i han recollit l'opinió d'altres joves del municipi. Actualment hi ha places vacants i es fa una crida a la participació en infants i adolescents que visquin a Sant Just, que poden adreçar-se a l'Ajuntament i al Servei d'Infància i Joventut per sumar-s'hi. I en política, els portaveus municipals a l'Ajuntament de Sant Just participaran en un debat televisiu que s'emetrà el 12 de febrer a les 9 de la nit a Esplugues Televisió.
L'espai reunirà tots els grups municipals del Consistori en un format de debat sobre l'actualitat local. És un debat organitzat per Esplugues Televisió i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just. La ciutadania el podrà seguir al debat en directe a través d'Esplugues Televisió.
I pel que fa a cultura, el panorama literari de Sant Just està d'enhorabona amb la nominació de dues veïnes del municipi als Premis Finestres de Narrativa 2026. Després de conèixer la candidatura d'Ireny Pujadas en la categoria de Llengua Catalana, Ràdio d'Esberna ha rebut l'escriptora Silvana Vogt, que comparteix l'alguardó en castellà amb la seva darrera obra, El fino arte de crear monstruos.
L'obra de Boch trasllada l'actual a Pampa Argentina de la seva infantesa, un escenari marcat per catàstrofes naturals i esdeveniments insòlits que l'autora narra amb una combinació de sentit de l'humor i tendresa. Segons ha explicat l'escriptora, la novel·la explora el moment precís en què una nena comença a mediatitzar la realitat a través de la literatura, transformant la vida en un esborrany de ficció. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El refugi amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de ratll d'esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs tornem a estar el dilluns, tornem a començar la setmana, i la comencem amb moltes ganes, perquè tenim una setmana per endavant molt, i molt, i molt especial, perquè aquesta setmana el Refugi farà 100 episodis, 100 programes, 100 capítols, com li vulgueu dir, i això, doncs, ho hem de celebrar. Però va, ens deixem de rellust i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari...
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem com cada dilluns amb els sons de casa amb la Montse Baqués i tota l'actualitat musical. Seguidament un sal enrere amb el Jesús Martín i posarem fi amb Ones del passat amb el Clas Moreno.
I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
Els sindicats ferroviaris majoritaris, SEMAF, UGT i Comissions Obreres han desconvocat la vaga de trens que havia de continuar fins dimecres després d'assolir un acord que consideren d'històric amb el Ministeri de Transport. El pacte preveu un augment de més del 50% de la inversió en manteniment ferroviari i la contractació de més personal per reforçar la seguretat i el servei ferroviari.
Tot i l'acord, Renfe admet que avui encara no podrà reprogramar tots els trens i treballa perquè demà, dimarts, es recuperi progressivament la normalitat. Mentrestant, recomanen als usuaris utilitzar transports alternatius i consultar l'estat del seu tren a la web de Renfe. La Generalitat, però, ha denunciat que ni ahir ni avui s'estan complint els serveis mínims, però els sindicats defensen el contrari.
D'altra banda, l'AP7 ja està completament reoberta en sentit sud entre Martorell i Sant Sadurní de Noia després de 19 dies tancada arran de l'accident mortal de Gelida. La gratuïtat de peatges de la C32 s'allargarà fins aquesta nit.
El Partit Popular torna a guanyar les eleccions autonòmiques d'Aragó, però haurà de dependre encara més de Vox. Els populars t'ha dit guanyar els comissis, ho fan perdent dos diputats. Els resultats deixen un escenari polític clarament condicionat per l'extrema dreta.
Tot i la victòria, el líder popular Jorge Con no ha fet autocrítica i ha insistit que només el PP pot governar els pròxims 4 anys, mentre Vox es consolida com la força decisiva després de duplicar la seva representació, passant de 7 a 14 escons. El partit d'ultradereta ha sumat més de 40.000 vots respecte al 2023 i marca ara el pas a la dreta aragonesa.
El gran derrotat de la nit és el PSOE. La candidatura de Pilar Alegria cau fins al seu mínim històric amb només 18 diputats, 5 menys que l'anterior legislatura. Els socialistes assumiran el paper d'oposició i descarten qualsevol acord amb els populars.
En l'àmbit de l'esquerra, Podemos desapareix de les Corts, mentre que la Junta Aragonesista guanya pes i ocupa l'espai del desaparegut partit aragonès. Unes eleccions que confirmen l'avenç de l'ultradreta i la crisi del socialisme a l'Aragó i també a tot Espanya.
En els darrers dies el portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, Gabriel Rufián, ha tornat a posar sobre la taula la idea de construir una aliança d'esquerres plurinacional a escala estatal. Un projecte encara difús que busca sumar forces sobiranistes i progressistes d'arreu de l'Estat per frenar l'avenç de l'extrema dreta.
Rufián defensa que cal unitat entre pobles i ha anunciat una ronda d'actes i trobades per obrir aquest debat. Ara bé, la direcció d'Esquerra Republicana ha volgut marcar distàncies. La secretària general, Elisenda Alemany, ha deixat clar que el partit no participarà en cap candidatura estatal i que Esquerra Republicana només es presenta a Catalunya, amb les seves sigles i arrelament territorial.
Els republicans sostenen que la millor resposta davant de l'extrema dreta són esquerres nacionals fortes i arrelades i recorden que l'única aliança electoral estable és la que mantenen amb EH Bildu i el BNH a les eleccions europees.
La gana dels premis Gaudí va celebrar la seva majoria d'edat aquest diumenge al Gran Teatre del Liceu, amb una nit marcada pel triomf de Sirat, guanyadora de vuit guardons, entre ells el de millor pel·lícula en llengua no catalana. La cinta d'Oliver Laschet arriba així reforçada a la cursa cap als Òscars. L'altra gran vencedora ha estat Frontera, que ha guanyat el premi a millor pel·lícula tant del jurat
Com del públic, a més del Gaudí, a millor actriu secundària per a Bruna Cusí. En la interpretació protagonista dels premis han estat per a Àngela Cervantes, per La Fúria i Mario Casas, per Molt lluny. El premi a millor interpretació i revelació ha estat per Llucia García, per Romeria. La nit ha confirmat el bon moment del cinema català amb una gala que ha combinat reconeixement artístic, reivindicació cultural i mirada internacional.
Bad Bunny ha convertit aquesta matinada el descans de la Super Bowl en una reivindicació sense precedents de l'orgull llatí. Una setmana després de triomfals Grammy, l'artista portorriqueny ha fet història amb una actuació íntegrament en castellà davant de més de 127 milions d'espectadors.
L'escenari del Levis Stadium s'ha transformat en un homenatge a Puerto Rico i a les persones migrants que viuen als Estats Units. Durant el xou hi han participat artistes com Karol G, Cardi B, Ricky Martin i Lady Gaga, entre altres figures destacades del món cultural.
Sense fer cap menció directa ni a Donald Trump ni a l'ICE, l'actuació ha defensat uns Estats Units plurals, diversos i pacífics. Batman va tancar el show proclamant «Seguimos aquí», en un missatge clar de resistència en el context de les polítiques dures contra la immigració impulsades per l'actual administració nord-americana.
El xou, però, ha provocat també una forta reacció política i el president Donald Trump ha qualificat l'elecció de ridícula i ha assegurat que l'actuació ha estat una ofensa.
El socialista Antonio José Seguro s'ha imposat amb claredat al candidat d'extrema dreta André Ventura i serà el pròxim president de Portugal. En la segona volta de les eleccions presidencials, Seguro ha obtingut el 66% dels vots davant del 34% del seu rival.
L'exministre socialista retorna l'esquerra al Palacio de Belém 20 anys després del manat de Jorge Sampaio. El primer ministre portuguès, Luis Montenegro, ha assegurat que el govern cooperarà de manera positiva i constructiva amb el nou president, tot i pertany a formacions molt diferents. Els resultats confirmen els pronòstics de les enquestes i evidencien alhora la preocupació creixent pel fort ascens de l'extrema dreta a Portugal.
La pressió dels Estats Units cap a Cuba creix i el país ja afronta una de les crisis energètiques més greus dels últims anys. L'estratègia del president Donald Trump cap a l'illa torna a posar el focus en la seva economia amb l'energia com a objectiu prioritari.
mitjançant l'enduriment de l'embargament de cru i l'amenaça de sancions a tercers països que subministrin petroli a l'Havana. Els Estats Units han revocat totalment el suport energètic que Venezuela els donava amb el president Maduro i Mèxic, amenaçat amb sancions econòmiques, també ha suspès l'enviament de petroli.
Les conseqüències són immediates. El govern cubà ja ha comunicat a les aerolínies internacionals que a partir d'aquest dilluns el país no disposa de combustible per a l'aviació, una decisió que colpeja directament el turisme, un dels seus principals motors econòmics de l'illa.
A més, també han estat tancant hotels i s'han reubicat visitants, mentre el nombre de turistes continua caient a mínims històrics. El president Miguel Díaz-Canel ha admès la gravetat de la situació i s'ha mostrat disposat a obrir un diàleg amb Washington. Paral·lelament, el govern prepara un pla de contingència amb moltes retallades.
Ara anem a la informació de Sant Just. Anem amb els titulars municipals. Noves places a l'espai de participació d'infants i adolescents de Sant Just d'Esvern. El projecte municipal celebra 5 anys de trajectòria amb la renovació dels seus membres i una crida a la participació juvenil.
El Carnestoltes omple Sant Just de festa amb una rua que estrena recorregut. La celebració avança cap al 14 de febrer amb la participació de les escoles al concurs de disfresses i activitats per a totes les edats. ETB Llobregat acollirà un debat amb els portaveus municipals de Sant Just. L'espai reunirà tots els grups del Consistori el 12 de febrer a la nit per abordar la qualitat de la política local.
I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Joan Laporta ja ha dimitit com a president del Barça per poder presentar-se a la reelecció del 15 de març. Asegura que deixa el club millor que fa 5 anys i defensa que les obres del Camp Nou i també demana la confiança dels socis per continuar el seu projecte. Ha marxat, diu, orgullós i amb moltes ganes de tornar-vos a veure. Així que estarem pendents d'aquesta campanya electoral que podem dir que comença avui mateix.
I al dissabte el Futbol Club Barcelona va superar el Mallorca en un camp nou a Baza. Tot i un bon inici del conjunt Balear liderat per Morici, el Barça va colpejar primer amb un gol de Robert Lewandowski, aprofitant un rebuig dins de l'àrea. A la represa els de Hans i Flick van imposar la seva qualitat i van dominar amb claretat el partit. La Minyamal va sentenciar amb un autèntic golaç i ja en el tram final Marc Bernal va rodinir el triomf amb un gran gol per tancar una victòria clara del conjunt blaugrana.
Ahir el Madrid també va fer la seva feina i va vèncer per 0-2 el València en un partit molt pobre del Conjunxet. El Barça continua líder de la Lliga en només un punt de l'equip madrilen.
I avui és el torn de l'Espanyol, que s'enfrontarà a domicili al Vila Real a les 9 en punt. Els de Manolo González travessen el seu pitjor moment de la temporada i encara no saben què és guanyar aquest 2026. Amb la necessitat de retrobar-se amb la victòria, intentaran tombar el conjunt gruguet.
I la selecció espanyola de futbol sala va guanyar dissabte la seva vuitena Eurocopa després d'impulsar-se a Portugal per 5 a 3 en una final espectacular. El gran protagonista va ser Antonio, autor d'un triplet i una assistència decisiu per derrotar a la fins ara campiona. El triomf va posar fi de 10 anys sense títols i va suposar el primer gran èxit de l'era Jesús Velasco com a seleccionador.
I acabem els esports amb la Super Bowl. Els Seattle Seahawks han conquerit aquesta matinada la seva segona Super Bowl després d'imposar-se amb contundència els New England Patriots per 29 a 13. El conjunt de Seattle va dominar el partit de principi a fi amb una defensa espectacular que va anul·lar completament el jove quarterback Drake May. Els Patriots no van anotar fins a l'últim quart i mai van tenir opcions reals de remuntada.
el corredor Kenneth Walker va ser escollit MVP amb 135 llardes de cursa una victòria coral que confirma la superioritat dels Seahawks i tanca una revenja uns anys després de la final perduda del 2015 i ara presentem la cançó del dia
I avui tornem a la música catalana i ho fem amb un temacle que crec que últimament ha quedat una mica amb l'oblit i jo avui tinc ganes de recuperar-lo. Hi ha cançons que no parlen de grans històries, sinó de moments petits que ho signifiquen tot. I aquesta d'avui és un exemple. Aquesta peça ens situa en un espai íntim, gairebé suspès en el temps. Mirar algú respirar, conversar fins que surti el sol, riure sense pensar-hi i sentir que les hores passen sense fer soroll. El missatge és clar i molt profund alhora.
Quan estàs amb la persona adequada, els dies es tornen més fàcils i el temps deixa de ser una preocupació. La lletra posa l'accent en la connexió emocional més que no pas en les paraules. Hi ha silencis compartits que donen força i instants que no cal explicar res perquè tot s'entengui. I l'amor s'hi mostra com una experiència sincera i quotidiana, lluny de la gran diluqüència i construïda a base de presència, complicitat i d'aquella sensació de tornar a la innocència.
El grup que dóna vida a aquesta cançó formava part d'una escena musical catalana molt arrelada al territori, amb origen a Sant Quirce del Vallès. Tot i que ja no és tan actiu, va deixar empremta amb un estil proper i molt honest. Cançons com aquesta continuen vives perquè parlen d'allò que no caduca, compartir el temps amb algú i sentir que només així tot encaixa.
Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 2016. El cantant del grup és el Gerard Aledo i al videoclip es veu el seu cantant passejant i cantant pel Raval amb algun dels artistes més coneguts de l'escena catalana. Què? Com ho tenim, això? Doncs va, recuperem Només amb tu, Daniel Mal. Obre la porta del cel on les paraules volen
M'he quedat mirant com respirava i he tornat a ser com aquell nen. Ha sortit del sol mentre parlàvem i hem aconseguit que pari el temps. He rincut com mai havia pensat i he sentit allò més desigual.
Aquell bar. Només amb tu, els dies són més fàcils. Només amb tu, les hores se m'escapen entre els dits. Només amb tu, les hores passen res.
Mai he sabut el que pensava, l'he estimat desmesuradament. Creu-me, no fan faltar les paraules, hi ha silencis que et fan més valent.
Només amb tu els dies són més fàcils, només amb tu les hores se m'escapen lenta els dits. Només amb tu les hores passen ràpid, només amb tu, només amb tu.
Els dies són més fàcils, només amb tu. Les hores se'm escapen entre els dits, només amb tu. Les hores passen ràpid, només amb tu.
M'he quedat mirant com respirava i he tornat a ser com aquest nen. Creu-me, no fan falta les paraules. Hi ha silencis que et fan més valent.
Doncs això ha estat només amb tu i ara que el tren del 2016 encara és viral tothom m'has de posar a recuperar aquesta cançó però ja de ja perquè és una cançó molt xula i que crec que ens havíem com una mica oblidat d'aquesta cançó i és molt i molt maca. Però va, ara passem a l'efemèrida del dia.
I avui prepareu-vos perquè si no heu dinat us quedareu amb gana perquè avui 9 de febrer és el dia mundial de la pizza i aquesta jornada és molt més que una excusa per asseure's a una taula i compartir un àpat. És una invitació a mirar enrere i entendre com un menjar molt humil nascut de la necessitat ha acabat convertint-se en un llenguatge universal capaç d'unir cultures, generacions i moltes emocions. Els orígens de la pizza es troben en els carrers populars del sud d'Itàlia
on el pa pla amb ingredients bàsics com l'oli, el tomàquet o les herbes servia d'aliment assequible per a la gent treballadora. No era un plat pensat per impressionar, sinó per alimentar. I precisament aquí reu la seva força, en la seva proximitat, en la seva honestedat, en el fet de ser un menjar nascut pel poble i per al poble. Amb el pas del temps, aquella combinació simple va anar prenent forma, identitat,
i molt d'orgull, fins a esdevenir un símbol gastronòmic i cultural profundament arrelat a Itàlia. La pizza no només va créixer dins de les fronteres italianes, sinó que va viatjar per tot el món. Amb la migració va travessar mars i continents, adaptant-se als nous gustos, nous ingredients i noves maneres de viure. Cada país l'ha feta una mica a la seva, reinterpretant-la sense perdre'n mai l'essència.
Malgrat aquesta extensió global, la pizza continua sent un emblema nacional d'Itàlia. Representa una manera d'entendre la cuina com un acte cultural i emocional, on la tradició no és rigidesa sinó memòria viva. Menjar pizza és una certa manera participar d'una història col·lectiva que connecta
passat, present, casa i món. En el Dia Mundial de la Pizza celebrar-la és reconèixer el valor de les coses simples, recordar que la identitat també es construeix a foc lent i entendre que de vegades un pel·lat pot explicar molt més del que sembla.
Fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem amb els sons de casa.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. I ara sí, arrenquem amb els sons de casa amb la Montse Baqués.
Bona tarda Montse, què tal com estàs? Bona tarda, molt bé. Espera't, que no et sentim bé. Ara sí. Què tal com estàs Montse? Bé, bé, bé, molt bé. Avui amb un programa especial. Sí, avui un programa especial perquè porto dos convidats. Primer fem una intro perquè parlarem de la Telecogresca, un festival amb més de 45 anys d'història celebrat al Parc del Fòrum de Barcelona
Autorganitzat per estudiants sense ànim de lucre i caracteritzat pel seu ambient jove amb l'objectiu d'unir la música i la tradició en un esdeveniment que ha captivat estudiants de generació en generació. Molt bé, sí que alguns cops hem parlat d'aquest festival i avui, per tant, podrem parlar amb alguns dels protagonistes.
Doncs sí, perquè fa unes setmanes ja parlàvem d'aquest festival, que semblava que la seva continuïtat estava en perill per la nova regulació del fòrum, que els obligava a participar en un concurs públic per permetre celebrar els concerts en aquest espai i dèiem també que l'Ajuntament els tractava com un macrofestival.
I és per això que avui comptem amb la presència del Pau Constants i el Joan Agudo, que formen part de l'organització del festival, perquè ens expliquin des de la seva perspectiva com és el festival, com s'organitza des de dins i si realment està en perill o encara tindrem, té la que ho veurés cap a uns anys més. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Per començar, expliqueu-nos una mica el vostre rol dins de l'organització del festival.
Jo estic posat sobretot... Bé, jo porto per introduir una mica. És el meu tercer any que hi soc posat, combinant-ho amb la universitat. I estic posat més a la part de, diem, l'electrònica. Contacto amb les empreses que porten la potència elèctrica al festival per assegurar que hi hagi potència ja i poder-ho portar tot...
I després també el dia d'esdeveniment em dedico a muntar les barres, a endullar-ho tot, a posar focus i això. I després també estic posat a una part de l'estiu-la-festa-dia, que és un altre esdeveniment que fem també els mateixos de Telecoresca, que aquest any es fa l'11 de març a la mateixa Uni.
Dintre de molt poc, dintre de dos dies. Sí, d'aquí un mes, encara hem d'acabar de preparar-ho. 11 de març. Sí, sí, de març. I bé, això, és una festa que es fa cada any i aquesta és gratuïta i per a tots els estudiants, que es posa música tot el dia. Sí, bàsicament, jo estic també, vaig entrar el mateix any que el Pau, ara ja fa tres anys,
i organitzem la Telecogresca a partir de seccions, repartim entre tots els integrants diferents seccions, ella ha parlat una mica de les seves. Jo estic, per exemple, a càtering, que és tot el menjar, si estem treballant, per exemple, en un acte durant 8 hores, 9 hores, doncs menjar per la gent perquè no caigui desfallecida. A venda d'entrades també estic, que és tota la gestió de com es ve en la pàgina web, tot això.
Al final tothom agafa alguna manera de contribuir, es centra en algun tema i tirem endavant. Hem parlat de la Telecogresca, que és un festival autoorganitzat pels estudiants, però expliqueu-nos bé què és això de la Telecogresca i per què és diferent a altres festivals.
A veure, la Telecogresca és, bueno, ja ho diem pràcticament sempre, és un festival autoorganitzat que bàsicament, tot i que contractem per alguna cosa, alguna empresa externa, totes les decisions, tota la gent que contractem, la gent que ve, tots els músics, tot això ho decidim i ho organitzem estudiants directament. Som tots voluntaris
Per tant, la diferència amb els festivals més grans, amb tots els macrofestivals, és sobretot això, no anem només per aconseguir diners, hi ha una base que sí que hem d'aconseguir diners per anar celebrant la telecogresca, però fem amb la intenció que gaudeixi tota la gent que vingui a escoltar els festivals i que la cultura catalana, la cultura en aquest cas de Barcelona, no?
doncs continuï tirant cap endavant. Sí, voldria afegir també, és a dir, el que es distingeix també és el motiu i l'il·lusió dels que organitzem, perquè és un procés que ens acompanya al llarg de la universitat i no és una feina que ens dediquem a això per tenir un sou o per cobrar, vull dir, és 100% voluntari i ho fem tot, doncs per una part perquè la gent pugui gaudir-ho,
i també per nosaltres mateixos, sobreviure a l'Uni i poder-ho viure d'una manera millor. I això és el que es tingueix, la dilució que amb la que ho fem. Escolteu, ho hem preguntat. Aquest nom de Telecogresca, entenc que ve de Telecomunicacions, vol dir que tots els estudiants que participeu organitzant-lo és a Telecos o no? Mira, aquí una que sí i una que no, per exemple. El Pau sí que estudia Telecos, jo estudia Engenia Ambiental. Però sí, tothom és del campus nord de l'UPF. Vale.
Llavors, bé, hi ha algú d'informàtica, algú de, bé, de camins, de ciències del mar... I del campus sub també tenim d'altres carreres. Sí, però d'OPC, tots els estudiants d'OPC. Molt bé. I com s'aconsegueix que un festival autogestionat, que, bé, tots sou voluntaris pel que heu dit, que aguanti tantes dècades? Com ho feu per gestionar-ho?
Bueno, això es fa molta feina, molt esforç. Moltes ganes. I després també, com per una banda som estudiants de Telecos, la majoria, o del PC. Quan arribem no som experts en això, però la gràcia és que es va passant de generacions. La gent entra primer i quan marxa quart o al màster, a final de màster, li passa tot el que sap a l'anterior. I així es va transmetent al llarg dels 48 anys, que aquesta és la 48a edició,
doncs es fa així. I això, i moltes veïnes, molt esforços, intentar... Bueno, fer-ho tot de manera màxim professional possible, tot i sabent que no som una empresa, però... I al rellotge generacional, la majoria de gent que està a la telecogresca està quatre o cinc anys muntant. Per tant, això d'anar explicant com funcionen les coses amb gent nova que entra és molt important. Clar, és anar explicant l'ofici, eh? Home, tal qual, tal qual. Perquè, per exemple, del màrqueting...
Clar, que gent de Telecos hagi de fer el màrqueting, vull dir, com no li expliqui el gol altre, no en sap pas, vull dir. Clar, total. Sí, sí, sí. Però bueno, això. I quan parlem d'autogestió, què vol dir exactament en el vostre dia a dia? Com ho plantegeu?
Bueno, una mica el que hem dit abans. Les decisions importants que pertanyen a qui portem, qui no portem, i tota la gestió de les empreses que contractem, tots els grups que venen, quan ho fem... Tot això són decisions que prenem exclusivament nosaltres. No tenim ni una pressió econòmica més enllà de poder continuar fent. De que surti endavant, no? Sí, que surti endavant, però la resta és, sobretot, donar la millor qualitat...
una varietat i donar també, per exemple, a tots els festivals, a tota la Telecogresca, tenim l'Engrescat, que és un altre acte que fem, en el qual busquem música emergent a la ciutat i els portem directament al festival, a la Telecogresca. Clar, que també visibilitzeu el talent emergent de Catalunya.
Sí, això, per exemple, un altre festival no faria, no portaria gent que no està allà, que no té tant seguiment perquè no dona tants diners. Nosaltres apostem per això. I escolta, de tota aquesta organització que m'ha estat parlant, quanta gent diríeu que hi ha darrere? Mira, nosaltres som de més actius entre 20 i 30. Vale.
I llavors, gent que ho intenta combinar com pot amb els estudis, però que no es pot permetre anar-hi tant, però també hi és dintre, hi és amic de tothom i això, al voltant dels 40. Per tant, aquests 20-30 que són més habituals són els que prenem les decisions importants, no? Entenc.
Sí, però bé, realment això és entre tots, perquè per poder organitzar això fem cada dimecres durant el curs, excepte a l'estiu i quan hi ha exàmens, perquè també s'ha combinat amb exàmens, però fem reunions cada dimecres. Llavors, allà, cada secció per grup s'explica quina feina han fet aquella setmana.
I entre tots parlem com continuar, o entre seccions ens parlem de si necessitem una cosa, o han de fer una feina, enviar mails a empreses... Sí que potser semblen molt hippies, però també ens organitzem una miqueta. Per tant, és una feina que us comporta un any de feina.
Esteu un any treballant, un cop a la setmana, perquè un dia surti tot de la feina. Un dia i més d'un, perquè és el que diem que també li donem una importància a la Telecoresca, que és el dia més gran, però també muntem la festa de dia, la Telecalfarra, que és un dia de discoteca que muntem només nosaltres, l'engrescat, que és aquest concurs emergent, estem treballant pràcticament tot l'any, entre una cosa i l'altra, no parem.
I la gràcia que pugui ser això també és que no només anem allà per fer això sinó que també ens ho passem bé, som amics tots i fem projectes fora d'això només per nosaltres, per passar-nos-ho bé i tenir com la recompensa de la resta d'any treballant. Sí, sí, sí. Imagino que tantes hores junts al final. Home, clar. I quin diríeu que és el moment més crític de l'any a l'hora d'organitzar-ho?
Mira, és el que en diem modo combate. Que és quan queda al voltant d'un mes per la telecoresca o un mes i mig, que ja és quan està el punt crític. Per a nivell de... Bueno, de tot arreu ha d'estar contractes i ha de començar a tancar tot. No de músics només, vull dir, això no. Però de...
A nivell de coses elèctriques, de permisos, de contracte de seguretat, de tot aquest tipus de coses, és quan està al límit i llavors en el despatx que tenim ja ho fem tot enfocat a treballar al màxim i fora distraccions i ja és per centrar-se al màxim.
I també molta gent es pregunta com un festival autogestionat pot portar artistes tan potents, perquè recordem que aquest any porteu noms com Auxili, Mamaduixa o la Ludwig Band, i altres anys també heu portat la Raïs Oso, que estava en el seu moment àlgid, diguem-ne. Com ho feu per portar aquests grups tan grans?
A veure, això sobretot ho fem, tot i que sigui autogestionat no vol dir que no, primer, paguem en general tot el caché que li donaria a un festival normal, és a dir, els diners que guanyem és per fer noves edicions, posem pràcticament el 100% en això,
I al final, doncs, tu, si ets una banda, jo el que crec que vols és guanyar uns calarons, que no et surti gratis i que hi hagi un reconeixement. I el festival aquest, doncs, portem ja quasi 50 anys, per tant, el reconeixement també està. Sí, sí, que s'ha convertit en el circuit de festivals, s'ha convertit en un lloc on els artistes volen anar.
Sí, sí. L'any passat, quan estava a Estrella Damm donant tiquets gratis, també estava allà... Aquí teniu una rascada, eh? Aquí teniu una experta, eh? Jo em vaig tornar com a boja, anant a tots els bars del poble i a... Anant a etiquetes. A part, també, gràcies.
És un festival que a nivell moral, diguem-ne, artistes hi volen anar per tot el que comporta. No és un macro festival que sigui ni monopoli, ni que ho fan només pels diners, ni és ben bé. És a dir, és un lloc on pots tenir la consciència tranquil·la que on estàs anant és un lloc, bueno...
amb un nivell social molt bo i positiu. És una aclaració. I quan porteu aquests grups, us arreglen una mica el caché, us rebaixen una mica o és completament igual que els altres festivals? Bueno, intentem negociar però com seria un altre festival. És a dir, intentem negociar al màxim per poder-nos permetre portar-ho però no ens fan un descompte especial que ens et reconeixi. No, no, no. El que et diuen, al final la gent que parla amb els grups, doncs s'arriba a un acord si diuen tants diners és tants diners. I ja està.
Recordeu algun grup, algun fitxatge que semblés impossible i al final va sortir?
Bueno, jo aquest any que ve el... de l'Ubdic Band, jo l'any passat vaig estar fent broma pràcticament tot de... Imagineu-vos l'any que ve l'Ubdic Band, l'Ubdic Band, que quan ho vaig veure a cap de cartell en una reunió vaig donar una goltereta. Clar, el que passa és presentació de disc. Sí, sí, sí, és que és una bruteta, ja estic contentíssim. Sí, igual que boicot, també fan... Crec que mamar la duixa, crec que també. Sí, els tres. Però sí, sí.
Però aquest any trobo que heu anat una mica més... Estic una mica més punk, podríem dir, perquè amb boicot, amb l'élite... Perifèria, també. Sí, sí, sí. Aquest any jo probablement sigui dels tres anys que porto el que jo hauria comprat abans l'entrada. Perquè hi ha una mica part
per tothom. Portem, si no recordo tu malament, 13 bandes. Hi ha una varietat increïble. Sí, és veritat. S'apropa molt a lo que seria festival, com d'altres que tenim. Tenim aquest any, per exemple, dos escenaris. Per tant, si no et ve molt de gust el que hi ha en una banda, te'n vas a l'altra. Clar, clar, clar. Això me'n recordo que ho havíeu fet en alguna altra edició també anterior. Sí, anteriorment es feia. Feia temps que no s'havia fet, ara tornem a aquest estil. Molt bé, que guai, que guai, que guai.
I a l'hora de programar un grup, què us pesa més a vosaltres? El nom, el vostre gust personal, el moment del grup, el pressupost? Bé, nosaltres no som els que triem els grups que vindran, desgraciadament. I per mi vindrien tots punkis, però no... Aquest no és l'estil del festival, però... Com es pren la decisió, doncs? Això hi ha un grup, igual que nosaltres ens dediquem a unes coses en concret,
Hi ha un grup de gent que tampoc no és el seu primer any, que ja coneixen bé què és i això, que són els que decideixen què es portarà. Llavors ho proposen per tothom i diuen, bueno, portarem això. I tothom està a favor, sempre. Però són un grup de gent que es dedica a això, de voluntari. Molt bé. I dins d'aquest context ple de macrofestivals, com mantenim aquest model sense perdre l'ànima?
Amb moltes ganes, primer punt. Sí. I també hi ha una part de reivindicació que hem de portar, és a dir, es porta no només aquí, sinó que hi ha moltes festes de barri com altres festivals que són més petits, que hem d'intentar lluitar perquè tot això es continuï passant de generació en generació, perquè si no al final...
el que hem dit abans tots els grups emergents o toques a un garito que et veuen 10 persones o no tens una manera de sortir cap endavant de tirar i això és cultura bàsicament és amb ganes i amb molta lluita intentar que la gent sigui conscient també de tot el que implica Telecogresca com està organitzat
que avui en dia no queden massa festivals que estiguin organitzats així només per amor a l'art i per intentar que la gent pugui passar bé a preus populars i que no sigui mogut pels diners. I doncs això, que la gent sigui conscient del que implica Telecoresco. Sí, crec que és un moviment el que teniu vosaltres, bastant únic a Catalunya, perquè crec que també és una mica l'esperit de la universitat, al final, de fer cooperació estudiantil i de sumar forces i fer coses xules, i al final és el que esteu aconseguint.
Sí, anar a la universitat només per estudiar, al final vulguis que no. Cansa, cansa. Entrar a Telecoresca i organitzar un festival amb els teus amics és la màxima representació de la vida universitària que algú pot somiar, vull dir. Ja m'ho imagino. És increïble. Sí, sí. I, bueno, ara canviant una mica de tema, com ja he comentat anteriorment, heu tingut problemes per la continuïtat del part del fòrum. Què va passar exactament?
Sí, fa uns anys, bueno, per tema de... Bueno, explica tu, del nivell d'això i això. He passat el marró, eh? A veure, com també és el meu districte, una mica controlo. Bàsicament, el districte de Sant Martí és el que té el fòrum, i al final, el fòrum, durant aquesta última dècada, hi ha hagut un munt de festivals, de concerts,
i la preocupació principal de reduir, s'han reduït els dies, si no recordo, 9 dies a l'any, en el qual es pot fer un concert, i ja hi ha alguns que estan reservats a la primavera, són, per exemple, a 100%, per tant, al final queden uns quants dies lliures, i és sobretot pel so, que els veïns s'han queixat que hi ha massa so, que els molesta durant massa dies, així que s'ha reduït.
Per tant, nosaltres competim amb un munt d'altres festivals, de concerts molt grans, i sobretot el problema que hi ha hagut amb tot això és que en tots els baremos que s'utilitzen per donar una puntuació, i aquí li donem i aquí no, se'ns compara com si fóssim una empresa enorme mastodòntica i no es dona pràcticament valor.
a tota la part social a tota la part de tradició de la nostra ciutat a tot això doncs o se li dóna una miqueta així per sobre o pràcticament res ja per tant tu abans d'entrar a l'estudi m'has dit pots estar tranquil que aquest any es farà segur i uns quants més endavant segur que sí sí però m'has dit que en un futur potser no
Com està la situació? Tenim el fòrum, pelmenys per l'any que ve també el tenim. El problema, és a dir, vam aconseguir la licitació, aconseguir una data i una plaça i això. El problema va ser que al poder entrar aquesta licitació ens van treure les ajudes que rebíem per ser una associació així sense ànim de lucre, diferent de un festival. I ara mateix...
doncs això ha fet que ens pujessin el preu del fòrum un 250%. I llavors, sí, són molts milers d'euros més. O sigui, això de cara a les edicions properes. Bueno, i aquesta mateixa. Aquesta també. És a dir, aquesta ja és producte d'haver guanyat la data del...
del fòrum de les que sortejaven i a més a més de tot això és que per dir-ho també tenim una miqueta de fòrum encara però després que se'ns acabi això jo crec que és que hi haurà una altra licitació si surt bé però potser no surti i si no ens ho donen doncs al carrer i buscat algun lloc a Barcelona això no va dir si no us ho donen haureu de buscar un altre lloc i no sabeu on ens ho donen i a preus desorbitats com està pujant últimament vull dir
I com heu gestionat això que us pugi 250%? Com heu aconseguit tirar-ho endavant? Bueno, s'ha de pujar. L'última opció que tenim és pujar els preus de les entrades perquè volem que pugui anar-hi tothom igualment. Però és que ens veiem sense més opció d'intentar pujar-lo un mínim. Comparat amb el que ha pujat de preu les entrades, la resta de festivals a Catalunya és una misèria. Però...
No queda més opció que pujar una mica, una mica, el preu de totes les entrades, perquè si no és inviable. Una miqueta de dos rillos, doncs, encara tenim, però això es pot suportar. De fet, a Telecorres, això, hi ha anys que ha anat millor, hi ha anys que hi ha anat pitjor, i la idea és que sempre estiguem, doncs, en poder fer-ho un any que ve. Per tant, els anys que va perfecte, doncs,
endavant es guarda i pels anys que hi hagi més dificultats, com sembla que hi haurà una miqueta, doncs intentar resistir com es pugui. El màxim objectiu és poder-ho seguir fent l'any que ve amb la mateixa gent, que vingui tothom, vull dir que segueixi omplint el fòrum,
i anar assegurant el futur de les següents edicions. I que una entrada no siguin 80 euros. No, no, no. Això esperem que no arribi mai. Més important també és això, mantenir preus populars i també a l'interior les consumicions, preus que no pots trobar enlloc més a Barcelona i que es puguin permetre tots els estudiants universitaris. Sí, la realitat és que la telecogresca és com un oasi, no?, dintre d'aquest circuit de festivals que te'n vas a qualsevol altre i et costa 12 euros una copa o una cosa així. Sí, sí, clar, clar. Total. Clar, totalment.
I creieu que a Barcelona hi ha un espai per projectes autogestionats com el vostre? O mancan, o falten més. A veure, jo abans sí que estava parlant amb el Pau, tipus, és que si Barcelona no és el lloc per fer aquest tipus de projectes,
no sé molt bé on es poden fer, perquè tenim un porró de població aquí, tenim un munt d'espais on es poden portar una telecogresca, necessites molta gent, necessites un espai gran, això si no és a Barcelona pràcticament no ho pots fer. I tota la cultura que durant aquests últims anys, és a dir, estem veient un munt de grups que van sortint
la cultura continua emergint i és una cosa que li hem de donar molta potència i per això doncs ens necessiten projectes tant com fem nosaltres com això doncs casals de barri, festes populars, totes aquestes coses al final són cultura i són de potència. El que falta també és que segueixi valorant el fet de ser sense ànim de lucre
i tots els valors que hi ha darrere a Telecoresca i que mai es deixi de donar valor a això i ajudar que es pugui seguir. El moment que aquesta part s'oblidi i només es mirin quants diners fa cada festival o qui porta més gent guanya, llavors ja hi haurà problemes. I en aquesta edició, per ara, la venda d'entrades, tot això està anant bé? Encara queden unes quantes, però anem bé. Sempre l'optimisme.
Ara mateix... Desprim final queda, eh? Sí, sí, sí. Que ara, Espín, hem tingut alguns anys en els quals s'han venut entrades en dos dies. L'any passat que va ser la tornada de la raït. És que és brujíssim, això. Va ser molt fort. Jo vaig estar i m'ho vaig gaudir molt, eh? Per això.
Però aquest any és un any una mica més normal per aquesta banda. No hi ha ninguna cosa que et faci patar al cap directament, però és un cartell molt xulo. Per tant, jo estic molt convençut de què vendré. Si no fem planazo, anirà molt bé. I tant que sí. Molt bé. Montse, tens alguna pregunta més?
Bueno, per anar acabant ja, ja crec que ho heu explicat una mica, però per què la telecogresca continua sent necessària? Així com el pitch final ja per acabar. Sí, necessària per reivindicar festivals així d'ençàmits de lucre, que en falten, és renyant, però no suficients.
per combatir una mica també, trobar un espai on la gent pugui anar sense que els hi pugin tant les entrades cada any, els preus de dintre, la gent pugui gaudir de cultura emergent també, i no tan emergent, que hi ha grups molt bons i que ja són famosos, preus populars...
que cada cop em falta més també, i això. I després també per nosaltres, tot el que aprenem en aquests 4-5 anys que hi estem és increïble, contacte amb un professional, amb empreses, també viure al màxim la vida universitària, i tot això és imprescindible.
Doncs, escolta, si us sembla, per acabar us farem un petit joc d'escollir entre grups i bandes que van al cartell per veure els postats gustos també. A veure, jo això no ho sabia. Jo no vull parlar malament de ningú. No, no, jo us dono dues obciències, escollir, veure què més us agradi. Això és gust personal. Això no és opinió de Telecora, això és de meva personal. És l'opinió del Pau i la opinió del Joan. Comencem amb fades o perifèria. Pau? Jo perifèria. Joan? Jo fades.
I si ens seguim amb al·lèrgiques al polen o Boom Boom Fighters? És que Boom Boom, és que tot el que sigui reggae i punt... Estem contra ells tota l'estona, eh, jo, en aquest cas al·lèrgiques. Molt bé. I l'élite o auxili? L'élite. En aquest cas sí, l'élite. L'élite és brutal. Sí, sí, sí, vaig flipar quan el van anunciar. I si us dic l'élite o mama duixa?
La em quedo amb la élite. Ja també em quedo. Molt bé. I ja per últim, els dos caps de cartell. La Ludwig Band o Boicot? A veure, és que a mi em poses qualsevol cosa davant de Ludwig Band i et diré a Ludwig Band. Com no torni Manel? Ai, tant de bo, per 50 anys. Que torni. Aquí una crida. I Pau, tu em quedes? Ludwig Band o Boicot? Això és com triar el papa i la mama. Boicot. Però també he anat diversos cops a veure Ludwig Band i m'encanta. Molt bé.
Doncs això ha estat tot. Gràcies, Pau i gràcies, Joan, per venir. I també gràcies, Montse, per l'entrevista. Que vagi molt bé i molta sort. Gràcies. Moltes gràcies.
Pendent d'ací fem un nen, i mira que estàs com un tren. No trac i que ja no és un tren, aquí estaré a l'altre.
T'escric per dir-te perdó, que jo som més de la cint i jo pen, som tu i jo, ho arreglarem a la meva habitació. No, vallaria, vallaria, que estiguis sexy quan poses mala cara. No, vallaria, vallaria, que em vulguis només quan estàs en diable.
C'est que si tu m'poses d'un mal à la cara Que j'ai ton mal
Bona tarda.
Estigui sexy quan fas donar-me la cara Balla lia, balla lia Que per tu em quedo sense nadar Quin estrès Per tu deixo les nenes, moros i els diners Et trob tot el que em queda, et donaria més
Bona tarda, us informa Marc Güell.
El Ministeri d'Agricultura apunta que la hipòtesi més probable sobre l'origen del brot de pesta porcina africana podria ser per l'entrada de carn contaminada. L'informe fet per experts estatals torna a apuntar a la coneguda com la teoria de l'entrepà i descarta que el virus hagués sortit del laboratori de l'IRTA. També proposa mesures per continuar amb el control del brot. Des de Lleida Júlia al Bacar, bona tarda.
Bona tarda. El Ministeri d'Agricultura ha fet públic avui l'informe sobre el brot de pesta porcina africana gairebé després de tres mesos estudiant el virus. L'informe descarta que el brot està relacionat amb el laboratori de l'IRTA perquè no és el mateix amb el que treballava i confirma el que ja va apuntar l'Institut de Recerca Biomèdica. La hipòtesi més probable seria que el brot va començar per cart contaminada provinent d'un altre país, el que s'ha anomenat la teoria de l'entrevà. Per lluitar contra el brot proposen la creació d'una zona blanca
Sense senglars, situada dins del radi de 20 quilòmetres, des d'on es va detectar el primer positiu amb un cost de 5 milions d'euros i també recomanen incorporar un nou sistema de barreres.
Més notícies amb la Montse Pujol. El Ministeri de Transport i els sindicats majoritaris han arribat a un principi d'acord per desconvocar la vaga prevista des d'avui i fins dimecres al sector ferroviari. Els sindicats el consideren històric perquè inclou millores en inversió, manteniment i personal. Durant la primera jornada d'aturada no s'han complert els serveis mínims. Hi ha hagut cancel·lacions de trens i retards durant tot el matí. Els usuaris s'ho prenen entre resignació i la indignació.
Està clar que avui és una vaga, però tots els dies darrere és una mica d'infraestructura i una mica també una vaga encoberta, però és que està claríssim, claríssim, claríssim. Pues sí, de lo mal que van, de llegar tarde cada día al trabajo, de estar desde las tres y no pasa ningún tren, no han respetado los servicios mínimos ni nada.
Renfa xifra la participació en la vaga en un 11%. Irio informa que al matí han suprimit dos trens per falta de maquinistes i que la resta del dia s'estan complint els serveis mínims.
Primera reunió aquesta tarda entre la consellera d'Economia, Alicia Romero, i els comuns per negociar formalment els pressupostos. L'equip dels comuns, liderat pel portaveu del grup parlamentari, David Cid, posarà l'habitatge al centre de les converses. El govern confia tenir aprovats els comptes de la Generalitat abans de Setmana Santa, però per aconseguir-ho també s'haurà d'entendre amb Esquerra. Els republicans insisteixen que les negociacions estan encallades i remarquen que no se sauran a negociar fins que hi hagi un compromís polític
per part del govern de Pedro Sánchez perquè Catalunya recapti la totalitat de l'IRPF.
El Congrés rebutge indemnitzar José Luis Ávalos en presó preventiva per haver plegat com a diputat. Segons fons de la mesa, l'òrgan descartarà demà pagar els 48.000 euros que reclamava l'exministre de Transports, d'acord amb el criteri dels lletrats de la cambra. En un informe apunten que Ávalos va presentar la renúncia quan ja estava suspès de sou i feina pel seu ingrés a Soto del Real pel cas Coldó. A més, sostenen que la indemnització és incompatible amb cobrar una pensió de jubilació, com ara fa l'exsecretari de...
organització del PSOE. Un jutjat obliga l'Ajuntament de Girona a retirar el mosaic de Felip Sisè fet amb fotos de l'1 d'octubre que es va posar en una paret lateral de la sala de plens i substituir-lo per un retrat institucional. També s'obratlla que la fotografia ha d'estar en un lloc preferent, Girona Maria Rovira.
Bona tarda. El jutjat resol en una interlocutòria que no s'ha donat compliment a la sentència i destaca que, tot i que la imatge del monarca es reconeix, el mosaic feta amb fotos de l'1 d'octubre no satisfà l'exigència de neutralitat institucional i ho justifica perquè considera que incorpora una càrrega simbòlica aliena a la funció institucional del retrat.
La resolució també carrega contra l'emplaçament en una paret lateral i sosté que ha d'estar en un lloc preferent. El jutjat dona un mes a l'Ajuntament per complir la resolució. Avui, de fet, el mosaic no és a la sala de plens. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
I als esports, Marcos Garcia, bona tarda. Bona tarda, avui ha començat el procés per triar el nou president del Barça. Joan Laporta ha presentat la seva renúncia per tornar-se a presentar els comissis que seran el 15 de març. Els precandidats han de sumar 2.321 firmes per superar el tall. El vicepresident primer, Rafa Juste, és el president interí del club.
L'Espanyol tanca avui la 23a jornada de la Lliga. L'equip de Manolo González juga al camp del Vila Real i té l'objectiu de trencar la ratxa de cinc partits sense guanyar. Avui podria debutar l'extrem belga, Cyril Engongue. En canvi, l'Espanyol no podrà comptar amb Carlos Romero ni Ramon Terrats per l'anomenada clàusula de la poja que pertanyen a l'equip groguet. A partir de tres quarts de nou, la transmissió del Vila Real Espanyol al Totgira de Catalunya Ràdio.
A marxa una nova jornada, els Jocs Olímpics d'hivern, a Milà, a Cortina, a Tampetzo. Avui no hi tenim esportistes catalans en competició. I el bàsquet Girona anuncia que Sander Hollanders no seguirà l'equip i s'acaba el seu contracte temporal. Al final del vingte de Hollanders és per la tornada a l'equip de Maxi Fellerup. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova.
L'espai de participació d'infants i adolescents de Sant Just ha obert noves places i ha celebrat recentment l'acte de renovació dels seus membres, coincidint amb la celebració dels seus cinc anys de trajectòria. La trobada ha servit per fer balanç a la feina del darrer any i donar la benvinguda als infants i adolescents que s'incorporen al projecte. Durant l'acte, els participants han presentat alguns dels projectes més destacats del curs, com l'escape esport, una activitat esportiva i cooperativa amb la participació de 100 infants al municipi,
Un cinefòrum sobre l'assetjament escolar adreçat a adolescents i la participació a Ràdio d'Esvern, on han explicat en primera persona què significa formar part d'aquest espai. En aquests cinc anys, més de 140 infants i adolescents han format part de l'espai des d'on han opinat en la remodelació de parcs, han impulsat accions de visibilització LGTBI, han participat en intercanvis juvenils europeus, han organitzat activitats i festes i han recollit l'opinió d'altres joves del municipi.
Actualment hi ha places vacants i es fa una crida a la participació en infants i adolescents que visquin a Sant Just, que poden adreçar-se a l'Ajuntament i al Servei d'Infància i Joventut per sumar-s'hi. I en política, els portaveus municipals de l'Ajuntament de Sant Just participaran en un debat televisiu que s'emetrà el 12 de febrer a les 9 de la nit a Esplugues Televisió.
L'espai reunirà tots els grups municipals del Consistori en un format de debat sobre l'actualitat local. És un debat organitzat per Esplugues Televisió i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just. La ciutadania el podrà seguir al debat en directe a través d'Esplugues Televisió.
I pel que fa a cultura, el panorama literari de Sant Just està d'enhorabona amb la nominació de dues veïnes del municipi als Premis Finestres de Narrativa 2026. Després de conèixer la candidatura d'Ireny Pujadas en la categoria de Llengua Catalana, Ràdio d'Esberna ha rebut l'escriptora Silvana Vogt, que comparteix l'alguardó en castellà amb la seva darrera obra, El fino arte de crear monstruos.
L'obra de Boch trasllada l'actual a la pampa argentina de la seva infantesa, un escenari marcat per catàstrofes naturals i esdeveniments insòlits que l'autora narra amb una combinació de sentit de l'humor i tendresa. Segons ha explicat l'escriptora, la novel·la explora el moment precís en què una nena comença a mediatitzar la realitat a través de la literatura, transformant la vida en un esborrany de ficció. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Doncs ara sí, són les 6 i 8 minuts i arrenquem la segona hora del programa. Arrenquem amunt a l'enrere, amb el Jesús Martín.
Molt bona tarda, Jesús. Què tal, xama, com estàs? Bé, bé, jo bé, jo molt bé. La veritat, tu què tal, aquesta setmaneta que no has estat per aquí? Molt bé, tinc la sensació que fa molt que no vinc, eh? Sí, és que aquest mes de gener s'ha fet molt llarg, trobo. Sí, no? Es fa bé ja, sí. Sí, sí, sí. Però bé, ara ja estem al febrer i aquest mes sí que passa volant-volant, eh? És més curtet, sí. Tu, què? El fin de B, per això? Molt bé, aquest fin. Molt bé, molt bé. A tope, ja. Perfecte. Doncs avui de què ens toca parlar?
Doncs mira, avui parlarem de la història de YouTube, perquè el proper 14 de febrer, o sigui, aquest dissabte, es compliran 21 anys de la seva creació, del seu domini. Molt bé. Però abans de tot, fem el típic repàs habitual de les afeminides de les properes dues setmanes. I tant, endavant.
Comencem amb el 12 de febrer, que es compliran 208 anys de la celebració de la cerimònia de la jura de la independència de Xile i d'Espanya. Si seguim parlant d'independència, anem al 17 de febrer, perquè es compliran 18 anys de la independència de Kosovo, de Sèrbia. Independència, per cert, que Espanya no reconeix. Sí, sí, és una cosa curiosa que Espanya no ho reconegui, però així és. Per tant, majoria d'edat, per Kosovo ho podem dir. Sí, sí.
Sí, senyor. El 15 de febrer de 1989 es retiraven de manera definitiva les tropes soviètiques d'Afganistan. El procés va començar uns mesos enrere, el 15 de maig del 88, i culminava el 15 de febrer del 89. Diumenge vinent es compliran 37 anys.
I, finalment, tornem al segle XIX perquè el 18 de febrer del 1885 es publicava als Estats Units les aventures d'en Hack y el Barry Finn, que és una de les grans primeres novel·les estatunidenques, una obra que es caracteritzava pel profund relat descriptiu dels seus personatges i del perible pel riu Mississippi. És un llibre que, no sé tu, però jo crec que molta gent ha llegit a la secundària, a l'assignatura d'anglès.
Sí, sí, no, no, i tant, al final és un d'aquests, bueno, com podríem dir, un dels grans clàssics, no?, de la literatura universal, i jo crec que tots almenys hem sentit de parlar. Sí, doncs es compliran 141 anys el dimecres de la setmana que ve. Molt bé, doncs va, ara sí, anem a descobrir la història de YouTube. Vinga.
Doncs ens movem el 14 de febrer del 2005, perquè aquell dia tres ex-treballadors de PayPal, parlem del Chad Harley, el Steve Chen i el Jawed Karim, aquestes tres persones, adquireixen el domini web de YouTube. Hem de dir que el 14 de febrer s'adquireix el domini web, o sigui, el youtube.com, però no es penjarà el primer vídeo fins l'abril del 2005, o sigui, dos mesos més tard. Vale.
Això es considera l'embrió de la plataforma i el motiu de la creació, hi ha diferents versions, però la que defensa el Jawed Karim és que volien compartir el vídeo d'una festa a San Francisco a la que hi van anar i no hi havia una altra alternativa en aquell moment. Ara mateix em sembla tan normal penjar un vídeo, gravar una cosa i penjar-la. Te l'envies o la penxes a Instagram. L'últim lloc a la penjaria potser és a YouTube.
una història així del que et passa potser és l'últim que faries però clar, en aquell moment no hi havia cap alternativa per penjar res és una situació que fa 20 anys 21 farà i que ara ens ho pensem i sembla d'un altre món
Sí, sí, no, no, i hem de pensar que en aquell moment internet, o sigui, estava començant a nivell domèstic, no? Perquè eren els primers anys, també. Els primers ordinadors, així, sí, sí. A la caixa, no? Clar, exacte. Sí, sí. Doncs aquest origen, tot i això, podria ser un mite perquè, com dèiem, el Jawed Karim diu que aquesta festa no va existir mai, que la idea va ser seva.
I els altres dos, el Chen i el Harley, diuen que el Karim el que volia fer era una pàgina de cites on es valorés a la gent pels seus vídeos. Mira, va tenir la primera idea de Tinder, eh? Una mena de Tinder. Que de fet existia, perquè hi havia una pàgina que es deia Hot or Not, o sigui, sexy o no, on es valorava la gent per les fotos. I el Karim diu que es va influenciar una mica per aquesta idea, no? Hi ha dues versions. Bueno, bueno.
Si ni els fundadors es posen d'acord, nosaltres expliquem les dues versions i ja que cadascú agafi la que vulgui. Alguna cosa amaguen, sí, sí. A partir d'aquí neix la plataforma i dos mesos més tard, el 23 d'abril del 2005, es penja el primer vídeo, que encara el trobem disponible. Es diu, o sigui, jo al so, i l'escoltem aquí.
All right, so here we are, one of the elephants. The cool thing about these guys is that they have really, really, really long fronts, and that's cool. And that's pretty much all there is to say.
Bueno, és el Jawed Karim, que és el so de San Diego, a California, i darrere d'ell es veuen uns elefants. Aleshores, en el vídeo en anglès, parla i el sentit d'escriure als animals, diu que tenen unes trompes molt llargues i que és genial i que no té res més a dir. És molt simple el vídeo, durà 20 segons. Sí, sí, són uns pocs segons, però mira, que han canviat la forma en què consumim vídeos. Sí, sí.
El vídeo encara, o sigui, el podem trobar a YouTube, té 381 milions de visites a dia d'avui i farà 21 anys. Sí, sí, jo me'n recordava, eh, en plan... O sigui, no el vaig veure en el seu dia, evidentment, però sí que m'havia sortit algun cop de... Aquest és el primer vídeo a YouTube i sí que me'n recordava que era un zoo. És molt famós, sí, sí, sí. I té una qualitat així molt ronyosa de l'època. Sí, sí, sí. Clava, és que el 2005... Sí, sí. A l'octubre del 2005 també es protagonitza el primer viral. I saps què ho fa? No. El Ronaldinho, del Barça. Mira.
És una campanya de Nike on un home porta una maleta d'or, em sembla que és al mini-estadi, ara no... Sí, pot ser. Sí, em sembla que sí que era al mini-estadi. Però és que ara no visualitzo aquesta campanya, eh? No, és que jo no ho sabia, jo ha sigut fent la secció, no la coneixia. Home, ara després la recuperaré, això sí. Un home porta una maleta d'or al Ronaldinho, que està allà entrenant, i... i té unes botes de futbol, la maleta. Aleshores, el jugador del Barça se les posa i comença a fer tocs amb la pilota, xuta el travesser, agafa el rebuig i continua. I és un vídeo molt hipnòtic...
perquè durant dos minuts està el tio allà, però fent mala base amb la pilota, que és meravellós, la veritat. Aquesta campanya va treure els primers inversors, és important, no només per ser el primer viral, sinó perquè també venen els primers que posen calets. Clar, perquè la gent ja comença a veure que aquesta xarxa té potencial. Hi ha negoci. Es tracta de Time Warner i Sequoia Capital, que són els dos primers inversors. Aquest segon, el Sequoia Capital, arriba a invertir 8,5 milions el 2005.
Per tant, una barbaritat, eh? Van veure el futur i no es van equivocar. Era el moment també que internet, no sé si començava a invertir també a internet. Es calcula que l'agost del 2006, un any i mig més tard de la creació, la plataforma havia pogut arribar en alguna ocasió, en alguna ocasió molt puntual, a 7.000 milions de visites al dia. Que en aquest moment eren més de les persones que hi havia al món, en aquest moment, en el 2006. Clar, clar, clar, clar.
I també es calculava que devia valer entre 600 i 1.000 milions de dòlars. Molt bé. També en aquest primer moment arriben els primers problemes legals. El 2006, a l'octubre del 2006, un executiu de la discogràfica Universal Musical Group anuncia que YouTube li deu decenes de milions de dòlars en drets d'autor. És clar, aquí comencen tots els problemes legals, no?
Sí, clar, perquè compartien els vídeos amb la música. Amb la música, clar, i això abans no estava estipulat. Bé, i ara ja sabem que no podem penjar si no tenim el permís els vídeos amb la música, però clar, en aquella època ningú sabia res. Hi havia una mena d'avui legal, no? Perquè, clar... Per evitar aquesta exposició a les denúncies, el que fa YouTube és signar diferents acords al llarg dels primers anys, no? Aleshores, trobem pròpiament amb Universal, no? Amb la CBS americana, amb Warner, o sigui, amb la Warner, amb Sony...
amb Disney també ho farà el 2009 i el pacte que fa amb Disney és que YouTube pot emetre vídeos de la ABC i de la ESPN i a canvi Disney pot emetre els anuncis a la plataforma, que són els primers anuncis de la plataforma de YouTube. La cosa va tan bé en aquells primers moments que l'octubre del 2006 es produeix la compra de Google
Google compra YouTube per, en un primer moment, estimen 15 milions d'euros, però al final acaben comprant per 1.650 milions de dòlars en accions. Quasi res, no?, de diferència. Sí, es van quedar molt curts. 15 milions de dòlars, he dit euros, em sembla. 15 milions de dòlars. Mare meva. Per tant, però al final s'acaba comprant per 1.650.
1.650 a milions de dòlars. Sí, sí, però es fan una estimació que es queda molt curta. No sé qui va fer l'estimació, però... Algú que no valora bé. I aquí entenc que és quan tot comença ja a agafar una importància. Aquí comença l'ascença de la plataforma, tot i que els primers anys sí que és veritat que no li surt rentable a Google, YouTube...
El 2007 els vídeos comencen a monetitzar-se en països com el Regne Unit, com Estats Units, com el Canadà, com Alemanya, no? A Espanya el partner de YouTube, el famós partner de YouTube arriba el 2009, molt poca gent al principi el té, o sigui, això és més cosa dels anys 2010 cap endavant.
Apareixen també en aquest moment, veient que hi ha negoci, les networks, que eren empreses que t'ho farien pagar pels teus vídeos i també obtenien ingressos a partir del teu treball. És aquí quan entrem en l'època del 2010, amb els youtubers que tots hem conegut durant la nostra adolescència, la nostra infància. El més internacional era un suec que es diu PewDiePie.
Sí, sí, en un dia el m'hem conegut. El coneixes, sí? Sí, sí, evidentment. Doncs aquest després, parlarem d'ell també perquè... Home, ha fet molts rècords, va fer molts rècords, eh? Sí, sí, sí. O sigui, sempre ha liderat una mica tot el panorama. Aquí a Espanya, en canvi, bueno, jo crec que aquí de cap podem parlar del Rubius, de Willyrex, del Vegetta, l'Auronplay, el Wismichu, no sé, tu quin vell has?
Jo, no, no, és que jo t'he de dir que aquí on em veus jo he sigut molt rata de YouTube. O sigui, jo devorava YouTube quan no tenia res. Però això, 8 anys, 12 anys, quan era això, 2010-2012, era un absolut viciat, però viciat al YouTube. I és que mirava tots els vídeos de Willyrex, del Rubius, de Vegetta, de l'AuronPlay, de l'UbisMitch, tots. És que me'ns mirava tots. Jo me'n recordo sortir en el boom dels Rubius, o sigui, vaig començar a veure'l el 2012, potser, tenia 14 anys. Recordo sortir de l'ESO,
fer els deures i arribar a veure'm el vídeo del Willyrex. A més, el Willyrex i el Vegetta potser penjàvem més vídeos, però el Robius potser pujàvem un a la setmana o un cada dues setmanes i allò era el gran esdeveniment. I després me'n recordo que tu veies el vídeo a casa i el dia següent tots els companys el comentaven.
Sí, és veritat. Era boníssim, era boníssim. Doncs hi havia diferents universos, de vídeos, no? Estan els gameplays, que sí que eren el Willyrex, el Vegetta i tal, hi havia vídeos més d'humor, estaven els uvelogs, que eren més potser dels Rubius, no? L'Auronplay jo també el veia molt, molt aviat, eh? He de dir, quan tenia l'armari aquest emputrat. Sí, sí, sí, jo també he sigut molt, molt fan de l'Auronplay i a més les seves bromes telefòniques, tot això, bueno...
Però en el primer moment, jo quan el vaig començar a veure, tenia molt pocs seguidors, o sigui, tenia com 10.000 seguidors, molt aviat. En aquesta època també neixen els vídeos en directe, els streamings, que al principi només es feien a YouTube, ara, bueno, ja els veiem, xutes una pedra i et surten quatre.
era bàsicament l'època d'or, no? De YouTube, quan t'acostaves un nen, el periodista, hi havia un periodista que anava al nen i deia, què quieres ser de major? Sí, sí, sí, sí. Aquesta primera onada, no? De YouTubers que van popularitzar tot això de YouTube a Espanya, que va ser 2010, 2015, no? Cap endavant, sí. Bueno, ja cap endavant, i ara ja ho coneixem tots, no? Però això va ser com el primer cop que vèiem que hi havia gent que es dedicava a això.
Sí, doncs a aquesta edat d'or li arriba una mena de caducitat, que és el febrer del 2017, quan es produeix l'Apocalipsi, que és un joc de paraules. Apocalipsi és ad, denunci, en anglès, i apocalipsi, doncs, apocalipsi. Bàsicament era una fugida d'anunciants de la plataforma per una sèrie de continguts inapropiats, del tipus violents, continguts antisemites i de més. És una denúncia que surt arran d'un article del Wall Street Journal,
I menciona el cas del PewDiePie, que és el que comentàvem abans. Segons la investigació d'aquest diari americà, el youtuber havia publicat una sèrie de nou vídeos en els darrers mesos on es veia contingut antisemita i imatges nazis. Sí, això va arribar a passar. Això va passar i va fer que moltes empreses trenquessin llaços amb el propi youtuber. Per exemple, Disney tenia un contracte amb el PewDiePie, va trencar
el contracte i altres empreses van marxar de la plataforma i parlem de multinacionals com Pepsi, Walmart, Starbucks o General Motors. Clar, van veure potser que el seu prestigi es podia trencar, no? Clar, aleshores, què passa? Que com molts van marxar és que això no se n'ha parlat molt. No, no, no, de fet jo m'estic quedant sorprès perquè no ho coneixia. Sí, sí, sí. Doncs arran d'aquest boicot el que va passar és que va produir una pèrdua d'ingressos publicitaris i al final els que van rebre més també van ser els creadors que veien com rebien menys calés, no?
Què va fer YouTube? Que això sí que et sonarà una mica. Va fer canvis en les polítiques de monetització i va crear un algoritme, que és molt dur, que detecta el contingut inapropiat que fotia molt els creadors de contingut perquè els treia la possibilitat de guanyar diners. Sí, sí, clar, depèn de com es categoritzava el vídeo, no? Rebies més o menys diners. Sí, i això a dia d'avui de fet està encara, perquè si tu veus un vídeo, moltes paraules inapropiades les censuren, tipus suïcidi, violació... Calificant el típic pitidor.
Sí, exacte. És per l'algoritme aquest que neix arran d'aquesta polèmica. Tot això fa que molts marxessin a altres plataformes i, tot i que el tema es va arreglar el 2019, perquè l'algoritme es va suavitzar una mica, un any més tard, amb la pandèmia, s'hi van incorporar altres mesures per evitar la desinformació arran de la Covid. Això fa que més creadors també marxin a altres plataformes, com, per exemple, ara sí que apareixen Twitch. Sí, sí, sí. En aquesta època de la pandèmia va ser com...
El gran boom de Twitch. Me'n recordo que, clar, tots els youtubers estaven a Twitch, es van passar a Twitch a fer directes allà. Clar, i com a més estaves a casa tot el dia tancat. Clar, clar, tenies temps, doncs estaves allà amb el Twitch tot el dia enganxat.
Podria haver sigut la segona edat d'or de YouTube, però va agafar aquest... Sí, sí, sí. I ara sembla que s'està recuperant una mica, no? Perquè desvitges a tornar a pegar en bajonato... Sí, és veritat, sí que és veritat. Torna una mica, sí. Aquesta és una mica la història. Si et sembla, per anar acabant, anem a la part més divertida, potser, de la secció, que és quan fem el repàs dels vídeos més populars. Molt bé, i tant, sí, sí. Anem a repassar, doncs, els vídeos que són més virals, no? Podem dir? Sí.
Que de fet són videoclips, és música. Ah, per tant, és un top això. És un top. El 19 de febrer del 2010 es publica aquesta primera cançó.
El Baby de Justin Bieber, que és la cançó més escoltada entre el 2010 i el 2013. Brutal. Aquesta famosíssima cançó. Brutal, brutal. Ara vista amb retrospectiva, és un temazo. És un temazo. Sí. Però en aquella època, me'n recordo que deies, no, no, Justin Bieber, no, no. No, ja, és veritat, és veritat. Sobretot, una cosa una mica machista, inclús, que els nens dèiem, no, Justin Bieber és de nenes. Sí, sí, però érem molt petits. Sí, sí, no, no, però jo, mira, confesso, jo ho deia, Justin Bieber és de nenes. Sí, sí, també. I ho penses, ara hi dius...
No, és bon cantant, és bon cantant. I dius que gilipollas que eres perquè en veritat és un temazo. Arriba el 2013 i comença a sonar aquesta altra cançó.
Bueno, una cançó, i el videoclip, sobretot, és com molt divertit, no? Sí, home, Camino Style, això... Jo és que no entenc molt bé com es va fer això viral, com va arribar fins aquí. El ball, era el ball. I això de Corea, que va arribar fins aquí, però és espectacular, això. Clar, el 2013, potser ho hem estat tot l'any ballant això, eh? Sí, de fet, o sigui, jo crec que... O sigui, jo vaig fer i tinc coneguts que han fet activitats a l'escola amb aquesta cançó, sí, sí. Bueno, i després va venir el mandant Gastel amb la Casadecina, que també... Sí, ja van fer paròdies i de tot, que això ja va ser la bomba.
Aquesta va ser el vídeo més vist fins l'any 2017 quan a l'estiu del 2017 entra a liderar el rànquing aquesta altra.
Si no estàs conmigo Despacito Quins records, eh? Quin viatge el passat Feia flashbacks Recuerdos de Vietnam Sí, sí, sí No, no, o sigui, la cançó del Gangnam Style Ja la vam cremar Despacito, ja ni te cuento Sí, sí, sí Me'n recordo que la gent va acabar farta D'aquesta cançó al final Sí, és que sonava hasta la ràdio Era brutal Però ara, mira, vista en retrospectiva, no? Ja hem superat aquesta època de cremat I ara com dóna nostàlgia
Doncs després d'aquesta icònica cançó de les festes d'estiu del 2017, que tothom ens transporta una mica al 2017, ara sí trobem l'actual vídeo que és el més vist de la història de YouTube ara mateix.
El vídeo al principi potser no sona gaire. És el vídeo més vist actualment des del novembre del 2020. Aquesta cançó infantil sudcoreana, el Baby Shark, n'acumula 16.000 milions de visites.
que, si t'hi fixes, són dues vegades la població mundial. Vol dir, a mitjana cada persona al món hauria d'haver sentit la cançó dues vegades. Quina brutalitat, no, no, és impressionant, clar. Una cançó, al final, és que dius una cançó infantil, el Baby Shark, que trenca els esquemes, eh? Però, bueno, clar, al final, suposo que les mares la posaven en bucle, no?,
Clar, que de fet neix arran de les restriccions de l'algoritme de YouTube, perquè neix el YouTube Kids, tot el contingut per nens, i a partir d'aquí neix aquesta cançó. I de fet, ara mateix, els youtubers més grans, gairebé tots, són de contingut infantil, eh? Això ho sé perquè ho he vist en altres coses, però és impressionant com els youtubers més famosos ja no són els de ni humor, ni videojocs, ni res, són els per nens petits. És molt fort. O són cançons. Sí, sí, sí. És molt fort, és molt fort.
Ja per acabar, Jaume, quin és el teu vídeo preferit de YouTube? O d'internet? Mira, és una pregunta molt difícil, la veritat. Molt difícil de respondre. Però mira, ara mira, no tenim una resposta clara, però se m'ha vingut a la ment els vídeos aquests que feien el Jordi Wild i l'Auronplay, el Palomo Cojo i aquestes coses. Jo amb aquests vídeos de l'Auronplay és que de veritat que no podia. I mira, em quedo amb aquest. És el primer que se m'ha vingut al cap. Per algú serà. I tu què, Jesús?
Jo és molt difícil de respondre per no dir que és impossible, perquè realment no parem de veure vídeos cada dia al Reels i Instagram i demés, però jo he volgut triar un que potser no és de YouTube concretament, però el protagonitza una senyora que és de Sevilla que es diu Maria Luisa, que l'escoltem. Mira, mira, mira, que se cae la palmera, que se cae, mira. Y esto es mi dormitorio, todas las ramas.
Ramán es el dormitorio. A este se le podría dar paraguas. Se le ha volado el paraguas. Ahora, ¿para qué lo abra aquí con el viento que hace? Mira, mira, mira, mira, mira. Mira, mira la trama. ¡Hostia! Se cayó la palmera. ¡Hala! Se cayó la palmera ya. Lo estaba viendo. Digo, a que se cae la palmera. Y se ha caído ya la palmera. Se ha caído la palmera, señores. Lo estaba diciendo que se iba a caer la palmera.
Se ha caído la palmera. En directo. La palmera, la palmera. El que més gracia em fa és que la tia... Lo estaba diciendo, lo estaba diciendo. Tota l'estona dient que es caurà la puta palmera i al final és... Hòstia, s'ha caigut. Hòstia, com sorpresa. Hòstia, que bo, que bo, molt bo. Per mi és històric aquest vídeo. No, no, i tant, i tant. Això no sé fa quan, no? Fa, del 2023, 2022. Té un parell d'anys, sí. Sí, sí. Hi haurà més, però és el primer que se m'ha passat. Que bo, que bo. Molt bé, boníssim aquest vídeo. I hasta amb la Maria Luisa m'ha acomiado.
Molt bé, doncs escolta Jesús, gràcies per aquest repàs per YouTube, per descobrir-nos els seus inicis i també els seus vídeos més populars i ens retrobem dintre de 15 dies. Que faci molt bé, Jaume. Gràcies.
I ahir YouTube, ahir YouTube no, ja estic pensant en YouTube encara, ahir Bat Bunny va fer història amb el seu xou a la Super Bowl i per això anem a escoltar una cançó del Bat Bunny, d'aquest artista portorriquen que està trencant esquemes. Anem amb David tirar-me's fotos de Bat Bunny.
¿Te pareces a mi crush?
Y tirarte la foto que no te tire Ay, tengo el pecho pelado, me di una mata El corazón dándome pata Dime, baby, ¿dónde tú estás? Pa' llegarle con Roro, Julito, Cristal, Roy, Edgar, Seba, Oscar, Darnell y Big J tocando bata Hoy la calle la dejamos esbarata
Te vi tirar más fotos.
Ey, hoy voy a estar con abuelo to'l día jugando domino. Si me pregunto si aún piensa en ti, yo le digo que no. Que mi estadía cerquita de ti ya se terminó, ya se terminó. Ey, que prendan la máquina, pues pasan dulce.
Beber y hablar mierda hasta que me expulsen. Estoy bien loco, estoy bien loco. Cabrón, guía tú que estás caminando y yo estoy que choco. Estoy bien loco, estoy bien loco. Vamos a disfrutar que nunca se sabe si nos queda poco. Gente, los quiero con cojones, los amo. Gracias por estar aquí, de verdad.
Para mí es bien importante que estén aquí. Cada uno de ustedes significa mucho para mí. Así que vamo pa' la foto, vengan pa'cá. Métese to'l mundo, to'l corillo, vamo. Zumba. Ya Bernie tiene el nene y ya es la nena. Ya no estamos pa' la movie y las cadenas. Estamos pa' las cosas que valgan la pena. Ey, pa'l perreo, la salsa, la bomba y la plana. Chequeate la mía, ¿cómo es que suena?
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid. L'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I ara sí, arrenquem amb l'última secció d'avui. Arrenquem amb ones del passat amb el Clas Moreno.
Bueno, bueno, bueno, molt bona tarda, Clas, què tal? Què tal, Jaume, molt de temps has estat per aquí. Home, un mes, un mes, feia que no ens vèiem i aquí ja et trobàvem a faltar, clar que sí. Sí, sí, què tal? Com estàs, bé? Bé, bé, bé, bé. La veritat que per aquí seguim igual, una mica trobant a faltar, però seguim igual. Tu vas estar de viatge, eh?
Sí, jo vaig estar de viatge. Anàvem tenint classe fa dues setmanes perquè estava de viatge. Escolta, que també m'ha rescut, eh? Sí, sí, la veritat és que sí. Ja prepararé alguna coseta perquè va ser un viatge molt, molt xulo. Però avui vinc a parlar d'un tema una mica més seriós del que és habitual. Vale.
Més que res perquè l'actualitat ara mateix està molt marcada per tot el que és el discurs expansionista de Donald Trump. L'ataca de Venezuela, totes les declaracions afirmen que es vol anexionar a Groenlàndia, Mèxic, Canadà... Diguem tot aquest discurs una mica autoritari que potser és més d'èpoques passades que no pas del segle XXI i d'un dret internacional que sembla que ara torna a ser una mica la llei del més fort.
Llavors, avui vull parlar una mica de quatre grans potències hegemòniques i expansionistes de la seva època que van tenir aquest mateix pensament i també que deixa clar que qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la, perquè...
A la llarga, tots aquests experiments no surten bé i tots aquests grans imperis i aquestes idees de conquerir el món, per dir-ho d'aquesta manera, no se'n surtin bé i acaben generant crisis molt greus pels conqueridors, precisament. Doncs sí, la veritat és que vivim en un moment complicat.
Com tu has dit, Donald Trump, està en aquest moment que sembla gairebé que hem tornat uns segles enrere i és una política gairebé colonialista, imperialista. Per tant, anem a veure quines similituds té amb altres estratègies expansionistes que van haver al llarg de la història. Exacte, doncs comencem amb el primer.
Comencem per un dels generals més coneguts de tota la història de la humanitat, que és Alexandre Magna, el rei de Macedònia i conqueridor de l'imperi persa, que aquests, per a que tots facis una idea, també tenen molta tela per tallar, però és que si no em quedava molt llarga la secció i tampoc volia extendre molt perquè tenim d'altres que tenen tela també.
Anem a Sintornos una mica primer, i és que Macedònia era, en aquell moment, és un país que està situat en el que ara mateix és la zona d'Albanya, nord de Grècia, Macedònia, precisament, Macedònia del nord, i que tenia una cultura molt semblant a la que podien tenir ciutat-estat, com pot ser Atenes o Esparta, ¿vale?
Quan mor Felip II, que és el pare de l'Alexandra Magna, aquest comença a conquerir tots els territoris al puntant, fent que les polis gregues com a Atenés i Esparta es converteixin en estat titelles i que s'unifiqui per dir-ho de tota Grècia i diguem que és en si a conquerir l'imperi persa.
L'excusa que dona per conquerir l'imperi persa és una mica de venjança amb, per exemple, les guerres mèdiques que van passar, tot allò de les Termòpiles, la guerra que va haver-hi entre Atenes, Esparta i Leónidas, els 300 per dir-ho d'alguna manera, que ja van parlar de la pel·lícula.
Aquest imperi anava, perquè tu et facis una idea, des que ara mateix és Turquia i una mica un tros del nord de Grècia, o sigui, arribava fins a Europa, fins al que ara mateix és Afganistan, Índia i Egipte. O sigui, estem parlant d'una barbaritat d'imperi. No, no, sí, sí, enorme, enorme. És enorme, enorme. Què passa? Això són els perses, eh? Això són els perses. L'Alexandra Magna ho aconsegueix. Derroca el rei dels perses, el Dario, i és situat com a imperador.
de tot aquest imperi, però mor amb 33 anys a Babilònia. Què passa? Alexandre tenia un fill, però era molt petit. Tenia 3 anys quan mor i estava encara a Macedònia. I comencen les denominades guerres dels diàdocs, que eren els seus generals. Tenim, per exemple, el Seleuco, el Ptolomeu d'Egipte. Tenim una mica un món de llogartinents i de generals que volien repartir-se una mica tot el pastís. Es foten de llets ells, els seus fills, els seus nets, els seus bisnets, fins i tot...
i també hi ha moltes problemàtiques perquè eren molt dèspotes amb la gent nativa, estem parlant que l'Alexandre Magna per tant de tenir una mica de control volia matrimonis amb la gent local, amb princeses locals, quan vol l'Alexandre es trenquen aquests matrimonis i també s'imposen els cults a deus grecs, a l'Apolo, als Zeus, a tot aquest panteó.
Què passa? Que quan tens la teva gent farta I a sobre tens una altra potència expansionista Doncs gairebé acaba en caure L'última en caure va ser l'Egipte Amb tota aquesta problemàtica de Cleopatra i demés L'imperi s'el·lucida i cau precisament amb la que parlarem ara Que és la següent, que aquesta la coneixem prou bé Ja ha sortit molts cops I bueno, anem amb ella
Si tu penses en un imperi conqueridor i en un estat que es distingeixi per anar per tot el territori que pot, quin se't ve al cap? L'imperi romà. Exacte. Et faré una pregunta una mica per trencar aquesta atenció. Quantes vegades penses en l'imperi romà al llarg de la teva vida? Ja, ja, ja.
Al llarg del dia, moltes, moltes vegades. Vale, doncs aquesta civilització no només ha estat pilar fonamental de la nostra cultura, per tota la part artística, filosòfica i lingüística, de fet... Gastronòmica, també. Gastronòmica, també. El català, que estem parlant ara mateix, també és influència dels gentils, dels romans, sinó també per tota la maquinària bèlica que portaven darrere. O sigui, els romans eren uns cracs a la guerra i, a més, els agradava molt. O sigui, estem parlant que, per exemple, de la Segura Guerra Púnica a la Guerra Macedònica passa...
no passen ni 6 mesos, o sigui, és com que ja volen tota l'estona entrar en bucle, d'acord? I precisament, una de les coses en què eren molt bons és trobar excuses teòricament legítimes per conquerir nous territoris i totes tenien a veure realment amb l'obtenció de recursos i dominació del territori. Això em sona, eh, Claes?
Sí, ens sona... Això de buscar excuses i voler els recursos naturals em sona. Sí, la llibertat, la pau, territoris que no tenen res a veure i, de sobte, ui, sorpresa, n'hi ha petroli també en aquests territoris. Exemples que podem tenir, l'alliberament de la península ibèrica dels cartaginesos, que realment es va convertir en província romana quan va acabar la Segona Guerra Púnica,
el mateix a Grècia i els macedonis. Teòricament sempre hi ha una bona intenció, però aquesta bona intenció mai és realment així, sinó que diguem-ne que és fer-se amb recursos, fer-se amb ciutats, fer-se amb territori i conquerir cada vegada més.
Tenim un exemple fins i tot que podria ser perfectament aplicable amb la situació de Gaza i Israel, que un ha de destruir l'altre per tal de sobreviure, que en aquest cas seria la Tercera Guerra Púnica, que com vaig explicar, Cartago i Roma eren enemics enfrontats,
A la Tercera Guerra Púnica, Cartago ja no suposava cap amenaça per Roma perquè ja havia perdut tot el seu territori i per un conflicte territorial per voler aniquilar l'altre. Sí, o sigui, va aprofitar un conflicte que Cartago s'estava defensant d'un veí per tal de declarar-li la guerra
i fer-se amb la ciutat de Cartagó, que de fet la va caçar i va conquerir tota... que va conquerir tota el nord d'Àfrica. Per tant, és el que tu estaves comentant, no? Per exemple, aquí a la península ibèrica, no? Va ser amb l'excusa d'alliberar dels cartaginesos, no? Exacte. Aquesta van instaurar els cartaginesos amb l'excusa d'alliberar-los
es va intervenir militarment en aquesta península i al final se la van quedar sencera. Per un motiu molt clar, que és que la península ibèrica era molt rica en pedres precioses i en plata, sobretot. I també sempre s'ha valorat molt positivament la situació geogràfica de la península ibèrica. Per tant, això també és un símil perfecte entre el que està passant, per exemple, en Groenlàndia. També, exacte. Jo ho necessito per defensar l'Occident. Sí.
Per reforçar l'occident o perquè vols el patró i les terres rares que hi ha a Groenlàndia? O les terres rares o les rutes comercials que pot tenir Groenlàndia, o sigui que tenim aquesta problemàtica. El que comentes al principi, la història se repite. Exacte, si no la coneixes es torna a repetir una altra cop.
Problema, quan tu tens tantíssima gent al teu territori, de tantes cultures conquerides per la força i no per voluntat pròpia, això acaba sent ingobernable. O sigui, estem parlant que l'imperi romà va acabar arribant tot el que ara mateix, des de Portugal, Nord-Àfrica, Itàlia, França, Anglaterra, trossets d'Alemanya... O sigui, gairebé tot el sud d'Europa, tot el nord d'Àfrica i fins i tot fins a Síria. Clar, clar, clar. Al final, gent que no té res a veure.
Exacte, o sigui, és impossible governar tot això. Roma es va dividir moltíssims cops. De fet, al segle III després de Cris van haver-hi 26 guerres civils. Per tot l'imperi, eh? Per tot l'imperi, sí, sí. Però fins i tot a la pròpia Itàlia perquè teníem que...
Els famosos bàrbares, que no és que siguin bàrbares de que eren salvatges, sinó que tot el que era extern a Roma era bàrbar per ells. Van acabar conquerint Roma el 476 i va suposar, de fet, el fi de l'edat antiga i el començament de l'edat mitjana, que si vols agafa un cavall perquè ens anem a les estepes de l'Àsia i a l'edat mitjana.
I agafem un cavall i on anem? Ens anem a les planícies de Mongòlia. I parlarem d'un personatge molt conegut, que tot i que sí que és veritat que té una mica de llegenda negra, és el Gengis Khan i la tribu dels mongols. Era una tribu nòmada i guerrera. De fet, es creu que també estaven relacionats amb els hunos d'Atila, que ja van atacar Europa durant molt de temps. Aquests hunos d'Atila qui són per...
Per posar-los en... també eren una tribu nòmada, eren una tribu guerrera i eren molt semblats. De la zona, eh? Sí, de la zona. Es creu també que poden ser de l'Europa de l'est, o sigui, no està molt clar això, però sí que hi ha una teoria que poden venir de Mongòlia. Què passa? El Gengis Khan acaba per conquerir tot el que és el Mediterrani Oriental, imperis musulmans també de la zona de l'Orient Pròxim,
I acaba arribant fins a la costa de la Xina. O sigui, estem parlant que és el segon imperi més gran de la història i el primer, si només tenim en compte, territori continu. Que fort, eh? Sí, sí. O sigui, estem parlant que és... Què passa? Clar, si situem Mongòlia, on és...
Mongòlia és... Està com, diguéssim, entre Xina i Rússia, oi? Exacte. Per tant, si ha d'arribar al Mediterrani, el camí és llarg. El camí és molt llarg i a la costa de Xina també. O sigui, és molt llarg. Es van fer inclús intents de conquerir el Vietnam, de conquerir tota la zona de Malàcia i el sud-est asiàtic, la Índia, Japó... Que fort, eh? És molt, molt fort, sí, sí.
Què passa? És veritat que hi ha una certa llegenda negra per part dels cristians, perquè els mongols, de fet, no només és que tenen un imperi molt poderós, sinó que controlaven tot el que era la Ruta de la Seda. Clar, els cristians això no els ningú venia del tot. Llavors, es van inventar aquesta llegenda, però sí que és veritat que eren molt cruels, sobretot en territori...
i l'agenda negra per exemple que feien atrocitats amb totes les poblacions conquerides es rendessin o no sí que és veritat que si es rendien es mantenia una mica el govern local però sí n'hi havia una resistència així que es feia ús de la por i ús del terror de fet Gengis Khan tenia la màxima de ser el que dèiem de ser més violent quan més difícil havia estat la conquesta d'un territori o sigui si per exemple una ciutat havia estat aguantant un any aquesta ciutat acabava sent arrasada per complet
es va mantenir una certa estabilitat durant molt de temps tenim per exemple la figura del Kublai Khan que va conquerir la Xina i va establir una dinastia allà però després d'un temps entre les disputes internes per Butí que quan conquereixes tant de territori acaba sent inevitable moltíssimes cultures que volien tornar a ser independents els xinesos per exemple sempre van tenir molta resistència i que es va quedar amb una mentalitat molt antiqua a nivell bèl·lic l'imperi va caure i es va dividir fins i tot que
Es van restablir inclús imperis musulmans de l'Orient Mitjà. L'imperi Abacida, per exemple, es va tornar a recuperar Damasco. I passem ja amb la que crec que és la... Per tant, per abans de passar a l'últim, la conclusió de l'imperi mongol és que, això que dèiem també, tenir tant de control del territori al final acaba fragmentant perquè és impossible que tothom s'homogenitzi
en una cultura perquè al final el món és molt heterogènic. Exacte. Sí que és veritat que els mongols van fer una cosa que estava molt bé i és que a nivell logístic sí que connectaven molt bé tots els territoris i també hi havia una comunicació més fluida que la que podria haver en algun altre territori. Però el problema és que quan conquereixes a tothom per la força
acaba sent que tothom no tothom vol estar amb tu i s'acaba dividint que cadascú té la seva identitat i no vol renunciar i que també és una mica la màxima de quien mucho abarca poco aprieta o sigui que no pots potser t'hauries d'haver quedat amb un gol i tranquilet i no i defensar-te perquè tots o sigui també hem de pensar en aquella època tothom se t'acaba hem de pensar en la mentalitat de l'època que sí que n'hi havia de conquerir per sobrevivir gairebé però no tant
I ara sí, passem amb l'última, Jaume, perquè crec que és la més important d'avui, perquè és una mica la més aplicable. I la més propera. I la més propera, sí, sí.
Per aquest imperi o aquest país, millor dit, no ens hem d'anar molt lluny, o sigui, ens anem al segle passat perquè ens anem cap a principis del segle XX, just després de la Primera Guerra Mundial, on precisament perd Alemanya i ha de pagar una indemnització gegant als aliats com a culpable i responsable de la guerra. Què passa? Quan tens un país que està molt fotut, o sigui, parlant clar,
Són figures que no han de sortir. Recordem que Alemanya tenia que pagar les indemnitzacions de guerra i no tenia com fer-ho perquè ja havia acabat devastada per la guerra, no tenia diners per pagar les indemnitzacions i tenia un deute, bueno, un forat. Tenia un forat, o sigui, estem parlant que gairebé tots els països que havien guanyat la guerra controlaven la política d'Alemanya perquè és que no tenia com defensar-se.
No tenia diners i per això, en aquesta situació, qui va aparèixer? Va aparèixer un pintor austriac frustrat i que també va ser soldat a Alemanya en la Primera Guerra Mundial que es diu Adolf Hitler. Aquest ja va fer un cop d'estat a la República de Weimar el 1923 amb el Partit Nacional Socialista.
Aquí vull fer un parèntesi perquè hi ha tot aquest bulu i tot aquest rumor que el Partit Nacional Socialista, com es deia socialista, era d'esquerres. És mentida. O sigui, és un moviment purament propagandístic perquè a les seves bases ja estava marcat el component antisocialista, antisindicalista i anticomunista. De fet, quan el Hitler arriba el 1933 al govern d'Alemanya, que per blanquejar-lo i per no fer...
Sí que reculem, després d'aquest cop d'estat passa per la presó Passa per la presó i escriu el que és mi lucha La meva lluita, Minecraft Que és un llibre he patit perquè he hagut de llegir algun tros I és un llibre dolentíssim O sigui, més enllà de tot el component ideològic Hitler era una mica... Bueno, en fin Escriptor molt deficient Sí, sí
Hitler acaba la presó, com ben comentat, i redacta Mein Kampf. Aquí és on es marca també aquests principis supremacistes i expansionistes d'Alemanya. O sigui, en aquest llibre, Hitler defensa que Alemanya, com a raça superior, ha de tenir aquest espai vital i aquesta ampliació. Estava contrària
a totes les polítiques que s'havien imposat després de la primera guerra mundial. Al final, Menkamp fes una mica la base ideològica de tot el règim. Sí, de fet, va ser com una cosa similar al que pot ser un llibre religiós per un creient. O sigui, és una cosa surrealista. No em ficaré gaire en tots els crims que van fer els nazis, perquè estem parlant que no acabaríem ni demà. O sigui, ens podíem trigar hores i hores i no tenim tant de temps. O sigui, estem parlant de crims contra la humanitat...
Camps de concentració. Camps de concentració, exterminis, eugenèsia, o sigui, moltíssimes coses que... Que més o menys ja podem arribar a conèixer. Sí, ja podem arribar a dir. I, de fet, com a dada, també, quan Franco guanya la Guerra Civil a Espanya, també es va afegir a les potències de l'eix. O sigui, que nosaltres tampoc podem... No estem nets, per dir-ho d'aquesta manera com va estar. La Guerra Civil a Espanyola es va guanyar gràcies al suport aèri dels alemanys, per exemple. Exacte, va ser literalment el camp de proves de Hitler, sí, sí.
Vull parlar, no ho ficaré en això, perquè vull parlar del cas de Checosloquia més en concret de la zona dels sudets, perquè té molta tela que tallar. Zona dels sudets. Del sudets, sí. És una zona que està molt propera al que seria Alemanya i a Òstria, que just en aquest moment ja estaven anexionades per l'origen del Hitler. Què passa? Hitler, aquesta zona tenia molta majoria ètnica a Alemanya.
Llavors, el Hitler el que volia era anexionar-se a aquest territori. Què passa? Es va reunir amb França i Anglaterra sense comptar amb els securslovacs. Per ell, els securslovacs eren un país inferior i per Anglaterra i França sembla que també, perquè és que no li ens hi van dir res i estàvem parlant d'aquest territori. No estaven ni convidats, eh? No, no, o sigui, aquesta reunió es fa a Múnich, es signa aquest pacte per tal que el Hitler s'aneccioni només els sudets
Problema que quan li deixes a una persona que té aquestes ansies expansionistes, doncs que li dones la mà, t'agafa el braç, acaba conquerint tota Checoslovàquia, gairebé la meitat de Polònia, està ja la segona guerra mundial, i cinc anys després i una quantitat ingents de crims en contra de la humanitat i de persones mortes,
Estem parlant de 66 milions de persones, és el conflicte que més morts té de tota la història. Alemanya va perdre la guerra i els aliats es van repartir els païs. Poc després ja es van revelar tots els crims que van cometre els nazis, els crims que va cometre l'Itàlia feixista el Mussolini...
i diguem-ne que també és un altre recordatori de respectar una mica la integritat de cada estat perquè... Clar i al final amb això dels sudets tal com ho anaves explicant que jo conec la segona guerra mundial però mira aquest cas dels sudets no el tenia tan clar
I m'ha recordat molt el que passa amb Gaza també, no? Perquè al final és un territori que era dels xicoslovacs en aquella època, la franja, que és dels palestins, i al final s'estan repartint Palestina i Gaza, entre altres potències, i jamás, bé, és veritat que són grups terroristes, però no s'ha de tenir en compte el criteri dels palestins ni de la gent que viu allà en aquestes converses de pau que estem veient ara
dirigides per Donald Trump. Exacte, i que és el que parlava la Sara, per exemple, la setmana passada, que encara s'estan cometent crims contra la humanitat, ja també a la zona de Cisjordània, o sigui, no només a la franja de Gaza, que era el territori teòricament problemàtic, segons el Cisjordània. Sí, però exacte, podem veure que un cas gravíssim, com va ser la Segona Guerra Mundial i el que va fer Hitler, però podem...
podem marcar uns paral·lelismes amb el que està fent Trump. El problema és que... Trump i Israel, evidentment. Trump i Israel... I els seus col·legues. Sí. O sigui, el problema és que quan... És el que comentàvem a la introducció, quan no coneixes la teva història, estàs condemnat a repetir-ho. I a vegades... Mira, clars, et diré una cosa. A vegades, coneixent-la...
També ho estàs condemnat a repetir-la i a fer-ho malament l'altra vegada. Sí, totalment, totalment. I amb aquest missatge, jo per mi ja estem. Si vols afegir alguna cosa més... No, no, perfecte, per mi ha quedat molt clar que al final aquest, aires expansionistes sempre acaben malament i al final...
Doncs també és un mitjà d'esperança, no? Perquè al final veiem que aquests grans imperis que van fer coses malament, al final van acabar caient. Sí. El problema que és una victòria una mica pírrica, perquè es va perdre molta gent en tot aquest procés. Exacte, comporta molt de dolor. Però bueno, ens quedarem també amb aquesta petita esperança, però bueno, sí. Sent conscients que la situació és complicada. Exacte. Doncs clar, moltes gràcies per venir. I escolta, m'han dit que t'agrada molt la Beachy, oi? Una miqueta, sí. Doncs vinga, per acomiadar-nos, ens acomiadarem amb una cançó de Beachy, la que tu ens diguis.
vinga The Nights va The Nights un clàssic un clàssic s'ha de tirar pel clàssic molt bé doncs escolta Clash ara sí gràcies per venir aquesta setmana i ens retrobem dintre de 15 dies que ens farà una miqueta llarg però bueno aguantarem que vagi molt bé Jaume gràcies a tu que vagi molt bé adeu adeu
Fins demà!
Fins demà!
Doncs amb això ens acomiadem del programa d'avui i aquí tanquem el primer programa de la setmana. Estigueu atents perquè aquesta setmana és especial perquè el dijous el Refugi fa 100 programes. Sí, sí, 100 programes, el temps passa volant. Doncs gràcies per tot, gràcies per ser-hi un cop més i ens retrobem demà, com sempre, aquí al 97, al 98, 98.1 a Ràdio d'Esvern. Gràcies i fins molt aviat.
Fins demà!
Tot costa. Per fer balanç avui que ha plegat per tornar-se a presentar a la presidència del Barça, del mandat de Joan Laporta destaca la resurrecció esportiva