Smooth Jazz Club. Bona tarda, us informa Maria Costa.
El govern es compromet a ampliar els 400 milions d'ajudes a famílies, empreses i autònoms si s'allarga la guerra a l'Orient Mitjà. El primer paquet que ha aprovat avui de més de 200 milions d'euros servirà per complementar el pla anticrisi del govern espanyol. Sílvia Dapani, que és la consellera de Portaveu. Aquest és un paquet inicial. No obstant, seguirem amb preocupació l'evolució i s'adaptaria en el cas que hi hagués elements que si ho recomanessin.
També s'espèn temporalment les taxes als pescadors i congela l'impost sobre les emissions de CO2 a les furgonetes de transport i als camions petits. En el cas de les famílies, s'obre una línia d'ajudes directes per pal·liar l'encariment de preus per part dels partits de l'oposició. El paquet d'ajudes del govern, diuen, es queda curt.
Més notícies amb Cèlia Formen. La vicepresidenta espanyola Maria Jesús Montero confirma que la seva sortida del govern Sánchez per ser la candidata del PSOE a les eleccions andaluses és imminent i assenyala que el seu substitut o substituta, de qui encara no se sap el nom, ho té tot a punt per presentar els pressupostos de l'Estat als primers de la legislatura. La salida es inminente, le corresponde al presidente del gobierno trasladar que personas ocupan o van a ocupar en el futuro determinadas responsabilidades y por otra parte
L'Ajuntament de Badalona ha desallotjat temporalment l'assentament de persones sense llar que hi havia sota el pont de la C31. Algunes d'aquestes desallotjades ja...
de l'antic Institut B9. Segons el Consistori, es tracta d'un operatiu de salut pública perquè s'havien detectat problemes greus de celebritat. Segur que ara l'espai haurà de quedar lliure durant uns dies perquè els desinfectants que s'utilitzen podrien ser tòxics per les persones. Les entitats socials calculen que hi malvivien una trentena de persones.
El Consell de Ministres ha aprovat avui un reial decret per impulsar la factura electrònica entre empreses i professionals que entraran en vigor de forma esglaonada, segons ha explicat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo. Establecemos, por lo tanto, un periodo transitorio suficientemente amplio atendiendo, además, al tamaño de las empresas de los sujetos obligados. Un año será el periodo de implementación para las empresas y profesionales que facturen más de 8 millones de euros al año y dos años para aquellos que se queden por debajo de este umbral.
Almenys un mort i sis ferits en un atac de drons russos a la ciutat ucraïnesa de l'Aviv. A l'oest del país, segons fons oficials, l'agressió s'ha produït a plena llum del dia al centre de la ciutat, declarat patrimoni de la humanitat per l'UNESCO i s'ha malmès una església del segle XVII. Els atacs amb drons són habituals per part del Kremlin durant la matinada, però no ho és tant que ho facin durant el dia. Segons fons de la força aèria, l'operació s'ha fet amb més de 400 aparells no tripulats que tenien per objectiu la capital Kiv
i la BIF. Movistar Plus llança un pla gratuït amb programes d'entreteniment, esports i primers episodis de les seves sèries originals a través de la seva app. El pla és totalment gratuït a tot el món. Amb aquesta iniciativa, Movistar Plus aposta per un model obert com una via adicional de creixement d'audiències. El nou pla permetrà als usuaris
Gaudir dels programes d'entreteniment de producció pròpia de la plataforma com Ilustres Ignorantes, El Consultorio de Berto o Leo Talks i els programes esportius com El Dia Después o Eurofighters.
Els esports amb Sònia Oliar. Bona tarda. Bona tarda, Maria. Segona etapa de la Volta Ciclista a Catalunya. Entre Figueres i Banyoles ampliem informació. Última hora amb Isaac Vilalta. Bona tarda, Isaac. Què tal? Bona tarda. Una etapa que s'acaba ara mateix amb victòria per el d'anès Magnus Cor de l'equip 1X, que s'ha imposat en un sprint que s'ha fet llarguíssim, aquesta última recta aquí, Banyoles, picant lleugerament cap amunt.
Semblava que no s'acabés mai, però Magnus Cor ha estat el que ha resistit millor i s'ha imposat en aquesta segona etapa, en què no hi ha hagut grans moviments com era d'esperar entre els homes de la general Dorian Godón, que també ha esprintat i ha arribat a les primeres posicions. Es manté un dia més com a líder de la Volta Ciclista de Catalunya. Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio Guanyoles.
Gràcies, Isaac. Les jugadores del Barça, Mapileón i Quica, han entrat a la convocatòria pel partit de demà de Champions contra el Madrid. El Di Estefano, el davanter del Girona, Joel Roca, s'incorpora a la convocatòria de la selecció espanyola sub-21 per substituir el lesionat Jesús Rodríguez. I a l'Euroliga de Bàsquet, Barça-Efes d'Istanbul, a dos quarts de nou. Podeu seguir la transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio, com sempre, amb la Ernest Macià i la Carme Lloberes al capdavant.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova.
El cicle de divulgació local sobre el patrimoni cultural continua aquesta setmana a Sant Just amb una nova sessió oberta al públic. El 26 de març a les 7 de la tarda, la sala Isidore Consoli Giribet de Can Ginasta acollirà la tercera conferència del 17è curs de coneixement santjustencs. La sessió, sota el títol Bolets del parc de Torreblanca, anirà a càrrec del biòleg i micòleg Francisco Javier Morales i s'emmarca dins el cicle El patrimoni natural de Sant Just, format per tres conferències.
L'activitat és gratuïta i compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Just i està organitzat pel Centre d'Estudis Sant Justencs.
La pròxima conferència, organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just, porta per títol La Xina de Mao Zedong i serà impartida per Alberto Pellegrini, llicenciat en Història i professor de la Universitat de Barcelona. L'acte tindrà lloc el 26 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La conferència abordarà el període històric de la Xina sota el lideratge de Mao Zedong, amb una anàlisi del context polític, social i ideològic del país durant aquesta etapa.
El ponent exposarà les claus d'aquest moment històric i les seves implicacions en l'evolució contemporània de la Xina. L'acte és obert al públic amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. I encara en cultura, el cor Lopom de Flors, l'entitat més antiga de Sant Just, amb orígens que remunten a l'any 1881, es prepara un any més per sortir als carrers i celebrar la tradició de les caramelles.
Després de la Setmana Santa, els integrants del cor ompliran el municipi de Música per commemorar la festivitat de la Pasqua, una cita que ha esdevingut un pilar de la cultura popular catalana. Tot i les dificultats generacionals i la reducció del nombre de membres que han hagut d'afrontar els darrers anys, el cor manté viu l'esperit d'aquesta tradició.
Segons han explicat el Jordi Ferraz i Modés Carme, representants de la formació, l'objectiu principal és portar cants de joia i d'alegria a la ciutadania, adaptant el repertori a les seves possibilitats actuals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El Refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elías. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 8 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elías i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja estem al dimarts, un dimarts ben radiant perquè el temps és de meravella. Avui jo he vingut sense jaqueta perquè crec que el temps ja ho mereix. Veurem si després me'n penedeixo o no. Però abans, deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem entrevistant el Miquel Rius, president de la Barcelona Beer Festival, l'esdeveniment més important al món de la cervesa.
Seguidament, Mare meva, Quin Show, amb la companyia Mare meva, fent una mica de review del que va ser el seu nou espectacle, Això no és un musical. I posarem fi xerrant amb l'escriptora Alistair Mariston.
Ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
Malgrat l'anunci de Donald Trump sobre una possible via de negociació a l'escalada del conflicte a l'Orient Mitjà no s'atura. L'Iran ha llançat una nova onada de missils contra Israel mentre l'exèrcit israèlia ha respost amb nous bombardejos a gran escala contra infraestructures clau dins del territori iranià.
Segons les fonts militars israelianes, els atacs s'han centrat en zones com Isfahan amb l'objectiu de culpejar centres de producció i instal·lacions energètiques. Mitjans iranians també han confirmat impactes en gasoductes i estacions gasístiques. En l'àmbit diplomàtic, la situació es complica encara més. L'Iran ha endurit la seva posició davant d'una possible negociació amb els Estats Units.
Segons diverses fonts, Teheran no només exigeix la fi de la guerra, sinó també garanties contra futurs atacs, compensacions pels danys i el reconeixement del seu control sobre l'estret d'Hormuz. A més, el règim iranià rebutja negociar límits sobre el seu programa de missils balístics, una línia vermella per a Washington i els seus aliats. Tot plegat dibuixa un escenari de màxima tensió, amb el risc que el conflicti s'allargui i dificulti qualsevol sortida diplomàtica a curt termini.
Parallelament Israel ha anunciat avui que prendrà el control d'una part important del sud del Líban fins al riu Litani. Això ho ha anunciat el ministre de Defensa Israel Katz amb l'objectiu de crear una suposada zona de seguretat.
És la primera vegada que el govern israeli ha express de manera clara la voluntat de controlar àmplies zones del territori libanès. L'exèrcit habreu ja ha destruït diversos ponts estratègics sobre el riu Litani i ha intensificat les operacions militars a la zona. Israel assegura que aquestes accions van dirigides contra Hedbolah, la milícia xiïta aliada de l'Iran, ja que consideren que el Líban no està fent res per aturar-los.
Malgrat tot, organismes internacionals alerten de l'elevat impacte humanitari. Més d'un milió de persones ja han hagut d'abandonar casa seva i els bombardejos han provocat més d'un miler de ferits, més d'un miler de morts, incluent-hi civils. Ferits, desenes de milers.
El govern israeli defensa que aquesta operació és necessària per garantir la seguretat davant els atacs amb coets i drons, mentre que l'ONU ha criticat les evacuacions massives i la destrucció d'infraestructures clau com els ponts.
Els preus dels combustibles tornen a pujar i el petroli s'ha tornat a disparar per la incertesa pel conflicte a l'Orient Mitjà. El barril de Brent, referència a Europa, es situa ara al voltant dels 104 dòlars, després d'un augment de més del 4%. Aquesta pujada arriba en un context de dubtes sobre una possible desescalada, després que l'Iran hagi refredat qualsevol opció de negociació amb els Estats Units, malgrat l'anunci de Donald Trump d'una treva temporal de 5 dies.
Fins demà!
Junts donarà el seu suport aquest dijous al Congrés dels Diputats al decret anticrisi del govern espanyol, que inclou rebaixes fiscals en carburants, llum i gas per fer front als efectes econòmics de la guerra de l'Iran. La portaveu al Congrés, Míriam Nogueres, ha confirmat avui el vot favorable del seu partit després d'arribar a un acord amb l'executiu espanyol.
Entre els compromisos destaca l'aplicació d'una directiva europea perquè els autònoms que facturen menys de 85.000 euros no hagin de repercutir l'impost de l'IVA. Amb aquest suport, el govern de Pedro Sánchez assegura la convalidació del decret, especialment després de l'abstenció anunciada per Podem i la negativa del Partit Popular.
Paral·lelament, Junts portarà al debat al Congrés una bateria pròpia de propostes fiscals, com la reducció de l'IVA energètic fins al 5%, la deflectació dels primers trams de l'IRPF o mesures de suport a autònoms i petites empreses.
La jutgessa de l'Adana ha citat a declarar com a testimoni l'expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. La magistrada pren aquesta decisió després que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana descartés investigar-lo penalment en considerar que no tenia responsabilitat directa en els fets ni indicis de delicte en la seva actuació la tràgica tarda i nit
Tot i això, la jutgessa vol escoltar el seu testimoni i li ha demanat que aporti voluntàriament el registre de trucades i missatges del 29 d'octubre de 2024, el dia de l'emergència. En la mateixa causa també han estat citats com a testimonis l'exportaveu del Consell, Ruth Merino i diversos alcaldes, mentre que es tornaran a prendre declaracions a responsables d'emergències per aclarir alguns punts de la investigació.
La declaració es produirà un cop la resolució del tribunal sigui definitiva.
Els gegants de la cosmètica Puig i Estee Lauder han confirmat que estan en negociacions per una possible fusió que podria crear el tercer grup mundial de la cosmètica, amb un valor aproximat de 35.000 milions d'euros. L'objectiu de l'operació és guanyar dimensió i competitivitat davant del líder del sector, l'Oreal, que domina clarament el mercat.
La nova companyia superaria els 17.000 milions d'euros en ingressos. Les dues empreses són complementàries. Puig és forta en perfumeria mentre que Estelauder destaca en la cura de la pell i maquillatge. Aquesta combinació permetria una presència més internacional, més àmplia i més diversa. Estelauder no travessa pel seu millor moment amb una caiguda de vendes i pèrdues en l'últim exercici. Fet que també explica aquesta fusió.
Ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals. Els bolets del Parc de Torre Blanca, protagonistes d'una nova sessió del curs de coneixements santjustencs. La conferència del 26 de març a Can Ginestà, a càrrec del micòleg Francisco Javier Morales, forma part del cicle sobre el patrimoni natural del municipi.
La Xina de Mao Zedong, nova conferència de l'AUJA amb Alberto Pellegrini. El professor de la UB analitzarà el context històric i polític de la Xina el 26 de març a l'Auditori de la Residència de la Maiola.
Una Sant Justenca recull un premi de sardanes al Palau de la Generalitat amb la colla Mare Nostrum. Clàudia Foix, formada a l'agrupació sardanista de Sant Just, forma part de la colla Campiona del Campionat de Catalunya.
I ara toca ritme, ara toquen els esports.
El ciclista noruec Magnus Kort Nielsen s'ha imposat en la segona etapa de la volta a Catalunya 2026, amb arribada a Banyoles en una nova resolució a l'esprit. Com en la primera jornada, una escapada de cinc corredors ha intentat sorprendre, però el pilot ha controlat la cursa fins a forçar una arribada massiva, on el noruec ha estat el més ràpid. Demà serà la tercera etapa entre Montroig del Camp i Vilaseca, amb un perfil pla que torna a apuntar a una arribada a l'esprit.
I aquesta nit a dos quarts de nou, nova nit europea al Palau Blaugrana. El Barça de bàsquet rep a l'Anadolu Efes. L'equip turc, tot i ser en ta penúltim, a l'Euroliga compta amb una plantilla de gran nivell i arriba com un rival més perillós del que diu la classificació.
L'equip de Xavi Pasqual arriba tocat després d'una dura derrota al Palau Blaugrana contra el Real Madrid per 76 a 95. Però necessita reaccionar immediatament i aconseguir una victòria clau per a seguir a la lluita dels play-offs a l'Euroliga.
I demà dimecres el Barça femení s'enfronta al Real Madrid en els quarts de final de la Champions League. Les culers viatgen a Madrid amb la tornada prevista aquí, a l'Spotify Camp Nou.
I avui ja comencen els entrenaments amb les seleccions nacionals. Recordem que el Barça afronta l'aturada internacional del mes de març amb una situació complicada. Fins a 13 jugadors del primer equip han estat convocats. Entre els internacionals hi trobem la Minyamal, Pedri, Pau Coversí, Ferran Torres, Fermín López, Dani Olmo, Joan García i Marc Bernal amb Espanya.
Aquest últim Marc Bernal amb la selecció sub-21. També hi són Rafinha amb el Brasil, Robert Lewandowski amb Polònia, Rony Bardagi amb Suècia, Ronald Araujo amb l'Uruguai i Marcus Rashford amb Anglaterra. Aquesta allau de convocatòria es deixa a Hansi Flick amb una plantilla molt reduïda als entrenaments en un moment clau de la temporada just abans del duel contra l'Atlètic de Madrid.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui us porto una cançó que està arrasant a les xarxes socials tant per la força del seu missatge com pel sentiment intens que ens transmet. Musicalment sorprèn per la seva combinació de rap amb un cor infantil, creant un contrast que amplifica moltíssim l'impacte emocional de la cançó.
La lletra ens parla de créixer, de superar dificultats, de perdre persones pel camí i tot i així continuar avançant. Ens recorda que els diners o la fama no tenen valor si no hi ha felicitat ni persones amb qui compartir-ho. És una invitació a viure el present, estimar sense reserves i a no deixar res pendent. També hi ha un component molt personal i íntim, amb records d'infància, sacrificis i moments difícils que han marcat el camí. Aquesta mirada enrere no és de nostàlgia, és d'agraïment.
No des de la nostàlgia, sinó des de l'agraïment. Un agraïment profund a la família, als valors apresos i a totes aquelles experiències que han construït la persona que som avui. Pel que fa a l'artista, ens trobem davant d'una veu que representa una nova generació que connecta amb el públic des de la veritat i l'autenticitat.
Lluny de filtres explica la realitat tal com és, amb llums i ombres. El seu estil combina sensibilitat i carrer i ha sabut construir un relat propi que enganxa especialment als més joves. Com sempre us deixo tres pistes per a qui intenteu endevinar-la.
La cançó va sortir, atenció, fa exactament sis dies. És el tema principal del nou àlbum de l'artista, que es titula Igual que la cançó que portem avui. L'artista és un rapper de Carabanchel, a Madrid. Què? Com ho tenim, avui és una mica més complicat, és veritat. Però va, que soni Por si muero mañana de reality.
Bona nit.
Fue, pero llegó uno nuevo. Llamo a Dios.
Aunque todos conozcan mi cara, de aquí no me llevo nada. Me quedo con los míos en la plaza, pues si me muero mañana. Mis sueños salieron de la cama, lo vi más de lo que me esperaba. Hoy me levanté con más ganas, pues si me muero mañana. Ey, me fui de casa de mis padres cuando era un adolescente. Mi hermano murió, pero nunca acepté su muerte. Vivía en un local sin comida ni agua caliente
Feliz a mami cuando hice bachillerato. La abuela gritando que cada día estoy más guapo. El niño de la Vicky y el pequeño de Paco. Gracias a mi padre por hacerme valiente. Un hombre da la cara contra uno y contra 20. Le doy gracias a mi madre por hacerme entender que la única pelea que gano es en la que no esté. Besar a tu familia en el día de noche buena. Brindar por quien no está y celebrar por los que quedan. No vi llorar a papi hasta que se murió la abuela y yo que prometí llevarla a un concierto pa' que me viera. Shit. Joder.
Bona nit.
Una cançó brutal amb una lletra crua i directa i el cor infantil. La veritat és que a mi em posa la pell de gallina. Aquest artista no el coneixia i la veritat és que és un gran descobriment. Però va, ara sí, passem directament amb l'efemèrida del dia.
Gràcies.
Avui, 24 a la de març, fa 10 anys que ens va deixar Johan Cruyff, un dels millors jugadors de tots els temps i una de les personalitats més importants de la història del Futbol Club Barcelona. El Johan va revolucionar el futbol, primer en la seva manera de jugar i després en la seva manera d'entrenar. Com a jugador va ser excel·lent, va guanyar 3 pilotes d'or i 3 Copes d'Europa consecutives amb l'Ajax i després va arribar al Barça i el va convertir en un equip campió i dominant a Espanya.
Però el Cruyff, on va revolucionar per complet el futbol, va ser com a entrenador. Va ser com a entrenador del Barça, on va instaurar una manera de fer el que coneixem com el Cruyffisme, amb un futbol valent, creatiu, dominant i ofensiu. El Barça ho va guanyar tot com a entrenador i el 1992 va aconseguir la primera Copa d'Europa de la història del club, amb el famosíssim Dream Team.
Però, més enllà dels èxits, el Johan ens va donar una nova manera d'entendre la vida, perquè el Cruyff no només parlava de futbol, parlava de pensar, de ser valents, de no tenir por a equivocar-nos. Abans de la final de la Champions del 92, va dir als seus jugadors, sortiu i disfruteu.
I aquesta frase ens resum perfectament qui era i com pensava el Johan. Va canviar la mentalitat d'un club i d'un país. Ens va ensenyar a disfrutar del futbol i, de retruc, a guanyar. Va convertir la seva idea en la nostra identitat i ens va fer entendre que per triomfar havíem de fer les coses bé, amb sentit i respectant la bellesa del futbol. El seu llegat encara es veu avui en el joc dels nostres jugadors, en cada racó del Camp Nou i en cada idea valenta.
Cruyff també va ser un referent fora del camp. Es va posicionar i va estimar aquesta terra com si fos seva. Va entendre que Catalunya va entendre Catalunya i Catalunya el va fer seu. I això en un món molt sovint superficial té un valor immens.
10 anys després, el seu nom continua absolutament viu, continua en la memòria dels que el van veure jugar, dels que van vibrar en aquell Dream Team, i també en les noves generacions que, sense haver-lo vist, hereten la seva filosofia. Avui no només recordem el Cruyff, avui recordem una manera d'entendre el món i el futbol, i el millor homenatge que li podem fer és seguir disfrutant d'aquest esport i seguir vivint amb la mateixa llibertat amb la que ho feia ell. Avui, més que mai, Etern Johan.
A l'escoltes Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert.
I ara fem una petita pausa musical. Anem amb un tema que és històric d'aquí, de Catalunya, que tots coneixeu segur i que és espectacular, clar que sí. Anem amb pa, amb bol i sal de Braumut.
Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estès al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot.
Un biorritme lamental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus.
Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda llarga i potser més.
Fins demà!
Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres greus. Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi.
I ara entrevistem el Miquel Rius, director del Barcelona Beer Festival.
Bona tarda, Miquel. Com estàs? Molt, bona tarda. Molt bé. Molt content de tenir-te aquí a Ràdio d'Esvern, clar que sí. Per començar a situar una mica els oients, ens podries fer cinc cèntims de què és això del Barcelona Beer Festival i quina feina esteu fent? Ja són 15 anys que venim fent el Festival de la Cerveja Artesana de Barcelona, del país, un dels principals d'Europa, i amb el mateix objectiu de Barcelona,
del primer dia, seguir divulgant i fonent aquesta cultura cervecera que tant ens agrada i que també va de tothom. Per tant, la filosofia del festival és aquesta, no? Promocionar les cerveses artesanes, no? Vol promoure això. Sí, sí, sí. Donar a conèixer que hi ha un ventall enorme de sabors, de gustos, d'estils, i que la gent vingui, es meravelli, degustant-la i combinar-la amb millors propostes gastronòmiques, també.
I tant que sí. I per a quin tipus de públic va dirigit al festival? Per a experts? Per a consumidors habituals? Per a curiosos? O per a tots els públics? Realment és per a tots els públics. Tota aquella persona amb curiositat per descobrir o gaudir de la bona taula, del bon beure i del bon menjar, és benvinguda. Sí que és cert que és una trobada que l'hagi cregat la cerveja la gordeix benament, però realment ha d'haver-hi una gran varietat de propostes. Sempre acaba de dir tothom que et diu l'heu encerrat amb mi, també he descobert
La cervesa que m'agrada. Exacte. Per tant, qualsevol persona que ens estigui escoltant pot anar, eh? Sense pors. Cap ni una. Perfecte. L'edició del 2026 serà el 10, l'11 i el 12 d'abril. Queda poc més de dues setmanes. Entenc que ara són dies de molta feina, oi? No, millor. És el fin final. La feina grossa ja està feta. Però ara fa falta rematar-la i que tornis una edició d'èxit. I tant que sí.
Perquè ara la feina que esteu fent, que és més logística, més d'acabar de preparar tot això, l'aparell tècnic i tot això, o què esteu fent ara mateix? Sí, a la que fa part, diguem, de lligar stands, espais, proveïdors, i una part molt important que és de comunicar i explicar-ho bé les novetats d'aquest any i que anima tothom que vingui i que ho deixi.
Molta gent que ve aquí i ens promociona esdeveniments o altres activitats ens parla sempre d'aquesta vessant, la vessant comunicativa, que a vegades pot arribar a ser inclús la més complexa, no? Bé, tot em va ser la gràcia i la teva... i la que ha començat. Però, bueno, quan t'apassiona pel com, en el nostre cas amb el nostre programa, la fem encantada, perquè...
La oportunitat de descobrir un món nou algú sempre és una molt bona sensació. Sí, això és veritat. I per a vosaltres, per a la vostra organització, quin és el repte més gran d'organitzar un esdeveniment d'aquesta magnitud? El nostre esdeveniment és com el punt de sortida de la temporada, del sector. Per això, diguem, l'hivern està pensables a preparar llibres per més endavant.
I llavors és per responsabilitat d'aquest termòmetre del sector, no? De com estem, com hem passat l'any i ens retrobem i la manera d'impulsar l'any. Però segurament aquest altre també és més apassionant i amb una mica previat que tenim cada any. Molt bé. Clar, perquè abans ens ho comentaves, no? El Barcelona Beer Festival... Bueno, Beer Barcelona... No, Barcelona Beer, sí, que em faig amb Leo. És un dels grans referents, no? Sobretot al sur d'Europa.
Sí, tampoc tenim una filosofia competitiva com a tal, però sí que és perquè tenim l'esperi de projectes que hem agafat camins diferents, però que ens identifiquem, que col·laborem i que acabem sent el senyalatge en el calendari europeu on les cervelles volen estar-hi. I més o menys, teniu en ment quants tipus de cervesa podem arribar a tastar en aquesta edició? Tenim al voltant de 500 cerveses diferents. Brutal. Però
diferents, que es parla d'agrupar per estils, nosaltres tenim aquesta voluntat de difondre i d'explicar-nos, i d'explicar què vagis per veure, nosaltres creem les famílies a l'arrere. Les famílies a l'arrere. Les famílies a l'arrere. En cada una d'elles hi ha molts matis i més explicacions, però sí que ens agrada anar orientant la gent i que vagi trobant el seu estil o la seva família d'estils a l'arrere que més li agradi.
Clar, perquè a vegades ens quedem sempre en el comercial i al final podem trobar una cervesa que ens agradi molt més, que s'adapti molt més a nosaltres si anem a buscar en parades com les vostres, més artesanals i que ens guien una miqueta, clar que sí. I si parlem de productors, quants productors diferents hi haurà d'anar exposant el seu producte? No tindrem a 120, aproximadament.
120, molt bé. Sí, tenim diferents formes de fer. Veureu que la gent que s'apropi, que hi ha gent que té el seu estat propi, a vegades també venen agrupats. Ens agrada molt fer col·laboracions amb festivals per arreu del món. Llavors, a vegades no és que convidem a una cervecera, sinó que convidem a un altre festival o a un gremi d'elaboradors d'Estarveja d'un país o res o concreta. A vegades, a vegades, comparteixen diverses cerveceres.
Interessant. I aleshores, per tant, vosaltres trieu els productors que venen o us envien les sol·licités a vosaltres? Com feu aquest filtratge? Són les dues coses. Realment, van a un munt de peticions. De vegades començar greu haver d'agrair espai per tothom, no? I has d'avaluar-la. I segona, també, moltes vegades som nosaltres que piquem les portes de farbeseres que ens agrada el projecte.
Per tant, nosaltres tornem a l'origen de la filosofia que hi havia abans. Per mi, com una doble passant, una doble voluntat, que és recolzar i mostrar la bona feina dels serveis catalans i apostar molt per el local, que al final és el que té més sentit per nosaltres. I tant. A l'hora no volem limitar-nos a això. Som un festival amb vocació internacional
i ens haurà de convidar gent d'arreu del món a que ens vingui a ensenyar el que està fent, ja sigui el got, però també projectes, no?, en conferències, xerrades, per poder explicar en quin moment està i poder-hi ser situacions de, bueno, i per canvi, de coneixement i de projectes i col·laboracions. Sí, sí, aquesta dualitat és la més interessant sempre. A banda de cervesa, què més oferirà aquest festival?
La porta de la gastronomia per nosaltres la cuida en món és important. Aleshores, hi ha tot una proposta de fer els punts de venta en restauració local que combina molt bé amb la cerveja. Tenim alguns punts concrets, ja també tenim molt riques coses com les cidres, les kombucha, alguna perri, alguna cidra de pera. Hem tingut alguns països amb vinc naturals.
No és tant el tipus de fermentat que sigui el que marqui la diferència, sinó que és el tipus de projecte, que ja he dit darrere, que és una persona apassionada pel que fa, coneixedor, que vulgui fer el millor producte que estigui capaç o que estigui capaç d'imaginar-se, i tota aquesta forma de fer, aquesta filosofia de projecte és la que ens agrada mostrar.
Ara parlaves de maridatge amb la cervesa. Es parla molt de maridar amb vins, però la cervesa també té joc, no?, en això de maridar. I tant, un món i a mi és molt divertit. Quan li donen la cuinera, a mi estàs donant com una paleta de colors nova, no? Clar, clar, clar. Algú que ha pintat amb... No ho sé, m'ho estic inventant, però algú que ha pintat amb rotolades tota la vida, de cop li dóna les aquarel·les, no? Diu, uau, què és això?
i és una eina de joc completament nova. Tinc una experiència nova, que li demin moltes ganes. De la mà de Girona Excel·lent i amb Jordi Ávila, l'acompanyat pel Pen Joguer, han preparat un menú marellatge amb productes de Girona i també serveixeres d'allà. Llavors es fa un menú en directe, un restaurant pop-up. No hi ha gaires places, perquè la divulgació és una experiència molt cuidada,
i la gent pot ha fet un menú complet, els sis plats, sis cerveses, que creiem que estarà molt i molt bé. Almenys li he practicat molt de carinyo perquè sigui un destop del pàstig d'aquest any. Sí, sí, i tant. Jo crec que també s'ha de descobrir més aquesta faceta de la cervesa, de poder combinar, de poder maridar plats i aquesta activitat em sona molt interessant. Quina és la gran novetat d'aquest any? O hi ha alguna gran novetat? Segurament és aquest restaurant.
Ja l'hem desgranyat a la primera de canvis, però per una vegada és qualcos diferent, perquè sempre ens aproximàvem a la gastronomia en grans blocs, en el sentit que directament la persona podria anar fent la degustació, però així fer-li un menú guiat i arreglat, en què demanem aquesta hora, hora i quadra de concentració, en què t'estan explicant el plat, la beguda, la combinació, no?
és alguna cosa que no havíem fet fins ara, i li he vist moltes ganes, i potser, els jo fa que no funcionen. Clar que sí. I ara anem a repassar una miqueta la història del Barcelona Beer Festival, perquè vull conèixer una mica de vostra història, i us heu convertit, el que dèiem abans, en un referent de Cerveix Artesana aquí a Europa, però d'on neix? Quin és el moment en què neix aquesta idea? Doncs, bé, que portem una estona de confiança, diré que surt d'unes quantes pintes.
Bé, tot un col·lectiu present en què passinat de la cervesa, el feien servir de casa, la consumien, l'entregava molt a descobrir-la. D'una manera que hi havia molts festivals arreu d'Europa, per això és la més tradició cervesera, i que per què no Barcelona havia de tenir el seu propi festival, que servís també pel mateix, per posar-se en el mapa cerveser, incipient, en aquell moment, incipient moviment de producció de cervesa actualment.
I així va ser la idea. I vam començar amb un festival petitet, perquè ara aquí el moment ja ens en va molt gran, i l'acollida i el recolzament del sector va fer que creixés i no hi hagi estat a la protecció.
Clar, és el que també volia comentar, que el creixement ha estat molt gran, però també ha estat exponencial any rere any, crec que és des del 2012, corregeix-me si m'equivoco, que porteu fent aquest festival, i a poc a poc heu anat saltant d'espais més petits a espais més grans, fins ara està ocupant la típica fira de Barcelona a Plaça Espanya, i això, el creixement ha anat exponencialment, no?
En tant, amb el temps, saps que vam tenir en tots els projectes i en tots els sectors i en tots els àmbits? La gran part en què va ser la Covid? Bé, clar, sí. I el rest també ens va coincidir bastant, que va ser turitat de setmana d'estar tots a casa, que havíem de fer una edició, llavors això va ser un paró molt gran. Realment, a vegades uns quants anys més, hem estat ocupant la xifra del 2019 i la que havia de ser el 2020, que havia de ser la mesura encara.
que havíem fet. Al final el festival el que és és un termòmetre, com veig al principi, de realitat de sector. I si el sector està fort i el sector creix i està apretant i demana més, doncs el festival, obviamente, es retroalimenta i dona aquesta visibilitat de sector. I tu personalment, en quin moment de la teva vida decideixes adinsar-te tant de ple en el món de la cervesa?
No t'ho sabria dir si hi ha una epifania d'algun moment concret. Sí que és cert que per mi era passió, era una afició molt bonica. Pensa que la gent que fem serveis a casa, com a hobby, a part de serveis com a tals professionals, és com aquell que es cuina a casa seva, és una afició que és molt bonica i que et fa, sobretot, donin molta curiositat.
per voler aprendre, ja t'agradaria de gust fer proves, t'estes desvegues, elaborar-les tu, formar-te, aprendre millor els estils, hi hagi un món, i això fa que a poc a poc em veus que t'has fet tu mateix una taranyina, de la que estàs enganxada, però a més de gust. Per tant, podem dir que vas començar una mica per curiositat, perquè t'agradava la cervesa, i fent la teva pròpia cervesa a casa, i d'aquí vas anar creant aquesta taranyina, no?
Totalment. Sí que és el punt original que vaig tenir la relativa d'un sort que quan es va a la universitat hi havia una cervellera molt petitona però que va ser molt pionera a Barcelona, que era el Fabiol, a la Rambla Brasil, al barri de Sants, que estava pront de casa, que el home aquell també era una persona a la cerveja i moltes vegades agafava el cotxe i se'n anava fins allà dalt i anava parant per fàbrica i baixava després amb la cerveja, abans de ser distribuïdors,
i clar no tenia molts recursos en aquell moment en 18-19 anys però sempre m'hi apropava amb curiositat i en Jordi em deixava provar coses que no les havies pogut tastar i en Jordi era espectacular i en Jordi era això que et generava una curiositat per saber-me més i d'estar molt jove pel que dius com es deia aquesta que has dit? Fabiol Fabiol eh després vas dir M'assombeix i crec que ara ja canvia més on va ser
Si parles amb gent que són uns canzanyets, segurament hi haurà diversos que et recordaran amb molt estímul. Molt bé. I pel que t'he estat investigant, he vist que tu també fas cervesa, ara la comercialitzes amb la pirata Brewing i també Oblivion Barrel. Era un dels teus somnis, treure la teva pròpia cervesa al mercat.
en aquest cas arriba ja un projecte en marxa el 2017 crec que ja estava més que en marxa conciliada i van tenir l'opció d'entrar com a soci i ho vaig fer encantat perquè teníem molta afinitat, de fet és perquè surt l'oportunitat les persones que havien iniciat el projecte feia pas al costat i hem enganxat molt bé
I gairebé em fa més il·lusió haver-me associat a una serresa que vaig admirar prèviament el que feia en la feina i serreses que ja m'havia enamorat, que et diria que tenia les meves pròpies. Tot en aquest sentit hem pogut jugar més amb aquest projecte paral·lel, que apartant també la pirata que diu Oblivion, que volen dir les serreses oblidades. Oblivion vindria a ser...
un significat, la traducció, allò que oblides fins i tot que ho recordaves, un oblit profund, que va néixer en el 2020, també en pandèmia, de dir, bueno, doncs, no, ara mateix no podem sortir, no podem fer res, la cervesa és un aliment, per tant, és una indústria alimentària, sé que podíem nosaltres anar a la fàbrica, doncs, anem a fer cerveses, que les oblidem, que em vas llegir així, anem a jugar amb barriques, amb botes, amb aquelles coses que dia a dia no t'ho permeten,
doncs vam començar aquest altre projecte, que és més petit fet, obviamente, un mercat menor, però que li tenim molta estima i que ens permet fer dos, tres d'aquestes carreres de l'any en què he jugat, bàsicament, fent coses molt xules. Que guai, que guai. Per tant, recupereu una manera de fer cervesa, potser, el que dèieu, oblidada. Sí, des d'aquella que no vas amb els
tempos i les urgències del dia a dia, no?, perquè l'altre sorti, que sigui tres, quals, setmanes i setmanes, o depèn del que estic, no?, sinó que tu fiques allà i vines, ui, anem a provar com ha evolucionat l'últim tres mesos o sis mesos, no?, i d'aquí vas ponint decisions i amb uns altres tàmits. Ara fa molt poquet hem voltallat amb una cervella que serà just, no el 2020, però l'havia fet el 2021, vull dir que he tingut un sí que de quatre anys de maduració,
Clar, clar, clar. Perquè són petits volums i pots jugar-hi amb això, no? No depèn de l'economia de l'empresa amb això, no? Però que realment surten coses molt xules. I si volguessin comprar, per exemple, una cervesa d'aquestes de l'Oblivion, es pot comprar? Sí, sí, sí, amb locals especialitzats, la teniu, i si no veus el web d'aquestes la pirata, la pirata.via, ja et veu i...
Molt bé, perfecte. Que si la proveu que tot agradi. I tant que sí. I ara, per anar acabant, entrem a l'últim bloc, perquè m'agradaria parlar del sector cerveser. El sector de les begudes amb alcohol no està passant pel seu millor moment, correteix-me si m'equivoco, però és el que m'havia arribat. Com és la situació en concreta de les cerveses artesanes? Aquí s'ha de fer la macrofotografia i després ja pots entrar en detall al fum.
de què passa en cada un dels factors. Hi ha una tendència de menor consum, d'alcohol, com bé deia, i alhora també hi ha un... s'estan creant més espais per a les begudes. És un nom que a mi no m'agrada gaire, però m'agraden la beguda premium, no? Vale. Per tant, el que està passant segurament és que la gent és més conscient d'allò que està prenent o que està bevent, no?
Llavors, el que per a alguns és una resta, o que estan en una situació que estan baixant molt les ventes, o que molt al mínim un 2% o 3%, que a vegades també ens deixem anar una miqueta per al titular. Hi ha altres sectors que no, que són, que les seves artesanes, productes petitets, cuidats, que fan feina de formigueta,
I que segueixen avançant, i és una realitat d'un teixit de microempresa que té una cosa molt interessant, que està per tot el territori, no és una cosa que estigui centralitzat en les zones industrials o en les zones d'alta densitat de població, que ha postulat per fàbriques d'un poble realment molt petit arreu del país, que això també no era molt teixit, no?, per perdre el país. Clar, sí, sí.
Totalment. I que són realitats fermes que estan, no que s'hi trobem vivint, sinó que estan en un bon nivell de producció, amb uns projectes, amb ganes d'amplir coses, de fer uns projectes. Molt bé. I jo veig a la gent amb energia i ganes. Doncs això és el més important, clar que sí. Des dels teus inicis en què et vas endinsar en aquest món, com has vist l'evolució del sector? Com han anat evolucionant? Com han anat canviant?
Els canvis més millors per mi és aquesta maduresa del sector, no? D'uns primers anys absolutament expansiu, vinc a dir que era bé bojos, no? D'aquí has de provar-ho tot i apuntar totes les bandes i segurament anar una miqueta sense pujar-se sense cap que aquí, no?
a poc a poc els productes es van consolidant van agafant les seves mires i van acabant afinant cap a on s'especialitzen una miqueta i llavors el que era en realitat és dir això que obrien dues fàbriques que tencàvem cinc i llavors una de cop era molt gran després es tenia tant és tota aquesta estabilització que fa que els productes siguin més sòlids i ho vas no per sempre explicar perquè durant uns anys vaig fer classe de
10 anys, amb la Rovira i Virgili, la botó d'analogia, les signatures de la cervesa, i veies que els cervesers que venien al principi, tots eren el meu perfil. Era gent que feia a casa, apassionada, i que volia muntar el seu negoci. I com a poc a poc, això va anar mirant, la gent que havia estudiat tecnologia d'aliment, i que li interessava la cervesa, volia estudiar, volia aprendre, i se li acudia, el meu muntar el seu propi negoci. I no, que veia que hi havia un sector, no, privat,
Perquè aquella, la preguntava, jo em puc fer pràctiques, jo em creus que puc aprendre més, jo em creus que és interessant que t'acordi, perquè en un sector, que s'està consolidant, a les seves vides de fàbrica, però que fa que hi hagi un teixit sòlid i que t'acordi molt bé.
Molt bé. I una modalitat de cervesa que està pujant molt, abans ho comentàvem, és la cervesa sense alcohol. De fet, qualsevol producte alcohòlic sense alcohol està en auge, no? Què et sembla, a tu? Quina és la teva opinió? Perquè està pujant molt, però també hi ha gent que ho critica molt. A tu, què et sembla? Em sembla un estil més cervell, que ara, el que dèiem, deixar-nos anar per titular que ara això canviarà tot a les regles del joc i només per a mi, en cas, sense alcohol.
però tampoc cal ni menjar-ho ni molt menys a la pilota per exemple fem una edita sense alcohol excel·lent que és ben prou bé no és el de cella sense altres referències però t'agrada i et dic per exemple la pilota estem a Súria i jo estic aquí a Barcelona llavors puseu baixar
és una feina, llavors és ideal, acabes la reunió de treball i baixes una miqueta a la porta i fa la xerradeta, una sense alcohol és fantàstic, hi ha opcions per cada moment, és el que realment val la pena descansar-ho i seguir endavant. I tant que sí. Ara sí, acabem ja amb un joc ràpid que t'he preparat dues opcions i t'ho esculls, d'acord? Perfecte. Fer cervesa o beure-la?
Beure-la. Cervesa lager o ale? Ale. Cervesa catalana o internacional? Catalana. Viure sense cervesa o viure sense internet? Uf, és molt dura, eh?
Vivia sense cervesa, malauradament pel meu enganxer a... Cervesa artesana o comercial? Artesana. I per acabar, recomanen-nos una cervesa imperdible, una que hem de provar sí o sí. Faré dues coses de recomanació, si m'ho permet. Sí, sí, i tant. Quan recorrer, seré pol·lat, diré que qualsevol cervesa local que tingui de tot de casa, ben llitart-te-la.
I això ho diré cap a casa, eh? Vull dir, tenim una gent que entra a la nostra web i que apropi alguna de les terreses com podria ser la Castanza, una amb ell, així torradeta, que està molt bona. Però com he dit que no ha donat suport als nostres negocis locals, el que rebre a la gent és que s'acosti al binomi, que vaig estar dinant ara fa molt poc, eh?
allà a Sant Just, que tenen una selecció de cerveses excel·lent. Mira, molt bé. I cada any mengem molt i molt bé. M'ha de sobrevivir, que anem a menjar molt bé. I almenys ho vaig confirmar. I ja et dic, la selecció de cerveses que tenen és molt top. Mira, molt bé. Doncs escolta que sí, escomrem una mica cap a casa i recomanem també el binomi d'aquí de Sant Just. Escolta, Miquel, gràcies per venir, gràcies per les teves recomanacions i per la teva xerrada. T'ho agraïm molt i res, ens trobem pel festival.
I tant, els esperem a totes. Que vagi molt bé. Adeu. Merci.
La ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert.
I ara sí, passem als botlletins informatius de Catalunya Ràdio. Va, que això són a les 6, queden uns 15 segons. Us deixo tranquils amb la informació de Catalunya Ràdio.
Ara les notícies. Bona tarda, us informa Marc Güell.
L'oposició critica que el paquet d'ajudes del govern pels efectes de la guerra a l'Orient Mitjà es queda curt. La Generalitat ha activat 400 milions d'euros destinats bàsicament a famílies vulnerables, empreses i autònoms, i s'ha compromès a ampliar-los si el conflicte s'allarga. Però des de junts, Salvador Vergés reclama una rebaixa de l'IRPF per a les rendes baixes i mitjanes.
Nosaltres reclamem que retoqui l'IRPF perquè això els ciutadans ho notaran i els treballadors ho notaran ja des de la primera nòmina. La inflació és evident que omple la guardiola de l'administració però ho fa a costa de buidar les butxaques dels ciutadans. La republicana Esther Capella i la líder dels comuns, Jèssica Albiach, consideren insuficient i inconcret l'escut social d'Illa.
Amb caràcter general, l'acord del govern hi trobem a faltar concreció. Es tracta ara mateix d'un escut social de mínims i massa en concret. El PP critica la falta d'ajudes per a les famílies i la CUP demana que es fixin topalls als preus dels carburants i dels productes essencials.
Més notícies, Christian Roldán. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha inaugurat l'oficina de representació de l'Ajuntament de Barcelona a Brussel·les, just davant la Unió Europea. Collboni ha concretat que una de les prioritats d'aquesta oficina serà reclamar a Europa que dediqui recursos als principals problemes de la ciutadania barcelonina, com ara l'habitatge. Brussel·les, Bruno Forte Amires, bona tarda.
Hola, bona tarda. Jaume Collboni vol que la Unió Europea creï un fons comunitari per ajudar les ciutats a construir habitatge assequible. Sobre la proposta del president Salvador Illa per densificar les zones urbanes i construir tant com es pugui en un mateix espai, Collboni ha dit això. Jo crec que totes aquelles opcions que afavoreixin l'augment de l'oferta d'habitatge disponible a les grandes ciutats s'ha d'estudiar seriosament.
Bruno Fordeva, Miras, Catalunya Ràdio, Brussel·les. Un mort i sis ferits en un atac massiu de drons russos contra la ciutat ucraïnesa de l'Aviv, segons fons oficials. La defensa aèria explica que és una de les agressions més greus a plena llum del dia i es produeix després d'una nit també d'atacs per part del Kremlin.
La Sagrada Família ultima un acord amb l'Ajuntament de Barcelona per a la construcció de l'escalinata de la façana de la Glòria i la reubicació dels veïns afectats del carrer Mallorca. El president de la Junta Constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps, no hi ha volgut posar data, però ha assegurat que les negociacions amb el govern municipal van per molt bon camí. Les negociacions s'han iniciat, estan molt avançades i no hi haurà cap veí que es quedi sense habitatge de dintre del districte. Això vol dir que va per bon camí.
La NASA llançarà una missió tripulada a la Lluna entre l'1 i el 6 d'abril. Serà el primer viatge d'astronautes cap a la Lluna en més de 50 anys. L'Agència Especial Nordamericana també planeja crear la primera colònia humana, el satèl·lit lunar, d'aquí 3 anys. La NASA ha presentat un full de ruta per establir una base permanent al satèl·lit i reforçar el seu lideratge davant la Xina en la nova cursa especial. L'anunci arriba després de l'encàrrec del president Donald Trump, el nou administrador de la NASA, Jared Isaacman.
A curt termini, el focus se centra en el programa Artemis, que és el que sortirà d'aquí 15 dies. A partir del 2029, la NASA preveu aterratges tripulats cada 6 mesos i des del 2027 un augment significatiu de les missions robòtiques. L'objectiu ja no és només arribar-hi, sinó quedar-s'hi.
Als esports, Rod Vilà, bona tarda. Bona tarda. El Barça femení ha viatjat ja cap a Madrid, on demà jugarà l'anada dels quarts de final de la Champions. Quique Nazaré, que va acabar l'últim partit amb molèsties, i Mapi, que no juga des de principis de febrer per problemes en un turmell, han entrat a la convocatòria. Som baixa a Laia Alexandri i Aitana. Al davantí del Girona, Joel Roca, s'incorpora a la convocatòria de la selecció espanyola sub-21 per substituir el lesionat Jesús Rodríguez.
El danès Magnus Cort ha guanyat la segona etapa de la volta amb arribada a Banyoles. El francès Dorian Godón continua líder amb el mateix temps que Cort. A l'Eurolliga de bàsquet avui tenim un Barça-Efes d'Istanbul a dos quarts de nou. Podeu seguir la transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio. A Lleida per la seva van de presentar el base català Adrià Rodríguez, que ha fitxat pel que queda de temporada i dues més. I segona jornada de la lligueta de quarts de final de la Champions masculina de Waterpolo amb l'Atlètic Barceloneta No Viveu Grat a dos quarts de nou.
Fins aquí les notícies. I ara sí, arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem, mare meva, quin xou. Si és música o no volem el teu padre.
Sí, tú, sí, yo, ya no podrás ni calor, ya te bailo.
Bona tarda, Carles. Bona tarda, Javi. Com esteu? Molt bé, Carles. Parla en Xim, cantarí. Bon dia. Bona tarda. Bona tarda, Sant Jus, clar que sí. Quines ganes ara teníem de parlar amb vosaltres perquè aquest cap de setmana... Feia molt que no ens veiem, oi? Exacte, feia molt que no ens veiem, però que aquesta setmana, aquest cap de setmana vaig estrenar. Això no és un musical i, escolta, això va ser un èxit, eh?
Home, com a mínim, a nivell d'entrada, és un èxit. De vendes segur. De vendes segur. I de sensacions, per mi, també. Home, realment, jo m'esperava que no serien tan bones les sensacions de la gent. O sigui, el primer dia, quan ve... No, de veritat, m'esperava... Algum feedback ja heu rebut. Clar, per això que jo m'esperava... Vale, estarà bé. Bueno, no, realment no m'esperava ni que dirien que estaria bé.
Sí, m'has parat una merda. Bueno, però he de dir que ens ho pensem sempre, perquè és molt difícil confiar en una cosa nostra i crec que un cop ho fem i la gent agrada, dius, ah, vale, és veritat que això que fem està bé. Però perquè...
El jugar amb la comèdia, no? És difícil. Quan estàs fent-ho sense que hi hagi ningú al públic, penses, és que no riurà ni el tato d'això, no ho entendran, no riurà, no els agradarà. I potser estic veient jo la cançó que fa el Carles i em ric jo, però clar, penso, uff, tampoc és el feedback millor positiu, perquè jo conec moltes coses i, bueno, és complicat. És complicat. Però, bueno...
Per fi ho hem exposat i el públic ha agradat. O sigui, dissabte jo vaig flipar de la rebuda tan positiva que va tenir l'espectacle. O sigui, t'ho juro, eh? Per exemple, amb Eurodrama no va passar. O sigui, va ser positiva però no va ser tan positiva. O sigui, és que va ser com molt positiva dissabte. Jo vaig quedar-me molt loco. Vull dir, no m'ho esperava.
No, no, sí, sí, la veritat és que jo crec que era un producte molt treballat i això es notava i, a més, supercurrat, perquè, bé, només amb vestuari ja era una bogeria. Una bogeria, home. Però després tots els números, totes les coreos, les cançons... No, no, es veia un treball de moltes hores. Molta gent va valorar molt això. O sigui, ens deien, no, del pal, és que us veiem canviar-vos de roba, cada mitja escena sortia amb un número diferent, amb una coreo diferent, amb una cançó diferent...
I clar, com ho anàvem veient i deien que el curro que hi ha hagut al darrere d'això i el treball que li heu posat i el bé que us ha quedat a nivell d'execució. Que hi ha coses per millorar. Sempre, sempre. Jo crec que si tornem a fer, que espero que sí, tenim temps i marge per millorar-ho, sobretot temps.
O sigui, és que és inevitable també millorar. Vull dir, de la primera vegada que vam fer rosaris, per exemple, a l'última que l'hem fet han canviat moltes coses. Perquè cada cop que la fas trobes coses noves, trobes coses que pots millorar, que pots... Com es diu? Enhance. Ui, estic tan bilingüe. Com es diu encara això? Enhance, no? Com fer brillar més, no? Obgradejar. Sí, com...
O sigui, no és que estiguin malament i has de fer millor, sinó que estan bé però les pots fer millor. Clar, clar. Al final les coses amb el temps també reposen i crec que... Totalment. Com això, com los cocidos, com los guisos. Com los cocidos. Com los guisos, no? D'un dia per l'altre estan millor. Això diuen. Les coses amb el temps, jo crec també que les coses en el cos també ja no és només passant per tot el cos, les entens d'una altra manera...
tant tu com a nivell d'actor i a nivell de direcció, de dir, ostres, és que aquesta escena, que jo em pensava que anava així, té un nou significat. Si canvies que el Carles mogui el dit o no, o sigui, ara a nivell tonto, però... Sí, sí, talla exemple, però sí, sí, s'entén, s'entén que al final és el que dieu, no? Ara ho heu fet tot...
Teníeu la pressa, no?, també de fer-ho, però ara que ho heu fet, sabeu com queda en escenari i quina és la reacció de la gent, potser podeu tocar alguna coseta més, no perquè estigui malament, sinó per portar-ho a un altre nivell. Clar, exacte, exacte. Per corregir i per dir, ostres, mira, doncs potser tot això que a nosaltres ens feia tanta gràcia, doncs no funciona.
o al revés hi ha coses que fan gràcia i després explotem-les més això d'aquí ho hem de retallar i això d'aquí ho hem d'allargar i així hem d'anar veient però en general les sensacions de vosaltres però també de la companyia sencera són bones entenc esteu contents amb com va quedar i amb la reacció i amb la vostra feina totalment
O sigui, a mi l'únic que em va passar va ser que el dissabte el públic estava com superentregat i diumenge era un públic més discret. I a mi això em va fer pensar, ai, potser és que dissabte, jo què sé, hi havia més família o alguna cosa i realment no va ser objectiu. Jo sempre em plantejo moltes coses i sempre vaig ser objectiu. No, no, al final aquests dubtes són normals. Però, clar, en general, mires el còmput general i dius, buah, joder, és que ha sortit, ha sortit bé, les coses han sortit, les cançons han sortit, les llums han sortit, els camis de l'estuari han sortit...
ja és més del que m'esperava fer ja una setmana, saps? A veure, jo, vist des del públic, vaig veure un públic el diumenge, també, prou animat, eh? Jo he anat a altres obres i la gent està sentada a la butaca i no fa res. En canvi, aquí la gent va aplaudir molt. Sí, això sí que és. No, i van riure, i van riure. Jo no vaig veure la diferència amb el dissabte, però amb el diumenge, només que demà amb el diumenge diria que el públic va estar... Va haver gent que va venir els dos dies i ens va dir que diumenge va sortir millor.
Jo, clar, a nivell de sensació, el feedback que jo rebia, dissabte el rebia molt més gran que diumenge, llavors, d'alguna manera, diumenge t'apagues una mica sense voler, saps? Quan veus que la comparativa és diferent, però la gent crec que no ho nota, això. No, perquè crec que a nivell d'intèrpret és molt diferent la versió que tenim nosaltres que la que té el públic. Jo he fet funcions i he de pensar, vaja,
Merda, no? Merda, això que acabo de fer, i el públic. Buà, ha sigut espectacular, preciós, i he pensat, estic desconnectat, no m'ha agradat gens, merda, i de cop el públic dient, no, no, el millor que he vist, i penso, bueno... Jo me'n recordo, per exemple, a...
quan vam fer els rosaris al FITAC, de sortir completament desconectats, estressadíssims, muntant les llums una hora abans, tot fatal, i sortir, fer la funció i pensar, veia merda, perquè a més hi havia entrades i sortides que no havíem ni pogut planificar, perquè era un escenari diferent i no havíem tingut temps, i que de sobte el públic et digui, buah, increïble, i tu pensant, en sèrio? O sigui, inclús la nostra família, que ens havia vist en altres llocs fent rosaris, que digués, buah, heu fet superbé cada dia, supereu, i era com, estàs vacil·lant, en pla
M'he sentit tan fora de l'obra, en plan, no, no, res. Sí, és que al final, jo crec que nosaltres mateixos a vegades som la nostra pitjor amica. Total, total, total. En jutgem massa, amb nosaltres mateixos. A mi em passa molt, de ser molt negatiu i molt crític i molt perfeccionista i al final hi ha coses que no pots perfeccionar. Al final, tant com... O sigui, sempre veuràs errors i coses, no? Sí, sí, evidentment. I a més, és el que té el directe, que tens, o no sap greu, però tens una oportunitat per fer les coses...
Sí, sí, sí. I tu estàs assajant i sempre la fas d'una manera i de cop el directe no la fas i fas merda. Sí, jo ho pensava, eh, quan ho estàveu fent i us veia. Dic, ostres, és que ara mateix passa alguna cosa que està fora de guió i no pots fer res. Has d'improvisar i has de seguir, eh? Tampoc t'havies adonat, saps, jo crec. Exacte, exacte. Sí, que és la gràcia una mica, que nosaltres ens ratllaríem però el públic no se n'adona quan passen coses d'aquestes perquè no saben el que ha de passar. Exacte. Depèn.
A veure, clar, si es cau una burra, com va passar el dissabte, que es va caure una burra per al taló, potser això van dir, ui, que raro, què és aquest bulto del taló? Veient coses com que no facis una broma d'una manera, o et saltis una rèplica, o diguis una cosa que no estava, això mai ho sabran. Que canviïs la lletra d'una cançó, si la lletra té sentit, encara que no sigui la que anava allà, tampoc se n'adonaran, perquè no saben quina és la lletra real.
Hi ha errors que sí, òbviament, si jo què sé, si tothom va a la dreta i tothom va a l'esquerra, pues diran, ai! Que el meu bigot hi vol i hi ha mai tanta escena. Però, per exemple, és que una de les liades més grans que hem fet mai va ser fent una funció d'eurodrama que en una coreo, en una cançó, la Meri es va equivocar en la lletra i ens va fer equivocar nosaltres en la coreo. Llavors ja no sabíem ni on estàvem, ni ella, ni nosaltres, ni ningú, i va ser un quadro. I quan vam acabar, jo me'n recordo dir-li a la meva família, en plan, bues, que ha sigut un quadro, el número aquest, i dir-me...
Ah, sí? No ho hem notat, no? En plan, no, perquè, bueno, perquè al final ho vam justificar des de la comèdia i es van pensar que era així. Ah, mira. Però, clar, o sigui, per nosaltres era com... Bueno, bueno, és que de fet hi ha un vídeo que si tu amplies les nostres cares... Les cares, Juan, no? Les cares, quan les cares, que bo. El Javi està en bucle fent un passe de base perquè no sabem on estem... L'Eli intentant agafar el lideratge perquè a nosaltres... No, no, és espectacular. És espectacular.
Anem a parlar una mica de l'obra, que no hem comentat molt la trama. No, cert. Al final, és una crítica. El que he entès jo, eh? A veure, què has entès? Explica'ns. Jo el que he entès, eh? Jo veig que, evidentment, veiem el procés de creació d'un documental... Ai, d'un documental d'un...
D'un musical veiem els clitxers o el que acostuma a passar en aquest món, que per exemple jo el desconec completament, però entenc que passen coses que vosaltres parodieu i després, a meitat d'obra més o menys, que es fa el gran canvi, entenc que també és una mica crítica que tots els musicals es porten per aquell camí.
Sí, i que nosaltres mateixos també ho fem. És una mica paròdia a nosaltres mateixos. O sigui, que un musical ha de tenir un component gay perquè si no, no triomfa, no? I feu una mica la gràcia d'això. Sí, o sigui, juguem amb... Per mi és l'ambigüitat aquesta de dir... Els musicals seran en un territori que és molt de persones... Potser hi ha com molta gent... Sobretot potser molts nois gays o queer que juguen en el món dels musicals, en el món del ball, del cant, de l'actuació i tal...
I al final molts es porten cap aquí, però perquè també el públic que va és un públic que això li entra bé potser, no? Però és que nosaltres mateixos també ho fem sense voler. Nosaltres portem aquestes coses cuir a l'escenari. Al final perquè també en aquest cas el Carles i jo escrivim la majoria de coses i és la nostra realitat, suposo. És impossible no escriure-ho.
I que té un component molt divertit, també. O sigui, al final, la cançó original de Keep It Gay, que és la que versionem, que és del show The Producers, jugar amb la paraula gay en anglès no només significa homosexual, sinó també significa feliç. És com fem-ho feliç, fem-ho gay, però a la vegada és com fem-ho gay.
Des del punt de vista de gai, plomes, fantasia, no? Llavors és com una mica això, no? Doncs sí, fem-ho gai perquè al final és més divertit si ho fas així. Però també ho portem des de la crítica que una persona famosa t'imposi un punt de visió, en aquest cas és aquest, però potser és qualsevol altra cosa, no? Que al final és això, és un món on t'hauràs d'adaptar molt a les condicions que et posin, els teatres, les persones que influencien en aquest món...
I això, que ve un famós de torn i li treu a lloc a una persona que s'havia currat. Sí, i a nosaltres no ens ha passat com a tal, perquè al final som nosaltres qui ens autogestionem tot, però ho hem vist, que ha passat a produccions. David Bustamante a cost... El Triquella, Germans de Sang, el... jo què sé... Que de fet el nombreu a l'obra. Sí, el nombrem, el nombrem.
Hi ha algun més. Sí, però m'ha passat moltes vegades, això, de gent famosa que al final, per apropar el musical a un públic més mainstream, doncs dius, el posem aquí, perquè per aquest públic mainstream no li importarà. Però encara, o sigui, no veurà la diferència, diguéssim, entre una persona formada en teatre musical i una persona famosa que sap cantar,
Però el fet que sigui una persona famosa que sap cantar, treurà molta més gent a veure l'obra, no? Sí, sí, sí. Bueno, això passa també en el món del periodisme. Vèiem a la televisió presentadors que no tenen ni idea de... Clar, influencers que acaben fent seccions de ràdio i programes sencers, o jo què sé, a més juny, si mires Eufòria, la postgala d'Eufòria és un influencer i una ex-humursant d'Eufòria, que dius, doncs, vale. No? Sí, sí, sí, totalment, totalment.
Sí, sí, sí, clar. Al final estem en un món en què el que importa és que hi hagi visualitzacions, que hi hagi gent a veure o no i que es facin diners. I si passa per aquí, doncs passa per aquí. Exacte. Una altra cosa que em m'agrada del musical, perquè li podem dir musical o no? Li pots dir el que tu vulguis dir. De l'espectacle. Cada espectador pot decidir el que era al final o no. Clar, per exemple, això és el primer musical de teatre que veig, eh? Bé, musical, si se li pot dir musical.
És el primer, en sèrio? Sí, sí, sí, la veritat. Home, m'havies vist un musical musical. Sí, sí, m'he desvirgat amb vosaltres en aquest sentit. Que fort, eh? Sí, sí, sí. Però bé, el que volia dir d'aquest espectacle el que també em va sorprendre és que crec que tots els components que surten a l'escenari tots teniu el vostre moment de protagonista, no? Sí, era la idea. I això entenc que està buscat.
Sí, perquè és el que... La idea era fer un concert dramatitzat. O sigui, una cosa... La nostra idea, ho va dir Carles el diumenge, era no complicar-nos fer quatre cançons, bé, quatre cançons, i amb quatre frases que les uneixen i entre si, i pum, i ja està, i fer això. I llavors vam dir, ok, anem a buscar un solo per cadascun, un duo o un trio, i grupar-los. I a partir d'aquí se'ns va anar la castanya, com sempre...
Sí, des de veure que les peces encaixaven molt bé, no? I que podies fer com una espècie de fil conductor que al final, òbviament, jo què sé, si mires Rosaris o mires Eurodrama, el fil conductor és molt més potent perquè al final allò és un musical, de veritat, és una obra de teatre que està musicalitzada. Això...
És quasi com un xou de varietats amb un petit fil que les uneix, no? I el fil és la construcció d'un musical, però podries fer cabre a quasi qualsevol cosa en aquest espectacle. Sí, sí, sí, de tot. Llavors, clar, el fil es va anar fent cada cop més gruixut, fins que era una corda, però era com aquesta cosa que unia els diferents números. I llavors, clar, ho vam concebre com un xou molt coral, sense tenir com uns protagonistes clars o unes... No. Com un...
un heroi dins de la trama, no?, que té com un arc narratiu. Sí, hi ha gent que es pensa, per exemple, que la Ellie és com aquest heroi que té l'arc narratiu, perquè sí que és veritat que potser té més canvis dins de l'obra, no? És la que acaba fent protagonista? La curista. Ah, la taronja, vale. Sí, la que acaba fent curista. Bé, a part, els personatges no tenen nom. O sigui, no sé si la gent que ha vingut a veure-ho haurà vist... En cap moment diem els noms dels personatges i, de fet, en el nostre guió els noms són colors.
Es diuen un parell de noms. Marró, vermell, blau, turquesa, taronja, groc, verd, lila. I després hi ha altres colors i derivats. I sí que hi ha alguns que tenen nom, com per exemple els queers, però perquè en el moment se'ls havia de dir el nom.
però, bueno, és Marc i Con, que tampoc és com... Marc... I després Kai i Mari Macho. Però... Jambojant, tenim a la Pili i a la Mili. La Pili i a Mili no es diu el nom en cap moment, tampoc. Tampoc. Vull dir, sí, o sigui, al final el que volíem era fer al públic passar-ho bé... Sí.
amb un cert fil que fes que el públic no desconnectés del que estava passant. Sí. I ja. I crec que aquest era l'objectiu i crec que l'hem aconseguit. Sí. Clar, potser hi haurà gent que dirà, bueno, potser m'esperava més trama. Ja, però és que no estàvem... No era la idea. No era la idea. Ja tenim musicals amb més trama. Sí.
i la gent els ha pogut veure o no, però aquest, que la gent sabia que el que volíem era això, no? Disfrutar-ho. I creieu que potser això no ha arribat tant a l'espectador? O sigui, aquesta idea que era vostra, vull dir, el concepte aquest, i que la gent anava amb una idea que al final no era.
És que nosaltres ja avisàvem, no és un musical. Clar, o sigui, ja quan vam dir el títol és una declaració d'intencions. Sí, és veritat, és veritat. És a dir, no t'esperis una cosa amb una trama densa, no sé què... No, no, o sigui, no... I de fet, les sinopsis i tot, doncs, ja ho usava molt, no?, que és com una paròdia on es trobaven el ball, l'humor, el cant, la música, no?, parodiant una mica el món dels musicals. Sí, sí, teniu raó, teniu raó.
Podríem haver fet, o sigui, és que, bueno, la diferència entre dir, vale, fem un concert de cançons de Broadway una darrere l'altra, amb un presentador, o les ubiquem dins d'un fil, i és el que vam decidir, no? Però al final, el pes està a les cançons, a les coreos, a les veus, i a l'humor que engloba el que porta cada cançó, no? Sí.
Però, bueno, si no s'ha entès, doncs no passa res. Vull dir, al final també el públic és lliure no d'interpretar. Jo crec que tothom... No, jo crec que la història en si s'entén perfectament, la veritat. I la crítica que està al sistema és bastant notòria. Vull dir, que heu fet de la feina. O sigui, ens riem també de nosaltres. És que al final, si no et rius de tu mateix, no acceptaràs que la gent es rigui de tu. No, exacte. Llavors, volem que la gent es rigui de nosaltres i amb nosaltres. Oh, tant...
I a part d'aquesta història, també dins de l'espectacle hi ha un homenatge gairebé constant a la trajectòria vostra. Sí, sí. A Mare meva, perquè jo em vaig fixar que des del primer moment els cartells del fons són mama mia, aerodrama...
Clar, o sigui, d'alguna manera era com un, hòstia, ara que complim 5 anys de companyia, que és el tercer any que fem el cap butaca buida. Sí.
què millor espai per decidir celebrar també la nostra trajectòria, els nostres referents, perquè al final agafem cançons de musicals que ens agraden, que ens fan gràcia, que ens transmeten, que ens inspiren. Ens basem en musicals també que ens agraden, ens basem en la cubana com a referència, ens basem en musicals de Broadway, en l'humor que es fa, en diferents teatres i xous del panorama que ens han inspirat i són referents.
I al final, doncs, és com dir, això és el que som nosaltres, és la nostra entranya, te la posem sobre la taula, en forma de paròdia, en forma de crítica, però això és el que està al nostre cap, una mica. Això, tal qual.
Per tant, també és una mica la vostra presentació, no? Podeu ensenyar això i dir això és mare meva. Sí, jo crec que sí. És com un currículum, però en format espectacle. Sí, allà t'ho fem tot. T'actuem, et cantem, et ballem, et critiquem, et riem i posem fantasia i plomes. I clar que sí, i muntat purpurina. I clar que sí, molt perfecte.
Molt bé. Una altra cosa que us volia comentar, és més bé una pregunta. Us volia preguntar de què esteu més orgullosos de tot aquest espectacle? Què és el que més orgull us ha causat? Ostres...
jo per exemple d'haver portat les coreografies a un terreny molt més exigent que el que hem fet fins ara això per mi ha sigut un salt molt heavy a nivell d'altres espectacles de mare meva que també ha sigut un estrès
Per gent com jo que, per exemple, no som ballarins, no? Però per mi seria una de les parts de les que estic més orgullós d'haver aconseguit aquest step-up, aquesta millora en qualitat a nivell coreogràfic i de moviment. Jo crec que la cosa que estic més orgullós és el fet de...
d'haver pogut plasmar totes les nostres idees, tot el nostre batiborrillo de coses que ens van... de 300 cançons que teníem, haver-les pogut posar i veure que ara que ja està tot, amb tot, tot, tot fet, després de tots aquests mesos d'assajos, veure que tota aquesta cosa que tenim al nostre cap funciona.
Estic orgullós d'haver-ho aconseguit. D'haver-ho aconseguit, que la nostra feina serveix d'algú. No sé com dir-ho, que realment tots aquests mesos després... Sí, que han tingut fruit i han tingut sentit. Exacte, exacte. I que s'ha rebut bé, que s'ha entès i que s'ha disfrutat i que la gent ha sortit contenta. I la gent ha rigut, jo és el que més he dit. Heu rigut? Sí, vale, ja està, no necessito res més.
No, no, i a part, tenint en compte això que ser una companyia amateur que això s'ha de recalcar perquè a mi no m'ho va semblar. En aquest moment, veient l'espectacle, però és la vostra realitat. Clar, la realitat és que cobrem zero unitats d'euros. Exacte, exacte, però que he vist des de fora sembla...
un espectacle que podria estar perfectament al paral·lel. O sigui, hi ha una cosa que en aquest espectacle també hem notat que tots ens hem implicat moltíssim a nivell de... Com si fos la nostra feina, com si ja n'estiguéssim a punt de cobrar 1.000 euros. És que això és la clau, no? I el que cobrarem serà menys 5. O sigui, el temps que he estat jo tancat al magatzem, pentirant perruques, organitzant vestuari, no s'ha estat en cap...
No, no, i tothom, i l'Adri fent coreos, i l'altra muntant no sé què, i l'altra produint la cançó, i l'altra escrivint no sé quantos, i tothom s'ha involucrat moltíssim, hem estat assajant fins les tantes, ja et dic, com si fos una feina. De fet, jo he, diguéssim, com d'alguna manera posat en un segon pla la meva feina de veritat, la que em dona diners envers a poder tirar endavant aquest projecte.
I ojalà algun dia deixem de ser amateurs, però l'esperit serà el mateix, no? Al final nosaltres el que volem és que la gent miri un espectacle de Maremeva i digui, uau, quin curro, que guai, que xulo, això podria estar a un teatre de Barcelona. I al final és el que diem al final de l'espectacle, que no hi ha res millor que treballar amb amics, que treballar en aquest cas amb família, crec que és un pas més enllà, i que ho fem perquè ens agrada estar junts.
Això us ho volia preguntar. Com és realment treballar amb amics perquè hi ha experiències de tot tipus i també hi ha experiències dolentes, en el vostre cas? Crec que té les seves coses bones i les coses dolentes. Quan tot va bé, tot va superbé. Però quan entren, al final, entren en conflicte... Clar, perquè des de fora es veu una mica complicat.
Sí, perquè entra en conflicte la relació amic i la relació persona de la companyia. Jo l'estic dient al Carles, una crítica com a persona de la companyia, però sóc el seu amic i potser s'ho pren personal i no és personal, és purament feina. Llavors, s'ha de tenir molt clar la separació de les dues coses. Aquest és el problema més gran, que la confiança fa que les coses que diguis puguin sonar personals. Exacte. Quan són purament professionals. Exacte.
Quan treballes amb gent que no és amiga teva, no hi ha aquesta relació que pugui ferir. Si jo et dic, això ho hauries de fer d'aquesta manera, no t'ho prendràs com a que és un atac cap a tu, sinó que és la teva feina i tal. Per mi és l'única part negativa. Després, clar, les positives ho guanyen, perquè a nivell de la comoditat d'estamonassats amb gent que saps que pots riure, que pots cagar-la, que pots explorar... El fet que saps que els veuràs i que t'ho passaràs bé, perquè t'ho passes bé fent qualsevol cosa amb ells i amb elles...
O sigui, a mi m'agrada molt nassajar, però perquè és amb ells. Potser si hagués d'anar amb gent random, no m'ho passaria tan bé, perquè em faltaria el component aquest. Sobretot això que has dit, no? Sé que no em jutjaran, no? Sé que si m'equivoco, doncs mira, entenen que m'he equivocat i ja està. I ho juguen. Sí. Sí, sí, sí. I que podem experimentar, explorar, equivocar-nos, riure'ns...
És molt maco, és molt xulo. Quan t'enfades hi ha la part aquesta que al final es posen en joc les amistats, però de moment no s'ha trencat cap amistat. Bé, actualment no s'ha trencat cap amistat per culpa d'un projecte, diguéssim. Sí, sí, sí.
Per anar acabant, per anar tancant el tema d'això no és un musical, a l'acabar l'obra vau fer una notícia important. Ah, sí? Comenta-nos-la una mica. Dia 10 d'abril, divendres, oi? Si m'equivoco. Divendres 10 d'abril, ho vam dir en exclusiva i ara ho tornem a dir aquí, perquè no ho hem dit per xerxes, tindreu a totes les plataformes digitals, Mare meva quin somni, el nostre nou single, que és la cançó que cantem al final de l'espectacle.
i podrem actualitzar la sintonia d'entrada estaria guai a més és una cançó que parla molt del somni que és fer teatre i fer teatre amb amics i al final crec que pot ser molt adient també per parlar de xous en general i tant que sí molt bé doncs us ha quedat alguna cosa més per dir d'això no és un musical?
No, de moment no. Que si us heu quedat amb ganes de veure-ho, que ho escriviu al Refugi, a Ràdio d'Esvern, a mare meva, que ens ho digueu, perquè així ho reprogramem. Oh, i tant que sí. No, molta gent s'ha quedat sense, eh? Hi ha alguna data a l'horitzó o no?
No. O sigui, ara per ara no. Però volen obrir portes. O sigui, n'hi haurà, segur. N'hi haurà segur. Quan? No ho sabem ara mateix, però n'hi haurà segur perquè... És moment ara, potser, de picar portes per vosaltres? Sí. Bueno, i que no ens aturem. Jo avui, per exemple, ja li he estat donant voltes a noves idees, a els meus projectes. O sigui, bueno... Bueno, perquè el Carles el millor és que diu que tinc unes ganes d'acabar un projecte per poder descansar. Bueno...
I no descansa mai. Al final, com es diu el... No sé com es diu això. Que la polilla a la luz no es diu així, però ja m'enteneu, no? Però sí, sí. S'entén la metàfora. I escolta, a mi marxa passarà programació cultural. Hi ha alguna cosa que ens recomaneu molt aquesta setmana? A veure... Tres cosetes portem avui. Sí, tres cosetes. I una obra que va veure el Carles, que ell ho l'explicarà millor que jo, que és La presència.
La presència del Teatre Borràs jo la vaig veure la temporada passada a la Villarroel, era dues bandes, ara és un teatre a una sola banda, llavors hauran canviat una mica l'enfocament. La presència la teniu des de l'11 de març fins al 26 d'abril. És una comèdia amb tocs de misteri on trobem una família que es reuneixen a la casa de la muntanya on viu el pare de dos germans que està en el filo de la muerte, s'està morint.
I quan s'ha mort, de sobte sona la campana que feia servir el pare per avisar-los que volia alguna cosa. Perquè el pare no es podia mor del llit. Llavors, arrel d'aquest fenomen sobrenatural que soni la campana quan el pare ja està mort, comencen a passar una sèrie de coses que posen una mica potes en l'aire les relacions familiars i, de fet, també apareixen inclús fantasmes del passat. I és molt guai, jo el vaig disfrutar molt, la veritat. Ara hi ha hagut un únic canvi, que és que abans estava la Nausica...
No us dic que no me'n recordo el cognom, que és la Foix del Com si fos ahir. I ara està l'altra, la seva nòvia del Com si fos ahir, que és la Marull de Molins, la Itziar. S'han canviat una per l'altra l'obra, però la resta del cast és el mateix. Tenim l'Anna Saún, Pau Roca i el Marc Rodríguez, Marc Rodríguez també del Com si fos ahir, ara no me'n recordo com es diu. Però bueno, del Polònia també, el coneixereu, així baixet.
amb aquesta descripció és el que fa d'obrer ara no me'n recordo com es diu, hòstia el Marc Rodríguez és molt famós del Polònia no sé com descriure'l no sé quina imitació ara fa que puguin caure sempre fan el matrimoni que viu en un pis i sempre va canviant el que feia dels croissants de xocolata
Ah, del bar, no? Sí, el del bar. Doncs també. Però bueno, això és un cast potent. El Pau Roca també ha fet bastantes obres de teatre. I la teniu d'entre 19 i 31 euros. Algunes sessions... La dijous crec que he vist que estava tot a sold out per algun motiu.
Però la resta hi ha entrades i podeu aconseguir-les durant uns 80 minutets. I té un gir xulo que jo crec que us pot agradar. Si us agrada una mica així el suspense, però amb comèdia, és xula. Perfecte. Anem amb les dues altres propostes, però molt ràpid. Vinga, doncs tenim... Mira, que ja us parlarem millor d'aquí a les setmanes.
Una idea genial al Teatre Condal, que la podeu veure fins al 6 d'abril, i dic que us parlarem, perquè aquest divendres el Carles i jo l'anem a veure. Molt bé. Així, en resumides cuentes, és un home que creu que la seva dona l'està posant les banyes en un... d'això de les fins... no, dels pisos, ara no me'n recordo, que he llegit abans i no me'n recordo la paraula. Llavors contracta a un actor...
perquè s'assemblen molt al que creu que és el seu amant, i llavors contacta no sé què, és un lío de tres homes que s'assemblen perquè apareix el germà Bassó de veritat i són els tres homes que s'assemblen molt, la dona, bueno, un lío amorós... Comèdia de líos. Comèdia de líos. Comèdia de líos. Comèdia de líos. Amb gent top com el Lluís Villanueva, Ramon de Plats Bruts,
I més gent, també, el Xavi mira, també, solitari com si fos ahir, aplats, no, aplats tots, no, però l'un per l'altre sí, diria, bueno, gent top, gent top. Total, que dura una hora. La neu a veure el divendres. Patrocinat per El Periòdico, que mon pare va guanyar uns sortets d'entrada. Mira, mira. O sigui que... Doncs genial, clar que sí. Superbé, dura una horeta i mitja i la teniu per 22 i 32 euros aproximada.
I l'última proposta quina és, Javi? L'última proposta és... Si el diumenge no feu res, què podeu fer? Si no feu res, podeu anar al Poble Nou, al Centre Moral del Poble Nou, a veure'm a dins del bosc. Per 9 aboritos. Ah, baratets. Estupendo. Entrar esnumerada, si voleu un bon lloc, agafeu-les. Exacte, agafeu. Perfecte. Perfecte. Doncs escolta, nois, ens hem d'anar acomiadant, però abans de tancar, com sempre, recomanem-me una cançó, va.
Mira, tenim Mejores Momentos de la Belén Aguilera que la va tirar l'altre dia i és bien disfrutona. No és la primera vegada que sona amb vosaltres, Belén Aguilera. No, ens agrada, ens agrada. Ens encanta. Molt, eh? Doncs avui ens acomiadem amb Mejores Momentos de la Belén Aguilera. Nois, gràcies i felicitats per la feina feta. Gràcies. Gràcies a tothom que va venir. Gràcies. Adeu. Adeu a la vida, Jaume. Adeu.
Nadie cuenta nunca jamás los aciertos. Nadie cuenta nunca jamás los aciertos.
Gràcies.
I ara sí, entrevistem l'Alister Myron, una escriptora i editora de referència a la literatura fantàstica. Bona tarda, Alister, què tal, com estàs? Hola, bona tarda, molt de gust de ser aquí. Molt bé, nosaltres també molt contents de tenir-te aquí, clar que sí, aquí a Ràdio d'Esvern. Ens pots explicar, abans de començar, qui és l'Alister Myron i què fa, què es dedica?
Ui, doncs l'Alister Myron és una persona amb vocació de pobra i per això va decidir que volia escriure llibres i després en adonar-se que havia fet una gran fortuna que l'havia portat en tenir una casa a Miami va decidir que el millor que podia fer amb aquests diners era invertir-los en editar els llibres dels altres. Molt bé. Doncs escolta, doncs sembla maja l'Alister, clar que sí. Això d'Alister Myron entenc que no és el teu nom real, però d'on ve?
Perquè és el pseudònim, eh? Sí, sí, és el pseudònim, però per tothom de l'entorn literari, des de fa ja gairebé 10 anys, i és el nom de veritat que faig servir. De fet, si els degués el meu nom real, la majoria de gent no em coneixeria de res. El pseudònim ve del meu gust per la història escocesa, de fet és un nom escoces, i el fet que me'l va fer posar va ser fer una prova pilot. Fa uns anys, en un bloc de literatura, vaig publicar dos relats, un amb el meu nom real i l'altre amb el pseudònim d'Alister.
malgrat que eren el mateix relat, el que tenia el nom de dona, doncs, diguem que va rebre crítiques molt negatives, i l'altre, doncs, es va emportar comentaris dignes d'allò que sé, era el nou Pompeu Fabra gairebé. O sigui que vaig decidir-ho per una qüestió de màrqueting. Avui dia, per sort, sé que si tornés a repetir l'experiment, això ja no passaria.
Per tant, el nom és un nom masculí? Neutra. Neutra, neutra. I en aquell experiment que vas fer al principi te'n vas adonar que només pel fet de ser dona ja el teu text era jutjat de manera diferent, eh?
I tant, i a més era un text superclavat, l'única cosa, vaig canviar els noms dels personatges i en comptes de passar a Cerdanyola passava a Vidreres, o sigui, no hi havia un canvi brutal. I aquest experiment que tu vas fer, ho vas fer amb algun objectiu, per veure si realment el nom de l'autor influïa?
En aquell moment jo volia mantenir-me molt al marge del fet d'escriure perquè estava estudiant una carrera i volia dedicar-me professionalment amb el meu nom real i pensava que podia ser bona idea tenir un pseudònim per fer les coses literàries. Després la carrera vaig acabar-la i vaig fer un màster que no va prosperar per on jo volia i al final té més forç a Alistair que no pas el que posa al DNI. I tant. Molt bé, doncs Alistair Myron, clar que sí. Per nosaltres serà també el teu nom. Com a escriptora, com et definiries?
Doncs jo diria que tinc molt mala llet concentrada, perquè amb la mida que tinc, la gent no m'està veient, però amb prou feines arribo al metre 56, és molt mala bava concentrada i també un gran esperit crític. A les meves obres m'agrada que hi hagi violència, que hi hagi venjança i que sobretot hi hagi crítica social. Molt bé, i tot això de que vulguis que tingui violència, crítica social, que tractis temes una mica foscos, per què?
Doncs perquè a mi m'agrada molt una cosa que es diu Grimdark, que en el mercat anglosaxó és molt comuna i agrada molt. Hi ha gent com Joe Averc Rombi o George Martin de Canción de Hielo y Fuego que estan fent coses veritablement meravelloses, però en canvi en català sembla que encara anem una mica com a la zaga, per dir-ho d'alguna manera, i de fet fins i tot el mercat nacional en espanyol és...
ara comença, sembla, a repuntar una mica. Aleshores, jo volia contribuir. Per tant, Grimdark, explica'ns una mica més bé què és això, perquè, per exemple, jo tampoc ho havia sentit mai.
És un germà cruel de la fantasia fosca. Aquesta seria la definició. La fantasia fosca són universos com els de Robert i Howard, que són històries molt, diguem-ne, d'herois tràgics que busquen, que s'enfronten a perills, que tenen com un recorregut que no els porta pel millor camí, no tenen un arc de l'heroi, no s'acaben salvant i no acaba tot acabant perfectament feliç. Vale.
I el Grimdark és ja donar-li una altra volta, això i fer-ho encara pitjor, perquè els protagonistes ni tan sols necessàriament han de buscar fer el bé, poden ser persones molt abjectes. Perfecte, doncs sí que ara ens queda una mica més clar el concepte de Grimdark, però ara vull anar una mica retrocedint el temps, vull anar als teus principis, dona't bé aquesta passió per la lectura i l'escriptura.
A mi sempre m'ha interessat molt des que era petita i, de fet, si no hagués estat per les iniciatives culturals dels ajuntaments, sobretot el de Sant Feliu de Llobregat, que és on jo soc, malgrat que em considero molinenca, potser no hauria tingut aquesta vocació de començar a escriure. Vaig fer els meus primers concursos, em va anar bé, vaig seguir escrivint. Concursos de l'estil jocs florals.
Sí, jocs florals i després coses diferents. Vaig arribar a participar en concursos literaris per joves, més enllà dels ajuntaments. Allò va ser com el primer pas que em va portar a participar en altres iniciatives i durant molts anys vaig estar escrivint, fins que la sort va fer que el 2016 per fi algú volgués publicar-me un llibre.
D'això volia parlar perquè el teu debut literari, professionalment, és el 2016, tu ho has dit, amb Sorgínia. Sí, Sorgínia. Sorgínia, perdona. És eusquera, és difícil. Una sèrie per a entregues en format digital. Sí. Què vol dir això?
Doncs la primera editorial, Ronin Literario, que em va deixar publicar, van decidir que els agradava molt el format aquest del Penidrit, Folor del Folletó, i per tant la novel·la originalment estava dividida en quatre meitats que s'entregaven cada 15 dies, si no recordo malament. Després aquell projecte va créixer, van aparèixer més històries i al final va acabar convertit en un llibre. Però i aquesta proposta de Ronin Digital com t'arriba?
Doncs jo vaig conèixer l'editor en una presentació, vam estar parlant, li vaig dir que jo estava escrivint la història d'una jove que passejava pel nord d'Espanya buscant la seva estimada i matant monstres. Va dir que li recordava molt el Solomon Kane de Howard i li va agradar la idea i va dir, bueno, quan acabis envia'ns una proposta. I d'aquí va sortir la novel·la.
Mira, doncs, ostres, que bé, que bé, la veritat és que sí, perquè tu abans de presentar aquest llibre allà de forma més professional, ja portaves molt de temps escrivint, no? Sí, però per mi. I per tu, exclusivament per tu? Sí, sí. O sigui, no publicaves a plataformes com Wattpad ni coses d'aquí?
No, no, no, jo no he tingut recorregut. Sí que havia compartit alguna cosa en bloc personal, però no vaig fer carrera a Wattpad, no vaig penjar a Amazon i, de fet, autopublicar ho vaig fer quan ja tenia un llibre al mercat publicat per editorial, diguem-ne, tradicional. Molt bé. Mira, doncs, és un camí curiós, clar que sí. I aquesta novel·la Sorgínia, no? Ara ho heu dit bé, eh? Sí, ara sí. Es categoritza en Grimdark, que és el que hem comentat abans. Ens podeu explicar una mica més bé què és aquesta història?
Són quatre històries, de fet. La primera és la que es va dividir per entregues i va publicar Ronin, les altres tres eren inèdites fins fa cosa d'un any. Totes segueixen el camí que fa la paloma com a caçadora de monstres pel nord d'Espanya, passar per Astúries, per Cantàbria...
I durant aquest recorregut no només busca l'Eloïssa, que és la dona que s'estima i que l'ha segrestat un monstre, sinó que també va coneixent altres personatges i va enfrontant el seu repte vital, perquè ella té un mestre, això li ha ensenyat una manera de gestionar els conflictes, és a dir, veig un monstre, el mato i cobro...
I ella descobreix que té una altra manera d'interpretar aquesta professió. A part, ho aprofito, és ficció històrica, els escenaris són reals, i per tant molts fets passats entre 1611 i 1615 al nord d'Espanya queden retratats a la novel·la.
Molt bé, per tant, clar, això és una mica la teva vessant de la carrera, no? Sí, la que no va prosperar, al final ha acabat els llibres. Mira, doncs clar que sí, l'aprofites. I et va costar molt adaptar-te al que et demanava una editorial o va ser fàcil?
Va ser molt fàcil perquè un dels dos editors de Ronin també era historiador. Aleshores, aquesta sensibilitat meva de donar l'aturre a la gent amb els fets reals, la compartíem. Mira, escolta, doncs que bé. I després la rebuda va ser bona, entenc. I tant, va ser bona. Vau anar a premis.
Vaig quedar finalista el Guillermo de Básquerville i, a part, després l'acollida que va tenir el crowdfunding, perquè la novel·la en físic es va publicar gairebé 10 anys després, amb la versió ampliada, va fer-se a través de la plataforma Verkami i centenars de persones van donar-li suport. O sigui, infinit agraïment a aquesta gent que va donar els calés perquè això fos un fet tangible, vaja. I tant, i tant. I perquè...
al final al principi el 2016 eren entregues digitals però entregues com? s'enviava el mail o com es feia?
Bàsicament eren disponibles al web de l'editorial. I sí que hi havia gent que tenia subscripció, però normalment podien descarregar-se-la després de pagar. El 2019 fem un petit pas en el temps. Juntament amb Virginia Buedo publica S'Empotradores, que és una antologia de relats il·lustrada d'eròtic fantàstic. Sí. Una cosa inèdita a Espanya.
Fins ara no s'havia fet. En altres països, novament, el mercat anglosaxó sí que tenia certa acollida. Aquesta crec que va ser com una mica el precedent de l'espai sí literari, que està tan de moda ara mateix. Doncs a Espanya semblava que ens faltava referent que portés les coses eròtiques, potser perquè som un país certament conservador, crec, que encara ens feia una mica de cosa parlar del sexe. I vam dir que la fantasia et permet experimentar amb noves sexualitats i altres criatures. O sigui, sí, era un precedent de l'espai sí d'ara.
Molt bé, i la intenció, perquè Empotradures té un component molt reivindicatiu també amb la comunitat LGBTI, amb qualsevol manera d'expressar la sexualitat, la intenció era trencar clitxets i estereotips de les novel·les eròtiques?
Sí, i sobretot posar la dona en un rol més protagonista. De fet, el títol ja ho és. Sí, exacte. Tant el títol com la portada, que va ser una cosa meravellosa, volíem reivindicar a partir d'aquesta obra que la dona pot participar de la sexualitat més enllà del seu objecte participat.
I de fet crec que la quota hetero de l'antologia és una unitat de relat, els altres són molt queers, hi ha de tot, hi ha transsexualitat, bisexualitat, lesbianisme, tot l'espectre que justament en aquell moment començava a haver-hi un moviment més fort de reivindicació de la presència. Sí, perquè el 2019 la cosa no era com ara tampoc.
No, tot i que hi ha gent que encara vol que hi tornem, el 2019. I més enrere. Sí, exacte. I molt més enrere. Has participat en revistes i antologies molt diverses. Què t'aporta a tu el format relat curt respecte a la novel·la i també què prefereixes tu?
Doncs mira, això és com les relacions. A mi el format curt és una relació d'una nit. No necessito un compromís molt llarg, puc experimentar coses noves que després aplico o no a les novel·les. I a més és una cosa que puc fer com a exercici literari per desconnectar. Necessito buidar-me, vull escriure per plaer, escric una cosa curta.
D'acord. I la novel·la ja és quan vols un projecte més a llarg plaç, podríem dir, no? Sí, perquè com soc una persona malalta que fa quaderns molt llargs explicant tot el que ha de passar a la seva obra, doncs sí. Vale, vale, vale. Per tant, petits relats és per experimentar, eh?
L'any 2021 publiques la teva primera obra en català, Sabres de Salt, el secret de les aigües manses, i el 2022, la continuació, Sabres de Salt, la revolta de les aigües braves, perquè aquest canvi d'idioma, què t'aporta el català a diferència del castellà? Doncs sempre havia volgut escriure en català, perquè jo soc una persona bilingüe, com la major part de la població de Catalunya, espero. Sí, sí, ja farem.
Però el panorama literari català no era prou propici per intentar-ho. Aleshores, en aquell moment hi va haver-hi com una gran eclosió d'editorials que publicaven fantàstica en català, cosa que fins ara no s'havia fet, i això va portar una coyuntura que a mi em va permetre aquesta novel·la que portava molt de temps escrivint. De fet, des de la carrera, perquè hi ha assignatures, perdona mama, però jo no feia cas al professor a la carrera, estava escrivint aquesta novel·la.
Per tant, aquesta novel·la ja l'havies preconcebut en català abans inclús de ser escriptora professional, podríem dir. Sí. I aquesta biologia, biologia, és una història fantàstica de pirates que ens pots explicar sense fer spòilers, clar.
A veure, és una història que veu de coses que, evidentment, jo estava aprenent a la carrera. Tot el que ve a ser història d'Amèrica, història moderna, va permear... Perquè encara que jo no es fes cas al professor, jo l'estava sentint igualment. Alguna cosa anaves captant, eh? Sí, va acabar traslladat a l'obra. Aleshores, més o menys s'emmarca en el que podíem interpretar com un carib. D'acord.
en un món fantàstic, on tenim una sèrie de colònies que han estat conquerides per diferents regnes europeus, tècnicament europeus, que es dediquen a l'explotació de recursos d'aquella gent i d'aquella zona. Els pirates són una anomalia perquè ells són extractivistes però no colonialistes. O sigui que tenim un grup de gent que suposa aquests governs colonials que acaba participant en revoltes per l'alliberament d'aquestes colònies. Bàsicament és una obra anticolonial.
Perfecte. Té aquest missatge de denúncia. Sí. Crec que el més important de la novel·la per mi era poder mostrar com la metròpoli tracta malament a les seves colònies. És que amb el que ens vas explicant es veu clarament la teva influència de la teva carrera i és molt interessant. Has trobat diferències en la teva manera pròpia d'entendre l'escriptura i la teva manera d'escriure quan ho fas en català i en castellà?
Sí. En català tinc molt mala llet, però és una mala llet lírica. En canvi, en castellà potser em permeto tenir com un relaxament de la lírica. El català sempre em surt com molt poètic. Això ha generat algun conflicte amb els editors de...
Li falta més agressivitat? Diguem que està quedant molt maco com es budelles aquest senyor. Podria ser més violent o més gràfic, sí. D'acord, d'acord. I amb què estàs més còmode? En català o en castellà? En totes dues. I de fet a Sabres es va escriure en català i simultàniament vaig començar a traduir-la. O sigui, per mi canviar d'idioma és una cosa que passa molt. I és natural, eh? Sí, sí. Això et volia comentar també, no?, perquè l'has adaptat al castellà però en un únic volum, oi?
Sí, és que de fet la història es va escriure de manera unitària, però per decisió editorial en català va sortir en dues parts. Vale, vale, vale. Anem a passar a una altra de les teves obres, de fet a altres dues, Viterna i Círculo de Traició. Círculo de Traició. Hi ha molta presència del conflicte, traicions, moralitats grises, el que estàvem comentant. És una mirada conscient, entenc, de la naturalitat humana.
Sí, jo crec que la gent és molt violenta. Hi ha persones positives que creuen que l'home és bo i és la societat que el corrom. Jo crec que la societat és corrupta perquè els éssers humans ja som així.
ostres, mira és un debat molt interessant perquè jo a vegades també reflexionant jo sol o amb amics ho he pensat i ho hem plantejat l'ésser humà és dolent o l'hem fet dolent? per tant, la teva posició és clarament crec que ja ve en el món el que passa és que majoritàriament l'ésser humà té tendència a l'agressivitat o a fer el mal a l'altre de vegades per interès i de vegades per inconsciència sobre l'altre
Sí, sí, no, no. Estic bastant d'acord, la veritat, amb el que dius. A banda d'escriure, perquè seguim repassant una mica la teva carrera, també ho fas per la revista Windomanot. Windomanot. Aquesta desigual, tothom la pronuncia malament el primer cop. Que és una referència en el món molt fantàstic. Què tal això d'escriure per la revista?
Doncs bàsicament ara ja estic a la part d'edició. Em dedico més a editar el que entra a la revista i encarregar-me una mica de la gestió dels articles de la web i la part gràfica, que no passa a l'escriure, tot i que ho continuo fent. Jo vaig començar com a redactora fa un munt d'anys, va ser el 2017, i ara ja fa com cinc anys que estic a l'equip d'edició. I aquesta oportunitat com va arribar?
Doncs la mateixa gent que havia creat Ronin Literario va decidir que volia experimentar perquè Espanya no tenia una revista de referència del gènere fantàstic i d'aquí va sortir Windomenot, que el nom, de fet, no és una exclusiva nostra, sinó que és un personatge d'Anna Maria Matute. Mira, mira, mira, i es van donar els drets per...
Bueno, no ens van posar impediments i de fet estàs registrada. Jo suposo que devia ser llevant. No, no, està clar que sí, està clar que sí. I també has creat una cosa que ens has comentat molt al principi, juntament amb un company, l'editorial Cetus. Sí. Amb quin objectiu neix aquest projecte? En teoria és perquè jo sigui rica i pugui tenir finalment la casa Miami. De moment crec que ho estic fent com un acte d'activisme literari perquè crec que ens hauríem de poder dedicar allò que se'ns dona bé i en el meu cas és editar llibres.
Creus que se't dona millor editar que escriure? Crec que he après molt sobre editar escrivint llibres. Clar, jo he passat per les mans de moltíssims editors. Bé, les meves obres jo no. Espero. No. Però clar, jo he après molt de totes les persones que al llarg del temps han treballat sobre els meus textos i ara puc aplicar tot el que sé com a escriptor als textos dels altres.
Per tant, l'objectiu de Cetus és donar l'oportunitat a escriptors que tinguin les seves pròpies obres publicades? Sí, i sobretot als autors nacionals, perquè crec que de vegades, quan parlem de literatura i sobretot fantàstic, ens centrem molt en el fet que els autors estrangers ho estan petant i gràcies a això el fantàstic s'ha fet mainstream i l'adapten a Netflix i a HBO, però els autors de casa nostra també escriuen i de vegades sembla que estan com orfes de lloc.
Totalment. Sí, sí, sí. Al final és molt difícil fer-te un forat en el món de l'escriptura i escolta, si Cetus és una via perquè això arribi, perquè els escriptors del nostre país es puguin donar a conèixer, doncs és una molt bona notícia.
Com a mínim jo espero que els que treballin amb mi estiguin contents. De moment ningú no m'ha enviat sicaris a casa, jo considero èxit. I tant que sí, i tant que sí. A part tu ens comentaves, no?, el de la casa a Miami, però sense anar a les bromes, és un projecte rendible?
Costa molt arrencar i, clar, és aviat per ponderar-ho. Fet-ho esteu un any i mig de vida. Fins al segon any realment no se sap si aquest projecte serà 100% viable. De moment puc dir que com a resultats no em puc queixar. Hi ha llibres que s'han hagut de reimprimir, cosa que és bastant inusual. De vegades no cal fer-ho mai. Hi ha llibres que abans de complir l'any ja ha hagut de reimprimir-los perquè s'han venut tots. Per donar una segona edició, eh?
reimpressió en aquest punt sí que soc puntillista perquè edició és si li canvies alguna cosa de l'interior si li corregeixes les errades és reimpressió però queda maco di segona edició per màrqueting però no és veritat em sap greu però no jo estic aquí per aprendre que tu ets experta si algú vol començar a llegir-te per quina obra hauré de començar?
Depèn de com de deprimit estigui. Jo li recomanaria Círculo de Traición, perquè és curta i pot més o menys ponderar si li agrada o no li agrada. Si a aquella no li agrada, la resta que no ho intentin. I després, si li agraden ja coses més complexes, sabràs de sal. Perfecte. I per acabar, perquè ens estem quedant sense temps, en què estàs treballant? Ara hi ha alguna cosa que podem esperar a tu en el futur?
En el futur espero editar molts llibres perquè desgraciadament s'està menjant el meu temps d'escriure i sí que tinc una novel·la ambientada en un fals poble de Catalunya i amb folclore propi. Perfecte. I hi ha dates a l'horitzó o encara no? Quan l'acabi. Quan l'acabi si algú vol. Perfecte. I si no, te'l publiques tu mateixa, no?
Bueno, sí, però preferiria que ho fés una altra per estalviar-me el marron. Vale, vale, vale. Molt bé. Doncs escolta, Alíster, moltes gràcies per venir avui aquí al Refugi de Ràdio d'Esvern. Ens ho hem passat molt bé, hem après molt de lectura i també del gènere fantàstic, així que gràcies i espero que fins aviat. Gràcies a vosaltres, ha estat un plaer. Adeu. Adeu.
I fins aquí el refugi d'avui, fins aquí el refugi del dimarts. Ens retrobem com sempre demà, a partir de les 5 de la tarda, aquí, a Ràdio d'Esvern. Gràcies i fins aviat. Que vagi molt bé.