El refugi
Aquí i ara comença El refugi
amb Daniel Martínez
Molt bona tarda, refugiaros i refugieres!
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern
Sóc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda
estaré amb vosaltres aquí al 98.fm
i també al www.radiodesvern.com
sigueu benvinguts una tarda més
aquí a l'emissora municipal de Sant Just
avui amb un programa que arrenca aquest mes de juny
avui dilluns 2 de juny és el primer programa d'aquest mes estival
i amb moltes ganes d'arrencar com sempre
amb l'espai d'actualitat 360
les notícies destacades a nivell global i municipal
també tot ha seguit la càpsula
la cançó destacada del dia
avui passarem per un hit musical de la Casa Azul
i també a la primera hora
Imma Bronat ens visitarà per fer una tertúlia d'art
i a la segona hora parlarem de cuina
a Foodis
a l'espai d'Anna Pobeda
i tancarem el programa d'avui dilluns
amb l'espai d'Això va de cavalls
Cap de setmana amb moltes emocions esportives
tant a nivell internacional
amb la victòria de la Champions del PSG
i també a nivell local
amb l'estabilitat de l'hockey lligar del hockey
Sant Just, moltíssimes felicitats
amb dos equips per aquestes victòries
i nosaltres com sempre comencem el programa
amb Actualitat, benvinguts
Actualitat 360
Les notícies a prop teu
I comencem parlant una micatona de cinema
perquè la festa del cinema 2025
arriba a Catalunya amb entrades a 3 euros i mig
i és que des d'aquest dilluns 2 de juny
fins al dijous 5
es pot anar al cinema
a un preu de 3,5 euros
Són els 4 dies de l'anomenada festa del cinema
que permet anar-hi amb les entrades
a un preu força reduït
És la 24a edició d'aquest esdeveniment
que es va fer per primera vegada
el 2009
i que ara es celebra dues vegades l'any
a tot l'estat
promoguda per diverses organitzacions cinematogràfiques
A Catalunya hi ha una xeixentena de cinemes
i complexos cinematogràfics
adherits que en total tenen més de 500 sales d'exhibició
On es poden comprar les entrades?
Doncs bé, les entrades les podeu adquirir
als webs dels cinemes
i també directament a la taquilla
i als quioscos situats davant dels vestíbuls
d'aquests cinemes
que estiguin adherits a l'oferta
En anteriors edicions sí que calia una acreditació
però en aquest cas
doncs aquesta acreditació ja no cal
i podeu fer la compra directament a taquilles
com dèiem
I margem fins a Barcelona
per parlar d'un aparatós accident
d'una dona que ha quedat ferida
amb una fractura en una cama
després de que l'atropellés
un vehicle que ha envahit la vorera
aquest dilluns al matí
a la via Augusta de Barcelona
La conductora del vehicle
ha perdut el control del cotxe
i també ha envestit dos arbres
i un fanal
abans d'encastar-se
contra la façana d'un edifici
Sentim un tall de veu
que és del moment exacte
d'aquesta situació
Això passava, com deia,
en aquest matí
a la via Augusta de Barcelona
I comentem més qüestions d'actualitat
Seguim amb més notícies
Marxem al temps
El mes de maig
ha trencat motlles amb un balanç
de la primera gran calorada del 2025
El divendres es va registrar
un rècord de temperatura màxima
a 7 de les 120 estacions de la XM
amb més de 20 anys de dades
situades al Pla de Lleida
i a la Vall de l'Ebre
De fet, dijous ja es van superar dos rècords
un dels quals va ser novament superat divendres
com el cas de l'estació de Mayals
al Segrià
Aquesta primera glupada d'aire càlid
procedent del nord d'Àfrica
ha provocat un ascens descontrolat
de les temperatures amb adors
que s'han situat entre els 35
i gairebé els 38 graus
De ben segur que molts de vosaltres ja ho heu notat
que heu hagut d'aprem el botó d'aire condicionat
i refrescar-vos una mica
com a mínim a les nits
perquè ja arriben unes temperatures
que comencen a ser bastant desagradables
i a les nits a vegades no es pot dormir amb tanta calor
Vinga va, seguim parlant de més qüestions
perquè marxem del temps als esports
L'acord entre el Barça i Joan Garcia
cada vegada està més a prop
La seva sensacional temporada a l'Espanyol
fa que Joan Garcia sigui el porter més desitjat
del planeta futbol
La combinació de joventut, 24 anys
la seva qualitat i el seu preu
25 milions d'euros
converteixen Garcia
en el que ara s'anomena
una oportunitat de mercat
Entre les propostes que té sobre la taula
la del Barça
i al club blaugrana
hi ha la sensació que les negociacions
van per bon camí
I seguim aquestes tel·la de notícies
seguim parlant d'esports
marxem a l'Hockey Lliga
com hem dit també a l'inici del programa
l'Hockey Sant Just
ha assegurat la seva permanència a l'Hockey Lliga
després de vèncer el Lleida Net
a Hockey Club Alpicat
per 4 a 3
en el tercer i decisiu partit
del play-out
disposar disputat
aquest diumenge 1 de juny
al Complex Esportiu Municipal
La Bonaigua
Amb aquest triomf
l'equip dirigit per Mia Ordeig
continua una temporada més
a la màxima categoria
de l'Hockey Patins Estatal
El partit va començar
amb avantatges pels visitants
que es van avançar al 0 a 1
en els primers minuts del partit
tot i això els enjustencs
van reaccionar
i van capgirar al marcador
en un duel molt disputat
i amb constants alternatives
els gols locals van ser
obra d'Iñaki Cabezas
que en van marcadors
Xavi Crespo
i Joan Pujalte
I parlem ara
que Sant Just d'Esvern
celebrarà la Revetlla de Sant Joan
amb un acte especial
dedicat als 50 anys
del Walden Set
La festa tindrà lloc
el dilluns 23 de juny
a la placeta
d'aquest emblemàtic edifici
i combinarà gastronomia
música i projeccions
La iniciativa
és organitzada
per l'Ajuntament
amb la col·laboració
de la comunitat
de propietaris
del Walden Set
L'activitat començarà
a les 9 del vespre
amb un sopar popular
i per participar-hi
cal adquirir
entrada anticipada
amb un cost de 20 euros
a través de la plataforma
Antràpolis
abans del 15 de juny
A partir de les 11 hores
la festa s'obrirà
al conjunt de la ciutadania
amb una revetlla ambientada
amb música dels anys 80
I com sempre fem
tanquem aquest espai
amb l'efemèrida del dia
Tal dia com avui
però de 1963
va néixer
l'actor i humorista
Pepi Villuela
conegut
per un dels seus papers
emblemàtics
a la sèrie Aida
que ara per cert
estan fent també
la pel·lícula
que estarà estrenada en breus
Passem-ne així
a l'espai musical
del programa
Això és
La Càpsula
La Càpsula
Música sense límits
I avui a La Càpsula
ve molt colorida
d'un color
el blau
perquè avui escoltarem
una cançó
que es diu
Revolucions Sexual
és de la Casa Azul
i és una de les cançons
que va estar a punt
de representar
Espanya a Eurovisió
però finalment
no ho va fer
no sé si recordeu
una cançó
que es deia
Baila el xiqui xiqui
doncs aquella va ser
la que va marxar
cap a Eurovisió
i no pas
la de Guillem Milky Way
que sonarà aquí
a Ràdio d'Esvern
La Casa Azul
Dímelo ya
Necesitas descansar
ahora
dímelo ya
esperar
estar de más
porque va a suceder
el verano
del amor
sé que va a suceder
la revolución
sexual
y hace días
que sabes
que no
que a veces
no hay que
tener la razón
bueno
bueno
¿estás listo
para ir?
tú
que decidiste
que tu vida
no valía
que te inclinaste
por sentirte
siempre mal
que anticipabas
un futuro
catastrófico
hoy pronosticas
la revolución
sexual
déjalo ya
no pretendas
despistar
ahora déjalo ya
a quien quieres
engañar
porque va a suceder
el verano
del amor
sé que va a suceder
la revolución
sexual
y hace días
que sabes
que no
que a veces
no hay
que tener
el control
tú
que decidiste
que tu vida
no valía
que te inclinaste
por sentirte
siempre mal
que anticipabas
un futuro
catastrófico
hoy pronosticas
la revolución
sexual
tú
que decidiste
que tu amor
ya no servía
que preferiste
maquillar
tu identidad
hoy te preparas
para el golpe
más fantástico
porque hoy empieza
la revolución
sexual
¿estás listo
para ir?
tú
que decidiste
que tu vida
no valía
que te inclinaste
por sentirte
siempre mal
que anticipabas
un futuro
catastrófico
hoy pronosticas
la revolución
sexual
Teraz
生
y
revolución
Un autor al refugi
Avui a l'Espai Un Autor al Refugi
us portem a la gran Isabel Allende.
Una escriptora xilena que és reconeguda per les seves grans novel·les
que combinen realisme màgic, història i temes socials.
Amb obres com La Casa de los Espíritus o Eva Luna,
Allende ha captivat els lectors amb les seves narratives envolvents
i els seus personatges vívids.
La seva prosa poètica i la seva capacitat per explorar qüestions com l'amor,
la família i la identitat
han fet que sigui una figura destacada en la literatura contemporània en llengua espanyola.
Avui us portem un fragment de La Casa de los Espíritus.
Ese fue el viaje más largo de Marcos.
Regresó con un cargamento de enormes cajas que se almacenaron en el último patio,
entre el gallinero y la bodega de la leña,
hasta que terminó el invierno.
Al despuntar la primavera, las hizo trasladar al Parque de los Desfiles,
un descampado enorme donde se juntaban el pueblo entero
para ver marchar a los militares durante las fiestas patrias,
con el paso de ganso que habían copiado de los prusianos.
Al abrir las cajas, se vio que contenían piezas sueltas de madera, metal y tela pintada.
Marcos pasó dos semanas armando las partes,
de acuerdo a las instrucciones, de un manual en inglés,
que descifró con su invencible imaginación y un pequeño diccionario.
La Casa de los Espíritus. Isabel Allende.
El refugi del cinèfil
Benvinguts a El refugi del cinèfil,
un espai del refugi on viatgem en el temps
per redescobrir pel·lícules clàssiques i excepcionals.
Avui ens endinsem en un dels grans clàssics del terror,
El doctor Frankenstein, una pel·lícula del 1931.
Aquesta va ser una de les pel·lícules
que va definir el cinema de monstres de l'Universal
i va convertir Boris Karloff en una icona del gènere.
Basada en la novel·la clàssica de Mary Shelley,
El doctor Frankenstein va ser dirigida per James Whale
i produïda per Universal Pictures.
Estrenada en l'any 1931,
la pel·lícula va formar part de la primera gran onada
del cinema del terror sonor.
Amb un pressupost de poc més de 250.000 dòlars,
va aconseguir un gran èxit de taquilla
i també va donar lloc a diverses seqüeles.
El film segueix el doctor Henry Frankenstein,
interpretat per Colin Cliff,
un científic obsessionat en donar vida a la matèria morta.
Amb l'ajuda del seu assistent, Fritz,
aconsegueix crear una criatura a partir de diferents cosos.
Però l'experiment es complica
quan s'adona que el cervell utilitzat pertanyia a un criminal.
La criatura, interpretada per Boris Karloff,
escapa i, tot i la seva innocència inicial,
provoca el caos i el terror en el poble.
Amb una estètica expressionista,
el doctor Frankenstein destaca per la seva il·luminació tenebrosa
i els seus decorats gòtics.
La direcció de James Whale
i la interpretació de Boris Karloff
van donar al monstre una humanitat inesperada,
creant empatia amb el públic.
La pel·lícula va establir
moltes de les convencions del gènere de terror
i va influenciar generacions de cineastes.
I ara escoltem una de les seqüències
més famoses de la pel·lícula.
Aquesta seqüència en la que el doctor Frankenstein
crida It's Alive
en veure la seva creació cobrant vida
és una de les més característiques
de la pel·lícula The Whale
i és que l'escena emotiva
entre el monstre i la nena Maria
també va ser una de les més importants,
tot i que acaba tràgicament.
La persecució final amb els vilatans,
portant torxes fins al molí
on s'amaga el monstre,
també ha estat una de les escenes
que ha marcat la gent que ha vist
aquesta pel·lícula al llarg de les generacions.
El doctor Frankenstein no només va consolidar
el cinema de terror de la Universal,
sinó que també va convertir Boris Karloff en una llegenda.
La seva interpretació del monstre,
amb el seu camí pesat
i la seva expressió de desconcert i tristesa,
va marcar la imatge popular de la criatura d'en Frankenstein.
La pel·lícula va tenir diverses seqüeles,
destacant La núvia de Frankenstein el 1935,
considerada una de les millors seqüeles
de la història del cinema.
Si encara no heu vist el doctor Frankenstein,
prepareu-vos per viure una experiència única,
un viatge al naixement del terror cinematogràfic clàssic.
I si ja la coneixeu,
mai està de més tornar a gaudir d'un film
que continua fascinant generació rere generació.
I això és tot per avui,
El refugi del cinèfil.
Ens retrobem en el proper episodi,
amb un clàssic o amb alguna pel·lícula
que vulguem destacar per la seva espectacularitat
o també pel seu calat en la societat.
I això sí, recordeu,
la ciència, si es porta massa lluny,
pot tenir conseqüències inesperades.
Dilluns, 10 de la nit.
Prepara els auriculars.
Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM.
Ja ho tens.
Dilluns el rock.
El programa amb la música que no trobes a cap emisora
i és que Dilluns el rock explica coses
i posa cançons desautoritzades.
Dilluns el rock.
Amb en Joan Soto a la borda
i l'Enric Orozco se toca.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil?
BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil.
Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures,
comunicar incidències a l'Ajuntament
i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple
i descobreix tot el que et pot oferir.
A Sant Just, canviem així.
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic
i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor amb bici.
Dóna't d'alta ara a ambici.cat.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà.
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Passen sis minuts de dos quarts de sis de la tarda.
Seguim al Refugi, el magassin de tardes d'aquesta emisora.
I avui donem la benvinguda a una gran amiga del programa
i també gran artista Sant Justenca, Imma Boronat.
Bona tarda, com estàs?
Hola, bona tarda, què tal? Bé, molt bé.
Benvinguda al programa.
Gràcies, moltes gràcies per convidar-me.
Ens fa molta il·lusió tenir-te aquí
i poder fer una mica de debat tertúria.
L'objectiu del programa d'avui és debatre
i també fer aquest espai més de desplejar-nos
sobre diverses notícies que volcarem a sobre de la taula
amb temàtica artística.
Perquè el món de l'art està en constant evolució, no, Imma?
Sí, contínuament.
De fet, és una expressió humana
que va amb la nostra essència
i evoluciona la humanitat, evoluciona l'art
i va canviant segons el context.
Vull dir, històric, personal, social...
Doncs l'equip de redacció del programa ha triat tres notícies
amb les quals, doncs, avui omplirem aquest espai
d'aquesta primera hora del refugi d'avui, dilluns, 2 de juny.
Començarem parlant de l'Expo d'Osaka,
l'objectiu ambiciós de la sostenibilitat
en un món convuls, fora de micròfons.
Parlàvem d'altres expos internacionals que s'han fet,
que s'han celebrat, la de Sevilla, la de França, no,
que és com molt reconeguda perquè té una figura
que després comentarem,
i després també, evidentment, la de Barcelona.
Però, si ens centrem en l'objectiu de l'Expo d'Osaka,
d'alguna forma podríem destacar
que és el de contribuir a dissenyar una vida millor en el futur.
Perquè, tot i que sigui molt ambiciós,
el que aposta aquest disseny d'aquesta expo
és treballar en un entorn més sostenible,
que salvi vides i també que empoderi i que connecti.
Els autobusos desembarquen per milers,
els visitants de l'Expo d'Osaka,
els aparcaments habilitats,
a un quilòmetre de l'accés.
Comença una llarga caminada
per un passadís de vianants
que, en la part més propera,
a l'entrada, que està cobert,
van fent aquesta cova.
Hi ha escolars, hi ha gent que s'hi està acostant,
turistes...
Hem d'entendre que el recinte s'aixeca en una illa artificial
que ha estat la terra que ha guanyat el mar
a l'oest de la ciutat d'Osaka,
a la tercera de Japó.
I aquesta primera llarga desfilada de visitants cap a l'entrada
ja indica que és un èxit de públic.
Abans d'encetar l'Expo no tenien molt clar
quin seria l'èxit d'afluència.
Ara ja poden dir que les dades són bastant positives
perquè ha superat els 5 milions
en les primeres 6 setmanes,
5 milions de visitants.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do l'afluència que ha tingut aquesta exposició a Osaka.
I la veritat és que avui volíem comentar una mica això.
Llancem un parell de preguntes a la Imma,
però d'una banda volíem parlar
si realment pot una exposició internacional
com l'Expo d'Osaka
tenen un impacte concret en la sostenibilitat global
o més aviat es queda en una exhibició de bones intencions.
Jo crec que sí que pot tenir un impacte,
perquè en el moment en què ja exposem,
és a dir, donem a conèixer obres o diferents materials
o maneres de veure la vida
o les possibilitats que hi ha cap a futur,
doncs ja crees un impacte.
Podria ser una utopia a vegades,
perquè pensem, ostres, un món millor
amb aquest món de notícies negatives
que sembla que tot s'acabi,
que el tema de la sostenibilitat és impossible,
que tot va cap a un futur negatiu,
doncs jo crec que dona un punt de llum que és important,
i més avui en dia,
doncs reflexionar en una possible ciutat
que sigui molt més sostenible,
que tingui una connexió amb els objectius
de desenvolupament sostenible
que estan previstos a l'agenda pel 2030,
que diuen ja que serà 2050,
però sí que et dona una visió de futur
i a més el fet que contribuïssin tots els països,
bé, molts països també és important
perquè això vol dir que dins de cada país
s'està fent un treball,
no només a nivell d'artistes,
sinó d'altres departaments que poden contribuir
i que donen una visió.
I quan tenim una visió de futur
és com podem construir.
A vegades es pensa que els petits granets de sorra
no serveixen per res,
però realment qui tingui aquesta percepció
està totalment equivocat,
perquè artistes com per exemple la Imma
que ens acompanya avui al programa
ja treballen amb productes que són sostenibles,
perquè per exemple tu en les teves obres d'art
moltes vegades treballes amb productes reciclats.
Sí, reciclats,
aquest seria per exemple el suport,
i posen lones, per exemple,
que es fan servir aquí a Sant Jús,
per anunciar diferents esdeveniments,
les gires i les pots pintar,
i pots fer una obra d'art.
Vull dir, el tema de reciclar està molt bé.
I a més també els materials que utilitzo
són pigments naturals,
barrejats amb làtex,
que sí que podria ser la part més de plàstic,
però que sí, utilitzo aquesta part.
Clar.
Doncs per una altra banda,
també volíem parlar sobre el paper
que tenen la cultura i l'art
en un món com aquest,
en l'entrada d'aquest futur tecnològic,
perquè clar,
estem entrant en una era tecnològica
que si ja havíem entrat fa 10 anys,
ara és tot inversemblant, no?
Sembla que no ens ho podem ni creure encara, no?
El fet que la intel·ligència artificial
ja ha vingut per quedar-se,
que hi ha moltes coses que creiem impossibles
i que realment estan sent possibles
i s'estan duent a terme.
I la cultura i l'art
tenen alguna cosa a fer o a dir?
És a dir, serveixen com a fil conductor,
poden mostrar també un missatge
o es queden opacades per la tecnologia?
No, jo crec que sempre han anat de la mà, no?
De fet, quan va aparèixer, per exemple,
la fotografia,
cap a 1880 i pico,
doncs també es pensava
que desapareixeria la pintura, no?
I la pintura va canviar de rom.
És a dir,
tot el que era pintar
per plasmar la part realista
es va transformar també
per plasmar les emocions.
És a dir, van conviure, no?
Igual que quan després
de la fotografia apareix al cinema,
doncs el mateix.
Al final,
tant la part analògica
com la digital
han de conviure
i jo crec que sí que és veritat
que la part de la intel·ligència artificial,
per exemple, va molt, molt ràpida
i la utilitzem cada cop més
i això pot fer també
que canviï la nostra manera, no?,
de treballar.
Potser treballarem molt més
amb menys temps,
potser farem rassons ràpids
per produir obres,
però això no vol dir
que si apareix la intel·ligència artificial
desaparegui,
que és l'art analògic.
Jo crec que no desapareixerà mai.
Si tornem a l'exposició d'Osaka,
de la qual, doncs,
hem començat aquest espai
comentant i llegint aquesta notícia
del portal 3CAT.
M'agradaria també destacar
que, com dèiem abans,
nosaltres també aquí a Europa,
doncs tenim diferents referents, no?,
per exemple,
l'expo que es va fer a París,
la comentàvem també
perquè va tenir gran calat,
sobretot per la Torre Eiffel, no?,
que havia de ser un monument momentani,
fet, doncs, d'aquest espai
que delimités, doncs, l'expo,
però finalment s'ha quedat
i és un emblema de la ciutat,
que ara no t'imagines la ciutat sense la Torre Eiffel, no?
Per exemple, la Torre Eiffel era una...
És a dir, una de les opcions per posar-la
era Barcelona
i es va descartar.
Finalment va acabar sent a París
i què hagués passat, no?,
si haguéssim tingut aquí nosaltres la Torre Eiffel.
Els turistes estarien barallant
entre la Sagrada Família i la Torre Eiffel.
Exactament, perquè tenim Gaudí, no?,
i la Sagrada Família,
que és increïblement orgànica,
basada en la natura, no?,
que seria una part una miqueta contraposada
a la Torre Eiffel,
que sí que ens mostra una forma
que és molt romàntica, no?,
que ja queda com un símbol,
però el material en què està feta,
doncs, clar, no és un material
que recordi la natura,
sinó que són materials
que es van exposant a aquestes exposicions
per demostrar, no?,
com evolucionava la indústria, bàsicament, sí.
Per tant, entenem aquest tipus d'exposicions
com també l'oportunitat
que els artistes puguin explorar
i puguin fer...
Perquè entenc que ja deu haver
molts mitjans econòmics,
que deu haver, d'alguna forma,
clar, per fer tot això
que han fet allà al Japó,
aquí es necessiten uns mitjans brutals, no?,
vull dir, aquí econòmicament
estem parlant de molts diners
i entenc que en el seu moment
a París també,
en el seu moment aquí a Barcelona,
quan es va fer, a Sevilla,
vull dir que al final,
són d'alguna forma espais
on també es pot donar oportunitats
a grans artistes
que d'alguna altra manera
no tindrien aquesta oportunitat
d'expressar grans mostres del seu art?
Sí, jo crec que sí, evidentment.
Sempre que s'injecta economia
en la part artística,
en la part cultural,
fa que els talents artístics
puguin desenvolupar les seves idees,
i potser són idees impressionantment grans
o difícils de fer
o utòpiques del que dèiem abans, no?,
com unes idees estranyes o difícils,
però, clar, si tens darrere
un recolzament econòmic
és quan tu realment pots acabar d'expandir-te.
I després, clar,
és una exposició a nivell universal.
Estem parlant que els grans talents
o els escollits
o els que tenen l'oportunitat de fer-ho
podran desenvolupar els seus projectes
amb un recolzament econòmic
i després també mediàtic, no?,
que això és superimportant
per motivar també la creació.
El que s'ha d'intentar
és que no quedi allà només, no?,
és a dir, que el sentit de l'obra
és que moltes vegades
aquesta obra perduri, no?,
tot i que hi ha artistes
que no creuen això.
Bangsi, per exemple,
doncs a vegades creu, doncs,
en una obra, doncs, més...
que té una caducitat, no?,
per dir-ho d'alguna manera,
però, clar,
aquest tipus d'obres tan grans
al final tenen, doncs,
una continuïtat en el temps.
Estem parlant, per exemple,
ara de la Torre Eiffel
que, com dèiem,
segueix allà, no?
Per tant, l'art perdura
el missatge també.
Sí, sí, sí,
perdona'm el temps,
forma part de la memòria històrica,
després, no?,
cultural
i, evidentment,
queda allà com un símbol, no?,
com els egipcis
que deixaven, no?,
les seves piràmides
o deixaven les seves
grans escultures
i tot això queda
per sempre, sí, sí,
molt important.
I d'aquesta notícia
que també té en passat,
que n'has fet la lectura,
que n'extreus,
és a dir, a tu,
que extreus d'aquest tipus
d'exposicions
com la d'Osaka?
Jo estrec, sobretot,
la part aquesta
de la visió positiva
d'un planeta sostenible,
perquè s'enfoca molt cap aquí.
El fet de guanyar
una illa artificial al mar,
també, jo crec que dona
una visió
que l'ésser humà
no només destrueix,
perquè molts cops, no?,
veiem la televisió,
les notícies,
sempre, sempre,
sembla que estem destruint, no?,
també té la capacitat
de crear
i, sobretot,
també de donar vida,
de donar vida,
de crear,
de plantar,
de fomentar també
materials nobles,
com la fusta,
que és un dels materials
més importants
d'aquesta exposició.
I que és preciós,
tot aquell pavelló
que es fa amb la fusta
és meravellós.
més meravellós,
exacte,
i després també,
doncs,
això,
si pensem
en construir
realment
i tenim una visió
positiva,
jo crec que és possible,
perquè ara mateix
falta molta
visió positiva,
perquè realment
hi ha un ambient
molt negatiu
a la societat
i, sobretot,
també entre els joves,
que a mi em preocupa.
Sí, sí.
Clar.
Marxem a una altra notícia,
Imma,
perquè avui també volíem
parlar sobre una notícia
que té un parell
de setmanetes.
en aquest cas,
doncs,
és referència
amb la Dana,
amb aquesta catàstrofe
humanitària
que es va viure
a finals d'octubre
de l'any passat
a València
i és que ha aparegut
o va aparèixer
un grafiti
que enviava Amazon
a la presó
per la Dana
i la Generalitat Valenciana
va demanar
que aquest grafit
es retirés.
Anem a posar
una mica de context
en tot plegat.
Aquesta polèmica a València
per un grafiti
que demana a presó
pel president valencià
Carlos Mazón
per la gestió
a la Dana
i també
que es va
exposar
al vestíbul
de la Facultat
de Belles Arts
de la Universitat
Politécnica,
la Generalitat
de València
va considerar
que l'obra
era una mostra
d'assetjament
contra el president valencià
i va demanar
la retirada,
però la universitat
no va pensar
en treure-la.
Tenint el context
ja sobre de la taula,
Imma,
comencem parlant
dels límits
de la llibertat
d'expressió artística.
L'art pot ser
o ha de ser
incòmoda?
Jo crec que l'art
sempre és
un llenguatge
per expressar
i l'artista
s'ha de sentir lliure
per poder dir
el que pensa.
En el moment
en què un artista
s'ha de plantejar
si el que està dient
està censurat o no,
està fora de lloc,
no quedarà...
Ja comencem
a tenir
una miqueta
aquí
de límits,
que està clar
que hi ha uns límits
que són ètics
i fins a quin punt
jo puc dir
el que penso
en una obra d'art
i sense faria ningú,
però sí que és veritat
que no hem de tenir
por als artistes
a expressar
el que sentim
i això al final
no sé,
jo veig que és una opinió,
o sigui,
tampoc...
És una obra d'art,
és innocent,
no té cap mena
d'alconseqüència,
aquesta obra d'art
no vol dir
que passi el que diu
l'obra d'art,
no?
També es consumeix
molta informació
a través, per exemple,
del TikTok
i de vídeos
que no són obres d'art
i que impacten contínuament
i ningú fa res
perquè no arribin els joves,
per exemple,
i vídeos molt més agressius.
Aquesta peça
de la qual parlem
es titula
No oblidem,
és una obra
de l'estudiant
Adrià Laroc
i és un grafiti
de tres metres d'alçada
i dos d'amplada
i mostra una imatge
del president Carlos Mazón
amb una granota
de presidiari taronja,
aquest típic mono
i un cartell
a les mans
amb el número 228
que és el nombre
de morts
per la dana.
A sobre
hi ha l'escrit
a presó.
L'obra
és una de les 90 peces
que els estudiants
de màster
han presentat
al festival d'art
emergent
PAM
que en guany
celebra
la 25a edició.
Adrià Laroc
l'alumne
que l'ha fet
diu que és una crida
a la responsabilitat
política
per la gestió
del temporal
de fa set mesos.
i amb tot plegat
comencem a parlar
sobre la intervenció
institucional
i la censura
com la petició
de la Generalitat
de retirar l'obra
podria esdevenir
censura
o protecció
institucional.
Clar,
és que aquí
hi ha una línia
molt fina.
Al final
l'artista
i interpreto
perquè és la meva opinió
tampoc
vol dir que
jo tinc la raó
però la meva opinió
és que
l'artista
ha plasmat
una idea
de molta gent
és a dir
l'artista ha plasmat
el que ha sentit
als mitjans de comunicació
de milers de valencians
de fet
el que ha sentit
als mitjans de comunicació
ha plasmat
un moment molt dur
i
simplement l'ha pintat
vull dir
no
m'entens?
no és una cosa
que s'hagi inventat
és una cosa
que ha arribat
a tothom
aquest missatge
a més a més
hem de posar el context
que no és
m'ho invento
un basc
o un català
que ha fet aquesta pintada
no
és un valencià
que molt probablement
coneix alguna de les persones
que va morir
o coneix alguna persona
que ho està passant malament
després
d'aquestes inundacions
per la Dana
vull dir que
el context és
que molt probablement
aquesta persona
ha tingut una certa experiència
que també és el que l'ha motivat
a fer aquesta peça
clar
sí, sí
suposo que és això
i a més
clar
són moments
suposo super duros
jo
no conec a ningú
personalment
però sí que treballo
amb professors
de València
i
he vist
va ser horrible
quan va passar
i entenc
el sentiment aquest
de tristesa
d'impotència
i de pensar
que potser
hagués pogut
passar una altra cosa
però clar
això és
molt delicat
és un tema
que jo entenc
que on està
el límit
de la llibertat d'expressió
i el límit
de poder
fer mal
a una persona
o dir alguna cosa
que no està bé
això és
complicat
és complexa
Imma
deixa'm també
referenciar
que
tu ets professora
i això
aquesta
bena docent
aquesta faceta docent
doncs també
ens podrà plasmar una mica
el següent bloc
que obrirem
que és el fet
del rol de la universitat
com a espai
de pensament crític
tu ets professora
tu també
entenc que d'alguna forma
a la teva aula
doncs intentes
que l'alumne
tingui pensament crític
que l'alumne
doncs interpreti
allò que vegi
que també entregui
conclusions
a partir dels seus valors
i de la seva mirada
de la vida
de la seva visió
però clar
en aquest cas
les universitats
què han de fer
és a dir
per una banda
han de ser espais
lliures
per la crítica política
o per la crítica
de qualsevol tipus
tu creus que
les universitats
o les aules
haurien de ser
espais lliures?
han de ser espais lliures
doncs
per poder
fomentar
el pensament crític
per poder crear
i també han de ser
espais
on es fomentin
els valors
perquè jo crec que
una cosa ha d'anar amb l'altra
sí
dintre de qualsevol matèria
que donem a l'ESO
estan les competències
que es diuen
les transversals
està la competència social
i ciutadana
competències
que d'aprendre a aprendre
i que
el tema dels valors
dels drets humans
no s'han d'oblidar mai
a l'aula
i podem tenir
un pensament crític
sempre des del respecte
igual que quan creem
qualsevol obra
o fem
jo què sé
un dibuix
un escrit
sempre des del respecte
i doncs
tenint en compte això
la dignitat humana
la llibertat
si tot això
es valora
i
està molt present
la diversitat
i que ningú
és superior a ningú
evidentment són espais
per construir
per tenir una crítica
sense por
sense atacar ningú
jo recordo
jo recordo l'última exposició
que vas fer aquí
a Can Ginestà
que entraves just al celler
i et trobaves amb una peça
que també simulava
el panorama polític actual
amb una imatge
que ens podia recordar
un Donald Trump
o una Melania Trump
això també té
connotació política
perquè al final la té
tu també com a artista
podries dir que no
que són altres personatges
perquè al final tu
pots decidir
no és una cosa que es vegi clarament
que siguin ells
sinó que senzillament també
però la lectura primera
que fa
el públic
l'espectador
és aquesta
el fet de
l'artista
ens vol dir alguna cosa aquí
sí
clar
com que la vaig fer al Fabre
i feia por que el Trump
havia guanyat les eleccions
i
estava acabant
les últimes obres
i
vaig haver de posar obres
que feien referència
a Itàlia
a obres
de
Botticelli
després també
vaig posar
una obra que feia referència
a
la Mona Lisa
i aquest últim quadre
el penúltim que vaig pintar
que és sobre fusta
apareix al mig
Donald Trump
que
sembla com si fos
un showman
de fet el quadre es diu
el show de Trump
i sí que apareix
una sèrie de personatges
és un quadre allargat
com si fos
una vinyeta llarga
una història
i aquests personatges
tots estan mirant el mòbil
i
a la dreta del tot
apareix un altre personatge
que està mirant el mòbil
que està mirant la televisió
i té el cap com blanc
per dintre
perquè realment
jo el que percebo
i el que vaig percebre
perquè ara ja la cosa
va increixent
és que Trump
comença a moure fils
comença a donar
canvis de rom
i tot això
impacta d'una manera
molt directa
a la gent
a través dels mitjans
de comunicació
però també desorienta
i és com un show
al final
és com una broma
és una broma
tot això
i apareix a Marilyn Monroe
també com una dona
que va tenir també
una història política
la icona sexual
apareix també la dona de Trump
tapada amb el barret
que també és un altre tipus de dona
per mi la interpretació
que jo vaig fer
d'aquella manera de vestir
com apareix amb el barret negre
i tot això
doncs té unes connotacions
poso en la obra
i aquesta obra
de fet
l'he presentat a un concurs
de la Fundació Vila Casas
aviam si tinc sort
ostres
sí
crec que és una obra actual
però clar
és una
no hi ha un missatge escrit
tal qual literal
i tampoc vaig voler posar res a sota
perquè la gent
m'interpretés una mica
i és una manera
més sutil
de parlar del tema
no és tan directa
com el grafiti aquest
de la universitat
que el trobo més fort
3 minuts i mig
per arribar a les 6 de la tarda
hem d'anar tancant
l'espai de tertúlia artística
que hem encetat avui al refugi
però abans
vull comentar una última notícia
que és el protocol aragonès
per al trasllat
de les pintures de Cixena
que s'ha fet
sense veure-les
l'exresponsable
de patrimoni cultural
del govern d'Aragó
denuncia
que el Manac
encara no ha permès
l'accés
dels seus tècnics
per avaluar
els riscos
que alerten
els conservadors catalans
la decisió del Suprem
hem ordenat
el Manac
que retorni
les pintures morals
de Cixena
al monestir
aragonès
que continua
portant cua
el govern d'Aragó
es manté ferm
posant en dubte
el criteri
dels experts catalans
que alerten
que les peces
poden quedar malmeses
durant aquest eventual trasllat
amb dos minuts
i escats
que ens queden
de secció
Imma
què trauries
de tot això?
Bé doncs aquí
és que
s'ha de posar
suposo que
per davant
sempre a l'obra d'art
si l'obra d'art
pot quedar malmesa
doncs al final
és igual on estigui
perquè no deixa
de pertany a un lloc
és com
les obres que es van treure
de 8 a 8
també es van traslladar
al Manac
són obres que sí
que quan es van treure
potser no s'hauria d'haver fet
i tenen un risc
però ara
tornar a posar-les en risc
doncs
aquestes obres
trobo que
potser s'hauria
de valorar
l'obra en si
si tenir realment
una cosa
com a cosa
o pensar
si és una obra d'art
és que
és complicat
també
el tema aquest
del trasllat
de les obres
on pertanyen
perquè al final
no deixa de ser
com un bé
un bé
d'un patrimoni
cultural
que vol tenir
doncs una regió
no?
Totalment
totalment
és així
al final
crec que la situació
doncs
haurem de veure
com finalitza
sembla que
Salvador Illa
està intentant
doncs posar una mica
de pau
però també
acceptant
que aquesta és la condició
doncs
que ha acabat
traient
com dèiem
el Suprem
i per tant
doncs
és el que s'acabarà
duent a terme
però bé
com dèiem
l'exdirectora general
de patrimoni cultural
del govern d'Aragó
en la passada legislatura
doncs
va admetre
que el protocol
que veu viable
el trasllat
es va fer
sense haver comprovat
in situ
l'estat de les peces
però també denuncia
que el manac
no va permetre
aquesta entrada
i amb aquesta notícia
acabem
l'especial
de tertúlia artística
que hem fet avui
al refugi
i m'ha estat un plaer
tenir-te aquí al programa
al llarg d'aquesta primera hora
del refugi
d'avui dilluns
també convidar
a la gent
que teniu propostes
molt interessants
des d'Artaneu
com tu
com a representant
també
de la Casa Gran
de Cultura
de Sant Just
que és l'Ateneu
i també d'aquesta secció
que és Artaneu
que feu moltes coses
i molt xules
Sí, sí, sí
aquest dijous
us esperem a tots
farem una
a les set de la tarda
un acte
on hi haurà
un concert d'harpa
i farem dibuix en directe
esteu tots convidats
podeu comprar les entrades
si voleu
Doncs vinga
fem una petita
pausa musical
per tornar ja
de seguida
amb els butlletins
informatius
Fins ara
Fins ara
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa
Manel Elias
Aquesta hora
està a punt de començar
el minut de silenci
convocat al municipi
de Sant Manat
al Vallès Occidental
per un possible
nou cas
de violència
masclista
Els Mossos
investiguen
si un home
hauria mort
el fill
de la seva parella
i després
s'hauria suïcidat
La dona
també ha quedat
ferida
de gravetat
Unitat Mòbil
a Sant Manat
Ferran Guerrero
i Montse Pujol
i Montse Pujol
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Estora el minut de silenci aquí a la plaça de l'Ajuntament de Setmanat.
Ja ha començat, sentim el silenci, on molts veïns, sobretot nois o noies joves,
amigues o amics del fill de la dona ferida, un noi de 22 anys que ha resultat mort a causa de les ferides
que li ha produït l'agressor a un home que després de ferir la seva companya s'ha suïcidat a la nau
on treballava a l'acte de silenci d'aquesta tarda està engapsalat per l'alcaldessa Montserrueda
i per la consellera d'Igualtat i Feminisme Eva Menor.
Els fets s'han produït aquest matí, primera hora, quan la policia ha rebut un avís i han arribat al lloc dels fets
han trobat el cos del jove de 22 anys mort.
Ferran Carrego, Montse Pujol, Catalunya Ràdio, Setmanat.
Més notícies, Natàlia Ramon.
El cap de Meteorologia de l'AM de Segura davant del jutge que investiga la gestió de l'ADAN al País València
que no entén per què el govern no va convocar la reunió del Secopi durant el matí d'aquell dia.
El cap de l'AM de ha declarat durant més de set hores el jutjat València, Alba Barbosa.
Bona tarda, el cap de Climatologia de l'AM, José Ángel Núñez,
entén que la Generalitat Valenciana va convocar tard el Secopi
i ha criticat la falta de lideratge que va percebre durant la reunió.
Ha afegit que no va ser fins a les set de la tarda
que es va començar a parlar d'enviar el missatge massiu d'alerta als mòbils.
A EMET avisa, però el que alerta és la Generalitat Valenciana.
No sé por qué no se alertó adecuadamente,
no se convocó la Secopi para gestionar la emergencia tranquilamente
porque a las 17 horas, que fue cuando comenzó la Secopi,
estaba ya media provincia de València inundada.
El cap de l'AMET al País Valencià ha declarat com a testimoni
davant la jutge durant més de set hores
i ha dit sentir-se sorprès per la compareixença de Carlos Mazzone
al matí de les inundacions, demanant prudència a la carretera
quan, ha dit el tècnic, la situació ja era molt més greu
i quan l'AMET ja havia activat l'alerta vermella
per risc extrem des de primera hora del matí.
El protocol aragonès per al trasllat de les pintures de Cixena
s'ha fet sense cap visita tècnica al Museu Nacional d'Art de Catalunya,
ho ha admès l'exdirectora general de Patrimoni Cultural del govern d'Aragó,
Maris Sánchez Mejon, que en declaracions a Catalunya Ràdio
ha lamentat que se'ls impedís avaluar l'estat de les obres in situ.
Per tant, ha avançat que fins que el MNAC no els permeti l'entrada,
no es podran corroborar els riscos de qui alerten els experts catalans.
No tuvieron ningún problema, ninguno de ellos nos dijo
esto es imposible, pero no se nos permitió, no se les permitió
acceso al MNAC, todo lo que se dice de los microorganismos, etcétera,
que eso les pasa a todas las pinturas modales del MNAC.
Y se han movido, se han trasladado, los axiles se han seccionado.
Entonces, hasta que no se haga una revisión propia,
ponemos muy en cuarentena lo que pueda decirse.
El primer ministre britànic, Kate Starmer,
crida a la població a jugar el seu paper
per assegurar que el país està llest per a la guerra.
Durant la presentació del programa de defensa estratègica,
Starmer ha ponderat la importància de refer la defensa
i la resiliència nacional amb la col·laboració de tothom.
Cada ciutadà d'aquest país té un paper a jugar.
L'amenaça que ara afrontem és la més greu,
més immediata i més imprevisible des de la Guerra Freda.
A Lleida, un treballador ha mort aquesta tarda
mentre feia tasques de manteniment en una línia de mitjana tensió.
L'accident ha deixat sense llum més de 2.000 usuaris.
Lleida, Júlia Albacar.
Bona tarda.
La víctima s'hauria electrocutat
mentre treballava en el manteniment d'una línia de mitjana tensió
a la partida de Rufé als afores de Lleida.
Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís
al voltant de dos quarts de cinc de la tarda
i ara s'estan investigant les causes de l'accident.
Com a conseqüència del sinistre,
uns 2.700 usuaris s'han quedat sense llum,
afectant especialment el municipi d'Alcarràs
i una petita part de Lleida.
Segons la Paeria, no hi ha encara cap previsió
sobre quan la podrien recuperar.
Júlia Albacar, Catalunya Ràdio i Lleida.
Temps ara pels esports, Ruth Vilà.
Avui arrenquen els play-offs pel títol de la Lliga CB
amb els quarts de final entre el Tenerifi i la Penya.
El partit començarà un quart de deu del vespre
i el podreu seguir al Totgira
a través del canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio.
El Barça jugarà demà a la pista de l'Unicaja de Màlaga.
Aquesta eliminatòria de quarts de final
és el millor de tres partits.
El tècnic del Manchester City, Pep Guardiola,
qualifica d'extraordinària la temporada del Barça
de Hansi Flick.
Guardiola ha lluat també la Minyamal
i ha parlat del porter de l'Espanyol, Joan Garcia.
El de Sant Padó assegura que és un gran porter
però que el City ja té les places cobertes
per a la pròxima temporada.
Tal com va avançar Catalunya Ràdio,
l'Olímpic de Lió ha fet oficial
que l'exentrenador del Barça femení,
Jonathan Giraldes,
serà el nou tècnic de l'equip.
Giraldes firma per les pròximes tres temporades
després d'un any al Washington Spirit dels Estats Units,
propietat del mateix grup que l'Olímpic de Lió.
I avui, al Tot Costa,
entrevista el jugador del Barça masculí, Gabi.
L'entrevista és a partir de les set.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salles Vilanova.
L'Hockey Club Sant Just
continuarà una temporada més a l'Hockey Lliga
després d'imposar-se per 4-3 al Lleida Net
Hockey Club El Picat
en el tercer i definitiu partit del play-out.
El duel es va disputar diumenge 1 de juny
al complex esportiu La Bonaigua
i va confirmar la permanència dels Sant Justencs
a la màxima categoria de l'Hockey Patins Estatal.
Els Damià Urdeig van haver de remar a contracorrent
ja que l'Alpicat es va avançar amb un 0 a 1
en els primers minuts.
Tot i això, el Sant Just va saber reaccionar
i va capgirar el marcador en un partit intens
i amb alternances constants.
Amb aquest resultat, el Sant Just tanca una temporada exigent
en què va acabar un gel a fase irregular
amb 25 punts
i es va haver forçat a jugar la promoció de descens.
Sant Just d'Esvern celebrarà la revetlla de Sant Joan
d'una manera especial per commemorar els 50 anys del Walden 7.
L'acte tindrà lloc el dilluns 23 de juny
a la placeta de l'edifici
i combinarà sopar popular, música i projeccions visuals
sobre la façana.
La festa començarà a les 9 del vespre
amb un sopar obert a la ciutadania
i per assistir-hi cal comprar entrada anticipada
a través de la plataforma Entràpolis
abans del 15 de juny.
El preu és de 20 euros.
A partir de les 11 de la nit,
la revetlla s'obrirà gratuïtament a tothom
amb música dels anys 80
a càrrec dels punts a discurs de l'entitat local, el CUP.
Durant la nit també es faran projeccions especials
sobre l'edifici per celebrar aquesta efemèrida.
L'acte és organitzat per l'Ajuntament
amb el suport de la comunitat de propietaris del Walden.
El col·lectiu Artaneu,
secció de pintura de l'Ateneu de Sant Just,
ha organitzat pel dijous 5 de juny
una activitat artística i musical
anomenada Dibuixant la Música.
L'acte, que tindrà lloc a les 7 de la tarda
a la sala de l'Ateneu,
combinarà un concert d'arpa en directe
amb una sessió de dibuix oberta al públic.
Ho han explicat en l'entrevista a Ràdio d'Esvern
dues integrants d'Ateneu,
Imma Poronat i Xenís Sostre.
La protagonista musical serà
Adria Jackson, cantant d'òpera
i artista reconeguda al Canadà,
especialitzada en música celta i bandes sonores
com El Senyor dels Anells.
Aprofitant la seva estada a Catalunya,
oferirà aquest concert especial
amb una arpa cedida
per un taller de Sabadell,
ja que no ha pogut traslladar
el seu instrument des de Halifax.
Podeu escoltar l'entrevista completa
al podcast que trobareu
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat.
S'enjo estenca a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda.
Fins ara!
Salí de casa
con la sonrisa puesta
Hoy me he levantado
contento de bordar
El sol de la mañana
brilla en mi cara
Una brisa fresca
me ayuda a despertar
Yo digo
La ciudad parece mi amiga
Hoy es mi día
y nadie me lo va a arruinar
Las chicas en la esquina
ríen con picardía
Yo sé que es lo que quieren
y se los voy a dar
Yo digo
Salta
Salta conmigo
Digo
Salta
Salta conmigo
Salta
Salta conmigo
Voy por mi camino
sin preocupación
Pasa la gente
y me miran mal
Pero no me importa
a mí
me da lo mismo
Hoy estoy alegre
y tengo ganas
de saltar
Yo digo
Salta
salta conmigo
Digo
Salta
salta conmigo
Salta
Salta conmigo
Salta
Salta
Salta
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ja és estiu. Ja està, ja està, és que és l'estiu
i d'aquí res els nens ja ho tenen col·le
i llavors, ja està, a salt, sí, sí, sí.
Tota la pesca, no, no, la veritat és que
m'ha anat superbé per desconnectar, ja et dic
que ha sigut també una mica d'oci,
però també m'ha anat molt bé
veure moltes coses que estàvem passant com
no quan desconnectes i veus, ostres, això m'interessaria,
ostres, això és molt guai, saps?
I et pares de pensar en
moltes coses de les que mengem avui en dia o de les
que fem avui en dia, no?, que pots
importar o estan relacionades amb la dieta,
no? Clar.
Doncs vinga, de què parlem avui?
Avui parlarem del pa a la nostra dieta.
Del pa? Sí, és molt curiós
perquè realment quan vas fora
t'adones de la quantitat de pa que acabes menjant,
és a dir, jo en el meu sentit
no menjo pa mai,
és com molt estrany
que tingui un caprich
de dir, necessito un altre pa
o necessito menjar pa
em passa bastant poc a sovint
però és veritat que quan vaig fora
em ve molt de gust com menjar entrepans,
que si torredetes per al morzar,
que si pinxos, no?
Perquè he estat pel país basc
i llavors allà se comen molt així, no?
Allà, els muntaditos, sí, sí.
I me n'adonava de la quantitat de pa que menjava al dia
i llavors jo pensava, dic,
ui, que això no sigui del tot bo o dolent
o què passa, no?, amb la quantitat de pa que mengem
o restringim pa, perquè també hi ha molta gent
que diu, no, no, jo m'he tret el gluten, no?
Ara menjo només pa sense gluten
i dius, oi, fins a quin punt tenim la potestat
per fer aquests canvis a una dieta, no?
Que està tan arraigada en el nostre dia a dia
perquè sí que és veritat que
quan te'n vas al soler és asiàtic
doncs hi ha molt més arròs, no?
Hi ha més molt cultiu d'arròs
i a la dieta hi ha molta base d'arròs
i a la nostra dieta hi ha molt de blat
i llavors aquí va sortir el pa, no?
I la pasta, les pizzas i tot el que ha vingut
arrel del blat és basat en la nostra dieta
Llavors, fins a quin punt dius?
Lo vull eliminar perquè ara no me toca
menjar pa amb gluten, no?
I jo ens he començat a investigar aquest tema
que m'ha semblat bastant interessant
Aleshores, sí que és veritat que el pa
moltes vegades l'associem a malalties
inclús cardiovasculars o de diabetes
o d'aquestes coses, d'acord?
Però aquestes malalties venen per coses multifuncionals
que puguin ser, saps?
En el nostre dia a dia, en la nostra alimentació continuada
però no directament relacionat amb el pa
De fet, el pa és una cosa molt bona
que incorporem a la nostra dieta
perquè són carbohidrats d'absorció lenta
No sé si entens una mica els carbohidrats
o estàs familiaritzat amb els carbohidrats
però al final els carbohidrats d'absorció lenta
el que ens fa és que ens dona una font d'energia continuada
És com la pasta pels jugadors
Exacte
La pasta i el pa
ja estan som primos hermanos
al final
perquè porten una base de blat
la pasta porta més aigua
però vull dir que al final porten fibra
les dues coses, el pa una mica més
i llavors el que fa és això
que tinguem una font de carbohidrats
que ens aguanta una mica més durant el dia
i molta gent es confon amb els carbohidrats d'absorció ràpida
com poden ser sucres simples
que et dona un subidon i ja et queda
però al final el pa el que és molt bo és això
que porta molta fibra
porta aquests carbohidrats
que ens ajuden a mantenir l'energia continuada
i és molt bo pel nostre sistema
pel nostre organisme
Ok
A nivell de tradicions
deixa'm preguntar-te
a fora d'Espanya
és normal el fet d'acompanyar els apats amb pa
o és més estrany?
És a dir, jo entenc que a Europa
sí que potser, doncs, Itàlia, França
doncs tenen
bueno, clar, França, la baguette
que ens resona molt
com a institució inclús
com la baguette és com un símbol
exacte, és com un símbol de França
amb el croissant
el croissant, l'éclair, la baguette
però clar, després si pensem, per exemple
amb els Estats Units
jo no me'ls imagino, jo què sé
sucant el rovell de l'ou amb un tros de pa
No, no, o sigui, els Estats Units
jo crec que
en canvi sí que fan entrepans
fan altres coses
sí, ve molt d'indústries
és a dir, tot s'ha de dir que
que els entrepans i tot té
ve molt arrel de les indústries
que s'han donat
o s'han exportat als Estats Units
o sigui, el bim bo de tota la vida
allà és al·lucinant la quantitat de pa que té
però no és
no és una cosa que estigui basada
a la seva dieta
o sigui, ells la basen moltíssim
en proteïnes ja de
ben matí, no?
els huevos, el bacon
aquestes coses no tan típiques
o sigui, ells la basen molt en proteïna
que no tan
en hidrats, d'acord?
és un tipus de dieta diferent
sí que està present
o sigui, igual que
nosaltres també tenim la proteïna
bastant present
però l'hidrat és el que
mana molt
ells al contrari
és a dir, els guia molt
la proteïna
i després
la complementen amb hidrats
aleshores
sí que és veritat
que hi ha presència de pa
no és tan típic
perquè quan intentava buscar jo
un altre pa als Estats Units
ara sí
perquè ara
tot està molt més donat
però
fa potser 15 o 20 anys
buscar un altre pa als Estats Units
era una cosa bastant complicada
no hi havia pa
baguette
tot era bimbo
des de blanditó
que té sucre
i té de tot
allà a dins
el típic pa de Viena
que és aquest pa
així com allargat
per fer
els típics
entrepans així
italians
tot allò que li posen
exacte
doncs jo me'n recordo
que vaig arribar a casa
als Estats Units
i vaig dir
necessito menjar-me
un altre pa cruixent
de pa d'aquest
de baguette
de tota la vida meu
però allà no tant
aleshores sí que és veritat
que el pa està present
però d'una manera
bastant diferent
bastant diferent
i llavors el que et comentava
hi ha diferents països
que tenen les seves tradicions
França està molt arregada
del tema del pa també
però perquè tenen
una tradició pastissera
jo crec que molt allargada
i molt treballada
no perquè deies
els croissants
els éclers
i tot això
partint de la base
que la tradició culinària
ja és mil·lenària
correcte
perquè la cuina
segons alguns
neix a França
exacte
per tant
això ja és una base
però clar
si després
estirem el fil
veiem que a nivell
de postres
de dolços
del pa i tot això
doncs també tenen
tenen molta força
i aquí doncs
el nostre pa
diguéssim referència
al pa de pagès
aquí a Catalunya
que mengem molt pa de pagès
amb torrades
amb barbacoes
exacte
i que està boníssim
és aquell pa que dius
amb molta motlla
has parlat moltes vegades
aquí al programa
el fet aquest
d'aliments
que et durin molt de temps
perquè antigament
fa molts anys
tot el tema
doncs de que a vegades
no entraven molts aliments
a casa
ja havies de tenir
aliments
que es conservessin bé
el pa de pagès
és un d'ells
llavors a partir d'aquí
també pots veure
una mica
les referències tradicionals
de cada societat
sí
al final és un dels ingredients
que teníem més
perquè al final
fer pa
ja veurem
que porto la recepta
de pastilla de gust
anima a fer pa a casa
després d'escoltar-nos
el programa d'avui
no necessiten
tants ingredients
no es necessita
una tècnica
o un forn especial
o un tipus de massat especial
és a dir
que tothom el pot fer
pa a casa
amb una mica de cura
i és el que estava
més present
en les cases
o a les llars
antigament
de dir
tenir blat
tenir una mica d'aigua
melanzotterpan
a tipa
perquè porta la fibra
porten aquests carbohidrats
lents
que ens ajuden
a estar associats
durant més temps
i era un recurs
que es feia servir
moltíssim
això sí
clar
parlàvem també
ara a l'inici
de l'espai
sobre tot el tema
d'aquella gent
que treu el pa
de cop i volta
de les seves dietes
sí
què diries d'això
jo crec que
bueno jo crec no
el que he pogut llegir
d'acord
és que el pa
ens dona
un cert aliment
que no el podem substituir
amb altres coses
és a dir
aquests carbohidrats lents
o aquesta fibra
i aquesta aigua
que té el pa
és necessària
a la dieta mediterrània
és a dir
que és veritat
que el podem substituir
o canviar
per coses més concretes
si algun dia mengem pasta
si mengem més pizza
l'únic que no és
tot saludable
depèn de com la fem
però vull dir que
sempre hi trobem com un substitut
que puguem incorporar a la dieta
però és necessari
és a dir
el que també alerten
molts nutricionistes
és que molta gent
està canviant el pa
per pa sense gluten
i aquest pa resulta ser
més processat
que el pa normal
i no tenir
i no tenir tants nutrients
ni tanta fibra
com el pa
que mengem normalment
perquè al tenir
altre tipus de farines
no tens ja el blat
incorporat
i no et fa el mateix
efecte en el cos
nosaltres a la nostra dieta
estem moltíssim acostumats
a menjar blat
és com el centre
de la dieta mediterrània
gairebé
com aquell qui diu
i no seria bo
deixar-lo de menjar
si volem tenir
una dieta mediterrània
saludable
cosa sí
que tinguem algun problema
relacionat amb el gluten
si tenim una celiaquia
que al final afecta
al menys del 10% de la població
o sigui
un 1% de la població
és celíaca
detectada
un 6%
és intolerant
al gluten
però que pot tenir
unes reaccions
que siguin bastant severes
donat que
només hi ha un 10%
de la població
l'altre 90%
hi ha molta
d'aquesta població
que està canviant
una mica
cap al pa sense gluten
o estan fent aquests canvis
aleshores
els experts alerten
que si realment
ens senten malament
en comptes de retirar-lo
nosaltres directament
anem a un especialista
que sempre ens donarà
la valoració
perquè potser
no només és el gluten
sinó és algun dels components
del pa
perquè a més
conec bastants casos
aquests
sí
em senta malament el pa
el retiro
exacte
ens autodiagnostiquem
i això és pitjor
perquè aleshores
a l'hora de fer-te
les proves de celiaquia
no et poden detectar
aquest component
que es troba a la sang
o en diferents estudis
que es fan a través
de la vellositat intestinal
clar perquè tu l'has deixat
d'aprendre
perquè l'has deixat d'aprendre
exacte
aleshores si el tornes a prendre
doncs estàs sobre estressant
a l'intestí
i encara fas un efecte
una mica més xungo
abans de prendre
qualsevol decisió
el fet és anar
a un especialista
i que et recomani
sobretot
abans de treure'ns el pa
per molt que diguem
és que això no em sentava tot bé
sí que seguim menjant pa
o sigui seguim menjant pa
sense gluten
o alternatives sense gluten
sobretot que ens vegi
un especialista
perquè aquestes alternatives
no són 100%
del tot saludables
i alhora doncs
podem ser celíacs
o tenir alguna intolerància
algun dels components del pa
que no ens estem adonant
per haver retirat aquest pa
i potser menjant
alguna altra cosa
ens torna a sortir
vull dir que hem d'estar
supervisats sobretot
per un especialista
molt bé
què més
aleshores
quan parlem de productes
sense gluten
te n'adones
que realment
els productes
que són sense gluten
han d'estar certificats
i s'han de fer
en un entorn
que estigui lliure de gluten
em feia molta gràcia
llegir que hi ha fàbriques
que han adaptat
tot el seu procediment
a fer pasta sense gluten
o pizza sense gluten
i moltes vegades
els treballadors
inclús els fa canviar
de roba
si van esmorzar
perquè si menjen un altre pa
a la meitat del descans
de pa normal
després entren a la fàbrica
o poden contaminar
aquella fàbrica
o sigui
fins en aquest punt
estem
i és
clar
és molt important pensar-ho
perquè sí que és veritat
que
quan tu te'l prens
el gluten
si ets celíac
no te n'adones
però
pot ser mortal
inclús
o sigui
unes quantitats
molt elevades
de gluten
si ets celíac
et pot arribar
a fer molt de mal
a l'organisme
i aleshores
sí que és veritat
que nosaltres
a Fodis
hem adaptat
algunes coses
a fer-ho sense gluten
i la gent
moltes vegades ens pregunta
ostres
això és amb gluten
això és sense gluten
no
perquè al final
ara s'han desenvolupat
tal quantitat
de farines
no només vegetals
sinó
de llegums
que
que fan que
quan prens alguna cosa
sense gluten
ni te n'adonis
el que nosaltres
diem des d'aquí
és
que es poden fer
opcions
sense gluten
perquè al final
ens poden sentar
millor per la nit
o el que sigui
però si adaptem la dieta
doncs que siguem conscients
que això s'ha de revisar
per un especialista
que és el que solen
utilitzar
les marques
o les fàbriques
per fer aquestes farines
sense gluten
moltes vegades
fan utilitzar
farina d'arròs
fan utilitzar
farina
de pèsol
per exemple
d'alguns llagums
però sempre els acaben
ficant un aglutinant
perquè el gluten
al final
el que fa és
tenir aquesta textura
com
llapiscosa
aquesta textura
com
elàstica
podríem dir
més que llapiscosa
una textura elàstica
que moltes vegades
quan la substituïm
per alguna altra cosa
no ens queda
la mateixa textura
aleshores
sí que és veritat
que molts substitutius
del pa
donen molt el pegó
o sigui
són com dient
m'estic menjant pa
sense menjar-me blat
però sí que és veritat
que molts altres
se'ns trenquen
no queden amb la consistència
desitjada
després
la textura
no és del tot
de pa
sinó que queda
com algú
una mica grumolós
això depèn
de les feines
que s'utilitzen
per fer aquest procés
de pa
sabem que
a vegades
és difícil
trobar un pa bo
o un pa dolent
vull dir
que diferenciar-lo
així a primera vista
pot ser difícil
però si realment
el mengem
i veiem el color
veiem la textura
ens pot dir
quin tipus de pa és
i això també
està relacionat
amb com ens centrarà
nosaltres
a nivell de digestió
moltes vegades
ens hem menjat un pa
que no estava del tot bo
i això ho hem patit
durant tot el dia
llavors
és molt en l'elaboració
de la farina
que utilitzin
els pastissers
o els peneders
que facin el pa
i a vegades
també és la conservació
d'aquest
perquè on el pa
té una mica d'humitat
hem de vigilar molt
a l'hora de conservar-lo
que estigui en un lloc
sec
que estigui allà
de molta humitat
perquè pot desenvolupar
fons en si
el pa també
sense adonar-nos
així a primera vista
quan parlem de pans
sense gluten
moltes vegades
també ho relacionem
amb una qualitat més baixa
amb un gust desagradable
moltes vegades
s'havia relacionat això
però ara ja portem uns anys
que sembla
que la indústria
del pa sense gluten
està millorant
que va com un altre camí
va un camí
diguéssim
a semblar-se
més organolècticament
parlant
a les condicions
d'un pa normal
amb gluten
amb blat
totalment
això va com
les alternatives
vegetals
al formatge
o a la carn
que al principi
era com
ostres
què és el que estic comprant
i què és el que
haig de menjar
amb el pa
ha passat una mica això
el que passa
és que tots els càl·liacs
han crescut
a ritmes exponencials
estava llegint
que marques
que es dediquen
a fer coses
sense gluten
estan creixent
entre el 15%
i el 30%
anual
això és un ritme
de creixement brutal
a nivell d'indústria
perquè realment
hi ha aquesta demanda
de cada cop
més coses
i menjar
bastant més específic
que sigui sense gluten
però que a l'hora
s'assembli
organolèpticament
el que tu deies
el pa que estem menjant
avui en dia
que no sigui
alguna cosa
de dir
ostres
soy el celíaco
i encima me tomo
esta bomba de pan
que no tiene
ni sabor a pan
doncs això sí
que les indústries
s'estan fixant
moltíssim
i estan
realment molt bolcades
en buscar alternatives
que siguin
organolèpticament
parlant
semblen les que mengem
qualsevol persona
que l'experiència
sigui la mateixa
que una experiència
sigui agradable
que et puguis
fer l'entrepar
ara jo crec
que el següent pas
és a nivell econòmic
estabilitzar això
és el que anava a dir
a nivell de preus
sí que s'han demanat
moltes vegades
que hi hagi ajudes
des dels organismes
per intentar fer
que el preu
al consumidor
no se li evitant
però perquè
el preu
al consumidor
és bastant més elevat
per al tipus de farines
que no són
tan comuns
en aquest sentit
o sigui
si ens anem a Vietnam
i utilitzem
la farina d'arròs
segurament
serà molt més barata
la que tenim aquí
que la farina aquesta
és més cara
per nosaltres
que no tant el blat
i al final
tots els processos
que hem dit
o sigui
la fàbrica
ha d'estar
desinfectada
de certa manera
ha d'estar
que no contamini
tot el procés
de producció
ha d'estar tancat
per tant
si hi ha un error
en el procés
de producció
no te n'adones
fins que ha acabat
aquest procés
de producció
que ha acabat
tot el baig
també la gent
ha d'estar
molt més educada
o sigui
necessites un personal
que sigui
de formació mitja
no baixa
i tot això
fa que la producció
s'encareixi
en aquests productes
que són més específics
i això
el preu es reparticuteix
a nivell consumidor
per això diuen
que si es podia obtenir
algun tipus d'ajuda
perquè les opcions
sense gluten
no fossin tan econòmicament cares
la població
les acabaria consumint
molt més
i per anar
tancant una mica tona
Anna
aquestes conclusions
aquelles cosetes
que no ens podem
oblidar
doncs
de la secció d'avui
doncs al final
és
no oblidar-nos
que el pa
no és
un enemigo
sinó diria que
és una part molt important
de la nostra dieta
que no li hem d'agafar por
en el fons
si mengem les coses
en moderació
no hem de tenir-li por
a les coses
que mengem
perquè són un complement
de la nostra dieta
que el que faran
seran
fer-nos sentir millor
a nivell organisme
el pa
és un aliment
que realment
és una base de la dieta
però no només
per les seves qualitats
en quant a fibra
i en què
o a carbohidrats
sinó també
en què es pot
conservar molt més temps
pot ser
un aliment
molt més versàtil
que qualsevol altre
que tinguem a la cuina
perquè podem fer
entrepans
torradades
montaditos
podem acabar fent
un munt de coses
amb el pa
pizzos
el que sigui
i que també
donat
aquesta gent
que té
aquesta intolerància
o aquesta
al·lèrgia
al blat
es poden
optar perfectament
per opcions
sense gluten
que avui en dia
estan super desenvolupades
i
tenen
les mateixes
condicions
gairebé
que si menjéssim
el pa normal
el pa
que per una banda
és un aliment
molt especial
i que també
ens agrada molt
perquè
forma part
de les nostres taules
des de fa molts anys
però que
abans era vital
a l'època de la guerra
de la postguerra
estem parlant
d'èpoques
on es va passar
molta gana
on
va haver
molta
mancança
d'alimentació
que no hi havia
gaire bé aliment
i el pa
era gaire bé vital
per poder subsistir
per poder tirar
dia rere dia
perquè
encara que fos pa dur
amb les sopes de pa
amb el que fos
s'apanyaven
i amb allò
construïen
una dieta
que
saludable o no
els donava
alguna cosa
per portar taula
i això va passar
aquí no fa tants anys
sí, sí, totalment
al nostre país
i no fa tants anys
però a vegades
ens oblidem d'això
sí
clar, al final
amb les alternàries
que tenim avui en dia
és fàcil oblidar-se
de la importància
d'aquest aliment
però al final
ha sigut un aliment
i que està
i estarà
vull dir
quan viatges fora
de Catalunya
o vas a diferents llocs
d'Espanya
t'adones de la importància
que té el pa
a les dietes
i de la presència
que té el pa
o sigui
tot arreu on te vas
el pa és el primer
que et posen gairebé
i això és el que ens fa veure
l'importància
d'aquest aliment
vosaltres allà
a Foodies
per exemple
d'entrada
no tenim un contacte
amb el pa
diguéssim
molt agressiu
sinó que
va una mica
a expenses
de la persona
que us vingui
és a dir
perquè la gent
tinc una idea
quan arribes a Foodies
t'assignen taula
o et deixen
doncs
triar taula
i un cop estàs a la taula
tu Anna
també
no és allò
que portis directament
la panera amb el pa
com a molts altres restaurants
sinó que
l'únic
diguéssim
que podria tenir
doncs
cert d'allò
són aquells grisinis
que oferiu
de forma
doncs
de detall
no?
de cortesia
però clar
són grisinis
que estan en una bossa
que en el cas
doncs
que hi hagi una persona
seria que no li afecta
perquè estan
precintats
envesats
i per tant
doncs
no afecten
i després
els plats
que arriben a taula
doncs
ja s'adapten
en funció
de les necessitats
de cada persona
sí
això ho vam tenir clar
des del principi
i a més
quan ens vam certificar
per l'associació de celíacs
vam tenir clar
que havíem d'adaptar
tot el que teníem
que ja ho teníem bastant adaptat
a l'oferta
de gent
que pugui ser celíaca
que pugui tenir intoleràncies
perquè al final
si nosaltres som un restaurant
en el que apostem
per cuidar
tot el tema
de les intoleràncies
alimentàries
de les al·lèrgies
no podíem ser un restaurant
que d'entrada
portés una panera amb pa
perquè al final
el que estàs fent
és contaminar
la taula
i la resta
d'elements
que hi ha a la taula
amb el gluten
imagina't que
una persona entra
i et diu
escolta
sóc celíaca
i li estàs servint
en aquesta panera
o ja està servida taula
aleshores
tot el que toquis
estarà contaminat
amb el gluten
i nosaltres
quan ens vam certificar
o que teníem clar
que ens volíem certificar
el que teníem clar
és que no podíem
oferir el pa
obertament a taula
perquè això faria
que es contamini
i aquesta persona
ja se sentiria incòmoda
de dir
ostres
és un restaurant
que està cuidant
tant les intoleràncies
i les al·lègies alimentàries
i m'està portant
una panera
amb quatre trossos de pac
que m'està fent
que contamini
la taula
contamini
la carta
que estic tocant
i no sé ben bé
el que estic menjant
clar
sí sí
totalment
Anna
per anar acomiadant
l'espai d'avui
deixem que destaqui
una efemèride
i és que
aquest passat mes de maig
en van haver dues
a Espanya
el dia nacional
de l'enfermetat celíaca
es celebra el 27 de maig
però és que a més a més
curiosament
el dia internacional
d'aquesta mateixa
d'enfermetat
es commemora
el 11 de maig
per tant
aquestes dues efemèrides
sobre l'enfermetat celíaca
una a nivell internacional
i l'altra a nivell nacional
es celebra el mes de maig
és a dir
fa poquetes setmanes
d'això
i res
avui doncs
hem pogut dedicar el programa
a parlar una mica més
sobre el pa
sobre aquesta condició celíaca
i res
que un plaer
donar-te a tenir aquí
al programa
que ja feia dies
que no et veiem
i ens ha fet molta il·lusió
tenir-te aquí
gràcies
adéu
gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El nom!
Gaudit!
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de crec en mi i crec.
Expressar-me? Vinga!
Aprendre coses noves. Ok!
Estar al de fer simp i dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no, al de viatjar més, lluita.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin.
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment de fer el pas.
A casa de la feina i al carrer.
Quan anem de festa o al taller.
Parla'm amb el teu accés.
Només hem de començar.
Aprovem-ho en català.
Tu per mi i jo per tu.
I quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat a Catalunya.
Sempre endavant.
I avui és una tarda molt especial per nosaltres,
perquè les tardes de dilluns donem la benvinguda a la Gemma Janer,
que porta l'espai a Xova de Cavalls, l'espai de quinoterapia del programa.
Però avui, per partida doble, és una tarda especial,
perquè hem incorporat de nou el nostre equip de treball,
el Pol Ferreres, que ja havia estat amb nosaltres la temporada anterior,
com a tècnic de so.
i la veritat és que molt contents de tenir-lo aquí a l'equip.
Benvingut, Pol.
Estarà amb nosaltres unes setmanetes
i la veritat és que supercontents de poder comptar amb ell.
El Pol està fent les pràctiques a Ràdio Desbem des de la temporada passada
i molt contents de poder comptar amb ell
i també que jo, d'alguna manera,
puc entrar a la Peixera Gran, que li dic jo,
i estar amb els nostres col·laboradors,
tet a tet, aquí estem més a prop
i també és molt més agradable l'experiència.
Gemma, Gené, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Estic molt contenta de tornar a veure el Pol.
Sí, eh?
I també és això, canviem una mica, no?,
que sempre parlem una miqueta a través del vidre,
la gent no ho veu, però estem parlant a través del vidre tu i ja,
doncs avui conversa més directa, fantàstic.
Sí, sí, no, és que respirem el mateix aire.
Clar, exacte.
I aire d'idees, també, perquè així la complicitat augmenta, també.
I tant.
Molt bé, doncs comencem l'espai d'avui
parlant d'activitats d'aigua sensorial i te?
Què vol dir això?
No, i tea, perdona.
I tea.
Tea.
Clar, jo he associat en anglèix, british.
M'he posat tea, què vol dir el tea?
Ah, trastorns.
Sí, trastorns de l'aspecte autista,
però és veritat que el títol, perquè ho sàpiga la gent que t'ho,
t'imagines,
és un... està en majúscula i llavors ho has llegit tot segons.
Saps què és la segona pífia que faig?
Bueno, no passa res.
Bueno, el divendres, saps quina pífia vaig fer?
Què va passar?
El divendres vaig confondre.
A la femenida del dia,
el dia internacional del papa,
que jo pensava que el papa de Roma tenia un dia internacional,
i vaig dir, bueno, em semblava alguna cosa estrany,
perquè vaig dir, és alguna cosa estrany que el papa de Roma
tingui un dia internacional,
però bueno, vaig dir,
tot és possible,
hi ha un dia internacional dels mitjons que es perden de les rentadores.
Exacte, exacte, vaig dir, tot és possible,
i com que ara el papa és nou,
doncs jo què sé, doncs mira, jo què sé.
Doncs no era el dia internacional del papa,
era el dia internacional de la papa.
De la papa.
De la patata.
I ara mateix amb el te m'he sentit igual.
Clar, he volgut traduir,
dic, bueno, doncs mira,
cavalls, activitat aigua sensorial,
i amb què es fa el te?
Amb aigua, doncs mira, amb te.
No passa res.
Això saps què vol dir?
Que estàs tractant de tants temes que vas,
m'has vist de pressa.
Però et dic una cosa,
després d'una jornada d'equitació intensa,
una taceta de te britànica,
allò un british.
Fantàstic.
Això es fa, a l'hivern és fantàstic,
o sigui, no hi hauria millor opció.
Ara mateix amb aquesta calor, no?
Amb uns glaçons de gel.
Sí.
Té negre amb gel també està bo.
Sí, també, això és veritat.
Sí, sí.
Doncs vinga, arrenquem l'espai d'avui
amb la Gemma Gené.
Bé, benvinguts.
I què, Gemma, per on comencem?
Doncs mira, jo el que us vull explicar avui una miqueta
és això que has comentat abans amb el titular, no?
Que és, avui parlarem...
Sobretot m'ha vingut el tema
perquè he fet tanta calor aquests dies, no?
Que amb els nanos també has d'anar introduint
noves activitats a cavall.
I un tema que funciona molt
és una...
Avui us vull presentar com una proposta
de sessió de quinoterapia
on fem activitats d'aigua
que estan pensades per un infant
que tingui trastorn de l'aspecte autista
perquè l'aigua és un aspecte sensorial
que els calma molt
a part que fa la seva activitat
com qualsevol altre infant
que els refresques i els agrada
fer una activitat a l'aire lliure amb aigua
però en aquest cas també
podem jugar amb aquesta part sensorial
que vinculada al cavall
el que pot resultar és una sessió
molt interessant.
I arrenquem, com sempre, també amb bona música
que ens acompanya sempre amb unes playlist brutals
això és Beach Waves.
que més aviat
de música
torno a acabar a fer una pifia
avui una pifia rere una altra
és que el tio, t'imagines que...
Perdó, eh?
Gemma, estàs fent un programa en contra meva avui o què?
No, és que he pensat
és veritat que el nom
el nom de Beach Waves
sembla que sigui un grup
que ve el primavera a sauna aquesta setmana
Totalment!
Però no
o sigui, és en plan
aquí sí que és en anglès
Escolta'm una cosa
i només és el so
només és el so de l'aigua
per situar una mica
A veure, a veure
per favor
amb la sincronia que hem tingut
amb aquesta temporada i mitja
i avui què estem fent?
És que no sé què estem fent
És perquè s'ha entrat a la peixera
Sí, eh?
Jo he entrat a la peixera
i dic, no ho sé
Mira, doncs...
El Pol s'està rient aquí
amb la Neu
S'està fichant de riure
de pensar aquests panolis
No avançarem
Avui no avançarem
Avui no avançarem
Doncs et diré una cosa
i a mi m'encanta
els beach waves
que dius tu
El so que també
M'encanta
perquè jo quan
estic una mica estressat
que passo episodis
així com d'estrès
d'ansietat
li demano
Alexa, sonidos del mar
Doncs mira, era el que t'hauria posat
I em posa els sonidos del mar
Clar, si m'hagués posat
sonidos del mar
ja has dit
Ok, ok
Aquí ja et dic
Jo accepto
que aquí no hagis vingut venir
però ha sigut
veure com queies
directament
A la galleda
A la galleda
És una activitat sensorial total
El pou més absolut
Avui jo crec que
de tota la temporada
d'aquests 10 minuts
Bé, no portem ni 10
4 minuts de programa
podem extreure ja
un parell o 3 de pífies
Sí, sí
Podríem fer allò
Com és?
Agafant el recul
el rànquing aquest
de pífies de ràdio
No me'n recordo
No sé com es diu
Ja t'ho buscaré
Però sí, sí, sí
Totes les emissores ho fan
Sí, exacte
No és cap novetat
Doncs ja tenim per tu
Sí, sí, totalment
Tornem
Tornem a la piscina
Una relació espacial, va
Sí
A veure
El que us comentava abans
és que aquesta
és collir l'aigua
no perquè sí
sinó perquè la relació
que molts infants
amb trastorn de l'aspecte autista
tenen amb l'aigua
és molt habitual
i a més té una base
sensorial i emocional
que és força interessant
perquè seria com una mica
que els aigua
o sigui, saber per què l'aigua
els crida o els agrada tant
pot tenir des d'una regulació
que és més sensorial
és a dir, els fa aquest contacte
amb l'aigua
o ja sigui banyant-se
o tocant l'aigua
els calma una miqueta
el sistema nerviós
aquesta hiperactivitat
que en alguns casos
poden tenir
ja sabem que
els infants amb TEA
l'aspecte autista
és molt ampli
per tant
pot haver inclús nanos
que tenen una mica d'aversió
però no és
el general
és que els agrada
després també
els aporta una sensació
com molt clara
i previsible
perquè
és com
l'aigua
és com
una sensació
com molt ràpida
toques i et mulles
o fas aquell soroll
és com
una causa
afecta
molt ràpida
i després també
a vegades
amb infants
que són molt sensibles
doncs els ajuda
a sentir
com una
és una necessitat
que els omple
que els agradi
jo per exemple
tinc algun infant
que li agrada molt
regar
això d'obrir l'aixeta
veure com cau l'aigua
regar les plantes
o amb una mànega
això és una cosa
que quan està una mica
desregulat
em serveix molt
perquè el canvi
i després també
hi ha una mica
d'afecte contenidor
en el cas d'una piscina
quan notem
saps allò una mica
aquest concepte
de ventre de la mare
una mica
aquesta aigua
doncs això també
per això els agrada molt
la piscina
normalment són espais
que els agrada molt
i el que t'he dit
t'he avançat una mica abans
aquesta predicció
i control
perquè l'aigua
té una lògica
com molt clara
si la toques mulles
si l'agites esquitxa
si la deixes cau
doncs això
aquest causa
és molt previsible
aquesta interacció
amb l'aigua
i aleshores
això fa que
que sigui
doncs un moment
com molt interessant
i després
el joc sensorial
ja sigui lliure
o significatiu
doncs
el fet d'incorporar-ho
a les sessions
de cavalls
els hi pot
els hi pot
donar aquest plaer
una mica més social
de gaudir
de compartir
de divertir-se
i
que és un tipus
d'activitat
que els joves
amb trastorn
de l'esprit autista
els hi costa
i amb aquest canal
ho aconsegueixen
doncs molt bé
molt interessant
tot
això
sí
això sí
és l'aúnic
jo ja no sabia
si
diria el títol
de la cançó
o no
vull fer un apunt
és la primera vegada
que et poso un efecte sonor
quasi que recordi
per això és normal
que hagis caigut
també en plan
l'última vegada
que va sonar un efecte sonor
en aquesta secció
el vaig portar jo
que eren
els àudios
de Montserrat
és veritat
amb l'aigua
els ocells
les campanes
però per això
és lògic
que hagis pensat
que era música
no no
però molt interessant
l'espai
perquè al final
avui
el que ens vol transmetre
també la secció d'avui
és aquesta immersió
que hem fet
inicial
amb l'aigua
perquè
pot demostrar
també
que
una cosa
com pot ser
l'aigua
com pot ser
el soroll
de l'aigua
el foc
tot això són
coses essencials
que ens generen
coses
que ens
emotiven
que també
acció-reacció
això que comentaves abans
activem els sentits
en el fons és això
totalment
i passem a parlar
de quins serien
els objectius generals
d'una sessió
d'equinoterapia
amb activitats d'aigua
perquè clar
si hem presentat
aquest element
doncs ara anem a veure
com el podem implementar
en aquestes sessions
exacte
sempre ja sabeu
que si us
jo sempre
introduixo elements
però vinculats
una miqueta
al que serien
les sessions
d'equinoterapia
aleshores
si preparem
aquesta sessió
pensant
en una
activitat
regular
que faci
en el Pony Club
el que plantegem
primer de tot
són una mica
els objectius generals
per què fem
aquesta sessió
aleshores
en aquest cas
seria
fomentar
això
la regulació
sensorial
i emocional
d'aquest infant
treballar una mica
el vincle
i la comunicació
verbal o no verbal
a través d'aquest joc
amb l'ús de l'aigua
també
estimular una mica
el sistema
proprioceptiu
vestibular
i tàctil
és a dir
tots aquests
el nostre cos
una mica
on acaba
i on comença
i aquesta interacció
amb l'aigua
d'apropar-nos a l'aigua
de jugar amb ella
una miqueta
ser conscients
del nostre cos
també
i després
afavorir una mica
l'exploració
del medi
l'autonomia
dins d'un entorn
segur
és a dir
aquest nen
es desplaçarà
per la pista
sigui muntat
o peu a terra
per anar a tocar
a l'aigua
per anar a jugar
és a dir
és un espai
d'experimentació
sensorial
però que
el que es tracta
és que es diverteixi
això són els objectius
com ho farem possible
amb quin material
primer
clar jo
mentre parlaves
jo pensava
home
com ho fem això
necessitarem un xivrell
necessitarem algun espai
on tenir l'aigua
sempre que es prepara
una sessió de quinoterapia
a vegades fem activitats
que poden no tenir material
però en aquest cas
sí que n'hem de tenir
el primer de tot
és un cavall
amb una cella
o amb una manta
preparat
això és principal
en el meu cas
però després
el que farem
és tenir
recipients amb aigua
podem tenir
cobells més petits
galledes
també tenir esponges
regadores petites
pilotes d'aigua
globus
per posar-hi aigua
si cal
després també
podem tenir
com cintes
com per marcar una mica
el circuit
o les activitats
delimitar una mica
exacte
que això
poso cinta
però també pots fer
una
una ratlla de sorra
exacte
com la pista
és de sorra
pots fer una ratlla
i després pots tenir
també a vegades
això ja és més
de 13
alguna tovallola
alguna roba
de canvi
si aquell nen
tu els expliques
als pares
que aquell dia
faràs aquella activitat
doncs que porti
una samarreta nova
perquè així
et pots mullar bé
i a ritme de conga
anem a conèixer
com s'estructuraria
aquesta activitat
perquè clar
tot requereix
també d'una estructura
d'un procés
més que mecanitzar
generar com una espècie
de
no sé si
gincama
però
saps com
m'ha recordat una mica
això
les gincames
que ens feien a l'escola
exacte
quan hi havia
aquestes èpoques
de calor extrema
que dius
ostres què fem
doncs mira
tenim la canalla així
ara passen per l'aigua
ara passen per les bicicletes
ara passen una prova
exacte
és tot això
doncs es tractaria
exactament d'això
en el cas de
sempre et comento
també
que a la quinoterapia
les sessions estan estructurades
ja per tenir una mica
del mateix terapeuta
nosaltres podem avançar
i treballar uns objectius
en cada fase
però sobretot
en el cas dels nens amb autisme
els va molt bé
tenir un ordre
d'acord
tu jo per exemple
el que sempre és
com més nou
o imprevisible
és el moment
que estem a la pista
que tenim activitats noves
que jo sempre els anticipo
però sempre comencem
una miqueta
amb l'acollida
i amb el ritual d'inici
que és anar a buscar el cavall
preparar-lo
saludar
raspallar-lo
donar-li una miqueta
de preparar
també
posar la manta
posar les regnes
una miqueta
saludar-lo
i aleshores el nen
és com
perquè pensem
que els nanos
venen de mitja hora
en cotxe
que venen de l'escola
és el moment
de baixar-los
i que estiguin
com més concentrats
amb el cavall
després
el que fem
és ja
un cop
tenim tot preparat
anem cap a la pista
i aleshores
aquí és on
comencem
a preparar l'activitat
doncs fins aquí
tindríem
el procés d'acollida
de recepció
d'arrencar una mica
amb l'activitat
i ara sí
que començaríem
a jugar una mica
exacte
i aquí
sobretot m'agrada
diferenciar
que jo a vegades
ho utilitzo
bastant
a la mateixa sessió
o pot haver-hi
una sessió
que sigui tot muntat
o un altre peu a terra
però en aquest cas
faríem
dos activitats diferenciades
que era
una muntata
sobre el cavall
que en aquest cas
comencem
amb una miqueta
de passeig tranquil
perquè relaxi tal
i de llavors
comencem
a introduir
activitats amb aigua
això
doncs li facilitem
una regadora petita
perquè comenci
a regar una mica
el cos del cavall
el pots girar d'esquenes
i que comenci
a regar una mica
la grupa
jugar amb aquesta
aigua
que cau a sobre
del cavall
també podem fer
que agafar una pilota
que estigui molla
i anar-se-la passant
amb el terapeuta
per damunt
o per darrere del cavall
i que vagi notant
en plan
la soquem una mica
tornem a passar-nos-la
l'altra cosa
que és divertida
és per exemple
portar un got
de plàstic
o un recipient de plàstic
a sobre del casc
aguantar-lo
perquè no se li vessi
l'aigua
també és una miqueta
de prova
en què ell ha de fer
una mica d'equilibri
però també si se li cau
doncs està refrescant
està content
una altra cosa
que a mi m'encanta
perquè jo sóc una nena petita
amb això
són les pistoles d'aigua
en plan
fem una mica de batalles
en plan
sempre sense molestar
sense tirar la cara
però és una activitat
que els agrada
o fer punteria amb l'aigua
tu els hi poses una diana
i llavors van mullant cap allà
això també és molt divertit
o per exemple
apropar-se
en algun covell
que estigui una mica alt
omplir ampolles
i per exemple
anar a regar
algunes plantes
del voltant de la pista
o anar a deixar les ampolles
és una miqueta
simplement són activitats
molt senzilles
però que en alguns casos
li requeriran
més joc, més divertit
més punteria
i en altres casos
doncs seran com més
una miqueta més d'equilibri
o de prova
així de repte
doncs aquestes activitats
sobre el cavall
que com deia
passen des del passeig tranquil
fins a jugar amb l'aigua
amb pilotes
amb pistoles
omplir ampolles
al final doncs
és generar
aquest entreteniment
no?
mitjançant
doncs
a l'aigua
al cavall
i també la persona
doncs que està allà
amb ells
que també col·labora molt
i tant
i a més
sempre
a totes aquestes activitats
tu tens com si diguéssim
una llista
que t'has preparat
però jo amb els infants
amb autisme
clar
ells no
no són capaços
a vegades
de demostrar-te
què els agrada més
o què no
verbalment
aleshores
quan tu fas una activitat
saps el que li està agradant
doncs
ho allargues
i alguna activitat
que no li agrada
la retires
saps?
per això és molt important
tenir com una mica
de ventall ampli
hem parlat ara
les que hem fet
muntat a cavall
ara passaríem
agafem l'infant
el fem baixar del cavall
i aleshores
el porta
com si diguéssim
de la cabassada
amb la corda
i es desplaça
per la pista
que podem haver fet això
com una espècie
de gincama
en què per exemple
si la pista és rectangular
en un costat
tenim una zona
de covells d'aigua
que té que anar allà
a recollir
doncs per exemple
tenim pilotes flotant
o tenim alguna cosa
que ha d'agafar
amb la boca
per exemple
en allò que es fa la poma
o coses així divertides
doncs per exemple
i sense deixar anar el cavall
i potser per exemple
desplaçar aquesta poma
fins al covell
que està a l'altra punta
de la pista
això seria un altre
un joc
després també seria
fer jocs com d'esquitxar
no?
veure allò típic
quan tires una pedra
saps d'Amélie
que tires la pedra
i rebota?
exacte
doncs provar-ho això
si fer-ho amb una pilota
amb aquestes de goma
que reboten molt
o fer-ho d'alguna manera
perquè ell experimenti
aquest desplaçament
una mica lateral
que seria de l'aigua
i després també
en algun cas
també demanar-li a ell
que et demani
fer alguna activitat
o compartir algun moment
i que això sigui
un contacte verbal
a través dels gestos
o sigui
utilitzar aquesta comunicació
perquè ell et faci jugar
amb aquesta aigua
però ja et dic
del que es tracta
sobretot és això
que s'ho passi bé
i que es diverteixi
i adaptar-ho
doncs
seguim l'espai d'avui
Gemma
ja doncs
per anar
tancant una mica tona
i per saber una mica més
sobre
sobre aquelles qüestions
doncs divertides
i refrescants
perquè també
el cabell s'ho ha de passar bé
i tant
a més pensa que
els cavalls
una cosa que a mi m'agrada molt
ara de l'estiu
que és per tancar
i que als infants
també els agrada
i sobretot també
entra a l'aigua
que és
quan hem acabat
de menjar el cavall
que li hem tret ja
la manta
hem guardat la cella
a les regnes
el portem a l'espai
de la dutxa
que és
hi ha unes dutxes
pels cavalls
i al poni club
i llavors allà
comencem a jugar
una miqueta també
amb el cavall
a refrescar-lo
perquè ells també
les temperatures
segons a quina hora
si estan una hora
a la pista
trotant
o fent activitat
els hi va
els hi senta
fantàsticament
i és una bona manera
també
com de reflectir
aquest nen
veure com el cavall
també es diverteix
ell s'ha mullat
ell ha jugat
i també
podem compartir
aquest espai
amb el cavall
o sigui que ja et dic
és una molt bona sessió
ara a l'estiu
que ve
i a mi
ja la tinc preparada
per posar-la en marxa
aquest proper cap de setmana
que bé
perquè nosaltres també
comencem a tenir calor
com comentaves
comencen a pujar
les temperatures altes
elevades
entenc que el cavall
més o menys està
de temperatura
com nosaltres
o més elevat
és més elevat
els cavalls
normalment estan
a 38 graus
o 38 i mig
o així
per això també va molt bé
quan s'utilitzen
tu el muntes
a cavall
a pell
per exemple
va molt bé
per relaxar
la musculatura
i tal
perquè és com si fos
una esterilla de calor
d'aquestes elèctriques
són més altes
ells tenen
la temperatura més alta
però també estan acostumats
a viure a l'aire lliure
amb la qual cosa
s'autoregula
molt millor que nosaltres
es passen tot el dia al camp
o sigui que
que bo
super interessant
ja ens ha vingut
de gust
ara doncs
fer una bona remullada
ahir a més
van obrir la piscina
de fora
per això vaig pensar
que era en plan
i és allò de dir
ostres mira
ja tinc ganes
d'estrenar la piscina
i de dir
vinga anem allà
esquitxar-nos una mica
jugant a l'aigua
a més ara han fet la petitona
sí
molt cucà
molt cucà
per la canalla
la gran pels adults
fantàstic
genial
és genial
Gemma Gené
moltes gràcies
per estar amb nosaltres
una tarda més de dilluns
tornem la setmana vinent
no
val
perquè m'he enterat
que és festiu
és veritat
és la segona pasqua
però
jo anava a fer programa
jo soc una persona tan alegre
que m'ha dit
una de les col·laboradores
l'Anna Pobeda
que ve a fer l'espai de cuina
em veia i em diu
la setmana que ve
no no
tens tota la raó
i jo
com que no
i jo
doncs no
mira
és igual
ens vèiem 15 en dues setmanes
dues setmanes
fantàstic
vinga una abraçada
que vagi bé
adeu
i fins aquí
el refugi d'avui
moltíssimes gràcies
a tota la gent
que ha fet possible
el refugi
d'avui dilluns
2 de juny
avui hem parlat
d'actualitat
de música
d'art
hem fet una bona tertúlia
d'art
amb la Imma Boronat
i a la segona hora
hem parlat
de foodies
de cuina
amb l'Anna Pobeda
on avui
el protagonista
ha estat
la Salia Kia
i hem acabat
el programa
amb l'espai
i això va de cavalls
amb la Gemma Gené
nosaltres com sempre
tornem demà dimarts
amb més actualitat
amb més música
i amb més refugi
que vagi molt bé
que sigueu molt feliços
adeu-siau
amb l'espai