El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat el dijous, ens estem apropant ja al final de la setmana i com sempre dic, això passa volant. Avui el dia una mica ennubulat, una mica enboirat, una mica estrany, però igualment fa una mica de caloreta. No ho sé, això és la tardor que ens està tornant una mica boig a tothom. Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit, presentarem la cançó i l'efemèrida del dia, i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb FoodCut, on descobrirem la història de l'apa poble sec. Seguidament, Sense Filtres, amb l'Ariadna Cruz, i posarem fi amb La Vida Joc, on coneixerem un nou joc de taula.
Comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, va defensar ahir la seva innocència en el judici que se celebra al Tribunal Suprem, on se l'acusa d'un delicte de revelació de secrets per la filtració del correu electrònic d'Alberto González Amador, parella d'Isabel Díaz Ayuso. Els pèrits de la Guàrdia Civil asseguren que el contingut del seu telèfon es va esborrar de manera intencionada i que va canviar de mòbil poc després dels fets.
García Ortiz ho ha justificat per motius de seguretat relacionats amb la seva feina. Des d'aquest matí continua l'última jornada d'aquest judici inèdit, amb les parts presentant ara mateix els informes finals abans que el cas quedi vist per sentència. L'advocat de González Amador ha demanat quatre anys de presó per a García Ortiz, a qui acusa d'haver filtrat als mitjans la confessió del frau fiscal...
una operació conjunta entre la Fiscalia, el Govern, el PSOE i diversos mitjans per fer un ús polític. Això és el que diu l'advocat de la parella d'Isabel Díaz Ayuso. Tot això un complot per perjudicar a la presidenta madrilenya. L'advocat ha arribat a parlar d'una sentència pública de condemna i ha situat el ministre Félix Bolaños al capdavant d'aquesta suposada estratègia. La defensa d'Álvaro García Ortiz està presentant la seva ponència final en aquests mateixos moments.
L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Dean Spielman, ha avalat aquest dijous la major part de la llei de l'amnistia aprovada a Espanya. En les seves conclusions, que no són vinculants, però sí orientatives, el lletrat considera que la norma s'ha aprovat en un context real de reconciliació política i social i que no constitueix una autoamnistia.
Tot i aquesta val general, l'advocat Luxemburguès sí que ha expressat dubtes sobre alguns punts concrets, com el termini de dos mesos per aixecar mesures cautelars o la impossibilitat que les acusacions populars recorrin al tancament de les causes. Spilman ha subratllat que la llei de l'amnistia és fruit d'un procés democràtic i d'un procediment democràtic i que no protegeix el poder polític
sinó que busca normalitzar la situació institucional. Ara el Tribunal de Justícia de la Unió Europea haurà de dictar la sentència definitiva en les pròximes setmanes o mesos, probablement abans que s'acabi aquest any. La notícia ha provocat una lleu de reaccions polítiques. Carles Puigdemont i Jordi Turull han celebrat l'aval a la llei de l'amnistia i reivindiquen que Junts tenia raó en plantar-se davant del primer redactat. Escoltem el president de Junts, Jordi Turull.
Però entendran que per Junts per Catalunya és un gran pas pel retorn dels nostres exiliats i per l'aplicació ja definitivament a tothom que se la mereix de la llei d'amnistia. Des d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras parla d'un pas endavant i confia que el Tribunal Constitucional segueixi el mateix criteri.
Mentrestant, Pere Aragonès reclama aplicar l'amnistia sense més excuses. El ministre Bolanyos veu el dictamen com una victòria rotunda i el Salvador I. Salvador Illa, president de la Generalitat, el qualifica d'un pas significatiu. En canvi, des de l'oposició, Cuca Gamarra del Partit Popular manté que és una llei immoral i Vox en resta importància.
El president dels Estats Units, Donald Trump, torna a estar en el punt de mira per la seva relació amb el pederasta Jeffrey Epstein. Els demòcrates dels Estats Units han publicat tres correus electrònics de Jeffrey Epstein en què esmenta directament a Donald Trump i el vincula amb la seva xarxa de tràfic i abús de menors. En un dels missatges, Epstein assegura que Trump va passar hores a casa seva amb una de les víctimes, mentre que en un altre afirma que el president sabia que les noies patien abusos.
Aquest correu, estat entre el 2011 i el 2019, s'han fet públics en el marc de la investigació que el Congrés nord-americà du a terme sobre el cas Epstein. El congressista demòcrata Robert García ha qualificat les revelacions d'alarmants i ha exigit més transparència a la Casa Blanca sobre la relació entre Epstein i Donald Trump.
La portaveu del govern, Caroline Leavitt, ha respost acusant els demòcrates de filtrar selectivament informació per difamar el president i ha recordat que la víctima esmentada, Virginia Juve, va negar qualsevol implicació de Donald Trump i paral·lelament continua augmentant la pressió a Washington perquè la Casa Blanca faci públic tots els arxius del cas Epstein, tal com Trump havia promès en campanya electoral.
I també als Estats Units, i després de 43 dies de paràlisi administrativa, s'ha posat fi aquesta nit al shutdown més llarg de la història dels Estats Units. La Càmera de Representants ha aprovat per una justada majoria el projecte republicà per finançar l'administració fins al 30 de gener. El president estatunidenc ha culpat els demòcrates d'aquest bloqueig.
L'acord permetrà que més de 650.000 funcionaris tornin a cobrar el seu sou i que reprenguin les ajudes alimentàries a 42 milions de persones. Els republicans han mantingut intacta la seva proposta inicial. I ara cultura.
Les 55.000 entrades per al concert d'ocumiat doques grasses a l'estadi olímpic Lluís Companys es van esbocotar ahir, en només 21 minuts. El grup usonenc, que va anunciar aquest diumenge que plega, serà el primer a omplir l'estadi fent música en català. Les entrades d'entre 35 i 60 euros es van posar a la venda a les 3 de la tarda i van generar una cua virtual de més de 100.000 persones.
Després de l'èxit, la banda ja ha confirmat un nou concert per poder acomiadar-se de tothom com toca. I ara la informació de Sant Just. Anem amb els titulars municipals.
Sant Just acull la presentació del projecte que transformarà la B23 en una nova vinguda metropolitana. L'arquitecte Enric Batlle explicarà el 19 de novembre els detalls de la connexió de la Diagonal amb el Llobregat.
Sidonier presenta Catalan Graffiti, el seu primer disc íntegrament en català. El nou treball del grup amb el Sant Justenc, Axel Pia, la bateria combina melancolia i maduresa en un homenatge al pas del temps i a l'amistat. I nova enquesta per analitzar els hàbits esportius de la població de Sant Just. El CAP impulsa el qüestionari dins del projecte Fes Camí cap a la Salut, obert fins al 31 de gener de 2026.
I ara toca el ritme, ara toquen els esports.
El Barça ha anunciat aquest matí el fitxatge de Xavi Pasqual com a nou entrenador del primer equip de bascat. Gairebé 10 anys després de la seva sortida l'any 2016. Pasqual serà el substitut de Joan Penyarroia. Durant la seva primera etapa al Barça, entre el 2008 i el 2016, Pasqual va guanyar una Eurolliga, quatre lligues ACB i tres Copes del Rei. El tècnic de Gabà assumirà el comandament dilluns amb el primer entrenament i debutarà dijous a Estambul contra l'Andalú Efes.
Pasqual arriba en condicions i ja ha deixat clar que vol tenir veu en la construcció de la plantilla i que exigirà reforços durant l'hivern, com un base i un pivot per enfortir la rotació i la defensa.
El Barça femení continua dominant a la Champions League i ahir les de Pere Romeu van tornar a guanyar. 3-0 contra el Leuven, el Johan Cruyff. Els gols van ser d'Alexia Putellas, Irena Paredes i un en pròpia porta. Les blaugranes van controlar tot el partit amb ocasions constant i se es perfilen cap a la classificació directa als quarts de final, mantenint el lideratge del grup juntament amb l'Olimpíc de Lió i el Manchester United.
I acabem amb Carlos Alcaraz, que aquesta tarda busca davant l'italià Lorenzo Musetti un premi doble, perquè a les ATP Finals de Turí vol assegurar-se un lloc a les semifinals i també acabar l'any com a número 1 del món. El Murcià només necessitaria guanyar un 7 per classificar-se i una victòria completa.
li garantiria el primer lloc al rànquing. Els precedents són molt favorables al Caraz, amb 6 victòries en 7 enfrontaments contra l'italià Musetti, incluent-hi 3 aquest 2025. I ara sí, presentem la cançó del dia.
Avui travessem l'oceà i anem directament a Sud-amèrica, amb un dels grans clàssics del rock argentí. La peça s'estructura sobre una base de guitarra, baix i bateria que acompanya la veu amb intensitat i transmetent un sentiment de desengany i melancolia. Ens expressa el dolor d'un amor traït.
i és que està dedicada a una dona que va fer creure el cantant que l'estimava quan en realitat no era així. Les paraules descriuen un dolor profund i molt emocional. A la cançó la lletra combina la sinceritat amb un to poètic, abocant records i temps passats, moments d'amor idealitzat i reconeixement d'errors propis. L'artista darrere d'aquesta obra és una de les figures més influents del rock en espanyol, amb una carrera que basta dècades i una gran varietat de gèneres.
És conegut per la seva capacitat de connectar amb el públic a través de les emocions més universals, l'amor, la traïció, el desig i la nostàlgia. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 1997. L'artista la va treure en solitari, però abans havia format part d'un grup.
I el títol de la cançó és molt similar a una cançó de Jarabe de Palo. Jo crec que avui us ho he posat bastant, bastant fàcil, així que que soni flaca, d'Andrés Calamaro.
No me olvides, me deje nuestros abriles olvidados En el fondo del placar del cuarto de invitados Eran tiempos dorados, un pasado mejor Aunque casi me equivoco
No te quedes callada, no levantes la voz ni me pidas perdón. Aunque casi te confieso que también has sido un perro compañero, un perro ideal que aprendió.
Doncs una cançó que és realment preciosa ja ho heu pogut veure amb una lletra punyent que ens fa arribar el dolor del cantant a nosaltres. Però va, ara passem a l'efemèrido del dia.
Avui, 13 de novembre, fa 23 anys que va començar una de les pitjors catàstrofes medimentals de la història d'Espanya. Ens remuntem a l'any 2002, quan el patroler Prestige, carregat amb 77.000 tones de fuel oil, va patir afectacions molt greus en el seu casc durant una tempesta davant de la costa de Galícia.
El vaixell anava a la deriva i cada cop s'apropava més a la costa. El fuel va començar a besar, ennegrint les costes gallegues, però el pitjor encara estava per venir. Després de sis dies en què la gestió no va ser l'adequada i en un intent d'allunyar el vaixell de les costes, el prestig es va partir en dos, a uns 200 quilòmetres de Finisterra. En poques hores van caure al mar 63.000 tones de fuel.
La tragèdia ja era imparable. L'anomenat Chapapote va afectar gairebé 3.000 quilòmetres de litoral i a 1.200 platges. A causa del basament, la costa gallega es va tornar de color negre i es va danyar tot un ecosistema marí.
En aquest tràgic moment i davant d'una desgràcia tan descomunal, va tornar a aparèixer la força del poble per a solucionar el que cap dirigent des del seu despatx no va ser capaç d'evitar. El poble gallec, amb l'ajuda dels voluntaris d'arreu d'Espanya, es va organitzar per a netejar les platges i recollir milers de tones de xapapote amb les seves pròpies mans. La solidaritat, l'esforç i el coratge d'aquells dies encara en recorda a la zona com un acte de resistència i d'esperança.
Com sempre, aquestes tragèdies ens deixen una lliçó de la qual crec que massa sovint ens n'oblidem. Només el poble salva el poble. I aquesta és la realitat. Va ser la societat civil qui es va jugar a la seva salut per netejar tones i tones de fuel. I aquesta mateixa gent va demostrar que fins i tot enmig del desastre la dignitat col·lectiva pot ser molt més que la incompetència o la dejadesa.
Ara fem una petita pausa per la publicitat i tornem.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Esclar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar, molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
I ara, FoodCut, amb Víctor Cortinas. Doncs comencem ara sí, FoodCut. Víctor Cortinas, què tal estàs?
Molt bé, Jaume, una setmana més per aquí. Com estàs, tu? Doncs molt bé, molt content també de tornar-te a tenir aquí els estudis de Ràdio d'Esvern i amb ganes de descobrir joies ocultes del futbol català que tu ens vas descobrint setmana darrere setmana i realment el que dèiem, sempre aprenent sobre el futbol català. Sí, sí, jo pensa que mira, jo cada vegada que traspasso la porta aquí al final m'entra com un xut de energia i dius, ostres, mira, doncs... Tanca a ràdio.
toca ràdio toca divertir-se aprendre al final també i és una estona que al final que acabo estant a gust també i a més parlem del que sabem nosaltres al final també del que més sabem és de futbol i parlem d'això t'anava a dir Víctor què és el que més agrada de la ràdio a tu? Ostres jo crec que al final la ràdio per mi té com certa màgia que vull dir que per exemple estàs en el directe
I et pots equivocar, però ho pots solucionar de la seva manera. I has de tirar cap endavant sempre. Exacte. És directe, no et pots quedar aquest. Totalment. Ostres, torna a començar. No, no. Exacte. Anem amb tot. Un dels trucs o concerts que ens han donat a l'universitat era quan fèiem ràdio. Si tu t'entrebanques, segueix al final també. I sobretot no t'ofusquis amb aquell fallo, no? I tira cap endavant perquè... Exacte.
on fallo el pot tenir tothom, però que aquest fallo no et condicioni tota la resta del programa. Exacte, exacte. Ara ens hem posat a parlar una mica de periodisme perquè al final tots són periodistes i ho portem a la sang. Aquest anava a comentar, el tema de futbol. Aquest cap de setmana tenim aturada de seleccions,
Partit, no sé si divendres o dissabte, ara dubto, però Espanya-Geòrgia. Quina banda al final, també. A tu t'agrada, jo acabes de dir, no t'agraden gaire les parades de seleccions. Les parades no, perquè durant l'any no, perquè durant l'any m'agrada veure els clubs, també, com el Barça al final.
Sí que és cert que el guanyar de selecció mundial o Europa, doncs sí que m'encanta al final. Però a la selecció, ostres, trobo que està bé. Aquests partits classificatoris de no sé què, que són partits una mica també, bueno, doncs Espanya-Geòrgia, bueno, no em motiva gaire.
Exacte, sí, únicament perquè hi ha gent del Barça al final d'Espanya i mira, però si ho veus, va, per parells del final. Et talla una mica el ritme, et dius, ostres, ara tinc ganes de Barça, no sé què, que venim de perdre, venim de guanyar i tinc ganes de veure el següent partit. Exacte, exacte. O dues setmanes, una setmana i mitja. T'ho tallen. T'ho tallen al final, també. D'això, d'aturada de selecció. Però bueno, aguantenem aquest cap de setmana i amb ganes que torni el futbol de clubs, que és el que ens agrada. Sort.
Exacte, o sigui, sóc que hi ha FoodCat, també, perquè si no hi va aturar seleccions de FoodCat, o aturar, això ja seria ja. Mira, parlant de FoodCat seleccions, un dia podríem parlar de la selecció catalana. Ostres, ei, mira. És bona, eh? Em sembla molt bé el final, mira, l'apunto aquesta al final. Perfecte. Doncs va, ara, sí, Víctor, després d'aquesta conversa inicial, anem a descobrir el club d'avui. Quin és el club d'avui?
Doncs bé, en el nou programa de la segona temporada, de FoodCat, ja en són uns quants de programes, ja n'hem fet bastants. Jo crec que no s'acabarà mai, és com un programa d'infinis també. En algun moment acabarà. Esperant que sigui dintre de molt. Exacte. Avui explicarem com vas a fundar el club esportiu APA Poblasec.
Apa, Poblesec, avui. Correcte, correcte, correcte. Doncs, endavant. Que és un equip, si vols, dels barris de Barcelona més importants de la ciutat, jo crec, perquè Poblesec... Així, entre el Paral·lel, Sants i Montjuïc, no? Correcte, correcte, correcte. O sigui, ja ho anem avançant, però sí que sé que el seu estadi està a Montjuïc.
Però, com tu ho deies, es troba situat en aquesta ubicació. Home, i el nen de poble sec, que era Joan Manel Serrat, potser també és fan d'aquest equip, no? Algú que tot estava ben relacionat al final. Aquesta vida tot estava ben relacionat, també. Però va, Víctor, comencem per la fundació.
Exacte, que és la primera etapa. Jo t'he distribuït en quatre etapes. La primera etapa és la Fundació, com tu bé deies. El Club Esportiu Poblesec, conegut com l'APA, es funda l'any 1989 per a membres de les AMPA, típiques... Associacions de pares. Exacte, de les escoles dels barris de Poblesec, Sant Antoni, Zona Franca i Font de la Guatlla. Molt bé. Per tant, unes agrupacions d'unes quantes d'escoles.
que s'ajunten al 1989 i creen l'Ava Poblasec. Correcte, correcte. Entre les ampres fundadores hi havia una... Perdó, hi havia les de les escoles Pies de Sant Antoni, Griselda, Sant Francesc Xavier, Carles, doncs també un tal... Carles I. Exacte, Carles I, un tal... Jacín Verdaguer, Magòria, Carme, Sant Pere Clavé, Verge Aldana i La Muntanyeta, per tant... Correcte.
Moltíssimes escoles, moltíssimes ampes que es van agrupar per fer l'APA Paulasec. Totalment, sol que m'has ajudat perquè m'hi ha quedat allà enclat com una... Bé, justament el que parlàvem, que ens encallem però hem de seguir. Exacte, correcte. A més a més, en aquesta primera etapa, amb pou recursos i en un camp de futbol de sorra, els esforços de tots els sectors implicats en la fundació del club,
van aconseguir tirar endavant un projecte esportiu i social que ja des d'aleshores aspirava a convertir-se en una referència al districte. Doncs mira, realment aquest és un dels clubs que menys conec d'entrada. Per tant, aniré descobrint... Vas amb els ulls secs, no? Exacte, aniré descobrint totalment la història de la Pápola Sec i em sorprèn molt això, eh? Que neix d'una inquietud dels pares, de les ampes, en un club pels seus nens.
Exacte, i això és molt positiu de cara a com es funden també. Al final hi ha mil fundacions dels clubs. Hi ha mil maneres de fundar un club, sí, sí. Totalment. Anem amb la segona etapa, amb els inicis del club. Correcte, el fundador, Joan Torres Rosiquer, juntament amb Vicenç Martínez, Antonio Crespo, Lluís Alzina i altres pares, decideixen organitzar un campionat de futbol escolar per promocionar l'esport col·lectiu a través de les escoles. D'acord.
A més a més, després d'aquest primer projecte, sorgeixen gran qualitat de nens amb qui arriben a jugar a tercera divisió. Bé, en un futur, saps? Totes aquestes fites assoleixen... Perdó, si totes aquestes fites assolides empenyen el club a engegar nous projectes amb molta il·lusió. Molt bé, doncs... Sí, perquè vegis que d'aquesta unió de pares... Ja ens has donat un petit tast i ens has avançat que d'aquesta unió de pares arriben jugadors a tercera divisió, eh? Exacte, exacte, exacte. Doncs molt...
Molt bé, i realitat, és un projecte xulo, perquè uns pares, això que dèiem, que s'ajuntin i acabin creant un club que formi jugadors que acabaran arribant a tercera divisió. I que avui dia encara existeixi. És xulo, xulo. Està molt bé. Doncs passem a la tercera etapa, que és la professionalització. Davant de l'èxit que s'estava tenint el projecte de l'APA Poblasec, el barri es va decidir professionalitzar el club, perquè clar...
És el que comentava, al principi era més així d'escolar, dels barris i així i tal, però ja van voler, com que ja la cosa anava més en sèrio, van voler professionalitzar-lo. En aquests moments es va federar l'equip infantil que va acabar proclamant-se a canviar la tercera divisió sense haver concedit cap derrota.
Fixa't quina vida, eh, al final. O sigui, en aquesta categoria infantil, la tercera visió infantil la van guanyar en el primer any. Correcte. Brutal, brutal. En el primer any federat, campió, i el més sorprenent, sense cap derrota. Derrota, eh, al final... Això diu molt, també, de la constància de com s'havien preparat durant tota aquella temporada. Entenc que no perdre cap partit és que has fet moltes coses molt bé.
Correcte. I, doncs, davant d'aquesta prohesa, il·lusionant per Tom, involucrat al club i al barri, provoca que, anys més tard, formessin dos futbolistes molt apreciats al club. La Laura Gutiérrez, ets jugadora del Futbol Club Barcelona Femení i de la Selecció Espanyola del Futbol,
i Lilié Sánchez, excapital del Barça B i Don Ramon del futbol. Doncs mira, ja ens has tornat a avançar que realment d'aquí, de l'apa Poblesec, surten jugadors que arriben al primer nivell, com la Laura Gutiérrez, seleccionada per Espanya. Brutal, brutal. I ara sí, ja ens endinsem a la quarta etapa, que me l'has titulat Un Nou Futur. Què vol dir això?
Bé, doncs, l'any 2011, Vicenç Martínez i Antonio Crespo contacten amb Jordi Luengo perquè agafi la direcció esportiva. El club necessitava, doncs, un canvi, perquè van passar unes etapes força fosques i, per tant, la coordinació esportiva aporta un model i una metodologia...
de treball on la pilota i el seu bon tracte són els protagonistes en el tren de joc. Bueno, això està bé, realment, no? Anem d'una etapa una mica més fosca. 2011 arriba Jordi Luengo amb idees molt clares, no? Amb idees de... Exacte. Per fer aquest canvi, aquest clic. I treballar més la metodologia en pilota, no? I el bon tracte per l'esfèric, que al final és una cosa, és un emblema que crec que realment...
És l'essència del futbol. Del futbol català, et diria, perquè és veritat que en altres parts d'Espanya i del món, no tant, però és que a Catalunya, als equips ens agrada jugar bé al futbol. Sí, sí. Amb pilota, amb tocs... I amb qualitat. Amb qualitat, exacte. Amb el tiki-taki. Exacte, al final jo crec que això ve molt influenciat del Barça. Sí. De Johan Cruyff, que és el nostre deu d'aquí, de Catalunya, quasi, quasi. Exacte, exacte. Ell va aplicar amb una filosofia bastant ben clara que avui dia encara es porta.
Però el juny de la temporada 2014-2015 finalitza amb un canvi en la direcció esportiva, perquè el Jordi Luengo deixa pas al Gerard Trias, qui ja estava al club com a entrenador del juvenilà, amb la idea de consolidar i evolucionar en la mateixa filosofia del club que s'havia fet fins a aquell moment. A Jordi Luengo li passa el testimoni a Gerard Trias. Correcte.
Correcte, correcte, correcte. I a més ell ja, com que portava ja anys també en un equip juvenil també, ja sabia com funcionar el club, com era la filosofia, quina era la metodologia, i llavors ja per ell ja no era res nou per ell. Perfecte. Que ha destacat que durant les tres temporades següents
Amb una feina encomiable s'estableixen les bases esportives del club i també s'incorporen novetats com la creació de la competició interna en el futbol 7, la formació meteorològica també en tornejos, en campus també, però sobretot en la competició del futbol 7 i del base.
Això els converteix en el segon club, perquè vegis, més gran del districte. Doncs mira, realment espectacular i la bona feina d'aquests dos directors esportius que van acabar redreçant l'història de l'APA Poblasec i van convertir-lo en el segon equip del districte, que això està molt bé. Correcte. Districte important a Barcelona.
Exacte. I en el que hi ha molts clubs, així que es van fer un forat important, eh? Exacte. En la societat de Poblacer. Van allà fer una miqueta, no? Van sortir una miqueta a la muntanya i van dir, mira, jo ara aquí m'hi fico al final, eh? I seguim. Doncs sí, perquè aquesta última temporada hi ha un canvi a la directiva del club amb les primeres eleccions al desembre del 2019, fa poc, un grup de mares i pares i alguns membres de la directiva encara un nou projecte amb ganes de fer un club encara més gran, aportant noves propostes i idees també renovades. Molt.
Doncs seguim amb aquests canvis en l'Apa Poblasec amb la intenció clara de professionalitzar el club i establir unes millors condicions, sobretot pels nens que formen aquest equip. Exacte, exacte. Ara hem de parlar sobre l'estadi del club esportiu Apa Poblasec. És una estadi especial, eh? M'has comentat off the record, ja m'has dit que és una estadi xulo, xulo, eh? Molt, molt especial, la veritat. Està situat a la muntanya de Montjuïc i amb unes vistes privilegiades de Barcelona. El camp s'anomena el camp municipal de la Setàlia...
I allà és on es gaudeixen també de dos camps de gest artificial d'última generació, a més de l'emoció que s'hi viu en cada partit. Home, doncs deu ser bonic jugar aquí, amb tota Barcelona els teus peus i dos camps de gest artificial de màxima generació, no d'última generació. Ostres, entenc que això, aquí hi ha calés, eh? Porta, aquí hi ha penotxa al final del club, aquí els pares van posar diners, eh? Tu ho vas dir, eh? Home, és el millor pels nens, això està clar. Sí, sí, sí. No, no, doncs, realment...
que l'Apa Poblasec ja disposi de dos camps de futbol és molt bo i al final és una eina indispensable si vols que el teu club vagi creixent. Totalment, és que tu imagina, vas a veure un partit de l'Apa Poblasec també, et pots allà a la grada també, amb una cerveja de xuital i amb les pistes. I hi hagi a les 6 de la tarda, quan baixa el solet, i veus com se'n va el sol, l'aposta de sol. És espectacular. Inclús per portar-te a una cita, no?
Oh, això aquest és bon, eh? Mira, tens bones vistes, futbol i cervesa, què més hi ha? No, no, espectacular. Doncs aquí deixem la proposta per si algú té una cita amb algú o alguna futbolera. Exacte. I, mira, podem anar a la setàlia. Exacte, exacte, exacte. Perfecte. Nosaltres jo m'agafo com a consell també, però algun dia... No, no, aquí tots agafem aquest consell. Sí...
Bé, doncs passem a parlar del projecte esportiu del club, que tenen el lema de tu, jugador, ets el més important. A l'Ava Poblasec s'inicia una nova etapa amb la implementació per la temporada 2020-2021 d'un nou ambiciós i fet a mida projecte esportiu que dirigirà Gerard Tribes, que és el director general del club. Molt bé, perfecte. Doncs...
Realment van quedar anant, no?, en propostes esportives i és això el que dèiem, no?, amb l'efany d'anar creixent. Correcte. Com a club. Sí, sí, sí. Perfecte. I en aquest nou projecte, qui sorgeix així com a jugador important? Doncs els jugadors són els més importants. El club assegura valorar i cuidar el procés per sobre de la resultat i potenciar les capacitats dels jugadors.
en lloc d'utilitzar-los en benefici del club. Perfecte. Per tant, no és només un jugador el protagonista, sinó són tots. Exacte, al final també, tornem una miqueta al que comentàvem també, no sé si fa dos setmanes aproximadament, podria ser, amb la Dan també, que també volen cuidar el que deien, el futbol, d'aquesta manera que s'entén col·lectivament. Perfecte, i realment és molt important, perquè els èxits s'aconsegueixen de manera col·lectiva i no de manera individual. Totalment.
A més a més, amb la missió de confeccionar el marc ideal perquè l'aprenentatge, el projecte es divideix en tres etapes, començant a partir dels 4 anys, etapa formativa dels 4 als 11 anys, etapa precompetitiva dels 12 als 15 anys i etapa competitiva que és a partir dels 16 anys.
Fixa't tu, eh, o sigui, aquí el tenen ja super... ben organitzat i... i, bueno, doncs, et toca el que et toca. No, no, realment, i crec que és interessant també perquè l'etapa competitiva comença a partir del 16, que és potser quan ja els nois són una mica més madurs, no? Quan ja dius, ostres, va, doncs ara sí que vull una mica més de seriositat, no? I d'exigir una mica més i d'anar per totes. Però fins que no arribem a aquesta edat, ja ho veig, no? L'etapa formativa i precompetitiva una mica més...
t'ho prens... Per disfrutar, que al final el futbol és un esport i serà gaudir. Totalment, aquesta és la clau també al final. I un... Quan diem, juguem a futbol, estem jugant, que això és important, no? Exacte. Juguem, juguem és disfrutar, passar-ho bé... Exacte. Que això és el més important. Jo crec que tu ara mateix ja m'acabes de donar amb la clau també al final, o sigui, jugar a futbol, aquí està la clau al final. Clar, tu no dius, vaig a fer futbol, no, dius, vaig a jugar. Exacte. Que és disfrutar i passar-ho bé. Exacte.
Després ser lesiones ja és una altra cosa, no? Bueno, ja són gajes de l'ofició. Bé, doncs passem a parlar dels principis d'aquest aprenentatge que comentàvem, que te'ls he dividit en quatre conceptes. Amb la implicació del nou projecte esportiu aconseguim traslladar valors útils per l'aprenentatge. I aquests quatre grans blocs són, comencem per la confiança, que és aquest argument de la confiança en el mateix que posteriorment es trasllada a l'equip, important també,
La comunicació també és un altre element clau, perquè el desenvolupament de la comunicació amb l'equip, dins i fora del camp, et pot donar un molt bon millor rendiment. No, no, totalment. De que no soli èxits o per tu mateix com a jugador. Nosaltres com a comunicadors ho sabem bé, però realment la comunicació és important en totes les facetes de la teva vida.
Els altres dos conceptes també són el treball en equip, que és l'esport col·lectiu, on aprenen a treballar amb persones i mètodes diferents al propi. I l'altre concepte seria l'autonomia. L'autonomia també és molt important, segons la filosofia de la Papa Blasec, perquè és l'augment de l'autonomia mitjançant
el desenvolupament de tasques i la llibertat per equivocar-se i aprendre d'aquests errors. Molt bé, doncs això està genial perquè tots fallem, tots ens equivoquem i utilitzar aquests errors no com una manera de destrossar o d'atacar l'altre sinó com una manera d'aprendre, no? Aquesta és la filosofia que hauríem d'aprendre tots, eh?
Doncs sí, jo crec que, com sempre a vegades dic també, o sigui, moltes coses que tenen els clubs també, moltes coses d'altres clubs haurien d'aprendre de clubs com els que estem repassant a cada programa. Exacte, exacte. Perquè venen tot. Quan un nen s'apunta a un equip de futbol, realment apren tantes coses. Totalment. De valors, de companyerisme, d'estar amb una comunitat. És que realment l'esport, i aquí diem el futbol perquè estem parlant de futbol, però realment altres esports també, com el bàsquet, l'amor... Esport en general, sí, sí, sí, sí.
T'ajuden a crear aquesta comunitat, a escoltar l'altre, a estar rodejat de gent diferent. Jo crec que això és molt important. Totalment, totalment. És la clau. Sí, sí, sí. I ara anem a passar també a parlar del femení, perquè el femení és important, eh? La Papa Oblasec. Totalment. Pel que fa al futbol femení, la Papa Oblasec s'aposta al màxim per la igualtat, com ha de ser, i per aquest motiu també a l'entitat compten amb dos equips femenins, que al final s'ha de tenir...
certa importància, clar. Home, i tant, això és molt important, que anem assolint aquesta igualtat que és tan necessària. Sí, sí, sobretot al final és això, que més que res, que com comentàvem també en anteriors programes, que no se'ns ha de fer raro el futbol femení també al final, perquè avui dia ja...
Ja no se'ns fa, però sí que sé que a vegades en certes persones sembla que encara m'entenen aquella idea de dir, ostres... Ostres, jo m'he sentit a vegades i em sembla una falta de respecte molt greu. No, és que això no és futbol. Totalment, totalment. Clar que és futbol. Clar que és futbol, evidentment, té les seves diferències amb el futbol masculí, però realment estem jugant el mateix esport i...
I quan veus un partit de futbol femení, tu passes molt bé. Totalment. Jo m'he passat molt bé, molt bé veient el Barça, i jo he seguit el Barça femení molt, i ja us puc assegurar que si teniu alguna reticència amb el futbol femení, no la tingueu, doneu-li una oportunitat, perquè és tan vàlid com el futbol masculí i es gaudeix molt. Totalment, totalment. S'ha de encara treballar més, i des d'aquí, futcar Radios Bern, acabem doncs reivindicant. Home, i tant, que és important, sempre reivindicar i tenir una...
una fermesa en el teu discurs i realment des d'aquí aconsellem a tothom que escolti, que miri, que segueixi una miqueta més el futbol femení. Ben dit, ben dit. Per anar acabant amb aquesta secció i abans de passar a l'actualitat, només volia comentar-te, Jaume, que l'Apa Bola Sec a dia d'avui
Té un total de més de 25 equips formatius, més de 30 anys d'història, més de 50 entrenadors i més de 450 jugadors a les seves files. Molt bé. En totes les categories totals. El que dèiem, que el club va creixent i s'està consolidant com un referent a Barcelona i sobretot al barri de Poblesec. Totalment, totalment. I ara sí.
El que a tu t'agrada passem a l'actualitat. Sí, sí, sí, que m'encanta. Com està aquest aquí, pera? Doncs bé, cal recordar que la Pava Plasec milita a la primera catalana aquesta temporada, concretament en el grup 2. Després de disputar 6 jornades es troba en el document 5è,
a pocs punts de les places de Seny, així que bé, ha tingut un molt bon inici, la temporada de la Lliga, i bé, com diem sempre al final de cada programa, des de Futcal, des de Ràdio d'Esvern, que tingui una gran temporada a la Lliga i que pugui assolir més èxits dels que ja ha assolit la seva història. Molt bé, doncs realment el poble sec, que a part de tenir una molt bona escola formativa, també està fent les coses bé anar al primer equip, i home, primera catalana...
està molt bé, està molt i molt bé, i si van cinquens, això vol dir que estan fent bé la feina, i a veure si aquest any poden pujar al Lligalit, que ja seria històric pel club. Exacte, pel districte seria històric al final i tindrien rivals, bé, doncs a part de Barcelona, potser algun més d'algun altre de l'àrea metropolitana de Barcelona, que això faria més gran al club, com tu ho deies.
doncs seguirem pendents de l'Alba Poblasec perquè realment tot el que m'has explicat m'ha agradat molt. Uf, veig que t'has acabat com de... Sí, m'ha enllubarrat els ulls, eh? Sí, sí, sí. Realment m'ha agradat tota aquesta filosofia, no?, de companyerisme. També, sobretot, m'ha agradat molt lo de... de la Setàlia, eh? Ah, de la Setàlia, clar. Anar allà amb la teva porció, la Xigota, igual, també, qui saps, no? O amb els amics, no?, a veure un bon partit de l'Alba Poblasec.
Amb la Xiveca, no? O amb l'Stella d'Am? No. Aquí, amb un nesti. Amb un nesti, amb un nesti. Jo és que ja saps que m'acaba animat fàcil fent aquestes coses. Sí, sí, el Víctor s'anima fàcil. Però bé, a veure si tenim l'oportunitat d'anar a l'Stella algun cop i...
I ja està. I ara quan surti d'aquí, de la ràdio, buscaré a veure com és aquest camp. Vull veure les fotos de com és aquest mirador. Les vistes privilegiades. Les vistes privilegiades que tu m'has dit. Vull veure-les. Així que, Víctor, res, ens acomiadem per aquí. I moltes gràcies per tornar a ser aquí, per tornar-nos a portar a Futcat, per tornar-nos a portar petites històries del futbol català que tant ens agraden. Moltes gràcies a vosaltres i fins la setmana següent. Adéu, Víctor. Gràcies, adéu.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulet i Gualden, Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. I ara fem una petita pausa musical abans dels 8 lletins de Catalunya Ràdio i el de Sant Just. Us deixo amb Cassandra, de Quevedo, que va ser un dels temes de l'estiu.
Ey Buenas noches baby, ey Ey Ey After party privado Desfiles de moda Acompañada siempre Ella nunca esta sola Y aunque no este prometida Anillos diamantes de boda Acompañada siempre Pero siempre sola
Empezar mirándome, no sabía que hablabas español Y aunque te había visto en la tele, estás madura en persona Acompañada siempre, pero siempre sola No sé qué te dio conmigo, qué es lo que me viste Tú creciste en este ambiente, pa' mí todo está nuevo, tengo que decirte En la primera gala que te vi de al oído me dijiste Tú eres diferente, estar aquí también te pone triste
en un instante en Hollywood.
Respeta tu estilista, pero estás mejor sin vestido Quítate ese peinado, si quieres puedes hacer ruido Yo no soy tan formal, deja de ser tan correcta conmigo Saca todo lo de bella que conmigo After party privado, desfile de moda Acompañada siempre, ella nunca está sola
Bona nit.
Ni after party privado, ni desfiles de moda, ahora está sola siempre. Pero Seba está sola y no quiere estar prometida. Ni anillo y diamantes de boda, ahora está sola siempre.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Ha quedat vist per a sentència el judici contra el fiscal general de l'Estat per la filtració a la premsa d'un correu en què Álvaro García Ortiz reconeix delictes de frau fiscal. Al final, la parella d'Isabel Díaz Ayuso no ha fet ús de l'últim torn de paraula. La seva defensa ha demanat l'absolució i ha denunciat que ha patit un judici paral·lel marcat per un context mediàtic excepcional que ha vulnerat el dret a la presumpció d'innocència. Madrid, Dani Sainteaja, bona tarda.
Hola, bona tarda. Álvaro García Ortiz ha renunciat a l'última paraula després de més d'una hora d'intervenció de la seva defensa. L'advocacia de l'Estat el desvincula de les filtracions del correu de la parella d'Ayuso perquè diu que no hi ha proves i acusa l'entorn de la presidenta madalenya de condicionar una causa basada, diu, en conjectures i judicis paral·lels.
La sentència s'espera abans d'acabar l'any i podria ser un valor d'oxigen per a Pedro Sánchez si és absolutòria, però seria un nou maldecap si és condemna el fiscal general i acaba inhabilitat.
Més notícies, Joan Vilaplana. Demà entra en vigor l'obligació per als ocupadors de dones de la llar de disposar d'un pla de riscos laborals. La multa per no tenir-lo pot anar de 2.400 euros a 49.000 en funció dels agreujants. Des de fa sis mesos el govern espanyol ha habilitat el web prevencion10.es, una eina gratuïta per elaborar aquesta avaluació, però des d'aquest dimecres a primera hora del matí no es pot fer servir perquè dona error.
En un primer moment, el Ministeri de Treball ho va atribuir a l'entrada massiva de consultes, però aquesta tarda ha confirmat que es tracta d'un atac maliciós amb vots que estan saturant el servei. La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, continua apostant pels centres de deportació de migrants a Albània, tot i que ara estan inoperatius.
i espera que el nou Pacte Europeu de Migració i Asil permetrà que funcionin l'any que ve. Meloni ha mantingut una cimera bilateral amb el president albanès, que s'ha mostrat disposat a mantenir la col·laboració en matèria migratòria. A canvi, Meloni s'ha compromès a impulsar l'adhesió d'Albània a la Unió Europea i aconseguir que es faci possible el 2028, coincidint amb la presidència italiana dels 27.
El govern impulsa més de 80 projectes per accelerar la descarbonització i adaptar el país al canvi climàtic. Es tracta d'iniciatives finançades pel Fons Climàtic que es nodreix dels impostos ambientals i que entre el 2021 i el 2025 ha invertit 245 milions d'euros. Entre els projectes destaca el suport a prop de 600 municipis per impulsar la mobilitat sostenible, l'eficiència energètica i la gestió de l'aigua.
així com la nova línia de crèdits vets per empreses. També s'inclouen estudis per reduir emissions.
La pròxima campanya de la fruita comptarà per primer cop amb un alberg pretemporer situat fora de la ciutat de Lleida. Fins ara només funcionava dos mesos, però a partir de l'any que ve estarà operatiu durant tot l'estiu. És una de les novetats que ha avançat el govern aquesta tarda quan s'ha fet un balanç positiu de la campanya d'aquest any. Anem cap a Lleida. Júlia Albacar, bona tarda.
Bona tarda. A esta campanya per primer cop s'havia habilitat un alberg durant el maig i el setembre a Serós, al Segrià, gestionat pel govern. La resta de l'estiu, tota l'atenció a les persones temporeres es feia des d'un dels pavellons de la Fira de Lleida entre el juny i l'agost. Ara, però, hi haurà dos albergs funcionant durant tota la campanya. Un fet inèdit, així ho ha explicat la delegada del govern a Lleida, Núria Gil.
La intenció és que hi hagi molta rotació, per això tindrem aquests cinc mesos oberts perquè així pugui ser, que la gent vingui quan ja tingui un contracte de treball, que l'empresa que l'hagi contractat, que li doni l'allotjament. L'Albert té una capacitat de 40 places. El govern també ha fet avui una valoració positiva de la campanya d'estany, marcada sobretot per la quinzena pedregades que han caigut a la plana de Lleida.
Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. Xavi Pasqual torna al Barça de bàsquet. Ho farà com a entrenador fins al juny del 2028, en substitució del destituït Joan Peña Royal. El presentaran la setmana que ve. Incorpora com a assistent Iñigo Zorzano. El tècnic interí fins ara, Òscar Orellana, encara dirigirà l'equip en els pròxims dos partits. El Club Blaugrana, per certa obra, l'opció d'incorporar algun jugador nou a partir del mes de gener.
Dimarts que ve a Montjuïc es juga el Catalunya-Palestina, partit amb mistós entre aquestes dues seleccions, de caire benèfic solidari, vaja, Montjuïc, amb una convocatòria amb diferents jugadors d'equips catalans, com l'Espanyol, que incorporarà Fortunyos, Jofre Carreras, Antonio Roca i Terrats, del Girona i aniran Arnau, Alex Moreno i Joel Roca, del Barça només Marc Bernal, del Vilarreal Arnau Tenes i Adrià Altimira, Sergi Gómez de la Reial Societat i Pau Víctor del Braga.
D'altra banda, avui a dos quarts de nou hi ha cita de Champions d'envol. El Palau Blauran, el Barça, rep el viso a bloc de Polònia. Hi ha l'eurocap masculina de Baterpol. Avui es juga a la tercera jornada en aquests partits pel que fa a equips catalans. Sol Noqui Barcelona comença ara a les 6 i Terrassa Díosburg a dos quarts de nou. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova.
L'associació d'empresaris Sant Just Impulsa, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just, organitza una trobada empresarial per presentar el projecte La Diagonal fins al Llobregat, transformació de la P23 com avinguda metropolitana, a càrrec de l'arquitecte i passatgista Enric Batlle. L'acte tindrà lloc el dimecres 19 de novembre de 9 del matí a 11 a l'hotel Sant Just.
La sessió permetrà conèixer de primera banda un projecte clau pel futur de la mobilitat i la connexió metropolitana amb l'objectiu de convertir la B23 en una vinguda urbana que millori la connectivitat entre Barcelona i el Baix Llobregat. La transformació preveu reduir l'impacte ambiental, incrementar la sostenibilitat i generar nous espais urbans més accessibles i vers.
Enric Batlla, doctor, arquitecte i confundador de Batlla i Roig, és director d'un màster universitari en paisatgisme a la UPC i autor de la tesi al Jardí de la Metròpoli, reconeguda amb el Premi FAT de Teoria i Crítica. La seva trajectòria la va la comuna de les veus més influents en l'àmbit del paisatgisme i la planificació urbana sostenible.
I en salut, el CAP de Sant Jus impulsa una enquesta sobre activitat física per conèixer els hàbits esportius i les necessitats de la ciutadania en relació amb la salut i l'exercici. La iniciativa s'emmarca dins del projecte de salut comunitària Fes camí cap a la salut i estarà oberta fins al 31 de gener. El qüestionari ha adreçat a persones majors de 18 anys recull dades demogràfiques i informació sobre la pràctica d'activitat física, així com les possibles barreres o limitacions que poden dificultar l'exercici regular.
També inclou preguntes sobre la motivació i els tipus d'activitats que desperten més interès entre la població. Les respostes es poden enviar de manera digital mitjançant un codi QR o enllaç en línia i serviran per millorar les accions de promoció de la salut i fomentar estils de vida actius entre els veïns i veïnes de Sant Just.
I en comerç, Sant Just es prepara per celebrar la desena edició de la nit de Sant Just al carrer, la popular Shopping Night, aquest dissabte 15 de novembre. Després de l'ajornament del passat 25 d'octubre per motius meteorològics, l'esdeveniment torna amb una programació renovada que omplirà el centre del municipi d'activitats des de les 6 de la tarda fins a la mitjanit.
L'Aia Coma, tècnica de comerç de l'Ajuntament, ha detallat a Ràdio d'Esvern les propostes dissenyades per dinamitzar el comerç local i oferir una nit de lleure per tota la ciutadania amb gairebé una quarantena de parades i botigues obertes. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara comencem la segona hora del programa. Comencem amb Sense Filtres, amb l'Ariadna Cruz.
Hola, Ariadna, què tal? Bona tarda, Jaume. Com estàs? Bé. Bé? Sí, avui bé. Avui bé, avui. M'has dit que vens d'un constipat per això, eh? Sí, m'estic recuperant, m'estic recuperant. Estàs recuperant. Bueno, ens alegrem que la cosa vagi millor perquè vam arribar a patir fins i tot per la secció, eh? Sí, per l'assistència de la secció estava penjant un fil. Exacte, exacte. Però bueno, al final l'ibuprofen o el que t'hagis pres ha fet efecte, eh? Sí, sí. No, no, ja està bé, ja està bé. Però va, no ens enrotllem més. De què parlem avui?
A veure, aquesta setmana porto un tema una mica més seriós que la Isla de les Tentaciones. Ah, no era difícil, eh? No era gaire difícil. Però perquè penso que també estarà bé anar variant de temes. Tot i que jo m'encanta parlar de la Isla de les Tentaciones. S'ha d'anar canviant. Sí, jo no suportaria un programa més de la Isla de les Tentaciones. Et cancel·laria. No, com no ho veurem això...
Avui porto un tema que ens toca escombrar els dos una mica més cap a casa. Ah, vale. I parlarem sobre el periodisme i el seu futur. Vale. A veure, així dit, és com bum, és molt àmpli també, és molt totxo, però bàsicament parlarem sobre les sortides, el futur, una mica...
com veuen dos estudiants la seva carrera, saps?, al final. Va, gre, perfecte. Sembla una tema interessant i, a més, tenim per parlar, amb aquest tema tenim per parlar. Sí, sí, sí. Que ens implica directament.
Sí, i bé, el primer punt que vull tractar és el grau i la carrera en si, és a dir, és un grau de 4 anys, com la majoria dels graus, i bàsicament hi ha tot tipus d'assignatures, des de totalment teòriques, que aquestes no m'agraden gens, a purament pràctiques, o algunes que barregen les dues coses, és a dir, t'expliquen el que has de fer i ho fas, que per mi són les millors.
No, no, sí, sí, evidentment. Al final sí que és veritat que teníem aquestes, no?, potser tres modalitats de signatura i jo crec que al final és que quan un apren més és quan està davant del micro, no?, o quan està davant de la càmera o no ho sé, o quan està en una redacció, bueno, ara...
d'una manera fictícia, però que ho està fent, saps? Amb uns límits o amb un sentit, amb el que et veuràs més endavant a la professió. Sí, perquè tenim moltes pràctiques, a més, a mi m'encanta el fet de tenir tantes pràctiques de tocar ràdio, tocar tele, fer moltes coses des del primer curs, és molt guai, la veritat.
Però, tot i que ens agrada molt, no té gaire bon nom entre la societat, la nostra carrera. O sigui, jo sempre, me'n recordaré de la primera vegada, que li vaig dir a la meva iaia, que volia estudiar paridisme, poc més has quedat allà la pobra senyora. O sigui, em va dir que no, que no ho estudiés, que no tindria sortides, que no faria res amb la meva vida...
I la típica broma d'acabaràs el McDonald's i coses d'aquestes. Sí, sota un pont que dius, a veure. Calma, calma. Sí, sí. I clar, jo perquè sempre he tingut molt clar el que volia fer, però és que si no, una cosa així, un comentari així, et quedes així i dius, vale, doncs, canvio de carrera. Perquè com va ser la teva experiència quan vas dir que volies estudiar periodisme?
doncs realment molt bona a casa meva ningú em va dir res sempre em van donar suport i em veien que ho tenia tan clar que ho van dir endavant i així va ser si no jo també és allò suport menys ella ella va dir que no però jo com sempre havia fet cosetes també sempre havíem mogut en aquell món i ja portàvem uns quants anys donant la torre a casa no jo vull fer periodisme perquè des de quan ho saps qui vols fer periodisme
Doncs mira, realment t'he dit que portava bastant de temps, tampoc portava tant de temps com sabent-ho 100% de comunicar-ho. Jo crec que ho vaig descobrir sobretot a mitjans de primer de batxillerat, però la idea estava des de fa molt de temps, perquè jo a segon de l'ESO ja tenia un projecte que era periodístic al cap i a la fi una mica, que era la típica pàgina d'Instagram d'informació culer. Jo vaig començar així i no me n'adonava i era periodisme.
Clar, jo, a veure, realment, des de primer de l'AESA ja ho sabia. No sé, un dia vaig dir vull ser periodista i s'ha quedat. Ja, ja, ja. No sé per què. El meu va ser així, no em donava compte, però ja m'estava posant en aquest món. Sí, sí, però va ser a mitjans de primer atgerat que vaig dir això, això. Això m'agrada. Sí, sí.
Bueno, està a la nostra cara de la moneda, però també està a l'altra, que és que periodisme és una carrera que es diuen que s'abandona molt i que molta gent s'emparadeix de fer-la. I les dades realment no enganyen, perquè segons un estudi que va fer l'ABC el 2023... Dame datos.
Un 87% de la gent que van encastar va dir que se'n van a dir d'haver fet periodisme. Un 87%? Sí, sí, sí, no, no. És molt fort. O sigui, un 87% de la gent que va fer periodisme va dir que se'n van a dir d'haver-ho fet. Ostres. Que és molt, però jo crec que... És moltíssim. És molt, molt. No ho sé, jo vaig flipar, però dic, bueno, pues venga.
Doncs esperem que no sigui el cas, no? No, no, no. Jo no ho crec, no ho crec. Però bueno, sí, és que al final, jo és que el que he detectat fent la carrera és que hi ha molta gent que fa periodisme per fer-ho. Sí, que no sap on posar-se i es fica allà. Sí, sí, sí, exacte. I després et dones compte que, doncs bueno, que estan allà per estar, però després no tenen cap aspiració ni cap ambició en el món, periodísticament parlant. Sí, sí. I jo crec que has notat molt. És que és justament el que tu deies, no? És una carrera que es fa per fer molts cops.
Sí, i crec que és una de les que menys s'ha de fer per fer, perquè jo penso que l'has de fer si t'agrada molt fer-la. Si tens passió i vols ser periodista, fes-la, si no, no.
Sí, sí, sí, totalment d'acord. Al cap i a la fi jo crec que moltes carreres és així, però jo crec que en el món del periodisme també és més accentuat, no? Perquè és que és una professió molt sacrificada, realment, perquè molts cops els horaris no són fàcils, has de fer moltes més hores de les que et toquen el teu contracte, hi ha molta precarietat laboral, les coses com són, i si ho fas, ho fas per passió i per vocació, si no, és que no ho fas.
Sí, i guiant molt el tema de la passió i la vocació i el fet d'aquest. Un punt molt important també del periodisme és la importància de tenir com un contacte real abans d'acabar la carrera, amb la professió, l'ofici. És a dir, jo quan vaig començar a estudiar em vaig adonar de la quantitat de gent que ja havia fet alguna cosa, que estava fent alguna cosa.
que tenia un podcast que treballava a la ràdio de no sé on. I jo vaig dir que perdona. Clar, clar, perquè tu entres allà i dius, ostres, la gent està fent coses. I això és perquè aquesta professió és molt pràctica, com hem dit abans, i que per molt que t'ensenyin a la carrera les bases, te les expliquin, fins que no arribes a veure tu, per exemple, jo fins que no vaig arribar aquí, fa un mes i alguna cosa.
A haver de pensar el tema, haver d'escriure el guió, haver de parlar. Jo el primer dia vaig arribar aquí que quasi em desmaió. Com un flam, com un flam, sí, sí. I clar, fins que no arribes i et veus que ho has de fer 100% i que no compta nota, sinó que la gent ho pot escoltar de veritat, doncs no aprens de veritat. Sí, sí, totalment.
I mira que a mi em queda molt, molt, molt, molt per davant. I no fico més molts, perquè si no es fa eterno. Es satura. Però a mi em queda molt per aprendre, però sí que és veritat que considero que a nivell de ràdio, en un mes he après el mateix, per exemple, que en tres anys.
Sí, sí, realment... Doncs potser sí, perquè és el que tu dius. És que jo també, quan m'he posat davant del micròfon, és quan he après de veritat. Al final... Jo, sincerament, un tema que... És que no sé si el tocaré una mica més endavant, però crec que no. Tema pràctiques, no més, no? No.
Doncs mira, el tema pràctiques jo crec que és un tema molt important a parlar perquè sí que és veritat que fem pràctiques a la uni, però és que jo penso que són molt insuficients. Sincerament, per mi són molt insuficients i no pot ser que en un quatrimestre vagis quatre vegades a l'estudi de ràdio.
Ja, és que jo encara no he tocat aquest tema, perquè a quart, quan hem de mirar de fer pràctiques i tal... Sí, bueno, veus, però per això, vull dir, no pot ser que fins a quart estiguis anant a fer quatre sessions de ràdio en un quatrimestre. Sí, no, no. Sí, per mi, aquí està el punt principal o el defecte principal de la carrera de periodisme, i és que no s'està fent suficientment pràctica, perquè al final és el que tu deies, és el que em portem a dir, que és una professió superpràctica, i que està molt bé la teoria, i has de tenir una base de coneixement, però...
No tot és això i al final el món real és el món real i si no et poses davant d'un micròfon és que se't mengen.
Exacte, i el fet, el simple fet de saber com funciona una càmera, un micròfon, el teleprompter, és que això, o fas pràctica o no t'ho poden ensenyar de teoria. Bueno, exacte. És que això és el que, per mi és la meva gran queixa sobre aquesta carrera, la falta de pràctica. Sí, sí, sí. I volia també preguntar-te que quin va ser el teu primer contacte, per així dir-ho, fora de la uni en el món real aquest del periodisme? Mmm...
A veure... A veure, jo crec que el primer, primer, primer, potser va ser la pàgina aquesta d'Instagram, no?, que t'he dit, a segon de la ESO, però jo crec que una mica més endavant ja va ser a la pandèmia, que vam fer com un primer podcast amb uns amics, i sí que vam fer entrevistes molt xules, per exemple, vam entrevistar els tiets, o actors, el Manel Rios, bueno, actors així del panorama català i cantants del panorama català, que això va ser jo crec que el primer contacte real...
amb el que era el periodisme, però ja en una empresa jo crec que també va ser aquí a Ràdio d'Esfern. Comencem igual. Clar, i és el que hem dit, fins que no et veus, no saps el que t'agrada, el que no t'agrada, el que se't dona bé, se't dona fatal. Llavors jo crec que també això és molt important començar a fer coses relacionades amb aquest món abans d'acabar la carrera, però no sempre és fàcil fer-ho. No, no, sí, sí. Que t'agafin en un lloc o que trobis el temps per fer-ho també, perquè molta gent estudia i treballa.
Sí, sí, jo crec que això és un dels consells que et diuen al principi de la carrera i que has d'agafar sí o sí. I aquí sí que és un punt a favor de la carrera, que sempre t'ho diuen. Si no fas res durant aquests quatre anys de carrera, no fas res més que l'únic que fas a la uni,
te la fotràs. I és que aquest consell és el millor que et poden donar quan comences la carrera. Perquè és que si no fas res, surts de la carrera amb el teu titulet i el currículum 8 i res, és que no faràs res. Sí, sí, no t'agafen a cap lloc. Però bé, també suposo que entra dins de ser periodista. No, no, sí, sí. Al final ens hem de moure i hi ha molta gent movent-se i tu no et pots quedar enrere, perquè és que si et quedes enrere, doncs no t'agafaran. Exacte.
I també un altre punt molt important del periodisme, o sigui, dic que tots els punts són molt importants, però és que realment ho són, que és com ha evolucionat l'ofici i la professió fins al dia d'avui. És obvi que la nova generació de periodistes amb la Kevin Klock, perquè ho seré, hem crescut amb mòbils a la mà, amb les xarxes socials, amb l'internet, amb l'abast de la informació, superràpid de tot.
I, clar, per tant, la professió també s'ha hagut d'adaptar a aquests nous temps i a les noves xarxes socials. I un exemple són els mitjans de comunicació que tenen xarxes socials. Això, jo la primera vegada que vaig veure un vídeo de TikTok de Ràdio Televisió Espanyola, dic, però què és això? Clar, perquè no t'esperes. No, no t'esperes i dius que fan els boomers aquí a la meva plataforma. Sí, sí, sí.
I és això, ara gairebé tots els mitjans tenen una compta bé de TikTok o Instagram o de les dues, on fan vídeos o informals, fan contingut totalment diferent que el que publiquen a la tele o als diaris, o pengen com les notícies més destacades en format vertical a les seves comptes.
Clar, és que això, fins ara no s'ha vist abans. No, no, clar, clar, això és una cosa molt nova i realment és aquesta mediatització de tot. I realment tot s'està portant a les xarxes socials perquè els joves estan a les xarxes socials. Exacte. I és que els joves són el públic, que són un públic molt gran i serà el públic que anirà creixent i seguirà amb les xarxes socials. Per tant...
Jo crec que ho han fet ja per necessitat, perquè els mitjans de comunicació sí que és veritat que a vegades són una mica reticients dels canvis i jo crec que s'han vist obligats a anar a les xarxes socials perquè si no veien que estaven en perill l'extensió. Sí, un altre exemple, els partits polítics, que també tenen comptes de TikTok i d'Instagram.
Sí, ara has vist el, no sé si ho has vist, el Pedro Sánchez, que ara ha fet tiktoker. Sí, que recomanen llibres. Sí, sí, clar, o sigui, és aquesta evolució de la que estàvem parlant, que, bueno, hi ha aquests estiran merda entre els partits polítics amb tiktoks. No, no, sí, sí. Això és molt fort. Encara els mitjans de comunicació han seguit com aquesta línia més professional, però és que els partits polítics. No, sí, sí, hi ha hagut coses que fan molta vergonya, eh? Sí, sí, sí. Que dius, ostres, bueno...
Que dius, ostres, que ets un partit, hauries de ser una miqueta més sèrio. Exacte. Però bueno, això els mitjans ho han fet una mica millor. I sí que és veritat que tot i penjar vídeos a Instagram, TikTok o a les seves xarxes socials, doncs jo crec que ho han fet per connectar amb els joves al final i per guanyar com la seva confiança.
més que això. Sí, totalment. Al final, els joves només miren les xarxes, o molts dels joves només miren les xarxes, doncs toca fer contingut a xarxes, i és el que dic, jo crec que s'han vist una mica obligats, però ho estan fent bé, jo crec que s'estan adaptant prou bé, i va tot bé. A més, tot va cap a la plataformització, el 3K, el RT-UV Play, i tot això, al final és que anem cap aquí, anem cap aquí.
Sí, jo tampoc ho veig malament. No, no, al final és que tots ens hem anat adaptant. O sigui, el diari en paper també va perdre pes pel diari digital i ara no em sembla estrany.
Sí, sí, sí, total. I ja com l'últim punt, però que és un punt bastant llarg, és parlar sobre l'intrusisme laboral que hi ha al periodisme, que penso que és molt, molt gran. O sigui, penso que hi ha molta gent... Bé, a veure, primer de tot vull explicar què és l'intrusisme, que per qui no ho sàpiga, és el fet que una persona que no té el títol de periodista o de qualsevol cosa...
exerceixi com a tal. És a dir, algú que no ha estudiat ni comunicació ni periodisme presenta un programa de televisió o fa de reporter o reportera en qualsevol programa. És a dir, toca qualsevol vessant del periodisme o de la comunicació sense haver estudiat una carrera d'això. I per desgràcia hi ha bastants exemples de gent que no ha estudiat res relacionat amb això i ara mateix estan presentant programes de tele o de ràdio. Sí, sí, sí.
És que, clar, què opines tu d'això? Sense ficar-te aquí. No, no, jo em puc mullar tranquil·lament, però és un tema complicat, perquè tinc diferents visions. Jo crec que hi ha dos tipus de persones, o inclús més, però a grans trets dos tipus. Els que han fet intrusisme laboral perquè han arribat al lloc, perquè són una persona famosa i, mira, per aportar audiència posen a qualsevol a presentar un programa o a formar part d'un programa.
I després hi ha l'altre tipus, que potser és una persona que no ha estudiat comunicació, però sempre hi ha estat molt relacionat o és expert en un altre tema. I mira, doncs ha fet anar en carrera i ha arribat a presentar un programa o a participar en algun. Doncs aquesta segona part la veig bé. Crec que al final, si tu vas fent carrera, carrera, carrera i acabes aconseguint arribar a presentar un programa és perquè també t'ho has guanyat. La diferència està en les persones aquestes que hem dit les primeres, que potser per ser famoses en un altre àmbit.
o perquè donen joc o perquè donen publicitat o perquè donen l'audiència ja se les posa a fer un programa i realment després els veus i no serveixen. Exacte. I aquí està el problema, diferenciar que potser hi ha gent que no ve d'aquest món però serveix i hi ha altra gent que no ve d'aquest món i realment és que no ho fa gens bé i estan allà perquè fas números. Sí, pel nom i pel cognom. Sí, perquè al final els números són els números i la pasta és la pasta.
Exacte. Jo personalment he d'admetre que com a estudiant que soc i porto tres anys a la carrera i em queda un i m'està costant treure-me-la, quan metges aquestes coses sento impotència al final. O sigui, persones que no han estudiat el que jo... O sigui, jo vull fer una cosa, estudio per això, i algú que no ho ha fet potser té el lloc de feina que vull jo, saps? Sí, sí, sí.
I clar, també això és perillós del nivell de periodisme, perquè la línia entre informar i desinformar és bastant fina. I, bueno, no sé si coneixes el Vito Quiles. Sí, sí, i tant. Sí, sí que coneixes. O sigui, ell mateix es diu periodista. Ell va començar el grau, però crec que no va acabar ni el primer any.
Saps qui no va acabar el grau, tampoc? Qui? Jordi Basté. Pues ya está. Pues venga. Bueno, però el Jordi Basté és molt diferent. No, no, i ha fet bona feina, i és el que dèiem abans, no ha acabat la carrera, però ha fet un llarg camí i s'ho ha gorrat. Exacte. Però aquest és un altre tema. Tornem a Vito Quiles. Aquest és, bueno. Perquè no ens semblen res a la vida del Jordi Basté. Clar, o sigui, el Vito Quiles no té el grau, o sigui, no és periodista, perdó. Ui, m'he liat. No té el títol, no? Va començar, però no va acabar. No, no, no, no ha acabat. Crec que no ha fet ni dos anys, és que ni un.
Però ell es fa dir periodista. I què fa amb aquest paper de periodista que s'ha imposat ell? Ara està fent gires per universitats, que la primera va ser la nostra. Sí, sí, va anar a la UAB, la valia prou. La valia molt, o sigui, jo no he vist cosa igual. Jo vaig mirar per la finestra, vaig veure ja... No estaves, eh?, amb els piquets.
No, no, no. Jo estava llins, des de la finestra, gravant. A mi, sincerament, veient-ho des de casa em va donar, no ho sé com dir-ho, certa... no sé, certa nostàlgia o certa ganes d'estallar. Sincerament, eh? Perquè crec que l'UAP abans era molt combativa i ara s'ha tornat en... que no hi ha combat, no hi ha moviment social, no hi ha res. I jo, sincerament, ho vaig celebrar.
Jo estava a la cafeteria i vaig començar a olorar a les bengales aquestes dels partits de futbol i dic, ui... I m'he mirat per la finestra i... Com va anar? Perquè no es van deixar ni entrar a la uni, no? En un cert punt? No deixaven entrar a la facultat, crec. No, perquè es va començar a la plaça cívica, i van anar fins a la de dret i, per qui no ho sàpiga, la facultat de dret i la de comunicació estan separades per com unes escales. Sí, sí.
I, clar, la gent es va començar a acumular allà les escales per veure, i van començar a pujar, pujar, pujar, pujar, i se li va perdre davant de la de la comunicació. O sigui, va ser on més Javi va passar. I, clar, la seguretat de la facultat, el veure que hi havia com 800 persones allà barallant-se, que si la tele, que si el periodista, que si la policia, que si els que anaven amb el Vito, els que no anaven amb el Vito Quiles.
Bueno, que van tancar les portes, qui estava dins es quedava dins i qui estava fora es quedava fora. I eso pasó. Doncs bueno, va passar això i realment després s'ha anat reproduint altres universitats d'Espanya. Sí, sí. I bàsicament ell amb el seu com a títol imposat de periodista divulga discursos d'odi, que no estan contrastats, que no tenen dades que recolzin aquests discursos...
Bàsicament, fa tot el contrari del que hauria de fer un periodista, perquè el periodisme es basa en informar amb dades, amb fets que són veritat, és a dir, informar perquè la gent ha d'estar informada i tu tens com l'obligació de dir les coses que siguin veritat, doncs ell fa tot el contrari.
Sí, sí, que va en contra del codi antològic totalment. Exacte. Llavors, això és un gran perill, perquè com ell ja se'l coneix, ja té com aquest títol imposat de periodista, la desinformació que ell diu es propaga molt més ràpid que potser la informació que és real. I això és un perill.
Sí, sí, no, totalment. Al final és un personatge de molt de cuidado, Vito Quiles, per mi. És una persona que justament és el que tu dius, no? Es fa de periodista però no ho és perquè realment no és ni imparcial ni objectiu. Ell va amb els seus i defensa a mort els seus i ja està. I si fan coses malament tampoc les critica, només va pels que pensen diferent en ell.
I realment, només amb aquesta definició ja podem dir que no és periodista. A més, és curiós perquè, a part de tot això, ell va formar part de l'equip de S'acabó la fiesta del vicepérez, o sigui que està directament relacionat amb un partit ultra, un partit que, a més, té casos de corrupció a punta bala, o sigui, ja veiem de quina... Clar, que no és imparcial, tampoc.
Aquena gent és imparcial i fa un paper. Al final jo crec que és més que fa un paper, un xou, no? Sí, li està funcionant, per desgràcia, però sí. Com això que fa les entrevistes del Rufián, no? Que li diu, no? He vendit a Pau Coercí. Sí. Són aquestes coses que jo crec que s'ha fet un personatge, un discurs i ja està. És xou.
Total. I ja per acabar, ara sí que sí, et volia preguntar, i vull que et mullis una mica però no massa, no vull ficar-te aquí en esto, és que si penses si tothom pot ser periodista o no. No, no, tothom no. Comencem pels polítics, no poden ser periodistes, perquè has de ser mínimament objectiu. La veritat no existeix, la veritat objectiva total no existeix, jo crec.
i l'objectivitat pura no existeix però s'ha d'intentar donar veu a totes les parts i ser una mica crític sobretot i ser una mica imparcial sé que és impossible al 100% però una miqueta perquè al final tots tenim una visió i això és
Doncs això és innegable, però intentar donar veu a tothom i no silenciar una part de la història. I al final jo crec que aquesta capacitat no la té tothom, no sigui per convincions polítiques o pel que sigui, però hi ha gent que no vol fer això i...
i simplement no podria ser periodista i per això penso que no pot ser periodista tothom perquè has de tenir uns mínims d'esperit crític de buscar l'objectivitat, de buscar la veritat tot i que ja hem dit que la veritat absoluta no existeix però ja ens entenem I Ariadna, tu, consideres que tothom pot ser periodista?
Jo considero que no. Crec que periodista no és la persona que es tregui la carrera. O sigui, pots treure la carrera i tenir el títol, però és el que tu has dit. Jo crec que hi ha un treball darrere d'imparcialitat, de construir una mica la teva opinió i el que tu penses.
i que això no es vegi reflectit en les notícies que fas. És a dir, tu no pots informar des d'un punt de vista de la història. Exacte, sí, sí. Llavors crec que no. Això costa, perquè jo sí que és veritat que he escrit moltes coses que després me les he llegit i dic ostres, t'has com posicionat massa en un costat o l'altre i he de dur com a reescriure-ho tot.
és el que jo deia, jo crec que tots tenim un vessant política i social i això és innegable però dins d'aquest vessant s'ha d'intentar buscar la neutralitat una mica i sobretot depèn molt, perquè si estàs fent un informatiu sí que ha de ser més neutral però si estàs fent un article d'opinió és un article d'opinió, és a dir, la teva opinió
Sí, sí. Però bueno, al final, sobretot, és no faltar a la veritat, no dir mentides, no enganyar, i això és el que et converteix en periodista, no dir mentides i no enganyar. Sí, i informar la gent també. Exacte. I ja està, doncs... Sí, sí, fins aquí. Fins aquí la secció de l'àrea on ens hem posat una mica més serios i hem parlat una mica del que ens toca de mena prop.
Però jo crec que ha estat bé i la gent que ens escolti i que no tingui tant de prop aquesta professió, doncs esperem que li haguem obert una finestreta nova perquè la descobreixin una miqueta més i descobreixin també els problemes amb els que ens enfrontem dia a dia.
i que és una aportació molt guai, en veritat, i no perquè l'estic estudiant, però amb la gent que he parlat, amics meus i tal, m'han dit, mira, doncs, el típic de gran, quina carrera faries? Doncs molta gent diu, mira, doncs jo periodisme, per tenir-la.
Sí, sí, perquè és entretinguda. Sí, mira, doncs fas alguna cosa. No, no, totalment. Doncs, Ariadna, si et sembla, ens acomiadem aquí. Et sembla bé, no? Sí, sí, em sembla perfecte. I si no, també, aquí tinc una altra secció. Doncs, Ariadna, moltes gràcies per venir i ens retrobarem la setmana vinent. Sí, fins al dijous que ve.
I ara us deixo amb una cançó d'Ocas Grasses, ja que ja han anunciat els seus dos últims concerts a l'Estadi Olímpic i Lluís Companys. Us deixo amb Corre pels camps, d'aquest grup usonenc, que ens ha deixat tan tristes amb aquesta notícia que pleguen.
Sé que no ho he fet bé 30.000 cops, jo també he estimat malament. Se'm fa difícil reconèixer els meus errors. Jo vull córrer pels camps, yeah, yeah, yeah, com quan tenia 10 anys, yeah, yeah, yeah, yeah. Ei, sé que no entenc una merda corrent, tinc clar que he d'anar a poc a poc. Que trist va ser veure't plorant l'últim moment. Jo vull córrer pels camps, yeah, yeah, yeah, com quan tenia 10 anys, yeah, yeah.
El camí ple de pors Va corrent el nen de dins Tant petit, tanta por Ja no hi ets, però estic amb mi Ja no hi ets, però vens amb mi
Ja em diràs si es fa de dia i no veig que torna la calor quan hem passat prou fred. Ja em diràs si es fa de dia i no veig que torna la calor.
L'olor del primer amor canvia l'aire per sempre i només pot ser així. Passant anys i jo encara segueixo somiant sense haver de dormir. Vull cantar-te com ho fan els grills i que no et passi mai res dolent. El riu que m'ha vist créixer el tinc dins al costat de la ment, la gent.
i porta pena per tu dins. Tota una vida queda enrere per seguir. Ja vull córrer pels camps, ye, ye, ye, com quan teniu deu anys, ye, ye, ye. Ja vull córrer pels camps, ye, ye, ye, ye, com quan teniu deu anys, ye, ye, ye, ye. Oh, yeah. El camí ple de pulsos va corrent i perdent.
Ja no és pas tiec a mi. Pasa el temps i tot serbèix. Pasa el temps i tot serbèix.
Una cançoneta i mon anem, que tot anirà bé, encara que el món caiga, cantarem. Una última cançó, que ho deixa enrere tot, que siga la penúltima, Gerú.
Era un brindis a la lluna o era el sol, no sé.
El teu és massa fort, serà la mala sort, tu sóc jo el meu problema. Però tu que mires amb bons ulls, que saps tot el que vull, sempre tens la manera.
Una canzoneta i mola de... Una canzoneta, una canzoneta, una canzoneta i mola...
Tinc petons d'amors i algú mal dia. Tinc els de sempre quan no em tinc. He gastat tres vides. I quan vull descriure, què tindré quan sigui vell? Amb la veu roncat.
I ara sí, passem a l'última secció del programa, passem amb la vida joc amb el Ricard. Hola Ricard, què tal? Com estàs?
Bona tarda, molt bé, molt bé, i tant, i tant, amb ganes d'explicar-vos els jocs. Perfecte, doncs nosaltres també amb ganes de descobrir un nou, eh? I tant, i tant. Avui ens farem cafeters. Molt bé, o sigui, avui parlarem de cafè, eh?
Sí, sí, sí, sí. És un joc que es diu tal com dèiem, es diu cafè. Es diu cafè, vale. Sí, sí, és un joc d'uns dissenyadors portuguesos que tenen dos o tres jocs. També un que es diu lata, també sobre les conserves, un altre que es diu oliva, sobre els olis d'oliva. Sí, ja li s'agrada, eh? Tot això, el tema alimentari, li s'agrada, eh? Home, i tant, i tant, i tant. I aquest és especialment xulo perquè aquest el que fa és que cada jugador...
sigui un productor de cafè, i aleshores aquest productor de cafè, aquest jugador, doncs juga a fer totes les fases de la producció del cafè, des que el produïm fins que el portem a les botigues. Aleshores tot això té un procés que farà que guanyem uns punts de victòria, que farà que guanyem la partida, d'acord? És molt fàcil de jugar, sí que és veritat que l'explicació al principi
hi ha un parell de coses que dius, ostres, ho he d'entendre bé, però que una vegada jugues, el procés és molt ràpid i molt fuit i és molt xulo. De fet, mira, es tracta de que nosaltres podem anar fent aquests processos que diem com a cafequers, que són, evidentment, produir grans de cafè, assecar-los, que és un altre procés, torrar-los, que és un altre procés, i portar-los, i comercialitzar-los, portar-los a la botiga. Quatre processos, d'acord? On els fem? On els fem? Doncs, mira,
Aquest joc que va amb una capsa molt petiteta té uns targetons rectangulars, d'acord? Que tenen sis divisions, és a dir, tenen sis àrees en les quals trobem aquestes accions. Trobem amb les sis àrees, que és aleatòrica, de targetons diferents, trobem des d'un gra de cafè d'un color determinat, hi ha quatre colors, quatre tipus de cafè, que ens diu que allà podem produir un gra de cafè d'aquell color. Ja tenim una acció, produir grans de cafè.
L'altra acció, trobarem dintre d'aquests targetons un dibuix d'un assecador de cafè, és assecar aquells grans de cafè en aquestes àrees d'assecat. D'acord? Segona acció. A cada àrea d'assecar podem portar sol grans d'un color de cafè. D'acord? Tenim quatre colors, recordeu, eh? La tercera acció que podem fer és, si ens fixem els targetons, hi ha
el que es diuen els torradors, no els tostaderos, que dèiem, no? Doncs aquí el que portarem és aquells grans de cafè d'un color determinat que hem assecat a un assecador, els portarem allà a torrar. Quarta acció, a cada torrador, un cafè d'un color determinat. I la quarta acció és portar els grans de cafè ja torrats
a unes botigues que necessiten grans de diferents colors. Per exemple, tinc aquí una que és una botiga de Lisboa que necessita que li subministris un gra de cafè. Quan diem un gra és cafè. És cafè marron, cafè groc i el doble de cafè vermell. Doncs si tu quan tens aquestes quatre quantitats, aquests quatre cups, perquè les fitxes de cafè són cups de fusta molt borrons, els portes a la botiga amb una atracció,
i puntua al final de la partida els punts que et dona aquesta botiga. Quan més exigent sigui, més punts donarà. I tu pots anar per la botiga que vulguis o estàs amb una...? A la botiga que tinguis. Ah, d'acord. O sigui, tu vas amb una botiga ja marcada, eh? Sí, perquè què passa? Tu comences, quan es comencen les targetes aquests, els targetons aquests blancs, d'acord?
Si som quatre jugadors, es posen cinc a la taula i per ordre cadascun agafa un. I sempre tens els mateixos que l'anterior. Hi tries un i el poses sobre el teu espai. Coses de tenir en compte. Per un costat anem a parlar, no és molt complicat, de com distribuïm aquest espai. Recordeu que cada targetó té moltes accions, sis accions diferents. Hi ha alguns espais en blanc, per tant et pots trobar amb un targetó que tingui cinc accions o quatre accions.
però els has de combinar de manera que no els pots posar un al costat de l'altre, sinó que s'han de solapar. Has de posar un targetó a sobre d'un anterior, de manera que li tapis o un espai, o dos espais, o tres espais, o quatre espais. Evidentment, per geometria pura, cinc espais no els pots tapar. D'acord? Però sempre és obligatori tapar espais. Per tant, has de veure què tapes. Si tapes grans, és a dir, producció, si tapes assecadors, si tapes...
Torraló o el que sigui. O algun espai en blanc. També podrías tapar. Entenc o no? Exacte, exacte. Per un costat tenim. Que anem fent el nostre terreny per fer tot el camí del cafè. I aleshores he dit que una acció és produir, l'altre és assecar, l'altre és torrar i l'altre portar. Què passa? Tu comences el joc amb una acció. Tu tens una targeta de la teva companyia cafetera, tinc un amic aquí davant la meva, Café d'Angola Robusto. D'acord?
I jo començo amb una acció que està marcada en un cub blanc. Per tant, al meu torn sol podré fer una acció, que serà o produir un gra de cafè d'un color determinat, o portar un gra de cafè a un assecador, o portar un gra de cafè ja assecat a una entorradora, o portar-ho a una botiga.
Què passa? I una pregunta. Per tant, quan tu tens un... Per exemple, el cafè de Brasil Reusto, has dit tu? Sí, sí, la cola és igual. Aquests són noms de jugadors, no té res més. Sí, sí, sí, però això l'has escollit tu.
Bé, l'atzar, però simplement és el nom, perquè les targetes de cada cafè de col o cafè de Brasil l'únic que té el nom, però tens el mateix a tot arreu. El que passa és que són les targetes on tu puges les accions que fas. Tu t'interessa fer més accions a cada torn. Com ho fas això? Com ho fas? Doncs a les targetes blanques aquestes que anem col·locant... Que les col·loques com tu vols, oi?
Sí, sí, sí. Sempre que solapis algun anterior de la manera que he dit, els col·loques com et doni la gana. D'acord? D'acord. Important. Si tu vols tenir més accions a cada torn, a les targetes, a algunes de les targetes, surt una tassa de cafè. Això vol dir una acció més a la següent ronda. Però has de pagar un gra produït que tinguis a les targetes blanques. És a dir, si jo tinc a una casella un gra d'aquests de cafè vermell amb un cup vermell, el pago, és a dir, el retiro
hi puc posar aquesta tarja. Aquesta tarja té una tassa, a la següent ronda ja tindré dues accions a fer. Important, oi? Perquè podré fer o produir dos grans diferents de diferents colors, o produir un gra de cafè i torrar un altre gra de cafè, és a dir, quantes més accions, més parts del procés puc fer en una ronda, en un torn. Aleshores, l'únic que falta per entendre-ho del tot és el següent. Evidentment, si tu tens...
una casella amb un gra de cafè vermell i separada tens una casella amb un gra de cafè groc, per posar un gra de cafè groc i un gra de cafè vermell, si estan separades aquestes caselles, no estan adjacents, són dues accions diferents. Veus la importància, una, de tenir moltes accions? Clar, clar, clar. Vale, però és que hi ha una altra cosa. Si, tal com has col·locat aquestes targetes, poses una targeta de gra de producció
al costat d'una altra de producció, adjacent, encara que siguin de color diferent, una acció és produir un gra de cada color. És a dir, tota casella que està adjacent del mateix tipus d'acció compta com una acció sola. De la mateixa manera, si jo tinc la traça de posar dos assecadors juntets, un al costat de l'altre, portar grans marrons a un assecador...
i portar grans vermells pel assecador del costat serà una sola acció. Per tant, segurament amb aquell torn podré produir cafè per un costat a Casellas de Grà de Cafè i portar a assecar cafè de dos colors a dos assecadors. De la mateixa manera, si col·loco dos torradors junts, doncs el mateix, és a dir, que podré fer una acció de torrar portant
que fer d'un color assecat amb un assecador i que fer d'un altre color assecat amb un altre assecador a dos torradors diferents. Sempre que estiguin... Exacte, exacte. Les dues torraderes juntes, eh? Exacte, exacte. És així. Per tant, és un joc que és molt xulo perquè has de tenir la traça d'anar col·locant les targetes una de sobre l'altra solapades de manera que tu puguis aconseguir accions iguals, adjacents, perquè comptin com una acció sola. Clar, i a més, aquesta part que et construeixes tu mateix al tauler és xulo.
Sí, sí, sí, està molt bé. I la darrera acció, clar, és, per exemple, posar aquest d'aquest. Si tu agafes i portes aquests cups de colors a la cafeteria de Lisboa, al final tindràs els sis punts. I agafes els cups aquests que has posat, en aquest cas un marrón, un groc i dos vermells, i te'ls portes a la targeta aquella que he dit que marcava les accions que podies anar fent. Sí, el cup blanc, oi? Exacte. A sota hi ha un dibuix amb els quatre colors de cafè.
I aquests cups que has portat a les botigues te'ls vas col·locant aquí i es van acumulant. Clar, i és com si vas suplint aquest cafè, no? O sigui, aquesta cafeteria teva. Exacte, exacte. I això també dona punts, però compte, és molt punyetero. Perquè tu tindràs els punts que has aconseguit portant cafè a les cafeteries. 6 punts d'aquí, 4 d'aquí, 3 d'allà, 13 punts, d'acord? Però a part, aquests cafès, quan els has portat a la cafeteria que els portes al magatzem, d'acord? Els portes al magatzem,
Els poses al grup dels grocs, al grup dels marrons, al grup dels verds i al grup dels vermells. I tens X cups a cada lloc. Què puntua d'aquí? Doncs puntua el color amb menys cups, amb menys cups, dos punts cada cup. El segon color amb menys cups, un punt cada cup. I els altres dos no puntuen. Què passa? Què passa si tu per...
hi ha un color que no has posat cups, és a dir, que no has produït cups. Imagina't que tu al final de la partida al magatzem no tens cap cup groc. Quin és el color que té menys cups? El groc. I quants en té? Cap. Dos per zero? Zero. No tens punts. Per tant, has d'anar posant tot de cups repartits de manera que tinguis un en poquets, però no zero.
i que tinguis a tots ells. Per tant, has de produir de tots tipus de colors. És un joc, amb una estratègia flipant, de veritat. O sigui, ho pots repetir, el dels cups i així, el de... O sigui, què vols dir? Que només puntuen on tens menys cups? Sí, si no, no. O sigui, tu hi puntues els cups que poses a les cafeteries, d'acord? Mira, per exemple, a la cafeteria, si poses...
que a la Cafeteria del Porto et donen quatre punts. A una cafeteria que hi ha a Lisboa, sí, amb una altra de Lisboa, quatre. Aquests punts ja els tens. Perquè has portat cups del color que et demana la cafeteria allà. Aquests punts ja els tens. A part, aquests cups que has col·locat a la cafeteria, una vegada els has col·locat, els portes al teu magatzem i com que són de colors diferents, els poses agrupadets per colors. Final de la partida, mires els colors que tens aquí al teu magatzem i et diu...
Compte, perquè no puntua el que té més, sinó que puntua el que té menys. I clar, que sí, sí, sí, és que és molt punyeter. Llavors, si hi ha un grup que no té, com que és el que té menys, zero punts. I el segon, doncs un punt, però és que has d'intentar tenir cafè a tot arreu. I que el que tingui menys, és a dir, val molt més la pena tenir, són quatre colors, quatre amb un,
5 amb un altre, 6 amb un altre i 7 amb un altre, que no 1, 4, 4 i 4. Perquè el que interessa és que el que té menys puntui bastant. És un joc que de veritat li dones molt al coco, però que està molt bé, perquè és molt fluid, cada torn és ràpid, perquè tu saps el que fas,
una vegada tens clara les reaccions, és produir grans de color, portar-los a secar, portar-los a torrar, i de torrar a la botiga, i de la botiga al magatzem. És molt xulo, de veritat. Capsa petita, que el pots emportar tot arreu, també. I la veritat és que jo, quan he jugat, m'ho he passat molt, molt bé. A casa i al club, amb els amics, també. Perfecte, doncs, mira. Un gran joc. Ens l'apuntem perquè aquest seria per jugar entre quantes persones? Aquest poden jugar fins a quatre. Ah, molt bé. Fins a quatre persones.
Sí, sí, fins a 4. Un gran joc. I una pregunta més que t'anava a fer sobre aquest joc. Per tant, guanya qui ha aconseguit més punts al final de la partida, oi? Exacte, i els punts s'aconsegueixen portant cafè torrat a les botigues, que a les botigues recordeu que surten els targetons blancs. I a la mà el magatzem. I després el magatzem els cups que tens amb aquesta peculiaritat que puntua el color que tenen menys cups. Però compte...
perquè no pot tenir zero perquè dos per zero és zero et fas un tret al pet clar, clar és un joc mira, a Essen em vaig portar també una ampliació que vull dir que no és el joc bàsic
però que et permet, per exemple, és una cosa que diu nata, que saps els pastissos de nata aquests de Lisboa, que són com de crema, que ells li diuen nata, doncs les targetes blanques tenen algunes un pastisset de nata. Si el poses al costat d'una cafeteria, multiplica els punts de la cafeteria pels punts del pastís de nata que tinguis. Clar, és això que dèiem, que al final es fan jocs però també es fan ampliacions i això també va enriquint el joc. I tant, i aquest és una ampliació senzilleta que la poses i no fa nosa.
I a vegades, com vaig dir l'altre dia, que hi ha previsions que són perregoses i m'està canviant totalment el joc. Val la pena. O no m'afegeix res. I aquesta sí, perquè més es posa dintre la capsa. Vull dir que és molt de debò. És un gran joc. I tu, Ricana, has estat a Lisboa o a Portugal? Jo vaig anar fa molts anys a Lisboa. Evidentment, em vaig posar com el Kiko de pastisset de nata. De bacallà no, perquè no m'agrada el bacallà i ja és molt típic.
i em va agradar moltíssim. I després he estat a les Illes Açores. Ostres, quina enveja aquí. Molt maco, molt maco també. Que per cert, ens va passar una anècdota. Estàvem jugant a un joc de cartes al costat de la platja, un xiringuito maquíssim, i ens van dir que no podíem, que estava prohibit per llei jugar cartes als xiringuitos. En sèrio?
Hi ha un joc que a més a més l'he explicat aquí amb vosaltres, un joc que es diu Scout, fa molt de temps. Ah, sí, l'escolt. És un joc que no és d'apostar ni res, ja veus que és un joc de cartes ben net i ben poliet. O sigui, està prohibit perquè s'associa amb apostes i així. Suposo que s'associa amb apostes i tot, però el senyor Key no va tenir la cintura de dir, bueno, és una família, a més eren meus meus filles. Una família que estan jugant amb unes cartes no ofensives que juguin, no, no.
I sí, sí, vam agafar i vam marxar. I ens vam posar en un parc a jugar. Curiós, és veritat, que et preguntis per això i està associat amb els jocs. No, no, mira, mira, molt curiós, molt curiós. També és curiós això, no, que deies tu, que li diuen nata i esquirema, realment. Sí, sí, és veritat, són boníssimes, de veritat, aquests pastits són boníssims. Però tu, Ricardo... No deixeu d'anar a les Azores igualment per això del xiringuitos que van jugar, són maquíssimes, eh? No, no, que és preciós. Diuen que és una mica el Hawaii d'Europa.
Exacte, exacte, és molt bonic, molt, molt, en sèrio. Sí, sí, sí, sí. Doncs molt bé, i els pastells d'ajudanat aquests els vas provar a Belém o no?
No, no, els vaig trobar al centre de Lisboa. Al centre de Lisboa. Vaig fer Lisboa i Cintra, em sembla que era. Ah, molt bé. Ah, sí, que hi ha la catedral, una iglesia xula que hi ha. Sí, sí, i tots els palaus aquells i tot. Però fa molt de temps, ja penso que deu fer, doncs, mira, 16 o 17 anys. I a les Açores vaig anar fa dos anys i tornaria, eh? Ah, i tant, tant. És una gran... Bon clima, no? També, a les Açores. A l'agost vam tenir molta sort. Si vas a setembre, potser et plou més, eh? Mhm.
Vull dir que has de triar molt, això de l'anticiclón de las Azores em sembla que és una camama, perquè moltes vegades no hi ha anticiclón que ja es pluja, per això és tan verd, eh? Clar, clar, clar. Doncs mira, Ricard, hem acabat de parlar-me una mica de turisme també, que ja està bé. Sí, sí, i tant i tant. Queda un joc pendent, però el guardo per un altre dia, que et parlaré d'uns jocs japonesos molt bonics. Sí, sí, el guardem perquè és això, per fer-ho en un minut no val la pena.
No val la pena, i tant. Doncs Ricard, moltes gràcies per tornar a connectar amb nosaltres. Molt bé, Jaume, una abraçada, a tots en just. I tant que sí, ja ens sentim, bueno, quan ens sentim, no? Perquè crec que la setmana que ve tornarà el Jaume. Sí, sí, sí, exacte, i llavors ja ho anirem alternant, d'acord? Molt bé, doncs Ricard, que vagi molt bé. Molt bé, una abraçada, adeu.
Doncs nosaltres ens acomiadem aquí, deixem el programa del dijous aquí mateix i ens retrobem demà, com sempre, a les 5 de la tarda al 98.1 FM, aquí, a Ràdio d'Esvern. Adeu!