tenint el ritme de descens necessari per assolir l'objectiu de reducció del 50% l'any 2030. Pel que fa a joventut, el Casal de Joves de Sant Just acollirà una sessió informativa sobre un nou projecte d'intercanvi juvenil europeu el 25 de març. La trobada tindrà lloc a les 7 de la tarda a la Sala Ovidi. La reunió servirà per explicar els detalls de l'intercanvi a Dinamarca, previst del 2 al 8 d'agost, i adreçat a joves d'entre 14 i 17 anys al municipi.
El projecte forma part d'una iniciativa de mobilitat internacional que permetrà als participants viure una experiència educativa i cultural a l'estranger. La sessió és organitzada pel Casal de Joves i el Servei de Mobilitat Internacional i està oberta a joves interessats i a les seves famílies. I en cultura, al celler de Can Ginestà acull fins al pròxim 24 de març l'exposició Ànima de Natura, un projecte artístic signat pels creadors Josep Moral i Marta Pruna.
La mostra, que es va inaugurar el passat 19 de febrer, proposa un diàleg íntim entre diferents disciplines artístiques per posar de manifest la necessitat de recuperar la connexió amb l'entorn natural en un context social marcat per la immediatesa i el consumisme. L'exposició es vertebra a partir del treball complementari dels dos artistes.
D'una banda, Marta Pruna contribueix amb escultures de gran format, realitzades amb materials nobles com la pedra i la fusta, que busquen transmetre pau i autenticitat. De l'altra, Josep Morral presenta una proposta pictòrica que experimenta amb suports i materials, incluent elements naturals com branques i arrels que s'integren en l'espai expositiu. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació, als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Ràdio Taspers 98.1 M&M Ràdio Taspers 98.1
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
El Refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elies. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elies i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat un altre cop el dilluns, tornem a començar la setmana i tornem a començar amb moltes ganes i amb moltes ganes de fer ràdio, clar que sí. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb els sons de casa amb la Montse Baqués, descobrint els artistes emergents. Seguidament, un sal enrere amb el Jesús Martín i posarem fi amb ones del passat amb el Clas Moreno. Dit això, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
Els Estats Units tornen a obrir la porta a una possible sortida negociada al conflicte amb l'Iran. El president Donald Trump ha anunciat una moratòria de cinc dies als atacs contra infraestructures energètiques iranienes just quan expirava l'ultimàtum que va enviar aquest cap de setmana al país islàmic per reobrir l'estret d'Hormuz.
Segons Trump, en els darrers dies s'han produït converses profundes i constructives amb Teheran i fins i tot assegura que ja hi ha una quinzena de punts d'acord. El president nord-americà ha afirmat que un possible pacte podria arribar en pocs dies, tot i que admet que no pot garantir-ne el resultat.
Però des de l'Iran neguen rotundament qualsevol tipus de negociació. El règim considera que aquestes declaracions formen part d'una estratègia per guanyar temps i reduir la pressió als mercats energètics en plena escalada del conflicte. Mentrestant, els Estats Units continuen reforçant la seva presència militar a la regió amb nous desplegaments navals i tropes en direcció al Golf Pèrsic. Al mateix temps, Israel ha anunciat nous atacs...
nous atacs contra Teheran en un conflicte que ja suma més de 4.000 morts des de finals de febrer.
La situació als mercats continua sent delicada, però l'anunci de Trump ha provocat una pujada generalitzada de les borses mundials i ha fet caure el preu del cru un 10% en qüestió d'hores. L'Ibex 35 n'és el millor exemple, ha passat de caure més d'un 2% a pujar a prop d'un 1%.
Europa, Frankfurt i París també registren pujades, mentre que Wall Street s'han vist increments superiors al 2%. El gran protagonista, però, és precisament el petroli, que s'ha desplomat després de les paraules de Donald Trump. El barril de Brent ha caigut un 10% i torna a situar-se per sota dels 100 dòlars. També el gas registra descensos importants. L'esperança és que la via diplomàtica pugui estabilitzar els mercats en els pròxims dies.
I sobre el terreny, Israel continua elevant l'atenció al sud del Liban amb una ofensiva que busca aïllar la regió, debilitar Hezbollah i també la possible anacció de la zona del país al País Abreu. L'exèrcit israèlia ha iniciat la destrucció de ponts sobre el riu Litani, una infraestructura clau per als moviments de persones i, segons Israel, també d'armes i combatents.
Les estrosses, que són vies estratègiques, dificulten encara més les evacuacions d'una població que ja compta amb més d'un milió de desplaçats. Davant d'aquesta situació, l'exèrcit libanès ha abandonat diverses posicions de la zona.
En aquest context, el ministre de Finances israelià, Bezalel Esmotric, ha anat un pas més enllà i aquest matí ha defensat obertament l'anecció del sud del Líban, assegurant que la nova frontera d'Israel hauria de ser el riu Litani. El govern israelià manté
que aquestes operacions busquen garantir la seguretat del país, mentre que des del Liban es denuncia que es tracta del preludi d'una invasió terrestre. Des de la inici de l'ofensiva ja han mort més de 1.000 persones al Liban i prop de 2.700 haurien resultat ferides.
El govern i Esquerra Republicana reprenen aquesta setmana les negociacions dels pressupostos, després de reiniciar el diàleg. Per primera vegada entraran en el contingut dels comptes amb la voluntat d'arribar a un acord abans de l'estiu. L'objectiu del govern és aprovar els pressupostos abans de Sant Joan, tot i que la data límit és el 31 de juliol. Per fer-ho possible, caldria tancar un acord amb Esquerra Republicana entre finals d'abril i principis de maig.
Tot i que el conflicte sobre l'IRPF s'ha aparcat, continua sent una línia vermella per als republicans, que exigeixen guanys en sobirania o compensacions equivalents. Des de totes dues parts es demana calma i discreció i es destaca que, malgrat les discrepàncies, ningú ha trencat amb les converses.
Macrooperatiu policial contra el tràfic de drogues aquest dilluns amb almenys sis detinguts a Barcelona, Girona i Màlaga. L'operació conjunta entre els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional va dirigida contra una organització criminal internacional implicada també en tràfic d'armes. El dispositiu continua en marxa i no es descarten més detencions.
A Barcelona s'han fet actuacions al barri del Poble Sec, amb tres arrestats en un pis del carrer Tapioles, i també a la Barceloneta, on s'ha registrat un restaurant vinculat presumptament amb la xarxa. En total s'han dut a terme més d'una desena d'entrades en diversos punts de l'àrea metropolitana, a Girona i també a Màlaga, en una operació coordinada amb l'Europol i amb més de 200 agents desplegats.
La investigació, oberta des del juliol de 2025 per un jutjat de Tortosa, es manté sota secret i inclou delictes d'organització criminal, tràfic de drogues, armes i falsedat documental.
Tornen les proves de competències bàsiques de quart ESO, però aquest 2026 ho fan amb un nou format. Només es realitzen a 69 centres seleccionats i no a tot l'alumnat, com es feia fins ara. Les proves s'han iniciat aquest dilluns i continuaran demà dimarts, després d'haver-se ajornat divendres per la vaga de docents.
El canvi principal és que passen de ser censals a ser mostrals, amb l'objectiu d'adaptar-se als estàndards europeus i evitar la sobrecàrrega als estudiants. Els centres s'han escollit de manera aleatòria, seguint criteris territorials i educatius, com ja es fa en proves internacionals com l'ESPISA.
A partir d'ara, aquestes proves es combinaran amb les avaluacions estatals i es donarà més pes a les proves de cursos intermitjos per millorar els resultats abans del final d'etapa. A més, aquest curs el Ministeri d'Educació organitzarà entre abril i maig les proves de sisè de primària, també en format mostral.
I ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals. Canvis a la línia L21 per escurçar trajectes i millorar les connexions metropolitanes. En nou itinerari, per Ramon Frontera, reforça l'accés al metro i el tren des de Sant Just d'Esvern i facilita els desplaçaments cap a Barcelona.
Excursió cultural a Sant Felius a Serra sobre la Bruixeria amb la gent gran de Sant Just. La sortida del 26 de març inclou visita al centre d'interpretació de la Bruixeria, així com esmorzar i també dinar.
Creix la població estrangera a Sant Jus d'Esvern i supera la mitjana comarcal. El municipi registra 2.806 residents estrangers el 2025 amb un augment del 13,3% i una elevada diversitat de nacionalitats.
I ara toca ritme, ara toquen els esports.
El Barça va aconseguir ahir una victòria important i també molt patida contra el Rayo Vallecano al Camp Nou. Un gol de Ronald Araujo a la sortida d'un córner en el minut 24 va donar els tres punts davant d'un Rayo Vallecano molt competitiu.
Els de Hansi Flick no van estar còmodes i un gran Joan Garcia Clau, amb diverses aturades, va evitar l'empat en diverses ocasions. El Rayo ho va intentar fins al final, sobretot a la segona part, però no va trobar el gol. Tres punts molt importants per als veleugranars que continuen ferms en la lluita per la competició domèstica.
Ja el Real Madrid va fer la feina i es va imposar per 3-2 a l'Atlètic de Madrid. Els blancs van remuntar el gol inicial de Luckman amb dianes de Vinícius i Valverde, abans que Molina empatés de nou per als Matalassis. Vinícius, al 72, va tornar a aparèixer per sallejar la victòria i el Madrid va sumar així tres punts clau i es manté viu en la lluita per la Lliga a quatre punts del Futbol Club Barcelona.
D'altra banda, Antoine Griezmann ha viatjat avui als Estats Units amb permís del club per avançar el seu fitxatge amb l'Orlando City, tot i que acabarà la temporada amb l'Atlètic de Madrid abans de fer el salt a la MLS.
El Barça de futsal va caure derrotat a la final de la Copa del Rei contra Jaén Paraíso Interior als penals, en una final molt igualada i disputada que va acabar sense gols. El gran protagonista del duel va ser el porter del Jaén, Carlos Espindola, clau durant tot el partit i decisiu a la tanda de penals, aturant dos llançaments del Barça. El Barça va portar la iniciativa i va tenir ocasions clares, però es va topar amb una defensa andalusa molt sòlida.
I avui ha arrencat la Volta de Catalunya 2026 amb la primera etapa a Sant Feliu de Guixols. El guanyador ha estat el francès Gordon, que s'ha imposat a l'esprint final davant de Remco Ebenepul. En aquesta volta hi haurà convidats de luxe com Jonas Vingegaard, que és el gran favorit. El danès debutarà a la cursa amb l'objectiu de continuar preparant-se per al Gir d'Itàlia.
El seu principal rival serà el belga Remco Ebenepul, que vol rebenja després de quedar-se a les portes del triomf el 2023. La cursa tindrà tres etapes de gran muntanya amb un final molt exigent abans del clàssic final a Montjuïc. I ara presentem la cançó del dia.
I avui comencem la setmana, música de casa nostra, amb una cançó que ens parla d'aquell primer amor adolescent que sembla que ho és tot i que quan s'acaba em sembla el pitjor desastre possible. La història ens explica girar al voltant d'un no, un rebuig que en aquell moment
trenca el cor, però que acaba convertint-se en un punt de partida per tot el que ha de venir després. La cançó reflexiona sobre com les decisions que ens fan més mal també poden ser les que ens obren més camins. Parla de tot allò que no hauria passat si la vida hagués anat d'una altra manera. El missatge és molt potent i molt honest. No sembra perdre significa perdre. A vegades, allò que no va ser, precisament, és el que ens permet ser qui som avui en dia.
Hi ha una mirada agraïda cap al passat, sense rancor, amb una certa nostàlgia, però també amb molta maduresa. És una manera d'entendre que fins i tot els errors o les decepcions tenen un sentit dins del nostre camí. I darrere d'aquesta sensibilitat hi ha un artista molt característic de l'escena catalana actual, un músic que ha sabut construir un univers propi i íntim i molt sincer, amb lletres que connecten directament amb les emocions més humanes.
Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 2024. Forma part de l'àlbum Agorafília i l'artista fa el seu comiat de gira el 25 d'abril al Sant Jordi Club. Doncs què? Com ho tenim això? Va, escoltem Pels anys que no hem viscut de Pau Baybé. Escoltem-lo.
Gràcies per dir-me
Fins demà!
D'altres ni un moment ja hauria après tot el que fes. Aquesta cançó és per tu i pels anys que no hem viscut. He guanyat més que he perdut
ja quasi no penso en tu.
Doncs això és Pau Ballbé, que curiosament encara no l'havien portat aquí al programa, i bé, ja ho heu vist, és un cantant espectacular, molt íntim, molt melòdic, i la veritat és que és un artista de cap a peus d'aquí, de casa nostra. Però bé, ara passem a l'efemèride del dia.
Avui, 23 de març, és el dia internacional de l'aprenentatge. Aprendre quina paraula tan senzilla i alhora tan immensa. Perquè tots, absolutament tots, naixem sense saber res. Arribem al món sense instruccions, sense manuals, sense respostes. I és a través del temps, de les experiències i de les persones que ens envolten, que anem construint qui som.
Aprenem a casa, amb els pares, amb els germans, amb els avis, també, evidentment, a l'escola i a la universitat, amb mestres que ens obren finestres al coneixement. Aprenem amb els amics, amb les converses, amb les rialles, amb els errors compartits, i aprenem també sols, en silenci, reflexionant, i quan la vida ens posa davant d'una situació i ens obliga a entendre-la.
Però el que més fem és aprendre, i això em fascina, perquè a mi em fascina pensar que això que l'aprenentatge no s'acaba mai, no hi ha un punt final. Ens passem la vida aprenent, descobrint, canviant, evolucionant, i sincerament crec que aquesta és una de les coses més meravelloses de la vida, el fet de poder créixer constantment, de poder reinventar-nos, de poder mirar enrere i veure com hem canviat.
Tots en algun moment l'hem cagat profundament, hem pres decisions equivocades, hem dit coses que no tocaven, hem fallat, però és aquí precisament on comença l'aprenentatge de debò. No en l'èxit fàcil, sinó en l'error que ens obliga a parar a pensar i a entendre què ha passat.
Crec fermament en l'aprenentatge. És la nostra eina més poderosa. És el que ens permet ser millors persones, més empàtics i també més conscients. I, tot i així, vivim en una societat que castiga l'error. Ens torturem i ens martiritzem quan ens equivoquem. Com si fallar fos un fracàs definitiu. Com si equivocar-se fos sinònim de debilitat. Però res a veure. Sense el fracàs, sense l'error, no hi ha aprenentatge. Per tant, no hi ha evolució.
Així que equivoqueu-vos, falleu, fracasseu. No com una invitació al desastre, sinó com una invitació a viure, a provar i a arriscar. Perquè darrere d'aquest error hi ha una lliçó, un aprenentatge. Darrere de cada caiguda hi ha una oportunitat de tornar-nos a aixecar més forts.
Això sí, amb una condició, no deixar mai d'aprendre d'aquestes errades, no repetir-les sense sentit, mirar-les de cara a cara, afrontar-les i transformar-les en coneixement. Aprendre, en definitiva, és entendre la vida, és créixer, és evolucionar, és convertir-nos pas a pas en la millor versió de nosaltres mateixos.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Tot seguit, les notícies.
I ara sí, comencem els sons de casa amb la Montse Vaqués. Bona tarda Montse, què tal, com estàs? Bona tarda, molt bé, i tu? Molt bé, avui t'hem rebut bé amb aquesta nova cançó, que és una mica el gran tema de la setmana. Però bé, la setmana, el cap de setmana, primer de tot ha anat bé? Molt bé, molt bé, molt bé. Tu també? Sí, sí, sí, prou bé, prou bé. Agafant energia per aquesta setmana, clar que sí. Clar que sí. Amb què hem de començar avui?
Doncs avui comencem precisament amb aquesta cançó que estem escoltant de fons, que és un tema que ens va quedar pendent la setmana passada, que comentàvem que és la nova i, en principi, última cançó de La Fomiga. Dolorós, això, eh? Molt dolorós, sí. Això que has dit última...
És el que hi ha, les coses acaben. Com ja sabem, aquest grup va anunciar a finals de l'any passat, que s'acomiadaven aquest octubre, i ahir van estrenar aquesta cançó, que no és ben nova, ja que és una versió d'un dels seus temes més coneguts.
Mediterrània, aquesta cançó que forma part del seu primer àlbum del 2018, els va fer coneguts arreu dels països catalans. I el grup ha volgut fer un homenatge reversionant-la amb més de 50 artistes, com per exemple Auxili, Doctor Prats, Ginasta, Figaflaues, Els Catarres, Amics de les Arts, La Pegatina, La Casa Azul...
Tots els del panorama català. Exacte, tots. Aquest any. I també valencià, com La Gossa Sorda, Botifarra, Samantha... Molts més. Molts més. No, no, la veritat és que és espectacular. Dic tots, em quedo sense saliva. Han juntat a més de 50 artistes, que això es diu aviat, però si són 50 artistes, és una brutalitat. I al final, Montse, jo crec que això demostra una cosa, que som molt estimats.
Oh, i tant. Sí, sí, som molt estimats. Per tothom que els coneix, som molt estimats, exacte. Total, total. I, doncs, el que dèiem, aquests 50 artistes i grups són alguns dels que han conegut durant tota la seva trajectòria i amb què han col·laborat en diverses ocasions. Per tant, aquest tema, que han anomenat la gent de la Mediterrània, va dedicat a tota aquesta gent que han conegut pel camí, ja no només artistes, sinó també fans. Clar, clar, clar, clar.
No, no, sí, la veritat és que està ben trobat, la gent de la Mediterrània, doncs exacte, tota aquesta gent que ha disfrutat i que ara també acompanya a fer aquesta gran cançó, que realment és el que tu deies, va ser com el punt de partida, va ser la primera cançó que jo vaig escoltar de la fórmula. Jo també, i tant. Sí, sí, i ja amb aquests primers temes ja veies que era absoluta festa. Ja veiem que anaven a triomfar i tant, sí, sí. Total, total.
Doncs bé, això ha sigut una petita novetat que teníem i ara anem al tema que havia preparat per avui, que són algunes recomanacions musicals. Molt bé, doncs em sembla genial. Per tant, parlarem d'artistes emergents, eh? Exacte, sí. Comencem amb dos artistes emergents que ens va comentar la Marta Roig al programa passat i el primer és Danny Six i Heath Kid, un dels duos que més està creixent dins de l'escena urbana catalana. Són dos artistes joves que han sabut connectar molt bé amb el públic a través de les xarxes
i amb un estil molt actual, que barreja reggaeton, trap i pop urbà amb lletres molt fresques i directes. Vist que ara començava la millor època de l'any, encara emborratxats pel sol, sento com el Moreno se'n va, i ara em trobo pensant-te en aquell veron ens vam creuar. Estàvem en volia estar, però només quedem
Van començar a fer-se coneguts, sobretot a TikTok i altres plataformes, on alguns dels seus temes es van viralitzar ràpidament. La veritat és que aquest tema, on volíem estar, em sembla el més bo que tenen fins ara. Sí, sí, sí, totalment. És espectacular i et donen unes vibres d'estiu, de bon rotllo. Per això l'he posat, perquè a més també és dels més coneguts. Sí, sí, sí, és espectacular i la veritat és que apunten maneres, eh?
Oh, i tant, i tant. A través de les xarxes, a més, han aconseguit una conecció amb el públic jove, que ha estat la clau perquè el projecte creixi tan ràpid, no? Perquè, a més, no només fan música, sinó que generen contingut i creen una comunitat al voltant d'ells i de la seva música. Sí, sí, clar, al final estem en un món en què les xarxes són clau i aquests dos nois joves ho han sàpigut veure i estan potenciant molt la seva música a través de TikTok, no?, per exemple.
Exacte, sobretot s'utilitzen molt TikTok i a partir d'aquí la seva música es viralitza i es fan més coneguts. A més a més, també formen part d'aquesta nova onada d'artistes que estan normalitzant l'ús del català dins de la música urbana, portant-li a un terreny més comercial i accessible i fent que soni tot amb naturalitat dins de gèneres que fins fa poc estaven molt dominats pel castellà, aquest gèner més urbà i fins i tot amb un punt de reggaeton o rap.
Sí, sí, clar, ara mateix ja no ni dim ni reggaeton, però gènere urbà. Exacte, és urbà o engloba tot. Ho engloba tot, és una mica aquesta fusió i la veritat és que sí, totalment, estan portant al català aquest segment de música que fins uns anys no era imaginable.
Exacte. I això està molt bé. Sí, sí, sí. I tot i sent que ara relativament nous, ja han començat a fer concerts i a moure's per escenaris, festivals... I ja dic jo que dintre de poc els veurem o Canet o Cabrò o algun d'aquests grans, eh? I tant. Tot apunta que són un projecte amb molt de recorregut. Exacte. És el que dius, d'aquí poc els veurem a festivals grans, segur. Segur, segur. Va, escolta, anem amb la següent. I tant, la segona, però no menys important, és la Jules.
cap en blanc, només faig que pensar en tu. Quatre mesos massa establats, ja no caic més en picat. Però tampoc m'enlairo, se me'n van els cables, com em fa sentir el cor desubicat.
Montse, has agafat les recomanacions de la Marta, no? Sí, aquestes dues són les que ens va dir la Marta, exacte. Explica'ns una mica més de la Jules, va. Doncs és una de les noves veus emergents del panorama musical català, compositora i cantant gironina, amb un estil que barreja indie pop i tocs urbans. Molt de la línia del que estàs cenant ara, amb una sensibilitat molt pròpia. Amb un llavall puja abaixa papallona, passi golles a la panxa de les bones. Quan arries crida fort, fes-me veure que ets aquí.
Doncs sí, una altra jove promesa. I tant, sí, sí. Va començar a fer-se coneguda amb només 17 anys. Ara, si no m'equivoco, té 19 o cap a 20, o una cosa així, diria. I això, sobretot, el que dèiem a xarxes socials, que va ser quan va publicar la seva primera cançó, tant de bo no t'hagués conegut.
Després van arribar altres singles i un dels moments claus va ser amb aquesta cançó que estem escoltant, Papallones, amb la que va acabar de situar en el radar de molta gent. També hi havia una altra cançó, que no recordo com es deia, que deia alguna cosa de Sant Jordi. Sí, la tinc preparada per després. Perfecte, perfecte. Perquè aquesta a mi va ser la que em va descobrir la Jules. Seguim, va, seguim.
Doncs fa aproximadament un any va publicar el seu primer disc, Am Amor, un treball molt centrat en les emocions, les relacions i les experiències personals, amb aquest punt íntim però alhora també molt connectat amb el públic jove. De fet ja ha avançat que el seu segon disc està a punt de sortir, o sigui que està a tope. Molt bones notícies, eh? Perquè si tindrem coses noves de la Jules, escolta, sempre està bé i que es vagin assentant aquestes noves figures.
Exacte, sí, sí, està que no para de fer coses. Molt bé. I tot i que la considerem encara un artista emergent, ja ha tingut oportunitats molt potents, ja que, per exemple, el seu Sanji Mai Més va formar part de la banda sonora de la sèrie de Jo Mai Mai de 3CAT, cosa que també li va donar molta més visibilitat i la va apropar a un públic encara més ampli.
I, a més, també va sortir en un espot publicitari del Girona Futbol Club cantant la seva cançó, Havaneres, que representa la catalanitat pura. D'alguna manera se m'omple el cor Quin orgull entendre lletres tan boniques Que pel català només hi tinc amor El meu avi no és el que ha anat a Cuba He crescut amb el fard de Palamós
Veig com els meus ballen sardanes al vespre, davant del mar Santa Espina de Fons. I avui em ve de gust cridar, el meu corbaté en català. Estem visquent el que demà s'explicarà, estimant la terra amb la rosa a la mà. I avui em ve de gust cridar, el meu corbaté en català.
Aquesta era. Aquesta, el que deies de Sant Jordi amb la rosa a la mà. És una cançó primer preciosa i després que ens parla d'això, de les nostres tradicions i de casa nostra i això sempre ens agrada als catalans. I tant. Ens agrada molt. I escolta,
Compte que encara es pot endurar algun premi, no? Doncs sí, perquè, com ja vam comentar fa uns programes, està nominada millor artista emergent de l'any 2025 dels Premis en Derroc, que es celebren aquest dijous. Així que la setmana que ve en parlarem, a veure si surt guanyadora. La setmana que ve tenim... Tenim teca. Tenim teca i tenim feina, perquè... A part d'això, també tenim la Telecogresca. Exacte, s'enjunten moltes coses, en Derroc, Telecogresca, o sigui que el programa de la segona setmana, de la següent setmana, es farà pràcticament sola, Montse. Sí, sí, sí, i tant. Ja està bé, tu.
Gràcies.
I per anar acabant, us porto dues recomanacions meves que no són emergents, ja que ja porten uns anys dedicant-se a la música, però sí que últimament s'estan donant a conèixer gràcies al seu talent i estil únic. Molt bé, doncs escolta, anem amb aquestes noves propostes emergents, que ja no són tan emergents. No són tan emergents, però no són prou coneguts i no em sembla bé que siguin prou coneguts, així que... Doncs avui anem a reivindicar-los. Us ho porto i donem-los una oportunitat a veure si us agrada. I tant que sí.
Doncs comencem amb un grup que heu començat a petar i que fa un mes van treure el seu quart àlbum. Aquest son, l'atur de Carol. Et busco a tots els antros fins
Això s'anava bé, eh? I tant. Això s'anava bé, això s'anava bé. Mira, jo no els conec gaire, eh? O sigui que així aprendré bastant. I tant, sí. Explica'm, explica'm. Doncs és un quartet barceloní de pop-rock alternatiu que s'ha anat fent lloc amb un estil molt connectat al públic jove. El seu so barreja sobretot pop-rock amb electrònica i melodies molt enganxoses, no? Com la que estàvem escoltant. Sí, sí, també ho...
un so molt modern, eh, també. Sí, molt modern, molt electrònic, exacte, amb lletres sobre relacions, vivències quotidianes i emocions explicades amb humor i ironia. Molt bé. Doncs ells, per això deia que no són emergents, perquè van començar a fer música l'any 2017,
Sí, no li podem dir margens perquè fa 90 anys. Exacte. Molt marcats pel rock alternatiu i guitarres, amb un estil més influenciat per l'indi internacional, però amb el temps han anat incorporant cada cop produccions més electròniques i ara en aquest últim disc que es diu LTDC el grup parla d'haver trobat la seva pròpia fórmula sonora que combina pop-rock, electrònica...
I melodies, doncs el que dèiem, electròniques molt enganxoses, per ballar i tot pensat per crear cançons que facin desconnectar i passar-ho bé.
I és que al final, a vegades, la vida és això, no? Anar provant, anar provant, i potser ara han trobat el que realment els hi funcionarà, perquè t'he de dir que tot això sona molt bé, jo no els coneixia i m'està agradant molt, eh? Sí? Sí, sí, sí. Doncs que bé, me n'alegro que t'agradin, perquè jo ja fa...
poc més d'un any que els conec, quan van treure el seu tercer àlbum i els he anat seguint, i la veritat és que ja es mereixen tenir més públic perquè fan una música molt xula. I és que al final dius, ostres, això perquè no es coneix com els tiets, i pràcticament... Pràcticament, és com el mateix estil. És una mica la mateixa vibra, però clar, no...
No sabem per què, no? No n'han acabat d'esclatar, però potser aquest any és el seu, eh? Esperem que sí. Jo crec que sí. Amb aquest àlbum s'ho han currat molt. És el que dèiem, no? Que han trobat el seu estil. I, doncs bé, seguim parlant d'aquest àlbum, que gira al voltant de les relacions sentimentals, tractades sempre amb humor, ironia i despreocupació, que al final són les seves senyals d'identitat que tenen molt clares el grup. Molt bé. Una mica d'optimisme, clar que sí, que ells ens va bé.
Exacte, tot i que el títol coincideix amb les seves inicials, LTDC, vol dir molt més que això. Per ells és el moment en què han trobat realment el seu so. Això que dèiem, que amb aquest àlbum han trobat realment el que ells volen transmetre i el que realment ells són.
Clar, és que és molt important, això, perquè al final un grup, amb el pas del temps, doncs va evolucionant, no? I potser aquest moment és el seu punt d'inflexió pel que dèiem, no?, perquè es coneixin ja en el gran àmbit, eh?
Exacte, sí, sí. Actualment, a més, s'han convertit, el que dèiem, en una banda de pop català amb molta projecció, donant tant, especialment amb el públic joves i els seus concerts acostumen a ser molt participatius i festius, cosa que també els ha ajudat a guanyar seguidors i moure's per festivals, festes majors i sales de tota Catalunya. Molt, molt. Doncs escolta, ara tinc ganes d'escoltar un concert de la Tur de Carol. Segur que aquest estiu no em faltaran propostes.
De moment crec que no hi ha cap data prevista però segur que en faran a l'estiu 100%. A l'estiu segur que en faran bastants concerts perquè això s'ha anat molt bé i ja estarem atents a veure si... Estic convençudíssim, estic convençudíssim. Molt bé, doncs anem amb l'últim artista, no? Sí, anem acabant ja amb un artista emergent valenciana que es diu Naina. Fa la seva vida, s'atrevida però sé que no m'oblida perquè sempre torna a demanar-me
Fins demà!
Molt urbà, això també. Sí, també així, amb una vibra urbana. Ella va començar a fer música pel seu compte amb Atrevida, el seu primer EP, a la primavera del 2025. I de fet aquesta cançó també es diu Atrevida. Aquesta cançó és la que dona nom al EP, exacte. Un EP és un petit disc, com les sis cançons. No arriba a ser un disc complet.
Sí, sí, és com un disc en format petit. Exacte, sí, sí. I aquest any, a finals de gener, va treure el seu primer disc, això, ara sí, complet, amb més cançons, que es diu Vives o mortes. El seu estil es mou entre el pop, l'urbà, tocs urbani... Ai, electrònics... Orgànics, per encara. Tocs orgànics també, també, també. Amb una sensibilitat molt fresca i actual.
I les seves cançons solen tenir un aire molt proper i emocional, però alhora amb aquest punt més festiu que funciona molt bé, tant en directe com a les xarxes. Molt bé, doncs escolta, la veritat és que no la coneixia tampoc i ho estic aprenent molt i també sona molt bé això. Ja que sí, aquí estem per aprendre. I tant que sí, i tant que sí. Molt bé, doncs més, va.
Tot i això és una cara relativament nova i ha aconseguit col·laborar amb noms molt importants de l'escena, com Ginestar, Figa Flauas o La Fúmiga, que de fet col·labora en aquesta cançó que estàvem comentant abans, no? I, per tant, veiem que té molt de potencial, que aquests artistes tan grans vulguin col·laborar amb ella, és que va forta, i tant. A més, té una cançó amb La Fúmiga, que és Ketia, no? Sí, més d'una té aquesta i la que està sonant ara, que es diu, no sé ballar.
Estaba tan tranquila y ella volía besarme, la megua Rosalía, la combi Versace, pero ella no sabía que yo era un puto desastre. Ay, ay, ay, ay, ay, que tú eres la que emana y yo no sé vallar.
Doncs sí, la veritat és que molt bé, molt bona fena de la Naina. Aquesta dubla no falla, eh? La Fomiga amb la Naina sona molt bé. Sona molt bé, i tant. A més, aquestes col·laboracions li han donat visibilitat, l'han ajudat a entrar en el panorama de la música en català, no? I tant, i tant. I a més, també representa aquesta escena valenciana que està creixent molt en els últims anys.
en la que últimament han marxat grups molt importants com Zo i ara la Fomiga, però alhora també apareixen noves veus com ella, que renoven el panorama en català. Total, perquè al final del País Valencià sempre han sortit artistes molt potents i aquest relleu és important que continuï.
Sí, sí, totalment. I bé, tot i que encara està en una fase emergent, Nain és una d'aquelles artistes a qui val la pena seguir la pista, perquè tot apunta que anirà guanyant pes dins de l'escena en els pròxims anys i l'anirem veient en festivals i molts concerts. Això ja és la nostra... També és una mica... Aquest programa és una mica la predicció, no? Del que s'escoltarà entre uns pocs anys o, de fet, aquest mateix any,
Jo crec que en aquest mateix any tant l'atur de Carol com la Naina seguiran triomfant moltíssim. I abans que parlàvem dels Anderrock, doncs aquests artistes segur que aniran apareixent. Esperem que estiguin a l'Anderrock d'aquest any. Sí, segur que sí, perquè la veritat és que a vegades hem de fer una mirada més enllà dels grans grups per descobrir aquestes petites joies que també fan música molt xula i és això, a vegades l'únic que els falta és una oportunitat.
Exacte, sí, sí. I si avui hem tingut l'oportunitat d'això, de donar una oportunitat a aquests grups, doncs perfecte, no? Per nosaltres, contentíssims. Jo espero que, oients, de veritat els donin una oportunitat. De fet, crec que els Premis Ender Rock estaven nominats aquest any a millor artista, bueno, la Naina, segur a millor artista emergent, i la Tour de Carol també estava en alguna cosa, però no han arribat a la final, si no som prou coneguts... La final, perquè recordem que era com de tres, no? Sí, sí.
tres artistes o grups en cada cada categoria, exacte. Molt bé, molt bé. Doncs la veritat és que ha estat molt bé això d'artistes emergents. Gràcies, Montse, perquè crec que ja ho tenim per aquí, no? Sí, ja estem. Perfecte, perfecte. Doncs Montse, prepara't per aquest cap de setmana, perquè... Aquest cap de setmana ja... Aquesta setmana, perquè el dijous i el dimecres ja comencen els Anderroc i aquest cap de setmana... I la setmana que ve, el cap de setmana de Telecogresca. Per tant, agafa forces, agafa energia... Us portaré
totes les novetats, com sempre. Que la setmana ve carregada. Ve carregadeta, exacte. Molt bé. I, Montse, per acabar el programa saps que sempre m'agrada recomanacions. Què em recomanes avui? Doncs, ara que estàvem parlant de la Naina, us recomano una cançó del seu últim disc que es diu Pecat Original, amb la que col·labora amb Ficaflaues. Molt bé, doncs gràcies, Montse. Que vagi bé. Gràcies a tu. Que vagi bé. Som terrorisme emocional amb un desplotant la fruta prohibida
Quantes vegades ho vam intentar? No puc frenar-te, no em vull frenar i no sé què em passa. Vine a ma casa, no anem a pensar.
Som el pecat original, la gravetat d'una caiguda irracional. Som terrorisme emocional a punt d'explotar la fruita prohibida, la culpa i la fama. Som el pecat original, som el desig sense pensar. Jo no sé dir-te que no fes sol per mi per fa.
La meua mania, la meua obsessió. Ah, ah, ah, ah. Ah, ah, ah, ah. Mira com bufa el vent, mira amb quines ganes. I sé que tu també la tens, tens també les ganes. Només bufes i bufes, i bufes. Caben les fulles inutilitzades. Som el pecat original.
La gravetat d'una caiguda irracional. És un terrorisme emocional, a punt d'explotar. La fruta prohibida, la culpa agafat. Som el pecat original. Som el dèxit sense pensar. Jo no sé dir-te què no, fes-ho per mi, per favor.
Som el toque per ensinar, som el de si el sepensar
Doncs això és la Naina, aquesta artista emergent del País Valencià que ens ha descobert avui la Montseva que és. Anem amb un altre dels grups que ens ha recomanat, anem amb la Tur de Carol i anem amb la seva cançó Cupido perquè escolta, em sembla que també sona molt i molt bé. No et buscava tu, esquivava Cupido.
Un cicle viciós, en constant déjà vu, però em feies cucú. Et busco a tots els antros fins que se'n fan les tantes.
Fins demà!
No et buscava tu, esquivava cupido, com si féssim kung fu. Prenia decisions com qui canvia de xampu. Un cicle viciós, en constant déjà vu. Però em feies cucú, perquè sóc editat.
Va, ara fiquem una mica de publicitat i en seguida anem amb el bollet informatiu. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Les borses tanquen en pujades una jornada de màxima volatilitat dels mercats financers i energètics. Després de tot un matí de pujades del preu del petroli i el gas i amb baixades generalitzades a la borsa, la situació s'ha capgirat després de l'anunci de Donald Trump que estan negociant amb l'Iran.
Un sol atac i s'ha acabat. Col·lapsaria. Per què no ho volen, això? Doncs per això han trucat. Jo n'he trucat, han trucat ells. Volen un acord i desitgem molt arribar a un acord i serà un bon acord. I no hi haurà més guerres, no hi haurà més armes nuclears.
No more nuclear weapons. Trump ha explicat que jorna durant cinc dies un possible atac a les infraestructures energètiques iranianes si no s'allibera totalment al pas de l'estret d'Hormuz. Això ha fet que el petroli, que s'estava pagant a 114 dòlars al barril, baixés per sota del 100. L'eufòria ha arribat a Wall Street, que aquesta hora puja un 1,5%, després que les borses europees s'hagin acabat apuntant guanys a l'entorn de l'1%.
Unes 300 benzineres catalanes han aplicat una pujada encoberta del preu del gasoil aquest cap de setmana, tot i l'entrada en vigor de la baixada de l'IVA als carburants decretat pel govern espanyol. Així ho ha denunciat l'associació de consumidors FACUA, que ha detectat que una de cada quatre benzineres arreu de l'estat espanyol van incrementar preus dels combustibles abans d'impostos del dissabte al diumenge, aprofitant l'entrada en vigor de la reducció de l'IVA del 21% al 10%.
Podem s'abstindrà aquest dijous en la votació al Congrés del Reial Decret Llei de Mesures Fiscals impulsat pel govern espanyol per fer front a l'esclada de preus provocada per la guerra de l'Iran. Tot i això, la formació morada demana mesures alternatives com la limitació dels preus de l'energia per evitar que els 5.000 milions d'euros mobilitzats acabin engreixant els beneficis de les grans empreses. Aquest primer paquet de mesures, centrat principalment en la rebaixa d'impostos, té el vistiplau de la majoria de partits menys de Vox i el PP.
Un avió militar de la Força Aèria de Colòmbia ha tingut un accident al sud del país quan transportava 110 soldats. Segons fons del Ministeri de Defensa, el sinistre ha passat quan l'aparell se lairava de Puerto Leguizamo, una regió amazònica meridional de Colòmbia, prop de la frontera amb el Perú. Les mateixes fonts asseguren que encara és d'hora per determinar les causes d'aquest accident i per saber el nombre exacte de víctimes.
El pla del govern per accelerar la transició energètica i donar eines als municipis per instal·lar energia solar i òlica genera recels i oposició territorial. Ajuntaments i societat critiquen que es mantinguin els desequilibris productius, castigant molt les zones rurals i poc les àrees amb més necessitats energètiques. Tot i això, el Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio, Marraguan, especialista en economia de l'energia i el medi ambient, ha posat en dubte els arguments mediambientals contraris a la instal·lació de parcs eòlics o plaques solars.
Hem de deixar de camuflar aquest debat en termes ambientals, adonar-nos que ambientalment són positives, encara que no siguin perfectes, i discutir del que realment ens en farem, que és que no ens agrada que ens ho posin a casa i ens està bé que es faci una altra banda. El 2030, la meitat de l'energia que es consumeixi a Catalunya ha de ser renovable per complir la llei del canvi climàtic.
El documental La Fugida, Veritats Ocultes, de TV3 i el periòdico, revela que l'escolapi Josep Blay, condemnat a 22 anys de presó per abusar de menors, va continuar freqüentant una escola de Barcelona, tot i que, segons l'ordre religiós, estava allunyat de qualsevol contacte amb nens i joves. L'Anna Berenguer és una de les seves víctimes. No és conscient del que ha arribat a alterar la nostra existència només pel simple fet de tocar-nos.
L'equip de La Fugida va seguir Josep Blai i el va veure entrar i sortir d'una escola del barri barceloní de Sant Gervasi, on es podia barrejar amb nenes de la mateixa edat de les que havia abusat. El documental es podrà veure demà al Nits sense ficció de TV3 i hi haurà una versió ampliada de tres capítols a la plataforma 3CAT.
Els esports, Sònia Oliart, bona tarda. Bona tarda, Marc. Ja ha acabat la primera etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, avui amb 172 quilòmetres, amb sortida i arribada a Sant Feliu de Guíxols. Isaac Vilalta, bona tarda. Bona tarda, el francès Dorian Godon és el primer líder d'aquesta Volta Ciclista a Catalunya després d'imposar-se l'esprint en un sprint.
Molt emocionant i agònic amb Renko Evenepul. Per moment semblava que era el belga qui s'acabaria imposant després d'haver sortit el primer atac de Tom Pitcock. I és que al final aquí a Sant Feliu de Guíxols en aquesta recta picant cap amunt era molt indicat pels homes importants de la general, pels homes potents. Primer ho ha intentat Pitcock, ha reaccionat Evenepul i quan semblava que el belga podia ser el primer líder ha aparegut Dorián Godón aguantant molt bé la roda d'Evenepul. Per tant, Dorián Godón, primera etapa i primer líder,
d'aquesta volta en una jornada que ja s'han deixat veure els homes importants. Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio, Sant Felí de Guíxols. Gràcies, Isaac. I acabem amb un altre punt. L'expresident del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha defensat el seu llegat al matí de Catalunya Ràdio i avui admès que va encarir la massa salarial per por de la sortida de més futbolistes després de la marxa de Neymar al PSG. Bartomeu ha rebatut l'informe dels Mossos d'Esquadra que considera que va desviar diners del club per a finalitats personals.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. El consum energètic dels equipaments municipals de Sant Just ha registrat un lleuger increment en l'últim any, tot i mantenir-se per sota dels nivells de referència. El total s'ha situat en més de 5 milions de quilowatts hora, un 4% més que el 2024. La xifra inclou el consum d'electricitat i gas natural dels equipaments municipals, tant de gestió directa com indirecta, així com l'enllumenat públic i la xarxa semafòrica.
Malgrat l'augment anual, el consum es manté un 19% per sota del 2005, any base del Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible i el Clima. Els principals focus de consum continuen sent l'enllumenat, el sem, la bona aigua, i tot i la reducció acumulada, les dades evidencien dificultats per mantenir el ritme de descens necessari per assolir l'objectiu de reducció del 50% l'any 2030.
Pel que fa a joventut, el Casal de Joves de Sant Just acollirà una sessió informativa sobre un nou projecte d'intercanvi juvenil europeu el 25 de març. La trobada tindrà lloc a les 7 de la tarda a la Sala Ovidi. La reunió servirà per explicar els detalls de l'intercanvi a Dinamarca, previst del 2 al 8 d'agost i adreçat a joves d'entre 14 i 17 anys al municipi.
El projecte forma part d'una iniciativa de mobilitat internacional que permetrà als participants viure una experiència educativa i cultural a l'estranger. La sessió és organitzada pel Casal de Joves i el Servei de Mobilitat Internacional i està oberta a joves interessats i a les seves famílies. I en cultura, al celler de Can Ginestà acull fins al pròxim 24 de març l'exposició Ànima de Natura, un projecte artístic signat pels creadors Josep Mural i Marta Pruna.
La mostra, que es va inaugurar el passat 19 de febrer, proposa un diàleg íntim entre diferents disciplines artístiques per posar de manifest la necessitat de recuperar la connexió amb l'entorn natural en un context social marcat per la immediatesa i el consumisme. L'exposició es vertebra a partir del treball complementari dels dos artistes. D'una banda, Marta Pruna contribueix amb escultures de gran format, realitzades amb materials nobles com la pedra i la fusta, que busquen transmetre pau i autenticitat.
De l'altra, Josep Morral presenta una proposta pictòrica que experimenta amb suports i materials, incluent elements naturals com branques i arrels que s'integren en l'espai expositiu. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació, als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara sí, arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem amunt a l'enrere amb el Jesús Martín.
Bona tarda, Jesús, què tal? Què tal, Jaume, com estàs? Quant de temps? Bé, bé, la veritat que bé, ja amb ganes de tornar-te a tenir per aquí, després de 15 dies, no? Fa gaire que no ens vèiem, més o menys. I ja tenia ganes també de recuperar aquestes històries que sempre ens portes. Per tant, res, gràcies per venir de nou. Vinga, gràcies a tu per donar-me l'oportunitat, també. I tant, home. Aviam, jo vull començar amb una pregunta. Et vull fer una pregunta, prima. Vale. On situaries el pitjor accident aèri de la història?
Ostres, d'Espanya, vols dir? No, de tot el món. De tot el món. Però bueno, va ser a Espanya, ja t'esvança. Ostres, doncs mira, no l'ubicava ni de conya aquí a Espanya, diríem a l'Àsia o alguna cosa així em sonaria, però no, no?
Vinga, és una illa també, és una illa. És Tenerife. O sigui, el pitjor accident aèri de la història va passar aquí, a Tenerife. A Tenerife, del que tenim constància, eh? O sigui, sí. Parlem d'això, parlem d'un desastre que aquest divendres es complirà 49 anys i jo crec que poca gent ho coneix.
a mi la veritat no sé de què m'estàs parlant no, no, no, a mi et soc sincer jo vaig conèixer perquè una vegada vaig sortir a un bar una nit i m'ho van explicar, una noia vaig conèixer una noieta i em va explicar no, no, no, de veritat em va explicar una noia, saps? no sé a què venia a la conversa sí, sí, però va aparèixer la veritat és que no em sona gaire així que el programa d'avui serà interessant perquè descobriré un dels pitjors capítols de la història d'Espanya potser
I atenció també perquè ja que el considera el pitjor atac terrorista també, o sigui, té com una mena de vinculació amb un grup buscle terrorista canari, bueno, és una mica, o sigui, hi ha diversos temes que estan relacionats, però bueno, no ens avancem. Per tant també està controvertit, eh? Sí, sí. Molt bé. Farem el repàs primer de les afamines de les properes dues setmanes. Perfecte. Vinga, demà, 24 de març, també parlem d'una tragèdia aèria, es compliran 11 anys,
De l'accident de German Wings, no sé si ho recordes, 2015. Sí, sí, sí. Una via de l'empresa matriu de Lufthansa que cobria la ruta entre Barcelona i Tasseldorf amb 150 persones. Havia sortit a primera hora d'aquell 24 de març de l'aeroport del Prat.
I tal com van revelar més endavant les caixes negres, el cupilot, que es deia Andreas Lubitsch, és un nom molt conegut, va aprofitar un moment en què el pilot va marxar de la cabina per estaballar l'avió contra els Alps de manera intencionada. Va ser una notícia molt escoltada aquí a Espanya, també a Catalunya, per la proximitat que també va generar, bueno, la proximitat que hi ha, no?, perquè va sortir d'aquí de Barcelona. Clar, clar.
Va generar molta polèmica social i mediàtica perquè els mitjans no van informar de manera adequada i va posar el tema de la salut mental a l'epicentre del cas. Hem de recordar que el copilot vam descobrir més endavant que havia d'estar de baixa el dia de l'accident i també que estava prenent medicaments receptats i patia una malaltia psicosomàtica.
Per això que els mitjans potser no van fer una bona tasca i la gent també va barrejar alguns temes que no s'havien de barrejar. Clar, perquè la idea que va quedar al final és que es va suïcidar. Es va suïcidar, sí, exactament. No, no, sí, la veritat que jo crec que aquest cas, per exemple, en contra del que parlarem, aquest és molt més reconeixible, no? Sí, bueno, també és més recent, però sí que és veritat que a German Wings tothom se li ve al cap aquesta desgràcia.
Sí, German Winski era com la low cost de Lufthansa i va desaparèixer el 2020. Aquest diumenge s'ha celebrat a les afores de l'aeroport del Prat un acte d'homenatge que tenia com el president de la Generalitat i el president del Parlament i la classe política. Molt bé, molt bé. També demà, 24 de març, es compleixen 50 anys del cop d'estat a l'Argentina Peronista, que va donar inici a una dictadura que s'allargaria fins a finals del 83.
Es va anomenar Proceso de Reorganización Nacional i a dia d'avui encara hi trobem senyals i marques del terrorisme d'estat que es va practicar amb el patrocini, com sempre, dels Estats Units i de l'exsecretari d'Estat, el polèmic Henry Kissinger.
Parlem d'assassinats, de segrestos, de desaparicions forçades, de robatori de nadons i, bueno, un balanç de decenes de milers de desapareguts, que hi ha gent que el xifra fins i tot en 30.000. És com la xifra que, uf, no és oficial, però és com la xifra més... Més acceptada, no? Sí, les reivindicacions apunten uns 30.000 desapareguts.
I també justifica el naixement de moviments com el moviment de les Madres de la Plaza de Mayo a Buenos Aires, que eren les mares dels fills i de les filles que desapareixien, que protestaven a Buenos Aires. I també dimarts, o sigui demà també, es compleixen 10 anys i jo sé que aquesta t'agrada perquè t'ha agradat el Barça i el futbol. Ara no m'agrada...
O sigui, no, la Famerident no t'agrada, però t'agrada el Barça. De la mort d'un històric del futbol club de Barcelona, com va ser el Johan Cruyff, que va morir el 24 de març del 2016, demà farà 10 anys. El 68, com deien, víctima d'un càncer de pulmó.
Sí, sí, no, amb aquest 24 de març tenim tela, eh, perquè han passat moltes coses als 24 de març, per tant, aneu amb compte, eh. Sí, sí, sí, no, no, demà dimarts sí, vigileu quan sortiu de casa. Sí, exacte. El 31 de març, ja per anar acabant, es compliran 137 anys de la inauguració de la Torre Eiffel a París. Inicialment es deia Torre de 300 metres, perquè mesurava 300 metres,
mesura 324 amb l'antena que té a dalt, es va inaugurar per l'exposició universal de París del 1889, i hi ha una llegenda urbana que diu, no sé si l'has escoltat, que es volia construir a Barcelona, però no hi ha proves d'això. Ah, no hi ha proves, eh? No hi ha cap proves, és una llegenda urbana.
Però sí que s'ha dit molt, eh? S'ha dit molt que van estar pensant en Barcelona, però que al final era massa lletja i se la van emportar cap a favor. Doncs mira, no hi ha constància i la veritat, jo prefereixo la sala de família, que queda millor a la Skyline i a Barcelona queda molt. Sí, però bueno, tampoc em queixaria, eh? Si tinguéssim la ta Riffel.
El 3 d'abril es compliran 53 anys de la primera trucada per un telèfon mòbil, la va fer l'enginyer i el gerent de sistemes de Motorola, Martin Cooper, és considerat el pare del telèfon mòbil i es va fer des d'un carrer de Nova York amb un prototip de Motorola, el DINATAC 8000X, model serà una pedra segurament.
Sí, sí, sí, però mira, ja estava aquí el primer telèfon mòbil fa 53 anys, eh? El 73, no? Si no m'equivoco. Sí, sí, es diu aviat i era un Motorola, eh? No era Apple ni res d'això, era un Motorola. I va, anem amb l'última.
I l'última és, el 4 d'abril es compliran 58 anys de l'assassinat d'un tret al cap de l'activista Martin Luther King a Tennessee, a Memphis. El seu assassí, el James Earl Ray, es va declarar culpable de l'assassinat, però els familiars i altres persones pensen que va ser una víctima expiatori que darrere hi pot haver el govern, la policia de Memphis o algunes màfies.
També una mort que té una mica d'agenda i que no se sap molt bé el que va passar. Se'm van interessant en la història. Totalment. Ara sí, Jesús, anem a descobrir aquest accident de Tenerife. Vinga, doncs viatgem el 1977, el diumenge 27 de març del 77. Parlem de l'Espanya de la transició, l'Espanya que sobra al món, a Europa...
També els turistes, no?, que comencen a arribar ja des dels anys 60, no?, que comença a créixer aquesta xifra de... Sí, sí, l'obertura total d'Espanya, no? Ah, sí, sí. Viatgem a Canàries, que és un dels destins icònics, no?, també del país, no de la península, no va dir de la península, però no, no, d'Espanya. Concretament, ens centrem a l'illa de Gran Canària. Vale, sí.
I és que a un quart de dues, hora Canària, és a dir, una hora més aquí, aquí a la península, explota una bomba a la terminal dels passatgers de l'aeroport de la illa, a Gran Canària. Posteriorment hi ha l'amenaça d'una segona bomba.
En aquell moment, les autoritats decideixen clausurar i tancar l'aeroport de Gran Canària i per seguretat prenen la decisió de traslladar els vols a Tenerife. No sé si has estat a Canària. Sí, aquest estiu vaig estar a Gran Canària. A Gran Canària? Sí, sí. No sé si sabràs que Tenerife i Gran Canària són al costat, gairebé. Desviaven els vols, però bueno, és...
Sí, sí, que està a prop, clar. Podria ser com Barça en una palma, més o menys. Sí, sí, sí. Estan a mitja hora o així. Sí, exacte, sí. Incluso menys, et diria. Una cosa així. Jo crec que la distància és molt similar. Doncs es van traslladar tots els vols a Gran Canària a l'aeropuerto de los rodeos, que era a Tenerife, que en aquell moment es deia així.
Per tant, hi ha amenaça de bomba a Gran Canària, passen tots els vols a Tenerife. I de fet explota una bomba. O sigui, primer explota una bomba. Explota Gran Canària la bomba, no? A l'aeroport hi ha una amenaça d'una segona bomba i es decideix per seguretat moure tots els avions a Tenerife. Vale, perfecte.
Per tant, aquí ja podem parlar del responsable d'aquesta bomba, i és l'acte terrorista que comentàvem abans. Les autoritats, en un primer moment, assenyalan el Movimiento por la Autodeterminación e Independencia del Archipiélago Canario.
No sé tu si... Jo no havia sentit parlar mai d'aquest grup. No, no, tampoc, tampoc. Però sembla ser que va ser un moviment independentista canari que va néixer als anys 60 i que va ser anomenat grup terrorista per l'estat espanyol. Durant tota la seva història va matar un policia a Tenerife durant un atemptat al banco de Vizcaya de la Laguna, el 78, i segons va avalar el Tribunal Suprem, o sigui la justícia espanyola, el gener del 2014,
van ser els autors indirectes de l'accident de Tenerife. La justícia, finalment, amb el pas dels anys, els va culpar indirectament de l'accident. Per fer-nos una idea, en el plànol polític tenien aliats com a ETA, Terra Lliure, els Grapo, i també es diu que el Front Polisario els proporcionava armament perquè aquest grup també tenia com a enemic el Marroc. Havia declarat com a enemic Espanya i el Marroc, no?
i es diu que els del Sàhara, el grup aquest del Sàhara, els proporcionava material. D'altra banda, el grup terrorista va negar la relació i va assenyalar a la Guàrdia Civil perquè va ser la part que va decidir també de canviar els vols a Tenerife. Molt bé. Tenim una mica el context d'aquella època, d'aquells anys. Anem a parlar dels fets. Què va passar?
Mira, per entendre també una mica, no només el grup, hem de parlar una mica també de l'aeroport de Tenerife perquè té a veure, o sigui, la infraestructura en si té a veure. Ara, com dèiem, tot el trànsit aèri l'absorbeix aquest aeroport, però hem de parlar d'una instal·lació que no és com la instal·lació que podem veure ara a Tenerife o els aeroports que podem veure a Canàries, parlem d'una instal·lació que encara es troba en fase de construcció,
no estava disponible, o sigui, no s'havia ni inaugurat, o sigui, no s'havia ni obert al públic realment, o sigui, quedaven gairebé dos anys. Ah, per obrir tot l'aeroport, eh? O sigui, sí que operava, però no estava acabat del tot. Per tant, parlem d'una infraestructura pobra, en aquest sentit. Parlem també d'una infraestructura petita, insuficient per rebre aquest volum d'avions. Per tant, podria rebre algun regional, potser, però no vols internacionals.
Parlem d'instal·lacions limitades, una única pista d'enlairament, un personal de control d'avions que no estava acostumat a treballar amb tants avions. Recordem que era diumenge, per tant, hi havia menys personal. Hi havia dues persones només al Tor i, com dèiem, el trànsit s'havia ampliat perquè tots els avions anaven cap allà.
no només no estaven acostumats al volum dels avions, sinó que tampoc estaven acostumats a treballar amb avions d'aquesta envergadura, estem parlant de Boings, dels Jumbos, aquests avions tan grans. És una cadena de factors. Per tant, sí que parlàvem del grup terrorista, però també hi ha una infraestructura que és insuficient.
Tecnològicament també, molt pobres, no tenien radars de terra i els llums de la pista estaven fora de servei. Això ara ho recuperarem més endavant.
Sí, sí, per tot el que m'estàs explicant ja es veu que aquí va haver una part de negligència. Sí, tempesta perfecta, podríem dir. Exacte. I també un factor molt important que és clau per explicar també part de la col·lisió és que hi havia molta boira. O sigui, una boira molt intensa. O sigui, també hi ha un factor meteorològic que serà clau i que recuperarem també més endavant.
Parlem de l'accident. Sí, exacte. Què va passar? Aviam, tenim dos vols. El KLM 4805, que és una aerolínia neerlandesa, o sigui, és molt coneguda, KLM. I tenim el PAA, el Panamerican, que era una antiga aerolínia que operava en aquell moment. PAA 1736, aquests dos avions, d'acord? Els dos eren Boings, o sigui, eren els Jumbos, aquest que inventàvem.
Tots dos, en el moment de l'explosió, van ser desviats a l'aeroport de Tenerife. El KLM venia d'Àmsterdam, en direcció de Gran Canària, i el Pan American venia de Nova York i també tenia com a destinació Gran Canària. Aleshores, en el moment de l'explosió, els van moure i van aterrar Tenerife.
Tots dos estaven esperant la repertura de l'aeroport i quan van rebre el senyal definitiu per enlairar-se, la policia, les autoritats, van tornar a tancar l'aeroport de Gran Canària perquè van tornar a rebre un altre vist de bomba. Per tant, del migdia que estàvem parlant sobre la una, parlàvem de la una de les dues del migdia, marxem gairebé a les cinc de la tarda, que és quan passa l'accident, no?
Per tant, aquests dos avions estaven a Tenerife i estaven esperant per anar a Gran Canària. Exacte, o sigui, estaven a pista i volaven anar, o sigui, el destí final era a Gran Canària però els havien mogut pel tema de la bomba. Quan van rebre ja, ara sí, el senyal definitiu per enlairar-se, faltaven 4 minuts per a les 5 de la tarda. O sigui, els fets els hem de situar en aquest moment horari.
El pilot del KLM va rebre les ordres del controlador, que li deia que continués per la pista principal sense desviar-se i que al final fes un backtrack, que això és un gir de 180 graus. Saps això quan estàs a l'avió, que agafa la pista i tal? Un canvi de sentit.
Sí, i ja preparar-se per anar a enlairar-se. A continuació va ordenar que ho confirmessin quan ho haguessin fet i que esperés la confirmació per enlairar-se. De l'altra banda tenim el Pan American, que quan faltava un minut per a les 5 de la tarda va rebre l'ordre d'avançar cap a la pista enlairament, però li van demanar que abandonés la pista per la tercera sortida.
No sé si tu pots arribar a imaginar, o sigui, estar per la pista, per la mateixa pista del KLM, però havia de sortir per la tercera, imagino que després per agafar la pista i deixar enlairar-se tranquil·lament el KLM. Bueno, és una mica feixuc, o sigui, és una mica liós, no?, tot això, però bueno, no sé si ens ho podem imaginar. Sí, jo crec que ens ho imaginem, sí, sí, que clar, sí, estaven tots potser en la mateixa pista, no?, i on havia de agafar la tercera sortida perquè, si no, clar...
Clar, si no, quan l'altre avançava per enlairar-se, la velocitat que agafa se'l portava per endavant. Què va passar? Doncs mira, que arran de la boira, que comentàvem al principi, el pilot del Pan American, que és el que havia de sortir per la tercera sortida, se la va passar.
No la va veure, no la va comptar bé, no la va veure pel tema de la boira i va avançar cap a la quarta sortida. Això seria un error perquè, bueno, ara ho veurem, no farem l'espoiler, però seria part també de l'error i un factor important és la boira que comentàvem.
Recordem també que els llums de la pista no estaven operatius i que la maniobra potser també era massa complicada en una infraestructura tan pobra. No, no, clar, al final aquí s'estan juntant molts factors. Entre la boira, que no hi havia llums i que la infraestructura era pobra, doncs clar, és el que dèiem abans, una tempesta perfecta.
Sí, aleshores ens situem cap a les 5 en 1 de la tarda, ara mateix tenim a la pista d'enlairament el KLM ja preparat per sortir i tenim el Pan American que encara està avançant cap a la quarta salida perquè s'ha passat la tercera.
Hi ha un intercanvi de paraules entre la cabina del KLM i la torre de control. I aquí, segons s'expliquen la documentació que existeix i les caixes negres també van aportar una mica d'informació, el pilot de l'avió del KLM es va confiar massa en ell mateix. Era un pilot amb molta experiència i no sé per què, no se sap ben bé per què, va confiar-se i com amb la boira no podia veure l'horitzó, no veia el Pan American,
Es va pensar que ell ja no estava. Va donar per fet, ell també sabia que l'aeroport no donava per més, era molt pobre tecnològicament i en real d'aquestes coses es va confiar massa. Aleshores va confiar tant que es va pensar que el Pan American ja havia abandonat la pista per la tercera sortida i que la pista estava lliure.
En cap moment, la torre de control li va donar permís per enlairar-se, però el pilot va deixar anar els frens per començar l'operació d'enlairament. Parlem de les 5 de la tarda. Quan l'avió ja estava en marxa, va comunicar a la torre de control, al KLM, que ja estaven gestos. I aquests, sense saber que ja estaven avançant per la pista, els van comunicar als del KLM que els avisarien per enlairar-se.
Imagina't la situació, ja estan començant a avançar i la torre de control està dient, espereu, espereu, perquè encara no. Però en aquell moment el KLM ja estava començant a circular, pràcticament per decisió unilateral del pilot, i en aquest moment es va escoltar una darrera conversa que va fer sospitar a la cabina del KLM. I és que els del Pan American...
van dir a la torre de control que avisarien quan abandonessin la pista. És a dir, que quan estava avançant el KLM encara, és el que dèiem, no? Estaven avançant cap a la quarta sortida. Clar, clar, clar. I en aquell moment la cabina del KLM es va sentir gràcies de la torre de control als del Pan American. Dient, vale, sí, sí, o sigui, ja ens aviseu quan sortiu tal.
En aquell moment va ser quan l'enginyer del vol del KLM i el copilot del KLM van dubtar sobre si la pista era lliure, realment. Però el pilot, que era ben tossut, doncs va continuar amb la decisió i va continuar avançant. 13 segons més tard, el KLM va col·licionar amb el Pan American, que evidentment no havia encara sortit de la pista.
Justament en el moment del xoc, el Pan American està agafant la sortida per la qual cosa el KLM va aixocar de front amb el lateral dret del Pan American. I clar, com que hi havia molta boira, va ser que els del KLM van veure el Pan American ja quan estava molt a prop. Pràcticament era molt difícil fer una maniobra. Van intentar passar-los per sobre...
Però no van tenir temps, va ser massa tard. Els del Panamerican de l'altra banda, quan van veure que el KLM s'acostava per la seva dreta, van intentar accelerar cap al punt intermig entre la tercera i la quarta sortida, però també va ser massa tard.
Balanç total, ja per acabar, l'impacte i l'incendi posterior van matar les 248 persones del Calem, és a dir, tota la flota, sí, totes les persones que hi viatjaven, i a 335 del Pan American. No van morir totes les persones, van sobreviure 61 persones que estaven a la part davantera del Pan American, perquè recordem que va xocar contra el frontal, o sigui, contra el lateral dret.
Per tant, si sumem el balanç total, és el que parlàvem al principi, més de mig miler de víctimes, 583 en total, i és per tant que el considerem el pitjor accident de la història de l'aviació que va tenir lloc a Canàries el 27 de març del 1977.
Doncs sí, una història plena de desgràcies, no? Diria, perquè al final és això, no? És un cúmul de decisions, potser una mica qüestionables, no? I al final tot això va acabar amb una desgràcia. De fet, el que ho has dit tu, el pitjor accident de la història de l'aviació...
I va ser aquí a Espanya, és el que dèiem abans, van morir quasi 600 persones i aquí no es coneix. No es coneix. Jo crec que també perquè potser eren estrangers. Sí, molta part. No tinc les nacionalitats, però... Clar, però vull dir, potser molta gent de la que anava en aquest avió era estrangera i per això tampoc se li va donar tant de bombo, no?, potser. I també entenc que en aquell moment Espanya estava en ple desenvolupament i tampoc...
convenia donar-li massa bombo a una notícia d'aquest estil, però el que està clar és que va ser una gran desgràcia i és el que dèiem, un cúmul d'errades o de decisions qüestionables.
També cal dir que la justícia espanyola amb el pas dels anys va culpar el grup terrorista canari de l'esclat de la bomba. Sí que és veritat que això va ser el motiu pel qual van desviar els vols. Aquest grup terrorista canari després de Tenerife no va fer res.
No, bé, és el que comentàvem, la seva activitat es basa en que va matar un policia, però... Sí, però vull dir, aquell dia a l'aeroport no van posar una bomba ni van fer res. Va ser, de fet, és que gran part de la culpa inclús et diria que és del pilot del Calema, no?
Sí, de fet, això ho anava a comentar, va sortir culpable l'aerolínia, o sigui, KLM també va assumir les culpes i va acabar indemnitzant a totes les persones. Clar, perquè al final si no hagués decidit confiar tant en ell i esperar la confirmació de la torre de control, doncs res d'això. 100%, que a més el resultat final és que KLM va indemnitzar totes les víctimes de l'accident.
Doncs bé, Jesús, avui hem conegut aquesta història, una gran història que és important i que, com em dèiem al principi, gran desconeguda de la història del nostre país, així que gràcies per descobrir-nos aquesta història tan desgraciada, però també important, perquè al final hem de conèixer la nostra història. Clar que sí. Doncs Jesús, gràcies per venir una setmana més i ens retrobem dintre de 15 dies. Dos setmanes. Que vagi molt bé, Joan. Que vagi bé, adeu.
Fins demà!
I en seguida arrencarem amb la següent secció, on és el passat del Clas Moreneu, però abans anem amb una cançó, anem amb No vull baixar, d'Estay Gomes. Si miro enrere, em quedo enrere, a la palmera, Guantanamera. Si miro enrere, no sé. Si miro enrere, no sé.
I sota les parpelles veig el paradís. No sé si les sirenes ho canten així. No sé si ho canten així. No escolto els meus dimonis, please don't worry about me.
No sé com ha passat, no sé com hi ha arribat. No sé quan durarà. Però no vull baixar. No vull baixar. Deixa d'esperar-me que he apagat l'alarma i no vull baixar. No vull baixar.
No sé com ha passat, no sé com hi arribar
No vull baixar. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Doncs ara sí, anem amb l'última secció del programa d'avui. Anem amb unes del passat amb el Clas Moreno, clar que sí.
Bona tarda, Clas. Molt bona tarda, Jaume, com estàs? Doncs bé, bé, amb ganes també de conèixer més coses de la història més antiga, no? Podríem dir, que amb Jesús sempre repassem història més moderna, doncs amb tu anem una mica més enrere, però també amb moltes ganes
Que feia 15 dies que no ens vèiem. Sí, sí, sí. I avui he de dir que ens anem una mica més cap enrere perquè fèiem molt de temps que no parlàvem d'una civilització i tinc moltes ganes, la veritat. Sí, fem una mica un throwback, no?, als inicis. Una mica, sí. Abans de començar, jo et preguntaré si t'agrada...
Com us agrada fer-me preguntes, eh? M'encanta, és meravellós, tu digues en sèrio. Avui, per començar, si vols, et preguntaré si t'agrada Juego de Tronos. No sé si te l'has fet algun cop. Mira, ni m'agrada ni em desagrada perquè no l'he vista. T'ho recomano, perquè, bueno, saps que n'hi ha moltes traïcions, moltes lluites entre gent que potser abans ha sigut aldiada, després no. Doncs, avui... Sí, sí, ho tinc superpendent, eh?
Doncs avui parlarem d'una civilització que va sortir precisament per aquestes situacions, aquestes picabaralles que van haver-hi en temps antics. Primer de tot he de dir que aquestes són héroes d'Alexandra Magna. Llavors, ja en algun cop ja hem parlat de l'Alexandra Magna, aquest conqueridor que va conquerir des del nord de Grècia, Macedònia, fins arribar fins a l'Afganistan, l'Índia i demés...
I estem parlant que aquest imperi que parlarem és un d'aquests trossos que van sorgir després que va morir l'Alexandre Magna. És un dels imperis més grans que ha existit mai a la història universal i que també una mica ens pot ajudar a entendre perquè la zona on es va establir és tan inestable. O sigui, té una miqueta aquesta... I ens ens donen pistes, no?
Sí, us dono pistes perquè parlem de l'Imperi Seleucida. Seleucida, eh? I ja et dic, clars, amb aquest nom, ara mateix... Ningú, no? Res, no em dona res, eh? Vale, doncs ara ens situem perquè té moltíssimes coses interessants. Serà una descrició una mica similar a la que vam fer de Cartago, però te dediquen no de...
No tan semblant i que, sincerament, m'ho demanava una mica el cos, la veritat, que feia molt de temps que no fèiem una així. I tant que sí, doncs anem a descobrir l'imperi Seleucida. Seleucida, Seleucida. Seleucida, perdona, Seleucida. I a veure què és això. Per on comencem? Anem pels orígens, no? Comencem, sí.
Vale, tota la vida té un principi i un final i anem al principi. I com t'he dit abans, els eleucides estan a l'origen amb l'Alexandra Magna, que tots ens coneixem, però per si n'hi ha algun despistat a la història que no sap qui és Alexandra Magna, estem parlant d'un rei de Macedònia que va conquerir des de gairebé des del nord de Grècia, com hem explicat abans, la zona de Macedònia, els Balcans i a més.
Fins a Egipte, l'Índia, Afganistan, Pakistán va arribar fins i tot, l'Iran, diguem-ne que Síria, diguem-ne que ja, més o menys ja te n'adones una mica per on van els fills. Clar, quan ell mort, el seu fill encara ni siquera ho havien adiscut.
O sigui, ell s'havia casat amb una princesa persa, que és l'imperi que va conquerir després, i el seu fill no havia nascut, i els seus generals, que es deien els diàdocs, volien repartir-se una mica el pastís.
En un principi tot havia començat molt pacíficament, molt... Diguem-ne que, bueno, típica disputa d'herència, que pot haver-hi a qualsevol família una mica desunida i demés, i és que comencen a explicar baralles i aquí surt la figura del Seleuco. Clar, aquest Seleuco
no era un general particularment important dins del que era el context de l'exèrcit de l'Alexandre Magna. Però es va saber ajuntar amb les persones correctes en el moment correcte. Per això t'ho deia, si t'agrada el Juego de Trono, si aquesta sèrie és una mica de...
Sí, sí, no, però realment això a la vida ho veiem molt, eh? Ho veiem moltíssim. Que al final no cal que siguis el peix més gros, sinó el peix més intel·ligent, no? El més intel·ligent, sí, sí, sí. Aquesta era la sàtrapa de Babilònia, que s'atrapa per a que no ho sàpigui abans els imperis. O sigui, el van anomenar...
Satrapa de Babilona. Sí, els satrapes dels imperis antics eren, diguem-ne, una mena de governadors. Abans, clar, estem parlant de civilitzacions que eren molt, molt, molt grans. O sigui, si ja ens costa, per exemple, governar Espanya, que està dirigit en comunitats autònomes, imagina't un imperi que abarca des del Mediterrani fins gairebé la Índia. O sigui, estem parlant que és una borrada i una barbaritat de...
de país i de tot. Què passa? Aquest satre passaria amb un altre general que es deia Lissímaco, que sí que primer era amic seu, després no, s'ajunta amb l'Egypte, després torna un altre cop a ser independent i ha agafat territoris des del que ara és Turquia, Síria, Israel,
Fins a la Índia, Iran o Irak. O sigui, estem parlant de què? És la part més grossa de tot el que era l'imperi. Mare meva. L'imperi d'Alexandre Magna. O sigui, de fet, una de les senyes... De Turquia fins a la Índia. És un tros molt, molt gran. També una zona que es deia Bàctria, que després es va independitzar i que va ser també molt conflictiva, que va ser el que ara és Afganistan. Diguem-ne que n'hi ha un...
n'hi ha un munt de cosetes que van dir, ei, aquest imperi és enorme. De fet, una de les seves senyes d'identitat era aquesta, que era molt gran i, per tant, era molt variat, era molt divers, o sigui, n'hi havia un munt de cultures allà dins, jueus, fenicis, grecs, els natius de tots els territoris, perses...
estem parlant que era un crisol de cultures molt gran i de fet va ser un dels més legitimats per tenir aquest territori perquè es va caçar amb la filla de Dario el Gran que va ser l'enemic de l'Alexandra Magna estem parlant que els seus fills eren hereus del que era l'antic
I a partir d'aquí comencen una barbaritat de guerres amb l'Egipte, amb la Índia, Bàctria, Pàrtia o Roma, que va ser. Aquests dos tindran un paper més important ara en una estona, però si vols parlem una mica perquè no tot és guerra, no tot és politiqueo, no tot és...
sinó que parlem de dos personatges molt importants que ens van donar els seleucides, a més dels reis emperadors, que ja, diguem-ne, que ja queda una mica, no sé què et sembla a tu, que queda una mica pesat tota l'estona parlar de governants, no? Sí, sí, sí, anem a parlar d'altres personatges interessants, que segur que n'hi ha molts. Efectivament. He escollit dos perquè són una mica importants a l'hora del pensament filosòfic i del pensament científic. O sigui, el primer és diògenes de Babilònia,
Que aquest va ser un dels personatges i els filòsofs més importants del que era el pensament estoic i d'un altre corrent filosòfic que es deia l'eclecticisme. Què és aquesta correnta? Doncs és una corrent filosòfica que busca trobar punts en comú entre idees enfrontades.
És a dir, el que defensen és que... Bastant conciliador, no sembla? Sí, sí, sí. Que el punt intermig és trobar la virtut. És a dir, ni tanto ni tampoc. O sigui, potser una postura que està molt llunyana d'una altra pot arribar a trobar-se en un punt...
On estiguin d'acord. De fet, aquest diògenes es va educar a Atenes, a Plató, amb la ciutat que nosaltres anem a Plató, Aristòtils, Sócrates, els peripatètics, no els peripatètics de Marlí, sinó els peripatètics de la Grècia Clàssica, que eren aquests que donaven voltes per tot Atenes i parlaven de filosofia, parlaven de lògica, parlaven de política, també els sofistes...
I clar, quan tu tens un imperi tan gran i tens un imperi tan sumament ric culturalment, tenim molt guanyat i diguem-ne que podem, és donar peu a que aquest eclecticisme es pugui donar. Moltes visions, no? I en aquest mix de cultures...
doncs arribar a un punt mig. Exacte. Sembla bona idea. Exacte, sí, sí. De fet, va ser un dels... aquest sincretisme i aquesta postura de respectar totes les cultures del seu imperi va ser el que va garantir que els cerebocides tinguessin tant d'èxit en el seu moment i el fet de deixar de respectar-les també va ser el que va suposar en certa part la seva caiguda, però...
No ens avancem perquè parlem d'un altre personatge molt rellevant, i aquest en l'apartat de la ciència. Perquè estem parlant del Seleuco de Seleucia. Seleucia, per a qui no ho sàpiga, és la que després, quan va caure l'imperi persa, quan puja el Seleuco aquest, funda Seleucia, que és el que abans era Babilònia. O sigui, va ser la capital durant un temps, després va passar a Antioquia, però bueno...
Babilònia és Seleúcia també. Sí, exacte. I Babilònia i Seleúcia, ara mateix on serien? Ara mateix estem parlant que serien més o menys on està el Tigris i l'Eufrates, que és Orient Mitjà, Afganistan, una mica el que potser és el sud d'Afganistan, més o menys. No ho tinc gaire clar, t'ho he de dir. Vale, vale.
Però bueno, sí que és veritat que n'hi ha un punt, i és que jo et preguntaré, tu penses que n'hi ha algú que després d'haver fet ciències naturals pensi que la Terra no gira al voltant del Sol?
Home, no, ningú. Doncs aquest va ser el primer home, aquest Seleuco de Seleucia, qui va dir que la Terra no girava al voltant de... O sigui, que el Sol no girava al voltant de la Terra, sinó que és la Terra la que girava al voltant del Sol. I és això, era una cosa que tenim molt assolida i que després també tenia relació amb els efectes de les mares, també ho va estudiar.
I que Estrabón, que és un altre científic grec, ja va afirmar que va ser el primer que comentava que estava relacionat amb la Lluna. O sigui, estem parlant que aquests seleucides, tontos, tontos, no és que fossin, eh? O sigui, eren molt, molt llestos i eren un imperi, doncs això, molt... Sí, sí, avançat tecnològicament. Totalment, totalment i avançat científicament i que... Diguem-ne que...
Tenien part grega, llavors sí que tenien aquesta part d'investigació, de filosofia, de ciència una mica. Babilònia també és seleusida, era Irak. Sí. Ah, doncs mira. Era el que és ara Irak, a uns 90 quilòmetres al sud de la capital de Bagdad. Doncs mira, doncs ja... Quasi, quasi, Irak està al costat de Afghanistan. Està molt a prop, sí, sí. I de fet és una zona que en aquell moment també va ser molt conflictiva i que ara mateix, doncs... Està bé ho és. Sí, sí.
Però bé, si vols ja anem cap al que és el final dels seleucides, perquè tota aquesta vida té un final, els seleucides no són menys, i diguem-ne que ja podíem preveure una mica aquest final dels seleucides, perquè...
ja van començar en certs aspectes una mica amb el peu esquerre. O sigui, estem parlant que, clar, era un imperi massa divers, això va funcionar d'una manera més estable, però l'ésser humà és avariciós i l'ésser humà vol tenir més, vol guanyar cada cop més territori, vol fer... Diguem-ne, aquests països, i sobretot en aquest context, eren expansionistes, perquè diguem-ne que era... Sí, sí, era la política del
Exacte, era més o menys com per exemple el futbol que hi ha molts que diuen si jo tinc la pelota, si jo ataco, tu no m'ataques a mi, llavors no m'ha de defensar i cada cop estigui més llunyant a la frontera millor. La meva millor defensa és un bon atac. Exacte, doncs aquests seleucides tenien aquesta premissa.
Què passa? Primeríssim primer de tot, quan van acabar totes aquestes guerres dels diàdogs d'Alexandre Magna, es llencen a per la Índia. Perden moltíssim de territori ja des d'un començament amb la Índia. Aquest regne Màuria, que es deia, que era tot el que és la zona de Pakistan nord de la Índia, més o menys, ja van començar a treure-los molt de terreny, tot i que sigui veritat que després...
Van ser aliats i una de les coses més importants, sobretot de l'exèrcit dels eleucides, és que tenien elefants, gràcies a aquests indis, a aquesta imperimàuria que els donava aquests animals que, bueno, ja van veure que durant tota la història antiga tenien molt de pes i que fins i tot ara mateix encara segueixen considerant animals molt importants en aquestes cultures orientals i que segueixen ser animals sagrats.
Sí, sí. Què passa? Quan arribem al segle III, aquest segle és una mica convuls a la història, tenim el Mediterrani occidental, tenim les guerres púniques entre Roma i Cartago, al Mediterrani oriental tenim que Egipte i els eleucides s'estaven fotent d'hòsties. O sigui, parlant malament i prompte, l'Egipte ptolemaic, que és la dinàstia grega que s'establia l'Egipte quan Alexandra Magna conquereix tot aquest territori.
Algunes guerres les guanyen, conquereixen Jerusalem, es fan amb tot el que és ara la zona d'Israel, de Fenícia, de Tiro, que era una ciutat molt important per aquesta zona, però a la batalla de Ràfia del 217 ja es comença a veure que no són invencibles i l'Egipte, els Siflinger, és una derrota important.
Important, molt important. I aquí comencen a entrar un altre cop uns habituals de la secció, que també sembla que són una mica el diable, però no és així. Un dia farem una secció explicant una mica els romans i les coses bones dels romans. Però, bueno, diguem-ne que sí que van ser el que dèiem abans. Eren un imperi molt despensionista i això xocava amb resta d'imperis també molt rellevants.
Primers anys del segle II abans de Cris, estem parlant de més o menys la dècada del 190, Roma surt d'una guerra a Macedònia i els eleussis s'alien amb algunes ciutats gregues, la Liga Etòlia en aquell moment, per tal de lluitar contra Roma i per tal de tallar aquesta influència dels romans a la Grècia, per tal de tornar una miqueta a casa. I tenim dues figures importants.
Per part dels Seleucides tenim l'Antíoco III, el gran que li deien que va ser un que va conquerir molt de territori als Egipcis, que va guanyar-li també territori als Indis, diguem-ne, que va mantenir una mica l'estabilitat dels Seleucides i que els va donar també molt d'expansionisme i molt bé.
I una altra figura important que la vam comentar a la secció de Cartago, l'Aníbal Barca, que també està per aquí, s'havia exiliat amb els Seleusides i va ser el Mirai a la flota, a una flota venícia que vam fundar. Va perdre una batalla important que els va garantir els romans aquest, el control de les costes.
I després, a la batalla de Magnèsia, el 190, perden els seleucides de la mà contra l'Ecipio l'Africano, que va ser qui va derrotar l'Animal en un primer cop a la Segona Guerra República i a Cartago, i l'Ecipio en Asiàtic, que en aquell moment era cònsul de Roma, que això, quan ja parlem de Roma, ja ho parlarem ben fet, de què eren aquests cònsuls.
I a partir d'aquí van començar moltíssimes guerres de successió, regne molt inestable, revoltes religioses, que era el que parlaven, perquè els seleucides va haver-hi un moment que van plantejar la idea de fer una mica que tothom ha de durar els...
Els grecs, els seus grecs, Azeus, Apolo, Afrodita... Es van acabar posicionant per la cultura grega, no? Sí, sí, sí. La van voler imposar una mica i aquí també va estar una mica al seu final. I aquí què va passar? Que els jueus van dir nanai de la Xina. Que no. Que tu des de tota la vida em vas dir que jo podia tenir la meva llibertat religiosa, que això...
Hem de tenir en compte que això no era propi només dels grecs i dels seleucides, els romans també eren molt respectuosos amb els déus de la resta, els cibers tenien els déus també, els fenicis, o sigui, diguem-ne que sí que n'hi havia una mica de respecte a les deitats i fins i tot es podien apropiar i es podien adaptar-se a cada panteó diferent, o sigui, no és que sigués una cosa només els seleucides, sinó que...
aquest deu jueu encara se'l venerava i els cel·licides van dir aquest rei l'antiocquart va dir que es va acabar i es va revoltar a tothom guerra civil un altre cop revoltes religioses territoris que es van independitzar
Pàrtia, Mèdia, un munt de llocs i fins que els parts, que eren una mena de tribunòmada acabar i que també era semblant als mongols, van conquerir tota la part oriental d'aquest imperi i els romans cap al segle I abans de Crist, cap al final més o menys, Pompeyo conquereix Antioquia i es va acabar aquest imperi que va durar realment
molt poquet. Què passa i per què lligar una mica amb el que és ara mateix de l'actualitat? Que aquesta zona sempre ha sigut un polvorí. O sigui, l'Iran, l'Afganistan, tota la història és cíclica, és el que comentàvem molt quan vam parlar precisament dels imperis expansionistes. El Seleucida va ser un d'ells i va, diguem-ne, que és una mica tornar un altre cop perquè és una zona molt rica de materials, era molt important el que era la ruta de la seda, durant l'edat mitjana també ho va ser, o sigui que
Sí, sí, al final és l'Orient Mitjà i la història ens reafirma que és una zona durant segles i segles que ha estat molt tensionada i ara mateix segueix estant tensionada i més ara, a l'actualitat, on realment tenim una guerra oberta
Entre l'Iran contra Israel i els Estats Units, però també l'Iran, el que ja sabem, atacant posicions al Golf Pèrsic. Bé, un enrenou de Caldeu. Exacte. I també mirar la història ens permet entendre. Mirar la història va bé per conèixer aquests... Per entendre d'on vénen aquests conflictes. Sí, sí. És una llàstima realment perquè, o sigui, si ho penses, tot és...
Tots aquests imperis també ens han deixat coses molt rellevants i que potser ens hauríem de centrar més en això, en la teoria heliocèntrica del Seleuco, de Seleucia. Clar, totes les innovacions que van aportar. Sí, o totes les innovacions a nivell de pensament. O sigui, el diògenes de Babilònia va plantejar una que precisament, si s'apliqués ara mateix, potser...
tindria moltíssim menys problemes del que realment pot haver-hi sí que és veritat que això estem parlant d'una secció de 20 minuts i que tampoc dona temps a explicar-ho tot però crec que podria haver-hi una mica més d'aposta per aquests moviments filosòfics d'intentar trobar el punt mig perquè al final la vida no és blanquinegra ni molt menys i mai ho serà i esperem que no ho sigui així perquè si no
Sí, sí, que al final la gràcia està en els grisos, no? Totalment. Que diuen, doncs, ja està en la diversitat. I al final, doncs, això què diu? Clar, al final, entendre'ns és la millor manera per conviure. Totalment, totalment. Però, bueno, sembla que hi ha gent que no vol el món, així que, bueno, ens tocarà patir les conseqüències als pobres cívils com nosaltres. Sí, sí, sí, això sí. I ja està. Al final, bueno, és que ja estem entrant en un altre tema, però, bueno, al final, qui vol enriquir la seva butxaca fa coses sense pensar en l'altre. Clar, al final...
Ho hem vist al llarg de tota la secció, ho veiem ara precisament amb l'Antiòcter, l'Isímaco, el Seleuco primer, tots els regnes, per exemple, les guerres dels diàdocs, que van sorgir l'Ésipte Ptolemaic, que va sorgir la divàstia antigònida de Macedònia, els Seleucides, el regne greco-bactrià des del món... O sigui, van començar perquè es va dividir aquest imperi precisament perquè tothom volia un tros del pastís i perquè tothom volia poder i volia controlar...
Clar, no, és que nosaltres volem controlar Alexandria perquè és la ciutat del coneixement i a més és important per una ruta comercial que teníem en Etiopia, per dir alguna cosa, que és així, o sigui, això va passar. Antioquia es va fundar a un territori que era just la zona de l'actual Síria, que just donava el mar, era un port comercial molt important, volien controlar la ruta de la seda, n'hi havia... Sí, sí, clar, clar. O sigui, aquesta zona sempre ha sigut molt...
molt rica a nivell de materials. Alexandre Magna va conquerir tot aquest territori per ambició personal, perquè va posar l'excusa, per dir-lo d'alguna manera, de no, hem de vengar totes les guerres mèdiques i totes les invasions dels perses cap a Grècia. Va unificar tot un país, una sèrie de ciutats-estats que sempre han estat independents i va conquerir tot un territori. Realment per què ho va fer? Perquè volia poder. I de fet,
N'hi ha una anècdota, precisament, i ens estem anant una mica del tema, n'hi ha una anècdota que l'exèrcit d'Alexandre Magna va dir, ei, parem aquí perquè no ho volem, o sigui, volem veure les nostres famílies. A mi què m'importa? Anar a conquerir el territori de l'Índia, el territori de... Que no se m'ha perdut res, no? Sí, de la Xina. O sigui, que vull conèixer, que vull veure, sí, perfecte, però també vull veure els meus fills, que potser fa 10 anys que no els he vist. Clar, clar, clar. Sí, sí, sí.
No, sí, sí, al final, aquesta ansia de poder, al final, ha marcat molt el desenvolupament de la societat humana. Sí, sí, sí. I, pel que sembla, ho seguirà fent durant molts, molts anys. Totalment. Però bé, Clas, ens hem agradat una mica, però, bueno, ja està bé que hem comentat coses interessants. Gràcies per venir a Puy, també, i ens retrobem, doncs, dins de 15 dies. D'aquí 15 dies, sí, sí. Que vagi molt bé, Clas, gràcies. Igualment, ja, matxa, ciao.
Gràcies.
I fins aquí el programa d'avui, fins aquí el programa del dilluns. Gràcies per escoltar-nos i hem començat la setmana amb molta força. Seguirem fent ràdio aquí a casa vostra, Ràdio d'Esvern, al 98.1 FM. Gràcies per ser-hi, gràcies per escoltar-nos i fins molt aviat. Ens retrobem demà, com sempre, a partir de les 5 de la tarda, aquí al Refugi, a Ràdio d'Esvern. Gràcies i adeu.