Pel que fa a salut, també la Generalitat ha activat mesures de prevenció davant l'augment del risc d'influència d'influència aviària vigents a Catalunya des del 13 de novembre. L'actuació dona compliment a l'Ordre APA del Ministeri d'Agricultura que estableix el confinament obligatori de totes les explotacions avícoles per evitar la propagació del virus.
Les indicacions afecten tant les explotacions professionals com les de petita escala i obliguen a mantenir les aus en espais tancats o protegits del contacte amb fauna salvatge. El Departament d'Agricultura insisteix en l'aplicació de mesures de biosseguretat com el control sanitari dels animals, la limitació d'accessos i la correcta neteja i desinfecció de les instal·lacions.
El govern recorda que les persones amb aus de corral no registrades han de donar-les d'alt a través del portal oficial de Criadaus per autoconsum i remarca que seguir aquestes mesures és essencial per evitar la introducció i difusió del virus al territori. I pel que fa a economia, l'Associació Dóna i Empresa organitza el taller presencial, organitza el teu futur financer. Aquest dimecres a les 8 del vespre al seu local de Sant Just.
La formació a càrrec de l'experta Inua Oliver, llicenciada en dret i màster en fiscalitat i planificació financera, està dissenyada per combatre la manca de cultura financera i oferir eines pràctiques per a una gestió eficaç dels diners personals. La sessió se centrarà a proporcionar coneixements aplicables al dia a dia i l'objectiu és que els assistents aprenguin a organitzar els seus ingressos i despeses, a planificar el futur i a prendre decisions econòmiques amb més seguretat.
Segons explica Oliver a Ràdio d'Esvern, la clau és la simplicitat i l'aplicabilitat. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat, el butlletins horaris i l'informatiu complet. Fins ara. Fins ara.
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el farts. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parlem amb el teu.
Proveu accé, només hem de començar. Aproveu-ho en català. Tu per mi i jo per tu puc. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. 012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda, són les 5 i 10 i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja tornem a ser aquí, ja tornem a ser el dilluns i comencem la setmana amb força perquè avui tenim un programa molt completet i realment veient el que ve en aquesta setmana també tindrem una setmana amb molta teca. Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb una entrevista al Centre d'Estudis Sant Justens amb el seu president i la seva vicepresidenta. Seguidament tindrem un salt enrere amb el Jesús Martín i per últim posarem fi amb el xisme científic amb el Jan Bigata. Ara sí, podem començar amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu.
L'exconsellera d'emergències del País Valencià, Salomé Prades, va fer ahir la seva reconstrucció de la Tarda de la Dana al programa Salvados i ha obert encara més interrogants sobre la gestió del seu govern durant la catàstrofa que va deixar 229 morts al País Valencià. En una entrevista detallada, Prades ha descrit una tarda marcada per la descoordinació i, sobretot, per la dificultat d'aconseguir contactar amb el president Carlos Mazzón en els moments més crítics.
Segons el seu relat, els problemes de comunicació van començar abans de la una del migdia i es van agreujar a mesura que la situació empitjorava. Prades explica que les trucades del president no eren ateses i que només rebia instruccions a través del cap de gabinet de Carlos Mazón. La tensió va créixer quan, a mesura que passaven els dies, Prades va descobrir que Mazón havia estat dinant al restaurant El Ventorro i que ella mateixa no va saber els detalls fins setmanes després.
També va qüestionar que el president no es desplacés al CECOPI fins passades les 8 del vespre, quan ja es preparava l'enviament de l'ES-alert. L'escoltem. Jo sí que quería trasladarle lo que estaba pasando, evidentemente. Creía que era importante que si nos informaban de una posible rotura de presa o que si íbamos a lanzar un ES-alert que lo supiera el presidente de la Generalitat.
Yo, reflexionándolo después, sí que he concluido que hubiera sido necesario que el señor Mazón, como máximo representante institucional de la Generalitat, hubiera estado allí con nosotros.
Prades considera que aquell buit de lideratge va marcar el seu desenllaç polític. Mazón la va cessar pocs dies després i ella va sentir que buscava un responsable política. L'exconsellera també va culpabilitzar de la nefasta gestió a la MET, al Govern Central i a la Confederació Hidrogràfica del Xucar.
I Catalunya continua reforçant les mesures per contenir el brot de pesta porcina africana detectat a Cerdanyola del Vallès. Després de confirmar-se els dos primers casos de senglars, aquest divendres les autoritats analitzen ara una quarantena més d'animals trobats morts a la zona, entre els quals s'espera que apareguin nous positius. Hi ha vuit casos molt sospitosos en aquest estudi. L'unitat militar d'emergències, la UME, s'ha incorporat avui al dispositiu de rastreig de control
de control que ja compta amb agents rurals, mossos, protecció civil, caçadors i equips veterinaris. L'objectiu és impedir que el virus s'estengui més enllà de la serra de Collserola, on s'han establert perímetres de seguretat de 6 a 20 quilòmetres, que afecten fins a 76 municipis, entre els quals Sant Just d'Esvern. L'accés de la zona continua restringit i s'han intensificat les captures de porcs senglars,
per reduir la seva població. A les granges del voltant, de moment no s'ha detectat cap positiu, però s'han extremat les mesures de bioseguretat i s'han començat inspeccions de més enllà del radi inicial. El brot té també conseqüències econòmiques. S'han suspès temporalment les exportacions de carn porcina a països de fora de la Unió Europea, un sector que representa més del 19% de les exportacions alimentàries catalanes. Les autoritats investiguen l'origen del brot i treballen amb la hipòtesi
que el virus hagi arribat a través de restes alimentàries contaminades com productes càrnics possedents d'altres països consumides pels senglars.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va prometre construir 50.000 habitatges públics fins al 2030, un compromís que aquesta setmana entra en una fase decisiva. El govern ha començat a treure a concurs els primers solars i fa balanç del primer any d'execució. 1.800 pisos comprats a fons i bancs com Cerberus o Inmo Caixa,
4.000 més en producció per part d'Incasol i 3.000 impulsats pels ajuntaments amb fons europeus. En total, un 18% del pla ja està disponible o en estat avançat d'obra. La Generalitat calcula que a partir del 2026 es podrien activar més de 22.000 habitatges en sol públic, tot i que encara ens faltarien gairebé 19.000 per arribar a l'objectiu final. El sector privat veu en prudència el límit del 2030,
però valora la maquinària que estigui en marxa i confia que els primers solars es licitin a principis d'any, amb entre 1.500 i 1.800 pisos potencials. Tot i això, no tothom comparteix la diagnosi i un estudi recent de l'UPC qüestiona que calgui construir molt més i defensa que la clau, en canvi, és implicar ampliar el parc de lloguer social i aplicar mesures com el control de rendes per frenar l'escalada de preus.
Una dona de 45 anys ha estat trobada morta al seu domicili amb una punyala del coll després de diversos viaïns alertessin els serveis d'emergència. Minuts abans de l'arribada de la policia, el seu marit de 44 anys i presumpte agressor es va suïcidar llançant-se al buit des de la terrassa de l'edifici. La investigació confirma que la parella constava el sistema Biogen des del 2022, un registre que s'activa quan hi ha hagut denúncies prèvies, indicis...
policials o alerta de possible risc de maltractament. En aquest cas, la situació figurava com a inactiva i amb risc no apreciat, és a dir, sense una valoració de perill en aquell moment, però amb antecedents registrats. Si es confirma, aquesta seria la víctima número 41 de violència masclista aquest any.
El Departament de Salut fa una crida a vacunar-se contra la grip, com més aviat, millor, diuen, davant l'inici avançat de l'epidèmia. A partir d'aquest dilluns, la vacunació s'obre a tota la població, encara que no pertanyi a grups de risc, tot i que s'aconsegueix prioritzar
A majors de 60 anys, menors de 5, dones embarassades, personal sanitari i persones amb malalties cròniques. Fins ara s'han vacunat més de 1,1 milió de persones a Catalunya, una xifra superior a la de l'any passat i es recomana demanar cita a través de l'aplicació La meva Salut al web o al teu cap de referència. També es recomana l'ús de mascareta als centres sanitaris si es tenen símptomes respiratoris així com mesures preventives com ventilar els espais i rentar-se les mans en freqüència.
Catalunya... Passem a les notícies de Sant Just, anem als titulars municipals. Ara sí, Catalunya endureix el control de les aus davant l'augment del risc d'influença a viaira. Les explotacions hauran de mantenir els animals confinats i aplicar mesures estrictes de bioseguretat segons l'ordre estatal APA.
Aprovat el Pla d'Acció Cultural 2025-2030, que guiarà la política cultural de Sant Just. El document estratègic, elaborat amb participació del sector local, és accessible al web municipal.
Una conferència a Sant Just examinarà l'impacte de la venda d'armes a Israel. L'acta, organitzat per Justícia i Pau, tindrà lloc el 4 de desembre a Can Ginestà i comptarà amb l'anàlisi d'un expert del centre DELAS. I ara sí, ara toca el ritme, ara toquen els esports.
El Barça és el nou líder de la Lliga Espanyola després de guanyar aquest cap de setmana contra l'Alavés i aprofitar la patacada del Madrid a Girona. El dissabte els de Hansi Flick van patir més del previst davant d'un valent Alavés, però van aconseguir els tres punts amb vèncer per 3-1 amb un doblet de Dani Olmo i el retorn destacat de Rafinha, clau en la pressió i el joc amb dues assistències. Diumenge, amb la necessitat de recuperar el lideratge, el Madrid es va enfrontar al Girona
a Montilivi i no va poder passar de l'empat en un nou partit molt gris des de Xavi Alonso. Unai es va avançar als locals abans del descans i Mbappé va igualar de penal. Els blancs van dominar la possessió i van tenir moltes ocasions però la falta d'encert i les grans aturades de Gazzaniga
Van frustrar-los. El Barça ara és líder amb 34 punts, un punt per sobre del Real Madrid. I ja es prepara per rebre l'Atlético de Madrid a l'Spotify Camp Nou en un partit clau per mantenir la primera posició. Aquest partit, contra els del Xolo Simeano, es disputarà demà a les 9 de la nit.
I molt males notícies pel Barça femení i per la selecció espanyola. I tant, a bon matí, s'ha lesionat de gravetat en fracturar-se el peroner esquerra i no podrà disputar el partit de tornada de la final de la Lliga de Nacions contra Alemanya, que recordem es disputa demà. La tres vegades campiona de la pilota d'or es va lesionar diumenge al matí en un entrenament a les Rozas, després d'un mal suport.
Bon matí ja ha tornat a Barcelona per fer-se més proves i la recuperació compta perquè pot anar de 4 a 6 setmanes o fins a 3 o 6 mesos si cal passar per quiròfan.
L'Espanyol, per la seva part, segueix de dolç i aquest cap de setmana van aconseguir un triomf clau a domicili davant del Celta de Vigo, gràcies a un solitari gol de Quique García al minut 86. Els blanc i blaus van aprofitar la seva única ocasió clara per sumar 3 punts d'or i consolidar-se a la zona europea amb 24 punts.
I acabem amb Sant Just perquè demà serà el torn de l'Atlètic Sant Just que s'enfrontarà al Sant Mauro per seguir escalant posicions a la classificació de la Lliga Elit. I de mecres l'hoquei Sant Just rebrà a casa el cuer de la classificació Alcaldes Recamp en un partit clau per sumar tres punts molt necessaris.
I ara sí, passem a la cançó del dia.
Avui us porto una cançó molt animada per començar la setmana amb força, amb ganes i amb il·lusió, que tot i ser dilluns hem de continuar celebrent la vida clar que sí. Aquest tema, que és un autèntic crit a l'energia i a la festa, sense límits, amb un ritme electrònic addictiu i un beat molt especial, la cançó ens recorda que després de treballar fort també cal gaudir al màxim.
La lletra plena de separació ens parla de tenir un estil de vida social i ple d'alegria. La cançó ens convida a sentir-nos especials, com una estrella, i aprofitar cada moment de la nostra existència. El creador d'aquest tema és un dels DJs i productors més reconeguts a escala mundial.
amb una trajectòria marcada per èxits que han triomfat a discoteques i ràdios de tot el planeta i que estic segur que tots heu ballat. La seva música no només destaca per marcar tendències, sinó que també genera una experiència completa de festa i energia. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó es va publicar al març del 2013.
El seu creador és francès i compta amb les veus de Neo i Akon. Com ho tenim això? Doncs va, disfruteu de Playheart de David Guetta.
Bona nit!
Bona nit.
We making it cause we making moves The only thing we know how to do Said it's the only thing we know how to do Work hard, play hard, work hard, play hard We work hard, play hard, keep partying like it's your job Work hard, play hard, work hard, play hard We work hard, play hard, keep partying like it's your job
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Doncs una cançó espectacular i molt animada i que espero que us hagi posat una miqueta més de bon humor. Però ara ens toca baixar una miqueta a les revolucions i anem a l'efemèride del dia.
Avui, 1 de desembre, comemorem el Dia Mundial de la Sida, una jornada dedicada a visibilitzar la lluita contra la infecció pel VIH i a recordar a totes les persones que han perdut la vida a causa d'aquesta malaltia. Tots els grans avenços mèdics i socials, la sida continua sent un problema de salut pública que no podem deixar oblidar.
En els darrers anys, la propagació del VIH ha anat reduint-se. Les dades mostren una tendència clara dels nous diagnòstics i és una tendència descendent a un fet positiu que reflecteix els esforços en prevenció, tractament i conscienciació. Tot i això, la malaltia encara és perillosa. Només l'any 2023, gairebé 3.200 persones es van contagiar de VIH.
Aquestes xifres se'n recorden que cal continuar treballant en l'educació sexual, en accés a proves i tractaments i en la lluita contra l'estigma. Quan parlem de la sida, moltes vegades ens ve al quiop Freddie Mercury, el legendari líder de Queen. La seva mort va sacsejar el món, però també va ajudar a visibilitzar i a normalitzar la malaltia, trencant silencis i prejudicis. Però cal recordar que no només les figures públiques tenen història,
sinó que totes les víctimes són importants. Cada vida té un valor incalculable i mereix ser recordat. La sida ha estat, al llarg de la seva història, una malaltia molt perseguida i jutjada, marcada per prejudicis, discriminació i un silenci. Un silenci molt dur. Aquest estigma, des dels inicis i fins a l'actualitat, ha dificultat que moltes persones busquin ajuda o accedeixin a un diagnòstic precoç.
És un moment de trencat abús per parlar obertament del VIH, fomentar la prevenció i donar suport a les persones afectades. És també una oportunitat per agrair els avenços científics que han convertit el VIH en una malaltia crònica tractable per a moltes persones.
En aquest Dia Mundial de la Sida la crida és clara. Informar-nos, prevenir i recordar. La lluita continua i cada gest, cada prova, cada conversa pot salvar vides i reduir l'estigma. Avui, més que mai, totes les vides compten i la solidaritat és la nostra millor arma.
I ara fem una petita pausa publicitària i arrenquem amb les seccions del programa. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cubell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A cada la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català.
I comencem les seccions entrevistant el Roger Contías, president del Centre d'Estudis Sant Justenc, i la Núria Rajadell, la seva vicepresidenta.
Roger, Núria, benvinguts, eh? Bona tarda. Bona tarda. Núria, t'haurem de demanar que t'aprovis una mica més el micròfon, i perfecte. Esteu bé, tot bé? Tot bé, una mica encostipants, però bé. Bueno, mira, com tots, ja ho dèiem abans, que tots estem una mica igual. Doncs, si voleu, comencem directament, i a mi m'agradaria començar amb una petita presentació per a aquells despistats que encara no us coneguin, i res, feu-nos cinc cèntims de què és el Centre d'Estudis Sant Justenc.
Home, podria començar jo perquè ara mateix m'ha tocat ser president, però com que la Núria va estar com a primera secretària a la primera junta, li deixaré que ho expliqui ella.
Doncs res, fa 38 anys va néixer el centre d'estudis a partir d'un grup que vam començar a treballar per celebrar el mil·lenari, que era el grup d'història, i una vegada celebrat el mil·lenari, com que havíem recollit molt material per fer el llibre aquell verd que tothom coneix, va ser quan vam decidir que no podia acabar-se aquí i va ser quan va començar el centre d'estudis.
Molt bé, per tant, amb quina missió, amb quin era l'objectiu en el moment de la Fundació?
Home, la mateixa missió que va té avui en dia, no? Molt bé. Doncs vetllar pel patrimoni, preservar-lo i després també difondre'l. Molt bé, molt bé. El fet que, per exemple, vam recollir molts materials de les masies, què havia de fer-se amb aquell? I llavors va ser quan, a partir d'aquí, es va... Bueno, va donar la casualitat que amb l'Ajuntament hi va haver-hi una bona sintonia...
i es va aconseguir tenir l'arxiu històric on es van dipositar tots els materials. Per tant, la missió realment segueix en la mateixa, però com ha anat evolucionant el centre des de la seva fundació? Jo crec que l'evolució del centre una mica també va lligada amb l'evolució del poble. Abans teníem molt d'interès, estàvem molt focalitzats en el que és la història, el patrimoni, però últimament també parlem, ja se'n parlava abans, però potser no es deia així memòria,
I el patrimoni, a més, ara, en un sentit molt ampli, no només objectes o records del passat, sinó també patrimoni natural, patrimoni humà, tot allò que creiem que és interessant, que coneguin els Sants Justens del futur, el Centre d'Estudis intenta, el que ha dit la Núria, preservar-lo i difondre'l. Per tant, hem ampliat una mica l'àmbit d'actuació.
I des de la vostra fundació han passat gairebé 40 anys. Com ha anat canviant el poble en aquests 40 anys? Perquè entenc que moltíssim. Molt. És que una mica és un debat que tenim. El poble ha crescut en població moltíssim. Potser es deu haver fins i tot doblat des de l'any 89 fins ara.
I una mica el que ens hem adonat tots és que la funció del centre d'estudis també és rellevant perquè molta gent ha vingut a viure el poble, però molta gent es pregunta què és Sant Just i què suposa viure Sant Just. Hi ha molts nouvinguts, clar. I que tenen interès en saber on viuen, on han posat la seva casa i on volen fer créixer les seves arrels.
I per això només es pot fer si es coneix el passat i si s'ensenya aquest passat amb aquesta idea d'una mica crear identitat, crear voluntat de ser poble...
perquè al futur tots ens sentim integrats a Sant Just. Corregiu-me si m'equivoco, però podem dir que abans ja Sant Just era un poble molt més pagès, molt més de camperols, o no? I ara és completament diferent? Home, pagès, pagès, ja fa anys que no ho és bo. Per això, per això, ara segur que no, però venint d'aquí... Fa anys ja no era tan pagès, quan es va crear el centre d'estudis i ara no era tan pagès. Sant Just, el problema, si és que li podem dir problema, és que ha sigut sempre una ciutat dormitori
Amb un cert nivell cultural, però fora de l'Ateneu i de la parròquia no hi havia res més. Pràcticament l'Ateneu condensava tot. I a nivell cultural hi havia aquesta necessitat també de donar-se a conèixer.
D'acord. I el que tu deies econòmicament sí que a principis del segle XX enjust sí que era agrari, però ja des que va haver-hi la Samsung, que és la gran indústria que ha quedat la xamaneia, és veritat que no hi ha hagut, a part de la Samsung, grans indústries, però sí que hi ha hagut una massa de classe treballadora i després sí que hi ha hagut bastant de segones residències...
Sí, és un poble bastant divers. Sí que ha quedat més, no ha quedat tant encasellat com alguns pobles del Bas Llorat, que són pobles industrials, amb gran indústria, i s'enjusta una miqueta de tot. Però l'agricultura, concretament, l'hem quasi perdut de tot. Em sembla que només fa una mica de producció. Can Baró, o no sé quina masia, em sembla que queda la vall que fa alguna miqueta de cosa, però diria que cap més.
Clar, i al final el poble també ha evolucionat en el que s'ha convertit en un dels pobles amb més pic per càpita de l'estat espanyol. Això s'ha de comentar. Aquesta estadística, quan ens la diuen, sempre l'hem de posar entre cometes, no? Perquè aquestes estadístiques són molt fàcilment distorsionables perquè només que et vingui una o dues persones amb molt patrimoni et fa pujar la mitjana cap amunt. Sí, sí, sí.
Però jo sí que és veritat que recordo que quan era jove petit, que els jugadors del Barça venien a viure a Sant Just. Encara deien que últimament encara venia algun, no? No sé si... Sí, sí, sí. En principi el Pedri està per aquí, el Gabi també, o sigui que... I sí que és veritat que sempre hi ha hagut una mica de classe mitjana vinguda de Barcelona, que volia potser tenir la seva casa i que era més complicat tenir Barcelona, i han vingut a Sant Just i s'ha mantingut, com que tampoc hi ha hagut grans barris amb molta densitat de població...
Doncs sí que fa això que al final et quedi una estadística que et diu, sou els més rics de Catalunya. I diu, bueno, bueno, hi ha de tot el poble. És molt complex, la realitat. El que deia el Roger, que la fàbrica del Samsung va frenar molt el creixement de la població. Perquè aquesta fàbrica de què era, per la gent que no ho sàpiga? De ciment, que treien la pedra de Collserola, hi havia unes vagonetes que arribaven fins a la fàbrica...
i depèn de com bufava el vent, doncs hi havia pols, no? Sí. I això va frenar una mica la immigració, perquè, si ens fixem, Sant Feliu, Espluga, Escornellà... Sí, és veritat. Va ser tot un boom molt important de població vinguda d'altres ciutats d'Espanya, no? I aquí Sant Just només estava una miqueta concentrat als pisos, que per això es deien els pisos, perquè van ser els primers que es van fer, i després el barri sud,
que van venir, va venir població, però també alguna era catalana, perquè era de l'ENER, que venien aquí a treballar, vull dir que van ser pocs i la immensa majoria es va integrar, es va integrar, vull dir, era un poble petit que tothom es coneixia, però el ciment va frenar molt que creixés.
Mira, és curiós això, eh? No ho coneixia. I per què és important en l'actualitat una associació com la vostra? Jo vull dir, no, per recuperar aquesta memòria, però expliqueu-nos una mica més per què és important la vostra tasca. Home, perquè precisament en aquest moment de globalització, més que mai hem de tenir en compte també les arrels, el país, i també tenir-ho en compte, i allò que no es coneix no es valora. I d'aquí la tasca del centre d'estudis de donar a conèixer també...
i obrir-se a possibilitats, a interessos, a persones que poden... És un centre obert. Sí, és el que dèiem al principi. Tothom que viu a Sant Just és Sant Justenc, però també s'ha de voler una mica integrar-se i participar del poble. I per fer-ho s'ha de conèixer el passat i saber què han fet els Sant Justencs de les generacions anteriors i cap a on volem anar com a societat. I per això s'ha de conèixer, difondre i una mica és el que fa el centre d'estudis.
Molt bé. Al final, conèixer el passat és molt important per seguir construint un futur millor. Exacte. I vau ser un dels principals impulsos de l'exposició Veus de Transició, Sant Jus Parla, que va ser aquest dijous, el 27 de novembre, a la Taneu. Com va anar això? Com va ser l'experiència? Bé, va ser una activitat multidisciplinar. Alguns ho va dir després, no era ben bé ni una conferència, ni teatre, ni una exposició, era una mica tot...
Ja va néixer amb aquesta idea, va sorgir del centre d'estudis, però ràpidament vam veure que necessitaríem ajuda i vam anar a buscar l'Ateneu i a través de l'Ateneu vam contactar també amb Òmnium Cultural. I la idea era una mica aprofitar l'afemèride, que feia 50 anys, el 25 de novembre, que s'havia mort el dictador.
per explicar com van ser aquells anys de canvi al poble. Llavors han sortit una activitat molt xula, tothom ha estat molt content, perquè amb una cronologia bastant ampla, hem explicat com va ser el Sant Just des de l'any 73 a l'any 79, però d'una manera molt dinàmica, sense que es fes molt pesada, encara que va ser un acte una mica llarg, de dues hores.
i la gent que va anar-hi va sortir molt contenta en part, perquè recordava la seva joventut. Això sempre ajuda a que la cosa passi millor, però també perquè es van explicar moltes històries i anècdotes que a vegades no es coneixien i que havien quedat no amagades, però que no se'n parlava gaire. I vau comptar amb molts protagonistes directes, perquè van anar amb molts testimonis. La gràcia era una mica, vam decidir que el centre fossin els records de la gent, els testimonis de la gent,
I les altres, els que va actuar com un apèndix van ser tant el teatre com els vídeos, com les cançons, com les imatges que es projectaven al PowerPoint, o sigui, tot una mica girava al voltant dels records dels testimonis.
I primer els vam entrevistar i a partir de l'entrevista vam veure quin podia portar més en una banda o l'altra. Vam intentar que es cobrís tot l'espai tan geogràfic del poble. Vam portar gent del centre o del barri sud, el que deia la Núria, fills de la immigració, gent de Sant Just de tota la vida, però que també es parlés de cultura, d'esport. Vam portar el hockey, que en aquell moment també anava molt bé, Sant Just, no només ara...
i es va parlar de política, economia, cultura, una mica de tot. Molt bé. I en quin moment decidiu tirar tot això endavant? Vau dir, per l'efemèrida dels 50 anys de Franco va ser aquest, la xispa inicial? Sí, l'excusa és aquesta. El que passa és que en un principi es va anar fent grossa la bola, perquè en principi pensàvem fer una coseta més petita, de, potser sí, fer parlar dues o tres persones, però després vam veure que podia quedar una mica trist...
I llavors ja vam veure que teníem fotos, que teníem vídeos, i llavors vam anar a buscar el Roger Cònsol, i ell sempre ho anima tot una mica, i vam dir, per què no una mica també de teatre, una mica de música, i es va anar conformant una mica el que ha acabat sent l'acte. Per tant, un èxit, eh? Un èxit, que a més amb bona idea el vam gravar, la gent de la Vall de Verge ens va ajudar a gravar-lo, i una mica ara tenim el testimoni, i hem de pensar a veure com l'acabem de difondre, perquè...
També el vam pensar com un acte que podia acabar interessant, encara no sabem ben bé com, però els joves, perquè no coneixen lògicament aquells anys, no els van viure, a vegades ni l'estudien al col·legi perquè els tamaris no hi arriben.
I és molt important que coneguin el passat, perquè van ser uns anys foscos i hem d'evitar que tornin. Amb la Montse Casals i la Montse Molinero, que van venir aquí parlant-nos de l'exposició, vam destacar la importància d'una exposició així, perquè sobretot en un temps com el d'ara, no? Em sembla que la democràcia ens va caure del cel, però realment va ser el fruit d'una lluita intensa.
Exacte, i a més ara, perquè la Núria hi era aquells anys, i amb elles he participat de coses molt xules com xiveques i coses d'aquestes, que explica les gràcies, les ganes de llibertat i d'activitat que tenien els joves del poble.
Sí, érem molt actius, molt actius, i ens agradava, bueno, trencar, no?, una miqueta, fer un pas més, fer un pas més al que, no sé, el fet de cantar. Va sortir l'altre dia, per exemple, el Lluís Llach, jo me'n recordo quan va venir el Lluís Llach aquí per primera vegada, estàvem com tremolant, no?,
Jo era més petita, no? I els que organitzaven eren els del Consell de Cultura Catalana, que eren 4 o 5 anys més grans, però, clar, els que eren més joves també hi anàvem, no?, allà a fer pinya. I, per exemple, anar a Barcelona i córrer davant dels grisos, no hi havia mòbils, però estàvem a mitja Rambla i sabíem que els grisos, que eren els que pagaven més, venien des de Colón. Jo no sé com s'ho feia la gent, però...
Vull dir, va ser també, no sé, per exemple, amb el teatre també aprofitàvem a dir, jo me'n recordo perfectament, que ens van vetar a fer una funció que sortia el papa. Sí. I ridiculitzàvem una miqueta el papa, no? No sé què va passar, hauré de tornar a veure si ho trobo per algun cantó, no? Però ens van prohibir que parléssim del papa amb una cosa que vam fer a l'Ateneu, que érem quatre xavals que estàvem als xiveques, eh? Molt bé.
No, no, sí, sí, per tant, és això, que realment el poble es va alçar. I tu ets l'exemple d'això. Sobretot la joventut, eh? El que hem descobert és que els joves sempre són el motor de canvi una mica. I els joves d'aquella època tenien moltes ganes de fer moltes coses, havien viscut i els sentien parlar a les famílies de tota la postguerra i tota la foscor que hi havia i volien coses diferents.
I vam aprofitar que es va morir el dictador per obrir unes comportes d'explosió, de ganes de fer coses. I tant. A més, això ha portat al tema de l'actualitat. Ens desviem una mica del tema, però trobo que la societat juvenil està una mica adormida. I mira que jo soc jove, tinc 22 anys, però a mi des de dins sí que m'ho sembla. I a vegades em vejo aquestes ganes de canvi que teníem abans i que ara sembla que s'han perdut.
Jo crec que hi ha una mica de... Potser sí que ja en diuen cert individualisme general en tota la societat, però després també hi ha joves que fan coses i que participen. Llavors, potser d'alguna manera se'ls ha de reconèixer, se'ls ha d'ajudar. Aprofitem, ja que parlem de joventut, per dir que el centre d'estudis té les portes obertes a tothom que s'hi vulgui apuntar, també els joves. I tant, i tant.
Però sí que se'ls ha de donar molt suport perquè és que són el futur, però clar, aquí hi ha molts problemes que sobreposen, per exemple el de l'habitatge, no? Si no es poden quedar a viure al poble, com es poden imaginar el futur, no? Llavors hem de pensar un futur a fora i...
tot es va complicar amb la precarietat, però bé, els joves sempre han estat, han sigut una mica el motor de canvi a totes les societats. No, m'ha agradat això de l'individualisme, crec que sí que ens haurem de regrupar una mica més, aquí tens tota la raó. Anem a seguir una mica amb l'exposició, quina serà la continuïtat d'aquesta expo? La voleu portar a algun lloc més? Voleu fer alguna sessió més?
A veure, estaria molt xulo fer una altra sessió, el que passa és que crec que seria complicat per tota la participació de tanta gent. Llavors, una mica la idea de gravar-ho va ser tenir el comodí de, doncs mira, si interessa de veritat, si aconseguim arribar a un sector, ja sigui educatiu o juvenil o no sé si al casal de joves o a la sala o als instituts...
Doncs projectar-ho, però també s'ha de treballar una mica perquè ha quedat un acte una mica llarg i no sé si dues hores d'acte el jovent ens l'aguantarà gaire o no. Llavors una mica ho hem d'anar pensant, però tenim la salvaguarda que s'ha gravat i a partir d'aquí anirem veient.
I canviem una mica de tema perquè per aquest 2026 també heu fet un calendari històric amb fotografies del poble, amb imatges antigues espectaculars del municipi. Ja vam parlar una miqueta a Sant Just del Carrer sobre això, però expliqueu-nos una mica més aquesta iniciativa. La idea de fer el calendari és una mica com totes les idees que fa el centre d'estudis, que sempre volem fer coses pensades en...
en recordar el passat i la memòria del poble, però que siguin atraients. Llavors, ja fa uns anys que havíem vist aquesta iniciativa a algun altre centre d'estudis, hi havíem parlat amb ells, ens havia dit que els funcionava relativament bé...
I fa un parell de 3 anys, no, potser ja en fa 4, l'editorial F2, un editorial que va fer el llibre de l'abans, aquell llibre de fotografies tan important que va haver-hi al poble, doncs va treure un calendari. I va anar bastant bé, però només en van fer un any. Suposo que van fer números i vam veure que no els hi sortia a compte. I nosaltres vam decidir, doncs mira, si ells no ho fan, ho podem intentar fer nosaltres. Ens ha portat bastanta feina, però estem contents dels resultats.
Sempre és complicat una mica el tema d'escollir les imatges, trobar... Clar, són 12. Són 12 i la portada 13, llavors has de triar un tema que també sigui atreient perquè a la gent li ha d'interessar, no et compraran qualsevol cosa encara que sigui de Sant Just.
I aquest any l'hem fet de celebracions i festes populars que es feien al poble. Hem casat bastant bé el fet que cada festa estàs lligada amb el seu mes, per exemple, doncs, Carles es fa el novembre, he anat pel Nadal pel desembre, la festa major l'agost...
i després hi ha hagut un equilibri entre fotos antigues i fotos modernes, buscar fotògrafs reconeguts del poble amb fotògrafs amateurs, ha quedat bastant complet, hem tingut després feina per, bueno, ens han ajudat a amacatar-lo i la impremta, lògicament,
És la impremta amb la qual treballem per editar els llibres i ara ja hem fet la tirada, estem contents, s'està venent i veurem els resultats finals i a partir d'aquí decidirem si continuem o no, perquè això sempre ens passa que tot el projecte té molta feina darrere, llavors no volem assumir el compromís d'haver-ho de fer cada any si no tenim ajuda aquí dels nostres socis. Llavors ho plantejarem als socis a l'assemblea i si els socis estan contents i ens donen un cop de mà, intentarem fer el 27 i així continuar.
Molt bé, perquè com està sent la rebuda de la gent, perquè ja s'està comprant, m'has dit que s'està comprant ja, i si no, animem a la gent també que per Nadal és molt bon regal, no per Amics Invisibles o per les festes, jo crec que és ideal. Nosaltres pensem que també era un regal molt xulo, per fi. Llavors es pot comprar tres punts del poble, que són...
l'Escrivà, la Cal Llibreter i el... Camp Vila. Camp Vila, el... al carrer Bonavista, i a part el poden adquirir el centre d'estudis, els socis, quan vinguin a l'assemblea o quan vinguin els propers actes, que el proper serà, per exemple, la ballada poètica.
I sí, sabem que ha tingut bona acollida, hem sigut prudents amb la tirada, però preferim que no ens haguem de quedar amb calendaris a les mans. Per tant, jo diria que encara n'hi ha bastants, però que no s'adormin en comprar-me. No, no, i tant, i tant. És el que penso jo. Per un amic invisible, per exemple, ho trobo un regal ideal. Exacte. Seguim, i us vull preguntar també si teniu algun projecte més. Teniu alguna cosa més que estigueu preparant a la qual hem d'estar atents?
Home, demà passat tenim un altre acte que prové també de la passejada de Festa Major, que aprofitant, o sigui, des del centre sempre estem en l'aguai d'efemèrides que puguin passar.
I com que aquest any se celebrava el 50è aniversari de l'edifici del Walden, vam fer la passejada de festa major al Walden i després com que ens va quedar una mica...
i llavors una de les persones que va participar és un arquitecte, que és precisament l'arquitecte que va fer a l'ambulatori, al cap, i és veí de Sant Just, i ell va ser dels primers, perquè va haver-hi una polèmica amb els que, si s'anava a viure, si només venia gent de fora i els d'aquí no, i ell va ser un dels santjustencs que van anar a viure allà al principi, i llavors vam casar-ho tot, i ara el dimecres farem una trobada,
Bueno, farà una presentació a ell per ampliar una miqueta més des de la mirada arquitectònica i d'un Sant Justenc a l'Ateneu. I després també, d'aquí dues setmanes, es faran unes visites al Walden, que també ho hem passat als socis. Si hi ha algú més que vulgui venir, també farem dues sessions de visites a l'edifici. Molt bé.
Perquè la idea era que es pogués acabar amb una mica de visita a l'edifici, però com que va ser una allau de persones, doncs vam pensar que era millor deixar la visita per més endavant. I així tanquem l'any i tanquem una miqueta el tema del Walden.
Molt bé, i tant, i tant. Teniu feina pel que veig, això sempre està bé. I quins són els reptes principals de la vostra entitat del centre d'estudis? Jo diria que com la majoria d'entitats, l'espasa de democles que tenim sobre el cap és el relleu generacional.
Això passa a moltes entitats del poble que costa que la gent es vulgui implicar en la gestió de l'entitat. No només fer-se soci, que nosaltres per això no ens queixem, en tenim 195 més o menys, és un número molt digne, però després també costa que aquests socis vulguin participar-hi fent-se, assumint càrrecs a la Junta o directament participant de les diferents comissions de treball.
i lligat amb això, també influeix el tema de treure, de rejuvenir-la, de portar gent, perquè tenim una edat una mica avançada, la mitjana edat dels socis, i llavors costa treure el jovent, no només pensar en jovent de 20-30 anys, sinó de 40-50, que també costa que es vulguin implicar una mica en aquesta idea que teníem, dèiem abans, de l'individualisme, una mica, que potser no veuen interessant implicar-se en una entitat. Nosaltres, al contrari, defensem que les entitats són molt importants,
Totalment, sí, sí. Perquè poden fer molta més feina quan ens agrupem que no si intentem anar sols per tirar a deman iniciatives. Per tant, l'Ateneu ha solucionat bastant bé, va aconseguir el relleu amb la Junta d'Entrans, sembla que a les CES també se n'està sortint bastant. Sí, amb el dels màsters. Exacte, i bé, el CARS és un altre tema perquè ells sempre treuen molta gent, però segurament també deu costar trobar gent que vulgui implicar-se menys en l'organització,
han acabat tancant algunes entitats per falta de relleu en els últims anys, em sembla la colla sardanista diria que va tancar, per tant, sempre tenim aquesta lluita. I quines estratègies teniu? Però és genèric, eh? Perquè, per exemple, el Cavaltoms, els que organitzen la cavalcada per rells, també tenen un problema de relleu generacional, que també es troben, doncs, potser perquè també hi ha hagut un...
Una mostra important dels nois de 35 a 50, que molts han marxat fora a treballar i a viure. Ara estan retornant també. Després altres que tenen els nanos petits i llavors van sempre darrere dels nanos que si activitats esportives i què tal. És una mica una casuística que no és pròpia del centre d'estudi, sinó que és genèric de...
Sí, sí, que clar, que totes les associacions estan trobant una miqueta amb el mateix problema. El que veiem una mica és que sí que necessitaríem certa ajuda i hem de mirar a veure com ho podem vincular entre entitats i també amb l'Ajuntament, de si d'explicar-nos millor. I això la societat d'avui porta implícit les xarxes socials. Llavors, clar, com que nosaltres no tenim el múscul com fa l'Ateneu, que fa una feina magnífica amb les xarxes socials, però perquè té un community manager que els gestiona...
Doncs aquí veiem que anem bastant coixos. Llavors hauríem de veure, aconseguir d'alguna manera, parlant entre entitats, parlant amb l'Ajuntament, a veure com podríem gestionar, perquè aquí hi ha tantes xarxes i has de ser tan actiu que si no participes és contraproduent. Això us volia preguntar també, perquè quina era l'estratègia per atreure gent jove?
Clar, la idea una mica és fer-se molt visible i també pensar activitats que puguin interessar la gent jove. Llavors, veiem que quan muntem activitats molt obertes al públic, molt generals, com és la passejada Festa Major, la resposta és genial, perquè a l'última passejada potser hi havia 200 persones o una cosa així. Sí, sí.
que quan fem coses més específiques, depèn del format, també hi ha bastanta resposta, una conferència perfectament, poden venir 40-50 persones, però que després hem d'aconseguir fer aquest canvi de dir, bueno, hi ha béns i et donem les gràcies per venir, però necessitem que t'impliquis, necessitem que participis no només venint, no només pagant la quota de socis, sinó també en la gestió del dia a dia de l'entitat. I això hem d'acabar de mirar com ho podem fer.
Clar, és donar la sensació que a la gent li agrada el que feu, però no fins al punt de voler-se implicar. Però això, com diu la Núria, és molt general, però la gent ha d'entendre que les entitats... Més des de fora ho volen veure. Clar, surten del treball voluntari de tots i com més siguem, menys feina tocarà cadascú perquè es pot repartir el treball. Per tant, no és venir a fer molta cosa, sinó és aportar el teu granet de sorra per aconseguir fer la feina entre tots.
I per últim, perquè ens queda res, dos minutets, m'agradaria que escollíssiu una foto d'aquest calendari que heu fet històric i que ens expliquéssiu la vostra preferida i... No, no, cadascun, una cadascun. La vostra preferida i el per què.
A mi m'ha agradat molt la de Nadal, la que es veu la plaça Verdaguer sota la neu. Jo no ho vaig viure... Bueno, qui l'hi ha robat a la Núria? Perquè tu no sé si la vas viure, el Naval 62. Home, el 62, i tant. Explica-ho, això, el Naval 62. Va ser una efemèride molt important. Jo me'n recordo que a casa teníem un or...
I llavors sorties a l'hort i la neu t'estava pràcticament per més de la meitat del cos. I com la gent al carrer portava pales i treia la neu. I el pare tenia un cotxe i me'n recordo que hi havia una que vivia a costat. Perquè va ser una nevada que va afectar tota l'àrea metropolitana. Tot, tot, tot.
Hi havia una senyora que havia de tenir un xaval i va ser com un muntatge molt fort de com van treure la neu per anar a dur a l'hospital amb aquesta senyora, una veïna davant mateix de la font. La nevada 82 és dels grans esdeveniments que ha hagut al poble. Jo per acabar diria potser també la del Sant Jordi que hem escollit perquè és de l'any 36...
i és just abans de l'inici de la Guerra Civil, però es veu el poble celebrant una festa cultural i amb aquelles ganes que hi havia de fer coses que levantaven la nena i es van estroncar per la guerra. Doncs sí. Doncs Roger, Núria, gràcies per venir. Ens hem d'acomiadar aquí. Realment molt interessant i moltes gràcies per la feina que feia. Gràcies a tu. Adeu. Gràcies.
I ara us deixem amb els 8 lletins informatius de Catalunya Ràdio i després el de Sant Just, el de Ràdio d'Esvern. Bona tarda, us informa Manel Elias.
La Generalitat i el govern de Jalisco a Mèxic es comprometen a obrir un vol directe entre Barcelona i Guadalajara. El president Salvador Illa i el governador d'aquest estat han signat un conveni de col·laboració hores abans que s'inauguri l'estat de Catalunya a la Fira Internacional del Llibre, enviat especial a Guadalajara. Albert Prat, bona tarda.
Què tal? Bona tarda. La idea d'aquest vol estar a les Beceroles li ha proposat el governador de Jalisco, Pablo Lemos, i Salvador Illa li ha recollit el guant. Tots dos han coincidit que és moment de plantejar-s'ho per les relacions que comparteixen Barcelona i Guadalajara, la segona ciutat més important de Mèxic. Vamos a trabajar de manera conjunta para lograr tener una mayor conectividad aérea, directa. Pensamos que el grado que ya existe hoy de relación entre ambas ciudades y ambos territorios
justifica y casi que pide que haya una comunicación directa mediante el establecimiento de un vuelo. Els dos governs també han firmat un acord perquè Guadalajara pugui tenir un centre de supercomputació com el de Barcelona. Albert Prat, Catalunya Ràdio, Guadalajara. Doncs, per cert, que el president ha demanat compareixer al Parlament per la crisi de la pesta porcina, és el que li havien reclamat aquest matí Junts i al Partit Popular, que, igual que Esquerra Republicana, reclamen al president que torni de Mèxic.
Més notícies amb Gemma Bonet. Malestar a la família reial espanyola pel vídeo de l'emèrit Joan Carles I en què demana als joves que faci incostat el seu fill, Felip VI. Fons de la corona parlen d'un gest inoportú i necessari i asseguren que no n'estaven al corrent. També que no saben amb quin objectiu ho ha fet. A la gravació difosa a través de les xarxes 48 hores abans que es publiquin a Espanya les seves memòries. L'excap d'estat reivindica el paper de la corona durant la transició i apel·la el jovent a defensar la monarquia parlamentària.
Os pido que apoyéis a mi hijo, el rey Felipe, en este duro trabajo que es unir a todos los españoles y que España siga siendo y jugando un papel tan relevante en el mundo.
És el primer missatge d'aquesta mena que Joan Carles publica des que es va traslladar als Emirats Àrabs per les irregularitats vinculades al seu patrimoni, ara fa 5 anys. El vídeo arriba després que la Casa Reial no l'hagi convidat a cap acte oficial del 50è aniversari del retorn dels Bulbons al poder després de la mort de Franco.
El president francès Emmanuel Macron demana que tant Ucraïna com els aliats europeus siguin presents en les negociacions de pau que impulsen els Estats Units. En una reunió a París amb el seu homòleg ucraïnès ha posat l'accent en les garanties de seguretat que ha de donar Rússia i ha donat ple suport a Zelensky, enmig dels casos de corrupció que han aflorat al seu voltant. Macron ha dit que no hi ha operacions anticorrupció a Rússia perquè el veritable dictador és allà.
Cuba informa de les primeres morts per l'epidèmia de dengue i chiquinguiang, empitjorada per la greu crisi econòmica de l'illa. Avui mateix hi ha una nova apagada elèctrica que afecta dues terceres parts del país. Segons el règim cubà, a causa de l'epidèmia han mort almenys 33 persones, la majoria menors d'edat.
Es calcula que hi ha desenes de milers de persones diagnosticades de dengue o de xikingulla, dues malalties que es transmeten per la picada dels mosquits i que, d'entrada, es detecten per símptomes com mal d'ossos o febre.
Una pel·lícula ha animat aquest cap de setmana a la venda d'entrades de cinema. Benvinguts a Parelles en crisi. Sóc el vostre animal de teràpia, la doctora Passi. És Autròpolis 2. La indústria ja preveia que animés la taquilla, però s'ha convertit en la quarta estrena més taquillera de la història.
Reu del món ha recaptat prop de 500 milions d'euros, sobretot gràcies a la seva bona acollida a la Xina. És la millor estrena de la història de Disney, la millor d'una pel·lícula animada i només la superen dues cintes dels Venjadors i una de Superman.
He dit Superman, quan volia dir Spiderman, però ara tenim aquí la Sònia Olear pels esports. Endavant, Sònia. Ahir tan a bon matí, la jugadora del Barça passarà demà mateix pel quiròfan per tractar la fractura que té el peroner esquerra. Els serveis mèdics del Barça no han especificat el temps de recuperació. Ahir tan ha lesionat, estan concentrada amb la selecció espanyola. Quica Nazaret també ha tornat lesionada i no podrà jugar durant entre 6 i 8 setmanes per un cop al turmell.
El Barça rebrà demà l'Atlètic de Madrid en partit avançat de la dinovena jornada. Araujo tampoc s'ha entrenat avui. El tècnic del Barça, Hansi Flick, ha demanat paciència. Pedri podria recuperar la titularitat demà mateix. L'alemany també ha explicat la imatge postpartit a la banqueta i ha tret transcendència. Va discutir amb el seu segon per l'expulsió i volia agafar aire abans de retornar al vestidor.
El president del Barça, Joan Laporta, ha donat explicacions i ha demanat disculpes pels problemes que han tingut alguns seguidors blaurana per poder descarregar-se les entrades contra el partit amb l'Alavés. Ha pensat que demà hi haurà una roda de premsa on explicarà les accions que han pres perquè no torni a passar. Ho ha dit en declaracions a 3CatInfo en la presentació de les tamarretes de la Marató d'enguany. El derbi ja té data, Espanyol-Barça, el 3 de gener a les 9 del vespre. I a la Lliga de Futbol Sala, partit avançat de la tretzena jornada d'avui,
L'indústria Santa Coloma rep a les 8 el Palma Futsal. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. El brot de pesta porcina africana confirmat en sanglars al parc de Collserola ha encès totes les alarmes. El passat 26 de novembre es van trobar dos sanglars morts a Vellaterra, posteriorment confirmats per laboratori com a positius. Des d'aleshores s'han detectat almenys 14 sanglars morts, dos confirmats i diverses en procés d'anàlisi, i s'ha desplegat un dispositiu de control reforçat.
Com a mesura preventiva, s'ha tancat l'accés al parc i s'ha establert un radi de seguretat de 20 quilòmetres i tot a punt a mantenir el foc confinat dins l'àrea de Collserola i municipis veïns. Sense cap ara, hi hagi cap cas en granges d'aquí.
Pel que fa a salut, també la Generalitat ha activat mesures de prevenció davant l'augment del risc d'influència d'influència aviària vigents a Catalunya des del 13 de novembre. L'actuació dona compliment a l'Ordre APA del Ministeri d'Agricultura que estableix el confinament obligatori de totes les explotacions avícoles per evitar la propagació del virus.
Les indicacions afecten tant les explotacions professionals com les de petita escala i obliguen a mantenir les aus en espais tancats o protegits del contacte amb fauna salvatge. El Departament d'Agricultura insisteix en l'aplicació de mesures de biosseguretat com el control sanitari dels animals, la limitació d'accessos i la correcta neteja i desinfecció de les instal·lacions.
El govern recorda que les persones amb aus de corral no registrades han de donar-les d'alt a través del portal oficial de Criadaus per autoconsum i remarca que seguir aquestes mesures és essencial per evitar la introducció i difusió del virus al territori. I pel que fa a economia, l'Associació Dóna i Empresa organitza el taller presencial, organitza el teu futur financer. Aquest dimecres a les 8 del vespre al seu local de Sant Just.
La formació a càrrec de l'experta Inua Oliver, llicenciada en Dret i Màster en Fiscalitat i Planificació Financera, està dissenyada per combatre la manca de cultura financera i oferir eines pràctiques per una gestió eficaç dels diners personals. La sessió se centrarà a proporcionar coneixements aplicables al dia a dia i l'objectiu és que els assistents aprenguin a organitzar els seus ingressos i despeses, a planificar el futur i a prendre decisions econòmiques amb més seguretat.
Segons explica Oliver a Ràdio d'Esvern, la clau és la simplicitat i l'aplicabilitat. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat, el butlletins horaris i l'informatiu complet. Fins ara. Fins ara.
I ara sí, comencem la segona hora del programa i comencem amb un salt enrere, amb el Jesús Martín.
Bona tarda, Jesús. Com estàs? Què tal, Jaume? Com estàs? No, doncs jo molt bé, molt bé. Espero que tu també i amb ganes de tornar a descobrir una efemèride d'aquestes que tant ens agraden. I per cert, et podes dir, m'agrada molt aquesta sintonia, eh? Sí? T'ho juro. No, no, és de les més preferides, eh? Sí o què? De tots els col·laboradors, m'agrada molt aquesta. Està una sorpresa. No, no, de veritat. Però va, anem a centrar-nos més en el tema i res, comencem.
Vinga, Jaume, doncs som-hi perquè avui parlarem de la vaga general del 1988, que el diumenge 14 de desembre es compliran 37 anys. Ja saps que, com és una secció bisetmanal, fem les afamèries de les properes dues setmanes, ens ha tocat la més llunyana de totes. Al límit, has anat al límit del 14, eh? Sí, de fet, sí.
Farem primer de tot un repart ràpid a les afamèries d'aquestes properes dues setmanes. Avui, per exemple, 1 de desembre, estrenem més i es compleixen 70 anys de l'acte reivindicatiu de la Rosa Parks, dona afroamericana que no va cedir el seient a un home blanc als Estats Units.
Parlem del 1955 i va ser l'inici dels moviments pels drets civils a Amèrica. Sí, sí, important. Aquest dimecres 3 de desembre es compliran 33 anys de l'enviament del primer SMS. Saps què deia? No, diguem.
Merry Christmas, bon Nadal. Bueno, no sé si us has escoltat, quan ha acabat el butlletí, ja tenim aquí el jingle navideña, nosaltres també. Tens la sintonia nadalenca, sí, sí, sí. El 8 de desembre, el dilluns de la setmana que ve, festiu, aquí a Espanya, es cumplen 45 anys de l'assassinat de John Lennon i un any de la caiguda de Damasc, que va ser l'inici de la fi de la guerra siriana.
El 9 de desembre, dimarts 9 de desembre, 94 anys de la creació i la promulgació de la Constitució de la Segona República, coincideix més o menys amb l'aniversari de la Constitució Espanyola actual, que aquest dissabte complirà 47 anys.
No s'ha fet gran. Sí. Potser l'hauríem de renovar. Massa, massa gran, sí, sí. I el 12 de desembre, finalment, una afamèride que t'encantarà, perquè és del nostre mitjà de comunicació preferit, de la ràdio. Es compliran 124 anys a l'enviament del primer senyal de ràdio transatlàntica entre el Regne Unit i el Canadà. Va creuar l'oceà i què deia aquest missatge?
En aquest cas era la lletra S en Codi Mors. Bueno, mira, no era tan xulo com el d'arriquisme. Era més bàsic. Molt bé, doncs, fet aquesta petita introducció a les efemèrides que ens acompanyaran al llarg d'aquesta setmana, comencem amb la d'avui, amb la que aprofunditzarem més, que és la vaga general del 1988.
Doncs vinga, va ser una macromobilització aquí a Espanya, va aturar tothom, tots els sectors, ara ho veurem, però primer de tot anem a entrar una miqueta en context, any 1985, un govern socialista amb una majoria de 184 escons, governava Felipe González, que estaria fins al 96, entre el 82 i el 96, sí.
Espanya feia un parell d'anys que havia entrat a la Comunitat Econòmica Europea, la Unió Europea, avui coneguda. La precursora de la Unió Europea. Sí, exacte. I no sé si ho saps, Jaume, però ara els països que volen entrar a la Unió Europea i abans a la Comunitat Econòmica Europea
s'havien d'ajustar econòmicament, havien de fer uns canvis estructurals i econòmics per ajustar-ho al sistema europeu. És el que es coneix com la modernització econòmica o aquí a Espanya es va conèixer com la reconversió industrial.
que en aquest cas va afectar sectors com la mineria, els treceners del port, el metall, el naval, que alhora també eren sectors molt combatius en aquell moment. Amb forta presència sindical, no? Sobretot, sí, sí, sí, és el que comentàvem.
Què passa? Que la població ocupada industrial en el 88 era del 23,1%. Parlem gairebé d'una de cada quatre persones ocupades que ho feia en el sector industrial. Per tant, tenia un pes molt important. La reconversió industrial trencava aquests... Clar, perquè què va implicar aquesta reconversió?
Això va fer, va expulsar molta gent dels seus llocs de treball i en un moment, sobretot, on creixia molt l'atur i especialment el juvenil, parlem d'unes dades d'atur molt altes, parlem d'un 18% d'atur. Moltíssim, sí.
un atur juvenil del 37,1%, o sigui, dades molt altes. Fonamentalment, la conversió industrial feia perdre, o sigui, trencava, encarava una mica l'economia cap al sector terciari, que és el que coneixem, és el que destaca aquí a Espanya avui. Sí, i uns moviments que venen també arrel d'aquesta crisi del petroli del 73%.
Sí, una miqueta, sí, sí. I també parlem d'un context inflacionista, on els preus s'estaven pujant molt, també, des de la fi de la dictadura, un 4,8% d'inflació en el 88 anual, i parlem també d'un moment en què les pensions no arribaven, el 70% de les pensions no arribaven al salari mínim interprofessional del moment. Sí, sí, que recordem que no és el d'ara, sinó que era molt més baix.
No, era molt més baix, si parlem gairebé d'unes 44.000 pessetes, que serien com, ajustat a la inflació d'avui, serien com uns 800 euros a dia d'avui, amb els preus de... Sí, sí, sí, clar, clar, clar. I què passa? Que en aquest marc, sobretot, o sigui, especial énfasi, no?, en aquest atur juvenil, el Ministeri de Treball, impulsat, o sigui, el Ministeri de Treball era Manuel Chaves, que no sé si et sona una miqueta, Manuel Chaves...
No gaire, la veritat, eh? No, president andalús del Caso de los Eres. Va ser... recentment va... va ser empresonat. Aquí m'has pillat una mica, la veritat. Doncs Manuel Chaves era... Ah, vale, amb la foto sí. Vale, vale, sí, sí. Acabo de buscar-lo la foto. Sí, sí, sí. No sé si era... no ho recordo molt bé si fa poc va ser empresonat o si sé que hi va haver... Sí, com sona, sí. Va sortir als mitjans fa poquet.
Doncs en aquell moment era ministre de Treball i el 28 d'octubre del 88 presenta el Plan d'Empleo Juvenil. Què és el Plan d'Empleo Juvenil? Doncs era un contracte d'inserció, principalment.
que estava destinat a 800.000 joves d'entre 16 i 25 anys que no havien trobat el seu primer treball encara i que encara no tenien experiència o bé que havien treballat menys de 3 mesos. Destinat a 800.000 joves dels 6,5 milions que hi havia en aquell moment, un pes molt important, una població...
molt important demogràficament, no com si és el contrari d'ara, no?, que la piràmide poblacional és el... Clar, clar, ens situem a l'època del baby boom, no?, on tots els nens que van néixer al baby boom creixien i ja eren joves. Exacte, o sigui, tota la gent que va néixer als 60, doncs aquí ja tenia... Tenia aquesta edat, de 17 o 25. Sí, sí, sí. Què proposava aquest contracte d'inserció? Doncs era un contracte d'entre 6 i 18 mesos, que posteriorment es podia prolongar 3 anys
i en el que es rebria el salari mínim interprofessional, que, com dèiem abans, eren d'uns 800 euros, amb els preus d'ara, uns 44.000 pessetes, i pel qual els empresaris no pagarien les quotes de la Seguretat Social. Però no és això el més greu, perquè sí que és veritat que en un primer moment hi va haver una bona acceptació social,
Però van ser els sindicats els que van posar la lupa, el telescopi aquí, el microscopi, vull dir. I van dir... I van dir, aviam, hi ha coses que no funcionen. I van començar a enumerar les coses que no funcionaven, no? D'acord.
Considerem aquest contracte, aquesta modalitat, com el primer, el naixement del primer contracte precari, el contrato de basura, que coneixem a dia d'avui. Sí. Jo et vull fer una pregunta. Tu? O sigui, si tu ara mateix t'ofereixen això, si tu imagina't que tens, què tens ara, 23 anys? Dos. 22. Tu tens 22 anys, mai havies treballat, no has tingut mai cap treball, tens molt poca experiència treballant, no estudies ni res, i t'ofereixen aquest contracte. Contracte d'uns 18 mesos,
Per l'SMI, no? Que seria l'SMI d'ara, no? Els 1.100. Uns 800 euros. O sigui, imagina't que cobres uns 800 euros. Home, jornada completa, 800 euros, ostres. Com acceptaria? O sigui, tu acceptaries? Em seria difícil, eh, d'acceptar-lo. Home, jo ara mateix et diria que no, però clar, si estàs molt necessitat, entenc que hi hagi gent que pugui acceptar-ho. Pensa que gent que no treballava, o sigui, no tenia res. Clar, clar, si no tens res, al final t'agafes el que pots.
Tu agafes i aquesta gent va muntar una vaga. O sigui, ara mateix, això ho parlàvem abans amb companys meus i tal, com la força, no? La mobilització que hi havia en aquella època, que tu veies això. O sigui, jo ara mateix, jo ho estava llegint mentre feia la secció i pensava, bueno, tampoc és... O sigui, és acceptable, és digerible, no? Però després jo, o sigui...
Ja, que tu has pensat, ostres, potser sí que ho agafaria, no? I després et dones compte que els joves d'aquella època van dir no, aquí no entenc perquè això no es pot ser. Exacte, exacte. Justament, a la secció anterior hem parlat d'això i de com els joves potser ara són més conformistes, no? I d'aquesta necessitat de reagrupació que tenim entre els joves perquè és això, no? Potser ens estem individualitzant massa.
Sí, és com que la nostra generació sí que ha assumit una miqueta més això, no? Dixereix millor, però aquella generació no. Aquella generació va muntar una vaga que va aturar gairebé tot el país. Com dèiem, els sindicats, a partir de l'UGT, deien que era un contracte que precaritzava el mercat laboral i deien que suposava l'expulsió dels majors de 25 anys, que tampoc no tenien feina. Clar, clar, perquè vam posar el barem, no? En 25...
I molta gent es quedava fora. Els majors de 25 també hi havia. Deien, sobretot, que la substitució dels contractes de foment del treball per aquesta nova fórmula on no es podia negociar el salari perquè ja venia definit, era negativa i podia ser perjudicial. Ells pensaven que si això s'acatava, aquesta fórmula precària on predomina la temporalitat i els seus mínims, més endavant seria més fàcil incorporar-lo sense oposició sindical ni cap mena d'oposició social.
Per altra banda, Antonio Gutiérrez, que en aquell moment era secretari general de Comissions Obreres, calculava que els empresaris es podien dur amb cada contracte, com no pagaven, hem dit abans que no pagaven les quotes de la Seguretat Social, calculava que es podien dur unes 100.000 pessetes per cada contracte signat.
el que ells pensaven que seria una justificació per fer fora la gent i contractar mà d'obra més barata i sense continuïtat. En aquell moment també hem de pensar que no hi havia la temporalitat tan concebuda. La gent tenia un contracte i quan entrava a treballar era fixa i ja es quedava fixa. I treballaves allà tota la vida. La temporalitat grinyolava una mica la temporalitat en aquell moment. Sí, sí, sí. I mira...
Ara seguim amb els mateixos problemes. Exacte, exacte. Per això dic que la nostra generació potser ho té una mica més assumit. Sí, sí. Doncs això sí que el plan d'empleu juvenil va ser la gota que va fer basar el got de tota la situació prèviament explicada, la inflació, les pensions...
Clar, és el que tu dius, no puc fer fora la gent que tinc que em contractar indefinit i em poso a contractar joves i joves i joves que en 18 mesos els vaig fora i només els he de pagar l'SMI. Clar, clar, clar. Parlem també d'aquesta època dels 80 com una pugna i com un moment de ruptura entre el sindicat i el PSOE, que sempre havien estat molt de la mà des de l'època de la república, fixa-te.
El secretari general de la UGT, que en aquell moment era Nicolás Redondo, també era diputat del PSOE, i s'hi va posar al Congrés a diverses de les propostes que feien els socialistes, com la reforma de les pensions del 85,
Va ser molt dur amb la política econòmica de la reconversió industrial i de la modernització econòmica que s'havia de fer per entrar a Europa. I va ser fins i tot el moment màxim, la escenificació de la ruptura, va ser el 87 quan va abandonar l'escor i li va convocar més vagues a Felipe González. Com dèiem, aquesta vaga, la del 88, va escenificar aquesta ruptura. Entre el redondo i González, mira.
Passem els mesos posteriors, entre l'octubre i el desembre, entre l'aprovació del plan d'empleu juvenil a finals d'octubre i la convocatòria de la vaga, s'hi suma comissions obreres, que en un primer moment va estar convocada només per la UGT, i bàsicament el que es manifestava des dels sindicats era erradicar el plan d'empleu juvenil,
revisar les pensions, revisar els sous dels funcionaris. O sigui, aquí demanava una miqueta a tothom. O sigui, eren els joves, però també eren els pensionistes. Això ja anava fent xip-xup, eh? Sí, exacte. O sigui, per això diem que el pla d'empleu juvenil va ser com la gota, no? Els funcionaris també, no? Dèiem. Els aturats demanaven un increment de la cobertura per l'atur del 48%, que això va ser un pacte que va signar el PSOE i la UGT 4 anys abans i no es va complir.
I, en definitiva, també els pensionistes demanaven una equiparació amb el salari mínim interprofessional. Clar, perquè molts d'aquells jubilats potser eren mestresses de casa, que tampoc havien fet gaire vida laboral fora de la casa, i és el que tu dius, pensions superbaixes.
Sí, bueno, havia una mica de tot. També hem de pensar que eren jornalers, també, que en el franquisme havien migrat a la ciutat, no? Al final el que trobem és molts col·lectius. Molts col·lectius enfadats, eh? Sí, o sigui, des dels joves fins als jubilats passant per els funcionaris i els aturats. O sigui, pràcticament tota la piràmide poblacional, no?
Finalment, Jaume, es convoca la vaga el dimecres 14 de desembre del 88. I, bueno, anem a comentar una miqueta com va ser aquesta jornada, perquè a pocs minuts de la mitjanit, o sigui, parlem encara del 13 de desembre, des de Torre Espanya, que és el centre de la Ràdio Televisió Espanyola, des d'on estan les oficines de la Ràdio Televisió Espanyola, aquest era el so que sentíem.
Por su parte, la dirección de RTVE, ante la falta de acuerdo con el Comité Intercentros sobre los Servicios Mínimos, ha decidido emitir mañana, día 14, la programación anunciada, a excepción, si es el caso, de los programas en directo que tendrán una emisión alternativa. No se emitirá publicidad, ya que no se considera como un servicio mínimo esencial. ¿Y en cuanto a los informes?
Es tallava i després sortia la carta d'ajustament que representava el tall, no? Què va passar? Per tant, a la ràdio també hi van fer vaga, eh? A la ràdio no, o sigui, això és la televisió. Això és la televisió espanyola. A la ràdio sí que hi van haver emissores que sí que van emetre. Això era la televisió que de sobte es tallava, us hi estaven informant.
Clar, aquesta parada que sentim és que talla directament la connexió, eh? Sí, sí, exacte. De fet, ara sentirem el tècnic de so que el va tallar, que anys més tard va ser entrevistat per Televisió Espanyola. La locutora vino a decir, pues son las 12 de la noche y aquí no pasa nada y tal y cual. Y yo un subidón digo, pero ¿cómo que no pasa nada? Y yo, claro que pase, que sea lo que Dios quiere. Cerré la tecla, me levanté y dije, señores, esto se ha acabado.
Aquest era un home que era tècnic de Televisió Espanyola, que va ser el que va pulsar el botó, que és el tall d'abans que hem sentit abans, no? Senyores, esto se ha acabado. Esto se ha acabado y el saco, no? El dia següent comenten que tenien telegrames de acomiadaments, però després van dir que no es van acabar de fer efectius. Vale.
També hem de pensar que en aquell moment només hi havia televisió espanyola a Espanya. A Catalunya sí que teníem la TV3, la televisió de Catalunya, que també tallava l'emissió mitja hora més tard del tal de la televisió espanyola. I Carlos Olchaga, que era ministre d'Economia en aquell moment, dels protagonistes de la reconversió industrial, va ser entrevistat al periòdico
quan va fer 30 anys de la vaga, el 2018, i va dir que va recordar una anècdota en la que explicava que aquella mateixa nit a la Moncloa hi havia un sopar oficial amb el president d'Àustria. I clar, Pau va arribar i va veure tot el parc que li va dir, hòstia...
¿Qué está pasando? Sí. Una persona diu que va entrar al menjador i li va dir a en Felipe González, oye, que han cortado la señal de Televisión Española, i clar, el González es va quedar com congelat, no?, recorda el Sol Chaga, que també diu que va ser, va saber que la vaga va tenir èxit perquè quan baixava a primera hora del matí pel Paso de la Castellana la va veure completament buida, no? Clar, clar, clar. Unes imatges que si les veus per Google, ara, doncs, recordem una miqueta, nosaltres ens podríem recordar una miqueta el confinament.
Però ara m'un motiu una mica més. Sí, sí, sí. M'est reivindicatiu, eh?
Tenim una imatge molt icònica també de la bucaria buida, també la Gran Via de Madrid, les grans capitals espanyoles, aquesta imatge de... Clar, va ser una vaga general que realment va agrupar a gent de tot arreu, i de tots els oficis, de tots els sectors, i és el que veiem, amb això de TV3, amb la televisió espanyola, el que tu deies ara de la bucaria, del passeig de la castellana completament buit, clar, al final no estaven els treballadors i es va notar.
Sí, sí, no, de fet va parar fins a la televisió, no? El que deies una miqueta, no va haver escola, ni institut, ni universitat, ni transport públic, ni consultes al metge, ni bars, ni cafès, ni diaris, ni fàbriques, ni comerç, res, res, absolutament res.
De fet, Jaume, s'hi van adherir també al sindicat dels futbolistes. Si ara mateix seria això, vamos... Això seria impensable. Seria terriblement impensable. Que va tenir el recolzament d'Emilio Boutreguenyo, de Mitchell, del Madrid, no? El Lobo Carrasco, del Barça... De fet, el dimecres 14 estava programada la setzena jornada de Lliga, que no es va jugar. Es va...
No, no, és espectacular. Realment va afectar a tothom, eh? Sí, sí, fins al futbol, que ara mateix... Que tenen unes bones condicions, eh? Sí, sí, de fet, això amb molta classe política els va recriminar, això de cobrar un muntó i després fer la vaga, no? Clar.
Es calcula en definitiva que unes 8 milions de persones no anirien a treballar aquell dia. El secretari general de Comissions Obreres, Chema de la Parra, va dir, per il·lustrar una miqueta el paisatge, hemos parado hasta los relojes, perquè és que literalment, o sigui, estaven parados hasta los relojes. És que si no hi ha treballadors, el país es queda parat, es paralitza.
Clara, clara. A Barcelona es van manifestar unes 250.000 persones, segons els sindicats. A l'Ajuntament, 40.000, va dir. O sigui, sempre està la pugna de les xifres, no? A Sevilla, 40.000 persones. A València, 100.000 persones. I a la resta de capitals en conjunt, unes 400.000 persones. O sigui, en total parlem en tot el país gairebé a tot l'estat d'un milió, aproximadament, no? No, no, sí, sí. Una vaga contundent, eh?
Per acabar, ara sí, els resultats i les conseqüències d'aquesta vaga, un silenci absolut del govern durant la jornada de vaga, i el dia següent es va suspendre el plan d'empleo juvenil, o sigui, el principal objectiu de la vaga, que era trencar amb aquest contracte, amb aquesta modalitat,
es va complir, es va convocar els sindicats a les noves reunions, però el gran triomf va arribar als pressupostos generals del 1990, que es van aprovar el 89, o sigui un any més tard de la vaga. Allà es van aprovar pujades de salaris als funcionaris, pensions mínimes igualades del salari mínim interprofessional i es van actualitzar també en funció de l'IPC real, que abans era l'IPC previst.
I les pensions no contributives. Es van crear les pensions no contributives. També es van ampliar els drets als aturats. O sigui, cada un dels col·lectius que reclamava va sortir guanyant al final. No, no, em sembla una efemèria molt indicada perquè en aquests temps ara, no?, que sembla que... No ho sé, jo és que, Jesús, tinc la sensació que no ens movem per res, que estem acomodats i veure com abans...
La gent feia aquestes coses i veure com fent coses realment es pot canviar, doncs crec que és una bona manera de recordar-ho i sobretot que agafem una mica de consciència i que potser agafem una mica d'aquestes coses dels nostres avantpassats que van fer aquestes coses tan importants i perquè al final la lluita és el que aconseguirà els drets del poble.
És la demostració que tots plegats, no?, o sigui, tota la classe treballadora plegada pot aconseguir aturar tot un país i aturar tota la producció d'un país. Sí, sí, no, no, i a mi una frase que m'agrada molt en aquests temes és el poble, només el poble salva el poble, i per mi és una veritat dolorosa, però també molt real, eh? Sí, sí, sí.
Doncs Jesús, si et sembla, ho deixem per aquí i res, moltes gràcies per recordar-nos aquesta efemèrida i crec que ens ha quedat un missatge final molt potent, així que gràcies per tot i ens retrobem dintre de 15 dies. Moltes gràcies, home. Que vagi bé.
I ara fem una petita pausa musical i després arrenquem amb el xisme científic amb el Jambi Gata. Música Música Música Música Música Música Música Música
E hai ragione, so che non è razionale, faccio ancora un po' fatica. Dopotutto sono certo sia normale, avendo sempre fatto finta. Che non conta con chi dormi, se ti giri e chiudi gli occhi, se alla fine tanto sogni. Che non conta con chi parli, se nel mentre scarabocchi, se alla fine non ascolti.
Que no conta con chi scopi, se le luci sono spente, se alla fine tanto godi e poi c'è il vuoto come sempre, ma forse a volte sbaglio. Ma chi l'ha detto? Ma chi l'ha detto? Ma chi l'ha detto che la gente come noi non ha mai niente da rimpiangere?
Bona nit.
Fins demà!
Sé già che sarà sveglio fino a tardi all'aspettarti. So che non puoi sopportarmi, ma noi non siamo come gli altri. Ti chiedo scusa, lì nei tuoi occhi ci sono tutti i miei scarabocchi.
Què he d'esperar per ajuntar Menorca amb Barcelona? Quan tardarà en arribar l'estiu que tant ens dona? Té la galeria cremada de tant a veure fotos nostres. Visc en una via trucada
i no ho puc aguantar. Fa dies que et penso, ja fa dies que estem separats, segur estic tot enlluny, quan tornaré a estar al teu costat. Fa dies que et penso,
Tinc ulls per tu i papallones d'enamorar. Perquè saps que fa dies, fa dies, ja fa massa dies, fa dies que estic esperant. Perquè saps que fa dies, fa dies, fa dies, fa dies, fa dies m'estic pladejant. I jo tot recordo fent-me petons a sota l'aigua. I deies que sempre i per sempre aquella cançó jo recordava.
i se'n va anar sol, vas agafar un nòvio cap a casa de tu tot sol. Ja l'estic fred i sé que queda poc, per tu comptant dies des de l'últim cop. No puc evitar, se'm va l'acostum, enamorar-me cada estiu d'un català com tu. Ei, pujo per Sant Joan, caem a l'imperi com cada any.
fa massa dies, fa dies que estic esperant. Perquè saps que fa dies, fa dies, fa dies, fa dies,
Som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parlem amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per vingui, jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per fer. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
I ara arrenquem l'última secció del programa. Arrenquem amb el xisme científic amb el Jambigata.
Bona tarda, Jan. Què tal, com estàs? Molt bona tarda, Jaume, com estàs? Bé, bé, molt bé. Amb ganes d'escoltar de Ciència perquè ara ja fa 15 dies que... Ui, he tret la música, mare meva. He tret la música? Bé, no passa res. Ara... Et poso aquesta. Doncs res, això. Amb ganes de tornar a sentir de Ciència i res, a veure què ens expliques avui, Jan.
Avui parlem de la COP30, que és una cosa que vam mencionar a l'últim programa que s'estava realitzant i, per tant, que quan veiéssim les conclusions la veuríem. T'haig de dir una cosa, que ens vam veure abans, no fa 15 dies, ens vam veure amb l'espai de la Palestina, que sincerament va estar molt xulo. Sí, va estar molt guai i hem de seguir fent coses d'aquestes perquè va molar. Però bé, ens vam veure, ens vam sentir.
Sí, tens raó, però molt xulo. Però sí, tornant així a la COP30, estem veient que ja ha finalitzat i, a veure, les conclusions són un pèl amargues, o sigui, si vols, no sé si tens per allà titular, tenen el primer. La COP30 finalitza amb acords modestos i insuficients.
Clar, a veure, com dèiem, aquest dissabte 22 va finalitzar la trentena conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, la qual s'anomena la COP30. I comptem amb una notable falta de la presència dels Estats Units, que ja vam mencionar al programa anterior, on aquests principals objectius del CIMP no s'han arribat a portar a terme amb els acords que es van signar finalment. Els experts indiquen que els avenços han sigut modestos i insuficients.
A més, va estar envoltada de bastant de polèmica aquesta COP30. Va venir el dels indígenes, l'incendi també, no?
Clar, i també sempre hi ha el que al final tothom va amb jets privats i que consumeix moltíssim, o sigui... Sí, sí, sí. Però bueno, avui ens centrem un pèl més en les conclusions i no tant en les... Però sí, té tota la raó que crec que cada vegada que s'ho corre ja m'endanga al voltant. Però bueno, veiem que aquestes acudien a Belém, a Brasil, just bastant a prop d'on és el riu Amazones, i crec que això també influenciaria una mica la perspectiva, no política, però...
Sí, política que portava en Brasil aquesta COP30. Veiem que aquests dos principals objectius, el primer era la transició de combustibles fòssils de manera justa, ordenada i equitativa. Crec que és una cosa evident i òbvia que es porta parlant dècades. Sí, sí, sí.
I una cosa que potser no s'estava parlant tant en els anteriors és la detenció i la reversió de la deforestació. Allò és on anava, que està tan a prop d'aquesta zona tan important pel planeta i que també es ve molt afectada pel cercle climàtic, posar també aquesta qüestió sobre la taula. Al final allò en concret que van escollir era simbòlic i tenia pes.
Efectivament. Aleshores, clar, l'objectiu era crear una guia pràctica per aquestes dues iniciatives, no? Però finalment, tenint més de 80 opositors, països opositors, no s'han arribat a introduir entre els acords. Pensem que en total eren uns 195 països que hi havia involucrats.
I això, seria uns més de 80... És que és molt inespecífic, m'encanta, perquè més de 80 van dir que sí i més de 80 van dir que no. Com que tampoc era molt difícil les números exactes. No. Però bueno. Així que realment... Malament, eh? Clar, aleshores, directament. A Estats Units, com dèiem, ja n'hi es va presentar. Ai, perdó.
No, diga, una pregunta és, per aprovar alguna cosa han d'estar tots d'acord? Fins aquí, o si vols ho miro. La veritat és que no ho sé. Entenc que no és tan com una votació exactament, però sí que han d'arribar a un acord comú perquè s'han de signar entre tots. Pot ser que hi ha algun pare que no signi, però entenc que si hi ha una gran majoria que no està d'acord...
és molt complicat arribar... O sigui, és un acord que és la majoria, la meitat no és gaire representatiu tampoc. Aleshores també és important quins països són els que siguin aquests acords, perquè són els que després... Clar, veiem com un expert deia, al final la COP és com una data limit on cada país mostra el que ell ha dut a terme. Està molt guai fer totes aquestes polítiques i totes aquestes idees i lleis que s'han d'implantar, però després s'han d'implantar. Perquè tampoc hi ha un mecanisme... Sí, clar...
És com una mica, potser m'estic fent gran fang, però és una mica com el dret internacional, està allà, dius, això no ho pots fer, però no hi ha un sistema tampoc tan específic que digui quan un país no compleixi s'ha de fer tal. Clar, és que al final és el que tu deies, si un país no fa alguna cosa que han promès, tampoc tindrà cap sanció. Aleshores és aquí on està el problema, no?
Clar, a vegades per això tot ve de compromisos i clar, quan es fica una agenda política que està negant el canvi climàtic, doncs es veu una mica complicat, com dèiem. I mira, en parlant de la votació, no va per votació, sinó que va per consens. Bueno, sí, una mica el que no vam dir, no? Sí, sí.
Aleshores, com dèiem, als Estats Units és que directament no es va presentar-hi, ja va sortir dels acords de París ara amb la nova... L'administració. L'administració de Trump. I, a més, aquests s'afegien a Aràbia Saudita, Rússia, Índia i Xina, que van oposar-se a aquests acords on s'accelerava aquesta reducció dels combustibles fòssils que es consumien.
Al final són les grans potències econòmiques del món. Clar, és que hi ha molta política aquí. Hi ha una cosa que sempre poso en favor de Xina. Sí que és veritat que Xina ara mateix és el primer productor mundial de gasos d'efecte hivernable. Però alhora és un dels majors productors de gran quantitat de matèria prima que consumim tots els països del món. A mi em sembla una mica hipòcrita també, de part de la resta de països, de demanar, exigir a aquest país...
que redueixi en gran mesura els gasos d'efecte hivernacle quan després no volem que redueixi la producció que nosaltres estem consumint. Aleshores, no estic dient que no tinguis responsabilitat, però sí que és veritat que a vegades tampoc li pot recaure tota la culpa a Xina. Xina és una cosa molt interessant perquè a més és ara mateix la major productora de material...
com de l'enginyeria, els motors, tots aquests sistemes d'energies renovables. O sigui, la majoria de parcs eòlics, de turbines, d'aigua i tot això, la majoria de maquinària està produïda a la Xina. Però alhora també és el major productor mundial de gasos d'afecte hivernacle. Clar, però és el que tu deies, no? Clar, si gairebé tot ho construïm allà o ho fem allà...
És que és una mica això, també. Amb la política de consum i després de producció, perquè clar, també, totes les empreses que estan basades en països europeus o als Estats Units, per exemple, però després les fàbriques les portem a països en desenvolupament perquè hi ha menor política ambiental, per tant, podem...
O sigui, podem abocar tots els gasos d'efecte, si m'aclaria. Clar, aquests gasos d'efecte hivernacle es compten amb aquest país, no amb el país de l'empresa on està basada, teòricament, saps? Clar, clar, sí, sí. Aquí es fan malabars. Clar, aquí hi ha cosetes. Però, bueno, una cosa molt important és que ja vam mencionar també que es complen, justament ara mateix, 10 anys després dels acords de París, que era la COP 21...
I en acostes, en els acostes de París, bàsicament el que s'acordava és que respecte a uns temps preindustrials, abans de tota la industrialització, l'augment de la temperatura no supera els dos graus, no? Per tant, frenar aquest canvi climàtic que està passant que sigui menor a dos graus respecte a aquestes èpoques, no?
Aquesta és com el grau, havia d'estar molt per sobre els dos, idealment per sota del 1,5. Aquest 1,5 ja vam dir que la mitjana anual de l'any passat ja era 1,55.
Ja estem com al primer límit que hem posat, no? Sí, sí, ja l'hem sobrepassat. Ja l'hem passat. Llavors, ara l'objectiu, que amb la COP30 es va massar molt, és reforçar aquesta cosa de París, que, repeteu, fa 10 anys que s'han posat, però la tendència actual no ens està dient que realment complirem el que vam dir. Aleshores, no és que ens hem de posar molt més ambiciosos, és que hem de complir el que ja vam prometre. Exacte. Bàsicament.
No? Aleshores, per exemple, tinc una cita que aquí m'agradava bastant, que és de James Dyke, professorat de les Ciències del Sistema Terrestre i subdirector dels Instituts de Sistemes Globals de la Universitat d'Èxter, que ens diu...
Perquè l'acord de París tingués alguna possibilitat d'èxit, els governs, en particular el dels països rics industrialitzats, haurien hagut d'accelerar l'eliminació gradual dels combustibles fòssils al mateix temps que introduïn el suport financer per la transició energètica al sud global. Cap de les dues coses ha succeït.
Palo, palo. És que ja ho és el que anem dient. I afegeix això. En 2024 els processos industrials van abocar a l'atmosfera una quantitat rècord de 37.400 milions de tones de diòxid de carboni, mentre que el finançament climàtic promès fins ara és una fracció del que es necessita.
Malgrat els esforços de l'Enfritió, a Brasil en aquest cas, la COP30 ni tan sols aconseguirà que les nacions acordin l'eliminació gradual dels combustibles fòssils. I aquí ell afegeix, aquest vergonyós resultat és el resultat d'un interès personal de curabast i d'una politicaria cínica.
Crític, eh? Clar, aquí citem-ho, això ho ha dit d'ell. No, però és veritat que al final... O sigui, falta inversió i tampoc hi ha consens. Clar, i sobretot el que dèiem, reducció molt gran del consum. Jo ho deia un professor d'universitat, és que ara mateix estem en un punt on no podem fer el consum més eficient. O sigui, no podem mantenir el nostre nivell de vida i consumir menys gasos d'efecte i vernacle...
Fiquen més aerodinam. És que simplement no podem. Hem de reduir algun dels privilegis que tenim. Exacte. Perquè ara mateix és que no és sostenible ni encara que fóssim el més verds del món. Sí, sí. A mi això és una cosa que és bastant òbvia, però realment no hi parem a pensar. No ens parem a pensar en això. I a mi me'n recordo que m'ho va dir un noi que estudia a Paciències Ambientals i em va dir això, no?
El nivell al que anem... O sigui, cada cop que creixem, contaminem més. I no hi ha forma de créixer sense contaminar més. Com? Clar, en el moment que et diuen així, dius, ostres... Doncs, clar, és obvi, no? Però, clar, no t'ho pares a pensar fins que t'ho diuen. I crec que, ostres, a mi, quan m'ho han dit, em va xocar molt. Bueno, és que... I, clar, no podem seguir creixent sense seguir contaminant. Per tant, el que ens toca és el que tu has dit, no? Treure'ns privilegis...
És renunciar a comoditats. Renunciar a comoditats i a privilegis. I és una cosa que ens costa molt, la veritat. I més quan hi ha gent que amb aquests privilegis guanya molts diners.
I no només això, són coses molt tontes que tenim com molt donades per suposat, però potser, clar, és el que diem, tots els beneficis que tenim als països desenvolupats és en contra dels països subdesenvolupats. Per exemple, tenir roba tan barata també és perquè estem portant la indústria, la producció a un altre país on podem abocar totes les despeses econòmiques.
Abocar i processar tota la deixalla que estem fent té un cost molt econòmicament. Per tant, si ho haguessin de fer al nostre propi país, el cost d'haver reutilitzat aquests materials o tenir en compte aquestes polítiques ambientals per no contaminar, faria que la producció fos més cara i el producte hauria de ser molt més car.
Això que estic dient ja, només el simple fet de tenir roba tan barata ja està per sobre del que potser podríem fer. Exacte. Evidentment hi ha propostes, hi ha molts models i segurament trobaríem un punt mitjà, però és una mica preocupant.
Anem, si vols, al segon objectiu d'aquesta COP30, que era representació de tribus indígenes, però veiem que elles ho troben insuficient. Aleshores, com dèiem, un dels objectius d'aquesta COP era la representació de tribus indígenes, les quals són unes grans afectades de la deforestació i en canvi climàtic, i no acostumen a tenir lloc en aquestes taules de decisió d'aquests afers.
Clar, com no tenen diners ni representació política, molts cops doncs... I és que sempre ens centrem en... No tenen lloc. Clar, i sí que és veritat que era una crítica molt gran, que fins ara sí que és veritat que els que més m'havien impulsat tot això eren principalment la Unió Europea i els Estats Units, que al final és molt positiu, però per un altre costat també nosaltres decidim respecte del que ens afecta a nosaltres.
I aleshores, clar, no s'estava tenint en compte amb aquests acords, aquestes poblacions que estan rebent molt més impacte realment, no s'estaven escoltant. Són les principals afectades i no tenien una alta veu. Clar, aleshores, com dèiem, el principal objectiu d'aquesta COP ha sigut també donar-li una alta veu, com digues. Aleshores, una altra cita, per entendre'n una mica com una situació, deia, era una COP on érem visibles però no empoderats.
Això va dir... Això va dir Talia Yarina Chachimuel. És que em dono a fer el nom, perquè no ho vull dir malament. Membre Kichabo Otovalo d'una delegació de Winsome Keepers, un grup d'indígenes de tot el món.
Per tant, és això. El que dèiem, que per primer cop va ser que van introduir els grups indígenes, però, clar, si no li dones eines de poder o tampoc li dones... Això que deia, no els empoderes, la seva presència és simbòlica, però no efectiva. Bé, o sigui, sí que és veritat... O sigui, jo tampoc vull ser tan crític. Jo sí que vull donar un punt positiu, sobretot al govern de Brasil, amb la seva intenció, perquè jo crec que portar una idea a la COP que no era tan present fins ara, i ho veig molt interessant...
I sé que és veritat, com sempre diem, queda molt per fer, però el fet de fer-los visibles és en primer pas, com dèiem. Després han de tenir més representació i els acords que s'acaben signant, quan assignin, perquè recordem, és que ara no s'han signat. O sigui, les coses més importants no són presents d'aquests acords. Per tant, però bueno...
Aleshores, sí, una vegada s'apliquin aquests acords, que es tinguin més en compte. Però, bueno, com dèiem, jo crec que veig la part positiva de... S'està fent un primer pas amb apropar-se, no? No, clar, això, aquí tens raó, aquí tens raó. Potser hem sigut massa crítics. No, no, però bueno, s'han de tenir les dues bandes, però queda molt a fer, com dèiem, no? Aleshores, un dels acords que sí que es va aconseguir era duplicar i idealment posen... És que això m'agrada molt, diu, recomanem... No, és que mai ja s'acaba complint, o sigui...
És com això que dius, sí, sí, bueno, faré aquesta tasca que porto dos mesos fent i la faré el cap de setmana. Quan arriba el divendres, bueno, com la vaig tirant. El seu cap de setmana. No és un límit.
real, algú que realment has de fer, no? Aleshores... Com està? M'he perdut un segon. La cita? Sí, d'acord. O sigui, bé, no, el que estàvem parlant és que un dels acords que es va aconseguir fer és un projecte com un finançament que s'havia destinat a, com dèiem, aquests països més en desenvolupament, doncs, augmentar la partida econòmica de projectes cap a aquests afers.
El que passa és que critica Alicia Pérez Porro, que és biòloga marina responsable de la interacció política i relacions institucionals del Centre d'Investigació i Ecològica i Aplicacions Forestals, que va estar present a Brasil, deia el següent. Diu, tenim d'una banda el finançament. És veritat que s'ha acordat triplicar la partida de finançament destinada a l'adaptació.
Però aquesta decisió té truc. No s'ha curat que els països aportin més finançament a l'acció climàtica. És a dir, no es triplicarà l'aportació pública a l'acció climàtica. El que s'ha acordat és que del finançament aprovat a Bakú durant la COP 2029, per tant l'anterior, s'augmenti el tant percent destinat a l'adaptació. O sigui, no estem dient que es donarà més diners, sinó dels diners que ja està vendits hi haurà un trosset més gran que és cap a aquests països amb desenvolupament, no? I això són ajudes...
Ajudes per fer que el canvi climàtic no s'notitzen en països menys desenvolupats i que tenen més problemes per solucionar aquests problemes. Exacte, o sigui, de la partida econòmica que tots els països aporten, cadascú aportarà la seva part, s'ha augmentat el percentatge que anirà cap aquí. Però la partida econòmica, o sigui, els països no aniran més. Clar, el diner total és el diner total. De moment no s'ha... No s'ha consegut augmentar. No s'ha augmentat, que continuem dient que no és suficient, no?
I sí que, per dir una altra cosa, a més aquesta mateixa autora afegia una idea que m'agrada, la veritat. Ella citava Josep Garriga i deia «En el canvi climàtic una derrota pot ser una victòria. Mai hi hagués hagut l'acord de París sense el fracàs de la COP15 de Copenhague».
Aleshores, el que està dient és que quan arribem a punt per fer, realment, quan ens movem hem de fer coses incòmodes, no? Reduir el consum, augmentar la inversió... Aleshores, sempre que hi ha aquestes coses és perquè hem arribat a un punt límit, no? Aleshores, estem esperant. Si aquesta copa ha sigut un tant desastre, entre comèques, o tan poc esperançadora comparat amb l'abans que havíem tingut prèviament,
doncs potser això ens porta a major crítica social global i l'any que ve o la següent potser ens porta a uns rècords de paris durs més ambiciosos. Però com diem, està molt bé tenir acords, si no es compleixen no s'ha vist gaire. Exacte, és una bona reflexió, almenys, mira, ens agafem aquesta part de l'optimisme que les coses comencin a canviar de cara de l'any que ve.
I sí, i la meva reflexió al final, bueno, o sigui, ha sigut una mica, ha sigut una cop una mica fluixeta, jo el que estic veient és el que, bueno, és que ens estem repetint molt, no? Però hem dit, Brasil ha apuntat uns punts interessants, no? O sigui, fixar-nos més en, no només en els gasos d'efecte hivernal, sinó també en la de forestació i prevenir-la, per això també veiem aquesta vinculació amb l'Amazones, no?
Per una altra part, la representació d'aquestes tribus indígenes, que també són molt afectades i acostumen a tenir un poc altaveu, però amb els factors més importants i més limitants, quan recordem que ja hem superat aquest límit de l'1,5 aquest any passat, el més important que és reduir en gran mesura l'emissió de gasos d'afecte hivernacle, no s'ha provat.
i realment jo crec que és el factor principal que donarà un canvi i ara mateix però tu Jan veus alguna probabilitat real que dintre de pocs anys els països comencin a el que dèiem abans a prescindir de prestigis o de privilegis per començar a reduir aquest any que li donem al planeta
És molt complicat, perquè al final jo crec que també hi ha una... O sigui, és el debat típic de sempre, que al final és això de persones o és de governs o és d'empreses. Clar, al final les empreses tenen un factor molt important aquí,
Per això els governs han de posar polítiques que limitin aquestes empreses i aquestes polítiques han de ser pressionades per la societat. Exacte. Al final, que tu et dutxis dos minuts menys amb aigua calenta no serà el planeta. Està superbé, a mi m'encanta. El que ens hem de centrar més és en aquest consum. Clar, nosaltres a nivell individual podem sempre fer el mateix, no?
i evitar, per exemple, agafar el tren en comptes de l'avió si ho podem fer, intentar comprar de proximitat, intentar evitar comprar sobretot... A grans superfícies. A grans superfícies, sobretot que vinguin de la Xina o que vinguin d'un País molt llunyà i tot això.
Però al final el que diem, jo crec que és primer tenir una major consciència política del que està passant a nivell ambiental, també veure quins partits polítics, quin paper estan tenint en compte i també tenir-ho en compte quan tenim la nostra decisió política, ser conscient d'aquestes COPs i d'aquestes organitzacions que estan fent i quan veiem, quan s'aportin mètodes de pressió ciutadana per aquests governs, doncs intentar fer-ho.
Sí, sí, jo crec que aquí està la clau, la presió ciutadana, perquè al final si no canviem, o sigui, si des de la societat no pressionem els governs o les empreses a que canvien, no tenen cap motiu tampoc per canviar.
Clar, exacte, és el que em deies. O sigui, és probable que acabi ocorrent un canvi i tal? Jo crec que sí, però crec que segurament arribarem a límits més greus primer. Sí, sí. Estic d'acord. Doncs quan estem veient... El problema és que crec que totes aquestes són molt paulatines i les veiem molt a poc a poc. Doncs, per exemple, o sigui, sé que aquest és un tema més sensible, però la dana entre aquestes sí que és... Això és el que es parlava, no? Que és un efecte que es va corrent cada 50 anys...
però el que estem veient és que cada cop és més greu i cada cop passa amb major freqüència. I com aquestes, molt més. Aleshores, a poc a poc aquests desastres climàtics cada cop més grans ens donaran dir, ostres, hem d'actuar ja. I bueno, espero que no sigui necessari un clima...
catàstrofe global. Exacte, aquí està el punt, no? En no arribar a aquest punt de no retorn o aquesta catàstrofe, doncs que sigui massa greu, no? Però bé, Jan, us seguirem parlant aquí, en aquest espai. Gràcies per tot avui i ens retrobem dins de 15 dies. Ens retrobem i nosaltres continuem fent el nostre paper, que és divulgar sobre aquests temes. A pensar que no vas a dutxar-me en dos minuts. No, home, no. Divulgar sobre aquests temes. Doncs moltíssimes gràcies i fins al segon programa. Adeu, Jan.
Doncs nosaltres ens acomiadem aquí, deixem el refugi de Lilluns en aquest moment i ens retrobem demà, el dimarts, com sempre, a les 5 de la tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Lilluns.