jubilades o pensionistes. Les sol·licituds de domiciliació i o reducció s'han de tramitar a l'ORGT en horadi de dilluns a divendres de 9 a 2 o bé al telèfon de 9-3-472-91-88.
I en cultura, l'Ateneu de Sant Just projectarà el pròxim 24 de gener la pel·lícula infantil Joc i els Doctors Voladors, dins el cine xic, una proposta de cinema familiar que tindrà lloc a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari. El film explica la història de la princesa Perla, el cavaller Jordi i el drac Zoc, que formen un equip de doctors disposats a curar tota mena de criatures.
La trama gira al voltant del repte més gran del grup, guanyar-se la confiança del rei, oncle de la perla, que dubta de les capacitats de la seva nebuda com a metgessa. La projecció, adreçada a infants a partir de 3 anys, combina aventura, humor i valors com el treball en equip i la superació personal.
La sessió té una durada de 56 minuts i és gratuïta i oberta a tothom. L'activitat és organitzada per l'Aire d'Activitats de l'Ateneu de Sant Just i compta amb la col·laboració d'Òmnium Cultural, Baix Llobregat Est, dins el seu compromís per apropar el cinema en català al públic familiar. I pel que fa a política, l'entrevista a Ràdio d'Esvern amb Ramon Figuerole, regidor i portaveu de Junts a l'Ajuntament de Sant Just,
ha posat el focus en els principals debats polítics del municipi després del ple de desembre. Durant la conversa, Figueroa ha analitzat les qüestions claus, com la fiscalitat, la gestió dels serveis públics, l'urbanisme i la participació institucional, tot fent balanç de l'inici de l'any 2026 i del moment polític del mandat.
Un dels temes centrals de l'entrevista ha estat la modificació de la taxa de residus. Figueroa ha qualificat de rectificació obligada al fet que el govern hagi decidit no cobrar la part variable de la taxa a causa d'errors en les lectures de les targetes dels contenidors. Tot i que Junts es va abstenir en aquest punt, el portaveu ha lamentat que no s'escoltessin les advertències de l'oposició abans d'implementar el sistema. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butllets i juraris i a l'informatiu complet. Fins ara.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Mogulet i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir.
Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. El refugi, amb Jaume Lies.
Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugi. Doncs ja hem arribat el dimecres, meitat de la setmana i això, la veritat, com sempre dic, això passa volant, la setmana passa volant, volant. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero i un convidat molt especial. Tindrem amb nosaltres a Tocat pel Vi. Seguidament estrenarem Curiositats del motor amb l'Iquer Blanco i posarem fi amb la pantalla gran amb el Daniel Aragón. Doncs ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
Primer pas per al nou model de finançament autonòmic pactat entre el govern espanyol i Esquerra Republicana. L'esborrany ja ha arribat al Consell de Política Fiscal i Financera. La reunió entre la ministra d'Hisenda i els consellers autonòmics, però només és a títol informatiu. Avui no es vota. En aquesta trobada, la ministra María Jesús Montero ha anunciat que les comunitats podran decidir de manera voluntària si s'adhereixen al nou model o si es queden amb l'actual sistema de finançament. Recordem...
que la proposta preveu repartir gairebé 21.000 milions d'euros més entre les comunitats i entraria en vigor el 2027. Tot i això, arriba amb una oposició gairebé unànima. Totes les autonomies hi estan en contra, excepte Catalunya, incloses també algunes governades pel PSOE com Castella i La Manxa.
Les característiques apunten tant al fons com a les formes. Les crítiques apunten tant al fons com a les formes. Les comunitats denuncien que el model s'ha pactat prèviament amb Esquerra Republicana sense negociació prèvia i consideren que beneficia especialment a Catalunya, sobretot pel principi d'ordinalitat que garanteix no rebre menys del que una porta.
De fet, molts consellers han arribat molestos a la reunió pel fet que l'acord s'hagi dissenyat després d'una negociació bilateral amb una sola comunitat, relativament parlant amb això va dirigit a la reunió que van tenir Oriol Junqueras i Pedro Sánchez a la Moncloa.
Junts, per ara, també s'hi posiciona en contra, ja que considera l'acord de mínims i defensa que Catalunya hauria de tenir el seu propi concert econòmic. I s'han de defensar que el nou sistema amplia el pastís gràcies a una cessió més gran d'impostos com l'IRPF i l'IVA, que passarien del 50 al 55% i el 56,5% respectivament, i que premia les comunitats amb més competències. De fet, Catalunya rebreia uns 4.700 milions d'euros...
i no seria la més beneficiada en termes absoluts, sinó que comunitats governades pel PP, com Andalusia o el País Valencià, obtindrien quantitats encara més elevades. Després d'aquest Consell de Política Fiscal, el govern espanyol obrirà una ronda de negociacions bilaterals amb cada territori. El debat clau, però, arribarà més endavant. Primer, en un futur Consell Fiscal, on sí que s'haurà de votar, i finalment, al Congrés dels Diputats, on el govern ho tindrà molt difícil per sumar els suports necessaris.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha decidit prendre declaració com a testimonis protegides de les dues dones que han denunciat el cantant Julio Iglesias. L'anunci l'han fet les advocades de Women's Link Worldwide en una roda de premsa amb amnistia internacional.
Tot i que la Fiscalia encara no ha determinat si és competent, ja ha activat dues mesures. Escoltar les denunciants i garantir-ne la protecció. Les dones extreballadores domèstiques d'Alcantan denuncien agressions sexuals, violència, humiliacions i explotació laboral mentre treballen.
mentre treballaven com a internes a les seves residències de Punta Cana i les Bahamas l'any 2021. La denúncia inclou delictes d'agressió sexual, tràfic d'éssers humans i possibles vulneracions dels drets laborals. Julio Iglesias segueix sense fer cap declaració.
El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijó, es torna a desmarcar d'Isabel Díaz Ayuso i ha reconegut que les denúncies contra el cantant Julio Iglesias per presumpta agressió sexual són, diu, greus i que convé investigar-les. Feijó s'ha mostrat sorprès pels fets denunciat i defensa que la Fiscalia de l'Audiència Nacional aclareixi si les acusacions són certes. Ha demanat deixar de banda les especulacions i actuar amb responsabilitat.
Les seves paraules contrasten amb les d'ahir de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, que va defensar el cantant i va minimitzar les denúncies. Des del govern espanyol, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha criticat durament Ayuso i ha pensat que estudia retirar a Julio Iglesias la medalla d'or al mèrit en les velles arts. El govern insisteix que cal estar al costat de les víctimes i deixar que la justícia faci la seva feina.
Els metges tornen a fer vaga aquest dimecres i també demà dijous per reclamar millores laborals i organitzatives i un espai de negociació propi. Segons el Sindicat de Metges de Catalunya, el seguiment de la convocatòria és del 45% després que asseguren no hi hagi hagut avenços en les negociacions amb el Departament de Salut. Els serveis mínims preveuen un 25% de la plantilla als CAPs i als centres d'assistència extrahospitalària.
Funcionen amb normalitat les urgències, les UCI, l'atenció als pacients ingressats i els tractaments inajornables. La resta de serveis operen com en un dia festiu. Avui i demà hi ha manifestacions pel centre de Barcelona i Metges de Catalunya reclama un conveni propi.
La repressió de les protestes a l'Iran ja han provocat prop de 2.600 morts, segons dades de l'Organització dels Drets Humans, Hrana, amb en seu als Estats Units. Les mobilitzacions fa més de dues setmanes que s'estenen arreu del país i suposen l'onada més gran de dissidència al règim dels ayatolàs dels darrers anys.
Segons aquesta entitat han mort més de 2.400 manifestants, a més de membres de les forces governamentals, una dotzena de menors d'edat i diversos civils no implicats directament en les protestes. Les autoritats iranianes han reconegut per primera vegada una xifra global de víctimes que situen al voltant dels 2.000 morts.
Mentrestant, creix l'atenció internacional. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha instat els iranians a continuar protestant i ha promès suport mentre Teheran acusa Washington i Israel d'alimentar la violència. Avui, el ministre de Defensa iranià ha advertit que l'Iran bombardejarà bases nord-americanes de la regió si els Estats Units ataquen el país. Trump ha amenaçat reitenadament amb una nova ofensiva militar, un escenari que podria agreujar encara més el conflicte.
I ara anem amb la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
31 de gener, aquest és el final del termini per demanar la reducció de la quota de la taxa de residus. Les llars que compleixin els reèxits d'ingressos poden sol·licitar una reducció del 50% o del 95% de la quota fixa a través de l'ORGT.
Sant Jus s'afegeix a l'encesa solidària de les torres per denunciar la crisi humanitària a la Mediterrània. L'acte del 31 de gener inclourà la lectura d'un manifest i una cantada col·lectiva per defensar els drets humans.
El cicle Cine Chic porta Zoc i els doctors voladors a l'Ateneu de Sant Just el 24 de gener. La projecció gratuïta i en català està recomanada per a infants a partir de 3 anys i compta amb la col·laboració d'Òmnium Cultural. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
Els quarts de final de la Copa del Rei han començat amb emoció i partits molt exigents. L'Atlètic de Madrid va aconseguir ahir la classificació després d'imposar-se per 1 a 0 el Deportivo de la Coruña a Riazor, amb un gol decisiu de Griezmann en un duel molt treballat. L'Atlètic Club va haver de patir de valent per seguir endavant. Els bascos van eliminar a la cultural leonesa per 3 a 4. El partit es va allargar fins la prerroga, tot i jugar amb un home menys durant bona part del partit.
I des dels 11 metres es va decidir el pas de la Reial Societat, que va superar l'Osasuna als penals després d'un empat a dos en un partit molt igualat i intens fins al final.
I avui és el torn del Real Madrid que debutarà amb Álvaro Arbeloa com a entrenador. Els blancs s'enfrontaran a l'Alba Zete. L'exfutbolista s'enestrenarà com a entrenador del primer equip després de substituir el ja destituït Xavi Alonso. El conjunt madridista s'enfrontarà a l'Alba Zete amb l'objectiu de sallejar el passi a la següent ronda i iniciar amb bon peu una nova etapa des de la banqueta.
El duel servirà també per veure quines novetats introdueix Arbeló en el joc i en l'11 titular. I demà serà el torn del Barça, que viatjarà al Sardinero per enfrontar-se al Racing de Santander. Els de Hansi Flick buscaran el passi a les semifinals després d'obtenir al cap de setmana la Supercopa d'Espanya.
I el Dakar, cop dur per a Nani Roma i Carlos Sainz, els dos pilots de Ford, s'han enfonsat a la classificació després d'una etapa marcada per greus errors de navegació. El gran beneficiat ha estat Nasser Al-Atilla, que ha recuperat el lideratge a la general. Roma, que havia començat el dia líder, cau fins a la tercera posició a gairebé 13 minuts del Caterià, mentre que Sainz és setè a gairebé 40 minuts i es queda pràcticament sense opcions a lluitar pel Dakar.
I ara presentem la cançó del dia.
Avui us porto una cançó molt especial perquè és una de les cançons que més li agraden a la meva mare i també una de les que més em recorden a ella. I avui la cançó del dia la dediquem a ella perquè aquest matí l'han operat i tot ha anat bé però ara encara és a l'hospital mentre es recupera i això...
Segur que l'anima una miqueta. És un tema intens, passional i carregat de dramatisme, que parla d'un amor absolut, gairebé perillós. La lletra ens presenta una relació marcada per la contradicció, desig i por, entrega i renúncia, atracció i també ferida. És una història d'amor visceral, on l'amant accepta el dolor com a part inevitable de la passió i on el sentiment ho justifica tot. El missatge central gira al voltant de l'amor com a força transformadora i destructiva a la mateixa vegada.
La cançó parla de deixar enrere la identitat pròpia, de rendir-se completament a l'altre, fins i tot quan això implica patiment. No és una mort tranquil ni segur, sinó clandestí intens i gairebé obsessiu, on el protagonisme el tenen les emocions extremes. Pel que fa a l'artista estem davant d'una de les figures més icòniques del papa en castellà, amb una carrera marcada per la sofisticació, la provocació i una gran capacitat de reinventar-se.
Aquesta cançó va sortir l'any 1985.
El cantant s'ha deteriorat molt amb el pas dels anys, convertint-se en un conspiranoic i un famós antivacunes. Però s'ha de dir que això és un dels grans hits de l'artista i aquesta ha estat l'última pista. Què? Com ho tenim? Doncs va, avui va a parlar mamà, que soni amante bandido. De Miguel Bosé.
Seré el viento que va. Navegaré por tu oscuridad. Tu rocibo de sofrir que me quemará. Yo seré
Tormento y amor, tú la marea que arrastra los dos, yo y tú, tú y yo, sí. No dirás que no, no dirás que no, no dirás que no.
Seré tu amante bandido Bandido Corazón, corazón malherido Seré tu amante cautivo Cautivo Seré amante Pasión privada adorado Enemigo Huracán, huracán abatido Me perderé en un momento Contigo Por siempre
Seré un hombre por ti Renunciaré A ser lo que fui Yo y tú Tú y yo Sin misterio Sin misterio
sin misterio seré tu amante bandido bandido corazón corazón malherido seré tu amante cautivo cautivo seré pasión privada adorado enemigo
Huracán, huracán abatido, me perderé en un momento contigo. Por siempre seré tu héroe de amor. Seré tu héroe de amor. Seré tu héroe de amor.
Seré el amante que muere Rendido Corazón, corazón malherido Seré tu amante bandido Bandido Seré Y en un oasis prohibido Prohibido Por amor, por amor concebido Me perderé en un momento Contigo
Por siempre seré tu héroe de amor. Seré tu héroe de amor. Seré tu héroe de amor. Seré tu héroe de amor.
Doncs una cançó que he de reconèixer que em porta també a la meva infantesa i que també la sé gaudir, eh, la sé gaudir. Però va, ara ens toca passar a l'efemèrida del dia.
Avui, 14 de gener, celebrem el Dia Mundial de la Lògica, un concepte poc conegut i que sovint passa desapercebut. No és el dia d'un objecte, ni de la tradició, ni tan sols d'una professió concreta. És el dia d'una manera de pensar, i això potser és el que la fa tan especial. La lògica és el conjunt de principis que ens permeten raonar correctament, establir relacions coherents entre idees i distingir entre arguments vàlids i arguments enganyosos.
Dit d'una altra manera, la lògica ens ajuda a entendre per què una cosa té sentit i per què una altra no. Tot i això, és un concepte que sovint sona abstracte, allunyà o fins i tot intimidant. Molta gent associa la lògica només amb les matemàtiques, els símbols estranys o els filosòfics.
i no sempre és conscient que forma part del nostre dia a dia. De fet, utilitzem la lògica constantment, encara que no siguem conscients. Quan prenem decisions, quan intentem convèncer algú, quan escoltem una notícia i ens preguntem si és creïble, de fet, estem servint mecanismes lògics. El problema és que, tot i usar-la, no sempre la comprenem ni la fem servir bé. Això explica per què, de vegades, acceptem arguments febles, caiem en contradiccions, o ens deixem portar més per les emocions que per la raó.
La importància de la lògica rau precisament aquí, en un món saturat d'informació, d'opinions de titulars cridaners i discursos simplificats, la lògica és una eina essencial per pensar de manera crítica. Ens permet aturar-nos, analitzar, fer preguntes i no acceptar automàticament allò que se'ns presenta com una veritat. El Dia Mundial de la Lògica no és només una commemoració acadèmica, és una invitació a reflexionar sobre com pensem, com argumentem i com construïm les nostres opinions.
Potser no cal convertir-nos en experts, però sí en persones una mica més conscients del nostre propi raonament. En definitiva, celebrar la lògica és celebrar la capacitat humana de buscar sentit, coherència i veritat enmig d'un món cada cop més complex.
Fem una petita pausa publicitària i tornem.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor Ambici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Doncs ara sí, arrenquem amb les seccions d'avui. Arrenquem amb el món del vi.
Doncs arrenquem aquest programa del món del vi, com sempre, amb el Jordi Clavero. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, com esteu? Molt bé, molt bé. Encantats de tornar-te a tenir per aquí els estudis de Ràdio d'Esvern. I avui, Jordi, vens molt ben acompanyat, eh? Sí, vinc amb un home que està tocat pel vi. Que ja ha vingut un cop, va venir d'invitat. I és una invitat bastant especial. Bueno, et presentes tu, no, Josep?
Res, merci. Res, soc en Josep Miquel, tinc el podcast Tocat pel Vi, que faig entrevistes a Vinyataires, o a tot professional relacionat amb el sector vitivinícola. Ja vaig venir una primera vegada, més o menys va quedar bé, no?
Sí, home. Va quedar molt bé, va quedar molt bé. Home, per això torna a estar aquí, eh? Sí, clar, si no es pens i no tornes, eh? Si no queda bé, jo faig fora de la gent. Sou joves, però xungos, eh? Sí, sí, sí. Ens va el rotllo de l'extrema... No, no, no, no, no, no, no, no. Com he baixat aquí uns dies a fer entrevistes a Vinyataires, et vaig dir, escolta, que estaré pel Penedès dilluns, dimarts, dimecres. Si us ve de gust, fem alguna cosa. Sí.
No, i jo, doncs vaig dir que sí. A mi em ve de gust que estiguis aquí. Merci. I avui parlarem de la Tramuntana Republic, com li podrien dir. Molt bé. I, bueno, primer de tot anem a començar una mica d'una classe història, 5 cèntims. I la història del vi a Lampordà... Esclar, perquè...
Clar, no ho havíem dit encara. De quina DEO parlarem avui? De la DEO Empordà va començar fa més de 2.500 anys. Hem de pensar que... No diré que van ser els primers a arribar a la península, perquè jo crec que van ser els primers a les fenicis, a arribar i portar la cultura al vi.
doncs van arribar els grecs al que seria Emporion, que buscaven fer comerç amb els seus productes agrícoles, que és l'actual Empúries, i això va ser el segle VI abans de Crist. Va ser la primera colònia grega de la península ibèrica, i ben a prop també teníem Rode, que era una altra colònia grega, que va ser la segona, que és l'actual ciutat de Roses.
Més tard, els romans van arribar-hi i per això, si visitem les ruïnes d'Empúries, veurem que hi ha una part romana que és més gran amb una major decoració i destaca per les muralles, ja que va tenir un gran passat militar en el segle II abans de Crist amb canton al vell com a protagonista d'algunes guerres. Els romans van consolidar la tradició exportant els vins aportonesos en tot l'imperi. Diguéssim que van ser els que van consolidar encara més la religió del vi, perquè ho portaven encara més a la sang.
Si anem a les ruïnes d'Empúries veurem la figura d'esquenes del déu Esclepi, que era el déu de la Medicina. També recordar-vos que el logo que tenim de la déu Empordà fa honor també a un vaixell allà representant el comerç dels grecs i com els grecs van portar teòricament la vinya, que jo crec que ja estàvem als fenicis. Tu com ho veus, Josep? Doncs va molt bé.
Molt bé, amb el Matxo, que he quedat aquí fent molt bé. Sí, sí, sí, sí, molt bé, molt bé. Concordes? Bueno, ni que jo ho poso aquí al semi, però molt ben escritat. Però a vegades es diu que va arribar la vinya amb els grecs, però...
Sí, jo crec que amb els fenicis. Amb els fenicis jo crec que ja estava. L'únic que Empúries va ser la primera colònia grega de la península ibèrica, i això no... Fenicis amb el comerç, amb els vaixells, els grecs amb la cultura, i després amb els romans, amb l'expansió a tota Europa. Sí, encara més imperial, encara més... Hòstia, ho es desenvolupa. Molt bé.
Durant l'edat mitjana, els monestirs com els de Sant Pere de Rodes o els de Santa Maria de Vila Bertran van jugar un paper molt clau en la conservació i el perfeccionament de l'elaboració vinícola. Ara aquí fem un salt encara més alt, que anem cap al segle XIX, que la vinya estava vivint una gran expansió, però què arriba?
Doncs la filoxera. Molt bé. Sí, no? Sí. Sí, sí, sí. L'has encertat, eh? L'has encertat. Aquí el Jaume també ho ha escoltat molt, perquè al final tot desencadenem això. Amb totes les lliots hi ha el punt de la filoxera. A tot Europa. A tot Europa. Doncs l'any 1879, en concret, va ressar les vinyes del Reus d'Empordà, va començar a entrar per Catalunya per aquesta zona,
Sí, molt bé. I va ser una gran crisi que si anem al Museu de Catalunya Nacional, el que trobem a Barcelona, veurem que té un apartat i tot d'aquesta crisi que va haver-hi. Va ser molt important. Pensa que ara a l'Empordà hi ha mil i pico, 1900 hectàrees, i es deia que abans de la filoxera tot el cap de creus, voltant de Sant Pere de Rodes, tot de feixes, que ara no hi ha res, deien que hi havia unes 20.000 hectàrees.
Ojo! Va ser una... Una liada molt heavy, eh? No em vull imaginar com estarien els pagesos, eh?
Sí, bueno, pues Cardats. Cardats, sí, sí. Va néixer crec que el primer sindicat pagès que es diu Unió de Rebassaires. Sí, sí, sí. I va ser el primer sindicat. Avui la Déu Empordà és el sinònim de qualitat, autenticitat i paisatge, amb més de 400 viticultors i una cinquantena a cellers. La dinossió cobreix els municipis de l'Alt i del Baix Empordà. Exacte. Sobretot, perquè primer va anar l'Alt Empordà i després el Baix Empordà. Exacte.
El sector ha sabut reinventar-se, sobretot apostar molt per la no turisme, la sostenibilitat i la innovació. Això és un mini-resum. No entrem en segons quins detalls. Que vagi la gent a l'Empordà i s'enteri una mica d'aquestes coses. Si volem anar a les ruïnes d'Empúria, això és nat.
Sí, sí, sí. La recomanes veure's, no? Sí, sí, sí, i tant, i tant, i tant. I passejar, i fer un passeig pel Cap de Creus, pel castell, pel monestir Sant Pere de Rodes, i obrir la ment, no?, i pensar que amb aquelles terracetes que ara hi ha molt de sota bosc, hi havia hagut vinya, i que d'allà sortia molt de raïm, i que gràcies als monjos del monestir Sant Pere de Rodes...
També actualment podem parlar de la viticultura a l'època actual, perquè els monjos estaven fent vi i plantaven vinya. Sí, i van perfeccionar encara més l'elaboració, eren els científics de l'època. Alquimistes, alquimistes. La ciència i la religió porten uns gigams, com que els creus estan allà, esbastament, avui dia és la ciència, van ser la religió. Estan tot el dia bevent i tot el dia plantant.
Sí, sí. Està bé, tu. Està bé, no? Monju, és bon dia de la vida, no? Sí, sí, sí. Jo en faré monju. Jaume, he portat música. Molt bé. No he portat la típica. No sé si t'agrada Sidoní. Sí, home, a més el bateria és d'aquí, de Sant Just. És de Sant Just. Molt ben lligat, eh? Sí, sí. Sempre està tot ben lligat, intensat. La cançó es diu Port Lligat. Jo crec que fa referència, potser, a Dalí, no?
Jo seré sincer, no me l'he escoltat. Mira, doncs escoltem la Port Llegat a Sidoní. És tan greixosa que s'enganxen tots els dits. Que està hi guardent, és un perill. Plorem per fora, però riem per dins. Amb l'Ambaixadora, la bona part.
Cruxim els dents, piquem de mans, anem a l'aplecte de Sant Sebastià. Esperarem a l'ombra d'un samapor, de cop als ulls se'ns omplen de diamants.
Que Jordi, t'ha agradat aquesta cançó, eh? És xula aquesta cançó, Jordi. Sí, sí, sí. A més, bueno, li hem presentat al Josep. Gràcies. Què t'ha semblat bé o no? Súper. El Jordi, parla bé de mi, però també parla bé de cançons, eh? Sí. Bueno, parla bé de tot, no? Sí, també és de res. Sí, sí. És familiar també de cançons, saps? És familiar de cançons, mira. Faig recomanacions. Bueno, home, això de maridar vins amb música...
és un bon concepte. Sí, és perfecte, a tot el dia escoltant música i va bé. La música quan es lliga amb bons fets, es lliga amb l'art, l'art va amb l'art. Clar que sí. Sí, sí, està clar. Doncs, a veure nois, us pregunto una mica més de la D.O. Emporda, quines són les varietats que podem trobar, principalment?
Una de les riqueses d'Empordà és la seva diversitat de varietats, entre les quals jo destacaria la garnatxa i diverses garnatxes. Primer, la blanca, la roja i la negra. La garnatxa rep el nom del lladoner a l'Empordà
I la Carinyena, com en molts Jocs de Catalunya, també s'anomena Samsó. També hi cultiuen algunes varietats internacionals, com el Cabernet Sauvignon, el Marlot o el Sirà, i aquesta combinació permet elaborar vins amb personalitat pròpia que reflecteixen el caràcter del territori. Sobretot destacar la tramuntana i la proximitat del mar, la mineralitat dels sols. I tu, Josep, què destacaries?
Jo, per exemple, com a varietat que estava oblidada, inclús no estava dintre de registre de les varietats aconsejades per la Déu Empordà, la Carinyena Blanca. Carinyena Blanca? Sí, sí. No l'havia escoltat. Mira, estan fent recerca i sobretot he escoltat molta garnatxa. Sí. També de la garnatxa, també he escoltat la garnatxa roja, que un 80% d'aquesta varietat està a la Déu Empordà. Sí, sí, és nostre.
Que és vostra, exactament, autòcton. També hi ha alguna cosa a Montsant, a Catalunya Nord, també, però és nostre, eh? Vale, o sigui, es pot dir autòcton. Tradicional. Tradicional, vale, direm tradicional. És que a vegades no saps si dir autòcton o no, perquè hi ha algunes regions, saps, que s'ho apropien, però...
Bueno, ja he fet totes perquè són mediterranis. Sí. Igual que la garnatxa blanca, que és autòctona de l'Empordà o autòctona de la Terra Alta. No ho sap ningú. Mediterrània. Ja. És a dir, veritat tradicional, direm. Veritat tradicional. Clar que sí. Doncs la carinyena blanca. Jo soc molt fan. No l'he... Mira, perdó. No l'he trobat, aquesta.
Hi ha molt poquetes hectàrees, Carinyera Blanca, bàsicament a l'Empordà, a Catalunya també hi ha, però estem a l'Empordà. Hi ha unes 18-20 hectàrees, hi ha molt poquet, però el que hi ha de ceps és vinya vella. Vinya vella què vol dir? 70, 80, 90 anys.
És a dir, que és molt tradicional, perquè si fa 70-80 anys, si el CEP té 80 anys, és que fa 80 anys es treballava aquella vinya. Però pel que sigui, no es va ficar dintre de, com a varietat, aconsejada per la Déu Empordà, que no ha de ser un consell regulador, un consell que regula el que, el com i el...
i el quan, pel que sigui el Consell, no creia en aquella varietat, i fins fa, dic de memòria, 2018-2019, va ser acceptada dintre de la D.O. Empordà com a varietat. Com a varietat... Tradicionada, aconsejada... Mola. I escolta, Josep, quins tipus de vi ens podem trobar a la D.O. Penedès? Quin és el tipus de vi que destaca? Penedès o Empordà? D.O. Empordà. Cuidao, eh? Cuidao. Eh?
Que sí que vinc del Penedès, però... Ha sigut en l'aç. No, no, no. Per sort, molta varietat, molta tipologia de vins. Sí que normalment a l'Empordà vins joves potser no està associat a grans vins joves, perquè és una zona...
molta exposició solar, molta calor, el seig pateix molt, però s'estan aconseguint també elaborar vins fàcils de beure, fruiteta, després vins amb fruita una miqueta madureta, vins amb ambota,
amb bota, també amb àmfora, amb diferents... Es pot trobar una miqueta de tot, a l'Empordà. Perquè, clar, penseu que és una regió molt petita, són 1.900 hectàrees, 50 assallers. També el fet que hi hagi una miqueta de turisme ha fet que molts elaboradors treballin millor el vi per oferir aquest vi a la persona que ve de fora i gaudeixi de vins de l'Empordà.
Abans l'ADO tenia un altre nom, que era Empordà Costa Brava. Sí, exacte. Per què es va canviar? Ostres, sincerament no ho sé. No ho sé, el que ja ha fet és Empordà. Potser es va utilitzar perquè la Costa Brava crida molt l'atenció. Potser no donava màrqueting, sí. Jo almenys, abans d'anar viure a l'Empordà, jo sentia Costa Brava, però no sentia Empordà. I eren com dues coses...
eren com dues coses desvinculades quan és tot el mateix. Aquí no ho sé per què es va canviar, però ja que estem a Empordà jo veig molt idoni que es digui Empordà. Que es digui Empordà. També de l'avió Empordà, algunes coses que has esmentat, que hi ha molta tirada en l'enoturisme,
Hi ha molts projectes, hi ha alguns com el de Pardalada, que és el més gran, que té fins i tot un camp de golf, pel que trobem. Sí, sí, han creat com un resort. Un resort, i també el castell el van comprar i allà es fa un festival, no? Sí, el festival de música. De música. Sí, després el castell, mig castell és encara privat, la família de Soquer, i l'altra part és casino, després ja el restaurant, on hi ha el cap de sala el Toni Jerez,
Després hi ha els jardins, que són els festivals, hi ha el golf i després també hi ha el seller. Déu-n'hi-do, quin projecte.
Bueno, és una manera de posar el focus sobre el territori. Jo crec que està molt bé perquè tothom guanya. Doncs està bé, clar que sí. Els de Paralada van ser els meus jefes. Home, sí, vaig treballar al casino. Ah, molt bé, sí. De Barcelona, sí, sí. Perquè jo sé que és una família burguesa a Barcelona, però no sabia a què es dedicava exactament. I potser ja venien de fer aquest.
No sé d'on venen, però crec que amb això del casino han muntat un bon imperi, eh? Sí, fa tota la pinta, perquè amb el vi normalment es muntan grans imperis, però a vegades com que ho tenen com un segon, saps? Una segona empresa. No, a veure, el vi és primari, si no parla malament el nou celler amb els arquitectes RCR, que són d'Olot, que són bastant canyeros, són un referent d'arquitectura a Catalunya, a Espanya i a Europa,
han apostat per fer el nou celler. És a dir, tu no apostes per un nou celler com a algú secundari, no? És a dir, és bastant primari. Jordi, jo crec que tenint aquí el Josep li podríem preguntar, que ens recomano per alguns vins, no? Sí, me'ls he apuntat, eh? He fet deures, que després se m'oblida.
Digues. Jo tinc aquí una llista de preguntes i primer vull saber d'aquests negres en cos que n'hi ha a l'Empordà, alguna carinyena que em destaquis, que diguis, ostres, aquesta carinyena està bé. També pot ser un garnatge carinyena. M'acceptes un garnatge carinyena? Sí, sí, sí. Sí, t'accepto el cromo. Bé, perquè són varietats tradicionals ja, no? La garnatge aporta, simplificant, la part més jaminera, la garnatge la més rústica, la més dura, la part més acida...
I tens, que jo crec que està molt bé, preu qualitat, és Finca Botarós, del celler Mas Lunes, que és... La vinya ve d'una petita parcel·la, a peus de les alberes, i és una zona que toca tant la tramuntana, que les vinyes són molt velles, que les vinyes, els ceps, estan mig tombats, inclús hi ha un arbre, no sé si és un roure o una pineda, no me'n recordo, que també l'arbre està mig tombat, i vas allà i entens...
l'efecte de la tramuntana sobre la vinya. I és un vi que està molt bé, pas per bota, tenim marcats, una miqueta de salibera, llaminé... És un vi que es pot guardar tranquil·lament, si algú té paciència, 10 anys. 10 anys, 10 anys. Si no, sobre allà... Sí, tal com està la cosa, obriu vins, no guardeu vins. Obriu i gaudiu. I ja està. Sí, algun més?
Jo estava pensant en algun blanc fresc, aromàtic. Jo sé d'algun que m'agrada com... És vinya dels aspres, el blanc dels aspres. Sí, crec que és copatge de garnatges. Potser, potser per allà. I també algun de camí de cormes. Molt bé. M'agrada molt algun blanc que tenen, també el negre. Sí, molt bé, el de carinyena negra. Després tens camí de cormes blanc, tens estudi de memòria, eh?
Tens una garnatxa roja, si no em falla la memòria. Sí, una garnatxa roja. I no sé si un macabeu, roig per alts. A mi em sona la garnatxa roja, que la fan servir per fer el blanc, potser. Però ara no me'n recordo exactament. Tu, de blanc, quin has portat?
Mira, de blanc, sí que estem parlant de veritats tradicionals, però aquí fotré una veritat internacional. Bueno, no passa res, no m'ha tocat ningú per això. És d'un celler que tinc molta estima, que és l'Adri, és Masvida, que és un celler molt petitet, que està més tirant cap a la Garrotxa, està en una zona...
Més d'interior. Sí, més d'interior, exacte. Tots els altres cellers, més o menys, estan una miqueta propers. Aquest està una miqueta lluny i l'Adri treballa molt bé, porta ella sola el celler i fa un blanc, vida en blanc, si no em feia la memòria, que és un Savignó blanc. Ah, mira! Ara amb la Rosalia la gent sap que és... Ah, hòstia, no l'havia lligat, eh? Mira, ha sigut inconscient. Ah, la Rosalia, que és Savignó en blanc, que vaig escoltar la cançó i no entenc res, perquè...
Sí, a la meva filla li agrada molt, Rosalía, però a mi encara no ho pillo. Llavors, fa un savinho blanc que tu el tastes i no sembla un savinho blanc. I està molt bé. I és per desmitificar. Perquè no sigui sempre d'aquella manera que hi vi, no? Sí, i per dir, ostres, t'estàs tastant un vi...
que és Sauvignon Blanc, però que està boníssim. És a dir, evidentment, hem de promocionar les varietats tradicionals, però si un elaborador està treballant en una varietat internacional, doncs tampoc li direm... No, no. El matarem, no? No, no. I crec que és un vi que està molt bé, molt fresquet, una sèrie desamarcada, és molt glu-glu. Molt glu-glu. I... Vale, hem parlat del negre, del glu-glu, del blanc, i ara, Jaume i Josep, ens queda una cosa que és una joia de la tradició en portanessa, que és el dolç, la garnatxa fronça. Sí, sí, sí.
Has pensat en això? No, però ara estic pensant. Ara estàs pensant. Sí. Jo et diré un que vinya dels aspres... Tu sempre t'has associat amb vinya dels aspres o què? Fan una garnatxa... Què le deves? No, no, no. Fan una garnatxa molt bona. I també una que es deia Puig de les Guiles.
Molt bé, mira, me l'has tret. Que jo la feia servir en les tastos amb el formatge blau, queda molt bé. Calla. O sigui, el salat i el dolç és el que millor combina. Clar, benvingut al món orgàsmic de sensacions. Clar, dolç i salat, i el puig de les guilles, que és una carnatge roja... Sí, és roja, sí. És una mitjana d'uns... Vuit anys. Vuit anys, o algo així. Amb bota. Amb bota. No ho farem, no és per fer publicitat, no? Però jo és de les...
La meva opinió, preu qualitat, és de les millors garnatges dolces que hi ha a l'Empordà. Puig de les Guilles, olivera. Sí, a mi aquella m'agrada moltíssim, tot i que passa una cosa amb els dolços.
agraden sobretot amb aquesta combinació que he comentat del formatge blau però a la gent a vegades li costa atrevir-se a comprar-ho i a emportar-s'ho a casa perquè és una cosa que a vegades s'esgota molt fàcilment perquè en veuen massa en una copa no ens tenen el concepte de com s'ha de veure potser... Home, clar, precaució, precaució. Perquè s'ha de prendre molt poquet i ja està. Clar, a veure... Joder, perdó, perdó.
Un vi dolç de mitjana, de memòria, 15 graus i mig d'alcohol. Sí. Amb 90-100 grams de sucre per litre. No, no, i és dolç, és dolç. Però un vi dolç, puja les guilles, o aquest tipus, altres vins dolços, de qualitat, és per tastar tranquil·lament, per maridar amb un formatge blau, que allò és orgàsmic, no? Sí. I és per tastar una mica, guardar l'ampolla, i a la setmana següent continuar tastant aquest vi, no? És per agafar el teu moment de pausa. Com té molt d'alcohol, no es farà malbé. L'alcohol és un conservant.
És a dir, no ens ha d'agafar l'ànsia d'obrir l'ampolla i pensar que al cap de dos dies es farà malbé i per això em bec l'ampolla perquè si no es farà malbé. Un vi dolç és el millor que hi ha al món. L'alcohol té alcohol, l'alcohol és un conservant, tasses una miqueta, el teu rotllo, es relaxa, tapes ampolla i tornes a el tastar un altre dia. Tasteu vi dolç. I escolta, d'aquesta llista que tenies preparada, tens algun nom que no hagis dit?
Mira... Mira, a UE Bodegués... Està a Vilamaniscla... Em sona molt... A Peus, Peus... Bueno, allà enmig de l'Albera... La Sagrada de l'Albera, que és el límit... Passegístic cap a la Catalunya Nord...
És un celler petitet, té el Nereus, que és una garnatxa negra, molt xula, una garnatxa negra amb bota, normalment les botes són de 225, és bota 600, bota més gran. Això fa que la bota no emmascari la fruita i és molt llaminera, així desamarcada, està molt guai. Està molt guai. Després, un elaborador, Jordi Simó, somni d'estiu, no està dintre de la memoració d'origen Empordà,
Dic això, tasteu vins, tingui etiqueta que tingui, no siguem tenutrius, parlant malament. Un vi està ben fet, tingui el cintillo de l'ADO que sigui, perquè l'elaborador ja es cura d'elaborar un bon producte. I el seller somni d'estiu, que està tirant cap a Selva de Mar, tirant cap a Llançà, perdó, entre Llançà i Selva de Mar, hi ha un petit poblet a mà dreta que és Selva de Mar i té ja unes...
Estar recuperant unes vinyes de garnatxa blanca, garnatxa roja i macabeu, i treballar molt bé. I t'anava a dir, jo he portat aquí algunes recomanacions per visitar la de Empordà, alguns sellers, he pensat sobretot en la vinyeta, perquè té un enfoque així de naturisme ecològic relacionat una mica amb el concepte de la granja, d'aprofitar tot el producte que li dona la granja i també la vinya,
Molt ben lligat. I també amb paral·lada per... Per el que és. Perquè és un any cinc. Tu què has pensat? Macias Serra. Macias Serra. Cantallops, tornem a l'Albera, a peus de l'Albera. Jo no sé si va haver-hi un primer celler que va començar fent el turisme, però jo crec que va ser dels primers cellers...
que va obrir el celler perquè la gent vingués, té uns hotelets, bueno, hotelets, perdó, uns petits apartaments, ha treballat molt bé amb en Jaume Serra i la dona. Molt bé, en Jaume Serra. Sí, en Jaume Serra, però el bueno, eh? El bueno. No el malo. Jaume Serra poden fer una cosa al col·le, eh? En Jaume Serra, hi ha una cosa que lliga amb en Jaume Serra.
Dic un altre celler, dic un altre celler. Mira, m'he quedat en blanc. No, que el Jaume Serra és un grande, no? Sí, sí, molt bé. Després, evidentment, és inventat abans Finca Botelós, que és el celler Mas Lunes, també. Un celler que està allà a Garriguella. Sí, hi ha una cinquantena de...
si tenia opcions hi ha moltes moltes moltes opcions és el bo que els cellers s'han espavilat perquè la gent vingui si hi ha un turisme la gent s'apropa a casa teva i pots vindre els vins és que a més a l'Empordà trobo que ve molt de gust teniu un paisatge espectacular i si a més li pots sumar una visita a algun celler o algun tast és un pla ideal i com ara tothom va a Girona Girona està de moda també és veritat tothom cap allà
I també teniu expats. Joder, espaciclistes... Bueno, aquí a Sant Just no ens guanyeu, crec. Uh, no sé, vine, eh? No, no, Girona... Veig un reportatge a TV3 i Girona... Està full, eh? Quantes botigues de ciclistes hi ha aquí? Mmm, bona pregunta. Allà ja sí que... Hi ha un moment que no saps si ja vas a una botiga de bicis, a una de cafeteria... Un Specialty Coffee, no? Sí, sí, exacte, sí, sí.
Nois, ens hem d'anar acomiadant, que toquem gairebé les 6. Gràcies per venir, Jordi. Gràcies per venir, Josep. I esperem retrobar-nos dintre de poquet. Bona tarda. Fins la propera. I ara us deixem amb el boll lletí informatiu de Catalunya Ràdio. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Dinamarca augmentarà la presència militar a Groenlàndia per reforçar la seguretat de l'Àrtic davant l'interès geopolític de la zona després que Trump amenaci d'envair l'illa abans que ho faci Rússia o la Xina. El Ministeri de Defensa danès diu en un comunicat que hi haurà més avions, vaixells i soldats a Groenlàndia amb l'ajuda d'aliats de l'OTAN com Suècia, que també ha anunciat que hi contribuirà amb efectius del seu exèrcit. L'anunci coincideix amb la reunió sobre el futur de l'illa
que es fa ara mateix a Washington, on els representants de la diplomàcia groenlandesa i danesa traslladen a l'administració Trump la seva oposició a l'anecció de l'illa als Estats Units. Troelslan Poulsen és el ministre de Defensa de Dinamarca.
La part danesa està disposada a parlar, i ara parlem amb el govern americà. Els direm que tenim un regne i el defensem, i aquesta és la posició danesa, i també ho és, que cal treballar en el marc de l'OTAN, i aquesta és la posició danesa.
Més notícies amb l'Oriol Pujador. L'ONG Iran Human Rights eleva a 3.248 el nombre de morts per la repressió contra els manifestants iranians dels últims 15 dies al país i a més de 10.000 el nombre de detinguts. Amb aquest nou balanç, aquesta organització multiplica per 4 el nombre de persones que han perdut la vida en les mobilitzacions més importants que hi ha hagut contra el règim dels deiatolàs.
La jutgessa de Catarroja suspèn la declaració de qui era el cap dels bombers de València durant la d'Anna, José Miguel Basset, que continuarà dilluns. La declaració s'ha allargat 6 hores i mitja. Des de Catarroja, Alba Barbosa, bona tarda.
Bona tarda. El cap de Bombes de València, José Miguel Basset, ha explicat que tenia l'esborrany desalert redactat dues hores abans del que es va acabar enviant, on recomanava a la població que es quedés a casa. Desconeix, ha dit per què es va tardar tant a enviar i que ell no sap el circuit que segueix el missatge fins que acabi arribant als telèfons mòbils. El circuit que sigue ese mensaje, desde que más o menos entiende que podía ser el contenido final, hasta que sale el contenido final, lo desconozco.
No recordes si va haver debatat el seu cop i sobre si calia o no confinar la població. Alba Barbosa, Catalunya, Ràdio Cata Roja. El Grèmi de la Pagesia, promotors de revolta pagesa, no s'ha presentat a les eleccions agràries previstes per al 27 de gener. El seu portaveu, Jordi Ginebreda, ha explicat a aquesta emissora que així ho han decidit les seves bases, que aposten per una opció alternativa en la qual ja estan treballant.
No volen formar part d'un sistema que no hi creuen. No creuen en unes taules agràries pensades fa més de 40 anys. Un sistema que no acaba sent prou vinculant a conselleria i, per tant, creuen que no és necessari participar d'un sistema electoral que no acaba portant res en el sector.
I la coproducció de 3CAT, Rebalejar, es converteix en la primera sèrie de l'estat seleccionada per la Berlinale. El festival ha anunciat que participarà a la secció Berlinale Special Series, rodada en català i codirigida per Pol Rodríguez i Zaki Lacuesta. La sèrie està protagonitzada per Enric Auquer, Maria Rodríguez Soto i Sergi López, entre d'altres.
El grup de les Terres de l'Ebre, Papet i Marieta, retirarà aquest 2026 amb una gira que han titulat L'última i mon anem. Després de 22 anys d'història, de publicar 8 discos i fer més de 700 concerts, ho deixen per centrar-se en altres projectes musicals Tarragona, Ricard Boigues. Bona tarda. El cantant de Papet i Marieta, Josep Bordes, ens ha explicat que no tenen energia per a tots.
Estem immersos en altres projectes musicals, que estimem, que ens apassionen i que tenim ganes de fer créixer i ens n'adonem que no estem dedicant l'energia que voldríem a Pepet i Marieta. Els pròxims dies presentaran les primeres dates i llocs de la gira de comiat d'última i on anem, que es tancaran amb un concert molt especial a l'Ullacona. També preveuen publicar un parell de singles nous mantenint l'esperit festiu reivindicatiu que ha caracteritzat a la banda. Ricard Guigas, Catalunya Ràdio Tarragona.
I als esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. Joao Cancelo ha fet el seu primer entrenament com a nou jugador del Barça i demà podrà tenir alguns minuts en el partit davant el Racing de Santander als vuitens de final de la Copa. Flick també ha deixat d'entreveure que Joan García ocuparà la porteria. En canvi no jugarà Frenkie de Jong perquè ha de complir un partit d'ascensió per l'expulsió contra el Madrid a la Supercopa. El Madrid, precisament, debuta avui a la Copa aquest vespre a les 9 al camp de l'Albacete.
L'equip femení del Barça rep a les 7 a l'Atlètic de Madrid en partit de la 17a jornada de Lliga. L'Eurolliga femenina de bàsquet l'Uni Girona rep al Galatasaray, també a les 7 amb el lideratge en joc. L'europeu masculí de Waterpolo de Belgrat triomf de la selecció espanyola davant els Països Baixos per 7 a 14 a l'última jornada de la primera fase de la Lliga Femenina d'Ambola. Avui també granollers Atlético-Guardés a dos quarts de nou. I Nacer Alalatillat és el nou líder del Dakar en cotxes amb Nani Roma III a gairebé 13 minuts a les motos. Adrià en van
Beberen ha guanyat la desena etapa. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. El termini per sol·licitar la reducció de la quota fixa de la taxa de residus finalitza el 31 de gener, una data clau per les llars que compleixin els requisits d'ingressos establers. Aquesta taxa municipal serveix per cobrir els costos de recollida i transport dels residus i és component d'una part fixa anual i d'una part variable, que en el futur dependrà de l'ús del contenidor de la fracció orgànica.
Actualment la quota fixa bàsica és de 96 euros anuals, una xifra inferior a la de l'any 2025. El pagament es pot fraccionar de manera trimestral si és domiciliar el rebut i les persones que convisquin en un habitatge poden sol·licitar una reducció d'aquesta quota si no superen els límits d'ingressos bruts anuals establerts segons el nombre de persones empadronades, amb descomptes del 50% o del 95% en funció de la renda familiar. La reducció s'ha de renovar anualment excepte en el cas de persones jubilades o pensionistes.
Les sol·licituds de domiciliació i o reducció s'han de tramitar a l'ORGT en horadi de dilluns a divendres de 9 a 2 o bé al telèfon de 9-3-472-91-88.
I en cultura, l'Ateneu de Sant Just projectarà el pròxim 24 de gener la pel·lícula infantil Joc i els Doctors Voladors, dins el cine xic, una proposta de cinema familiar que tindrà lloc a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari. El film explica la història de la princesa Perla, el cavaller Jordi i el drac Zoc, que formen un equip de doctors disposats a curar tota mena de criatures.
La trama gira al voltant del repte més gran del grup, guanyar-se la confiança del rei, oncle de la perla, que dubta de les capacitats de la seva nebuda com a metgessa. La projecció, adreçada a infants a partir de 3 anys, combina aventura, humor i valors com el treball en equip i la superació personal.
La sessió té una durada de 56 minuts i és gratuïta i oberta a tothom. L'activitat és organitzada per l'Aire d'Activitats de l'Ateneu de Sant Just i compta amb la col·laboració d'Òmnium Cultural, Baix Llobregat Est, dins el seu compromís per apropar el cinema en català al públic familiar. I pel que fa a política, l'entrevista a Ràdio d'Esvern amb Ramon Figuarola, regidor i portaveu de Junts a l'Ajuntament de Sant Just,
ha posat el focus en els principals debats polítics del municipi després del ple de desembre. Durant la conversa, Figueroa ha analitzat les qüestions claus, com la fiscalitat, la gestió dels serveis públics, l'urbanisme i la participació institucional, tot fent balanç de l'inici de l'any 2026 i del moment polític del mandat.
Un dels temes centrals de l'entrevista ha estat la modificació de la taxa de residus. Figuerole ha qualificat de rectificació obligada al fet que el govern hagi decidit no cobrar la part variable de la taxa a causa d'errors en les lectures de les targetes dels contenidors. Tot i que Junts es va abstenir en aquest punt, el portaveu ha lamentat que no s'escoltessin les advertències de l'oposició abans d'implementar el sistema. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Ja fa temps, no he oblidat, quan les ombres van marxar i l'animal de dins surt a jugar.
I cara a cara, amb la por, vam aprendre la lliçó i amb llàgrimes guardem ara els records. Un dia el meu pare em va dir, la joventut se'n va, i agafant-me fort va continuar. Tindràs un cor bategant segons el que has viscut, quan tinguis problemes jo hi seré.
i m'ho explicaves quan sols era un infant aquestes nits no moren mai les nits no moren mai
i fes-te'l fort i amb les estrelles escriu el teu nom. Vas dir-me, pots anar molt més enllà, pots creuar terres i mar, jo et guiaré i sempre et podré ajudar. Un dia el meu pare em va dir, la juventut se'n va, i agafar-me fort va continuar. Tindràs un cor batacant, segons el que has viscut, quan tinguis problemes jo et seré.
Un dia deixaràs enrere el món, vi una vida que recordis i m'ho explicaves quan sols era un infant. Aquestes nits no moren mai, les nits no moren mai.
I ara sí, arrenquem la segona hora del programa. Arrenquem amb curiositats del motor. A Míquer Blanco.
Doncs bona tarda Iker, benvingut aquí a Ràdio d'Esvern. Hola. Com estàs, tot bé? Sí, una mica nerviós. Bueno, les primeres vegades sempre són amb nervis, però ja veuràs que res, ja dintre de poc ja no tindràs aquests nervis. Iker, explica'm una mica dels oients, tu estàs aquí fent l'APS, que és un aprenentatge formatiu que feu als instituts, no? Sí. Tu quin curs estàs fent ara? Guarda l'ESO.
Cor de la ESA, molt bé. Doncs comencem perquè introduïm una mica els oients també de què tractarà la teva secció. Doncs tractarà sobre la història dels cotxes, de marques de cotxes. Molt bé. I avui per quina comencem? Per la SEAT. Molt bé. La SEAT... Comencem amb SEAT, va, endavant.
Doncs Seat va néixer els anys 50 i està enllaçada amb una altra marca italiana, que és la Fiat, que en un moment en què Espanya estava passant per models molt difícils, perquè després de la guerra civil i encara bé ningú tenia cotxe perquè no s'ho podia permetre i tant.
I només els que tenien més diners podien permetre un cotxe. Sí, sí, només els rics, no? Sí, sí, i la gent normal anava entrant en autobús. Molt bé, molt bé. El primer model que va llançar la SEAT va ser el 1400, però el que realment va marcar una avanció després va ser el SEAT 600, que és molt semblant al Cicocento de la Fiat.
Molt bé. Sí, home, el 7600 al final és una institució, eh? Aquí a Espanya tothom el coneix, els 600, els 600. Sí. És una pura llegenda. Era petit, però tampoc era ràpid. Feia molt de soroll, però era el primer cotxe de totes les famílies que s'ho podien permetre. Clar, clar, clar. Tot i que no és el millor cotxe, potser sí que va ser aquest primer. I les primeres vegades sempre les recordes, clar.
Sí, i va fer, i des d'aquell moment la gent va començar a fer escapats a la platja, al poble i tot això, amb maletes al sostre i, per exemple, set persones en la mateixa cosa. Set persones? Sí. Impressionant, impressionant.
I gràcies als 600 Espanya va començar a moure's de veritat. Era com un símbol que les coses començaven a millorar. I per descomptat, SEAT es va fer molt popular. Mira, doncs sí, clar, al final va significar una mica el progrés d'Espanya. Després de passar-ho molt malament a la postguerra, doncs el creixement econòmic també es va veure reflectit en què la gent podia començar a comprar-se els seus primers 600. I durant els anys 60-70 què va passar?
Durant els anys 60 o 70 va començar a llençar més models a part dels 600, com el 850, el 124 o el 127, que també són molt icònics en la història de la Seat. No hi ha cotxes superespectaculars com un Mercedes, però eren resistents i s'ho podia permetre a molta gent. Clar, clar.
I als anys 80 va passar una cosa molt important per la Seat, que es va separar de la Fiat i això va ser un moment molt complicat perquè la marca s'hauria de reinventar. Però al final la Seat es va enganxar a la Volkswagen. Mira, es va posar en Volkswagen, no ho sabia, no coneixia jo aquesta data. I a partir d'aquest moment què?
Doncs va fer un gi molt important i espectacular. Molt bé. I a partir d'aquell moment, els cotxes van començar a tenir més qualitat, més tecnològic i un disseny més modern. Vale. I ja no eren cotxes com només els pares, sinó que també eren cotxes pels joves, com l'Ibiza o el Sant León. I es va fer molt popular, encara avui en dia es veien pertot arreu i continuen evolucionant.
Doncs sí, sí, totalment. Al final, coses com l'Iviza o el León, la veritat que són el desig de molts joves, i sí que és veritat que el SEAT ha tingut una evolució creixent, eh? Sí. El que avui dia el model del SEAT Arona és que està arrasant amb el SEAT Ibiza i el León, perquè avui dia estem en la moda del SUV, que l'Arona és concretament un crossover, que és com una barreja entre el SEAT Ibiza, que és com un turisme, que és el cotxe baixet,
I el Atecas que és com mig, 4x4 més o menys. O sigui, per tant, el Seat Arona és com una mescla dels dos. Entre un turisme i un sub, trobem el que és l'Aro, no? Molt bé. I en el 2018, escolta, Seat fa un anunci molt important, no? Sí.
que va anunciar que Cupra es convertiria en una marca independent. Abans, per exemple, podies trobar el Seat León Cupra, que podia tenir 300 caballos i pico, per exemple, i es va decidir fer una marca independent.
Molt bé, una marca més esportiva, podríem dir, no? Sí, i ara la cama més alta i esportiva de la SEAT és la FR, que és com Formula Racing. Sí, sí, ja ho veig a vegades jo, no? Seat Leon FR, no podem veure, per exemple. Molt bé, doncs perfecte. I quin és l'objectiu de futur de la SEAT?
Doncs la SEAT vol fer que els motors del SEAT Alona i el SEAT Ibiza tinguin com un petit motor de microhibridació. És com que tindrà un petit motor elèctric per guanyar més potència i així aconseguir l'adhesió eco perquè com les lleis estan molt estranyes de l'adhesió eco i tot això que no passa a entrar ni a Madrid ni a Barcelona. Clar, clar, clar.
Clar, és una mica la tècnica que volen utilitzar per aconseguir aquest distintiu Eco, que sí que és veritat que potser dintre uns anys serà obligat a tenir per tots els cotxes. I escolta Iker, com a opinió personal, quin dels models de SEAT és el que més et crida l'atenció?
Doncs tinc dos. El primer és l'Arona, perquè és com un cotxe alt i pots passar per quasi guassar el terreny. No és l'Ebiza, que és baix, i si vas per un camí de terra i tot això... Clar, pots patir més, no? Sí. I també perquè a mi m'encanta el plàstic aquell que es diu molt dur al pas de roda. Vale.
I a més... Què vol dir això de molt dur el pas de roda? Doncs és com on està la roda, a dalt que hi ha una accessoritat de plàstic que el fa com més 4x4 patit. Vale, vale, vale. Sí. I no és ni massa llar ni massa patit.
perquè fa que també siguin el pal de la ciutat, perquè si tens una cosa molt llarga. I si t'has de quedar amb un segon, amb un segon model favorit, quin seria? El Tarraco. El Tarraco, eh? Molt bé. Sí, perquè jo sempre a mi m'agraden els cotxes que siguin llargs, alts i que no tinguin massa potència i que siguin com de senyoret com Picos. Sí.
Molt bé, molt bé, doncs ja està bé. Jo, mira, Iker, si t'he de dir la veritat, crec que... Bueno, un dels que més m'agrada és el Set Leon. M'agrada bastant. Però el Set Leon FR, eh? L'esportiu, l'esportiu. Però, bueno, per ara, jo, mira, jo tinc un Fiat, eh? Ah, sí? Jo tinc un Fiat Punto petitet, del 2006, imagina't. O sigui, és pràcticament... Bueno... És antic, antic, una relíquia, una relíquia. Doncs, Iker, molt bé, doncs... Aquest primer... Aquest primer episodi, podríem dir, de curiositats del motor...
finalitza aquí, amb aquesta història de SEAT, la pròxima setmana tornarem a tenir aquí i ens tornaràs a explicar la història sobre alguna altra marca, que no sé si la tens pensada, però bueno, no la desvetllem, no la desvetllem i esperem, perquè així els oients encara es van trencant el cap i van pensar, nostres, quina marca em portarà la Líquer la pròxima setmana. Doncs sí que ara sí, gràcies per tot i ens retrobem la setmana vinent.
Doncs ara fem una petita pausa musical i després continuem amb el programa. Va, ara Cassandra de Quevedo, clar que sí.
Desfile de moda Acompañada siempre Ella nunca está sola Y aunque no esté prometida Anillos diamantes de boda Acompañada siempre Pero siempre sola
No sé qué te dio conmigo, qué es lo que me viste. Tú creciste en este ambiente, pa' mí todo está nuevo. Tengo que decirte, en la primera gala,
El ambiente pone triste Y me contó su historia Su padre y un instante en Hollywood
Respeta tu estilista, pero estás mejor sin vestido Quítate ese peinado, si quieres puedes hacer ruido Yo no soy tan formal, deja de ser tan correcta conmigo Saca todo lo de bella que conmigo After party privado, desfiles de moda Acompañada siempre, ella nunca está sola
Acompañada siempre, pero siempre sola Después de aquella noche, tomamos rumbos diferentes Sigue siempre acompañada, pero ya tan sola no se siente Ya no verán el Santorini, ahora se camufla entre la gente La veo sonreír más tranquila, aprendí a obedecer lo que siente
Ni after party privado Ni desfiles de moda Ahora está sola siempre Pero Seba está sola Y no quiere estar prometido
Doncs seguim posant música i ara toca Jason Derulo. Va, anem amb tràmpets. Yeah, the drums they swing low and the tràmpets they go.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Oh yeah!
Every time, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you eat on, every time that you
No, no, espectacular aquest tema de trampets de Jason Derulo. La veritat que és un clàssic, que tothom coneixem, espero, almenys, i sempre sona tant i tant bé com la recordàvem. Doncs ara sí, ha arribat el moment d'encetar l'últim espai del programa. Anem amb la pantalla gran, amb el Daniel Aragon.
Bona tarda, Dani, com estàs? Bona tarda, Jaume. Bona tarda i no sé si bon any, eh? Sí, sí, sí. L'última vegada que vam estar aquí va ser a l'Espacial de Nadal. Va coincidir que pràcticament sempre era dimecres en el Nadal, en el dia de Reis i demés. I clar, l'anterior va ser dia 7, que és un dia una mica estrany que tampoc vas poder venir. Però bé, l'important és que ara ja et tenim aquí.
I preparats per parlar de cinema, que almenys aquesta setmana hem tingut novetats. Sempre hi ha novetats, la veritat. La veritat que és un tema que no para, per sort. I, bueno, primer de tot, què és l'últim que has vist, Jaume? Aquest Nadal hauràs vist alguna cosa. Sí, sí, sí, home. Va una mica amb alguna cosa que ja t'havia dit abans, però, bueno, m'he acabat completament la sèrie d'Stranger Things. I pel·lícula?
Pel·lícula, pel·lícula Aquests són els deures, és molt fàcil veure una sèrie No, de fet vaig veure una pel·lícula Quina era, com es deia? Era una que era a Andalusia No sé si algeciras Sobre droga i tal És espanyola, eh? Ara no sé quina és La protagonitzava el Luista Era, eh? Bueno, després la mirem si vols Ara te la busco, mentre parles una mica te la buscaré Però he vist, he vist, he vist coses
Bé, bé, bé, llavors has fet la feina al Nadal com a mínim... Home, una sèrie completa i aquesta pel·lícula. Com a mínim havies de veure alguna cosa al Nadal. Sí, sí, sí, tocava, tocava.
I bueno, del que parlaves, que estem en una època que és la coneguda època de premis, ja s'apropen als Oscars, que són el Cal Mars, però abans hem tingut els Critic Choice Awards i ara els Globus d'or, no saps en anglès, Globus d'or, Golden Globs, els Golden Globs. Golden Globs, això. Ara han quedat de la mena. Sí, sí, sí, estem una mica aquí rovellats. Oxidats, sí, sí, sí, totalment.
Bueno, comencem a fer un repàs d'aquesta gala que serà la tònica principal del programa d'avui. Després parlarem d'una pel·lícula que m'ha agradat moltíssim, que recomano totalment. Si no, donar temps per parlar. Ja dono el nom, Rental Family. I bueno, passem ara... Abans de començar amb els globus d'or, la pel·lícula va ser Tierra de Nadie. Ah, sí, sí, sí que sé quina és. Sí, sí. A veure, està bé, entrattinguda, però no li donaré tampoc la gran valoració. Però bé, anem a començar amb els globus d'or. Per on vols començar?
Bueno, comencem, recordem que els Globus d'Or no són com els Òscars, perquè els Òscars únicament premien pel·lícules, però parlarem únicament de cinema, perquè si ens fiquem també a parlar de televisió serà una locura. I també el fet que els Globus d'Or fan una divisió entre actriu, pel·lícula i a més, de musical o comèdia, i després de drama. Això m'ho hauràs d'explicar. Bé, per gènere, bàsicament. Però musical o comèdia, i hi ha pel·lícules que no són de comèdia ni de musical.
Ja, és com una generalització, no? Al final, en el Solobus d'Or sempre guanya els últims anys millor sèrie de comèdia, De Ver, que De Ver és una sèrie que sí que té un punt humorístic, però no s'hauria de considerar una comèdia, no? Clar, per mi s'han rovellat una mica també, eh? Sí, la veritat que tenen aquest, saps, aquest estil perquè, però bueno, categolar...
Cataloguen tot en musical, comèdia o drama. I musical i comèdia van junts. No li trobo gaire sentit, però bueno, és el que toca. Comencem amb millor actriu en pel·lícula, musical o comèdia. En aquest cas va veure una sorpresa perquè va guanyar la Rosa Byrne per la pel·lícula I'll Kick You, que a mi el nom d'aquesta pel·lícula ja em crida molt l'atenció. No l'he vist, però la traducció, si tingués cames...
et donaria una petada. És una pel·lícula que dona ganes de veure, però va haver-hi sorpresa, perquè compartia nominació amb l'Emma Stone per Bugonia, amb la Kate Hudson per Songs and Blue i amb la Cynthia Eribo per Wicked, a més de la Case Infinity per One Battle After Another i l'amant de Seyfried per The Testament of Anne Lee. Hem de destacar que la Cynthia Eribo
que era la protagonista de Wicked, en aquest cas, de la part 2, la Emma Stone, que és una actriu molt famosa, la Kate Hudson i demés, i també el fet que la Case Infinity va per una pel·lícula que és una de les favorites a portar-se més premis, que és una batalla darrere l'altre.
Bueno, i la Cynthia Eribon està en busca d'això que és, com es diu? L'ígot. L'ígot, això. Que és guanyar Emmy, Grammy, Oscar, Tony. O sigui, és molt complicat que és guanyar la E de Emmy televisió, Grammy, música, Oscar i tot, de les pel·lícules, i el Tony del...
del teatre, llavors se'l va emportar la Rosa Byrne i va donar la sorpresa en aquest cas després passem al ui, se m'ha desordenat una mica el guió llavors passarem una mica una mica desordenat perquè de cop i volta no trobo les coses passem directament a millor pel·lícula de drama en aquest cas normalment la millor pel·lícula de drama passa a ser una de les grans favorites per emportar-se l'Òscar a millor pel·lícula en els Òscar
i en aquest cas les principals favorites eren Sinners del Ryan Coogler que és una de les meves pel·lícules preferides del 2025 la ficaria en el top 3 i la recomano moltíssim i que han sabut reviure aquest gènere de vampirs d'una forma molt interessant
i que té com a protagonista el Michael B. Jordan, que fa de dos germans bessons al mateix temps, acompanyat de la Hailey Steinfeld. Llavors, aquesta pel·lícula, Sinners, molt recomanada. Després, Frankenstein, del Guillermo del Toro, amb el Jacob Elordi de protagonista i l'Oscar Isaac. També una pel·lícula recomanadíssima, que està disponible a Netflix, en aquest cas. Sinners, si no m'equivoco, està HBO, futur Netflix, no?
I la guanyadora va ser Hamlet, que és una pel·lícula que jo fins fa poc no coneixia i que s'estrena d'aquí dues setmanes, que no s'ha de confondre amb l'obra de teatre Hamlet. No, no, clar, amb la terça a veure. Sí, sí, té molt a veure. Aquest és el problema, és molt sorprenent, perquè Hamlet és l'obra de Shakespeare, H-A-M-L...
E, T, però si substituïm aquesta L per una N, ens queda Hamnet, que és una obra que, si no m'equivoco, és un llibre contemporani del 2020 o més o menys, i Hamnet és el nom del fill del Shakespeare. En aquesta època no es té tanta documentació, però sap que Shakespeare va tenir un fill que es deia Hamnet i que va morir prematurament.
Llavors, en aquest cas, aquesta obra fa una fantasia de la que podria haver estat la vida d'aquest fill de Shakespeare, del Hamlet, i com això va inspirar el seu pare a fer Hamlet, perquè Hamlet és la història d'un noi que passa el dol de la mort del seu pare,
I en aquest cas el seu pare, el Shakespeare, estava passant el dol de perdre un fill. Era el dol a la inversa. I es sap, amb la poca documentació que hi ha, que la mort del seu fill el va inspirar per fer l'obra i aquest dol. Però no es té clar què va passar. Llavors aquesta obra fa una fantasia de com... Shakespeare va escribir Hamlet, una espècie de fantasia, i de com va ser la vida d'aquest petit nen, Hamlet, que no sap tampoc com va morir, però es dedueix.
que potser de la peste o alguna enfermedad d'aquest tipus, i que té com a protagonista el Paul Mescal, que el Paul Mescal és el que va ser el protagonista de Gladiator 2, passa de cop i volta de ser un gladiador a interpretar William Shakespeare, que és molt interessant i és una de les pel·lícules de les pròximes setmanes que jo espero amb més ganes. I això, per tant, encara n'ha sortit, eh? No, d'aquí dues setmanes, això és molt interessant. A cinemes?
Sí, d'aquí dues setmanes. Serà interessant, perquè si ha guanyat un premi i no s'ha estrenat, és que vol dir que és bona. Hi ha més d'una que està en aquesta categoria, ja parlarem quan surti, però hi ha una que està clar, que és la favorita en portar-se a moltíssims premis i que ja crec que saps quina és, i et dic que el protagonista és el Timothy Chalamet. Ah, sí, el Martí Suprim, no? Que surt el 30 de gener.
Ah, i encara n'ha sortit. Ha sortit als Estats Units el dia de Nadal, que tots ho sabem, perquè va fer una campanya massiva. Marty Supreme, on cinemes, Christmas, USA, oh yeah! Però aquí encara Espanya n'ha sortit. Ostres, doncs venen pel·lícules de xules, per estar temps. Sí, sí, sí. Jo ara el gener, la que més espero, és aquesta de Hamnet, que no la coneixia fins ahir, que no vaig veure el trailer i no vaig repassar encara.
Els Globus d'Or, i també aquesta del Martí Suprim. Després et passo directament a millor director de pel·lícula, estava nominat el Ryan Coogler per Sinners, ja hem parlat de Sinners, Guillermo del Toro per Frankenstein, Jafar Panay per It Was Just an Accident, que és un director, si no m'equivoco,
iraní o una cosa així és que ara no estic del tot segur com es diu? Jafar Panay i en aquesta pel·lícula retracta la realitat del seu país ah sí sí sí sí sí iraní és que vam parlar d'ella i bueno retracta la realitat del seu país i és una de les principals favorites en portar-se també l'Òscar perquè va córrer el risc
de ser assassinat, segrestat per el govern del seu país mentre feia aquesta pel·lícula. Després tenim Joachim Trayer de Sentimental Value i la Chloe Zhao, que és la directora de Hamnet. En aquest cas va guanyar el Paul Thomas Anderson per una batalla darrere l'altra i destaca el fet que quan van donar el premi
va haver-hi una broma que jo no acabo d'interpretar del tot bé a mi em sembla una mica de mal gust si no l'acabo d'entendre jo bé que quan es va donar el premi el presentador va dir no sé com es pronuncia aquest nom Paul Thomas Anderson a veure, jo crec que s'entén que si és pel director iraní si tu diràs no sé com es pronuncia aquest nom i ets una persona estadounidenca i si no saps pronunciar Ryan Coogler, Paul Thomas Anderson Guillermo del Toro
Joaquim Trayer o Chloe, el jògic era el Jafar Panay i va haver-hi una petita reacció al Jafar que es veu la cara que posa de... Ah, vale, ara ho entenc. Quan va dir el nom del guanyador va dir... No entenc, no estic del tot segur com es pronuncia.
Paul Thomas Anderson! O sigui que li va fer una mica... Jo crec que sí. Potser soc jo, que no estic actualitzat al 100%, jo ho puc dir, que jo a mi estic molt interessat en el cinema, però soc un cinèfil que li queda molt per aprendre, per estar al dia, per veure moltes pel·lícules, fins i tot d'ara d'aquest any mateix. I bueno, potser jo no vaig entendre la broma, però en aquest cas jo la vaig veure des de fora i em va sorprendre bastant. És que va ser una gara divertida, no? Perquè també va passar lo de l'Snoop Dog. No sé si ho vas veure.
No, jo vaig veure que la va presentar també al Jokeri de Stranger Things. Sí, doncs el Snoop Dogg, no me'n recordo quin premi és, va presentar el seu premi i diu... Ah, sí, I'm so high. Sí, I'm so high. Que la traducció és... Vaig molt drogat. Sí, vas i ganes.
Després tenim el premi que va ser el premi estrella del dia, el premi a millor actor, que sabem que el Timothy Chalamet estava desitjant emportar-se aquest premi i està desitjant emportar-se l'Òscar, ho va dir des de l'any passat. I'm in pursuit of greatness, estic en busca d'aquesta grandesa.
d'estar amb l'edat que té, que té com pràcticament 30 anys, si no m'equivoco, i ell ja vol tenir aquest estatus de gran actor i competir amb el George Clooney, ni més ni menys, el Leonardo DiCaprio, el Ethan Hawke, o sigui, una llista d'actors. Després tenim l'Ivium Hunk, que si no el coneixes és el que feia de...
en el joc del calamar del dolent, el germà del protagonista, no, el germà del policia, que ell era l'antagonista del joc del calamar, que també surt en un videoclip d'Ebsai, el del Gangnam Style, espectacular aquest actor.
I el Jesse Plemons per Bogònia, o sigui, tenia una competència molt gran i es van portar el Timothy Chalamet, el premi a millor actor en musical o comèdia per aquesta pel·lícula que surt el 30 de gener, que jo tinc unes ganes que no m'aguanto de veure-la, Martí Suprim, que va d'un jugador de ping-pong, que té una història similar a la que té el Timothy a la vida reial, que és molt jove però vol aquesta grandesa, vol ser el millor i vol arribar fins dalt,
I també té un punt de comèdia, també és molt interessant aquesta pel·lícula, que hi ha hagut una promoció brutal. Sí, sí, sí. I que el Timothy té aquesta pel·lícula com a insígnia per retornar les persones als cinemes. Home, i a més, Dani, que molts cops qui guanya el Globus d'Or després guanya l'Òscar.
Exactament, i també va guanyar el Critic Choice Award del Timothy, o sigui, té tota... Les paperettes per emportar-se a l'Òscar. Exactament, i també destaca això... I passant per sobre... És que l'ha guanyat per sobre de George Clooney, Leonardo DiCaprio, Ethan Hawke, Living Hoon i Jesse Plemons, o sigui, no ho ha tingut fàcil, i a més amb el Leonardo DiCaprio que... Fent un bon paper al One Bat de la Feternada. Exactament, i que és un actor que sempre se'l compara la carrera del Timothy i la del Leonardo DiCaprio. Perquè al Leonardo DiCaprio però li va costar no guanyar l'Òscar?
el va guanyar als 40 i alguna cosa per El Renacido. No la va guanyar per Titanic, no la va guanyar per El Lobo de Wall Street, li va costar moltíssim. I això és el que vol al Timothy Shalamet, trencar amb això, perquè també a Will Smith li va costar molt i tal. I ell vol dir, oi, que jo soc un actor consolidat, tot i que tingui 30 anys, perquè hi ha persones que diuen, no, l'Oscar és...
per premiar carreres, no per iniciar-les. Per què? Si ho fa millor que un actor que té una carrera llarga, el pots premiar. Allò del Timothy Chalamet, la veritat, és que és bastant sorprenent, perquè és que ha fet una quantitat de pel·lícules amb només 30 anys, que és impressionant. És impressionant.
Després, passem una mica per dalt, millor pel·lícula estrangera, se l'ha portat The Secret Agent, que és una pel·lícula brasileña, que ja sabem que al Brasil hi ha una passió molt gran pel seu país, llavors ha estat una alegria grandíssima, i tothom l'ha rebut amb moltes ganes, i destaca que s'han posat, per exemple, a The Smashing Machine, que vam fer review aquí, a Sinners, que és el que dic, de les meves preferides, o també a la de... A la catalana, a la catalana Sirat.
Ah, no, perdona, m'estic confonent, estic dient El millor acto. Ah, vale, vale. Sí, sí, sí, sí. El millor acto en pel·lícula dramàtica, però que també la brasileña també se crideia en la Beguña, però ella estava dient, Desbaix i Macín i Sinners no són estrangeres. No, no, la veritat és que no.
Em vaig confondre pel cas que dic, estic llegint i potser són britàniques, però no, és que no té sentit. Per tant, la millor pel·lícula estrangera sí que ha sigut aquesta, no? Sí, de Secret Agent. I que va guanyar... I també l'actor del Wagner Moura, millor actor de pel·lícula dramàtica, en aquesta, guanyant el Dwayne Johnson per Desmàxima Cint, ara sí que té sentit, el Michael B. Jordan en Sinners, que fa dos papers al mateix temps, jo crec que era un dels possibles favorits, i l'Oscar Isaac per Frankenstein...
I el Jeremy Ellen White per Springsteen, que Springsteen no l'he vist encara, i el Joel Egerton per Train Dreams. Perfecte, perfecte. Després tenim millor actriu en pel·lícula musical o comèdia, se la vam dir, la Rosa Byrne. Després millor actriu en pel·lícula de drama, la Jessie Buckley per en Hamnet, que no l'hem vist encara, a veure...
que s'imposa també a noms grans com la Tessa Thompson, que la coneixem per Creed, per Tori, que va estar nominada ara per Eda, la Julia Roberts, la Jennifer Lawrence. Després, millor actor de repartiment en una pel·lícula a l'Stellen Skargar per Sentimental Value. Després tenim millor actriu de repartiment en una pel·lícula la Tiana Taylor per Una batalla darrere l'altra, que és la pel·lícula que diem que es repetirà molt.
Millor guió de pel·lícula, una batalla rere l'altra. Millor pel·lícula d'animació, que aquí ve. No és una sorpresa, però és molt interessant el fet que hi havia Sotopia 2, que és la favorita per Disney. Després teníem una altra de les favorites, que era Demon Slayer, que és aquesta pel·lícula d'anime que ho va patar.
després Helio de Disney Pixar i entre aquestes hauria d'haver sortit el guanyador si no fos perquè ha arribat a Netflix i a cinemes K-pop Demon Hunters aquest fenomen que ha arribat als nens que ha arrasat que jo la vaig veure i és una pel·lícula espectacular i jo crec que té el premi merescut
Sí, o sigui, jo dubtava en veure-la. És molt friki, però jo la recomano. Dani, però és que és la pel·lícula més vista de la història de Netflix. Sí, sí, sí. És una brutalitat, és una brutalitat. Jo és que em vaig quedar flipant quan ho vaig llegir. Sí, es podria haver comparat en aquest cas amb Sotopia 2, jo crec que era la gran competidora, no? I una vegada més que Disney ja es queda fora i en aquest cas tenim dues pel·lícules nominades, Sotopia i Helio. I no, no, no, K-Pop Demon Hunters arrasa.
I és la guanyadora. I també millor pel·lícula va ser per una cançó que surt a K-Pop Demon Hunters. Com? La millor pel·lícula? No, dic, la millor cançó original d'una pel·lícula, dius. Això, jo què he dit? Millor pel·lícula? Millor cançó original d'una pel·lícula és Golden, Golden, de K-Pop Demon Hunters, que és un tema, l'estem escoltant, és espectacular.
Això tu te'l poses al matí, o sigui, pega un subidon, que no et para ningú, o sigui, espectacular K-Pop Demon Hunters, amb aquest tema, amb aquesta pel·lícula, és tot un fenomen, i demostrant que l'animació, i a més té una animació espectacular, una història interessant, és un imam per nens, i un imam, també ho saben al cinema, pel diners. Sí, totalment, home, això ha fet molts aclars, això estic segur, i potser li donen l'oportunitat, eh?
Sí, i també va ser molt emocionant quan van rebre el premi a aquest grup, el grup fictici són les Huntrix, les actrius que fan aquesta cançó estaven molt contentes perquè els seus somnis des de ben petites ho deien, que era ser idol de K-Pop i ho havien aconseguit i més encara amb aquesta peli. Home, tu també, ara sí.
Ara tornem al que dèiem millor pel·lícula en idioma estranger, ara sí, que abans m'havia equivocat, de Secret Agent, imposant-se a Sirat, la catalana. Exacte, que Sirat, bueno, també era com una mica a veure si Sirat tenia alguna opció als Òscars, i bueno, sembla que... Jo crec que els Òscars se l'emportarà a Secret Agent, perquè normalment... Queda una mica descartada, eh? Sí, sí, bueno.
Millor banda sonora original, que no millor cançó original, és Sinners, del Louis Goranson, aquesta pel·lícula que jo dic que m'encanta, Sinners, jo crec que de totes les pel·lícules del 2025, és de les que més recomano. Després tenim, estan nominades Frankenstein, Fórmula 1, que té el Hans Zimmer al darrere, que jo crec que és de les meves bandes sonores preferides de la història del cinema, i és la intro d'aquest programa, o sigui, no sé si la tens a mal, la podries posar? Sí, a veure, sí, sí, i tant, escolteu-la. La intro, eh? Sí.
Ara la tinc aquí. A veure... Aquesta és la banda sonora de Fórmula 1, que era una de les nominades. Després teníem Sirat, també estava dominada, millor banda sonora. One Battle After Another i Hamnet. En aquest cas, el que hem dit, se l'han portat Sinners. Millor cançó original, ja l'hem parlada. I després hi ha aquest premi, que és molt interessant, però a la vegada jo no estic del tot d'acord amb les nominacions, que és Logro Cinematogràfico i de taquilla.
que és per premiar, quan una pel·lícula té una venta molt gran d'entrades, però tu saps que no és la divina papalla, que no és una pel·lícula que s'emportarà l'Òscar a millor pel·lícula, i se l'han portat Sinners. En aquest cas estic molt content, perquè és una pel·lícula que, com dic, m'agrada moltíssim, recomano moltíssim, de veure-la a més a les fosques, tranquil, de nit, si tens una pantalla gran la recomano, i les nominades són pel·lícules d'aquest tipus, diguem.
No, no, està... D'aquest tipus, Avatar, Formula 1, K-Pop Demon Hunters, Mission Impossible, Weapons, Wicked, Zootopia 2, aquestes pel·lícules comercials, però després et pares a pensar i, per exemple, s'ha quedat fora de les nominacions Minecraft.
que és una pel·lícula que ha arrasat. Però una cosa, aquesta categoria com funciona? O sigui, és objectiu? És a dir, es prema la que més diners ha fet? No. És com per donar-li un valor. Sí, jo crec que Sinners té aquest valor d'haver retornat persones al cinema i donar aquestes ganes, però jo no entenc com, per exemple, s'ha quedat fora, en aquest cas, Minecraft, per exemple, que és una pel·lícula que va estar tot un fenomen, que va arrasar, llavors, bueno...
I bueno, aquest és el petit review, i ara els minuts que ens queden, jo m'agradaria parlar de la pel·lícula que vam parlar a l'inici, la que he dit Rental Family. Doncs sí, anem amb la review de la setmana. Que jo la vaig veure ahir, era... Sí, la tens cada venteta, eh? La tinc cada venteta, i abans que m'ho preguntis, que sempre em preguntes nota, jo li poso un 10. Ostres, un 10? Un 10. Sí, és una pel·lícula que des d'un inici...
Fins al final jo vaig tenir un somriure veient-la i és una pel·lícula interpretada per aquest actor, el Brendan Fraser, que també és guanyador de l'Òscar, que va tenir aquesta època que va caure a la seva carrera, després va tornar amb la balena que li va donar l'Òscar, que també és conegut per tots els nostres pares i germans grans per George de la jungla.
la mòmia, el Brendan Fraser és espectacular i en aquesta pel·lícula interpreta un paper molt interessant en aquest cas fa del Philip que el Philip és un actor frustrat que viu al Japó des de fa 7 anys va arribar al Japó amb un anunci i creia que podria tenir èxit allà i en aquest moment atreveix una depressió perquè no troba treball, no té persones al seu voltant que l'estimin, no té a ningú simplement viu en un país que no l'entén i que tampoc l'entenen a ell
I es troba amb una oferta de treball molt interessant, que és l'empresa Rental Family, que és una empresa que alquilen persones, tu pots anar aquí a Rental Family i alquilar una persona per cafeïda al teu pare, de la teva mare, com a actriu, que t'organissin un funeral, inicia la pel·lícula, no és un espòiler, amb un funeral d'un home que estava en depressió i organitza el seu propi funeral i actors perquè li donin ganes de viure, reviure el seu funeral i...
s'aixeca, no vull morir, no sé què és un paper molt interessant i llavors en un principi ell està escèptic i s'ha de dir que aquestes empreses existeixen a la vida real al Japó és que al Japó fan coses molt estranyes que en un principi es para pensar veient la pel·lícula i diu, això és real? que això pot passar? i sí, sí, és així i bueno, es troba dins d'aquesta empresa i a poc a poc al principi no l'agrada després ja s'acostuma i es troba en una situació molt interessant perquè li diuen que ha de fer el paper d'un pare
d'una nena que el pare el va abandonar i l'ha contractat la mare perquè volen que entri a una escola llavors ella ha de tenir una entrevista amb un pare i una mare a la nena però li expliquen que la nena està molt trista no únicament hauràs de fer del seu pare davant de l'entrevista també davant de la nena tu hauràs de ser el seu pare
I llavors la nena es troba amb la situació d'Okunoma, torna, el pare que l'havia abandonat, li fa prometre que no l'abandonarà mai més i ell ha d'estar dins d'aquest per cal i comença a desenvolupar aquesta relació amb la nena. També té un altre treball d'una altra banda en què ha de ser l'entrevistador d'un actor que l'havien oblidat, llavors la seva filla.
el truca a l'empresa perquè, oi, s'estan oblidant del meu pare, m'agradaria un entrevistador que li donés aquest subidon, i llavors ell desenvolupa una relació molt bonica amb aquesta nena, amb aquest home, i comença a traspassar aquests límits de l'actor, a passar a ser un pare reial o un amic de veritat d'aquest actor. I llavors aquesta pel·lícula fa una crítica a aquest tipus d'empreses a la vegada que ens...
ens mostra aquest camí que fa l'actor, el Philip, en aquest cas, traspassant la depressió, coneixent les persones, entenent els sentiments de les persones, i és una pel·lícula que, a més, artísticament, és espectacular, i tot i que potser sona una mica...
Dramàtica, no és tan dramàtica, és una pel·lícula molt tranquil·la, que fins i tot està qualificada com una comèdia perquè té moments molt divertits, és espectacular com aprofita el terreny d'estar al Japó, et mostra situacions espectaculars, plànols, llocs, boscos, muntanyes, també festes...
És una pel·lícula que tu la tens ahir, ja es veu, que és molt... Et dona molt color. Sí, només veient el cartell ja es veuen un munt de colors, es veu festiva. Es veu inclús, diria, només en la imatge del cartell, eh? Es veu una pel·lícula molt tendra. Aquesta és la paraula que t'anava a dir. Jo si pogués definir aquesta pel·lícula amb una paraula, jo diria tendra.
I és una pel·lícula que jo crec que és per persones que, no sé, que tinguin potser un mal moment, feuen aquesta pel·lícula i potser t'anima. Jo sento que és una pel·lícula tendra, esperançadora. És una pel·lícula que no t'aporta... Si tu tens un problema en el teu dia...
no t'aportarà un problema extra. Simplement és una pel·lícula que et permetrà desconnectar durant una bona estona. Jo, com dic, des del principi fins al final vaig tenir un somriure molt gran i fins i tot té problemes l'actor, el protagonista d'aquesta pel·lícula. Però tu saps que el per què comprens la persona que li està provocant el problema, comprens la posició d'ell, llavors no és una pel·lícula que et provoqui a ti un conflicte en la teva ment. Clar, clar, clar. A vegades és necessari atreure-nos una mica
i no en la típica pel·lícula d'atrets o de ciència-ficció i en una cosa potser una mica més relaxada sense que sigui avorrida, això és important, podem veure una pel·lícula que sigui una mica més relaxada però sense que sigui avorrida. No, és una pel·lícula que avorrida jo no la considero perquè és relaxada però és constant acció perquè al final
el protagonista és el que diem, és un actor i comparteix pantalla amb una nena petita i amb un home gran, que és un home gran que està assegut en una cadira, ja t'ho dic jo, que és un ex-actor que està tota l'estona cridant, ballant, volent aventures... I al final això, pel·lícules amb aquest missatge més esperançador també venen de gust. Sí.
I jo em quedo d'aquesta pel·lícula una escena que em va agradar molt, d'alguna de les frases que em quedo d'aquesta pel·lícula, que està parlant amb el propietari d'aquesta empresa, del Rental Family, que li diu, quant de temps portes al Japó? I li diu, no, porto 7 anys. I li diu, bueno, ni que portessis 100 anys al Japó tindries més respostes que preguntes. O sigui, per entendre aquest país tu has de néixer allà. I ell li respon,
Ho sé, però jo soc una persona aquí, Japó és la meva casa, i jo vull cada dia entendre més la meva casa, tot i que sé que mai seré japonès. Llavors, és molt interessant aquesta pel·lícula, i dona aquest missatge molt positiu, i la recomano, sens dubte, i la compararia, la sensació que m'ha donat aquesta pel·lícula, amb pel·lícules com Vides Passades, que és una pel·lícula també que no és coreana, però s'ambienta en Corea,
Bé, els protagonistes són coreans i s'ambienta a Nova York, que és una pel·lícula d'amor també relaxada, amb un missatge molt interessant que fa reflexió de l'amor, de com podrien canviar les nostres vides si haguéssim pres potser una decisió o una altra quan érem petits, si la nostra vida hagués canviat totalment. I també la comparo amb una que és Perfect Days, que va estar nominada a molts premis, que és la vida d'un home que també està en una depressió, que és...
ara no em surt la paraula basurero, basurer, perquè basura es deixa ja, bueno, un basurero, un basurero del Japó, i en aquest cas veus la seva vida, que aquesta sigui una mica encara més relaxada, però jo les comparo, aquestes tres pel·lícules, bastant, que si alguna d'aquestes tres t'animes a veure-la, jo et recomano que vegi les altres dos perquè segur que t'agradarà.
Perfecte, doncs això, ja et dic que primer m'apunto aquesta, perquè tu me l'has venut com un 10 de 10, així que me l'apunto. On la podem veure? Cinemes? Sí, de moment a cinemes. Perfecte, doncs estarem pendents. I escolta, Bassorero, a Google posa escombriaire. Escombriaire, però escombriaire és el que escombra. És molt complicat, també, aquesta paraula. És una paraulota, noi.
Bueno, i sí, jo la venc com un Déu de Déu també perquè jo soc molt positiu i a mi les pel·lícules que donen un iniciatge positiu, però diré en la meva defensa que els de davant meu a la pel·lícula eren uns friquis i estaven amb el Letterbox, només termina la pel·lícula i la van puntuar les 3-4 persones, la mitjana era un 8. No soc jo únicament, eren també els friquis de davant meu. No, no, que és una pel·lícula que tindrà bona crítica segur, perquè si t'agrada tant és per alguna cosa i tu que ets un home de cinema, Dani, ens fiem del teu criteri.
I ara ens queden pocs minuts, Jaume. Quatre minutets per parlar d'Estranger Things, no? Això t'anava a dir. Opinió. Jo, meva. Sí. A mi m'ha agradat. O sigui, la temporada en si m'agrada, tota la temporada m'agrada com transcorreixen els fets, i al final em sembla encertat. Després tu afegiràs una cosa que potser estic d'acord, però em sembla un bon final perquè ho deixa tot tancat.
En principi, hi ha una petita teoria, l'última teoria del Mike, sense fer spoilers. Aquesta teoria del confort mitigate, que hi ha un episodi extra. Mare meva, a mi em va donant dolor de cap. Jo vaig entrar en aquesta teoria, jo me la creia. Jo tenia l'alarma a les 12 am el dia 7. Però m'agrada perquè crec que queda tancada la sèrie i al final això també és important, que un producte es quedi tancat i si és al final, és al final. A mi em deixen un final obert i em cabrejo.
Jo diré que el final, com a tal, el final, com acaba, m'agrada. Com s'arriba a aquest final no m'agrada res. Per el fet que en aquesta temporada sento que hi ha dues temporades diferents. El volum 1 d'Stranger Things em sembla espectacular. El volum 2 em sembla que de cop i volta és molt fluix en certs punts i que hi ha molts forats de guió i em fa molt de mal perquè jo et permeto tenir forats de guió si ets...
una pel·lícula de superherois d'acció, si ets Fast and Furious però si ets Stranger Things que de la temporada 1 a la 4 cada paraula que diu un personatge té un sentit perquè després s'expressa perquè llença en un dau i després aquest monstre torna i si tu et fixes bé en el llibre del darrere hi ha una referència, una cosa que passarà més endavant
i de cop i volta a l'última temporada té una cantida de forats que tu penses que són referències i no et porten enlloc, a mi això com a fan d'Stranger Things m'ha fet mal. Jo dic que m'ha fet mal. També t'entenc. Però, llavors, com acaba? M'agrada. Òbviament, el final com a tal. Jo dic aquest apíleg, després que arriba al final.
Però la construcció d'aquest final i les conseqüències que tenen els actes dels personatges, en cert punt, no m'agrada tant. I també ho posaré en un exemple, que no és un espòiler gran, que hi ha una família que s'agresten
Sí, sí, sí, és veritat, és veritat. Què passa amb aquesta família que segresten? Per a mi aquest és l'exemple perfecte, segresten una família després no té conseqüències, o hi ha una palanca que en un episodi és blava i l'altre és vermella i és una roda de producció, una producció que ha estat tres anys per fer-se, això no m'agrada. Això de la família no diré gaire, però això de la família, quan vaig acabar la sèrie i dic, i aquests, què?,
Sí, sí, sí. Aquest és el perfect exemple que a mi em sembla que al final m'agrada. Sí, jo estic content i agraeixo perquè les quatre temporades m'encanten i el volum 1 m'encanta, el volum 2 no tant, però aquesta construcció i aquesta quantitat de forats em fan mal com a fan perquè jo penso que li ha faltat aquesta cura, aquest fet de, oi, segrestem una família.
una conseqüència o que hi ha una palanca que en l'episodi 2 és blava i en l'episodi 7 és vermella i la persona no perquè estan dins d'una il·lusió perquè això s'ha canviat és un error i ja està és un error de continuïtat per una sèrie que és una de les sèries més grans de la història de la televisió i que ha estat 3 anys per produir-se això m'ha fet mal llavors jo em vaig content sí perquè a mi no m'arruïnarà tot el que he gaudit amb aquesta sèrie que m'agrada moltíssim i que probablement la tornaré a veure
Però em deixa aquests punts que... Bueno, Dani, entenc també la teva reflexió. Jo també t'he de dir que l'havia mirat una mica recreativament. Per gaudir. Si la veus per gaudir, al final l'és perfecte. Sí, jo no m'havia ni fixat en això de la palanca. Jo dic que hi ha dos tipus de fans dels Stranger Things. Els que estan perquè els agrada molt la trama i després els zumbaos com allò que... No, aquest llibre acaba! Llavors jo crec que han de tenir cura dels dos.
Totalment. Doncs Dani, ara si ens quedem sense temps, gràcies per venir. Ens retrobem la setmana vinent. Ens veiem. I ens acomiadem per aquí. Gràcies per tot i fins aviat. Tot seguit, les notícies de Sant Just.