de la nit a 3 de la matinada, amb accés gratuït per les persones disfressades i adreçada a majors de 16 anys. La batllada, organitzada per l'Agrupament Escolta i Guia Martin Luther King, comptarà amb els 16 Dinyo i Tsikos i tindrà com a temàtica les sèries de la infància. El plat fort arribarà el dissabte 14 de febrer amb la rua i el concurs de disfresses.
Les comparses es concentraran al Parc Sagrera entre les 4 i 3 quarts de 5 i iniciaran la rua fins al Parc Maragall, on es faran les actuacions i lliurament de premis. El concurs compta amb quatre categories, individual, grup, comparsa i comparsa escolar. Aquesta última es reservada a les AFA de les escoles del municipi. Cada modalitat disposarà d'un temps màxim d'actuació segons la seva categoria.
I en educació, les aules d'estudi de la Biblioteca Joan Margarit i del Centre Cívic Soledat Sants i Serafini encaren aquest cap de setmana els últims dies d'obertura abans del tancament definitiu del servei. Previst pel diumenge 25 de gener amb la finalització del dispositiu especial activat durant el període d'exàmens.
Durant aquests darrers dies, la Biblioteca Joan Margarit obre cada dia de 10 a dos quarts de dues i de 4 a 10 de la nit, mentre que el Centre Cívic Soledat Sanzi Serafini manté l'obertura de dilluns a diumenge de 10 fins a les dues de la matinada. Els espais estan habilitats des del mes de desembre per facilitar l'estudi i la preparació de proves acadèmiques. Amb el tancament del servei aquest 25 de gener conclou el període extraordinari d'aules d'estudi habilitades durant les setmanes d'avaluacions i aquest cap de setmana és l'última oportunitat per fer-ne ús.
I en educació, també, l'alumnat de l'IFP Antoni Algaró de Sant Just ha aconseguit una destacada victòria en la darrera edició de les 24 Hores d'Innovació, una hackató d'àmbit català on han participat més de 1.000 alumnes de 300 centres educatius. L'equip santjustenc s'ha endut el primer premi en el repte proposat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, després d'una intensa jornada de treball ininterromput.
El repte consistia a dissenyar un canal comunicatiu i una estratègia de màrqueting per una nova línia ferroviària. Els alumnes de l'Antoni Algaró van presentar Ona, un personatge creat mitjançant intel·ligència artificial que gestiona xarxes socials i publicitat per millorar la imatge de la xarxa de transport. El projecte va destacar per la seva viabilitat i capacitat de resposta a les necessitats reals de l'empresa. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als botllets insularis i a l'informatiu complet. Fins ara.
Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugi.
Va, va, va, que ja hem arribat el divendres, ja estem al final de la setmana i estem a les portes del cap de setmana, que sé que molts de vosaltres ja teníeu moltes ganes. Però va, ens deixem de rotllos i tanquem la setmana per tot lo alt amb un gran programa del refugi. Descobrim el menú del dia, anem amb el sumari, va.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el cara a cara amb la Nora i la Laia, després l'espai de nutrició amb l'Albira, seguidament bit a bit amb el Sergio Fernández i tota l'actualitat del món del videojoc. I posarem fi amb la tertúlia esportiva de la setmana amb l'Àlex Masdeu i el Joel Font. I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
Els trens de rodalies i regionals han tornat a circular aquest divendres a Catalunya després de dos dies sense servei, arran del greu accident ferroviari de Gèlida. La represa ha estat progressiva i amb alguns retards, especialment a primera hora del matí, amb demores que han arribat fins als 30 minuts. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha assegurat que el servei funciona amb relativa normalitat, tot i que es mantenen afectacions puntuals a diverses línies.
A última hora hem tingut que l'R1 la circulació s'ha tornat a interrompre entre Massanet i Blanès per un desprendiment de terres i Renfe ara treballa per habilitar un servei alternatiu per carretera. En aquest mateix corredor els trens circulen per via única entre Badalona i Mungat.
A l'R4 es manté un servei alternatiu per carretera entre Sant Vicenç de Caldés i Martorell, mentre continuen les tasques al punt de l'accident. El govern manté fins dimecres els reforços de transport, la gratuïtat de la C32 i la suspensió de la zona de baixes emissions.
Segons l'informe provisional de la CIAF, el maquinista del tren accidentat a Gèlida només va tenir 5 segons per frenar abans del xocar amb el mur de contenció que, presumptament, estava caient per acumulació d'aigua a causa de les fortes pluges. La investigació, però, continua oberta.
La P7 reobrirà parcialment el trànsit en sentit sud a l'altura de Martorell de mà dissabte a les dues del migdia. Segons el Servei Català de Trànsit, s'obrirà en un únic carril dels tres existents, un cop superat el pic de l'operació sortida del cap de setmana.
El tall es va decretar dimecres arran del risc d'esfundament d'un mur de contenció, el mateix que dimarts va provocar l'accident mortal a Rodalies a Gelida. Trànsit insisteix que es tracta d'una mesura de seguretat viària i adverteix que la restricció parcial durarà encara diversos dies a l'espera de decidir la solució tècnica. Mentrestant, les rutes alternatives han assumit el trànsit desviat amb relativa normalitat, tot i que la C32 Sud ha doblat el volum de vehicles.
Trànsit alerta que aquesta tarda el trànsit es pot complicar per l'operació sortida.
La Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris apunta que la causa del greu accident ferroviari de Damus a Còrdoba podria haver estat la fractura prèvia d'un carril en una soldadura. Segons un informe preliminar, aquesta avaria hauria provocat el descarrilament del vagó 6 del tren Írio.
que posteriorment van veïr la via contrària i va col·lisionar amb l'àlvia, causant 45 víctimes mortals. Els investigadors han detectat marques similars a les rodes dretes de diversos vagons compatibles amb l'impacte contra un carril ja trencat.
Aquestes marques també apareixen en altres trens que havien passat pel mateix punt hores abans, fet que reforça la hipòtesi que la via ja estava defectuosa abans del sinistre. La comissió subratlla que es tracta d'una hipòtesi de treball i que les causes exactes de la fractura s'analitzaran al laboratori. L'informe final, que pot trigar mesos, serà l'únic amb conclusions definitives.
I justament avui l'Audiència Provincial de Coruña absol l'excàrrec de DIF, Andrés Cortavitarte, que havia estat condemnat pel descarrilament de l'àlvia en Grois l'any 2013. El tribunal, però, manté la condemna de dos anys i mig de presó al maquinista Francisco José Garzón,
per imprudència greu en la mort de 79 persones i lesions a 143. Segons la sentència que es ferma, la causa del sinistre va ser la desatenció continuada del conductor, que no va frenar a temps en la corba de Grandeira mentre parlava per telèfon amb el revisor. L'audiència considera que Cortavitarte va actuar d'acord amb els estàndards vigents i que no es pot provar una omissió concreta que hagués pogut evitar l'accident.
Tot i això, la resolució inclou un vot particular d'una magistrada que discrepa i defensa que sí que hi havia l'obligació de fer una avaluació completa de riscos. La sentència també confirma indemnitzacions que superen els 22 milions d'euros.
Zelensky anuncia una primera reunió a tres bandes entre Ucraïna, Rússia i els Estats Units per negociar un possible alto al foc. La trobada serà aquest divendres i dissabte a Abu Dhabi i és fruit d'una reunió de debòs entre el president ucraïnès i Donald Trump, que tots dos han qualificat de positiva. Zelensky ha dit que la voluntat d'aturar la guerra hi és, però que la decisió final depèn de Moscú.
També ha remarcat que, malgrat les converses diplomàtiques, Rússia continua bombardejant diàriament civils i infraestructures energètiques. Per la seva banda, Trump ha assegurat que la reunió ha estat bona, però ha advertit que encara queda camí per recórrer. Zelensky, a més, ha anunciat un acord amb Washington perquè els Estats Units ofereixin garanties de seguretat a Ucraïna un cop acabi la guerra.
El principal bloqueig continua sent la regió del Donetsk, controlada majoritàriament per Rússia, que exigeix la retirada ucraïnesa de la part que encara manté Kif. Mentrestant, el país pateix talls elèctrics de fins a 12 hores i temperatures extremes en zones on els termòmetres poden baixar fins als menys 17 graus sota zero.
I acabem amb cultura. El Canet Rock 2026 ja té el seu cartell definitiu i es celebrarà el dissabte 4 de juliol al Pla d'en Sala a Canet de Mar. Entre els caps de cartell hi trobem figaflaues, The Dietz, 31 fam, Ginestà, Buus, Els Caterres, Doctor Prats, Els Amics de les Arts i també la fúmiga que tanquerà el festival amb l'actuació Veient Sortir el Sol. La gran novetat és el debut de la Ludwig Band, un dels grups revelació d'aquest últim any, i també el de Maria Jaume, que porta...
el seu pop indie electrònic al festival. Les entrades estan pràcticament exaurides, ja se n'han venut més de 20.000 entrades. Ara anem amb la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
El Carnesoltes 2026 de Sant Just arrenca amb Festa Jove i culmina amb la rua i el concurs de disfresses. El Casal de Joves acollirà la celebració del 7 de febrer i el dia 14 hi haurà un recorregut festiu fins al Parc Maragall. Últim cap de setmana per aprofitar les aules d'estudi municipals. La Biblioteca Joan Margarit i el Centre Cívic Soledat Sants tancaran el servei especial el 25 de gener.
I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Carlos Alcaraz ja és als vuitens de final de l'Open d'Austràlia després d'imposar-se amb autoritat el francès Corentin Moutet per 6-2, 6-4 i 6-1. El Murcià només va patir el segon set quan Moutet li va trencar el servei i es va avançar, però Alcaraz va reaccionar i va tancar el parcial. Ara s'enfrontarà a Tommy Paul, que ha passat de ronda per la retirada d'Alejandro Davidovich, lesionat de l'esquí tibial.
I aquest cap de setmana arriba carregat de futbol. Dissabte a Mestalla l'Espanyol s'enfrontarà al València a un quart de cinc de la tarda en un enfrontament clau per als de Manolo González per tornar a la senda de la victòria. Diumenge el protagonisme serà pel Barça Oviedo, també a un quart de cinc. Els de Hans i Flick tornen al Camp Nou després de més d'un mes. L'objectiu culer és tornar a guanyar i refer-se després de la derrota a Anoeta. I per tancar la jornada dilluns a les nou del vespre el Girona rebrà el Getafe.
Fins demà!
I el Barça ja té tancat el fitjatge del davanter egipci Hamza Abdelkarim, de 18 anys. Segons fons del club, l'operació es va concloure ahir dijous i es tracta d'una sessió des de l'alt Al-Ihi fins al final de temporada amb opció de compra per una xifra que no superaria els 3 milions d'euros, tot i que en variables l'operació podria arribar als 5 milions. Ara només falta l'anunci oficial i que Abdelkarim viatge a Barcelona per passar la revisió mèdica abans d'incorporar-se al Barça Atlètic.
I ara presentem la cançó del dia.
Avui anem amb un reggaeton, que fa molt que no posem un, i tot i ser en general una mica controvertit, amb haters i amb admiradors, la realitat és que n'hi ha cançons que, per començar a animar-nos al cap de setmana, ens van molt bé. Una història que ens parla d'una història, una cançó que ens parla d'una història d'atracció, amb una connexió immediata, d'una química sense excuses. És una d'aquelles cançons que no en transmeten...
És una d'aquelles cançons que transmeten intensitat i impuls, però també un desig clar de permanència. No és només una aventura, sinó que és la sensació que aquesta persona pot quedar-se per molt de temps. El missatge central és molt directe. Quan hi ha connexió de veritat, la resta és igual. La cançó insisteix en aquest punt, que no importin les opinions externes, que el que compta és el que passa entre dos quan el món queda fora.
A més, hi trobem una barreja d'atracció i vulnerabilitat. El narrador no amaga, que està envoltat, atrapat en aquesta energia i que està disposat a moure's, canviar rutines i trencar plans només per veure aquesta persona especial. I pel que fa al cantant, estem davant d'una de les figures més sòlides del panorama urbà actual, un dels grans referents del gènere i amb un estil inconfusible. La seva manera d'interpretar és molt natural i, juntament amb els ritmes que utilitza, fa que totes les seves cançons siguin un èxit.
Com sempre, us deixo tres pistes per qui intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 2021. L'artista té 32 anys i és de Puerto Rico. I el sobrenom d'aquest artista és Young King. Què? Com ho tenim? Jo crec que prou fàcil, així que va. Que soni, experimento de Mike Towers.
Me tienen vuelto. No lo puedo negar. No lo puedo negar. Me tienen vuelto.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Doncs això ha estat experimento de Mike Towers i és un temacle, la veritat, per abans de començar el cap de setmana que ja n'hi ha ganes. Però va, ara ens toca baixar una miqueta les revolucions i anem amb l'efemèrida del dia.
Avui, 23 de gener, és el Dia Mundial de la Llibertat, una data que ens convida no només a recordar, sinó, sobretot, a reflexionar, a pensar què vol dir ser lliures, què implica realment la llibertat i per què continua sent una de les conquestes més fràgils i valuoses de qualsevol societat. La llibertat no és només l'absència de cadenes visibles, no és només poder votar, poder parlar o circular sense restriccions. La llibertat més profunda i també la més vulnerable és la llibertat de pensament,
La capacitat de formar una opinió pròpia, de qüestionar allò que se'ns presenta com una veritat absoluta i de no acceptar consignes sense reflexió. És el dret a dubtar, a equivocar-nos, a canviar d'opinió. És el fonament de qualsevol democràcia viva. Vivim en temps convulsos, marcats per la incertesa, la por i la polarització. En aquests contextos, els discursos simples i populistes guanyen terreny.
Les idees totalitàries i extremistes reapareixen disfressades de solucions ràpides, prometent ordre, seguretat o identitat a canvi de drets, pluralitat i llibertat. La història ens ha ensenyat massa vegades que aquest intercanvi sempre acaba malament.
Quan es renuncia a la llibertat per por, el que s'obté no és protecció, sinó submissió. Defensar la llibertat avui no sembla significar grans gestes, sovint comença amb actes quotidians, amb actes petits, informar-se de manera crítica, escoltar opinions diferents, rebutjar l'odi com a eina política, no normalitzar la censura ni la deshumanització de l'altre. Vol dir entendre que la llibertat pròpia només és real si també ho és la dels altres, especialment la dels qui pensen diferents de nosaltres.
La llibertat que avui gaudim no ha estat gratuïta. Ha costat lluita, repressió, exilis, presó i també vides. Ha costat generacions que van resistir quan expressar-se era un risc i pensar diferent era un delicte. Oblidar-ho ens fa vulnerables i recordar-ho ens fa responsables. Per això hem de seguir tenint clar el nostre compromís amb el pensament crític, amb la pluralitat i amb la dignitat humana. Un compromís per no caure en la comoditat de les certeses imposades ni en la seducció de l'autoritarisme.
Perquè la llibertat no es perd de cop, es va difuminar lentament quan deixem de defensar-la. Fem una petita pausa publicitària i arrenquem amb les seccions d'avui.
Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dona el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I ara arrenquem les seccions d'avui amb el cara a cara amb la Nora i la Laia. Hola, bona tarda, què tal? Nora, Laia, com esteu? Hola, bona tarda. Molt bé. Què, avui de quin tema parlarem? Avui què ens toca parlar?
Al programa d'avui parlarem de les dones més importants que van contribuir a la ciència. Comencem amb un nom que coneix tothom, Marie Curie. Molt bé. Nascuda a Polònia el 1867, va haver de marxar a París perquè el seu país les dones tenien prohibit anar a la universitat. Allà, amb grans sacrificis econòmics, es va llicenciar en física i matemàtiques.
I és allà on va conèixer el seu mèrit, Pierre Curie. Junts van formar un duell agendari que va descobrir dos elements nous, el poloni i el radi. Però la seva carrera va anar molt més enllà. Va ser la primera dona a guanyar un Nobel i l'única persona en rebran dos en categories científiques. Va guanyar a física el 1903 i a química el 1911. Fins i tot va haver de lluitar perquè el premi també li donessin a ella perquè inicialment el volien premiar només els homes.
Durant la Primera Guerra Mundial va crear les petites curis, unitats mòbils erratgics que permetien localitzar bales i metralla als soldats. Salven milers de vides. Va morir el 1964 de leucemia, un tipus de càncer, per exposició a la radiació pel seu llegat viu avui en els tractaments contra el càncer. De fet, encara avui els seus diaris de laboratori són radioactius i cal una protecció especial per llegir-los.
Una altra dona clau, però molt menys reconeguda en el seu moment, és Rosalind Franklin. Va ser una química i cristalògrafa anglesa i es va especialitzar en la difracció dels ràgios èquics per veure la matèria a nivell atòmic. La seva feina va ser vital per entendre la RN, els virus, el carbó i el grafit, però tothom la recorda per la famosa fotografia 51. Aquesta imatge revelava per primera vegada la forma de doble hèlix de l'ADN. Va passar més de 100 hores d'exposició als ràgics per aconseguir aquella única imatge perfecta.
El més trist és que de la seva feina es va utilitzar sense el seu permís per publicar el model de baix gènere, o sigui, no, perdó, de l'ADN el 1953. Mentre els seus homes rebien el Nobel, el 1962, ella va quedar amb l'Orbit, en part perquè era una dona i perquè va morir només amb 37 anys. Avui és coneguda com la mare de l'estructura de la vida. Molt bé, doncs sí, sí, dos bones històries per començar. Passem a la tercera. Quina és la tercera gran dona?
Passem ara a una dona que encara avui és un referent mundial, que és Jane Goodall, nascuda el 1934 a Londres. Des de petita ja sentia passió pels animals i el 1960 va marxar a una reserva de Tanzània per estudiar els ximpancers. Al principi la gent deia que una dona jove i sola a la selva no sobreviuria ni una setmana.
El més sorprendent és que hi va anar sense formació acadèmica prèvia, però amb una paciència extraordinària va demostrar que els ximpancers fabriquen eines, una capacitat que es crea que era només dels humans. També va documentar les seves emocions complexes i vincles socials. Va descobrir que tenen personalitat i que com nosaltres podem ser generosos o agressius.
El seu mètode d'humanitzar els animals, posar l'ús noms, va canviar la primatologia per sempre. Avui, Goodall és una de les veus més respectades contra el canvi climàtic i viatge tot l'any portant un missatge d'esperança i responsabilitat cap al planeta. Ella diu que encara som a temps de canviar les coses i si cadascú de nosaltres fa un petit gest cada dia.
I de la natura ens anem a l'espai amb Katherine Johnson, la calculadora humana, li deien així, i ella va ser la matemàtica que va calcular les trajectòries per al primer nord-americ a l'espai i per l'arribada d'Apolo 11 a la Lluna. Fixa't si era bona que l'astronauta John Glenn va demanar que ella revisés a mà els càlculs de l'ordinador abans de la seva òrbita al voltant de la Terra.
Tot i que en un entorn marcat pel racisme i el masclisme, la seva brillantor en geometria analítica va trencar totes les barreres. La seva història va arribar a tothom gràcies a la pel·lícula de figures ocultes, posant-hi fi a dècades de silenci sobre el seu paper essencial a la NASA. Va arribar a veure fins als 101 anys, veient com el seu treball inspirava noves generacions de dones científiques. Molt bé, doncs sí, sí, va ser una dona longeva, 101 anys, es diu Anaviat, i ara ja tanquem amb l'última dona, no?
Sí, viatgem fins a l'Antigüetat per conèixer Lipàcia d'Alexandria, una de les primeres científiques amb el registre detallat. Al segle IV, Egipte ja destacava com a matemàtica, astrònoma i filòsofa.
Va arribar a dirigir l'escola Platonina d'Alexandria, on ensenyava a estudiants de tot l'imperi romà. Se li atribueix milions a l'astrolavi i la intervenció de l'hidròmetre per mesurar densitats de líquids. Fins i tot va col·laborar amb el seu pare en el comentari de textos clàssics d'Audesides. Era una dona que creia la raó per sobre de tot en un món que s'estava tornant molt fosc.
Malauradament, la seva brillantor va ser vista com una amenaça en temps de tensions polítiques i religioses, i va ser assassinada al 415 per una turba fanàtica. Heu vist el gran símbol de la llibertat de pensament i de la resistència de la ciència davant l'intolerància. I gràcies, avui en dia hi ha moltes dones fent coses científiques, gràcies a elles, i elles han inspirat a milions de dones per fer coses científiques. Molt bé, i a vosaltres, Nora i Laia, us agrada la ciència o aneu més pel camí de les lletres?
Jo crec que vaig més pel camí de les lletres. Les dues, eh? Sí. Bueno, no passa res, però al final aquestes dones, a part de ciència, és el que heu dit avui, també van obrir moltes portes en general als estudis i a oportunitats laborals, així que moltes gràcies per portar-nos aquests testimonis i ens retrobem la setmana vinent. Gràcies, fins la setmana vinent. Adéu, gràcies. Adéu.
I ara posem una cançó, anem amb Fa Dias, The Day, The Diets.
Queda esperar per ajuntar Menorca amb Barcelona. Quan tardarà en arribar l'estiu que tant ens dona. Té sa galeria cremada de tant de veure fotos nostres. Visca en una via trucada.
i no ho puc aguantar. Fa dies que et penso, ja fa dies que estem separats, segur estic tot enlluny, quan tornaré a estar al teu costat. Fa dies que et penso, ja fa dies que em dones pel cap, només tinc ulls per tu, i papalló n'està enamorat, perquè saps que fa dies que et penso,
fa dies que estic esperant. Perquè saps que fa dies, fa dies, fa dies, fa dies, fa dies m'estic pladejant. I jo tot recordo fent-me petons a sota l'aigua. I deies que sempre i per sempre aquella cançó jo recordava.
Estàs fred i se'm va anar sol, vas agafar un nòvio cap a casa de tu tot jo. Ja n'estic fred i sé que queda poc, per tu comptant dies des de l'últim cop. No puc evitar, se'm va l'acostum, enamorar-me cada estiu d'un català com tu. Ei, pujo per Sant Joan, caem a l'imperi com cada any.
Fa dies, ja fa massa dies, fa dies que estic esperant. Perquè saps que fa dies, fa dies, fa dies, fa dies, fa dies ho estic planejant. La Kiki, de Saez, de Mataro a Menorca. Kiki, do you love me? Me preocupo aquí. I seguim amb una mica més de música, anem amb la platja de Stay Home. La platja de Stay Home.
El Teteo. Jo, jo, jo, jo, jo, jo. Jo vull anar a la platja amb tu i fer l'amor després dinant plats bruts. Tardeo de mojito, Teteo malbenito, són bones vibes tot el que faig amb tu. Perquè només puc pensar amb tu i tu i tu.
Si això s'acaba tindré el cor trencat Et passaré a recollir Per anar a la cala d'ahir I menjarem calipo Cerveja i solesito Fins que se'ns faci de nit
Ja està tot ready per sortir, i tu portes el pareo de vestit, i sona despacito, flotant com un manguito, to, to, to, to, fins que s'acabi la nit. Jo vull anar a la platja amb tu, i fer amor després dinant plats bruts, tarde o de mojito, tete o malvenito, són bones vibes tot el que faig amb tu, perquè només puc pensar en tu.
Ja ja no que ha passat, crec que m'he enamorat Si això s'acaba tindre el cor trencat Amore, tu i jo serem portada de la core Que fa molt de temps que estic amb la sola I ara només puc pensar en tu i tu i tu i tu i tu
Gràcies.
Tardé en aprender a olvidarte 19 días y 500 noches, más la mía como dos días, ya no verá iPhone D en el coche, ya anoche. Vi tu story con esa canción, que era solo de nosotros dos, y yo pidiéndole a Dios, porfa, dame un motivo para no tenerlo.
Bona nit.
que eras solo de nosotros dos. Ya, ya, ya me advirtieron, cuidado que pegás como coto, yo como un loco fui por ti. Ahora de nuevo ambos con los corazones rotos buscando la forma de huir. Y es que por mucho que pasen los años y ya no estés aquí, yo solo podré verte como mi Lady Madrid.
I ara arrenquem amb la secció de l'Albira. Anem amb l'espai de nutrició, va.
Bona tarda, Elvira, què tal, com estàs? Bona tarda i bona hora, molt bé, de divendres. Molt bé, de divendres, clar que sí. I nosaltres també ja estem de divendres, amb ganes d'aquest cap de setmana.
Exacto, eso siempre viene. Va a ser un poquito frío, al parecer un poquito de estar rensofai manta, pero bueno. Bueno, sí, sí, almenys avui, avui ja ha sortit el sol i ja tenim bon dia, eh? Sí, sí, mañana que se preparen los que tienen dolores articulares. Exacto, mira, avui de què venim a parlar al teu espai? Bueno, básicamente es... habíamos pensado que hablar sobre los dolores, ¿no? Entonces hay tres tipos de dolores.
uno es la muscular, otro es el articular, ¿vale? Entonces, estos dolores siempre empiezan poquito a poco, ¿vale? Para que un dolor sea crónico, tiene que empezar por siendo agudo. ¿Qué pasa con nuestros dolores? Que normalmente hay una serie de sintomatologías que las achacamos a causas externas, ¿vale? Y entonces no le hacemos caso, solamente le hacemos caso cuando hay
Algo realmente grave que lo vemos. Me explico. Si a mí me duele el hombro y el hombro no tiene una señalización de que está rojo o que realmente me quedó, que hay alguna cuestión grave, pues yo sigo manteniendo esa molestia en el hombro hasta que ese dolor se hace totalmente crónico. Entonces, un dolor agudo, por ejemplo, sería cuando nosotros vamos caminando y nos torcemos el tobillo.
Entonces, se inflama. Esa inflamación genera no solamente calor, sino un dolor. Ese dolor, evidentemente, como le ponemos frío y como le ponemos un analgésico, ese dolor va pasando. Pero existen dolores que realmente se quedan con nosotros para decir como para siempre. Entonces, yo quiero que sepan que el dolor crónico es una
inflamación que se considera de bajo grado y básicamente que es causada por un alto estrés oxidativo. ¿Esto qué quiere decir? El estrés oxidativo nosotros todos los días tenemos tres tipos, cuatro o cinco tipos de estrés, tenemos muchísimos. Tenemos el que ocurre cuando te peleas con el novio, con una amiga, el emocional, tenemos el de laboral, tenemos
los que nosotros mismos nos creamos dentro de las personas que son autoexigentes y perfeccionistas, ¿vale? Pero es que también el cuerpo se estresa, ¿vale? Se estresa con los pensamientos que tenemos, pero también se estresa cuando nosotros, el cuerpo tiene que trabajar a marcas forzadas, ¿no? Entonces, evidentemente, aquí es donde yo siempre digo que hay una buena noticia, y no es porque sean oficinistas, sino que está demostrado que la alimentación
Puede llegar a modular tanto el proceso de inflamación de bajo grado como reducir el dolor y mejorar la función tanto articular como muscular. Entonces, cuando hablamos de un dolor articular, estamos pensando básicamente a ti se te habrá ido para las rodillas o para los hombros, porque eres todavía muy jovencito.
que si juegas fútbol, que si te has caído, ¿no? Para las personas mayores, pues entonces ya es mucho más amplio. Es rodillas, caderas, manos, hombros, etcétera, ¿vale? Entonces, muchas veces, cuando tú tienes una edad, pues esto sí que puede estar asociado con algún tipo de enfermedad, como la artrosis o la detestis, ¿vale?
Mientras que el dolor muscular normalmente las vamos a relacionar siempre porque hemos quebrado el músculo, es decir, hemos pasado de 0 a 100 en hacer un precalentamiento o hemos hecho algún movimiento... A mi em va passar fa poc, això. Per no calentar, rotula disquitibial.
Exacto, ¿vale? Entonces, pero evidentemente también hay otra cosa que en las personas mayores, ¿de acuerdo? Y en algún tipo de personas, existen un vaciamiento de la masa muscular que se llama sarcopenia, que viene muy relacionado no solamente con la tercera edad, sino con muchas enfermas enfermedades. Entonces, ¿qué es la sarcopenia? Que perdemos masa muscular y eso también hace que nos duela, ¿no?
Básicamente entendemos que la alimentación puede, o sea, el dolor está y que la alimentación puede influenciar tanto en el dolor, ¿vale? Yo creo que es un camino de dos sentidos, ¿vale? Nosotros cuando tenemos dolor, ¿qué hacemos? Tratar de no cocinar, de no movernos, ¿vale?
El no movernos incluye, mira, me voy a preparar cualquier cosa en la nevera o voy a hacer un pedido rápido porque no quiero moverme porque me duele el cuerpo y esto es muy comprensivo. Y además, otra de las cosas que puede acompañar a este dolor es que tenemos una tendencia a que vamos a picotear con esta esperanza
d'aliviar-lo d'alguna manera aquest dolor. Entonces, esto en este caso existe evidentemente, como siempre yo digo que no hay alimentos buenos ni alimentos malos sino propiedades de alimentos, entonces esto se puede solucionar a partir de una dieta antiinflamatoria. ¿Qué es una dieta antiinflamatoria? He sentit a parlar algun cop d'això. Ah, ¿qué? He sentit a parlar algun cop d'aquestes dietes.
Sí, bueno, es todo lo contrario que la inflamatoria. ¿Qué sabemos que nos inflama? ¿Qué es lo que al cuerpo le gusta, pero que nos inflama? Pues todo lo que son ultraprocesados, todo aquello que sea rico en azúcar, que básicamente, evidentemente, si yo tengo un dolor y me como un dulce, el cerebro estará contento y temporalmente me aliviará. Pero evidentemente esto al cuerpo dice, esto no me sirve para solucionar el problema que tengo,
Con lo cual se estresa más. Sin embargo, si yo tengo un dolor crónico y yo trato de cuidarme con aquellos alimentos que sean antioxidantes, omega 3, etcétera, evidentemente mi cerebro no estará contento porque no tengo la satisfacción rápida. Pero el cuerpo sí tiene material con que utilizar para poder defenderse de toda esa carga negativa que es un dolor.
Porque no olvidemos que es negatividad. Per tant, podríem dir que el que ens dona més alegria momentània, el que dona més alegria a la ment, no funciona tant per l'aspecte físic. No, solamente es para el momento. Pensa que un dolor inhabilita. Conozco persones con dolores que realmente les cuesta moverse.
el dedo para escribir, ¿vale? Lo entiendo y es muy difícil, ¿vale? Si son personas que viven solas que puedan seguir una alimentación como la que te digo yo, porque esto hay que salir a comprar, ¿vale? Hay que preparar la comida, exacto, o sea, entiendo que hay limitaciones, pero evidentemente hay que quizás
Quizás buscar ayuda, que eso es muy importante. Yo entiendo que la compra la puedes hacer por internet, ¿vale? Pero claro, cocinar ya es otra cosa, ¿no? Pero sí que podemos comprar frutas y verduras, por ejemplo. Frutas y verduras son las que más potencialidad tenemos. Piensa que en un plato para una alimentación antiinflamatoria tiene que tener muchísimos colores, ¿vale? Piensa que cuanto más color tenga un plato,
Normalment te dicen que un plato tiene que tener mucho color para que sea más apetecible, pero la realidad es que si un plato tiene blanco, rojo, morado, verde y azul, tanto en los primeros platos como en el segundo, estamos comiendo de casi todas las vitaminas que hay. Oh, vale, vale. I escolta, per exemple, quin seria un menú antiinflamatori? Un menú de dinar, per exemple.
Bueno, un menú... Bueno, yo te voy a decir en general, ¿vale? Vamos a decir el global, ¿vale? Vale, sí, sí. Entonces, aquí debería tener en cuenta, primero, frutas y verduras de todos los colores. Entonces, ¿cuál es la vitamina antioxidante que ayuda a la antiinflamación por excelencia? La vitamina C. ¿Dónde encontramos la vitamina C? En todos aquellos cítricos que hay, ¿vale?
El más rico en cuanto a frutas es el kiwi, el pimentón rojo. Después viene la naranja, la piña, etc.
Si nosotros tenemos... El kiwi y el pebre vermell, ¿no? Sí, sí, sí, son los que más vitamina C tienen, ¿de acuerdo? Entonces, fíjense que nosotros podemos hacer cualquier tipo de ensalada con un poco de pimentón rojo. Sí, sí, sí, de pa' bronchi. O tomate, por ejemplo. El tomate, por ejemplo, tiene muchísima vitamina C
pero no puede estar maduro. Tiene que estar verde. Aquí a Catalunya també fem l'escalivada, el pebrot, que també ens podria servir, o no? També. També seria un plató que ajudaria. Entonces, evidentemente, tenemos que tener también verde. ¿De acuerdo? Entonces, un verde podría ser una ensalada verde, podrían ser los brócolis, podrían ser los espárragos, podrían ser las alcachofas, podrían ser las coles de Bruselas...
Las acelgas, las espinacas. ¿De acuerdo? Estos también tienen no solamente un aporte importante de vitaminas antioxidantes, sino que también de muchos minerales que son favorecedores para la regeneración de los huesos. Entonces, evidentemente, tenemos que hacer caso a los aceites. ¿Por qué? Porque dentro de los aceites, uno de los que nos ayuda enormemente a bajar la inflamación es el omega 3.
El omega 3, que está presente básicamente en cuanto a animales, está presente en los pescados azules, atún, salmón, caballa, sardina, ¿de acuerdo? Y para aquellas que no son evidentemente carnívoros, los vegetarianos o veganos, lo vamos a encontrar en los frutos secos, específicamente en las nueces. También lo vamos a encontrar en la chía y en el grano de lino. Vale. Entonces...
Sí, el aceite de oliva, por dios, se me olvidaba. En el Mediterráneo, se me olvidaba. No, es que el olí de oliva al final es va per tot, casi, casi. Sí, pero sin abusos, ¿vale? Sí, sí, sense abusar. Entonces, ¿qué pasa? Que cuando nosotros tenemos una ensalada o unos brócolis donde le hemos puesto un poco de cebolla, que la cebolla es también muy bactericida, también va en contra de la inflamación.
La hicimos con una cebolla, con una patata, ¿de acuerdo? Y un poco de zanahoria. Fíjate que tenemos ya ahí tres colores en uno, ¿de acuerdo? Y entonces si a esto lo acompañamos con un plato de un salmón ahumado o un salmón a la plancha, ¿de acuerdo? Ya tenemos las proteínas porque no olvidemos que para levantar las defensas ante la inflamación que nosotros tenemos, necesitamos las proteínas también.
¿Vale? Porque el sistema inmunológico, el sistema de defensa son proteínas. Entonces tenemos que darle proteínas de calidad. ¿De acuerdo? Entonces, fíjate cómo es fácil hacer... Claro, yo he hecho un plato único porque vengo de Sudamérica donde nosotros ponemos todo en un plato, ¿no? Pero fíjense que realmente el plato de Harvard es lo que nos dice. Una ración de fécula que está en la patata...
Tenemos después las verduras, que en este caso serían el brócoli, la zanahoria y la cebolla, ¿de acuerdo? Y después la proteína. Estamos cumpliendo también lo que se llama el plato de Harvard. Esto si quieren pueden ponerle un primer plato de una crema de verduras y
o si no una bona sopa ben concentrada, amb molta verdura. El plat aquest que dius, plató de Harvard, no es diu? Sí. A vegades també es ven, o hi ha imatges que et dibuixen un plat i està segmentat amb els aliments que li has de posar. Exacte, exacte. Fíjate que més de la mirada del plat ha de ser de carbohidratos, i és lògic, però hem de especificar què carbohidratos és.
Esto quiere decir que no voy a poner pan pasta, no. En el plato de Harvard ya dice muy específicamente que un tercio de este plato tiene que ser de este tipo de féculas. ¿Por qué? Porque estas féculas son las que nos van a dar la energía rápida, ¿vale? Nosotros piensas que tú, además de estar recuperándote de una inflamación crónica, como puede ser un dolor articular o un dolor muscular, ¿de acuerdo?
Tienes que seguir trabajando, porque no paras de latir el corazón, no paras de respirar, no paras de pensar. Inclusive muchos no dejan de trabajar. Siguen trabajando con esos dolores. Por lo cual, esto quiere decir que tenemos que cumplir doble función. Entonces, esa energía es necesaria. Luego, las verduras darán una energía más lenta, pero que van soltando poco a poco. Pero además se van a dar vitaminas, que son las que van a ayudar al proceso antiinflamatorio,
y minerales, ¿de acuerdo? Dentro de los minerales, por ejemplo, en este caso, para cuando alguien tiene una contractura muscular, yo siempre recomiendo el consumo de magnesio, ¿vale? ¿En suplemento, vols dir? Bueno, esto depende, porque cuando tú ya tienes la contractura tienes que ayudártelo, porque si no, no creo que te comas un kilo de nueces.
No, no, no. Tampoc seria vos. No. Entendamos que la suplementación es cuando yo, por ejemplo, tengo un problema. Una deficiencia. Exacto. Cuando el cuerpo ya está quejándose, está enfermo, quiere decir que de lo que tú le estás dando en la alimentación no estás llegando. Y entonces, para poder mejorar, necesitamos esa suplementación. Entonces, piensa que en las contracturas... Albert, quinta segons.
Por Dios, me he enrollado. Pues bueno, yo creo que lo importante es que a pesar de que la alimentación no sustituye en ningún momento los tratamientos médicos para este tipo de enfermedades, sí es una aliada muy, muy importante y además poderosa para cuidar tanto las articulaciones, los músculos y el bienestar general. Molt bé, doncs, Elvira, amb aquesta conclusió ens hem d'acomiadar perquè que caigues que gasi que són les 6. Gràcies per tot i ens retrobem la setmana vinent. Vinga, bon cap de setmana. Adéu.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Ha acabat fa pocs minuts la reunió de les plataformes d'usuaris amb el govern i representants de RINFA i ADIF al Palau de la Generalitat. El president de l'Associació per la Promoció del Transport Públic, Adrià Ramírez, ha denunciat que l'estat de les infraestructures és deplorable i ha anunciat una mobilització si la situació no millora.
Quan es diu que la xarxa és segura, si llavors surten les imatges que surten, entenem que hi ha hagut molta por per part dels maquinistes de sortir. Per tant, el que hem de fer tots plegats és treballar. L'administració li demanem que, sisplau, treballi perquè aquestes situacions no es repeteixin. Creiem que som els usuaris el que ens hem de posar al capdavant de possibles mobilitzacions que puguin haver-hi, i en aquest sentit treballarem amb tots els agents socials del país per veure què fem i anunciarem alguna cosa en els propers dies.
Mentrestant, aquesta hora, continua la incidència. El dia de la represa del servei de Rodalies, una esllavissada de terra talla aquesta hora la circulació per l'R1 entre Blanes i Massanet Massanes. A l'estació de Sants, l'afluència d'usuaris aquesta tarda ha pujat respecte al matí, però queda lluny de l'habitual d'un divendres. Estació de Sants, Montse Mir, bona tarda.
Bona tarda. Les pantalles informatives de Sants han desaparegut. De fet, la majoria de trens de la línia de Rodalies 1 i ara mateix només n'hi ha un denunciat en direcció a l'Hospitalet de Llobregat que, a més a més, ha anat acumulant retard. Ara indiquen que aquest tren arribaria aquí a Sants a partir de les 7. En direcció cap a Massanet-Massanes no n'hi ha cap. L'esllavissada que afecta la via és la més destacada d'un dia en general aquí a l'estació de Sants amb molt pocs passellers.
Bueno, jo he anat bé, he agafat el tren a veure, a l'hora que posava, i ja he vingut bé, no hi havia molta gent, tampoc. He arribat bé aquí a Sants, així que ja està. Normalment no hi ha tanta gent, però... normal. Ara han passat d'anar 6 per hora a anar 2, crec que són. Llavors haurem d'esperar una mica més.
Les freqüències de pas no són les habituals. Hi ha trams de línies en què se circula per via única i també en algunes servei de carretera, com la R4 entre Sant Vicenç de Caldés i Martorell. Montsemir, Catalunya Ràdio, Estació de Sants.
Més notícies, Marc Ruiz. El ministre de Transport, Oscar Puente, assegura que les inspeccions prèvies que s'havien fet al mur de contenció de l'AP7 que va cedir dimarts a Gelida no havien detectat cap afectació. I parla de fins a 3 inspeccions els últims 3 anys. Dos bàsiques en maio de 2023 i agosto de 2024 i una principal inspecció de nivell superior en febrero de 2025. Como resultado de estas inspecciones no se detecta ninguna incidencia o afección significativa que denote ningún riesgo.
Notícia de fa poca estona. La Fiscalia de l'Audiència Nacional Espanyola ha arxivat la investigació oberta a Julio Iglesias després de les denúncies presentades contra ell per dues ex-treballadores per agressió sexual. El Ministeri Públic considera que no té competències en el cas. Última hora des de Madrid. Paula Brujats, bona tarda.
Sí, bona tarda. La justícia espanyola no investigarà Julio Iglesias. La fiscalia diu que no té competències per assumir la investigació perquè les víctimes són estrangeres, perquè el cantant viu a l'estranger i perquè les presumptes agressions sexuals van passar a les Bahamas i a la República Dominicana, que són dos països competents per investigar-ho. La fiscalia va escoltar el testimoni de les dues ex-treballadores, però fins aquí arriba el cas Espanya. Ara queda arxivat, com volia Julio Iglesias, que alegava que l'Audiència Nacional
no és competent per investigar-lo. Ara s'haurà de veure si les dues ex-treballadores el denuncien per una altra via. Palabrujats, Catalunya Ràdio, Madrid. Salvador Illa passarà el cap de setmana ingressat a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. El president continua evolucionant favorablement de l'hostiomilitis pública, però el seu equip mèdic apunta que ha de seguir fent el tractament des del centre sanitari.
Illa ha estat hospitalitzat des de dissabte passat arran d'uns dolors molt forts i falta de força a les cames provocats per una infecció derivada d'una lesió lleu habitual en corredors com ell.
La reobertura demà del carril a l'esquerra de l'AP7 a Martorell, encendit Tarragona, es farà a partir de les dues del migdia. De moment, sapiguem a aquesta hora quina és la situació a les carreteres. Equip viari, Mariluz García, bona tarda. Hola, bona tarda. Les retencions més destacables que provoca aquest tall són els túnels del Garraf, la C32 a l'altura de Castelldefels, encendit a sud, la C31 també a Castelldefels, B24 entre Cervalló i Vallirana, direcció Tarragona, B23 de Molins de Rei a Sant Feliu, autobiadors de Sant Vicenç d'Alsos a Sant Joan d'Espí,
l'AP7 a Martorell en sentit a sud, Autovia 2 l'enllaç amb l'AP7 a Martorell en tots dos sentits i també de Martorell a Brera, direcció a Lleida, i d'altra banda destaquem també l'AP7 entre Vallaterra i Barberà del Vallès i també de Parets a Montornès en direcció a Girona. Mariluz García, Equip Iari de Catalunya Ràdio.
Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. El Barça femení juga demà a la tarda la final de la Supercopa davant del Madrid sense Quique Nazaret, que es perdrà aquesta final perquè el comitè de competició de la Federació Espanyola de Futbol li manté la sanció d'un partit després que l'expulsessin a la semifinal dimecres contra l'Atleti Club de Bilbao. La final és demà a les 7 de la tarda, es juga a Castelló.
El Llevant, Ells, obre avui la 21a jornada de Lliga Primera Divisió. L'Espanyol jugarà a Mestalla, s'enfrontarà al València demà a la tarda sense Omar, que està sancionat. El diumenge el Barça rebrà l'Oviadu i dilluns el Girona tancarà la jornada a Montilivi contra el Getafe.
En bàsquet de l'Eurolliga, el Barça juga a la pista de l'Esbel Francesc. Partit de la 24ena jornada, 3 quarts de 9. El podreu seguir a la transmissió del Totgira per l'App de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT. I avui també tenim Copa Femenina de Voleibol amb el Sant Cugat que juga als quarts de final contra el Gran Canària a les 8. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova.
Sant Just d'Esvern ja escalfa motors per celebrar el Carnestoltes 2026 amb una programació que s'allargarà durant dos caps de setmana. El primer acte tindrà lloc el dissabte 7 de febrer al Casal de Joves amb una festa oberta al públic de 11 de la nit a 3 de la matinada, amb accés gratuït per les persones disfressades i adreçada a majors de 16 anys. La batllada organitzada per l'Agrupament Escolta i Guia Martin Luther King comptarà amb els DJs Dino i Tsikos i tindrà com a temàtica les sèries de la infància.
El plat fort arribarà el dissabte 14 de febrer amb la Rua i el concurs de disfresses. Les comparses es concentraran al Parc Sagrera entre les 4 i 3 quarts de 5 i iniciaran la Rua fins al Parc Maragall, on es faran les actuacions i lliurament de premis. El concurs compta amb quatre categories, individual, grup, comparsa i comparsa escolar. Aquesta última es reservada a les AFA de les escoles del municipi. Cada modalitat disposarà d'un temps màxim d'actuació segons la seva categoria.
I en educació, les aules d'estudi de la Biblioteca Joan Margarit i del Centre Cívic Soledat Sants i Serafini encaren aquest cap de setmana els últims dies d'obertura abans del tancament definitiu del servei. Previst pel diumenge 25 de gener, amb la finalització del dispositiu especial activat durant el període d'exàmens. Durant aquests darrers dies, la Biblioteca Joan Margarit obre cada dia de 10 a dos quarts de dues i de 4 a 10 de la nit, mentre que el Centre Cívic Soledat Sants i Serafini manté l'obertura de dilluns a diumenge de 10 fins les dues de la matinada.
Els espais estan habilitats des del mes de desembre per facilitar l'estudi i la preparació de proves acadèmiques. Amb el tancament del servei aquest 25 de gener conclou el període extraordinari d'aules d'estudi habilitades durant les setmanes d'avaluacions i aquest cap de setmana és l'última oportunitat per fer-ne ús.
I en educació, també, l'alumnat de l'IFP Antoni Algaró de Sant Just ha aconseguit una destacada victòria en la darrera edició de les 24 Hores d'Innovació, una hackató d'àmbit català on han participat més de 1.000 alumnes de 300 centres educatius. L'equip santjustenc s'ha endut el primer premi en el repte proposat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, després d'una intensa jornada de treball ininterromput.
El repte consistia a dissenyar un canal comunicatiu i una estratègia de màrqueting per una nova línia ferroviària. Els alumnes de l'Antoni Algaró van presentar Ona, un personatge creat mitjançant intel·ligència artificial que gestiona xarxes socials i publicitat per millorar la imatge de la xarxa de transport. El projecte va destacar per la seva viabilitat i capacitat de resposta a les necessitats reals de l'empresa. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als botjat insularis i a l'informatiu complet. Fins ara. I ara sí, arrenquem la segona hora del programa. Arrenquem bit a bit amb el Sergi Fernández.
Bona tarda, Sergio, què tal, com estàs? Molt bona tarda, Jaume, què tal, com estàs, tu també?
Molt bé, la veritat que bé, content de tenir-te aquí que ara feia 15 dies que no ens vèiem, se m'ha fet una mica llarg, però bé, amb ganes de seguir descobrint aquest món dels videojocs. Sí, doncs bé, mirant aquests 15 dies ha donat temps que passi una miqueta de l'actualitat d'aquest sector, de la indústria del videojoc i més a més, més enllà de les notícies, avui li donarem importància potser a un blog més important que és, tu com sempre fas al principi del programa, parles d'una efemèride, doncs avui farem algú...
Algo similar, aleshores. Si us sembla bé, comencem per aquí i tot seguit repassem una miqueta l'actualitat.
Perfecte, doncs endavant. Amb quina efemèrida comencem el programa d'avui, doncs? Doncs parlem que aquest any 2026 fa 30 anys de la sortida al mercat del Tamagotchi. Mira, el Tamagotchi. Una joguina videojoc. Es podria considerar videojoc? Sí, jo el ficaria dins de la indústria del videojoc perquè ara veurem com més endevat ha acabat desenvolupant i evolucionant en altres versions que són videojocs. Mira, si vols...
ens posem en situació. Era 1996. Al Japó, un petit dispositiu en forma d'ou, tres botonets i una pantalla de píxels en blanc i negre encara, canviava la manera en com ens relacionàvem amb la tecnologia. No era exactament un joc i no es podia posar en pausa. Si no l'alimentaves, si no el netejaves i si no hi jugaves, la teva mascota, que era aquest aparell,
acabava morint. Sí, sí, sí, és això, que no es podia posar en pausa i al final me'n recordo que a vegades quan no volies que et sonés et sonava, escolta, tinc gana, no? Clar, el Tamagotchi ens va ensenyar aleshores una cosa nova, que la tecnologia també podia reclamar responsabilitat, atenció i segurament una rutina. En aquest sentit, no es tractava de guanyar o de perdre una partida, sinó que es tractava de mantenir viu un vincle, una relació...
podríem dir d'un ésser viu, encara que no fos real, però tenies aquesta responsabilitat encara que fos en una pantalla. Clar, és que vist així, clar, no ho he pensat mai i realment va establir un precedent únic. Això mai s'havia fet. Sí, segur, segur. Jo crec que ara parlarem més endavant, però va crear potser una petita responsabilitat als nens de l'època per tenir primer contacte amb un ésser viu, amb una mascota. Aquesta joguina barra videojoc
Va estar creat pel japonès Akihiro Yokoi Iakita Maita, i el seu nom barrejava el nom tamago, que significa ou en japonès, i la paraula watch, que en anglès rellotja, perquè és un dispositiu que estàvem pendents d'ell cada dues per tres, mirant a veure si estava bé. Combinava aquest joc de paraules per fer el nom de tamagotchi.
I no era casual perquè era un objecte que has d'estar mirat sovint i molt sovint. El fenomen va esclatar al Japó el 96 i el 1997 ja estava conquerint Europa i els Estats Units.
La demanda d'aquest producte era tan alta que hi havia escassetat i rebenda fins i tot, com si fossin entrada de... Bueno, no sé, de Montjuïc o de qualsevol concert. No, no, clar, clar, sí, sí. A les escoles, molts professors van acabar prohibint aquests dispositius perquè distreia els alumnes. És el que potser passa avui sovint amb els telèfons mòbils, però a l'època era potser el que tenien els alumnes més a mà per poder distreure's. Per tant, aquesta petita juguina barra videojoc
va agafar una popularitat mundial enseguida, molt ràpidament. Enseguida, en qüestió potser de mesos, com a molt tard un any. És a dir, vas demanir això, potser en un petit dimoni pels professors o fins i tot pels pares, que també està una mica fins als nassos. El tamagotxe aleshores ja no era només una joguina, era un fenomen cultural i gènere relacional.
Després d'aquest boom va venir potser una reinvenció, unes noves versions, que el que van fer principalment és que quan aquesta moda dels anys 90 va començar a caure, doncs Mandai, una de les empreses més famoses en el sector de les joguines,
No va deixar morir, aleshores van arribar noves versions que portaven les pantalles a color. En comptes de ser píxels en blanc i negre, doncs mira, ja la donàvem una miqueta més de vida, amb els colors, connectivitat per infrarojos, mascotes que podien interactuar entre elles, potser si tenies un amic, doncs que estiguessin connectades unes amb les altres, i potser tenies més dinamisme, no?, per poder jugar també amb amics. Clar, clar, que no es va quedar en el prototip principal, no?, en el primer prototip que es va posar a la venda, sinó que el van anar evolucionant i millorant.
Clar, tu imagina't, si ja els professors potser tenien problemes perquè un nen portava aquest aparell a classe, en el moment que es van poder connectar amb els amics, quan estaven a classe, potser això era un embolic de sorolls i de distraccions. Sergio, he trobat el soroll del tamagotx i el posem perquè la gent es posi nostàlgica. I tant. Ara, a veure...
No, no, clar, això realment és bastant incordiant. És molt incordiant i de fet, bueno, qui no tingui una mica, qui no hagi sentit això mai, potser sona una mica com l'R2D2 de Star Wars, sona una miqueta com aquest robot. Bueno, doncs aleshores aquest producte va anar evolucionant una miqueta adaptant-se als nous temps, als nous temps,
però en cap moment, sense perdre l'essència, que era cuidar, esperar i tornar-hi a revisar que aquest ésser estigués viu. Com he dit abans, calia una atenció especial perquè no era només premer botons, no era només alimentar una criatura digital, era assumir una responsabilitat quotidiana, que havia de donar-li a menjar, netejar-lo, jugar-hi fins i tot perquè, més enllà de les seves necessitats primàries, es podia avorrir i aleshores demanava atenció perquè volia que algú jugués amb
No, no, clar, i amb els pitidos aquests que hem escoltat, si et demanava atenció, li havies de donar, eh? Clar, que hi havia la possibilitat també que agafés alguna malaltia, si t'oblidaves acabava morint, vull dir, era un mal de cap si no estaves tot el dia pendent d'ell. Doncs, potser va ser, com deia, la primera experiència per molts nens que cuidaven d'una mascota encara virtual,
aleshores podria ser, no sé si ho consideres així també, com una mena d'entrenament per nens que potser li demanaven al pare un gos i un gat i deien, bueno, tu primer jugues amb el Tamagotchi i ja parlarem si em cuides bé el Tamagotchi em penso el del gos no sé si jo en aquella època encara no era viu però vaig encara rebre una miqueta d'aquella última aquella última onada de Tamagotchis i me'n recordo que era una mica incordiant estar tot el dia a partir
Un dubte, perquè el Tamagotchi, si se't moria, tornava a reneixer o ja se t'acabava el joc? Aquí jo et diria que crec que reneixia, jo et diria que reneixia, perquè no crec que hi hauries de comprar un de nou. Aquí amplies ja potser pel salt temporal. Aquí tenim un gap geracional. Sí, jo crec que sí. Ara, jo crec que potser se't moria i havies de tornar a començar. És el que entenc. Clar, és això, entenc que sí. És el que entenc. Però vaja, que aquest impacte que va tenir dins la societat com a fenomen cultural...
Va perdurar encara durant els anys, quan va arribar fins i tot l'era digital, perquè més allà dels tamagotxis, va arribar als nostres telèfons segurament una de les aplicacions que més coneixem. No sé si et sona aquesta musiqueta...
Sí que em sona, sí. Et sona, no? Sí que em sona. Jo també n'he tingut de fillets digitals i jo tenia pous. Exacte, parlem evidentment del pou. Ja ha entrat-se la dècada del 2010, les empreses començaven a desenvolupar telèfons mòbils molt més polivalents i funcionals, no? Més enllà de les trucades i els missatges de text, el que coneixem avui dia com els smartphones. Doncs bé, amb el pas del temps van sorgir jocs per aquests dispositius i alguns estudis encara nostàlgics, amb el record segurament d'aquests petits i anhelats tamagotjis,
van inventar la seva versió digital van haver-hi decenes de versions que parlarem més endavant però sens dubte m'aventura afirmar que la que més va triomfar va ser el Pou sí, sí, totalment me'n recordo que és que era primària jo crec que era primària que li demanava el mòbil a la meva mare per poder jugar al Pou i era això que se t'embrotava se't feia gordo també me'n recordo l'havies de netejar l'havies de jugar amb ell és que va ser un fenomen, eh?
Sí, de fet, va afegir aquests, potser, conceptes que no tenia el tamagot, si més enllà de les necessitats principals, també podia engreixar, es podia quedar prim si menjava molt poc, doncs havies de vigilar també, clar, es podia engreixar, si engreixava li havies d'ajudar a fer esport, amb un patinet o amb alguna mena de pilota perquè perdi una mica de pes.
El Pou, evidentment, va ser una mascota virtual, com deien, no era de butxaca, era una aplicació, que es va llençar el 2012 per l'estudi Pou Saleme, i era una aplicació per als telèfons mòbils o les tauletes. El personatge principal és un ésser marró, amb una forma com de gota, com una patata, no? Sí, sí, és que a més era una cosa molt rara, era com un triangulet, no sé. Sí, com una patata.
Es va fer extremament popular entre els nens i les nenes durant aquesta dècada del 2010, potser fins al 2015, quan van començar les aplicacions. Funcionava com una evolució moderna del concepte, evidentment, del tamagotchi. I en aquest sentit es podia jugar gratuïtament i dins de l'aplicació hi havia compres opcionals per posar-li samarretes més modernes, unes ulleres, barbes, sabates...
Jo me'n recordo que el meu pou tenia, la pilota amb la que podies jugar, tenia l'escut del Real Madrid i una samarreta, no me'n recordo, d'alguna selecció d'Alemanya, o sigui, estava a l'hora del dia. I a més me'n recordo que, clar, per aconseguir aquests vestits o aquestes pilotes o aquesta customització, havies de jugar i aconseguir monedetes. I clar, ja t'enganxaves, dius, ostres, és que li vaig comprar aquest vestit al pou. Aleshores havia de jugar molts cops als minijocs aquests, no?
Exacte, i de fet, evidentment, les principals funcions del pou són les mateixes que del tamagotchi, era alimentar-lo, netejar-lo, fer-lo dormir, que en aquest sentit havies d'esperar que descansés, no podies donar-li a dormir i en dos segons tornar jugant o no. Havies de donar a dormir i s'apagaven els llums i potser havies de tornar a les 3 hores i te'l trobes allà dormint i havies d'encendre el llum. Evidentment, jugar amb ell, com hem dit, i personalitzar-lo i fer-lo créixer. Evidentment, després podies interactuar amb ell, rascar-li com si fos un gos a...
una mica del cap, i a la botiga podies comprar cosetes. I incorporava també aquesta funció dels tamagotxis més moderns, de veure les mascotes dels teus amics per poder interactuar o fins i tot fer minijocs. Sí, sí, m'anava il·lucionant també el videojoc. Conform a l'èxit que ja va tenir, és això que noves coses m'han anat posant.
I de fet, durant aquesta setmana, quan estàvem preparant el guió i tot plegat, em va sorgir la curiositat. Vaig dir, això encara segueix existint? Vaig buscar-ho i segueix existint. Encara està l'aplicació. Me ho he descarregat per veure si funcionava i ho tinc aquí al mòbil, un mini-pou de nivell 1, saps? Però...
I funciona, i de fet hi ha una versió del 2025 que és nova. Mira, segueix actualitzant-se, eh? Sí, sí, sí. És que potser ara nosaltres ens fem grans, però potser els nens de primària encara sabeixen jugar amb pous, no ho sé? Potser. Aquesta nova versió és en 3D, o sigui, més moderneta. I no sé si te'n recordes també que van haver-hi altres versions que també no eren tant mascotes virtuals, eren més una joguineta, però...
Era un gat o un gos que es deia el Maïtal Quintó. Sí, sí, sí. Me'n recordo. A més, me'n recordo que jo crec que era un bulo, però es va dir que va circular el bulo que Maïtal Quintó o Maïtal... No sé com es deia el gos, però que t'espiaven, no? Sí, exacte.
La lleienda urbana era que podien espiar, i a vegades els pares tenien molta preocupació que els nens amb les tauletes o els mòbils estiguessin sols parlant amb el gos o amb el gat i que treguessin... Sí, que jo me'n recordo que els meus amics es preocupaven, i jo també em preocupava, de veritat, i dic, ostres, que m'estan espiant i deien, no, no, és que mira-li l'ull, no sé què, veus que em t'està espiant? Jo era dels que jugava amb la tauleta i posava un gomet a la càmera perquè no rebés res, però bueno, sí, sí, era, és, aquesta potser una de les afamèlies d'aquest any,
perquè són els 30 anys, jo crec que és un fenomen que ha tingut un gran impacte a la cultura. Totalment, totalment. Doncs més enllà d'aquest record que tenim, fem un mini repàs abans d'acabar, potser de les notícies que hem tingut aquests últims 15 dies.
Doncs comencem parlant de Hytale, que és un videojoc que porta en desoblumbament des de fa un temps i aquesta setmana no és que hagi sortit a la venda de manera oficial, però ha sortit una beta, que els jugadors paguen un preu potser una mica més car i tenen accés a una versió anticipada. Hytale, perquè la gent ho entengui i de què va, és un videojoc de món obert tipus sandbox que combina els elements de creativitat i construcció
i amb aventura, amb petites píndoles d'acció i roll. Hytale, per tant, barreja diverses mecàniques dins d'un món generat, però sí ambientalment, que és a dir, més fàcil i al peu, és una versió del Minecraft. Com un Minecraft nou, és a dir, tot un bon fet de quadradets, però amb una miqueta més de roll i d'acció.
Però depèn de Minecraft aquesta versió? No, no, no, és com si haguessin tret un nou joc, que s'assembla molt al Minecraft, és d'un altre estudi, però és això, construir, fer-te una casseta i també té una història, una narrativa per darrere, que tu l'has de seguir i tu pots passar, però bàsicament la gent juga això, fer-se unes cassetes amb els blocs, les espaces... Podem dir que és la competència de Minecraft.
Una competència, sí, una competència. I, de fet, en aquesta setmaneta que porta de proves, la gent està agradant bastant. Les principals característiques són la construcció i la creativitat, doncs pots...
col·locar, treure, modificar blocs, construir cases, castells, ciutats... Això ja al gust del jugador, evidentment. Hi ha eines de creació integrades perquè els jugadors puguin fer els seus propis continguts o minijocs utilitzant sistemes oficials dels jocs. A més, el teu gran sistema d'exploració d'aventura, el món, el terreny, que es genera de manera aleatòria, com passa també al Minecraft, està ple de zones diverses amb biomes únics com les coves, ruïnes, secrets, platges, muntanyes, selves...
doncs evidentment hi ha un sistema també de combat estil RPG, doncs és això dels cors que tenim amb la vida del menjar, no? I es pot jugar també en solitari o amb altres companys que estiguin a casa seva amb un sistema online. I això es jugarà per on ho podrem jugar, això?
Doncs això sortirà evidentment a PC, estem pendents de quan es publicarà també per les consoles, però principalment on estan fent servir aquestes proves els jugadors durant aquesta setmana és a PC, ho estan jugant els ordinadors.
Pel que fa al sistema de progressió, diferents dels altres jocs, Hightail incorpora mecàniques pròpies de jocs de rol, doncs amb millores de les armes, equipaments, missions, és a dir, ja no és que les armes siguin diferents segons el diamant o tal, sinó que podem anar pujant de nivell les armes.
Quan ha sortit? Doncs mira, Hytale va entrar en Early Access, que li diuen l'accés anticipat, el 13 de gener, després de molts anys de desenvolupament, perquè va obrir les precomandes el 13 de desembre per deixar-ho reservat per quan surti.
però és un projecte que porta en desenvolupament des del 2015. L'estudi ha tingut problemes... És que ara que m'ho he vist a High Teddy, això em sona una mica, i ho he mirat a Google, he vist les imatges, i sí que em sona, que això com que s'havia parlat molt fa temps, no? Sí, de fet, com et dic, porta gairebé més de 10 anys en desenvolupament, ho va tenir un estudi, van cancel·lar-ho, després un altre estudi va comprar la companyia i això ja estava a mitges...
tot un seguit d'entrar a bancs que hi ha hagut pernits que ha fet que això se'ls vagi endarrarint amb el temps i ara finalment sembla que fa bona pinta i hi veurà la llum aviat. Estarem atents a veure si és el nou Minecraft. Segurament, a veure si hi fem una miqueta competència després de 15 anys. Total, total.
Canviem una miqueta de tema i vinc a fer una mini actualització del que ha passat. Vam parlar a l'últim bit a bit del GTA 6. Venim a posar una miqueta de calma perquè el 19 de gener, ara fa 4 dies, a les 5 del matí a Escòcia va haver-hi una explosió a les oficines de Rockstar. Què? Va haver-hi una explosió a les oficines de Rockstar. Ara se'n va produir...
la filial escocesa de l'empresa, principal responsable del desenvolupament del GTA VI. La causa ha estat un mal funcionament en una caldera de la facció i va provocar una explosió inicial seguida per un petit incendi. Afortunadament, el servei d'emergències de bombers i els serveis de rescat van enviar diversos equips, van acordonar la zona i van reparar els danys estructurals de l'edifici, però...
I van controlar alhora també el foc ràpidament. Van abandonar l'escena gairebé tocant les 10 del matí. No hi va haver cap farint ni cap víctima, afortunadament. I el que molta gent tenia la preocupació, evidentment, és què passarà amb el joc. S'ha borrat algun arxiu imprescindible del joc? Tot això està al núvol, doncs no hi ha cap problema, que tothom quedi tranquil, que la companyia va confirmar que tots els empleats també estan a salve, estan estalvis i sants, però que el desenvolupament del joc no ha patit cap problema. Molt bé, cap afectació, doncs.
Doncs més enllà d'això, per acabar avui, també parlem d'un joc que està previst que surti en els pròxims mesos, potser anys, i no tenim cap notícia, o sigui que posem-nos en situació.
Parlem, evidentment, d'una nova entrega d'Assessin's Creed. En aquest cas, Assessin's Creed X, que és un dels nous títols que espera portar al mercat Ubisoft, l'empresa encarregada de la saga, i que encara no ha donat detalls del seu proper gran llançament. Estem parlant d'aquest joc, que Xe és un joc provisional, encara el nom no és definitiu, és el nom del projecte, per així dir-ho. El joc va estar anunciat, diria, fa més de cinc anys, el 2020,
Sí, me'n recordo que l'últim programa vam parlar-hi també, no? Doncs 2021 o 2000 i encara no sabem res, o sigui, és un joc que porta molt de temps en desenvolupament. Es descriu com la propera gran entrega de la sèrie, amb rumors que podria seguir una temàtica més fosca centrada en la bruixeria i possibles judicis a les bruixes, a l'Europa del segle XVI. Mira, això de la inquisició, no? Sí, sí. Doncs té bona pinta, escolta.
Però no hi ha data oficial de llançament ni gairebé detall de la jugabilitat. Això sí, l'únic que s'ha sapigut darrerament és que hi ha un nou guionista que s'ha unit al projecte. Es diu Christopher Grilly i és un escriptor que ja ha participat en altres entregues com Origins, Valhalla i Mirage, que és una de les últimes entregues.
No serà un model RPG, que és aquest món obert amb nivell a les armes i colors, com els últims jocs, que han estat Origins, Odyssey i Valhalla, Ubisoft ha deixat entrar a veure que X trencarà amb el model RPG i s'anirà un model més tancat i lineal. És a dir, menys nivells, menys armes, menys tresors, menys números. A vegades això...
Més tradicional, no podríem dir, també. A vegades ens dona angoixa veure que no podem arribar a una part del mapa perquè som nivell 34 i això és 39. Potser és més difícil. No passa res. Podem anar on vulguem. Evidentment, fora d'això, hi haurà molt més pes en la narrativa, l'atmosfera, la tensió i les mecàniques específiques més tancadetes i lineals.
però diríem de dir per tant que anirem més fent missions en comptes d'estar tot obert no sé si tens la referència dels jocs d'Uncharted que són més lineals serà un món obert tu podràs anar per la ciutat i descobrir una miqueta l'entorn però no tindràs aquesta llibertat potser de tenir un món molt gran que acabes avorrit de vegades sí, sí, sí
En aquest sentit, les zones seran semiobertes o regions connectades i l'exploració serà més continguda. La progressió, evidentment, serà més guiada per la història. És el que l'empresa segurament descriurà com tornar a les arrels de la saga i donar-li molta més importància a l'ambientació històrica i realista. Sí, perquè últimament Ubisoft no està passant pel seu millor moment.
No, de fet no, perquè l'últim joc era un joc bastant demanat, el Assassin's Creed Shadows estava ubicat al Japó de l'era feudal, amb els senyors feudals, i era una ambientació que la gent demanava molt, des de fa, diria, gairebé 15 anys que la gent demanava aquest context històric.
Però no l'han sàpigut adaptar del tot bé perquè, tot i que l'ambient i l'escenari és molt xulo, potser la narrativa de la trama està molt centrat en l'època i no li donen importància en aquest conflicte entre assassins i templaris. Llavors, la gent el que diu és com si hagués comprat un joc de...
De samurais i res a veure. Està molt bé però no és un Assassin's Creed. És un molt bon joc però no és un bon Assassin's Creed. Si acaben aconseguint això que donin molta més importància a la narrativa i a l'entorn, s'aproparien segurament més a exemples com a Assassin's Creed Mirage, que és un dels últims que va sortir i la gent va quedar una mica contenta.
Perquè tornava a una ambientació molt més tancadeta a l'Iraq, un país amb un entorn musulmà, amb molta importància a la religió... I, evidentment, s'assemblaria al que tothom vol i demana, que són el primer Assassin's Creed, que va sortir el 2007, Assassin's Creed II, que està centrat a la Itàlia del Renaixement...
o l'Assassin's Creed III, que explica la història de la guerra dels americans amb els anglesos per la seva independència. Molt bé. Aleshores, si acaben fent aquesta trama de la caça de bruixes, estaria centrat a l'Alemanya del segle XVI. No seria tant de l'enquisició espanyola, seria més l'Alemanya del segle XVI amb una ambientació molt més fosca, boscos, bruixes...
Potser alguna criatura mitològica que es poden trobar pels boscos. Però també té bona pinta, eh? Sí, llavors incorporaria conceptes com persecucions, rituals, supersticions, judicis, aquestes coses més terrorifiques. Trobo que és un tema que és molt potent i crec que no s'han fet gaires jocs sobre aquesta ambientació. No, diria que no. Les mecàniques que podrien incorporar aleshores, doncs, evidentment, més presència del sigil, menys combat i més anar
a quatre grapes amb la caputxa i acabar amb els nostres enemics en silenci els enemics més forts per incentivar aquesta evitar les lluites i anar més individuals i evidentment una alta tensió la protagonista a través de filtracions s'ha sabut saber que serà una dona que es dirà Elsa això és provisional potser quan surti
tindrà un altre nom i que estarà acusada de bruixeria, perseguida per una societat molt religiosa que la veu com un perill, que se l'ha de matar i probablement vinculada a la germandat dels assassins.
Molt bé, doncs, escolta'm, sincerament, m'està agradant molt tot el que m'estàs explicant i m'està donant bastant hype, i em preocupa una mica no tenir informacions. Sí, doncs, més enllà d'això, que és l'únic que sabem, caldrà veure com afecta això a l'empresa d'Ubisoft, perquè els últims anys, com comentaves, els estan anant bastant bé. Valhalla és un dels jocs que va vendre més, crec que se l'ha inscrit més venut, això, pel que fa als números, està molt bé, però les crítiques que tenen els fanàtics...
Clar, no són tan bones. No són bones, llavors hi ha aquí un desequilibri i el que vol la gent és una cosa més centrada en aquesta trama. Aleshores, si a això li surt malament Ubisoft, segurament estaríem davant d'una possible venda de l'empresa que ja es va parlar durant aquest any. Ostres, doncs, Sergio, seguirem pendents de tot aquest assets inscrit, de la situació d'Ubisoft i també, evidentment, de totes les altres notícies d'aquest món dels videojocs. Sergio, gràcies per venir una setmana més i ens retrobem dintre d'aquí.
15 dies. Exacte, que vagis molt bé. Gràcies, adeu. Adéu. Doncs nosaltres fem una petita pausa musical i en seguida arrenquem amb la tertúlia esportiva.
Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu 10 anys. Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dóna el web
sobre l'ús que farà de les vostres dades personals.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mà que tinc. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. I ara tanquem el programa d'avui i també tanquem la setmana, com sempre, amb la tertúlia esportiva amb l'Àlex Masdeu i el Joel Font.
Fins demà!
Molt bona tarda, nois. Què tal, com esteu, Joel? Com estàs, Àlex? Molt bé, molt bé. Què tal, equipo? Aquí anem. Estàs bé o no, Maseu? Jo, bueno, depèn. Depèn de què? Falta una Hillary, el que ha gustado, i ja està. Ja ho tindríem tot. Estaríem en el prime de felicitat. Una companya de vida, clar, que si tu, Joel, bé...
Sí, sí, estic bé. Podríem estar millor, però estic bé. Doncs podríem estar millor. Molt bé, doncs avui venim a parlar, com sempre, d'esports, de futbol. Concretament, bastant del Barça, la veritat, aquí som bastant culers. I, si us sembla, comencem recuperant aquest partit de l'Eslavia de Prega a Barcelona. Mira, no, de fet, recuperarem primer el rei al Societat Barcelona, que no el vam comentar. I va ser una derrota del Barça, que perdia la ratxa aquesta d'11 victòries consecutives.
Àlex, comencem per tu. Com vas veure aquest partit? Què va fallar? I a què es deu aquesta derrota? Bé, jo crec que més mèrit de la Real Societat que no pas de mèrit del Barça. Crec que el Barça no va fer un mal partit. És el típic partit que de cada 10, 9 el guanyes. I un, un el perds. I la veritat que en comparació al partit que fa l'any passat el Barça, Noeta, que perd 1-0 amb aquell polèmic gol de Lewandowski, jo crec que el Barça, o sigui, el partit de fa uns dies, el jugava molt millor i crec que fa mèrits per...
per guanyar-lo. Crec que no sé si són dos gols anul·lats o tres, tres pals, alguna cosa així. No, cinc pals, tres gols anul·lats. Vam fallar un penalti nosaltres, potser? No, no el van pitar. El van pitar, però el van anul·lar. Ah, vale, vale. No sé, em sonava que havien fallat un penalti, també. Però bueno, jo estic content. Crec que l'equip va jugar bé. Van jugar pitjor contra l'Eslavia, jo crec que. Sí, sí, sí. És que, de fet, Joel, jo he sentit a gent dir que és un dels millors partits del Barça de la temporada.
Sí, sí. És que per mi, jo estava en el partit i és que es parla guanyant un a sis. És que jo no donava creix. Era desesperat. Era com el de l'Atlètico a Montjuïc l'any passat que vam perdre, crec que dos a tres, no? Em sembla? Algo així. Vas a fer un partidazo.
Que marca Sorloff el 90. El de Copa, no? No, el de Lliga, el de Lliga. Ah, sí, el de Sorloff el 90. 1-2, no? 1-2, sí, sí. Que va jugar molt bé el Barça. Sí, sí, és cert. I incomprensiblement acaba perdent el partit. És cert que diu l'Àlex que aquest partit és molt estrany que el perdis normalment, però tot sortir, ja dius tu, 5 pals, dos fora de llocs d'aquella manera. Sí, sí, sí. I al final es pot perdre. El futbol és així.
Totalment, al final és el que deia Àlex, d'aquests partits en guanyes 9 i en perds un i mira, va tocar creu i crec que a ningú li va preocupar aquesta derrota perquè és que es va veure un bon Barça, què opineu però, Joel, comencem per tu, de l'arbitratge, perquè també va estar molt criticat.
Sí, és el que deia el Dijon, el Gil Manzano és una part que té fameta de ser una mica prepotent, que és el que es diu, i crec que sempre les accions dubtoses s'empran contra el Barça, aquesta és la meva percepció. Sí, sí, sí.
Àlex? Jo, a veure, jo crec que hi ha un problema amb l'arbitratge a la lliga espanyola que, no sé, és que ens passem més estona parlant dels àrbitres que del que passa al terreny de joc i no hauria de ser així, vull dir, i a la lliga F amb el Barça femení passa el mateix. A fet, hi ha molta gent que diu no, perquè hauríem de posar els àrbitres del futbol de la lliga masculina a la lliga F i jo. No! O sigui, vols empitjorar les coses? Jo crec que seria el mateix. És que...
Seria lamentable, vull dir, jo no m'imagino a Gil Manzano arbitrar en el Barça, és que no arreglaré o Hernández Hernández, vull dir, no, no, el nivell d'arbitratge és dolentíssim, sí, sí. Sí, jo crec que en aquest partit contra la Reial Societat tampoc vaig veure una rada arbitral com molt, molt, molt clamorosa, excepte aquest fora de joc que podien dir que és per... O que era penalti a Condé a la mateixa jugada, que no van sortir moltes imatges d'això.
Sí, mira, de fet, ni recordo la imatge. Clar, és que no la recordo perquè és que no la van posar. Què va passar? Al Condé, quan va caure, que li va donar com el pas al lamín. Sí. Al tirar. Ah. Clar, ningú diu això perquè no es veu. No m'he fixat. Jo tampoc. I pot ser que era un barullo, saps, a l'àrea? Vull dir, no sé. I pot ser impossible a penalti, que no...
Jo el que volia dir és que crec que no vaig veure tampoc una superacció clamorosa de, ostres, aquí t'has equivocat, però sí que van ser moltes petites coses, petites errades, constants, que al final t'acaben també afectant moralment, moltes petites faltes, coses d'aquestes que molesten molt. A veure si em podeu il·luminar una mica, jo no sé com funciona el fora de joc semi-automàtic, és a dir, és una màquina que tria el frame exacte,
Diria que sí, no? Sí. Va, però és que amb aquell frame, si això ho ha d'analitzar algú, jo, amb el frame que vam triar, jo no sé si és fora de joc allò. O sigui, no pots prendre una decisió perquè no és una imatge clara. O sigui, que està, o sigui, és de mig mil·límetre. Si és fora de joc, és de mig mil·límetre. Sí, que ho és, eh? Que sí, és fora de joc, ho és. Sí, però allò que ho miren als del bar, la imatge aquesta, i decideixen? Sí, sí, sí. Bueno, i a la red també. Però és una mica cutre, això.
Si jo pensava que era una màquina que automàticament et deia, fora de joc o no? No, no, no. Si ho deixeixen, ho tira ells les línies. Bueno, és que al final, no, la línia te la tira la màquina i tu veus... Home, així tens el frame. I el que sobresurt del jugador, saps? En el cas de la min era la punta de la bota, la punta del taló. Sí, però això ho veuen, o sigui, la imatge que ens han ensenyat per la tele és la que analitzen ells per prendre la decisió. Aquella amb els monigotes. Sí, és allò. És una mica cutre, no?
Em costava molt difícil de veure o deixar de veure el fora de joc. Som molt ambigües algunes imatges. I que a més sembla fet amb el paint. Sí, una mica. Però, última cosa. Es veu que això, hi ha un tio que en el moment que l'àrbitre va veure-ho al bar, hi ha un tio que fa el monigote en dos minuts. No, no, no. Així?
Sí, això ho vaig veure no sé on. No, jo crec que agafa la silueta del jugador. Però que això ho fa un dissenyador gràfic o alguna cosa així i al moment, pum, fa el monigote. Sí, t'ho juro. Ara a mi m'acabes de pillar. T'ho juro, t'ho juro. Que jo vaig quedar, però que heavy, no? En dos minuts. Ara, jo aquí no ho sé. Jo pensava que agafa la silueta del jugador i una màquina el convertia en monigote. Això a la Sotana ho van explicar.
Que hi ha un tio allà fent el... O sigui, triant la imatge i fent el monigote, saps? Amb un programa. Però si és així, em sembla molt fort. Però fa molt ràpid. No sé si vau veure l'Àlics a Twitter, que un aficionat des de la grada va gravar com en línies on estava l'Amin. Això sí que ho veus.
I no ho sé què dir-te que... O sigui, em va agravar la perspectiva d'arbit, no? Sí, clar. Però va passar l'any passat el mateix amb el meu handoff. Sí, sí, clar. El peu de payaso. Li van allargar el peu. Sí, no ho sé, al final... És que depèn molt del frame que escolleixis, no? És una mica millorable, no? A mi em sembla bé perquè potser ven més ràpids, però jo crec que és millorable. Sí, no ho sé, no ho sé. Clar, i com es podria això millorar? Dictaminar què si no passa de tants centímetres...
No, jo crec que el de centímetres és com la de Wenger aquesta, jo no la posaria en marxa perquè... No, crec que s'ha d'anar... Un milímetre però amb el cos adaptat, és el que vull dir. És que més no pots fer, no? Vull dir, no sé. És que... Clar, tu dius, ostres, el fora de joc aquest que van pita, potser el taló de la minyamara està dos mil·límetres avançat. Però clar, dius...
Val la pena? La pilota sí que té un... En què importa això en el joc? Crec que la pilota sí que té un xip amb el que tu pots detectar si ha entrat literalment dintre la porteria. Però amb el fora de joc, això ho pots fer o no? Per si està més avançat? No, això no ho pots fer.
Hauríeu de posar xips a tot el fesat. Un desfactible. Es convertirà en androides, sí, sí. Escolta, va anem a parlar del partit aquest del dimecres. Eslàvia 2, Barça 4, partit de Champions League. El més important era guanyar, i és el que es va fer. Però, ostres, a mi el partit em va deixar una mica... La primera part, sobretot. Sí, no em va deixar gaire content, he de dir.
Joel, et toca. A mi sembla que els primers 25 minuts, no sé, el Barça, què pretén, ho està tantejant, no va acabar de trobar-se, sembla que tenia una mica de por de... Eslàvia, espera, jo no entenia per què. Jo, si és veritat que hi havia jugadors que com que no estaven, també vas escoltar allò de la temperatura, ho entenc, i vaig veure també allò de la llespa, que semblava un camp de patates.
I jo entenc que al final és una acumulació de coses i jo dic que és un mal partit del Barça, no molt gran, és millorable pel que hem vist a la temporada, però va ser la primera mitja hora, que no es va funcionar molt bé, però es va anar millorant. Sobretot en la segona part del Barça sí que va semblar reaccionar més,
Àlex, la reacció del Barça també va venir de l'home d'un home que es diu Fermín, que no sé què li passa a aquesta temporada que està enratxat. Sí, jo volia afegir una cosa al que ha dit el Joel. Jo m'he fixat que als centrals al Barça els costa molt fixar el davanter, sobretot quan són davanter salts. És l'orfec, el davanter de l'eslavia. El 96 ja va passar amb Sorloff. Jo crec que al Barça li falta un centímetres a dalt perquè Araujo ni està ni se l'espera.
No? I realment Coversi fa metre 82, Gerard Martín, jo l'he vist, i no és gaire al, el xaval. Un 87, eh, no està malament. Però no molt, eh? 10 centímetres més que jo. Vull dir, que 10 centímetres deu ser això. Home, però un 87 està prou bé. Home, sí, però... Vull dir, per exemple, a Miral Madrid, les bèsties que té temps, el Rudiger... Però, això, era una quotació que volia fer. Sobre Fermín, sí, està a grandíssim nivell, i de fet, avui ha tret el meu amic, i...
estimadíssim Carlitos, molt fort, que el renovaran, sembla. Em sembla que no sé si han presentat una oferta per fer menys, el Barça automàticament s'ha reunit amb els agents per renovar-lo. A mi em sembla una bona notícia que el renovin. La veritat, és un jugador importantíssim. Boníssima notícia. És anarquisme, tio. Pot durar 10 anys amb aquest nivell. A més, és culer, viu el futbol, que a mi aquests jugadors com Rafinha, Fermín, Gavi, són jugadors que has de tindre sempre l'equip.
i és molt important renovar aquest tipus de jugador i a més hi són molt bons. Sí, sí, no, no, és que portar uns quants partits que, o assistència o gols sempre, és impressionant el que està fent Fermín. El que necessita el Barça, tenir jugadors anacrònics que se surtin una mica del guió, que en un partit encallat agafin la pilota i fotin un zambombazo i te la clavin per tota, l'esquadra...
que a mi m'agrada molt el joc de posició, però hi ha vegades que el Barça fa possessions massa estèrils i a vegades necessites un jugador, per exemple, que Fermín pugui trencar una línia de pressió amb un passe, que pugui entrar a la segona línia, que pugui agafar la pilota a 30 metres i xuti, sense pot, perquè a vegades jo em dono compte que al Barça li costa molt xutar des de llarga distància. Ara menys, eh?, amb Fermín i Olmo, però...
Totalment, no, no, totalment d'acord. A mi el que no em va agradar tampoc del partit va ser els dos gols. Com van arribar els dos gols? Van ser dos gols de pilota parada, dos gols pràcticament iguals. I el que em va fastidiar més va ser, ostres, Fermín marca el 2-1 i al següent minut et marquen el 2-2, com el mateix que va passar a la Real Societat. Jo...
Ara vull obrir una carpeta. Podem tenir un debat incòmode? Aquí? Bueno, sí, sí, endavant. És Alejandro Valde. Vull dir, jo crec que Cancelo li acabarà menjant la torrada. Jo no sé què li passa, però jo crec que porta una empanada bastant important. Jo crec que el Valde segueix sent el mateix jugador que és quan va debutar. És que em dona la mateixa sensació. Ha millorat una mica el tema de defensament i una mica ofensament.
Però no... A la presa de les sessions li costa molt. Molt és molt. És que jo sempre dic, quantes anys té 22, no? Ja millorarà i tal, però és que donar la sensació que... Que estàs tancat, no? Igual som impacients.
però jo crec que no sé quants anys li hem de donar el Valde, però que té moltes aptituds per ser top 3 laterals del món, però amb aquest nivell jo crec que no pot jugar a la selecció. El comparaven amb Alfonso de Ivis abans, típic jugador lateral, corpulent, canyón per la banda, i jo crec que, a veure, la Segarga en Verdú jo crec que és el físic, jugador d'anada i...
I tornada, però jo crec que, per exemple, és que em pensa que venim de Jordi Alba, un jugador que potser fora del camp no era la persona més intel·ligent, però hòstia, però amb el camp... No, però amb el camp s'entenia que flipes amb Messi. Sí, sí, sí. Vull dir, eren uña i carn. Tenia presa de decisions molt millor que el Valde. Jordi Alba, sí, sí. Molt millor.
Sí, no sé, a mi el que em deixa més dubtes de Balde, en atac, mira, potser et dic que bé, bé, però és que en defensa sí que és veritat que constantment li estan guanyant els duels, li estan guanyant l'esquena molt fàcilment, i jo a vegades el veig, i el veig que, és que no sé si és ordre de Hansi Flick, però el veig molt, molt, molt a dalt, excessivament a dalt. Jo crec que sí, perquè el Rafinha és que fica cap dins.
Sí, clar, però és que... És que allò és un forat el que tenim a la banda esquerra. Sí, però jo tampoc crec que... O sigui, Cancelo, jo crec que li acabarà guanyant la torrada, però Cancelo tampoc t'ha arreglat problemes defensius. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
però a Valde abans jo també he vist que el Blan arriba a comparar amb a Vidal que seria el nou a Vidal no sé i a Vidal em semblava estar millor que a Valde i a Vidal era molt més defensiu sí sí a mi em recorda més Alejandro Valde salen les comparacions perquè Jordi Alba és millor però em recorda més a Jordi Alba que a Vidal perquè Jordi Alba també tenia problemes defensius és una mica Roberto Carlos Valde
en la manera una mica en la manera de jugar un jugador que potser és a nivell ofensiu en principi perquè és que les galopades que fa quan agafa la pilota a tres quarts que està molt bé però jo el que dic que quan arriba a l'àrea jo a vegades dic no sé que no aixeca el cap tu fas uns passes que dius no sé mira abans de passar la pilota l'altre dia escoltant la ràdio no retes ver una altra ràdio
Vaig escoltar un periodista que deia, ara mateix el pitjor del Barça és Valdek, Koundé i Coercy. Hòstia, no sé. Compreu o no? Jo, igual, amb el tema del Koundé t'ho puc comprar perquè ha baixat una mica el nivell comparat amb l'any passat, perquè l'any passat per mi era el millor lateral dret del món. Per mi també. Després de Hakimi, potser. Els millors jugadors, deia.
No, els pitjors. Els pitjors, els pitjors. Els pitjors? Els tres aquests. Hòstia, no sé, eh? Del Barça, eh? Des titulars. Jo potser li canviaré el titular. Diria que els pitjors estan rendint aquesta temporada. Sí, sí, sí. Perquè Cuberci al màxim nivell i Cundé són top 5. Cuberci no està tan bé. Però a mi Cuberci no m'està agradant la temporada que està fent, eh? No, perquè no està bé, però...
No és dolent. No, no. Volia dir en pitjor forma. Ah, en pitjor forma. Passaria a pitjor jugador. Per mi és pitjor el Valde i el Cundé. El Cundé té trams, però a mi el Cundé no sé què li passarà aquest any. Però el Cundé té fogonazos. Sí, per mi és pitjor. Per mi el Valde pot ser el que has dit abans, si no és el pitjor dels titulars,
Ens va enganyar el final de la Copa de Cundé. Home, venia sent un dia i al final de la Copa va marcar un gualazo. L'any passat, la temporada que va fer el Cundé va ser molt bona. És que no hi ha un altre millor lateral que el Cundé al mercat. És que no sé que pots gastar 100 quilos en un altre si ja tens el Cundé. No sé què li passa aquest any. Li fitxaria un recanvi a Valde?
un lateral de garanties, més ofensiu. Ja tenim el Gerard Martín, que ara l'han posat a central i, bueno, per substituir el partit de l'Inter que va fer el Gerard Martín. Ah, bueno, sí, això sí. Bueno, però també va fer la... No, és mal lateral. No, però vam acabar amb Héctor Fori i Gerard Martín. És millor defensivament el Gerard Martín que el Valde. I ofensivament, s'entra millor el Gerard Martín que el Valde. Ah, sí, això sí.
I a mi no em sembla malament la competència que té el Valde, la veritat. Home, jo crec que... Igual tant els quartos són un lateral. No sé, jo crec que amb el que tenim ja anem bé. Vale, ara una cosa, que estem parlant de Valde, és que hi ha notícia d'última hora. Que Arbeló li ha comunicat a Trent Arnold que se busque la vida. Que se busque equipo. No vull dir que, cony, que potser tampoc estem tan malament amb els laterals. A mi el fitxat d'Arnold pel Madrid no el vaig entendre en cap moment. Sí, jo tampoc.
és que a mi no m'agrada eh és que no sap defensar els jugadors anglèsos no els pots treure de la Premier jo crec els has de deixar no és que quin jugador anglès Bélingam Bélingam Bélingam Bélingam Harry Kane Bélingam Harry Kane i Kane l'ha trencat fora de la Harry Kane i ja està i Rashford i Rashford ara potser a mitges
Trencar, trencar, però està fent bona temporada. Jeidor Sancho potser al Borussia en el seu moment. Sí, sí. Jogar el britànic l'has de deixar a la primera perquè és un desastre. Sí, és curiós això. I després de les eurocopes i tot això no funcionen com a selecció.
Però bueno. Veurem que tornarà a Liverpool aquest. Ja ho veureu. Perquè se l'has donat al Conor Bradley ara de gravetat. Home, és que sí que és veritat que s'informa, el Nacional també ho informa en primera portada, que això que el reloi al Veroa, costa molt dir aquest nom. El reloi al Veroa. El reloi al Veroa. Ho vas a dir a poc a poc.
Álvaro Pausa Arbeloa Álvaro Arbeloa que no compta en Trent i que es pot buscar club pel seu propi vent però no ha jugat jo no n'hi recordo una assistència o alguna cosa ha jugat aquest any i va pagar 6 milions 10 em sembla
Una cosa així, per tenir-lo només en Mundial de Clubs. Gratis i deu. O sigui, va fer una tonta. O sigui, gratis, bueno, sí, deu, més o menys. O sigui, perquè se li acaba el contracte. A veure, a mi de poc em sembla pa una mala... Upala, si a final lateral titular del Liverpool, si genera la relació de Carvajal era de manual, fitxar-lo, però és que no t'ha sortit bé. Carvajal està infravalorat, a mi Carvajal... Carvajal, què li passa? Per què no juga? Està lesionat encara.
Ara sí, perquè està lesionat. Sí, es va trencar els creuats i després el manís o alguna cosa així. Però vull dir que quan estava lesionat, jo també l'hagués fitxat a Arnol. A més, si se'n lesiona en Cundé-Valde... Bueno, per fer un relleu generacional. Però no ha funcionat. Això mai ho pot saber. Mira, el que volia acabar de dir dels laterals és que a mi el fitxatge de Cundé, de Cancelo, tot i que tampoc m'il·lusiona molt, sí que és veritat que crec que és una molt bona alternativa perquè et pots jugar de tant a l'esquerra com a la dreta. I mira, si un dia Alejandro Valde no està bé, poses el Cancelo. Si Cundé no està bé, poses el Cancelo.
A mi em sembla que està prou, aquest fitxatge. A mi m'agrada, però és que jo crec que necessita fitxar un lateral més defensiu. Jo crec que ja tenim el Gerald Martín, eh? Sincerament, és que jo no gastaria 60 quilos. No sé quin lateral tu pots trobar al mercat per almenys de 20 quilos o 30, és que jo no me gastaria 60.
El Marc Puvill potser era una opció. Puvill està jugant de central amb el Júlio. El Júlio és un bon jugador, però és que el Jard Martínez té un fredorat. A mi se ve la defensiva molt bona. Com a lateral, perquè de central... Cucurella. Clar, Cucurella, però costaria 100 quilos. No ho sé jo. El Barça tampoc crec que ets millor.
Anem a acabar parlant del match d'aquest diumenge, que és Barça-Oviedo. Tenim 3 minuts, revaloració curteta al pie i una mica de porra. Jo vaig veure el partit del Betis contra l'Oviedo, que el Betis va marxar guanyar com 3 a 0, les va tindre. L'Oviedo és un equip molt tou a darrere, que segurament pot ser en bloc baix, però el Barça és el partit de la temporada, que a mig gas hauré de guanyar. A més, jugant a casa. A més, a més això.
Home, jo crec que l'havia dut un problema, ja no només esportiu, perquè està penúltim o últim, sinó ja extraesportiu, amb aquest grup Maxigac, que els ha comprat, que està fent fitxatges una mica raros, a més... I la dels entrenadors. Cazorla, que no juga... S'ha encarregat dos entrenadors. Jo crec que a Cazorla els ha pogut més el nom del jugador que no el nivell, perquè... La temporada passada va ser important. Sí, però...
No sé, no és el Cazorla de fa 15 anys. No sé si per ser titular a la primera, ja està cascat aquest home allà. I no sé, crec que el Barça hauria de guanyar superior. És el que diu el Joel, jo crec que és partit...
Per treure... A veure, última pregunta. On sortiria la ruta? Contra l'Oviedo o contra el Copenhague? No, no, l'Oviedo, l'Oviedo. Sí, Copenhague ha de guanyar 5 a 0, així, eh? Encara l'Oviedo sigui el primer, per mi. Jo crec que l'Oviedo... Copenhague s'ha de guanyar amb tot. L'Oviedo, un Ronnie Rashford... Sí, bueno, però és que es pot guanyar amb l'equip esquerre. És alcoolista. Juguem jugadors d'albé, perfecte.
Sí, és alcoolista, és alcoolista i s'ha d'anar per tot, home, s'ha d'anar amb rotacions si podem i ja està, perquè en principi és un partit molt senzill, en principi. I a més, el factor Camp Nou, si jugues allà dius, hòstia, potser se'n complica, però és igual el Camp Nou. Però l'ambient allà a Oviedo està també, que és pader, no està anulant molt amb l'equip, així que és que...
Bueno, veurem, a veure com va, per acabar, nois, va, una porra de resultat. Jo diria 5 a 1. Tant de bo. A l'ulledo? Jo dic 3 a 0. Molt bé. Molt bé, jo... 3 a 1, va, 3 a 1. Soc una mica més prudent, però sí, espero que el Barça golegi. Doncs nois, ens acomiadem, gràcies per venir una setmana més i ens retrobem com sempre. Fint-la d'una setmaneta. Adeu, eh? Adeu. No em diuen adeu.
i nosaltres ens acomiadem per aquí del programa del divendres i també ens acomiadem de la setmana ens trobem dilluns gràcies i fins aviat
Tot seguit, les notícies de Sant Just.