orientat a adaptar el centre a l'augment de població i a les necessitats assistencials actuals. L'actual cap de Sant Jus es va construir a la dècada de 1990, quan el municipi tenia prop de 13.000 habitants. Actualment, Sant Jus supera els 21.000 veïns i veïnes, un creixement que ha comportat la incorporació progressiva de nous professionals sanitaris per donar resposta a la demanda assistencial.
A llarg d'aquest període, l'augment de la plantilla ha fet necessari disposar de més espais per l'atenció a la ciutadania. L'Ajuntament de Sant Jus valora positivament aquest nou pas i continua treballant per fer seguiment del projecte amb l'objectiu d'ampliar de l'ampliació del CAP, que sigui una realitat el més aviat possible i permeti millorar el servei sanitari de proximitat al municipi.
L'Arxiu Municipal i la Biblioteca Joan Margarit, amb la col·laboració del Centre d'Estudis Sant Justencs, organitzen un acte de commemoració del Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, que se celebrarà dimarts 27 de gener a les 7 de la tarda a la Sala Isidore Cònsol. La convocatòria s'iniciarà amb la lectura del Manifest Institucional i continuarà amb la presentació del llibre I los Campos se quedarán sin flores, a càrrec d'un dels coautors, Jordi Jiménez Amora, que mantindrà una conversa per videoconferència amb l'autor Unaie Guia Vizcarra Ligorra.
El llibre narra la tragèdia d'un grup de republicans espanyols deportats al camp de concentracionasi de Hraditzco, a Txèquia. Entre els deportats hi figura Pau Carceren d'Urany, Sant Feliuen i germà del veí de Sant Just, Cristóbal Carceren, conegut com el Tòfol, que va treballar a la Sanson i va ser regidor de l'Ajuntament. I pel que fa cultura, el celler de Can Gina està donat el tret de sortir de la temporada expositiva del 2026 amb la inauguració de Paisatges imaginats, una mostra de l'artista Àngel Martínez.
L'exposició, que ho va obrir les portes el passat 15 de gener, presenta una sèrie d'obres pictòriques que reflexionen sobre la natura, la memòria i la transformació constant de l'entorn a través d'una mirada personal i subjectiva. L'obra, presentada per Martínez, no neix de l'observació directa de l'entorn, sinó que té el seu origen en el període de confinament. Segons ha explicat l'artista en una entrevista a Ràdio d'Esvern, aquests paisatges són evocacions i estats d'ànim, més que no pas reproduccions de llocs concrets.
La voluntat de l'autor ha estat plasmar sensacions com el pas del temps, la llum del sol o la solitud, utilitzant el paisatge com una metàfora visual. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 9 minuts, a punt d'arribar a les 5 i 10 minuts. De fet, ara són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs comencem la setmana de nou i ens plantem el dilluns. Comencem la setmana amb ganes i amb il·lusió. Però va, ens deixem de ratllos i anem amb el menú del dia. Anem amb el sumari. Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem entrevistant l'humorista Àlex Vila, seguidament un salt enrere amb el Jesús Martín i posarem fi amb els sons de casa amb la Montse Baqués i tota l'actualitat musical catalana. Comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
Nova jornada de caos i desconcert aquest matí a Rodalies, quan el servei s'havia de reprendre de manera progressiva després de quatre dies d'aturada. Una varia al centre de control d'Adiv a l'estació de França ha provocat una aturada total dels trens a tot Catalunya, només mitja hora després de començar el servei.
El sistema ha caigut fins a dues vegades en poc temps i, tot i que els trens han tornat a circular poc abans de les 8 del matí, ho fan amb retards i incidències constants. Al llarg del dia s'han registrat nous talls a l'R15 entre Reus i Tarragona per una varia a la Catenària, a l'R2 Sud entre el Garraf i Sitges i a l'R11 entre Caldes de Magavella i Girona per un possible desprendiment de terra.
Davant la situació, ADIF ha decidit aturar els trens per seguretat en alguns trams i s'han activat transports alternatius per carretera. A l'ER1 els autobusos cobreixen el trajecte entre Arenys de Mar i Massanet i només hi ha servei ferroviari entre l'Hospitalet i Arenys. El govern ha reforçat els autobusos interurbans, ha recomanat el teletreball i ha anunciat que el servei serà gratuït durant un mes amb l'ampliació de la vàlidesa dels abonaments.
Mentrestant s'investiga l'origen de l'avaria sense descartar cap hipòtesi.
I el caos a Rodalies ha obert un nou front polític entre el govern català, l'Estat i els operadors ferroviaris. La Generalitat ha exigit a Renfe i a DIF que assumeixin responsabilitats immediates per les incidències reiterades en el servei. Aquest dilluns s'han celebrat reunions de seguiment al Departament de Territori en presència del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, la consellera Sílvia Paneque, el secretari d'Estat de Transports i per primer cop presencialment el president de Renfe, Álvaro Fernández.
Tant Renfe i com a DIF han evitat posa data a la normalització del servei, tot i assegurar que aquest és el principi del fi de les incidències. Des del govern espanyol, el ministre de Transports, Òscar Puente, no ha descartat que l'avaria d'aquest matí pugui ser fruit d'un sabotatge o fins i tot d'un ciberatac, tot i que ha admès que encara no se'n coneixen les causes. També ha reconegut que Rodalies arrossega problemes estructurals per la manca d'inversió durant anys.
L'oposició a la Bataltó, Esquerra Republicana, Junts i la CUP reclamen el cessament de la consellera Paneque, mentre que els comuns demanen que s'assumeixin responsabilitats a banda i banda. El president de la Generalitat, Salvador Illa, que recordem està de baixa mèdica,
ha tancat files amb la consellera i ha descartat substituir-la ni destituir-la. Dalmau compareixerà dimecres al Parlament i el president espanyol Pedro Sánchez ho farà l'11 de febrer al Congrés dels Diputats en un context de màxima tensió política pel col·lapse ferroviari a tot l'estat espanyol, en concret aquí, a Catalunya.
Ja el govern central espanyol ha decidit posposar el funeral d'estat previst pel pròxim 31 de gener a Huelva en memòria de les 45 víctimes mortals de l'accident ferroviari de Damuz a la província de Còrdoba. Segons ha informat la Moncloa, després de parlar amb una àmplia majoria de familiars, s'ha constatat que molts no podrien assistir-hi en la data prevista i que d'altres prefereixen que l'homenatge es faci més endavant.
Davant d'aquesta situació, el govern i la Junta d'Andalusia han acordat ajornar l'acte fins a una nova data que encara no s'ha fixat. Al funeral estava previst que fos presidit pel rei Felip VI i la majoria de víctimes eren veïnes de la província de Huelva.
I en notícies internacionals, Minneapolis viu una situació de màxima tensió arran de la mort d'Alex Preti, un home de 37 anys que va morir després de rebre 10 trets en una actuació d'agents federals d'immigració, l'ICE, en mig d'una protesta. El cas va passar dissabte, només 17 dies després, d'un altre tiroteig mortal a la ciutat, el de René Gutt, també ciutadana nord-americana.
Des de fa setmanes, Minneapolis es troba immersa en un augment massiu de la presència federal amb milers d'agents desplegats en operacions de detenció i deportació de migrants en situació irregular. Aquest desplegament ha generat un clima de por i indignació als carrers de la ciutat amb protestes constants, agents enmascarats i falta de transparència.
en les actuacions. Segons vídeos gravats per diferents testimonis, Preti estaven registrant l'escena amb el seu telèfon mòbil mentre intentava ajudar a una manifestant afectada per gas pebre. Va ser reduït pels policies i un cop indefens va ser tirotejat. Recordem, 10 trets.
Tot i això, el govern de Donald Trump manté que Preti representava una amenaça i que portava una pistola, una pistola en un estat on és legal portar armes pel carrer. Les autoritats locals, com el governador de Minnesota, Tim Gools, i l'alcalde de Minneapolis, han carregat durament contra aquests operatius, mentre que fins i tot alguns republicans demanen una investigació completa.
Un jutge ja ha ordenat preservar les proves i la mort de Preti ha provocat manifestacions arreu del país, reobrint el debat sobre l'ús de la força, la falta de la transparència i els límits de les polítiques de seguretat.
El balanç de morts per la repressió de les protestes a l'Iran podria ser molt més alt del que reconeix oficialment el règim. Segons la versió del govern, almenys 3.117 persones haurien mort durant les manifestacions de les darreres setmanes que reclamaven millores econòmiques i canvis polítics profuns.
Ara bé, mitjans i organitzacions vinculades a l'oposició asseguren que la xifra real podria ser de desenes de milers. El portal Iran International, després d'una investigació amb documents interns, informes i testimonis mèdics, calcula que podrien haver mort més de 3.650 persones.
36.500 persones, especialment durant els dies 8 i 9 de gener, quan la repressió hauria estat més dura. Recordem, 36.500 persones. Segons aquestes fonts, els principals responsables serien la Guàrdia Revolucionària i la milícia Basíc, i fins i tot s'hauria recorregut agents procedents de l'Iraq i de Síria.
Mentrestant, el país continua amb restriccions d'internet i el fill del president ha demanat aixecar-les per evitar més tensió social dins del país. I ara anem amb la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
La Generalitat activa el concurs per ampliar el cap de Sant Just d'Esvern. El procés permetrà redactar el projecte i dirigir les obres d'un equipament que s'ha d'adaptar al creixement demogràfic del municipi.
Sant Just d'Esvern recorda les víctimes de l'Holocaust amb un acte de memòria i literatura. L'acte inclourà la lectura del manifest i la presentació del llibre I los campos se quedaron sin flores sobre la deportació dels republicans espanyols als camps nazis.
La gent gran participa en el manteniment del jardí de plantes rama i aires a Sant Just d'Esvern. Usuaris del centre social El Milenari prenen part en un projecte d'aprenentatge i servei amb suport de l'àrea metropolitana de Barcelona. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
El Barça recupera el lideratge de la Lliga després de guanyar 3-0 el Real Oviedo al Camp Nou, amb una primera part molt igualada, una bona segona part i un final marcat per la pluja. A la segona meitat, dos errors defensius dels Asturians provocats per la pressió culer van decidir el duel. Dani Olmo, amb una gran definició, va obrir el marcador al minut 51 i Rafinha va fer el segon poc després, aprofitant una mala passada cap al porter.
Amb el partit controlat, la Minyamal va tancar la golejada al minut 73 amb un autèntic golaç de bicicleta. Amb aquesta victòria, els de Flick tornen al capdamunt de la classificació abans d'una setmana clau a la Champions League, on s'enfrontaran al Copenhague.
I l'Espanyol continua sense guanyar aquest 2026, on només ha aconseguit un punt en quatre partits. Els de Manolo González van caure 3-2 amb Estalla en front del València a l'últim minut del maig. Ramazzani de penal va decidir el partit per al conjunt Txer. Els blanc i blaus van protestar molt l'acció del penal, però el VAR va decidir no corregir l'àrbitre.
I avui Girona i Getafe tanquen la jornada amb un duel directe a Montilivi. Els de Mitchell arriben en el seu millor moment de la temporada, amb 12 punts dels últims 15. Al davant tindrà un Getafe en mala dinàmica. Només ha sumat un punt dels últims 15.
I acabem els esports amb el Barça de bàsquet, que va perdre ahir el Palau Blaugrana contra la Laguna Tenerife per 82 a 89 i va trencar la seva ratxa de 10 victòries consecutives a la Lliga Andesa. Tot i això, els Blaugranes seran caps de sèrie al sorteig de la Copa del Rei. I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui anem amb una cançó urbana del panorama català, però amb un estil més underground, fora del que acostumem a veure dins de l'escena urbana catalana. Una cançó amb un estil molt propi, que trenca esquemes i abre la porta a un nou estil. Amb un to molt urbà, desprèn molta energia, actitud i ritme, que transporta directament dins de l'ambient de festa.
La lletra barreja el català amb expressions actuals per transmetre el parlar actual del jovent. El missatge central gira al voltant d'una contradicció molt actual, tenir-ho tot de cara i, tot i això, notar que falta alguna cosa. Cobrar per gastar-ho de seguida, viure del show i per seguir una vida d'alt nivell. Però, en el fons, amb aquell punt de buit i d'accés que s'amaga darrere de l'aparent brillantor. Entre la festa i l'ambició, la cançó retrata una manera de viure, ràpida, intensa i addictiva.
La protagonista del tema s'ha convertit en un referent indiscutible del panorama urbà català i possiblement en la seva màxima representant actual, amb una identitat pròpia que marca tendència i connecta fort amb el públic. Al seu costat, l'altre artista que aporta és una proposta molt diferent, emergent, fresca i amb molt potencial, que suma una energia nova que encaixa perfectament dins de l'escena. Com sempre, us deixo tres pistes per a qui intenteu endominar aquesta cançó.
La cançó va sortir l'any 2025, el 27 de novembre. La cantant principal té dues germanes, que també són cantants, i un pare que és actor. I al videoclip veiem els artistes acompanyats de gent amb caretes de la cara dels cantants. Què? Com ho tenim? Avui haig d'admetre que és una miqueta difícil, ho reconec, però va, que soni puto guiri, de la muixca i ultra l'uno. S'asseu buscant el clau front a fer tot l'estat. S'asseu buscant el clau
Quina hora és? Em truca la mama, diu que no gasti més, que ho voldré tot o res. I si ho tinc tot, però no n'hi ha prou. I ara he vist el xou. Primer dia del mes i m'he gastat el sou. I ara he vist el xou. Vull tots els calés, la Pau, la mega hou. Jo ho vull tot a tu.
Fins demà!
Primer dia del mes, quina hora és? Am trucat la mama, diu que no gastis més. Cabo el dretot, torres. I això tinc tot, però no ni aplau.
I ara he vist el xou, vull tots els galiles per la meva home. L'esnec i pels peus, la camí gana, jo l'ajuda més, com sembla. Jo no he escoltat ser la cara més cara, tinc cares lupis empadades.
Doncs una cançó molt diferent al que estem acostumats en el panorama actual català, però la veritat és que a mi m'agrada bastant. Però va, ara baixem una mica a les revolucions i anem a l'efemèride del dia.
Avui, 26 de gener, és el Dia Mundial del Pescador i avui posem el focus en una gent que sovint queda fora del relat però que és essencial perquè moltes taules segueixin plenes i perquè el nostre vincle amb el mar no es trenqui. Perquè la pesca no és una postal bonica de barques al port. La pesca és un ofici dur, exigent i ple de riscos.
És llevar-se quan la majoria encara dorm, sortir quan el fred t'arriba als ossos, i és treballar amb el cos cansat i el cap sempre alerta. És conviure amb l'aigua, amb el vent, amb la foscor i amb un respecte constant pel mar, perquè el mar pot ser generós, però també pot ser imprevisible i molt perillós. I mentre molts parlem d'horaris complicats, els pescadors viuen sense garanties i sense cap comoditat, i esforç, rutina i resistència.
I avui en dia sembla que no valorem tant la feina dels pescadors i fins i tot sembla que el sector primari molesti. Com si fos una cosa del passat, com si el peix aparegués per art de màgia als supermercats. Però no, hi ha persones al darrere, hi ha famílies, hi ha pobles sencers que han viscut del mar durant generacions. I hi ha una realitat que no sempre volem mirar. Cada vegada és més difícil viure d'aquest ofici.
D'una banda, tenim una situació més complicada als mars, amb la contaminació pujant i pujant i la biodiversitat morint lentament. Els pescadors ho saben millor que ningú. Si no hi ha peix, no hi ha futur. I si el mar es degrada, la pesca desapareix. Cuidar el mar no és només una frase bonica per penjar l'Instagram, sinó que cuidar el mar és canviar hàbits, exigir polítiques valentes i assumir que la responsabilitat és col·lectiva.
I d'altra banda, hi ha una càrrega que es fa pesada i que desgasta, la burocràcia. Papers, permisos, normatives que canvien, inspeccions, costos, tràmits inacabables... A vegades sembla que més que ajudar-los a fer les coses bé, se'ls posin obstacles perquè s'hi rendeixin. I no pot ser que el sector primari hagi de sobreviure, com sempre, a base de resistència, com si fos normal viure amb l'aigua al coll.
Per això avui toca reivindicar, reivindicar que la pesca és treball, és economia real, és cultura, és identitat, és alimentació i també és sobirania. I sobretot que no ens oblidem mai que darrere de cada peix, abans d'arribar al plat, hi ha una història de sacrifici, d'ofici i de molt de mar.
I ara sí, comencem amb les seccions. Ara entrevistem l'Àlex Vila, veí de Sant Feliu, humorista i membre del videopodcast d'humor de Catalunya Ràdio, La Renaixença. Bona tarda, Àlex, què tal? Com estàs? Ei, bona tarda, què tal? Molt bé, doncs amb ganes de tenir-te per aquí, la veritat, i que últimament vas prou enfeinat, no?
Bueno, prou bé, si no em queixo, tampoc. Quan hi ha feina no ens podem queixar, no? Sí, sí, sí, però content d'estar aquí, m'he dutxat i tot per venir. Molt bé, molt bé, això també aquest matí, eh? Doncs Àlex, tu et dediques a l'humor, fas stand-ups, participes en la Renaixença, com bé hem dit, entre algun altre projecte que també dus a terme, però anem al principi. Quan te n'adones tu que t'agrada això de l'humor, que vols ser humorista?
Doncs jo realment... Bé, és una cosa que m'ha cridat, jo crec, l'atenció sempre de petit, et diria, tot el món del teatre i tal. Jo el que realment volia fer era... A mi m'agrada el cine i m'agrada les pel·lícules i jo volia ser actor o rededicar-me a alguna cosa relacionada amb això. Però la vida m'ha anat portant una mica...
cap a aquest camí i fer riure és una cosa que m'agrada. I així com a anècdota, jo quan era petit anava al poble de la meva àvia Salamanca i ella tenia un llibre de... que eren com mil xistes, el típic llibre aquest de mil xistes.
I jo tinc un record que jo a les nits m'aprenia els acudits, però realment no en tenia. Els refons del xiste. Sí, i els sortia i mentre la meva àvia parlava amb les seves amigues, doncs els explicava com els acudit. O sigui que la primera llavor és aquí, eh? Sí, una mica sí. Perquè tu vas estudiar interpretació, oi? Correcte. Però he vist que vas estudiar interpretació perquè ja t'agradaven els stand-ups.
Sí, sí, perquè jo vaig, és això, jo sempre, o sigui, diria que el primer referent que tinc així de comèdia és veure el club de la comèdia a la tele, tipus, o sigui, el Dani Rovira i aquesta gent que potser, tot i que sigui un humor com bastant bàsic i molt, que no s'encara molt cap al que jo vull fer o cap al que a mi m'agrada, tot i que també em sembla necessari que hi hagi propostes de tot tipus i humor de tot tipus.
aquest és una mica el meu referent i aleshores quan vaig voler començar a estudiar vaig pensar estudio interpretació que potser és més complet i després m'encaro com una cosa com una altra
En altres entrevistes que he anat veient sempre t'has definit com una persona molt tímida, vergonyosa. Com és compatible això? Després pujar a un escenari davant de, no ho sé, inclús centenars de persones. Sí, és una cosa que jo realment no sé... Bé, sí que ho sé explicar, suposo que és com al final jo m'escric un guió o sé, més o menys tinc el control del que passarà i m'agrada fer això.
Però després sí que em fa vergonya potser una interacció del dia a dia, no sé, soc com més introvertit, no sabria dir-te tampoc. I no acabo de disfrutar del tonta que, o sigui, tot i que em fa molta il·lusió inclús a vegades quan la gent em diu, ei, t'he vist, saps? Quan s'ha propon desconegut a vegades és com amb violenta però perquè, no perquè no m'agradi, o sigui, ho agraeixo i no, tampoc, però no sé. Encara t'has de fer, sí, sí, sí.
Bueno, suposo que dins de... Bueno, quan puxes l'escenari et quedes també com un personatge, no? I això... Correcte. Taïlla bastant. Sí, exacte. A poc a poc et vas fer un nom en aquest món de l'humor, no? Perquè vas començar amb els stand-ups cop el 18-19, més o menys, he vist. I he vist que fins i tot et porten al ja difunt zona franca, no?
Sí, sí, va ja anar. O sigui que aquí a TV3 ja et tenia l'ull posat una miqueta. Bueno, jo crec que en el moment en què vaig anar al Zona Franca era que van obrir aquesta secció, que era com que al final del programa feien uns minutets, no? Uns minuts d'estand-up i passaven diversos còmics i còmiques. I sí, tampoc sé si crec que va passar bastanta gent per allà, però sí, sí. I abans d'això vaig fer un concurs que li deien tres minuts,
que era un concurs d'estand-up comedy. En 3 minuts. Sí, i tenies 3 minuts. Però com va anar aquest creixement, des del 18-19 fins a 2023, que ara parlarem? Com van ser aquests anys d'evolució en el teu món, dins del món de l'humor?
Jo vaig començar estudiant interpretació realment, després jo vaig veure com de dir, bueno, és que jo vull fer stand-up, vull fer monòlegs. També és veritat que el gènere d'stand-up comedy com a tal aquí a Espanya i Catalunya és estrany perquè als Estats Units neix com una cosa contracultural, que neix molt a clubs de jazz i com una mica...
Bàsicament contracultura i cultura molt underground. Molt reivindicatiu. Sí, molt reivindicatiu. I aquí el primer referent que tens és directament al Club de la Comèdia. Aleshores és com estrany perquè el procés s'ha anat fet una mica al revés. Sí, clar. I no sé ara per què estic explicant això. Pel teu recorregut. Pel recorregut, vale. Aleshores...
Després de començar la interpretació, jo vaig fer un curs d'estand-up comèdia amb el Gabriel Córdoba, que en aquell moment només hi havia la seva escola a Barcelona. I ja està, aleshores, arrel de fer el curs aquest, que bàsicament és teoria sobre l'estand-up, que són quatre coses, i a parell et feia un assessorament, muntava les gales, estava molt ben fet, perquè és això, a mi em feia por també, com encarar-me directament al món obert de començar a fer estand-up. Clar, clar, clar.
I arrel d'això vaig anar a micros oberts i vaig començar a provar el text, a vegades el que faig és graciós i a vegades no. I més o menys és això. Vaig començar fent-ho en castellà. Això dels micros oberts, com funciona? És un bar?
o alguna cosa així. Correcte, o sigui, és un bar en el que... O sigui, microoberts hi ha de molts tipus. Els que vaig normalment són de comèdia. Microoberts també hi ha de música, també hi ha com microoberts que pot ser de tot. I això, el funcionament d'un microoberts és unes persones que organitzen sense cap tipus de remuneració econòmica, més enllà de tenir aquell espai per estallar. Aleshores,
Hi ha com entre 7 i 10 còmics i còmiques, més o menys, i tens 7 minuts per provar text. I aleshores és això, tu t'apuntes i dius, bueno, hola, vull venir. I et deixen, i aleshores tens un espai allà en què la gent no paga entrada, però a canvi, tu tampoc... La consumició, no?
Sí, o sigui, el canvi de no pagar entrada és que la gent està provant acudits. Sí, clar, clar, clar. Un text serà millor que l'altre. Exacte. I m'has dit una cosa interessant, vas començar en castellà. Sí, que això crec que la gent no ho sap molt, però també, quan jo vaig començar tampoc hi havia molts referents en... Català. Bueno, no hi havia cap referent en català, més enllà de... No, cap.
I aleshores després va començar com la Charlie Pee, el Moji, tota aquesta gent. Aleshores va sortir al soterrani i ja era com més... I vas fer el change. Sí. Molt bé, molt bé. I arribem a l'octubre del 2023, que és quan comences a penjar reels i tiktoks amb el famosíssim micròfon, aquest petitet. Sí, sí, sí. I aquí és on et dones a conèixer, no? Potser més a nivell, no ho sé, català, no? Comences a patar bastant. Sí.
Avengers activa xarxes, però quin paper ha tingut realment en el teu creixement les xarxes socials? Bueno, penso que és això. Jo em trobava en un punt en què, clar, estem parlant d'això, jo vaig començar el 2018 a intentar fer coses i era com que sí que m'anaven sortint algunes coses, però com que no m'acabava de sortir. I jo sentia com...
Pensava com, hòstia, jo crec que tinc coses a dir, podria dedicar-me a la comunicació, a l'humor, però crec que no estic tenint les oportunitats. I vaig pensar, bueno, a part vaig començar, bueno, vaig estudiar producció audiovisual també i vaig pensar, bueno, em falla els vídeos jo...
Perquè també veia xarxes i veia com que... La cosa va per aquí, no? Eh? Que la cosa va per aquí. Sí, i no, i que em faltava contingut de... vull dir, a vegades entres a xarxes i és com... Bueno, no perquè estiguem a xarxes significa que tot hagi de ser contingut buit i... Total, sí, sí. Que torno a dir el mateix que abans, eh? És completament necessari i hi ha d'haver contingut de tot tipus.
Però també veia com coses de dir, potser que comencem a tenir una mica d'esperit crític en algunes coses o així en general. I una mica amb aquesta cosa així a dins vaig començar a fer vídeos i justament també fins aleshores estava fent vídeos en castellà, els feia tots.
Però vaig dir, em compro un micro, crido al meu amic Magí perquè em vingui a gravar i provo de... Ah, és el Magí? Sí. El Moji? No, no, el Moji no. Tinc un amic que es diu Magí. Vale, vale, vale. Hi va haver dos Magís a Catalunya, doncs un és el Moji i l'altre és el meu amic. Vale, vale, vale. El Magí mou ja.
I això, i aleshores va començar com... De fet, és això, el vídeo que hi ha, el primer que penjo així amb el micro és el del metro. No, el primer és el Companys de pis. Exacte, aquell és el primer que faig en català, que també... I amb el micròfon, eh, ja? Sí, és veritat, hòstia, és veritat, no me'n recordava. Sí, sí, sí, que t'he estat espiant una mica.
I, doncs sí, doncs aquell, de fet, aquell vídeo parlant dels companys de pis, també, per les xifres que jo acostumava a fer en aquell moment, doncs, va agafar un... Sí, sí, té bona xifra, sí. I que era... I res, va anar a fer una mica...
gran la bola aquesta. Sí, perquè he vist el de Companys de Pis, després està el de Martorell, que també és un gran èxit. Exacte. 150.000 visites a l'Hictorque, brutal. Aquell és un èxit també. Això, també quan veus aquestes xifres, també el del metro que has comentat, això et marca un abans i un després, dius, ostres...
No, sí que noto que, per exemple, després de fer el vídeo del metro, potser em van pujar els seguidors, com van pujar mil seguidors o així, i sí que just fem una data d'un xou que faig amb el Norbert Palazón, que és un altre còmic que es diu Acta de Presència. Sí, encara el feu, no? Sí, encara el fem, i en aquell moment sí que un dia és com que vam vendre, bueno, ja ho estic, 60 entrades, saps? Però normalment em veníem com 20 o 30, va ser com, hòstia...
i molta gent venia d'això, dels vídeos, que era una idea que jo també tenia de dir, perquè al final jo el que vull fer és stand-up i vull fer actuació en directe, però no és el mateix llenguatge el que tu pots tenir en un bar o en un teatre fent un monòleg que el de les xarxes, penso que són dues coses diferents i que també pot funcionar, penjar talls fent stand-up, però per mi era com, trobo que són dues llenguatges diferents i que puc aprofitar al màxim els dos llenguatges i això.
No, no, si és que al final t'ha va servir també per portar gent d'un dia a l'altre. Sí, sí. I seguim en aquests vídeos que hem estat comentant. Bàsicament descrius la realitat, fas una crítica important a la societat, a les desigualtats i al sense sentit que ens envolten, com per exemple la pista de Sant Feliu. Tot això ho fas amb molt d'humor, però realment és amb un missatge molt potent darrere de fons.
Sí, bueno, perquè també penso... Això que t'ho has dit abans, no? Que no cal que tot sigui buit. Exacte, i inclús en l'humor també, penso que al final si tu vols fer... Si tu... O sigui, si considerant... Això potser tampoc vull quedar aquí molt pedant, però considerant l'estand-up comedy com un art o el fet de fer humor o comunicar com...
Sí, fer humor com un art, penso que has de tenir coses a dir. Més enllà de vull fer riure, i a mi això és el que m'agrada també una mica, i al final és això, tot el que dic i tot el que faig, neix una mica de les meves inquietuds o de... De consciència social. Sí, de passar per allà, per Sant Feliu, veure una pista de gel i pensar, hòstia, per què collons hi ha una pista de gel aquí, quan és...
O sigui, que no és que a mi no m'agradi el Nadal ni que digui quin fàstic, no, m'agrada el Nadal i tot, però penso que potser hi hauria coses millors o que estiguin més arrelades aquí, que tinguin més...
Bueno, més relació amb nosaltres que una pista de gel, més tenint en compte que jo què sé, que el dia que més fred fa aquí és quan baixa de 10 graus, que són 9 graus, i que això és insostenible, per molt que hi hagi molta gent empenyant-se en què, que sí, que la pista de gel està, i que si no, on porto els meus nens, que no t'ho discuteixo tampoc, però...
Has rebut moltes crítiques. Bueno, per aquest vídeo em va sorprendre això, la quantitat de gent de, va, ets un amargat o... I és com... Mira que al principi del vídeo dius, no és que no m'agradi el Nadal, però... Sí, sí, exacte. I... I bueno, tampoc penso que el fet que algú... O sigui, si tu em vols rebatre la pista de gel i em vols dir, vale, doncs mira, a mi em va bé per portar els nens... Jo t'ho respecto, però el fet de dir-me que jo estic amargat o...
crec que no és un argument sòlid o vàlid. Bueno, no sé. I sí que m'ha sorprès d'això una mica la quantitat de gent, però bueno, si passes per la pista de gel està plena. Que m'ha sorprès una mica com... Tampoc hi havia molta gent, eh? Però com això, gent com intentant defensar-ho o intentant desmuntar el...
i parlem una mica d'aquest micro petitet que és com al final és l'altra insigne una miqueta d'on surt això? això sembla un tros de plàstic però s'escolta bé seguint una mica en la línia aquesta de voler fer coses i comunicar i sense esperar que vingués algú a trucar-me o a treballar jo per algú doncs vaig dir com em puc diferenciar de la resta de gent simplement
portant un micro petit. Home, al final, també és un símbol de l'estand-up comedy, però com que ja he dit que el Jack Matcha no és el mateix, doncs jo què sé, aquí un micro petit. I això és un micro que vaig comprar per Aliexpress, que no aniria molt amb la meva línia de... I el vaig desmuntar i per dins li vaig posar un micro d'aquests inalámbrics i un... De qualitat, no? Sí, perquè s'escolta bé. Vale, vale, vale.
Home, ja s'ha convertit en un insígnia teva. Ser de Sant Feliu, com que ets de Sant Feliu i del Baix Llobregat, és gairebé un personatge més dels teus vídeos i aquesta voluntat de reivindicar la comarca i també la seva gent.
Sí, sí, jo crec que també això és una corrent que en els últims anys no sé què ha passat o que de sobte és com ser del Baix Llobregat està bé Sí, perquè abans havia estat estigmatitzat Sí, i trobo que és això que està bé reivindicar també que al final és això potser moltes vegades per feina acabes anant a Barcelona però la gent de Barcelona que també hi viu gent a Barcelona però molta gent venim de fora o només del Baix Llobregat de totes les comarques i penso que està bé que cadascú reivindiqui d'allà on és
I això, penso que aquí el Baix Obregat en concret també tenim una diversitat per la immigració que hem patit potser durant el franquisme o aquestes èpoques més antigues, que ha vingut molta gent d'Andalusia a treballar aquí i hi ha molta zona industrial i crec que això és una cosa també a reivindicar, aquesta diversitat.
I tant, i tant. Al final d'aquí han sortit molts referents també i últimament cada cop en surten més. Sí, però també... I és per això... A l'Àlex Vila! I penso que això en part és per això, per aquesta diversitat i tot aquest cultiu que hi ha aquí, en aquesta comarca.
I amb això arribem a l'actualitat i és que al setembre comences a formar part del nou videopodcast d'humor d'en Peyu, La Renaixença. Com t'arriba aquesta oportunitat? Això, jo començo a fer de taloner del Marc Serrat amb l'espectacle que fa nou que es diu Vaques Flaques, que ara fa dos anys així que el girem.
Bé, ja em porta a l'Uner i un dia anem a Vic i aleshores dona la casualitat que va venir el Peyu a veure l'espectacle. Ostres. Aleshores, li va cridar la curiositat. Això jo ho sé perquè m'ho va explicar ell després. I aquell dia em va començar a seguir a l'Instagram. I aquí que haurà sentit tot el meu relat de...
Que realment sí, o sigui, ha sigut una forma de mostrar-me i clar, ja em va començar a seguir quan jo ja potser havia pujat 3 o 4 vídeos. I li van agradar els vídeos i li va agradar com una mica el que feia. Al final no deixa ser això, una mica un portfolio o una manera de mostrar-te. Sí, sí.
I aleshores un dia em va escriure i em va dir, escolta, et puc trucar, que tinc una proposta, i em va trucar, em va fer la proposta, i jo vaig dir, hòstia, perquè a més jo havia estat seguint molt tot el que feia. Clar, perquè és molt referent. Sí, Brico Heroes i això, em feia molta gràcia, l'havia anat a veure els espectacles que feia ahir en directe.
I va ser com... Va ser fort, realment. Per això, bueno, no sé, i... Bueno, i jo estic content. Home, i tant, i tant. Això, quan es comença a moure? Quan t'arriba? Això m'arriba... Clar, això ho comencem a gravar a l'agost, però això jo crec que el maig... Abril-maig, ja...
Ja m'arriba la trucada aquesta i va ser una mica... O sigui, vaig haver d'esperar una mica... No, abril... No, el març, el març, perdó. Març de 2025, sí. I a l'agost de 2025 comencem a gravar. Que guai. I això, entre que m'ho van confirmar o no, va passar un temps i ho estava passant una mica malament perquè... Bé, la feina que estava abans no estava del tot còmode i...
Bueno. Sí, però és molt godat. Sí, sí, sí. I com és treballar amb el Peyu? Amb el Peyu. Doncs bé, en general, tot d'aquí pes, això, per mi és... Com descobrir tot aquest món de... Clar, perquè tu abans no havies estat algú en una ràdio? O havies fet algú de ràdio o de televisió? No, no, ja no havia fet res de ràdio. No, no.
el que sí que havia fet jo he treballat en producció bastant de temps havia fet producció al Polònia d'auxiliars de producció que és conduir una... bueno, és com diguéssim el rang més baix dins d'un equip però també...
I no, no, no, ja he fet ràdio abans i treballar amb ells és molt gratificant perquè és això. Jo sí que coneixia com funciona un programa, com tot el procés d'elaboració, d'escriure el guió i fins al que ho dus a terme, però de sobte veurà allà dins, tot i que és això, jo havia treballat fent producció, però ara que es diguéssim el que jo em volia dedicar, el que em vull dedicar, doncs,
és gratificant està molt bé m'han donat molta llibertat que això és una cosa que jo agraeixo molt i crec que és difícil de trobar potser cada cop més sobretot quan es treballa així amb mitjans i en aquest sentit ells van apostar per mi i van dir això que fas és el que fas fes-ho
I està molt bé perquè cada programa és un objecte i aleshores quan a mi em toca fer secció ells ja em diuen més o menys mira, l'objecte és jo què sé, el paper higiènic. Hem pensat que pots anar a una fàbrica de paper higiènic. Aleshores jo ja m'ho busco i jo m'ho escric, m'ho revisen i és això. I molt content perquè tothom rema molt a favor. Que guai. I és un ambient molt... Home, des de fora es veu que heu fet un equip guai i que tots heu format com una petita família, no? Almenys des de fora es veu una mica així. Sí, sí, és una mica així i crec que també tots...
Bueno, són gent que pots... Bueno, gent treballada que no té... A vegades també hi ha gent que té egos o que és difícil treballar i per molt que de fora es vegi que és divertit, quan entres a segons quines dinàmiques, sobretot en el món audiovisual, es generen dinàmiques incòmodes. Bueno, en el món audiovisual, com en qualsevol feina, en què et cau malament el teu company o companya. Sí, sí. I en aquest sentit allà tothom és molt agradable i... Que guai. I això...
I també t'he de dir que al principi, perquè jo l'he vist bastant a la Renaixença, no et diré que el miro cada dia, però sí que l'he vist molt, i t'he de dir que al principi sí que se't veia com més tímid, i hi havia capítols en què gairebé ni parlaves o que no participaves, però cada cop se't va veient més còmode, més còmode, més còmode, i sobretot amb més confiança, no? Sí, sí, això és també perquè al principi només feia la secció, i després la segona o tercera setmana ja estic fixa, diguéssim, en d'altres programes. Sí, al bar, no, com parlant. Sí, sí.
I a banda d'això, clar, jo estava... O sigui, jo miro la primera secció, inclús algunes que faig ara, eh? I jo em veig... O sigui, molt nerviosa. Això potser és una cosa que només veu la gent que em coneix o inclús jo, perquè ja arriba un punt en què... És això que dèiem, que a mi em fa vergonya com... Però ja arriba un punt en què m'ho jugo a favor i faig com aquesta cosa esborgerrada o que sembla que no sé el que estic dient, però realment...
Ho estic passant malament i a poc a poc fins que vaig agafant confiança em costa una mica, però és això, ara estic molt més còmode i em pareix això perquè l'equip tothom rema molt a favor, tothom també està molt content amb mi, m'ho fan saber, no sé, qualsevol cosa, a vegades d'alguna entrega que he fet una mica no tard, però justa de temps, no hi ha hagut cap problema i això és d'agrair molt, que a vegades
Jo que sé, he treballat a editar en TikToks, saps? I semblava que no anaves a editar un vídeo. Per TikTokers o per empreses? No, per empreses. I semblava que no entregaves un vídeo a temps si s'acabava el món. I és com, aviam, penya, estem fent Reels i TikToks, vull dir, no estem operant a cor obert, saps? Ja, sí, sí. No està passant res si no entreguem el vídeo a temps. Sí, sí.
I escolta, com funciona la Renaixença perquè se'ls veu amb els guions, no? És tot guionitzat, està tot escrit o també hi ha marge? O sigui, hi ha molta cosa escrita i hi ha molta cosa també d'improvisació o això que surt de guió, però la gran majoria de coses són de guió.
I en aquest sentit jo també, bueno, és una cosa que també m'ha sorprès com la capacitat per això, de llegir el guió i... I que soni bé, no? Sí, sí, però sí que hi ha bastanta improvisació, depèn del dia també.
I el guió el fa un equip de guionistes? El fan els propis... Però el propi Peyu es fa el seu guió o com... T'estava de curiositat, eh? Sí, sí. No, és... O sigui, hi ha un equip de guionistes, el Peyu em penso que sí que es toca a ell el seu monòleg i les seves coses, però totes les restes com ho fa l'equip de guionistes, hi ha una persona encarregada de coordinar convidats, preparar preguntes per convidats, després la part aquesta dels gossos també és tot guionistes, i després les accions sí que se les escriu cadascú la seva.
Molt bé, molt bé, sí, que la teva part de reporter, no? Perquè ets com una mica el reporter, no? Sí, sí, exacte, això m'ho faig jo, sí. Molt bé, guai, guai, guai. No, no, molt bé, i de cara al futur, la Renaixença, ara no ho sé, és un projecte que es va anar renovant o ara tenir contacte per temporal?
No ho sé, això no depèn de mi. Jo tinc tancada aquesta temporada i penso que ells també aquesta. Perquè tot funciona així. Sí, sí, temporada, temporada. Sí. Però bueno, jo què sé, tant de bo i duri molt de temps. De cara al futur, tu tens algun projecte obert? O alguna cosa que dius, això ho estic cuinant?
No, ara estic fent acte de presència amb el Norbert Palazón, que és un altre còmic i fem un xou. Havia pensat de potser fer un espectacle en el que estigués només jo sol, però és una cosa que ara mateix tampoc és una cosa que m'estigui plantejant. I amb el Norbert sí que parlàvem de fer algú, com un informatiu...
Bé, alguna cosa tipus en to late night, setmanal, com mirar d'autoproduir-ho nosaltres, però bé, buscar la forma de fer-ho, que és important fer coses. I tant que sí, estarem atents a les xarxes i el que vagis fent. Ara et faré per anar acabant unes preguntes ràpides, perquè t'hauràs de mullar una mica. Comença la primera, és una mica cabrona, però bé. Fé-lo, xuri.
Hòstia! Com són sempre el duet inseparable? És que depèn del dia, eh? Però... Jo diré el xuri. I un altre duel de... Un altre duel de còmics. Joel Díaz o Moji, el Magí? A mi el Moji m'agrada molt.
Ok. Stand-ups o la ràdio? Jo, stand-up. Tot i que la ràdio també és en directe però m'agrada molt més l'stand-up. Un referent humorístic? Ara mateix.
Ara mateix, hòstia, això... O que t'agradi molt, simplement? A mi... No sé què dir-te ara. És que em surt la Charlie Pee, perquè sempre em surt ella, perquè és de les primeres persones en què... Quan es podien quedar amb la Charlie Pee? Sí, em vaig començar a fixar i realment vaig dir, hòstia, que guai. Vivries en algun altre lloc que no siguis en Feliu? Sí, ara m'he mudat a Barcelona, per sort o per desgràcia. Objectiu vital?
objectiu vital no ho sé fer les coses que a mi m'agradin en la mesura que sigui possible i sempre intentar ser comprensiu amb la resta de persones i mirar a fer del món una mica un lloc millor que trobo que prou cardat estar allà i que és necessari una mica de parlar amb la gent i ajudar-nos també els uns als altres
persona més important a la teva vida? la meva germana i per últim el món se'n va a la merda jo crec que no crec que ens agrada molt dir que el món se'n va a la merda i tinc aquesta sensació també però a mi m'agrada pensar que el sentit comú sempre acaba guanyant pot ser que visquem uns anys trepidants i problemàtics però jo crec que sempre acaba guanyant el sentit comú i que per molt que la gent vulgui el món no se'n va
la merda i el món no és un lloc divertit on estar-hi. Molt bé, i tant que sí. Escolta, Àlex, gràcies per venir. Gràcies a tu, felicitats pel programa. Gràcies, i a tu també, felicitats per la renaissance i per tot el que estàs fent. Gràcies per tot. Gràcies.
I ara posem una miqueta de musiqueta, anem amb, a veure què poso ara, Els teus ulls, d'Alfred Garcia, va. Nenes de cri del món, un t'estimo ben gran, però no sé si el sentiràs entre totes les persones. Tots els cors que ara bateguen, hi ha un lloc al teu costat.
El somriure em curi les ferides. Sentir-te a prop quan estic lluny. Jo vull veure la vida en els teus ulls. Que això no vull més nits si no sona amb tu. Vull ser com un neu de pas que acompanyi els dies grans i canti els dies de dol.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
He perdut un de l'1 al cap i ara no m'atreveixo a fer-ho. M'han encertat de l'1 al mil i he de declarar el meu amor de gamberro.
I quantes coses han passat, crec que m'he enamorat. He sentit papallones a la panxa i m'has catat. Els meus Teres l'han tramat, a mi m'han embaucat. Vam fer jugar a un joc que diu... De l'1 al que surts amb mi aquesta nit, de l'1 al que vas em rassecar el partit. De l'1 al que, de l'1 al que, de l'1 al que. De l'1 al que surts amb mi aquesta nit, de l'1 al que...
Partit de l'1 al que, de l'1 al que, de l'1 al que. De l'1 al que, de l'1 al que, l'Alias. Apostant allà pel terra d'aquest tren de rodalies. I qui ho diria? Que ens ho acabem un tamé amb la tonteria. Tantes coses han passat, crec que m'he enamorat. He sentit papallones a la panxa i m'has catat. Els tetes l'han tramat i a mi me n'han embaucat.
Està molt content, segur, bolletí. Bona tarda, us informa Marc Güell.
El govern exigeix la màxima responsabilitat a Rinfa i a DIF i els avisa que la situació a la xarxa de Rodalies és insostenible. La consellera Sílvia Panec els acusa de falta de manteniment i de no haver aplicat les instruccions que els ha donat l'executiu. Última hora des de Barcelona, Cristian Roldan. Bona tarda.
Hola, bona tarda. Doncs sí, la consellera Silvia Panique s'ha mostrat clarament enotjada amb l'empresa encarregada de les infraestructures, a dir, i també amb la companyia que oferta el servei, amb Renfa. En tots dos casos, ha donat per fet que el govern espera dimissions i cesaments que es podrien fer efectius pel que comentaven
persones properes al govern en els pròxims minuts. A més, també ha demanat inversions extraordinàries. Un dels motius que ha fet vessar el GOT, segons la consellera Panec, és que Renfa no va reprendre el servei, tot i que la Generalitat havia donat l'ordre de fer-ho.
El departament ha donat instruccions de tancament i suspensió o d'obertura en diferents moments. No sempre aquestes instruccions han estat respectades i aplicades de manera immediata. Aquesta és una qüestió que pensem que requereix d'assumir responsabilitats.
pel que fa a altres situacions, com ara, per exemple, la demanda de renúncia, que feien diferents forces per la decada, la consellera Paneke. Ens segura que es veu amb ganes de continuar i forces per afrontar el problema i assegura que els partits polítics haurien de sumar-se i no de buscar divisions. Cristian Roldan Tomàs, des de Barcelona, per Catalunya Ràdio.
Durant tot el dia s'han aderrat els problemes a tot el servei, amb retards i menys afluència de viatgers. Anem ara fins a Tarragona per saber com està ara la situació. Unitat mòbil amb Albert Cots i Ricard Buigas. Bona tarda. Bona tarda. L'afectació entre Tarragona i Reus afecta les línies R14 i R15, segons Rodalies. El problema està vinculat amb la infraestructura des de les 3 de la tarda. El trajecte s'ha de fer amb bus entre Reus i Tarragona i després de Reus a Ribarroja. Usuaris com el Raül estan indignats per l'acumulació d'incidències i la manca d'informació.
El pitjor de tot és que hi ha una aplicació de DIF, aquesta aplicació l'estic mirant, estan ficant que el tren està arribant i no arriba res, o sigui, és completament una falta de disinformació que no he viscut mai a la meva vida, o sigui, això és una vergonya. Aquí el retard dels trens que arriben, si arriben és d'aproximadament una hora. Ricard Ruigas i Albert Cots, Unitat Mòbil de Catalunya, Ràdio de l'Estació de Tarragona.
Més notícies, Oriol Pujador. El Consell de Ministres farà demà els primers passos per aprovar una regularització extraordinària de migrants que podria beneficiar mig milió de persones. El govern espanyol i Podem han arribat a un acord per recuperar una iniciativa legislativa popular que feia més d'un any i mig que estava bloquejada al Congrés. Madrid, Denis Aideaja.
Bona tarda. Junts sempre havia dit que tombaria la mesura, però ara, segons confirmen fonts del govern espanyol, han acordat amb Podem un reial decret que permetria evitar el Congrés. El Consell de Ministres el començarà a tramitar demà i, segons ha anunciat l'eurodiputada Irene Montero, beneficiaria mig milió de persones en situació administrativa irregular.
Hemos conseguido una regularización masiva de personas migrantes y el objetivo es que se regularicen en torno a medio millón de personas que en estos momentos son obligadas a vivir sin derechos. Porque ningún ser humano es ilegal. Segons Podem, només caldrà acreditar Residència a Espanya des del 31 de desembre passat i n'hi haurà prou amb documents com el padró, cites mèdiques, contractes de lloguer o justificants d'enviament de diners. Les sol·licituds es podran fer fins al 30 de juny.
El General de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Alfons López Salgueiro, assegura davant l'Audiència Nacional que no va rebre pressions de la família Pujol Ferrusola per autoritzar l'abocador de residus de Tibissa a la Ribera d'Ebre el 2022. Salgueiro ha dit que tots els informes tècnics perceptius eren favorables i correctes. Tuve usted noticia de que alguien, no ya son ustedes en la ponencia ambiental o en la dirección general, alguien hablara de influjo, sugerencia, coacción,
en absoluto, no recuerdo eso. No era fácil, yo tampoco, como persona fácil de impresionar con ese tipo de pareceres. Pero bueno, dicho esto, no, no recuerdo. I a partir d'aquest any Catalunya tindrà prop d'un centenar de jutges més. Segons ha anunciat el Ministeri de Justícia, reforçaran especialment la jurisdicció civil i els tribunals d'instància, els que abans eren els jutjats. Segons el conseller de Justícia, així s'acaba amb el dèficit històric que tenia Catalunya.
I els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. El Girona rep el Getafe aquest vespre amb el partit que tanca la 21a jornada de la Lliga, de primera, i hi ha expectació pels debuts de Ter Stegen, Echeverry i Beltran. El partit és a les 9 i minuts abans començarà la transmissió del Tot Gira, aquí a Catalunya Ràdio, com sempre.
En Bàsquet, la Penya jugarà contra el València i el Barça contra el Murcia o el Baskònia. En els quarts de final de la Copa ACB de Bàsquet, la Penya i el Barça van per bandes contràries del quadre. Els Blaurana tampoc s'enfrontarien al Madrid fins a una hipotètica final. El rival del Barça no se sabrà, però fins al 8 de febrer, perquè la Baskònia té un partit pendent. La fase final de la Copa es juga del 19 al 22 de febrer. A València, aquesta tarda, dos quarts de set, Espanya-Vilo, Rússia, l'europeu masculí de futbol sala i l'europeu femení de Waterpolo, ara debut a Espanya contra Hongria.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tard, us informa Mariona Sales Vilanova. L'ampliació del Cap de Sant Jus avança amb la convocatòria del concurs de projectes per la redacció del projecte bàsic i executiu i la posterior direcció de les obres de reforma i ampliació de l'equipament sanitari. El concurs, impulsat per la Generalitat de Catalunya, suposa un pas clau dins d'un projecte previst des de fa tres anys i mig, orientat a adaptar-se entre l'augment de població i a les necessitats assistencials actuals.
L'actual cap de Sant Jus es va construir la dècada de 1990, quan el municipi tenia prop de 13.000 habitants. Actualment, Sant Jus supera els 21.000 veïns i veïnes, un creixement que ha comportat la incorporació progressiva de nous professionals sanitaris per donar resposta a la demanda assistencial.
A llarg d'aquest període, l'augment de la plantilla ha fet necessari disposar de més espais per l'atenció a la ciutadania. L'Ajuntament de Sant Jus valora positivament aquest nou pas i continua treballant per fer seguiment del projecte amb l'objectiu d'ampliar de l'ampliació del CAP, que sigui una realitat el més aviat possible i permeti millorar el servei sanitari de proximitat al municipi.
L'Arxiu Municipal i la Biblioteca Joan Margarit, amb la col·laboració del Centre d'Estudis Sant Justencs, organitzen un acte de commemoració del Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, que se celebrarà dimarts 27 de gener a les 7 de la tarda a la Sala Isidore Cònsul. La convocatòria s'iniciarà amb la lectura del manifest institucional i continuarà amb la presentació del llibre I los Campos se quedarán sin flores, a càrrec d'un dels coautors, Jordi Jiménez Zamora, que mantindrà una conversa per videoconferència amb l'autor Unaie Guia Vizcarra Ligorra.
El llibre narra la tragèdia d'un grup de republicans espanyols deportats al camp de concentracionasi de Hraditzco a Txèquia. Entre els deportats hi figura Pau Carceren d'Urany, Sant Feliuen i germà del veí de Sant Just, Cristóbal Carceren, conegut com el Tòfol, que va treballar a la Sanson i va ser regidor de l'Ajuntament. I pel que fa cultura, el celler de Can Gina està donat el tret de sortir de la temporada expositiva del 2026 amb la inauguració de Paisatges imaginats, una mostra de l'artista Àngel Martínez.
L'exposició, que ho va obrir les portes el passat 15 de gener, presenta una sèrie d'obres pictòriques que reflexionen sobre la natura, la memòria i la transformació constant de l'entorn a través d'una mirada personal i subjectiva. L'obra, presentada per Martínez, no neix de l'observació directa de l'entorn, sinó que té el seu origen en el període de confinament. Segons ha explicat l'artista en una entrevista a Ràdio d'Esvern, aquests paisatges són evocacions i estats d'ànim, més que no pas reproduccions de llocs concrets.
La voluntat de l'autor ha estat plasmar sensacions com el pas del temps, la llum del sol o la solitud, utilitzant el paisatge com una metàfora visual. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Doncs són les 6 i 9 minuts i arrenquem la segona hora del programa. Arrenquem amb un salt enrere amb el Jesús Martín.
Bona tarda Jesús, què tal, com estàs? Què tal Jaume, com estàs? Bona tarda. Doncs molt bé, la veritat que content de tornar-te a tenir aquí, que ara feia 15 dies que no ens vèiem, com sempre, però ja feia jo són 15 dies, jo et trobava a faltar Jesús, i res, amb ganes d'explicar-me noves històries d'aquestes que tu em portes, que al final tant m'agraden.
Avui, de què parlem? Vinga, doncs avui farem una especial, perquè arran de l'accident de l'àlvia, perdona, de l'írio amb l'àlvia a Còrdoba, he decidit fer aquesta secció especial i recordar l'accident que hi va haver al barri de Santiago de Compostela, en Groys, que també va implicar una àlvia.
Va passar fa 13 anys, o sigui, no és avui, va passar el juliol, però hem decidit aprofitar una mica la secció també per fer com la memòria. Clar, perquè a més ara s'està parlant molt d'aquell accident d'en Grous, es parla molt per sobre, així que també és una bona oportunitat per conèixer a fons la gent que no ho va viure tant de prop o que ja s'ha oblidat una mica. I desmentirem una cosa que se n'ha dit, que és que va ser un accident d'alta velocitat i no va ser un accident d'alta velocitat. O sigui, el primer que volem comentar és que l'àlvia...
És un tren de llarga distància que té trams d'alta velocitat, però no és un tren, o sigui, no tot el recorregut és d'alta velocitat com Lírio, que sí que era. I se n'ha dit això, no? Se n'ha dit que no, que el primer accident d'alta velocitat a Espanya va ser el de Santiago de Compostela, i no, no, va ser el de Còrdoba, perquè l'àlvia no és un tren íntegrament d'alta velocitat.
Comentarem aquest accident que va deixar 81 víctimes mortals i més de 140 ferits. Farem també un repàs dels accidents ferroviaris més importants de la història d'Espanya, molt breument. I ara sí, repassarem les efemèrides d'aquestes properes dues setmanes, molt ràpidament. Doncs sí, anem amb les efemèrides d'aquestes dues setmanes.
Vinga, demà 27 de gener es compliran 81 anys que l'exèrcit soviètic va alliberar el camp de concentració d'Auschwitz. El 30 de gener es compliran 78 anys de l'assassinat per un radical hinduista a Novadelli de Mahatma Gandhi, que va ser precursor del moviment independentista de la Índia i del moviment de pau.
El 4 de febrer del 2004 va néixer Facebook, es compliran 22 anys el proper 4 de febrer, de la xarxa social que va crear Mark Zuckerberg amb els altres estudiants de Harvard. I finalment el 6 de febrer es compliran 74 anys de la proclamació de la dama de ferro d'Isabel II com la monarca britànica que ho seria fins a l'any 2022, va estar al poder durant 70 anys.
Sí, sí, aquesta que es deia que era immortal, doncs mira, al final va acabar morint el 2022, pobreta, però bueno, al final ja li tocava. De fet, el Phil, quan va agafar el poder, tenia gairebé... Sí, sí, era molt gran, el Carlos, no es diu? El Carles III... No, no, o Harry? No, Carles, no? Quin Charles, no? Quin Charles III, sí, sí. Molt bé.
Molt bé, doncs unes bones efemèrides i tant aquestes dues setmanes. Ara anem a desgranar aquest accident d'en Groix, que per cert, recordem que justament la setmana passada es va condemnar ja en sentència ferma al conductor. Divendres, divendres de fet, ho parlarem ara al final, però sí, es va condemnar a dos anys de presó, dos anys i mig de presó al maquinista.
Ara en parlarem, perquè té una polèmica. Comencem amb el principi, va. Doncs vinga. És 24 de juliol del 2013, és en ple estiu. El tren Àlvia 01445 barra 01455, que està operat per Renfe, surt de Chamartín a Madrid a les 3 ben tocades de la tarda, amb destinació Ferrol, on arribarà a Corunya, on arribarà a les 22.36.
S'ha de dir que era un tren de doble composició. Això vol dir que són com dos trens en un. Una part anava a fer rol, que és l'accidentat, que és el 014-55 i el 014-45 anava a Pontevedra. Aquest va arribar... O sigui, es separen, no? Van junts fins a un cert punt i després es separen. De fet, van, ara ho comentem, arriben a Orense i s'hi separen, no?
L'Albia, com dèiem, no és un tren d'alta velocitat, sinó que és un llarg a distància, que té trams d'alta velocitat, és a dir, hi ha trams on pot anar a 200, però ja ho pots veure, si triar 7 hores en arribar a ferrol.
No, doncs això és una bona dada perquè crec que s'ha passat molt per alt, perquè tothom diu va ser d'alta velocitat, lo d'en Groix, i realment doncs estàs descobrint que no. Clar, és per això, o sigui, l'Irio, en el cas de Còrdoba, sí que és un tren d'alta velocitat, que això va ser quan es van liberalitzar les línies d'alta velocitat fa un parell d'anys, o el 2021, no ens recordo molt bé. Sí, sí, el que va entrar a Irio o va entrar a Uigo. Exacte, i abans estava a l'AVE, però l'Albia en si no és un tren d'alta velocitat, sinó que té contrasts.
El de Santiago, és el que dèiem, que no és un accident d'alta velocitat. A les 7.55 els dos trens arriben a Orense i s'hi difurquen, que és el que dèiem. Una branca surt cap a Pontevedra i als 5 minuts surt el de Ferrol. I en aquest moment s'aprofita per fer la parada comercial, o sigui el transbordament, i d'altra banda també el canvi de maquinista.
Aquí, en aquest moment, començarà a treballar el maquinista, que és el Francisco José Garzón, que en aquell moment té 52 anys. Portava 30 anys a Renfe, prestava serveis auxiliars a l'estació de Montforte de Lemos, que és d'on era natural, i portava 10 anys com a maquinista. Aleshores, el primer Álvia, el 1445, va cap a Pontevedra,
I el 1455, que és el que es dirigia a Ferrol i és l'accidentat, hi viatjaven 218 passatgers i 6 tripulants. O sigui que en total eren 224 persones que hi havia dins dels 13 vagons que tenia el tren. Quedaven uns 180 quilòmetres per arribar a Ferrol.
I a uns 45 minuts més tard de la sortida orense, a les 20 i 39 minuts, el maquinista rep una trucada de servei al mòbil de l'empresa que té a veure amb una relació, o sigui, el motiu de la trucada és una parada comercial.
que segons la pròpia sentència era totalment innecessària. Això serà també important més endavant. O sigui, el truquen i li diuen, escolta, que hauries de fer una parada comercial. Bé, és una trucada que dura com un minut i mig o així, i d'entre altres coses sí, és com un tema molt tècnic i demés, però la sentència el que recull és que és una trucada que és completament innecessària, o sigui que no cal dir. Que se l'estava distraient, no? Sí, exacte.
Aleshores, aquesta trucada es produeix 6 quilòmetres abans de la corba on es produeix l'accident. No sé si tu tens la imatge de com va ser, no? Sí, aquesta corba, no? A la corba entre el tren amb molta velocitat i comença a sortir volant i a volcar. Tota la farralla, tot.
Clar, però què passa aquí, que aquí està la clau de l'accident? Perquè aquesta trucada, que dura exactament 100 segons, en aquesta trucada recorren 5,5 quilòmetres. Clar, és que aquestes velocitats... Clar, o sigui, és un moment. I ara només estem a mig quilòmetre de la corba de l'accident.
En aquest punt, durant la trucada, el tren passa a la referència que tenia el maquinista per començar a frenar la corba de l'accident. I això de la referència, en una entrevista el maquinista explica que és una marca mental que tenen els maquinistes per saber quan han de frenar.
i que cada marca, cada referència és diferent. Segons el maquinista té una o en té una altra. La d'aquest maquinista, la del Garzón, se la va passar en el moment de la trucada. Per tant, no se'n va adonar i es va despistar. El tren en aquell moment anava com a uns 200 km per hora aproximadament i la corba estava limitada a 80 km per hora.
És el que passava per molt. Per tant, anava trucant amb la trucada, estava parlant, es va distreure, no va veure la referència visual que hi ha a les vies, i no se'm va adonar que hi havia de baixa velocitat.
Exacte. Aleshores, quan penja aquesta trucada, que és el que dèiem, només queda mig quilòmetre per la corba. Mig quilòmetres que són 500 metres, que no és res. És res. O sigui, aquestes velocitats és res, perquè el tren, com dèiem, anava a 200 quilòmetres. A 100 segons. En aquest moment passa pel túnel d'Oeixo, que és el túnel que hi ha abans de la corba, a 195 quilòmetres per hora.
és quan aquí el maquinista, en Garzón, se n'adona de tot i activa els frens d'emergència que aconsegueix com a mínim reduir la velocitat a 176 km per hora. És insuficient perquè igualment està agafant la corba a aquesta velocitat, una corba a 80 km per hora, i a les 20 i 41 minuts el tren comença a descarrilar. La majoria de cotxes van volcar i va haver-hi un que fins i tot va sortir volant, o sigui, va acabar el carrer de dalt,
I en aquest moment, el tren ja, quan està completament accidentat, s'atura i es produeix aquesta famosa trucada. Deben haver heridit molt, perquè està volcat, no pots sortir de la cabina. És que la tenia en verd i me despisté.
y tenía que pasar 80 y pasé a 190 o una cosa así. Es que eso ya lo dijera de seguridad, ya que eso era peligroso, que un día nos íbamos a despistar y nos lo iba para tragar. Me pasó a mí. Yo a mí me dolo la espalda, tengo las caras sangrando, pero eso ya se lo tenía dicho el de seguridad.
que eso era muy peligroso. Somos humanos y se nos puede pasar. Es que eso es inhumano, esta curva. ¿Entiendes? O sea, es que con una luz y precaución es que no puede ser, hombre, que hagan estas cosas, hombre. Es que el maquinista tiene que estar... Y sí, pero somos humanos. Ay, Dios mío.
Dios mío, Dios mío, pobres viajeros. Ojalá no haya ningún muerto. Ojalá, ojalá me cago en diez y no mi conciencia. Dios mío, me cago en diez. Dios mío, pobres viajeros.
Tres fort, eh? Clar, en aquest moment... Fort, fort. La gent, o sigui, el primer, quan sent la notícia o quan escolta la notícia, el primer que sent és que el maquinista és el culpable, perquè el maquinista és el que havia de frenar, però realment hi ha més coses, hi ha més imputats, de fet. Sí, a mi la sorpresa que estàs trucada és que des del primer moment, que és el que diu, que està ferit, que no pot sortir, el primer que fa és dir, ho vaig avisar, ho vaig avisar, aquesta corba no estava bé, no estava bé.
insisteix molt en aquestes senyals, en la seguretat. Que som humans, que som humans. I és en aquestes falles de seguretat en què es centra una part del relat. Perquè en el moment de la sentència es van assenyalar deficiències al sistema de seguretat.
El mateix president de DIF en aquell moment va admetre dies més tard que amb els sistemes de fre ERTMS s'hagués frenat automàticament aquest accés de velocitat. En relació a aquests frens, és massa tècnic això potser, l'Albia utilitza un sistema de fre que és l'ASFA.
que aquest sistema permet frenar permet aturar el tren si passa de 200 km per hora però clar, en aquesta ocasió no passava de 200 km per hora eren 195 o així aleshores a l'ASFA no es va activar no es va activar
Es coneix que amb el ERTMS, que és un altre sistema de fre que és més modern, que és més avançat, és més complet, aquest sistema avisa el maquinista de l'obligació d'aturar-s'hi i si aquest no frena es frena automàticament amb el fre de servei i si no s'activa el d'urgència.
L'àlvia, o sigui, tot i que es va comentar molt per què l'àlvia no tenia aquest sistema, tal, no sé qual, s'ha de dir que l'àlvia no és compatible amb el sistema RTMS, sinó que s'utilitzava l'ASFA perquè l'altre no es podia incorporar per temes... Sí, l'àlvia d'aquell any, eh?
Exacte. A més de la qüestió dels frens, del sistema del fre, es va assenyalar també falta de senyalització a la via i un suficient sistema de seguretat. I també s'assenyalar la trucada dels 100 segons que dura, que és la que fa que es passi la referència de llarga.
Van morir 79 persones en l'accident, 73 dies més tard va morir un dels passatgers a causa d'una malaltia greu que patia i que finalment la justícia va considerar que l'accident va greujar l'estat de salut, per tant es comptabilitza com un dels damnificats.
I després, en moltes altres manifestacions de víctimes, es veu que hi ha 81 morts, que són persones que moren per motius aliens o per seqüeles que no es comptabilitzen a la sentència o als registres oficials. En total, l'associació de víctimes parla de 81 morts.
D'acord. Ja, és que 81 és una brutalitat, eh? És una brutalitat. De fet, és gairebé el doble que els que han hagut a... Que també és una bestiesa. A Córdova, que és molt, també. Sí, sí, però per veure la dimensió d'aquell accident d'en Groix, doncs 81 persones van morir. Sí, sí.
La investigació, la institució encarregada d'actuar en aquests casos també a l'accident de Còrdova és la CIAF, que s'ha mencionat molt també aquests dies, la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris, però què passa? Que aquesta institució està adscrita al Ministeri de Foment i es considera que les investigacions que fan normalment tenen un conflicte d'interessos, no?
A més que a la investigació de l'àlvia d'en Groix van participar també Renfe i Adif. A finals de maig del 2014 es va publicar una resolució final i va concloure que la culpa era íntegrament del maquinista.
Però el juny del 2016 la Comissió Europea va dir, a veure, un moment, perquè aquesta investigació no ha sigut independent del tot. I a partir d'un informe de l'Agència Ferroviària de la Unió Europea els va crear l'atenció per aquesta falta d'independència i els va demanar formalment reobrir la investigació per assegurar la independència un any més tard, el juleu del 2017.
Paral·lelament també a l'abril del 2018 es va obrir una comissió d'investigació al Congrés, on també va compareixer el maquinista, que per cert va demanar que s'escoltés l'àudio que hem escoltat. I no es va escoltar, finalment. Van haver diputats com el Gabriel Rufián, d'Esquerra Republicana, o Alexandra Fernández, en Marea.
que van intentar posar l'àudio o llegir, transcriure el que deia l'àudio, però el president de la comissió no ho va permetre perquè deia que no hi havia garanties, hi havia faltes de seguretat jurídica. Potser en aquell moment podia tenir algun conflicte amb la justícia i tal.
i no es va escoltar en les comissions del Congrés, tot i que hi ha diputats que ho van intentar.
La sentència la vam conèixer el 26 de juliol del 2024 i es va condemnar al maquinista de l'àlvia a dos anys, sis mesos i un dia de presó per ser l'autor de 79 delictes d'homicidi per imprudència greu i 143 delictes de lesions per imprudència greu. A més també de la prohibició d'exercici com a personal ferroviari durant quatre anys, sis mesos i un dia. Això va ser el 2024, però...
això va ser, també es va condemnar el 2024 el càrrec Andrés Cortavitarte que era el responsable de la seguretat de DIF quan es va començar a funcionar la línia del tren que va descarrir-la, també estava imputat però es van presentar recursos i ara sí que marxem el divendres com diies abans, que aquest divendres 23 de gener vam conèixer que la sentència ja ferma finalment va absolindre l'ax directiu de DIF de tots els càrrecs
i va imputar, o sigui, va condemnar el maquinista a la pena que impugna. Sí, va confirmar la sentència del maquinista. Mare meva, la veritat és que també és molta casualitat, no?, que justament el 23 de gener, pocs dies després d'aquest accident de Lírio,
surti aquesta condemna. A mi em va sorprendre molt. Ho vaig pensar perquè era... Jo crec que tothom ho va pensar a casa seva, va dir, ostres, ara? Sí, sí, sí. Quina casualitat. Però t'he de dir, veient el com m'ho has explicat, veient-ho així, a mi em sembla que la condemna d'ara, d'aquest 23 de gener, deixa fora una part molt gran de responsabilitat, no? Bé, és el que normalment sol passar, o sigui, hi ha altres històries que hem parlat també en aquesta secció, ja veiem com els polítics o els directius de segons quines empreses
El que està clar és que, sincerament, amb l'àudio que hem escoltat, ja està. El conductor admet que s'ha equivocat, que s'ha despistat, que és culpa seva, la veig justa, però després també incrimina a DIF i a Renfe per això que hem comentat, problemes en la senyalització, falta d'infraestructura de seguretat...
I jo crec, Jaume, també un interès del govern i dels poders polítics, dels poders públics, de mantenir la marca Espanya, no?, de aquí no ha passat re, o sigui, el tren funciona bé ha sigut el maquinista, que això és una cosa que el maquinista també denuncia en algunes entrevistes, no?, que s'intenta com inculpar... Totalment, eh?, molt bo aquest punt, sí. ...integrament el maquinista i ja està.
Sí, és veritat, és el que tu dius, per fer una neteja, no? I perquè no s'embruti la marca AVE o l'alta velocitat espanyola. Que de fet ara està passant una mica també, la gent està una mica acollonida, no volen agafar el tren. Sí, exacte. Ja per acabar la secció, fem un repàs d'altres accidents, també ferroviaris que hi ha hagut a Espanya. El gener del 1944, en plena d'inici de la dictadura, un tren de Correus a Madrid-Corunya
Una locomotora que maniobrava i un tren mercancial a l'alçada de Torre del Bierzo, a León, van xocar. Es parlava en aquell moment de 87 morts, però es creu que la dictadura franquista va ocultar la xifra. I ara se'n parla, després d'una investigació posterior, se'n parla d'un centenar de morts. Per tant, podem dir que és aquest, el més mortal.
Que ja registra, que jo hagi trobat, sí, és el més greu en quant a víctimes mortals. Fa molts anys, però sí que va passar. Sí, sí. El juliol del 72, 86 morts al Cuervo, a Sevilla, després del xoc entre un ferrobús que feia el recorregut Càdiz-Sevilla i un tren que feia el Madrid-Càdiz. El de Damuz, a Córdova. 86, eh, també, eh? Quina barbaritat. Sí, el 72... Ah, 86 morts, sí, sí, sí.
El de Damuz, 45 morts i més de 150 ferits. El setembre del 80 a València hi van haver 27 morts per la col·lisió d'un tren de Madrid amb un bus urbà a un pas anivellat. Es va condemnar a l'encarregat de baixar les barreres i es van suprimir també les mateixes. I finalment el 77, un que és aquí, molt a prop nostre,
El febrer del 77 van haver 22 morts a Corbarà del Llobregat pel xoc entre un ferrocarril que venia de Martorell amunt de Barcelona. Doncs aquests són els principals accidents ferroviaris d'Espanya, no? I també podríem comentar, tot i que no és per motiu ferroviari, però a l'11M van morir 191 persones, però va ser per una bomba, que és molt diferent.
Doncs Jesús, moltes gràcies per posar-nos la lupa en aquest cas d'en Groix. La veritat és que ha estat molt útil i estic segur que els oients també ho han agraït. Gràcies per dir, Jesús. Moltes gràcies a això, home.
I ara fem una petita pausa publicitària i després arrenquem amb l'última secció d'avui.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi!
on les teves tardes se't faran molt curtes dilluns el rock el programa amb la música que no trobes a cap emissora i és que dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades
Dilluns el Roc, amb en Joan Soto a la borda i l'Enric Orozco se toca. A Sant Jús el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat
I ara anem amb una última hora, i és que han cesat el director operatiu de Rodalies i el responsable de manteniment de DIF pel caos ferroviari de Catalunya d'aquests últims dies, i de fet de la setmana passada també. Per tant, ja tenim els principals responsables destituïts per aquestes caòtiques jornades del Rodalies.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mà que tinc. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid. L'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem el xip. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I ara sí, arrenquem l'última secció del programa. Arrenquem amb els sons de casa, amb la Montse Baqués. Música Música Música Música Música
Doncs bona tarda Montse, què tal? Com estàs? Bona tarda, molt bé. M'ha n'alegro, m'ha n'alegro. I ja tornarem a estar aquí una setmana més. Avui en dilluns, però en un horari inédit per tu. Sí, un horari diferent, exacte. Normalment sóc la primera, avui l'última, però bé, no passa res. Molt bé. Doncs avui de què ens toca parlar? Amb què comencem el programa? Avui començarem amb unes novetats musicals que hi ha hagut durant aquesta setmana passada i per començar tenim a Harry Styles, que ja estàvem escoltant la seva cançó ara.
I bé, no sé si recordeu que fa dues setmanes van dir que tot apuntava a que l'artista britànic començaria l'any amb nova música i que faria una gira all'estiu, i no ens equivocàvem, ja que ha confirmat a les seves xarxes que el seu quart àlbum, anomenat Kiss All The Time Disco Occasionally, un nom una mica llarg per ser un àlbum, però bueno...
Arribarà el 6 de març. Molt bé, doncs al 6 de març tindrem un nou àlbum confirmat, eh? Sí, sí, sí. A més, és un projecte molt esperat pels fans, ja que fa quatre anys que Harry Styles no trenca un nou disc, no? Doncs sí, sí, mira, al final la vam encertar, eh? La vam encertar. Sí, sí, sí. Estan amb els rumors. Hi havia rumors i al final tot s'ha convert. Doncs sí, sí. Per altra banda, també ha anunciat la gira per estrenar aquest àlbum, anomenada Together Together, la qual inclou 50 dates.
però de aquestes només passarà per 9 ciutats. Començarà el 16 de maig. És una gira molt rara. 50 dates, però només 9 ciutats? Sí, sí, sí. Ara comentem-les. Començarà la gira el 16 de maig amb 6 nits a Amsterdam, seguides de 6 nits a Londres, dues a Sao Paulo, dues a Ciutat de Mèxic, 30 al Madison Square Garden de Nova York, dues a Melbourne i dues a Sydney, que és on concluirà la gira el desembre.
Gràcies.
Doncs sí, un tour o gira una mica raro, no? Una mica estrany, sí, sí. I a més, ja t'he vist que t'has quedat flipant amb el de 30 detes a Nova York i tan poques a la resta de ciutats, no? I de fet, als Estats Units, que és on se l'escolta potser més, no? Només estarà a Londres. Sí, vull dir, però als Estats Units només a Nova York també.
Ah, clar, Estats Units, perdona. Estats Units, que és grandiós, i algú de Los Angeles que hagi d'anar a Nova York, flipes també, saps? No, no, és que és molt curiós, jo crec que el tio ha dit, eh, jo no m'ho vull moure, que vinguin ells, i ja està. Total, total, a més que, bueno, Europa només estarà a Amsterdam, després el que deia de Londres, no?, que ell precisament és del Regne Unit, podria donar també més visió als fans d'allà, només a Londres. Clar, clar.
Per tant, no sé, a mi em sembla que no ho ha gestionat bé, no? Podria haver fet, en comptes de tantes dades a Nova York, repartir-les per altres ciutats d'Europa o dels Estats Units i que així també hi hagi l'oportunitat que més gent els pugui veure. És que 30 dades a Nova York, eh? És flipant. No ho sé, és molt estrany. Tindrà el seu motiu, eh? Segur que té alguna explicació i m'agradaria saber-la. L'haurem de trobar. Jo, escolta, no descarto que sigui perquè és vago. Jo no em vull moure.
pot ser, pot ser, no m'extrenyaria gens però bueno, en tot cas, les entrades per aquests concerts sortiran el divendres 30 de gener si us agrada molt Harry Styles, esteu interessats que també hi haurà guerra per aconseguir-les a no ser que vagin a Nova York, que hi ha 30 dates jo crec que serà el més fàcil d'aconseguir bueno, bueno, bueno seguim, va sí, seguim, perquè per altra banda, bastant més a prop de casa nostra tenim novetats també de Neil Moliner que ens ha confirmat que traurà nou disc també
Ui, no vol sonar. Ah, bueno. L'he criat el play, eh? Si no, segueixo. A veure si ara no sé per què no funciona. Això no és. Això no és. No, no, no, no cal res aquesta cançó. Bueno, seguim, segueix. Bé, si no poso qualsevol altra de Nil Moliner. De moment, segueixo. Bé, resulta que fa dues sàmades també comentàvem novetats del Nil Moliner, que estava traient una sèrie de cançons que formaven part de la seva nova etapa musical i, bueno, aquesta nova etapa ha portat, efectivament, un nou projecte musical anomenat Nexo
Ara sí.
Molt bé, doncs aquesta és la nova, Ha Passado Algo, el Nexo número 8, eh? Sí, aquest és el número 8, també ha tret el número 4, el 10, diria, i bueno, aquestes cançons formaran part d'aquest àlbum, i bueno, i encara queden moltes altres cançons que he de treure, una d'elles és el Nexo 1, amb la que comença tot el disc, que es diu Me Acordo de Ti, i que també sortirà aquest divendres. Mira, doncs això ja està fent xup-xup, eh?
Sí, sí, sí. En res, ja tindrem tot l'àlbum i el que tant va reivindicar aquest nom de Nexo és perquè ell se sent com un Nexo quan està en els concerts entre els fans i les seves cançons. I per tant, cada cançó és un Nexo diferent que expressa sentiments i situacions relacionades amb ell. I bé, aquest àlbum ja es pot comprar físicament des de la seva web.
El que no he trobat quan s'estrena, quan surten digitalment l'àlbum. O sigui, ja es pot comprar, però entenc que s'esperarà a enviar-lo, que surti tot el disc o no?
No ho sé. O sigui, físicament pots comprar el disc, però clar, potser és només amb aquestes poques cançons, ara que ho penso. Home, no ho crec, no? No ho crec, jo imagino que és tot, tot, però en canvi... Potser pots fer com la precompre, no? Pot ser. I quan surti, t'envia. Clar, possiblement és això, sí, sí, sí. No ho sé, no ho sé. Clar, perquè en canvi, a Spotify o Apple Music o així, a les plataformes no està. O sigui, que deu ser això, la precompre. Escolta, últimament, aquests dos artistes fent estratègies de màrqueting farà la convencional, eh?
Sí, sí, totalment. Entre el disc a mitges i el Harry Styles a 30 concerts a Nova York. Sí, sí, sí, una cosa més rara, sí, jo no entenc. Jo soc del més normal i típic. Ara ens aprovem a casa. Sí, sí, sí. Perquè toca parlar del Festival Referència. Efectivament, toca parlar del Canet Rock, que dijous va estrenar el cartell sencer del festival.
Era un brindis a la lluna o era el sol, no ho sé. No ho tornaré a fer, no me senta bé. La penúltima liada forta no fa tant de temps. I poco a poco vaig controlant els meus impulsos i el meu coco. Vaig a posar-vos la millor...
Doncs per posar-vos una mica en context, aquest festival es celebra, òbviament, a Candet de Mar i el primer cap de setmana de juliol. En aquest cas, en el cas d'aquest any, es celebra la nit del 4 i el 5 de juliol en format nocturn de llarga durada i una programació centrada en la música en català, amb artistes que connecten diferents generacions. I tal com s'anuncia al festival, cada any es fa sortir el sol
amb més de 12 hores consecutives de música, des d'aproximadament les 5 de la tarda fins les 7 de la matinada. Sí, sí, el festival referència de la música en català, que jo sempre ho dic, per mi és Canet Rock comença l'estiu. Sí, totalment. És a mi la sensació que em dona i al final és com la porta d'entrada d'aquest estiu que tots agafem amb tantes ganes i el Canet Rock és com, oh, ja estem aquí. Ja estem, ja està. Sí, sí, sí, totalment.
Doncs, us volia explicar una mica la història del festival perquè m'ha semblat curiós, que es va celebrar per primera vegada el 1975. O sigui, l'any passat va fer 50 anys. Brutal, sí, sí. És un festival impulsat pel grup de La Trinca i es va crear encara sota la dictadura de Franco. I van assistir grups mítics de l'escena catalana en aquell moment, com l'Elèctrica d'Arma, Pau Riba, Maria del Mar Bonet i també La Trinca.
I va ser l'edició més multitudinària de totes i un dels festivals de rock a l'aire lliure més concorreguts fins al moment a Espanya, on van assistir entre 15.000 i 30.000 persones. Brutal, eh? Sí que va ser una versió més... Clar, ara mateix no es podria fer com es va fer.
No. Perquè, clar, era molt més lliure, no? Podríem dir, sense tantes mesures. Sí, era molt lliure, molt hippie, totalment, totalment. Hi havia rock, hi havia rock. Clar, llavors sí que era rock. Ara és més canet pop, canet trap. Sí, canet reggaeton, quasi. Sí, sí, sí. I bé, des de llavors es va celebrar fins al 1978, però llavors es va parar...
Sembla que és per tema que era molt difícil de gestionar econòmicament un esdeveniment tan gran, però finalment es va tornar a reprendre el 2014 amb els grups del moment com Manel, els Amics de les Arts, Xarango o els Pets. Per tant, tenim aquest rock, realment, a banda d'aquest impàs dels primers anys, des del 2014, eh? Sí. Jo em pensava que era encara més antic, eh? Però mira...
Ja, jo també, em va sorprès, pensava que potser des del 2000 o així, jo sabia que hi havia un peron, però no sabia que eren tants anys. Clar, és que és un peron de... Molts anys. Nés de 30 anys, és una locura. Sí, sí, sí. I bé, des de llavors és el que dèiem, que no ha parat de fer-se, a excepció, òbviament, del 2020 per situació de la pandèmia, però... Bueno, però sí que es va fer, no?
Es va fer el 2021, el 2020 no. El 2020, com que encara hi havia moltes restriccions, i el 2021 es va fer... El canet brot. El canet brot, que sí, perquè hi ha molta gent que va acabar pillant el Covid. Mira que es va fer test, es va anar... Jo vaig anar, eh? Es va anar amb precaució. Tu vas anar? No, jo no. Jo sí que vaig anar... Jo el meu primer i únic ha sigut el 2022. Mira, i me'n recordo que et feien a l'estació de França a fer-te un antígens... Sí, al mateix matí, no?
Sí, sí, un antígens, i si donaves positiu, no podies anar al festival. Una amiga meva. Sí, sí, jo també, sí, sí, que no cal alguna gent que li va passar. La dona positiu i no van poder anar, sí, sí. És fort, fort. I teòricament havíeu d'anar amb mascareta després del festival, que crec que... Que ningú, que ningú, que ningú. Bueno.
Doncs seguim amb l'edició d'aquest any, que s'ha estrenat... Sembla el més interessant, el cartell. Sí, el cartell s'ha estrenat aquest any amb un esdeveniment únic, com es fa sempre, a l'antiga fàbrica Estrella d'Am, on van assistir tots els artistes que formen part del cartell, a més a més d'alguns influencers dels més reconeguts de Catalunya... I no només això. I uns centenar de fans del festival que no volien perdre's d'estrena en directe.
Era només això? Perquè també vas anar tu? Ah, clar, efectivament. La reportera darrere d'Esvern. Sí, sí, sí. Mira, després m'ho vas dir, podies haver fet contingut, tal... Sí, sí, sí. No hi vaig passar, ara ja ho sabré, però el pròxim esdeveniment... T'hauríem aconseguit l'acreditació, tal. Clar, clar, clar. Bé, per la pròxima... No, no, i tant. Farem més coses, segur. Farem més coses, segur. Sí, sí, sí. Ara que ven el bon temps, la cosa es comença a animar. Sí, i ara que venen festivals i així, segur que algun anem.
Doncs allà, en aquesta celebració, els artistes van fer petites declaracions sobre el festival, se'ls veien tots amb moltes ganes de participar-hi, i per acabar la gala, el grup de la nit del Canet van fer una actuació per ser en cançons de mítics grups que han passat pel Canet, com Xerango, Casgrassa, Zosó. Molt bé.
que és un grup molt guai la veritat perquè fan això són versions de grups mítics que han passat pel Canet també hi havia també hem fet alguna cançó de bus i tallets o sigui que si tenim l'oportunitat de veure'ls en directe estan molt bé
Que guai, i tant que sí, i tant que sí. A veure si algun cop poden anar al canet, no? Ja seria com... Home, seria molt guai, ja. La nit al canet, al canet rock, estaria xulo. Totalment, totalment. Bé, ara ja sí, anem al tema que t'importa i el més important. Qui participarà en l'edició d'aquest any? Que recordis i m'ho explicaves quan sols era un infant Aquestes nits no moren mai Les nits no moren mai
Doncs aquest festival, com sempre, tornarà a reunir algun dels grans noms del panorama musical actual, com som Figaflaues, Detalles, 31 Fam o Ginestar. Molt bé.
Tot i això, també manté el seu compromís amb els grups que han format part de la seva banda sonora al llarg dels anys, com són els Catarres, Doctor Prats, Bus, els Amics de les Arts i la Fomiga. Per tant, fan una mica de mescla, no?, entre el més actual, el que era passat i també és present, perquè tots aquests grups que sí que són present... Segueix sent present, el que passa que potser ara mateix no és tan present com altres, però sí, sí, com que sempre han format part del Canet, doncs ja són... I per molts anys més. Totalment, totalment, totalment.
A més, amb La Fúmiga, com ja sabem, serà el seu últim any del Canet Rocky, s'acomiada en un concert especial on, a més a més, faran sortir el sol. O sigui, seran l'últim grup que tocarà en aquesta edició. Això, a més, és important perquè, clar, la gent arriba cansadíssima. Totalment. Però la gent es quedarà per veure'ls a ells. Clar, clar, perquè és que és La Fúmiga. Potser és l'últim concert de molta gent que veu veure La Fúmiga. I, al final, crec que és una molt bona elecció perquè La Fúmiga, sí, una cosa té energia.
I jo crec que et despertaran a tothom. Sí, sí, sí. Per molt que la gent ja estigui cansada, és impossible no tenir energia amb la foma. Exacte, exacte. I s'ho correran moltíssim. És que tinc unes ganes... Moltes, moltes. Encara queda molt.
No tant, passa ràpid, eh? A veure si passa ràpid, esperem que sí. El festival també comptarà amb dos debuts en aquest escenari, com el de la mallorquina Maria Jaume, amb el seu pop indie electrònic, que serà qui arrencarà el festival, o sigui, ella serà la primera a tocar. Ah, però els horaris estan? No, no, només se sap això, que ella serà la primera i que la fumiga serà els últims. Vale, vale, vale.
I també hi participarà per primer cop la Ludwig Band, que és un dels grups revelació d'aquests últims anys. A mi m'agrada molt, eh? Escoltem-ho una mica. La cançó per cantar-la sota el balcón, el meu amor creix entre alfàbrega i llorer. Sonen aveneres uns avisments amb bucarons. Hem brindat per l'amic Jäger i pels nostres dies bons. Els he dit que el teu melí que és el centre on orbita el món.
Doncs sí, m'agraden molt. Els trobo molt chill, no? Sí, sí, sí. Són molt tranquils. A mi també em donen aquestes vibres. No els conec gaire, no he escoltat molt la seva música, però sí, sí. És xulo, xulo. A veure com ho fan. Segur que bé. Segur que bé, i tant. I, com és habitual, també hi formaran part DJs que animaran la festa entre concert i concert, com són la DJ Trapella, DJ Kazoo...
Mon DJ i el DJ Ernest Codina. Potser seran dels millors quatre DJs de Catalunya. Sí, la veritat és que sí. Aquí no hi ha fallo, eh?
I ara, per anar acabant ja el programa, et volia fer un petit joc, que és fer un top 5 dels artistes que més ens agradaria veure. Que més il·lusió tens, no? No té tant per què ser els nostres preferits, però sí que haurem de dir quins són i per què els tenim més ganes de veure. Perfecte, perfecte. Ara et deixo aquí una mica pensant i començo jo. Va, comença. Ja ho tinc preparat.
Doncs primer de tot en el top 5, o sigui dels 5 que més m'agradaria veure, el que menys, és els Catarres. Dels que menys però de totes formes és el top 5. Dels que menys però tot i si és el top 5, exacte, no m'he explicat bé. Això, en el número 5 posaria els Catarres, un dels grups que m'ha acompanyat des de la meva adolescència fins ara i un dels mítics del Canet Rock.
Molt bé. El poso aquí, no el poso més amunt, perquè les seves cançons antigues m'encanten, les gaudeixo molt en directe, això és veritat, però sí que també és veritat que els seus dos últims discs, que són de la majoria de cançons que canten, no acabo de connectar gaire amb elles. Sí.
No sé per què, però m'agrada més la versió antiga dels Catarres i tinc moltes ganes d'escoltar la música d'aquella època, dels seus inicis, però en canvi sé que tocaran també moltes cançons. Mira, el penúltim disc que es diu Diamants encara, però l'últim no m'ha acabat. Bueno, bueno, bueno.
Segur que sempre toquen les típiques del Big Bang, el Tintín i aquestes que són boníssimes. Sí, segur que les tocaran també. Per això és com que tinc ganes, però alhora no tantes. Va, anem al quart. En quart lloc poso a Ginestar, perquè tornaran amb nova música dins d'un nou disc que tinc moltes ganes de veure amb què ens sorprenen. A més, també és un grup que gaudeixo molt veient l'un directe i del que també m'agraden molt de les seves cançons, tant noves com antigues.
Perfecte. Doncs sí, sí, el Gin està... També són més tranquil·lets. Sí, són més tranquil·lets, però també animen bastant. Tenen algunes cançons així bastant animaletes. Sí, sí, sí. No, no, ho fan molt bé, ho fan molt bé. D'aquí també m'agraden molt les seves cançons, és Els Amics de les Arts, que els poso en tercera posició. Molt bé. Són un grup molt mític de l'escena catalana. De fet, abans ja hem vist que el 2024 ja hi eren en aquest festival. Ai, el 2014, perdona.
Total, sí, sí. Incombustibles. Sí, sí, sí. I aquest any celebren la seva gira dels 20 anys. És un grup que no he vist gaire cops en directe i és per això que també tinc ganes de veure'ls de nou en un concert que segur que al ser d'aquesta gira espacial serà diferent. Ara estava caient
Escoltant aquesta cançó que hi ha hagut. Dic, ostres, ni la Julieta ni la Moixca aquest any. No, perquè van dir que el 2026 farien molts pocs concerts o que ni en farien, crec, no sé, estan de descansos. I aquest és un altre tema, que de dones només veus la Maria Jaume. És veritat. Bueno, i gent té la Júlia, Catarras té la Roser. Sí, però no hi ha cap grup ni cap solista dona a part de la Maria Jaume.
Exacte. Bueno, bueno, bueno, anem amb el top 2. Seguim. Bueno, per anar acabant amb aquest top, en la posició número 2 poso a Doctor Prats, que també és un grup bastant mític, que em fa moltíssima il·lusió veure'ls perquè tampoc és que els hagi vist gaires cops en directe. Tot el 2024 va d'estar en pausa per crear un nou disc i aquest 2025 crec que no han fet gaires concerts per presentar aquest nou disc.
I si n'han fet, vaig veure'ls a la Mercè, diria, i ja. Sí, sí, sí, crec que ara comencen la gira així forta. Sí, diria que sí, ara el 2016 es fan més... Sí, van dir que serien des d'ara fins al maig preparant el nou directe.
i que ho vaig veure l'altre dia. I a partir del maig comencen ja a tope amb els concerts. O sigui que vindran al Canet amb un xou nou. O sigui que guai, guai. Molt bé, molt bé. Però llavors ara encara tinc més ganes. I bueno, és per això que m'encantaria poder escoltar algunes d'aquestes noves cançons en directe del nou àlbum, però també alguns dels seus himnes que mai fallen. Molt bé. I va, anem amb el top 1 que és molt fàcil, eh?
Sí, crec que la gent que ja em coneixeu una mica ja ho hauríeu de saber. La primera posició és per La Fomiga, que és el grup que em fa més il·lusió de veure. És un grup que em té conquistat el cor, la veritat. En els seus directes m'ho passo molt i molt bé, ja que em sé totes les cançons que canten.
i per tant sé segur que no en fallaran i que sent un dels seus concerts d'acomiadament, que a més faran sortir el sol, doncs segur que serà més especial que tots els altres els que he anat d'ells. Sí, sí, no, no, totalment, totalment. Molt bé, doncs sí, la fumiga al final hi ha moltes ganes, doncs si vols anem amb el meu top i a veure què et sembla.
Jo, mira, començo amb el número 5, amb un doble... Comparteixen podi. Comparteixen la posició número 5 perquè no m'he pogut decidir. Un son a Ludwig Band, perquè no els he vist mai en directe i m'agraden molt. I tinc ganes de veure'ls en directe. Mai ho he fet i tinc ganes de fer-ho. A més, és un grup, no ho sé, crec que és diferent i que és això que t'he dit, són més chill, no?
Potser per ser un dels primers de la nit o un d'aquests pot estar bé. Sí, sí, sí. I després, compartint podi, tinc els boos. Els boos. Perquè és un grup que... Està molt bé. Són la meva infància, els boos, les coses com són. Jo els vaig escoltar molt a la meva infància. És veritat que ara gairebé ni els escolto, però em sé totes les cançons. Sí. Me la sé totes per la infància i perquè me la sé totes. I com canten normalment les més antigues, doncs és un grup que em fa molta gràcia. Ara em fa gràcia veure el Guillem quan surt. És com un xou, a mi. Sí, sí.
comèdia. És totalment un xou. I em sembla una comèdia i m'ho passo molt bé. És que em diverteix molt. Mira que les cançons. Potser no me les posaria per anar per casa, però escolta, en directe me les gaudeixo molt. Sí. Em passa això amb vos. Després anem al top 4, anem amb 31 fam, perquè m'agrada també el rotllo així més urbà que fa 31 fam i la veritat que ho fan bé. He estat en alguns directes seus i m'agrada molt la feina que fan i tinc ganes també de veure aquest col·lectiu que tampoc...
Comença a ser habitual ara els canets rock, però durant molt de temps no ho va ser. No, això és veritat. Fa pocs anys que hi ve. És guai, és guai, és guai. I després en posició 3 tenim...
Els figaflagues els he vist molt però la veritat és que m'agrada molt. A més, aquests prometen festa i te la donen 100% segur. Sí, sempre la donen, sempre. Són molt, molt animats, animen a tot el públic, és brutal. El Pep, no es diu? El Pep és un bèstia del xou i la veritat és que tu passes molt i molt bé veient els figaflagues. Després, en la posició número 2, vaig amb els tiets. He tingut molts dubtes, eh? Figaflagues, tiets, figaflagues, tiets. Però, mira, vaig...
Porto dos anys en Figaflaues a tope i ara torno a tenir ganes de Tiet, saps? M'agrada molt, a més el directe també se'l corren molt i... Sí, això és veritat. I les cançons estan molt molt xules, a mi m'agraden molt també els Tiet i els nois del Maresme, doncs també tinc ganes de veure'ls. I bueno, arribem al top 1. Què és? On evidentment és Maria Jaume, no, és broma. També m'agrada molt però em quedo evidentment amb la fúmiga.
que al final és el que hem estat comentant potser és un dels últims convincers que veig d'ells i et dic encara que no haguessin dit que marxen trobo que els seguiria posant en la posició número 1 perquè en directe és el millor grup de música en català que he vist entre ells i Ocas
Entre ells i Lucas. O que ha socorrat molt l'escenografia. Però bé, és igual. Entre els dos, per mi són els dos grups que millor directe fan i del cartell del Canet Rock, la Fumiga és el millor sense cap discussió. O sigui, la Fumiga en directe és brutal. Guanya moltíssim. Si les cançons a casa ja et semblen xules, en directe flipes.
Sí, sí, sí, en directe. Flipes completament. A més, és el que tu has dit. A part d'això, que són la fumiga i ho fan molt bé, s'acomiaden de Catalunya pràcticament i ho veurem sortir sol amb ell. Posem el concert més especial de Catalunya. És com tancar el canet rock a Catalunya té molt de simbolisme. Sí.
és un privilegi la veritat perquè sempre toca els grups que són com els més potents del moment i bueno jo crec que sincerament serà serà brutal serà brutal i tinc moltes moltes moltes ganes que arribi el 4 de juliol per anar al Canet Rock donc Montse fins aquí hem arribat perquè queden dos minutets i ens hem d'anar acomiadant abans de marxar però m'agradaria que ja que hem estat parlant del model Fumiga els hem posat tan bé recomanem una cançó de la Fumiga i ens acomiadarem amb això va
Doncs... Ara m'estàs posant un compromís. Anava a mirar les cançons, però no ho faré. És un compromís sempre, això. Va, a veure, us recomano... Va, que hi ha moltes. És que hi ha moltes, aquest és el problema. Va, us recomano, ja dormiré, que precisament és amb Figaflaues, que els estaves comentant, és molt fiestera, i a veure si us anima. Molt bé, doncs gràcies, Montse. Gràcies, a tu.
Doncs ara sí, ens acomiadem del programa, ens acomiadem, per tant, del dilluns i tanquem el primer dia de la setmana, que l'hem tancat. Doncs escolta, molt bé, perquè hem tingut un programa super davant, m'ha agradat molt i moltíssim. I res, ens trobem demà, com sempre, aquí al 98.1 FM, a Radio d'Esvern, la vostra casa. Avui ens acomiadem amb Ja dormiré, de la fomiga.
A casa em pregunten per què vaig arribar tant que tinc
Estic fent tot per mi Ha estat un any molt dur Per fi ho ha aconseguit Jo ja ho pensé Jo ja ho pensé Jo ja ho pensé en tu I no em busqueu que jo no estic I a dormiré quan s'acabe l'estiu
Tot seguit, les notícies de Sant Just.