i també perquè, bueno, perquè ets molt bona amiga, molt bona persona i t'estimo molt plus, sí. Marina. Marina, quina emoció, eh? Marina Montse, us agraïm molt que hagueu fet servir la ràdio per agrair-vos d'aquesta manera, una abraçada molt forta. Moltes gràcies, de debò, moltes gràcies a totes els equips d'infantisme, ha fet moltíssima il·lusió. A la 6 que no surti, Eloi, gràcies. Bolletí de notícies.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 5. Bona tarda, us informa Txell Bellaspi.
La Fiscalia demana al jutjat de Badalona que comprovi si l'Ajuntament està procurant un sostre a les persones desallotjades la setmana passada a l'antic Institut de la Ciutat. Vol assegurar-se que l'Ajuntament compleix la instrucció del jutjat que va autoritzar el desallotjament sempre que s'atenguessin les persones expulsades. Badalona, Maria Núria Rebella, bona tarda.
Bona tarda. La Fiscalia insta al jutjat que reclami a l'Ajuntament quines mesures està fent per reallotjar les persones sense sostre que fins la setmana passada vivien a l'antic institut B9 i ara han muntat un assentament amb tendes de campanya i l'ajut de diverses organitzacions sota el pont de la C31.
Segons han indicat fons del Ministeri Públic, aquesta emissora emplaça el jutjat perquè el consistori de Badalona expliqui què està fent a través dels seus serveis socials i l'insta a procurar un recurs habitacional al centenallar de persones que ara dormen al carrer. Maria Núria Revetlle, Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies, Carme Montero. El ple de Girona ha aprovat definitivament les ordenances fiscals per al 2026, només amb el vot a favor de l'equip de govern amb una congelació d'impostos i la nova taxa de residus com a mesures destacades. L'oposició, com ja va fer a l'octubre, hi ha votat en contra. Girona, Maria Rovira. Bona tarda. Les ordenances fiscals mantenen congelats 5 grans impostos i preveuen que a prop del 80% de les llars paguin menys per les escombraries. Sílvia Liu, tinenta d'alcaldia d'Hisenda de l'Ajuntament de Girona.
La taxa avança cap a un sistema més ajustat, a la generació real de residus, amb nous trams de superfície que permeten afinar el sistema i evitar salts excessius entre quotes, canvis en categories i mantenir sempre l'opció del volum màxim diari. L'oposició amb el PSC i Vox hi han votat en contra, criticant que s'hagin desestimat les seves al·legacions. El PSC ha criticat també la complexitat per calcular la taxa de residus. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
El president de la Generalitat assegura que el 2026 marcarà un punt d'inflexió amb avenços en el despès de Rodalies i un acord pel finançament singular al mes de gener i confia que aquest pacte li servirà per desbloquejar els pressupostos amb Esquerra i els Comuns que ja fixen quines són les seves línies vermelles. Sentim el republicà Jordi Albert i David Cid dels Comuns. El mes definitiu per tal que puguem tancar una carpeta que per nosaltres és molt rellevant, que és la carpeta del finançament. Per tant, sense finançament no hi haurà pressupostos.
Clarament, els reis portaran carbó, en aquest cas, al govern del president Illa, pel que fa en el compliment de la llei de l'habitatge.
Santiago Abascal aparta definitivament Javier Ortega Smith de la cúpula de Vox i posa la catalana Júlia Calvet, exlíder del moviment universitari ultraespanyolista S'ha acabat, parlamentària i portaveu de joventut de la formació. Ortega Smith, exmadreta de Abascal, diputat al Congrés i portaveu a l'Ajuntament de Madrid, porta temps assenyalat dins de Vox per ser una de les veus més crítiques en el rumb de l'executiva.
La decisió arriba després que Vox hagi partit peres amb l'organització juvenil Revuelta, acusada d'haver desviat fons recaptats per ajudar els afectats per la dana al País Valencià. I mor als 94 anys el dramaturg i director teatral Francesc Nelo, impulsor del teatre independent dels anys 60 i 70, que va dirigir i adaptar clàssics universals de Molière a Schiller i va col·laborar també, entre d'altres, en TV3 i el Centre Dramàtic de la Generalitat.
A Girona cau un altre arbre. El parc de la Devesa, l'Ajuntament, tanca els jardins i l'espai de la Rosaleda per precaució. És el tercer que cau al parc des del mes de juny, Girona, a l'Aia Claret. Bona tarda. Fons municipals asseguren que la causa podria ser que amb la caiguda de l'últim arbre s'hagués remogut la terra perquè estaven pràcticament de costat.
També remarquen que les pluges dels últims dies hi podrien haver contribuït. De moment, l'Ajuntament de Girona ha tancat preventivament el jardí i l'espai de restauració que hi ha a la Rosaleda. En paral·lel, el consistori recorda que es fan podres preventives i també catalaran arbres del voltant per minimitzar el risc de caiguda d'altres plataners.
Esports, Jordina Terré. El Barça de bàsquet visita aquesta tarda la pista del vigent campió de l'Eurolliga, el Fenerbahçe d'Istanbul, entrenat per l'extècnic blaurana Sarones Jessique Vícius. El Barça hi arriba amb les baixes de Will Claiborne, Xenghelia i Juan Núñez. El partit començarà a tres quarts de set del vespre i el podreu seguir, com sempre, a l'exclusiu digital de Catalunya Ràdio.
Per cert, que avui s'ha fet oficial el fitxatge de l'extècnic del Barça de bàsquet també, Joan Peñarrolla, pel partizan de Belgrat. I un altre antic entrenador blaurana, Stevislav Pesic, torna a la banqueta del Bayern de Múnich als 76 anys. I el campió de MotoGP, Marc Márquez, continua avançant en la seva recuperació d'aquella lesió de lligaments de l'espatlla dreta que es va fer el 5 d'octubre al circuit de Mandelic a Indonèsia. El tro de Cervera va fer ahir per primera vegada entrenament amb moto al circuit del Carràs, acompanyat pel seu germà Àlex.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. Els infants i joves de Sant Just poden tornar a participar activament en les activitats de Reis d'aquest 2026 amb dues convocatòries que l'Ajuntament ha obert fins al 31 de desembre. La crida inclou d'una banda la possibilitat de fer de patxa de la cavalcada de Reis i de l'altra d'acompanyar ses majestats en la visita a les persones grans de les residències del municipi.
Poden optar ser patges de la cavalcada tots els nens i nenes nascuts el 2013, 2014 o 2015 que vulguin col·laborar amb Ses Majestats durant la desfilada del 5 de gener. Les sol·licituds s'han de presentar a través de santjus.cat fins al 31 de desembre. En cas que les inscripcions superin les places disponibles, es durà a terme un sorteig el 2 de gener al programa La Rambla de Ràdio d'Esvern. Pel que fa a la visita a la gent gran, tres patges i un rei mac recorreran les residències del municipi del matí del 5 de gener.
Hi poden participar els joves nascuts el 2013 o abans, que també han de presentar la seva sol·licitud a santjust.cat abans del 31 de desembre. Si hi ha més voluntaris que places, els sortets seran les mateixes condicions i la mateixa data que en el cas dels patxes de la cavalcada. I encara en cultura, el Casal Popular La Sala celebrarà la quarta edició del quinto de Nadal el pròxim 27 de desembre, una activitat que començarà a dos quarts de set de la tarda al Casal de Joves de Sant Just.
L'esdeveniment manté el format tradicional i l'ambient festiu que l'han consolidat com una de les cites destacades del calendari nadaleng del municipi. El quinto és un joc d'atzar típic i molt arrelat a la tradició catalana, similar al bingo. Cada participant rep un cartró numerat de l'1 al 90 i ha de marcar els números que el lloro o la cotorra, la persona encarregada de cantar les boles, va anunciant amb les expressions característiques del joc. Els assistents competiren per aconseguir primer el quinto, una fila completa i posteriorment la plena, el cartró sencer.
La sala ha preparat paneres perquè els guanyadors s'enduguin un premi especial i l'activitat comptarà també amb un servei de barra amb preus populars. Pel que fa a societat, l'Enric Luzán, veí d'Esplugues de Llobregat i creador de contingut conegut pel seu canal Enric Adventures, ha iniciat una aventura que molts considerien una bogeria, fer la volta al món a peu.
Amb una previsió de tres anys de viatge, l'Enric ha decidit deixar enrere la seva feina i la seva rutina per perseguir un somni que va néixer l'any 2020 i que ara s'ha materialitzat gràcies a una beca de la Generalitat per crear 12 continguts en català. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, l'Enric explica que la decisió no va ser fàcil de comunicar a l'entorn proper. Tot i que la seva família inicialment va rebre la notícia amb preocupació, ara entenen la magnitud del projecte.
Sorprenentment, la seva antiga empresa s'ha convertit en un dels seus patrocinadors, demostrant que el seu repte ha generat una onada de solidaritat i suport institucional. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butlletí horari i a l'informatiu complet. Fins ara.
Ràdio d'Esbert
El refugi amb Jaume Lies Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja m'arriba del dimarts i aquest serà l'últim programa del refugi d'aquesta setmana perquè 24 fem festa i ja després venen la resta de festivitats nadalenques. Així que va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari d'avui.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem entrevistant el Catalanet, un dels creadors digitals amb més seguidors a Catalunya i el líder en divulgació del català. Seguidament, Mare meva, quin xou amb tota l'actualitat teatral i posarem fi amb Cultura al Dia, amb la Sarabito.
Doncs ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
El govern de Salvador Illa prorrogarà els pressupostos de la Generalitat ja que no ha aconseguit aprovar uns nous comptes per al 2026. Aquest dimarts el Consell Executiu donarà llum verda a la pròrroga que entrarà en vigor l'1 de gener i allargarà la vigència dels pressupostos del 2023 aprovats durant la presidència de Pere Aragonès. L'executiu encetarà així l'any sense nous pressupostos a l'espera d'iniciar negociacions amb Esquerra Republicana i els comuns.
Tots els grups reclamen abans avenços en habitatge i en el finançament singular. La pròrroga garanteix el funcionament de l'administració i els serveis públics, mentre ella insisteix a tancar nous comptes com més aviat millor.
Cinc dies després del desallotjament de l'antic Institut B9 a Badalona, la tensió continua pujant en aquest municipi pel destí dels migrants desallotjats que no tenen encara on viure, tenen una incertesa molt gran. Ahir dilluns, centenars de persones es van manifestar en suport dels afectats.
Davant de l'antic alberg municipal Can Bufí Vell, on viuen uns 15 migrants, coincidint amb una contraprotesta d'unes 200 persones contràries a la seva presència. Un ampli cordó dels Mossos d'Esquadra va evitar enfrontaments directes, tot i que les cridesades i l'intercanvi d'insultes entre els dos grups. Les entitats convocants han denunciat la manca de resposta institucional i han assenyalat la crisi de l'habitatge.
Paral·lelament, l'alcalde Xavier García Albiol es va reunir amb veïns que rebutgen l'acollida de 15 migrants en una parròquia. Albiol ha anunciat que si no es troba una sortida, iniciarà la via judicial per desallotjar Can Bufí Vell, mentre encara desenes de persones continuen dormint als carrers de Badalona.
Miguel Ángel Gallardo ha dimitit com a secretari general del PSOE d'Extremadura després de la desfeta absoluta del partit de les eleccions autonòmiques extremenyes d'aquest diumenge. Ho ha anunciat en una reunió extraordinària de l'executiva regional. Gallardo, però, mantindrà l'acte com a diputat. Els socialistes han obtingut el pitjor resultat de la seva història a Extremadura. Han passat de 28 a 18 diputats i s'han quedat amb un 25,7% dels vots, gairebé 15 punts menys que el 2023.
És només la segona vegada en més de 40 anys que el PSOE no és la força més votada a la comunitat.
Tot i l'alto al foc, la situació humanitària a Gaza continua sent crítica. Desenes de milers de civils esperen poder ser evacuats per rebre atenció mèdica fora de la franja de Gaza, mentre el sistema sanitari està col·lapsat i molts pacients moren abans de ser diagnosticats o traslladats.
Les restriccions d'accés afecten també el personal mèdic internacional, el que limita greument l'arribada d'ajuda sanitària afectiva. Paral·lelament, la desnutrició infantil es manté en nivells molt alts, tot i que la fam generalitzada ha disminuït, la inseguretat alimentària persisteix, especialment entre infants i més petits.
Milers de nens han hagut de ser tractats per desnutrició aguda greu, una situació que pot deixar seqüeles físiques i cognitives irreversibles, sobretot durant els primers anys de vida. Les pluges, les inundacions i la manca d'assanejament han agraujat encara més la crisi sanitària. Les organitzacions humanitàries alerten que els bloquejos han impedit aplicar mesures preventives i que l'ajuda que entra és insuficient o inaccessible per a la població de Gaza.
Els experts adverteixen que s'està arribant tard i que sense un increment urgent de la insistència alimentària i mèdica, la catàstrofe humanitària tindrà conseqüències a llarg termini.
I al Regne Unit sis homes han estat acusats a més de 60 delictes sexuals comesos contra Joan Young al llarg de 13 anys. El principal acusat és el seu exmarit Philip Young de 49 anys a qui s'imputen 56 càrrecs. Entre ells múltiples violacions, administració de drogues per sotmetre la víctima, boiourisme i possessió d'imatges indecents de menors.
Els fets s'haurien produït entre el 2010 i el 2023. Altres cinc homes també han estat acusats per delictes com violació, agressió sexual, per penetració i trucaments sexuals. Philip Young es troba en presó preventiva mentre que l'arresta continuen en llibertat sota fiança. Tots ells compareixeran aquest dimecres, aquest dimarts, davant d'un tribunal de Swindon.
La policia ha qualificat el cas de complex i ha subratllat que la víctima rep suport a especialitat. Joan Yang, la víctima, ha renunciat a l'anonimat, fet que permet informar públicament del cas, el que ha generat un gran impacte al país anglosaxó. I ara anem a la informació de Sant Just. Anem amb els titulars municipals.
Convocatòries obertes per ser patja de reis o acompanyar ses majestats a les residències el 5 de gener. Els infants nascuts entre 2013 i 2015 i els joves del 2013 en sa poden inscriure's fins al 31 de desembre. El sorteig, si cal, es farà el 2 de gener a la Rambla, al programa de Ràdio d'Esvern.
Quarta edició del quinto de Nadal del Casal Popular La Sala, el 27 de desembre. El Casal de Joves acullirà una nova edició del joc nadalenc, campaneres per als guanyadors i l'ambient festiu propi de la tradició.
L'ATM manté la bonificació del 50% a la T usual i la T jove dins de l'actualització tarifària del 2026. Les noves tarifes entraran en vigor el 15 de gener amb increments mitjans del 3,5% i amb períodes ampliats de validesa per als títols adquirits durant el 2025.
I ara toca el ritme, ara toquen els esports.
L'Espanyol ahir va aconseguir una victòria de mèrit a Sant Mamès, on va remuntar el gol inicial de Berenguer per derrotar l'Atletic Club per 1 a 2. Amb aquest triomf els pericots encadenen 5 victòries consecutives a la competició domèstica, una ratxa que no assolien des de la temporada 1998-1999. L'equip de Manolo González...
confirma el seu gran moment de forma i es situa a cinquena posició amb 33 punts, 5 més que el Betis i a només dos del Villarreal amb un partit menys. L'Espanyol arribarà així llançat al derbi contra el Barça, que recordem es disputarà a Cornellà a l'RCD Stadium el 3 de gener.
La lesió greu de Christensen al genoll esquerre, que el mantindrà uns quatre mesos de baixa, ha obligat el Barça a moure fitxa. La direcció esportiva, amb el visti blau de Hansi Flick, ja rastreix el mercat d'hivern per trobar un central, tot i assumir que serà difícil trobar un perfil que s'adapti al que necessita l'equip.
Pensant en l'estiu, el club té clar que vol reforçar aquesta defensa central amb un perfil de nivell. A la llista d'eco hi ha noms com Nico Slotterbach, Pau Torres i sobretot el preferit és Marc Gehi del Crystal Palace. L'internacional anglès acaba contractat el juny i podria arribar gratis, tot i que l'interès de grans clubs com el Liverpool, el Bayern o el Manchester City, inclús el Real Madrid compliquen l'operació.
I aquesta tarda, a tres quarts de set, el Barça de bàsquet afronta una prova de màxim nivell a Instambul, on visitarà el Fenerbahce, vigent campió d'Europa, en un duel que promet ser molt vibrant. Xavi Pascual s'enfronta a Sarunas y Jiquevichus, amb l'objectiu d'allargar la gran ratxa blaugrana. Amb nou victòries consecutives, el Barça arriba en el seu millor moment, però ho fa condicionat per baixes importants, com les de Juan Llúñez,
Will Clyburn i Toko Schengelia Vesely ha viatjat tot i no està al 100% i Parra, com ja és habitual, jugarà amb la màscara. Un examen de primer nivell per mesurar les aspiracions reals d'aquest nou Barça de basquet de Xavi Pascual.
I ara sí comencem a presentar la cançó del dia.
Avui, que és l'últim programa abans de les festes de Nadal, us he volgut parlar d'una cançó que sí que ens parla d'aquesta època, però que ens dona un missatge importantíssim sobre com ens relacionem amb els nostres estimats en aquestes festes. La lletra ens parla de la dificultat de retrobar-nos quan el temps passa, quan les ferides encara pesen i quan riure ja no és tan fàcil com abans. Hi ha una sensació de distància emocional, de coses no dites i de relacions que s'han anat tensant i debilitant.
Però també la idea que només amb un petit gest tot això pot començar a canviar. Ens escriu aquesta època, aquesta època de Nadal, com un moment perfecte per tornar-nos a sentir a casa i valorar els petits moments compartits. La cançó també demana un desig, que aquesta germanor i calma duri, que no es tracta que tot sigui perfecte, sinó de trobar pau en meig d'aquest caos.
Pel que fa a la persona que hi ha darrere d'aquesta cançó, estem davant d'un creador molt vinculat a l'emoció quotidiana i a les històries petites que tothom reconeix com a pròpies. És el seu estil destacar per una escriptura honesta, directa i profundament humana, capaç de convertir moments íntims en cançons que connecten amb el públic des del primer vers. Amb una sensibilitat especial per parlar de vincles, de família i de fragilitat, ha esdevingut un referent del panorama musical català.
Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. Aquesta cançó va sortir l'any 2023. El seu creador és músic, actor, cantautor i inclús guionista. I aquesta persona és de Sant Feliu de Llobregat. Per tant, veí nostre, eh? Per tant, què? Com ho tenim això? Jo crec que avui és bastant fàcil, però va, disfrutem ara sí de Per nosaltres i els de dalt de Joan de Dolà.
trobar un forat per veure'ns. Ara que costa tant oblidar que ens hem fet mal. Ara que costa tant riure fort sense sentir que t'hi va el cor. Vas i obres la porta i tot es fot.
I és Nadal i em fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tant se val i brindem per nosaltres i els de dalt. I ara som a taula i tothom parla a la vegada
Avui per fi em sento a casa. El tieta amb la forquilla pica una copa de vidre i explica alguna història que entra allà. Grimes fa riure.
fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tant se val i brindem per nosaltres i els de dalt. I reconec una llum diferent que travessa el menjador
Tant de bo es quedés eternament o almenys fins que s'adormi la por.
I em fas una abraçada, que parlen a la ràbia i les canes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tan se val. I brindem per nosaltres i els de la. I és Nadal, i em fas una abraçada, que parla de la vida.
Ens hem de veure més i la resta tant se val. I brindem per nosaltres i els de dalt. I brindem per nosaltres i els de dalt.
Quina cançó tan maca i quin missatge tan important. Si teniu alguna diferència no aclarida amb algun amic, amb algun familiar, aprofiteu aquests dies per parlar-ne i per passar pàgina. Però va, ara sí, passem a l'efemèride del dia.
Avui, 23 de desembre, el dia nacional de les arrels, no de les plantes, sinó de les nostres arrels familiars, dels nostres orígens. És cert que no és una data que es celebri a tot el món ni que estigui marcada en vermell a tots els calendaris, però precisament per això m'ha semblat important reivindicar-ho, perquè si ens hi aturem un moment és una jornada que ens convida a fer una reflexió profunda sobre qui som i d'on venim.
Parlar de les arrels és parlar de la nostra història personal i col·lectiva. És preguntar-nos d'on vivim, qui són els nostres pares, els nostres avis, els nostres besavis i fins i tot més enrere. És voler saber a què es dedicaven, com vivien, quines dificultats van superar, quins somnis tenien. Sovint vivim tan pendents del present i tan angoixats pel futur que oblidem que som el resultat de moltes vides que ens han precedit.
Coneixer les nostres arrels no és només una qüestió de curiositat, sinó també una manera de donar valor al nostre llegat. Cada família guarda històries de sacrifici, de lluita, d'amor, de resistència. Històries que potser no surten als llibres, però que s'han estat fonamentals perquè avui nosaltres siguem aquí.
Recuperar-les és una forma d'homenatge a aquells que van obrir camí abans que nosaltres, sovint en silenci i sense el reconeixement que mereixen. També és una oportunitat per aprendre. Els nostres avantpassats vam viure temps diferents, amb altres ritmes i altres prioritats.
però moltes de les seves experiències continuen sent molt útils avui en dia. Les seves decisions, els seus errors i els seus encerts ens poden ajudar a entendre millor el món d'ara i a relativitzar els problemes del present. Perquè mirar enrere no vol dir quedar-s'hi, sinó avançar amb més consciència. Al final, descobrir d'on venim és també una manera de descobrir-nos a nosaltres mateixos. Les nostres arrels expliquen parts del nostre caràcter, de les nostres pors, de les nostres fortaleses i dels nostres valors.
ens ajuda a entendre per què som com som. Per això, encara que aquest dia no sigui celebrat globalment, és una gran oportunitat per conèixer les nostres arrels i, en el fons, és una gran oportunitat per reafirmar la nostra identitat. I ara sí, comencem les seccions, va!
I ara entrevistem el Jordi Albaigés, o més conegut com el Catalanet, el divulgador digital de referència del català. Bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda. Què tal, com estàs? Tot bé? Molt bé, molt bé. Encantat d'estar aquí. Moltes gràcies per haver-me convidat. No, no, a tu per venir. Abans de començar, per qui no conegui qui ets, qui és el Jordi o el Catalanet i què fa?
El Jordi és una persona, com a Jordi, com a nom de Pila, és una persona... I ara entrevistem el Jordi Albaigés, o més conegut com El Catalanet, el divulgador digital de referència del català.
Bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda. Què tal, com estàs? Tot bé? Molt bé, molt bé. Encantat d'estar aquí. Moltes gràcies per haver-me convidat. No, no, a tu per venir. Abans de començar, per qui no conegui qui ets, qui és el Jordi o el catalanet i què fa?
El Jordi és una persona, com a Jordi, com a nom de Pila, és una persona que li agrada molt xerrar, comunicar, aprendre, sempre estic investigant, i crec que comunicar és una forma d'estimar. I el catalanet és aquesta figura pública, aquesta capa, que m'he posat perquè sorgeixi de mi aquest esperit de comunicar i d'estimar a través de la paraula.
Molt bé, perquè això et ve també de professió, perquè m'has comentat que ets periodista, per tant, ets periodista, t'agrada molt comunicar això, aquesta relació és fàcil. D'on neix aquesta passió teva per la llengua i per la filologia catalana?
Primer va néixer no tant per la llengua ni per les curiositats, que explico també en el meu perfil sobre Catalunya, sinó pel fet de comunicar. A casa meva sempre s'ha escoltat moltíssima ràdio, tant a casa, a la cuina, al lavabo, al llevar-nos...
també el cotxe, i una vegada, jo soc de Piera, i li vaig preguntar a la meva mare que sí, a Piera hi havia alguna ràdio, i em va dir que sí i que la portava el mateix que el mossèn de la parròquia i tal,
i me'n recordo la primera vegada que m'hi va portar, per exemple, crec que era el moment que jo estava fent catequesi o un any després, que el mossèn em va dir, doncs sí, ens podem veure, no sé, per exemple, la setmana que ve a tal hora. I a aquella hora recordo que era un dia de molt de fred, que ja era de nit, era hivern, i crec que nevava fins i tot, i vam arribar allà a la porta i a la ràdio no hi havia ningú. I jo em vaig quedar com... Ostres, això en quants anys?
Això devia tenir, doncs, l'època de catequesi, que deu ser això, nou... No més, no? No l'he fet jo, o sigui... Deu ser uns 12 o 11. 9, 10, 11, no?
I llavors ho vaig així de forma proactiva, ja se'm van passar les ganes de veure què era jo. I ja de més gran, quan vaig començar a batxillerat, com que estava també sempre en contacte amb les organitzacions de Piera, la tele, l'Ajuntament, i sempre m'he mogut molt pel poble, doncs vaig proposar-li al de la ràdio fer un programa i allà va començar tot.
Mira, doncs el cuc aquest de la comunicació el tens des de ben, ben, ben petit, eh? Sí, sí, batxillerat, perdona, tecnològic, eh? No, mira. Que sort que em va venir el cuquet de la comunicació, com bé dius, just en aquella època. Clar, perquè si no abans... Perquè després el batxillerat tecnològic em va anar més aviat just.
I mira que m'anaven molt bé les matemàtiques, la física i tot això, però quan les matemàtiques van començar a passar de números a lletres, jo vaig pensar, em quedo millor amb les lletres per xerrar, no per calcular. Exacte. I, per tant, en quin moment neix aquesta passió més per la llengua? Doncs, just quan vaig començar la ràdio, a partir d'aquí vaig començar a fer diferents entrevistes, per exemple, a l'Oscar Dalmau, a la Mònica Tarribas, i primer diguéssim que vaig entrar per la branca de la comunicació,
I després, un bon dia, no sabia molt bé cap a on tirar, podríem dir, de carrera professional, perquè de periodista no m'hi acabava de veure, i una amiga em va dir, que era professora, em va dir, per què no tires per aquest camí?
I li vaig dir que ara hauré d'estudiar, hauré de fer un màsser i em va dir, si no, és el que hi ha. Però vaig pensar que era una evolució bastant coherent amb el que a mi m'agrada fer, amb el que m'agrada sentir transmetre i vaig tirar per aquí.
Molt bé, molt bé, molt bé. Per tant, és aquí, no? Gràcies a la teva amiga tenim catalanet. Podríem dir? Sí. Aquest salt de les xarxes quan es proveix. Gràcies a aquesta amiga, l'Anna, vaig fer el salt de dir, bueno, abandono el món del periodisme i em poso...
I entro en el món de la docència. I dins, estant ja en el món de la docència, vaig veure que tot allò que a mi m'agradava comunicar i tota aquella atenció que creia, que mereixia, jo que buscava i que m'agradava explicar, a classe no la tenia tota. En el món de la docència com a professor de català.
Exacte. Primer, perquè depèn del lloc, però el respecte per la llengua és molt just, per tant, el respecte pel que dius ja, si entres com a profe de català, la figura que tenen els nanos, els alumnes, ja no és una figura com per escoltar-la, ja llavors que sí. Això és interessant, eh? I llavors, a partir d'aquí, clar, com que també tu has de fer un currículum com a professor,
i vaig veure i dir, necessito aquí un altre espai de comunicació. A la ràdio, creia que ja no era l'espai per tornar, perquè havia estat molt bé fer 5 anys de ràdio cada setmana en directe, però no cobraven un duro. I vaig pensar, vinga, som-hi, anem a les xarxes socials, que ja sí que cobrarem poc. I, per tant, comença aquí aquesta aventura del catalanet. En quin any és això?
Doncs aquest, és a dir, el febrer d'aquí dos mesos farà dos anys. Molt bé. I com vas començar? Fent què?
Mira, el primer vídeo crec que va ser quan estàvem a l'època aquella tan greu de la sequera, que em va impactar molt una imatge del pantà de Sau, no només amb el campana visible, sinó amb tota l'església visible i fins i tot amb el cementiri. Sí, sí, sí. I li vaig dir a la meva parella, a la Diana, li vaig dir que, escolta, tu m'acompanyaries allà a gravar una mica alguna idea de vídeo que tinc, que jo crec que ara està en veu de tothom i que podria funcionar.
i vam anar allà, vam gravar-ho, i ja des del primer vídeo, la veritat, que vaig tenir la sort que va funcionar molt bé, ja des del primer vídeo. Que bé, perquè al final el teu perfil podem veure això, històries de Catalunya, curiositats i també coses de llengua. T'esperaves aquest èxit? Perquè és que al final has aconseguit més de 100.000 seguidors, i ja podem dir que ets un dels creadors digitals en català, amb més seguidors a tot el món, en català és així.
Home, escoltar-ho així impressiona. La veritat és que sí, soc dels que té més seguidors, no m'esperava, no m'esperava aquest creixement tan ràpid, però el que sí tenia clar, que jo me'n recordo abans de començar, que li vaig dir a la meva parella, li vaig dir, seré
El mes seguit en català. Això ho sé segur. Però no per un sentiment de jo vull ser el millor, sinó de crec que la llengua catalana, si es fan les coses bé i diferent a com s'han fet fins ara, té un espai que encara està per explorar i jo vull ser el que ocupi aquest espai i comunicar històries xules a...
A la gent, i bé, sembla que des del primer moment això ja va disparar-se a força. No sé si totalment ho vas pronòsticar i ja es va complir. En els teus vídeos més populars són aquests on dius una paraula en castellà i després la seva tradicció al català. Com se't va acudir aquest gran format, perquè al final és esteu et metagòric aquest ascens del format, i a més que ja van 60 vídeos.
Sí, farà un parell de dies, una setmaneta, vam fer el número 60. Sempre ho comento, quan, per exemple, els companys de l'Insti em pregunten, jo sempre els dic, em fa molta gràcia perquè és un format molt senzill, que pots dir, no estàs fent una gran cosa com per tenir aquests 100.000 visites a cada vídeo, però...
És un format que diguéssim que agrupa dues coses molt essencials, que és que els que ja som catalans i ja utilitzem el català en el nostre dia a dia, però potser no gaire bé, ens és un joc,
I qui no utilitza el català li és un vídeo d'aprenentatge. Per tant, té els dos públics d'aquestes dues audiències. Qui vol aprendre català i qui diu, ostres, a veure si les dic totes. Sí, sí, sí. I després aquest format, més o menys, te l'han copiat alguns altres creadors i diaris...
I diaris, sí, no? A vegades sembla mentida que hagi de tenir més creació... No jo, eh? Un creador individual, que no pas potser un diari amb molta més gent treballant, i ja sou, no? Perquè suposo que els diaris amb més pressupost i suposo que cobren, no? Sí, sí, sí. Mira, però això també és... També és bon senyal. És bon senyal. A veure, t'haig de dir sincerament que...
quan veig que em copien un vídeo o que s'inspiren molt, no, que coi, a vegades me'l copien, tal qual, i moltes vegades s'inspiren molt, doncs primer és, ah, quina ràbia de dir, oi, a veure que aquest format o aquesta idea l'he parit jo. I després ja el sentiment aquest que tu comentaves, no, Jaume, de dir, bueno, és un bon senyal, vol dir que els agrada tant que...
creuen que copiar-lo els ja porta més de bé que de malament, no? Més de bo queda dolent. Sí, sí, sí. I, bueno, és una bona senyal. I tant. Jordi, també et veiem divulgant sobre la història i curiositats del país, com ho hem dit, que és una altra inquietud teva, això.
Sí, clar, perquè sí que és veritat que des de sempre els mitjans catalans han fet molt bona pedagogia del nostre país, però crec que aquest tipus de pedagogia, per exemple, que podia fer...
TV3 ara em ve al cap, per exemple, la secció del temps, que sempre ha sigut una secció no només informativa sinó explicativa també. Creia que aquest format no estava a xarxes i que molta gent creia que per créixer en català el que s'havia de fer és...
Com fer-nos els pobrets que en català... Mireu vídeos en català perquè és la nostra llengua, l'hem de... Sempre des d'una negativitat, no? Fins a aquell moment, els vídeos en català. De dir, s'ha de defensar la llengua, que sí, que està molt bé, però sempre com que tenien els vídeos aquesta pàtina...
d'aquesta boira de si mireu-ho perquè és en català i l'hem de salvar i ens mira poca gent però val la pena veure-ho no, no, cony, intentem fer
contingut que el miri molta gent, perquè som 10 milions de parlants. Justament, mira, la setmana passada vam parlar amb l'Enric Luzán, et sona? No. Està fent la volta al monapeu. Ah, sí, coi. I ho fa en català, i justament és el mateix missatge que estàs donant tu. Sí? És que al final jo crec que per créixer en català, no només per créixer en català, sinó en el cas dels creadors de continguts, sí, però per tenir la llengua viva,
No hem de dir que la llengua és vàlida, que sí. El que hem de fer és fer-la vàlida. Exacte. No dir, mira'm perquè ho faig en català, sinó, fem coses xules i bones en català i remediablement ens veuran si val la pena.
Clar, exacte, que sigui un producte bo independentment de la seva llengua. Exacte. Sí, sí, totalment d'acord. I m'agradaria preguntar-te també per aquestes petites històries, si ens pots explicar o ens pots dir alguna que et sembli especial o que t'agradi molt o que recordis així especialment, així en format breu. Alguna que recordi... Alguna curiositat de Catalunya.
Mira, justament, i ara ho venim comentant al cotxe, amb la meva parella, que sempre m'ajuda a gravar els vídeos, i que si no fos parella això seria impossible, així que moltes gràcies, Diana. Doncs justament el vídeo que vam fer sobre el Walden Set, aquí a Sant Just,
A veure, que jo aquí vaig ser una mica... Doncs com s'ha de ser a les xarxes socials, no? La primera frase. Enganxo. L'ama, el ganxo. És a dir, l'edifici més lleig de Catalunya. No et diré que t'ho dic jo, sinó que t'ho diré que ho heu dit a algun rànquing, que després a mi és un edifici que m'agrada molt. És molt original. Sí, tu avui venies cap a Sant Just una mica cagat.
Per si els ciutadans et deien alguna cosa arran d'aquest vídeo. Dic, no sé com em rebran aquí. Home, no, que és broma. No, però sempre s'ha de fer aquesta d'una de freda i una de calenta, que seria una de cal i una d'arena. Sempre s'ha de fer un ganxo que la gent digui, ei, què estàs dient? I després reconduir-ho. Perquè si no ho fas... A veure, les històries, de per si...
les curiositats poden tenir mil visites o poden tenir un milió. La cosa és com l'expliques. Sí, sí, totalment. Si jo començo dient, mireu aquest edifici, té aquesta característica, fins i tot jo passaria a dir, no m'expliquis la característica, però si et dic, segons molts rànquings és el més lleig del món, tu vols veure quin és el que... Després ja decidiràs si la característica del segon 10, 12, 14 del vídeo la vols veure o no, però de moment ja t'hi has quedat.
Molt bé, doncs mira, també classe per nosaltres. També ens l'apliquem, Jordi, clar que sí. Anem a ficar-nos una miqueta més seriosos. El català està en una situació crítica? Això ho sentim molt? És cert? No és cert? Jo crec que el català no està en un moment crític. El que sí que està en situació crítica és la percepció que nosaltres tenim. Principalment els mateixos catalans, la percepció que nosaltres tenim
I de l'ús de la nostra llengua. Perquè, per exemple, si tots els catalans no decidissin canviar d'idioma, quan comencem una conversa, no estaria perdut.
Una altra cosa és que després, si l'altra persona no és d'aquí, no t'entén, llavors, al meu entendre, el sentit comú és acabar entenent-te, no? Però allò que, temps enrere, que jo també havia aplicat de dir, no, si no coneixes l'altra persona, parla-li en castellà per respecte. Com que per respecte? Per respecte a qui? Perquè a tu mateix, perdó, a tu mateix no.
i és una manera i això s'ha de dir clarament és una manera d'estigmatitzar perquè aquí li parlaràs castellà el que és de fora aquí sembla de fora i potser aquest que sembla de fora s'ha preocupat més d'aprendre català que no tu de mantenir-lo llavors
Jo crec que el pensament, almenys és el que jo aplico, és parlem sempre català fins que l'altra persona ens digui que no ens entén. Òbviament, si no ens entén, doncs aquí ja va la percepció o educació, arribaria a dir, de cadascú, de seguir amb el català, si tu et vols comunicar però no t'entendrà, o parlar més lent.
Perquè de canvi entenent, a partir d'aquí ja cadascú busca el seu mateix i el seu nivell. Jordi, saps una mica què m'ha passat algun cop? Que estàs a una tenda i veus una botiguera... Home... Que estàs a una tenda i dius, bueno, vaig a parlar el català. Parles el català amb la tenda... Amb la botiguera. Això està normalment dit, no?
Sí, botiga. La tenda és la de campanya. Parles amb la botiguera i li parles en català i et respon en castellà. A mi m'ha passat que algun amic o algun conegut em diu, escolta, que t'estàs responant en castellà. Respon-li tot en català, no siguis mal educat. No siguis mal educat. I jo li dic, què hem de respondre davant d'aquestes coses?
Home, si tu parles el teu idioma i l'altra persona et respon, vol dir que en principi t'entén. Per tant, jo seguiria amb el meu i l'altre que segueixi amb el seu. És una situació curiosa. I és molt freqüent, aquesta situació. Moltíssim. I entre famílies. I inclús, per exemple, la meva mare parla castellà a ser mare i català a son pare. Per tant, és una situació molt...
molt freqüent i el tema és que sempre és curiós que qui ens dona lliçons és aquella gent d'un territori que només parla en una llengua que a mi em sembla molt bé que només parlis la llengua que tinguis perquè això no ho esculls, evidentment però ostres
Qui parli una llengua que et vingui a dir a tu que en parles dues o que en saps parlar mínimament dues a un nivell molt bo, que parlis la seva,
És bastant... Jo és que soc molt matemàtic i com veieu en els vídeos, perquè per això em vaig apuntar al batxillerat tecnològic, no? A mi les mates sempre m'han anat molt bé i m'han encantat i em segueixen agradant. I per això en els vídeos m'adeixo tant cada paraula, cada segon, en quin moment la dic. I a mi això, jo és que ho veig de calaix. És a dir, tu parles el teu idioma al teu territori.
A partir d'aquí, que l'altra persona t'entén? Guai. Que t'entén però parla el seu idioma? Bé, que et segueix entenent? Doncs seguim la conversa així. És estrany per qui ve d'un lloc que només es parla un idioma, però em sembla que és el més coherent, no? No, no, totalment. Com, per exemple, crec que fa uns dies el judici que va tenir a la porta, doncs que va haver allà com una mica de mals entesos, no? Sí, sí, que ell volia declarar en català.
i volia declarar en català i algun comentari de l'estil, no, però fes-ho en castellà, perquè hi ha més lletrats aquí que el català no l'entenen, i diu, escolti'm, jo és que m'expreso millor en català, no? Llavors...
Jo crec que és molt senzill, però aquí les intencions polítiques i els objectius polítics, que no són els de la gent, els de la comunicació i els de la cultura, doncs bé, incideixen bastant i de forma negativa. Doncs totalment, Jordi. Ara ens posem una altra vegada més contents, una mica més d'humor, i ara comencem la segona part d'aquesta entrevista, perquè hem tingut aquí alguna veueta, que potser hem escoltat una miqueta, però ara presentem-nos d'una vegada el Joaquim Salinas. Hola, Joaquim.
Hola, bona tarda, gràcies per convidar-me. Realment aquí estem amb el catalanet, amb el Jordi, gràcies a tu. Tots es fes de pont, eh? Sí, sí, va ser curiós com vaig parlar amb ell, però gràcies per haver vingut, eh? Encantat. I també estem aquí amb el David, un fidel acompanyat del Joaquim, eh? Sí, hola, què tal, com estem? Molt bé. Doncs ara comencem amb la segona part.
A veure, Joaquim, què farem ara? Perquè jo tinc una mica de por. Hauries de tenir por, així que em sembla correcte. Ja va pel bon camí, no? A més, ja l'he... Ja l'he ficat la pota, no? Podem dir. He posat la tenda. Bastant greu, bastant greu. Tenda no botiga. A veure, Joaquim, què farem ara?
Farem una mica, no sé si coneixeu el Gran dictat, aquell programa tan famós de l'Òscar Dalmau, gran persona, on jo us diré paraules i vosaltres m'haureu de dir lletra a lletra. Si porta dièresi, porta accent o el que sigui, perquè va també una mica apotear, per dir-lo així en castellano. Això m'ho vam fer en el Super 3 i no vaig saber què de letrejar a Tarragona. T-A-R-R-O. T-A-R-R-O, com que no?
Va, Joaquim, doncs, comencem. Va, doncs... Que comenci el Jordi, eh? Jo no vull començar. La primera paraula... No, pots començar, eh? Comencem. Les primeres són les fàcils. Ah, bueno. La primera paraula és comencem. No, la primera paraula és... No, no, no. Deslleialtat. Vale. D-E-S-L-L-E-I-T...
No. Crec que t'has. Acidosis, no. Torna a començar. Deslleialtat. Sí. D-E-S-L-L-E-I-A-L-T-A-T. Correcte. Molt bé. Ja metré el... Punt positiu, eh? I m'has de dir el significat de deslleialtat.
Sí, ara aquí de lleialtat, doncs la forma d'actuar no d'acord amb els principis o amb els acords que tens amb l'altra persona. Amb la lleialtat, amb un mateix, o amb un mateix o amb l'altra persona. I si vols dir literalment el que sobra...
Com diu el diccionari deslleialtat. Manca o falta de lleialtat. Per tant, Jordi... És que a vegades també el diccionari se les expulsa molt ràpidament. La següent paraula és esllanguir-se.
E-S-L-L-A-N-G-U-I-R-S-E. Correcte. Molt bé. No sé què vol dir. Però pots repetir la paraula? Esllanguir-se. Esllanguir-se. Això deu ser... Això és esdevenir esllanguit. Esprimatxar-se. Sinònim aprimar-se. Ah...
jo ho he sabut avui vull dir que tampoc Jordi no em fiquis cara aquí de sorpresa pel següent vídeo la pots posar aquesta paraula és bona que em baixi la retenció o que em pugi a vegades tinc el dubte no sé fins a quin punt posar la paraula complicada perquè pugui semblar un repte i no la gent la refugi una mica la següent és enxarxar
E-N-X-A-R-X-A-R. Molt bé. I vol dir? Doncs seguint el rotllo del diec aquest, posar en xarxa. Has de venir enganxat. Mira, veus? En xarxa. Com és? En xarxar. En xarxar. Molt bé. I llavors la següent és, aquesta és fàcil, tragicomèdia.
Tragicomèdia. T-R-A-G-I-C-O-M-E-D-I-A. Bueno, l'accent va a la E, em posa aquí. A la E, la E, disculpa, sí, sí, sí. I a la I l'ha dit? No, no, perquè la de la I no, aquí m'ha agradat jo. A la E, la E, sí. Bueno, i com tots sabem, és una obra dramàtica que participa a l'hora dels caràcters tragèdia i comèdia. Fins aquí, perfecte. Molt bé.
Ara, va, fem un edifici, que si no això... Un edifici! Ara, eh? Si no m'avorreixo amb les fàcils. Ara que pensa lo difícil. Exangüe. Mira, aquí et demanaré que em diguis primer la definició. Ah, exangüe... Patologia que ha perdut la sang per hemorràgia externa o interna. O també per extensió d'una palidesa extrema.
A veure, torna-la a pronunciar. I un exemple seria llavis exangües. Per l'extensió marcat... Clar, però és exangües o exangues? Exangües, perdó, hues. Exangües. Exangües. Em diaràs ja la buba. Aquesta sí. E, E, I, X...
Així parla d'hemorràgia, no sé si X, S, no. Sí, sí, sí. E, X, S, A, N, G, U, amb dièresi, E, S. Ostres, sense la S, sense la S, però sí. Sí, correcte. Molt bé, aquesta, eh? Aquesta molt bé, eh? Ara la següent la dirà el meu company, el David. Sí, aquesta mateix. Marmanyer o, en femení, marmanyera. Persona... T'ha dit també el significat, no? Sí. Persona que rebent marmanya.
I marmanyer? Marmanyer és verdura, fruita, ous, etc., que porten els pagesos de fora per vendre a les places o carrers. Figuradament, persona xerraira i ambullosa. Uh, marmanyer. És xula aquesta paraula. M-A-R-M-A-N-Y-E-R. Correcte. Perfecte. L'altre tenim més trampa, l'exenguer.
Si les vols dir tu, tu mateix. Em queden dues. Ostres, m'està agradant aquest joc, perquè m'he tret la pressió de com que crec que ningú sap què coi vol dir això. Home, a mi amb la de la sang m'has deixat clasat, eh? Les dues més difícils les deixem al final, que encara hi ha alguna, de la primera pàgina. Ah, entes. No, anem a passar per aquesta. Xarrotejar.
Com? Xarrotejar. Saps el significat o per a vegades que... Digue-li, digue-li. Començar a parlar una criatura. Té poc més d'un any i ja xarroteja. Fer als ocells un seguit de crits que no són pròpiament un cant. Vale. X-E-R-R-O-T-E-J-A-R. Correcte. Està demostrant nivell, eh? I la... Bueno, hòstia, estic jugant, eh? Jo també. Fa calor l'estudi, no? Vinga...
Mira, i a gràcia, crec que podrà ser una mica més complicada, és Gizania. Discòrdia que oposa entre persones que estaven en harmonia. Sembrar la Gizania entre ells. A veure, a veure... Gizania.
Z-I-T Z amb accent obert N-I-A Correcte Això sí que són paraulotes Ha fet un ple D'aquí Òscar Dalmau i Gran dictat Que torni al Gran dictat I tant, sisplau Si TV3 no el torna, ja el tornaré T'ajudo T'ajudo Tota la gent que em vulgui ajudar a crear, a recrear el Gran dictat de nou
per fer un vídeo, això, si no en estil real, si no... No tenim el pressupost. En gran format. M'heu donat una idea i potser... Aquí genço la proposta. I després podem fer alguna coseta. Sí. Teniu uns cinc minutets, encara. Ah, perfecte. Bueno, queda... Encara la podem especial. Doncs mirarà el Joaquim. Li diré les dues més complicades, per si dir-ho. A veure si la sé pronunciar, eh? Em pensava que ja m'havia passat el joc. Antropomorfisme.
A-N-T-R-O-P-O-M-O-R-F-I-S-M-E. Saps què vol dir? O si vols te'l dic ja per curiositat. En forma humana, no? Sí. Atribució de característiques humanes a éssers no humans. Molt bé.
Podríem posar d'exemple a Kafka, a la metamorfosis, que és un home que es converteix en escarabat. Molt bé. Ostres, aquí està bé Joaquim, eh? Que es noti la literatura! Gràcies, senyor Joan. Que es noti la filosofia, tant que sí.
I l'última seria psiconeuroimmunologia. Aquesta és. P-S-I-C-O. Com continua la paraula que l'he oblidat? Psiconeuroimmunologia. Mira, ja costa dir-la. Immunologia. Psiconeuroimmunologia. Exacte. Quina paraulata. P-S-I-C-O-N-E-U-R-O-I-M-M-U-U.
N-O-R-R-I... No. L, L, L. O sigui, has dit lo més... Lo més complicat era dir la doble M. O sigui, seria P-S-I-C-O-N-E-U-R-O-I-M-M-U-N-O. O sigui, fins aquí ho has dit lo bé. I l'única que has dit la logia, que has dit com si fos amb R. Exacte. Seria L-O-G-I-S.
Més bé, quasi impossible. I el significat el sabries dir, o...? Bé, ja té. Bé, ja el taqui, els esers, tu mateix, si vols. El vols dir tu? Us el dic. Sí, Jordi. Vinga, va. És una branca de la medicina que estudia la interacció entre els processos psíquics i els sistemes immune, endocrí i nerviós al cos humà. Molt bé. Vaja, que... Completa, eh, la paraula? M'ha encantat, i he dit, li haig de posar aquesta paraula per...
També has pensat, no el putejarem massa i li donaré el paper a mi, en aquesta paraula. Molt bé, un 100%, quasi. Menys l'última. O sigui, una lletra. Clar, és que se m'ha oblidat la paraula. Clar, és que la cosa no ha sigut perquè no sabies. Era tan llarga que l'ha intentat visualitzar. No és que fos tan complicada, però és tan llarga per recordar-se'n de la paraula. Molt bé, genial. Doncs Joaquim, tens alguna cosa més preparada, algun joc més, o per aquí ho deixem?
Va, acabarem amb una paraula. Va. Kafkiah. Kafkiah. Kafkiah. K-A-F...
K, I, A, amb el genobert? Sí. Ui, l'octava, eh, de la segona. A veure, clar. Saps què vol dir, no? Aquí m'enganxes, eh. És com una cosa estranya, una cosa rara. I on hi fa referència? A Franz Kafka. A Franz Kafka. Molt bé, molt bé. Genial, genial. Que va néixer a Praga. Com es nota que l'estàs estudiant. I què tens examen demà? No, el vaig fer l'altre dia, l'examen. Va anar bé o no?
No, un 4 que vaig treure. Bueno, seguirem a la reconexió. Ja et van dir que els primers exàmens, ja havia de fer una mica... Doncs, nois, sincerament, moltes gràcies. Ens hem passat molt bé amb aquesta segona part superdivertida. Gràcies, Joaquim. Jordi, Joaquim i David, gràcies per venir. A tu.
52 persones, però, recorden que la resolució judicial que va avalar el desallotjament demanava a l'Ajuntament que s'oferissin recursos als desallotjats. És per això que les entitats es plantegen accions legals contra el govern municipal. Ho ha explicat a Catalunya Ràdio Mercè Darnell, portaveu de Càritas de Badalona.
No hem estudiat a fons el tema d'implicar-nos a nivell legal, però és evident que està incomplint la legalitat i les responsabilitats i competències dels ajuntaments d'atendre les situacions d'emergència i la gent sense llar. Badalona no té una persona sense llar en aquests moments, ni té un menjador social públic. Mentrestant, la Fiscalia ha requerit al jutjat de Badalona que comprovi si l'Ajuntament està garantint un sostre als desallotjats de l'antic institut B9.
Més notícies amb la Montse Pujol. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, insta al govern de la Generalitat a obrir-se aliances al Parlament amb Junts o el PP per poder tirar endavant nous pressupostos pel 2026, si no ho pot fer amb els seus socis actuals, Esquerra i els comuns.
Si el senyor Illa, per les raons que siguin, no es veu capaç, amb els socis que té, de tirar endavant els pressupostos, el que hauria de fer és obrir la finestra d'oportunitat de plantejar amb altres formacions polítiques, com és el cas de Junts per Catalunya, o el PP, o altres forces polítiques, de si són capaços de buscar complicitats econòmiques en benefici del benestar dels utellans, que canvien d'aliats polítics.
Segons Sánchez Llíbre, el retorn a Catalunya de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, contribuiria a la normalització de la política i que Junts arribés a acord amb els socialistes. Gest de Pedro Sánchez cap a Sumar i els seus socis al Congrés. El govern espanyol ha aprovat en Consell de Ministres la pròrroga de l'escut social i les ajudes al transport durant tot el 2026, a més de la revalorització de les pensions. Les no contributives, com ara les d'invalidesa, augmentaran gairebé un 12%.
L'alcalde de Lleida, el socialista Fèlix Larrosa, s'ha sotmetrà la setmana que ve una qüestió de confiança. La convoca després que avui ha perdut la votació dels pressupostos amb el rebuig unànime de tota l'oposició. Tot i això, l'alcalde està convençut que els comptes acabaran tirant endavant.
L'Ajuntament de Barcelona reduirà el nombre de taules a la Rambla quan s'acabin les obres. La nova distribució de l'espai central de la via permetrà guanyar un 33% d'espai per als vianants. No se sap fins a quin punt s'hauran de reduir les terrasses. L'Ajuntament, el gremi de restauració i l'associació Amics de la Rambla ho estan negociant, però la responsable de promoció econòmica, Raquel Gil, ha estat molt clara.
A la pregunta, hi haurà reducció de terrasses? Hi haurà reducció de terrasses. Amb un percentatge que ens permeti no perdre de vista aquest objectiu de guanyar aquest espai per la ciutat i que a la vegada respecti el màxim possible l'activitat econòmica que s'està fent dels restauradors. Però que hi haurà una reducció de taules? Hi haurà una reducció de taules. Hem de veure amb quin element i de quina manera. El 19 de gener comencen les obres de la tercera fase, cosa que ja obligarà a tancar algunes terrasses.
I als esports, Jordina Terré, bona tarda. Bona tarda. D'aquí mitja hora començarà la transmissió del Fenerbahçe-Barça a partit d'Eurolliga, que servirà per mesurar l'estat del Barça a la pista del líder. El partit també serà el retrobament de Xavi Pasqual amb Sarunas i a Siquevicius. Els Blaurana no podran comptar avui amb Will Claiborne, Xenghelia i Juan Núñez.
El partit començarà a tres quarts de set del vespre. La transmissió a dos quarts la podreu seguir, com sempre, a l'exclusiu digital de Catalunya Ràdio. Encara en bàsquet, l'extècnic del Barça, Joan Pena Roia, ha fitxat pel partisan de Belgrat per aquesta temporada i la que ve substituint Zelko Bradovich. Mentre que un altre exentrenador blaurant, Estevislav Pesic, torna al Bayern de Múnich als 76 anys.
I en futbol, el Madrid cedeix el brasiler Hendrik Alió fins a final de temporada. El davanter de 19 anys només ha jugat aquesta segona temporada 100 minuts amb els blancs sumant Copa, Lliga i Champions. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. Els infants i joves de Sant Just poden tornar a participar activament en les activitats de Reis d'aquest 2026 amb dues convocatòries que l'Ajuntament ha obert fins al 31 de desembre. La crida inclou d'una banda la possibilitat de fer de patxa de la cavalcada de Reis i de l'altra d'acompanyar ses majestats en la visita a les persones grans de les residències del municipi.
Poden optar a ser patges de la cavalcada tots els nens i nenes nascuts el 2013, 2014 o 2015 que vulguin col·laborar amb Ses Majestats durant la desfilada del 5 de gener. Les sol·licituds s'han de presentar a través de santjus.cat fins al 31 de desembre. En cas que les inscripcions superin les places disponibles, es durà a terme un sorteig el 2 de gener al programa La Rambla de Ràdio d'Esvern.
Pel que fa a la visita a la gent gran, tres patxes i un rei mac recorreran les residències del municipi del matí del 5 de gener. Hi poden participar els joves nascuts el 2013 o abans, que també han de presentar la seva sol·licitud a Sant Jus.cat abans del 31 de desembre. Si hi ha més voluntaris que places, els sorteig seran les mateixes condicions i la mateixa data que en el cas dels patxes de la cavalcada.
I encara en cultura, el Casal Popular La Sala celebrarà la quarta edició del quinto de Nadal el pròxim 27 de desembre, una activitat que començarà a dos quarts de set de la tarda al Casal de Joves de Sant Just. L'esdeveniment manté el format tradicional i l'àmbient festiu que l'han consolidat com una de les cites destacades del calendari nadalenc del municipi.
El quinto és un joc d'atzar típic i molt arrelat a la tradició catalana, similar al bingo. Cada participant rep un cartró numerat de l'1 al 90 i ha de marcar els números que el lloro o la cotorra, la persona encarregada de cantar les boles, va anunciant amb les expressions característiques del joc. Els assistents competiren per aconseguir primer el quinto, una fila completa i posteriorment la plena, el cartró sencer.
La sala ha preparat paneres perquè els guanyadors s'enduguin un premi especial i l'activitat comptarà també amb un servei de barra amb preus populars. Pel que fa a societat, l'Enric Luzan, veí d'Esplugues de Llobregat i creador de contingut conegut pel seu canal Enric Adventures, ha iniciat una aventura que molts considerien una bogeria, fer la volta al món a peu.
Amb una previsió de tres anys de viatge, l'Enric ha decidit deixar enrere la seva feina i la seva rutina per perseguir un somni que va néixer l'any 2020 i que ara s'ha materialitzat gràcies a una beca de la Generalitat per crear 12 contingut en català. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, l'Enric explica que la decisió no va ser fàcil de comunicar a l'entorn proper. Tot i que la seva família inicialment va rebre la notícia amb preocupació, ara entenen la magnitud del projecte.
Sorprenentment, la seva antiga empresa s'ha convertit en un dels seus patrocinadors, demostrant que el seu repte ha generat una onada de solidaritat i suport institucional. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet i horari i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara sí, arrenquem la segona hora del programa. Arrenquem, mare meva, quin xou.
Bona tarda, Carles. Bona tarda, Javi. Com esteu? Bona tarda. Bé, una mica freds. Sí. Un fred avui. Avui està fent fred, eh? Fred de vales. Fred de vales. Sí, sí, sí. La veritat que sí. Però bueno, ja esteu preparats perquè aquestes festes de Nadal que queden res. Dos dies. Bé, depèn. Un o demà. Demà ja fem el primer sopar, no? És veritat, demà. I entre dos dies hi ha el dia de Nadal. Tècnicament no és català, no, el sopar de Nadal. O sigui...
Eh... No ho sé. Bona pregunta. Crec que no. Crec que el dia 24 no és tradició catalana. Per això tenim el 26. Que és el Nochebuena, no? Això és Nochebuena, que és més castellà, espanyol. Sí, jo com sóc una mica xarneu... Però aquí es fa tot. Qualsevol cosa és bona persona. No, no, clar, i el Pare Noel també ja l'hem comprat. Sí. Bé, jo m'havia fet Pare Noel, he de dir. No? Jo sí. Jo també. He caigut en el capitalisme aquest. Ja feia. I Reis, el cagatiu... Tot. Ell ho feia tot. Sí, com era que sóc fill únic, no? És mentira.
Home, clar, això sí. Caga, tio, mira. Clar, és que durant... Bé, el caga, tio, em va durar molt poc. Clar, a mi també és això, em va durar més poquet. Em va durar més poquet, però bueno. A veure, avui de què parlarem? Tenim coses, eh? Avui tenim feina, eh? Avui tenim tantes reviews que no sé si podrem fer gaire programació, però bé, fins on arribem, arribarem, amb el temps que tenim. A veure, va.
Bé, comencem per la primera, que és Super Sapiens, que vam anar-hi el dimecres passat. Correcte. Amb tu, Jaume, eh? Sí, sí. Vam anar-hi els tres. De fet, si ara entreu a les xarxes de Refugi o de Mare meva, veureu que hem publicat un reel.
on parlem una mica de l'obra i veieu imatges de l'espai, parlem amb el producer de l'obra i tot, per tant, consulteu. Un petit tast, un petit tast vam fer a xarxes i sí, sí, la veritat que mira, em vaig unir a vosaltres perquè també tantes obres que en parlàveu jo tenia ganes d'anar alguna i m'ho vaig passar molt bé, la veritat. Així que ara sortem la review. Exacte. La review honesta. La Super Sapiens. A l'espai Super Sapiens.
Sí, a prop del metro de Llacuna tenim aquesta nau industrial que era, segons ens ho explica el productor, era com una antiga nau de planxa pantalons, no? Sí, sí, sí. I se la van reconvertir en un espai diàfan, no? On han col·locat tota una sèrie d'andamis i escenari i unes 442 localitats comptades una a una. I allà, doncs, es fa l'espectacle de Super Sapiens. Sí, sí, sí.
I res, Super Sapiens parla una mica d'una visita inesperada que rep el conseller de Sanitat. El Valentí Montaner. Exacte, que de sobte al seu despatx apareix una dona misteriosa, que és la Marga Coll.
que d'alguna manera amb el que li explica li trenca una mica els esquemes que té sobre els sàpies, és a dir, els humans, no? I tot això llavors desencadena una sèrie de... una vorágine de fets que no només afecten al conseller, sinó afecten a tot el país i a tota la humanitat.
Fins que al final ho lliguen d'una manera molt guai amb una mica la situació actual, que tot i ser una comèdia fantàstica en el sentit de fantasia, tot i que també està molt guai, però ara ho parlarem. Acabant lligant-ho, no?, amb aquesta realitat que estem vivint actualment de les fake news, de les intel·ligents artificials i de tota aquesta...
bé, tota aquesta cosa de les tecnologies que ens estan absorbint a poc a poc. Fins al punt de si som nosaltres qui decidim o estan decidint per nosaltres. Ens plantegem també una mica un món distòpic, però al final et fa aquesta jugada on et diu aquest món distòpic potser és el nostre món real. Sí, que no és tan lluny del que ens pensem. Exacte. Perquè això és amb qui són els intèrprets.
La Marta Torné i l'Enric Cambrai. Mira, jo ho he de dir, eh? A mi em va sorprendre molt la Marta Torné. A mi també. Però positivament, eh? Sí, sí, sí. Literal. Sí, crec que també és una comèdia on es presta molt a poder actuar d'una forma com molt lliure i liviana, no? En el sentit que potser no exigeix una gran capacitat d'interpretació de dramàtic o el que sigui. I ella s'hi desenvolupa molt bé, per ser que a la seva feina principal no ha sigut ser actriu sempre, no?
La veritat que em va sorprendre i em va agradar molt com ho feia. I vaig connectar molt bé amb els dos personatges, la veritat. Sí, sí, sí. L'Enric Cambray, que és el que fa de Malentí, també excel·lent. Sí, molt bé. És que sí, per mi un gran moment a destacar de l'obra és, sense fer molt espai, un moment que té una conversa, no és un personatge de la Marta Tourner,
300 que fa l'Enric Cambray. Ah, sí. 5 personatges alhora. Fa 5 personatges alhora, és meravellós. A sobre de molt divertit, penso, uau, és un moment de molta estresa i com molta habilitat actoral. Perquè a més va com canviant de posició respecte a cada personatge i acaba parlant també amb ell mateix, és com una cosa que dius, uau. Clar, i en recordar-se en cada posició, qui parla en cada posició. A mi també em va semblar, jo crec que de les meves
Essenes preferides. Home, és una obra que al final et dura una hora i mitja ben bona i són ells dos contra el mundo. Sí, sí, tota l'estona. A més que és veritat que ha acompanyat de tota una sèrie de sons, vibracions i llums i tal, que acompanyen molt bé a l'obra, la veritat. La veritat és que la immersivitat de tot l'espai, tan sonor com lumínic de nivell de tot, és espectacular.
és espectacular, vam parlar amb el producer va dir que s'havien inspirat o havien agafat moltes referències del sonar, de molts espectacles, aquests musicals a nivell grans de rabe és que en aquestes sales podrien fer moltes coses de fet crec que la idea és que ara la sala es queda com a espai super sapiens però en el futur de poder fer altres coses en els espectacles, altres projectes i es podrien fer més obres de teatre perquè realment és un espai molt xulo és molt xulo i al principi té com un bar i tot, com està molt ben muntat és molt guai no me'l recordava
I realment ha fet com un salt qualitatiu molt gran l'obra perquè, parlant amb el producer, ens va explicar que aquesta obra s'havia estrenat el 2019, si no m'equivoco, sota el nom de Sapiens. L'argument era similar, és una obra escrita per en Roc Esquius i dirigida pel Sergi Balbel.
I eren els mateixos, no? També qui va dirigir i va escriure i tot, però diguéssim que l'argument final no acaba de lligar-se igual com es fa ara. I pel que ens explica, sense fer espòilers, perquè no volem fer espòilers, però jo crec que com ho han portat ara, com han lligat tot i l'espai que han triat i tot, és increïble. Sí, sí, sí, sí.
la veritat és que sí a mi em va agradar això de la immersivitat perquè realment és el que ens va dir tenint altaveus inclús sota dels nostres seients et vibrava el cul i et vibrava el cul i això et vibra sencer això estava molt xulo la veritat què per acabar quins són els punts més forts que li heu vist en aquesta obra
Jo per mi l'espai és una cosa que et ven molt l'obra visualment i això és molt guai perquè no és la típica experiència teatral a la que estàs acostumat d'una sala, quatre parets i unes cadires, no? I també que al final també barreja com una espècie d'exposició. Al final quan acabes hi ha com una part d'exposició, museu, no sé com dir-ho molt bé, que és interessant, heu d'anar a veure-ho, teniu fins al 7 de gener només, o sigui que si voleu anar afanyeu-vos.
Bon regal per aquest Nadal, també. Per 30-60 euros. I l'argument també em va agradar molt. Per mi, punts forts, tant com l'espai que van triar, com l'argument, o sigui, és que molt bé. Molt bé. I això, preu, 30-60. Sí, entre 30 i 60 euros. Però ja t'he de dir, també un dels meus punts més forts va ser que em vaig riure molt més del que jo em pensava.
I li vaig dir al produecer, dic, realment m'ha sorprès que m'he rigut en moments o no pensava que m'anava a riure tant com he rigut. Que hi ha hagut moments que m'han fet molta gràcia de forma superhonesta. No sé, la veritat és que sí, estic superd'acord amb tots els punts que ha dit el Carles. Jo la recomano molt, aneu-hi, teniu temps fins al 7 de gener.
aneu-hi, perquè teniu un regol perfecte per aquestes festes, si encara no he agafat el vostre regal. De fet, ara no em paran de sortir vídeos anunciant-me SuperSapiens a l'Instagram. Tota l'estona. Tota l'estona. Que és en plan, ja l'he vista. Ja l'he vista ja m'agrada. No sóc el target perquè t'anunciarà. Però bueno, sí, sí, molt bé. Molt recomanable. Exacte, això en definitiva molt recomanable, eh? Sí, sí. Molt bé, doncs...
Podem passar a la següent obra que veuen a veure, que és Desaparellats a l'Espai Texas. Exacte. Aquesta la tenim a l'Espai Texas fins al 25 de gener. Tenim una mica més de temps, si la voleu veure. I, bueno, no sé, què tal? Què et va semblar, Javi? Ai, doncs a mi...
A mi l'argument m'agradava molt. O sigui, la cosa que proposa Desaparellats, per posar-vos en context, és una parella més romàntica de ciencia ficció. És una parella que està al seu pis, són el Ton i l'Anna, i de cop el Ton obre la porta al lavabo i se n'adona que la dona que hi ha al seu menjador és igual que la seva dona, però no és la seva dona. De fet, és que no és la seva dona perquè no estan casats. Perquè, clar...
De cop estan casats, però ells no estaven casats, i se n'adona que és la dona d'un altre univers. Què passa? Que tant al lavabo del menjador del Toni i l'Anna tenen un portal... Interdimensional. Sí, de multiversos. És que sí, és una comedia de ciència-ficció en aquest apartat.
Juga amb això que cada cop que vas al lavabo, doncs, sense voler, pum, canvies de multiverso i apareixes al teu pis, que és pràcticament igual, però no és igual, i la persona amb qui convius no és exactament la mateixa. Llavors, l'argument sí que té molt de potencial i és molt guai, com qui s'ha ambientat això, que de fet s'ho ha inventat... Rocasquius. No, Rocasquius és el director, no?
Roc Esquius és el director d'aquí, que és el dramaturg de Super Sapiens. Sí, i s'ha matat el Ramon Pardina. Sí, que de fet s'estrenava com a dramaturg amb aquesta obra. Ah, sí? Sí. Vale, però per el que havíem vist és guionista de programes de 3Cat i de Buena Fuente i tal, però a nivell de dramaturgia sí que... Sí, a més el Roc Esquius té aquestes dues en circulació en obres i també té una altra, té la Torradora, que també l'han fet nova. O sigui, té tres obres... Està top, eh? Té tres obres a la vegada. Roc, si vols que passar-te pel programa...
Doncs sí, perquè està en la crista de la bola, aquest home. No, no, està a tope. Va, per tant, una mica més desaparegats. Llavors, doncs això, desaparegats ho cataloguen com una comèdia fantàstica sobre l'amor real, perquè al final, tot i que té la fantasia que està dels portals, t'acaba parlant una mica de les relacions de parella i de com...
El Ramon Perdina ja ho explica que l'obra sorgeix d'una ruptura que va tenir ell i això li va inspirar a escriure sobre les parelles des d'aquest punt de vista més de ciència-ficció. Les dues, tan supersepents com aquesta, veuen una mica això d'aquesta ciència-ficció i comèdia. Aquesta és més comèdia romàntica, és veritat. És una comèdia romàntica en tota regla. Si us agrada les comèdies romàntiques us ho passeureu bé. És veritat que
Per mi, personalment, hi havia punts en els quals no connectava tant amb els actors i amb el que m'estaven explicant, i a nivell de gags còmics, potser sí que m'he rigut més en altres comèdies que en aquesta, però és veritat que la trama té com aquesta cosa que sí que t'atrapa, no? És interessant tot el tema aquest del portal i com es va resolent la situació i com es va emmerdant cada cop més, no?
Molt bé. A mi m'hauria agradat que haguessin apretat una mica més. Sento que hi ha alguns punts, no que s'hagin quedat curts, sinó que és un material, és una proposta molt, molt de suc, moltíssim. Em sembla una sinopsi molt interessant. Potser és culpa meva, no culpa meva, no ho sé, però jo demano unes expectatives molt altes de...
Uau, és que m'agrada molt el joc que està proposant. I sento que potser són les idees que jo m'he fet al meu cap, que penso, ai, jo hauria fet tot això i hauria tirat una miqueta més. Sento que algunes coses es podrien haver allargat o es podrien haver jugat, no diferent, però més. Però està molt bé, està molt bé. Sí que és veritat que sense, és això, sense ser nosaltres professionals de la direcció i la guionització, però bé, hem fet les nostres coses, no?
Vam sortir com parlant de coses que potser nosaltres ara veient ho dius, jo això ho hauria fet diferent o hauria fet certs canvis perquè exploti més potser, perquè és veritat que no és molt explosiva com a comèdia. Clar, si és el que dieu, que realment la idea és molt bona, petits detallets per acabar de polir-la més. Que està molt bé, la felicitació tant a l'Esther López com al Ricard Ferrer.
I també anava a dir una altra cosa. Se m'ha oblidat. Digues tu alguna cosa, Carles. Bueno, això que ho tenim fins al 25 de janeu. Sí, de 19 a 25 euros, o sigui, és una mica més assequible que Super Sapiens. Quantes localitats, Carles? 200 localitats. Molt bé, carinyo.
Ai... És a dues bandes, a més, aquest espectacle. O sigui, tenim l'escenari al mig i dues grades a banda i banda. Estava bastant ple, per ser que porten bastants dies en cartellera i que els hi queda bastant encara. Estava bastant ple. També em va agradar molt la... Com es diu?
La decoració, l'escenografia. Exacte, m'agrada molt, la veritat és que sí. Molt bé, doncs una altra opció, una mica més barata, entre 19 i 25, per si també voleu tenir un detallet aquests Nadals, doncs desaparellats també és una bona opció. I ara sí, passem a l'última review, que és una review que ens toca molt de prop, sobretot a vosaltres, us he de dir, perquè són els pastorets de Sant Just, eh? I tant! Pastorets de Sant Just... Es va estar al dia 19...
Sí, han tingut funcions 19, 20, 21, 22, és a dir, ahir va ser l'última d'aquesta tongada, i ja els hi queda una funció el divendres 26, dia de Sant Esteve. Quina hora? A les set i mitja. Sí. O sigui que ja haureu acabat el dinari, tot i podeu anar a veure-ho. La veritat és que... És un bon pla, a més, per Sant Esteve, em sembla molt. Amb tots els canelons... Quan ja has acabat de menjar els canelons i estàs allà a casa, què fas? Juges al rumi, no? O a algun xoc de taula, però dius, doncs anem a veure Pastorets.
Però a les set i mitja ja la gent és quan marxa a casa. A les set i mitja ja tens els canelons, ja estan fora del teu cos. Bueno, bueno, bueno. Jo crec que tens més el cubata, no? Ja, clar que sí. Home, uns pastorets amb un cubata a la mare, sí, un planazo. Podríem proposar-ho, no? Que l'any que ve facin una funció amb barra.
Ui, no, perquè, bueno, mira, això és una cosa que sí que vull denunciar. No és dels pastorets, però gent que aneu al teatre, encara que sigui teatre amateur, sisplau, una mica de respecte per als actors i les actrips. Una mica no. Tot el respecte, tot. No podem venir amb nens plorant, que no els treguis de la sala, tirant coses al terra, parlant amb veu alta... Vull dir, distreu, això distreu. Tant el públic com els interprets.
Els pastorets és una obra de poble, familiar... Evident, porta els teus nens, però el moment que el teu nen es posa a plorar més de dos vegades, no passa res, teu-lo fora, per respecte a tot el públic que estàvem allà, perquè ens va passar, a tots els actors i les actrius que els...
Es van desconcentrar, o sigui, és que... Van parlar amb ells i van dir, és que a mi em desconcentrava, però és que ara no és només un nen, és que de repente jo llevo el termo i se me cae el termo i no sé què. I 45 vegades. I jo trobo... Ostres! Jo amb això ho vaig passar molt malament. Això és molt d'avies. Ui, sí, no sé qui era, però vaja. Bueno, mira, mira, bueno.
En fi, ho deixarem aquí. Si algú es dona per a l'udit, quan torneu a anar, arregleu-ho. Clar que sí, clar que sí. Caiem a les segones oportunitats. L'obra en si, què tal? L'obra molt bé. Onen pastorets clàssics o no? No, gens clàssics. No tenen gaire a veure amb els pastorets de Folk i Torres. No surten els personatges principals de l'obra tradicional dels pastorets. Són uns pastorets a la Sant Justenca. Molt bé. Molta referència a Sant Just com a municipi, no?
a coses que passen aquí, tant a Sant Jús com a Catalunya, cultura popular, cultura pop del moment, política, tot, una mica de tot. I molt guai, a veure, sempre els han fet així, aquest Sant Jús, jo fa quatre anys que els estic veient, i he de dir que aquest any és del que més m'ha agradat. I no és perquè siguin les nostres mares, que també, però... La veritat és que ho han fet molt guai, et rius molt, molt més que desaparellats. I... Ha, ha, ha!
Ha, ha, ha!
No, no, molt guai, o sigui, per ser teatre matèric, al final hi ha gent allà que està fent teatre per primera vegada i, ostres, doncs, xapó, perquè la feina que s'ha fet des de la direcció de la Daniela i de l'Elisabet, a tots els intèrprets... Que són de mare meva. Correcte. Exacte, a tots els intèrprets, a la Núria, que estava aquí a la ràdio fa nada, i el rest de gent que segur que coneixereu del poble, superbé, molt bé, molt divertit, molt dinàmic, no es fa gens llarg, és una obra llarga perquè dura les seves dues hores i poc,
però no se't fa llarga. No sé, molt bé. Que guai. I a més, com sempre, la teneu, opres assequibles, eh? De 10 a 14 euros, per tots els públics. Després de Sant Esteve, amb el Cubat. Què més vols fer? Aprofiteu, aprofiteu aquesta... No pots fer res més. Riureu molt, riureu molt, veureu gent que segur que coneixeu. Clar, que diràs, ostres, aquest el conec, aquest el conec. I sobretot si ets a Sant Just...
Clar, i per exemple, el Javi i jo som d'Esplugues, llavors, hi ha coses que entenem, perquè fem molt de vida sant just, però hi ha bromes i coses que al final és per la gent del poble de tota la vida, que fan referències a coses que potser... Saps a qui m'agradaria fer un cameo, a mi? A qui m'agradaria veure fer un cameo? A qui? El som vas aganyes a l'alcalde. Ostres! Se li fa un cameo? Se li fa...
A mi m'agradaria veure l'hena fent pastorets. Mira, tant de bo. Vam tenir el seu fill fent Matilda. És el que anava a dir. Ah, sí? Sí, sí. Mini Basaganyes estava fent Matilda. Un paper molt guai, la veritat. Ai, sí, que divertit. El feia del nen que es menja el pastís de Matilda. Sí, el rus.
Escolta, intèrprete Sant Just, ja ho heu dit Buf, és que clar, si hem de dir tots els intèrprets ens morirem No, no, no, Sant Just i Rodalies una miqueta Però jo vull parlar d'unes intèrpretes de les vostres mares Epa! Com ho van fer? Tenen bona fusta? No us fitgeixes per mare meva o no?
Ostres, doncs jo, parlant de la meva mare, la meva mare va començar com amb molt pànic escènic d'haver de fer-ho i era com un repte per ella i jo crec que l'ha superat amb nota. Ho ha fet molt bé. Ho ha fet molt bé, s'ha entregat, no ha tingut por a fer el ridícul, perquè al final és això, fer teatre és això, o sigui, sortir i pensar que et pots equivocar, ho pots fer millor o pitjor, però la gent quan surti...
s'oblidaran si et vas equivocar o no, es quedaran amb l'essència del que has fet. Moltes vegades ni s'adonaran, perquè tu saps tu mateix com ha de fer les coses. Això passa molt al teatre, jo crec. Et pots equivocar, però si no, el públic no s'adona. A mare meva sempre ens equivocàvem amb alguna cosa. I quan jo els hi comento a la gent que m'ha vingut a veure, és que l'hem liat aquí, et diuen, no ens hem adonat, perquè no saben el que ha passat realment. És que aquestes coses no s'han de dir, això ho hem de saber entre nosaltres i ja.
Clar, però bueno, dels errors també surten moltes coses interessants. I tant que sí. No serà que d'errors... Què va ser, Rosaris? Amb algun error hem posat... S'han inclòs coses gràcies als errors, sí. Sí, sí, sí. Els errors s'aprenen, això ho diu molt el meu profe de piano. Sí, sí, sí. També toques el piano, Carles? Sí. El Carles fa de tot. Canta, actua, toca el piano... Sí, bueno. Polifacètic. Ara fa reels i tiktoks. Va, editor. Editor. No, no, ole.
Dóneu-li like al Rill, gent, sisplau. Entreu al perfil del Refugi 98.1. Sabem que no són copes de vi, però... És que aquí s'està creant un pic entre copes de vi i teatre. No passa res. Que m'agrada, que m'agrada. Tenim vi, futbol i ara comencem a tenir teatre. Sí, sí, és veritat. Esperem que hi hagi més, també.
A veure si la Saravito... Bé, la Saravito ens va fer... Un TikTok ens va fer, crec, també. Ah, sí? Sí, sí, sí. A veure si ens fa més. A veure, a veure. Hem de potenciar les xarxes. Ah, i tant, i tant. I vilaritzar-nos. I tant, i tant que sí, i tant que sí. Va, nois, per anar acabant, no fem programació, si us sembla. Perfecte. Anem directament a les novedats musicals, a veure què ho estem escoltant aquesta setmana.
Doncs, ostres, també repetim que estem sentint molt música de musicals. De fet, avui al matí hem estat fent una reunió amb les tres persones de mare meva gestionant projectes futurs. Ja vam dir que us guardéssiu la data del 21 i 22 de març del 20 i 26. Certo, cert, cert.
I això, mirant molta inspiració i moltes coses. S'ha vingut alguna cançó? Jo és que és època de Nadal. I no hi ha millor persona que escoltant Nadal que Lluís Miguel. Ostres! Ja ens ho vas dir, que ara ets fan de Lluís Miguel. Ja ens ho vaig dir que era fan de Lluís Miguel, però he estat escoltant Nadal al Lluís Miguel aquí.
Crec que és molt bona recomanació pujar-ne de Lluís Miguel avui. Oi que sí? Sí. Carles... I quina... Javi, quina t'agrada? Ai, fes-te, m'ho vas a buscar. No ho sé. Lluís Miguel és Navidad. Lluís Miguel és Navidad. Jo, mira, t'he de dir, crec que no he escoltat cap Nadal de Lluís Miguel. No! No.
Jo no he escoltat al Luis Miguel. Sí, la del Bikini Azul. El Bikini Azul. Sí, la chica del Bikini Azul. Ah, de pronto... ¿Esa qué? ¿Esa es Luis Miguel? Sí, la chica del Bikini Azul. No ho sabía. No ho sabía, no ho sabía. Sí, sí, sí. Pues mira, Santa Claus llegó a la ciudad. Ah, mira, Santa Claus. Sí, simple para toda la familia. Llegó a la ciudad...
Molt bé. Una mica de Luis Miguel de Nadal. Demà arribes de claus a les cases que... Que els nens s'hagin portat bé, si no. Clar, si no s'han portat bé. Si no Carbo, és el que hi ha. I si no hi creuen, fatal. Tampoc. No vindrà. No vindrà. Nens, hi heu de creure. Heu de creure en el Pare Noel perquè si no, no ve. Molt bé. Doncs Carles, Javi, moltes gràcies per venir una setmana més. Ens retrobem dintre d'un temps. Bé, de fet amb el Javi potser ens retrobem abans. Sí.
amb mi jo m'acomiado fins l'any que ve fins al 13 de gener no ens tornarem a sentir però no passa res, tornarem amb moltes ganes us trobarem a la falta i totes les obres que veiem no us preocupeu que anirem fent apuntant per venir carregadets exacte que sí doncs Carles, Javi, ara sí, moltes gràcies per venir disfruteu de les festes bon any per tu, Carles, que no ens veurem més i ja està, que tingueu molt bon Nadal gràcies, bones festes bones festes
No, aquest no és el Luis Miguel. Aquest és el Luis Miguel, ara. Sí! No sabes, mi amor, portate bien, no debes llorar, ya sabes por qué, Santa Claus llegó a las
Santa Cruz llevó a la ciudad.
Cuando duermes te mira al despertar, no intentes ocultarte de él, pues siempre te verás. Él sabe de ti, él sabe de mí, lo sabe todo, intentes huir, Santa Claus llegó a la ciudad.
Santa Claus llegó a la ciudad Santa Claus llegó a la ciudad Te observa cuando duermes, te mira al despertar
No intentes ocultarte de él, pues siempre te verás. Él sabe de ti, él sabe de mí, lo sabe todo, no intentes huir. Santa Claus llegó, Santa Claus llegó, Santa Claus llegó a la ciudad. ¡Eh!
Don't want a lot for Christmas There is just one thing I need I don't care about the presents Underneath the Christmas tree I just want you for my own More than you could ever know Make my wish come
Bona nit.
May my wish come true All I want for Christmas is you You, baby Oh, I won't ask for much this Christmas I won't even wish for snow
Bona nit.
Bona nit.
Bé, doncs ja estem en ple Nadal, nosaltres aquí amb All I Want For Christmas Is You. Doncs ara va, sí, ara sí, després d'aquesta entrebancada històrica, comencem l'última secció del programa, comencem Cultura del Dia amb Sara Vito.
Bona tarda, Sara, què tal? Bona tarda, Jaume, doncs molt bé. Estàs bé? Sí, aquí estem, un dia més. Una altra vegada amb l'Ill I want for Christmas is you. Sí, sí, sí. Te l'estem posant bastant a tu, eh? Bueno, temporada de venca, a mi m'encanta el Nadal, ja ho saps, ho hem parlat milers de cops, així que jo molt contenta.
No, sí, sí, ja tens tot preparat per aquestes festes que ja estan a tocar, així que estan a tocar. Sí, sí, sí, ja està tot emolicat, tots els regals emolicats, tot comprat, així que... Tota la feina feta, doncs. Els menús també pensats. Sí, bueno, d'això s'encarreguen altres persones. No és la teva tasca, eh? No, per això és bo.
Molt bé, molt bé. Doncs ara avui de què parlarem? Suposo que una mica de Nadal. Exacte, avui toca parlar un altre cop de Nadal, però un toc més reflexiu. És com un amor-odi perquè m'encanta el Nadal i vull parlar del Nadal, però he portat a una cosa que no sé jo si ve molt de gust parlar. Per què? Perquè el tema d'avui és que els Nadals ja no són com abans.
Potser t'ho compro, eh? Potser t'ho compro, potser t'ho compro. A veure, també t'he de dir que quan som nens, no? Ens fem grans. És el que volia explicar, no? O sigui que no és el mateix el Nadal de quan érem nens que el pipíam d'una altra manera, teníem il·lusió a l'hora de fer la carta, marxar del cagatió, anar a la cabalgata, també la por de no aixecar-nos del llit per les nits, no? Sí, sí, sí. Perquè teníem por
o de que vingués a... De voler matinar, també. L'únic dia que volies matinar era aquest. Sí, bueno, jo no sé tu, però jo, quan era petita, jo vaig veure un peu. Jo vaig veure un peu. Home, és que els reis existeixen i el Pare Noel també, i al final hem d'esperar per ells i algun nen que ens estigui sentint, espero, que et porti bé i que se'm vagi a dormir aviat, eh, demà? Exacte, home, sí. Sí, sí.
Però bé, jo també volia dir que el més important dels nostres Nadals antics, el de la nostra infància, era que aquest Nadal no tenia cap cadera buida, ni cap absència de reunions familiars, que crec que és el que més a nosaltres ens ha afectat el pas de... O sigui, arriba un moment en què el Nadal deixa de ser tota aquesta il·lusió i passa a ser absència, no?
Sí, la veritat és que sí. Jo crec que en moltes cases, quan ens anem fent grans, ens pesa més qui no està al costat nostre que el dia en si, no? Exacte. És com que comencem a associar allò que falta, allò que ja no hi és, persones que falten a taula, rutines que es trenquen, no sé, o també versions de nosaltres mateixos que ja ni tan sols existeixen.
Doncs sí, totalment. Al final, farem la reflexió una mica més endavant, suposo, però clar, al final és important no quedar-se'n al passat, recordar-les, aquestes persones, però clar, seguir endavant, que al final el que aquestes persones volen, des d'allà on siguin, és que siguem feliços i que continuem fent aquestes tradicions que abans fèiem amb la gent que ja no hi és.
Clar, sí, sí, totalment. Jo ara, per exemple, soc molt pro de Nadal i estic com molt emocionada que arribin aquestes dates i tal, però jo haig de dir que fa uns anys jo no era gens així. Jo vaig tenir la mala sort que entre els 8 i 10 anys vaig perdre tots els meus avis. Llavors es notava molt de fet a la meva família aquells anys hi va haver Nadals que no es van fer perquè no venia de gust, ni fer les reunions, etcètera. Era com que no hi havia cap cosa a celebrar, no?
i vam perdre com la reunió entre tots els que ja hi érem. I bueno, vam perdre bastant la il·lusió, etcètera, però sí que és veritat que després, durant la meva adolescència, jo almenys, vaig patir com un canvi de mentalitat, no?
degut a una dolenta experiència, no?, en plan, jo ara mateix tinc quatre familiars que estan malalts amb malalties incurables i això a mi m'ha fet com reflexionar molt el fet de, hem d'intentar aprofitar, no?, el temps que estem, perquè, clar, aquestes persones, doncs sí que és veritat, les que ja ens havien deixat.
la que ens havien deixat ja no estan amb nosaltres, però tot i així, com que no saps tampoc el que passarà demà, vols intentar com almenys gaudir d'aquestes persones. Que encara tens al teu costat. Exacte. Sí, sí, sí, no, no, és que em sembla un debat interessant perquè és un debat que és el que tu deies al principi, que no acostumem a sentir o que no agrada sentir, però jo crec que és molt necessari
perquè el que veiem a les teles o a les pel·lis o a les sèries o a qualsevol, inclús a les xarxes, és aquest Nadal superfeliç, on tothom té tots els avis, on tothom té tots els pares i no és la realitat, no és una realitat perquè jo crec que a totes les taules tothom trobarà a faltar alguna persona.
Però crec que ens hem de quedar amb això que tu deies ara, no? Al final, és el que hem dit, no quedar-te amb lo dolent, no? Home, que ja aquesta persona ja no està, sinó que mirar la part positiva i veure amb qui estàs envoltat i aprofitar que els que encara esteu, doncs, gaudiu d'aquests dies per recordar a qui no hi és, però des de la vessant més positiva i no amb tristor.
Clar, sí. A més, ara almenys a la meva família es nota moltíssim, no?, quan ens reunim. Sí que potser recordem el meu avi o la meva àvia i parlem una mica i és com que ja no parles amb la pena d'ostres, ja no està aquí, no?, sinó que recordes com els bons moments. Sí que és veritat que quan acabes d'explicar com l'experiència o el que va passar i tal, hi ha com un silenci una mica buit que és com... Però després ja tornes un altre cop, no? Sí, sí, sí, sí. No, no, clar, és que és això, és això. Al final, també...
És el que tu dius, no? Aquestes experiències que a vegades inclús en riem, no? Diem, ostres, allò que va fer o era d'aquesta manera. I rius, no? I dius, ostres. I veus a tots els de la taula somrient, dient, ostres. Recordant aquella persona. I al final és això, això és l'alboric. Jo crec que aquí està realment l'esperit nadalenc, no? En recordar, en valorar el que teníem, el que tenim ara i ja està. I no en estar tristos. Perquè, bueno, si les coses han passat, han passat.
Exacte, sí. I hem d'aprendre a viure amb això. Clar, no hi ha res a la teva mamà que tu puguis fer per canviar, sinó l'única cosa que depèn de tu és com tu ho afrontes. Exacte, exacte, totalment.
Per això, o sigui, jo volia fer la reflexió aquesta de les persones que és com, ostres, doncs no em ve de gust el Nadal perquè, clar, trobo falta això, trobo falta quan era més petit, o etcètera, doncs pensar en, doncs a lo millor no tens les mateixes rutines durant les festes de quan eres nen, però ara pots crear unes noves amb les famílies que tens. Jo ara, per exemple, faig un amic invisible que fa, a lo millor, cinc anys no el feia quan estaven els meus avis. Bueno, són coses que canvien. Sí, sí, sí. I no em gesta malament, tampoc.
Sí, que al final aquest amic invisible potser el detall en si és una tonteria, podem ser mitjons feos, però el detall de voler regalar algú que t'estimes, doncs això ja fa germà, no? I ja t'animo una mica aquest Nadal, però sí, sí, molt important aquesta reflexió, Sara, i jo crec que a més d'un oient li haurà servit. Espero que sí. Per ficar una mica de música a tots aquests sentiments, ens portes una cançó, no?
Bueno, la veritat és que no la tenia molt... O sigui, la tenia pensada de dir-te ara perquè és una cançó que l'utilitzarem també com a la recomanació cultural perquè porta una pel·lícula que adivina com es diu. Té un nom de cançó nadalenca. Ah, és que jo he vist el guió i dic que això és una cançó. Doncs no. I vale, no és la cançó. Doncs, bueno. Posa-la, posa-la, clar que sí. Sí, m'anem a posar la cançó. I que la gent sàpiga com és el títol d'aquesta pel·lícula.
Bueno, per tant la pel·lícula
Aquesta pel·lícula es titula Les Christmas. Molt bé, molt bé, molt bé. És que clar, aquí a mi m'has confós, la veritat. Les Christmas, que al final és una cançó xulíssima de Guam, un clàssic. Sí, a mi aquesta m'encanta, ets a dir. Més que l'I want for Christmas, eh? Ets a dir. Sí, és que aquesta jo crec que és més clàssica, potser. I estava ara... Estava mirant la lletra i tampoc és molt contenta, eh? No, la veritat.
És això que li vaig donar el cor i a tot amor no va funcionar. Per això, mira, és important també veure qui li donem al nostre cor. Aquí obrim les portes del nostre cor. O les portes també de la teva família. Exacte, exacte. Mira, jo m'he trobat a més d'algun dinar familiar. Bueno, espero que no m'escoltin. Que dius, ostres, ve ara, la nòvia dones aquí. I no vegi gent a gust.
No és que no vingui d'agost, però els dos mesos ja ha volat. Però jo crec que s'ha d'anar una mica més a compte. Sí, això segur. Jo de moment crec que no he portat, de menjars de Nadal, reunions familiars és diferent, però menjars de Nadal jo encara no he portat a cap parella.
Mira, jo sí, eh? Però i no m'empenedeixo, eh? Ni almenys, ni almenys. Bueno, jo crec que tampoc m'empenediria. No, no, no. És que jo, bueno, és el que dèiem, no? S'ha de fer una mica de consciència quan està la relació una mica establerta. Exacte. Però bé, bé, bé. Per tant, va, Last Christmas, de què va aquesta pel·lícula? Perquè jo, mira, pel nom no l'he reconegut.
Doncs mira, és una pel·lícula del 2019, està presentada per Emilia Clarke. No sé si et sona. Has vist Juego de Tronos? No. Ara em mataràs, però no. No. I has vist Before You, que és la pel·lícula aquesta amb un noi que té tetrapleja i la cuida una noia tampoc.
No, ara estic mirant el cartell de les Christmas i veig a la... Emilia Clarke. Això, aquesta dona. Aquesta gran actriu. I no, no l'he vist a la pel·lícula. A mi jo la vaig veure per la protagonista de la veritat, que m'agrada bastant. És nova, no? Bé. Del 2019. Això sí, vull dir. Sí, fa 6 anys. Si faig algun espòiler o això, no comptes un espòiler. No, no, no. Aquí ja avisem que si no l'heu vist i no voleu cap espòiler, fora. Exacte.
La pel·lícula està ambientada a Londres, en una època nadalenca, i després tenim la nostra protagonista, la protagonista de l'Emilia Clarke, que es diu Kate, i ella viu completament al marge de l'esperit de Nadal. No té cap tipus d'il·lusió pel Nadal, etcètera, només com que l'únic que està relacionat amb ella i el Nadal és que ella treballa a una botiga nadalenca,
i que va disfressada d'Elf. O sigui, és l'únic. Ella té una vida, està molt perduda la vida. És caòtica, irresponsable, passa les nits fora de casa, pren molt alcohol, encadena relacions buides i no encaixa... Malament, malament. Sí, fatal. Bé, malament no és una situació idònia, però és una situació que molta gent s'hi pot trobar.
Sí, exacte. I al llarg de la trama, la veritat és que al principi penses, aquesta noia no sé on té el cap, no? Però al llarg de la trama s'explica que la Kate és així perquè va viure una vivència bastant traumàtica i és que va patir una malaltia cardiovascular i li van haver de fer un trasplant de cor. I a partir d'aquí ella com que sent que és la pèrdua de la seva persona, ja no se sent com ella mateixa.
Llavors, aquí és ja quan apareix un altre personatge, que és en Tom, que pensaràs que és com una comèdia romàntica, etc. És un nom molt tranquil, molt atent, però que no té com la figura de Salvador. Bàsicament, en Tom és el contrast de la vida de la Kate. Representa tot això que la Kate ha deixat de fer.
una vida tranquil·la, implicar-se en les relacions amb els altres, etc.
Sí, està present, no? Potser podríem dir, també. Sí, perquè la Kate el que té és com que no manté les seves amistats, no li dona valor, està barallant amb tota la seva família, o sigui, és com que espai nadalent, doncs no té. Molt clar. Perquè si a Nadal va també estar molt amb els seus estimats, doncs ella no... Important, també, cuidar els nostres estimats. Exacte. Important, perquè després arriben aquestes dates i...
no ens truquen, no ens avisen. I ens sentim sols. Ens sentim sols i és perquè al final també hem de fer una mica d'autoreflexió i cuidar a la gent que ens ha estimat i que ens estima. Exacte. I, bueno, Tom, doncs, ajuda a la Kate, no? I l'animarà a reconciliar-se amb la seva família, a ser una millor treballadora, a perseguir els seus somnis, que era el de ser cantant, no? I, bueno, ara faré un espòiler que, com hem dit abans, doncs, no compta com espòilers perquè és això que ja va sortir fa...
Més d'un lustre aquesta pel·lícula, així que no compta com a espòiler, però sembla això del que t'he dit abans, que és una relació de romans, molt romàntica, però a mesura que la trama avança es veu que la recuperació de la Kate no té com a objectiu enamorar-se d'una persona, sinó que vol reconciliar-se amb la seva pròpia vida i tornar.
No tornar a ser igual de feliç que com era abans d'aquesta operació, però a viure com més tranquil·la amb la seva realitat. I aquí és quan hi ha un plot twist, anava a dir una paulota, un plot twist històric, i en Tom, que és qui la gaire en tot això, ens mostren que és com un esperit. És un esperit que ella veu, i és que en Tom va ser una persona real, però havia mort fa uns mesos.
I en Tom és la persona que li va donar el cor. Mira, el seu donant, eh? Exacte. Que això, doncs, deixa-la una mica en xoc, no? Primerament que s'havien donat ja un petó, però surten un munt d'imatges que hem vist, no?, on ella, tot el que havia viscut amb en Tom, se la veu com sola, que era com un producte de la seva imaginació. Clar, clar, clar. I es queda una mica com bastant en xoc, no? Com a sí?
Si m'imagino que si et passés alguna cosa així et quedaries estant això. Home, sí, perquè de sobte es la veu com en un banc parlant i està parlant sola. A mi aquestes pel·lícules m'agraden, eh? Que estàs així... Que et creus que hi ha una història real, no? Dentre la ficció de la pel·lícula i després et dona aquest plot twist, no? I dius, ostres, això no ho esperava i que et deixin així descol·loqueta a mi m'agrada. Clar, les històries que més sorprenen.
I quan descobreix que és una imaginació seva, el Tom, què passa? Bueno, no és una imaginació, no?, però és com que li ha vingut a donar la lliçó aquesta. I és el que ella sent, no?, en plan, després del xoc, entenc que, bueno, que és una sort haver pogut estar viva, li agraeix molt el transplant, no?, de fet de, ostres, bueno, tu ja no l'anaves a utilitzar, no?, perquè es veu com que...
Ell mor perquè ha tingut un accident de tràfic. Llavors era com insalvable i portaven com el cartell al costat de la camilla de transplà, donant. I li agraeix molt i després comprèn el fet que és una sort estar viva i que ha d'aprendre a conviure amb la seva nova realitat. Solucionant tot allò que després de la malaltia s'havia trencat.
Clar, és una mica aquest xoc li serveix per fer les paus amb se mateixa. Exacte. I ja es veu que comença a fer un treball més idoni a la botiga aquesta, a l'Alenca, es fa favors... Jo crec que ara sí que me l'estàs explicant i a mi em sona, d'haver vist alguna cosa així.
Bueno, no sé. És que hi ha pel·lícules que són molt semblants, també. Ja, també és veritat. A mi aquesta història també em sona d'una altra pel·lícula, però no... O d'un llibre. D'un llibre. Em sona. D'un llibre obligatori a l'ESO. És que està en semblant. Doncs potser. Potser, potser. I al final és això, no? Va millorant com a persona...
I com acaba aquesta pel·lícula? Doncs mira, ella fa les paus amb tota la família, comença a treballar millor, després que arriba el seu somni, però entre cometes, perquè el seu somni és com cantar davant d'un públic, etc. i es fica com a una...
amb la beneficència, amb aquelles persones sense sostre i més necessitades, i els fa com un espectacle de Nadal. I la pel·lícula acaba així, amb l'espectacle de Nadal cantant les Christmas. Ho hem trobat, hem trobat això. I a part d'això et diria que...
Parant la pel·lícula també és el simbolisme del millor regal que et poden fer, que al final és la vida. Exacte. I també, mira, una pel·lícula que agraeix als donants que realment salven moltes vides. Exacte. Sí, sí, totalment. Aquí el Nadal no és com un...
una felicitat immediata, no?, de dir que arriba el Nadal i uau, sí, tots són riures i tal, no, és com un procés més d'adaptació. Sí, que ens ensenyen una mica això que hem estat parlant, no?, de la que el que és és una mica més real, que és això que pot passar, no?, que tinguis una malaltia o alguna cosa que no et faci disfrutar del Nadal, però mira,
Aquesta figura del Tom l'aconsegueix reconciliar a la quita amb el Nadal. I mira, jo crec que és una molt bona recomanació per aquests Nadals, potser després de la tínua de Nadal, no? Quan estàs ja, ja que són les set o les vuit, ara una pel·lícula, doncs mira, les cronismes. Sí, no és la típica comèdia, com Love, Actuali, que vaig portar l'altre dia, o algunes altres més conegudes.
Saps que a Love Actually es va veure a casa meva? Ah, sí? T'ho juro. Ah, pues a mi ella et va agradar? És que no la vaig veure, això. La meva mare, que va escoltar el programa, em diu, mira, ara em posaré a Love Actually. I li va agradar? I va veure ma mare amb la meva germana.
Sí, sí, sí. Em diu, ja l'havia vist, però mira, m'ha venia de gust també i s'ho va passar bé. Per mi és la que no pot faltar mai. La top, eh? Sí, la que no pot faltar mai. Una altra de la que ens pot faltar mai és solo en casa, no? Aquesta la vaig veure de molt petita i no me'n recordo gaire, eh? No l'he tornat a veure.
Doncs mira, potser, a més si Salon Casa 1 o Salon Casa 2 i no sé si Salon Casa 3. No ho sé, però la vam posar al cine i anàvem a anar a veure-la amb uns amics i al final vam dir, bueno, no, perquè aquesta està a qualsevol plataforma i llavors preferim veure alguna que estigui en cartellera. La 2 segur, la 3 també, la 4, bueno, hi ha diverses. 4? Sí, però és amb un actor diferent, eh?
Ah, llavors no compta. I quan en canviar l'actor ja no la veig. Ja està, no, és un altre actor, sí. Bastant diferent, a més. Sí? Bueno, a més representa el fill o... Mike Weinberg. No ho sé. Ni idea. És un nen petit. Bueno, molt bé, doncs pel·lícules xules, cançons xules. A més, que aquestes cançons i aquestes pel·lícules fan molt Nadal i gràcies per aquesta recomanació, Sara. De res.
Doncs no sé, vols contar alguna cosa més? Bueno, sí, tenia aquí com la petita conclusió, no?, que em recomanava aquesta pel·lícula perquè, bueno, crec que és molt important també aprendre a viure amb la nostra realitat perquè quan això s'aconsegueix com que vius més tranquil·lament, no?, si en comptes d'estar lamentant-te perquè la teva vida ja no és igual a com era fa cinc anys, potser fa cinc anys eres
super, super feliç, doncs, bueno, són coses que no estan a la teva mà i com he dit abans, l'únic que depèn de tu és com tu et prenguis les coses o com vulguis adaptar-te a aquestes coses. I jo he estat una persona que m'ha costat molt adaptar-me a les diferents situacions de la meva vida i haig de dir que ara que ja començo com a estar més en situació, com que visc més tranquil·lament.
Doncs sí, sí, la veritat és que sí, ara sobretot això. Estar content aquests dies, intentar disfrutar el màxim possible d'aquestes dates i sobretot, doncs això, passar temps amb els nostres estimats, valorar el temps d'ara i que el pes del passat no ens amargui les festes. No, jo crec que això ja està bastant superat. Exacte, exacte. I espero que a tothom el que li pesa, doncs... Sí, capaç, no?, d'arraconar-ho un moment...
i que disfruti i gaudi de les festes exacte, clar que sí doncs ara sí, moltes gràcies per tot de veritat, ens retrobem la setmana vinent? tu sí, tu pringa jo sí, jo sí però igualment que passis que passis unes bones festes un bon dinar de Nadal, uns a l'Esteve que mengis molt també i que disfrutis molt d'aquests Nadals i tant doncs ara, gràcies per tot, ens retrobem el dia 30 ens veiem la setmana vinent que vagi bé
Doncs nosaltres també ens acomiadem aquí del programa del dimarts i del programa de la setmana. O sigui, per tant, aquesta setmana ja no hi ha més refugi. Demà podeu sintonitzar Ràdio d'Esvern, però no trobareu el refugi perquè també tenim dret a unes petites vacances, clar que sí. I jo me'n vaig al poble, me'n vaig al poble a disfrutar de les vacances amb...
amb la meva família, així que res, gaudiu molt d'aquestes festes, passeu-ho molt bé, disfruteu molt de la germanor, apliqueu-vos els consells de la Sara, clar que sí, i ens retrobem dilluns vinent. Gràcies per tot, que vagin molt bé aquestes festes i bon Nadal.
Jingle bell, jingle bell, jingle bell rock Jingle bell chime in jingle bell time Dancing and prancing in jingle bell square In the frosty air What a bright time, it's the right time To rock the night away Jingle bell time is a swell time
Fins demà!