Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern.
Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugí.
Seguim un dia més aquí al 98.1 fent el que més ens agrada, Ràdio.
Avui és el dia de la Verge de la Mercè, la patrona de la capital del nostre país, Barcelona.
Espero que molts de vosaltres aneu a les activitats programades i segur que us ho passareu molt bé.
Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia.
Anem amb el sumari!
Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada.
Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia.
I a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Començarem amb el món del vi, de la mà del Jordi Clavero.
A continuació, entrevistarem a la Xenia Gabaldà, mestre de ioga esportista i, a més, ha viatjat per tot el món.
Segur que serà molt interessant.
I acabarem amb el Joaquim Salines, amb qui parlarem sobre la llengua catalana.
Ara sí, comencem amb les notícies.
Comencem amb Zoom informatiu.
Gir radical al descurs de Trump.
Ara creu que Ucraïna pot recuperar tot el terreny perdut i guanyar la guerra.
Després de reunir-se amb el president ucraïnès Volodymyr Zelensky a Nova York aquest matí,
en el marc de l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Donald Trump ha abandonat la seva postura habitual de resignació davant l'ocupació rusa.
El líder nord-amèricà ha qualificat russià de tigre de paper
i ha assegurat que Kiv, amb el suport europeu, pot recuperar les seves fronteres.
Trump ha declarat que després d'analitzar a fons la situació militar i econòmica,
veu ara possible que Ucraïna guanyi la guerra.
Un gir sorprenent en el seu discurs, ja que fins fa poc defensava que només hi havia pau
si Ucraïna renunciava a part del seu territori.
Durant la seva trobada amb Zelensky també ha avalat el dret dels països de l'OTAN
a defensar-se d'avions russos, tot i que ha matisat que la implicació dels Estats Units
dependrà de les circumstàncies.
Tot i aquest nou to, Trump ha evitat comprometre's a augmentar el suport directe a Ucraïna
i ha afirmat que desitja el millor als dos països,
cosa que molts aliats interpreten com una manera de rentar-se les mans.
La nova posició de Trump ha desconcertat a diversos líders europeus
i sembla que ha fet les paus definitivament amb Zelensky.
A tot això, el president ucrainès insisteix que Ucraïna vol la pau més que ningú
i demana unitat internacional.
El jutjar Juan Carlos Peinado ha decidit que Begoña Gómez, esposa del president espanyol
Pedro Sánchez, serà jutjada per un jutjat popular,
per una presumpta delicte de malversació de fons públics.
Juntament amb ella també seran jutjats la seva assistent, Cristina Álvarez,
i el delegat del govern a Madrid, Francisco Martín.
Segons l'autojudicial, Álvarez, retribuïda amb diners públics,
hauria dut a terme tasques privades per a Gómez,
mentre s'exercia com a assessora a la Moncloa.
El magistrat ha citat els implicats aquest dissabte
per notificar-los formalment la decisió
i donar-los cinc dies per presentar al·legacions.
Aquest moviment judicial es produeix abans, fins i tot,
d'acabar la instrucció del cas,
i ha causat sorpresa a la Moncloa,
que considera inèdit que es faci una citació,
primer, en cap de setmana,
i segon, sense haver resolt els recursos pendents,
des del Partit Popular, Alberto Núñez Eijo,
ha assegurat que no hi ha cap persecució judicial
i que aquest és un cas avalat.
Demana responsabilitat i dimissions immediates.
Des del govern, Pilar Alegria
ha qualificat la decisió de surrealista
i el ministre Félix Bolaños
confia que un tribunal imparcial
posarà les coses al seu lloc.
Jolanda Díaz, per part de Sumar,
també ha criticat durament l'actuació del jutge.
Després de la fallida de votació
sobre el traspàs de competències d'immigració
a la Generalitat,
Junts i el PSOE
intenten mantenir viva la seva relació,
però el temps s'esgota.
No hi ha hagut trencaments ni retrets públics,
però Junts, liderat per Carles Puigdemont,
ha posat una data límit,
fins a Nadal,
per avaluar la salut del pacte amb els socialistes.
El secretari general de Junts, Jordi Turull,
ha advertit que si no hagués avanços
en qüestions claus,
com el català, l'amnistia o la gestió de la immigració,
podrien retirar el suport a Pedro Sánchez,
deixant-lo en una situació molt complicada
i de màxima debilitat parlamentària.
El debat al Congrés,
marcat pel Fons Compotencial,
s'ha vist entarbolit pel discurs de Junts
sobre la supervivència de la identitat catalana
i el control del desbordament migratori,
així ho diuen ells,
expressions que, segons Esquerra Republicana
i Comuns,
filtreixen amb el relat de l'extrema dreta.
Recordem que dos diputats de Sumar
van desmarcar-se
i Podem batillar la iniciativa de racista.
Un altre tema que va de Bracet
la vicepresidenta primera del govern espanyol,
Maria Jesús Montero,
ha reiterat la seva voluntat
de presentar els pressupostos generals
de l'Estat del 2026,
malgrat les dificultats que es preveuen.
En un cara a cara amb el diput de Junts,
Josep Maria Cruzet,
aquest ha denunciat incompliments amb Catalunya
i ha avisat que podrien quedar-se
sense pressupostos.
Des de Junts,
asseguren que Isenda
encara no s'ha posat en contacte amb ells
i Esquerra tampoc.
També avisa que no tenen avenços
en el finançament
i això posaria en dubte els pressupostos.
Ara, toca ritme,
toquen els esports.
El Barça visita demà
el Carlos Artiera al Camp de l'Oviedo
amb l'objectiu de sumar 3 punts
i seguir l'estela del Madrid a la Lliga.
Els de Flick volen seguir
amb les bones sensacions,
tot i que es preveuen rotacions,
ja que el diumenge tornen a tenir
partit de Lliga contra la Reial Societat.
Un partit,
el del Barça-Reial Societat,
que aquest diumenge 28 de setembre
finalment no es podrà disputar
l'Spotify Camp Nou
degut a que el club
no té l'okei de l'Ajuntament.
El Consistori argumenta
que no està complementada
tota la documentació
i que existeixen deficiències,
per exemple,
en l'esquivació,
en la, perdoneu,
en l'evacuació del camp
si hi hagués alguna incidència.
I seguim amb males notícies
perquè Gavi,
que podria tornar a aparèixer
al terreny de joc
entre el mes de febrer
i el mes de març.
Això significa
en uns 5 o 6 mesos de baixa.
Aquest passat dimarts de la tarda
el mig campista Blaugrana
va estar sotmes a una artroscòpia
per part del doctor
Joan Carles Montllau
i es va comprovar
que la zona estava més afectada
del que inicialment s'apuntava.
Així que tot indica
que estarà entre 4 i 5 mesos de baixa.
Veloc
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
grace we are
іл j
I.
estado
well
de
oportunitat, perquè de veritat que no us empenedireu. Però va, ara anem amb l'efemèrida del dia.
Avui, 24 de setembre, és el Dia Mundial de la Investigació contra el Càncer, una jornada
per aturar-nos, reflexionar i recordar que darrere les xifres i els diagnòstics hi ha
vides, hi ha històries, hi ha persones que lluiten, que esperen, que no rendeixen i també
hi ha científics, professionals de la salut que treballen incansablement per trobar
respostes, per avançar cap a un futur sense càncer. El càncer és una de les principals causes
de mort a tot el món. Cada any és responsable del 15% de la mortalitat mundial. A l'estat
espanyol es diagnostiquen prop de 300.000 nous casos cada any, però aquestes dades
només són la punta de l'Isaberg. Darrere de cada diagnòstic hi ha una família que
s'atura, una vida que canvia, una xarxa de persones que pateixen i estimen. El càncer
ens ha tocat a tots, d'una manera a una altra, però a tots. Potser l'hem viscut en primera
persona o potser ens ha colpejat a través d'algú molt proper, un pare, una mare, un germà,
una amiga o un company de feina. És una malaltia que no entén d'edats, de fronteres
ni de calendaris. Arriba sense avisar i sovint ens ho fa replantejar tot. Però també és
una malaltia davant la qual la ciència ha demostrat que és possible avançar. Gràcies
a la recerca, molts tipus de càncer que abans eren sinònim de sentència, ara tenen
tractaments, esperança i futur. La detecció precoç, la medicina personalitzada i els nous
fàrmacs, són fruits d'anys i anys de dedicació als laboratoris, d'assaig clínics
i de persones que han volgut aportar el seu granet de sorra. Avui és un dia per donar
les gràcies als investigadors, als metges, a les infermeres, als pacients que participen
en estudis i també a totes aquelles persones que col·laboren donant suport o impulsant la
recerca amb recursos, temps o visibilitat. Perquè la investigació no només salva vides,
dona temps, dona esperança i dona segones oportunitats.
Fins demà!
Ara passem a una miqueta de música i que soni l'Empordà de sopa de cabra.
Nascut entre blanes i cada que és, molt tocat per la tramuntana, d'una sola cosa pots
estar segur, quan més vell més tocat te l'ala, sempre deia que la matinada es mataria.
Música
Música
Música
Música


Música
Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt,
i anar a l'invern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà.
I quan veig la llum de l'alba, se'm treu les ganes de marxar,
potser que avui no em suïcidi, potser ho deixi fins demà.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Fem les seccions del programa i ho fem amb El Món és Vi.
No, mentida, El Món del Vi, perdoneu.
Avui anem a un lloc molt especial.
Però primer, que soni la sintonia que comença El Món del Vi.
Doncs benvingut una vegada més, Jordi.
Bona tarda, Jaume.
Ja t'he canviat el nom de la secció, eh?
Sí, sí, anava a fer ara una broma, però dic, bueno, no vaig a ser dolent.
El Món és Vi, he dit, bueno, el Món del Vi, el Món del Vi.
Però bueno, que el Món també és Vi a vegades.
Sí, no estaria malament, no?
Sí, no està malament. És una version nova, no?
Acabaríem tots bastant borratxos, eh, si el Món fos Vi.
Content, content.
Bastant content tots.
Però bueno, Jordi, avui de què ens parlaràs?
Bueno, avui, ja que l'altre dia hem estat fent una entrevista
amb una persona d'aquí de Catalunya, important, influent.
Sí.
Avui vull parlar-vos una mica de les denominacions d'origen
i en concret d'una D.O.
Però, primer de tot, vull, no?, posar-vos una mica el mapa de les D.O.s.
No sé si tu, Jaume, tens alguna idea de com funcionen les D.O.s aquí a Catalunya
i tot això.
Clar, bueno, ara jo el que sé, des de la meva inexpertesa sobre aquest tema,
és com un segell, no?, de qualitat que se li dona a alguna zona,
però ampliem-ho tu perquè tu saps que ens ho pots explicar millor.
Mira, les D.O.s, no t'has equivocat, al final és donar un segell de qualitat a una zona
i entendre geogràficament aquella zona.
I després n'hi ha una altra escala que seria D.O.Q.,
que és la denominació d'origen qualificada i aquí a Catalunya sosteniu el priorat.
I, primer de tot, sols dir-te que el 1999 es va criar la D.O. Catalunya.
No és la primera, però és la D.O. que abarca tota Catalunya.
O sigui, alguns sellers que quedaven escloses de les altres D.O.s,
doncs, on també s'ha de la vida de qualitat, doncs, també entren dins d'aquesta D.O.
O sigui, realment, qualsevol celler de Catalunya és D.O.?
No, no té per què, perquè les D.O.s tenen unes normes
i es va criar també la D.O. Catalunya perquè, si tu ho feies amb vi,
amb segons quines varietats, no entraves dins d'aquella D.O.
I dins de la D.O. Catalunya, doncs, tens més possibilitats d'entrar.
Potser a la D.O. Priorat no entres, però a D.O. Catalunya sí.
Tenim un total d'11 D.O.s, i una d'elles és la D.O. Cava,
que des de fa anys ja no és exclusiva de Catalunya.
No ho sabies, això.
No, no, no ho sabies. I on s'ha anat?
S'ha anat cap a alguns jocs de Galícia,
alguns jocs de la Rioja, si no m'equivoco,
i alguns altres jocs d'Espanya,
però amb molt petites produccions,
on també, teòricament, s'hi fa cava.
I això deriva a un enfrontament
amb la gent de Sant Sadorní i Vilafranca,
i per això, no sé si has vist a les notícies algun cop,
clàssic panadès i corpinat.
Sí, sí, com sona. Però no és cava, no?, com a tal, o sí?
Sí, que és... O sigui, fan cava.
Però s'han sortit de la de o cava,
perquè la de o cava, com que es fa
a diversos jocs d'Espanya o a jocs de Catalunya
que no són productors de cava,
doncs ells creuen que no està bé
perquè el xampan,
que és del que s'origina el cava,
sols és d'una zona, saps?
Ja, clar, exacte.
I al final, si tu vas ampliant els marcs geogràfics,
doncs el producte perd valor i qualitat, saps?
I per això diuen, no, sols ha de ser aquí
perquè aquí ho hem fet tota la vida
i tenim la nostra manera de fer.
Bé, clar, clar, sí, sí, té sentit.
Bé, avui no ens perdrem en conflictes del cava,
que ens podríem passar una estona
perquè, Déu-n'hi-do, el que hi ha allà,
parlarem amb les déus més petites de tot l'estat,
per no dir la més petita.
Està molt a prop de Barcelona,
alguns li diuen el jardí de Barcelona.
No sé si sabeu de què parlo.
Tu, Jaume, a veure...
Jo crec que, estant molt a prop de Barcelona,
deu ser la D.O. a l'Ella, no?
Ostres, tu, Jaume, ets una experta, eh?
Bé, Jaume, estic aprenent, estic aprenent.
Estàs aprenent molt, eh?
Estic aprenent que ha sigut a tu, sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
I més que l'Illa aprenent.
Sí, i més que el Dani.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, doncs sí, la D.O. a l'Ella
és de les més petites
i la superfície és de poc de més de 200 hectàrees,
que això és molt poc en temes d'una D.O.
Clar, perquè l'Ella realment és un poble.
És un poble, sí, et diria que és un poble,
però l'Ella aboca més puestos,
no sols al joc de l'Ella, saps?
Si no, també pot estar per diversos pobles del Maresme,
que ara, bé, ho intentaré deixar-ho bastant clar.
Bé, bé, es situa sobretot
a la zona del Maresme
i també al Vallès Oriental.
També és una de les D.O.s més antigues,
ja que porta des del 1932,
i hi ha una varietat que és l'estrella,
no sé si l'heu escoltat un cop,
que és la pança blanca.
És el nom que rep la varietat xarelu,
a la D.O. a l'Ella.
I aquesta regió es considera
que aquesta varietat és autòctona d'allà,
que això a vegades ho diuen algunes regions,
que aquesta varietat, nosaltres,
té aquest nom perquè és d'aquí,
i se les apropien.
i en això podíem entrar en una guerra.
I no oblidar-nos tan bé
del cas de la varietat Mataró,
que també li podem dir monestrell.
Et sona?
La veritat és que no.
Però aleshores, què vol dir?
Que la pança blanca realment
és el mateix que el xarelu o no?
Sí, en termes generals sí.
O sigui, és el xarelu de...
És el xarelu que creix allà, no?
Allà, exactament.
Una mica diferent deu ser.
Exactament.
Clar que sí.
Canvia.
I passa el mateix entre el monestrell i el Mataró,
el qual s'utilitza, en aquest cas, l'Ella
per fer vins dolços
i alguns vins esenstrals, també negres i rossats.
Cal destacar la identitat d'un sol predominant,
com és el sauló.
No sé si he escoltat el sauló de l'Ella.
Em sona, que això és el terra, no?
El terra, exactament.
El terra, exactament.
I diguéssim, els dies de sol que tenim,
ja que estem al costat del Mediterrani,
i també aquesta salinitat que ens aporta
quan estem vins del Mediterrani.
Que ahir, bueno, el dilluns parlàvem
del concepte del Mediterrani,
doncs amb la deu l'Ella el trobem marcat.
Clar, clar, clar.
Al final està al costat del mar, l'Ella.
Exactament.
El vent ja porta sal.
Sí, el vent, el terra...
O sigui, influeix molt.
Però també t'haig de dir
que hi ha una vessant mediterrània de l'Ella
i hi ha una vessant més fresca i húmida
que és la vessant del Vallès Oriental,
en la qual trobarem uns altres tipus de vins.
Que això canvia molt, saps?
Clar, sí.
On està, si està a la cara nord
o a la cara sud de la muntanya.
Això ho veuràs molt.
Clar, això ho hem parlat també del primer programa,
que vam dir, de la Rioja, no?
Que tenia tants microclimes.
Sí, sí.
I clar, aquí també és el mateix.
L'efecte foen.
Sí, exacte.
I quin tipus de vi es fa aquí, a l'Adeo, a l'Ella?
De tot una mica o...?
Sí.
Majoritariamente, en totes dios,
s'intenten fer una mica especialistes de tot
per diversificar una mica el volum de vi.
però els vins, sobretot allà,
es caracteritzen per els blancs de la pança blanca,
com que heu muntat abans,
és la varietat estrella.
Es ve molt en els mateixos sellers,
perquè molts guiris els porten a fer enoturisme allà,
perquè està bastant a prop de Barcelona.
O sigui, té bastant de sentit.
També es fan rossats,
també es fan alguns negres,
però no solen destacar tant,
ja que estem molt al costat del mar
i a vegades és difícil fer negres tant al costat del mar.
Hi ha alguns dolços que sí que tenen bastant de nom,
com t'he comentat abans,
amb la varietat Mataró.
I a més, també, vins escumosos,
com el que t'he comentat abans,
que el cava es pot fer a diverses zones
que no són dins de Sant Sedorn i de Noia ni Vilafranca
i unes zones que trobaríem
també serien aquí, a l'Adeo, a l'Ella, al Maresme.
Perquè quan parlem de vi dolç,
estem parlant de moscatell i coses així o com?
Seria un símil, per entendre'ns,
amb moscatell i amb aquest tipus de vins
que acostumen a ser més generosos
amb un altre tipus de perfil
no dels vins secs o que trobaríem.
O sigui, per entendre'ns, sí, més o menys.
De l'estil.
De l'estil, exactament.
I, bé, el denominador comú dels vins
és la mineralitat.
O sigui, bàsicament el que li aporta el saulor
és un saulor que ens dona la sona.
El saulor és amb un d'analeia,
a part que els sols tenen una estructura aranosa
amb una altra porositat.
Això és molt bo per la vinya.
I això ho passa també en els sols de la xampanya
o els de Jerez.
L'únic que, a vegades, en aquests jocs
es parla més d'això,
li dona més valor
i el producte es veu a un major preu.
I a nosaltres ens fa falta també parlar-ho.
Perquè és molt important aquest factor
que si vas a un encat així
més de gent pro player et diran
terroir.
Què és això del terroir?
Doncs és això, el terra, bàsicament,
de què es compón
i què li dona la vinya
i què li dona aquell vi.
Doncs aquí seria un terroir mediterrani,
del costat del mar,
amb el saulor molt present.
Vale.
Vale, vale, vale.
El saulor, eh?
Sí, sí, sí.
Queda't amb el saulor.
Però hi ha un tema del balla-balle,
no sé si saps qui és,
que diu això, saulor,
i un altre que, en una frase,
diu autòctum com la pelsa blanca.
Vale.
Referències, clar.
Sí, sí, perquè ell és allà al Maresme.
Exacte, i fa moltes referències
a la viticultura.
Sí.
Molt bé.
Però, aleshores, saulor...
És la pedra.
És la pedra.
És una pedra que n'hi ha.
Ah, jo pensava que era la terra en sí.
O sigui, mira, ho anem a buscar,
però jo et diria
què és la...
I, en canvi, per altra, per exemple,
el priorat,
el saul té un nom o no?
És, el priorat, si no m'equivoco,
és la licorella.
Vale, vale.
O sigui, cadascú té la seva...
Sí, sí, sí, exactament.
Si no m'estic equivocant,
ara ho estic dient de memòria.
Vale, vale, vale.
No, no està bé.
Ho pots confirmar a internet,
després...
Sí, després ho confirmem.
Sí, sí, després ho confirmem.
per no deixar en dubte la gent aquí.
I, bueno,
dir-vos, bàsicament,
que els vins de part del Maresme,
més de la comarca del Vallès,
oriental,
on us he comentat
que hi havia la diferència,
trobem un altre tipus de sol i de clima
i són vins que són més àcids
perquè no tenen tant de sol,
no madura tant el fruit
i tenen més acidesa.
I tenen menys aquest toc salí
que li dona el sauló
i està al costat del mar Mediterrani.
Vale.
És...
Jordi, ja ho he buscat.
Sí.
El Priorat, tenies raó,
és Llicorella.
Vale.
Sí, sí, sí.
Vale, vale.
Ja dic jo,
és que tant de cop...
Ho heia dit bé.
Que m'ho havien repetit, saps?
Sí, sí, sí.
Sempre el Priorat, Llicorella.
Molt bé.
Perfecte.
Ah, jo crec que ens podries portar una cançó,
per l'ambientar una mica...
Sí, sí.
Per l'ambientar tot això.
Vull portar una cançó al públic
que potser...
No sé si sabeu
que aquest grup és del Maresme.
Han fet en el nou àlbum,
ho han deixat clar,
han fet una cançó que es diu
El Maresme
i es diuen Detalles.
Jo crec que...
Són prou famosos aquí a Catalunya.
Són prou famosos, no?
Així que escoltem la cançó, va.
Vaig néixer en un lloc afortunat
On la platja toca la muntanya
Des de Barna fins la Costa Brava
I pujant del fins al corredor
Vaig néixer en un lloc que em fa sentir millor
Amb l'NA80 cada festa
Canta fent ma meva el cuando sale el sol
Quina sort estima casa meva
I quina sort tenir el Maresme
I la gent que ens ha envoltat
A tu t'agrada molt el Maresme, no?
Ho tinc entès?
Sí, sí, sí.
Tens vincles, no?
Amb el Maresme?
Sí, sí, tinc vincles sentimentals
amb el Maresme.
Mira, jo estaré, ho deia, no?
La terra de vins.
Sí.
Molt bé.
Doncs sí, sí, aquesta cançó
dels de Tietz
que es diu El Maresme, molt xula.
Però va, seguim amb la D.O.
I apartem una mica la música.
Quines activitats de no turisme
podem fer en aquesta D.O.?
Mira, primer de tot
la típica d'anar a un celler
que seria el celler buquet.
No sé si veus la foto aquí.
Sí, sí, sí.
T'agrada el primer pla
d'aquesta massia del segle XIV?
Home, és preciós, eh?
La veritat és que sí.
A més, això que veiem
que té que amb un ple de flors liles, no?
És molt bonic.
Sí, sí, sí.
La realitat és que és molt bonic.
Home, jo molts cops que dius
va, ve alguna miqueta fora.
Busca, és que ve en Barcelona.
I et surt.
Ve a visitar els cellers de l'Ella.
O sigui, que és molt famós, realment.
No, no, i és maco de veure.
Molts cops van els Quiris,
com van allà.
I nosaltres també hauríem d'anar allà,
perquè són jocs bonics
que els tenim per descobrir
i on s'hi fan algunes activitats molt xules.
I en aquesta, el buquet de l'Ella,
es troba en el casc urbà de l'Ella.
i no sols es visiten les vinyes,
o sigui, no sols aniríem a passejar allà
i mirar les vinyes,
oh, que bonic,
sinó que s'hi fan calçotades entre vinyes,
ets fan de les calçotades.
Mostros, sí, sí, i tant que sí.
I més amb amics.
Home, més amb amics,
que es disfruta bastant.
També esmorzar de forquilla,
un concepte ara molt de moda.
Sí, s'està ficant de moda, sí.
i un taller de poda en verd,
que la poda en verd, bàsicament,
és a la primavera,
quan el CEP ja ha començat a fer la massa vegetativa,
ja que treure, doncs, d'aquesta massa vegetativa.
I estaríem allà traient pàmpols i fulles,
i després...
Treballant gratis, no?
Sí, però...
Aprenent també.
Això et dic una cosa.
Si ho fas 8 hores o 10 hores, és dur.
Però si ho fas una o dues hores,
i ets una persona de ciutat
que està normalment tenint un ofici normal d'oficina
o d'atenció al client que no té un ofici manual,
ho disfrutes espiritualment
i estàs allà fent la poda en verd
i després fas l'esmorzar de forquilla.
I tu passes de puta mare.
Home, sona molt bé.
Realment sona molt bé.
Sona molt bé d'un matí molt entretingut, sí.
Exactament.
És un matí de fer manualitats,
que és com es planteja en algunes activitats,
una mica manualitats per veure com es fa el producte,
les diverses etapes de la primavera,
també l'hivern,
també podíem fer por d'hivern,
que al final és unes tisores
i tallar les branques
i podem estar una hora o dues hores.
Mentre que no siguin vuit o deu hores,
que si estàs vuit o deu hores sí que s'ha de...
Ja deixaràs de veure la part bonica, no?
Ja deixaràs de veure la part bonica espiritual,
doncs t'ho passaràs bé,
t'omplirà
i després et posaran l'esmorzar de forquilla, segurament.
Això està molt bé.
I provaràs els vins.
I això, vulguis o no,
és una cosa que es busca molt en cellers
com el celler al buquet
generarà una bona experiència de no turisme
perquè tu te'n recordis d'ells,
sempre pensis d'ells
i quan vagis a buscar aquell bi blanc d'Aleia,
doncs, ostres,
és una pança blanca al buquet d'Aleia.
Clar, sí, sí, sí, i tant.
I ja està.
I ja tinguis també un vincle, no?,
amb aquesta zona.
Exactament, sí.
Els vincles del Maresme són molt importants.
Què me vas a contar?
Sí, molt bé, molt bé.
I, a més, això,
el que tu has dit, no?,
també m'ha semblat important
de reivindicar el turisme d'aquí, no?
Sí.
Al final, és el que...
L'altre dia també ho parlàvem, no?
Que ens anem a buscar
a l'altra punta del món un celler
i al final aquí també tenim cellers xuls.
Jo per això ho dic.
A vegades són una mica passat
o arrogant, no?,
criticant sempre el que fa la gent
o distant,
però jo dic a la gent,
ostres,
Catalunya és un país
que té moltes coses per fer
i amb el tema dels vins,
es poden visitar
moltes regions vinícoles
que la gent no coneix
i donar-li un valor,
també amb el tema dels olis mateix.
Exacte, és el mateix.
És el mateix.
Per priorat,
és una minadora
amb temes d'olis
i també amb temes d'avis.
I les Garrigues, sobretot.
Sí, sí, que...
Aquí tenim de tot.
I diuen molt de l'oli de Jaén
o sobretot l'oli d'Itàlia,
que és la cosa més sobrevalorada que hi ha, no?
Exactament.
I la gent s'embala a Toscana
i es deixa diners
amb el vi i l'oli.
Ostres, si ho tens aquí.
Ja, ja, ja.
Què vas allà?
I és igual de bonic.
Doncs sí, però bueno,
seguim, va.
I per a la gent que li agrada més
la història enfocada al món del vi,
saps d'algun lloc
que podem anar que sigui xulo?
Mira, jo vaig anar,
farà cosa d'un any, més o menys,
que és el celler romà
i s'entra en un turístic arqueològic
de Maïmora.
Això es troba a sobre del Mas Nou,
està a Tallà,
que és, diguéssim,
és el poble germà del Mas Nou.
És un poble petitet, molt bonic.
I el complex que trobem allà
engloba un jaciment arqueològic
de l'època romana
i un edifici que compta amb un espai
per a la recepció dels visitants,
on, bàsicament,
trobarem un centre d'interpretació
on t'explicarà les tasques
que feia un esclau d'aquella època
que es dedicava a portar al celler.
O sigui, aquella esclau,
tenia per ofici sí o sí,
doncs està treballant al celler.
Bueno, encara estava bé el treball, eh?
Estava esclavitzat, però per almenys...
Sí, no era...
Dintre del que cabia, no?
Sí, no, no.
I va aconseguir la seva llibertat
perquè era un molt bon celler, eh?
perquè era un gran bodeguer,
perdoneu el nom que me l'he inventat,
i al final va assolir la seva llibertat.
És una història de suporació, també.
El celler romà de Vallmora
va ser un centre de producció vitivinícola
de la lletana romana
amb activitat documentada
entre els segles I abans de Crist
i V després de Crist.
O sigui que porta fent via a l'Ella,
bueno, a l'Ella,
a la zona D o a l'Ella
des de fa molts i molts anys.
Exactament.
Exactament.
Són molt importants aquests centres d'interpretació
per donar a entendre a la gent
la història que hi ha darrere d'una deó.
I la història que hi ha darrere de la deó a l'Ella
és molt important
perquè els romans van estar des de fa molts anys
i suposo que també deu haver-hi potser indicis dels grecs,
però això queda més clar
amb la deó a Púrra, amb Empúries.
Clar, sí, sí.
T'anava a dir, com veus aquestes imatges?
No, home, molt bonic, realment.
O sigui, semblen...
Bueno, és que ho són, no?
Són runes al final del temps dels romans
i sí que és xulo.
A més, veig com està interpretat, no?,
el que abans serien les premses i tot això.
Sí.
I realment és xulo perquè al final
veure com funcionaven abans un celler
també t'ajuda a entendre com funcionen ara.
Sí, sí, exactament.
Exactament.
I veure com ha evolucionat.
Perquè aquí també,
no sé si veus les ànfores aquestes...
Sí, al terra, no?, com enterrades o...
Sí, això eren les tines.
Clar, el que serien les botes de roure i això,
seria això, no?, o no?
No tant les botes de roure, potser més, et diria...
Seria dipòsits.
Vale.
I seria dipòsits, bàsicament,
perquè això d'envair el vi no arriba
fins que els romans envaeixen els gals,
la gàlia...
Clar, i ho veuen d'allà, no?
I ho veuen d'allà, perquè ho feien amb la cervesa, ells.
Vale, vale, vale.
Els francesos ho feien amb la cervesa
i ells els hi copien.
Vale, vale.
I envaeixen el vi amb les botes de roure.
Clar, es venien com les tines, no?, dels cellers.
Exactament.
Són les tines dels cellers
i les tenien, bueno, tocant...
No sé si...
Ara me'n recordo.
Tenien unes que estaven enterrades,
però que sempre els hi donava el sol.
Sí.
Ostres.
Que potser sortia un vi negre
que olorava oliva negra,
ben dur i una mica picat.
Perquè també això del vi com es feia abans...
Ostres, no sé jo, eh?
Una mica avinegrat, no?
Una mica avinegrat, sí, sí.
Doncs, bueno, el celler romà de Vallmora,
22 segles després,
l'equipament permet entendre
com era el conreu,
la producció,
la comercialització del vi
i la lletada de l'època romana,
i el jaciment va ser inclòs
en una vinya testimonial
i una vinya experimental.
I conté les dues reconstruccions.
I el país de les premses,
de vi tal com eren fa 2.000 anys.
O sigui, té les dues úniques reconstruccions
del país,
de tot el país.
De tot el país.
De com eren les premses abans, no?
Com fa 2.000 anys,
de com ho feien els romans.
Exactament.
Clar, clar.
I a més es conserven vestigis
de sales de premsa,
com hem parlat,
i d'algunes tines de ceràmica.
I la premsa és per xafar el vi,
evidentment.
Sí, perdona.
Exactament.
Perquè el que veiem sempre a les pel·lis
o també a vegades a les festes majors,
de la pandèmia amb els peus.
També.
També és una altra manera de premsar,
que és amb els mateixos peus.
Doncs, nosaltres...
Però vull dir, no és una llegenda,
és real.
És real.
És real.
Primer de tot va a la premsa,
però després,
també tenim aquesta manera de fer,
que s'ha fet més antigament,
que amb les, com es diu ara,
les esperdenyes,
diguéssim,
doncs,
s'aprofiten,
no?,
tu et pujés a dalt
i vas xafant el raïm.
Clar, clar, clar, clar.
O sigui,
eren dues tècniques
que potser convivien, no?
Sí.
La premsa i la menys.
Exactament.
Exactament.
Un historiador t'ho diria millor,
jo no sé tant,
però sí,
era també una tècnica
a part de la premsa.
I a part de tastos,
què podem fer?
A part de tastos,
bueno,
visitar el lloc,
no sé si el podries reservar
per a ús personal
o per casar-te allà,
això ja no arribo tant,
però sobretot es quedaria
amb alguns tastos dirigits
d'alguns cellers de la D.O.L.
ja que fan de tant en tant
a un bon preu,
que potser per 12 o 15 euros
pots tenir un tast d'uns vins
que són espectaculars.
I no et fa falta anar al...
Al Priorat,
que està més lluny,
potser de Barcelona.
Exactament.
I, bueno,
també pots fer,
pots anar a una obra
teatralitzada
on hi haurà uns actors
que representaran,
no?,
diguéssim,
com es feia el vi,
o...
l'Epic Ted,
el que era l'esclau
i les tasques que feia,
com es desenvolupava.
Aquest esclau que hem parlat,
no?,
que treballava la vinya.
Sí, sí, sí,
exactament,
ell.
I, bueno,
pot ser una opció
per passar el cap de setmana
amb la família
o amb la parella.
Molt bé.
No sé si tu t'animes a anar-hi,
aquesta,
o...
Em falta la parella,
Jordi.
Bueno,
amb els amics pots anar.
Sí, sí,
evidentment.
Pots anar també.
Evidentment, evidentment.
Pots anar d'aguantar veles.
Bueno,
molt.
No em fa tanta gràcia,
la veritat.
O sigui,
tu vas anar amb parella,
això sí.
Sí, sí, sí,
vaig anar amb la parella
i...
I tu ho recomanes, no?
Sí, sí,
ho recomano també
la primera part,
que és la que s'ha de fer primer,
que és mirar els vídeos
de l'esclau a Pictet
i que expliqui la seva vida
com, bueno,
ella l'haurà vi
i una part on diguéssim
que n'hi ha els menjars
de l'època romana,
el que menjaven,
que menjaven coses molt estranyes,
que ja tenien la seva dieta
mediterrània a la seva manera,
però que potser nosaltres,
ostres,
ara ens ho mengem allò
i diríem, uf,
no m'agrada far.
No és la mediterrània
que coneixem,
potser.
Sí, sí, sí.
No, en dos mil anys
la gastronomia també ha evolucionat.
Ha evolucionat.
I també alguns productes
que feien servir
per clarificar el vi,
que són productes molt estranys,
ara no me'n recordo,
però li tiraven
algunes coses horribles al vi.
Clar,
com seria un vi
d'aquell temps?
Jo crec que...
No gaire bo, no?
No gaire bo.
És que es bevia vi,
sobretot,
perquè hi havia problemes
amb l'aigua potable.
Clar,
perquè això ho feies potable, no?
Exactament.
I al final
era un concepte
del vi diferent
del que tenim ara.
Ja.
Sí que hi havia
els vins de més prestigi
que bevia la gent,
no?
Que tenia més poder
en certs actes,
però el vi del dia
que beuríem tu i jo
seria molt dolent.
Clar,
és que hem de pensar això
que tu has dit,
que realment era
un substitut de l'aigua
perquè l'aigua estava fatal.
Sí,
amb els romans
no tant
perquè diguéssim
que van avançar
i amb temes d'aigua
i van ser més nets,
més civilitzats.
A edat mitja,
jo et diria que sobretot
que eren més bruts,
no?
En termes d'història.
Sí, sí.
Allà,
100%
es bevia vi
tota l'estona.
Clar.
Però també et diria
que en el cas dels romans
que vaig fer
algun problema
d'història
i que
a la mitjana
en un dia
un romà
es bevia 0,75 litres
per dia,
saps?
Perquè és molt,
realment.
Que és molt.
Cada dia
és una barbaritat.
Una ampolla.
Sí, sí.
Es bevien una ampolla
per al dia.
L'únic que
no tindria
la mateixa gradació
alcohòlica
que aquells vins...
Clar,
això és el que et volia preguntar també.
Tema graduació,
què ens hem d'imaginar?
Un vin més alcohòlic o menys?
Molt menys.
Molt menys.
Perquè el fruit
no maduraria
de la mateixa manera.
Pensa que
potser no
no deixarien
madurat en el fruit
perquè no tindrien
les mateixes tècniques.
També
les tècniques
potser
de poda
serien
no tan avançades
i
si tu no podes bé
et surt
una altra gradació,
un altre
tipus de fruit
i
els desconeixements
potser
en alguns temes
farien que
no automitzessin
encara
cada varietat
quan s'ha de collir
i amb el temps
ho acabarien sabent.
Tot i que
ja es van començar
a fer alguns manuals
de la vinya
amb els grecs
i amb ells
que ja
des d'on partim
tots els coneixements
de vinya
suposo
entenint l'època
que no arribaríem
al nivell
que tenim ara
i també
una cosa
que sé
que feien els grecs
que era
baixar
el grau alcohòlic
del vi
amb aigua salada
depenent
de la reunió
que tinguessin
si era una reunió
més formal
o informal
i quan
era molt informal
el rebaixaven menys
però si era molt formal
li tiraven bastant aigua salada
és la seva versió
quan nosaltres
li posem gasosa
exactament
més o menys
per entendre'ns
agafant-ho amb pinces
sí, sí
però
en trets generals
que si ens feguéssim
un vi
de l'època romana
jo crec que
a ningú li agradaria
no triomfaria gens
no
seria una cosa
molt estranya
i
que
et sentaria malament
a la panxa
a mi em faria gràcia
provar-ho
també t'ho dic
o sigui
un tast
per provar un gotet
i res més
per saber el que es bevien
però clar
tampoc ho sabríem
a ciència certa
no
potser
no
perquè no tens
el mateix fruit
de l'època
ni el mateix clima
perquè has de pensar
que hi ha hagut canvis climàtics
perquè la gent diu
ostres
el canvi climàtic
i
canvis climàtics
hi ha hagut
en aquella època
hi ha hagut canvis climàtics
perquè
en 2000 anys
en 2000 anys
ha canviat el clima segur
sí
a l'època dels romans
al Reino Unit
hi havia vinya
saps
i durant un temps
va deixar-li d'haver-hi vinya
i ara torna a haver-hi vinya
saps
ara estan començant
és veritat
saps
o sigui
el canvi climàtic
sempre és constant
l'únic que ara tenim
molt d'escalfament global
clar
clar
sí
exacte
molt ben dit
la veritat
doncs Jordi
no sé si et queda alguna cosa més
per repassar
no
avui
ho he menjat tot
molt bé
l'altre dia
ens hem quedat una mica
amb ganes de parlar
de més coses
però avui ho hem clavat de temps
perquè queden res
dos minuts per les sis
o sigui que ho hem clavat
sí
sí
doncs
si et sembla
ens acomiadem aquí Jordi
i ens retrobem la setmana que ve
doncs moltes gràcies per tot
i la setmana que ve
amb més forces
i tant que sí
vinga Jordi
que vagi bé
adeu
adeu
ara posem una miqueta de música
dels tiets
que els hem nombrat en aquest programa
així que
més música dels tiets
ens vam conèixer fa temps
era batxillerat
tu em vas tirar la canya
jo la vaig agafar
sempre de flor en flor
però amb tu jo em vaig quedar
comença una història
que no té final
i és per això
i és per això que avui
i és per això que avui
m'en
Volíem ser de petits i ho hem aconseguit.
Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual.
Jo t'estimo igual, potser més que mai.
Per moltes coses que ens passin, que no cabi mai.
Som el millor tandem, l'equip ideal.
Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual.
Jo t'estimo igual, potser més que mai.
Per moltes coses que ens passin, que no cabi mai.
i que no acabi mai.
1, 2, 3, 4!
Des que estic amb tu, amor,
quan faig el tonto ets el meu millor públic,
et miro i em tornes boig.
Saps que jo adoro el que fas perquè és únic.
I és per això que avui som on volíem ser de petits.
I ho hem aconseguit.
Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual.
Jo t'estimo igual, potser més que mai.
Per moltes coses que ens passin, que no acabi mai.
Som el millor tàndem, l'equip ideal.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Marguell.
Nou revés per al govern de Pedro Sánchez.
El ple del Congrés ha reprovat la ministra d'Igualtat, Ana Redondo.
Ho ha fet gràcies a l'abstenció d'Esquerra i de Junts,
que han exigit a l'executiu de Sánchez
transparència i explicacions pels errors de les polseres
antimaltractament que van deixar desprotegides moltes dones.
Madrid, Angels Lafuente, bona tarda.
Bona tarda.
Amb 170 vots a favor, 162 en contra i 16 abstencions
als vots dels diputats d'Esquerra i de Junts,
el PP ha aconseguit aprovar una iniciativa
que representa la reprobació de la ministra Redondo,
que no és vinculant, és simbòlica
i que no va més enllà de reflectir el malestar de part
dels socis d'investidura i la feblesa de l'executiu de coalició.
Pilar Calvo i Pilar Ballogeira argumentaven l'abstenció de Junts i dels republicans.
Prou d'opacitat. Actuïn, en veritat, amb transparència i assumpció de responsabilitats.
Perquè quan es tracta de protegir les dones no hi caben ni excuses ni silencis.
Arriba la ministra i diu, què?
Però, bueno, tenc gana en compte que és que no s'ha muerta ninguna mujer.
Doncs aquí, senyors, hem decidit que ens abstindríem.
Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio, Madrid.
Més notícies, Joan Aleix Mata.
Petició d'una dotzena d'alcaldes de Junts
perquè la direcció del partit canviï de rum i aixequi el veto
per votar al costat d'Aliança Catalana.
Bona part dels dirigents s'han reunit aquest matí amb Jordi Turull,
a qui també, segons ha pogut saber Tres Catinfo,
han reclamat més pragmatisme per guanyar centralitat
i pactar, si cal, amb el PSC al Parlament.
El president d'Ucraïna, Volodymyr Zelensky,
adverteix davant de l'Assemblea General de l'ONU
que el món està vivint la cursa armamentística
més destructiva de la història de la humanitat.
La segona sessió l'ha obert al rei espanyol,
Felip VI, que ha implorat a Israel que aturi la massacre a Gaza.
La Terra ha sobrepassat un nou límit de seguretat,
el de la acidificació de l'oceà.
L'informe anual sobre la situació dels nou llindars
que garanteixen la vida al nostre planeta
constata que aquest any l'oceà també ha entrat en zona de risc.
Això afecta la temperatura, les concentracions de diòxid de carboni a l'atmosfera,
la pèrdua d'espècies animals i vegetals o l'estat de les reserves d'aigua.
L'Efke César, una de les investigadores de l'Institut Potsdam
que firma l'estudi, ho resumia d'aquesta manera.
Quan mirem la situació del nostre planeta el 2025,
constatem que ja s'han sobrepassat set dels nou límits planetaris
i la pressió sobre tots continua augmentant
de manera que cada cop som més lluny dels dindars de seguretat.
Això fa que el risc d'inestabilitat del planeta creixi any rere any.
Ja està en marxa aquesta hora a la plaça de Catalunya, Barcelona,
una nova edició del Catalunya Freestyle,
la primera competició oficial de rap improvisat en català de la història.
Barcelona, Marc Ruiz.
Catalunya Freestyle promou les competicions i batalles de rap en català
i avui se celebra el tercer dels tornejos de Barcelona
on s'escollien finalistes que competiran amb rapers de tota Catalunya i d'Andorra.
Tot el que rapegen és improvisat
i encara que requereix tècniques que es poden entrenar,
cal tenir una gran agilitat mental per reaccionar en versos que tinguin sentit
i que responguin allò que ha dit el rival.
Els MC, Sarita i MT Black són qui posa ordre.
Per Sarita calen finestres per rapejar en català.
Hi ha molta gent que és català no parlant
però que com no hi havia circuit, rapejaven en castellà.
Però això no vol dir que el seu potencial...
Quan ho fan millor pugui ser en català i aquest és l'espai...
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova.
L'Ajuntament de Sant Jus ha començat a instal·lar pictogrames inclusius
en diferents equipaments municipals
per fer del municipi un espai més accessible i acollidor per a totes les persones.
Els primers s'han col·locat al centre pilot, la biblioteca Joan Margarit i Can Ginestar
i aviat s'estendran a la vagoneta, l'Ajuntament, les escoles Bressol, centres infantil i primària i el CAP.
La iniciativa forma part del projecte visual Pictogrames per la inclusió, impulsat conjuntament amb el centre pilot i l'IFP Antoni Algaró.
El projecte utilitza pictogrames de lliure a ús d'aer a sac per senyalitzar serveis i espais socioeducatius de manera entenedora i visual.
Aquests pictogrames són especialment útils per a persones amb TEA, síndrome de Down, discapacitat intel·lectual, dificultats de lectura o comprensió,
així com per a infants, persones grans i aquelles que no dominen l'idioma local.
La companyia de teatre Sant Justenca Quart Passadís ofereix el diumenge 28 de setembre a les 7 de la tarda el concert Instants, una nit de musicals, a la sala del 50-anari de l'Ateneu.
La proposta és un concert íntim que convida el públic a submergir-se en la màgia del teatre musical.
I l'espectacle comptarà amb sis veus i una pianista en directe que interpretaran un repertori que combina grans èxits de Broadway, peces de l'univers Disney i temes de musicals contemporanis.
Les entrades es poden adquirir a través d'Antràpolis.
L'International Club Sant Just organitza el pròxim 4 d'octubre la segona edició de l'Octoberfest, una festa que vol fusionar la tradició alemanya amb la vida comunitària del municipi.
L'esdeveniment oferirà activitats per totes les edats des de les 10 del matí fins a les 11 de la nit i es farà el casal de joves.
Segons els organitzadors, l'objectiu és crear un espai de trobada i convivència amb esperit familiar i comunitari més enllà de la cervesa.
La primera edició, l'any passat, va superar les expectatives amb més de 1.200 assistents i va generar un enviant que ha animat a repetir la iniciativa.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara.
Ràdio d'Esvern 98.1
Tot seguit
Està sortint el sol, xerango al canet rock. Ens cantem i plorem i els amics riuen de tot. Està sortint el sol, xerango al canet rock.
Veig l'últim glob i penso, quina sort.
I està sortint el sol, xerango al canet rock. Ens cantem i plorem i els amics riuen de tot.
I està sortint el sol, xerango al canet rock.
Veig l'últim glob i penso, quina sort.
I quina sort poder estar a les festes que hem estat.
Des de petits quedar-nos fins tard. Dormint un portal, llevar-nos petats. Les recordaré fent l'animal.
Passejant la nit a zona vila sa. Tent avui tantes ja no sé on baixar.
Si paro a caldetes o arengs del mal. Acaba una plaça de premiar.
i està sortint el sol, xerango al canet rock. Ens cantem i plorem i els amics riuen de tot.
I està sortint el sol, xerango al canet rock.
és l'últim glob i penso, quina sort.
I està sortint el sol, xerango al canet rock.
Ens cantem i plorem i els amics riuen de tot.
I està sortint el sol, xerango al canet rock.
És l'últim glob i penso, quina sort.
Benvinguts, baixeu, baixeu, bona terra i bona gent
Sempre tindreu a ma casa una amaca en la terrassa
Al país dels musis de carrer, així ens parirem i així estem
Per a nosaltres és urgent, un festi hivern a més tiets
I està sortint el sol, xarangol, canet rock
Els catem i plorem i els amics riuen de tot
I està sortint el sol, xarangol, canet rock
Insult i plop i penso quina sort
I quina sort haver tornat sa i estalvi
Haber trobat lloc a l'N80 i sense canvi
Haber conegut gent dins la festa en un moment
Haber compartit sangria per no sentir-me malament
Passar pel parc i abans d'agafar el tren
I corrarem que no el pillem
Que hem d'anar a la Mercè, a la Mercè
Tu truquen cornet, que vinguim en roca
Li dius que espavili, que també hi ven coca
Que ens gui pel metro, que jo soc novato
Que jo soc capgros i amb això no la topo
I està sortint el sol, xarangol, canet rock
Ens cantem i plorem i els amics riuen de tot
I està sortint el sol, xarangol, canet rock
Insult i plop i penso quina sort
I està sortint el sol, xarangol, canet rock
Ens cantem i plorem i els amics riuen de tot
I està sortint el sol, xarangol, canet rock
Insult i plop i penso quina sort
I està sortint el sol, xarangol, canet rock
Ens cantem i plorem i els amics riuen de tot
I està sortint el sol, xarangol, canet rock
Surt i plop i penso quina sort
Ara comencem la segona hora del programa
I comencem amb una entrevista molt interessant
Ara parlarem amb la Xènia Gabaldà
Xènia, ens escoltes?
Hola, Xènia?
Em sembla que no ens escolta
Hola, Xènia?
Hola, Xènia?
Ara tenim problemes, a veure
Ara posarem una petita pausa per la música
I a veure què ha passat aquí
Seguim amb The Tieds i La Fumiga
Hola, no m'ha escoltat, vas?
Ah, doncs jo a tu no
A veure
A veure, el torno a intentar, vale
A veure, tornem-ho a intentar
Hola, Xènia?
Hola!
Ara, ara, ara, ara per fi tenim...
Ara sí!
En directe, vale, vale, perfecte
Que ja estava una mica amoïnat que estigui, són els meus primers dies
I ara no em funciona el telèfon, dic, mare meva
Vale, perfecte, doncs et presento una mica
Perquè amb tot això del Desto no m'ha donat ni temps
Vale
Ara farem una entrevista superxula amb la Xènia Gabaldà
Que és una dona molt polifacètica i interessant, ja la coneixereu
I és que no para mai
I, en definitiva, no sap estar-se quieta
Ella és patagoga, professora d'universitat, també professora de ioga
I, a més, és addicte a l'esport, a la bici i al triatlo
Per si no fos suficient, la Xènia ha viatjat per tot el món
En moltes ocasions, sola
Així que, donem la benvinguda, ara sí, a la nostra protagonista
Perquè ens expliqui una mica de la seva vida
Benvinguda, Xènia
Hola, gràcies
Uau, aquesta presentació és com...
Sí, sí, tot això sóc
Però és veritat, no? Al final no l'he inventat res
Sí, sí, no, no és cap mentida
Però, clar, quan t'ho diu algú
Quan ho explico jo, és com no se'm fa tan loco i tan mogut
Però, sí, sóc això
Sóc molta energia, molt d'esport i molts de viatges
Doncs, Xènia, has fet de tot en la teva vida, ja ho hem sentit
Però, com et definiries a tu mateixa per la gent que no et coneix?
Clarament, em definiria com una persona molt energètica
I que no para mai i que no en té mai prou, també
Sí, sempre, això que dius que he viatjat per tot el món
No, encara no i encara em queda molt de món
Encara tens països, no?
Sí, sí, sí
D'acord, i ets pedagoga, és la teva vocació, diríem?
O què et va treure d'aquest món de l'educació?
Sí, crec que la meva passió principal és el món de l'educació
I quan vaig decidir estudiar pedagogia estava molt convençuda
I quan vaig acabar encara més
I sempre he sigut molt apassionada per tot el que faig en la meva carrera professional
Perquè tinc com aquestes ganes de canviar el món
I penso que la forma que jo puc contribuir en aquest canvi és a través de l'educació
Molt bé
I ara, com hem dit, ets professora a la universitat, a l'UAB
Què tal aquesta nova etapa?
A mi m'encanta
És molt divertit
I crec que, bueno, hi havia fet alguna classe així com més puntual i tal
Però ara tinc estudiants, o sigui, tinc grups d'estudiants
Com que els acompanyaré durant tota una assignatura
I crec que això també és una forma com molt bonica d'això que et deia ara, no?
D'aportar una mica de canvi
I de fet, una de les assignatures que faig es diu canvi social
O sigui, que és molt adient el que estic fent
Com ha sigut passar d'estat-ho al pupitre, ara és impartir classe
Com ha sigut aquest canvi?
Bueno, impressiona bastant
Perquè al final jo tinc converses amb els estudiants
I creem coneixement conjuntament
I, per tant, no em sento tant que estigui a la palestra
O sigui, em sento com estic allà perquè, mira, he tingut la sort d'haver fet certs estudis
I d'haver fet recerca sobre certes coses i puc aportar una mica
Però és un granet de sorra el que aporto
Perquè crec que la platja sencera la construïm a classe
Quan participa tothom i quan ens posem en modo això
Discutir sobre temes, etc.
I que tothom pot aportar coses
O sigui, no em sento com que hagi canviat gaire coses
Ja era així quan jo era estudiant també
Era molt d'aportar
Al final aquesta idea de professor antic ja queda una mica enrere
Que és el saber-lo tot i que no se li pot discutir res
No, això no, no, no, exacte
Molt bé
I també ets professora de ioga
De fet, et vas treure el carnet, si no vaig errat, fa molt poquet, a la Índia
En un viatge del qual parlarem més endavant, tranquil·la
Però d'on ve aquesta passió pel ioga?
Vaig començar a fer ioga fa set anys
Quan vaig marxar a viure a Finlàndia
Que va ser el primer lloc on vaig marxar a viure així lluny
I jo, bé, no sé, ho havia escoltat i tal
Però no estava tan de moda com està ara
I una mica em va animar per anar a provar una classe
I ja des de la primera classe vaig sentir com una calma interna
I una connexió amb mi mateixa
Unes sensacions que mai havia sentit
I des d'allí vaig començar a fer-ne
Amb aquestes classes que anava allí a Finlàndia cada matí
A les 8 del matí abans d'anar a classe
I mai vaig parar
I sí, sí, o sigui, vaig tenir l'oportunitat aquest any
De viatjar a la Índia
Per aprofundir més en els meus coneixements de ioga
I sí, amb un viatge que ja en parlarem i en parlarem
I què t'aporta la ioga especialment?
I sobretot, què ens podria aportar a mi, per exemple, que no en faig?
A mi el ioga em porta a l'altra banda del que també soc
Que, com m'he dit al principi, soc molt energètica i soc molt moguda i molt inquieta
Però també soc molt introspectiva, molt reflexiva, molt calmada
O sigui, tinc moments de molta calma i a través del ioga és com ho trobo
I com em regalo a mi mateixa aquests espais
I jo sempre li dic a tothom que tothom pot fer ioga
Que tothom ho hauria de provar algun cop a la vida
I no només un cop, diverses vegades
Perquè a vegades depèn també del moment en què ho proves
O de la profe que tens o el que sigui
Potser no poca tant, però crec que sí que pot aportar
Bé, a part dels beneficis, diguéssim, físics
D'estirament muscular, de l'esquelet, etc.
També això, un moment de regal per la teva ànima
O sigui, per allò que tenim amb nosaltres
Aquella energia que tenim amb nosaltres dins d'internet
Que molts cops no li donem cap moment ni cap atenció
Sí, és veritat, això és veritat
A més, amb les xarxes socials, tecnologies, tot això
Al final estem una mica massa absorbits
I pot ser un bon espai per connectar amb nosaltres mateixos
Sí, se'ns oblida que som més allà que això
Que matèria física aquí i ja està
Doncs sí, a més, tens un projecte de classes
Vols comentar una mica i de pas fas una miqueta de publicitat?
Clar que sí
Endavant
Sí, bé, clar, quan vaig tornar a la Índia
Em vaig animar a pensar
Bé, tinc moltíssima experiència i trajectòria amb el ioga
Evidentment encara en puc tenir més
Però em sentia ja bastant preparada i segueixo formant-me
Llavors vaig començar un projecte que es diu Nomad Elements
Nomad Barbaixa Elements a Instagram
I amb aquest projecte el que estic fent és fer algunes classes pop-up
Així com a diferents localitzacions, a diferents moments
Normalment en cap de setmana
I la idea també és començar a fer classes online per poder combinar aquestes dues coses que m'encanten tant
Que és viatjar i fer ioga
Clar
Poder seguir compartint el ioga
I també a la pàgina d'Instagram comparteixo molts de tips
Molts de tipus de ioga per exemple per a persones que fan ciclisme
Que com ja saps també m'encanta la bici
Per a runners, per a persones que naden
I també com molt això enfocat per a tothom que vulgui donar-se un moment per a respirar i pensar en si mateix perquè també poso algunes coses més inspiracionals, més introspectives
Molt bé, doncs que la gent et doni follow que segur que els ajudaràs molt
Això, això
Passem ara als viatges perquè hem dit que has estat a molts països, no a tot arreu, però sí que a molts països
Què és el que més t'agrada de viatjar?
Oh, no m'havien preguntat mai això
Doncs mira
Què és el que més m'agrada de viatjar?
Jo crec que conèixer noves cultures, noves realitats i entendre millor el món des de primera mà
Estar allà per a entendre una mica i sobretot connectar amb les persones locals dels llocs on vaig
Perquè tu consideres que viatjar t'ha canviat la teva manera de veure el món?
Sí, clarament
Jo sempre ho dic que viatjar és el que et trau els ideals feixistes, els ideals racistes, els ideals sexistes
perquè veus el món d'una manera molt més crítica i també crec...
Més completa, no?
Completa, exacte, doncs la complexitat real de la vida, no?
I de com estem al món
Que has estat a molts països de totes les races, realment no ho hem dit, Índia a l'Àsia, però també s'està a Brasil, a Sud-amèrica, a Centroamèrica...
Bueno, per tot arreu i realment és això, no?
Persones de totes les races i realment t'has adonat que persones bones hi ha tot el món
Sí, exacte, bé, a l'Àfrica, al continent africà no hi ha estat mai, eh? M'encantaria, però no hi ha estat mai
És la signatura per mi
Sí, exacte, no tardaré gaire, crec
Però sí, crec que això, veure com les violències que creem els propis humans afecten de maneres diferents
Diferents llocs i com, bé, i com de privilegiats i privilegiades som...
Ah, sí, això també
Aquí a Europa i com això, no?
Anem, o sigui, tenim aquests aires de superioritat que ens...
Es desmunten totalment quan surts de casa i llavors veus una mica, ostres, no?
Com obres els ulls
Sí, totalment
De la realitat que tens
Va, ara parlem de la Índia
Un viatge molt especial, però que tampoc va acabar de la millor manera possible, no?
Què va passar en aquest viatge?
Primer, per què vas anar?
Bueno, ja ho has dit una mica pel ioga, no?
Però què vas fer a la Índia i com va acabar?
Perquè va ser una mica complicat tot al final
Sí
Vaig anar, o sigui, jo vaig començar a viatjar el desembre de l'any passat sense ruta, diguéssim
Però vaig començar per Centroamèrica i jo anava a viatjar per Centroamèrica
Doncs baixar per Llatinoamèrica, o sigui, per Sudamèrica
En un moment que quan estava a Mèxic, que era, diguéssim, el primer destí
Vaig tenir com una revelació, estava fent una classe de ioga per Cancún
Vaig arribar allí i estava fent una classe de ioga i vaig tenir una sensació dins del cos de
Xènia, has d'anar a la Índia, és ara, és el moment
Has d'anar, perquè jo sempre havia pensat, ostres, seria tan guai poder anar a la Índia i aprendre el ioga del lloc original d'on va néixer el ioga
I clar, vaig tindre aquella cosa tan forta que jo per un parell de dies o així m'ho vaig callar, no ho vaig dir a ningú i estava com tota l'estona pensant
I al cap ja de dues setmanes o així vaig dir, mira, vaig dir a l'amiga meva, que una amiga meva estava viatjant en aquell moment amb mi
Vaig dir, vaig tenir això i crec que ho vull fer
I clar, allí vaig decidir què ho faria, no sabia quan, no sabia de quina manera, però sí, vaig decidir en un moment, al cap d'uns mesos, comprar-me el bol i, bueno, marxar cap a la Índia
Després de 4 o 5 mesos per Latinoamèrica, a fer un yoga teacher training, que és el curset aquest de 200 hores que t'acredita el yoga
O sigui, t'acredita com a professora de yoga
Clar, jo vaig arribar a l'Índia, després de molt temps, com dic, ja viatjant i que havia estat també una mica malament de salut en alguns moments i tal
Bé, resulta que els dos dies d'estar a l'Índia ja em vaig començar com a trobar malament de la panxa i això
Però, bueno, jo aguantava perquè ja estava en el moment més preciós de la meva vida, podent aconseguir un somni de feia molts anys
I aguantava, aguantava i vaig estar dues setmanes fent el curs, que ens despertàvem a les 6 del matí per a fer yoga i que acabàvem a les 8 de la nit fent yoga
Tot això amb la panxa revolta, no? Una mica
Amb la panxa revolta i també amb molta calor
O sigui, jo ve, cada cop, jo vaig anar a l'abril
Era com quan començava la calor a l'Índia
I jo tenia calor, o sigui, tothom tenia calor, però jo tenia una calor extrema
Però, bueno, jo simplement pensava, bueno, seré jo que tinc més calor, no sé
Però sí que alguns dies m'agafa com molta calor i m'havia de quedar a l'habitació perquè no podia seguir i tal
Fins un dia, que era com així al vespre i tal, i era hora d'anar a dormir
I la calor aquesta que sentia era com multiplicada per mil i no em podia moure del llit, bàsicament
O sigui, vaig estar tota la nit allà, em vaig servir la roba, seguia la calor, no entenia res
I a les 5 del matí o així vaig escriure als directors de l'escola
I els vaig dir, mira, crec que m'estic morint
No sé què m'està passant, però crec que m'estic morint
Em trobava fatal, em feia una mala panxa increïble
Llavors, després de moltes hores vaig arribar a un hospital que estava com a dues hores de l'escola
Perquè allí no hi havia res
Ostres
Jo estava totalment grogui, o sigui, la meva cara estava com literal groga
I, bueno, res, em van fer proves i tal
I em van trobar que tenia febre groga
I d'aquí la calor
La febre groga
I també la cara groguenca també venia d'aquí, no potser
I també groga, tot tenia sentit
Llavors ja ho vaig entendre tot
I sí, sí, bueno, va ser dur perquè vaig estar 7 dies a l'hospital
5 dies molt malament sense poder ni menjar ni beure
Amb tobada
I al final el seguro de viatge em va tornar repatriada a Espanya
Menys mal del seguro, no també
Sí, o sigui, també una cosa que sempre, sempre, sempre dic a tothom quan viatgen és agafa't un seguro de viatge
I ha agafat el meu descompte, que tinc un descompte
Perquè jo soc ambaixadora
Ambaixadora dels segurs
Perquè, sí, sí, em van salvar la vida, clarament
Molt bé
I, bueno, al final això vas tornar repatriada, no?
I com és, com en un...
Què vol dir tornar repatriada per algú que no conegui?
Tornar repatriada vol dir que tu estàs a algun lloc del món que no és d'on tu ets originalment
Sí
I demanes, o sigui, ja estàs en unes condicions en les quals, normalment mèdiques, en les quals no pots seguir el viatge
I això ho ha de dir un metge, i en el meu cas, doncs, jo al meu informe dia a aquesta persona
Perquè jo havia de seguir viatjant, anar a Tailàndia, a Bali, etc.
I els metges que em van estar allà atenent
Van dir tornar a casa, no?
Van dir aquest informe dient, no, has de tornar a casa, no pots seguir viatjant
Perquè jo estava molt dèbil, molt, molt dèbil, i encara no estava recuperada
Clar, m'havien posat una pauta d'antibiótics molt forta, alguns que em donaven al·lèrgia
Vull dir, havia sigut molt, molt heavy, encara avui en dia
Estem a setembre, encara estic com mig recuperant-me
I llavors això, un vol d'aquests és que et porten allà
En taxi, m'emportaven taxi, està a Nova Delhi
5 hores de taxi, tot pagat
Per el segura, llavors et paguen el vol de tornada
I també quan arribes a Barcelona
Et porten de Barcelona on siguis
No, no, a l'hospital no em van portar perquè no necessitava
Si hi hagués necessitat, sí, però no ho necessitava
O sigui, ja no estava entubada
Em van portar a la porta de casa, a emposta
A ma mare, vull dir a ma mare
Molt bé, perfecte
I, bueno, al final et vas poder recuperar més o menys bé, no?
I ara ja, prou bé, no?
Sí, o sigui, vaig tardar un mes, vaig estar un mes com molt dèbil
Que no podia aixecar ni un boli
I per a mi això va ser un xoc molt gran perquè sóc molt energètica
Llavors no entenia res, no podia entendre com no podia fer dues passes sense cansar-me
Era una mena de Covid, com un Covid així molt llarg
I, bueno, però sí, després d'un mes vaig començar a entrenar a poc a poc
En lloc de fer tres entrenos al dia com feia abans, em feia un cada tres dies
I, bueno, respectant molt els ritmes del meu cos
Exacte
I quin destí ha estat el que més t'ha agradat? I per què?
D'aquests, tot el que has vist en el món, què és això que has dit?
Ostres, això, per mi és el top 1
Sense dubte, Brasil
Brasil, vale
I concretament de Brasil, em diria que el viatge que vaig fer a l'Amazones
La selva i tot això
Que va ser increïble, o sigui, va ser com...
Que guai
O sigui, unes setmanes d'estar al mig de l'Amazones brasileñ
Sense connexió, sense saber res del món i supervivència
O sigui, anàvem al mig de la selva amb res i menys
I el que caçàvem ho havíem de menjar i era això, supervivència
No sabia això, que fins i tot caçàveu el vostre problema de menjar
Sí, sí, bueno, caçàvem, pescàvem
Jo no vaig caçar res, però vaig pescar piranyes i alguns peixes
Ostres, que guai
I l'altra cara de la moneda
Quin és el destí que menys t'ha acabat de convèncer
Jo crec que això és molt difícil de dir perquè també...
Bé, i Brasil també és molt emocional, però Brasil sí que diríem que no, és que...
Hai de dir Brasil com a millor, però diria que el que menys m'ha agradat potser ha sigut Guatemala
Que no estem dient que sigui dolent, sinó que és del que has vist el que menys, no?
Sí, exacte, animalment és dolent i té coses precioses i té uns volcans brutals i el fet de poder veure volcans en actiu també és molt loco
Però és un país que per a mi estan tan fotuts de la moral, diguéssim, que em transmetia una energia com molt, no sé, molt baixa
I mira que jo estava com molt posada en moviments comunitaris, en comunitats indígenes, etcètera
I allí vaig aprendre moltíssim i em sembla brutal
Però jo també estava en un moment com... això, no està molt bé físicament i ja també vaig tenir una infecció i tal
Però bueno, sí, Guatemala diria, jo què sé, per dir...
Bé, perdó, no, o sigui, hi ha altres llocs d'Europa que em fan bastant de pal
Que he viatjat i... però...
Però sí, parlant a gran escala, no? Viatges així
Sí, sí, sí
Doncs mira, justament avui m'ha sortit un vídeo que ficàvem al meu top 10 destins del món
Top 1, Guatemala
Sí, Guatemala
De veritat, top 1, Guatemala
Però bueno
Clar, sí, que depèn moltíssim de la persona del moment
O sigui, jo potser hi torno i m'encanta, saps?
Sí, sí, sí
I anem a reivindicar una mica també el nostre territori, Catalunya
Què ens recomanes tu visitar d'aquí, de casa nostra?
Home, què t'he de recomanar?
No, ja ho sé, ja ho sé el que diràs, ja ho sé el que diràs
Però bueno, perquè la gent també ho escolti
Clar, el Delta de l'Ebre, o sigui
Visca el Delta, visca el riu
S'ha d'anar al Delta perquè
S'ha de conèixer la biodiversitat que tenim
I la preciositat de platja també que tenim allí
Al Trebocador, amb mar dels dos cantons
I s'ha de tenir consciència també del riu Ebre
Que desemboca allí i que molta gent ni ho sap
I és com, com no saps on desemboca el riu Ebre?
Que és el riu...
Clar, que per nosaltres és una cosa òbvia, no?
Per la gent que viu allà, però és veritat que potser
Hi ha algú de Barcelona que no ho sap
Sí, clar, s'ha d'anar a la desembocadura de l'Ebre
Es pot fer una travessia amb barca per allà
Es pot anar amb caiacs, es pot anar amb bici
Si no t'agrada el desnivell, és el lloc perfecte
Perquè és més pla que un paper
O sigui, es pot fer de tot el Delta
Molt bé
Home, i també se menja molt bé, això segur
Sí, clar, els arrossos del Delta
Els restaurants del Poble Nou
Molt bé
Mira, una publicitat més
No, no, però això és un consell
Això és una realitat
Exacte, és una realitat, exacte
Doncs Sònia...
Tot l'altre també és realitat, eh?
La publicitat només és de coses reals i bones
Exacte, exacte
Que no recomanes res, que no ho faries per tu, no?
Exacte
Molt bé, molt bé
Doncs Sònia, ens queda parlar encara de tota la teva faceta esportiva
Però jo crec que potser és millor deixar-ho aquí
I que vinguis un altre dia al programa
I parlem d'aquesta faceta esportiva
I també una mica mig d'influencer
Perquè...
Clar que sí
Perquè ens queden molts temes per tractar
I realment ho hauríem de tractar corrents
I jo crec que és millor deixar-ho aquí
I que tornis un altre dia
Vale
Súper, sí, us parlo de la meva aventura amb el triatló
Exacte, exacte, exacte
Doncs, si et sembla bé
Ens acomiadem aquí
I res, moltes gràcies per venir
I per aquesta xerrada tan interessant
Perfecte, Jaume, moltes gràcies
Molt bé
Adéu
Ens veiem, adéu, gràcies
Ara fem una mica de pausa per la música
I fem una cançó que és molt xula
I que es diu Toboggan de Zoo
Escoltem-la
Gràcies
Fins demà!
Dins el país una illa, dins aixa illa al final, una urbanització cara, un paradís amagat, dins el paradís set cases, pen gent d'un peny assegat, set propietats exclusives, que bo que rafa Nadal, dins el baló quatre cotxes, tres motos, bicis i un quad, un casu pet pel servici, que viu allà netejant, dins el jardí una piscina, una piscina gegant, d'aigua salada i jacuzzi, però ningú ha notat que...
Un tobogà, li falta un tobogà, que vagi al guil i al poc, sé que està passant mal, un tobogà, li falta un tobogà, al pobre home, dins no donen la felicitat.
Qui no voldria un tobogà? Qui no té un capritxet a sa casa?
Als pobres tot vos sembla mal, pot ser no vas fer mèrit, res passa per alzar, ell se ho va tindre que currar, ell és bo, té talent i té traça, i he perd-li el cul els mos de fam, que Déu salve a la reina, sigam-li tots lleals.
Un tobogà, li falta un tobogà, que vagi al guil i al poc, sé que està passant mal, un tobogà, li falta un tobogà, al pobre home, dins no donen la felicitat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una cançó que és realment molt xula, molt divertida, em dóna moltes ganes de ballar, no?, quan la sento, però ara passem a un altre clàssic, passem a un clàssic argentí, que es diu La Flaca, bueno, mentida, es diu Flaca, sense la preposició, i és d'Andrés Calamaro.


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No me duelen, no me duelen, no me duelen, no me duelen.
Ara comencem l'última secció del programa, i és que avui tenim un convidat que és realment molt especial, és el Joaquim Salinas, que està ara justament començant Filologia Catalana, una carrera que realment no és la més coneguda ni la que més èxit té, però realment és molt necessària i ens calen molts filòlogs catalans al nostre país.
Així que, va, ara el presentem, però primer una mica de sintonia, una mica de cançó, i ara ja estarem amb ell.
Doncs ara sí, Joaquim, benvingut.
Molt bona tarda, i gràcies per convidar-me.
Home, un plaer tenir-te aquí, Joaquim, ja ho saps. Joaquim, perquè la gent que no et conegui, qui ets i què estàs estudiant, que és realment el motiu principal que estiguis aquí a Ràdio d'Esvern?
Soc una persona humana.
Això m'ha respetat.
M'agrada la Filologia Catalana, i doncs fa un any, any i mig, més o menys, vaig decidir, doncs, fer el grau de Filologia Catalana.
Molt bé. I realment d'on neix aquest, aquestes ganes de fer Filologia Catalana?
Perquè a mi m'agrada molt corregir a la gent. Els amics fan molts barbarismes, que es diu, i llavors, doncs, vaig dir...
Realment, sí, ho portes fent, ens coneixem des de fa temps, Joaquim, i realment jo crec que ho portes fent des que tinc ús de raó, no?
Que sempre et deien, ostres, Joaquim, calla allà, que ets el Pompeu Fabra. Sí, sí, és que tens raó. Sí, sí.
Doncs, molt bé. I que t'està agradant la carrera, perquè, bé, abans de preguntar-te això, perquè, clar, tu ara comences Filologia Catalana, quants anys tens, perdona?
24 anys. Clar, tu no has seguit el camí dissenyat per la societat, no?, de fer batxillerat i de fer després la carrera, no?
Tu has fet moltes coses, has fet cicles, mitjà, superior, i has acabat a la universitat. Com ha estat aquest camí que t'ha portat fins a la universitat?
Clar, jo vaig començar, bueno, després de fer l'ESO, vaig començar amb el grau mitjà de gestió administrativa,
que, bé, doncs, em va agradar molt fer números i tot plegat, però després no és el que m'acabava de motivar i vaig dir,
bueno, vaig aprovar amb una altra cosa i vaig provar a fer audiovisuals i espectacles de grau superior i vaig dir,
vale, em mola, però no és ben bé el que busco. Llavors, buscant, buscant, em volia treure el C2 de català,
vaig seguir buscant i vaig dir, uau, Filologia Catalana és el que realment em motiva.
Clar.
Llavors, en un futur, doncs, vull acabar sent professor de català, o no, però, bueno, en principi és la intenció.
O sigui, el teu gran objectiu ara és, realment, bueno, la teva gran passió, no, vocació, seria dedicar-te a l'educació i ser professor de català.
La gran meta.
Molt bé. Doncs això està molt bé, perquè és el que hem dit. Realment, Joaquim, falten professors de català, no?
Falten, falten molts, però, bueno, jo crec que mentre es vagin donant beques i la gent s'interessa una mica pel català,
que al final s'està perdent, doncs, jo crec que cada cop hi haurà més filòlegs.
Si ho saben com portar bé i poder fer el bon màrqueting, hi haurà bons filòlegs.
I quina és la teva relació amb la llengua catalana? Entenc que a casa parleu català.
Sempre has estat molt lligat a la cultura catalana o realment t'ha vingut ara de nou?
No, sempre he estat molt lligat a la cultura catalana, sobretot al meu poble, Vilassà de Dalt,
que allà tots són catalans i sempre, doncs, ens ha agradat molt parlar català a casa,
doncs, castellers, que són la cultura catalana, entre altres coses, gegants,
que sempre ens ha motivat molt anar a veure aquestes coses, fer bai de bastons, fer la sardana a Plaça Catalunya.
No, no, sí, sí. És veritat que el Joaquim és una de les persones que realment més,
des del respecte i des de respecte a totes les ideologies i sense sentir-se superior ni molt menys a ningú,
sempre ha portat la cultura catalana amb orgull, no?
Òbviament.
Molt bé. I ara sí, Joaquim, ens endinsem en aquest món de la filologia catalana.
Com han estat aquests primers dies de classe i explica'ns una mica.
Durs, perquè hi ha molt de tamari, sobretot, per mi el més dur és fer llatí, que no m'entero de res.
Clar, perquè és el que hem dit, no, tu no has fet batxillerat, no tens aquest bagatge de fer llatí.
Clar, exacte. I, doncs, l'altre que em costaria més, jo et diria que és literatura,
que t'has de llegir molts llibres i, doncs, al final costa poder seguir tot,
però, bueno, ho faig el millor que puc i trauré el màxim rendiment possible i les millors notes possibles.
I amb ganes, no? També ho entenc, perquè t'ha costat arribar fins aquí i jo crec que també ho encares amb il·lusió, no?
Exacte.
Molt bé, molt bé, molt bé. I alguna assignatura t'has dit les que et costen més?
Quines són les que més t'estan agradant o dius, ostres, em motiva?
La que més m'està agradant és italià. M'agrada molt la llengua italiana.
Bé, és una optativa que jo podies escollir entre grec, italià i no sé quin altre més, anglès i tal,
i vaig decidir italià perquè sempre m'ha agradat la llengua italiana.
He anat molt a Itàlia i, doncs, més o menys, si escoltes quan vas a Itàlia i ara a classe escoltes,
doncs, et vas enganxant, al final, a la cultura italiana també.
Sí, és una molt bona llengua, a més, em sembla molt bonica, molt...
Això, no sé, a mi m'agrada molt, realment, em sembla molt bonica.
Molt to bene.
Sí, exacte. Jo també parlo una mica d'italià, eh?
Així que potser el segon programa el fem en italià.
Bueno, encara no, no? Encara no.
I, perquè, explica'ns una mica, perquè, clar, a mi em dius filologia catalana
i realment em penso que només és sintaxi o aprendre els adverbis o escriure bé.
És molt més, no?
És molt més. És aprendre l'origen de la llengua i per què s'escric d'aquesta manera.
O sigui, saber l'origen de la paraula, jo què sé, del llatí,
doncs tu has de saber moltes paraules per saber de, val, jo què sé, cavall,
per què es diu cavall? Doncs per X motiu.
Doncs així, 10.000 paraules que n'hi han.
Molts cops és perquè Pompeu Fabra ho va dir.
Sí?
Sí, va dir, mira, jo vull que s'escrigui així, doncs escriurà així.
En Jons ho ha explicat la professora, no m'ho invento jo.
Clar, al final, clar, jo hi tinc entès, no és com que el Pompeu Fabra va com estandaritzar la llengua, no?
La va fer com un diccionari, crec, no?
Sí, diccionari Pompeu Fabra.
Exacte. Però clar, al final estandaritzes i va aplicar la seva manera, realment, no?
Sí.
Molt bé. I quina part de la carrera et sembla més interessant del que has dit?
Sintaxi, lingüística, literatura, la història de la llengua que ens estàs comentant?
Home, la literatura a mi em vola bastant.
Em sembla bastant tocho, per dir-ho així, però m'està mulant molt, perquè has de llegir molts llibres,
ara hem de llegir Hamlet, per exemple.
Un clàssic, sí.
Tirant lo Blanc.
Molt bé, clàssics.
Molt bé, molt bé.
Clàssics.
Al final, llegir és important i realment crec que són clàssics i realment, si són clàssics,
és perquè a la gent li agraden molt i jo crec que te'ls podràs gaudir.
Sí, te'ls gaudixes de la teva manera, al final.
Clar, quan te'ls imposen, doncs, bueno, el gaudir no és el mateix, però bueno, segur que sí,
que li acabaràs enganxant, li acabaràs trobant aquest ganxet, no?, que la lectura té.
Perquè tu abans eras molt lector o realment no tant i ara t'estàs començant a aficionar més?
Com era això?
Realment, abans no era gaire lector, fins fa un any que vaig començar a llegir, sobretot,
Hàbits Atòmics, no sé si coneixes el llibre.
Ah, sí, sí, home, és un superventes.
Després vaig llegir Filosofia en la Calle, entre d'altres llibres que he anat llegint,
algun de Poesia, de Miquel Martí Pol, entre d'altres, així que sí, m'interessa molt aquest món de literatura,
sobretot.
Molt bé, i com són els professors?
Són molt participatius, demanen molta discussió a classe o com funcionen?
Bueno, et suelten una teoria que tu vas anar enganxant com puguis, però bueno,
sempre li pots preguntar i sempre pots quedar amb ell i dir, mira, no he seguit tota la classe,
necessito aquests apunts i t'ho faciliten, tampoc són tan... torrecollons, per dir-ho.
Bueno, està bé, que és una paraula molt catalana, aquesta.
I la universitat, a quina universitat estàs?
Estic a l'UB de plaça Universitat.
Home, aquesta és la mítica, eh?
I maca.
És la mítica, és la més històrica del nostre país, realment de Catalunya.
Correcte.
Molt bé, molt bé, molt bé, Joaquim.
I a veure, què més podem parlar del català, Joaquim?
Què més vols saber, Jaume?
Tens algun autor que sigui com una referència per tu o que t'agradi més de la cultura catalana?
Hmm, bona pregunta.
Jo et diria que Miquel Martí Paul és un gran referent, sobretot de la poesia.
Molt bé, no, no, i tant que sí, i tant que sí.
L'altre dia vaig veure una pel·lícula a TV3 sobre Jacint Verdaguer.
Ah, Jacint Verdaguer, també, molt bo.
Que també és un poeta històric, no?, i de la renaixença catalana.
Sí, sí, sí, ens el faran estudiar, però espera't una mica.
Clar, és que al final estàs a... re, acabes de començar, per tot, una setmana, realment dues, no?
Una i mitja.
Una i mitja, i clar, encara tens bagatge.
T'haurem de fer una entrevista quan acabis la carrera, i perquè ens demostris tot el que has après, eh?
Em sembla perfecte, aquí estaré encantat de venir.
I què, l'ambient universitari a la UB, és com te l'havies imaginat?
Sí, sí, sí, hi ha molta gent, hi ha moltes classes, però, bueno, més o menys, si vas parlant amb la gent, doncs vas anar coneixent.
I, doncs, al final vas parlant amb diferent gent, perquè tu has de ser molt oberta allà a la universitat, per començar.
Però la gent també té moltes ganes de conèixer gent.
És fàcil, no?
Bueno, depèn de la persona, eh, també.
Depèn de la persona, això és veritat.
Però, bueno, sí, la majoria de gent, doncs, té ganes de conèixer, sí que a vegades hi ha petits incidents o petites coses, però que no...
Normalment la gent va de bona voluntat.
Vale, vale, vale.
I una pregunta, ja més, mirant cap al futur.
Tu creus que els joves d'avui estan prou motivats per parlar el català, per seguir fent-nos d'aquesta llengua?
No, perquè jo crec que veuen massa sèries, massa pel·lícules en castellà.
Que també està bé, no és una llengua que l'audi ni molt menys.
Però jo crec que hem de mirar més coses en català, hi hagi més en català, perquè, si no, les futures generacions anirem perdent la llengua catalana.
Clar, i al final és el que diem, el que...
Llengua és igual a riquesa.
I quan resmés parlem, més diversitat i més riquesa lèxica tindrem, és que al final és tot positiu.
Exacte.
Doncs, ara, si et sembla, fem una petita pausa, escoltem una cançó mítica catalana,
que es diu...
Bueno, és molt difícil aquest nom.
Cap Tatio Benevolentai, bueno, com es digui, de Manel, que això sí que és més fàcil de dir,
perquè aquest nom, no sé si és llatí o alguna cosa.
Potser és llatí.
Doncs, fiquem aquesta cançó, que és molt xula, que a mi m'agrada molt,
i fem una pausa i després tornarem amb una petita tertúlia d'uns minuts,
que tindrem un convidat també especial i parlarem del futur de la llengua, no?
Et sembla bé, Joaquim?
Em sembla perfecte.
Doncs vinga, endavant amb la cançó aquesta, que no diré el nom, perquè és molt difícil demanar-la.
Endavant.
Unora, unora, unora, unora, unora,
Provem d'encaixar en escenes boniques
amb ports de diumenge faracits
de gavines en grans sobre taules
on els avis canten en nits vora el foc
abraçats a una manta
es tracta de ser els simpàtics del barri
els que ballen i ballen
fins que els músics parin i rompen rugants
lluint les millors gales
amb discos, amb dones, amb feines estables
i a vegades ens en surtin
i a vegades ens en sortim
i a vegades una tonteria
de sobte ens indica que ens en sortim
i a vegades una cara amb bola
de sobte ens demostra que ens en sortim
Busquem que de bé en el retaule magnífic
dels que van pel món
han posat monolític
i afronten la vida
mirant-la a la cara
i un dia contents
compren flors a sa mare
intentem trempejar
per ser persones dignes
el pare modèlic
que volen les filles
el de la veu greu
el de la mà forta
que apaga un vermut
i que arregla una porta
i després tanca els ulls
i sentir el món en calma
i a dos ocellets
fent piu-piu
del donat
Doncs vinga, ara comencem
la següena part d'aquesta secció
comencem amb la petita tertúlia
on tindrem també el Jordi Clavero
una altra vegada aquí el tenim a l'estudi
benvingut Jordi de nou
Hola, bona tarda
Ai, espera't que no t'encés bé el micro
A veure
A veure, ara
Escolta, ara parla
Hola
No ho sé
A veure, potser
A veure, ara
Hola
Ara diria que sí
A veure
Ostres, però no se t'escolta molt bé
Jordi
A veure
Hola
No, no s'escolta gaire bé
Jo et demanaria que et canviuessis
a l'altre costat
potser millor
els petits incidents tècnics
però bueno
anem presentant la tertúlia
parlarem una mica
amb 5 minuts que tenim
res més
parlarem sobre
l'estat del català
que és un tema que
realment ha donat molt a parlar
en aquests últims temps
i res
Joaquim, no sé si estàs per aquí
Tu, quina és la teva opinió
ho hem comentat una miqueta
però com veus?
Com veus?
La situació és tan greu
com ens diuen?
Sí, jo crec que és molt greu
la situació
perquè clar
què passa?
Que molts joves
no paren de mirar
Netflix
Disney Plus
entre d'altres plataformes
que
no t'ofereixen contingut
en català
molt d'elles
Llavors jo crec que llavors
està perdent
si ho faressin català
doncs la llengua
aniria d'una altra manera
aniria evolucionant
diferent
A veure, ara et provem
Jordi, hola
Bona tarda
Ara, ara, ara
és que no sé què passa en aquest micro
que hem tingut alguna incidència tècnica
Però bé, Jordi
em dóna'ns la teva opinió
també
Tu com veus el català?
Jo el català
el veig amb un retrocés social
molt fort
per un tema de
diguéssim
de por a caure malament
en certs àmbits
de por a ser rebutjats
perquè
molts cops
et reps un tracte dolent
per parlar en català
en segons quins jocs
i et tracten de supremacista
o de racista
i al final
és tot el contrari
quan veiem una persona
que
potser no la identificaríem
com a catalona parlant
però li parlem en català
no estem sent supremacistes
de la nostra llengua
estem donant a entendre
qui ja ha tingut
la capacitat suficient
com per aprendre
també la nostra llengua
i això és una cosa
que hauríem de portar-ho millor
perquè a vegades
t'ho dic perquè m'ha passat a mi
perquè ja sabeu que jo normalment
tot i que la gent
em parla en castellà
molts cops acostumo a parlar en català
i un cop m'he trobat
amb alguns problemes d'aquests
de qui se m'ha tatxat
de supremacista
de català
diguéssim d'una manera
com que
imposo la meva manera de fer
i jo crec que no és això
a mi m'és igual
que ens ponguin en castellà
però l'únic que vull fer
és entendre la meva llengua
clar, al final
estàs al teu país
i tens la possibilitat
de parlar aquesta llengua
perquè realment
és la llengua oficial
d'aquest país
sí, la cooficial
amb el castellà
això ho diu
l'Estatut d'Autonomia
i també la Constitució Espanyola
i què en penseu
de, per exemple
aquests dilemes que hem vist
a vegades
sobretot a les xarxes socials
on certa gent
que és una minoria
realment
però
que es queixa
perquè no
perquè es veuen obligats
a parlar català
a institucions públiques
és que és el que toca
vull dir
si estàs a Catalunya
és a parlar català
que també està com a llengua
al castellà
sí, però a Catalunya
tu has d'aprendre el català
com si
ets professor
doncs has d'aprendre el català
vull dir
jo crec que tothom
ha d'aprendre el català
exacte
al final
és el que dic
és una minoria realment
però és una minoria
que a vegades
fa bastant soroll
molt
i ara em preguntem
tu has detectat
Salinas
Joaquim, perdona
que un dels problemes
és que tenim
poca oferta cultural
o que tenim massa
oferta cultural
en castellà
quina seria una de les solucions
per fomentar més el català
sobretot en els joves
que és l'objectiu
clar
les xarxes socials
realment
jo crec que si a Instagram
fessin més contingut en català
i la gent realment
ho visualitzés
jo crec que otro gallo
cantaria
que sigui aquesta frase castellana
que està dita castellana
d'acord
Jordi, tu com ho veus?
jo crec que
a part de les xarxes socials
a part de les xarxes socials
un punt que trobo molt a favor
que ha fet molt bé 3CAT
és el Netflix
que ells han tret
saps?
sí, la plataforma
és en català
i també han tornat
a agafar dibuixos
molt populars
com el bola de drac
és veritat
i amb el Dragon Ball Super
ho han doblat
amb el català
que caracteritza el bola de drac
que és un català
molt ben parlat
sí
no és un català
dolent
i li estan donant
un nou impuls
el català
perquè al final
tenim dobladors
tenim dobladors
tots de doblatge
boníssims
i que donen molta força
a la nostra llengua
en aquest àmbit
això és veritat
i creio que també és important
jo crec que sí
és molt important realment
però partir des de la base
des de l'educació
des dels primers cursos
sobretot
parlant català
i que els professors
no camin d'idioma
fomentar el català
des de res
des del principi
perquè els nens a l'escola
comencin a parlar el català
i ja se'ls hi quedi
per tota la vida
Òbviament
des de ben minyó
has de parlar en català
al final
si estàs a Catalunya
tu has d'aprendre el català
o sigui
és que no hi ha més
que t'agradi més
o t'agradi menys
ja és una altra cosa
però tothom
ha de tenir una base de català
tant per si tens un càrrec públic
com per el que sigui
has de tenir el català
molt bé
sí, sí
jo també estic
estic d'acord
creieu que les polítiques
de normalització lingüística
perdona
que s'estan donant
sobretot de la generalitat
estan donant els seus fruits
o realment
es podrien millorar
teniu
30 segons
jo crec que hem de ser més durs
i hem de fer una mica com a Andorra
des del meu punt de vista
és una mica més radical
però segons quins puestos
d'atenció al client
hi ha que exigir el català
igual que exigeixes l'anglès
per als expats que viuen aquí
i exigeixes el castellà
perquè no exigeixes el català
també és un públic objectiu
sí, sí
el que s'ha de respectar
i molts cops no ens respecten
com a clients
penso el mateix
l'hauria de decidir
la mateixa opinió
sobre aquest tema
d'acord
d'acord
doncs bueno
al final és una situació
realment complicada
i que al final
jo crec que s'ha d'abastir
des de l'arrel
i realment és molt difícil
canviar les coses
però jo crec que ho hem de fer
és el moment ara
perquè si no ja després
serà massa tard
i ens lamentarem
molt
moltíssim
i al final és això
que dèiem
que la llengua és cultura
i no la podem perdre
exacte
doncs nois
ens acomiadem per aquí
ha sigut una tardulia molt breu
ho sé
perdoneu-me
però jo crec que
hem tocat una mica
tots els pals
i segur que més endavant
podrem parlar més
sí
vinga
ens retrobem
adeu
que baixi bé
un plaer
ara tanquem la porta del refugi
i ens acomiadem
un programa més
i ara ja us deixem