El 25 de desembre, fum, fum, fum.
Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Per Nadal, tria teatre i regala emocions.
2020 Flick, el resum esportiu del 2025, amb la redacció i la locució del Departament d'Esports de Catalunya Ràdio i el muntatge musical de Salva Pou. Sis anys després, Marc Márquez guanya el 9è Mundial.
I arriba el tró! I arriba el tró! Campió del món! Campió del món! Resurrecció vital! Campió del món! Són nou! Que no us enganyin! No són set! Són nou! Campió del món! La festa Ducati, la festa Cervera, la festa Can Marque,
Venim de l'infern. Estàvem a la glòria, estàvem a dalt de tot, estàvem als núvols i de cop i volta va desaparèixer el suport que teníem i lesió rere lesió vam entrar en una dinàmica molt difícil, però ara mateix em sento en pau amb mi mateix.
Aquesta és la paraula més adient. L'any 2025 passa a la història de MotoGP perquè per primera vegada dos germans acaben primer i segon, Marc i Àlex Márquez, i perquè el Marc torna a guanyar un títol sis anys després, protagonitzant la millor remuntada de la història de l'esport, mentre l'Àlex es guanya la consideració de pilot oficial Ducati.
El 28 de setembre, el Japó escenari en el passat de tants èxits del tro de Cervera amb Onda, Marc Márquez tanca el cicle negatiu que va començar l'any 2020 amb aquella fractura al braç dret amb un educatiu oficial amb què demostra que pot ser el millor de la història.
El Mundial que comença l'1 de març a Tailàndia amb una victòria sprint i una de gran premi de Marc Márquez s'acaba a València el 16 de novembre amb una victòria sprint d'Alex Márquez i una sisena posició del subcampió a la cursa llarga. Els bros de Cervera acaben embutxacant-se 31 victòries i 27 podis, el 70% de les victòries.
Un inici significatiu. La primera cursa llarga a Buridam és un frec a frec entre els dos germans, amb el Marc deixant-se passar per protegir la pressió dels seus pneumàtics i Peco Banyalla introduint una de les llegendes de l'any. El Marc ha jugat amb nosaltres. Conscientment o inconscientment el tro de Cervera domina, però ha respectat sempre els rivals.
De fet, amb les seves actuacions, és capaç fins i tot de domar l'animat versió d'un deixeble de Valentino Rossi, com és Marco Betzecchi, un dels pilots destacats de l'any. Betzecchi serà el pilot que una setmana després de ser campió, el 5 d'octubre, tira involuntàriament Márquez al circuit de Mandelica i l'envia a casa lesionat fins al 2026. El darrer mini, pilot Aprilia, ha de desenvolupar la moto sol per l'absència del campió 2024, Jorge Martín.
Martín fa rècord mundial de lesions en una sola temporada. Només amb fractures en suma 20, fins al punt que tanta ansietat el porta a endegar un pols amb Aprilia per trencar el contracte. Jorge Martín no se'n surt.
Ha estat l'any de la família Márquez a l'antar. Àlex Márquez ha fet la temporada de la seva vida. Des de començaments d'any, quan el Marc feia primer, l'Àlex feia segon. Fins i tot el bro de Cervera aprofita alguna errada del Marc, que en fa poques, per ser líder efímer durant dos moments, després d'Austin i després de Jerez. Al circuit andalús, l'Àlex aconsegueix la primera victòria llarga. Satisfacció, felicitat, emocions, una mica un mix de tot plegat, però sobretot felicitat.
Una lesió al juny als Països Baixos, a part del Cerberí de 28 anys de la lluita, però la segona posició no perilla mai. Àlex Márquez s'adjudica matemàticament al subcampionat a Malàisia el 31 d'octubre, amb el seu germà a casa. Donant gas, creuant la línia de meta, guanyant l'espring, guanyant l'espring, guanyant l'espring, guanya, guanya, guanya, guanya l'espring, Peko Banyaia. Segona posició per Àlex Márquez. El bro de Cerbera és subcampió del món de MotoGP!
És una victòria integral de la família Márquez Alantà, primer i segon històric. Somies en estar els dos, no?, una vegada al Mundial, però fer primer i segon a MotoGP és una cosa que no hi ha els millors somnis. Llavors, és una cosa que s'ha de disfrutar. Sabem que és, d'alguna manera, un moment molt peculiar, molt històric, i que volem donar-li aquest valor.
Ha estat l'any del Mundial més llarg de la història. 22 grans premis, 44 curses. L'any de la presa de possessió de Liberty Media sobre Dorna, després que la Unió Europea li dona permís. També és l'any del terrible accident de Sepang, en què dos pilots joves juguen amb la mort. Abans de la cursa de Moto3, el campió José Antonio Rueda impacta pel darrere, amb el suís Noa Det Vila.
Tots dos han de ser reanimats a la pista pel doctor Àngel Chartres, el cap mèdic de MotoGP i el seu equip. Rueda se'n surt amb una fractura en una mà. Les lesions del suís fan tema per la seva vida, però finalment ho supera. L'any que donarà lloc a un 2026 i ja seran 45 anys consecutius amb almenys un pilot català a les categories petites. Però s'encenen les alarmes perquè no hi ha relleu.
2020 Flick, el resum esportiu de l'any a Catalunya Ràdio. Àlex Palau ja és una llegenda a la Indicat. Àlex Palau ja és una llegenda a la Indicat. Àlex Palau ja és una llegenda a la Indicat. Àlex Palau ja és una llegenda a la Indicat. Àlex Palau ja és una llegenda a la Indicat.
El pilot català, Alex Palou, ha aconseguit aquest 2025 fer història a la indi nord-americana. Palou domina la temporada de dalt a baix i suma el quart títol a la competició rubricat amb la victòria a les mítiques 500 milles d'Indianàpolis.
El que ha conquerit aquest 2025 Àlex Palau serà difícilment repetible. Amb el seu equip, Chip Ganassi, domina la competició des del primer dia amb 5 victòries a les 6 primeres curses del campionat. La seva cinquena victòria arriba a més en una cita tan mítica com les 500 milles d'Indianàpolis. Després de quedar-se amb la mel a la boca les dues edicions anteriors, Palau es corona a Indiana i es converteix, evidentment, en el primer piló català a guanyar-la.
Pelot guanyar per validació, vindicació per Alex Pelot.
Palou amb 8 victòries totals durant la campionat. Som al quart títol el 2021, 2023, 2024 i enguany. I igual als 4 que té Darío Franqueti i se situa ja a només dos del pilot més llorejat de la història, la IndyCarra. Scott Dixon, amb 6. Està sent increïble, no? Està a la posició en la que estem, haver aconseguit el quart títol i 3 seguits.
és una cosa que mai m'ho hauria imaginat quan vaig moure'm o quan vaig venir als Estats Units o quan vaig començar a córrer quan era petit. Sembla que estigui a un somni, que estigui visquent una cosa increïble i ho estic disfrutant cada moment.
Tot plegat sense tenir gaires ganes de fer el salt a la Fórmula 1. Ja no tinc el desig d'anar a la Fórmula 1. No crec que m'estigui perdent molt. Òbviament seria diferent, no? Si pogués arribar i tenir directament un equip punter on pogués lluitar per carreres i campionats, però això al 100% és impossible avui en dia. Qui precisament suma el primer títol al Mundial de Fórmula 1 és el pilota McLaren, el britànic Landon Orris.
Lando, this is Zach from McLaren. Is this the world champion hotline? Yeah. I did it! I did it! Awesome!
Als 26 anys, Norris guanya el campionat després d'un freca-frec amb el seu company d'equip, l'australià Òscar Piastri, i amb el narlandès Max Verstappen, que ofereix guerra fins al final. A la britànica aconsegueix rubricar el títol a la darrera prova del Mundial, a Abu Dhabi, en una cursa decisiva a la qual s'arriba després del desastre de McLaren al tren final del campionat. A Las Vegas, els dos McLaren són desqualificats per irregularitats amb el cotxe i a Qatar,
Fallen en l'estratègia, cosa que permet a Verstappen seguir somiant. A la cursa final, però a Abu Dhabi, Norris controla els nervis i finalment aconsegueix el títol després de ser tercer, el resultat que necessita per poder rubricar el campionat. Verstappen guanya la cursa.
Piastri arriba també a la línia d'arribada i Norris, que creuarà ara mateix la línia d'arribada darrer revolt pel pilot de McLaren per proclamar-se campió del món de Fórmula 1 de l'any 2025. Ara mateix creua la línia d'arribada el pilot de McLaren, Nando Norris, i ara mateix guanya el títol de campió del món. El pilot nascut el 13 de novembre del 99 a Bristol, als 26 anys celebra el títol. Ha hagut de patir moltíssim, abraçades al mur i al box de McLaren.
pel de McLaren, que esdevé el 35è campió del món de la història, es tracta d'un somni. No és només aquest any. Porto 7-8 anys amb McLaren i he perseguit aquest somni els últims 16-17 anys de la meva vida. Verstappen tanca d'aquesta manera amb un repbol molt inferior durant l'any al seu domini del 2021 al 2024, amb quatre títols consecutius al Mundial de Pilots.
I els que han tingut un any per oblidar han estat Fernando Alonso i Lewis Hamilton. L'astorià d'Eston Martin es passa l'any molt lluny a la zona del podi, a l'espera que arribi el 2026 a la nova reglamentació i que li puguin donar un cotxe més competitiu de la mà de l'enginyer Adrian Newey. Está trabajando, está implicado, está muy motivado.
Tampoc ha estat un bon any per a Lewis Hamilton en la seva primera aventura en Ferrari, en un any en què no ha pogut treure cap rendiment del seu cotxe. Hamilton no ha pogut millorar, de fet, els números a l'escuderia italiana del madrileny Carlos Sainz que amb Williams suma un podi inesperat a Bakú.
D'altra banda, el 2025 també serà recordat pel pas del català Pepe Martí de la Fórmula 2 al campionat de la Fórmula E, així com pel podi aconseguit pel pilot arenès Mariboya al Gran Premi de Macau. Tot plegat abans de fitxar també per disputar la Fórmula 2 el 2026. El resum esportiu del 2025 a Catalunya Ràdio.
El Barça de bàsquet confirma les expectatives. 19 de novembre. La temporada fa dos mesos que ha començat i el Barça fa fort el seu entrenador, Joan Peñarroia, per obrir les portes a un vell conegut. He dit que sí perquè estic convençut d'estar aquí i perquè he sentit que ho he de fer. He necessitat el meu moment de reflexió, no ha estat fàcil, amb pujades i baixades.
És Xavi Pasqual, el tècnic de Gabà, que ha quedat sense equip a l'estiu després de marxar de Rússia immersa en un conflicte bélic que no fa pressejar un retorn ràpid dels equips russos a l'Eurolliga. Doncs dues setmanes abans al tot costa de Catalunya Ràdio, aquest que sentia amb Xavi Pasqual ja d'on entendre que està disponible. No podem descartar res. Pot ser a final de temporada o si a mitja temporada o demà arribés alguna cosa que realment em fes gràcia i sumar-m'hi.
Xavi Pasqual, per tant, està ja disponible a mitja temporada per agafar el relleu de qualsevol equip de l'Eurolliga, un missatge que cal llegir en clau Barça. I tot plegat perquè després d'un any en blanc i un mal inici de temporada, sobretot a l'ACB, el públic del Palau ho precipita tot. Explota contra el directiu Josep Covells, demanant-ne la dimissió el dia que justament el Barça perd a casa contra el Madrid.
Els crits són contra Covells, però Joan Laporta aquell dia és a la llotja. És 7 de novembre i tot i que no entraven els seus càlculs, ja que la intenció de Covells era que Penyarroi esgotés tota la temporada, Laporta s'adona que en any electoral ha de tallar punts de contagi contra la seva gestió global del club i més quan dos dies més tard...
Fontejada és una autèntica festa per la pallissa espectacular que li ha clavat el Bàsquet Girona al Barça. 96 a 78 punts. Fins i tot haurien pogut estar uns quants més en un partit, però el Bàsquet Girona ha estat molt superior a un Barça que ha donat molt mal imatge. I qui sap si, més que la derrota, aquesta imatge pot tenir alguna conseqüència
Doncs tal com presagia Xevi Soler, després d'aquesta pellissa del Barça, fins i tot amb algun jugador com Will Klaibur rendint notòriament per sota del seu nivell, aquesta derrota humillant fa que inevitablement la pregunta a Joan Penya-Royes sobre la seva possible destitució sigui a la roda de premsa. No és una pregunta per mi. A mi no se m'escapa, evidentment,
que el partit d'avui és un partit lleig. Aquesta resposta de Joan Penyarroia arriba el dia 9 de novembre després d'aquest Girona-Barça a les 3 de la tarda. Doncs bé, dues hores després d'aquesta desfeta el tot gira en avancem la destitució. És un quart de 6 de la tarda, com dèiem, d'aquest 9 de novembre. Macià, Penyarroia perilla?
Absolutament, sí, sí. I, de fet, aquesta tarda serà una tarda moguda a les oficines del Barça. Vull dir que perilla ja a curt termini. Crec que d'avui no passa que es destitueix a Penyarroia. És la informació que jo tinc, eh? La informació és que serà molt... I només dues hores més tard el Barça n'anuncia la destitució. L'era Penyarroia ha durat una temporada i tres mesos i es tanca amb una lliga catalana i amb un molt digne paper a la fase regular de l'Eurolliga que deixa el Barça a tocar de la Final Four.
retrocedint fins al dia 6 de maig. Queden dos minuts perquè comenci el decisiu Inter-Barça de la Lliga de Campeons a futbol i, mentrestant, simultàniament a Mónaco, es decideix la temporada en una última possessió, que és pel Barça. Si anoten els blaugranes, van a la Final Four. La bola ha sortit miraculosament de dins. Queden cinc segons. Cinc segons pel Barça per anar a la Final Four. Si anota, hi va. Panther de 3!
No! El Barça no va a la Final Four per uns centímetres, per unes dècimes. La Final Four hauria salvat la temporada ja que al Barça per potencial no li tocaria haver-la jugat. El cert, però, és que com si es tractés d'un contracte no escrit, després d'aquesta Final Four el rendiment de certs jugadors cau i el d'alguns no, perquè no han rendit.
Queda una última bala, el playoff de la Lliga CB, però la fe és escassa, ja que la mala temporada aparella al Barça amb un dels millors equips, l'unicaja de Màlaga, el campió de la Copa. I tot i que el Barça comença donant la sorpresa en aquest playoff a Màlaga, quan el primer partit no sap rematar als quarts en dos partits, i el Palau rep un correctiu, 59-81.
Queda el partit de desempat a Màlaga. Si el Barça perd, vacances anticipades. Si no, a semis. I el cert és que, com en tota la temporada, el Barça en alterna una de freda amb una de calenta. I a menys de dos minuts pel final, el Barça guanya de nou punts. El problema és que el Barça s'enfronta a un equip amb una fe robusta.
L'Àlex Abrina és davant seu, Cameron Taylor, li fa falta, però l'Abrina és de 3, falla. Rebot per l'Unicaja, queden 18 segons pel final. L'Unicaja pot, amb un tir, guanyar i eliminar el Barça. Compte aquí, ara no fem falta, penetraran i forçaran la pròrroga. Doncs ja la tens, 7 segons pel final. L'Unicaja acaba de forçar la pròrroga, però compte, queden 7 segons pel Barça.
8.5 pel final. Sí, bola para Panther, ja la té. 7, 6, per anar a semis. 5, 4, a veure si aquesta surt bé. Aquesta sí, Panther al límit del temps! No! Pròrroga, una altra final que Panther no guanya.
La temporada resumeix en aquest jugador Kevin Panther. Irregularitat, finals mal resolts i una pròrroga que el Barça aquesta és incapaç de guanyar davant d'un Unicaja que ni tan sols arribarà a la final de la Lliga CB. Som a 10 de juny, el Barça Bertan queda fora d'òrbita tres setmanes abans que acabi la temporada, fet que corona un altre any en blanc. Motiu suficient per fer neteja de vestidor i banqueta si no fos perquè els blaugranes patiran una retallada pressupostària la temporada següent, l'actual.
Això fa complicades les obres amb profunditat que haurien de fer el vestidor i, per tant, la temporada actual neix viciada i amb poques perspectives tal com s'ha demostrat. Abrinés retira, el Barça fracassa en l'intent de renovar mínimament el joc interior i ha de readmetre un jugador que ja havia acomiadat, Yusuf Afol, un gag que explica la improvisació d'una gestió erràtica que té en el retorn de Xavi Pasqual no un final, sinó un principi. Un principi, almenys, esperançador.
Riqui Rubio torna a casa 20 anys després.
sobretot gràcies per un moment molt difícil per mi, em veu respectar moltíssim, però ara vinc amb una il·lusió que feia molt de temps que no la tenia. El geni del Masnou torna a casa després d'un període sense bàsquet. Riqui tanca el cercle i torna a casa a l'Olímpic. Riqui Rubio torna 20 anys després en una lliga ACB que manté els 5 equips catalans.
Riqui Rubio va debutar a Granada el 15 d'octubre del 2005. 20 anys després, també a Granada, el del Masnou torna a jugar un partit a l'ACB amb la Penya. Riqui, després de moltes temporades a l'NBA i algun retorn frustrat a Badalona, finalment torna a casa i ho fa per la porta gran. 18 punts, 4 assistències i un 30 de valoració en el seu primer partit.
El retorn de Riqui és aire fresc per la penya, que signa un inici de temporada espectacular tant a l'ACB com a la Champions.
El mateix estiu, dues llegendes del bàsquet català posen punt i final a la seva carrera, les dues vinculades a la penya. Anna Cruz juga la seva última temporada a Badalona. Després de guanyar una WNBA, una Eurolliga, tres Eurobàsquets i una plata olímpica, l'escorta de Badalona decideix retirar-se a casa.
La temporada ha sigut màgica per mi i acabar aquí a casa és molt especial per mi i gràcies per fer-ho possible. També a Badalona, Pau Ribas s'acomiada del bàsquet professional després de jugar les cinc últimes temporades a l'Olímpic. En quatre ens vaig començar, que m'encanta això. Poder ser jugador professional de l'equip que ets aficionat i de la ciutat que ets té un valor incalculable i estic agraït per això.
Un any, el 2025, marcat per un color, el Bordeus del Barris Nord. El Jaió Postlleida, a base de victòries a casa, es consolida a l'elit i es manté a la Lliga CB a falta de diverses jornades. Tot i perdre el Palau, una derrota del Corunya certifica un any més el Bordeus al màxim nivell. Crec que té molt de mèrit. Estem jugant a la millor competició d'Europa. Estar salvats a falta de partits és per posar-ho en valor. Molt contents per haver assolit aquest objectiu, que era el principal de la temporada.
Mentre està en el Congost, Xevi Pujol fa saltar les alarmes. L'artífex, l'arquitecte dels últims anys del conjunt del Bages, canvia a Manresa per Vitòria, pocs dies després de renovar. Pujol fitxa pel Bascònia després de rebre una oferta irrebutjable. A Manresa hi arriba Biel Colomines, que igual que Xevi Pujol, confecciona una plantilla un estiu més amb noms desconeguts.
Abans, el febrer, Manresa es consolida com un dels vuit millors equips de la Lliga i disputa la Copa de Gran Canària. A quarts, però, es creu amb el Madrid i cau de forma clara. A Girona, l'efecte Moncho Fernández és decisiu per signar un any més la permanència a l'ACB. Deu victòries amb 23 partits certificen la continuïtat i valen la renovació del tècnic de Santiago. A l'estiu, els de Margazol fan un mercat ambiciós, però l'ACB no arrenca bé. Tot i això, el Girona és capaç de guanyar el Barça i canviar el rumb.
Encara a Girona, l'Uni fa un pas de gegant. A la pista, les de Roberto Íñiguez signen una gran temporada, guanyen la Lliga Regular i certificen la classificació per a l'Eurolliga. Als play-offs, l'Uni perd potencial. Chloe Vivi, Natasha Mack i Migna Touré es desvinculen de l'equip per poder disputar l'NBA femenina. Als despatxos, l'Uni es fusiona amb el bàsquet Girona sota el mateix club.
A Badalona, 2025 quedarà marcat com l'any que la penya juga playoff. 16 victòries i 14 derrotes. La penya, però, cau en dos partits contra el València, que acaba sent campió. El Cedis aconsegueix un any més la permanència, 12 victòries i 18 derrotes. Valen el bitllet per continuar...
un any més al màxim nivel. La 25-26, però, arrenca amb dubtes i més derrotes que victòries, tot i que, a poc a poc, Isaac Fernández recondueix el rumb de l'equip. 2026 apunta a ser una nova prova per seguir entre les millors a la seu d'Urgell. Un 2025 marcat per Riqui Rubio i l'excel·lència de vuit equips catalans entre els millors del bàsquet estatal. El resum esportiu de l'any.
Un Sant Andreu diví s'eleva a l'Olimpa Europeu.
En la segona final de la Champions femenina íntegrament catalana de la història, el Sant Andreu aconsegueix la seva primera Copa d'Europa i Atenes s'enfila a l'Olimpa Aquàtic. El veterpolo català torna a regnar en un 2025 que també deixa honor al Mundial per a la selecció espanyola masculina, amb majoria àmplia de jugadors de casa nostra. A la cita mundialista de Singapur, precisament, també brilla amb llum pròpia la nadadora d'artística Iris Tió.
Un dels grans èxits catalans de l'any aquàtic el trobem en la culminació de la temporada de clubs en el món del vaterpolo, la final a quatre de la Champions. El 2025 la competició femenina es decideix a Atenes, amb dos conjunts catalans classificats entre els quatre millors, el Sant Andreu i el Sabadell, vencedor de les dues edicions precedents. A les semifinals les barcelonines es desfan del Ferencvaros hongarès i les ballesanes deixen fora les anfitriones, l'Olimpiakós. La segona final catalana de la història està servida.
El Sant Andreu capgira tres gols en contra en l'últim quart de la final, tal com també passa a la final de la Copa prèviament, i aixeca el seu primer títol europeu. Havíem de fer una jugada, que l'han sempre hagut defensar molt bé, i jo estava per allà, i he aparegut allà, i he anat a buscar la pilota amb tot el que tenia, i per l'ante i tu. Un gol de la jove de 17 anys, cara a l'Anton, a falta de només dos segons, desferma l'eufòria a l'equip de Javi Aznar. Estic que no m'ho crec, ha sigut un final increïble, hem fet tres últims minuts increïbles...
De retruc, les entrebenques priven el Sabadell de la seva vuitena Lliga de Campions. També la seva capitana, Mati Ortiz, l'única que optava a solir aquesta fita a l'aigua. Poc després s'inverteixen les tornes a la Lliga. El Sabadell, que té de baixa per embaràs Judit Forca i Maica Garcia, s'imposa al Sant Andreu en una final que esgota els tres partits. És la déu definitiu de Mati Ortiz que es retira.
S'ha acabat de la millor manera, estic molt feliç, i no només per mi, estic feliç per aquest equip, ja ho deia, després d'aquesta Final Four, que realment vaig estar molt trista, però ara s'ha acabat d'una manera espectacular, a casa, amb el nostre públic, què millor. I amb ella també penja el casquet una excompanya seva i referent del Batarpolo de casa nostra, la portera Laura Ester.
Tot plegat en un any que comença amb la designació com a millor jugadora del món d'Ave Ortiz, del Sabadell. En categoria masculina, l'Atlètic Barceloneta continua dominant amb mà de ferro les competicions estatals, amb un nou triplet. A la Champions, però, el conjunt mariner cedeix a les semifinals contra el 9 de Belgrat, en un any en què el tercer lloc definitiu a la final a 4 de Malta fins i tot es queda curt.
Un cop tancada la temporada, s'anuncia una altra retirada il·lustre. L'adeu a 24 anys a l'elit de Felipe Perrone. És un secret a crits, però no per això és menys emotiu. Després de quasi 30 anys d'entrega i passió total a aquest esport, jo que sempre vaig tenir una regla en tota la meva carrera deportiva, jo en 30 anys mai he pogut canviar. Nunca. Doncs ara pido canviar.
A Perrone Pro li queda un últim bany, com ell mateix anuncia. Al Mundial de Singapur aquest bany és daurat, perquè la selecció espanyola derrota Hongria en la final i guanya el quart títol mundial de la seva història, el segon de Perrone. El catalano-brasileu és un dels deu jugadors de casa nostra que aconsegueixen l'or.
Sincerament, no pensava tant d'això perquè havia de controlar-me, perquè no podia estar plorant tota estona. Així que és el convidat sonyat, sí, sobretot perquè estic amb ell i crec que ens mereixíem acabar junts. El torneig mundialista femení, la selecció espanyola amb 13 catalanes es penja el bronze. En el Mundial de Singapur de l'estiu, una altra figura emergeix amb força en clau catalana.
Estic flipant. Estic supercontenta perquè sí que era un somni que tenia des de petita. I m'imaginava que algun dia podria ser campiona del món amb solo. I mira, avui ha sigut el dia, sí que supercontenta. La nadadora d'artística Iris Tio es converteix en la primera catalana a penjar-se un or a la modalitat de solo. I de la barcelonina en parla l'ara seleccionadora estatal, Andrea Fuentes.
que portem darrere d'això i hi ha hagut nadadores molt bones aquí. La Gemma i l'Ona ho han lluitat moltíssim i la que ha estat dotada per fer-ho ha sigut la Iris. I la veritat és que sigui molt maco perquè al final m'ha dit moltes gràcies perquè és la primera vegada que confio en mi mateixa.
Tio completa el seu botí a Singapur amb 5 medalles més. Dos horts en el duet lliure femení amb Liló Lluís i en el duet mixt amb Denis González i 3 bronzes. L'equip espanyol d'artística, amb clar color català, tanca la participació a Singapur amb 9 medalles en total.
A la prova reina de tot mundial aquàtic, la natació, la participació catalana acaba amb un bagatge d'un únic finalista, a Singapur. El tarragoni Carles Coll acaba setè en la final dels 200 metres braça, però durant la cursa fa somiar, perquè en el viratge del 100 és el primer de tocar paret, fins i tot per sota del rècord del món.
Crec que a la final hi ha coses que es poden polir. Sí que els primers 100 he passat bastant relaxat per sota el record del món, però han passat coses dintre la carrera que passen i m'han desconcentrat i no he sapigut com mantenir la calma i seguir concentrat en el ritme de la meva braçada. L'altre protagonista català al Mundial és el jove sitjetà Luca Huec, de 17 anys, que anirà a les semifinals dels 100 lliures. També assoleix les semifinals a Singapur la lleidatana Emma Carrasco als 200 estils.
I en natació mateix l'any es tanca amb l'europeu de piscina curta de Lublin. A Polònia hi ha un bagatge de tres medalles amb firma catalana. Dues de Carles Coll, la d'or als 200 metres braça, afegida al bronze dels 4x50 estils. També bronze d'Emma Carrasco a la prova dels 400 estils. El Magdeburg fa marc el canvi de cicle del Barça.
Queden 7 segons, se l'haurà de jugar el Magdeburg, Christianson, Christianson, Christianson, Christianson, cap a l'Extremes, perquè... cap a dins, i el Barça queda eliminat. La jugada que volia Emil Nilsen l'hi han aconseguit, però aquesta vegada Nilsen no ha estat l'Àngel Salvador, que ens acostuma a tenir sempre preparat alguna acció sobrenatural, i el Barça queda eliminat de la feina del Fort de Colònia.
El Barça pet contra el Magdeburg a la semifinal de la Final Fort de Colònia per 30-31. Els alemanys guanyen a l'última jugada un partit marcat per la polèmica arbitral. El Magdeburg que marca un canvi de cicle a Palau-Glaurana marcat per 7 altes i 10 baixes, entre elles dues de sensibles, les de Gonzalo Pérez de Vargas i Aitor Ariño.
El Barça comença la temporada defensant la corona a tots els títols estatals i també a les Champions. A l'inici de curs s'endú la Supercopa Ibèrica i també la Catalana. A l'octubre, però, l'equip perd la semifinal de la Superglob contra el Vesprem i es dona per feta la marxa d'Emil Nilsen, el mateix equip hongarès de Xavi Pasqual, a l'estiu del 2026.
El febrer els d'Ortegas s'enduen la Copa d'Espanya però reben una mala notícia. Gonzalo Pérez de Vargas es lesiona de gravetat al genoll. El porter no tornarà a jugar amb el Barça ja que fa mesos que és oficial que marxarà al Quil Alemany en acabar la temporada. En el seu lloc el Barça fitxa el francès Vincent Gerard.
La de Pere de Vargas no serà l'única marxa perquè durant el curs es van coneixent les baixes que vindran a l'estiu. Finalment, a banda dels mateixos Gonzalo i Gerard, diran adeu a Aitor Arinho, Thiagos Petrus, Melvin Richardson, Jan Puzbane, Javi Rodríguez, Paul Valera, Jaime Gallego i Juan Palomino. El juny el Barça guanya la Copa del Rei i també s'endú la Lliga. Amb tot resor a les competicions estatals, el Barça defensarà el títol de campió continental a Colònia.
A Europa, el Barça fa una fase de grups impecable i supera el pic Seguet als quarts de final. A les semis, els blauranes s'enfrutaran al Magdeburg, la seva bèstia negra, després de guanyar-los una semifinal de Champions i dues finals de Superclub. El partit comença bé, amb una màxima renda de 4. El minut 26, primera decisió arbitral polèmica. Cop de Petrus a Cristian Sonal a cara i el brasiler a cap expulsat. El duel marxa al descans amb empat a 18.
A la represa, el Barça torna a agafar fins a 3 gols a distància, però el Magdeburg aixuga l'avantatge i fins i tot també s'avança. En la recta final, el capità Di Camem es lesiona. La semifinal arriba amb empat a 29 els últims 5 minuts.
Quan queden menys de dos minuts, el Barça guanya d'un, 30-29, però rep dues vermelles seguides per a Carls Boar i Arinho. Carls Boar al carrer, també, tu? Jo aquí, ara, ja... Ja no ho entenc, perquè al final estem sancionant qualsevol acció a la cara, no pot ser. Vaja, no ho sé, noi, el Barça jugarà dos minuts, o sigui, fins al final del partit, amb un menys. Està difícil, la cosa, però el Barça guanya d'un.
Queden un minut i mig a comptar per arribar al final. El Barça queda defensar aquesta jugada, mare meva. Això serà també infracció grossa. Arinho, Quillo, crec que s'ha equivocat, Viran. Ha patinat, ha patinat. És la de Guitzel. Ha relliscat i fins i tot ell s'hauria pogut fer mal, perquè se li en va el peu i trava el jugador del Magdeburg.
Arinyo al carrer, també piren. Vaja, no tinc dubtes. Per mi el dubte és si traurà en blava o vermella. Amb empat a 30 el Barça amb dos jugadors menys, defensa l'última jugada per no encaixar i forçar la pròrroga.
12 segons. La pilota aquella roda, Kristiansson cap a Lagergren. Lagergren cap a Kristiansson. Queden 7 segons. Se l'haurà de jugar el Magdeburg, Kristiansson, Kristiansson, Kristiansson, Kristiansson cap a l'Extremes, perquè... cap a dins, ja el marxa queda eliminat. La jugada que volia Emil Nilsen. L'hi han aconseguit, però aquesta vegada Nilsen no ha estat l'Àngel Salvador, que ens acostuma a tenir sempre preparat alguna acció sobrenatural.
És l'últim dia de Gonzalo Pérez de Vargas i Aitor Ariño, el jugador amb més títols de la història de la secció com a blauranes.
És una sortida, diguéssim, progressiva, des que sé que la lesió és una lesió de llarga durada. Crec que m'he pogut preparar mentalment per aquest moment, com m'he dit alguna vegada, amb el que he fet, amb tot el que he donat, per això que puc marxar tranquil. És una trajectòria, tanco una etapa, i la veritat que tinc felicitat de la manera que es tanca i que es tancarà. La meva intenció sempre ha estat quedar-me, i clar, jo he fet tot el possible a la pista per poder quedar-me.
Marxen 10 jugadors, però n'arriben 7. Darin Fernández, Víctor Halgrimson, Selfeldera, Ian Barrufet, Jorge Sikusa, Oriol Grau i Ludovic Fàbregas. El refundat Barça d'Ortega comença el nou curs tornant a guanyar les Supercopes Ibèrica i Catalana i també s'endú la Superglob superant el vespre. I el mercat es mou i es pot moure. Es confirma l'arribada de Serguei Hernández per suprir Nilsen i Dicamem admet contactes amb altres clubs per marxar si no renova un contracte amb el Barça que acaba el 2027.
De la seva banda, el Granollers aconsegueix ser segon a la Lliga Sobal, però cau a la main round de la Lliga Europea. La temporada, però, queda marcada per la déu d'un mite. El capità Antonio García retira després de 14 anys el Granollers en 3 etapes i passa a ser segon entrenador. Tenia por que arribi el dia en què a la pista no estigui al màxim nivell, no?
Coses que passen, no?, a l'acabar els partits acabo molt més cansat que abans, em costa molt més recuperar. Valorant-ho una miqueta tot, sobretot la raó principal ha estat això, que no vull que el que sento ara quan acabo els partits se'm passi algun dia dintre la pista. El Granollers femení se salva d'una manera folgada, però té l'ataca de perdre la semifinal de la Copa contra el Betionac per 19 a 20, una Copa jugada a Granollers. Al mercat d'altes i baixes marxa Esther Somaza, però la capitana, Martina Capdevila, es queda després del seu traspàs frustrat al Merinyac.
2020 Flick, el resum esportiu de l'any a Catalunya Ràdio.
Últims metres per al ciclista eslové que revalida el títol de campió del món. Mallot verd de la selecció eslovena, braços en l'aire. Ara creu a la línia d'arribada. S'abraça amb els membres de la seva federació en un diumenge de llegenda. Tadej Pogacar segueix construint la seva pas a pas, quilòmetre a quilòmetre.
Victòria, victòria i títol a títol. Aquí Gàlia, Ruanda, l'eslober, acaba de guanyar el seu segon Mundial consecutiu. No hi ha obstacle, David, que turi Pogatxar, que a mi de ser el millor de la història, avui ha atacat a més de 100 quilòmetres... També Pogatxar completa la millor temporada ciclista de la seva vida i molt probablement també la millor de la història, amb el seu quart tur, el seu segon Mundial i victòries a tres monuments. L'eslober fa un salt més i s'acosta a una velocitat de partigen a Eddy Merckx. El 2025 és l'any de Pogatxar, però també el de l'eclusió
de Paula Blasi. Aquest 2025 els ciclistes l'UBE fa un pas més, amb més victòries i, sobretot, consolidant una superioritat exagerada, guanyant a l'estil Pogacar, com el Mundial d'Aquigali, amb una atac a 100 quilòmetres de meta. Dels cinc monuments, en guanya tres, i només se li resisteixen Rubé, on queda segon, i la Sant Remo, on és tercer. És, això sí, el primer ciclista de la història que puja al podi de tots els monuments en una mateixa temporada,
i tanca l'any amb el seu cinquè llombardia consecutiu, superant Copi. Es converteix en el primer de tots els temps a guanyar un mateix monument en cinc ocasions seguides. Aixeca els braços Tadei Pogatxar, són 27 anys els que té els ciclistes Lubec, quatre aturs, un giro i des d'avui deu monuments, dos tortaplandes, tres lieges i també des d'avui cinc llombardies. Dues vegades campió del món i una vegada...
Campió d'Europa, Fogatxarés, campió per cinquena vegada consecutiva. De la resta de curses també guanya el Tour dels Emirats Àrabs, l'Estrade Bianche, la Fletxa Balona, el Dauphiné, el Campionat d'Europa i el Trebali Varesini. I lògicament, el Tour de França.
Després de la cinquena etapa, la contrarallotge i del dia del mur de Bretanya, vaig veure que tenia molt bones cames per buscar la victòria. A partir d'aquí vaig seguir lluitant i crec que la segona setmana va ser decisiva per poder agafar avantatge i poder viure més tranquil l'última setmana.
És la seva quarta ronda francesa en una edició en què s'imposa molta superioritat a Vingegor, segon i Lipovic, tercer. Els altres grans noms de la temporada són els de Mathieu van der Poel, que guanya San Remo i Rubé, i Remco Efenpoel, que guanya la crona del Mundial, de l'Europeu i del Nacional Belga, a banda de ser el campió vigent, també en contra de rellotja als Jocs Olímpics. El giro el guanya Simon Yates i la vuelta se l'emporta Vingegor. A la ronda espanyola, a més, victòria d'etapa en solitari de Marc Soler a la Farrapona.
Marc Soler, encarant els últims metres, torna a mirar cap enrere. Vinga Marc, això ho tens, es tanca, es corda el Mallot. També a la vuelta, guerra oberta, entre Juan Ayuso i el seu propi equip. Ayuso deixa l'UAE i fitxa pel Lidl Trek. A mi me hubiera gustado terminar también bien con el equipo, porque es un poco durante toda la negociación, antes de la vuelta lo que intentábamos salir bien, pero a veces parece que no se puede cuando es...
Más bien una dictadura y una cosa unilateral de poder sobre ti. Però sobretot aquesta Vuelta passa a la història per les protestes dels aficionats per la presència de l'equip israel. Es retallen diferents etapes i l'última, en final a Madrid, no es pot completar per la invasió del circuit final. Javier Guillén, director general de la Vuelta, apunta a l'UCI.
Con la UCI se habló para hacerle ver cuáles eran los acontecimientos que se estaban viviendo y la UCI lo único que se le dijo, oye, aquí todo el mundo está preguntando, tienes que tomar posición. Y la Unión Ciclista Internacional tomó posición
El que passa a la volta té conseqüències. Terratrèmol polític a l'estat espanyol i desaparició de l'equip israel a final de temporada.
La Volta a Catalunya la guanya Primoz Roglic en una edició marcada pel vent i la plantada d'alguns ciclistes a l'etapa reina. A la prova femenina, qui guanya és Demi Follering. Tenia molt ben controlada la general i hem mirat si podíem endur-nos les tres etapes i ha sigut molt xulo poder guanyar les tres etapes amb tres corredores diferents.
La resta del calendari femení no té una dominadora clara ni a les clàssiques ni a les grans voltes. Bollering també guanya la vuelta. Reusser s'imposa al giro i Ferran Prevó al tour. El Mundial, sorpresa, amb la victòria de la canadenca Magdalene-Baliers. I d'entre totes...
D'entre totes emergeix la figura de Paula Blasi. Tot just en el seu segon any com a ciclista, ja guanya curses professionals i tanca l'any proclamant-se campiona d'Europa i tercera al Mundial Sub-23. Jo contentíssima, la meva medalla de bronxar el Mundial, i truco a un dels meus mentors, li diria que és una persona que em segueix i és com el meu millor amic, i li dic, uah, és que he fet terça, i diu, no, podràs haver guanyat, l'únic que ha sigut tonta i has gastat quan no tocava, i dic, ah...
El futur és de Pogatxar, però també de Paula Blasi. I de Barcelona. El 4 de juliol del 2026 el Tour de França sortirà des de la capital catalana i l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, ja la visualitza. Serà la més espectacular perquè és també la més esperada. Ja sabeu que a Barcelona i al conjunt de Catalunya hi ha molta afició al ciclisme. Aquest can de part donarà alguna sorpresa que encara no explicarem, però sobretot mostrarà una ciutat que està embolcada amb el ciclisme.
El gran départ de la Ronda Francesa situarà Barcelona i bona part de Catalunya com a epicentre mundial del ciclisme, amb tres etapes que sortiran, o bé acabaran, a Barcelona, Tarragona i Granollers.
Ho ha tornat a fer. Mondo Duplantis tanca l'any amb un nou rècord del món, el quart d'este 2025 i el 14è de la seva carrera. En el Mundial de Tòquio disputat este setembre ha situat la nova plusmarca en els 6 metres i 30 centímetres. La seva gesta no ha sigut l'única destacada en el món de l'atletisme. La fotofinix en la marató ha estat inèditament protagonista
en un mundial que també ha tingut medalla catalana. L'estadi de Tòquio, que ja va coronar Armand Mondo Duplantis com a campió olímpic el 2021, torna a ser l'escenari d'una nova fita del saltador suec. El mateix escenari, però en una situació diferent. Ara ja en publica les graderies un cop superada la pandèmia.
I amb este alicien extra, Mondo Duplantis afronta l'enèssim intent de rècord, perquè el seu nivell és tal que l'or ja el té guanyat abans de saltar. Només ell el pot perdre amb alguna errada que fins ara no se li ha vist. Amb l'or assegurat, assalta l'intent de rècord que només setmanes abans ja va superar en la Diamond League de Budapest, el 12 d'agost. En Tòquio falla els dos primers intents i arriba el tercer i últim.
El suec porta dos anys invictes, ja suma dos títols olímpics, tres de Mundials i tres d'Europeus, a més d'uns quants també en pista coberta i en proves de la Diamond League. El seu èxit no és només el fet de guanyar, sinó també com ho fa. Desperta l'admiració de l'estadi, però també dels rivals, que s'han convertit en els seus màxims admiradors. I ell, que no va de mai.
Necessito estar en el meu millor moment cada cop que arriba una competició com aquesta, aportar alguna cosa més només per poder continuar estant a dalt de tot. Crec que és una cosa bona i saludable per mentalitzar-te, perquè tot això m'obliga, és veritat, a estar més atent i també més concentrat, saber que no puc afluixar. Vull dir que els altres nois també ho han fet durant l'any i això els ha permès aconseguir arribar a un nivell que honestament no havia vist mai.
Dies després, l'estadi torna a viure un moment històric. Amb gairebé completats els 42 quilòmetres i 195 metres de la marató, a l'estadi entren, per este ordre, a manar el Petros i Alfons Simbo. En els metres finals, esprim de l'aleta de Tanzània, que deixa bocabada de l'estadi. Pareix que Simbo ha avançat Petros, però in situ res no és clar.
Cal recórrer a la foto finish per confirmar el nou campió mundial de la Marató. Tres centèsimes, i això és la diferència.
Doncs per només tres centèsimes, Alfons Simbu, atleta de Tanzània, supera l'alemany amb anar al Petros, aconsegueix l'or i se converteix en el gran protagonista de la primera marató de la història confirmada per la tecnologia.
Este Mundial de Tòquio mos deixa més èxits, com el de l'aleta andalusa Maria Pérez, amb un doblet en els 20 quilòmetres i els 35 quilòmetres marxa, que s'assumen als dos anteriors títols mundials. La marxadora d'Orsay a Granada ja suma quatre medalles en campionats del món, més l'hora europeu del 2024 i un or i una plata en els Jocs de París. És un dels grans referents de l'especialitat.
Somni, fet realitat, aconseguir un bronze, un canviat del món. Una de les gràcies a la meva família, al meu entrenador, als meus amics. Estic supercontent i orgullós de tota la feina feta. I doncs res, una abraçada forta. I, pel malgrat, se converteix en el nom propi català,
El jove atleta de Gabà guanya el bronze en els 20 quilòmetres marxa i confirma aixina el seu gran futur. Després de nombrosos èxits i medalles en categoria júnior i, sobretot, de la plata en l'europeu de l'any passat, esta medalla mundial el situa en el mapa del futur més immediat de la marxa. Encara amb només 22 anys, ja és olímpic amb un top 20 en París, però els seus jocs han de ser els de Los Angeles 2028.
La jamaicana Shelly Ann Fraser Price tanca la seva carrera esportiva amb Tòquio amb una sisena posició en els 100 llisos i penjant-se al coi la plata en el relleu 4%, una carrera envejable amb 8 medalles olímpiques i els dos horts de Pequín i Londres i 17 medalles mundials, entre altres èxits. Però la velocitat en Tòquio situa tots els focus en Melissa Jefferson.
L'estat unida en cas s'endú el triplet amb ors en el 100, 200 i 4%, i en la mitja distància la seva compatriota Cindy McLaughlin firma una marca que la deixa a només 18 segons del rècord mundial dels 400 llisos. Hi ha altres noms en este mundial, però que destaquen en clau més negativa, com el de Jacob Ingebrigtsen. El noruec associa este campionat en Tòquio amb el seu gran KO, eliminat en la primera de canvi en les sèries dels 1.500,
Només pot ser desè en la final del 5.000. I una curiositat d'este mundial, perquè malgrat estar associades a victòries africanes tradicionalment, en guany ni els 1.500, ni els 3.000 obstacles, ni els 5.000 ni els 10.000 metres han tingut un atleta àfricà com a campió.
I l'any atlètic s'acaba amb un altre nom propi, el de l'Yout Kipchoge, el que n'hi ha s'acomiadat del circuit internacional amb la marató més mítica de totes, la de Nova York, completant l'última de les set grans maratons que li faltaven. Doble campió olímpic en Rio i Tòquio, és l'únic atleta que ha aconseguit fins ara acabar una marató en menys de dues hores. 2020 Flick, el resum esportiu de l'any a Catalunya Ràdio.
doble guanyador. En l'àmbit tenístic, 2025 és el millor any de la carrera del barceloní Marcel Granollers. Fent parella amb el seu inseparable company de dobles, l'argentí Horacio Ceballos, Marcel Granollers guanya finalment el seu primer gran slum.
De fet, han guanyat dos, Roland Garros i el US Open. En els dos casos, derrotant la parella britànica formada per Salisbury i Skapsky, hi ha dos partits dramàtics. A la final del US Open, Granollers acaba visiblement tocat físicament. Aquella setmana de Nova York, el US Open, que igual era la que menys preparat vaig, aquella sí que és la que surto del torneig amb el títol. Llavors, era una barreja d'emocions que em feia estar sorprès.
A nivell individual, el 2025 és un calc del 2024. Carlos Alcaraz i l'italià Janik Sinner demostren la seva supremacia repartint-se als quatre grans slams. Roland Garros i US Open per Alcaraz i Austràlia i Wimbledon per Sinner. L'italià, a més, s'emporta a les seves segones ATP Finals consecutives. I Itàlia també confirma el seu lideratge mundial adjudicant-se per tercera vegada consecutiva la Copa Davis.
Per a Paula Badosa, el 2025 és un any molt dolent. Arriba a semifinals a Austràlia en la primera cita important de l'any. Però la resta de la temporada, la de Bagú, pateix eliminacions prematures i constants problemes físics, complen d'incògnites el que pot ser el seu rendiment el 2026.
Però sí que aquesta samarreta, us vull anunciar, la samarreta del Sergio Lozano amb el número 9, penjarà del Palau. En Futbol Sala, el 2025 està marcat pel comiat de Sergio Lozano. L'alè del Barça es retira després de 14 anys al club. El seu comiat coincideix amb el d'una altra llegenda.
El brasiler Diego també diu adeu després de 12 temporades i més de 500 partits amb el Barça, més que cap altre jugador. El Barça, però, tanca la temporada sense títols, el que porta al comiat de Tino Pérez com a entrenador i a l'arribada d'un altre exjugador llegenda del Barça com a nou entrenador, Javi Rodríguez. La seva arribada, però, queda marcada per unes declaracions del director esportiu de la secció, Jordi Torres.
I és cert que Javi Rodríguez és un nom que ve des de dalt, des de presidència, junta directiva. És així i no tinc cap problema en dir-ho. A la lliga femenina, l'escorts aconsegueix la salvació i l'espluga es puja a la màxima categoria. En canvi, el Rubí no pot evitar el descens.
Però és que em diu la Nàdia que he de saludar un campió del món. Toni, moltes felicitats. Moltíssimes gràcies. Quantes vegades t'he arribat a fer aquesta entrevista i sempre l'acabem fent. Escolta'm, 38 mundials, avui t'has assegurat el 38è, tots ells de manera consecutiva, campió del món a l'aire lliure. I tots fan la mateixa il·lusió, oi que sí, Toni? Sí, evidentment. El primer sempre és el més especial, però després cadascú guanya sempre un mundial, hi ha molta feina darrere.
El món del trial no canvia res per al multicampió Toni Bou. El de Piera s'imposa als Mundials sota cobert i a l'aire lliure i suma ja 38 títols consecutivament. 19 anys guanyant-ho tot. El 24 de març Bou puja el podi a la penúltima cita de la temporada i suma al 37è Mundial, el 19è a l'aire lliure.
i el 6 de setembre el Piarenc suma a la Gran Bretanya l'11a victòria en 13 curses per sumar al 38è títol. Bou, però, han surt tocat amb una lesió de fa temps que posa en dubte les seves opcions de repetir el 2026 i arribar als 40 títols. Per la seva banda, Berta Bellan aconsegueix guanyar la primera Copa del Món de triar l'indor femení. És una temporada de 3 proves. La Terrasenca guanya un campionat efímer que el 2026 desapareix. Aquest any 2025 vam fer 3 passos endavant,
i el 2026 en farem tres enrere. De sabuda, perquè pensava que era l'inici d'una nova era i que aniríem anant a estadis o a llocs on és més fàcil de veure'ns. Em sembla fatal. Al final, tota la visita que guanyem en un X-Trial, sigui on sigui, serà molt més gran que la d'un Mundial Outdoor, i és una pena.
El 7 de setembre, a Anglaterra, Berta Bellan suma el seu primer Mundial a l'aire lliure i és la màxima favorita per al 2026. Per altra banda, el pilot de Súria, Josep Garcia, torna a aconseguir un doblet de títols mundials, l'Enduro GP i l'Enduro 1, i ja en suma set. El Mundial de Rallis es decideix a l'últim dia de l'última carrera a l'Aràbia Saudita. Sebastián Oger, que puja al podi com a tercer, es proclama campió del món, havent disputat només 11 de les 14 proves de la temporada.
El francès iguala en nombre de títols el seu compatriota Sebastián Loeb com els que més en tenen. Nou per cadascun. 2021. Les jugadores del Palau, campiones d'Europa. 2022. I 2025. S'acaba el partit, s'acaba el partit. Tricampiones d'Europa, tricampiones. Tricampiones d'Europa. Felicitats, Palau.
En hockey patins, la gran notícia del 2025 és la tercera Champions en categoria femenina del Palau. Aquesta històrica victòria la segueix un petit arrabastall quan Aina Florenza, la millor jugadora del món, deixa el Palau després d'aquest triomf per fitxar pel Vilassana. El Vilassana aconsegueix la Copa aquest 2025. En categoria masculina, l'any del Barça està marcat per l'eliminació de la fase de grups a Europa que acaba amb la destitució de l'entrenador David Cáceres, malgrat guanyar la Lliga.
Ricard Ares arriba per fer-se càrrec de l'equip. El Noies sí que arriba a la Final Four de les Champions, però cau a semifinals contra el Barcelos portuguès. El Reus es proclama campió de Copa. 2020 Flick, el resum esportiu del 2025, amb la redacció i l'elocució del Departament d'Esports de Catalunya Ràdio i el muntatge musical de Salva Pou.
Catalunya Ràdio us desitja bones festes.
Dissabte, a partir de les 4 de la tarda, farem la prèvia del millor espanyol Barça dels últims anys amb Marc Mayola, Ricard Torquemada, Joan Verdú, Raquel Cabezón, Àngel Morales. Diumenge serà dia de doble transmissió. A partir de les 4, Madrid-Betis. I després, Mallorca-Girona. A més, viurem la jornada de l'ACB amb un Madrid-Barça, la Copa-Àfrica i l'inici del Dakar amb Damià Aguilar. Tot gira. Dissabte i diumenge, a partir de les 4 de la tarda, amb David Klupers.
Catalunya Ràdio us desitja bones festes.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Manel Ali.
El president de la Confederació Suïssa, Guy Pamelan, confirma que la majoria de les 40 víctimes mortals a l'incendi a l'estació d'esquí Crans-Montana, al sud-oest del país, durant les celebracions de Cap d'Any, són joves. L'explosió també ha deixat 115 ferits, la majoria de gravetat, segons l'últim balanç de les autoritats. En una compareixença, el president ha qualificat l'incident com una de les pitjors tragèdies mai viscudes a Suïssa...
i ha assegurat que els serveis d'emergències han posat tots els esforços en identificació de les víctimes. Tot i així avisa que el procés pot trigar dies. Tenim les autoritats de proximitat, tenim tots els professionals a disposició.
per tal de procedir a la identificació de les víctimes i el seu tractament. I també durem a terme totes les investigacions penals amb tot el rigor i amb tota l'eficàcia exigida. Això ho devem als nostres compatriotes i també a totes les persones que han vingut de l'estranger a passar les seves vacances de Nadal al nostre país.
El govern suís investigarà les causes de l'incendi, demana prudència, però diversos supervivents dels fets asseguren que les flames les haurien provocat uns artefactes pirotècnics connectats amb ampolles de xampanya.
Més notícies, Glòria Marín. Els residents a Barcelona podran visitar la Sagrada Família a meitat de preu durant tot aquest any 2026. És la manera que té la Junta Constructora de fer partícips als barcelonins d'una doble celebració. La culminació de la Torre de Jesús, l'última de les torres centrals de la Basílica, i la commemoració del centenari de la mort d'Antoni Gaudí.
Des d'avui i fins al pròxim 31 de desembre, les persones que acreditin ser residents a Barcelona podran obtenir aquest descompte del 50% en l'entrada, sigui de la modalitat que sigui, és a dir, només Sagrada Família, incluent-hi les torres o amb una visita guiada. Les entrades es poden comprar enviant un correu electrònic a resident arroba ext.sagradafamilia.org i la venda dependrà de la disponibilitat de l'aforament.
A Bulgària ha ingressat a l'eurozona en plena crisi política. Des d'avui és el 21è país que utilitza l'euro, que fins al 1 de febrer encara conviurà amb el left, la moneda eslava. No fan ni un mes que el govern búlgar queia per corrupció i s'organitzen protestes massives al país.
contra la classe política i els nous pressupostos generals, que van ser els primers elaborats en euros. La població tem que l'adopció de la nova moneda impliqui un augment dels preus i de la inflació, que ja està en el 3%.
I figaflaues, encapçada amb aquesta cançó, a la fresca el rànquing dels videoclips en català més vistos a YouTube el 2025. L'única novetat que aquest duet del Vallès ha publicat aquest any ja frega l'1,4 milions de reproduccions.
La segueix amb la meitat de visualitzacions a tàndem de detallets que col·loquen fins a quatre videoclips del disc Cafè pels més cafeteros dins del top 25 i completen el podi els valencians La Fumiga amb el videoclip de La Penúltima.
El rànquing elaborat per la revista Enderro, que continuen noms com Ivan Erzog, Stay Homes amb figaflaues, Su, Doctor Prats, Els Catarres i la col·laboració entre Naina i La Fómiga. La dada negativa, i ho és, és que els videoclips en català publicats l'any passat van sumar 17 milions i mig de visualitzacions, un 42% menys que l'any anterior i la pitjor xifra des de 2020.
I ara esports amb Enric Anglès. Ja s'ha celebrat la primera competició esportiva del 2026, els salts d'esquí de Garmisch per Terkitchen. És la segona prova dels quatre trampolins i l'ha guanyada l'eslopet Domenprefs, amb una puntuació de 303,1 punts. En futbol, l'Enzo Maresca deixa de ser el tècnic del Chelsea. En un comunicat, el club anglès assegura que, de mutu acord amb el tècnic italià, rescindeixen el contracte que els unia fins al 2029. Les dues parts, recordem,
consideren que és el millor perquè l'equip aconsegueixi els objectius de la temporada. Avui, per cert, hi ha jornada a la Premier, amb quatre partits. Crystal Palace-Fulham, Liverpool-Leads, Brentford-Tottenham i el destacat Manchester City-Sunderland. I en atletisme, la doble campiona i defensora del títol, Beatriz Chebet, nostre al World Cross Country Championships que se celebrà a Talaís, a Florida, el 10 de gener. D'aquesta manera, la caniana es perd l'oportunitat de fer història amb un tercer títol consecutiu a la màxima cita mundial del Cross Country.
Fins aquí les notícies.
El cor del rebal i a tot el cinema del món a la Filmoteca de Catalunya. Clàssics i contemporanis, cinema d'animació, temes candents com el dret a l'habitatge, els feminismes o la cultura queer, exposicions, la Filmoxica. Regala cinema, regala Filmoteca. Entrades des de dos euros. Tot un any de cinema des de 60 euros. Filmoteca.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
La veritat es pot amagar a qualsevol racó. Darrere d'una dada, entre runes o a milers de quilòmetres de tu. Per trobar-la, és important unir-se als qui, igual que tu, mai defalleixen en la seva recerca. Ara, amb la subscripció Premium del País, tindràs accés a tot el contingut digital de The New York Times. Dos referents globals units en la recerca de la veritat. El País.
La FACT, Factoria Cultural de Terrassa, presenta la 43a temporada PBBA de dansa. 16 propostes excepcionals, entre les quals destaquen el London City Ballet, Carmen, i una gala d'estrelles de l'American Ballet Theater. Per Reis, regala emocions, regala dansa.
Entrades a la factcultural.cat Campus Barça Academy Sport. Converteix-te en un crac blaugrana. Aquest estiu també la sisena edició del Campus Femení. Informa't i reserva la teva plaça al web campusfcbarcelona.com Organitzat pel diari Esport i Barça Academy. Catalunya Ràdio. Per un 2026 ple d'entusiasme.
A veure, no és que sigui la pitjor sèrie de l'any, però una sèrie de la qual esperava més i al final res, és Ladrones de drogues. Sé que em faig reiteratiu i no sé quina és la sorpresa, però per mi la pitjor sèrie de l'any torna a ser de Ryan Murphy. Heu vist a la Kim Kardashian fent veure que actua? Déu meu.
La que havia de ser la nova gran sèrie juvenil espanyola de Netflix, la successora d'Elite, per entendre'ns, ha resultat ser pitjor, si és que això és possible. Olimpo, un dels grans desastres de l'any. La meva cagada de sèries ja els oients més fidels ja la deuen saber. Jo haig de tirar per el refugio atómico. És que... és que no puc...
Ja és tradició. No sé quantes cagades de sèries portem a ser selector. 4 o 5, almenys. No va ser des de l'inici, això. No sé si va ser el primer que ho vam fer. Vam començar forts. Vam començar rajant. Vam cagar, el tio, les cagades de sèries.
Teniu una idea de proporció de cagades de l'any que heu vist? O sigui, de tot el que heu vist, estem parlant d'un any que hi ha hagut molta cagada, o no, està correcte dins del que heu vist. Ja sou preselectius, el que afronteu de veure. Com ho veieu? Com ho veureu? S'ha estat un bon any o...
Un mal any, encara. Jo crec que hi ha hagut més decepció que cagada, potser. Sí, home, però la decepció és una gran cagada. Sí, sí, hi ha sèries que aquí no n'hem parlat per res. No. Hi han sigut sèries que han tingut crítiques algunes bastant bones, però nosaltres no n'hem dit ningú. O sigui que amb aquesta taula de quatre no haguem parlat gens de, per exemple... Digues? No, no, digues. Digues? Sí. Com? Home!
Si no n'hem parlat fins ara, no en parlarem ara. Però què vols dir, que està a la teva llista del millor de l'any? Sílvia, sílvia, treu. Què no, què no? A veure, fer de paga micròfons. M'enfado, eh? M'enfado i no respiro. Però què és això? Què és aquest amago que acaba de fer? No entenc com està la... Sèrie per boomers. Molt bones interpretacions. Cool sucking. No. És catalana? No.
És americana. És anglesa. És espanyola? Sí. És espanyola. Té alguna bona plataforma? Movistar? No. HBO? Sí. Ah, vale. Fúria. Fúria. Per exemple, per mi ha sigut la meva sèrie més decebedora de l'any. Totalment. I no n'hem parlat gens. 100%. A mi és que no em vagava. Vam parlant-ne un calendari. De fet...
Sí, pot ser. La vam recomanar perquè... Perquè no l'havíem vist. Estic d'acord, no m'ha agradat gens, tampoc. No, ni tampoc. Ja. Gens. És que... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no... I no...
Sí, però van empaparar Espanya, eh? Sí. En fúria, vull dir, si no sortia bé això, ja paga i vámonos. Sí, però el missatge està tan sobrallat amb fosforito, o sigui... Això està passant molt, eh? Ja, però... Pel·lícules i sèries on la premissa, diguem, més filosòfica o sociològica està sobrallada i que t'enteris i que ningú es perdi...
que a mi em treu completament prou. Clar, clar, no, no, exactament això és el que deia. M'ha passat això, no? I després la connexió entre les històries tampoc l'acabava de veure, hauria preferit potser dos capítols de cada una de les protagonistes, que estan molt bé, Candela Penya està superbé, està superbé Carmen Machi, com sempre, estan bé. Sí, eh? La Candela no està sobreinterpretadíssima.
No, jo crec que és tan bé com sempre. Però és el seu... Exacte, la seva manera de fer, no? Però que no, que no, que no. És que se li nota molt... A mi em passa quan veig sèries amb actors i actrius tan famosos que veig que és una cosa que s'ha escollit des de gairebé el departament de màrqueting. Les Largues Sombres. Com vendre la sèrie. Les Largues Sombres també li passava. També li passava. Perquè el gran elenco... Que ho és, que ho és, que ho és.
I us, bueno, la història, a veure què. Gladiator 2. I Carmen Maura. No puc. Si afegeix Carmen Maura. Potser en parlem el 2026, Montse, ens mantenim en silencio. Bueno, ja ho hem dit, ha sigut una decepció, no passa res. Es pot dir, no passa absolutament res. A veure, hem començat el programa amb les vostres notes de veu de cadascú reflexionant les pitjors seris de l'any. Podríem fer notes de veu com...
amb pistes del que estarem a punt de dir, no? La gent ja l'ha desconnectat, l'ha d'estar escoltant una altra cosa. Ja, això és veritat. Pot ser. Bé, ho farem així diferent l'any que ve. A veure, Beto, tu quina ens has dit? Jo, a veure... O sigui, a veure, aquí el tema és el de sempre, no? Que no vull dir l'evident.
Sí, ens passa a tots. Estàs criticant l'èxit de les altres? No, no, no. Quan penso en males sèries que he vist o que no he vist, perquè a vegades inclús no fa falta una mala sèrie per saber què és una mala sèrie, perquè hi ha un punt que dius, amb tots aquests elements, veus el pilot i dius, hòstia, això cau pertot arreu, no?
I a mi va haver-hi una sèrie que li tenia ganes perquè venia de Peter Craig, que és un dels guionistes de la nova saga de Batman, amb dos actors importants com Wagner Moura i Paperboy a Atlanta, que no me'n recordo el nom de l'actor ara mateix. Atenció, és Wagner Moura que pot estar nominat ara...
És que la pel·li és espectacular. I ell és un actor de la hòstia, volia veure. Sí, sí que ho és. És increïble, des de Tropa d'Elite a tot el... Vull dir que és... No anarcos. Anarcos. Bueno, però tot i no... Sí, sí, sí. Tot i no, sí. La sèrie és nyam-nyam-nyam. Tot i posar un brasiler a fer de colombià, doncs sí. Qui en lo va saber? Sí.
I aquí, a la Drones de Drogues, hi ha aquesta... Era una història que ressonava una mica de guai, ressonava... No ho sé, la vaig agafar com amb ganes i no hi ha res pitjor que agafar una sèrie amb ganes i que et destrossi. I em va passar, és una sèrie absolutament buida, amb unes trames entre personatges que no acaben d'aterrar enlloc i amb una premissa que és sucosa, que són aquests dos personatges, Wagner Moura i el Paperboy d'Atlanta, que no me'n recordo del nom, sisplau.
que algú busqui. Sí, és un nom d'aquests com Billy Bob Thornton. Que es dediquen a fer-se passar per agents de la DEA, de la policia especialitzada. Brian Tyree Henry. De la policia especialitzada en la lluita contra el narcotràfic i es dediquen a robar a pisos a pisos diguem que el que es dediquen bàsicament és a cuinar droga. Llavors són dos amics
Aquí està el tema, i és on anava. Són dos amics que es dediquen a això per guanyar-se la vida, i al final, doncs, la sèrie acaba com en una textura com molt de marmelada recordant el seu passat, el seu present tampoc t'acaba d'atrapar. Jo crec que Ladroners Drogues, per mi, va ser una sèrie que, tot i no venia amb un hype espectacular, particularment jo n'esperava més, i em va decebre, i més després de veure Task, que és una premissa molt semblant, i és quan dius... Rèixida.
Ok, era això el que volia que fos la droneta de drogues i no el que va acabar sent. Ets, em sembla, l'única persona de la taula que la seva sèrie està a prova. A prova, amb un 6,1. Té notes en general positives. Sí, sí. O sigui, la decepció ha sigut major per tu. A part que és una sèrie que ningú esperava res, eh? Sí, sí.
Que aquí estic sent piqui perquè dius, a veure... No, no, jo n'esperava també. Què m'estàs dient? Jo també la vaig agafar i fins i tot recordo haver dit que el primer capítol m'havia agradat. Sí, però es va desinflant, sí, està buideta. I tu, Víctor, què... Jo m'he enfrontat al meu rival més dèbil.
Què t'ha passat aquí? La meva persona habitual. Crec que hi ha una altra cagada de sèries, haig posat Hollywoodland, no sé què es deia. Ah, Hollywood. Sé què és. Ryan Murphy és capaç de... Del pitjor i del pitjor també. Del pitjor i del pitjor, però havia estat del millor també. Sí.
El millor en poques ocasions. Home, no, alguna, alguna. Ah, o J. Simpson, Versace. Niptac. Home, Niptac en el seu moment, clar. Versace era molt, molt, molt. Glee. Glee. Glee, sí. No estava maravent. Doncs, com es diu en anglès, totes les de la llei? Alls Fair. Alls Fair. Algo així, sí. Ara ho busco. A veure, és una fàbrica de xurros, aquest senyor.
Ja ho sabem, i xurro també vol dir... Bueno, quan fas un xurri... Sí, però en aquest cas és un xurro que em sembla que ha estat molt pensat, el xurro. És un xurro amb xocolata. És un xurro escars, també. És un xurro caríssim. A part, està tot pensat...
des d'una idolatració de la riquesa. O sigui, la premissa és un grup d'advocades, fuig d'una firma d'advocats, molts senyoros, i es munten la seva. I són unes dones a qual més adinerada, que fa absolutament apologia dels diners al cotxe. Hi ha una escena de Kim Kardashian com a presentació de personatge, d'ella conduint, un Rolls-Rolls, un Bentley...
Amb un vestit vacorós... Home, és que a Estats Units hi ha un problema que s'associa a l'empoderament femení, a guanyar molts diners i a escalar més status. És ofensiva a nivell de feminisme, és ofensiva. Clar, clar, vull dir, no és només això. La sèrie que pretén ser una, diguéssim, una sèrie feminista és tot el contrari. Sí, sí. I la vam comparar amb Clos, no?
Recordo el programa? No, perquè sortia una de les protagonistes de Clos. Jo vaig dir que se m'havia clavat la C de Chanel amb un ull. No sé si ho recordeu, perquè és que... De tota manera, també us dic que jo aquesta sèrie l'estic veient. Ah, sí? Sí, perquè jo crec que la idea... Ui, doncs si arribes al capítol de Sarah Paulson...
t'explotarà el cervell. Jo sí l'estic veient, perquè crec que és una sèrie feta per ser odiada, i per això deia que està molt pensada. O sigui, crec que és una sèrie perquè l'odiem. Tant és així, que què m'ha passat a mi, que m'he anat a veure les Kardashian, per saber d'on sortia tota aquesta pantomima... T'has enganxat tant que has volgut fer perillisme d'investigació. No m'he enganxat a això una mica.
M'he volgut submergir d'on surt aquesta mamarratxa. Aquí, l'elenc d'actrius, la Naomi Watts, Glenn Close, Sarah Paulson, la Nissi Nash-Bed, vull dir que hi ha unes actriuasses, però tot és de plàstic, de cera. Kim Kardashian és la persona més... Començant pel seu cul. Més inexpressiva, absolutament, que està més estona encendent el cul que no la seva cara. Mhm.
perquè segurament té més expressivitat a les seves natges que a la seva cara, perquè està tan operada que no pot expressar res. Tinc la sensació d'estar mirant un museu de cera animat on algú posa les veus per darrere, però tu el que veus són figures que no existeixen allà. És molt fort.
Sembla que estiguin parlant ja d'una activantor... Una mica silencio, no? Els vampirs de silencio. I és això, i a part sembla que sigui un anunci permanent que la gent es volia comprar aquella casa, aquell cotxe, aquell vestit, aquelles joies... Pur capitalisme, sí, sí. Totes les trames són sobre m'han regalat aquestes joies, el meu aniversari...
l'he de vendre amb aquestes joies. Tot és ofensiu d'això, de la riquesa més absoluta i que sigui l'única manera de filtre vàlid a la societat. I dius, quina cosa més, insults, avorrida. Els casos també que tracten, els casos dels divorcis que tracten també són tots... Mireu de split, per favor, que són casos normals, quotidians, encara que tinguin pasta, també. Però és que això és pornogràfic.
És pornogràfic. I és amb tota la intenció, segur. Jo crec que sí, que està feta per ser odiada. Per tenir el semàfor vermellíssim. Vermellíssim, sí. A Film Infinity és la primera sèrie que té més nota que IMDb, de la història dels... Uau! Té 3,3 a Film Infinity, 3,2 a IMDb. Ostres! Mai havia passat això a la història. I a nivell de crítiques... Fet històric, sí, sí. Hem recopilat 19 mitjans que diuen que... vermell...
i només n'hi ha un que li posa un tronja. A veure, on... Qui és, qui és? És The Decider. És exagerada i camp, a més no poder, però també en sabe què és amb les coses. I per això la sèrie i els casos que tracta el bufete van a ser divertits de veure. Ja. Però, clar, The Guardian, puta merda. Amb el que estic d'acord és amb... I lo sabe. I lo sabe. Ja, és més autoconscient del que pot semblar. Ni siquiera Glenn Coles puede salvar este desastre de Ryan Murphy, de sus pèsimes trames, sus despistados personajes, i las peores escenas de besos jamás rodadas. És
Zero de cinc. Zero de cinc a The Guardian, eh? Té mèrit, eh? Treuen zero de cinc. O sigui, s'ha d'anar a machete per veure això, eh? Totes les de la ley i la bola negra, eh? La pel·li dels Javis, la Glenn Close. O sigui que sí, jo he tornat a veure què feia Ryan Murphy i tornar a fugir corrent.
Bueno, està bé, ja ens estic acostumats a repartir xulets. És nova sèrie de Ryan Murphy, Apretem a Corre. De fet, crec que s'estrena al gener i en estrena una altra, Ryan Murphy. Pot ser, perquè Monstros també és una autèntica factoria. No para, no para la màquina. I Sílvia, per tu, pitjor sèrie, quina és la cagada de l'any? A veure, a veure.
Jo, la que pitjor ho he passat veient, a part de silenci, és Olimpo. Ens prometia un final olímpic i es queda per sota d'un partit de costellada. Sí, hi arriba. Sí, hi arriba. O sigui, havia de ser la successora d'Elite, a més a més, coincidint amb el desè aniversari de Netflix, amb molta promoció, canviava l'institut Les Encines per un centre del rendiment, amb...
actors joves prometedors... De moment tot fórmula, eh? Tot és fórmula. Sí, sí, és Netflix. Sí, sí, és així. Però, bueno, les dues primeres temporades d'Elite, jo me les vaig menjar amb bastant de gust. A mi em van agradar. I vaig pensar, bueno, si fem un reset, no, amb una altra història, però començarà bé. Però és que allò ja no hi ha per on aguantar-ho. O sigui, l'heroïna que interpreta Sara Galler, que és una actriu
solvent i en futur és la que salve mínimament i mínimament, perquè és que tots els personatges són tan antipàtics, cauen tan malament, o sigui, es tracta de musculitus i sexe, però gratuït, no integrat amb la trama. És que li podríem posar aquest títol, no?
Sexe i musculitus. Gratuït. És el que estem buscant. Netflix el que estava buscant és... El sexe és gratuït. Els musculitos... No. Pornografia per adolescents. Sí, sí, sí. És el format. Sí, sí, sí. El format és aquest. Sí, sí, és el format. M'agradaria saber, Netflix, si per ells és soft porn, el que posen a les seves d'això, o és sexe i musculitus? És soft porn.
És el que és, no? Després el misteri, perquè hi ha d'haver un misteri, evidentment, no tenir cap ni peus, al final resulta que al darrere hi ha una gran multinacional de la roba, i de sobte... Sisplau, els que ens esteu escoltant, m'agrada molt que aquest programa expliquem finals.
Sí, és una cosa. Els que esteu escoltant... No, no m'agrada, m'agrada. No, no és això, al final. Val la pena saltar el vídeo i veure les cares de Sílvia Comet. Està molt expressiva, enracada a l'info. Crec que val la pena. Està molt bé. I al final, marca de roba, un despressi. Bueno, vull dir que surt un...
misteri corporatiu que enllassa amb el dopatge, perquè és un centre del rendiment, amb una substància estil Generation B, que podien haver canviat fins i tot el color de la substància, no? Ah, sí, eh? Sí. Ostres. Surt Eduardo Casanova, també?
Se li falta un musculitus. Vaig arribar al final, però vaig arribar al final per veure com acabava aquell despropòsit, que acaba amb un cliffhanger, cosa que vol dir. Bueno, en principi hi havia una segona i no n'hi haurà. No n'hi haurà? No n'hi haurà. Ah, està clar? Estrany. Home, és suspès, aquesta també. Estrany, no sé. A Netflix li és igual, a vegades. Jo em temia que hi hagués una segona temporada. Jo crec que no n'hi ha.
Ah, d'acord. I a més, la premissa està bé. És a dir, si ho fas bé, tot el tema de trames, adolescents... Cultura de l'esforç. Podria ser cultura de l'esforç. És molt interessant. Tota l'explotació, també, òbviament, els lius amorosos, etcètera. La projecció, l'ambició... Dius, ostres, un car és molt interessant. Tu agafes...
Has rebentat la premissa per qualsevol pel·li que es pugui fer o ja està. Exactament. Tu agafes les sèries espanyoles de Netflix i les premisses molen totes. El tema és com es desenvolupa allò i cap a on va, que és sempre cap al públic mainstream. El més fàcil.
El més buit... Aquesta és que està mal construïda, perquè la rivalitat deixa de ser rivalitat quan la que representa que és la bona de la pel·lícula te cau com el cul. O sigui, dius, és que m'és igual el que passi, és que per mi es poden ofegar tots a la piscina. Sí, sí, sí.
Sí, és que passa molt amb les sèries de Netflix, per exemple, a Barcelona. O sigui, H, Mano de Gerro, Ciutat de Sombras, que veus que són sèries que a nivell de trama poden ser... El port de Barcelona. La premissa. I tant. Deu aies. Hòstia, a l'inici de l'Heroïna, Barcelona, tal, l'H, no?
I després entres allà i dius, hòstia, és un altre cop la tala novel·la que havíem vist ja. Encara la salvo respecte a tot això. No, pel context de l'època i tot això. El context de l'època és impapinable. El tema és les històries que expliques en aquell context. I el pitjor és que ho cremes.
cremes moltes bales interessants, que podria agafar altra gent, i no... Sí, sí, doncs... És una putada. No sortim de Netflix, no? No, és el que estava pensant. Agafa una mica la línia... O sigui, de moment tenim Apple TV, perdó, eh? Sí. Netflix, Disney Plus, i ara...
Jo no desempato. Bueno, sí que desempato. La grandíssima. Agafa una mica Víctor Sala amb Ryan Murphy, agafa una mica Silvio Comet amb Netflix a Espanya i diré al Ryan Murphy de casa nostra, que és Àlex Pina, que no contents... Ell ho sap, que és el Ryan Murphy. No contents. Si no, ja li direm. White Lines...
Sky Rojo, La Casa de Papel Berlín, ara ens ha portat El Refugio Atòmic. És que per mi és Ryan Murphy més Michael Bay. O sigui, vindria a ser la fusió d'aquests dos personatges. Jo crec que la majoria de la gent ja haurà vist un anunci, un tràiler... És que no ho vull repetir massa, però...
És aquesta distopia un altre cop d'una empresa formada per dos germans que simula una tercera guerra mundial i, aleshores, amb aquest argument, tanca a dins d'un refugi, d'un búnquer sota terra, els milionaris més milionaris del món, de manera que a poc a poc els vagi arruïnant i quedant salts diners.
Va estrenar-se més en un moment on la guerra de Gaza i la guerra també d'Ucrània estaven en un moment molt dur, o sigui, no es podia fer pitjor, no es podia fer pitjor, ja des de programació de Netflix de dir, un moment, tens això entre les mans, espera't una mica, o sigui, espera't una mica.
El que dèiem la setmana passada de guardar-me un calaix quan el moment no és el moment. Quan el moment no és. Què estàs dient? És una frivolitat amb el tractament d'una guerra mundial absurda, sense cap mena de consciència ni de profunditat filosòfica, personatge sense psicologia, una cosa que és simplement això que deia el Beto, que és una bona idea...
Potser ja fins i tot aquesta una mica caduca, ja, perquè aquesta cosa dels búnquers i les terres... Sí, ho hem vist molt. I els jocs aquests una mica, jo, del calamar, dius, bueno... Algoritme, no? Algoritme de Netflix mal executat i, a més, ja implícit la idea de prou de donar-li milions d'euros a Àlex Pina, per favor. Hi ha més gent en aquest país, gent amb molt de talent, que si agafes aquests diners, ho divideixes en quatre...
projectes i li dones a quatre creadors i creadores una mica més joves, una mica més... Et sortirà millor? És que et sortirà millor i estic segur que les dades del Refugio i Olimpo no han estat bones. Si no hi ha segona temporada d'Olimpo és perquè no hi ha hagut audiència, perquè a Netflix li és igual els gomets vermells sempre i quan hi hagi gent que ho miri, li és igual, McDonald's, és a dir, és igual que McDonald's sigui dolent, la gent va i compra hamburgueses. Refugio Atómico
No tinc notícies, però espero que no n'hi hagi, perquè ha sigut... No sé si decepció, jo crec que a decepció no li podríem dir, perquè en el cas de l'expina jo no espero gaire res, però és una cagada com un campanar. Déu-n'hi-do aquest programa, estem quedant a gust. És lo divertit, però mira, amb l'expina passeu una miqueta com amb les primeres temporades d'Elite, que la Casa de Papel...
O sigui, les primeres temporades, bé. La primera. Sí, o la primera i la segona, si m'apures, no? Però, claro, hi ha coses que no les pots allargar com un xiclet perquè triomfini i ja està. I aquests són exemples. I no pots dir el reddit d'una sèrie, que ara t'ho diré si em dones un moment, que es va estrenar fa gairebé nou anys.
Ja. O sí que ho pots fer. Sí, està clar que ho pots fer. Quan has fet cagades una vegada rere d'una altra des d'aleshores. N'hi ha que funcionen. Sí, sí, no. Que si ho segueixen fent... Aquella per Movistar amb Javier Rey va fer l'embarcadero. L'embarcadero.
El tema és que hi ha l'herència de la Casa de Papel que és per a l'expina i pels actors de la Casa de Papel és una herència molt compartida que hem anat veient sèries que han sigut bastant fallides sobretot a nivell d'interès a nivell mainstream a nivell de com funcionen pel públic general jo estic convençut que si la segueixen fent és perquè la gent les mira
Clar, la gent les mira i Netflix tira. Clarament, i hem de saber que existeix aquest públic i que aquí estem a favor de l'entreteniment, que ara quedarem com que estem per sobre del vell normal. No, no, no. L'entreteniment ens encanta. Visca l'entreteniment. El tema és quan t'expliquen una vegada i una altra la mateixa història amb els mateixos actors i ja es veu l'algoritme pertot arreu i ja veus que ja t'estan venent alguna cosa que és un producte i ha deixat de ser una sèrie. És un producte purament.
Doncs... No veig que hi hagi cap notícia d'Olimpo i de Refugio Atomico de segona temporada, el qual és sorprenent. Sí que diuen que Refugio Atomico va tenir molt bones dades d'audiència, diguéssim, perquè va ser número 1 a diversos països, tipus Argentina... Clar, és que aquesta és l'altra, també és una premissa molt... A Latinoamèrica... Venia l'Eternauta. L'Eternauta, també, sí. Miren i varguren, que vulguis no. L'Eternauta és d'aquest any? Sí. Sí.
Cuidado. I no de fa molts mesos, crec. No, sí, sí, fa mesos. Sí, sí, fa temps, fa temps. Potser maig, juny. Fa temps, fa temps. Jo crec que més mars abries, eh? És que ara ja estic pensant en el millor de l'any, perquè és que tanta... Tanta cagada. Doncs em sap greu, però el problema d'avui, aquesta mitja hora final que ens queda...
Estarem escoltant més decepcions, més cagades, i més comentaris que ens fa la gent. Lo bo són les cagades dels oients. 100%. L'objectiu del programa també és això, és escoltar-vos i que expulseu la vostra vida. Si avui teniu mal sabor de boca, la setmana que veia farem el millor de l'any. Anem compensant, però avui tocava fer cagar el tio. Doncs tot això i poc més. El SeriSelector, el consultori de sèries, Dicat.
Ens envieu una nota de veu amb dues sèries que us hagin agradat, el 634-760-355. Repeteixo el número màgic de sempre. 6 temporades, portem-hi, ja? Sí. 6 temporades amb aquest número, 634-760-355. Nosaltres us passarem el tall al programa, el tall que ens envieu, i us recomanarem alguna altra sèrie que ens hagi agradat. Si sou vergonyoses, també ens podeu demanar recomanacions per Twitter, usant el hashtag serieselector3cat.
Doncs em sembla que us he de dir que és veritat que el cagada va ser des de la primera temporada. Ah, molt bé. Per tant, portem sis cagades. Crec que va ser el nostre programa número 12.
Ja vam fer un cagada de... I quina sèrie podem... Mira, The Undoing, Rilak Narok, Valeria, Alguien tiene que morir, Space Force, White Lines... Segur que la portaves tu. No, la portava jo, aquesta, sí, sí. És que em va deixar absolutament no quejat, aquesta sèrie. Una mica això. Alex Pina, coratge por bé. Valeria, eh? Coratge por bé, sí, sí. Déu-n'hi duret. En fi...
No ho treballarem mai per Netflix. No hi per HBO sembla ser que tampoc. De moment... Per què? No hem criticat de moment? Sí, però Netflix està tan segur de si mateixa que li és igual. Home, però clar que sí. La teva vida. Sí, totalment. Seguim o què? Primeres cagades que ens diuen els oients, no? Sí.
L'Alba. Hola, Series Selectors. Doncs les meves cagades serifiles de l'any, ho tinc bastant clar, seria la segona temporada de The Last of Us. Quina llàstima, perquè la primera em va encantar. És una història que m'agrada i un cast i un repartiment d'actors que també m'apassiona, però no hi vaig connectar gens ni mica. La veritat, dos capítols molt bons, la resta relleno.
I després diria la nova temporada de Monstru, Ed Gein, aquesta sèrie del Ryan Murphy, que sempre m'agrada defendre aquest personatge, però en aquest cas, llens i mica, que és aquesta pornoviolència esteta, no hi vaig connectar, no soc target de true crime, i em fa una mica d'angoixa quan agafen actors guapíssims i conegudíssims de Hollywood per fer...
d'assassins en sèries, perquè després entres a xarxes socials i et trobes mil vídeos romantitzant aquests personatges i penso, això és molt, molt, molt raro. O sigui que aquestes serien les meves sèries cagades de l'any. Eddie, you're a mess.
M'encanta aquesta última reflexió de l'Alba de posar actors guapos a fer papers de criminals serial killers perquè és curiós com els productors suposo que és una idea de producció no?
És a dir, en comptes de ficar en un dilema a l'espectador a través de la idea d'un assassí és un humà i potser té coses semblants a tu, i aquí que tu t'emportis a casa un dilema de dir, ostres, jo m'he sentit afecció cap a aquesta persona en algun moment, perquè al final els monstres són humans. En comptes de fer això...
El posen, que és guapo, i aleshores tu ja estàs, no?, sents aquesta afecció a nivell superficial, que és el mateix que passa amb la proposta de Guillermo del Toro amb el Frankenstein. És a dir, en comptes de posar un hombre elefante, és a dir, una persona desfigurada, un monstre, que tu diguis, ostres, quina pena, perquè crec que mai seria capaç d'abraçar aquest monstre i de veure l'humà que hi ha dins. Una pel·li meravellosa, per ser. Te'l posen molt guapo,
I ho fa molt bé ell. I tant. El dilema no existeix. A mi em sembla que falla en això. Em sembla que us vaig passar la captura de pantalla de la meva filla. No us la vaig arribar a passar? Clar, és a dir, i aleshores... Vull dir, si el que està plantejant la Mary Shealy... Estic parlant d'una pel·lícula, no te'n res a veure, amb la nota ara mateix de l'album... Va dir parèntesi, però si la Mary Shealy parla de...
l'ànima de les persones de dir la bellesa està a l'interior i em poses el noi més guapo del món. Què m'estàs... O sigui, què estàs fent? Vull dir, no estàs treballant, o sigui, no estàs adaptant la idea correctament, perquè aleshores tu ja, tu veus l'home elefante de l'inch i tens un dilema de dir...
no podria ni tocar aquesta persona. Aquí hi ha un dilema amb tu mateix. Tu veus el Jacob Elordi i dius, me'l follo. De quin monstre, quina alegoria monstruosa m'estàs transmetent? Jo crec que és un fallo gegant. En el cas de Frankenstein, transpuï sensibilitat. Aquí no estem parlant d'això. Però que transpuï sensibilitat i feblesa i humanitat a través del rebuig del monstre. Perquè el monstre és Frankenstein, no el monstre.
Sí, però, clar, o sigui, clar, però Frankenstein, o sigui, el doctor Frankenstein. El doctor Frankenstein, volia dir. Sí, clar, o sigui, té l'ànima, o sigui, és un home guapo, no?, interessant, intel·lectual, amb una ànima fosca. El monstre és al revés. Sí, sí. És un monstruós amb una ànima bonica. En fi, aquest joc jo crec que està massa sorprallat a la pel·lícula, però tornem al que estava dient l'Alba. No li ha agradat gens Ryan Murphy?
Una cosa que ja ha quedat molt cara en aquesta taula. Coincideixo plenament, crec que vaig dir bàsicament una mica el mateix que l'Alba, o sigui, és que coincideixo plenament. Jo crec que comença a ser problemàtic, Monstros. Sí, sí, sí. Crec que Netflix, si s'hauria de replantejar... Sí, sí, no ha valorat una mica... Sí, sí, totalment. Crec que és tòxic. Hermanos Menéndez, Jeffrey Dahmer...
I ara, com es deia, Ed Gein, el Jeffrey Dahmer. Hi ha un documental molt bo a Netflix sobre ell. El que és problemàtic també és que és molt seguit. No dona respir. Estem saturats d'aquest tipus d'històries, a més explicades des de la perspectiva que deia...
que estàs la més macabra de totes les que ha fet, o sigui, claríssimament, com deia ella, que era porno, és macabra, és grotesca, hi ha necrofília, o sigui, i tot disfressat de misticisme, una mica. No, no, no, no, com diu el Víctor, no. Una altra sèrie que potser no s'hauria d'estrenar, ja hauria d'estar un calaix, ja portem diverses raons i sèries diferents d'això.
De l'Esto Fas, temporada 2. A mi m'ha sorprès. La veritat és que a mi la primera temporada em va agradar, però jo no estava molt pujat al carro del fenomen. Jo tampoc. Vaig deixar que em passés per davant. A mi m'agradava, té un capítol, el cinquè crec que era molt espectacular, jo crec que ja històric, etcètera, però no vaig estar muntat al fenomen i aquesta segona temporada no n'ha parlat ningú.
És que és una sèrie que veu, òbviament, del fenomen del videojoc i és literalment el videojoc. Llavors, hi ha un punt que la primera va atrapar molt, a la segona hi ha un gir de guió que forma part de la història del videojoc, que és molt bèstia. És molt bèstia, que ho canvia tot. I és normal que després et caigui, perquè és molt complicat mantenir l'eufòria o mantenir aquell nivell d'impacte. El pes del que m'agrada.
durant els capítols que queda més de mitja temporada per endavant. Jo entenc la decepció
Però alhora em sembla que és una decepció que ve donada pel moment que hi ha el cliffhanger i pel moment que hi ha el gir de guió, que com a espectador t'exigeix dir, vale, un moment, ara això baixarà i m'explicaran... Però crec que és una sèrie que està molt ben tramada i que crec que tindrà diverses temporades i no de sabrà. Jo crec que es recuperarà. No de sabrà, o sigui, jo crec que és una sèrie que serà d'aquelles de llarg recorregut. No...
No la deixaria morta ja, no la mataria perquè... I hi ha sèries que passen i no és necessàriament dolent. Recordem Homeland, no?, per exemple. Sí, set temporades. No, sí, sí, vull dir, allò que hi ha un cataclisme a nivell de personatge, diguéssim, que dius, hòstia, que ja diu...
jo ja no la continuo, perquè a mi el que m'agradava era això i tal. T'hi poden oferir altres coses que poden estar, potser no millor, però fins i tot igual, al nivell, no? Jo espero això de la tercera, de l'Àstofas, perquè després del cataclisme aquest hi ha un capítol flashback molt bonic. Sí, totalment.
Total, artísticament és una sèrie a part potentíssima i el tema que tracta també crec que és prou filosòfic com perquè no només sigui l'adaptació d'un videojoc i no vull menys tenir el videojoc però sí que crec que hi ha un punt que al ser tan fidel a la trama del videojoc tu quan jugues
Hi ha un punt de, no dic que de l'estofàs, a qualsevol videojoc hi ha una immersió que és incomparable al veure el visionat passiu d'una sèrie. Llavors, si la trama és molt semblant a la del videojoc, clar, hi ha un punt de dir, el que passa al segon capítol, si tu estàs jugant i t'està passant allà, dius, bueno, vaig a la següent pantalla i segueixo jugant perquè jo soc part del videojoc. Si passa a una sèrie, dius, vale, i ara què em donaran? Estàs esperant tota l'estona que...
rebre, no? I al videojoc tu estàs creant la història. És diferent, llavors crec que aquí hi ha risc per part dels guionistes i crec que és una sèrie que jo hi confio moltíssim. Li vols recomanar alguna cosa a l'Alba perquè surti d'aquest mal sabor de boca? D'aquest sucat curat fosc, si agafem monstres molt humans, també una fugida cap endavant d'una parella. Recomanarem un... Una sèrie que ja és un clàssic, una sèrie de...
del 2021. Era un spoiler. Ha dit el títol al revés. Creada per... És que he dit monstre. Sí. Estan passant coses raras. Creada per Barry Jenkins. Barry Jenkins. Mític. També Moonlight. Que es diu... Productor d'Aftersun. I es diu El Ferrocarril Subterrani.
Bona nit. Bona nit.
El que més m'agrada d'aquesta sèrie és que... Aquest so de violí. Aquest violí. És que fa bé una cosa que estàvem parlant gairebé durant tot aquest programa, que és... 229 programes. Explico una història molt dura i no deixo de banda poder explicar-la des d'una proposta estètica excel·lent.
I aquesta proposta estètica excel·lent no tapa la profunditat d'allò que vull explicar, que en aquest cas és tota l'etapa segle XIX d'esclavisme brutal als Estats Units i explica aquesta història que allà als Estats Units és una fàbula.
molt coneguda, que de fet ve d'un llibre que es diu també El ferrocarril subterrani, i és que els afrodescendents que cultivaven el cotó als estats del sud, hi havia una llegenda que hi havia un tren...
que per les nits, un tren que estava com amagat, un tren fantasma, que per les nits passava i t'alliberava del sud per portar-te als estats del nord, que eren molt més oberts en polítiques d'esclavitud, com a ciutats com Chicago. I és la història d'aquesta fugida cap al nord de la protagonista.
i que ens va encongir el cor a tots. És una sèrie molt dura. I fa molta por. Pateixes molt. Hi ha un personatge... Va ser del millor de l'any, quan va ser aquesta sèrie. Top 3 a gairebé totes les llistes del món, amb un Joel Edgerton que fa una por en aquesta sèrie espectacular. Increïble.
que ara fa una pel·lícula molt maca a Netflix que es diu Suenyes de tren, justament. Mira, Ferrocarril Subterrani i Suenyes de tren. En casillat, eh, una mica? Sí, una mica. Joel Edgeton Renfe. Amb el món ferroviari. Es diu Renfe de segon cognom. Te la recomano moltíssim, el Ferrocarril Subterrani a un Amazon original raríssim, perquè Amazon... L'època en què Amazon feia qualitat.
Ens porta l'equip cap allà i no sabem on estem. The Boys tornarà l'any que ve. És una bona notícia, però la tens sencera. 10 capítols, cada capítol és una pel·li. Perfecte. Per tu. Fantàstic. Doncs vinga, més cagades d'avui. La Tatiana ens envia la seva pitjor... Bé, bastantes sèries. No es queda en una, eh? N'hi ha un reguitzell. Millor, millor.
Hola, sèries i lectors, soc la Tatiana de Barcelona i a veure, les sèries més trunyos d'aquest any, tinc aquí una llisteta, com ja sabeu que he trucat altres vegades, a mi hi ha sèries que me les miro així com mentre cuino i així.
d'aquestes de les dolentes he pogut rescatar una que va ser que va recomanar la Sílvia que era la nòvia que mira que encara era dolentota però me la vaig poder empassar però després hi ha unes que ni cuinant o sigui
tremebundes, horroroses. La primera, la del búnquer de los villanarios, menuda mierdaca. O sigui, no vaig poder ni passar ni el primer capítol. Em va semblar molt, molt, molt dolenta.
entrepeners jo no he pogut em feia una vergonya italiana bastant tremenda no puc, trobo que actuen malament no sé, i mira que ells m'agraden a YouTube i tal però no he pogut després
La del Rabino aquella, la del Novo Day One's Dish, o sigui, infumable. No es pot, és que no es pot ni per dormir. Fatal, aquesta temporada. I després... Bueno, una altra que deia la Sílvia, la del verano que m'enamoré, mare de Déu, o sigui, valla relació tòxica, penya xunga, és que ni per reir-se valia allò.
Fatal, també. I una que m'ha fet pena que no m'agradés va ser La casa nostra. Em fa bastant vergonyeta, Liana. No he pogut, tampoc, eh? Ni un parell de capítols. Em sabia greu perquè tenia bona pinta.
Però no, no, no he pogut. Vinga, doncs això, una abraçada. Passem amb l'anxa d'aquest tema. Que si hem pogut posar una altra cançó, potser. Anem cap a altres coses. Que la gent digui el que vulgui, clar. M'ha encantat com ha rebatejat el refugio també com el búnquer de les miliàries. Vaya puta merda! Tot seguit, tot seguit, tot seguit.
Efectivament, tot seguit, sense poc o pes diminutius ni res. M'ho he passat molt bé amb aquesta nota. Jo també. De fet, la Tatiana ens ha fet ja diverses notes durant l'any. És una oient que mira exactament el mateix que veu la Sílvia. Sí. Animes bessones, ho he dit moltes vegades. Molt semblant. Crec que us heu de conèixer en algun moment. Sí, sí, jo també. Hem de crear aquest matge amb la Tatiana i la Sil. Ara, ella cuina molt veient sèries, que ja ens ho ha dit altres vegades, que deu fer mentre escolta el Series Elector. Sí.
Sí, sí, sí. Ho resumiria totes les sèries que ha dit la Tatiana, la resumiria amb un dels títols que ha dit que és Nadie quiere esto. Nobody wants this. Quina llàstima, perquè té una primera temporada meravellosa, Nadie quiere esto.
A Netflix també. Sí, a Netflix. I aquesta segona entrega, dius, exactament el que diu, no hi ha per on agafar-la. Vol ser més del mateix, però és que ni això arriba. Sense parlar que un dels personatges secundaris es menja la protagonista amb patates, que és la nòvia del germà gran de Succession. Ara no sé com es diu aquesta actriu.
La teniu al cap, la que es casa amb el germà... És sensacional, aquesta actriu. Res, lo que salvo de... L'actriu que fa d'actriu a Succession. Exacte. Exactament. És l'únic que salvo d'aquesta sèrie. A veure, amb aquest reguitzell carro de cagades, jo li diria que t'oblidis de tot el que ens has dit i entris en un bàlsam, en un oasi de sèrie que és Sou l'Oc Marianne.
You've all heard my song, Susanne. I've got the man who wrote that great song. Leonard Cohen.
Som l'Almarian, aquesta veu que escoltem és la d'Àlex Wolff, l'actor britànic fent de Leonard Cohen, i que explica la història en què Leonard Cohen va decidir, bàsicament, posar tots els diners que tenia en aquell moment, quan tenia 26 anys, abandonant la fàbrica textil on treballava, per anar a Hydra, aquesta illa grega,
a dedicar-se a escriure i a canviar una mica... Escriure i... Canviar totalment la vida que portava... La contemplació. A Londres i dedicar-se a escriure i a compondre i a conèixer Marian, que és la protagonista d'aquesta cançó mitiquíssima de Leonard Cohen. És una sèrie...
preciosa, lenta en el bon sentit, és a dir, és una sèrie que es cuina a foc lent, però que agraeixes aquesta cadència perquè la química entre els dos personatges, entre Marianne i Leonard Cohen, és brutal. També, si t'agrada, doncs això, el món de la música, la història de la música, és una sèrie on t'hi pots recrear també una mica com a mal-home, perquè apareixen personatges com Lurrit, Nico de Velvet Underground...
apareixen escenaris d'aquella època molt mítics com Chelsea Hotel, per exemple, Andy Warhol. És a dir, és una sèrie que abraça la cultura pop d'aquell moment i també destaca un moment de la vida de Leonard Cohen que no tothom coneix, que va ser clau per entendre l'artista que va venir després i que tants anys ens ha encantat amb la seva música.
i que està molt bé recordar aquest personatge des d'aquest punt de vista, des d'aquest moment històric on ell va decidir abandonar-ho tot i anar-se'n a Grècia, a una illa on no només estava ell, sinó que també hi havia altres escriptors i que també surten a la sèrie, com Charmian Clift, interpretat per Anna Torf de Fringe, o sigui, és una meravella de sèrie que la gaudiràs moltíssim. Perfecte, doncs vinga, més mandanga que ens n'han enviat i aquí ens l'envia un amic de la casa.
Què tal, Series Selector i amants de les sèries? Sóc l'Alfons Gorina, de l'Spin-off, i si m'hagués de mullar amb quina és la pitjor sèrie de l'any, vaja, no dubtaria ni un moment, perquè de totes les que he començat, l'única que he tingut ganes de deixar immediatament
i de la que no penso mirar la segona temporada és Chad Powers, la sèrie protagonitzada pel Glenn Powell. M'ha semblat una comèdia anacrònica, totalment desfassada, jugant encara amb pròtesis de maquillatge i perruques i veus impostades, en fi, no sé, una cosa com superantiga i ridícula i que, a més a més, de tant en tant, a sobre intenta ser com seriosa i no hi ha manera d'aprendre-te-la seriosament. Crec que el Glenn Powell pot triar coses millors a fer,
però vaig llegir que potser era perquè era un tema contractual d'una cosa que ja havia signat quan no era tan famós, però resulta que l'han renovat una segona temporada, cosa que escapa totalment a la meva comprensió. Vaja, no m'hi trobaran a la segona temporada de Chad Powers. Son, it's time to face it. Your football career is over. Is this one problem, dad? I'm not done with football.
A veure, a veure. Chat powers, chat powers. Jo la veritat és que l'he vista perquè ens ho ha dit l'Alfons i no l'havia ni tenint controlada. Sabia que s'havia fet aquesta adaptació que la comparava una mica amb Ted Lasso perquè basava en un sketch que havia sortit ahir espinent, doncs això l'havien convertit en allargat en sèrie, però és que realment...
No s'aguanta per enlloc? Ens ho explicava ell, aquest quàrter va cancel·lat per ser un absolut imbècil. Cancel·lat per imbècil, veus? Com t'agrada a tu, sí?
I de sobte dius, però jo ara per què he d'empatitzar amb aquest imbècil a que tingui com una nova carrera? I de sobte el seu pare es dedica a fer les pròtesis de tots els grans pel·lis i per això es pot com maquillar i disfressar i... És una mica odiós, no? És una mica senyora d'Obtfire, però trasnotxada. O sigui que, mira, sèries bones d'esports. Aquest any s'estat estic amb l'Owen Wilson sobre el món del golf, que està molt bé a Apple TV. Una clàssica que sempre hem reivindicat molt, que és home ground, el futbol amb aquella entrenadora, diguéssim...
de futbol femení, que després va entrenar un equip masculí a Noruega, que ja no està cap a plataforma, la va tenir filmant. Llàstima, sí. I aquesta ja sé que l'ha vista, perquè Winning Time i ells sent fan dels Lakers. L'ha vista, perquè n'hem parlat. Però sèrie boníssima sobre el món d'esport. I fatalment cancel·lada, va ser horrible. Sí, sí, sí. Vinga, Sílvia, última cagada que ens diuen per aquí.
Doncs ens la fa arribar l'Ignasi. Hola, amics del Sèrie Selector. Mireu, una de les sèries que no m'ha agradat, tot i que inicialment em van dir que estava bé i realment el primer episodi em va enganxar i després la vaig continuar, és Indomable, aquella sèrie amb l'Erik Banna que passa en un parc de Josemat, que ell és un guarda forestal i...
ha d'investigar un crim. Bé, no em va agradar bàsicament perquè les situacions límits que es produeixen de cop i volta les resolen molt patillerament. A última hora apareix no sé qui que salva el protagonista o al revés. I després que cada vegada era més previsible. Cada episodi era més previsible i ja podíem endevinar el que passava.
I segona sèrie, que ara direu, potser no és de les pitjors, però a mi no m'ha agradat i no em va entrar gens, perquè sé que ha estat ben valorada, és Paradise. Aquella història de ciència-ficció, distopia i cosa política que passa a partir de l'assassinat en el president dels Estats Units. Vaig aguantar, em sembla que el primer pis i mig, i després ho vaig deixar perquè no em va atrapar. I em van animar a continuar, però no em va atrapar, ho sento.
Aquest és el meu balanç del 2025. Apa, bones festes!
Indomable, o sigui, 100% d'acord, quan ha de passar alguna cosa, tu ja saps què passarà. I després, una altra cosa, o sigui, si tu tens un actor com Sam Neill, posar-lo de secundari, un objecte decoratiu no serà, oi?
Mare de decisió, mare de decisió. A veure, per favor, que ja saps el final des del primer capítol. Total. Mare de Déu. I Paradaïs, que Baradaïs l'ha posat com de lo millor de l'any. Sí. I està bé perquè això és supersobjectiu. Surt a diverses llistes, eh? Sí, sí, sí. És polèmica. Bé, és una sèrie que té un gir de guió molt important al final del primer capítol. Ell diu que va aguantar un capítol i mig. M'assembla excessiu, Ignasi, jo crec que...
Insistint com aquella persona que et va insistir que aguanta una mica més. Perquè en un capítol i mig no arribes a saber de què va exactament la història. Què coi està passant? És veritat que el primer capítol és molt bèstia. El primer capítol, el gir, és molt bèstia. I jo penso que està molt bé. Aquest gir està molt bé. I com evoluciona? Doncs és una altra sèrie. O sigui, és la sèrie...
te presenten una sèrie. La mires i dius, ui, m'interessa molt, hòstia, el president dels Estats Units i el seu guardaespatlles. Pumba, gir de guió. Pumba, no definirem el Pumba. Timón i Pumba. Vinga, ràpid, Sil. Doncs res, en un to molt diferent, però que té a veure amb Paradise, si la mires una mica més, li recomanaré Silo, que és una sèrie sobre un futur post-apocalíptic, que està a Peltí. Boníssima.
Vinga, cagada acabada. Fins aquí el sèrie selector número 229. També agrair que per Twitter i Blue Sky la Maria Isabel Vergara es queixava de la xica de nieve segona parte. I la Carme Kerr també està amb mi, totes les de la lei fatal. Estem tots amb tu. No va passar d'un capítol. I la segona, que també descarta, és la jueza Lewis. Fins aquí les seves cagades.
L'equip que faig possible aquest programa, a part de tots vosaltres vients, està format per la Sílvia Comet, Carles Perelló, Beto Martínez, i us parla Víctor Sala, el control tècnic Fede Serra Malera i Jaim Mariner, a les xarxes socials Marc Terrodó. Ens escoltem la setmana que ve. Sí, la setmana que ve. Cuideu-vos. Adeu, adeu.
Fins demà!
Catalunya Ràdio, per unes festes plenes d'entusiasme. Catalunya Ràdio us desitja bones festes.
Bona tarda, us informa Manel Alí.