I ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez.
I des d'ara, fins les 7 de la tarda, estarem amb vosaltres aquí,
al 98.ufm i al www.radiodesvern.com.
El programa d'avui dimarts, 8 d'abril, ens visitarà l'enòleg Jordi Clavero.
Parlarem de vins.
Tot seguit, també parlarem d'educació, l'espai de la xarxa a les zones,
l'espai de la xarxa educativa.
Avui parlarem amb Joan Sabater, de la cooperativa Eines.
I acabarem el programa amb veus d'emigrants,
l'espai d'entrevista amb en Jordi i la Consol.
Però abans de tot això, permeteu-nos un espai d'actualitat,
l'espai Actualitat 360,
on destacarem les notícies destacades a nivell global i municipal de la jornada.
I acabarem també aquest espai més de notícia,
amb l'efemèrida del dia.
Tot seguit la càpsula, i així començarem el programa d'avui.
i benvinguts i benvingudes al Refugi.
Comencem!
Actualitat 360.
Les notícies a prop teu.
El poble gitano es reivindica.
L'estigmatització és una ferida que trigarà molt a desaparèixer.
Les entitats reclamen més compromís social i polític
en el Dia Internacional del Poble Gitano,
l'any en què també es comemoren els 600 anys
de la seva arribada a la península ibèrica.
Les entitats gitanes reclamen més compromís social i polític
per lluitar contra l'estigmatització de la seva comunitat.
La reclamació la fan coincidir
amb la celebració d'aquest 8 d'abril
al Dia Internacional del Poble Gitano.
Aquesta data comemora el Congrés Mundial del Poble Romaní,
celebrat a Londres el 8 d'abril de 1971,
en el qual es va instituir la bandera i l'himne gitanos
i es d'haver des de fa anys
una diada de reivindicació de drets i llibertats
per part del moviment associatiu gitano.
I ara parlem de cinema.
Per a nostra, la pel·lícula de Manuel Uerga
que va sobre les hores prèvies a la confessió de Jordi Pujol.
No ho hauria de fer sense l'exigència moral
que qualsevol líder ha de tenir com a divisa.
Per a nostra, és el film que narra les hores prèvies
a la confessió pública dels Pujol Ferrusola,
la caiguda d'una de les famílies
més determinants de la política catalana.
I visca Catalunya!
Què passa?
Són els comptes corrents a Andorra.
La pel·lícula de Manuel Uerga
revela la gestió de la família
després de les primeres notícies
que destapaven una fortuna no declarada a Andorra.
El llargmetratge no és la biografia del polític
ni del procés.
Com explica el director,
és més aviat el dia D
en el que a la família Pujol
li cau la bomba de Ho sabem tot.
¿Sabes quanta gent a Catalunya
té el diner a Andorra?
Però no se llaman Pujol.
Un dels papers més importants
és el de Josep Maria Pou
que s'ha posat en la pell de Jordi Pujol.
El que a mi pots acabar no sabent
si l'ambició serveix al país
o el país serveix l'ambició.
A pare nostre,
l'espectador viu la crisi familiar
i la seva repercussió.
Què es va intentar fer
i amb qui es va parlar?
Carme Sansa interpreta
Marta Ferrusola
que va morir el juliol passat
i analitza el seu pes
com a matriarca.
La manera de portar la família
potser era també la que calia.
I és que Uerga
subratlla també la necessitat
d'una pel·lícula com aquesta
malgrat la repercussió
que pugui tenir.
Per tu mateix!
Jordi!
Deberes recordar-los
que todos podemos
salir perdiendo.
Estás amenazando a la corona.
I seguim amb més notícies.
Avui a l'Espai Actualitat 360
també volem destacar
els abonaments gratuïts
de Rodalies
i mitja distància
que ja estan disponibles
pels mesos de maig i juny.
Són els últims
d'aquesta modalitat
i tindran una durada
de dos mesos,
la meitat que fins ara
i el mínim de viatges
per recuperar la fiança
serà de vuit.
Els abonaments gratuïts
per a viatges freqüents
serà vàlid
pels mesos de maig i juny
dels Rodalies
i també de mitja distància.
Es podran sol·licitar
des d'avui dimarts
8 d'abril.
Les finances
que caldrà pagar
per aconseguir-los
seran
les mateixes
10 euros
per Rodalies
i 20 euros
per mitja distància.
Però la durada
serà de dos mesos,
la meitat que fins ara
perquè el juliol
entrarà en funcionament
el nou sistema.
Com que la durada
dels abonaments
és la meitat,
també s'ha reduït
a la meitat
el nombre de viatges
que cal fer
perquè tornin
aquesta fiança.
En comptes de 16
seran vuit viatges
fets
durant els dos mesos
de vigència.
El primer pas
és registrar-se
al web de Renfe
amb el DNI
i dipositar la fiança.
I ara destaquem
dues notícies
del portal
de Ràdio d'Esvern.
L'atur es manté
estable
a Sant Just d'Esvern
amb una de les taxes
més baixes
del Baix Llobregat.
Sant Just d'Esvern
ha tancat
el mes de març
amb 507 persones
aturades
registrades
segons l'informe mensual
publicat
per l'Observatori Comarcal
del Baix Llobregat.
Aquesta xifra
representa una taxa
d'atur
del 5,2%,
una de les més baixes
de la comarca.
En comparació
amb el mes anterior,
la variació
és mínima.
S'ha registrat
una persona
menys a l'atur,
cosa que implica
una disminució
del 0,2%.
En termes
internals,
el nombre
de persones aturades
també s'ha reduït
en una persona.
I ara parlem
de cultura.
neix la factoria
de teatre
per unir
i impulsar
les arts escèniques
a l'Ateneu de Sant Just.
L'Ateneu de Sant Just
ha creat
la factoria de teatre
un nou col·lectiu escènic
que agrupa
companyies,
residents,
grups amateurs
i l'escola
de teatre
Tamboret.
l'iniciativa
neix
amb l'objectiu
de coordinar esforços,
compartir recursos
i impulsar
una programació
estable.
La proposta
sorgeix
de la necessitat
de superar
la fragmentació
entre les diferents
seccions teatrals
del municipi
i crear
un espai comú
per fomentar
la col·laboració
i el creixement
artístic conjunt.
Sentim
Lluís Terres
i Roger Cònsol.
Doncs mira,
nosaltres estàvem fent
ara
algunes produccions
pròpies
com pot ser
de Just Teatre
o de Pastorets
per exemple.
També hi ha
altres coses
com el 2050
i des de Tamboret
també
que és escola de teatre
també s'havien fet
algunes representacions
i el que sí que veiem
és que com
tothom anava
per la seva líme
o pel seu camí
i que era important
com que conjuntament
també
ens poguéssim organitzar
per col·laborar
directament
amb nosaltres mateixos
i coses que a vegades
com són tontes
jo què sé
Just Teatre
té no sé quant
vestuari
no sé quantes cadires
Pastorets
té no sé quantos
i aquestes coses
tampoc no les posaven en comú
llavors ara hem dit
esclar
tenim tota una sèrie material
que quan l'has d'anar a buscar
ostres
potser ja el tenim
directament
dins casa nostra
per tant
per aquesta part
La Factoria
s'ha marcat com a objectiu
produir sis obres
pròpies
al llarg del 2025
que són
Eurodrama
Roja
Les Trollanes de Gaza
Boscos Endins
el Musical Infantil Matilda
i Els Pastorets
algunes d'elles ja s'han fet
i aquestes produccions
combinen talent amateur
i professional
I per acabar l'espai d'actualitat
360
acabem com sempre
amb l'efemèride del dia
tal dia com avui
es celebra
l'enterrament del papa
Joan Pau II
a Roma
que en aquest cas
es va celebrar
el 2005
tal dia com avui
8 d'abril
del 2005
20 anys ja
de la mort
del papa
Joan Pau II
com dèiem
aquest enterrament
que es va realitzar
a Roma
fa 20 anys
ara sí
passem
a l'espai musical
del programa
La Càpsula
Música
sense límits
I avui
una cançó
per aixecar una mica
els ànims
i també
perquè com que estem
a inici de setmana
començar
a remuntar
aquesta setmana
que ja demanarem
dimecres
i això ja
ja estem a mitja setmana
ja estem
pensem
pensem que
el dimarts ja no existeix
ja estem a dimecres
gairebé
i també
doncs el nostre cos
us ho ha de saber
posem Cindy Lauper
avui
Girls Just Wanna Have Fun
una cançó
de les
meves preferides
d'aquesta
gran artista
estadounidense
I come home
in the morning
like my mother
said when you're gonna
live your life right
oh mamma dear
we're not the fortunate ones
and girls
they wanna have fun
oh girls
just wanna have fun
that's all they really want
stop
when the world
when the world
comes
the phone rings
in the middle
of the night
my body
yells
what you gonna
do with your life
oh daddy
dear you know
you're still number
one
but girls
they wanna have fun
oh girls
just wanna have
that's all they really want
when the work
when the work
and the day
is done
oh girls
they wanna have fun
oh girls
just wanna have fun
girls
they wanna
wanna have fun
girls
wanna have
some boys
take
a beautiful girl
and hide her away
from the rest of the world
I wanna be the one
to walk in the sun
oh girls
they wanna have fun
oh girls
just wanna have
that's all they really want
they stop
when the work
and the day
is done
oh girls
they wanna have fun
oh girls
just wanna have fun
girls
they wanna
wanna have fun
girls
i wannah
they just wanna
they just one
they just wanna
oh gosh
girl
they just wanna
just wanna
oh girls
girls
you wanna
Bona nit
Bona nit
El Refugi Recomana
I tornem a estar aquí, El Refugi Recomana, un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia a l'abast de tothom.
I avui ens en volem endinsar en els millors museus per visitar en família a Barcelona.
Sabem que molts de vosaltres teniu criatures i en aquest cas els caps de setmana a vegades a casa tancats es poden fer tediosos.
Però a Barcelona hi ha moltes oportunitats d'oci i de lleure i en aquest cas els museus és una combinació perfecta d'educació i també de cultura i entreteniment.
En aquest cas avui us volem presentar aquests museus i centres d'art que deixaran que la canalla i els grans es quedin amb la boca oberta.
I aviam, primer volem trencar un mite. És fals que els nens no vulguin anar a museus.
El secret és que s'ha de saber escollir bé el lloc.
A Barcelona la varietat i la qualitat dels museus és excepcional.
Així que no hi ha excusa.
Teniu centenars de llocs on explorar, obres d'art per admirar, exposicions per recórrer i activitats per gaudir en família.
Ara bé, perquè aquesta experiència sigui realment profitosa, cal que el museu escollit s'ajusti als interessos dels més petits.
Si els agrada dibuixar durant hores, podeu anar al Manac o a la Fundació Miró, que són opcions perfectes.
Si prefereixen estar a l'aire lliure, doncs trieu museus amb activitats relacionades amb la natura o la ciència,
com per exemple el Cosmo Caixa o el Jardí Botànic, o també el Museu de la Ciència.
I si no sabeu per on començar, aquí ve un consell.
Anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura.
És a dir, que escolteu els nanos i també trieu junts aquest espai per gaudir i per descobrir.
I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa, un museu interactiu de ciència
que és un paradís pels més petits i pels petits científics.
Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives,
ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències.
Ideal per a totes les edats.
A més, el planetari ofereix un viatge fascinant per a l'univers.
I un altre museu que també agrada a petits i grans,
i que també ja hem portat aquí al programa, és el Museu de la Xocolata.
Aquest espai dolç explica la història i el procés de fabricació de la xocolata
des dels seus orígens fins avui.
Hi trobareu escultures fetes de xocolata,
i també els nens poden participar en tallers on es devenen xocolaters per un dia.
I marxem cap al Museu Blau, on, situat al Parc del Fòrum,
esdevé un museu dedicat a la història natural,
amb una espectacular exposició sobre la biodiversitat del planeta.
També els nens poden veure de prop escalets d'animals, fòssils
i altres meravelles del món natural que els fascinaran.
També poden visitar el Caixa Fòrum, que és un dels clàssics de Barcelona,
un centre cultural que ofereix exposicions que canvien constantment,
sempre amb una proposta per a totes les edats.
A més, també programen tallers, activitats familiars i visites guiades
que estan adaptades pels més petits i que fan una visita
i una experiència cultural i educativa assequible per a tots els gustos
i també per a totes les edats.
Marxem al Museu del Disseny, perquè si la creativitat i l'art són el que motiva la canalla,
aquest museu és una visita obligada,
amb exposicions que van des del disseny gràfic fins la moda,
el mobiliari i la decoració.
Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques
que faran explorar el món del disseny d'una forma lúdica.
I marxem al Museu de la Música.
Aquí els nens podran veure, escoltar i fins i tot tocar
alguns instruments d'arreu del món.
Aquest museu ofereix una àplica col·lecció d'instruments històrics
i permet que els visitants experimentin amb sons
en una activitat perfecta per a famílies amb petits músics amb potència.
I marxem ràpidament al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
situat a Terrassa, un museu que ofereix una immersió
en el món de la ciència i la tècnica,
amb una col·lecció de màquines antigues interactives
que permeten comprendre l'evolució industrial i científica.
És perfecte pels nens interessats en com funcionen les coses i la seva història.
I si el que voleu, doncs, és aventurar-vos en la història de Catalunya,
heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya,
un museu que, d'alguna manera més divertida i educativa,
doncs podem introduir els nens a la història de Catalunya,
des dels seus orígens fins a l'actualitat,
amb exposicions interactives i recreacions històriques.
Els petits poden aprendre mentre juguen.
I també una altra de les oportunitats per conèixer,
en aquest cas, el món marítim,
és el Museu Marítim de Barcelona.
Situat a les antigues Drassanes Reials,
aquest museu és una porta d'entrada a la història marítima de la ciutat.
És un dels meus museus preferits de Barcelona,
un museu que, a més, també està en un espai únic,
i els nens podran descobrir vaixells antics,
models d'escala i fins i tot pujar a bord
d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia.
I acabem amb una visita ineludible al poble espanyol.
No és un museu convencional,
sinó que és un poble que recrea diferents regions d'Espanya
amb tallers artesanals, activitats culturals
i espectacles ideals per a tota la família.
Els nens poden córrer per les places
i aprendre sobre les tradicions espanyoles
d'una manera més interactiva.
A més, també, aquest espai ofereix moltes activitats tematitzades
en funció de l'època de l'any.
I bé, amb aquestes opcions,
Barcelona ofereix una àmplia varietat d'espais culturals
per explorar amb els més petits.
Esperem que us hagi agradat aquest nou capítol del Refugi Recomana.
Ens veiem a la propera edició.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Que, evidentment, amb el vi també té tela, eh?
Sí, té molta tela, eh? Té bastanta tela.
Cap on comença la història del vi argentinà?
La història del vi argentinà comença una mica amb les Amèriques, no?
Però, no, no, cap a les Amèriques no.
Cap a 1556 he trobat els primers arxius
que va ser quan els missioners espanyols, especialment els jesuïtes,
van portar les primeres vinyes des de Xile
a través dels Andes
i aquestes vinyes es van plantar a la regió de Santiago de l'Estero.
Recordeu, Santiago de l'Estero, va ser la primera de totes a l'Argentina.
I després es van expandir a Còrdoba, Sant Juan i Mendoza,
on el clima era ideal pel cultiu.
La varietat inicial que es va plantar va ser la criolla.
La criolla és un cep autòcton derivat de varietats espanyoles.
No és autòcton com el tant pel que ve de la listat negra i d'altres varietats espanyoles
que podríem dir que han patit un creuament
i diguessin que la criolla s'ha adaptat d'una manera diferent
i per això s'hi diu d'una manera diferent, però és la listat.
O sigui, aquí a Espanya es coneix com a listat.
Si anem a les Canàries la trobarem allà.
És resistent i és productiva.
I també dir-vos que alguna cosa molt important en la història d'Argentina
va ser el senyor Domingo Faustino Sarmiento.
Cuidado amb aquest segon cognom, perquè ja declarava intencions
per fer alguna cosa important en la història d'aquí.
El senyor Sarmiento introdueix la Malbec des de França a finals del segle XIX.
I avui en dia la Malbec és la varietat més plantada del país.
Ara marxem a parlar de les seves regions i també del clima,
que hem de tenir en compte que és un clima més aviat calorós, no?, el de l'Argentina.
Sí, molta calor.
Si aquí tenim calor, allà en tindríem bastanta més.
Que allà a l'hivern no sé com el deuen viure, però el viuen diferent.
El viuen diferent, perquè hem de pensar que estan a una altra latitud.
Estan a latitud 21-46.
I hem de pensar que ells colleixen al març-abril.
O sigui, nosaltres entenem la primavera, si no m'equivoco,
al principi de primavera, a finals d'hivern, ells estan fent la varema.
O sigui, això ens toca una mica i diem, ostres, però què fan aquesta gent?
I al Nadal ells estan en ple estiu.
No sé, és un xoc cultural, no?, també.
Dir-vos bàsicament que a Argentina les pluges són escases en general i és molt comú l'ús de rec.
Ok.
I hem d'imaginar-nos les vinyes plantades amb grans extincions.
O sigui, no parcel·les petites, sinó normalment són grans extincions, com hi ha a les de Vall de Uc o a Mendoza.
i també imaginar-nos molt la influència que tenen els Andes.
Els Andes protegeixen dels vents del Pacífic i generen un efecte foen.
Què és l'efecte foen?
L'efecte foen, bàsicament, per entendre-ho més fàcilment,
doncs podríem dir que quan hi ha una muntanya molt alta i en una part de la muntanya n'hi ha els que serien els vents més humits, més freds,
quan pugen aquests vents es van refredant, però arribat d'un punt, el punt més àlgid de la muntanya, més alt,
quan baixen els vents es van calentant.
Es van calentant i el que generen un canvi de clima i també té efectes, podríem dir, com és el paisatge de la muntanya.
Veurem una diferència notable entre la cara sud i la cara nord.
Veurem una diferència molt notable entre el que seria Xile i el que seria Argentina.
Així més o menys podrem entendre l'efecte foen.
Més o menys t'ha quedat clar, tu, Dani?
Total, total, sí, ho has explicat molt bé, d'una forma molt gràfica,
tot i no tenir el recurs visual, ho hem entès perfectament.
Deixa'm que et pregunti per quines zones creus que són les més afectades a l'efecte foen.
Una de les zones més afectades per mi, bàsicament, és Mendoza.
Mendoza, d'acord, eh?
Perquè està pràcticament al peu de la muntanya.
I també dir-vos que gràcies a la neu dels Andes i la seva extensió
tenen els rius per poder regar tot el país.
Perquè si no tinguessin els Andes i la seva neu
es faria molt difícil el cultiu de vinya
i d'altres coses en general,
perquè seria tot un desert, que no plou quasi res,
i que a sobre, a inicis de barema,
tenen problemes perquè cau una pedregada,
o sigui, que ho tenen complicat.
Clar, és en el moment del de gel,
quan hi ha aquesta aigua que es pot fer servir pel ric,
que és quan s'estabilitza tot una mica, per dir-ho d'alguna manera.
I tenen un senyor riu, saps?
O sigui, no tenen cap problema de rec com els que tenim aquí.
Allà poden regar tranquil·lament,
com als Estats Units o altres països que tenen més facilitats amb l'aigua.
Dani, doncs jo et diria que pràcticament tota Argentina
es veu afectada per aquest efecte que us he comentat.
L'únic que algunes són les més que altres.
Com hem dit, Mendoza,
és destacable aquesta influència.
Aquestes muntanyes tenen un clima sec i solejat,
i uns sols, una terra, que és alluvial,
bàsicament per les baixades que tenen els rius
i com han anat arrossegant aquestes pedres, aquests còduls.
I aquests còduls fan possibles la maduració del raïm molt adequadament.
Mendoza és un desert a una alta alçada, com diuen alguns.
I l'única manera que tenen per cultivar
és bàsicament fer servir l'aigua de rec
i estan influenciats per un vent que es diu Zonda.
Aquest és un vent que és sec i calorós.
I quan aquest vent està actiu,
ens informa que estan avants als Andes.
Això també ve derivat d'aquest efecte fuent una mica.
Una regió amb la qual podríem fer una comparativa a Mendoza
és Patagònia.
No sé si et sona la Patagònia,
però és bastant famosa.
I tant, i tant.
Doncs és el desert de la Patagònia argentina
i és gràcies a que els Andes retenen els núvols.
Si no fos pels Andes, aquest desert no existiria.
Ja que fa molts anys,
la Patagònia era un bosc frondós com els d'Europa de l'Est.
O sigui, imagineu-vos quin canvi generen aquestes muntanyes.
I avui en dia és el vuitè desert del món
i és un desert fred perquè té molt poca sorra.
O sigui, bàsicament per això, perquè té poca sorra, per això és fred.
I l'àrea està penetrada per molts rius grans i petits
que drenen dels glaciers i llacs de la muntanya.
Un altre cop, no?
Hem de donar gràcies a aquests Andes que ens donen aigua
perquè si no, malament rai.
O si no els tinguéssim, potser tindrien boscos, saps?
O sigui, no sé què passaria exactament si no els tinguéssim.
Doncs ara seguirem aprofundint una miqueta més
sobre la Patagònia i Mendoza
i també per entendre'ns una miqueta més en clau de regions
i la diferència entre regió i denominació d'origen.
Però abans, deixa'm que faci una breu pausa
perquè avui tenim també una proposta musical
pels nostres oients.
Com que hem viatjat fins a Argentina, fins a Amèrica del Sud,
avui portem una cançó d'un artista que és d'allà,
en Andrés Calamaro, que ens dedica a aquesta flaca
que també ara, a aquesta hora de la tarda,
una miqueta de musiqueta també ens agrada.
Vinga, va, reprenem d'aquí no res, Jordi.
Fins ara.
Flaca, no me claves
tus puñales
por la espalda
tan profundo
no me duelen
no me hacen mal
lejos
en el centro
de la tierra
las raíces
del amor
donde estaban
quedaran
entre
no me olvides
me deje
nuestros abriles
olvidados
en el fondo
del placar
del cuarto
de invitados
eran tiempos dorados
un pasado
mejor
aunque casi
me equivoco
y te digo
poco a poco
no me mientas
no me digas
la verdad
no te quedes callada
no levantes la voz
ni me pidas perdón
aunque casi te confieso
que también has sido
un perro compañero
un perro ideal
que aprendió
y a volver al hogar
para poder comer
fracaso
fracaso
no me claves
tus puñales
por la espalda
tan profundo
no me duelen
no me hacen mal
lejos
en el centro
de la tierra
las raíces
del amor
donde estaban
quedaran
deixen
tan profundo
y
Música
I seguim parlant de vins, seguim xerrant una micatona més amb en Jordi Clavero
i avui deixem que et pregunti per què has triat l'Andrés Calamaro.
Creus que té alguna vinculació directa o indirectament amb els vins?
L'Andrés en té molta.
Jo estic molt segur que ell entén una mica de les relacions de Mendoza
i segur que sap la que vaig a nombrar ara.
Perquè si sé una mica, si no m'equivoco, és una persona que li agrada bastant el vi.
Sí, ara no me'n recordo molt bé d'alguna cançó, però és una persona que li agrada bastant el vi de veure.
I en la seva faceta més artística també ho expressa de forma veraç, per dir-ho d'alguna manera.
Deixa'm que reprengui la pregunta que et feia abans de la pausa musical.
Et preguntava sobre si havíem d'entendre la Patagònia i Mendoza com denominacions d'origen.
No, són les regions.
Una de les deos de Mendoza seria la Vall d'Uco.
Això segur que ho sap l'Andrés.
Ok, llavors d'alguna manera les regions són Patagònia i Mendoza
i dins d'aquestes regions trobem denominacions d'origen com la Vall d'Uco.
Sí, que està al peu dels Andes.
Ok.
I el raïm produeix vins rics i robustos, amb fruits negres de muntanya i dolces notes florals.
I hem de comentar que la regió del Vall d'Uco, tot i que està al peu dels Andes,
ens trobem amb escases pluges, calamars a principi i estius
i al fons bandaval anomat sonda que he comentat abans.
És una vall que està formada per la serrada frontal i la regió de Guayaqueras,
Guayaqueras, cuidao amb aquest nom, i l'altitud ha d'estar entre 900 i els 1.250 metres.
Estem bastant alts.
I està al sud-oest de la ciutat de Mendoza.
Els hiverns són rigorosos i els estius són càlids i els dies bastant temperats.
O sigui, temes de temperatura és bastant adequat.
I és una zona de grans estaccions, com us he comentat abans,
i podem parlar de quasi 30.000 hectàrees.
Principalment les varietats que es planten en aquesta zona són el Malbec,
el Cabernet Sauvignon, el Merlot, el Pinot Noir i la Bonarda, o dos Noirs.
I per part de la Patagònia, o sigui, en l'exemple de Patagònia,
tindríem la regió de Río Negro.
Aquesta regió té molta menys extensió, no sé si anem cap a les 1.500 o 2.000 hectàrees,
he posat un cas contrari de no tanta extensió,
i és un clima continental semidesèrtic amb precipitacions bajes
i amb molt bona insolació, com a pràcticament tota Argentina.
A la tardor, canvien els vents i baixen les temperatures,
en la qual cosa permet que els raïms conservin l'acidesa
i tinguin una bona maduració dels sucres
i puguin acabar fent una bona càrrega de polifenols i tanins,
amb una bona maduració organolèptica,
que és molt important per fer bon vi.
I és una zona d'extensions petites,
sols unes 1.500 hectàrees.
Les principals varietats negres són el malbec,
la marlot, el pinot noir, el cavernet, el cirà,
el cavernet franc,
i la marietat malbec presenta el 33% del cultiu.
I entre les blanques destacaríem el chardonnay i el sauvignon blanc.
En quina et quedes? En Río Negro o Baideuco?
Quina t'agrada més la atenció?
Home, a mi això de poques hectàrees,
d'una extensió més reduïda,
m'ha cridat bastant pel fet aquest
que potser també pot donar un producte més selecte,
un producte potser més petit, més reduït,
no ho sé, potser estic associant coses que no.
En nosaltres, jo et diria que sí,
si et fixes en Espanya, França, sí.
Però en el que seria el nou món,
que seria Argentina, Estats Units,
això no està tan vist d'aquesta manera,
perquè allà posen grans extensions,
posen rec,
i es dediquen a vendre el producte,
jo et diria que d'una manera una mica diferent.
I els vins es paguen per bastant.
Clar.
Bé, doncs, deixem que et faci una pregunta,
perquè ara estàvem parlant d'aquestes varietats,
ens has mencionat que la veritat malbec
representa el 33% del cultiu apte per elaboració,
i la meva pregunta és,
la veritat malbec és la protagonista d'Argentina?
Òbviament que ho és.
Llavors, quina és la seva història?
Explica'ns una mica.
La veritat malbec ha arribat amb el senyor Sarmiento,
amb aquest cognom tan graciós en aquest cas.
Per fer vins, és que és un cognom per fer vins.
Per fer vins.
És meravellós.
Jo el veig, eh, en una etiqueta, Sarmiento.
Sarmiento.
Vinos para los carmiento, alguna cosa així, saps?
Sí, sí, sí.
No, no, està interessant la cosa.
Llavors, arriba la veritat malbec,
que és una veritat estrella,
i a partir d'aquí què ens has d'explicar més?
Que no és una veritat argentina,
que a vegades la gent es pensa que és argentina.
És una vinya que és molt feble en els climes freds,
per això és idònia a Argentina,
i on pot produir un vi que té sabor rústic de casa,
però les millors vinyes de Caors,
on és la zona originària, a França,
la Malbec,
i també a Luján de Cullo, o a Mendoza, a Argentina,
pot derivar en vins de color fosc,
d'intensa moduresa,
i atractivament sedosos.
que mereixen ser envellits.
Normalment són vins que poden tenir una bona guarda.
Per haver estat tan ampliament cultivada argentina,
els productors locals
tenien a considerar-la clarament de tercera categoria.
Això ha passat en moltes varietats
en diversos jocs del món.
Però els estrangers han aconseguit
aturar el seu reemplaçament sistemàtic
per la carvernet sovinyon,
que se segueix a tot el món.
La vinya també es cultiva a Xile,
a Austràlia, Califòrnia
i al nord-est d'Itàlia.
Però d'on és més famosa és a Argentina.
On hi ha més extensió a aquesta vinya
és a Argentina.
Un Malbec a l'Argentina
tendeix a ser una pruna
i friteria
amb una textura suau i bellotara.
A França, el Malbec tendeix a ser
amb més estructura,
tenir menys ferms,
una qualitat fosca i melancòlica.
O sigui, podríem comparar
que notaríem
una tipologia molt diferent
entre un Malbec de l'Argentina
de Mendoza de Valle de Uco
i un Malbec de França de Caors.
No tenen res a veure.
És la mateixa varietat,
però canvien molt.
En els sols calcaris
de la regió de Caors,
el Malbec produeix
la seva manifestació
més fosca i tànica.
O sigui,
trobarem un vi molt més tànic
que el de Caors,
mostrant fruits de mora
i en la seva juntatut
notes de tabac,
cafè i carn
a mesura que en balleix.
Fruits de mora
en la seva juntatut
les notes de tabac i cafè
quan en balleix,
que ha sonat aquí
una mica a l'inrevés.
Interessant.
Caors
va...
Ai, no,
aquí m'he confós una mica,
que m'he saltat una cosa,
t'anava ja
a fer l'espoiler del vi.
Home, doncs no me'l facis,
no me'l facis
perquè et vull parlar,
ara mateix,
de fet,
et volia treure el tema
dels tipus de vins a l'Argentina
perquè moltes vegades
aquest espai
que ens queda últim
de programa
el dediquem a propostes
vinícules,
en aquest cas parlarem
de tipus de vins a l'Argentina,
de bodegues
i també de vins de prestigi.
I què ens has de dir d'aquests?
Us he de parlar
de la bodega
Catena Zapata
i el vi elegit
és el vi Malbec 2022,
de la collita 2022.
Les quatre figures femenines
que trobarem
en l'etiqueta
a cuidar d'un storytelling
que és molt important
en vins que valen bastants diners,
representen les diferents
fites
en la història
d'aquesta varietat.
La primera dona
simbolitza el naixement
de la Malbec
i és Leonor
de Quitània.
I també
una forta presència
del vell món
representada
al costat
del pont
de Caors
on es va originar
el Malbec.
La segona dona
una immigrant
que simbolitza
els colons
que van a immigrar
cap al nou món
i els exploradors
i aventurers
desconeguts
que van connectar
Europa
amb Amèrica.
La filoxera
representa
la mort del Malbec
en el vell món
i el seu
posterior renaixement
en Amèrica.
Això estarà representada
com una dona
escalet.
I finalment
està
Dona Zapata
que simbolitza
Arianna Catena
i representa
el naixement
la terra
i la maternitat
compartint
les riqueses
del nou món.
Bàsicament
aquesta senyora
és la
que produeix
els vins
i l'encarregada.
Per això
també surt allà.
I aquest vi
és un vi
bastant car
ara sabrem
més o menys
el preu
i busca
una perfecta
integració
entre la fruita
i la fusta
algú
algú
bastant comú
amb vins
que són elegants
i
té una extracció
molt
molt
gentil
i suau
de sabors
tanins
i està fet
engevats indígenes.
Envelleix
uns 10 o 15 meses
en barriques
d'errora francès.
Jo personalment
aquest vi
el vaig tastar
i en nas
jo vaig alorar
cuir suaument
i la fruita
olorava
més a fruita
computada
que a fruita jove
i quan vaig passar
a provar-lo
a boca
vaig notar
un tenir rodó
equilibrat
i que era un vi
corpulent
i amb persistència.
Però deixa'm dir-te
que el preu
d'aquest vi
són 90 euros.
Tu el compraries?
Home,
potser si estalvio
una mica
puc fer-ho.
No ho sé,
ja veurem.
Tu me'l recomanes?
Bueno,
segons el que busquis
90 euros
són 90 euros.
Ho has de tenir molt clar.
Començarem a estalviar.
Jordi,
una abraçada.
Gràcies.
Adéu-siau.
Una abraçada.
Adéu.
Bona tarda,
us informa
Sergi Molero.
El govern
torna a reunir-se
a aquesta hora
amb Esquerra,
Comuns i la CUP
per salvar el decret
d'habitatge
que demà
ha de validar
el Parlament.
Segons fons,
el corrent
de les converses
hi haurà acord
i passarà
per limitar
els preus
dels lloguers
de temporada.
Habitatges turístics
abandenem
al Departament
de Territori.
Martí Ferreira,
bona tarda.
Hola,
bona tarda.
Fons de les negociacions
han donat
per fet a aquesta emissora
que la reunió
convocada aquesta tarda
per la titular
de Territori
Silvia Paneque
a la seu de la Conselleria
amb els representants
d'Esquerra,
els Comuns i la CUP
servirà per tancar
l'acord definitiu.
D'aquesta manera,
el govern s'assegurarà
els vots necessaris
per convalidar el decret
demà mateix
al ple del Parlament.
Les mateixes fons
asseguren
que es considerarà
lloguer de temporada
el destinat
a usos turístics
i vacacionals
exclusivament
i quedaran lliures
del topall de preus.
En canvi,
quedaran fora
d'aquesta consideració
els habitatges
amb usos professionals,
mèdics o acadèmics
i en aquests casos
sí que tindran
els lloguers topats.
Martí Ferreira,
Catalunya Ràdio,
Barcelona.
Més notícies,
Marta Cristian.
Jornada de recuperació
a les borses.
Els principals parquets europeus
han tancat la sessió
amb guanys
d'entre un 2 i un 3%.
L'IVAX 35
de la Borsa Espanyola
ha recuperat
un 2,37%
i recupera
els 12.000 punts
després de 3 jornades
consecutives
de baixades.
És la pujada
més gran
en dos anys.
Han rebotat
amb força
els valors
més castigats
els últims dies
com Indra,
IAE,
Fluidra
o el Banc Santander.
També Wall Street
cotitza en verd
i s'apunten guanys
que també van
del 2 al 3%.
A aquesta hora
el Deu Jons d'Industrials
puja un 2,6%
i el rebot
del Nasdaq,
el principal índex
tecnològic,
frega el 3%.
La prohibició
del teletreball
per als càrrecs
de la Generalitat
arriba als tribunals.
Segons avançat
el matí
de Catalunya Ràdio,
l'Associació Fòrum
d'Advocacia
de la Generalitat,
que té caràcter sindical,
ha presentat
un recurs
contenciós administratiu
per anul·lar
l'obligació
de treballar
presencialment
que el govern
va implementar
fa unes setmanes
a les subdireccions generals.
L'Associació
defensa el treball
a distància
i demana
una negociació
sindical.
També es rebutja
que els subdirectors
se'ls inclogui
el mateix sac
que els alts càrrecs
polítics
i no se'ls deixi
teletreballar.
Sentim la directora
general
de serveis consultius
del Gabinet Jurídic
de la Generalitat,
Aranza Zucolom.
Tenim els equips
preparats,
la gent ha fet
cursos de formació
i estratègicament
funciona millor
tenir la gent
més concentrada
en el lloc
que hagi decidit,
que pot ser el teletreball a casa,
hi ha gent
que treballa
a la biblioteca,
però són mecanismes
que funcionen
i no s'ha donat
cap cas
que es pugui evidenciar
que aquest teletreball
no funciona.
El govern
per la seva banda
defensa el treball
presencial
per poder liderar,
diu els equips
i atendre millor
empreses
i ciutadans.
Multa de 20 milions
d'euros
a l'empresa
que gestionava
les entrades
per al Colosseu
de Roma.
L'autoritat italiana
de la competència
ha imposat aquesta multa
que també hauran de pagar
diversos operadors turístics
perquè durant molt de temps
no hi havia entrades
disponibles
per visitar
aquest emblemàtic
monument romà.
Diversos bots
i altres eines automatitzades
acaparaven
totes les entrades.
Això
va obligar els consumidors
a recórrer
a operadors turístics
i plataformes
que revenien
bitllets combinats
amb serveis adicionals
a preus significativament
més alts.
I els humans
ja introduïen peixos
als estanys dels Pirineus
al segle VII
uns 700 anys
abans del que es pensava.
És el que ha descobert
un estudi
publicat avui
a la revista
Nature Communications
i que s'ha fet
a l'estany redon
a la vall
d'Aran Viella
Pau Rovira.
Bona tarda.
Es tracta d'una recerca
liderada pel CREAF
amb participació
de la Universitat de Barcelona
i el CSIC
on els investigadors
han identificat
restes genètiques
de paràsits
que viuen
a les branquies dels peixos
un senyal indirecte
però inequívoc
de la seva presència.
Jordi Catalán
coordinador de l'estudi
explica
que aquests
haurien estat
introduïts
per poblacions humanes
de l'època
visigoda
molt abans
del que es creia.
Els documents
més antics
s'indicaven
a partir del segle
XIV-XV
fins aquí
arribaven els documents
llavors
analitzant els sediments
hem vist que
com a mínim
tenim una data
que ja es vien
introduït
al segle VII.
L'estudi a més
obre una nova via
per entendre
la història ambiental
a través dels paràsits
amb una metodologia
pionera.
Pau Rovira
Catalunya Ràdio
Viella.
Som-hi ara
amb els esports
i Sergi Andreu.
Aquest vespre
arrenquen els quarts
de final
de la Champions
de futbol
amb dos partits
l'Arsenal Madrid
i el Bayern
de Múnich Inter
de Milà
tots dos a les 9.
Els podreu seguir
tots dos partits
al canal digital
de Catalunya Ràdio
a partir de dos quarts
de 9
amb la transmissió
que en farem
amb el Ricard Torquemada.
El Barça juga demà
contra el Borussia
Tormund.
Els blaugranes
podran comptar
amb Íñigo Martínez
recuperat
dels problemes físics
que patia.
Dani Olmo
en canvi
es continua entrenant
al marge del grup.
El tècnic del Barça
Hansi Flick
diu que Rafinha
està bé.
Mentrestant
la selecció espanyola femenina
s'enfronta
a les 7 de la tarda
a Portugal
a la quarta jornada
de la Lliga
de les Nacions
de la UEFA.
En embola
el Granoller
es disputa avui
a partit únic
l'eliminatòria
de Copa
contra el Torre la Vega
que li ha de donar
accés a la final
a 8 de la Copa.
El partit és
a les 8 del vespre.
I d'altra banda
encara en embola
el Barça fitxat
fins a final de temporada
el porter francès
Vincent Gerard
retirat després
dels Jocs de París
ara ha acceptat
l'oferta blaugrana.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda
us informa Mariona
Salas Vilanova.
La pròxima
conferència
organitzada
per l'Aula
d'Extensió Universitària
de la gent gran
d'Esplugues i Sant Just
porta per títol
la proclamació
de la República
Esplugues i Sant Just
i serà a càrrec
de la historiadora
Roser Vilardell
i de Jordi Amigó
arxivet municipal
de Sant Just.
L'acte
tindrà lloc
el dijous 10 d'abril
a les 6 de la tarda
a l'Auditori
de la Residència
de la Mallola.
La sessió
oferirà
una anàlisi històrica
del context local
i nacional
en el moment
de la proclamació
de la República
amb especial atenció
als esdeveniments
que es van viure
als municipis
d'Esplugues i Sant Just.
Els ponents
aprofundiran
en les repercussions
socials i polítiques
d'aquell moment
clau de la història
contemporània.
L'acte és obert
a tothom
amb entrada gratuïta
pels socis
de l'Aula
d'Extensió Universitària
i una aportació
de 5 euros
per als no-socis.
Jusfo Salva
portaveu de Sant Just en Comú
ha abordat diversos temes
d'actualitat local
en una entrevista
a ràdio d'Esvern.
En l'àmbit de residus
ha destacat
la bona acollida
de l'aplicació BitPaid
que permet obrir
contenidors intel·ligents
amb el mòbil.
Segons Fosalva
un 20% dels habitatges
ja fan servir l'app
el doble del que s'esperava.
També ha valorat
positivament
l'augment
de la recollida selectiva
fins al 60%.
de 5,1%
l'any 2024
i ha apuntat
que el 2025
serà el primer any
complet
amb tot el sistema
desplegat.
En relació
amb la taxa
de residus
s'ha estat treballant
en una reforma
del càlcul
per fer-lo més just
segons els hàbits
i característiques familiars.
Pel que fa
a la deixalleria
recentment inaugurada
Fosalva ha explicat
que encara funciona
amb el contracte antic
però que a partir
del segon semestre
del 2025
es preveu ampliar
els horaris
i posar en marxa
serveis com el préstec
de vaixella
reutilitzable
per entitats
i la creació
d'un espai
de reutilització
d'electrodomèstics.
També ha avançat
que s'està treballant
perquè entre el 2026
i 2027
la deixalleria
disposi d'un petit taller
i botiga
de segona mà
per afavorir
l'economia circular.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
El Cor Coratjo
de la Taneu
de Sant Jus
busca incorporar
noves veus
i fer una crida
a noies joves
d'entre 18 i 35 anys
que tinguin ganes
de cantar.
Les persones
interessades
poden assistir
a un assaig
i fer una petita
prova d'audició
a càrrec
del director
del Cor.
Els assajos
tenen lloc
cada dimecres
de dos quarts
de 9 de la nit
a 10
a la Taneu.
Tot i que no és
un requisit
indispensable,
es valorarà
positivament
tenir experiència
prèvia
en altres formacions
corals
o coneixements
musicals bàsics.
La convocatòria
està oberta
a tothom
que vulgui
provar l'experiència
i sumar-se
a una formació
consolidada
dins l'àmbit
musical local.
Per més informació
i inscripcions
cal contactar
amb la secretaria
de la Taneu.
I això ha estat tot.
Tornem amb tot
a l'actualitat.
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda.
Fins ara.
Ràdio Nespers
A l'escoltes
Ràdio Nespers
Durant d'avui
molt bé
Els ulls
se t'il·luminen
com les nits
de París
Mil tambors
de guerra
que es desperten
dins el pit
i de sobte
te n'adones
que
tu també
tens dret
a ser feliç.
Si aturem
tots els rellotges
i estirem
fins l'infinit
aquest breu moment
de pausa
entre rutines
i neguits
si oblidem
el que s'espera
de nosaltres
i fem cas
al que sentim.
Queda't amb mi
aquesta nit
perseguirem
l'alba
de fins a Rússia
i més enllà
creuant el mar
et despertaré
a Tòquio
amb un petó
a vora del nas.
a Tòquio
i més enllà
de fins a Rússia
a Tòquio
i més enllà
de fins a Rússia
i més enllà
de fins a Rússia
a Tòquio
i més enllà
de fins a Rússia
a Tòquio
i més enllà
de fins a Rússia
i més enllà
de fins a Rússia
i més enllà
de fins a Rússia
a Patí
Tota nit
de borratxera
deixa pas
a la ressaca
pel matí
i digue'm
qui és el jutge
dels amors
i dels instints
potser tots
som culpables
d'ignorar
el que portem dins
però en algun lloc
que en algun moment
haurem de començar
a escriure el destí
Queda't amb mi
aquesta nit
perseguirem
l'albada
fins a Rússia
i més enllà
creuant el mar
et despertaré
a Tòquio
amb un petó
vora del nas
Queda't amb mi
aquesta nit
perseguirem
l'albada
fins a Rússia
i més enllà
creuant el mar
et despertaré
a Tòquio
amb un petó
vora del nas
és el deliri
més gran
el pols
el pols
que ens fa moure
endavant
queda't amb mi
aquesta nit
perseguirem
l'albada
fins a Rússia
i més enllà
creuant el mar
et despertaré
a Tòquio
amb un petó
vora del nas
queda't amb mi
aquesta nit
perseguirem
l'albada
fins a Rússia
i més enllà
creuant el mar
et despertaré
a Tòquio
amb un petó
vora del nas
dins
un petó
Un autor al refugi
Avui, a l'espai, un autor al refugi, Michael McDowell.
Michael McDowell va néixer l'1 de juny de 1950 a Alabama,
Aquest escriptor i guionista nord-americà
va començar a escriure novel·les de terror cap a finals del 70,
on la seva obra més reconeguda ha estat la saga Blackwater.
Durant la seva carrera literària va utilitzar dos autònims,
Axel Young i Nathan Aldine.
En el seu treball com a guionista destacen especialment
els seus treballs juntament amb Tim Burton,
Habitat el xus o Pessadilla antes de Navidad.
McDowell va morir de sida l'any 1999,
deixant inacabada la peça Las voces del silencio,
que completaria Tabitha King.
A continuació, un parell de fragment de les seves obres.
El dique, Blackwater 2.
No sacaba las cenizas después de las 3 de la tarde
para que no hubiera una muerte en la familia.
Nunca barría pasada la anochecer
para no echar la buena suerte por la puerta.
No limpiaba el día de Año Nuevo
para no tener que limpiar un cadáver el año siguiente.
Lluvia, Blackwater 4.
Y sin embargo, las cosas nunca salen como uno espera.
Pero eso no importa.
No importa lo más mínimo.
Sister y Miriam tenían razón.
No importa lo que hayas tenido que pasar.
No importa lo que hayas hecho o sufrido.
Ni tampoco los errores que hayas cometido.
Por terribles que fueran,
no importa que te rindieras cuando debías perseverar.
O que perseveraras cuando debías haberte rendido.
Ni tampoco que sucedieran cosas que te hicieran infeliz.
No puedes desear que tu vida sucediera de otra forma.
Un autolrafugi, Michael McDowell
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern.
Seguim al Refugi,
ara en un nou espai de la xarxa a les zones.
La xarxa educativa del nostre municipi
ens porta cada 15 dies
a aquest espai on parlem de l'educació a Sant Just.
I durant aquests primers mesos d'aquesta temporada
hem estat parlant sobre l'adolescència.
Tanquem aquests capítols d'adolescència
amb el convidat d'avui,
que és en Joan Sabater,
membre de la cooperativa Eines,
Servei de Prevenció de les Drogodependències
per a adolescents i joves.
Joan, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Avui et volíem convidar aquí al programa
per parlar una mica d'aquest servei
i que ens expliquessis una mica la tasca que feu.
Sí, mira, nosaltres com a cooperativa,
que com molt bé deies, Dani,
ens diem Eines,
estem ubicades a Vallirana
i existim des del 2010.
Som, per dir-ho així,
ens hem especialitzat en temes de prevenció de drogues,
en els usos de drogues i prevenció de pantalles
i assetjament.
Serien una mica els tres eixos
que tenim nosaltres de treball.
Aleshores, a Sant Just,
des de ja fa uns quants anys,
com a cooperativa,
portem el que vindria a ser el servei de prevenció de drogues,
i des de fa uns mesos
també s'ha incorporat tot el fenomen,
per dir-ho així, de les pantalles,
perquè també està molt en auge.
És un servei que no només es presta a Sant Just,
sinó que es fa de manera mancomunada
amb els municipis de Sant Joan d'Espí,
Esplugues i Cornellà.
En el seu moment,
preocupats per tots aquests temes,
es van decidir mancomunar
i poder oferir aquest servei a la ciutadania.
Com definiries que està la situació a Sant Just d'Esvern
amb tota aquesta situació
de la prevenció de les drogodependències
i també d'aquesta situació dels mòbils
que, com deies,
afecta a tots els joves, no?
I vosaltres bé heu fet també
de fer aquesta xarxa aquí al Basri Obregat,
però avui també volíem preguntar-te
per aquesta situació a Sant Just,
que pot ser una mica diferent
de la d'altres municipis.
A veure, sí, cada municipi,
el que havia fet té la seva idiosincràsia,
la realitat de Sant Just,
demogràfica, de realitat de poble,
és molt diferent a la realitat
que pot tenir Cornellà
i dintre de Cornellà
la realitat d'un barri
és molt diferent a la de l'altre, no?
Però sí que es tracen línies comunes,
una mica, si ho afinem a la joventut,
que són les preocupacions comunes
una mica de la gent jove
al voltant d'aquests temes.
No trobem que la població jove de Sant Just
sigui més...
No sé, no?
No sé quina paraula utilitzar.
Vull dir que trobem una població
que, com a tot arreu,
en edat d'adolescència
hi ha curiositat per certs temes,
com tu deies a la capçalera, no?
Una mica el tema de la sexualitat,
el tema del sexe...
entra aquesta curiositat.
El tema de les drogues
hi és fervent en aquesta edat,
aleshores hi ha aquest desig
i aquestes ganes de voler experimentar
i aleshores nosaltres el que intentem
és poder oferir entorns
on es pugui experimentar,
per dir-ho així,
entengueu-me,
amb els menors riscos possibles.
També és cert que tot el tema de les pantalles
ha aterrissat des de fa no gaires anys
amb molta força
i aquí sí que existeix
com bastanta preocupació
ja no tant per la gent jove,
que sí que també ens estem trobant
que cada cop la gent jove
fa uns usos més conscients
de les pantalles,
sinó també per part de les persones adultes.
No perdem de vista que nosaltres,
per la generació que som,
quan vam néixer no existien,
almenys la meva,
no existien els smartphones
i això ens ho hem trobat.
i els adolescents d'ara
ja han nascut amb tot aquest paquetet,
per dir-ho així,
nadius digitals,
que en diuen alguns,
amb tot això.
Però bé, sí que trobem
que cada cop existeix
per una banda la preocupació
per part de la gent més adulta
i també la part de consciència
més important
per la part de la gent,
per la part de les persones adolescents.
Això no treu
que no s'hagin d'acompanyar
aquests usos de pantalles,
per dir-ho així,
o aquestes utilitzacions
de les pantalles
per una mica
amb la mateixa similitud
a les drogues,
oferir-ho
amb menys riscos possibles.
Pel que fa, diguéssim,
als sectors de nois i noies
on repercuteix més
aquest inici
del camp de les drogues,
quin creus que seria
i també en quina edat
s'inicia el consum?
A veure, el que diuen les dades
és que des de fa
des del 97,
des de fa 35 anys,
a l'estat espanyol
es fan unes enquestes
que són les tudes
i indiquen que les edats d'inici
de consum de drogues
es donen entre,
crec que recordar,
entre 14 a 16,
més o menys,
i aquesta tendència
és estable des de fa 35 anys,
variant un parell o tres de mesos amunt,
un parell de tres de mesos avall.
Vull dir que, per una banda,
no veiem que hi hagi un consum
a nivell generalitzat
molt més precoç
de la gent jove
en quant a les drogues
i sí que és cert
que aquest consum
es dona bàsicament
a l'adolescència
pel que comentàvem
de la curiositat
i de les ganes
i el desig
de viure experiències,
una mica de viure vida.
Aleshores, clar,
el tema de les drogues
entra en aquesta qüestió.
Entenc que les drogues
amb les que s'inicien els joves
són aquelles drogues més legals,
com podria ser el tabac
o podria ser l'alcohol,
però quines drogues
són les més consumides,
les legals o les il·legals?
El que diuen també les dades,
per una banda,
hi ha el tema de les dades,
que les drogues més consumides
són l'alcohol,
el tabac i el cannabis
per part de la gent jove.
Després, en quart lloc,
trobaríem tot el tema
de medicaments,
que això també és una realitat
que no podem perdre de vista
amb o sense recepta.
és cert, com deies,
que els inicis en el consum de drogues,
la majoria és a través de l'alcohol
i la majoria es donen
en entorns familiars.
Per una qüestió
que és una de les drogues,
però no és la droga,
que està més normalitzada.
Inclús alguns experts
diuen que tot el tema
de com s'han abordat
les polítiques d'alcohol
a l'estat espanyol
ens hem passat de frenada.
perquè fiquem molt l'ull
moltes vegades
amb les drogues
que estan il·legalitzades,
que tenen uns riscos,
evidentment,
però perdem de vista
els riscos
que poden tenir
també les drogues legals.
Com que l'alcohol
està tan normalitzat
i forma part intrínseca
de la nostra cultura
en quant a
mediterrània,
per dir-ho així,
i en quant a cultura cristiana,
també,
que no ho podem perdre
de vista,
sembla que la banalitzem.
De fet,
d'alguna manera
es podria dir,
i aquesta frase
l'he sentit,
dir a algunes persones
que han patit addiccions,
que els primers camells
a la nostra vida
són els nostres propis pares,
no?
El fet que
al moble bar
o a la nevera
són els primers
que d'alguna forma
ens acosten
a l'alcohol
d'una forma
volguda o no,
perquè moltes vegades
no hi ha aquesta
segona intenció,
però, clar,
d'alguna altra manida,
doncs, clar,
allò és allà, no?
Sí,
sí, sí, no,
evidentment,
quan en un dinar familiar
es convida
el fill o la filla
que faci un traguet de cava,
no es visualitza
que pugui acabar
tenint problemes
amb l'alcohol,
no es fa amb aquesta intenció,
sinó que es fa
des d'una intencionalitat
més ritualística,
no?
De dir,
hosti,
no passa res,
però també
és important
que no
parlem de vista
el fet
que l'alcohol
és d'una droga
que molta gent
a vegades
no és conscient
ni d'aquest fet
i que és la droga
que causa
més problemes
a nivell de salut
a la població
que la consumeix
i que és la droga
que costa més
d'abandonar.
Aleshores,
i també,
després,
si ho traslladem també
a la realitat
més adolescent i joves,
molt vinculada
a accidents de trànsit,
temes de violències
que es poden donar,
temes d'intoxicació,
vull dir,
és una droga
que el seu consum
s'ha d'abordar
i s'han de treballar
molt els riscos.
Si parlem dels problemes,
entenc que,
en funció de la droga,
una droga pot originar
uns problemes
i un altre,
doncs,
altres,
però m'agradaria
centrar-nos una mica
així a nivell general.
Quins problemes
origina el consum
de drogues,
doncs,
a una edat
més
t'empreneda,
per dir-ho d'alguna manera?
Sí,
aquí a vegades
també caiem
en l'errada
de voler
vaticinar
riscos
que es poden donar
a llarg plaç,
és a dir,
un dels riscos
que poden passar
amb el tema
de l'alcohol
és amb el consum
d'alcohol,
és que patim
alguna malaltia
relacionada amb això,
però, sobretot,
el que crec que és important
sobre si treballem
amb adolescents
i joves
és parlar
d'aquells riscos
més propers
que es poden trobar
al consum,
que la majoria
de vegades
no són ni una addicció
ni un consum
problemàtic,
això és una cosa,
una relació
amb les drogues
que es pot donar,
però al final
parlaríem
d'intoxicacions
en el cas
de l'alcohol,
de comes etílics,
d'accidents de trànsit,
de violències,
això són uns riscos
que es poden donar
amb l'alcohol
i que hi ha manera
de poder prevenir
i evitar
aquests riscos.
Amb altres drogues
com
el cannabis,
sí que podria haver-hi
aquesta interacció
una mica
entre el cannabis,
l'estat d'ànim
i després
la poca motivació
que puguem tenir
o que es pugui tenir
per certes altres coses
de la vida,
però això no és
una correlació directa
entre el consum
de cannabis
i desmotivació,
també no perdem
de vista
que el món
que estem oferint
o que als adolescents
els hi ha tocat viure
també està ple
de tantes incerteses
i tanta complexitat
que conviure
amb això
és molt complicat.
Això també crec
que és important
a l'hora de
no podem agafar
el binomi només
de les drogues
parlant de les drogues
sinó que també
s'ha d'analitzar
el món
en què ens ha tocat viure.
I pel que fa
a aquelles persones
que es troben
amb joves
al seu voltant
que tenen
alguna drogodependència,
què s'ha de fer
quan algun noi o noia
té drogodependència?
Primer de tot
escoltar-lo.
Primer de tot
escoltar-lo
com dèiem
les drogodependències
o les addiccions
són un tipus
de relació
que podem establir
amb les drogues
que la majoria
de casos
no són així.
De fet,
les dades
el que ens diuen
dades fruit
de les enquestes
que es fan
a nivell global
és que del 100%
de persones
que consumeixen drogues
un 10%
acabarà tenint problemes.
Això vol dir
que hi ha un 90%
que no n'acabarà tenint.
Aleshores,
nosaltres creiem
que sí que és molt important
també canviar
aquesta mirada
problematitzadora,
per dir-ho així,
perquè la majoria
de consums
que es fan
no són
sinònim
d'addicció.
Això no vol dir
que no puguin comportar
problemes.
Quan un xaval
pugui tenir problemes
amb una substància,
per nosaltres
crec que és important
parlar amb ell,
escoltar-lo,
a veure
què hi ha
a vegades
aquí darrere,
perquè
aquestes conductes
de fuga
que podem tenir
amb les drogues,
amb les pantalles,
amb el sexe,
amb les compres,
normalment
allotgen
un malestar
més gran.
Aleshores,
si no som capaços
d'arribar
a aquest malestar
i mirar,
a veure com el podem
manegar,
el consum
no es remetrà.
Per tant,
és important
veure aquest consum
que s'està fent,
però també és important
veure
totes les altres
esferes
de la vida
de la persona.
No quedar-nos
només amb aquesta foto
del consum de droga,
sinó que anar
una mica més enllà.
I hi ha
algunes línies
prioritaris
d'intervenció
per evitar el consum?
O com tu deies,
a vegades
és millor
veure
aquesta fotografia
general,
no?,
per veure
quin és el perfil
d'aquella persona,
perquè cada perfil
deu ser diferent,
m'imagino,
deien també
de perfil
demogràfic
abans,
quan parlàvem
de Sant Jus,
que és un perfil
molt determinat.
Entenc que
també
hi ha molts factors
que ens puguin
indicar
que aquestes línies
prioritaris
potser no són generals,
sinó que en funció
del cas
ens hauríem d'adaptar
d'una forma
o d'una altra.
Evidentment,
cada cas
és un món,
cada realitat
familiar,
personal,
social,
és diferent
i això és important
tenir-ho en compte.
El que sí que és
molt influent
és la comunitat,
és a dir,
treure el pes
al codi genètic,
per així dir-ho,
i mirar
d'incidir
al codi postal,
no?
És a dir,
aquest pes
que té la comunitat
i això
també és important
perquè ens
responsabilitza
tots
una mica
de tots aquests,
de tot el que estem
parlant ara,
no?
Per fer que uns
consums puguin ser
més problemàtics
que uns altres.
Aleshores,
el treball
a nivell comunitari
és fonamental
per prevenir
aquests consums
i després
feines
més individualitzades
i més específiques
per abordar
aquells casos
que realment
siguin problemàtics.
Clar.
I ja per anar acabant,
Joan,
deixem que et pregunti
sobre el paper
de la família
i evidentment també
el paper
de les institucions.
El paper
de les institucions
és fonamental.
És a dir,
les institucions,
no perdem de vista
que la família
també és una institució,
així com l'escola,
i les presons,
per posar-me
un símil així,
però el paper
de les institucions
és fonamental
perquè al final
estem parlant
de la salut
i el benestar
de les persones.
Per tant,
l'administració
en aquest sentit
sí que té
la responsabilitat
de garantir-ho.
repeteixo,
en aquest sentit,
Sant Jus,
amb els municipis
que formen part
d'aquesta mancomunitat,
han apostat
per tenir un servei
de prevenció
que pugui treballar
per mirar
d'evitar
aquests consums
problemàtics.
Per tant,
el paper
de l'administració
és fonamental.
El paper
de la família
al final
és el primer
òrgan de socialització
que et trobes
quan ets un nen,
no?
I el paper
de la família
també és molt important,
però tampoc
perdem de vista
que a vegades
a la família
tot això
li resulta
molt complicat
de poder-ho abordar
per por,
per desconeixement,
per prejudici,
per estigma,
perquè potser
treballen
moltes hores
fora de casa
i no poden estar
en tanta presència
perquè tampoc
perdem de vista
la precarietat
que ens atreveixen.
No sé com estan
els lloguers
dels preus,
no?
M'explico?
Vull dir que
totes aquestes coses,
però el paper
de la família
és fonamental
que sigui un entorn
on es puguin acollir
es pugui treballar
tot el tema
de les drogues
i les pantalles,
no?
En aquest cas
sí que és cert
que també nosaltres
en aquest sentit
s'ofereix assessorament
i informació
a les famílies
de fet a Sant Just.
Tenim un espai
d'assessorament
que és el segon dimarts
de més
al Centre Cívic
Salvador Espriu
on famílies
que tinguin neguits
per tema de drogues
i pantalles
poden venir,
ens poden trucar
i podem acordar
a una cita
i així mirem
a veure què està passant aquí
i com ho podem solucionar.
Doncs Joan Sabater,
membre de la cooperativa Eines,
gràcies per aquests minuts
aquí a Ràdio d'Esvern,
una abraçada
i res,
seguim una mica
amb aquesta línia,
fent pedagogia
i també difonent
aquest missatge
que ens comentaves.
Moltes gràcies a tu, Dani.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esverns, seguim al refugi, ara és el moment de Veus d'Emigrants.
Veus d'Emigrants, amb en Jordi i la Consol.
Molt bona tarda, família, com esteu?
Hola, molt bé, Daniel, molt bona tarda, tots bé?
Tot bé, tot bé, ja us teníem amb ganes, ja us trobàvem a faltar, ja fa dues setmanes, com que veniu cada 15 dies...
Clar, clar, ja era hora, ja era hora, que avui farem un viatge per allà a Casablanca.
Oh, que bé, que bé, ens encanta.
Els nostres invitats, tots dos, l'Osama i Jacín venen de Casablanca.
Jacín, Osama, benvinguts, bona tarda, bones tardes.
Com estàs?
Bona tarda, tot bé?
Molt bé.
I per introduir una mica a Casablanca, just parlàvem ara que Casablanca tenia dos milions d'habitants,
però diuen que què, dos milions, que tenen sis o set?
Hi ha més que seis de...
Hi ha més de seis, o sigui que són uns quants.
Es coneix com la Ciutat Blanca, que aquí és Casablanca, per la seva xarxa d'edificis i arquitectura modernista.
És un centre comercial important amb una rica història, incluent, per què no, la seva passió pel cinema.
Recordeu tots aquí també la pel·lícula de Casablanca, que ells no la coneixen.
Ah, no?
No, no, ells no la coneixen, que imagina't tu aquí, Europa famosíssima.
I tant.
La ciutat té un mix d'arquitectura escenesca i moderna amb influències europees.
I la gran majoria, això sí, de la població són musulmans.
Són musulmans vosaltres?
Sí.
Musulmans, la gran majoria, però n'hi ha que també són d'altres comunitats d'euroscosos i amararis.
Casablanca és el port més important del país, oi que sí?
Sí.
O ho entès, eh?
El port més important del país i serveix com a guarnició pel tràfic comercial.
I ja per acabar, l'art, la cultura i la vida nocturna són eixos principals d'atracció turística local.
Sí.
És un país molt important.
Una cosa.
Nosaltres musulmanes, però també de Casablanca hi ha judíos, hi ha cristians marroquí.
Però crec que...
Hi també més, com 10 iglesias.
Que quizà el 80% casi...
Sí, el 80% és musulmane.
Sí, el 80% és musulmane, sí.
Que justo habíamos hablado y que habíais acabado hace muy poco ramadán.
Sí, tienes razón, sí.
El 80%...
El 80% son musulmanes.
Sí, la mayoría de la gente es musulmanes.
La mayoría de la gente.
La mayoría de la gente.
Sí.
A ver, vamos a empezar uno y por otro.
Los dos nos decís.
¿Vinisteis los dos juntos?
Sí, juntos.
¿Hace cuánto tiempo?
Casi tres años.
Casi tres años y más, creo, sí.
¿Cómo llegasteis?
Nosotros terminamos tres años en el 2 de febrero pasado.
Te recordáis hasta el día.
Sí, sí, sí.
Memorable el día.
Sí, febrero...
¿Cómo llegasteis?
Llegamos aquí...
¿Con qué medios?
Sí, en el Patera.
En Patera.
Casablanca, de playa de Casablanca hasta Cádiz.
Cientos...
Sí, pasamos tres días y medio en el mar.
¿Y con penas?
No, no mucho.
¿Tuvisteis un viaje más o menos bien?
Sí, es un viaje peligroso, pero normal.
Como tú tienes un objeto para...
Nosotros después de Corona tenemos muchos problemas de economía en Marruecos.
Por ejemplo, yo trabajo antes en contabilidad.
Luego tengo un restaurante en Casablanca.
Pero, sí.
Pero cuando viene el Corona, todos los negocios, perder todos los recursos económicos de estos negocios.
Por eso, hay gente que puede esperar ahí para mirar qué hay después de la Corona.
Y hay gente que viene aquí en Europa, España o Francia o otro lado.
Claro, también hay que destacar que gran parte del ingreso que tenéis allí en Marruecos también viene dado del turismo, ¿no?
Sí.
Y al no tener turismo por el coronavirus, pues eso también hacía bajar mucho las ventas, ¿no?
Sí, eso también, sí.
Tenemos turismo en Casablanca, pero es más famosa, por ejemplo, es Marrakesh, Agadir y Tánger.
Pero también en toda la ciudad de Marruecos.
Sí.
Pero habíais hablado que habíais estado entre estos tres años, comentabais que habíais empezado quizás yendo a Francia.
Sí, casi dos años también en Francia para trabajar, para...
Sí, sí.
¿Bien recibidos en Francia?
Más o menos.
Más o menos.
¿Allí tuvisteis casa?
¿Tuvisteis...?
Sí, claro.
¿Habían unos servicios sociales que os apoyaban?
No, no, para servicios sociales no.
Solo trabajar, pagar el lugar que...
¿Dónde pidíais?
Alquiler.
Oye, ¿y qué diferencia habíais encontrado entre la acogida en Francia o en España?
¿Qué diferencia?
La diferencia que tengo para mí es la atmósfera de España es parece de Marruecos.
Ya.
Sí.
Y también en España hay más derechos que Francia.
¿Más derechos?
Sí.
Y Francia tiene más racismo...
Sí.
...con España, sí.
Esto es bueno que España tiene menos racismo con Francia.
Pero posibilidades de trabajo hay más en Francia, ¿no?
Para trabajar, para conseguir un trabajo es mejor es Francia.
Ya.
Pero para otras cosas, también tener residencia, para estudiar, para vivir, para mí es mejor es España.
España, sí.
Sí, sí, claro.
¿Contempláis volver a vuestro país a la larga?
Sí, a este momento no tengo esta idea, la verdad.
¿De momento tú tampoco?
No, tampoco.
¿Tú piensas que aquí está bien?
Porque vuestra familia os puede venir a visitar de viaje, de vacaciones, como puede ser tu hermana, como decíais...
Por ejemplo, mi hermana puede venir aquí, sí, pero mi madre o mi padre no, sí.
No podrían.
Sí.
Por papeles.
Por papeles, sí.
Por ejemplo, mi hermana tiene negocio ahí en Marruecos, puede venir aquí con visa más fácil, pero mi madre o mi padre no.
Porque también yo todavía no tengo papeles hasta ahora.
Todavía yo presento mis papeles estatalmente en extranjería.
Todavía todo este asunto está en marcha, pero la impresión que tenéis de estos dos años que ibais aquí, ¿es buena o qué problemas?
¿Con qué problemas os estáis?
Y también, a ver, decirlo, ¿eh?
Sí.
¿Qué problemas os habéis topado aquí?
Vamos a ver, Francia eran los problemas, estamos en España, estamos en Cataluña.
Sí.
¿Qué mejoraríais de todo esto?
¿Qué os podría facilitar más la vida?
Sí.
El problema que yo tengo cuando llego aquí, por ejemplo, para conseguir un trabajo, para parar el adquirir de habitación.
Por ejemplo, yo paso meses, yo durmo en la calle.
Ah, tú has vivido en la calle.
Sí, yo durmo en la calle, yo paso como cinco o seis meses.
También cinco meses.
¿Cinco meses en la calle?
Sí, sí.
Porque no encontráis nada.
No encontráis y también nosotros no tenemos para pagar.
Eso es un problema.
Tú no puedes conseguir un trabajo porque tú estás todavía sin papeles.
Y también tú no puedes pagar ese adquirir.
Y también el problema también aquí es no para solo nosotros, para gente, los españoles de aquí, ellos no pueden adquirir ninguna habitación.
Exacto, es que es un problema general.
Claro, es un problema general, imagínate, para los de acá.
Imagínate, nosotros extranjeros y venimos aquí.
No tienes papeles, no puedes tener trabajo, no puedes tener trabajo, no puedes pagar un alquiler y entonces es cuando se genera el círculo, ¿no?
Es un círculo este que no se acaba.
Pero aún así, seguís aquí.
Sí, eso, sí.
¿Qué os expulsó de allí?
¿Por qué?
Aquí pensabais que podíais vivir mejor.
Para mí, por ejemplo, hay cosas en Marruecos más mejor de aquí.
Y hay el contrario también.
¿Qué cosas malas no me gustan en Marruecos?
Por ejemplo, cosas en la justicia, la justicia de Marruecos.
Ahora, si tú estás en un problema, tú puedes entrar a cualquier cosa, tú puedes entrar a la cárcel.
Tú no haces nada, pero tú puedes entrar a la cárcel.
Ese es el problema que tenemos.
Tenemos también el problema del sector de sanitaria.
Asistencia sanitaria.
Asistencia sanitaria.
Si tú quieres una cita, tú necesitas esperar, por ejemplo, seis meses y más.
Es porque tenemos hospitales, pero no tenemos más gente del médico.
Ese es el problema que tengo en Marruecos.
Pero para cosas de negocio o cosas...
Hay futuro en Marruecos, pero esta cosa no me gusta.
Por eso me voy a España.
Hombre, realmente la atención sanitaria de España es buena.
Es buena, sí.
Es buena y es gratis.
Quiero decir que la entrada te van a atender.
No, también en Marruecos es gratis, pero él tarda mucho.
Sí, tarda mucho.
Si tú, en caso de urgencia, tú no puedes esperar, por ejemplo, un mes.
Y tú tienes cita de cinco meses o seis meses o un año a veces.
A ver, estáis en Casablanca.
Sí.
Vamos a ir todos a Casablanca.
Vamos a viajar a Casablanca.
Vamos a viajar a Casablanca.
Vamos a viajar a Casablanca.
Entonces, un domingo, un domingo a la tarde, que aquí uno dice, ¿qué hago yo por un domingo a la tarde?
Sí.
¿Qué hacéis un domingo?
Vamos a ponerlo difícil.
Sí, vamos.
¿Qué hacéis un domingo a la tarde en Casablanca?
Sí.
Los jóvenes, ¿qué hacéis?
¿Dónde os metéis?
¿Qué hay?
Por ejemplo, en mi caso, por ejemplo, antes, los domingos, me voy a un sitio en Casablanca,
se llama India, cerca de la playa de Casablanca, se llama India.
Puede ser, por ejemplo, a una discoteca allí o también para sentar en la playa, para ir a la playa,
para jugar fútbol en la playa.
Este es el plan que tengo los domingos en Casablanca.
Esto está bien.
Y las mujeres también, con chicas, con novias, con amigas.
Sí, sí, es normal.
Como aquí no hay ninguna diferencia, igual.
Las chicas allí, no lo sé, es una pregunta, ¿eh?
No estoy en contra para nada.
No, no pasa nada.
Llevan velo, o la que quiere, o la que no, ¿cómo lo hacen?
Porque es un sitio como muy europeo.
Yo, la que conocimos, la chica decía que no.
Las chicas, igual como aquí, tienen derecho para hacer todo, sí.
Muy bien.
¿Cuál cosa?
Ponerle al valor para como ella quiere, ¿cuál cosa?
Bueno, vamos a recordar una cosa, que el divorcio en Marruecos existía muchísimo antes que aquí.
Ahora, el divorcio de Marruecos es más caro que el divorcio de aquí.
Ahora, ¿habís más caro?
Sí.
Y también cuando tú querés casar, más caro de aquí.
No, y no solo eso, que podrías tener los hombres, dos o tres mujeres, siempre que pudierais mantenerlas, creo.
¿O no?
Aquí no.
Aquí no se pueden tener, si se tiene, se tiene de escondida.
Pero aquí no se puede casar dos veces.
En la religión, una cosa, pero en la verdad, otra cosa.
En la religión tienes el derecho para casar con cuatro.
¿Cuatro?
Sí, en la religión.
Pero, por ejemplo, en la ley de Marruecos, tú no puedes casar con la segunda sin el permiso de la primera.
Ah, sí.
Tú no puedes, sí.
Es verdad, lo habíamos comentado.
Sí.
¿Y la primera suele dar permiso?
Debe decir.
No, ahora no hay.
Ahora no existe.
Bueno, ya depende porque si está harto de ti.
Ahora tú sabes, ahora las mujeres de Marruecos son muy egoísta.
Ellos quieren lobre solo para ellos.
No quieren compartirlo con nadie.
No, no, pero además lo que te digo, antes nos comentaban que el hombre tenía que ser muy rico,
porque además tiene, que si tiene cuatro, las tiene que mantener muy bien.
Sí.
Y oye, y entonces, si tienes dos, y para la tercera necesitas dos permisos, de primera y segunda.
Sí, de la primera y de segunda también, sí.
Oye, eso ya.
O sea, que para la cuarta...
Como tú entras a una administración, te necesitas muchas permisos.
Eso está más feo ya, ¿eh?
O sea, que llegar a la cuarta tiene que ser...
Sí.
Un patimen, un patimen.
Sí, sí, sí.
Hombre, tiene que ser un poco impresentable el personaje para que te lo den todas, ¿no?
Escucha, bueno, y hemos dado un pequeño paseo.
Es una ciudad con mucha luz, hace sol, o sea...
Sí, hace sol, sí.
Pocas veces al año tendréis un día feo.
Mira, Casablanca tiene la atmósfera, parece Barcelona.
Sí, igual.
Más caliente.
Porque nosotros también, ¿sabes?
Marruecos es más cerca a España.
Sí, es verdad.
Por eso me gusta, me gusta vivir aquí, porque igual como Marruecos tenemos sol en el verano,
tenemos la lluvia, el primavera, sí.
Las estaciones, las cuatro estaciones.
Cuatro, sí.
Y aquí habéis hablado de lo que hacéis el domingo en Casablanca.
Y en Barcelona, ¿qué hacéis el domingo?
¿En Barcelona?
No, en Barcelona es sábado.
Y viernes es sábado.
Ah, el viernes es sábado.
La noche de viernes y la noche de sábado.
La noche de Saturday night.
Oye, Jorge, vamos a hablar como siempre un poquito de las lenguas.
Vamos a hablar de las lenguas de vuestro país.
A ver.
Bueno, la lengua oficial es el árabe, también es oficial el bereber.
No, oficial es no el árabe, porque tenemos el árabe clásico.
El árabe estándar.
Es otra cosa.
No toda gente de Marruecos, el aprender es el árabe clásico.
Tenemos idioma, es derija.
Derija, sí.
Ese es solo de Marruecos.
Solo de Marruecos, sí.
Pero luego hay un árabe general.
El árabe general es diferente, es muy diferente.
Y derija, podéis entenderlo también con Argelia, ¿no?
Es parece, no es igual.
Pero cuando la gente habla, nosotros sabemos que dónde está, es Argelia, o extranjero, o tituán.
¿Y con túnes también, se entiende?
No, es diferente, poco.
¿Y Libia?
No, muy diferente.
Libia parece de árabe literario.
Ya, o sea, el más parecido al de Rija sería Argelia, ¿no?
No, de Rija, Argelia y Marruecos.
No, no, pero es de Marruecos, pero el que más se parece sería Argelia, ¿no?
Sí, pero en Marruecos también de Rija es diferente.
No es igual.
Cuando habla la gente, nosotros sabemos dónde...
De dónde son, de qué zona de Marruecos.
Es de Marruecos.
Sí, claro, sí.
¿Y os entendéis?
¿Los entendéis perfectamente?
Sí, sí, sí.
¿Dónde estás?
En Fez, en Tanger, o en Titúan, o en...
Bueno, pues como aquí, también.
Como aquí, si vienes de Andalucía.
También imagínate, si eres catalán, ya sabes de dónde eres.
Nosotros de Casablanca, nosotros no sabemos ninguna palabra de la gente de la Mazig.
La gente de la Mazig es otra.
La gente de parte de Agadir, Marrakech, nosotros no sabemos qué ellos hablan, ninguna palabra.
Y también gente de Rif, de Nador y Huseima.
Es un idioma muy difícil para nosotros.
En el Marruecos hay tres diferentes de Bereber.
de Rifño, otra cosa, pero del Sud, otra cosa, del Medio, en el Marruecos, otra cosa.
Hay tres diferentes.
En la parte de Bereber, de Sahara, también.
Sí, sí.
De todas maneras, parece ser que, bueno, por lo que yo me he podido informar,
que el de Arilla también tiene algunas palabras del francés, del español y, sobre todo, de la Mazig, del Bereber.
En cambio, lo que ocurre es que, así como el árabe, en otras regiones, en otras regiones musulmanas,
tienen palabras del turco y en Marruecos no, porque nunca Marruecos formó parte del Imperio Otomano.
Y entonces otras zonas del dominio musulmán formaron parte del Imperio Otomano y tienen palabras del turco.
A ver, cuando vosotros veis estos reportajes, que los veréis en la televisión de compañeros, compatriotas de allá,
compatriotas que vienen y veis esas tragedias, los que vienen en pateras, tantos muertos,
¿qué os viene a la cabeza? Porque, claro, son personas que, además, niños, mujeres, embarazadas,
y muertes y muertes que se han arriesgado a venir aquí.
¿Qué pasa por la cabeza? ¿Pensáis en que vosotros tuvisteis un trayecto más o menos bien, no?
¿No tuvisteis grandes problemas?
Pero, tú sabes, cuando hay una persona como deprimida, triste,
ellos miran como aquí en Europa como una esperanza para venir aquí, para cambiar la situación de él.
Nosotros no sabemos que él vive en su país.
Esto, esto, esta cosa, es la verdad, el duele, el duele del corazón, pero...
A ver, dicho de otra manera, en estos países de donde vienen, se les comunica,
¿saben que estas personas, que muchos se van a quedar, van a morir?
Sí, ellos saben todo.
Lo saben todo. A pesar de todo, ellos dicen, yo, en mi futuro, me lo busco fuera de mi país,
porque, claro, vienen también de unos países con muchos conflictos,
mucha gente, ya no digo Marruecos, mucho más para allá, que vienen con países realmente difíciles,
y es verdad que se quieran buscar la vida mejor, ¿no?
Pero dices, claro, ¿habéis tenido que pagar una cantidad de dinero para subiros en una patera?
Sí. Sí, sí, sí, claro.
Depende, hay gente, hasta 10,000, 15,000 euros para venir en la patera.
Eso debe depender de la distancia.
Sí.
¿Cuánta más distancia, evidentemente?
No, no, no, no, no, es igual, menos distancia o más distancia.
Ah, es lo mismo. Yo pensaba que, claro, si vienen de ahí, de no sé cuándo, hay que prepararles comida o algo.
Hay, por ejemplo, cuando gente viene de la parte de Sahara a Canarias,
y pagan más o menos 2,500, 3,000 euros.
Pero hay gente que viene de menos distancia, por ejemplo, de Tanger hasta Algeciras o hasta, no sé,
solo ellos pagan hasta 10,000, 15,000 euros.
Sí, una cosa, estábamos hablando de las personas como vosotros de Marruecos que venís aquí, ¿no?
Pero también a Marruecos vienen personas de otros países de África, ¿no?
Sí, sí, sí.
Es lo mismo, sí. Lo mismo que tiene aquí España, él tiene Marruecos con gente de Sudáfrica.
¿De qué países?
Sí, tiene guerra en su país, para ejemplo, en Sudán, en Somalia.
Sí, a veces de Mali, Guinea, a veces de Gambia, a veces de gente de Siria también.
Sí.
A ver, algún amigo vuestro que está allá y con el que os podéis comunicar, que te dice, quiero ir, ¿qué le decís de entrada?
¿Qué le aconsejáis? ¿Qué vía? ¿Por qué vías?
¿O vale la pena que vengas? ¿O vale la pena que vayas a Francia?
O sea, te piden consejo, ¿qué le decís? A ver, ¿qué le dices, Osama?
Para consejo es...
Consejo, o sea, te dicen, oye, vale la pena que vaya, tengo que ir, ¿qué me aconsejáis? ¿Cómo voy?
¿Voy en patera? Voy en patera, claro.
Yo nunca, nunca le dejo este consejo para una persona para venir aquí en el patera.
¿El consejo cero?
Sí, si tú vienes aquí, quieres venir legal, legalmente, porque nosotros vinimos aquí en el patera,
pero todavía nosotros sufrimos ahora como tres, hace tres años nosotros sufriendo aquí en España.
Pero, sí, si tú vienes a hacer estas cosas, tú necesitas más paciencia para estar aquí, para evitar problemas, tú sabes.
Nosotros sin papeles tenemos siempre miedo con la policía, con ellos deportar a nosotros, a su país.
Y nosotros volvemos al cero otra vez.
Y perdemos como 13 años, hay gente aquí 5 o 6 años sin papeles.
Sí, sí, hay gente que ha estado aquí, hemos entrevistado a personas.
También aquí el problema, si tú estás aquí en España, pero siempre, siempre tú necesitas un contrato para presentar tus papeles.
Claro, siempre tienes que tener un contrato.
Este tema es otra cosa, cuando tú quieres un contrato, hay gente que va a vender ese contrato aquí,
8.000, 10.000, 9.000, 5.000 euros para presentar los papeles y hacer ese trámite.
Deja que os haga una pregunta, porque durante estos años estamos viviendo una creciente subida de los partidos de extrema derecha
y también de los discursos de odio.
Y estamos escuchando muchos discursos de partidos políticos que, de alguna forma,
tienen un discurso muy agresivo hacia la gente que viene de Marruecos
y todas las personas que venís, pues, en busca de una vida mejor.
¿Qué les diríais a esta gente de una forma educada y qué es lo que pensáis realmente de la realidad que vosotros estáis viviendo?
¿Puedo decir un nombre de un hombre y dice resto de cosas?
Adelante.
Sí, a Pascal.
A Pascal, por ejemplo.
A Pascal, sí, dice todo cosas de odio de gente de Marruecos.
No sabía por qué.
Sí, puede ser.
Hay cosas que tienen razón.
Si hay gente, por ejemplo, venir aquí para robar o para hacer ruina o para cosas de crimen,
tú puedes deportarlo más fácil.
Pero si viene uno tranquilo aquí, solo estudia o trabajar o hacer una vida tranquila,
¿por qué tú dices cosas del odio a molestar a este persona?
Claro, el problema es que se está poniendo a todo el mundo en el mismo sitio.
Y no todos sois iguales.
Es decir, como nosotros también, habrá españoles que también robaremos y nos vamos fuera, ¿no?
Al final.
Sí, el problema es como nosotros, nosotros marroquíes aquí, por ejemplo,
si nosotros aquí dos millones o tres millones tenemos diez mil millones de personas malas.
Sí, qué verdad.
Es nada para tres mil millones o cuatro mil millones de aquí.
Pero Pascal, él coge esta cosa para decir todo marroquíes y hacer lo mismo aquí.
Ya, generalizaciones.
Sí, sinceramente, el consejo que quiero dar a cualquier persona que esté pensando en venir aquí
es que debe saber que tiene que aprender el idioma español o el idioma del país al que quiere venir.
También es importante tener experiencia con alguien en el campo para no sufrir como sufrió.
Hay otras personas que todavía siguen sufriendo la vida que no es como muchos, si la imaginan.
Y es fundamental informarse bien antes de enfrentarse a una realidad que no es como la que uno espera.
Exacto.
Exacto.
¿Tenemos dos?
Sí, un minutito y medio.
Alguna preguntita más, Consol, y ya anirem tancant l'espai de hoy.
¿Qué os gusta de las tradiciones de España?
Porque también tenéis las vuestras allí, que las echaréis de menos.
Sí.
Y cuando pensáis en las tradiciones que hay aquí, al día de San Juan, por ejemplo, que dentro de poco tendremos la hoguera, tendremos...
Bueno, y antes de San Jordi con los libros y la flor.
Y antes de San Jordi con los libros y la flor. Esta es una tradición muy bonita.
¿Hay algo similar allí?
Sí.
¿Hay algo similar allí? La flor, el día de San Jordi aquí, que se regalan libros, todos los libros, y luego la rosa.
Pero dinos una tradición rápida.
Sí, porque nos queda un minutito.
Un minuto. Una tradición en un minuto. ¿Qué echáis de menos de vuestro país? ¿Qué os gustaría transportarla?
Traerla aquí, exacto.
Como miembro de la comunidad marroquí en Barcelona, yo he tenido la oportunidad de conocer y apreciar diversas tradiciones y aspectos de la lectura catalana que enriquecen mi experiencia en esta ciudad.
Una de las festividades que más me ha impresionado es la Diada de San Jordi, celebrada cada 23 de abril.
Durante este día, las calles se llenan de puestos de libros y rosas.
Y es tradicional que las parejas intercambian estos regalos como muestras de amor y amistad.
Esta celebración destaca la importancia de la literatura y el romantismo en la lectura catalana.
Estas tradiciones reflejan la riqueza cultural de Cataluña y me han permitido integrarme y apreciar más profundamente la diversidad cultural de Barcelona.
Te agradecemos mucho este discurso, pero tenemos que irnos ya a los boletines informativos.
A las noticias.
Familia, gracias.
Venga, gracias a todos.
Encantado de tenerlos con nosotros.
Gracias.