Aquí i ara comença El Refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugeros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al Refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem
amb vosaltres, aquí al 98.1 FM, Ràdio d'Esvern, avui dimarts 29 de juliol del 2025.
Arrenquem amb l'Espai d'Actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal.
Tot seguint la càpsula, la cançó destacada del dia, i avui també tindrem una entrevista molt especial.
Parlarem amb Jordi Grangel, de Grangel Estudio, i de la nova exposició que podeu veure a la Casa Seat fins al 4 de setembre.
A la primera hora seguirem parlant amb el nostre estimat Jordi Clavero,
que ens visita cada dimarts per parlar de vins a l'espai El Món del Vi.
I a la segona, avui parlarem de cuina, a Manapobeda de Fudis,
on farem una recapitulació de tots els capítols d'aquesta temporada.
Recopilarem els millors moments i acabarem el programa d'avui parlant de videojocs
amb el nostre gran amic i company Américo,
que ja sabeu que al llarg d'aquesta temporada ha sigut el responsable de l'espai de videojocs del programa.
Sigueu benvinguts i benvingudes una tarda més al Refugi.
Avui dimarts, com dèiem, programa molt etapaït,
i demà dimecres pregó de Festa Major en directe aquí a Ràdio d'Esvern,
amb el Refugi i amb l'equip de l'emissora.
Comencem, avui, però, aquest programa previ a les festes majors de Sant Jus.
Benvinguts!
Comencem parlant dels morts a Gaza,
que superen els 60.000 des de l'inici de la guerra.
Més de 1.000 a les cues de la fam.
L'ofensiva militar israeliana, en resposta a l'atac a Hamas del 7 d'octubre del 2023,
ha provocat ja més de 60.000 morts a Gaza.
L'atac de la milícia palestina territori israelià va provocar la mort de vora 1.200 persones.
Segons el balanç que diàriament fa el Ministeri de Sanitat de Gaza,
gestionat per Hamas, 60.034 persones han mort a la Franja
i 145.870 han resultat ferides fins al 28 de juliol d'aquest mateix any.
Aquesta xifra significa que a vora el 2,8% de la població de la Franja
ha mort des de l'inici de la campanya militar d'Israel.
Seguim amb més notícies, passem a parlar d'esports.
Avui també volem parlar-vos de Marc-André Tere Stegen,
que ha estat intervingut satisfactòriament dels seus problemes lumbars.
Així comença el comunicat difós pel Futbol Club Barcelona
sobre l'operació a què s'ha sotmès el capità aquest dimarts
al Centre Esports Clínic Bordeaux-Merignac.
L'alemany ha confiat en les mans de la doctora francesa Amélie Legisler,
en aquest cas, per acabar d'una vegada amb les molèsties a l'esquena.
Però la nota remarca que el procés ha estat supervisat
pels mèdics del club, com marquen els protocols.
En concret, seria el doctor del filial de la secció de bàsquet,
Ignasi Moix, qui s'hauria desplaçat a Bordeus.
Segons va poder saber també el mitjà de comunicació Esport 3,
els metges del Barça i diversos especialistes calculen
que tractant-se d'una lesió reincident i una zona operada,
el temps de recuperació estarà entre 4 i 5 mesos.
I acabem parlant del temps abans d'abordar les notícies municipals.
Us volem parlar del temps que continuarà sense grans canvis avui dimarts,
però sí amb petites novetats.
El Mestral i la Tramuntana perdran pistonada durant unes hores,
mentre que entrarà aire lleugerament més fred
per les capes altes atmosfèriques.
La temperatura estarà un dia més per sota de l'habitual
en aquesta època de l'any.
I dimecres es repetirà la dinàmica del temps
després d'una matinada de xàfecs.
Potser també a l'inici del matí pel litoral central
tindrem hores de treva fins al creixement de nubulades de tarda
amb alguns xàfecs dispersos pel nord-est.
I ara sí parlem d'altres qüestions a nivell municipal.
La Geocees de Festa Major 2025 va començar ahir a les 8 del vespre
amb la primera pista que portava fins al Turó Rodó.
L'equip groc va ser el primer a trobar la capsa
i sumar el primer punt de la competició.
Aquest matí a les 11 s'ha activat la segona pista
amb la capsa amagada a la plaça Mireia.
I en aquest cas han estat els blaus qui s'han endut el premi.
Per tant, el recompte provisional de les Geocees
és de blaus 1, grocs 1.
L'equip que acumuli més troballes al llarg de la setmana
obtindrà un punt per a la competició general de Festa Major.
I acabem parlant del col·lectiu de música electrònica
de Sant Just d'Esvern, el club,
que organitza per segon any consecutiu
la nit de Festa Electrònica de la Festa Major.
Aquest dilluns 4 d'agost,
després de l'èxit inesperat de l'any passat a Camp Freixas.
Enguany, la Festa Estratllada de Ganji Nesta,
un espai que consideren idoni per a actes musicals i culturals.
I acabem repassant l'efemèride del dia.
Avui, 29 de juliol,
celebra popularment el conegut Dia Internacional del Mal d'Amors.
Sabeu això que quan estem tristos per una ruptura
o per alguna coseta d'amor,
doncs avui és el Dia Internacional d'aquest Mal d'Amors.
Vinga, va, seguim amb més cosetes, seguim avançant,
marxem a l'espai musical del programa.
I seguim amb més qüestions.
Ara marxem a l'espai musical del programa La Càpsula,
un espai que repassa les millors cançons que s'han fet mai.
Avui volem posar una que ens agrada especialment,
és catalana, és del grup Pets,
i això és el seu bon dia.
La vella Montserrat desperta el barri a cops d'escombra tot cantant.
Les primeres persianes sobre el feixugues pedallant.
Rere el vidre entelat, el cop patés segura que no era penal,
i és que es fa la conversa, igual tot el sucre del tallat.
Bon dia, ningú ho ha demanat,
però fa bon dia,
que amb uns mescals un sol ben insolent,
il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.
El vell mig de la plaça,
la peixatera,
pren paciència amb la consol,
que remuda ens regala,
grans gafarades del que vol.
i el padrí reposant,
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall,
i amb les quares preguntant,
quants dies més té de regar.
Bon dia,
ningú ho ha demanat,
però fa bon dia,
que amb uns mescals un sol ben insolent,
que il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.
Nens, disclan, olor i xundegar,
veïnes que un cop has passat em critiquen,
gent en sant, la brossa d'amagat,
i un retardat que amb un esborreta se't mira i diu
Bon dia!
Bon dia!
Ningú m'ha demanat,
però fa bon dia,
que amb uns mescals un sol ben insolent,
que il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.
Bon dia!
Ningú m'ha decidit,
però fa un gran dia,
que amb uns mescals un sol ben insolent,
que il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.
I fa bon dia!
I fa bon dia!
I fa bon dia!
El Refugi,
el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Doncs avui estem amb en Jordi Grangel,
aquí a la Casa Seat,
on per unes setmanes la màgia del seu estudi
està envoltant les parets
i està envoltant tots els espais de la Casa Seat.
Jordi, bona tarda, com estàs?
Hola a tothom, molt bé, perfecte, encantat.
Explica'ns una mica,
què podem trobar aquests dies a la Casa Seat d'aquí a Barcelona?
Doncs a la Casa Seat podem trobar una de les més grans exposicions
que ha fet l'estudi Grangel celebrant també aquests 40 anys de trajectòria
que portem com a il·lustradors quan anem a començar fent còmic i il·lustració
i també reflexa, sobretot, l'etapa en què ja anem a començar a treballar
pel cinema i el metratge d'animació.
Durant tot aquest procés,
amb què et quedaries en aquests 40 anys?
Quin és l'aprenentatge que heu fet durant aquests 40 anys d'història?
Bé, tot ha estat positiu.
De fet, si nosaltres no haguéssim començat
en un principi treballant fent còmic i il·lustració,
no ens hauria donat lloc a poder treballar
a les grans produccions de cinema.
Sobretot tenint en compte que la nostra tasca
és fer el desenvolupament visual de la pel·lícula
que pot comprendre, segons el client,
ens poden demanar que fem els personatges per la pel·lícula
creats, dissenyats a mà
o ens pot demanar també que creem els fondos per la pel·lícula.
Llavors ja estem tocant dos departaments de la preproducció,
que seria el Departament de Disseny de Personatges,
per un costat,
i l'altre és el Departament d'Art.
Clar, també veiem per aquí, no?,
inclús les tipografies,
tot això també ho heu tocat,
ho heu treballat el tema de les tipografies
per les lletres, per les pel·lícules,
tot això també ha format part de la vostra feina.
Sí, exacte.
De fet, tenim el nostre company, el Carles Burgess,
ja ens coneixem també des de fa 40 anys
quan treballàvem en còmic o il·lustració,
i ell ha treballat sempre de manera tradicional.
És un calígraf que treballa a mà,
fa el primer esbós en llapis,
i l'acabat és un entintat amb pinjell o amb pluma
i amb tinta tradicional.
l'anem a adaptar de principi,
perquè ens servia molt amb les entregues que fèiem,
que ja no depenien d'una persona, d'un dissenyador,
sinó que hi havia un petit grup de gent
treballant en aquestes entregues,
i de fet els clients de seguida es van fixar,
i ens van demanar de seguida
que aquell senyor podia també desenvolupar
el títol final per les pel·lícules.
Llavors ja era habitual que quan ens trucàvem,
aquest equip, que som l'equip principal de Gran Que L'Estudio,
ja derivés en diverses feines,
disseny de personatges, disseny de fondos,
disseny de cal·ligrafies.
Parlàvem d'aquests inicis amb el còmic, amb l'il·lustració.
Com va ser el sal a Hollywood?
Com va ser el sal aquell de
comencem a treballar pels grans, no?
Doncs bé, mira, va vindre una mica
per una percepció que anem a tindre del mercat en aquell moment.
Abans de finals de l'any 89,
que és de fet quan donem el pas en el camp de l'animació,
a Barcelona, també a Madrid,
hi havia moltes agències que feien el típic còmic
que sortia en els quioscos
i hi havia feina abundant.
Però què va passar llavors?
L'arribada dels primers ordinadors,
sobretot també l'arribada del videojoc,
aquest que anàvem a jugar a la maquineta,
que posàvem la moneda
i estàvem tot el dia jugant als marcianitos, no?
Que en diuen.
I tot això ja vèiem que anava a provocar un decliu
en el que era la venda de revistes al quiosc, no?
A més, també anem a tindre la mala sort
que el millor per a un il·lustrador
era firmar amb la teva firma, no?
I fer còmic propi
i ens anem a animar
i just quan sortim amb l'editorial Bruguera,
que era una de les potents,
l'editorial s'enfonsa.
Sí, sí, va sortir la primera publicació
i a la setmana l'editorial...
Bueno, ja no sabíem si era culpa nostra,
si anem a gafes, si no,
però el fet és que sí que anem a dir
bueno, doncs potser
ara que tenim coneixement il·lustratiu
i ja tenim consideració a Réu
perquè treballàvem per diversos països d'Europa,
anem a fer una visita a Londres
i fem alguna cosa d'animació
perquè també érem apassionats de l'animació.
Abans d'això, el Carles el que fa és anar a una escola,
avui en dia hi ha moltes,
era la primera que hi havia a Barcelona
en aquells anys, que es deia Crea Tècnia,
ja no existeix,
però va fer un curs d'animació
i amb tot el currículum que teníem de la gent de l'estudi
va viatjar fins a Londres
i allà va tindre la sort de trobar un abacant
amb una de les companyies que era d'en Steven Spielberg,
Amblimation, en la que feia animació,
que ho produïen amb una altra gran productora
que era Universal.
Llavors,
arriba el Carles,
i ara del que fem hi ha una abacant
i es queda cinc anys.
Mentre aquí ens anem posant al dia
amb el que era el tema d'animació
i tot just va tornar,
anem a començar a treballar tot l'estudi,
ja amb la DreamWorks.
Clar, nosaltres ara,
per arribar on estem,
que estem en una zona de la Casa Seat
on podem estar tranquils,
xerrant amb unes butaques,
aquí amb el sol de Barcelona
que també ens il·lumina.
Hem passat per un espai
que hi havia tot de portades de diaris,
fotografies,
i hi havia dues coses que m'han sorprès,
per una banda,
un titular que deia
l'amic català de Spielberg,
que a mi això em sembla molt graciós
i molt bonic també alhora,
i per l'altra banda una fotografia amb Tim Burton.
Clar,
tot això,
vosaltres us deu d'un pli d'orgull, no?
Bé, aviam, per supost, no?
Treballar amb els més grans
sempre és un luxe.
Però també hi ha molta exigència, m'imagino, no?
Bé, d'altra banda,
és una mica el que anava a dir, aviam.
Tots aquests cineastes
es colleixen molt bé els seus equips,
o sigui que realment
també deleguen molt,
o sigui, realment ells pensen en el producte,
es fixen molt en el guió,
després dirigeixen, no?
Però no tots tenen dots
com per fer disseny de personatges i d'a més.
En Tim Burton podria,
ell és un gran il·lustrador,
però tampoc té el temps, no?,
per posar 10 hores diàries
durant 3 anys,
que és el que anem a estar treballant
per fer possible
els personatges en aquesta pel·lícula.
Hi ha hagut més,
hi ha hagut el Guillermo del Toro,
el Riley Scott,
també ens truca
per la pel·lícula Gladiator,
l'Idiator,
sabent que a DreamWorks Animation,
és DreamWorks també,
el Riley Scott,
però és d'acció real,
i sabia que a DreamWorks Animation
hi havia un treballador de Barcelona,
el Carles Burgess,
que feia títols
i li va demanar també
que fes el títol de la pel·lícula.
I després també anomenar
que no són coneguts
pel públic en general,
però han treballat
amb més de 50 directors,
o sigui que realment
hi ha molt de talent
que no es coneix,
que no citarem
perquè són 50.
Doncs,
per anar tancant una mica
aquesta entrevista,
ho farem també
en un dels últims espais
que visites
quan estàs a la Casa Seat,
puges a dalt,
a la segona planta,
després d'haver vist
tota la primera planta
que és fascinant,
des de les feines primerenques
fins a les últimes
que heu fet,
i arribes a dalt
i et trobes amb el Cat,
que és un personatge
superemotiu,
superemblemàtic,
amb el poc temps de vida
que té,
que s'ha guanyat
la confiança de tots,
perquè també ha deixat
un Barça
amb molts títols,
un Barça campió,
que va ser per a vosaltres
que us vinguessin
des de Can Barça
i us diguessin
ei,
hem de fer
la mascota del Barça.
Bé,
doncs què t'he de dir?
Nosaltres,
jo,
ara ja he canviat
de lloc,
però fins fa un any
vivia
a menys d'un quilòmetre
de l'estadi,
vull dir que
quan marcaven gol
i hi havia
les 70.000 persones,
me n'entrava perfectament,
a més la família
tota era del Barça,
a mi m'he d'acord
a l'època del Johan Cruyff
quan entrenaven
a l'estadi,
ara
entrenen
abans al miniestadi
o ara van al Johan Cruyff,
però abans
s'entrenava
al camp principal
i no tenia
ni menys de sis anys
i la meva àvia
ja em portava
a veure el Johan Cruyff,
vull dir,
que realment
el fet de treballar
pel Barça
era inesperat,
encara que hem fet
treballs per publicitat,
però no esperàvem
que el Barça
ens truqués
per fer aquest encàrrec
i també ha estat
algú emotiu
i especial,
a part d'una responsabilitat
extra
siguem del Barça,
no?
O sigui,
com ho fem
per fer-ho
el millor possible.
Jo crec que ho heu aconseguit,
és una mascota
que és entranyable,
que tothom
se l'està sentint seva
i de moment,
el que dèiem,
està recollint
també molts èxits,
tant en categoria masculina
com en femenina,
per tant,
llarga vida el CAT,
no?
Doncs sí,
és una mascota
que està sent
molt estimada,
per supost,
també té molt a veure
amb la gent
del Barça Identity
que ens fan
l'encàrrec,
però també
li fan,
li donen la vida
i la personalitat,
nosaltres en aquest cas
només
anem a donar
una imatge
i també
unes premeses
de com el vèiem,
però són ells
que fan tota aquesta
tasca tan estupenda
perquè està sent
un superèxit
el CAT.
Totalment,
totalment.
Doncs,
per anar
tancant en Jordi,
moltíssimes gràcies
per atendre'ns,
per dedicar-nos
a aquesta estoneta
aquí a la Casa Seat
per poder xerrar
i explicar-nos
una miqueta
tot plegat
i res,
per la gent
que ens estigui
escoltant,
convida'ls també
a que visitin
l'exposició.
Jo us diria a tothom
que l'entrada
és gratuïta,
no teniu que fer
cap mena de tràmit
per internet
per poder vindre,
simplement us passeu
per aquí,
al Passeig de Gràcia
Diagonal
i entreu directament
que d'alguna manera
és com
el fet de fer
aquesta exposició
que és de la més important
sobretot
en nombre d'originals
és com
tancar un cercle,
anem a començar
a Barcelona,
no estem acabats
perquè encara treballem
en producció
però després de 40 anys
tornem a fer exposició
la primera gran exposició
que s'ha fet aquí,
una de les més grans
i que si us agrada
el cinema d'animació,
aquí està l'essència
del cinema,
així que us convido
que passeu a tothom.
Jordi Grangel,
moltíssimes gràcies
per atendre'ns,
visca el cinema
i visca el dibuix.
Molt bé,
gràcies a tothom.
Adéu.
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Hola, sóc la Mireia Belmonte.
En la natació,
la velocitat és clau
i també ho és
per salvar una vida.
Davant l'ictus,
trucar ràpid al 112
és fonamental.
Si notes un canvi brusk
en una persona,
com ara,
pèrdua de força
a una banda del cos,
canvis en la parla
o en l'angès de la cara,
truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus,
truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya
Sabies que el teu municipi
tens el servei d'en bici?
Bicicletes 100% elèctriques
per connectar amb el transport públic
i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible
pels 15 municipis
de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé,
millor en bici.
Dóna't d'alta ara
amb bici.cat
Ràdio d'Esperma
98.1
El Refugi
El magasin de tardes
de Ràdio d'Esperma
I avui estem ja a punt
de desar les copes
per aquesta temporada
perquè ja sabeu que pleguem,
ens anem de vacances,
vacances molt desitjades,
però també les coses com són.
Us trobarem molt a faltar
a vosaltres, oients,
i també als nostres col·laboradors.
Saludem ara en Jordi Clavero,
el nostre anòleg
de capçalera.
Jordi, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Com va tot?
Bé, bé, tranquil·let.
Sí, l'estiu bé?
Sí, sí, sí.
Amb ganes, no?
De començar,
diguéssim,
el mes de les vacances.
Jo us estimo molt.
Us estimo molt,
però jo necessito
desconnectar una mica també.
Perquè la meva petita neurona,
perquè només em queda una ja,
després de tants anys fent ràdio,
només em queda una neurona
i està ja al límit.
Ja no pot absorbir més informació.
perquè pensa,
són dues hores de programa cada dia,
són cinc dies a la setmana,
estem parlant de deu hores a la setmana,
en les que el meu cervell ja s'està,
la memòria,
la memòria interna del meu cervell
s'està esgotant,
haurem de posar una memòria externa ràpidament.
Un ram.
Una memòria ram.
Però no,
de moment el que farem serà descansar uns dies,
que crec que ens anirà bé,
i al setembre tornem amb les piles carregades.
Però avui em penso que el programa de Vins del Món,
aquesta tarda,
marxarem cap a unes illes,
oi, Jordi?
Sí, sí.
Jo et porto un usubé,
ja que dèiem això de les memòries.
Vinga, va, USB.
I aquí tinc tota la informació de les illes
que anem a veure ara.
Sí.
Que aquestes illes,
tenen una mica aquesta gent
que viu despreocupada,
que viu tranquil·lament,
que l'estrès ja no està treballant.
Està més tranquil·leta, saps?
Ja ha acabat la jornada oral.
Però també perquè aquestes illes
van d'una altra manera.
Molt bé.
Has estat algun cop?
A les Canàries?
Sí, a les Canàries.
Ah, no podíem dir en Canàries.
No, no, podies dir.
Ah, ja ho podíem dir.
He estat, sí, a Palma de Gran Canària.
No.
Palma de Gran Canària?
No.
A Gran Canària?
A Gran Canària.
A Gran Canària.
Marxem?
Comencem el viatge?
Sí.
Doncs vinga, som-hi.
I, comencem el viatge de la canària de la canària de la canària de la canària de la canària.
Ens hem posat avui, amb la música que tocava, aquest is de les Canàries, que és la típica cançó de Verbena de Pueblo.
És a dir, que si aquest estiu aneu per Poblets de Catalunya, estic convençut que aquesta cançó, algun d'aquests grups verbeneros us l'acabarà cantant.
Bé, jo mai l'havia escoltat, eh?
Amb aquest estribillo, mira l'estribillo.
El corazón de lo cuantier
Islas Canàries
Islas Canàries
No? No et sona?
No em sona, eh?
Té un rotllo...
Deixem dir-te un rotllo molt de...
Molt mexicà.
Una mica, una mica.
Molt de ranchero, molt de...
És una espècie com de passo doble, alguna cosa així...
Bé, no sé el que és, no sé el que és, sincerament.
Bé, no ve, vinga, després d'aquest moment musical,
marxem a parlar de l'origen i la protecció històrica que ofereix les Illes Canàries en termes vinícules.
Sí, perquè l'origen de la cultura vitivinícola de les Illes Canàries, com molts ja deveu sospitar,
va ser gràcies a la corona de Castella, que al segle XV va arribar a les Illes i va importar, va imposar aquesta cultura del vi.
Les pinyes de les Illes Canàries van resistir a la filoxera.
Això es pot dir en pocs indrets del món i això va permetre conservar varietats autòctones que són extintes a la resta del món.
El 2012 es va crear la denominació protegida de les Illes Canàries, que actualment integra totes les set illes productores,
que són Tenirife, la Palma i l'Anfarote i les quatre més que n'hi ha.
Les varietats autòctones, doncs, podríem destacar que trobem 80 varietats úniques,
amb prop de 25 exclusives que no es troben arreu del món.
I les varietats blanques destacades, sobretot quan parlem de les Illes Canàries,
sentireu a dir molt de la Valbacia Volcànica, que és autòctona de l'Anfarote
i es planta amb uns murs de pedra de la illa per protegir-la dels béns al·licis.
I té una separació entre vinya i vinya i això al final dona un fruit molt més concentrat,
amb més qualitat que altres tipus de plantacions i que és bastant singular,
perquè és una manera de plantar que no la trobaries a altres jocs del món i que crida bastant l'atenció.
I si tinguéssim una imatge aquí i li poguéssim mostrar al públic, es quedaria, bueno,
bocabadat amb el que seria la plantació d'aquesta vinya.
També tenim la Listan Blanco, la Mar Majuelo, entre algunes altres més.
També de varietats negres allà i abans, doncs, podem trobar la Listan Negro,
que és la més plantada i és expressiva, amb fruita vermella, espaciada i està usada molt,
es fa servir molt en vins joves de maceració carbònica.
Per entendre'ns d'una manera, aquests vins joves de maceració carbònica serien com el símil aquí del vi novell.
N'has provat algun de vi novell?
Em sona.
O vejolet.
Em sona.
És el vi que es pren normalment cap al novembre i són vins negres que són joves,
que apenes tenen envelliment, que no han tingut la fase de barrica
i serien vins més fàcils de veure, però l'únic que són més àcids, més frescos, saps?
Que són una altra tipologia de vins negres.
Allà estaríem parlant de Listan Negro, seria això.
Sí, aquesta és la varietat d'allà, Listan Negro.
Moltes d'aquestes varietats han canviat el nom del joc d'un proserien,
que era la península ibèrica.
Algunes venen del sud d'Andalucía, altres venen de Galícia i altres venen de Catalunya.
També tindríem la Negra Moi, que és una varietat carnosa, floral, remissent,
o sigui, com el Pinot Noir.
També la Vaso Negro, la Tintilla Castellana i la Virajeo Negro.
El terroir i el clima i l'estil vitímonícola de la zona
es basa bàsicament en aquests sols volcànics
que li donen una concentració mineral i un excel·lent drenatge a les vinyes, al final.
Ajuda bastant.
I també que és un clima mediterrani subtropical,
que en pocs llocs es troba, no?, plantacions de vinya, com en aquest cas.
i també hem de parlar una mica de les vinyes a alçada,
que és un factor que es ve molt a les Illes Canàries,
sobretot a Tenerife, a la part, diria més, a la part sud que a la part nord.
Hi ha vinyes que estan a molta alçada,
ja que allà no gela segons quines alçades,
és molt difícil que geli,
degut al clima que tenen,
i tenen allà vinyes plantades.
Les tenen amb rec,
perquè no plou l'ús suficient a la part sud,
i també donen vins que estan bastant interessants.
Molt bé.
Doncs seguim avançant,
però abans deixa'm que et pregunti una cosa,
perquè tot això ens ho estàs explicant,
perquè tu també ho has viscut, no?
Sí, sí.
Tu has estat allà en un viatge a l'escola,
quan estàs estudiant enologia,
i allà descobreixes tot aquest món vitivinícola
que té les Illes Canàries.
Sí, sí.
Semblava que no fos per tant,
però sí que és per tant,
perquè tenen unes varietats i uns vins
que són bastant icònics,
i també té bastanta història.
Bé, la varietat estrella que he parlat abans,
que es fan amb els vins més ràpid,
i abans seria amb el bacia volcànic,
que seria una dels que m'emporto a casa
i de les que més m'agraden,
ja que es fan els vins secs, minerals,
també es fan alguns dolços,
i també em va agradar molt la lista en blanco,
ja que et fa uns vins frescos,
ja ho hi ha cítrics,
i a l'albillo criollo.
Entre d'altres,
dir-vos que això,
a part d'aquestes que us he comentat,
amb els blancs,
també hi ha alguns negres volcànics
amb molta identitat,
com serien els que fan amb la lista en negro,
que es fan uns vins novells o bejolers,
com en els altres casos.
Com veiem, en aquesta illa es fan vins blancs,
que són suaus i augers,
també alguns vins rossats,
i els vins negres careixen de criança,
no es fan normalment en criança.
També he portat una cançó, Dani.
O sigui, que ens farà una competència,
avui, o com va la cosa?
Sí, sí, no fa falta que la posis tota,
pots posar-la una miqueta.
I per què ens l'has portat, aquesta cançó?
Aquesta cançó es diu,
el cantant es diu Patricio,
i es diu Contando lunares.
I em diràs,
és que Don Patricio és de les illes?
Sí.
Ah, mira.
Exacte.
Muy imaginat.
Forma un conjunt d'artistes
que es diuen en Locoplayà,
bueno, castellanabas.
Ah, sí?
Sí, y está el Don Patricio,
el Bejo,
al que canta May,
que tenen aquest estil urban
i són d'allà de les illes.
I han fet cançons
que ara avui en dia són bastant potents.
Doncs vinga,
amb aquesta música de fons,
aquest Contando lunares de Don Patricio,
passem a parlar de la regulació
i alguna novetat,
perquè des de fa molt poquet
hi ha una novetat que és molt característica
que ara ens comentaràs.
Sí, des de fa poc
es va entrar el 2021
la Deu Peix,
les Deues Cadenàries,
que ha introduït algunes tipologies
com Regional Wines,
Island Wines,
Municipal Wine
i Single Parcel.
I aquesta etiqueta
permet reflectir la singularitat
i l'origen precís del vi,
o sigui, la parcel·la,
el microclima,
el sol,
oferir més informació al consumidor
i més valor als elaboradors locals.
molt bé.
Molt bé,
doncs ara passem a parlar
dels cellers que vas visitar,
perquè aquesta és la gran pregunta,
no?
Sí,
ara passem a la part xula.
Ara passem a la part xula,
tot fins aquí de palla.
Ara anem a parlar del marro,
del que ens interessa.
Sí,
sí.
Vas fer diverses illes,
només vas fer una,
explica'ns una mica,
com va anar la cosa.
Sols vaig fer una,
Tenerife.
Vas anar a Tenerife.
Vam anar a Tenerife,
hem estat per la part nord
i la part sud,
no sé si està a Tenerife.
No he estat a Tenerife.
T'ho recomano.
Gràcies.
T'ho recomano.
Ho faré.
perquè a part la majoria
de viña plantada
a les illes canàries
és a Tenerife.
El 65% del cultiu
està allà.
Val.
I tens el contrast
entre nord i sud,
que es veu molt marcat
amb el clima
i la vegetació que n'hi ha.
Perquè al tenir el Teide
hi ha un efecte foen
que fa que hi hagi
uns núvols a la part nord
que li diuen ells
la panza de burro
i està constantment
provent o omitejant.
I per això anem
a aquest clima subtropical
que dona més vegetació,
més verd,
que es puguin plantar
fins i tot a bucats,
saps?
I a part,
a la part sud
veus una part
com seria,
per posar-te una idea,
l'aragó.
Però l'aragó sec,
saps?
Pràcticament
desèrtic.
Que si no li poses
una mica d'aigua a la vinya
jo no tira.
Ho saps?
Per fer-nos una idea.
I això passa
per l'efecte foen
perquè la muntanya
retén
les precipitacions
i els núvols
a la cara nord
i a la cara sud
en canvi és seca
però seca, seca.
Molt bé,
doncs comentem
aquests cellers
que vas visitar,
un d'ells,
aquest
a l'orotava guanyes.
No sé si ho pronunciu bé.
Sí, sí.
com sigui com sigui,
aquesta la denomines
com una descoberta singular
del Valle de la Orotava.
Sí,
va ser un gran plaer estar-hi allà,
primer de tot.
I el Valle de la Orotava
és el lloc on està,
la denomació,
si heu d'anar a neu
al Valle de la Orotava.
i tenien una tècnica
de viticultura
que es diu
cordó entrenzado
que consistia
en anar
com lligant la vinya
i al final tenien
com unes vinyes
de 6 metres de llargada
o més.
Una barbaritat.
I crec que és una
tècnica
que van portar els portuguesos
si no m'equivoco
i que em va flipar moltíssim.
Que si ho busqueu
al Google Imatges
cordó entrenzado
de vinyes
podreu veure, no?,
unes imatges
que no és habitual
veure amb les vinyes.
Bueno, com està fent el Dani.
Sí, jo ho estic buscant
perquè ja que no m'ho has posat
al guió
dic, vaig a buscar-m'ho jo
perquè, clar,
hi ha col·laboradors
que em posen les fotos, eh?
Jo t'ho dic com a d'allò
si algun dia t'interessa
posar-me les fotos
hi ha col·laboradors
que em posen les fotos
però no et preocupis
que jo soc molt espavilat
i em poso aquí al Google
molt xulo,
molt interessant, no?
Sí, sí, sí.
El cordó entrenzado
és una cosa
que em va cridar l'atenció
que ho vaig veure
sobretot en aquest celler
i em va agradar bastant.
El projecte era bastant nou
d'aquesta gent
però igualment feien
vins bastant bons
i si busqueu
al seu Instagram
podreu veure
quina tipologia de vins
que fan vins d'alta gama
que estan bastant bé.
Després
vaig anar a les
Bodegas Tajinaste
que és una nova
i diferent visió
del Vall d'Eurotava
i és un celler
amb una gran projecció
i vam fer una visita
a les vinyes
i del celler
a la mà de la fundadora.
O sigui
que era Cecília Ferrais
que era una
una vella d'allà
de tota la vida
que parlava
de Mollallo
la papa
los chicos
saps?
Sí, sí.
Molava, no?
Escolta
com parlen
els canaris, saps?
Una persona autòctona
que té l'accent
i que ho té tot, no?
Té l'accent
ho té tot, saps?
Singularitat
que no sé
si era per qui era amb nosaltres
doncs va fer la visita
i ens va agradar, saps?
Perquè a vegades
la gent de màrqueting
doncs no és molt singular
i aquella senyora
era singular, saps?
i els vins, bueno
van estar bastant bé
vam estar en una cata
bastant especial
que estava
repleta de referències
perquè també
es dedicaven
a vendre altres vins
i bueno
doncs la malvacia
la llistat
doncs els vins
que trobaràs
a Canaris
que estan molt bé
després van anar
a Bodega del Lomo
que està
a la deó
Tacoronte
a Centejo
que és un celler
que sorprèn
i que elabora
vins molt interessants
i Bodega del Lomo
doncs Borja
ens va
Borja Mesa
va ser
l'enfritió
i
i ens va
explicar una mica
no?
de com es van
començar el projecte
amb els vins canaris
quines dificultats
tenen allà
a la illa
per elaborar
i d'on venia ell
perquè
Borja Mesa
és de Palència
si no m'equivoco
que ens ho va dir
i estava allà
perquè
bueno
per motius de la vida
i
és un celler petit
que estan els dos
molt ficats
i que ens va explicar
bueno
algunes anècodes
de la barema
que acabaven rebentats
pujaven i baixant
les caixes
i que es van passar
moltes hores
perquè la barema
sobretot en cellers petits
la gent sap
quan entra
però no quan surt
ja
sí sí
totalment
molt bé
després marxem
a les bodegues
monje
que en aquest cas
també
Déu-n'hi-do-ret
a les bodegues
monje
aquí tenim moltes coses
per parlar
Dani
jo crec que
a tu t'agrada
no per el primer
que diré
que és una mica
obsè
però bueno
a les bodegues
monje
a part de fer-hi dir
que és
el de menys
perquè et caig
clar
si fa una cosa
que es diu
wines and sex
wines and sex
sí
vino i sexo
que és com un festival
dedicat a la sexualitat
o al sexe
que
ara no em sortirà el nom
del senyor
monje
fa en una part
que té soterrània
que la té molt maca
molt ben decorada
fa un espectacle sexual
de gent allà fent
bais
i la gent també
va allà
vestida d'una manera
picantona
per incitar-se
i també
si vénen condons
a la tenda
igual que pots comprar
una ampolla de via
pots comprar un condó
ah meravellós
sí sí
però això
vull dir
després allò
es converteix
en una comuna
i en una orgia
o cadascú
això ens va dir
que cadascú
s'ho feia a casa seva
o a l'hotel
que tenia per allà
o no sé
si en tenia ara
i també
que el que t'agrada molt
sí
que es feien
com
un altre
d'avents
era
recrear
la llei seca
l'època de la llei seca
a mi em tens
per un friquí
sí
però
però tu m'ho laria
l'època de la llei seca
i la gent
anava vestida
com si fos del segle XX
sí
de l'època
als Estats Units
si no m'equivoco
a Chicago
a Chicago
que va ser-hi
doncs anava a vestir
com si fos
d'aquell lloc
i en aquella època
i és bastant guai
perquè ens va ensenyar un vídeo
i ens va semblar
ostres
això està molt guapo
i us ho dic
perquè
no us pot agradar el dir
però podeu anar allà
a provar aquesta experiència
o a provar l'altra
saps?
curiós
no us té que agradar el vi
i aneu allà
i la copa es veu de menys
sí no no
l'experiència immersiva total
exacte
són experiències immersives
també fa
cerveses artesanals
que tenia per allà
que feia cerveses artesanals
i altres coses
que fa
fa moltes coses
aquest home
molt bé
doncs mira
ens queden 4 minuts
per arribar
a les 6 de la tarda
i si et sembla
anirem una mica més
a Pinyon
per poder
per poder parlar
de les bodegues
que ens queden
que són 4 en total
o sigui
una per minut
sí doncs
Bodega de Riberon
tenia unes vinyes
espectaculars
a la cara sud
del Teide
a una alçada increïble
que està salient
les vinyes
a una gran alçada
per Cumbres de Bona
i estava mirant
a l'oceà Atlàntic
el Dailo
era un excel·lent tècnic
i ens va explicar
com era la viticultura
allà
a Bodega de Riberon
i feien uns vins
bastant fàcils
de veure
ens van fer un maridatge
o sigui
també tenen un local
molt ben fet
perquè tu estiguis fent
el Weinberg
diguéssim
veient
ja les copes
del vi blanc
vi rossat
que tenen
amb els menjars
que tenen
d'entrants
que estan bastant bé
abans
vam anar
a les Cumbres de Bona
que
diria que
és una cooperativa
no diria
sinó
és una cooperativa
o sigui
és un seie molt més gran
que els altres
que he comentat
i
té un dels millors anòlegs
de Tenerife
que és en Pedro
amb unes idees
molt clares
i amb una capacitat
de transmetre el coneixement
d'aquestes persones
que t'expliquen molt bé
les coses que sent difícils
doncs ell les fa senzilles
i realment
ens va saber explicar molt bé
com a Laura
i els vins
i a les Cumbres de Bona
i què buscava
i quin públic buscava
i buscava gent
que
tampoc anés
a buscar coses complexes
sinó que
busqués entretenir-se
amb el vi
i ja està
i em semblava bastant bo
el missatge
d'aquest anòleg
també vam anar
a
Vinyazanata
que
això va ser
el dijous
d'aquella setmana
i era
en el centre històric
de la Guanxa
i
va ser fidels
a
la seva història
que està
recuperant
Vinyazanata
la condució
típica
en Parral Alto
i
està
molt adaptat
al que seria
la forta
la influència
atlàntica
que té
en aquella part
ja que és una zona
bastant
verdosa
que
diguéssim
que està més
a la cara nord
i
la panza
de burro
deixa bastanta
humitat
bastanta aigua
i han de buscar
que les vinyes
estiguin cap a dalt
perquè no tinguin
problemes fitosanitaris
i també ens van fer
un tast de vins
en una zona
molt maca
i el qual ens va agradar
molt
perquè també hi havia
un exalumne
també una molt important
Vinyà Tigo
el Juan Jesús
és el creador
de Canary Wine
que
és una
aposta molt forta
i molt ferma
que ha ajudat molt bé
a les illes canàries
a donar a conèixer
els seus vins
ja que
s'han posat
tot d'acord
per donar-li
més
identificació
al producte
i a part
és un home
que
en IMSD
va sobradíssim
ja que
té
l'aigua
la reutilitza
bé
o sigui
tot ho aprofita
ell
també
per últim
tenim
a Bodegas Ferrera
que va ser
la cluenda
del viatge
i
bé
treballen
amb biodinàmica
i al final
veus
com fan servir
els compostos
com aprofiten
també les ovelles
que tenen per allà
per la vinya
amb la llana
i tot
que li tiren a la vinya
i els vins
que es fan
que estan bastant bé
al sobre
del Guimar
doncs avui
hem fet un repàs
de les Canàries
que van ser
un dels primers
territoris
vinícules
del nou món
Jordi Clavero
moltíssimes gràcies
per l'espai d'avui
per tota la temporada
et desitgem
molt bon estiu
i la temporada
vinent
seguim xerrant
aquí al 98.fm
igualment
que vagi bé
bon estiu
a tots
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa
Ignasi Abad
El primer ministre
britànic
Chris Tharmar
ha comunicat
al seu govern
aquesta tarda
que el Regne Unit
reconeixerà
l'estat de Palestina
al setembre
a no ser
que el govern israeli
aprengui mesures
substancials
per posar fi
a la terrible situació
que es viu
a la franja de Gaza
el govern britànic
ho ha fet públic
després de fer
una reunió
d'emergència
justament
sobre la situació
a Gaza
la setmana passada
el president francès
Emmanuel Macron
també va anunciar
que reconeixera
l'estat palestí
el mes de setembre
aprofitant
la reunió
de l'Assemblea
de les Nacions Unides
que se celebrarà
a Nova York
la decisió
del govern francès
va ser durament
criticada
tant per Israel
que va acusar
Macron
de premiar
els terroristes
i allunyar la pau
com pel president
dels Estats Units
Donald Trump
que va desacreditar
el gest de la Lisi
Israel
convoca aquesta tarda
l'ambaixadora
dels Països Baixos
després que el govern
irlandès
hagi prohibit
l'entrada al país
de dos ministres
israelians
d'extrema dreta
el de finances
i el de seguretat
nacional
segons el ministre
d'exteriors
neerlandès
Caspar Belkamp
se'ls ha denegat
l'accés
per incitar
a la neteja
ètnica
a Gaza
Belkamp
també ha qualificat
d'indolerable
indefensable
la situació
humanitària
a la franja
motiu pel qual
també ha convocat
l'ambaixador israelià
el Partit Popular
exigeix la dimissió
immediata
del fiscal general
de l'Estat
després que el Suprem
hagi confirmat
que serà jutjat
per revelació
de secrets
està acusat
d'haver filtrat
les dades
del nòvio
d'Isabel Díaz Ayuso
per la portaveu
dels populars
del Congrés
Esther Muñoz
la situació
és insostenible
és una autèntica vergüenza
que els espanyols
tengamos que sufrir
que tengamos
a un fiscal general
de l'Estat
que és el que
hauria de perseguir
el delit
sentado juzgado
y sentado
en el maquillado
de los acusados
volvemos a exigir
con mayor firmeza
la dimisión
immediata
del fiscal general
de l'Estat
no hay otra opción
el govern espanyol
però manté
la confiança
en Álvaro García Ortiz
i defensa
que el fiscal general
continuïa en el càrrec
el Fons Monetari Internacional
ha millorat
les previsions
de creixement
de l'economia global
calcula
que avançarà
un 3%
aquest any
i un 3,1
el que ve
són uns pronòstics
millors
que els de l'abril
l'FMI
ho atribueix
a una inversió
més gran
de l'esperada
i a uns aranzels
que fins ara
han estat
més baixos
del que s'havia previst
precisament avui
s'han conegut
dades
de creixement
econòmic a Espanya
durant el segon trimestre
de l'any
el PIB
va créixer
7 dècimes
i manté
la taxa
interanual
de creixement
en el 2,8%
la més alta
de la Unió Europea
a partir de la mitjanit
es reobriran
els 4 espais naturals
que estan tancats
per risc d'extrem
d'incendis forestals
o han avançat
els agents rurals
a Catalunya Informació
són el Cap de Creus
les serres
del Vera
de Cardó
i del Boix
i les muntanyes
a Tibissa
Vandallós
el COS
també preveu
desactivar
aquesta mitjanit
el nivell 4
per risc extrem
en el Pla Alfa
que avui es manté
en 44 municipis
de 5 comarques
l'Ala Empordà
el Baix Camp
el Baix Ebre
el Priorat
la Ribera d'Ebre
la previsió més optimista
és que també
rebaixi el nombre
de municipis
amb el nivell 3
del Pla Alfa
activat
el Gran Teatre
del Liceu
tanca temporada
avui amb el musical
West Side Story
de Leonard Bernstein
en versió sinfònica
dirigida per
Gustavo Dudamel
seran dues sessions
aquest vespre i demà
estrenada a Broadway
l'any 1957
West Side Story
és una versió lliure
de Romeu i Julieta
a la Nova York
dels anys 60
una història d'amor
entre Toni i Maria
dos joves de Nova York
que provenen
de bandes juvenils
enfrontades
els interpreten
el tenor
Juan Diego Florez
i la soprano
Nadrin Sierra
a mi me ayuda
haber cantado
tanta música popular
puedo bajar el tono
y puedo hacerlo
un poquito más popular
un poquito más
músico
sempre trobo
molt divertit
que tinguem
l'oportunitat
de treballar
amb micròfons
perquè és com
enditzar-se
en aigües
prohibides
per a un cantant
d'òpera
de la funció
veureu
que ens parlem
que tenim diàlegs
i el dos pas
Oriol Corral
el porter del Barça
Marc-André Ter Stegen
ha estat reintervingut
amb èxit
aquest matí
de la lumball
ja que li ha impedit
començar la pretemporada
amb normalitat
el Barça
en el comunicat
però
no especifica
el temps de baixa
mentrestant
el primer equip
ja s'ha entrenat
aquest matí
a Corea del Sud
on continuarà
la gira asiàtica
en aquesta primera sessió
Eric Garcia
s'ha exercitat al marge
per una sobrecàrrega muscular
el Barça jugarà
dos partits a Corea
contra el Seul
i el Daegu
a la quarta etapa
de l'edició femenina
del Tour de França
segona victòria consecutiva
de la neerlandesa
Lorena Vives
amb aquest triomf
puja a la segona posició
de la general
empatada
amb Kim Lecourt
les dues
a 12 segons
de la líder
la també neerlandesa
Marianne Bosch
i seguint parlant
de ciclisme
l'alcalde de Barcelona
Jaume Collboni
ha explicat aquest matí
detalls
de la sortida
del Tour de França
de 2026
que el juliol
de l'any que ve
es farà
des de Barcelona
una de les novetats
és que la presentació
dels equips
que participaran
a la ronda francesa
es farà
entre la Sagrada Família
i el recinte
de l'Hospital de Sant Pau
creuant
l'Avinguda Gaudí
la primera etapa
serà una contrarrellotge
per equips
pels carrers
de Barcelona
i la segona
unirà a Tarragona
i de nou Barcelona
al Mundial de Natació
de Singapur
la canadenca
Samar McIntosh
s'ha penjat
la segona medalla d'or
als 200 estils
Katie Ledecky
per la seva banda
s'ha penjat l'or
als 1.500 lliures
i ja en suma
22 en Mundials
i 28 en total
a només 5
de les 33
de Michael Phelps
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa Mariona Sales Vilanova
El ple ordinari
de l'Ajuntament
de Sant Just
del mes de juliol
se celebra
avui dimarts
29 de juliol
La sessió
s'ha avançat
respecte a la data habitual
per no coincidir
amb la festa major
i es podrà seguir
en directe
pel canal
de YouTube
municipal
A les 6 de la tarda
es fa l'espai
de pregs i preguntes
de la ciutadania
i amb participació
presencial
o per correu electrònic
i a partir
de dos quarts
de set
comencen
els punts
del ple municipal
Els punts d'avui
seran
l'aprovació
de l'autorització
de la compra
de pagarès
a mesos
per l'Institut Català
de Finances
per la col·locació
dels accidents
de tresoreria
i l'aprovació
inicial
de la modificació
de crèdit
MC 11-2025
També es debatrà
l'aprovació
de l'increment
adicional
de les retribucions
del personal
al servei
de l'Ajuntament
de l'any 2024
l'aprovació
inicial
de l'ordenança
reguladora
de les Olós
al municipi
i l'adhesió
al nou pacte
de les alcaldies
pel clima
i l'energia
Es presentaran
quatre mocions
una de Vox
pel suport
als autònoms
una de Sant Jús
en comú
de condemna
dels atacs xenòfobs
i islamòfobs
i en defensa
de la convivència
una moció
d'Esquerra
CUP
i Sant Jús
en comú
en defensa
de les veïnes
i veïns
de Sant Jús
davant d'Inmo Caixa
i una moció
del grup municipals
de Junts
per la millora
de la mobilitat
a Sant Jús
La geocènes
de la festa major
va començar ahir
a les vuit del vespre
amb la primera pista
que portava
fins al Toro Rodó
L'equip grob
va ser el primer
a trobar la capsa
i sumar
al primer punt
de la competició
Aquest matí
a les 11 del matí
s'ha activat
la segona pista
amb la capsa amagada
a la plaça Mireia
i en aquest cas
han estat els blaus
qui s'han endut el premi
Per tant
el recompte provisional
de les geocènes
és de blaus 1
i grocs 1
i l'equip
que acumuli
més trobades
al llarg de la setmana
obtindrà un punt
per la competició
general
de la festa major
Les pistes
continuaran publicant-se
diàriament
al compte d'Instagram
de la CEA Jove
fins al dissabte 2 d'agost
La tradicional nit estelada
tornarà a celebrar-se
el dilluns 4 d'agost
a Sant Just d'Esvern
amb sortida
des de Can Gin
està dos quarts de set
del vespre
i arribada
a la penya del Moro
L'activitat
organitzada
per l'Omnium Cultural
l'ANC
i la CEAS
combina una caminada
popular
amb compromís cívic
i reivindicació política
Durant l'acte
es farà el canvi temporal
de la senyera
per l'estelada
que es mantindrà
durant la batllada
i després serà retirada
La nit estelada
va néixer l'any 2012
quan un grup de veïns
va impulsar
la col·locació
d'una bandera
al cim emblemàtic
del municipi
Inicialment
es va instal·lar
una senyera
amb el super de l'Ajuntament
però l'acte
va ser objecte
de vandalisme
en diverses ocasions
Des de llavors
el format
s'ha anat adaptant
i consolidant
amb l'edició del 2013
marcada
per l'Observació Astronòmica
de Saturn
i per la voluntat
de combinar
natura i identitat
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
I això ha estat tot
Tornem amb més informació
als butlletins, horaris
i a l'informatiu complet
Fins ara!
Adiós, espera-me
Durant d'avui
Cada pareja
con su pareja
dispónganse a bailar
los del centro
con la derecha
los de la izquierda
para allá
Gente borracha
como cubas de ron
gente tumbada
por ahí
gente peleando
bailando
y chillando
gente con cara
de Zulu
todos son gente
de la banda
de Ioni
Ioni
el cara
de Zulu
todos juntos
celebraban
el robo
de una pasta
en el banco
de un pueblo
más allá
¿Dónde puedo
ir a pasear?
Venían los pequeños
de los vencidos
puedes correr
hacia el valle
del pozo
donde verás
a John Smith
arde la cara
de tu padre
imbécil
es lo que deberás decir
saliendo por la ventana
de la taberna
el cara
con Johnny
me encontré
de un golpe
ya estaba
bailando en la sala
y una bota
marcada
en el revés
conectamos con el salón
y una bota
de un golpe
de un golpe
de un golpe
de un golpe
de un golpe
y una grieta
en el suelo
roja apareció
todos nos fuimos
de cabeza
a la grieta
todos saltamos
con emoción
pensamos
que era
una discoteca nueva
moderna
y con luces
de color
tarda de refugi
tarda de fudis
amb Anna Pobeda
Anna Pobeda
bona tarda
bona tarda Dani
com estàs?
doncs molt bé
aquí ja preestiuenca
tot el dia
l'estiu eh
arriba l'estiu
però bueno
arriba no
és que ens estem
ja està aquí
ens l'estem fent a sobre
l'estiu
sí sí
ja està aquí
ja arribat
sí sí
doncs avui
últim capítol
de la temporada
últim capítol
ha estat super
super netflix eh
sí sí
últim capítol
ja disponible
no
sí sí
avui últim capítol
de la temporada
moltíssima il·lusió
moltíssimes ganes
i res
explica'ns una miqueta
perquè avui em consta
que farem un recopilatori
sí
dels millors moments
de fudis
de la temporada
número 2
d'aquí del refugi
exacte
de tot allò
que hem comentat
i que és d'interès
pels nostres oients
sí
jo m'hagués encantat
tenir-ho gravat
com a vídeo
i anar fiquant el play
hagués molat això
hagués molat
sí sí
tant els que ens equivocàvem
com els que sortien bé
vull dir que hagués estat
molt bé això
sí hagués estat xulo
però
aquest recopilatori
el farem
doncs això
dels programes
que hem anat fent
que per mi han estat
com més interessants
o els que m'han sorprès
o els que he après
alguna cosa diferent
i així fem una mica
de wrap up
que es diu en anglès
super
dels programes
que doncs això
més ens han interessat
o més ens han aportat
podríem dir
jo crec que ha sigut una temporada
i ho estic dit
eren moltes seccions
perquè no ets l'única
que està fent aquests wrap ups
tenim diverses seccions
que han optat també
per fer un últim capítol
així recopilatori
super
com la Elvira Sánchez
de Nutrició Dietètica
que la setmana passada
ja comentàvem
el que et diré ara
que és el fet
que sento
que aquesta segona temporada
en la gran majoria
de seccions del refugi
hem pogut aprofundir més
perquè hi ha algunes
que heu repetit
de la primera temporada
i per tant
aquesta segona
moltes vegades
doncs hem incorporat
també nous conceptes
però dels conceptes
que ja havíem presentat
la primera temporada
hem pogut matisar
i hem pogut aprofundir
una mica més en la matèria
i això crec que és interessant
també
jo crec que estic
quan feia una mica
el repàs d'això
de les temporades
de temporada anterior
i deia més o menys
el que havia passat
em semblava com que
estava una mica més
buit de contingut
ojo
que no vull dir
que els programes
no fossin interessants
sinó que al final
repassaven conceptes
que eren bastant interessants
però aquesta temporada
ha sigut com guai
descobrir
nous conceptes
noves maneres
de fer les coses
nous tradicions
que potser no havíem tret
la temporada passada
aquestes col·laboracions
que també hem fet
amb el Jan
han sigut també
molt interessants
perquè hem explicat
l'alimentació
i la ciència
com es poden unir
perquè la ciència
està en tot
i veure
en l'alimentació
també ha sigut
molt curiós
de descobrir-ho
i et dona un punt de vista
que és completament diferent
del que un està acostumat
a percebre les coses
i això també ha sigut
per mi han sigut programes
que han sigut
molt interessants
de fer
i de descobrir
aquestes coses noves
des d'un punt de vista
que potser no havia
avaluat
o havia pensat
totalment
sí sí
jo crec que els dos episodis
que vam fer
de preguntant
s'entén la ciència
menjant bigata
que van ser doncs
aquests crossovers
amb foodies
van ser capítols
doncs això
on vam poder
testejar una mica
el terreny aquest
de la ciència
i com la cuina
doncs té més de ciència
del que ens pensem
i tant
perquè a vegades
no ho reflexionem
però la gran majoria
de coses
que fem a la cuina
tenen un comportament
científic total
totalment
al final
quan estem posant
aigua en ebullició
això t'anava a dir
sempre l'exemple
de l'aigua bullint
o congelar
o aquestes coses
o com es descongela
o com hem de fer
els processos
de cuina
té molt a veure
amb la ciència
perquè es mantingui
al final
l'aliment
amb les majors
propietats possibles
quan congelem
una cosa
o quan cuinem
una cosa
al final
el que ens interessa
és no alterar massa
aquest aliment
ni el procés
que hi ha
perquè el consumidor
el client
rebi aquest aliment
amb les majors
propietats
que té
si oferim una pizza cremada
com dèiem
amb la reacció
de Mallard
que ens va explicar el Jan
doncs aquesta pizza
no tindrà el mateix gust
que si la servim
en el punt de cocció
correcta
amb l'aliment
com toca
és molt interessant
veure com la ciència
aplicada a l'alimentació
ens dona un punt de vista
molt diferent
a aquesta temporada
hem tingut programes
de tot tipus
els que jo crec
que més hem fet servir
han sigut
el de les receptes
hem ficat receptes
per l'estiuet de Sant Martí
hem ficat receptes
per les dies plujosos
hem donat idees
de receptes
de sopar d'estiu
hem donat idees
per portar
taples a l'oficina
i fer un menú
per tota la setmana
que estigui bastant complet
hem fet receptes
de tardor
inclús també
amb un menú
per tota la setmana
hem també
elaborat receptes
per
si volem
practicar esport
en segons quins nivells
doncs quines receptes
ens poden aportar
la millor solució
per donar-li rendiment
al nostre cos
també
hem repassat
i ens sombrerà
bastant interessant
les tendències
en alimentació saludable
que hi ha actualment
o que s'han donat
en 2025
o en el 2026
sobretot hem aprofundit
en l'alimentació
vegana
en l'alimentació
sense gluten
en l'alimentació
orgànica
i en l'alimentació
sostenible
vull dir
en aquests punts
els hem tractat
de manera més profunda
com tu has dit abans
Dani
no només una mica
per sobre
com havíem tractat
la temporada passada
sinó que hem pogut aprofundir
en els diferents matisos
que té cada tipus
d'alimentació saludable
que això per mi
també m'ha semblat
molt interessant
i no només això
sinó que dins
de l'alimentació saludable
hem repassat una mica
el que havíem de buscar
com les etiquetes netes
la clean label
que era allò
que havíem de buscar
que hi hagués pocs ingredients
si era un processat
també
hem donat idees
de buscar aplicacions
als productes
que siguin més saludables
el contingut
en sucres
de com reduir-los
perquè
el contingut
alt en sucres
ens pot afectar
també
el nostre metabolismo
i el nostre funcionament
del cos
hem donat exemples
d'esnackings
per anar a platja
hem donat exemples
de quina alimentació
podíem portar
per festes majors
que aquest va ser
l'últim
sobretot d'estiu
perquè no ens ha de fer
una deshidratació
durant les festes
però a mi m'agradaria
com repassar
els que a mi m'han marcat
una miqueta
que han sigut
sobretot adonant-nos
de la quantitat
de microplàstics
que ingerim
no sé si te'n recordes
d'aní
aquell va ser molt bèstia
aquell va ser molt bèstia
sí, sí
aquest va ser realment
dur de conèixer
perquè estàvem dient
que ens menjàvem
de l'ordre
d'una targeta de crèdit
al dia
amb plàstics
i d'això
que s'havien fet estudis
de com aquests microplàstics
en principi
l'organisme
els elimina
però també
s'han descobert estudis
com que els podem passar
a través de la placenta
als nostres fills
aleshores
també és un tema
que ens hauríem
de començar a preocupar
o començar a mirar
no és res més
que vigilar
en tota l'alimentació
que agafem
la quantitat de plàstics
que n'hi ha
les ampolles de plàstics
en l'aigua
i en les begudes
hem de vigilar
millor vidres
que es puguin reciclar
o coses que puguem
o recipients
que puguem amagatzemar
aquest líquid
que no sigui de plàstic
i que ens ajudin
els botellins
d'aquesta
que es porten de metall
doncs això
superbé
perquè
a part que
no generem tants plàstics
o sigui
t'estic veient
fent una beguda
en un pot de plàstic
m'estic fent una Coca-Cola
amb una ampolla de PET
saps?
d'aquestes de plàstic
meravellós
que
sí, sí
és que a més
ha sigut en el moment just
sí, sí
m'estava dir
l'ampolla
i jo
cuida d'ho
i ja t'estàs menjant
mitja targeta de crèdit
però bueno
no passa res
no, què t'anava a dir
jo crec que
també
vivim en una societat
que no estem preparats
és a dir
tu mires
arreu d'Europa
altres països europeus
i estan molt més avançats
que nosaltres
en aquest aspecte
nosaltres ens hem enrederit
vull dir
molt probablement
fa 100 anys
estaven més al dia
que no pas ara
perquè fa 100 anys
el plàstic
no tenia
la capacitat
que té ara
d'ocupar mig món
perquè al final
el plàstic
no recordo ben bé
quan es descobreix
però crec que és
per als 50-60
quan es comença
més que descobrir
que es comença
a treballar bastant
amb plàstic
no sé si és en mitjans de segle
ho estic dient
m'estic tirant un triple
però realment
jo te n'abafo
perquè no ho sé
no, no
però realment
és una mica
és una mica això
que dèiem
que hauríem de tornar
una mica
a aquests
aquests hàbits
que teníem
que tenien els nostres avis
el fet aquest
de les ampolletes de vidre
amb la llet
per exemple
amb la llet
que venia
amb ampolles de vidre
que després tu
podies tornar
aquestes ampolles
i te les tornaven plenes
amb els vidres igual
hi ha països
que hi ha supermercats
que portes els vidres
i et donen uns dinerons
per aquells vidres
al final
crec que hi ha molt poc d'això
hi ha molt de
castiguem
a la persona
que no recicla
castiguem a la persona
què tal
en comptes de
premiar les persones
que realment
fan coses
interessants
a nivell de reciclatge
i de
cuidar una mica el planeta
amb el tema dels plàstics
sí
perquè al final
és un esforç
que tu has de fer
però que a la llarga
és molt més remunerat
en el sentit
de dir
estic contribuint
que no hi hagi
tant de residu de plàstic
generat
perquè jo me'n recordo
el meu avi
abans quan agafava
inclús
és veritat
agafava una garrafa
de plàstic
però en aquella època
n'hi havia moltes menys
però s'anava
al celler
que hi havia
just a baix
al carrer Badó
que tu Dani
no crec que el recordis
però aquí a Sant Just
hi havia un celler
on estava
el restaurant
el Niu
que feia cantonada
doncs allà estava obert
en aquella cantonada
a baix
a tot de carrer Badó
i la gent
i jo me'n recordo
de les botes
de vi
i el meu avi
anava a buscar allà
el vi
en les botes
i deia
qui vols
dit blanc
mescla
rosat
i llavors allà
anava a buscar
igual que el pinso
el pinso pels ocells
o per els animals
de companyia
doncs agafava de sacs
molt grans
i llavors
sí que t'ho podies
posar en una bosta
de paper
o on t'ha fos
i t'ho portaves a casa
i era molt menys
la generada
de plàstics
que tenim ara
en aquest sentit
i és el que tu dius
jo crec que s'hauria
de premiar una mica més
perquè és veritat
que les empreses
diuen
has de reciclar
has de reciclar
però bueno
les empreses
també es podien pensar
una altra manera
d'oferir aquests productes
sense tant de plàstics
en aquest sentit
totalment
si tinguéssim coacoles
amb vidres
que després les vidres
recicléssim d'alguna manera
o coacoles d'alguna altra manera
doncs
segurament
ens aniria bastant millor
però bueno
era per recordar
la quantitat de plàstics
que podem ingerir
al cap d'un dia
tinc dades
tinc dades
més o menys
les primeres bosses de plàstic
per exemple
es van començar
a repartir
a fires i esdeveniments
cap al 1960
és a dir
a mitjans de segle
més o menys
d'acord
i llavors
doncs també
una miqueta
una miqueta això
la novetat dels plàstics
és bàsicament
als anys 50
aquí ja
s'està introduint
una mica
el plàstic a Espanya
el que passa
que no
no comença a ser
diguéssim
més comercial
a partir de la dècada
dels 60
però als 50
ja començarem
a veure coses
amb plàstic
llavors
aquí ja
s'introdueix
a sac
a la nostra vida
i és
exponencialment
a la dècada
dels 60
70
80
90
és a dir
la meitat
l'última meitat
del segle XX
i després ara
a principis del segle XXI
que estem
envoltats de plàstic
sí
i doncs
és això
que les empreses
han volgut fer un ull
en tirem enrere
però
bueno
ja farem la falca publicitana
ja farem la falca d'opinió
que jo crec que
en comptes de substituir
les coses que hi ha de plàstic
per altres coses
que no funcionen
per exemple
les canyetes de paper
clar
és que aquesta
aquesta és una altra
perquè jo me'n recordo
de petit
que a mi m'inculcaven a l'escola
que no podíem fer servir
segons que de paper
perquè destrossàvem
el nostre parc forestal
exacte
i ara de cop i volta
estem fent tot en paper
exacte
s'estima el plàstic pel paper
és que no es tracta de canviar
sinó es tracta de reduir
clar
aquest és el tema
però jo crec que això
és un tema bastant a part
jo crec que hem de canviar
una mica d'hàbits
i he de ser conscients
però l'únic que ens hem acostumat
a una vida bastant convenient
ens hem acostumat
a que les coses funcionen d'una manera
que són supercòmodes
i canviar-les
doncs costa una miqueta més
perquè és un esforç
que hem de fer nosaltres
clar, jo aquesta ampolla de plàstic
per exemple l'he agafat
perquè en el restaurant
on jo estava
si agafava la de vidre
no me la podia endur
emportar, clar
i llavors m'he agafat la de plàstic
perquè així me la podia portar a la feina
clar
vull dir que al final
és una mica tot això, no?
sí
hem de repensar-ho
hem de repensar-ho
està claríssim
totalment
què més hem parlat
d'aquesta temporada?
perquè mira que hem arribat a xerrar
a xerrar molt
ja me n'adono
hem fet com una cinquantena de programes
perquè com que hem fet
tota la temporada
més o menys
una mica menys
potser
potser hem fet 40
entre 40 i 50 capítols
més els especials
i tot això
perquè també has vingut
als programes especials
que vam fer per Sant Jordi
que vam parlar de llibres
sí, és superxulo
vull dir que al final
hem parlat de moltes coses
aquesta temporada
totalment
jo crec que a part dels micropràstics
un dels altres temes
que hem parlat moltíssim
a part del pa
que també el parlaré
és que el pa
per partida doble
el pa, eh?
jo no sé què va passar
la teva cara quan vaig dir
avui parlo del pa
però si ja vas parlar
i com
això va ser
això va ser
fora de micròfons
que vaig dir
ah, vale, perfecte
però fa dues setmanes
i tu no
i jo sí
no, no, no
però res, eh?
si m'estic fent gran
vamos, a part dels agantats
i clar, l'Anna Pobeda
com que ho porta tot
escrit a la llibreta
li vaig dir
mira la llibreta
i veuràs
que fa dues setmanes
i efectivament
a la llibreta estava
allà estava el pa
bueno, doncs
a part del pa
jo crec que un dels temes
que ha sigut bastant recurrent
i hem parlat moltíssim
ha sigut el batch cooking
també
per als oients
que no han enganxat
aquests capítols
és
com fer una producció
a casa
amb les coses que tenim
per treure el màxim partit
d'aquell moment
que estem a la cuina
de dir
escolta, ja que estic a la cuina
cuinant
sembla redundant
però ja que estic a la cuina
cuinant
anem a fer un menú
per una setmana
o anem a fer bases
de coses que ens serveixin
per portar a l'oficina
per fer altres elaborats
i així
no hem d'invertir
tant de temps a la cuina
perquè és el que dèiem
les nostres àvies
estaven un munt de temps
a la cuina
i no li importava la meva àvia
fer una paella
de tres hores
o quatre
allà està la cuina
però avui en dia
no tenim aquesta percepció
de voler estar temps
a la cuina
tenim moltíssimes coses
a fer
volem anar per feina
aleshores
amb el batch cooking
al final
el que fem és
això
amb les hores que estem
a la cuina
les aprofitem al màxim
igual que les hores de forn
quan fem una fornada
podem ficar diferents
safates en el forn
per fer diferents elaboracions
podem fer esvergínies
per fer-les farcides
podem fer carxofes
per fer-les al forn
o podem fer diferents verdures
per ficar-les
doncs a dins de cremes
rostides
o amanides
vull dir que
podem fer servir al final
ja cansarem al forn
per diferents coses
i per mi el batch cooking
també ha sigut un tema
bastant interessant
que hem tractat aquí
en bastantes ocasions
clar, perquè vam fer
com una petita introducció
a la temporada anterior
on ens portaves al terme
perquè al final
és un terme
que jo crec que s'està
començant a inculcar
una mica ara
perquè ara quan parles
de batch cooking
la gent no et mira malament
t'entén bastant
del que estàs parlant
perquè m'ha passat
en algunes converses
amb amics
que dic
no, tal
cuinaré una mica
per tota la setmana
i algun amic et diu
ah, faràs batch cooking
sí, i et treuen el terme
i tu dius
oh, i mola
perquè això vol dir
que ho estem instaurant
en una societat
on doncs
no tenim temps
per res
perquè anem de cul
tenim dues feines
tres
en casos més
després tenim fills
tenim no sé què
tenim els pares
tenim el pis
tenim tot
i al final dius
ostres, i jo també tinc vida
jo també heig de menjar
també li he de donar benzina al cos
i al final
doncs
aquests batch cooking
serveixen una miqueta per això
perquè els caps de setmana
que tens aquelles hores mortes
aquell moment
en el que
doncs
no saps ben bé
què fer
doncs
arregles
els dinars de la setmana
fas això
fas
verdures al forn
fas el que sigui
després acabes fent cremes
acabes fent acompanyaments
per
per pollastre planxa
per exemple
o el que sigui
i ja tens el
el dinar fet
sí, jo crec que això
el que fa
el batch cooking
per mi el concepte és
que no acabis menjant
o tirant sempre
del mateix
no, o sigui
jo pecava molt
quan estava sola
de dir
em faig quatre fulles
d'encem
amb quatre llavors
i ja ho tinc fet
no
aleshores
era el tema més ràpid
el més còmode
i
al final
tenia falta de tot
no, perquè deia
ostres
és que
em surt anèmia per un cantó
em surt falta de no sé què
ferro per l'altra banda
perquè acabava menjant
sempre el mateix
i malament
no
llavors el batch cooking
el que instaura una mica
és això
és
amb el temps que inverteixis
puguis menjar de manera variada
durant tota la setmana
i bastant complerta
o sigui per mi
el tema del batch cooking
és aquest
o sigui
és trobar-li
el partita
poder menjar diferent
i coses variades
cada dia
de la setmana
d'acord
per aquí
hem tret les receptes
de l'oficina
els papers de la setmana
els de tardor
hem fet aquí una mica de tot
amb el batch cooking
les amanides aquelles
que li poseves tot per capes
i després ho barrejaves
exacte
les amanides en pot
en pot de vidre
sí
al final
les amanides aquestes en pot
van molt bé
per si t'has de desplaçar
el que s'ha de tenir en compte
és la col·locació dels ingredients
i ja està
i llestos
perquè no se'ns quedin patxorros
aleshores
el que també
ha sigut un programa així
bastant interessant
és el que vam fer
sobre les destinacions
de Setmana Santa
i la gastronomia
que
en sóc conscient
que et tombaçora a partir
perquè vas tastar
les tradicions locals
de Setmana Santa
del lloc on vas anar
sí perquè
de fet vam estar parlant
de València
i jo havia d'anar a València
i vaig aprofitar
per tastar coses
sí
exacte
el ximet
el ximet
exacte
que això
em va resultar interessant
perquè és veritat
que les destinacions de platja
tenien com un tipus d'alimentació
i el per què
i després
com les altres localitats
que siguin més de l'interior
tenien un altre tipus
d'alimentació
o de tradicions
durant Setmana Santa
i em va fer gràcia
doncs això
descobrir com
els podíem anar provant
i descobrint
arreu de les localitats
i va ser interessant per això
molt xulo
un dels programes
que també em va agradar molt
va ser el de cuinar
durant l'apagón
me'n recordo
de quan vam tenir
l'apagada generalitzada
que vam estar
unes quantes hores
sense poder fer res
sense poder-nos comunicar
el 28 d'abril
no va ser crec
va ser un dilluns
perquè jo havia de venir a gravar
i dic
què hago
és veritat
vengo no vengo
i abans et diuen
és igual
jo estava comunicat
i jo et vaig poder escriure
però tu evidentment
perquè jo estava aquí a la ràdio
i a la ràdio
teníem comunicació
però clar
teníem amb l'exterior
l'exterior no tenia comunicació
amb nosaltres
a l'interior no exacte
que m'havies pogut desplaçar
però bé
quan tenia el dia de crios
i tot
millor que no
un dia
un dia per controlar
i per portar-se bé
exacte
doncs aquí va ser interessant
doncs això
veure quantes hores
es podia estar a la nevera
sense electricitat
sense que els ingredients
de dins es fessin malbé
o amb quins havien de tenir
especial cura
de dir
aquests els hem de gastar
abans que uns altres
i llavors
això també m'ha anat molt bé
perquè per exemple
se'm va espallar la nevera
fa una setmana
aleshores
se'm va apagar
d'un dia per l'altre
i vaig dir
ok
què has de gastar
primer
quantes hores
puc tirar del conservador
perquè és un combo d'aquests
i em va ajudar
a estructurar una mica
el consum de la setmana
tenint en compte
que no volia que es fes res
molt bé
i em va anar molt bé
i espero que als oients
també els hagin anat molt bé
això a l'hora de tenir
un apagó
o a l'hora de tenir
l'electrodomèstic
que no et funcioni en si
com organitzar
la cuina
o què cuina
perquè els ingredients
no es facin mal bé
o que siguin segurs
a l'hora de consumir
perquè també
una cosa que dius
no no
això dura 3 dies
però potser
al cap de 2
la vas a consumir
i ja està
per xurrar
això també
ho hem de tenir en compte
clar
saber detectar-ho
exacte
no sempre
el càlcul
aquest matemàtic
és el que acabarà funcionant
perquè
no és exacte
no
tinguem en compte
que els aliments
abans d'estar a la nostra nevera
han passat per algun procés
que pot ser que no sigui
del tot correcte
aleshores no ens hem de fiar
el 100% dels ingredients
o dels timings
que ens diuen
sinó que ens hem de fiar
una mica de
ens refiar
de quin aspecte té el producte
de quin sabor té
de quina olor ens amena
una mica
tenir una mica de sentit comú
a l'hora de consumir-los
perquè realment
podem donar-hi un ensurt
clar
sí sí totalment
ens queden
res uns minutets
per acabar la secció d'avui
última de la temporada
com dèiem
Anna alguna coseta més
que vulguis afegir
algun record més
d'aquesta segona temporada
no
en general
que m'han agradat molt
els programes
que espero que
els oients
hagin descobert coses noves
perquè hem parlat
de les kombuches
dels pokers
de l'origen del carrer
i del vent
vull dir que hem parlat
de coses que en si
no són tan
tan conegudes
o tan
per la mà
que les tenim
i a mi m'han resultat
superinteressants
de descobrir
quan preparar els programes
i això doncs
espero que els oients
i a tu Dani
que sempre m'escoltes
superatentament
jo encantadíssim
tinc aquesta cara de superatent
quan l'estic explicant
sí, sí
doncs que t'hagis sigut
profitós
aquesta temporada
també
i tant
i tant
i tant
per mi em resulta
superprofitós
perquè al final
estic aquí
en el control tècnic
i us escolto
presento el programa
i també
doncs ja que
jo doncs
haig de fer la programació
i hem de convocar
els col·laboradors
i fer les seccions
ja procuro
que les seccions
siguin interessants
pels nostres oients
i que ho siguin
també per mi
i tant
perquè clar
jo us haig d'escoltar
durant dues hores cada dia
i també
intento que
em puguin interessar
i la veritat és que
ho aconseguiu
cada setmana
em sorpreneu
amb coses diferents
i amb ganes
d'enxegar la tercera temporada
que
bueno
no podem dir gaire
però
ja s'està començant
a gestar coses
i serà
temporadón
coses interessants
sí
Anna Poveda
gràcies
unes amogues
bon estiu
i la gent que ens estigui escoltant
si s'ha quedat amb ganes
d'alguna coseta més
que durant l'estiu
aprofitin per recuperar
aquests programes
que hem fet
que ja que estan fets
estan penjats
al nostre web
al www.radiodesvern.com
i allà trobaran
totes les seccions
de foodies
si poseu
foodies ràdio d'esvern
trobareu totes les seccions
i podreu escoltar
atentament
la veu dolça
de l'Anna
que ens ha presentat
foodies aquesta temporada
una temporada més
aquí al Refugiana
una abraçada
encantadíssima
adeu Dani
i tornem a estar aquí
a un nou espai
del Refugi Recomana
un espai
on dediquem a presentar
opcions d'oci
cultura
art
gastronomia
i molt més
a l'abast de tothom
Catalunya és molt més
que una destinació urbana
o de muntanya
és també
un paradís costaner
ple de racons salvatges
cales amagades
camins vora del mar
que conviden a perdre's
i també a reconnectar
amb la natura
aquí teniu
una selecció
d'excursions de platja
que no us podeu perdre
i arrenquem el nostre viatge
a la costa brava
el camí de ronda
de calella de calella
de calella de palafrugell
a l'afranc
és una ruta curta
i agradable
entre dues
de les localitats
més encantadores
de la costa brava
el camí voreix
al mar
passa per roques
boscos
i petites cales
que et conviden
a fer una parada
i remullar-te
trobareu aquest recorregut
a la comarca
del Baix Empordà
a la costa brava
marxem ara
a la cala
tabellera
des del port
de la selva
una excursió
més exigent
però plena de màgia
s'ha de caminar
unes dues hores
per arribar-hi
però la recompensa
és una cala
salvatge
d'aigües netes
i un silenci
absolut
no us perdeu
cal a tabellera
al parc natural
del Cap de Creus
i si sou amants
del Delta de l'Ebre
us proposem
una ruta
i és que és ideal
per caminar
o anar en bici
a la platja
del Travocador
trobareu
aquesta ruta
amb un paisatge
únic
platges llargues
planes
i també
buides
perquè en aquest cas
si la feu
en funció
de l'època de l'any
trobareu
una quietud
també
molt agradable
aigües tranquil·les
postes de sol
impressionants
i si tens sort
pots veure
alguns flamencs
ho trobareu
a Sant Carles
de la Ràpida
dins del Parc Natural
del Delta de l'Ebre
i de la platja
del Travocador
tornem a la Costa Brava
per parlar-vos
del camí
de Ronda de Sagaró
a Platja d'Aro
un dels camins
més cuidats
i accessibles
de la Costa Brava
comença
a la platja
de Sant Pol
i serpenteja
entre jardins
escales de pedra
penyes segats
i cales
d'aigües turquesa
ho podeu trobar
entre el castell
Platja d'Aro
i Sant Feriu
de Guixols
i ara marxem
a Calafonda
una platja verge
i paradisíaca
envoltada
de bosc mediterrani
el camí
per arribar-hi
comença
des del bosc
de la Marquesa
i és relativament senzill
però cal caminar
una bona estona
ho trobareu
a prop de Tarragona
dins de l'espai natural
protegit del litoral
i acabem
amb cales de Bagú
Satuna
Aigua Blava
i molt més
no és només
una excursió
sinó també
diverses opcions
connectades
pel camí de ronda
cada cala
té la seva personalitat
i pots fer
una ruta combinada
d'un dia
o descobrir-les
en diferents sortides
les trobareu
a Bagúr
al cor
de la Costa Brava
i és que
fer excursions
de platja
a Catalunya
no és només
gaudir del sol
també
és gaudir
de la seva aigua
i dels seus paratges
és descobrir
un litoral
que combina
natura
patrimoni
tranquil·litat
i molt més
una bona caminada
un bany
en una cal amagada
i una aposta
de sol
jo crec que
tots aquests ingredients
no podem demanar
molt més
fins aquí
el refugi
recomanat avui
especial platges
de la hashtag
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta música sí, sí, sí, jo el tinc molt de carinyo i no sé, igual va fer tot com molt emotiu, no?
Què tal tu com estàs, Dani?
Doncs molt bé, trist i nostàlgic perquè ara és el moment en què vines enrere i veus tota la temporada que hem fet.
Tu, a més a més, vas arrencar el refugi als vols d'ara de juliol, però de la temporada passada,
perquè vas venir com a convidat a l'espai de friquis-miquis d'en Xavi PSX.
Sí, exacte.
I a partir d'aquí, doncs, va néixer aquesta amistat, va néixer també l'espai i bé, doncs, d'alguna forma en Xavi no va poder continuar aquesta temporada amb nosaltres,
doncs ha agafat-ho el relleu.
En comptes de ser un espai setmanal com ho era fins ara, va passar a ser un espai quinzenal,
ens hem anat veient de tant en tant, doncs, per parlar de videojocs, per xerrar d'aquesta indústria
i avui, doncs, ens hem d'acomiadar perquè totes les coses bones, doncs, tenen un final
i aquest és el nostre final, com a mínim, de temporada, però sembla, doncs, que la temporada vinent
molt probablement no podries continuar amb nosaltres per temes personals de feina, evidentment,
que a vegades, doncs, aquestes coses, doncs, passen, no?, que comences un projecte amb moltes ganes
però saps que en algun moment, doncs, potser l'has d'acabar deixant
i bé, nosaltres estem molt agraïts per haver-te tingut aquí el programa,
volíem també, doncs, tenir un espai per xerrar de tot, per recordar tot una mica
i res, tant de bo poguessis continuar la temporada vinent, si no és així, doncs, nosaltres estarem encantats
de rebre't aquí el programa quan vulguis i quan puguis, que això sempre és guai,
les portes de la ràdio, un cop s'obren, ja no es tanquen, per tant, aquí estem.
Sí, Jope, em sap molt de greu, eh, realment, perquè jo també és un espai que he sentit molt com meu, no?,
com casa meva, tu, des del primer moment em vas obrir les portes de l'estudi
i és això, i crec que ha estat un lloc molt xulo on aprendre molt.
Jo he après moltíssim, la veritat, d'aquest mundillo de ràdio, em sento molt còmode
i sí, desgraciadament, el que tu deies per qüestions laborals, vaja, no m'ho puc gestionar.
Jo no visc especialment a prop de l'estudi, sí que és veritat que he de fer un trajecte una miqueta llarg per venir,
però, bueno, fins ara m'ho podia compaginar bé i no m'importava venir, perquè és això, m'ho passo molt bé,
però ara els horaris són una mica diferents i se'm fa molt complicat i la veritat és que, bueno, no m'ho puc compaginar.
Vaja, llavors, doncs això, no t'ho puc confirmar al 100%, perquè jo què sé, però si em fan fora de la feina o alguna cosa,
doncs potser puc tornar, clar, però idealment per aquesta cosa que necessitem diners per sobreviure,
doncs ja m'interessa conservar-la. Per tant, bueno, doncs no és un adeu, és un fins aviat, no?, que diuen,
però sí, bueno, és molt probable que durant la propera temporada, com a mínim, no em sentiu per aquí, però, bueno, molt llàstima.
Però nosaltres, repeteixo, en algun programa especial que fem, en algun moment, en algun arrabat que tinguis de necessitat radiofònica,
pots venir a fer aquí les teves necessitats, vull dir...
Les necessitats radiofòniques, no? Vale, ok, vale, vale.
Les necessitats radiofòniques, vull dir, això m'ho estic fent a sobre, saps? Necessito fer ràdio, perquè m'estic fent ràdio a sobre.
Clar, clar.
Això ens passa molt, els que fem ràdio des de... Jo faig ràdio des de molt petit i llavors, quan necessito, quan sento com estic fent ràdio,
doncs vaig a l'emissora que s'està molt bé.
Ara sí, després d'aquesta intro i deixant-ne aquesta nostàlgia i tristesa enrere, comencem aquest programa especial,
aquest programa d'acomiad de videojocs amb l'Américo.
I Américo, què ha passat al llarg d'aquesta temporada?
Perquè hem passat tantíssimes coses que si ho haguessis de resumir amb una frase, amb una paraula, com ho faries?
Hòstia, amb una frase, amb una paraula, eh?
Fixa't, jo havia portat quatre conceptes que crec que podem tal, però em sembla guai perquè crec que el primer és el que millor resumeix,
com tota la temporada, que crec que els videojocs són cultura.
Total.
Sí, sí, això és com la meva, jo crec que el meu discurs durant tots aquests programes ha sigut una mica,
venia a reivindicar aquesta vessant més cultural, més artística, més expressiva dels videojocs.
I era també una mica el que volia, doncs, en aquest últim programa de la temporada, com tu deies,
doncs, venia a resumir, a concluir, no?, que és això, que els videojocs poden ser, poden ser i són, de fet,
tant cultura com ho és el cinema, la literatura, la música o les arts escèniques, vaja.
Sí que és cert que, doncs, és un medi cultural molt més jove, no té tanta trajectòria com poden tenir aquests que ha mencionat,
però això no li treu la rellevància cultural.
Hem parlat durant bona part de la temporada, hem parlat en molts programes, doncs, d'això, no?,
de per què els videojocs són cultura i fins i tot d'algunes iniciatives, no?,
que d'alguna manera intenten, doncs, reivindicar aquest mateix missatge, no?,
hem parlat de la Sant Jordi Jam, de les coses que es fan a Cotxeres,
hem parlat de la Cotxeres de Sants, vull dir, hem parlat de la Màlaga Jam i d'altres game jams,
doncs, que també reivindiquen aquest valor així com més expressiu del medi videolúdic
i, no sé, jo crec que ha sigut una temporada molt rica també a nivell de, doncs,
de parlar de la història dels videojocs fins i tot, no?, hem parlat de la història de la Game Boy,
de la història de la Nintendo DS, hem parlat de la història d'alguns gèneres, no?,
hem parlat dels Walking Simulator i de cosetes així que també eren com tal, no sé,
crec que ha sigut una temporada molt completa, vull dir, en el sentit de tocar diferents pals,
perquè al final, i crec que això és el que fa, sobretot que els videojocs siguin cultura,
és que tenen moltes aproximacions, no?, podem jugar, i no només jugar,
sinó que podem parlar de com juguem i mirar què juguem des de moltes òptiques,
que això és com també l'important, crec, quan ens apropem a un medi cultural així ben ric.
Sí, de fet, moltes vegades quan em referia a l'espai de videojocs,
m'he acabat referint com, doncs, un espai on parlem de la indústria del videojoc, no?,
perquè no només parlem del videojoc com a tal, sinó que hem parlat de totes les partits, no?,
perquè inclús recordo amb especial interès i carinyo un programa on vam parlar sobre la indústria
a nivell, doncs, econòmic, a nivell, doncs, de la situació laboral que hi havia dins de la indústria.
Hem fet també, doncs, això, tocar aquests pals, perquè a vegades aquest tipus d'indústria s'han d'aterrar una mica.
Nosaltres el que veiem és el comercial, no?, veiem la part més comercial, més de màrqueting,
de si els videojocs, que la gent fa molts diners amb els videojocs perquè tenen molt d'èxit,
o els videojocs són, doncs, l'arma del diablo, no?, que la gent, doncs, està allà tot el dia jugant a videojocs
i aquesta concepció que, evidentment, és errònia, no?, que el videojoc és una cosa dolenta i no té per què ser-ho.
El que és dolent és l'ús que s'està fent d'aquest videojoc o el control, la falta de control, no?,
quan agafes, doncs, una situació en la que tu, doncs, estàs agafant, estàs desenvolupant, diguéssim,
una dependència cap a aquest videojoc, aquí és on està el problema, però no el videojoc en si, no?
Sí, clar, clar.
I tots aquests temes, doncs, crec que ha sigut interessant poder aprofundir, poder parlar,
poder materialitzar una mica, doncs, tots aquests conceptes,
perquè moltes vegades això ens quedem amb aquella part més superficial del que és el videojoc
i no entrem a aprofundir, a matisar, doncs, que realment és una indústria com qualsevol altra, no?,
com la indústria del cinema, com la indústria de l'art,
com totes les indústries que tenen a veure, doncs, amb el món de la cultura.
Per tant, sí, el videojoc és cultura i aquí jo crec que ho hem demostrat.
Sí, a més, fixa't, parles d'indústria i jo crec que és un tema molt interessant, aquest,
que és que dins del videojoc podem parlar dels videojocs com a artefactes culturals, no?,
anava a dir com a productes, però no vull plantejar-ho com d'una òptica tan mercantil, no?,
en plan, podem parlar de l'artefacte cultural, del videojoc i podem parlar de la indústria que l'envolta, no?,
que molts cops no tenen per què estar relacionats.
Aquest principis de juliol va sortir la notícia, una notícia terrible,
i que, bueno, i que ha tingut molt de recorregut a xarxes socials i a, bueno,
i en general a la premsa especialitzada en videojocs, que és que Microsoft,
l'empresa que fa la Xbox i que, doncs, s'encarrega, doncs, que té un munt d'estudis
i un munt de franquícies importants, no?, dins de la indústria aquesta que t'enestimem
i que l'hem estat parlant durant tota la temporada, va fer, doncs, ja dic,
que a principis del mes de juliol 9.000 acomiadaments dins dels seus estudis de desenvolupament.
Sí, sí, aquests acomiadaments, a veure, és que, vull dir, ojo, eh?, en plan,
permet-me que remarqui un cop més la xifra 9.000 acomiadaments,
és a dir, hi ha molts pobles a Catalunya que no tenen 9.000 habitants, que no arriben,
és que és molt heavy, eh?
Seria la meitat de Sant Just gairebé, perquè aquí són 20.000 ara,
o sigui, que seria gairebé la meitat de Sant Just.
molt heavy, doncs, aquestes 9.000 persones que van ser acomiadades,
que van marxar a casa seva, venen precedides durant l'últim any i mig
que Microsoft ha arribat a fer fora gairebé a 20.000 persones en total.
Això, doncs, crec que, no sé si ho hem parlat en aquest capítol,
o ho hem parlat en l'anterior, que, doncs, aquesta inèrcia que tenia la indústria
dels últims anys després del Covid i, bueno, doncs, també una dinàmica molt recent
i molt nociva, diria jo, d'adquisicions d'estudis, no?
De Microsoft ve i compra no sé quin estudi perquè faci jocs per a ells,
o no sé què, no sé què, tal i qual.
Doncs, totes aquestes, ja dic, dinàmiques, al final el que hem provocat
és, doncs, aquelles onades d'acomiadaments magius,
que també, desgraciadament, la temporada ha estat marcada, doncs,
per notícies d'aquest estil menys il·lusionants, no?
Diria, igualment importants, perquè, de nou, si volem considerar els videojocs cultura,
també hem de parlar d'aquestes coses que passen dins de la indústria que els envolten,
però que, evidentment, no són tan il·lusionants com el llançament d'un nou Mario, no?
Podríem dir.
Clar, no, no, efectivament, sí, sí.
Deies abans que tenies com quatre blocs, quatre paraules,
has definit el primer com a cultura, els altres tres?
Sí, doncs, mira, el primer és aquest que dèiem que els videojocs és cultura,
el segon, jo et diria que és que els videojocs han de ser accessibles, no?
Hem parlat molts cops de l'accessibilitat, dels mòdols de dificultat,
te'n recordes aquell programa tan interessant?
Molt xulo.
Crec que els videojocs han de ser accessibles a l'hora de jugar,
però també a l'hora de fer-se i a l'hora de desenvolupar-se,
i per això també hem tingut programes on parlàvem, doncs,
d'eines de desenvolupament que feien, doncs, aquesta tasca més accessible,
de les Game Jams, de la figura de la Game Jams,
hem parlat de la Sant Jordi Jam, de la Malaga Jam,
d'altres iniciatives de l'estil,
i és que crec això, que al final,
quan parlem dels videojocs com una eina expressiva, no?
I aquí enllaço també amb el tercer punt, que era aquesta, no?
Que els videojocs poden ser, més enllà d'un entreteniment,
doncs, un mitjà narratiu i expressiu,
jo crec que aquestes dues van bastant juntes,
doncs, ja dic, quan parlem dels videojocs com una eina expressiva,
reivindicativa, fins i tot, podem...
És a dir, hem d'entendre que no tothom té molts cops
l'habilitat o els coneixements tècnics
per fer una cosa tan complexa com pot ser un videojoc, no?
Que requereix disseny, requereix dibuix, requereix programació,
requereix narrativa, fins i tot, no?
En plan, has de tenir certes nocions d'escriptura
per poder escriure bé un videojoc.
I l'interessant, i una cosa que jo he volgut també, doncs,
portar aquí, és, doncs, que existeixen moltes eines
que ens permeten o que ens fan més senzilla
la cosa d'una idea que nosaltres tinguem en el cap,
transformar-la en un videojocs.
És a dir, molts cops no ens donen les idees, no?
Com a tal, és a dir, continua sent necessària
aquesta primera xispa d'inspiració
que després acabem transformant en una peça d'art,
però sí que és veritat que ens donen eines
o ens donen recursos per fer aquest procés
una cosa més senzilla, més agradable, també,
i on el creatiu té més pes que el tècnic.
Que bé, que bé, que bé.
Doncs, molt bona reflexió.
Seguim amb un altre d'aquests termes que ens portaves.
Estem fent aquest repàs de com resumiríem, no?
Com descriuríem aquesta temporada de l'Amèrico
pel seu pas aquí al refugi, l'espai de videojocs.
Una temporada que ha sigut supercompleta
i que ha sigut coses com, per exemple,
aquestes reflexions que estem comentant aquí.
Sí, efectivament.
He parlat ja del tercer punt, que deia que en tenia quatre,
el tercer que era aquest que els videojocs
poden ser un mitjà narratiu, expressiu i reivindicatiu.
Ho havia apuntat aquí, per tant, aquest ja el deixem tachadet.
I llavors tendríem l'últim punt de tots,
que és que, i aquesta crec que és una reflexió molt important també,
és que existeixen molts tipus de videojocs
i tots són igual de videojocs.
És a dir, hem parlat durant aquesta temporada
molt de videojocs independents.
I doncs això, no?
Hem parlat, doncs, potser d'experiències més personals,
no tan comercials o no tan mainstream, no?
Podríem dir, doncs, com per exemple, potser un joc de Call of Duty
o els típics, no?
Que surten sempre, el FIFA, el no sé què, el Fortnite, tal.
Que sí que és cert que normalment,
normalment, quan parlem de videojocs,
pensem sobretot en aquests videojocs,
però no són els únics que existeixen.
No estic dient que siguin...
que estiguin per sota, no?
És a dir, en la conversa cultural dels videojocs
no crec que hi hagi tampoc com esblaons.
És a dir...
Una jerarquia de què és millor o pitjor, no?
Una cosa mainstream o una cosa molt coneguda
o una cosa a la que tothom jugui
no és menys cultural, no?
Potser pot ser més industrial.
Això sí.
Estem parlant de la indústria dels videojocs.
Evidentment, el Call of Duty segurament sigui molt més industrial
que un joc que fa un noi a la seva habitació
i que el puja a internet
i que el juguen als seus tres amics, no?
Evidentment, una cosa és molt més industrial que l'altra.
Però cap d'elles és ni més cultural.
Tots dos són igual de culturals.
Són igual de peces culturals
i tots dos són igual de videojocs, no?
És a dir, crec que això és una reflexió important
que cal tenir present quan parlem de videojocs
i aquesta és una de les coses més...
que té una discussió més llarga dins de l'acadèmia,
dins dels Game Studies,
quan es parla de videojocs precisament,
que és que el concepte de videojoc
és un concepte paraigua molt ampli.
És a dir, hi ha tantes coses que entren dins del paraigua
de la definició de videojoc
que molts cops és complicat fins i tot establir els límits, no?
On una cosa deixa de ser un videojoc?
Hi ha pel·lícules interactives, per exemple,
que d'alguna manera es podrien considerar videojocs.
Hi ha videojocs que no accepten cap interacció amb ells,
però tot i així es consideren videojocs.
Hi ha videojocs que es desenvolupen
amb l'objectiu de no ser jugats mai.
I tot i així són videojocs.
Vull dir, dins d'aquest món tan creatiu, tan estrafalari,
que pot arribar a ser l'acadèmia dels estudis
i la part com més acadèmica del desenvolupament,
però també en el món mainstream i en el món comercial,
també durant els últims anys han sortit propostes molt alternatives
i que han sigut igualment exitoses.
Per tant, si ens hem de quedar en una cosa,
d'aquesta reflexió última, jo crec que és en aquesta,
en què existeixen molts tipus de videojocs
i que tots són igual de vàlids i igual d'interessants
des de perspectiva del jugador.
I des d'aquí també enllaça clarament
amb un d'aquests punts que comentaves,
que és de fer més accessibles aquests videojocs.
Al final també, si un joc està pensat des d'aquesta visió
i des d'aquesta mirada d'obertura,
també el que és el receptor també ho rebrà d'aquesta manera.
Clar, efectivament.
Molts cops quan parlem d'això,
el que deies tu, aquesta accessibilitat a l'hora de fer videojocs,
parlem que si no és així,
l'alternativa que els videojocs siguin accessibles
és perdre un munt d'experiències.
Perdem testimonis de persones
que potser ens podrien explicar coses molt interessants
a través dels videojocs.
Perdem representació.
Al final, si només les persones que tenen mitjans
per fer grans videojocs els poden fer,
es perpetuen una sèrie de narratives
i una sèrie d'històries
que no són les úniques que existeixen.
Per tant, és molt interessant
que aquests mitjans es democratitzin
perquè també puguin sortir
de diferents tipus d'històries.
Ens perdem moltes coses.
Al final, d'alguna manera, perdem els jugadors
si els videojocs no són accessibles
en la part jugable,
però també en la part de desenvolupament.
Totalment, totalment.
Américo, no sé si vols afegir alguna cosa més
abans d'anar tancant,
però nosaltres estem molt agraïts d'aquesta temporada,
que ha estat una temporada
on no només hem videojugat,
sinó que també hem après,
ens hem educat,
perquè els videojocs,
per molt que la gent a vegades
no s'ho cregui,
també educen
i aquí hem après
moltes coses també en aquest espai
i t'ho volíem agrair.
Doncs jo volia acabar fixat
amb un agraïment a vosaltres també,
perquè, bueno,
doncs,
jo sí que és la veritat
que m'he volgut treballar
els programes i tal
i jo m'ho he passat molt bé,
però que al final
heu sigut vosaltres
qui m'heu donat aquesta plataforma
per poder venir aquí
a parlar de...
a parlar de mi llibre, no?
que deia aquell, al final,
sempre que vaig als llocs
acabo parlant de la cosa
que a mi m'apassiona,
que és això,
els videojocs.
Per tant,
moltíssimes gràcies
per oferir-me aquest espai
durant tota aquesta temporada
i, jope,
que animo a tothom
a jugar videojocs,
és a dir,
a jugar-los concretament,
però sobretot a jugar-los
amb curiositat,
a fer-se preguntes
mentre jugues.
Hòstia,
i això per què és així?
Ah,
i doncs,
hòstia,
fixa't això,
que xulo,
ah,
doncs anem a veure
què passa per allà.
I si trobeu coses
que us agraden
dins del món dels videojocs,
investigueu-les,
busqueu coses semblants,
tingueu aquesta curiositat,
aquestes ganes
de descobrir més,
de no quedar-vos
amb el que ja teniu,
sinó,
doncs,
de continuar expandint
el vostre horitzó,
perquè al final,
així és com nosaltres
també creixem,
no?,
i com nosaltres
d'alguna manera
ens desenvolupem
en el món cultural
que és lo xulo.
En definitiva,
viviu amb curiositat,
sigui a la vida real
o a la vida que tenim
a través de la pantalla.
Amèrica,
una abraçada molt gran,
cuida't molt,
que vagi molt bé l'estiu
i ens escoltem
de ben segur aviat,
encara que sigui
per telèfon,
una trucada
per veure com estàs.
Una abraçada enorme.
Cuida't,
adeu.
I fins aquí,
el Refugi d'Avui.
Moltíssimes gràcies
per escoltar-nos
a la tarda d'avui.
Nosaltres tornem,
com sempre,
dilluns i divendres,
aquí,
a Ràdio d'Esvern,
les tardes
de l'emissora municipal
de Sant Just.
Soc Daniel Martínez
i ha estat un plaer
acompanyar-vos
al llarg de la tarda d'avui.
Que vagi molt i molt bé
i ens sentim molt aviat.
Adéu-siau!