firmat per l'autor, amb cartes que estan personalitzades amb la teva cara, etc. Hi ha autèntiques virgueries corrent pel món, amb això dels jocs i els crowdfundings. Això sí, un altre dia també donem per fer quasi un programa sencer. Doncs quasi que sí. Doncs això, l'UTI està dictat aquí a Espanya per The Beer i llavors el que han tret, han fet una cosa diferent diguéssim que els de crowdfunding
Tenim la versió deluxe i la gent que vulgueu comprar-lo ara, hi ha la versió que es diu retail, que és una versió més light, també molt xula, algunes il·lustracions del Vincent Dutreth i superxules, però diguem que no té totes les acabats virgueros que vam fer al crowdfunding en aquest cas, que són dues maneres metàl·liques,
Els materials, en comptes de ser uns cups de colors, tenen la forma de fusta, el metall és metall, un tema que és de materials d'animals, és com si fossin unes pells, és superxul. Brutal. O sigui, tu vas participar en aquest crowdfunding?
Jo que tant, que pots participar. Ah, mira, que bé, que bé, que bé. Escolta, sí que... Sí, perquè realment el joc que, ara us ho explicarem, és un joc que és... és preciós. Sí, sí, estic veient imatges i la veritat és que artísticament és brutal, eh? Sí, sí, a més, és quasi un joc per tenir-lo al menjador perquè és que és maco i tot. De decoració, no? Sí, sí. Bueno, doncs anem al que toca, no? És un joc que és...
un dificilet, no és dels més difícils, però no és un joc que dius, mira, vaig a comparar-lo per jugar amb els amics. No, una mica ja tenim un recorregut dins el món lúdic que ens agrada aquest tipus de jocs una mica més, que exprimeixen més el cervell, no? És a partir de 14 anys, entre 90 i 150 posa el joc i les partides més curtes han sigut dues hores i mitja. Ostres, ostres, o sigui que és un joc per jugar-hi tota la tarda, eh?
Sí, és un dels aquells que acabes de dinar, fas la migdiada perquè has de dinar al cap clar i t'hi poses tranquil·lament i acabes de sopar i llavors ja te'n vas a sopar amb els amics i comenteu les jugades i tot això. És un joc que es diu l'Utier, com a l'Utier, nosaltres som una família de l'Utiers, per la gent que no sabia qui són els l'Utiers, són gent que fabricava instruments o fabrica instruments, de fet encara hi ha l'ofici de l'Utier. Això, si no recordo el moment, es situa entre l'època
romàntica, clàssica i barroca. No em facis dir en qui no ho troben, sembla que és barroc, clàssic i romàntic, si ho dic bé. Si no, doncs avui ja ens diguis a la colleja a través de les xarxes. Perquè a mi també em pilles, eh, amb això. Vale, doncs ja està, així ha quedat bé. Llavors, bueno, hi ha aquestes, clar, hi ha, diguéssim, aquestes tres èpoques de la música i nosaltres representem una família de lúties. En el joc, és un joc que comença de forma simètrica perquè cadascú
es cull entre dues famílies, que té uns recursos inicials diferents, unes petites habilitats diferents a l'inici de la partida, i el que es tracta és que nosaltres agafem instruments, els reparem, els millorem i els posem a tocar en una orquesta. Com ho fem això? Nosaltres tenim uns mecenes que són els que ens paguen tot aquest procés. Aquests mecenes els hem d'escollir a un taule molt gran, i nosaltres el que tenim són unes fitxes que van numarades de l'1 al 5, inicialment comencem amb la fitxa 1, 3 i 5,
i les anirem col·locant de forma secreta sobre de les accions que podem fer dins del pauler. Al pauler hi ha diverses accions, una és escollir un macenes, una altra seria escollir un dels instruments que hi ha disponibles, l'altra seria reparar un instrument, i l'altra seria tocar una cançó, una melodia, una peça musical, per dir-ho d'alguna forma. Això seria a nivell comú. Després hi ha una altra posició que es diu el palco,
que és una mica per guanyar l'iniciativa, per a qui comença a fer les accions, i també serveix per reclamar uns objectius finals de coses que et demanen, que també són variables de cada partida, se'n juguen amb 4 per 4 persones, i hi ha fins a 12 objectius diferents, cada partida pot ser diferent amb objectius diferents. I a banda tenim el nostre problema particular, que hi ha un cantó que és reparar l'instrument, i l'altre que és reparar o millorar aquell instrument.
A partir d'aquí, com ho juguem? Doncs amb aquestes fitxes que us he dit de l'1, 3 i 5, les col·loquem en secret, també per hora de torn, en una d'aquestes accions. I així fins a 3 fitxes. El joc ha jugat 6 rondes, i entre la ronda 2 i 3 agafem una quarta fitxa, amb el número 2, i entre la ronda 4 i 5 agafem la fitxa número 4, amb la qual cosa acabem jugant les últimes dues rondes amb 5 fitxes. A banda d'això tenim uns ajudants, que també es podem contractar, que ens donen, diguéssim,
un número més del número que posem a la fitxa. És a dir, si jo poso l'ajudant amb la fitxa número 3, doncs aquella fitxa comptarà com si fos un 4. Un cop tothom ha col·locat totes les fitxes en les seves accions que ell vulgui fer o consideri que vulgui fer, es donen, comencem també per la iniciativa, el primer jugador escull quina acció és la que es resoldrà primer. Llavors es donen a la volta les fitxes i el que tingui el número més alt comença fent aquella acció. Clar, si estàs tu sol, fantàstic, tu tries, la fas, la que volies fer, fantàstic. Però si tu, per exemple, has posat un 3 i l'altre posat
un tres i dos ajudants, serà un cinc, l'altre jugador que ha sigut potser més tard que ha posat ell la seva fitxa allà, la resultarà primer abans que tu. Per tant, és possible que prengui la carta que tu volies agafar, per exemple. Escola, vale, vale. Aquí està una mica... Una mica amb l'estratègia de dir, ostres, em jugo la peça més alta, el número cinc, per posar-ho on sí que sí he de guanyar aquella posició i a més he d'intentar ser el primer en posar-la, perquè en cas d'empat, qui la posa primer? Doncs guanya, val?
i després l'altre, que també és un giro molt curiós en el joc aquest, és tu vols intentar encadenar alguna acció de dir, m'agafo un instrument, me'l reparo, el milloro i el poso a l'orquestra, resulta que algú t'activa la reparació abans que agafaris l'objecte, per tant no tens l'objecte per reparar, ja t'ha fastidiat. És un joc una mica molt estratègic, però és molt maco. Vaig també posar això, amb el macenes aquest,
ell et demanarà, perquè clar, si t'està pagant a tu un diners, cal-li creies un instrument de corda, de percussió, de vent. Evidentment que l'instrument té això, és de corda, de percussió o de vent. Dirà un altre, escolta'm, jo soc en Mozart, vull que em toquis una música de tal estil. Tu has d'anar a la banda de les músiques i intentar tocar
aquella música o reparen digue'm digue'm no és només de fabricar instruments sinó que és molt més elaborat perquè pots deixar el que tu dius fabricar, reparar, tocar peces sí, sí, sí al final depèn de quin macenes agafi és que un macenes que tingui més requeriments a banda que el mes de construcció d'un instrument però donarà més punts al final de la partida i això del macenes et toca o l'escolls tu? el macenes tens un macenes inicial que tu l'escolls entre dos
doncs després tens un mercat de mecenes que tu també pots escollir. Si hi ha un mecenes molt bo que el vull agafar, potser val la pena que posis la fitxa 5 per poder escollir tu primer, perquè potser és el campionat que també l'ha vist i on se'l pot arribar a prendre. Aquí també està l'estratègia. A més, els mecenes a cada torn et donen unes certes habilitats. Els mecenes amb quatre torns, si tu no l'has aconseguit satisfer, se'n va i s'obrepres punts al final de la partida.
Si al final el satisfàs et dona uns punts o et dona unes habilitats a cada torn inicial, hi ha tota una història del joc. Quina gràcia és això també i com s'acaba una mica el joc. A part dels punts que tu veus aconseguint fent coses, perquè quan constaixes un instrument aconsegueixes punts, quan un escenes el satisfàs també aconsegueixes punts, és el que dient que posa l'instrument a sobre de l'orquestra.
A les orquestres, i segurament m'equivocarem en alguna cosa perquè tampoc no soc un expert, però sempre hi ha el primer instrument, o sigui, dins tots els violins que hi ha dins una orquestra hi ha com el primer violinista, que és el que ens sap més, potser el que té més, diguéssim, més... Experiència. Sí, això. Llavors, diguéssim, quan tu col·loques el teu instrument, si ets el primer, doncs ets el primer instrument i ja no te'l treu ningú, és la primera cadira. Però què passa? Aquestes posicions també es poden ocupar amb fitxes de reparació d'instrument,
amb fitxes de tocar una música i amb aquestes fitxetes petites diguem-li menors tu pots aconseguir majories és a dir m'invento tu has posat una reparació d'una viola i tens el teu token o la teva marca de reparació de la viola vinc jo i he tocat una música romàntica sobte que la viola està a la zona romàntica ja hi poso un altre token tu has sigut el primer tu també en tens l'avantatge per tot que ja després torno a tocar una altra música romàntica i et torno a posar allà
Jo ja tinc dues peces i tu només una. Automàticament jo passo a ser primer i tu ja passo a ser segon. En el cas que anant avançant a la partida, algú repara o crea la viola, col·loca l'instrument com a tal, ja que ja sí que guanya i ja no hi ha manera de treure'l. I així al final de la partida, segons els instruments en què tu siguis primer espasa o primer instrument, tu tens una puntuació, que a més són puntuacions importants.
i fins al final fas aquest recompte de puntuacions i acabes, aquí té més punts i és el que guanya. És un joc que no és difícil jugar-hi, perquè al final és anar posant unes peces i tens realment 5 accions de tauler i 2 accions de tauler personal, però sí que és veritat que has de pensar com han d'anar
les reparacions, com a veure si, a veure si pensau, mirar el que té l'altre, què és el que voldrà agafar, veus que ell té un mecenes que vol una reparació d'un instrument de percussió i tu també el tens, segurament anirà per aquell perquè aquell és gratis i després hi ha una altra posició que has de pagar. Nosaltres juguem amb aquesta, diguéssim, psicologia de dir a veure què farà l'altre i què vull fer jo. A banda d'això, per acabar-ho de fer una mica més enrabassat,
També tens materials, o sigui, els instruments no es fan sols. Depèn de quin instrument sigui, necessites més fusta o més metall o més material d'origen animal, per exemple, per fer. Els violins et demanaran cordes que estan fetes amb les crins dels cavalls. Això simbolitza un material que ve dels animals. Per tant, també haureus de fer acaparar aquests materials que també es pots aconseguir fent accions, els pots aconseguir a un mercat que també pots comprar.
els mercenes et donen diners a vegades, els mercenes també et donen aquests ajudants, els ajudants també és de saber-los jugar perquè si les gastes fins al següent turno no es pot recuperar. Bé, tota una història que fa que el joc aquest sigui molt ric, a banda que si t'agrada la música i la posa en escena d'aquest joc sobre la taula és preciós, és preciós. A banda, jo per acabar-ho d'enriqui més,
El joc té un codi QR en què tu cliques allà i vas a una pàgina web i tens tota una banda sonora del joc. Música clàssica que te la poses de fondo i és brutal. Clar, de fons, no? I ja vas ambientat totalment amb el joc, eh? Totalment, totalment, totalment. És molt xulo. Pel que dius, és un joc, per tant, a part que és molt maco, és un joc també de molta estratègia, de pensar molt en què pot fer el rival, en què puc fer jo, de veure quina acció puc fer per fer-li una miqueta la punyeta, no?
Correcte, sí, sí, a final, inclús de vegades dius, mira, em poso l'acció aquí només per agafar-te aquella carta i que el teu mecena s'emprenyi amb tu i foti el canvi, perdis tres punts i no ho guanyis. Clar, clar, clar. A veure, que normalment aquests jocs no vas més a fastidiar, sinó vas més a tu a intentar fer la teva, però sí que és veritat que segons, depèn de com t'ho posin, pots arribar a fastidiar, perquè si tu, per exemple, a l'acció veus que ell va intentar encaden accions i tu t'és igual fer-ne una primera o que l'altra,
li vaig a trencar l'estratègia, li trenques la cadena d'accions i ens era l'has fatidat, sense voler anar per ell, però sí que és veritat que el deixes cos i per tant has de buscar una alternativa, t'has de buscar la vida una mica d'estar, mira, en comptes d'agafar el mercènes m'agafaré materials, que és com una mica l'acció de perdador, i vaig jugant d'aquesta manera, sí, sí. Per acabar-ho d'adobar, per fer-ho més maco, hi ha una cosa que aquesta sí que no la tinc, perquè ja era una fricada i a més era una mica anada a l'olla,
aquí juguen amb uns daus també jugues amb uns daus que et donen les notes musicals que et fa diguéssim que la música que hagi de tocar tu la toquis normaleta bé o en plan obra maestra com més puntuació tens evidentment guanyes més punts guanyes aquestes marques que diem que les posem a l'orquestra doncs aquests daus en la versió crowdfunding
podies pagar un extra, que era una torre de daus, que és una cosa que a vegades amb els jocs es pot servir, que és per no tirar els daus sobre la taula, que s'esparramin i que et toquin les fitxes, moguin fitxes, aquestes coses, són com unes torres que tu tens pel forat de dalt, llavors tens una safateta i acaben els daus allà, i no s'escampen per la taula, ni els perds, ni s'acaben per terra. Aquesta torre de daus, que era, diguéssim, de l'edició de Luthier,
era una... tirava els vaus i per dintre era com una caixa de música. Si tot com baixaven els dos anaven fent musiqueta. Ostres, ostres, ostres. I jo la vaig veure, evidentment no la tinc perquè era una fricada massa gran per això,
Jo més valia 35 paus, que dius que tampoc amb 35 paus en compro un joc. Però sí que és veritat que hi havia aquesta birqueria. O sigui, vam fer una producció i uns excès espectaculars d'aquest joc. Jo et vull fer dues preguntes. La primera és, quants jugadors és això? Mira, té una lesió per jugadors solitaris, jo aquesta no l'he provat, no la sé.
jo l'he jugat, bé, és fins a 4 jo l'he jugat amb 3 i amb 4 si la gent sap jugar, és un joc que jo crec que amb dues hores te'l treus és un joc que pot jugar tant una persona, dos, tres o quatre sí, amb dos jo pel que he estat veient amb els fòrums així especialitzats, es veu que va funcionar fatal perquè el divertit d'aquest joc és que puguis fer aquesta interacció de diguéssim de jugades però amb dos és que no et dona massa perquè al final són 6 fitxes amb 5 accions
comunes i dos de particulars, moltes vegades no interacciones, amb la qual cosa perds una mica la gràcia. Amb 3, interacció, i amb 4, és bastanta bogeria. Per tant, l'ideal seria 3. Jo diria 3, sí, per no allarguem el joc, i 4, home, si la gent sap jugar, amb 4, jo crec que en dues hores fas ràpid, perquè és un joc que no hi ha un entretorn, diguéssim, al final, on t'has de pensar una mica més d'estratègia,
és quan tu has de posar les fitxes, perquè realment és on hi ha l'estratègia. Després, un cop has de fer l'acció, l'acció és la que és. És veritat que si t'han pres l'acció que tu volies fer, la carta que volies fer, sempre queda l'acció de m'agafo uns materials més i els estic posant al meu magatzem per poder reparar en un futur d'altres instruments, per exemple. D'acord. I, Jaume, on podem adquirir aquest joc i per quin preu?
Aquest joc, ara mateix la versió diguéssim que pots trobar a la botiga, si no recordo només està per uns 60-70 euros. I us dic així de bote pronto. I el podem trobar a tendes de jocs de taula... Especialitzades, o sigui, això és un joc especialitzat, o sigui, això a l'AFNAC no el trobareu, si aneu a Corte Inglés no crec que el trobeu, s'ha d'anar ja a les zones del Triangle Friki, a la zona d'Art de Triomf, que ara sí que hi ha botigues especialitzades,
Es pot trobar a Matom, aquí té una botiga a Galeries Valdà, té una altra botiga a Sant Andreu de la Barca, si no, online. Jo crec, bé, hi ha tota aquesta sèrie de botigues online especialitzades que sí que es pot trobar fàcilment. I és això, rondant els 60-70 euros, per tant... Sí, és un joc, a veure, clar, té molt de material, i llavors, bueno... Una mica elevat, però bueno. Entraria en la catalana de jocs car o mig alt? Sí.
Sí que és veritat, si agafes la versió deluxe, per exemple, ara vaig jugar amb el meu cosí, m'hi va encantar, ostres, que vull comprar la versió deluxe i tal, clar, si no vas entrar en el crowdfunding no la pots trobar. I ja comences a mirar Wallapops i coses d'aquesta. Hi havia una Wallapop per 150 euros. Ostres, flipa, flipa, clar, clar. I després n'hi havia una altra per 200 i pico, perquè aquella anàvem tot.
amb totes les brigades que sempre es agafava, estava tot a dintre. Café, bueno, cafè pels més cafeteros, no? Què diuen? Sí, sí, sí, això ja estem quasi d'edicions de col·leccionista i aquesta, doncs mira, sí que és veritat que tant tant, doncs et fas un crofondint d'aquests, per en jocs que dius, ostres, aquests... Aquests val la pena. Per temàtica, perquè a nivell estètic, perquè al final, evidentment, hem de gastar uns diners així, el que fas és et mires molts fòrums, remenes, mires que remexigui un editorial, doncs, que tingui una certa fiabilitat,
a mirar els jocs de producció anteriors, doncs amb l'aquestes en tinc uns altres que es diu Distilled, que dediques a destilar licors, que és molt divertit també, una mica més fàcil que aquest, fins i tot, però també té una producció espectacular, també és de Patterson Games, i em sembla que aquí la va treure, si no recordo, amb el Dito Games, que si vols un dia en parlarem d'aquest joc, i doncs em vas informar i dius, mira, sí, val la pena, perquè a vegades algun cop has fet algun crowdfundit d'aquests, i una mica així, quasi perquè, no sé, per l'estètica m'agrada, veig que el joc està xulo,
T'arribes, el poses a la taula i dius, pues no és lo que era o no és lo que em pensava i te l'acabes menjant en patates. És veritat que tampoc no són tancats. Alguns també hi ha crowdfunding de 30, 40, 50 euros.
Vale, vale, vale. Doncs Jaume, ens hem d'anar acomiadant, que ja pràcticament són les 7. Gràcies, gràcies per venir una setmana més i ens retrobem, no sé si la setmana vinent, perquè potser li toca el Ricard, però bé, segur que ens retrobem aviat. Ens anem bé, ens anem bé, no sé, ens anem repartint, ja saps. I tant que sí, gràcies Jaume, que vagi molt bé. Molt bé, que vagi bé, una abraçada, adeu-siau.
Gràcies per ser-hi i ens retrobem demà. Fins aviat. Gràcies per tot.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.