L'acte tindrà lloc el 5 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió oferirà una aproximació divulgativa al món dels somnis, abordant el significat i el paper que tenen en la vida emocional i psicològica de les persones.
L'aponent compartirà eines i reflexions per entendre els somnis com a via d'autoconeixement i d'integració de les experiències personals. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per les persones no associades. Ja en Societat, en el marc de la celebració del Carnestoltes 2026 a Sant Just, Ràdio d'Esperm continua el seu cicle d'entrevistes amb les associacions de les famílies d'alumnes, les AFA, per conèixer els prevertius de la Gran Rua del pròxim 14 de febrer.
En aquesta ocasió, la Ialcón i Núria Valdric, representants de l'AFA de l'Escola Montseny, han compartit els detalls de la seva proposta, que enguany ha superat diversos reptes creatius per oferir una experiència única a la comunitat educativa. A diferència d'altres edicions, l'elecció de la temàtica d'aquest any va ser un procés complex que no es va desencallar fins al mes de desembre. Segons han explicat les representants de l'AFA, la voluntat de l'Escola és anar més enllà de la simple comparsa musical per centrar-se en un format teatral que inclogui un guió amb contingut pedagògic.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, amb 98.1 Telefreqüència Modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Paneu gausats. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualden Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
El refugi, amb Jaume Lies. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 11 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja hem arribat el dimecres, ens plantem a la meitat de la setmana i el temps és fabulós. Sembla que hem deixat enrere aquestes pluges del dilluns. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero, repassant la Barcelona Wine Week. Seguidament parlarem de motor, amb curiositats del motor, amb l'Iquer Blanco i posarem fi amb la pantalla gran, amb el Daniel Aragón. I ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
Rodalies continua funcionant a mig gas aquest dimecres. El servei manté el 80% de l'oferta habitual i una demanda del 75%, la mateixa que ahir, tot i que durant mitja hora, una avaria ha deixat sense pantalles ni megafonia diverses estacions de Catalunya.
Hi ha petites millores en el transport alternatiu per carretera. A l'R8 els autobusos ja fan tot el recorregut entre Martorell i Granollers Centre i s'ha reforçat l'enllaç en bus entre Valls i el Camp de Tarragona per connectar amb la mitja distància cap a Barcelona.
Renfa estudia canvis també a l'R3 per reduir els transbordaments. Mentrestant, Adif treballa en més de 90 punts de la xarxa i revisa gairebé 500 incidències i tècnics de Siemens intenten evitar noves avaries al centre de control. El Ministeri crea una unitat específica de manteniment preventiu de rodalies i convocarà 30 noves places a Catalunya.
I a la P7, en carreteres trànsit, ha reobert un carril a Martorell només per autobusos per escurçar el temps de trajecte. El tall es podria aixecar el 9 de febrer.
La borrasca Leonardo colpeja amb especialment duresa el sud de la península ibèrica, especialment Andalusia. Les classes han estat sospeses a gairebé tota la comunitat autònoma i més de 3.000 persones han estat desallotjades a Càdiz, Màlaga i Jaén per inundacions.
Les pluges han obligat a tallar més de 30 carreteres a Andalusia i 52 a tot l'estat espanyol i han provocat la suspensió de gran part dels serveis ferroviaris, sobretot l'alta velocitat al sud de Còrdoba i ara mateix només es garanteix l'AVE entre Còrdoba i Madrid.
Prop de 4.000 persones de 53 municipis estan ara mateix sense llum i 19 rius es mantenen en alerta vermella. A més, hi ha 66 vies afectades per la neu a la meitat nord de la península. AMET manté l'avís vermell per pluges a Garazalema, Ronda i l'Estret, amb precipitacions que en alguns punts han superat els 200 litres per metre quadrat.
Junts donarà suport a la revalorització de les pensions, però votarà en contra de la resta de mesures de l'anomenat escut social. Després de dies de negociacions, l'executiu ha optat per dividir el decret Omnibus en dos text diferents per garantir com a mínim l'increment de les pensions de cara al 2026.
Aquest augment beneficiarà prop de 10 milions de pensionistes amb una pujada d'entre 50 i 130 euros mensuals i té pràcticament assegurada la convalidació al Congrés amb el suport de Junts i també del Partit Popular, sempre que el text no inclogui altres mesures. En canvi, el segon decret, que inclou la pròrroga de l'escut social i la moratòria dels desnonaments, ho té molt més complicat. Junts rebutja aquesta mesura i defensa que el cost no recaigui sobre els petits propietaris, sinó sobre l'Estat.
Mentrestant, el govern de Pedro Sánchez intenta mantenir l'equilibri entre els seus socis, amb discrepàncies evidents, entre formacions com el PNV, Sumar i Podemos. El debat arribarà al Congrés en les pròximes setmanes, amb un escenari parlamentari encara molt obert.
El magnat Elon Musk tille a Sánchez de tirar i traïdor del poble d'Espanya i també de feixista totalitari, després que el president del govern espanyol anunciés la voluntat de limitar l'accés a les xarxes socials amb la prohibició d'ús per als menors de 16 anys com a mesura clau. El cap de l'executiu ha justificat la decisió assegurant que les xarxes s'han convertit en un estat fallit on la desinformació, els discursos d'odi...
I els delictes digitals proliferen sense control. Sánchez també ha denunciat l'opacitat dels algoritmes i l'ús massiu de dades personals. Les declaracions han provocat una resposta immediata del propietari de la plataforma X, Elon Musk, que ha reaccionat amb insults i ha acusat els governs europeus de censurar la llibertat d'expressió.
La proposta del govern ha estat ben rebuda, en canvi, per psicòlegs i famílies que defensen que la mesura pot protegir la salut mental dels adolescents, reduir el ciberassetjament i limitar l'accés a continguts nocius. Tot i això, alguns experts alerten de les dificultats tècniques per verificar l'edat real dels usuaris. El debat sobre la regulació de les xarxes socials continua obert amb un fort component polític i també social.
Preocupa l'augment dels casos de càncer en joves menors de 30 anys, una tendència que es repeteix arreu del món. A l'estat espanyol es calcula que el 2026 hi haurà més de 8.000 nous diagnòstics en persones d'entre 20 i 30 anys, segons dades dels oncòlegs.
A Catalunya l'any 2025 es van registrar més de 43.600 nous casos de càncer, un 2% més que l'any anterior. L'augment és especialment significatiu entre les dones joves, que gairebé dupliquen els casos respecte als homes. Els tumors més habituals són el de mama, tiroides i també l'úter.
Els experts apunten a múltiples causes, els estils de vida, l'alimentació, la manca d'exercici, els hàbits tòxics i també l'exposició a disruptors hormonals presents en productes quotidians. Tot i que el càncer en joves pot ser més agressiu, les taxes de curació són elevades al voltant del 80%. Els especialistes insisteixen que la clau és la prevenció i l'educació en hàbits saludables des d'edats primerenques.
I acabem amb una bona notícia, i és que un equip d'investigadors de la Universitat Miguel Hernández del Che, juntament amb centres del ciber, han aconseguit una fita científica excepcional. Un home amb ceguesa total ha recuperat parcialment la visió gràcies a l'estimulació elèctrica del cervell. El pacient, que feia més de 3 anys, que era completament sec, per un dany al nervi òptic, va començar a percebre llum i moviment,
només iniciar-se a l'estimulació del còrtex visual amb un micro i plan de nanoagulles. L'estudi liderat per Eduardo Fernández Jover combina aquesta estimulació amb exercicis visuals per reeducar el cervell. Tot i que només un dels quatre voluntaris ha mostrat aquesta recuperació, els resultats obren la porta a nous tractaments basats en la plasticitat cerebral. Els investigadors, però, insisteixen en la necessitat de prudència abans d'extreure conclusions generals.
Ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals. Jornades de portes obertes als centres educatius de Sant Just d'Esvern. Les escoles i instituts del municipi donen a conèixer la seva oferta educativa abans de la preinscripció del curs 26-27.
El concurs de prosa i poesia en català de Sant Just d'Esvern obre el termini de participació el 9 de febrer. El certamen arriba a la 38a edició i s'adreça a participants no professionals amb categories per infants, joves i també adults.
El món dels somnis, una nova conferència de l'AUJA amb Marta García Cadena. La terapeuta en integració de somnis oferirà una sessió el 5 de febrer a l'Auditori de la Residència de la Mallola. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
El FC Barcelona, vigent campió de la Copa del Rei, no es va deixar sorprendre pel mata gegants d'aquesta edició. L'Albacete i els blaugranes ja són a les semifinals de la competició que opera. El conjunt de Hans i Flick va haver de suar de valent per emportar-se un duel molt intens i empatiment fins al final. Els colers es van avançar abans del descans amb un golàs de la Minyamal, un altre cop un dels jugadors més destacats del partit.
Juntament també amb una bona actuació de Frenkie de Jong, que torna a estar a un nivell espectacular. Ja a la segona part, un córner servit per Rashford el va rematar de cap Ronald Araujo per posar distància en el marcador. Però l'Albacete no es va rendir i van posar emoció al tram final amb el gol de Javi Moreno al minut 87. I ja l'ha afegit una acció decisiva de Gerard Martín. Sota pals va evitar la pròrroga i l'empat del conjunt Manchek.
I avui a les 9 de la nit es disputen la resta de partits dels quarts de final de la Copa del Rei. A Mastalla, el València rep l'Atlètic Club en un duel clàssic del futbol estatal. El Benito Villamarín, el Real Betis, s'enfronta a l'Atlético de Madrid en un partit d'alta exigència competitiva. I a Mendizor Roza, el Deportivo Alavés, buscarà la sorpresa davant la Real Sociedad. Tres enfrontaments per completar el quadre de semifinals.
I la selecció espanyola de futbol sala s'està jugant en aquests mateixos moments, des de les 5 en punt, el pas a la final de l'Eurocopa davant d'una selecció croata que viu el millor moment de la seva història. La Roja, set vegades campiona d'Europa, arriba reforçada després d'un europeu de menys a més, amb grans actuacions davant Bèlgica i Itàlia, i amb un gran joc coral. Croàcia busca la seva primera final. A l'altra semifinal, la selecció de Portugal, vigent campiona, s'enfronta a França.
I el FC Barcelona de bàsquet va acariciar una remuntada històrica al Palau Blaugrana, però va acabar caient de manera cruel per 78 a 82 davant del Fenerbahçe Beco. El conjunt de Xavi i Pasqual va pagar molt car un primer quart fatídic que va obligar a anar sempre a remolc. Malgrat arribar a perdre de 17 punts, el Barça va reaccionar amb caràcter i orgull, empès per una afició entregada, i va arribar a situar-se a només 3 punts en el tram final del partit,
Però l'ofici i la sangfreda del Fenerbahçe, dirigit per Sarunas i Zizikevichus, van acabar decantant el partit a favor dels turcs. I ara presentem la cançó del dia.
I avui us porto una cançó que s'ha fet molt viral a les xarxes socials i que la podeu escoltar arreu del món. La podeu escoltar a les ràdios, a les teles, a les xarxes socials, de veritat està sonant pertot arreu. La peça parteix d'una premissa aparentment còmica, una dona que reclama gairebé desesperada i amb molta ironia on és l'home amb qui s'hauria de casar.
A través d'un to jugador directe i teatral, la veu de la protagonista parla amb Déu, amb l'univers i amb qualsevol que la vulgui escoltar barrejant frustració, humor i també vulnerabilitat. Tot plegat crea un retrat molt viu d'algú que anhela amor
però no amaga la seva impaciència. El missatge va més enllà de la broma. La lletra reflexiona sobre la soledat contemporània, la por a quedar-se sola i la pressió social que sovint recau sobre les dones per trobar parella i casar-se. Al mateix temps, la protagonista reivindica el seu valor. No vol qualsevol relació, vol una connexió real, un compromís sincer i ser estimada com mereix, encara que l'espera la faci dubtar i també patir.
L'artista és una cantant britànica amb una veu poderosa i molt expressiva, capaç de combinar pop i R&B amb un estil dramàtic i també teatral. Abans de brillar en solitari, ja era reconeguda com a compositora per altres músics i en la seva pròpia carrera destaca per lletres intel·ligents, enginyoses i profundament personals. Com ho tenim això? Anem amb les pistes, com sempre, perquè intenteu endevinar-les.
Aquesta cançó va sortir el septembre de 2025. La cançó s'ha fet molt viral a les xarxes socials i el tema central de la cançó és el marit de la cantant o aquest projecte de marit que finalment no acaba d'arribar. Però va, anem a escoltar aquesta cançó. Com ho tenim avui? Doncs va, anem amb Where is my husband, The Rally. Baby, where the hell is my husband? What is it getting in solo? To find me, oh baby
Institut Cartogràfic i Geològic
T'en m'a...
Doncs una cançó que ho està rebentant a tot arreu i la veritat és que és normal perquè és un absolut temacle, clar que sí. Però va, ara sí, anem amb l'efemèride del dia.
Avui, 4 de febrer, és el dia mundial del càncer. Un dia que no és només una data del calendari, sinó un recordatori col·lectiu d'una realitat que ens travessa a tots. Perquè el càncer no és mai una paraula llunyana. El càncer ens afecta a tots, directament o indirectament. Tots coneixem algú que n'ha patit, que en pateix o que ha hagut d'aprendre a conviure amb ell.
Parlem d'una malaltia que s'emporta milions de vides arreu del món. A Espanya, cada any es diagnostiquen prop de 300.000 nous casos. Són xifres que impressionen, però darrere de cada número hi ha una persona, una família, una història de vida interrompuda o transformada per sempre.
Els experts alerten que el càncer és una malaltia a l'alça, impulsada pel creixement de la població, l'envelliment i l'exposició continuada a factors de risc com el tabac, l'alcohol, l'obesitat o el senderisme.
Però avui no és només un dia per parlar de dades, és un dia per mirar-nos com a societat i preguntar-nos què podem fer. I la resposta és clara, prevenció i detecció precoç. Cuidar els hàbits de vida, escoltar el cos, no normalitzar els símptomes, participar en programes de cribatge. La prevenció salva vides i la detecció precoç pot marcar la diferència entre una lluita llarga i una oportunitat real de curació. El càncer també ens ha mostrat una altra cara de la humanitat,
La més profunda, la més valenta, ens ha ensenyat què és la resiliència, la força de voluntat i la capacitat de resistència que tenim als éssers humans. Ho veiem en qui pateix directament l'enfermetat, en cada tractament, en cada dia difícil, en cada petit pas endavant, però també en aquells familiars i amics que no marxen, que acompanyen, que sostenen
i que fan de refugi enmig de la tempesta. Avui és un dia per recordar, per empatitzar i per comprometre'ns. Per parlar del càncer sense por, sense estigmes i amb responsabilitat. Per donar veu a qui lluita, per honrar a qui ja no hi és i per reforçar l'esperança en la ciència, la investigació i la solidaritat.
Perquè el càncer ens posa a prova, sí, però també ens recorda que fins i tot en els moments més foscos la vida continua obrint-se a pas quan hi ha medicina, consciència, suport i molta, molta humanitat.
I ara si arrenquem amb les seccions d'avui, arrenquem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero.
Doncs bona tarda i benvinguts de nou a un episodi del món del vi. I és que aquests darrers dies el Jordi i jo hem tingut feina perquè hem estat a la Barcelona Wine Week. Jordi, què tal? Com estàs? Bona tarda, molt bé. I tu? Doncs molt bé, molt bé. Amb ganes de començar perquè avui tenim teca per parlar.
Sí, ha sigut una gran espercència el fet d'assistir a la Fira del Vi, la més important en l'àmbit nacional, diguéssim. Va començar el dilluns 2 de febrer i avui ja era l'últim dia a la Fira, que nosaltres ja no hem assistit. Sí, sí, avui ja teníem prou de vi, eh? Ja teníem prou, ja estàvem, diguéssim, amb la ressaca. I, bueno, jo fa 4 anys que vaig a aquesta Fira i sincerament és una Fira que sempre està a l'alçada i que mai et decebràs si busques coneix de territori
I també fer contactes, que és molt important en el món del vi, fer contactes, conèixer gent nova i no cellers com veurem. Doncs sí, sí, totalment. La veritat és que és una fira espectacular. Hi havia un gran aparador de Catalunya, moltes de os, però també hi havia vins de tota, tota Espanya, eh? De sud a nord, eh? Completament de tots els territoris de Catalunya. Però Jordi, per on hem de començar? Perquè vam parlar molta gent, vam fer moltes entrevistes, vam visitar molts cellers. Amb què comencem?
Comencem provant els vins del Celler de l'Era, a la Déu Montsant, a Cornudella de Montsant. Molt bé, sí, sí. I vam provar primer el Blanc des Noirs, no sé si te'n recordes que era una garnatxa negra. Sí, sí, sí. A tu et va agradar bastant. Sí, em va sorprendre molt, a més. Perquè això del garnatxa negra en blanc és com, ostres... Perquè directament es prensa, no es macera, no li dona el color a la pell i es fa un Blanc des Noirs, que diguéssim un vi blanc amb una varietat negra.
Després el rossat també era de garnatge negre i a tu també et va agradar bastant perquè era suau. Exacte. A mi els negres molt contundents em costen encara. I després vam anar amb el perfil de negres que té aquest celler que hi havia una garnatge, una cirà, carinyena, un perfil més tradicional, alguns més suaus, alguns amb més cos.
Però bastant bé a mi. Sincerament, són uns vins dels de celler de l'Era que a mi m'agrada recomanar-los perquè és un celler no massa conegut i que és un diamant en brut. I tant, que sí, fa molt bona feina. I a més, hem de destacar també la persona que ens va atendre, eh? Sí, va ser en Jesús, que és una... Bueno, Jesús, que és una persona molt propera.
i que explica molt bé conceptes del vi, que sap moltíssim, realment és un expert, i això que li vam preguntar algunes coses i la sabia bastant. Sí, sí, no, no, la veritat és que el Jesús ens va introduir molt bé, no?, en aquest Salle de l'Era i en aquesta Déu Montsant, i vam gaudir molt. Però passem a una altra zona molt diferent, perquè jo mai havia provat els vins de les Illes Canàries, i Jordi, jo vaig quedar meravellat.
Sí, t'ho vaig notar en la cara. Sí, sí, sí. Realment vas flipar, m'ho vas proposar a tu i vam fer un tast, diguéssim, de la malvacia aromàtica. També hi ha la malvacia volcànica, però en aquest cas li vas tocar la malvacia aromàtica. Demà del celler, cumbres de bona. El nom del senyor, no sé si tu te'n recordes, però jo no.
Ara en pilles, eh? Ara t'he pillat. No, no, ens hem pillat els dos, però bueno, sabem el nom del celler. Quan vam provar, el primer vi blanc, diguéssim, el més bàsic, el més senzill, el jove, que era monovarietal davant del bací aromàtic i tenia uns aromes molt tropicals de maracullà, frita a la passió... No sé si vas notar un perfil semblant. Sí, sí, no, no, totalment. És que al final...
Són vins, almenys el que jo vaig notar, vins superafruitats, però això no són fruites vermelles, no, són fruites tropicals, com maracullà, maracullà, fruta de la passió. A mi és que em va flipar. Sí, sí, trenca el paradigma amb els vins espanyols. Exacte. Bé, els vins peninsulars. Sí, amb els vins peninsulars, perquè no tenen res a veure. Després vam passar a provar la malvacia aromàtica fermentada amb bota, que era molt més ontuosa i era un vin més ampli amb boca.
I per últim va haver-hi una estrella, que va ser la malvacia dulce aromàtica. O sigui, el vi dolç aquell de postres. Ah, sí, és veritat. Que bo. Que era molt elegant i que sincerament no pot faltar. Mira, no m'han recordat de vegades que vam tastar això i és que aquest vi era... Et va agradar moltíssim. Era espectacular, era espectacular, era espectacular. Era dolç però us ho feiem en dolç com per ser agradable, que tampoc es passi. I ostres, i no... I molt diferent el vi dolç d'aquí, eh?
Sí, i no et cansaves de veure'l. Exacte, exacte. Sí, sí, a més, Jordi, és que a mi el que em va deixar... vaig sortir molt content, però també una mica trist, perquè li vaig preguntar, escolta, això ho podem trobar aquí a Catalunya? I em va dir, el que heu venit, el del Saller, em va dir, no, la veritat és que costa molt treure això de les Illes Canàries, i aquí a Catalunya costa molt de trobar-hi. És que saps què passa amb Illes Canàries, que els hi surt més a compte a vegades potser que li comprin directament a la illa.
No, no, clar, evidentment, això segur per canviar-ho, tot això és un follon, però... Tenen turisme, saps? Tenen bastant turisme. Clar, però em va saber greu dir, ostres, això m'ho vull tornar a veure amb facilitat, vull trobar-ho al Mercadona, però clar, impossible. Impossible. Impossible, impossible. Doncs Jordi, també vam tornar a Catalunya, no?, amb els estants aquests, i vam tornar al Pla de Bages.
Sí, bé, vam anar amb un conegut, amb un gran amic, és el Ferran del Seller Entrebosc, que, bé, el Seller Entrebosc, bàsicament, el trobem a Castellfullit del Boix, està a 600 metres d'altura, o sigui, a l'hivern fot fred, fot bona rasca, i en el qual treballa molt amb el picapoll blanc per fer el vi blanc, diguéssim, de la casa, així, el més senzill, i també el brissat de la casa.
i per al negre aposten per una varietat autòctona del Pla de Baixes com és l'amandó, que és un vi negre bastant suau que ens anirà molt bé per menjar una mica picant com unes piparres, uns nachos, uns pebrots escalibats, diguéssim, té un perfil de vins bastant fàcils de veure
I després té el cavernet, que allò és... És una bomba. És la bomba, no? Sí, sí, sí. És la bomba més dura. No sé si et va agradar, sobretot, que d'aquest celler el més bo és que bàsicament es dediquen a fer bodes. Sí, sí, sí. Bueno, es dediquen a fer vi, però sí que és veritat que tenen un fort component de bodes i d'avents i d'esdeveniments, de festes, no? De cap d'any, de tardor, no? També feien... Sí, aprofiten molt la massia que tenen ells. L'espai, no? Tenen un espai molt xulo, molt recomanable d'anar a visitar.
I per, si voleu fer avenç de cara a festes, de cara a boves... Comunions... Bé, el que sigui, a l'espai és molt, molt maco. I tant, a més crec que està molt a prop de Montserrat, oi? Es veu. Montserrat... Ho vaig veure a la seva foto, que estava com de fons. No sé si... Potser m'he colat, eh, però...
No, jo diria que és que aquest seier està entre bosc, saps? Clar, per això es diu entre bosc. Per això es diu entre bosc, està entre el bosc, perquè és una zona molt frondosa, amb molt de bosc, on abans n'hi havia moltes plantacions de ceps, però va canviar tot allò amb l'auge del tèxtil, amb la filoxera, i van canviar-ho al final amb el temps per boscos, no? Sí, sí, però el pla de baixa sí que està relativament a prop de Montserrat. Està, diguéssim, que queda la part d'enrere. Exacte, exacte. Anant cap allà,
Us trobareu a Montserrat, clar que sí. Doncs escolta, anem a escoltar el Ferran, que és el que ens va atendre, que a més ho va fer molt i molt bé. Ferran, què destegaries de Déuple de Bages? A xetrets principals, que som pocs cellers, menys de 20.
que ja va bastant molt rotllo, que jo em puc anar a Collbaix, un dia em puc presentar a les 8 del matí a buscar fusta per empaltar, com qui diu, que sempre sé que m'obriran amb les portes, vull dir que em tindran allà de bon rotllo, i un patrimoni històric molt antic, o sigui, aquí tenim quilòmetres i quilòmetres de parells de pedra seca, cabanes, mira aquelles cabanetes que ens han portat allà,
És un patrimoni que ens explica els centenars i centenars d'anys que van estar els nostres avantpassats treballant aquestes terres per descobrir, perquè realment és una zona geogràficament molt petiteta i que no tenim molt renom, però penso que estan sortint vins molt xulos. Sí, que abans era molt gran i ara s'ha fet petita. Bueno, doncs moltes gràcies. Gràcies.
Molt bé, doncs això va ser amb el Ferran. La veritat que un noi molt maco i, a part, és que fan molt bons vins, que és el que ens interessa. Sí, sí, sí, el vi és bo. L'únic que també és un cas, no com el de les Canarias, sinó que més com que es ven el vi allà, saps? Sí, sí, sí. No es trobarà tant a botigues aquest vi, sinó, sobretot, si vas a fer la boda, si vas a fer l'avent o si vas a fer la visita, el compraràs allà i la majoria de compres es fan... A les bodes, no? Sí.
o visiten al celler. És un celler que val la pena visitar. Doncs us el recomanem aquest celler que es deia Entrebosc, eh? Doneu-li una mulleta. I també, Jordi, una de les altres coses que ens va agradar molt va ser tastar un oli, perquè estàvem una mica ja del vi fins a dalt, no ho podem dir, perquè al final beure-te amb vi...
i ens va venir com un soplo d'aire fresco que diuen a Espanya, que va ser l'oli, un oli de molta qualitat que vam tastar. Sí, un oli d'arbequina, no sé si tu ets molt fan de l'oli d'arbequina. A mi m'encanta l'oli, és igual d'arbequina o del que sigui, però un bon oli d'oliva, flipo. A mi m'encanta l'oli amb la veritat d'arbequina, i just Can Soriol el tenia, i Can Soriol es troba al Penedès, pel castell de Graubach,
amb una zona molt maca, un entorn bonic de visitar, on fan uns vins blancs que sobretot aposten per el xarelo, la parellada, diguéssim, que estan en aquesta línia de varietats autòctones de tota la vida del Penedès. També la Somoll, una varietat molt històrica del Penedès amb la qual fan els vins negres, i uns vins negres potser alguns són més suaus amb la Somoll.
Una curiositat d'aquests cellers que treballen botes de roure amb fusta catalana del Montseny. Algo molt, molt, molt singular en el món del vi, que molta gent tira per fusta roure francès, fusta de roure astríac, roure americà, roure eslové, fudres d'austríac, etc, etc, aquest món tan global...
Doncs sí, s'aposten per diferències en això. En fusta catalana, eh? Sí, tot de proximitat. Molt bé. Jordi, jo t'he de dir que d'aquest celler, el celler Can Soriol, a part de l'oli, que ja ho hem comentat que em va agradar moltíssim, també els vins. Els vins. Per mi va ser un dels meus cellers preferits de tot el que vaig tastar.
Va ser dels cellers que més em van agradar i t'he de comentar també que vaig provar. Li vaig demanar perquè tenien allà el mosto, el most. Sí. I mira, em va fer curiositat i li vaig dir, escolta, puc provar això? I em va dir, sí, sí, endavant, endavant. Vaig flipar, vaig flipar. Em va agradar moltíssim el most que tenien de raïm i em va dir el que ho... Crec que es deia Pau, oi? El germà Pau Soriol.
crec que sí, bueno, és igual, si no, l'hem canviat el nom. Un dels germans Oriol em va dir, tasta això i ja veuràs que no té res a veure amb el suc de pinya, ai, suc de pinya, amb el suc de raïm que et donen al Mercadona. I res a veure, res, res, res a veure. Molt, molt, molt bo. Boníssim, boníssim. I vam parlar, jo crec que es deia Pau, però bueno, si no, demanem perdó, però també vam parlar amb la 6. Amb la 6, aquest sí que és la 6.
que un noi molt maco que explica molt bé, diguéssim, el concepte del que és Can Soriol i vam fer-li una entrevista. Endavant. Bones, estem aquí amb la 6 de Can Soriol. Bones, com va això?
Voldria parlar una mica de què és Vinya Seller Masia. Doncs mira, jo soc de Cisoriol, de Can Soriol, i som un celler que pertanyem a Vinya Seller Masia, que és una associació que en definitiva el que vol és donar visibilitat i credibilitat a la gent que remen ho fa tot, des de la vinya fins al final, i per tant donar el que és la visibilitat als vinyarons, a la gent que cultiva la vinya.
A part d'aquest projecte que formeu part com a Can Soriol de Vinya Seller Macià, també teniu Boteries Torner. Sí, és una altra bogeria en definitiva. Aquí el que hem passat és que a Can Soriol utilitzem les botes de Castanyer des de sempre i l'any 23 Boteria Torner volia desaparèixer, van dir que desapareixien. I va ser així com vam començar a Seller de Can Soriol, vam intentar buscar altra gent per intentar tirar aquest projecte de davant.
En definitiva, som tres socis actualment que el que volem és tornar a posar la boteria catalana al top de Catalunya. Amb Castanyer del Montseny? A Castanyer del Montseny, a Cassi del Montseny, Cirarer del Montnegre i un roure català que estem trobant de la zona de la Garrotxa i tots els Pirineus catalans que els cellers ho han de provar, no hi ha més.
Ostres, doncs, hi hauré que canviar del rural francès. Exacte, aquí la història està en tornar a apostar per nosaltres, apostar per el quilòmetre zero, apostar per donar, votaria a tornar a donar aquestes eines perquè els cellers puguin fer multitud de coses típiques i tradicionals de la zona. Doncs moltes gràcies, Assis.
Doncs hem escoltat a la 6, que ens ha explicat això, que ells van adquirir l'última boteria catalana. A mi això em va semblar espectacular. Sí, perquè no tanqués, perquè seguís existint. I també la 6 ens va deixar molt clar que Can Soriol, diguéssim, s'engresca en totes les associacions, com també ho és Vinyasa i Masia.
una botiga de pajacias, sobretot de petits agricultors que ells colleixen el raïm i que ells fan el vi, i que si anéssim per sols, doncs els costaria molt, no?, el fet d'estar en una botiga o d'obrir una botiga amb ells, i ells es van ajuntar recentment, farà tres o quatre anys, per obrir aquesta botiga a la dreta de l'Eixample,
i allà venen vins catalans. També, si voleu consumir producte català de proximitat, també és una bona idea. Clar, perquè és botiga, però també fan tastos, també, si vols anar a tipus bar, també pot ser, oi? Sí, sí, sí, exactament. I és producte de proximitat. O sigui, diguéssim que...
Can Soriol és un celler que va molt enfocat en què és el territori i és algú bo. I tant, i tant que sí. Home, doncs aquesta proposta d'aquest... Com ens deia? Vinya Sallemasia? Sí. Vinya Sallemasia i, a part, la boteria...
I a part els seus vins que ja de Can Soliós són bons. I fer oli. I oli, per tant... Estar al cor rogat. Exactament. Molt bé, doncs escolta Jordi, anem a passar d'una altra ADO, anem a passar a una ADO que és una de les grans oblidades dintre de les catalanes, que és la ADO Tarragona. I un dels cellers que ens explica el seu projecte dins d'aquesta ADO va ser la vinícola de Nulles.
Sí, tenen una ferma aposta per al backing box, per als que no ho sapigueu, bàsicament, és no vendre el vi a, diguéssim, amb ampolles, sinó vendre'l d'una manera més semblant a granel, com dintre d'una caixa, i d'aquella caixa, doncs, traiem el vi. Exacte, en el fet cas era com una gran bossa, ens va dir de 30 litres. Sí, una gran bossa, una gran bossa que està dintre d'una caixa. I es ficava com en una màquina com de cervesa. Sí, una màquina de cervesa, bueno...
en aquest cas, però molts cops és una aixeta que l'obres i d'allà surt el vi. Aquí no és molt típic, perquè està mal vist, però en països potser més de centre Europa, on tiri amb els països més escandinaus, aquells... Funciona molt bé, no? Funciona de puta molt. Clar, exacte, per esdeveniments, que no has d'anar canviant d'ampolla cada dos per tres, doncs és molt útil. Anem a parlar amb una de les seves membres de la vinícola de Nulles, va.
Doncs ara estem amb l'Helena, guia turística de la vinícola de Nulles, i hem anat a parar aquí perquè hem vist una packing box, un vi en forma de... Com ho explicaries tu això als oients? Doncs una distribuïdora, una màquina distribuïdora com la que coneixem de tota la vida de la cervesa, però de vi.
per grans events, per aquells moments quan molta gent vol beure vi i ho pots oferir sense gastar tantes ampolles de cristal i doncs és més sostenible i també molt més ràpid per events, per festes i tot això. I la vinícola de Nulles què és? Com ens ho explicaries? Doncs la vinícola de Nulles és una de les cooperatives de les catedrals del vi del César Martinell
i aquest nom sí que és bastant conegut perquè és un seguidor de Gaudí i ara mateix està revaluant molt la seva figura, però diguéssim dins d'una D.O. que potser no és de les més conegudes de totes les D.O. de Catalunya. El que sempre dic és que quan la gent ve, li sorprèn. A part, el bonic és el paisatge que s'ha mantingut pràcticament autèntic des de fa segles,
I, a més a més, una D.O. que és, podríem dir, la més històrica. Quan els romans van venir fa 2.000 anys, van fundar Tàrraco, van començar a plantar vinyes i es va trobar una ànfora de fa 1.800 anys a la Índia sud-occindetal de Tarragona. O sigui que som, a nivell històric, potser de les més antigues,
I a part del recorregut que porta el vi, fa 100 anys el César Martinell va poder construir un edifici perquè els pagesos poguessin sortir d'una situació tan difícil com va ser la Filoxera, però d'una forma que...
amb un edifici que els fessi sentir orgullosos del que estaven fent, més enllà d'un lloc on treballar i no més. I què ha passat amb la Deo Tarragona? Perquè abans ens comentaves que ha quedat una mica en un segon pla, per què l'hem de seguir reivindicant i per què l'hem de donar a conèixer una altra vegada?
Una mica per això que estava dient, perquè a nivell històric és una de les més importants. Segon, perquè com totes les D.O.s tenen unes característiques paisatgístiques especials, però és que en la zona on som nosaltres, per exemple, la zona de Nulles, molta gent que ve de fora diu que li sembla la Toscana.
No es coneix, però el paisatge és molt, molt maco. I si ho combinem amb la part arquitectònica i el fet que són una de les poques cooperatives que encara són de propietat dels pagesos que la van construir, és a dir, els que hi treballen a dins són els nets dels que ho van construir, doncs encara té més valor afegit.
I a banda de bon vi, també m'has comentat que feu trobades, guies turístiques, calçotades... Exacte. Per exemple, ara tenim una visita que és l'origen de la calçotada. El món dels calçots està molt vinculat amb la vinya i si ens voleu venir a visitar us explicarem el perquè. Comencem la vista des d'un camp de calçots.
col·laborem amb el Fort de Nulles, així que la visita inclou també un croissant verd de calçots i també pa verd de calçots, que ara no tinc una imatge però queda molt maco per veure i encara millor per degustar, i després ho combinem amb una degustació de vi. I tot dins de l'entorn del celler i del paisatge que tenim. Doncs estarem atents, gràcies Helena. Gràcies a tu.
Doncs això és la vinícola de Nulles, un celler que pertany a aquesta déu Tarragona que hem de seguir reivindicant. Però va, ara viatgem a l'Ella, al Maresme, amb la déu més petita de Catalunya, on van passar coses molt màgiques, eh?
Sí, el celler que ens roda es troba la part més muntanyosa, que va ser el celler que vam visitar de l'illa, i en el qual s'hi treballa la veritat estrella de l'illa, que és la pança blanca. També fan uns negres amb bona estructura, però el més èpic va ser que, mentre nosaltres, però amb els vins d'aquest celler, vam ser entrevistats. Doncs sí, escoltem-ho, perquè ens va entrevistar un personatge radiofònic molt reconegut aquí a Catalunya. Anem amb el Guillem Estadella de Racó.
Molt bé, molt bé, molt bé. Ràdio d'Esvern, no? Sí, Ràdio d'Esvern, de Sant Just d'Esvern. Molt bé, i què feu aquí?
Bé, tastar una mica de vi i amb el programa de vins que tenim aquí al jardí. Perdona, teniu un programa de vins a Ràdio Desver? Ostres! Sí, sí, parlem de vins catalans, de vins internacionals, o sigui... Fem ara una mostra del programa. Home, feu una mica de programa ara aquí en directe. Posem música de vins, espera't. Música de vins, música de vins. Mira, jo què sé, jo què sé. Ayer la vi, no? Com es diu el programa? Com es diu el programa?
El Munt del Vi. Bueno, a veure, el programa és El Refugi, que és el Magàzín de Tardes, i dins d'aquest programa tenim la secció de vins, que és el Munt del Vi, amb el Jordi Clavero. Ah, molt bé, Jordi Clavero. I tu qui ets? Jaume Alias. I tu què fas? Jo soc el presentador del Magàzín de Tardes. Ah, perdona, tenim el presentador del Magàzín de Tardes. Home! Perdona, de quina hora a quina hora vas tu a la tarda? De les 5 a les 7. Per tant, li fas competència directa al Toni Clapés, eh? Home, exacte, exacte. Home, perdona, un moment, tenim aquí el rival directe de Toni Clapés des de la Ràdio Sant Jus d'Albert, no? Sí. Algun missatge cap al Toni? Bueno, res, que qualse
Sou competència, pica'l una mica, no busquis feina. Digui-li a algú, pica'l, pica'l. Ell quina hora li fa per això? Ell fa ara de 3 a 4 i a les 4 s'hi posa fins a les 8. Clar, és que ja em guanyo un tema de hores, eh? Però bueno. Ah, tu creus que si no fes tantes hores, si competíssim directament el guanyaries? Perquè fem bon producte, eh? Escolta, però fem bon producte. Ah, que ningú no es... Home, no. Això és mentida, això és mentida. Molt bé, molt bé. I tu llavors fas el tema dels vins, no? Sí, faig el tema dels vins. Aquí estem a la Deo Leia. No sé si sabeu on queda la Deo Leia. Home, la germana de Luke Skywalker, no? No, no, no.
Aquí de Palmaresme, que ara... Era un acudit, veig que només no surts del món del vi, eh? No, de... L'Eia, Star Wars, no? No, no sé massa de Star Wars. Jo tampoc sé de vi, que anem bé. Per tant, esteu aquí a l'Eia i què passa a l'Eia? Que està de Palmaresme, que la pança blanca és la varietat estrella.
I fa uns vins blancs molt xulos, molt aromàtics, molt suals per beure. Em encanta perquè, ui, tu qui ets? Soc molt fan vostre. Ai, quina alegria, Cucim! Ai, reina-la! L'Alba, home, l'Alba és una crac. Digui-li un missatge, ara no et sent per què està la renecció. Alba, ets la meva germana, som iguals.
En què sou iguals ara? En el caràcter. Sou així amb les bojarrades. Us escolto cada dia i és que m'encanteu. Una copeta de viat. Que siguin dues, per l'Alba també me la veuré jo. Per l'Alba també. Molt bé, molt bé. Vosaltres heu vingut més pel programa o per emborratxar-vos una mica? No, per provar, som gent conscient, no ens emborratxem. I tu? Clar, jo soc el que menjant té de vins i... Ja ho has dit tu, no?
Molt bé, està bé perquè avui el programa no sé com sortirà. Potser sí que guanya clapers, no? Potser avui sí, sí. Avui guanya clapers. Avui no ve el clapers aquí. No, avui no ve el clapers, el tenim a la redacció, acabant d'última versió. Potser avui li donem vantatge, sí. Avui... És que m'encanta perquè parla.
Tu, hòstia, boníssim. I algun vi que ens recomanis tu, alguna cosa, alguna D.O. que t'agradi més, tu com a expert en vins? Bueno, ara que estem a la D.O. L'Ella i estem al cellar de Can Roda, es deia Pas del Vent, no? El Pas del Vent, la gent que li ha d'ells vins blancs brissats, està molt bé. Xou, no? Però escolta, com et deies tu? Carla. Ah, doncs podem tastar aquest vi, no? Home, i tant. Ah, doncs anem a tastar aquest vi, no? Clar que sí, a lo loco.
Guillem, tu no has de pilotar l'helicòpter, no? No, no, no. Doncs llavors fot-li, fot-li. El tema que jo em pregunto, tu com descriuries el vi? Perquè també hi ha una mica de cachondeu amb el tema de la descripció del vi, no? Allò desaromàtic i tal, no sé què. Saps què passa? És que hi ha molt de fantasma dintre d'aquest món.
Perdona un moment, per què? Per què? Per què? Perquè hi ha molta gent snob que no en té ni idea i fa veure que en té. O sigui, jo per exemple, mira, agafo la copa, eh? Ara mateix estic fent el tast aquest, a veure, eh? Jo moureixi una mica la copa, no? Moureixi una miqueta, foto el nas, no? Molt bé. O sigui, jo ara mateix no tinc ni idea, eh? Mira el color, mira el color. Mira el color, vale, és un blanc blanc. No, tindria un blanc palla, digue-li. Un blanc palla.
Sí. Això també és una fumada, no? Sí, una mica sí. Quan rebusques més, no? I a part, si ets del tònic, tens un problema. Del tònic la pes? No, del tònic la pes no. Diguéssim que és un blanc palla, m'agrada molt el concepte de blanc palla, jo me'l foto ara a la boca, espera. Visió d'aquests pots a la boca, eh? Hauries d'haver olorat abans. El què, el què? Que ja me l'he fotut. Que has d'olorar abans. Ah, no, però ja me l'ho... Espera, oloro després, espera. Vale. A veure, un altre cop, eh? A veure.
Aquí tenim un vi... Hòstia, ara que és tot el que no he dinat encara, entra fort, eh? És un vi amb cos, és un vi que ens expressa territori, no? Digues polièdric. És un vi que parla de la terra d'on ve, no?, d'aquesta pança blanca. És un vi polièdric, no?, que podríem dir que té molts batisos i que... Una nota de tardor. Té una nota de tardor, però amb una melodia de primavera, no? Sí, més o menys, bueno...
Tu què t'ha semblat, que ets la del vi? No, no, que ets un comercial espectacular. T'agrada nota de tardor però melodia primavera. Tu ho copiaré.
M'encanta. Has començat a utilitzar aquests termes, ara. Bueno, guapos, visca el Ròdio d'Esvern, eh? Que vagi bé. Adeu, guapos. Adeu, adeu, adeu. Doncs això sí que va ser brutal, brutal, que ens vam passar amb el Guillem, eh? Sí, va estar molt xulo. Doncs molt bé, anem a passar amb l'últim celler i anem a parlar d'un altre gran celler que és el Parès Baltà, oi?
Sí, és un celler que centra molt bé la viticultura biodinàmica i vam poder parlar amb la seva nòlogua, la Marta Casas. Molt bé, doncs ara anem a parlar amb la Marta Casas, un moment que el tall hem de buscar, ara el tenim aquí.
Marta Casas, anàloga de Parés Baltà. Molt bé. En què destaca Parés Baltà dins de la Deo Penedès? Doncs que som un celler familiar, molt peculiar perquè totes les vinyes que tenim són cultivades de forma biodinàmica, que és una agricultura que va després de l'ecològic que tractem les plantes amb altres plantes, que hi ha infusions de cavamilla, infusions de cua de cavall, i tenim 200 hectàrees, que això no és poc. Llavors, aquí estem amb el punt diferencial. I dins dels teus vins, de tot el recorregut de vins que teniu, quines coses ens destacaríeu?
doncs que treballem les varietats típiques xerelu, macabeu, fem vins de garnatge, i ara fa uns anys estem recuperant varietats ancestrals, la malvasia de Sitges, la carinyena blanca, la moneu, la forcada, el somoll, i estem fent vins molt actuals. Sé que és molt difícil quedar-se amb algun vi, però si haguessis de quedar amb un parell de vins de casa teva, amb quin quin et quedaries tu?
Al meu cor en tinc un que porta el meu nom, que és el Marta de Baltà, que està fet amb cirà des de l'any 2001 que el fem, que va ser just a l'inici de quan vaig ser anòloga, perquè jo abans era farmacèutica, em vaig convertir en el món del vi per amor. I després l'altre que tinc en el cor és dels primers que vam fer vins naturals sense gens de sulfits afegits, amb ànfora, que és l'ànfora roja. I aquests dos els tinc en aquell punt d'amor per ser els primers de diferents coses.
I cap on va el vostre salle? Quina és la direcció que està prenent? Doncs ara sobretot amb els vins naturals, vins sense surfits, vins amb pells, estem fent un orange wine, un ancestral amb pells, estem fent la forcada també amb pells, doncs sobre fer una mica vins diferents que siguin molt vius, agradables i sobretot amb els negres que siguin molta fruita. Moltes gràcies.
Doncs un gran celler aquest per és Baltà. I Jordi, per anar acabant, que ens estem quedant sense temps, quin va ser el teu gran descobriment d'aquesta Wine Week?
Jo em quedo en Domínio de Chaus, de la Ribera del Duero, amb un vi blanc fet amb l'Albilla Mayor i també amb els seus Temprenillos dels diferents clones que tenien, que estàvem molt bé. I tu, Jaume? Doncs jo, si m'he quedat a cada munt, crec que em quedo amb els de Canàries, eh? També amb els de Soriol, eh? Però és que els de Canàries em van meravellar, eh? Sí, sí, estàvem molt, molt, molt... Doncs escolta, Jordi, ara sí ens hem d'acomiadar, que se'ns ha manjat el temps avui. Gràcies per venir i ens retrobem la setmana vinent. Fins la propera. Adéu.
Anem cap al Parlament on aquesta tarda ha intervingut la consellera per explicar l'acord amb Esquerra. Albert Prat, bona tarda. Què tal? Bona tarda. El debat sobre el finançament s'ha convertit en una advertència als de Carles Puigdemont perquè no bloquegin la proposta pel sol fet de portar el segell d'Esquerra Republicana. La consellera Alicia Romero ha demanat a Junts que no deixi perdre aquesta oportunitat i el diputat Antoni Castellà ha exigit un canvi a les bases de l'acord.
Es pot millorar, segur, es pot modificar, segur, però tots hem de ser responsables i conscients que les oportunitats arriben en un moment determinat. No sabem si la tindrem d'aquí a un any i, per tant, crec que l'hem d'aprofitar. Sortim de la LOFCA i establim una negociació amb l'Estat. Crec que sí, tenim una oportunitat per rectificar-la.
El PSC ha insistit que l'acord de finançament no s'allunya de la proposta que Junts porta al seu programa electoral mentre que Esquerra i els comuns veuen en tot plegat un càlcul electoral. Albert Prat, Catalunya Ràdio Parlament.
Més notícies, Àlex Giralrobert. L'actriu Elisa Molià retira l'acusació contra l'exdiputat Inhiu Arrejón per presumpt abús sexual en un comunicat a través de les xarxes socials. Molià diu que en cap cas és una retractació i que ho ha fet perquè se sent sola. La Fiscalia de Madrid ja va demanar al jutge que arxivés la causa. Madrid, Àngels Lafuente, bona tarda.
Bona tarda. Per motius personals i de salut, Elisa Molià retira l'acusació contra l'exportaveu de sumar Íñigo Errejón, però no es retracta de l'acusació d'agressió sexual que va denunciar. Uns fets recorda l'actriu, que es van considerar certs en la part fonamental i insisteix de la resta de dones afectades, només ella va començar un procés penal contra Errejón, una situació que la va desgastar. S'ha trobat sola, diu, i finalment ha decidit no continuar amb el procés judicial. L'acusació popular es manté i, per tant,
Si l'audiència provincial desestima el recurs presentat per Errejón, l'exdiputat s'asseurà al banc dels acusats. Àngels, la Fuente Catalunya, Ràdio Madrid. Pugen a 3.500 les persones desallotjades per la borrasca Leonardo Andalusia i almenys un ferit és un veí d'obrique que ha quedat atrapat quan estava a casa seva, quan casa seva s'ha esfondrat. Fins ara, el 112 ha atès més de 6.000 incidències i hi ha 46 carreteres tallades.
Boeling operarà la ruta aèria entre Barcelona i Madrid entre el 9 i el 22 de febrer. A partir de demà es posaran a la venda els bitllets amb una limitació de preu de 99 euros. A la tarifa bàsica l'oferta consisteix en dos vols diaris, els dies feiners, una a primera hora del matí i l'altra a última hora i un vol diari al cap de setmana. L'aerolínia obre aquesta ruta de forma temporal per reforçar les opcions de transport disponibles en un moment en què l'alta velocitat pateix importants retards per les limitacions de velocitat a diversos trams d'aquesta línia.
Als Estats Units el Washington posta comiada centenars de treballadors, aproximadament un terç de la plantilla. El diari propietat de Jeff Bezos eliminarà el suplement d'esports, reduirà la secció d'internacional i la de literatura. El diari assegura que les retallades responen a una reestructuració estratègica per afrontar millor el futur d'un sector amb molta competència.
Ha mort als 63 anys a causa d'un càncer l'exdirector de TV3 i de RAC1, Eugeni Sellent. Sellent va ser designat director de Televisió de Catalunya el 2012, càrrec que va ocupar fins al 2016. També havia estat gerent de Catalunya Ràdio entre el 1995 i el 1999. En declaracions a la Tarda de Catalunya Ràdio, l'actual director de TV3, Sigfrid Gràs, ha destacat el talent de Sellent al capdavant de lents.
Li donava molta importància fer coses noves. Una, va caure amb els nous informatius, que això era l'any 2012-13. I segona, era una persona que donava molta importància que la gent pogués desenvolupar les seves idees. Per exemple, però és que encara tenim com el foraster, van néixer sota la seva direcció.
Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. Marc, André Teres Tegen s'ha elaborat aquest divendres de la lesió a l'esquitubial de la camp esquerra que va patir en el partit contra l'Uviedo. La jugadora del Barça-Map i León és baixa pel partit de demà al camp del Madrid dels quarts de final de la Copa. Avui hi ha jugant dos partits a les 9 del quart de final de la Copa promasculina.
L'eliminatori, ja recordem, és a partit únic, a l'avés, Reial, Societat i València, Athletic Club. L'Espanyol ha presentat l'extrem belga de 25 anys, Cyril Engonghe, l'únic reforç que ha fet en aquest mercat d'hivern que arriba cedit pel Nàpols italià. I en bàsquet a les 6, Galatasaray, Unigirona, últim partit de la segona fase de l'Eurolliga femenina, i a tres quarts de nou, Manresa, Reír, Venèzia, a l'Eurocup masculina. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova.
El 38è concurs de prosa i poesia en català de Sant Jus obrirà el termini de presentació d'obres el 9 de febrer a partir de les 8 del matí a través de l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. El certamen adreçat a persones no professionals de l'escriptura mantindrà el termini obert fins al 22 de març.
El concurs organitzat pel Servei Local de Català de Sant Just i el Voluntariat per la Llengua té com a objectiu fomentar l'ús del català escrit, potenciar l'expressió creativa i promoure la participació de persones amb capacitats diverses. La participació és oberta a tothom i s'estructura en quatre categories d'edat, de 9 a 11 anys, de 12 a 14, de 15 a 17 i majors de 18. Les obres han de ser inèdites i de tema lliure i s'han de presentar seguint les indicacions publicades al web santjust.cat barra català, on també es pot consultar tota la informació del concurs.
Encara en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol El Munt dels Somnis i anirà a càrrec de Marta Garcia Cadena, terapeuta en integració de somnis. L'acte tindrà lloc el 5 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió oferirà una aproximació divulgativa al món dels somnis, abordant el significat i el paper que tenen en la vida emocional i psicològica de les persones. L'aponent compartirà eines i reflexions per entendre els somnis com a via d'autoconeixement i d'integració de les experiències personals. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades.
I en societat, en el marc de la celebració del Carnestoltes 2026 a Sant Just, Ràdio d'Esvern continua el seu cicle d'entrevistes amb les associacions de les famílies d'alumnes, les AFA, per conèixer els prevertius de la Gran Rua del pròxim 14 de febrer.
En aquesta ocasió, la Ialcón i Núria Valdric, representants de l'AFA de l'Escola Montseny, han compartit els detalls de la seva proposta, que enguany ha superat diversos reptes creatius per oferir una experiència única a la comunitat educativa. A diferència d'altres edicions, l'elecció de la temàtica d'aquest any va ser un procés complex que no es va desencallar fins al mes de desembre. Segons han explicat les representants de l'AFA, la voluntat de l'escola és anar més enllà de la simple comparsa musical per centrar-se en un format teatral que inclogui un guió amb contingut pedagògic.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara sí, arrenquem la segona hora del programa. Arrenquem amb curiositats del motor, amb l'Iker Blanco. Bona tarda, Iker, què tal, com estàs? Bé, sí, bé. Estàs bé? Sí. Com ha anat aquest cap de setmana? Bé, molt bé. N'han retingut? Sí. Què has fet? O es pot dir o...?
Bueno, no he fet res de la Dragon, però... Guai, passava un temps i ja està, que és important. Molt bé, doncs avui a Curiositats del Motor recordem que és aquesta secció on agafem una marca històrica de cotxes i la desgranem i coneixem tota la seva història amb l'Iker Blanco. Doncs Iker, avui, qui ens toca?
Avui us parlaré d'una marca americana que es diu Cadillac. Molt bé, Cadillac, perfecte, un clàssic, eh? Sí. Molt bé, doncs anem amb Cadillac. Per on hem de començar? Doncs potser vosaltres no penseu que és cotxe esportiu, la Cadillac, però Cadillac és una de les marques que té un paper més important i influent de la història de l'automòbil. Ostres, no ho coneixia, ara ho anirem descobrint, suposo.
De fet, durant molts anys Cadillac va ser coneguda com el model a seguir i avui us explicaré el perquè i també està passant amb la marca actualment. Molt bé, doncs anem amb els inicis, va. Els inicis, Cadillac va néixer en 1902 als Estats Units, concretament a l'estat de Detroit. Mhm.
El seu fundador es deia Henry Martin Leran, i una cosa curiosa és que no va començar fent cotxes, sinó que va començar a fer armes i maquinària precisament. Mira, això és com la setmana passada amb Toyota, que tampoc van començar amb cotxes, i en aquest cas era per armes. Bueno, un canvi diferent, eh? Sí. Allà va prendre una idea, clar, que si una peça que no és exacta, que no encaixa, que tot falla.
Per tant, era molt perfeccionista. Sí, com que hauria de tornar a començar. L'Ellen era una persona molt, com tu vas dir, molt perfeccionista. I això feia que volgués que totes les coixes sortissin exactament iguals, peça per peça. Avui això em sembla normal, però en aquella època era tota una revolució. Clar, clar, clar. M'ha canviat molt, eh, la indústria de l'automobilisme. Sí.
Per això, si un cotxe com un Cadillac volia dir que era molt bo. Per tant, la paraula Cadillac s'associava a qualitat, eh? Sí. De fet, Cadillac va néixer gairebé més per casualitat. L'Elan va ajudar a salvar una empresa que estava a punt de tancar. I d'aquella situació va acabar en sorgint una nova marca, la Cadillac. Molt bé. I escolta, aquest nom, Cadillac, d'on ve?
Doncs no ve del fundador, sinó que ve d'una persona que és Antoni de la Montse Cadillac, que és un explorador francès del segle XVII que va fundar la ciutat de Detroit, just on va néixer la marca. Ah, mira, vale. Doncs el nom de Cadillac ve del fundador de la seva ciutat, que és Detroit. Molt bé.
Aquest nom l'Elna volia transmetre la història, l'elegància i una mica de toc aristocràtic europeu. Molt bé, doncs sí, sí, ho va aconseguir, perquè que ha dit la veritat és que és un nom que a mi me'l dius, no sé, em dóna com caché. Deluxe. Sí, sí, exacte.
No volia un nom qualsevol, sinó que sonés com una marca important. Doncs sí, sí, ho va aconseguir, i tant que sí. I escolta, aquest símbol de Cadillac que tots tenim en ment, com és? Per què aquest escut tan... No sé, és com diferent a l'altre. Sí. Doncs el logotí de Cadillac també està ple de significat. Està basat en l'escut d'armes de la família de l'explorador francès de Cadillac. D'acord. Per això té la forma nascut amb colors i figures geomètriques.
I què representa aquest escut? Doncs representa la noblesa, la traïció i la qualitat. I és el que dèiem, eh? Ho heu aconseguit perquè al final Cadillac ja ho associem amb elegància, luxe, qualitat... Sí, que no passa nada. Amb els anys els logotips s'han anat simplificant, però l'escut sempre ha estat present. És una manera de dir que això no és un cotxe qualsevol. I escolta, quin va ser aquest primer cotxe que va fer famós a la marca?
Doncs el primer cotxe va ser el Cadillac Model A que es va produir a principis del segle XX. Mhm, vale. Però el model que realment va fer història va ser el Model K, i que sobretot el famós és el Cadillac Siebel Ghost, conegut com el millor cotxe del món. I per què? Per què li deien així? Doncs el cotxe destacava perquè era com molt fiable, molt cómoda i doncs gairebé no es trencava com altres.
Vale, vale, vale. Doncs això va portar a la fama, no?, aquesta marca americana Cadillac, que és la que avui estem destacant. Què més? Doncs, Cadillac va demostrar que els seus cotxes, doncs, les seves peces tan precises que podien muntar, barrejar i tornar a muntar. Era com que no es tenia que preocupar de si perdien alguna peça o qualsevol cosa, doncs...
No hi havia problema, no? Sí, no hi havia problema Escolta, he estat mirant el Cadillac Silver Ghost Ostres, això són cotxes, eh? És brutal, eh? Mena meva
Això va ser tan important que la marca va guanyar un premi internacional i va ser coneguda com The Standard of the World. Molt bé, clar. Per tant, és això que deia, va crear com un model a seguir. Sí. A més, Cadillac va inventar coses que avui fem servir sense pensar-ho. És de Cadillac. Sí? Com què?
com el sistema d'arrenca electrònica, motors més potents i suaus i, sobretot, el confort. Per tant, això ve d'aquí, eh? Que un cotxe sigui còmode ve gràcies a Cadillac, que va ser en els precursors. I, escolta, Cadillac, com ho mesclem amb la cultura popular? Doncs, en el pas dels anys, Cadillac va ser un símbol d'èxit. Els president dels Estats Units, actors de Hollywood, gansans i algú triomfava que quasi sempre tenia un Cadillac.
Clar, és això que dèiem, que s'associa amb l'elegant, el luxe. Clar, si tu triomfaves tenies diners, t'hauries de comprar un Cadillac. Sí. Més endavant, als anys 90, un model que va destacar era el Cadillac Escaline, que és més 4x4. D'acord, explica'ns una mica aquest cotxe.
Doncs és com un subgrant i imponent que són tots els videoclips, sèries i pel·lícules. Vale, vale. L'escalade va fer que Cadillac connectés amb gent més jove i amb la cultura urbana. Molt bé, sí que és un cotxe, ostres, imponent, eh? Perquè és molt alt, molt gran. És un cotxe... Bueno, és un cotxe americà, no? Sí. Molt bé. Anem a parlar una mica del seu disseny i de la tecnologia d'aquests cotxes.
Doncs als anys 2000, els principis, Cadillac va canviar el seu estil. Va començar a fer cotxes amb línies més rectes, no tan rodones, i com més modernes i que es reconeguessin. O sigui que volien aconseguir un model reconeixible.
Sí, com si veus un carrer o un càdirac que es reconegués el moment. Vale, vale. I també veig que van apostar molt fort per la tecnologia. Per què? Sí, doncs perquè van posar pantalles grans, sistemes de seguretat avançats i fins i tot un sistema que es diu Super Cruise, que permet conduir sense tocar el volant en algunes carreteres.
Per tant, ja ho vam fer en el passat i ara també continuen sent aquests referents i van creant precedents pels cotxes del futur. Però aquí arribem gairebé a l'actualitat i és que hi ha un gran canvi que totes les marques estan afrontant aquest canvi, que és els cotxes elèctrics.
Sí. Doncs ara present Cadillac ha pres una decisió bastant important per la marca, que és que el seu futur, en comptes de produir motors de gasolina de combustible, ho farà de motors elèctrics. Vale. I hi ha algun cotxe, ja, que estic sortint?
Sí, un dels primers de la nova etapa és Cadillac Liric, que és com un SUV totalment elèctric amb un disseny més modern, silenciós i amb un interior molt cuidat. I això vol dir que no és només un cotxe, vol dir que és molt més, perquè a Cadillac sempre ho relacionem amb coses. Sempre, sempre coses, sí. I amb què ho relacionem aquest Cadillac? Doncs el simbol del nou Cadillac.
La nova marca, el nou fer de la marca. Com el Camus. Molt bé. Però encara hi ha un altre model més especial que és el Cadillac Celestic. A veure, per què? Doncs aquest cotxe és superexclusiu perquè es fabrica gaire bé tota mà, es pot personalitzar moltíssim i està pensat per competir amb les marques més luxoses del món.
Ostres, jope, jope. Com Rossois, per exemple. Molt, suposo que val molt diners, eh? Sí. I amb tot això Cadillac vol tornar a dalt, no? Sí. És l'objectiu. Sí, doncs sí, vol tornar a dalt de tot. Molt bé, i ara que mateix que ve, què esperem als pròxims anys? Doncs el que vau fer Cadillac als pròxims anys seran els subs elèctrics petits i grans, una versió elèctrica de l'escalit i deixar enrere a poc a poc els motors de gasolina. Molt bé, i també hi ha una altra notícia important, eh?
Sí, doncs que Cadillac entrarà a la Fórmula 1 a partir de 2026. Molt bé, i què vol dir això? Doncs que formarà un nou equip, doncs que ho farà Cadillac i competirà, per exemple, amb McLaren, MS... Ostres, mira, que això no ho sabia, eh? A partir, per tant, ja, a partir d'aquesta temporada. Sí. Ostres, que curiós, no teníem ni idea que Cadillac ara també entrarà a la Fórmula 1. I per anar acabant, anem amb la conclusió.
La conclusió és que Cadillac no només és una marca de cotxes antics i grans com Citroën i coses d'aquestes, sinó que és una marca que va marcar la història de l'automòvil, va ser un símbol també cultural i ara està intentant reinventar-se amb cotxes elèctrics. Molt bé, doncs mira, al final t'has d'anar reinventant perquè si no t'acabes morint. Sí, a la bancarrota, sí.
Potser d'aquí uns anys, quan pensem en cotxes electrics de luxe, tornarà a dir que caig la que és de standard of the world, que vol dir l'estàndard del món. Molt bé, doncs sí, esperem que així sigui. I escolta, per acabar, com sempre, m'agradaria saber els teus models preferits.
Doncs el meu poder, al final meu, pararé dels meus cotxes favorits, que començaré amb el Cadillac XT5 de l'any 2018, que per mi és com un cotxe fantàstic, és com de luxe, però que no és massa car com l'Escalic, que paga 100.000 dòlars i tot això. És com que es pot permetre la GMS... Vale, vale, vale. O sigui, no estem anant al superluxe, però igualment manté aquests nivells de qualitat, eh? Sí. Vale.
Una altra és l'Escalid, òbviament, que per mi ja és un nivell més de luxe ni llarg, com a mi m'agraden. Sí, és veritat que a tu t'agraden així, eh? Sí. T'agraden grans els cotxes, clar que sí. I una altra, va, acabem amb dues altres. I una altra és l'XT6, que ja és com un intermig de l'Escalid i l'XT3.
Molt bé. Hi ha algun més o...? No, jo crec que sí. Molt bé, doncs així ja ho tenim. Aquests són els cotxes preferits de Cadillac de l'Iker Blanco. I també aquesta és la història d'aquesta marca tan històrica que al final jo molts cops, per exemple, els he vist a pel·lícules a Iker. Sí, sí. Doncs una gran marca, crec que sí, aquest Cadillac dels Estats Units. I res, Iker, ja ens toca acomiadar-nos. Gràcies per tot. I ens trobem dintre d'una setmana. Adé, que vagi bé.
I ara anem amb una cançó, anem amb Moth to Flame, de Swedish House Mafia. I de Weekend, clar que sí. Moth to Flame
I'll pull you in, I'll pull you back to What you need initially It's just one call away And you'll leave him just loyal to me But this time I'll let you be
Bona nit. Bona nit.
Does he know the reasons that you cried? Oh, tell me, does he know where your heart lies? Where it truly lies. Yeah, you should be with him. I let you go from time.
Bona nit.
Right here with me, baby, very truly love. My baby, very truly love. In my arms, very truly love.
I ara fem una petita pausa per publicitat. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualden, Torre Blanca.
Descobreix-los i dona suport al comerç local. Sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just Desverro.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esbert. I ara posem una altra cançó i després començarem amb l'última secció del programa, la pantalla gran. Però abans, Coqueta, de Fuerza Règida i Grupo Frontera. Otra más de las cumbias originales, sus compas de Fuerza Règida y Grupo Frontera. Vuelvele a marcar, compa Carlos!
Pensando y viendo las estrellas pregunté si en algún lugar esto se estaría repitiendo. Si es que en otro mundo tal vez nos ganó el deseo o si solo fuimos un error del universo. Baby, bésame. Quiero que vuelvas a mis brazos pa' sentirnos eternos como la última vez. Quiero confesarte te extraño como un loco te pienso. Yo sé que tú también. Por fama ya vuelve conmigo.
Quiero confesarte, te extraño Como loco te pienso, yo sé que tú también Coqueta, si me quieres solo di la neta Que se entere todito el planeta Chula, ya decide qué onda, nena Qué onda, nena Coqueta, si me quieres solo di la neta Que se entere todito el planeta Chula, ya decide qué onda, nena
Fins demà!
Solo pienso que pienso que te quiten los Elche Gabbana Yo solo siento que siento Que no sé qué es lo que siento Lo pasó en una semana Hablo que a mí si no es cierto Pero yo sé baby Cierto que ambos mami nos teníamos ganas Puede que sí reconozco Sé que apenas te conozco Lo que me mandó fue tu mirada Baby bésame Quiero que vuelvas a mis brazos Pa' sentirnos eternos como la última
I ara sí que sí, abans d'anar amb la secció del Dani, primer posem una altra cançó que se m'he oblidat que l'havia de posar, que és de Pablo Álvarez, un artista de Cornellà que acaba de publicar el seu single La Piràmide. És un crit contra el maltracte des dels carrers de Cornellà. És un tema que serà del pròxim àlbum Colorados. Va, anem a escoltar-la. Nostros covardes Hombres de peda
Su honor en pañales y el orgullo bajo tierra. El cobarde llega a casa y se limpia la sangre de la cara. Cuando mira a su esposa se congratula de que rese y llore aterrorizada.
Hay quienes piensan que la vida es arte Que se puede progresar o decaer Que sus esfuerzos van a alguna parte Solo quedó de ella lloró un despojo Que no tenía nada que perder Con la puerta de casa se hizo un tronco
Y dispuesta a naufragar, se subió a él. Una torre de cuerpos es la calle, donde solo se puede escalar. Clavando las uñas y haciendo sangre, las dos víctimas ya serán. Doncs això és la piràmide de Pablo Álvarez i del seu pròxim treball, Colorados. Ara sí, comencem amb la pantalla gran, amb el Daniel Aragón.
Bona tarda, Dani. Què tal, com estàs? Bona tarda, Jaume. Molt bé. Com sempre. Com sempre, bé. Enfeinat, suposo, no? Sí. Bé, però content, no? Amb temps per anar al cinema. Això és important. Això és molt important per nosaltres perquè així ens pot suportar tota l'actualitat del món del cinema. Clar que sí. Doncs, Dani, per avui... Per on hem de... Per on hem de... Mare meva. Per on hem de... Per on hem de començar? Per on hem de començar, Dani? Ara sí, ara sí. Ara, ara.
Bueno, com sempre, amb la pregunta, i avui jo crec que és un dia especial, un programa especial, perquè per una vegada a la vida, ja m'has dit abans, que has fet deures, has anat al cinema a veure una pel·lícula. T'hem de felicitar, la veritat. Molt bé, Jaume. Gràcies, gràcies. La veritat és que feia molt que no anava al cinema. Jo crec que també aquesta vegada que he anat és una mica per culpa teva. Llavors estic orgullós.
Cada setmana escoltant sobre cinema, sobre pel·lis, i ja m'estàs entrant en aquest cognó d'emoció per anar al cinema, i vaig anar a veure Martí Suprim. Quina opinió tens? Bé, m'agrada molt. Saps que és una película llarga, però se'm va fer curta, tio, perquè no m'esperava... És molt dinàmica. Sí, és molt dinàmica i no m'esperava el moment en què acabava. Em vaig quedar esperant aquest últim torneig, que al final no passa.
A mi és una de les coses, sense entrar en espòilers, però sí, el partit final de ping-pong, com entendrà tothom, és una pel·lícula de ping-pong, llavors hi ha un partit final. Jo em vaig imaginar el partit final diferent i potser amb un to més èpic, com en el primer torneig que disputa i després disputa un altre partit que no direm què passa, ni on, ni quan, ni com, però...
que té un to diferent, no? Sí, sí, però bé, al final jo crec que amb aquest final ens dona a entendre que l'important de la pel·lícula no és el ping-pong, sinó que l'important de la pel·lícula són les desventures del Martí i com el seu camí cap a l'èxit o el seu camí cap a ser ping-pongista professional o com es vulgui, no? Jugar a tenis de mesa professional...
La gràcia de la pel·lícula és veure aquest camí i com ell ho intenta aconseguir de les maneres que sigui. I sense entrar en spoilers, digue'm una paraula que defineixi la teva escena preferida per les persones que ja l'hagin vista que sàpiguen. Jo diré la meva, és banyera.
Ostres, és que és molt bona. La meva paraula és o banyera o gos. Sí, sí, sí, són molt bones. Gos i bensinera, cuidao. És clar, ja m'ha estat totes, tio. Aquestes tres per mi són tot. Són tot, són molt bones. Per tu, quina és la teva cena preferida? Pots ser alguna d'aquestes? Uf, és que clar... És que... Bueno, mira, bolera.
Volera. Sí, sí. A mi m'agrada. Volera m'agrada. Perquè desencadena en les que hem parlat ara. Sí, sí, sí. Bueno, doncs les persones que hagin vist la pel·lícula ja entendran i les que no l'hagin vist aneu a veure-la per poder entendre aquestes referències. Sí, sí, aneu a veure-les molt ara com a valoració final
és molt recomanada, t'ho passes molt bé, és acció tota l'estona i és això. No us penseu que aneu a veure una pel·lícula de ping-pong perquè el ping-pong és el de menys. Que no és per tots els públics. Això s'ha de dir. Que després ve una persona amb els fills i ens fot bronca.
Bueno, comencem amb notícies. Primera notícia destacada de la setmana, parlarem d'una molt recent, ha sortit el tràiler de The Drama, que és una pel·lícula que s'estava esperant bastant, una pel·lícula de la productora de 24, que té com a protagonista el Robert Pattinson i la Zendaya, o sigui, dues estrelles espectaculars.
I aquesta pel·lícula tractada de la boda del Robert Pattinson i la Zendaya, dels seus personatges, però dins de la seva relació, jo crec que no hi ha una sinceritat total, dins d'aquest tràiler ho veiem, que un dels dos, no sé quins dels dos, té un secret una mica estrany, una mica obscú, i s'ha de veure què és, i tot això desencadena en el que veiem, el que diu la pel·lícula. Un drama.
S'ha de veure per bé, per esperar, més informació sobre la pel·lícula, però en teoria en els Estats Units ja surt el 3 d'abril. És una pel·lícula que tinc moltes ganes, també per les figures que hi surten, aquests actors, i perquè les pel·lícules de 24 en general m'agrada bastant la seva qualitat i de més.
Jo crec que és una pel·lícula que podem esperar bones coses i quan tinguem més informació ja veurem, però ja tenim aquest primer tràiler de drama. Molt bé, drama absolut. Robert Pattinson és el de Crepúsculo, potser? I de Batman. Respecte. Que diuen, no, no, no, és el de Crepúsculo. No, no, és el de Batman...
Cuidado, i té una filmografia molt llarga, Mickey 17, El Faro, Good Time, el Robert Pattinson, sí, la majoria els coneixem per Crepúsculo i perquè també el seu personatge en Harry Potter, però després d'això ell va sortir-se una mica del mainstream, va fer una carrera aquí demostrant que és un bon actor i després ja ha tornat ara al mainstream en Dune, Batman, The Drama, Mickey 17 i demés.
però demostrant que no és l'actor de Crepúsculo i Harry Potter, sinó que és... Que és molt més, no? Exactament. Jo caigut en el tòpic perquè no tinc gaire idea tampoc. És normal. Jo diré, jo quan el Nal van escollir de Batman, jo vaig pensar, mare mía, el de Crepúsculo fent de Batman, adios mío...
Però no, no, i resulta que al final és el meu Batman preferit. Mira, doncs mira, mira. Doncs això ja és molt. Això serà el 3 d'abril a cinemes per als Estats Units, no? Sí. Havrem d'esperar a veure quan arriba. Sí, perquè hi ha vegades que arriben al mateix temps i hi ha vegades que arriben a estar d'aquí a Espanya. Havrem d'esperar una miqueta més. Notícies.
Aquesta és forta, eh? Agafeu-vos. Ja m'he quedat. Pares, mares, fills. Agafeu-vos a la cadira ara mateix, eh? Torna Frozen. Torna Frozen. El novembre del 2027, Frozen 3, ja s'estan començant a gravar les veus. Pels fills és bona notícia. Pels pares jo no sé si és bona perquè tindran ja un entreteniment pels fills els pròxims 10 anys o dolenta perquè hauran d'escoltar Let It Go un altres 20 vegades. Però bueno...
Frozen 3 torna el 24 de novembre del 2027 de moment, que ja sabem que tot això es retrasa, però bueno, el 2027, l'any que ve, tornarem a veure les aventures d'Olaf, Anna, Elsa i companyia. Molt bé, molt bé, doncs sí, al final, mira, quan me l'has dit aquesta, perquè me l'has dit abans d'entrar, m'he quedat flipant, dic, ostres, Frozen 3?
Jo pensava que això estava oblidat, però no, no, Frozen 3 i endavant, escolta, que són pel·lícules d'animació que van molt i molt bé i que normalment agraden moltíssim, eh? Sí, sí, sí. I a aquest personatge de l'Olaf li han tret una rentabilitat espectacular, eh? Mare meva. Un altre tràiler, és que estem constantment avui parlant de tràilers, però és que ara explicaré per què, ha sortit un nou tràiler del biopic de Michael Jackson, ja va sortir un anterior, ara ha sortit el següent, en el que veiem una mica també el seu desenvolupament dins de la família del Jackson 5,
Veiem el seu pare interpretat per el Colman Domingo i ja estem veient que aquesta pel·lícula serà una pel·lícula històrica i pel fet del personatge del Michael ja cridava l'atenció i ara amb la producció que estem veient és la pel·lícula que més espero d'aquest any.
és que hi ha moltes. De moltes eres de Marvel també hi ha molt bones. Sí, de Marvel... I fins i tot El Diablo Viste de Prada 2 surt aquest any. Cuidado, eh? Aquesta pel·lícula... No ens avancem, no ens avancem. Clàssica pel·lícula que t'obliga la novia a veure-la i quan la termines li dius posa-la un altres set vegades. Que m'ha agradat, gràcies. Sí, sí, sí.
Doncs sí, home, escolta, una pel·lícula de Michael Jordan... Michael Jackson, volia dir, perdó. Sí. De Michael Jackson és un èxit assegurat. Aquest 24 d'abril surten. La tenim aquí ja quasi. Ja només per la persona que és Michael Jackson és un èxit, però a més, si està ben feta com sembla que ho està pels tràilers, doncs tindrem aquí un èxit en taquilles. 24 d'abril als Estats Units o també aquí? 24 d'abril, en teoria, jo crec que als Estats Units és la data que tinc. Ja després sempre no sabem. Bé, haurem d'estar dents, doncs.
I ara també el que dèiem surt un nou tràiler del Diablo Viste Depredadors, en aquest cas tornem a veure els mateixos personatges de la primera saga i en aquest cas veiem el que torna a la revista Andrea Sachs, la primera vada que ella fa de secretària dins d'una revista de moda.
doncs tornem a veure aquí els personatges de la Meryl Streep, de la Nathaway i de l'Emily Blunt, que es tornen a reunir dins de la revista per salvar-la, a la revista Runway, que està basada en la revista Vogue, o una cosa així similar, però sí principalment a la revista Vogue, llavors el personatge de la Meryl Streep està a punt de retirar-se, però com la revista no està en una bona situació, ella torna com a directora i necessiten l'ajuda del personatge de l'Emily Blunt i la Nathaway per...
donar aquest últim, no ho sé, aquest Les Dans, no?, a la revista Runway. Acaba de revifar. I el personatge de la Meryl Streep, i és una pel·lícula molt esperada, diran les persones, únicament per les dones, però també pels nòvios obligats, jo l'espero amb ganes. Ai, per re, home, també per molts homes que segur que també li es va agradar aquesta pel·lícula. Sí, sí, sí.
En contra dels tòpics estic jo avui, eh? Ni Crepúsculo, ni El Diablo Viste de Prada. Escolta, i ara una segona part del Diablo Viste de Prada, tu ho esperaves? Perquè això, gens. Això és molt estrany perquè pràcticament han passat 20 anys, jo crec. Fa molts anys, eh? Endavant, eh? Endavant.
I el motiu per al qual hi ha tants trailers, tantes notícies últimament, és perquè aquest diumenge és la Super Bowl. Guai, guai. Al món de l'esport ja sabem que la Super Bowl, tots els Estats Units està veient aquest partit i s'espera, en teoria, dins de la publicitat de la Super Bowl, que hi hagi trailer o teaser de la pel·lícula de Michael Jackson, Minions 3, ja teníem Frozen Trends, Minions 3...
Això sí que és una màquina de fer diners, eh? Sí, sí, sí. La tornada de Toy Story, Toy Story 5. Jope, una altra màquina. Disclosure Day, The Mandalorian and Grogu, una altra màquina Star Wars, i la pel·lícula de Super Mario Galaxy. Aquestes són pràcticament les que estan confirmades, que veurem, no?
Molta pel·lícula d'animació, eh? Sí. I jo Super Mario Galaxy, jo tinc ganes, eh? Està confirmat que ha sortit el personatge de Yoshi. És que per tot el que vingui jo la veig. Perquè la de Super Mario, l'altra quina era? Super Mario Bros, no era la pel·lícula? Sí, Super Mario Bros. i aquesta és Super Mario Galaxy de Movie, però que com podria dir-se...
Super Mario i les aventures de Super Mario, perquè té de Galaxy, té de Super Mario 2, té de Super Mario 3, crec que fins i tot de Mario Kart, una mica de Mario y Sonic en los Juegos Olímpicos, si no m'equivoco, sense el Sonic. O sigui, hi ha coses molt rares, és una pel·lícula que és una pluja de referències. Tu la de Super Mario Bros la vas veure, oi? Sí. I què tal?
Bé, com a fan de Super Mario la vaig gaudir, no sé quin parcial. Jo vaig veure, em van posar Mario Kart, em van posar Mario, va dir, ja, uuuh, increïble, increïble, la millor pel·lícula que vaig veure en la meva vida. Llavors, no sé quin parcial, però sí, sí, sí, és una pluja de referències.
També tinc ganes de Toy Story 5, una altra nova edició de Toy Story després de tants anys. I això, vas al cinema, Dani, i trobes tot de gent de la nostra edat. Sí, sí, sí. De 20 a 30, perquè dius, ostres, és la pel·lícula de meva infància, vull veure com continua. Sí, sí, sí. De 20 a 30 o 30 a 40. Sí, sí, quasi, quasi que també. I també té el punt aquest que l'antagonista és una tablet. De les joguines, qui és l'antagonista?
La tablet. Clar, clar, clar, és veritat. Acolitzat, eh? Com enfoquen això. I per mi, l'última notícia, és una notícia que jo crec que és històrica, que ja s'han anunciat que hi haurà no una, no dos, no tres, sinó quatre pel·lícules dels Beatles. I tu dius, quatre pel·lícules? Que seran Beatles 1, Beatles 2, Beatles 3 i Beatles 2.
Són quatre pel·lícules, una de John Lennon, una de Paul McCartney, una del Ringo Starr i l'altra del George Harrison. Cadascun dels membres dels Beatles tindrà una pel·lícula individual, i suposo que faran un Avengers Beatles, la cinquena amb els quatre junts, o això espero, però de moment són quatre pel·lícules que s'estrenaran en el mateix mes.
Això és el fort, eh? La mateixa productora produeix les quatre pel·lícules i s'estrenaran les quatre en el mateix mes. O sigui, pot ser un batacazo o pot ser històric. Sí, sí, una de dues, eh? Una de dues. I, bueno, el que també és històric és el cast
que són quatre actors joves que són d'èxit, el Harris Dickinson com el John Lennon, el Paul Mescal com el Paul McCartney de Pol a Pol, el Barry Keoghan com el Ringo Starr i el Joseph Quinn com el George Harrison, com els coneixeran, per exemple, Paul Mescal és de Normal People, és el protagonista de Hamnet, ara recentment...
el barri Keoghan de Salborn, també surten Avengers, el Joseph Quinn és també l'ombra flama dels Quatre Fantàstics i també és el d'Stranger Things i hi ha imatges, no? Quin és el d'Stranger Things? El que fa d'Eddie, fa de George Harrison, mira.
No ho pot veure les persones de la ràdio, però aquí ho pots veure, el Joseph Quinn. Mira'l, de George Harrison. Llavors serà interessant veure què passa aquí i, a més, amb aquests quatre actors que mouen mons, pràcticament els quatre són joves i d'èxit, a veure aquest succès, però haurem d'esperar fins a abril del 2028. Encara queda. Escolta, però és una cosa bastant històrica, no? Treurà quatre pel·lícules del Tiron?
En comptes de tirar-les, no? Històrica i arriscada. Sí, sí, clar. Perquè és que, clar, si has d'anar a veure les quatre... Si tu haguessis d'anar alguna, a quina vas? Clar, és que tu vas o a Paul McCartney o a John Lennon, no? Jo crec que aniria a McCartney. Com a personatge em pica la curiositat de Lennon. Però el Harris Dickinson del Conectant. Llavors veuria el Paul Mescal com un McCartney. Potser que és menys conegut és el George Harrison, no? Almenys per mi és el que menys...
Menys en Matrau, podré. Sí, potser. Però l'actor és el que més. Exacte, això sí, això és veritat. Han sabut fer això, no? Suposo. Suposo que sí. No, no, però estic segur que aquestes pel·lícules seran un èxit, eh? Sí, sí, sí. No ho sé si totes, però almenys una triomfarà.
I bueno, ara parlarem, que últimament, si jo ja anava molt al cinema, estic anant encara més. En aquest cas, vaig anar a veure Aida i Vuelta, la pel·lícula que està sent tot un èxit aquí a Espanya. Estava a punt de superar Padre, no hi ha més que 1 o 5, o de millor cap de setmana de l'estrena, no sé si ja va arribar a superar, però estava Aida i Vuelta.
que és el retorn de la sèrie Aida, però la pel·lícula no és un episodi d'Aida llarg, sinó que és una pel·lícula de com es gravava Aida. No és un documental, sinó és una comèdia que retracta situacions que es vivien dins del plató d'Aida, els personatges i els actors entre ells, i és una ficció de com hauria estat Aida si hagués continuat quatre anys més, com hauria acabat Aida. Llavors...
És interessant. Jo, en un principi, no m'agrada molt aquesta idea, perquè jo era fan de la sèrie i jo volia, en un capítol, tornar a veure Luisma, l'Aida, el Jonathan i companyia. Mauricio Colmenero. Mauricio Colmenero. Tiri, tiri, tiri. Llavors, no, llavors, en aquest cas, no. És el Paco León como Paco León. Carmen Machi como Carmen Machi. I els seus personatges els deixen a part. Surten, torna el Luisma, torna l'Aida, torna el Mauricio, però en un moda diferent, no? Quan actuen dins de...
d'aquesta ficció i jo pensava que no m'agradaria tant i al final m'ha agradat aquest gir perquè a més al final de la pel·lícula et posen un QR si tu volies un episodi extra hem gravat un llavors te'l deixen veure el pots veure a casa teva tranquil·lament que és l'episodi que suposadament s'està gravant dins d'aquesta ficció de la pel·lícula és ficció dins de la ficció és un concepte innovador això és veritat i l'humor d'aquesta pel·lícula es manté l'humor d'Aida dins d'una situació diferent no?
Tornen tots, menys l'Anna Polvorosa com la Lore, que ja va decidir que no volia tornar, però la resta del cas d'Aida principal. Tornen tots i a mi és una pel·lícula que m'ha agradat i si ets fan de la sèrie des de fa temps jo crec que hauries de veure-la i en tot cas persones com per exemple que l'hem vist des de petits i al final
Jo aquesta sèrie va terminar el 2014, va terminar fa 12 anys. Jo tinc 22, va terminar quan jo tenia 10, llavors ja la veia, jo no sé ni des de quan. Llavors hi ha punts que t'emociona de veure certes situacions i aquests personatges que tu vas veure mentre creixies. Clar, aquí ja es juga molt amb nostàlgia al cap i a la fi, perquè Aida realment va marcar moltes famílies i moltes cases, perquè realment és que
era el plat de cada dia a veure Ida i de fet ho continua sent perquè a vegades la posen a FDF i molta gent encara la segueix veient i la segueix disfrutant jo no fallava els diumenges a les 11 quan els meus pares em deixaven ja dit jo era petit quan em deixaven doncs estaves allà no fallaves
I l'altra pel·lícula que he vist, que aquesta és americana, és del Sam Raimi, és Send Help, a qui a Espanya he enviat ajuda al director, al Sam Raimi, que és el director de la trilogia de l'Experiment del Tobey Maguire, de Doctor Strange and the Multiverse of Madness, però ell no es caracteritza per fer pel·lícules de superherois, sinó que ell es caracteritza per fer pel·lícules de terror. Si us fixeu a Multiverse of Madness i la trilogia del Tobey,
Hi ha punts que tu dius, això no és superheroi, hi ha punts aquí una mica estranys, de terror, i t'adones que ell és un director de terror, llavors aquesta és la pel·lícula produïda, no dirigida, per el Sam Raimi, i que té com a protagonista el Dylan O'Brien, que el coneixem del corredor del laberinto,
Hi ha la Rachel McAdams. En aquesta pel·lícula, la Rachel fa d'una ampliada del Dylan O'Brien, el seu personatge. Ell és un multimilionari, es va anar en un viatge, ell sempre l'ha maltractat com a la seva treballadora
Bastant. És una relació de poder, eh? Sí, una relació de poder molt clara. Llavors tenen un accident i tenen un naufragi en una isla deserta, no? Els dos sols. Els dos sols. Moren tots els companys que hi ha en aquest avió i llavors el personatge del Dylan O'Brien no es pot moure i ella està preparant-se per moments com aquests tota la vida perquè volia anar a un programa de supervivents. Llavors ella arriba a la illa, comença aigua, pom, refugi, de tot. Espectacular. I...
succeeixen certes coses, per no entrar en spoilers, però, bueno, jo crec que es pot dir perquè es passa a l'inici, ella...
descobreix com es podrien anar d'aquesta illa ella ho descobreix i s'oculta durant la pel·lícula perquè la relació de poder dins de la illa és diferent ara ella mana ella no vol anar-se de la illa i llavors passen successos contínuament que donen aquest punt jo crec que la pel·lícula no dona por, no és terror té punts de gore té algun susto que altre però no és terror no genera aquesta tensió
Però bé, fa aquest punt de tensió thriller, però no tensió terrorífica, i ella es torna una mica boia, com podem veure a la portada, que la veiem plena de sang i amb un ganivet a la mà, llavors imaginem-nos, no? I aquesta pel·lícula jo potser no em va agradar tant pel fet que jo esperava una pel·lícula de por clàssica.
No sabia el que hi havia, però ara mirant en retrospectiva és una pel·lícula interessant, és una pel·lícula d'atenció, de thriller, que té punts una mica de gore, que a mi el gore no m'agrada, llavors quan em passava això jo mirava un altre costat del cinema, oh, que asco! Bàsicament, no? I bueno, jo la recomano anar si t'agrada aquest punt de thriller, d'atenció, i a més, ha tingut bona rebuda per la crítica i en general pel públic, crec que ronda el 7-8, que és una puntuació molt bona. Oh, està molt bé, eh?
I igualada. A més, no és que la crítica puntua una cosa i el públic una altra. No, està més o menys igualada. Llavors, si vols anar al cinema i t'agrada aquell gènere, és una visita que pot valorar. Clar, clar, que no et passarà factura. No diràs, ostres, això no ho hauria d'haver vist. Si t'agrada aquest cinema més gore, més... Bueno, una mica de terror... Molt poc gore, eh? Gore únicament al final. Molt poc.
Això ho haig de dir. Això al final sí, eh? Si ets una persona que no suporta el Gore, com jo, que jo no veig Sau, jo no veig res d'això, perquè no puc, però aquesta pel·lícula és suportable, perquè són 30 segons... Bueno, gires la cara i ja està, no? Sí, gires la cara i ja. Molt bé. Doncs escolta, si una altra bona pel·lícula, si tu has dit que la crítica i el públic va cap al 7 i al 8, si tu li has de donar una nota, quina seria?
Jo potser no tant, no sé. La vaig gaudir, però sí que més. Una pel·lícula més. Un 6, no? Un bé. Sí, 7, sí. 6 i pico 7, perquè al final és una pel·lícula ben produïda i es nota qui hi ha al darrere, es nota que està el Sam Raimi al darrere, però és una pel·lícula, sí, 7, una pel·lícula més. No crec que la torni a veure a més, que sigui per ensenyar-se-la a una altra persona que em digui, oh, veiem una cosa així, o bueno...
però jo per mi mateix o que sigui una pel·lícula dins d'una conversa d'aquí dues setmanes per mi en general no al final és una pel·lícula interessant si també aquesta relació de poder i com gira dins de l'illa doncs pot ser interessant si us agrada, si us ha convençut el Dani doncs la podeu anar a veure aquest cap de setmana i ara també parlant d'aquest cap de setmana parlarem de les pel·lícules que s'estrenen aquest divendres
A veure, endavant. Ara parlarem primer de tot. La que jo tinc més ganes de veure és Tres adioses. És una pel·lícula dirigida per la Isabel Coixet, que es basa en una biografia real, que en aquest cas la protagonitzen la Marta i l'Antonio. La protagonista és la Marta, és una pel·lícula itàliano parlant, tot i que està dirigida per la Isabel Coixet, que és d'aquí.
I en aquest cas, la Marta i l'Antonio són un matrimoni normal i corrent i la Marta sent que no gaudeix gaire del menjar, no gaudeix gaire dels seus dies, es sent trista i decideix anar a l'hospital.
A partir d'aquí, ella descobreix que té una malaltia. I a partir d'aquí, comença a veure la vida amb uns altres ulls. Comença a gaudir del menjar, comença a gaudir dels dies, comença a voler aprendre hidromes, a conèixer gent. Llavors, en un principi inicia amb aquesta separació de la Marta i l'Antonio, posteriorment amb aquesta malaltia...
que ella es sentia trista i quan s'adona que té una malaltia que potser en un futur no li deixa aprofitar la vida, canvia totalment el seu enfocament i comença a gaudir de tot això. Jo crec que és un drama que pot ser molt emocionant, que jo la vaig veure al tràiler al cinema dues o tres vegades, en aquestes vegades que ha anat.
I les tres vegades que he vist el trailer a mi m'ha convençut i jo tinc moltes ganes d'anar aquest divendres. I a més que vaig escoltar que en teoria a la banda sonora jo vaig escoltar la veu del Mahmud, el cantant italià, que a mi és un cantant que en general m'agrada i que m'emociona bastant la seva veu i les seves cançons. Llavors, és una pel·lícula que jo aquest divendres, probablement si vaig al cinema,
veuré aquesta tres adioses. Molt bé, doncs l'apuntem, clar que sí, i al final suposo que anirà també una mica amb aquest missatge d'aprofitar la vida, de viure la vida al 100%. Jo sento que sí. No sé gaire de la pel·lícula, però jo sento això. És que cada vegada jo crec que m'informo menys per deixar que em sorprenguin. Això està bé. Anem amb la següent, va, Primate.
Ara, Primate. Totalment diferent. És una pel·lícula de terror que és d'una noia que es diu Lucy que torna de l'universitat i es reuneix amb els seus amics, la seva família i no estic segur si va a una illa al carim o una cosa així o una casa amb piscina o tenen ells molts diners. No sé si van a un hotel o tenen uns diners que flipes com a totes les pel·lícules però fan una festa, no? I ella, la sorpresa és que la seva pel·lícula
Té un primat, eh? Té un mico. És de la família. És de la família. És el Ben. El Ben és el mico de la família. I enmig de la nit el Ben agafa la ràbia i el Ben es torna bogíssim i comença a matar persones i tu has de follir del mico per arriba i per abajo i...
A mi aquestes premisses m'encanten, la pel·lícula de terror d'un mico que es torna boig perquè agafa la ràbia i mata tothom. És molt diferent, és més clàssica clarament que la de Send Help, però jo aniré a veure Primatte també, segur. Segur, ja la tens aquí apuntada. Doncs a veure aquest ximpanzé ben, a veure quin la li ha. A mi m'encanta això, les llicències que agafen les pel·lícules de terror, que de vegada, oi...
El món no s'ha vuelto loco, ja està. I no passa res. Això, un drama d'un mico que agafa la ràbia, es torna boig i mata les persones. No, no, no es pot. Per una pel·lícula de terror, si et mata un pallasso, et mata un mico, et mata un dinot, et mata el Jason, et dona igual. És...
llibertat creativa total sí com aquesta pel·lícula no sé quina era era The Monkey crec que es deia no Primate The Monkey que és d'un mico d'aquests que tenen platillos a les mans i cada vegada que tancava les mans moria una persona d'una forma boia aquestes pel·lícules cap endavant endavant doncs a veure aquest primate de qui és l'actor el director el director qui és? de primate ara mateix no ho sé però només per la idea es mereix un premi ja ja ja
Doncs va, escolta, anem amb l'última pel·lícula que s'estrena, o que hem volgut destacar d'aquestes estrenes, que és La Fiera. Sí, La Fiera. En aquest cas és una pel·lícula que tracta, si no m'equivoco, una història reial d'un grup de persones que es dedicaven a fer salto base, és el salto con alas.
Sí, diria que sí. Doncs sí, es feien salto base, no? En aquest cas, eren unes persones que són addictes a aquesta adrenalina i ens retracta la història d'aquest grup d'amics, les seves relacions, no? Com dins de...
Aquest grup tenien la relació dins de l'esport, d'aquesta adrenalina, d'aquest esport que potser qualsevol mor qualsevol dia, i es basa en una història real, però l'interessant és que té com a actors principals el Miguel Bernabéu, el Carlos Cuevas i el Miguel Ángel Silvestre, com a tres protagonistes principals que són actors conegudíssims aquí a Espanya,
I no sé, té aquesta barrella i també jo he vist que té plànols, no sé, molt interessants, molt oberts, això de veure el saltant amb les ales, això és una pel·lícula que jo crec que serà un drama molt interessant i que probablement sigui trist perquè jo, si és una història que tracta aquests temes d'adrenalina, mort...
i, a més... Potser que va malament, no? Exacte, jo penso això. No, però sí que és veritat que... I tinc moltes ganes de veure aquest trio. Potser el que crida més l'atenció d'aquesta pel·lícula és justament això, no? Justament els actors, perquè Miguel Bernadé, Carlos Cuevas, el Silvestre, doncs són grans actors de casa nostra i, escolta, veure'l Junts, doncs fa gràcia. Sí, és una història inspirada en una història reial. No és una... No és tal qual, no? Un retracte és inspirada i és del Salvador Calvo, que ha guanyat el Goya anteriorment i ara, llavors, té una reputació amb aquests tres actors...
Llavors, és una pel·lícula que s'ha de tenir en compte i més per donar aquest recolzament al cinema espanyol. Això sí, això sempre. Doncs escolta, nens, hem quedat ja sense temps. Gràcies per venir una setmana més, per aquest repàs a tot el món cinèfil i ens trobem, com sempre, la setmana vinent. Bé, fins la propera setmana. Gràcies.
Doncs nosaltres ens acomiadem aquí, deixem per aquí el programa del dimecres i ens retrobem demà, com sempre, aquí a 98.1 FM, a Ràdio d'Esvern, la vostra casa, clar que sí. Fins aviat i fins demà, gràcies, adeu.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.