per facilitar una correcta gestió dels arbres naturals un cop finalitzades les festes. Del 2 al 12 de gener, els veïns i veïnes podran dipositar els arbres en diversos punts habilitats del municipi perquè siguin reciclats i convertits en compost. Aquesta actuació permet reaprofitar els arbres de Nadal com a residu orgànic, evitant que acabin a la fracció resta i contribuint a la producció de compost d'ús municipal.
Els punts on es podran deixar els arbres són el Parc de les Basses de Sant Pere, l'Avinguda Indústria amb Avinguda de Cam Roig, el Parc de Joan Maragall, el Parador, la plaça de Montfalcone, el Parc del Canigó i el Parc de Lluia Quieta. I pel que fa a salut, en el marc de l'espai mensual Salut al dia, el Cap de Sant Just ha volgut apropar a la ciutadania la importància de cuidar el sol pel vià.
una part fonamental del cos que sovint queda invisibilitzada. La fisioterapeuta comunitària del centre, Genira Belisario, acompanyada de la dietista Belén, ha explicat que aquesta musculatura no només té funcions reproductors o sexuals, sinó que és clau per la continència i l'estabilitat del tronc.
Belisario ha definit el sol palvea com una hamaca de músculs i teixits que sosté òrgans vitals com la bufeta, l'úter o la pròstata. Durant l'entrevista s'ha posat énfagin el fet que moltes persones normalitzen símptomes que són senyals clars de disfunció. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins, horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
El Refugi, amb Jaume Lies. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 8 minuts i comencen les tardes de Ralli d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs tornem a ser el dilluns, tornem a començar la setmana i espero que hàgiu gaudit d'unes molt bones celebracions nadalenques, que hagueu menjat molt i bé, que haguéssiu gaudit molt i que el Baranuel us hagi portat els regalets que tant havíeu demanat. Però bé, ara tornem, tornem a la rutina i ara ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb els sons de casa i tota l'actualitat musical amb la Montse Baquer, seguidament un salt enrere amb el Jesús Martín, descobrint una nova efemèride històrica i posarem fi amb el xisme científic amb el Jan Bigata. Doncs ara sí, fes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
Donald Trump i Vladimir Zelensky es van reunir ahir a Florida en el marc de les negociacions de pau entre Rússia i Ucraïna. Els Estats Units estan disposats a oferir a Ucraïna garanties de seguretat durant 15 anys, segons assegurat el mateix president ucraïnès. L'acord es va tancar després de 3 hores de converses, però no ha permès esbloquejar el principal escull per la pau, la cessió de territoris.
No s'ha comunicat cap altra vens en les negociacions, però tots dos es van mostrar optimistes, tant Donald Trump com Vladimir Zelensky. El principal obstacle continua sent el Donbass. Putin exigeix tot el territori, inclús zones que encara no controla, mentre que Zelensky només accepta mesures limitades, com desmilitaritzar les zones ocupades i evitar l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN, a canvi de garanties de seguretat i suport europeu.
Tots dos coincideixen que el 90% del pla està acordat, tot i que el 10% restant és clau i pot allargar un conflicte que ja dura gairebé 4 anys. Trump afirma que en unes setmanes es podrà arribar a un acord, tot i que reconeix que també hi ha un cert risc que les conversacions fracassin. Zelensky busca guanyar temps i consolidar el suport europeu mentre Donald Trump aposta per convèncer a Vladimir Putin
que un acord ara és més avantatjós també per reforçar la seva pròpia posició política i influència internacional. La possibilitat de pau existeix, però el camí continua sent difícil i totalment incert.
El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Fijo, ha fet el seu balanç polític del 2025 i ha assegurat que ha estat el pitjor any del pitjor govern de la història democràtica d'Espanya. L'escoltem. 2025 ha sido un mal año para España. 2025 ha sido un año pésimo para este gobierno. 2025 ha sido el peor año del peor gobierno en la historia democrática de nuestro país.
Durante estos meses hemos asistido a un desbordamiento político y moral que deteriora la confianza, que erosiona la convivencia y que degrada la política.
Fejó ha parlat d'almenys 10 fracassos de l'executiu de Pedro Sánchez i defineix l'any com el del col·lapse total del sanchisme. Entre aquests fracassos ha destacat la debilitat parlamentària del govern, agreujada després de la raptura de Junts per Catalunya, l'encariment de l'habitatge, la política migratòria, la pèrdua de credibilitat internacional, la mala gestió dels fons europeus...
i els casos de corrupció que envolten l'entorn de Sánchez. Tot això és el que Feijó considera el pitjor govern de la història democràtica d'Espanya. Tot i això, Feijó s'ha mostrat optimista i ha assegurat que el 2026 serà l'any del canvi, amb una aposta per la regeneració democràtica, més seguretat i menys impostos. També ha rebutjat un curdo sanitari en Vox, tot demanant al partit de Pascal que faciliti governs del PP allà on tinguin majoria, també pendents,
que el Partit Popular de Maria Guardiola aconsegueixi pactar govern a Extremadura.
Uns 350 tractors convocats per Unió de Pagesos han protagonitzat aquest dilluns una marxa lenta per l'eix transversal, a la C25, amb talls a Corp, a Osona i a Cervera, a la Segarra. Els pagesos reclamen una millor gestió de la fauna salvatge i canvis en els protocols sanitaris davant les crisis que afecten el sector ramader. Durant la protesta, els manifestants han denunciat la sobrepoblació de senglars, cabirols i conills.
i han criticat els sacrificis massius d'animals quan es detecten malalties. Aseguren que la burocràcia està greujant la situació. Unió de Pagesos ha advertit que demanarà una reunió urgent amb el govern i els grups parlamentaris i no descarta noves mobilitzacions si no hi ha resposta.
El conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, reconeix que cal actuar, però demana temps perquè les mesures en marxa facin efecte. Ha recordat l'ampliació del control zinegètic, ajudes econòmiques i que les indemnitzacions per la dermatosi nodular depenen encara de l'aprovació de Brussel·les.
La llevantada i les pluges dels últims dies han incrementat de manera significativa els envassaments de les conques internes, que ja superen el 82%, 12 punts més que fa una setmana. Els pentans de Sau i d'Arnios-Boadella han estat els més beneficiats. En canvi, a la Conca de l'Ebre i al sud del país, els envassaments continuen amb nivells baixos, com Riu de Canyes amb un 43,8% i Ciurana amb només un 15,8%.
Aquestes xifres situen al final d'any de 2025 com els tercers millors registres de la dècada només per darrere de 2018 i 2020. L'Agència Catalana de l'Aigua destaca que l'aigua acumulada també ha recarregat molts aquífars, tot i que les desaladores del Prat i de Blanès continuen operatives i el govern manté els plans d'infraestructures d'aigua previstes fins al 2030.
El preu de l'habitatge a l'estat espanyol s'ha disparat el 2025 i ha tancat l'any amb una pujada del 13,1%, la més alta des del 2006, segons dades de la taxadora Tinsa. El quart trimestre el preu mitjà del metre quadrat es situa en els 2.091 euros, molt a prop dels nivells del pic de la bombolla immobiliària.
L'encariment s'ha accelerat sobretot a la segona meitat de l'any, impulsat per un mercat laboral fort, la recuperació del poder adquisitiu, la baixada dels tipus d'interès i una oferta d'habitatge totalment insuficient per cobrir la demanda. Les pujades són generalitzades arreu del territori però desiguals. Madrid lidera l'augment de preu seguida de la comunitat valenciana i Cantàbria.
En xifres absolutes, però Madrid, les Illes Balears i Catalunya són els territoris amb l'habitatge més car. Aquest increment té un impacte directe en l'accés a l'habitatge a ciutats com Madrid, Barcelona o Màlaga. L'esforç per comprar un pis supera clarament els nivells considerats assumibles. De cara al 2026, les previsions són dolentes. Apunten que els preus continuaran pujant, especialment en l'obra nova, que ja marca màxims històrics.
Almenys tres persones han mort després d'una allau de neu aquest migdia a la zona del pic Tablato, a prop del balneari de Panticosa, el Pirineu d'Osca. L'allau ha sorprès un grup de sis esquiadors de muntanya. Especialistes de la Guàrdia Civil han recuperat els cossos de les tres víctimes mortals i han rescatat una dona amb hipotèrmia lleu. Els equips de rescat amb el suport d'helicòpters continuen a la recerca.
d'una altra persona desapareguda. La zona és molt freqüentada per practicants d'esquí de muntanya. Les autoritats aragoneses segueixen de prop l'operatiu i han expressat la seva consternació pels fets ocorreguts. Anem amb la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
Finalitzen els treballs d'enderroc dels antics habitatges de mestres a l'escola Canigó. La retirada de l'edifici permet preparar el solar i garantir l'ús segur dels espais exteriors durant la represa del curs després de Nadal. Sant Jus d'Esberna habilita punts de recollida d'arbres de Nadal arreu del municipi. Del 2 al 12 de gener, els arbres naturals es podran dipositar en espais concrets per ser reciclats i transformats en compost.
Sant Just d'Esvern supera els 20.000-21.000 habitants i manté un creixement demogràfic estable. El padró de 2025 confirma un augment del 0,75% al municipi, en un baix llobregat que continua creixent però a un ritme inferior al de l'àmbit metropolità.
I ara sí, ara toca ritme, ara toquen els esports.
El Girona somia en gran al mercat de fitxatges i té a Marc-Andre Ter Stegen, el capità del Futbol Club Barcelona. En el seu punt de mira, el club ha explorat la situació del porter alemany davant la possible sortida de l'Ivacovic i, si s'obre la mínima oportunitat, intentarà l'operació.
Només seria viable en forma de cessió i amb un esforç gran en vell salarial, ja sigui amb una rebaixa del jugador o amb ajuda del Futbol Club Barcelona. El Ter Stegen veu amb bons ulls jugar a prop de Barcelona per motius familiars i és veritat que necessita minuts per mantenir-se competitiu de cara al proper Mundial d'aquest estiu, d'aquest estiu vinent el 2026. Tot i això, l'operació és molt complexa pel context econòmic i esportiu del Girona. Actualment, recordem, en zona de descens.
I el Barça ja treballa en el futur de la seva davantera davant la incertesa sobre la continuïtat de Robert Lewandowski. El club fa mesos que recopila informes sobre diversos davanters centres i un dels noms que més agrada és el de Dusan Blaovic. Segons el diari Marca, el Barça ja ha fet els primers moviments per fitxar el davanter servi de la Juventus. Blaovic acaba contractat el juny del 2026 i el club blaugrana vol aprofitar una possible oportunitat de mercat en vista d'incorporar-lo i lliurar el proper estiu.
I Joan Laporta haurà de declarar com a investigat per una presumpta estafa comès l'any 2016. Un jutjat de Barcelona ha citat el president del Barça el pròxim 16 de gener, juntament amb el vicepresident Rafael Juste i els exdirectius Xavier Salai Martín i Joan Oliver. El cas fa referència a una inversió de 91.500 euros en dos projectes empresarials
vinculats al Reus Deportiu i a una acadèmia de futbol a la Xina. Segons la Carella, la inversora només ha recuperat una petita part dels diners. Es tracta de la tercera causa oberta contra la porta per fets relacionats amb aquestes societats.
I molt bones notícies a Can Barça perquè Ronald Araujo ja està preparat per tornar als entrenaments i ho farà en l'entrenament solidari de Portes Obertes previ al partit contra l'Espanyol el 3 de gener. I ara sí presentem la cançó del dia.
Avui us porto una cançó que en aquest final d'any, en aquests últims setmanes podríem dir, s'ha convertit en un autèntic hit. A més, avui explorarem un gènere que encara no us havia portat i que estic segur que a més d'un li agradarà i molt. La cançó ens parla sense filtres del dolor emocional dins d'una relació. No és un drama sobtat, sinó un desgast constant, fet de retrets, indiferència i ferides invisibles que s'acumulen amb el temps.
És el relat d'algú que estima però que també pateix i que acaba entenent que no tot el que es diu amor ho és de veritat. El missatge és directe i potent. Estimar no hauria de significar aguantar dolor. La cançó posa veu en moltes persones que han viscut relacions tòxiques on el mal no sempre és físic però sí molt profund. Parla del moment en què obres els ulls, reconeixes que t'estan fent mal i assumeixes que marxar també és una forma de cuidar-se.
És una reflexió sobre els límits, l'autoestima i la necessitat de dir prou. Pel que fa als artistes, estem davant de dues de les veus més reconegudes de la batxeta moderna. Amb una trajectòria consolidada, han sabut portar aquest gènere a un públic internacional, combinant ritmes tradicionals amb lletres carregades d'emoció i vivències personals. En aquesta col·laboració, uneixen sensibilitat, experiència i una manera molt honesta d'explicar l'amor i el desamor.
Com sempre, us deixo tres pistes per qui intenteu endevinar-la. La cançó va sortir el 28 de novembre, fa tot just un mes i un dia. Els artistes són considerats dues llegendes del gènere i aquesta unió s'ha considerat històrica.
I, per últim, el tema s'està fent molt i molt viral a les xarxes socials, sobretot a TikTok. Què? Com ho tenim, això? Si esteu al dia, jo crec que és bastant fàcil, però va, que soni Dardos de Romeo Santos i Prince Royce.
Por poquito te olvido de verdad y había dejado la bebida La señal que continúa mi mala racha tus llamadas pérdidas Quisiera creer que yo te puedo ignorar que no importas tanto Mi dignidad es un tablero en la pared donde tú tiras dardos
Fins demà!
Fins demà!
Dicen las malas lenguas, idiotizado Para ser más sincero y certero
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs a veure què us ha semblat aquesta batxata de Romeu Santos i Prince Royce. La veritat és que a mi m'agrada bastant i estic bastant encanxat. Així que brutal, brutal, una bona batxata per aquests últims dies de l'any. Però va, ara sí, ens toca l'efemèrida del dia.
Gràcies.
Avui, 29 de desembre, fa 47 anys de l'entrada en vigor de la Constitució espanyola, un text que va marcar un abans i un després en el futur del país. No es tracta només d'un document legal, sinó del símbol d'un canvi profund, d'un compromís col·lectiu amb la democràcia, la llibertat i amb els drets fonamentals després de dècades de silenci i repressió.
La seva aprovació va ser el punt culminant d'un procés llarg i laboriós, la transició. Un camí complex, ple de renúncies, acords i diàleg, que va néixer del desig del poble de deixar enrere la fosca dictadura de Franco i avançar cap a una societat més justa, plural i lliure.
No va ser un trajecte fàcil ni immediat, però va estar marcat per una voluntat clara de construir un futur diferent, basat en la convivència i el respecte. La Constitució va recollir aquest esperit de canvi. Per primera vegada, en molt de temps, es reconeixien drets i llibertats fonamentals, com la llibertat d'expressió, de reunió o d'associació,
Es posaven també les bases d'un estat democràtic, on la sobirania resideix en el poble i on les lleis han de garantir la igualtat davant la justícia. També es va establir la separació de poders, un element essencial per evitar abusos i assegurar un sistema equilibrat.
Més enllà, però, del seu contingut jurídic, la Constitució representa un pacte social, un acord entre persones d'ideologies molt diverses que van entendre que el consens era l'única via possible per avançar. Aquell esforç col·lectiu va demostrar que, fins i tot, després d'un període de divisió i autoritarisme, era possible construir un projecte comú basat en el respecte.
Avui, dècades després, aquesta efemèrica ens convida a reflexionar sobre el valor de la democràcia i la llibertat, drets que sovint donem per fets, però que són el resultat de lluites, sacrificis i decisions valentes. Recordar l'entrada en vigor de la Constitució és recordar avui que la democràcia no és un regal, sinó una conquesta que cal cuidar i defensar cada dia, perquè la Constitució no només va culminar la transició, sinó que va obrir la porta a un futur en què la veu de la ciutadania tornava a importar.
I aquest és, encara avui, el seu llegat més important.
Fem una petita pausa per publicitat i arrenquem les seccions. Arrencarem amb els sons de casa.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi.
on les teves tardes se't faran molt curtes dilluns el rock el programa amb la música que no trobes a cap emissora i és que dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades
I ara sí, arrenquem els sons de casa amb la Montse Baqués.
Música valenciana, tenim aquí a la Montse, que no l'hauríem de tenir aquí. Música valenciana, ara ho explicarem per què. Però bé, Montse, primer, abans de tot, com estàs? Com han anat aquests Nadals? Bé, els Nadals molt bé, la veritat, amb la família, superbé, autenta.
Me n'alegro, me n'alegro, t'has portat bé, el pare Noël ha portat coses o...? El tio. Mira, el tio, molt bé, sí, m'agrada, eh? Sí, sí, sí, el teu pare Noël... Per la teva casa passa el tio, eh? Exactament. Molt bé, molt bé. Doncs Montse, crec que no ha sigut el tio que t'ha portat aquesta mala notícia, però avui ens hem de parlar d'una cosa que a tu t'afecta directament.
Doncs sí, avui vinc una miqueta trista perquè, com tu ja saps, Jaume, el festi hivern s'ha cancel·lat a causa de circumstàncies meteorològiques. Avui hauria d'estar fent connexió des d'allà, com ja vam parlar, però aquí estic, no?
Per qui no ho sàpiga, ja ho hem comentat algun cop, que el Festivern és un festival de música valenciana i catalana on actuen els màxims referents dels països catalans i que es fa a Tavernes de la Vall Digna, un poble a prop de València per celebrar l'entrada d'any i aquest any havia de ser els dies 29, 30 i 31 i el dia 28 s'havia de fer també el Festivernet, que és una versió del festival pensada pels més petits de la casa on havia d'actuar la fomiga.
que la Fumiga és el grup referent de Música Valenciana, que hem comentat molts cops. Doncs sí, al final... Bé, ara ho explicaràs, no?, les causes i els problemes. A veure, va, explica'ns més què ha passat, perquè meteorològiques ja veiem aquí a Barcelona, Sant Just, arreu de Catalunya, no para de ploure en aquests Nadals. És horrible, doncs sí que resulta que allà també, durant aquests últims dies hi ha hagut pluges molt intenses, amb envertències de temporal greu,
i on s'han registrat més de 177 litres per metre quadrat, acumulats al núcle urbà de tavernes, i que, a més a més, ahir es van intensificar, i aquest temporal va provocar primer que el divendres 27 s'ajornés el Festival Net, que és aquesta edició que he dit pels petitons,
ja que es celebrava el dia 28, i aquell dia també hi havia previst plujar tot el dia temporal fort, però de moment encara no van anul·lar el fest hivern. Llavors, durant aquest dia, durant el divendres 27 i dissabte 28, es va estar avaluant el temps i la situació, tant del terreny del concert com de l'acampada, trobant-se que estava realment totalment enfangat, que no es podien oferir les mínimes condicions de seguretat,
i pels assistents ni pels treballadors. Ahir al matí va denunciar que la millor opció era anular-ho. Llàstima, llàstima. La veritat que sí, una llàstima, perquè al final ja no és només que tu t'has quedat sense, com molta gent que s'ha quedat sense en aquest festival, sinó que molta feina que havíem fet. Hi havia moltíssimes.
feina al darrere, ja s'havia muntat l'escenari, s'estava preparant tot i sí, sí, ja s'havia gastat certs diners també, òbviament.
Sí, una pena, una pena, perquè a més és com un festival bastant referent, no?, i que sempre ve de gust, i al final, doncs mira, el terreny, bueno, el terreny, no he de dir el terreny d'això, perquè ja estic pensant en el futbol, però el terreny de l'acampada... Tant d'acampada com les feien als concerts, estava fatal, de fet, a l'Instagram van penjar uns vídeos... Clar, jo vaig veure algun vídeo i és que era fang. Fang, exacte, fang, xarcos...
Tu allà no pots plantar la tenda. No pots plantar la tenda perquè se te'n va un volant i amb l'aigua. I què t'anava a comentar? Perquè, clar, han estat ja dos anys, no? La pluja ha fet sotracs. L'any passat es va fer, però els tres primers dies, clar, l'any passat van ser quatre dies, els tres primers dies superbé, però el dia 31, l'últim dia...
Va ploure gairebé tota la nit, tard de nit, i també va ser bastant intens, bastant dur.
Per tant, mala sort, eh? Doble any de mala sort amb aquest fast hivern. Esperem que l'any vinent es faci una nova edició, que segur que sí, no? Esperem que sí. Jo crec que es farà. I més important encara... Si poden prevenir la pluja... Més important encara que faci bo el pròxim any. Esperem que sí. I tota aquesta gent que volia festa aquí per les Terres Valencianes, què podeu fer?
Doncs mira, davant d'aquesta situació, l'organització juvenil de Joves pel Valencià està intentant organitzar en dia el que ells han anomenat la contrafesta, que estan treballant a contrarallotge perquè només tenen tres dies d'entel·lació i volen intentar fer un pla alternatiu pel dia 31 amb una programació completa per tot el dia i la nit del 31 al 1.
Això, amb concerts i grups amb grups del panorama de València. Bueno, mira, molt bé, molt bé. És una bona opció. A veure si ho aconsegueixen, perquè la veritat és que amb tres dies d'antelació és una molta feinada. Però, bueno, al final, a veure, és una bona alternativa, perquè potser el dia 31 justament no plou, no ho sé.
No ho sé, abans he mirat previsió i ara ja no havia de ploure més fins d'aquí bastant de temps. Demai el 31 no ha de ploure. A veure què tal. Montse, tu planteges anar o no?
M'ho estic plantejant, sí, sí, de moment no tinc cap pla concret, no sé si amb la gent amb qui havia d'anar al Festi Ivern potser anem aquí, o si no em quedaré per aquí amb altra gent i ja està, no passa res. I escolta Montse, parlant una mica del Festi Ivern, què ens hem perdut? Quins grups anaven a tocar?
Doncs anem a tocar, bueno, una mica el que he dit, no? Grups referents tant de la música valenciana com catalana. Ara així de memòria et diria Auxili, La Fumiga, Doctor Prats, Figa Flau, Els Detalles... Ostres, ostres, bon cartell, eh? Guos diria que també, DJ Trapella, Abril... I te'n recordes qui anava a fer l'entrada de l'entradavant? No, això no ho recordo. Bé, no ho recordo perquè jo no coneixia...
Qui era? No ho sé. Bueno... No ho sé. No ho sabem. No em va ser res. No em sap greu. No em va ser res, no em va ser res. O sigui, ho vaig veure, però com que no sabia qui era, no li vaig donar més importància. Molt bé, doncs tanquem per aquí la carpeta del festivern i
i abans d'acabar, agrair si algú ho està escoltant que no em crec els organitzadors del festival de tota la feina que han fet dels treballadors i organitzadors del festival per haver intentat tirar endavant fins al final i això, que estem agraïts tot i que el fet que no s'hagi pogut fer totalment
Bueno, jo t'ho he preguntat, tu, quin plan tens per cap d'any? Doncs Montse, pregunta complicada ara mateix. Aquest any estic anant molt malament amb aquests plans de cap d'any i tinc pla per el que és el sopar i una mica per prendre el raïm i tot això, però després a la nit tinc dubtes.
Però tens diverses opcions? Tinc algunes opcions, sí, però tinc dubtes perquè, bueno, ja anirem comentant ara una mica les opcions que em pots portar, a veure si m'acabo de cantar en part alguna, perquè, sincerament, vaig molt malament, eh? O sigui que m'anirà molt bé si m'ajudes una miqueta. Doncs sí, sí, per tota la gent que no tingui pla, que estigui com nosaltres, que dubtem...
Porto algunes propostes que he trobat que es faran a Sant Jus i a les voltants, sobretot. Per començar, òbviament, aquí a casa nostra. Tenim d'una a sis de la matinada el Complex Esportiu de la Bona Aigua, la festa de Cap d'Any, on les primeres hores tindrem DJ John Kieb, amb música dels 80, 90 i 2000,
i acabarem la festa segurament dues o tres últimes hores amb els hits més actuals de l'amada beca DJ Team és una bona opció això també música al final variada dels 80, 90, 2000 actual i això podeu aconseguir entrades anticipades per 13 euros a través de la web de l'Ajuntament o a taquillar a partir de les dues de la matinada per 15 euros
Molt bé. Això és una bona opció. Això és una bona opció, a més és aquí al costadet. És aquí al poble i què serà? És a la bona aigua. A la bona aigua, exacte. I a més és interior, això també és important. Ah, per tant és dins de la pista. Exacte. Bueno, jo recordo un any que hi vaig anar que sí que era dins la pista, imagino que aquest any també pel fred i tot. No, no, clar. Molt bé, escolta, doncs és una bona opció, eh? La veritat és que sí i mira, potser aquesta me la començo a plantejar.
Mira, ho és molt bé, sí, sí. Què més? Què més podem fer aquesta nit? Després també podem anar a Esplugues, que tindrem una altra festa de cap d'any, al Centre Cultural de l'Avens, d'una cinc, una oreta menys, però, bueno, sempre sent festa. Ah, els espluguins. Els espluguins no tenen tanta festa com els espluguins. Bueno, suposo que l'Avens és un centre que està al mig del poble, amb cases a la vora i tal. Suposo que és això, sí.
Bueno, allà també, com he vist a la web, diuen que tindrem la millor música de tots els temps, posada per digits locals, però en aquest cas les entrades ja estan agotades. Ostres, mira, però s'ha tingut èxit, eh? Ja sí. Una hora menys, però ja ha tingut èxit. A Sant Jordi encara hi ha entrades, oi? Sí, teòricament sí, almenys aquest matí que ho he mirat, sí, sí.
Molt bé, bueno, és una altra opció, la veritat, home, tu alguns amics d'Esplugues tens, no? Sí, sí, sí, conec bastanta gent d'Esplugues, no sé si algú hi va, però bueno. Tampoc ens ho podem plantejar perquè s'han esgotat. Exacte, ens ho podem plantejar perquè s'han esgotat, però bueno, potser si s'ha d'algú... A veure, tenim alguna opció més, no?
Sí, i tant. Tot i que aquí estiguin esgotades, també es pot anar a Sant Feliu, on fan les campanades des de la plaça de la Vila. És una opció diferent i sense aglomeracions de places grans de ciutats, no? Sí. Però, tot i així, després d'aquestes campanades també es faran diverses festes.
A sales del poble, com a la pista coberta de la Riera, a la Sala Ibéria, al Milenio, Palau Fulguera o al Parlament. O sigui, hi ha diverses opcions i a cada lloc posen algun estil de música diferent. Bé, està bé. No, no, escolta, molt bones opcions i aquí Sant Felim també a propet. Doncs aquí tenim ja no només una opció, sinó diverses.
No sé si, hi ha diverses opcions, també hi ha això de les campanades a la plaça, que pot estar guai. Sincerament, Monse, no sé tu, però jo mai de la vida, mai de la vida, aniria a plaça Espanya, a Barcelona, a veure les campanades. Mira, això també ho comento com a opció, però la veritat és que tampoc, perquè sempre està ple d'aglomeracions. Fes molta gent i has de sopar i anar corrents cap allà. Exacte, o sopes allà directament, et passes tota la tarda, perquè si no és impossible.
Que respecto si a algú li agrada fer-ho, eh? Sí, sí, totalment. Però a mi, per mi no és. Jo és que l'has volat... O sigui... M'agrada estar a casa, tranquil·la, amb els meus. Exacte. A casa... Amb la meva gent i ja està. Totalment, totalment. I bueno, i també si sou més d'escoltar música en directe, hi ha l'opció Sant Joan d'Espí, el foment cultural i artístic, amb el duo Valparaíso, d'una 4 de la matinada, per 25 euros, i bueno, sembla que és música de tots els estils, en directe.
Molt bé, home, això també està bé. A més, moltes orquestres d'aquestes on duen, però entenc que van acompanyats de música, de músics. Entenc que també deu ser xulo, home, escoltar música en directe més 25 euros, veient els preus que hi ha, no? Està prou bé. Està bé, està bé. Sí, sí, sí, aquí a Sant Josep per 15, allà és 25, bueno, potser també inclou consumició o així. Sí, perquè Sant Josep no inclou consumició, eh? No, no.
Una mica estrany, vol dir. No? No et sembla? No ho sé. Sempre, normalment, anem com un submissió, no? Bueno, hi haurà barra, això segur. No, això segur, això segur. No, i normalment els preus de Sánchez estan bé. Sí, sí. Està molt bé, 15 euros, la veritat, per el que sóc aquesta nit. No, no, clar, l'entrada en 6 és molt barata. L'entrada en 6 és molt barata. Totalment.
Bueno, i per acabar, el que estàvem comentant a Barcelona, que cada any l'Ajuntament organitza un espectacle públic i gratuït per cap d'any a l'Avinguda Reina Maria Cristina, al costat de Plaça Espanya, a partir de les 10. I aquest espectacle combina música, imatges i focs artificials, i mentrestant també es duen a terme des d'allà mateix les campanades de 3CAT, amb Miqui Núñez i Laura Escanes, que ja porten uns anys fent, i la veritat és que ho fan molt bé. Ja no sé si és tercer any o segon. Tercer, sí, diria que sí.
jo pensava que aquest any anaven a canviar ho fan bé no em queixo però pensava que aquest any anaven a fer una mica més variat
Bueno, com que tampoc surt cap persona així que destaqui... Clar, és que depèn de l'emissora, però clar, hi ha emissores que aposten per mantenir sempre els mateixos i altres que van canviant cada any. Exacte. La Uno va canviant cada any, però en canvi les de la Pedroche sempre és la Pedroche. Sí, Pedroche xicote. Sí, sí, doncs d'aquí a tres càderes sembla que tenim el nostre duo dinámico de cap d'any, que és el Miki i la Laura.
Doncs sí, sí, la veritat és que ho fan superbé, jo encantada de veure'ls un any més. I bé, això, que si ho voleu veure bé allà mateix a la plaça en directe, doncs és recomanable que hi aneu unes horetes abans per agafar bon lloc i per escoltar-ho bé. I bé.
i després de les campanades sembla que no es fa res més però segur que seguirà venint amb llentillo i potser es fa alguna festa amb tanta gent que n'hi haurà la gent tindrà ganes de festa jo crec que sí i si no hi ha altres opcions hi haurà discoteques obertes per tot Barcelona o bars o pubs o el que sigui la cosa aconseguirà trobar lloc perquè tothom vol festa aquesta nit però bé
Veurem, jo, mira Montse, si algú no té pla, l'any passat vaig anar al poble espanyol, que fan una festa molt gran amb diversos escenaris, ja escenari tecno, reggaeton, així. Ah, està molt bé. A sobre va al poble espanyol, que és molt maco, i m'ho vaig passar molt bé. Aquest any no puc anar, perquè no puc anar, però és una molt bona opció.
Molt bé, molt bé. Doncs ho tindré en compte també, aquesta opció. Molt bé. I ara anem a fer una mica del resum, no? Que està del que s'ha sentit més. Exacte. Sí, sí, sí. Per acabar amb la secció d'avui també volia aportar-vos algunes cosetes a destacar que han passat durant aquest any. Estic content perquè se m'han trencat les ales i la cadència del meu temps diria que no m'atabala. Aquest Nadal ja estic content perquè se m'ha acabat l'eufòria i tot el que
Aquesta no és d'aquest any. Comencem. Comencem amb les cançons d'aquest any.
Quina és la primera que ens recomanes? Doncs mira, el primer que ha passat ha sigut la retirada de Stay Homeless al gener. Aquest any va de retirades, ja. Sí, ja parlarem de més retirades. Sí, sí, sí. Doncs això, aquest grup format per tres excompanys de PIS, que eren el Rai i el Klaus, exintegrants de Boos, i el Guillem, exintegrant de Doctor Prats, doncs aquest grup va sorgir durant la pandèmia,
I en principi s'havia de quedar com una anècdota de l'època, fent petites cançons, una cada dia, que parlaven sobre la situació que vivíem tots i sobre com es sentien ells durant aquesta dura època, no? Sí, sí, me'n recordo que ens van acompanyar bastant, eh? Molt, la veritat. Aquells mesos trafegosos.
Totalment. I doncs aquests temes, aquestes petites cançons que anaven traient es van fer molt virals, parlaven de com ens sentíem la majoria de persones i era un projecte molt innovador i això va fer que al final seguíssim fent més música.
i un cop acabant el confinament van seguir fent concerts, creant nova música durant uns anys més fins aquest any que ha estat el seu últim concert han fet els seus últims concerts per acomiadar-se els van fer a finals de gener molt bé
Doncs això va ser un grup que va marcar molt durant aquella època del 2020, no? 2020, 21, 22... Bé, i ara últimament jo ja no els escoltava massa, però la música que feien durant aquella època em va marcar bastant, la veritat.
Sí, sí, sí, jo crec que tots ens recordem d'algunes de les seves cançons, com Indebra Itzai, no?, també, i algunes així que realment, doncs és això, no?, ens van acompanyar en aquesta època pandèmica, l'únic que sí que també hi havia com un petit problema amb aquest grup, no?, i era que sempre els relacionaves a aquella època fosca, no? Exacte, això també, una miqueta de mal, però bueno. Tot i que les cançons sempre eren molt animades, eh?, però sempre era com, ui, la pandèmia, que ets de la pandèmia, no vull, no vull mal records. Totalment, sí, era una miqueta així.
van estar bé, ara què fan? Perquè jo, tu dius que en Serio Montse, l'altre dia estava, l'altre dia fa ahir o fa dos dies, dic, què fan aquests? Tu saps alguna cosa? La veritat és que no ho sé. Perquè són tres músics molt bons. Sí, la veritat és que sí, són molt bons, han decidit retirar-se, això és l'únic que sé, i bueno, no els he seguit massa la pista, la veritat. Jo entenc que és com que han seguit en projectes en solitari, però no ho sé. Bueno, a veure què fan, segur que estan en tramana. Sí, segur que sí.
Fins demà!
Nos tornaremos a ver cuando salgamos del túnel. Per altra banda, a finals del 2024 també vam tenir la tornada dels escenaris de La Raïz, no? Sí, que no tot han estat males notícies aquest any. Exacte, no tot han estat males notícies, ja que el mític grup valencià que es va retirar el 2018 ha tornat a fer concerts i en el cas de Catalunya va tornar a la telecogresca el març d'aquest any i al Cabro Roc el juny.
Per altra banda, també tenim un mític grup valencià, que és l'Agosta Sorda, que també ha anunciat la seva tornada. Ho va anunciar aquest octubre, va treure un tema i dates per una gira. No recordo si són... Sé que són a tres llocs, però no sé exactament quants concerts són. Em sembla que al final eren cinc.
Sí, sí, sí, crec que sí, una petita gira, bueno. Exacte, una petita gira per al 2026. A veure si a partir d'aquesta petita gira, doncs... A veure si segueixen fent nova música, fent més... Sí, sí, sí, però com em va agradar el de la raïc, eh, Montse? Uf. Sí? Jo vaig anar a la Teleco...
La Teleico va ser molt guai. Jo no els havia vist mai en directe, no els coneixia massa i vaig disfrutar molt. Jo me'n recordo molt de la meva época, el batxillerat, que els escoltava molt, a la raïf. I sempre em quedava amb l'espineta de... Ostres, els vaig conèixer quan els havien plegat. I a mi aquest regal que em van donar de poder veure'ls en directe, buah.
Per tu devia ser una alegria. Sí, sí, a mi m'agrada molt, molt, molt, moltíssim. I si la cosa sort de torna, escolta, també... Encara millor. Deu ser guai, que escoltar els versers en directe no ho he vist mai i té que ser brutal, eh? Doncs sí, crec que sí. No fa falta trobar-hi cap excusa i no fa falta donar-hi tantes voltes i no fa falta inventar-se grans històries que no és tota la cosa com per no donar-ho tot. Anem a brindar
El març també vam tenir la tornada dels Doctor Prats amb el seu nou àlbum F5. Després d'estar tot el 2024 sense fer concerts i creant aquest disc, ara han tornat durant tot aquest any fent diversos concerts per presentar aquesta nova proposta, que manté la seva essència habitual però alhora també explora noves sonoritats, nous estils. I compta amb diverses col·laboracions com amb la Val Camparadeix Orquestra, La Fómiga, Miqui Núñez o Mama Duixa.
Doncs sí, al final, la tornada de Doctor Prats... Això també ha sigut una alegria. És un grup que disfruto molt en els seus concerts i està bé aquest nou àlbum, la veritat. I tant, i tant. És una mica diferent. Exacte, és diferent. Però és xulo, xulo, la veritat que sí. Està molt bé, sí, sí, sí. El meu plan era tornar aviat, però al final tot es van allargar i els dos vam decidir sortir a Gresca.
Va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que el pis hi té un quarto express per convidar.
Doncs els Amics de les Arts també han tret novetats per celebrar els seus 20 anys amb el disc 20 anys d'amics, on reversionen cançons mítiques d'aquest grup, amb artistes actuals com Detaillats, La Pegatina, Figaflauas o Sidoní, que és la cançó que estàvem escoltant, la de Jean-Luc, que la van reversionant amb ell, i molts altres artistes més.
Molt bé, sí, sí. Els Amics de les Arts també ens han donat cosetes xules. Un grup que no falla tampoc. Hi ha històric del panorama català, però qui ens ha portat novetats i plors i alegries i tot. Aquest any han sigut aquests, aquests.
Comença un dia nou a sobre les taulades, veiem com balla la foscor amb la matinada. La teva pell brillant com una estrella rana, jo vull quedar-me a viure entre les teves mans. Un crit a l'univers i se trenca la veu, el nostre amor té tan valor que no té preu. Brindem per les persones que han deixat petjada, pel dia que ens va portar molt la nostra mare.
Doncs sí, com ja m'ha anat parlant aquests últims mesos, ens ha afectat molt, no només a nosaltres, sinó tot el panorama musical, la retirada d'Ocas Grasses i de la fomiga també. Aquí he posat la cançó d'Ocas, però la fomiga també, la veritat, que diran adeu als escenaris definitivament a l'octubre del 2026.
i també tenim el cas de la música i la Julieta que elles no es retiren com a tal però sí que han anunciat que faran una petita pausa durant aquest any que ve per descansar, preparar nova música
Doncs sí, sí, ja hem parlat molt al llarg d'aquests mesos aquí, als sons de casa, d'aquestes dues marxes, no?, de la fúmica i toques grasses, que bé, fa molta pena, no?, però és el que hi ha, i a més... És el que hi ha, ja toca, després de tants anys, el peu del canó, no? Doncs sí, a més, es sumen el que tu dius, no?, aquestes parades de Moixca i Julieta, per tant ens quedarem una miqueta orfes...
durant aquests primers mesos del 2026. A veure si surten nous grups. Exacte, això segur, això segur. Que parlant de nous grups, aquí tenim... Exacte, ara el que anem a comentar...
Compartidor per tu, però és que jo sóc molt més del boig per tu, que jo he crescut amb polseres i plats bruts. Deixa'm dir-te que has buscat catalanet per poder anar de concert, que no vulgui anar a la disco i m'acompanyi al canet. Has buscat catalaneta per poder anar a la platgeta quan arribi la calor.
Doncs sí, podríem dir que Banda Neon, que és aquest grup que estàvem escoltant, ha estat el grup Revelació de l'any, amb dos temes molt animats com són Es Busca Catalanet, aquest que estàvem escoltant, o Guapíssima. Per tant, o sigui, principalment eren un grup de versions que s'han pogut veure en múltiples festes majors durant aquest any,
i que han començat també a treure temes propis, que són aquests dos, i la veritat és que han estat petant molt aquests dos temes, han escoltat moltíssim a la ràdio, i per això els considero com el grup revelació de l'any, perquè ho han petat, la veritat.
Doncs sí, la veritat és que sí que ho han patat bastant i, escolta, és el que dèiem, no? Falta una mica de ratlleu, potser vam d'anar on pot obrir una mica de guapo. Totalment. I qui també ho ha patat, sens dubte ha estat Figa Flau, que ja portava molts anys també al Beu de Canó, aquests últims 3-4 anys, que han fet més de 60 concerts durant tot l'any i han tret la cançó a la fresca, que ha sigut sens dubte la cançó de l'estiu, no?
Doncs sí, em sembla una bona cançó per acabar la secció. I escolta, Montse, quin gran repàs ens has fet d'aquest any. Gràcies per tot, gràcies per venir avui. Que avui no et tocava estar aquí, però ens ha tocat. Al final aquí estem, no passa res. Montse, que vagi molt i molt bé aquesta entrada d'any i ens retrobem l'any vinent. Bon any nou. Gràcies.
Que no vull, porto massa temps cansada de maravallar-me. He matat les papallones acostant-me per voler tocar-les. I si no, i si no, i si no m'estima, i si no, i si no, i si no m'estima, a cagar la vi, a cagar la vi. Ronyoneres amunt, Don Chugorri cantem aquí a la fresca.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
El govern ha confirmat la mort de dos porcs senglars més per pesta porcina africana dins de la zona d'alt risc. Es tracta d'un perímetre de 6 quilòmetres al voltant d'on va aparèixer el primer cas a Cerdanyola del Vallès. Amb aquest ja hi ha 29 animals morts per aquest virus des que es va declarar el brot a finals de novembre.
Els animals els han localitzat morts en el ràdio establert des de l'inici de l'alerta sanitària i, per tant, no és necessari ampliar ni modificar les restriccions actuals. Entre aquestes actuacions hi ha la restricció d'accés al medi natural de les zones afectades, el control i la reducció de la densitat de població de sanglars, la instal·lació de barreres físiques i el reforç de les mesures de bioseguretat tant al medi natural com a les explotacions ramaderes. Fins ara no hi ha hagut cap cas a les granges de porcs.
Més notícies amb la Maria Costa. A primera hora de la tarda ja han pogut tornar cap a casa els 45 veïns del bloc de pisos desallotjat dissabte a Santa Coloma de Gramenet, arran de les fortes pluges. Segons han indicat fonts municipals a Catalunya Ràdio, l'arquitecte, després de fer les prospeccions als pisos afectats, ha certificat que l'estructura del bloc no està malmesa. També s'han pogut reparar els desperfectes que hi havia, especialment els dos àtics.
Els bombers van rebre l'avís d'inundacions dissabte i van detectar esquerdes i filtracions d'aigua en un dels àtics que està desocupat. El jutge Josep Tomàs Salàs ja és el nou director de l'oficina antifrauda a Catalunya, segons ha publicat avui el Diari Oficial de la Generalitat.
De manera automàtica, el seu antecessor, el també magistrat Miguel Ángel Jiménez, ha d'abandonar les seves responsabilitats per dir que fins que no prengui possessió, Tomàs estarà en funcions dirigint l'oficina. Des del 2015 era titular del jutjat penal número 22 de Barcelona i ara té un mes per incorporar-se al nou càrrec. A Tomàs Salàs el va escollir al ple del Parlament el 17 de desembre amb el suport del PSC Esquerra i els Comuns.
Rússia acusa Ucraïna d'intentar atacar la residència presidencial de Putin a la regió de Novgorod i amenaça de canviar la seva posició en les negociacions per la fi de la guerra. El president ucrainès ha negat les acusacions i diu que es tracta d'una mentida amb l'objectiu de debilitar les negociacions entre Ucraïna i els Estats Units. Sentim el ministre d'Exteriors rus, Sergei Lavrov, que ha anunciat represàlies.
Aquestes accions imprudents no quedaran sense resposta. Alhora no tenim intenció de retirar-nos de les negociacions amb els Estats Units. Tot i això, donada la completa degeneració del règim criminal de Kiev, reconsiderem la posició negociadora de Rússia.
Zelensky assegura que amb aquestes acusacions Moscou està preparant el terreny per atacar edificis governamentals a la capital ucraïnesa. I la jutgessa de Catarroja que investiga la tragèdia de la Dana torna a demanar al Berto Núñez Feijó que aporti la conversa sencera que va mantenir amb Carlos Mazón al vespre dels aiguats. Feijó ja va lliurar dimecres diversos missatges que li va enviar a Mazón i ha de declarar de manera telemàtica el 9 de gener.
La pintora amateur Cecília Jiménez, coneguda primer amb efes i després amb afecte per la seva fallida restauració de la pintura, Exe Homo, ha mort als 94 anys. Cecília Jiménez va fer-se popular el 2012 quan es va atrevir a restaurar aquesta pintura amb mural situada al Santuari de la Misericòrdia de Borja a Saragossa i la va desfigurar, el que va començar sent un desastre artístic que li va provocar una depressió.
Va esdevenir viral i va posar el poble al mapa amb milers de turistes que cada any visiten el santuari i amb objectes de merxandatge amb la imatge del nyap. Cecília Jiménez ha mort estimada pel seu poble, el qual ha ajudat molt a pesar seu a convertir-se en un municipi d'interès turístic.
I als esports, Joan Fitor, bona tarda. Bona tarda. En marxa l'estadi Johan Cruyff, el tradicional entrenament solidari amb portes obertes del Barça. Estadi Johan Cruyff, Roger Busà, bona tarda.
Bona tarda en dansa, aquest entrenament en un Johan Cruyff pràcticament ple, amb molts nens i nenes aprofitant les vacances de Nadal. I a la gespa una notícia al retorn de Ronald Araujo, que deixa enrere els problemes de salut mental i que un mes després es prova amb els seus companys per recuperar sensacions i també per agrair a club i afició el suport que ha rebut.
en aquestes últimes setmanes. També s'entrenen Dani Olmo i Pedri i és possible que puguin jugar dissabte ja aquesta setmana pròxima jornada al Camp de l'Espanyol. Roger Arbusà, Catalunya Ràdio, Sant Joan d'Espí. Aquest vespre se celebra la tretzena gala de les estrelles del futbol català. L'oferirà a TV3 en directe a partir de tres quarts de vuit.
El davanter gentí Claudio Echeverry ja és a Girona per passar a revisió mèdica prèvia a la sessió des del Manchester City. Abans de l'arribada d'Echeverry, però, ha de sortir John Solís. El porter Livakovich, per la seva banda, té permís fins al 2 de gener, però ja no tornarà i li busquen destí. I la Federació Catalana de Penyes de l'Espanyol demana cap fred als aficionats de cara al derbi contra el Barça del dia 3 de gener, que suposa la tornada del porter Joan Garcia a l'RCD Stadium.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova.
S'ha completat el procés d'enderroc de l'edifici antic d'habitatges dels mestres de l'escola Canigó, una actuació que s'ha dut a terme coincidint amb les vacances de Nadal i que ha permès alliberar completament l'espai on s'ubicava la construcció. Els treballs executats durant els darrers dies han comportat la retirada total de l'estructura original, deixant la zona preparada per la següent fase d'actuació. Un cop finalitzades les festes, es preveu iniciar el trasllat de la runa a l'abocador, completant així el procés d'enderroc.
Paral·lelament està previst perimetral solar amb l'objectiu de garantir la seguretat i la disponibilitat dels espais exteriors propers al centre educatiu. Aquesta mesura permetrà que els infants puguin continuar utilitzant les zones del voltant de l'escola amb normalitat quan es reprenguin les classes després de les vacances de Nadal. I pel que fa a Medi Ambient, l'Ajuntament de Sant Jus impulsa una nova edició del dispositiu de recollida d'arbres de Nadal, una actuació que es fa anualment per facilitar una correcta gestió dels arbres naturals un cop finalitzades les festes.
Del 2 al 12 de gener, els veïns i veïnes podran dipositar els arbres en diversos punts habilitats del municipi perquè siguin reciclats i convertits en compost. Aquesta actuació permet reaprofitar els arbres de Nadal com a residu orgànic, evitant que acabin a la fracció resta i contribuint a la producció de compost d'ús municipal.
Els punts on es podran deixar els arbres són el Parc de les Basses de Sant Pere, a l'Avinguda Indústria i Mavinguda de Cam Roig, el Parc de Joan Maragall, el Parador, a la plaça de Montfalcone, el Parc del Canigó i el Parc de Lluia Quieta. I pel que fa a salut, en el marc de l'espai mensual Salut al Dia, el Cap de Sant Just ha volgut apropar a la ciutadania la importància de cuidar el sol pel vià.
una part fonamental del cos que sovint queda invisibilitzada. La fisioterapeuta comunitària del centre, Genira Belisario, acompanyada de la dietista Belén, ha explicat que aquesta musculatura no només té funcions reproductors o sexuals, sinó que és clau per la continència i l'estabilitat del tronc.
Belisario ha definit el sol palvea com una hamaca de músculs i teixits que sosté òrgans vitals com la bufeta, l'úter o la pròstata. Durant l'entrevista s'ha posat énfagin el fet que moltes persones normalitzen símptomes que són senyals clars de disfunció. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins, horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
I ara sí, arrenquem la segona hora del programa. Arrenquem amb un salt enrere, amb el Jesús Martín. Bona tarda, Jesús, què tal, com estàs? Què tal, xomo? Bon Nadal. Bon Nadal, això el primer, és veritat. Bon Nadal, com han anat a aquestes festes?
Molt bé, molt bé, una mica tip de menjat anys, però molt bé, la veritat. Això ens passa a tots igual, que acabem aquests dies de Nadal plens plens. Sí, sí, sí. Però bueno, ja també és la gràcia, eh? Sí, tu què tal? T'has tocat la loteria o què? A mi, mira, no em toca res, nen, no em toca res. Però bueno, ara tinc la grossa.
Ah, bueno. Jo confio a veure si la grossa toca alguna cosa. És veritat, és veritat. Espero que sí, espero que sí. Reparteixen més premis, em sembla. Home, perquè últimament s'ha parat molt que el gordo no és tan gordo ja. Sí? No, no, no. Diuen que ja no és tant diners com abans. Però, bueno, no, que segueixen el mateix diner, però que ara no ha donat part. Ah, vale. Sí, sí, sí. Però, però, bueno...
Tu has tingut sort? Jo una mossegadeta del gordo. Sí? Sí, però molt poc, molt poc. Quant? 120 euros. Sí. Ah, bueno, ostres, eh? Mira, mira, mira. Molt bé, molt bé. Me l'alegro, me l'alegro. Felicitats. Va, vinga, anem a començar i, com sempre, fem una mica d'efemèrides de la setmana, no?
Doncs sí, si et sembla, comencem primer pel repàs ràpid, perquè demà, 31 de desembre, la Unió Soviètica faria 103 anys, tal dia com demà del 1922, i es va dissoldre, que vam parlar d'això en l'anterior programa, el dia de Nadal del 91.
El 4 de gener, passem de més ja, farà 383 anys, el 1643, que va néixer a Anglaterra el físic Isaac Newton, va descriure la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, la llei de la inèrcia, la fonamental de la dinàmica i la d'acció i reacció, i no em preguntis què és cadascuna perquè fins aquí arribem.
Sí, sí, que nosaltres som periodistes, no sentim fix. Però bueno, Isaac Newton el coneix tothom, persona molt important. Exacte, i molt vinculat ara, perquè ja t'explicaré per què, el 7 de gener es compliren 19 anys de la presentació de l'iPhone, que va ser un dispositiu mòbil que va canviar la nostra percepció de la tecnologia i la manera de com relacionar-nos. No sé si sabies que el primer logo d'Apple va ser de Newton. Sí, és veritat, sí, sí, vaig veure. Sí, sí, mira, que xodo. Sí, sí.
Doncs el 7 de gener del 2007 va néixer, es va presentar, Steve Jobs va presentar l'iPhone. No sé si me'n recordo aquest tant, un sí mític. Bueno, que me'n recordo, quan era petit no era conscient, però a posteriori l'he vist i sí que és veritat que va marcar una abans i després, eh?
Sí, i el 10 de gener, ja per acabar, el metro de Londres farà 163 anys. Va ser el primer transport públic d'aquest estil. I avui en dia suma 408 quilòmetres, 274 estacions repartides en 11 línies, i es calcula que té un flux de 4 milions de passatgers diaris. Mira, molt bé. Doncs ja hem fet aquest petit repàs. Avui ens centrarem en una, que ara direm, però aquestes també són importants, eh?
Avui parlarem, Jaume, de l'arribada de l'euro a la nostra vida, que aquest dijous primer de gener es compliran 24 anys de la seva circulació oficial a 12 països d'Europa, un d'ells a Espanya. Si et sembla, fem un petit context primer de tot, com sempre. Retrocedim el juny del 1988, perquè va ser en aquell moment quan el Consell Europeu estableix el seu objectiu d'assolir una unió monetària i econòmica. Vale.
S'ha de dir que la Comunitat Econòmica Europea, que era el president de la Unió Europea, i va ser funda del 57, ja tenia com objectiu la creació d'un mercat comunitari econòmic i social, de lliure circulació de diners, una unitat monetària i també la lliure circulació de persones.
Aquesta idea va escalar fins al 88, quan diem que és en aquest moment que es crea un comitè per establir les diferents fases per portar a la realitat aquest projecte. El comitè està presidit pel que en aquell moment era el cap de la Comissió Europea, que era Jacques Delors, i estava format pels governadors dels bancs centrals dels països de la Comunitat Europea, per exemple el Banc Central d'Espanya,
D'aquí d'Espanya també estava en aquelles reunions el que era president del Banco Exterior d'Espanya, que era Miguel Boyer, que també va ser ministre d'Economia durant el govern de Felipe González. Per fer un petit parèntesi, la Comissió Europea és actuar com el govern de la Unió Europea, no? O sigui, proposar lleis, hi ha els pressupostos, vigilar que es compleixin els acords i també.
Clar, d'aquesta entitat supranacional, de molts estats, és el govern de la Unió Europea, que ara, per exemple, és la Ursula von der Leyen, no? O això és una altra cosa? Això, hòstia, Comissió Europea, em sembla que sí, perquè el Consell Europeu, em sembla que són els caps de... Hi ha moltes coses, eh? Són moltes coses, em sembla que el Consell Europeu és el cap... Sí, sí, el president de la Comissió Europea. La Ursula von der Leyen. Ho hem dit bé, ho hem dit bé. Doncs sí, sí, sí.
I hem mencionat el Banc Exterior d'Espanya, que simplement era un banc del qual l'Estat era el seu major accionista i s'encarregava de qüestions relacionades amb el comerç exterior. Al final es va integrar al BBVA, que és el que coneixem avui. Perfecte. Doncs aquest comitè, com que comentem, va presentar l'informe de l'ORS, que rep el nom del president del Consell Europeu.
i que incluïa tres fases per implementar la Unió Económica i Monetària de manera progressiva, entre el 1990 i el 1999. Clar, perquè al final implementant la nova moneda no és treball fàcil. No, no, no. De fet van trigar més d'una dècada perquè ara veurem que finalment va ser el 2002, o sigui, van estar 12 anys de treball darrere. Si et sembla, comencem a explicar cada fase. Perquè aquesta moguda d'introduir l'euro, quan comença?
La moguda, o sigui, l'euro, realment, la circulació física és l'1 de gener del 2002. Però tot el projecte... Clar, això a Espanya o a tota Europa? A Espanya hi ha 11 països més, que ara parlarem d'ells. Però tota aquesta arquitectura va començar el 1990, amb la primera fase. L'1 de gener del 1990, el primer que es va fer va ser suprimir les restriccions a la circulació del capital.
Que això, en termes, per entendre'ns una mica, les restriccions de circulació de capital són unes mesures que fan els governs per controlar el moviment de diners d'un país a l'altre i que es fa servir, aquesta restricció es fa per evitar fugides de capital massives i no debilitar la moneda local en situacions de crisi. O sigui que el primer que es va fer va ser unificar tots els països membres de la comunitat econòmica europea
i es va permetre que els diners circulessin lliurement per aquests països. Després es va signar el tractat de Maastricht, que això és pregunta d'examen de l'ESO de tota la vida, el tractat de Maastricht. Doncs sí, és veritat. Ara sí, no em preguntis ara què és el tractat de Maastricht. No, ara t'ho explicaré. Si algú s'escolta i té examen d'això també ho tindrà que prengui atenció.
Es va signar el 92, però va entrar en vigor el 93 i va suposar la formalització de la Unió Europea, el que coneixem avui com a Unió Europea. També va establir les bases de la moneda única, que va ser l'euro, que en aquell moment encara no es parlava d'euro perquè no tenia nom.
I també va crear la ciutadania europea, que va permetre viure i treballar dins de... O sigui, que les persones circulessin lliurement i que poguessin viure i treballar dins de la Unió Europea per rebaixar una mica totes aquestes restriccions. Clar, clar, sí, sí. Més facilitats al final, no?, de tot, no?, per poder treballar en un altre país, per anar a viure en un altre país, per comprar qualsevol cosa en un altre país... Clar, que a dia d'avui encara, doncs, existeix. Sí, sí, sí.
També es van establir els criteris de Maastricht, que són una sèrie de punts que els països que volien adherir-se a l'euro havien de complir, tipus el control del deute públic, per exemple, que tinguessin un dèficit públic baix, que tinguessin controlats els preus, o sigui, una inflació estable, i uns tipus d'interès moderats, que aquests criteris encara hi continuen estant. Per tant, en resum, aquesta primera fase va permetre que Europa passés de ser un mercat econòmic a una unió econòmica i comercial.
A partir d'aquí, Jaume, comencem la segona fase, que va començar 4 anys més tard, l'1 de gener del 94. Durant aquest període es va començar a avançar sobretot en la creació d'institucions i de manera més secundària es va aprofundir en el disseny d'aquesta nova divisa.
Quan parlo del disseny, parlo del que tots sabem, que quan tenim monedes, si t'has fixat alguna vegada, segur que sí, a l'envers de la moneda. Sí, clar. O sigui, al revers? No, sí, al revers. L'envers és on està el número, al revers és la... Ostres, a mi em pilles, eh? La part de darrere. Sí, la part de darrere. La cara i la cruz, no? Sí, exacte.
Aquí a Espanya, doncs, per exemple, trobem a les monedades d'un, de dos i de cinc cèntims, la façana de l'obra d'Oiro, la catedral de Santiago. Mira. A les de deu, vint i cinquanta, trobem el Cervantes, Miguel Cervantes. Sí. I a les monedades d'un euro i de dos, trobem el rei. Sí, sí. Trobem el Juan Carlos I en algunes i el Felip Sissé en les... Clar, clar, perquè tenim monedes en circulació des de fa molt de temps. Sí, exacte. I encara estan les de l'emèrit. De fet, jo crec que hi ha més de l'emèrit que no del d'ara, no?
No ho sé, això, perquè no se n'eliminen, les monedes. Clar, clar, per això. Imagino que sí, perquè des del 2002 fins al 2015 van sortir les del... Clar, clar, clar. Saps què? Jo no sabia què era la façana de l'obrador. No sabia què era la façana de l'obrador. Jo veia allà un bus a l'església o no sé què era. Sí, semblava el Tibidà, jo de petit pensava que era el Tibidà. Clar, però jo no m'havia parat de dir, ostres, què és això? Cada país té una, per exemple, Itàlia té el Da Vinci, l'Euro, l'Amanya té l'Àguila, no? Sí, sí, sí, sí.
Els bitllets, per altra banda, mostren moviments arquitectònics. O sigui, els monuments que hi surten no existeixen, representen moviments arquitectònics. El bitllet de 5, el moviment clàssic, el bitllet de 10, el moviment romànic, el de 20, el gòtic, el de 50, el renaixentista, el de 100, el barroc i el de 200, el modernista. Clar, perquè els bitllets sí que són internacionals, podem dir, no? O sigui, no canvien, com les monedes.
Exacte, això mateix, això mateix. El de 500, que no l'he dit, es va treure de la circulació el 2018 per lluitar contra la capital. No s'imprimeixen més. Encara n'hi ha perquè circulen, però... Mira, no ho sabia, eh? Sí, jo n'he vist pocs d'aquests. No tenim la fortuna, no? La fortuna literal, eh? De tenir-los a prop.
I ja per acabar, que estàs a una fase, destaquem la creació del Banc Central Europeu, el 98, que té com a funció mantenir estable la inflació, definir i executar la política monetària i l'emissió d'euros. També regula els tipus d'interès que la Christine Lagarde, que aquesta sí que és la presidenta del Banc Central, es reuneixen cada 3 o 4 mesos i tageixen els tipus d'interès, que és el preu dels diners, bàsicament. Exacte.
Aquí també es va votar per unanimitat que 11 països, he dit 12 abans, però en un principi van ser 11, ara en parlarem del 12, complien aquests requisits. Parlem de Bèlgica, Alemanya, Espanya també, França, Itàlia, Irlanda, Luxemburg, Països Baixos, Austria, Portugal i Finlàndia. Aquests 11 països complien els requisits que hem parlat abans i es va decidir que seran els primers 11 països a rebre l'euro.
Aquests països també van passar a la tercera fase, que és l'última ja, va començar l'1 de gener del 99, amb la fixació irrevocable dels tipus de conversió, que això bàsicament és que els 11 països mencionats perdien el poder, la sobirania monetària de decisió sobre, per exemple, les devaluacions, els tipus d'interès i tal, i això passaria a ser responsable del Banc Central Europeu.
Clar, clar, aquí es perd ja. Aquesta és la fixació de dir, aquí renunciem a les nostres monedes, a Espanya renunciem a la peseta. Sí, sí, sí. Tot i així, el 99 encara es continua utilitzant la peseta, però no es tenia poder de decisió sobre ella. Es implanta l'euro, si és veritat, però la moneda només es utilitzaven als mercats financers. Vale. En aquesta darrera tapa també... Això a partir del 99. Del 99, de l'1 de gener del 99. Ja es comença a implementar, però no físicament.
Exactament. O sigui, primer de tot, està disponible als mercats financers, però al públic, al gran públic, li arribaria el 2002. En aquesta etapa, com dèiem, la societat i les administracions s'hi van haver d'adaptar, als comerços podíem trobar la doble tigueta, tipus un preu en euros i preu en pessetes, l'adequació a la comptabilitat de les empreses i tot allò recolzat per un pla de comunicació per poder familiaritzar aquest gran públic.
No sé si tu ho has vist mai, jo recordo quan era petit perquè tenia 4 anys, els bancs i les empreses regalaven al públic unes calculadores. Saps què? Sí, sí, sí. Tu posaves el preu en pessetes i li donaves un botó i tu posaves neu. Mira, jo la calculadora no la vaig veure, però sí que vaig veure la targeta.
La tercera del que es movies. Sí, que a més era com tu la movies, no? I depèn del moviment, et sortien en euros o en pessetes. I aquesta sí que l'he vist. Sí, doncs tot això formava part també d'aquesta tercera fase, no? Que és com formar part d'un pla de... Acostumar la població a la nova moneda. Perquè clar, ara comences a treballar amb una nova moneda i et perds. Sí.
i més en aquella època que no hi havia no hi havia tant accés a l'internet per buscar-ho ràpidament i que clar, que tu m'havia viscut tota la vida amb pessetes i que ara ara també em sembla més fàcil perquè dius, ostres, ho posa al Google que em digui quantos euros són tal però abans no n'hi havia això
L'únic que la quantitat també, perquè eren 1.500 pessetes i ara es passava una com a tal. Era tot un món. El Banc Central Europeu va repartir als bancs comercials prop de 144.000 milions d'euros per fer-los arribar als comerços i assegurar-ne la liquiditat del sistema. I l'any 2000 el Consell Europeu va resoldre que Grècia també compliria els requisits per entrar-hi i es va convertir en el 12 país. Ara sí, parlàvem abans.
És en aquell moment quan la societat espanyola també comença ja a familiaritzar-se una mica amb el nou tipus de canvi, i finalment l'1 de gener del 2002 va començar la circulació efectiva en els 12 països europeus. Així ho va narrar Jaume a Televisió Espanyola des de la plaça del Sol de Madrid.
...de dar la bienvenida en medio de una magnífica fiesta al 2002... ...y también a la llegada del euro, el esperado euro... ...llevamos varios meses escuchando hablar del euro... ...pues a unos minutos estamos de convertirlo en nuestro compañero inseparable... ...el euro que por supuesto va a ser la noticia importante... ...de este cambio de año al 2002... ...y un euro con el que ahora estamos viendo, fíjense... ...cómo está la Puerta del Sol de bote en bote... ...pues está disfrutando, ahí está el euro...
Ahí está la sintonía que todos conocemos como la sintonía de Eurovisión y que se ha hecho todavía más famosa con la llegada de esta nueva moneda. El euro llega a toda Europa. Un moment històric des de la plaça del Sol de Madrid. I això que escoltarem ara també és molt simbòlic perquè és el relat d'un home traient euros d'un caixer quan passaven un quart d'hora de la mitja nit. A veure...
Doce y cuarto. Cajera automático. Vamos a ver cómo funciona esto. A ver. 20 euros, 50 euros, 100, 200. Vamos a ver. Cogemos la cartera. Doce y cuarto. Ahí están. Sí que va. ¿Son euros? Sí.
Mira, oye, fíjate. No, guardatelos. Guardatelos de Recuerdo. El vídeo que es veu, que es pot trobar a YouTube molt fàcilment, del que s'hi surten dos billets de Déu. I és en aquest moment quan l'home es dirigeix a pagar una senyora que venia amb polles de cava amb euros. A veure. Ya que los tenemos, vamos a usarlo. A ver, pa, pa, pa. Hola. Hola. ¿Cuánto vale? 1.500. 1.500. ¿En euros? No lo sé.
que vengo del cajero y me han dado esto esto por esto
La senyora no venia perquè no sabia quan era i no volia que les fessin. El vídeo es veu com li dona un billet de 20 per pagar 1.500 pessetes que són com uns 10 euros, però no ho veu massa clar. Al principi ja entenc que tot i les targetes, les calculadores, tot és complicat d'adaptar-se.
Sí, era molt fotut perquè, clar, el mòbil no portaves una calculadora de sobre. Al final era dividir entre 166, tampoc era gaire complicat. Una divisió de 166 tampoc és fàcil, eh? No, però amb el mòbil, amb la calculadora... Però és que en aquella època...
Encara anàvem amb els mòbils aquests de tapa, saps? Sí, per això dic que no tothom porta una calculadora a les hores i sí que era més complicat. Ja per acabar, el dia 3 de gener ja es calculava que el 96% dels caixers automàtics de la zona euro dispensaven viets d'euro i el 8 de gener més de la meitat de les transaccions en efectiu es feien amb la nova moneda. Molt bé.
El 28 de febrer del 2002, gairebé dos mesos més tard, la moneda nacional de cada país ja va deixar de ser de curs legal. Va haver un període de tres mesos que es podia utilitzar també la passeta aquí a Espanya, conjuntament amb l'euro. I va haver molta polèmica, sobretot amb el famós arrodoniment, que això va fer créixer els preus, i de fet és veritat que va fer créixer els preus, perquè el Banc d'Espanya va calcular que el preu del cafè, per exemple, va créixer els primers mesos de l'any un 2,4%.
que la cervesa va créixer un 8,8% i un entrepà, un sàndwich, un 4,5%. Tot per l'arrodoniment, eh? Clar, clar, clar, perquè com funcionava això?
Això era que els comerços, o sigui, tu sempre que vas a comprar un cafè, sobretot a l'hostaleria va ser, quan demanes un cafè no et diuen 1,32. Clar, no. Et diuen 1,30 o 1,40, no? Sempre redoneixen. Aleshores, si per exemple un cafè costava 80 pessetes, que eren uns 48 cèntims, doncs amb el canvi de moneda n'eren 50. Clar, clar, clar. Això que sembla en 2 cèntims, doncs fixa-t'hi. Ja va sumant, va sumant i clar, tot és... I ara, bueno, ara uns 50 cèntims un cafè em semblaria...
Sí, ara seria una ganga, però no, no. Jo vaig fer un 30 l'altre dia. Em sembla poc, inclús et diria. Sí. Veiem com està el panorama, però va. I l'euro quina continuïtat té.
Doncs mira, avui, a dia d'avui, bueno, s'hi van adherir diferents països, els 12, s'hi han afegit 8 més, Eslovenia el 2007, Xipra i Malta el 2008, Eslovàquia el 2009, Estònia el 2011, Latònia el 2014, Lituània el 2015 i Croàcia el 2023. I des d'aquest dijous els búlgars també pagaran amb euros. Des d'aquest dijous? Des d'aquest dijous que l'euro serà la moneda oficial a Bulgària, serà el 21è estat membre de la zona euro a partir de...
Dins de tres dies. Mira, sí, sí, sí. Me'n recordo que vaig anar a la Bulgària l'any passat. L'any passat? O fa dos? Fa dos. Sí. I estaven com en aquest procés d'entrar a la Unió Europea, que encara no ho estaven, però ja es olorava. A la zona euro. Sí, sí, sí. A la Unió Europea em sembla que sí que... És que és una cosa complicada, perquè potser estan a la zona euro, però no estan a la zona Schengen.
Uf. És un folló. És un folló, és un folló. Sembla que és Unió Europea, és des de fa molts anys, però és un euro, segur que és a partir d'aquest dijous. I ja per acabar, cal recordar que des del 30 de juny del 2021 les monedes de passeta que tenim a casa, guardades, ja no es poden més canviar per euros al banc d'Espanya. S'haurà de fer per Wallapop i aquests mercats més informals. Doncs mira, si Bulgària des del 2007, és de la Unió Europea, però
és el que et dic, no tenen Spies Schengen perquè em van demanar el passaport el passaport sí que el necessitareu per anar a Bulgari ja ho informeu-vos molt bé Jesús, moltes gràcies ens hem d'anar acomiadant que ara tenim el xisme científic amb el Jean Bigata li podem preguntar sobre Newton ja que l'hem nombrat Jesús, ara sí, moltes gràcies per tot i ens retrobem l'any 20
Que vagi molt bé i bona entrada d'any. Gràcies. Adéu. Doncs fem una petita pausa musical i arrenquem amb el xisme científic.
Bona nit.
Siempre veo tu inicial en alguna matrícula Que es una idea ridícula Pero que no quiero cambiar Y por culpa del alcohol Canto la canción Con la que comenzamos a viajear Tú llámame si ves que tu mundo se cae
Bona nit.
Sempre veo tu inicial en alguna matrícula y es una idea ridícula, pero que no quiero cambiar. Y por culpa del alcohol canto la canción con la que comenzamos a bellaquear. Tú llamame si ves que tu mundo se cae, lo que nadie sabe.
Quiero repetir como la luna de desconocerlo Quiero emborracharme, quiero otro baile, quiero otro beso mi amor Solo te pido que si te vas recuérdame Recuérdame
Bona nit.
Muero por vernos a solas, comiéndonos frente al espejo, quitándote a boca los complejos, hasta que se enrede tu pelo. Solo con besarte, solo tú eres arte y ya no puedo negarte que sin querer me enamores de ti. Tienes algo que nadie tiene, al menos no vi. Cuando se hace tarde nunca falla, vuelves a mí porque también me echas de menos.
Y aun quiero nieguer, sabes que sí. Cambias mi mal humor con una conversación. How pretty girl, how pretty girl. Y me sana el dolor. Cambias mi mal humor con una conversación. How pretty girl, how pretty girl. Quiero compartir dirección. Así no me mire, yeah. Esos ojos sin anime. Así no puedo negarte lo que pides.
La distancia no decide. ¿Qué más da que se molesta?
Fins demà!
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carillo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I ara si arrenquem l'última secció del programa, arrenquem el xisme científic amb el Jan Bigata.
Doncs bona tarda, Jan, què tal, com estàs? Molt bona tarda. Trist, trist, malacòlic, perquè és l'últim programa ja. Sí, això expliquem-ho bé perquè la gent si no, no s'entrarà. Expliquem, o sigui, fins ara estàvem fent, estava alternant quinzenalment aquí i a la Rambla també i ara per incompatibilitat amb els projectes no podré continuar aquest projecte.
Però podeu seguir escoltant més ciència a la Rambla pels matins a preguntar si té la ciència. Però bueno, per compensar avui tenim un tema bastant interessant. Perquè a més avui vens ben acompanyat. Avui vinc molt ben acompanyat.
Avui parlarem sobre la bretxa de gènere en ciència i per això veurem un article sobre quan comença i farem una tertúlia sobre els principals mecanismes que podrien promoure-la. Tema Vic, tema Strong. Per això avui m'acompanyen dues companyes, em fa molta il·lusió presentar-les, que ens aportaran experiència i espertesa. A la meva dreta és graduada amb Ciències per a la Universitat d'Autònoma a Madrid i actualment està a fer un màster en Comunicació Científica a Utrecht, és la Montserrat Tengra. Exactament, hola!
Molt bones. I a la meva esquerra tinc una graudada en Ciència, Tecnologia i Humanitats per a una ciutat autònoma de Barcelona i està a fer un màster a ètica aplicada també a Utrecht. Juliès Tapé, bon dia. Hola a tots. Bon dia, bona tarda, ja hem parlat d'això. No es pot dir, si es pot dir... Bueno, ara no tampoc importa tant. Aleshores, comencem aquest programa. Doncs vinga, va, per entrar a to, voleu explicar-nos breument el vostre camí acadèmic i alguns factors que us van encoratjar o dissuadir a l'hora d'escollir-lo, no?
Doncs jo, bé, com bé ha explicat el Jan, jo vaig estudiar Ciències molt ben acompanyada amb el Jan. Són companys de classe F. Exacte. I, de fet, jo sempre havia volgut ser periodista fins que em vaig trobar a una professora molt bona de Biologia a la secundària i vaig decidir que la ciència m'interessava moltíssim, saber com funciona el món, i ara estic estudiant Comunicació Científica. Molt bé, molt bé, molt bé. I tu?
He de dir que a mi de petita m'encantaven les ciències, especialment les matemàtiques. I amb 16 anys em vaig enfadar amb els meus pares i vaig decidir què feia el batxillerat artístic. Tenim una infiltrada aquí. Cosa que no va servir de gaire, perquè després de fer el batxillerat artístic vaig decidir que em volia posar un altre cop en el món de les ciències, però de manera més col·lateral. Vaig estudiar ciència, tecnologia i humanitats, em vaig fer un període d'assignatures també amb el Zan, i ara estic fent ètica aplicada a Utrecht.
Molt bé. Guai, guai, guai. S'ha de dir que vam fer història de les matemàtiques. O sigui, fricada històrica. Més gran, crec que no es pot existir. O sigui, història i matemàtiques juntes. Va ser molt divertit. Va ser molt divertit, ens vam passar molt bé. I per matemàtiques avui portem molt bona cosa. Si vols, em tires el títol d'avui? Sí, i tant. Doncs el títol d'avui comencem amb la bretxa de gènere en matemàtiques s'origina durant els primers anys de primària.
Molt bé, estem parlant d'un article que es va publicar al juny a Nature, on mostra que la diferència de nivell entre nens i nenes a l'hora d'estudiar matemàtiques s'origina al primer any d'educació primària i empitjora a mesura que avancem de curs. Tot i tenir els mateixos resultats al començar el primer any, la bretxa de gènere és visible a partir dels quatre primers mesos i es quadruplica al segon any. Després de només aquest any d'educació, en els estudiants que es troben al top 5% de la classe hi ha el doble de nens que de nenes.
Aquest estudi inclou més de dos milions i mig d'estudiants de primer i segon de primària a França, entre els cursos 2018 i 2021. Aquesta bretxa es produeix independentment del tipus d'educació i de factors socioeconòmics. Encara i així, aquest estudi es tracta de naturalesa observacional. Per tant, ells no poden donar conclusions de quines són aquestes causes que provocaren el fenomen. Per això serà una pregunta que ens haurem de fer nosaltres.
Doncs estem escoltant 5, pensa en anglès, de la reina del sou, l'Aretha Franklin, i comencem la tertúlia preguntant-nos quins són els factors principals que causen la bretja de gènere en ciència. Jo tampoc puc parlar gaire d'això, així que els nostres científics d'avui ens la intentaran resoldre.
Molt bé, doncs estàvem parlant a l'estudi específicament sobre matemàtiques, però quan veurem amb aquest debat tertúlia parlarem del que és el concepte STEM. Aleshores, primer li volia preguntar a les meves companyes si ens podríem definir què és el concepte STEM i a què ens diferencia de només les matemàtiques.
STEM vol dir Science, Technology, Engineering and Mathematics i de fet abans parlàveu que tu vas fer el batxillerat artístic i després vas dir no, vaig canviar radicalment però molta gent inclou una A que aquí a vegades pot ser Architecture o pot ser Arts també que a vegades està molt més relacionat amb les Arts del que ens pensem
S'està tornant una mica com el Trivium, el Quadrivium, no gairebé, com les èpoques clàssiques del que jo estudio tot, estic parlant a tot arreu. Exacte. Jo crec que és un ideal que m'agradaria portar a tornar. De fet, en el nostre grau, els dos graus que hem fet, crec que s'aprova una mica això, parlem molt de ciència, parlem de també la perspectiva humanística de les ciències i també la comunicació científica, que són idees que moltes vegades no s'inclouen i que crec que cada cop s'estan incluent més.
Continuant amb aquest tema, hi havia una observació superinteressant de l'article en el qual aquelles noies que estaven més avançades inicialment en matemàtiques o, ojo, s'identificaven amb el millor o la millor alumna de la classe tenien una millor relació amb l'assignatura. En canvi, aquelles tenien una relació pitjor amb l'assignatura quan inicialment estaven més avançades amb altres assignatures com llengües o el millor de la classe era un noi.
Aquí ens està posant en perspectiva la importància dels role models o els models a nivell de ciència. Aleshores, crec que podem començar la tertúlia amb aquest tema. Quants rellevants són els models a l'hora d'escollir carreres científiques? Trobo que està molt demostrat que són molt importants i anecdòticament a la meva vida també ho he vist. Com deia, jo vaig decidir d'estudiar ciències per una professora que per mi va ser el meu role model. I no sé si, Júlia, tu també n'has tingut alguna que t'hagi animat.
Sí, però no va funcionar gaire. Explica, com va ser això? He de dir que el meu pare va estudiar dret per un nen gran de l'enginyeria. Aleshores, a mi se'm donaven molt les mates, m'agrada molt. Aleshores vaig viure molta agressió per posar-me cap a aquell camí. I amb 16 anys, això que estàs en contra de tot, em vaig revelar. I va ser a través de la divulgació científica.
que vaig veure, ostres, la ciència es pregunta coses que jo també m'estic preguntant. I vaig decidir posar-me per aquest camí. Els referents van ser més aviat de divulgació, que no pas professors, pares, amics... Clar, clar, clar. És curiós perquè al final volien que fessis tanta ciència que vas dir, no, mira, ara em reboto. No, no, està molt bé. Compte que no fem el mateix amb aquest programa, eh? O sigui, que no fem tanta ciència que al final dic una cosa, ja, farta ciència...
Però trobo que és un cas aïllat perquè, com a mínim, a la meva experiència personal, totes les meves companyes de classe, si ja, com deies tu, Jan, si ja de petites creien que les mateixes no eren parelles, ja s'han anat creient tota aquesta narrativa i tampoc s'han vist reflexades en role models. Abans pensava i he entrat a la Viquipèdia per saber les unitats del sistema internacional de mesures. Tots són homes, tots són fotografies d'homes, només n'apareix una, que no és el sistema internacional, que és la Marie Curie,
I això diu molt, perquè has de ser una persona que lluita contra tot per ser científica, has de ser la Marie Curie, l'única de la llista de la Viquipèdia, o pot ser una persona mediocre dedicant-se a ciència i sent dona.
De fet, hi havia una foto fa poc, que era també de l'Acadèmia de Físiques, on van fer la mateixa foto invertida, on la majoria de representants eren femenines i amb la mateixa cadira, que estava Marie Curie, havien ficat l'únic home de la representació. Crec, no estic segur, tampoc ho vaig entrar gaire, crec que es parlava de dones científiques físiques amb la ciència, no només parlava de ciència en general. O sigui, potser és...
potser no seria el mateix exemple. Però em sembla interessant com també s'està intentant canviar aquest model. A part, els exemples o els models que podem tenir a nivell públic estan molt mal explicats. Si nosaltres pensem en la Marie Curie, pensem en una dona que estava sola, trista, una vida supersolitària, una dona superseriosa. I és mentida.
Si un es llegeix els diaris de la Marie Curie, la biografia de la Marie Curie, era una dona superinteressant, superpassional, políticament activa. Quan es va morir el Pierre va tenir una amant. Treballava moltíssim amb la seva filla. En la Guerra Mundial se n'anava a fer radiografies.
Això està guapíssim. Tenien una maquineta i amb la filla s'anaven. I era com que anaven pedalejant amb una bicicleta. Les millors. No, clar, també això casa molt en la idea que ens imaginem la idea d'un científic que és un geni que treballa sol, que ho ha de fer tot, que em deies tu, la idea que ha de ser artista, ha de ser físic, ha de ser matemàtic. I realment la ciència no passa amb una sola persona, sinó que és un conjunt de gent que coincideix en el temps i estudiant la mateixa cosa.
I això que dius tu, la Marie Curie no era aquest prototip de geni, sinó que també pots tenir moltes característiques que et fan femenina, que et fan la passió, bé, que es relaciona a vegades amb ser femenina, i pots ser una persona brillant igualment, que ho trobo molt interessant. I a més d'això, també ens estrescaven abans el rol de com la llengua modifica també la idea que tenim dels rols masculins i femenins, no? Com funcionaria això?
Hi ha molts estudis psicolingüístics que parlen que els idiomes on hi ha una dicotomia de gènere, per exemple, el català, a vegades diem científics o diem matemàtics o diem físics com a masculí genèric, i això a vegades no sembla important, però està demostrat que, sobretot quan els nens són més petits, si els demanes, escolta, diguem noms que podrien ser científics o matemàtics, automàticament pensaran en nomes, perquè així funciona el llenguatge, però si introduïm
Digue'm qui de la teva família podria ser enginyera o enginyer. Llavors aquest pensament canvia molt i trobo que és una cosa molt important i que és un canvi molt petit i que pot tenir beneficis molt grans.
Aquí estem parlant també dels professors, no? Quan estem parlant de models, no només la informació que donem, sinó com li preguntem també als nens i nenes per crear aquest concepte mental. Vam parlar que vaig fer... Te'n recordes que vam parlar d'aquests premis de l'avantguàrdia de la ciència? Sí, sí. Que vam estar parlant i era molt interessant perquè són uns premis on ho tornen només a dones científiques. Mm-hm.
Però jo una cosa que em vaig fixar és quan mires quants d'aquestes dones investigadores, que eren totes excel·lents, quantes d'aquests grups, el CAP, el PI, que es diuen, era una dona, de les quatre grans donades només era una. Quan miraves tots els directors d'instituts que hi havia a la sala, quants hi havia, el percentatge era super, super petit. Aleshores, jo crec que com a ènim a Biociències, que és on estic jo més, sí que hi ha una representació femenina molt gran, però...
quan comences a pujar de nivell, cada cap amb rols on tenen més poder i tenen més capacitat de decisió, també per convocar altres dones, o sigui, convocar altres investigadores dins del teu grup, quan més puges de poder, menys dones hi ha. I és una cosa que... Això és cert i també està molt estudiat, però és un percal, perquè té molt a veure amb que les dones que persegueixen doctorats també estan a l'edat normalment de si volen ser mares,
I això, bé, com bé sabem, s'espera que una mare ho deixi tot, deixi abandonar la seva vida professional per ser mare i no científica, i està molt relacionat amb el que dius tu, que pots arribar a ser una dona brillant, però a partir dels 25 has de formar una família, no? Ollà, 25? Ostia, com et fan d'hora, me'n fes, eh? Si diu 25, tinc 30, però amb 25 ja s'espera que t'hagis graduat i si vols assolir un doctorat, doncs és més o menys a l'edat on es fa.
I aquestes coses costen molt, perquè també que et donin préstecs per fer la teva recerca, té molt veure en això, amb qui te les està donant aquests préstecs, qui financia la teva investigació. Llavors és supercal, com dic. També està molt relacionat qui se'n pot anar de copes després de la feina i qui no. Perquè si tu tens una família i ets cuidadora de criatures, tu després de treballar 8 hores...
A no ser que tinguis una molt bona xarxa de suport, no tens potser la possibilitat d'anar a prendre copes amb els teus companys. Però hi ha molts homes, fins i tot, si tenen fills, que això sí que ho poden fer. I això exagera encara més les diferències de gènere i existents.
Sí, clar, estem dient que no només el temps de laboratori, sinó també la socialització després de laboratori, també et potència la capacitat de tenir oportunitats després, perquè pots conèixer gent i tu. Exactament. Ostres, no m'he pensat això. Sí, a part si pensem com es fa la vida científica, que és d'anar a laboratori, però has d'anar a congressos, els congressos són tots a l'estranger, has de viatjar, amb qui deixes les criatures, especialment si ets mare soltero. Clar, com...
Jo tinc un exemple d'una dona que era investigadora, que era postdoc, no era PI, però sincerament, literalment, el dia que s'anava, era un caos. Tot el grup depenia d'ella, era una barbaritat. I és un cas bastant excepcional perquè ella tenia una filla, però clar, com era la seva vida? Tu veies que, primer de tot, la seva jornada era 9 a 5.
per fer una jornada de 9 a 5 i tenir en compte que tothom depenia d'ella o tenia una capacitat d'organització que molt poca gent té. Aquesta càrrega mental normalment també s'associa a les dones, com que és un fet que tu has de... La socialització, per exemple, del teu grup també ha de formar part de la teva feina, que és una feina que no està pagada, evidentment. Però en això...
No, però per això, i aleshores, una capacitat d'organització dinava sempre en 10 minuts, mai va dinar amb nosaltres i sempre dinava mentre estava fent altres coses, no? Per què? Perquè a les 5 s'havia d'anar corrents cap a recollir la filla i tenia la sort que no tothom té que la seva parella feia un torn de nits per poder compaginar-se.
Aleshores, clar, sí que en aquest cas està com perjudicant-se, no?, en el sentit que agafa un tonalitz que pot ser inconvenient perquè l'altra persona, que clar, que jo crec que això, únicament, sempre hi ha hagut, necessàriament amb ciència, que és molt trist, hi ha una persona que ha de tenir aquest empitjorament de la feina i que tradicionalment ho ha fet més la dona que l'home, no?, les pitjors condicions. I hi ha, clar, una persona que ha hagut de girar-se aquests tons perquè ella pugui tenir un fill i ser una investigadora de primera línia, no? Però, clar, quanta gent pot fer això? Exacte.
És xunguet. Doncs, si voleu, passem al segon factor que portàvem per aquest tema, que és prou interessant, és la incompatibilitat que veiem entre els valors que hegemònicament associem a la feminitat i els valors que associem a les matemàtiques.
Normalment, quan pensem en la figura del científic, pensem en una persona racional, seriosa, tancada, brillant. Però quan pensem en una nena o una noia, no pensem en cap d'aquests valors. Pensem en una persona dolça, en una persona bonica, en una persona social, en una persona passional.
Aleshores, costa molt des de la figura de la criatura poder-se sentir identificat amb la figura del científic. Perquè ser una bona nena implica no ser científica. I ser científica implica no complir les expectatives que tothom espera de tu. Això també causa una mica del que parlàvem abans dels referents, no?
És més, si mirem com funcionen les universitats, el 2011 es va fer un estudi a les universitats dels Estats Units, on es va veure que un 25% de les estudiants de matemàtiques sentien que havien de renunciar a part de la seva feminitat per poder encaixar dins de la classe. I els professors interactuaven molt menys amb aquelles estudiants que eren tradicionalment femenines que amb aquelles que no.
Jo aquí tinc una pregunta, potser se surt una mica des de ignorància. Quins d'aquests trets que associem a la feminitat, hi ha algun que creieu que és un tret inherent, per tant és una cosa que no volria renunciar, o quins trets creus que es desenvolupen a nivell d'aprenentatge social?
Això depèn molt del teòric del gènere que li preguntis. Des del meu punt de vista el gènere ens el posen en calçador des que som molt petits. Hi ha estudis en nadons que expliquen com quan hi ha un nadó vestit de rosa
Li parlem, ai, que bonica, ai, quina cosa més bonica. I quan tenim un nen o un nadó vestit de blau, li parlem completament diferent. El gènere comença allà. De petits, els nens, quan són nadons, tendeixen a preferir el color vermell i no els agrada gens el marró.
Quan tenen 3 anys, als nens els agrada el blau i a les nenes els agrada el rosa. Això amb uns estudis fets el 2005, suposo que ho han canviat jo. Però és molt curiós. No ho sabem, tampoc. Pensant que avança més ràpid del que pensa.
Sí, però és una tonteria com el color pot condicionar-te tant, vull dir, que t'agradi el color rosa o que, per exemple, se'm ve a la ment una noia amb el cabell llarg, maquillada, classe, que dius que aquest factor sigui suficient, que per als teus professors no et prestin tanta atenció, et pot fer creure que realment no ets valuós o que no serveixes per això, vull dir, que és intrínsec i...
Com pot ser que una cosa tan petita tingui una repercussió tan gran? Suposo que després en parlarem, però aquest viatge de gènere no només té repercussions a les nenes de primària, que no els agraden les matemàtiques, sinó que acaba tenint repercussions molt greus al viatge de la bretxa de gènere.
I una altra pregunta que us faig, quines, ara, o sigui, això no està preparat, és així de fri, però quines conseqüències creus que li poden donar a una dona que està fent investigació el fet d'haver de renunciar als trets aquests que consideraven femenins?
Trobo sobretot que és una càrrega mental d'haver de casar la idea que tothom té d'un científic amb la teva idea de qui ets per tu mateixa. Trobo que és una cosa que ja és prou complicat ser una persona que vol fer un doctorat o ser una persona que té un doctorat i és professora d'universitat, que a més has de guanyar-te el respecte dels teus alumnes o dels teus superiors si tens una aparença tradicionalment femenina.
Jo crec que aquí depèn molt de l'experiència de cadascú. És a dir, crec que hi ha noies que se senten identificades amb certes coses, altres no. Jo crec que és un camí personal de cadascú. Però sí que és veritat que a vegades pot portar molta càrrega mental.
O sigui, no ho sé, però m'ho he imaginat, la veritat. Aleshores, passem, si voleu, al tercer ítem, que seria una hipòtesi que fèiem on les noies podrien sentir més pressió per ser excel·lents que els nois i, per tant, això els porta a ser més autooxigents. I això podria provocar que no es plantegin escollir aquests reptes on la probabilitat de ras sigui molt alta.
Què en podríeu aportar d'aquest tema? Bueno, trobo que té molt a veure amb el que estàvem parlant abans de la Marie Curie, que per ser una dona en ciència has de ser una dona excepcional, has de ser algú que sobrepassi tots els límits, has de ser algú que trenqui totes les barreres, i aquesta pressió, suposo que si ets un noi, no ho sé, no la tens, perquè pots ser una persona mediocre o pot ser una persona que simplement t'interessa la ciència com a carrera, però no ha de ser tota la teva vida.
I trobo que aquesta és una càrrega que les dones sí que portem, que com a mínim jo penso que des de petita sempre he pensat si no sóc la millor de la classe llavors no tinc prou valor com per assolir una carrera com matemàtiques o física. I són coses que tu creus des d'un principi però el món t'ho va reforçant. O com a mínim aquesta ha estat la meva experiència. Totalment d'acord. S'ha de sumar...
El fet que a les noies sempre se'ns exigeix més, des que som ben petites, és aquesta cosa de... No, és que les noies maduren abans. A les noies o a les persones que ens han educat com a noies, se'ns obliga a madurar abans. I se'ns obliga molts cops a ser cuidadores informals dels nostres germans, els nostres pares, etcètera, perquè és la tasca que ens pertoca.
Sempre és el mateix entre argumentes que faria un noi i això, i això, i això, coses que normalment són invisibles per molta gent i que no s'acostumen a valorar. És el que deies amb la teva companya, que no només havia de ser molt bona a nivell científic, sinó que a sobre havia de portar com la tasca de socialització, havia d'organitzar les coses, havia de tenir la criatura...
És que era la mare de laboratori, és que jo dic, en plan... O sigui, s'anava... El jefe no passa absolutament res, se'n va ell a l'avió, tu, el caus que... Però és que era una barbaritat. Però bueno, queden només 3 minuts i per tant ens anem ara a l'últim ítem, que seria... Hem vist aquestes possibles causes, no?, d'aquesta bretxa que estàvem veient al gènere de ciències, que com repetim, veiem que s'origina només amb 6 anys. Per tant, o sigui, és una cosa que ja hem de tenir en compte des d'aquell moment. Aleshores, ara ens preguntem, quines són les conseqüències que poden portar aquesta bretxa de gènere?
Bé, doncs, com deia abans, si no t'agraden les matemàtiques des de petita, et va reforçant la idea de, ai, no, és que les mates no fan per mi, no són per mi. I trobo també que a vegades això es redirigeix en, ai, doncs, les ciències de la salut, que trobo que és una carrera que fa molt per una noia, no? A mi m'ha passat molt que si t'interessava la ciència des de petita, ai, doncs tu pots ser infermera, que no hi ha res dolent, si infermeres són supernecessàries, és una carrera de prestigi...
Però, si no t'interessen les mates, llavors tampoc t'interessarà l'enginyeria, quan siguis més gran, o la física, o quan siguis gran, i aquestes carreres normalment s'associen a sous més alts, més endavant de la teva carrera professional, i això, com deia abans, pot influir econòmicament a la vida d'algú, evidentment.
Clar. I llavors, si les persones tenen pitjors condicions laborals, també seran menys... O sigui, hi haurà menys models visibles per a les nostres dones. Exacte. És un peix que es menja la cua. Exacte. Doncs moltíssimes gràcies a les dues. Hem arribat fins aquí. Tanquem l'últim...
programa de la temporada. Moltes gràcies Montse, moltes gràcies Júlia, moltes gràcies Jaume, moltes gràcies a tots els oients que han estat escoltant aquesta temporada. Recordo per última vegada que podran continuar escoltant a la Rambla, a preguntar-se de la ciència i que s'agrairà a venir molt de ciència. I tant, i tant, que si Jan, gràcies a tu i gràcies també a la Montse i a la Júlia per venir avui, que jo he parlat poquet perquè realment és que estava gaudint escoltant-vos i perquè sabeu molt més que jo d'aquest tema.
i de veritat que ha sigut un plaer i Jan, a tu ja t'escoltaré a la Rambla. Gràcies, gràcies per tot. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Adéu. Doncs nosaltres deixem per aquí també el programa d'avui i ens retrobem demà, dimarts, com sempre, aquí a 98.fm a Ràdio d'Esvern. Gràcies per tot.