organitzada per la CEAS, prevista pel 25 d'abril. Es troba pendent de les restriccions d'ús del medi natural al parc de Collserola, derivades de la situació sanitària de la fauna, segons ha informat l'organització en un comunicat a xarxes socials. Tot i la relaxació parcial de les mesures vigents des del novembre, la celebració de proves esportives continua condicionada a l'evolució d'aquesta situació.
L'organització ha fixat el 20 de febrer com a data límit per prendre una decisió. Si en les pròximes dues setmanes no s'autoritza la celebració d'esdeveniments amb normalitat, la cursa es posposarà l'octubre del 2026, coincidint amb les festes de tardor de Sant Just. En cas que tampoc fos possible en aquesta data, l'edició quedaria cancel·lada i s'hauria d'esperar el 2027. Si abans d'aquesta data s'aixequen les restriccions, es mantindrà el 25 d'abril com a data oficial.
I en política, Isabel Dardé, portaveu del PSC és injust, ha analitzat a Ràdio d'Esberna els principals acords del ple ordinari de gener, amb especial atenció a les decisions econòmiques, normatives i socials aprovades pel consistori. L'entrevista ha repassat les modificacions pressupostàries i diverses mocions vinculades a l'oci, l'espai públic i la solidaritat internacional.
En l'àmbit econòmic, Dardé ha explicat que el ple ha aprovat inicialment la modificació de crèdit 2-2026 del pressupost municipal per adaptar-lo a les noves necessitats sorgides durant l'execució. Aquesta modificació respon a l'obtenció d'una subvenció que ha permès reorientar cursos.
El gruix de la inversió es destina a cultura, amb actuacions com la consolidació de les rebelles de Sant Joan i Sant Pere, ajuts a l'Ateneu, el projecte Mons, més programació familiar, el suport al 75è aniversari de la cavalcada de Reis, la creació d'una cambrada de música clàssica local, millores al Camp Freixa i la compra d'un vehicle per la policia.
També s'ha aprovat una rectificació d'un error material a les ordenances fiscals del 2026 sense afectació per la ciutadania. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El Refugi, amb Jaume Lies. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat el dijous i la setmana ens està volant molt i molt ràpid i ja estem a les portes del cap de setmana. Però va, ens deixem de rellós i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb l'actualitat esportiva amb l'Albert Miranda, seguidament sense filtres amb l'Ariadna Cruz i posarem fi amb la vida joc, descobrint un nou joc de taula.
I ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El govern de la Generalitat ha anunciat que Rodalies continuarà sent gratuït els dies que calgui, fins que el servei s'estabilitzi de manera sostinguda. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ho ha dit aquest dijous al Parlament, admitent que el funcionament actual del trens
és pèssim i que seria injust fer pagar els usuaris en aquestes condicions. Panec ha defensat la seva gestió de la crisi derivada de l'accident de Gèlida, assegurant que va prioritzar la seguretat quan es va decidir aturar el servei el cap de setmana del 24 i el 25 de gener. Segons ha explicat, la infraestructura era extremadament fràgil i les garanties de DIF no eren suficients. Mentrestant, el dispositiu d'emergència continua. Avui hi ha 160
Hi ha 650 informadors desplegats, 150 busos alternatius i més reforços a les línies interurbanes. Pel que fa al servei, dos trams tornen a circular parcialment, entrant l'R4 entre Manresa i Terrassa i l'R1 entre Blanes i Massanet, tot i que amb freqüències reduïdes mantenint busos alternatius.
D'altra banda, el túnel de Rubí ha reobert parcialment per a mercaderies després de 10 dies tancat, però el bloqueig encara té impactes en empreses com Seat i la planta química Dineos a Martorell. I sobre la P7, a Gèlida, el govern confia a reobrir-la ben aviat, però encara sense una data concreta.
La borrasca Leonardo deixa una situació d'emergència a Andalusia amb gairebé 4.000 persones evacuades a municipis com Càdiz, Granada, Còrdoba, Jaén, Màlaga i també Sevilla. I el pitjor és que les pluges encara han de continuar en les pròximes hores. A Grazalema a Càdiz s'han registrat 150.
656 litres per metre quadrat en només 36 hores, una xifra històrica per la localitat més plujosa d'Espanya. Només aquest dimecres van caure 581 litres per metre quadrat. Els serveis d'emergència mantenen desplegats més de 1.200 efectius amb reforços de la Guàrdia Civil i de la UME.
A última hora, el president de la Junta, Juanma Moreno, ha ordenat el desallotjament total de Grazalema per risc geològic i per protegir la vida dels veïns. La situació segueix sent molt crítica a tota la zona afectada.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha anul·lat les decisions del Parlament Europeu que van suspendre la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. El moteu és una falta d'imparcialitat en la tramitació dels suplicatoris. Segons el tribunal, el ponent encarregat d'instruir el cas pertanyia al mateix grup polític europeu que Vox, un partit que exercia l'acusació popular en el judici del procés.
Aquesta vinculació, segons el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, no garantitza la naturalitat exigida en aquests tipus de procediments. Tot i això, la sentència no té efectes pràctics immediats. Puigdemont i Ponsatí ja no són eurodiputats i la legislatura que es va votar la suspensió a la immunitat va acabar fa més d'un any. L'únic possible impacte podria ser en el cas de Toni Comín, que encara no ha pogut ocupar el seu escua al Parlament Europeu després de les darreres eleccions.
En qualsevol cas, aquesta decisió no està vinculada amb l'aplicació de la llei de l'amnistia aquí a Espanya.
El duel entre el govern espanyol i els magnats tecnològics arran de les propostes de regulació de les xarxes socials continua. Després dels tuits vexatoris d'Elon Musk contra Pedro Sánchez, la polèmica es va intensificar després que Telegram, a través del seu fundador, Pavel Durov, enviés un missatge directe a tots els usuaris de l'estat espanyol advertint que les mesures del govern podrien amenaçar la llibertat d'expressió.
Durop ha acusat el govern espanyol de voler convertir Espanya en un estat de vigilància. L'empresari critica especialment la proposta de prohibir l'accés a les xarxes als menors de 16 anys i que les altres mesures, segons ell, podrien fomentar la sobrescensura. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha respost als atacs i a les crítiques amb molta contundència.
¿Queremos una tecnología que normalice y amplifique el engaño? ¿Que convierta la privacidad en mercancía? ¿Una sociedad en la que un tecnoligarca pueda meterse, como se metieron ayer en los móviles de millones de ciudadanos y ciudadanas, para decirles mentiras? Yo creo que la respuesta tiene que ser un no claro. Y no nos van a quebrar, porque la voz de la razón de la mayoría social y de la democracia evidentemente no va a ser doblegada por esos tecnoligarcas del algoritmo.
Malgrat tot, la Moncloa també ha continuat defensant la necessitat de regular les plataformes digitals per protegir els menors d'edat i garantir el compliment de la llei. En una posició més contundent, trobem a la ministra de Joventut, Sira Rego. L'escoltem. Si em pregunten, jo crec que la següent batalla hauria d'estar orientada a limitar...
a limitar y seguramente a prohibir Twitter. ¿Por qué? Por ejemplo, por poner un ejemplo concreto. ¿Por qué? Porque es un espacio en el que estamos viendo flagrantes vulneraciones de derechos fundamentales. Aquest matí, però, la ministra ha matisat que la seva aposta no és la prohibició generalitzada, sinó una regulació estricta que obliga les plataformes a respectar les regles democràtiques.
L'actriu Elisa Mulià ha retirat l'acusació particular per agressió sexual contra Íñigo Errejón, fundador de Podemos. La decisió arriba després que la fiscalia conclogués que no hi ha indicis suficients que acreditin als fets denunciats. Mulià ha aclarit que no es tracta d'una retracció.
sinó d'un límit personal i ha afirmat que no pot continuar sostenint el procés en solitari. Tot i això, la causa judicial no queda arxivada, ja que una associació manté l'acusació popular mentre que ni la fiscalia ni la denunciant acusen actualment a Íñigo Errejón.
Per la seva banda, Errejón mantindrà la carella per calúmnies contra l'actriu amb l'objectiu de demostrar la seva innocència. La seva defensa assegura que la retirada de l'acusació respon a una situació processal insostenible. El jutge instructor va donar per tanca de la investigació considerant que hi havia indicis per jutjar els fets denunciats l'any 2021. El cas continua obert a l'espera de la seva evolució judicial.
I avui ha expirat el tractat New START, l'acord que des del 2010 limitava els arsenals nuclears dels Estats Units i de Rússia. Aquestes dues potències concentren prop del 95% de les armes nuclears de tot el món. Amb el seu venciment desapareix l'últim marc vinculant de control i verificació nuclear vigent.
El tractat establia límits clars, un màxim de 1.550 ogives nuclears desplegades i 700 missils operatius per a cada país, així com un sistema d'inspeccions mútues que afavoria la transparència i la confiança. Les negociacions per renovar-lo es van trencar després que Vladimir Putin ordenés la invasió d'Ucraïna el 2022. Des de llavors, Moscou es va retirar de l'entesa, mentre que Donald Trump ha mostrat poc interès en mantenir acords de control armamentístic.
L'expiració del New Start obre un escenari d'incertesa i risc d'escalada nuclear. Davant d'aquest context, el secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, ha fet una crida urgent a Washington i a Moscú perquè negocin un nou marc que restableixi els límits nuclears verificables. I ara anem amb la informació de Sant Just. Anem amb els titulars municipals.
Instal·lada l'escultura One a la rotonda de la B23 com a nova benvinguda a Sant Just d'Esvern, l'obra creada pels artistes locals Toni i Paula Fabregas i és escollida per un procés participatiu, es converteix en un nou element emblemàtic del municipi.
La mitja d'esvern podria ajornar-se o cancel·lar-se per les restriccions al parc de Collserola. La cursa del 25 d'abril queda condicionada a l'autorització d'esdeveniments al parc i l'organització prendrà una decisió definitiva abans del 20 de febrer.
Sant Just d'Esvern reforça el suport al comerç local amb aparcament gratuït. La campanya permet estacionar 30 minuts sense cost a la zona blava i al pàrquing del mil·lenari, mitjançant tiquets distribuïts pels establiments. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
I aquesta nit tenim clàssic femení. El Real Madrid s'enfronta al FC Barcelona en les semifinals de la Copa de la Reina. Un partit que es jugarà aquesta nit.
I la selecció espanyola de futbol Sala va classificar ahir per la final de l'Eurocopa després de derrotar Croàcia per 1-2 en semifinals. L'equip dirigit per Jesús Velasco va encarrilar el partit a la primera meitat amb gols de Pablo Ramírez i de Millado, mostrant solidesa i control del joc.
Tot i la pressió del majoritari públic croat, Espanya va saber gestionar el duel i defensar l'avantatge fins al final. Aquest dissabte el combinat espanyol disputarà la gran final davant Portugal, la vigent campiona, amb l'objectiu d'aixecar un títol que se les resisteix des del 2016.
I ahir l'Atlètic Club i la Reial Societat es van classificar per a les semifinals de la Copa del Rei després de superar el València i el Deportivo a l'avés respectivament. Avui és el torn de l'Atlético de Madrid que s'enfronta al Real Betis a l'estadi de la Cartuja amb l'última plaça per a les semifinals en joc.
Rafinha continua sense entrenar amb el grup per una sobrecàrrega a l'abductor de la cama dreta. Tot apunta que el brasiler descansarà també aquest cap de setmana davant el Mallorca. Hansi Flick admès que cal ser prudents amb el seu retorn, previst per l'anada de les semifinals de Copa de l'11 de febrer.
I ja ha acabat el primer test de pretemporada de MotoGP a Sepang amb Ducati com a referència. La marca italiana ha arribat amb els deures fets i ha situat cinc pilots entre els sis primers temps. El més ràpid ha estat Àlex Márquez, que ha liderat tant la volta ràpida com el ritme de cursa sprint. També ha destacat Marc Márquez, que ha anat de menys a més físicament i ha mostrat solidesa malgrat una caiguda sense conseqüències.
El test també ha estat marcat pels problemes de Yamaha, que es va retirar el segon dia després de l'accident de Fabio Quartararo i una avaria tècnica.
I rectifiquem la informació, el partit de Copa de la Reina entre el Real Madrid i el FC Barcelona és de quarts de final i no semifinals i es disputa avui 5 de febrer a les 9 de la nit. I ara sí, presentem la cançó del dia.
Doncs avui anem amb un superclàssic de la música, un tema que amb el pas del temps ha fet com el bon vi i ha anat revalorant-se perquè simplement és una obra d'art. Avui anem amb un referent absolut dins de la música Soul. El missatge d'aquesta peça gira en torn de la leialtat i el suport incondicional.
No parla d'erositats ni de promeses grandiloquents, sinó d'un gest profundament humà, quedar-se. Mantenir-se ferm al costat d'algú, quan tot cau, quan fins i tot, la natura sembla desfer-se. És una idea universal que travessa generacions. No cal eliminar els problemes per vèncer la por. N'hi ha prou amb no estar sol, a mesura que avança la cançó eleva aquest compromís fins a situacions límit.
Cels que s'esfondren, muntanyes que s'ensorren, mons que desapareixen. I malgrat tot, no hi ha llàgrimes ni desesperació. Hi ha confiança, una confiança absoluta en el vincle, en la força de saber que algú es quedarà passi el que passi. Pel que fa al seu creador, parlem d'una figura clau de la música soul nord-americana, amb una veu càlida i profunda que va saber connectar emoció i senzillesa com molt pocs. Aquesta peça, convertida en una de les més emblemàtiques del segle XX,
resumeix perfectament la seva capacitat per transformar una idea simple en un missatge etern. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. Aquesta cançó s'ha fet moltíssimes versions i adaptacions i, a més, John Lennon en va fer una. Aquesta cançó va sortir l'any 1962 i el tema es basa en una cançó de gospel en contra de l'esclavisme. Què? Com ho tenim, això? Doncs va, que Sony, Stand by Me, The Banking.
Fins demà!
If the sky that we look upon Should tumble and fall Or the mountain Should crumble to the sea
I won't shed a tear just as long as you stand. Stand by me. And darling, darling, stand by me. Oh, stand by me. Oh, stand now. Stand by me. Stand by me.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs això que deia, una cançó preciosa de veritat. I a més, ja fa més de 60 anys que es va fer aquesta cançó i aquí seguim, escoltant-la. Això vol dir que és molt i molt bona. Però va, ara passem a l'efemèride del dia.
Avui, 5 de febrer, fa 107 anys que a Barcelona començava la vaga de la canadenca l'any 1919, un dels episodis més transcendents de la història social i obrera de Catalunya i també d'Europa. Aquell dia es va posar en marxa una força col·lectiva capaç de transformar drets, consciències i futurs. La vaga va néixer com una resposta a la injustícia, però va créixer fins convertir-se en un clan popular.
Els obrers de la ciutat van entendre que la lluita no era només d'uns quants, sinó de tots. Durant setmanes Barcelona va viure en mobilització sostinguda, que a més va destacar pel caràcter majoritàriament pacífic, solidari i organitzat del moviment obrer. La força no va venir de la confrontació, sinó de la convicció compartida.
El resultat va ser històric. El conflicte es va tancar amb una victòria completa dels sindicats i, sobretot, amb una conquesta que avui ens sembla evident, però que va ser un triomf revolucionari. La jornada laboral de 8 hores, aprovada l'abril del 1919.
Espanya es convertia així en el primer país del món a establir-la per llei, i hem de tenir molt clar que aquell avenç no va ser una concessió amable del poder, sinó que va ser el fruit directe de la pressió social i de la unió de la classe treballadora. Aquesta efemèride ens recorda una veritat incòmode, però també molt essencial.
Res del que avui considerem normal ha estat regalat. La jornada de 8 hores, els drets laborals, la capacitat d'organitzar-se i negociar col·lectivament són conquestes guanyades amb esforç, sacrifici i molta valentia. La vaga de la canadenca va situar la qüestió social al centre de la política catalana i va demostrar que quan el poble s'alça de manera coordinada és simplement imparable.
Avui recordar aquell 5 de febrer és un acte de memòria i de reivindicació, un tribut a aquells homes i dones que van plantar cara a la injustícia, però també és una invitació a la reflexió col·lectiva. Vivim temps en què la mobilització costa més que mai, en què sortir del carrer sembla que faci mandra, i en què la indignació es dilueix en la quotidianitat.
I això passa en un moment en què continuem patint greus problemes estructurals. Una inflació que ofega preus de l'habitatge i de la llum desorbitats, serveis públics que no funcionen com caldria i un servei de rodalies indigne d'un país modern. La vaga de la canadenca ens interpel·la directament. Ens diu que la veritable força resideix en la societat, en el gruix de la població treballadora.
Que el canvi no arriba sol, que la història avança quan la societat pren consciència del seu poder i actua. I per això aquesta efemèrida no és només passat, és un referent permanent, una llum que ens recorda que els drets es defensen exercint-los i que la justícia social, ahir com avui, s'aconsegueix col·lectivament.
Doncs posem un anunci, només un, i comencem amb l'actualitat esportiva.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Doncs ara sí, comencem amb les seccions d'avui i comencem repassant l'actualitat esportiva amb el gran Albert Miranda.
Bona tarda, Albert. Què tal? Com estàs? Bona tarda, Jaume. Com estem? Molt bé, molt bé. La veritat que content de tenir-te aquí de nou. Ara feia un parell de setmanes que potser no venies? Sí, més o menys. No feia gaire, però ja trobem amafaltable, clar que sí. Doncs avui amb l'Albert repassarem una mica l'actualitat esportiva, no només a nivell culer, que a vegades ens centrem una mica en el Barça, sinó a nivell global, a nivell una mica més... també nacional, però també mirarem una mica cap enfora.
I a part, com sempre, amb l'Albert acabarem amb uns petits jocs, no? Sí, que t'agrada molt. Estic obligat a fer jocs, sempre. Estar obligat per aquí, eh? Doncs Albert, per on vols començar avui, va.
Doncs mira, jo sé que ets col·lega, que hem de tirar pel col·lega. Així que jo diria per l'estat de forma de l'Amin, no? O sigui, què ho fas per acontentar-me, això de parlar de l'Amin? Sí, així comences bé, no? Així comencem bé el programa. Ho veig just. Doncs sí, parlem de l'Amin, l'Amin ya mal al capdia a la fi. Ara mateix crec que està en el millor moment de la temporada i ha recuperat aquella espurna, no? Aquella màgia que li vam veure potser la temporada passada.
i que al principi li va costar arrencar aquesta temporada, però ara mateix el nivell de la Minyamal és simplement espectacular, no Albert?
Sí, de fet, a molts especialistes de futbol que parlen de futbolers, si recorda l'amint que va jugar aquella tornada de semifinals contra l'Inter Champions la temporada passada, que era imparable. Jo no crec que encara estic a aquell nivell, però no li queda massa perquè el que veiem partit de partit és que a sobre juga tot, o sigui, juga tots els partits. Sí, sí, sí.
A mi això em fa patir una mica. Sí? Perquè dic, ostres, va Hansi, és el minut 80, treu-lo ja. Treu-lo ja. Sí, sí. Però no, no, ha de jugar tot, eh? Però és que jo penso, o sigui, per exemple, l'altre dia, no?, a la Copa del Rei. O sigui, jo penso que el futbol s'ha igualat tant en aquests últims anys que és que...
Hansi Flick ha de posar l'Amin perquè sigui diferencial, no perquè jugui per jugar, sinó perquè potser sense l'Amin guanyes, però potser està més apretat el resultat. Si ja ho està de per si, sense l'Amin, doncs molt bé. Per això ho imagina't. No, i crec que l'Amin Llamal porta 7 gols o assistències, contribucions de gol, diguem-li, en 6 partits. Per tant, el nivell de l'Amin Llamal és fantàstic, eh?
I sembla que la Copa del Rei és la seva competició preferida perquè dels últims quatre partits porta assistències i gols a cadascú. No, no, és brutal. I al cap i a la fi això és una notícia boníssima pel Barça que necessita el millor del seu millor jugador. Exacte. I ara mateix ho està gaudint. El Barça l'està gaudint i també es nota amb els resultats, no? La dinàmica de resultats són molt bons, exceptuant aquesta patacada contra la Reial Societat que, bueno... Sí, sí. Bueno...
es podia haver decantat per l'altre costat perfectament, però va acabar així. Però sí, sí, al final és una molt, molt, molt bona notícia i molt contents, la veritat. De fet, va començar malament amb la podèlgia que va tenir a principi de temporada. Sí, sí, que sembla que ja l'ha superat, no? Sí, o sigui... Va haver molt d'alarmisme, eh? Va dir...
Ostres, la Boalge, la Min ja no tornarà a jugar bé. És que diuen que és una lesió que és a dia a dia. I que depèn com t'aixecis aquell dia, potser fa mal i potser no. Si no, mira Nico Williams, que al final té la mateixa lesió. Té la mateixa, eh? Té la mateixa i mira, no està al màxim. No, no, ja ho veiem. Doncs va, passem del tema i anem a parlar una mica de la Copa del Rei, perquè avui es disputa l'última semifinal, que és una del Rei Albetis contra... Quart de finals, l'últim quart de finals, va.
Sí, avui no sé què em passa amb els quarts de finals i les semifinals. No el vols, no el vols. No, no, no. És l'últim quart de final entre el Betis i l'Atlético de Madrid, que es disputa la Cartuja avui a les 9 de la nit. L'última plaça de les semifinals. Exacte. S'ha classificat per anar al Barça, l'Atlètic Club i també la Real Societat. Sí. I avui Betis-Atlètic, Atlètic de Madrid, a la Cartuja, és un partidàs, o sigui, a les 9 de la nit... Pararà dos equips bascos, el Barça i potser l'Atlètic de Madrid...
O no. Al final són els de sempre. Són els històrics, són els històrics de sempre. Només falta el Real Madrid. Sí, sí, exceptuant el Real Madrid són els de sempre. Sí, sí. I la veritat és que la Copa del Rei sempre és una competició que mola, eh? Sí, sí. Perquè, per exemple, el partit que vam tenir ahir entre el... Ostres, la Real Societat de l'Arabés va ser molt xulo, eh? Dos, tres, eh? Va ser molt xulo, eh? I amb aquell penalti, l'has vist el penal? Sí, sí.
És penal perquè li posa la camiseta per sobre de la vista. I no el deixa veure. Exacte, exacte. És boníssim. Si ho podeu recuperar, recupereu-lo. I després el tercer gol que un jugador de l'Alabés topa amb l'àrbitre i no pot continuar. És històric. I a més a l'altre partit també amb Omar Sadik fent un gol en prop i després Marcana i el gol... Sí, històric, Omar Sadik. No, no, històric. Bueno, Omar Sadik és un... Bé, és...
És un artista. Jo crec que seria el nostre pare ara mateix. Sí, sí, sí. Però sí, és el que dius. La Copa del Reis és una competició que sempre agrada. És especial, no? Perquè al final, les primeres rondes... A un partit. A un partit deixes els humils, no? Els equips de tercera, de primera regional, que juguin contra grans. Si no, mira el Bacete, va arribar fins a quarta final l'altre dia. I després, els equips bascs sempre donen guerra a aquesta competició. Totalment.
Queda aquest últim partit. Molt llem, no es va. Tu què pronostiques que es classifica? Betis o Atlético? És una pregunta complicada, eh? Perquè és que el Betis a casa és molt fort. Sí, és veritat. L'Atlètic de Madrid, sí que és veritat que ha fet tres fitxatges i, ostres, és l'Atlètic de Madrid i té molt potencial. Però, uf, és que no ho sé. És que l'Atlètic de Madrid ve molt malament, eh?
Ja, però mira, jo em quedo amb l'Atlético de Madrid. Va, jo el Betis. Si perden aquesta Copa del Rei, bueno, si no classifiquen a semifinals... És el que queda. Li queda així només. Exacte, és que li queda només això, s'ho juguen tot. Perquè després la Lliga està a 10 punts i la Champions està a 700, però bueno, és que després es pot...
Aquest any no sembla l'any per l'Atlético, almenys a la Champions. La pregunta és quan és l'any de l'Atlético, però això dona per una altra banda. Sí, sí, la parada mai ha estat aquí de l'any, però l'Atlético encara segueix a zero en el seu casiller de Champions League i no sembla que aquest any vagi a canviar, però escolta, una Copa del Rei potser és una cosa més factible.
Sí, clar, perquè és que està... I tenen molt bona plantilla, eh? Sí, tenen una plantilla molt bona. Ara parlarem dels fitxatges que han fet, però ostres, quin equipàs. Julián, Baena, Barrios... No, no, és particular. Tenen equipàs total. I és el que dius. Sorlov, que és un mal de cap. Sí, sí, Sorlov, Oblak, Marpoví, o sigui, no, tenen equipàs...
I de fet, la Copa del Rei, aquesta cosa especial que li dona és que només crec que són set partits o sis que pots guanyar un títol i un títol dels tres grans d'Espanya. O sigui, no és qualsevol supercopa d'Europa o d'Espanya, sinó que és un títol molt important. I ara mateix l'Atlètic de Madrid està a quatre partits de guanyar el títol. O sigui, és la forma més ràpida de guanyar un títol. Sí, sí, totalment. Escolta, em vaig a saltar el guió perquè et vull preguntar per una cosa que no me l'has posat. Què li està passant a l'Espanyol?
Encara no ha guanyat aquest 2026, estan hores baixes, venia molt bé, però des d'aquella derrota contra el Barça l'equip no aixeca cap. No, no, el mes de gener de l'Espanyol és terrorífic. Bueno, és com el que va dir Hansi Flick, Sheet November, Sheet January, no? Sí, sí, Sheet January, és que és terrible, o sigui, és el que tu dius, des del derbi contra el Barça, que l'equip no aixeca el cap,
Va fer un bon partit contra el Barça, de fet. Jo crec que potser el millor de l'any. Sí, sí, de l'any segur, perquè... Sí, sí, de l'ampolada, sí, sí. Perquè, o sigui, es va mereixer guanyar, o empatar almenys, i va perdre, i jo crec que això mentalment li va costar molt. Pot ser, sí. O sigui, perquè veus que tu jugues bé, però no guanyes. Llavors, després un punt al camp del Levante, perds contra el Girona, perds contra l'Arabes a casa...
perds contra el València a l'últim minut contra el València, clar, són resultats contra equips que a priori hauries de guanyar tal com estàs a la classificació però clar, els perds i sí, si serà mateix perquè el Betis va guanyar l'altre dia però aniria cinquè i estàs en una posició, ostres, boníssima per l'Espanyol, està a Europa ara mateix. Haver perdut cinc partits, bueno, no, mentida haver empatat dos partits, no, només un un punt de 3 per 5, 25. O sigui, ha fet un punt de
15, dels últims 15. Això 15, jo 25 he dit. Ara bé, que malament he quedat. Això, un punt de 15, fer un punt de 15 i mantenir-te a Europa, escolta... Sí, sí, perquè és que els seus rivals, el Betis i el Celta, també van perdre i sembla que guanyar estigui prohibit a aquella zona. Sí, sí, en aquesta zona mitja, sí. Sí, després veus la zona d'ascens, bueno, la zona d'ascens ja és una altra història, és una... Està tot molt apretat aquesta temporada, eh?
És una batalla, mare meva. Però sí, sí, el que tu dius a l'espanyol. Manolo està bastant enfadat amb l'equip, bastant enfadat amb la directiva. Ell volia fitxatges, només un ha arribat, ahir va ser presentat. I la sensació que jo tinc amb les rodes de premsa de Manolo i dels jugadors és que no saben per on anar. O sigui, ells saben que fan bé, que juguen bé,
Però no troben la solució. Però la solució és res, no? Seguir el camí que havia funcionat fins ara. Sí, al final al futbol són detalls. Són dinàmiques. Són dinàmiques i detalls. I ara mateix l'Espanyol, tot el que ara ha sortit bé la primera volta...
Ara la segona li està sortint malament, pot ser tema d'arbitratges, pot ser tema de mala sort, d'afectivitat que ara porta. I ara mateix veus la classificació i dius, ostres, sí, sí, però veus els resultats i dius, aquí hi ha coses que no funcionen. Doncs estarem atents a la situació de l'espanyol de Manol González, a veure si aconsegueix redreçar aquesta situació, que jo crec que les victòries començaran...
arribar de nou. No sé si aquesta jornada ho aconseguirà. És complicat contra el Villarreal. Has de guanyar partits grans, també. Sí, sí. De fet, ha guanyat l'Atlètic de Madrid, que se lliga al Camp de l'Espanyol, la primera jornada. O sigui, que pot guanyar el dilluns? Sí. Serà complicat, segur. Serà molt complicat, perquè el Villarreal de casa és molt difícil.
Després un altre tema serien els partits de dilluns, o sigui, jo no entenc com un vilaral espanyol es juga un dilluns i no un diumenge o un dissabte, però bueno, això dona un altre tema perquè teves... Això hauríem de parlar amb teves, eh? Sí, perquè això no s'entén... Escolta, Albert, anem a parlar del mercat de fitjatges, que això sempre agrada molt, perquè al final qualsevol mercat t'agrada. Potser el d'hivern és una mica més fluixet, però bueno, anem a comentar-lo una miqueta, que he passat a grans drets.
El mercat de fitxatges, per posar el context, va finalitzar aquest dilluns, el dia 2 de febrer. I, com sempre, en aquests mercats fins a l'últim minut pot passar de tot. I, en quant a la Lliga, el més destacat seria l'Atlètic de Madrid, que ha fet 3 fitxatges. S'ha gastat diners, eh? Sí, sí, s'ha gastat diners. De fet, ha venut 4 jugadors, que seria Gallagher, Raspador, Carlos Martín i Javi Galán. I ha portat a Lukman,
el Rodrigo Mendoza de l'Elx i Obed Vargas que és un mexicà que venia de la MLS del Seattle Sanders crec sembla que té bona pinta és l'equip que més s'ha mogut s'ha gastat 35 milions quasi 40 van vendre per Gallagher 40 milions aquest negoci va ser rodó aquest negoci jo no sé què va passar però bueno
I això, va arribar per 35-40 milions. Lukman, que és una mica el més destacat, que és un jugador nigerià que jugava a l'Atalanta, que aquesta temporada, una mica irregular, però la temporada passada va marcar 20 gols. No sé si te'n recordes que va fer un hat-trick a la final de l'Upa League, que de fet va guanyar l'Evercusen de Xavi Alonso, que en aquell moment era... Que no havia perdut cap partit en tota la temporada. Sí, sí, i va fer un hat-trick. L'únic partit que va perdre el Bayern de l'Evercusen de Xavi Alonso va ser a la final contra l'Ademola Lukman. L'Ademola Lukman, sí, sí, va fer un hat-trick, bueno, i...
O sigui que és un jugador explosiu, un jugador que té molt regat, que té velocitat. L'hem pogut veure a la Copa d'Àfrica, a Nigèria. És un molt bon jugador. L'únic problema que té, que jo penso, és que és un jugador molt seu, molt egoista. No sé si egoista, però jo el que he sentit és que és un jugador que depèn molt de la seva mentalitat, i que depèn molt, que a vegades està molt centrat,
de vegades no tant... Això és l'única... Exacte, és molt seu. I llavors, és el que tu dius, si no està bé mentalment, o no li surten les coses en aquell moment... O no està motivat malament. Exacte, però quan ho està, és molt diferencial. Anem amb el Barça, ha tingut dues baixes, una que era Marc-André Ter Stegen al Girona, que se'n va cedit fins a final de temporada, recordem que s'ha lesionat, pobret meu.
I l'altra va ser la d'Adró, molt polèmica, per al final uns 8 milions d'euros que el Barça s'emporta del Paris Saint-Germain. Que de fet el Paris Saint-Germain l'ha baixat al filial. És que no. Adró. Jo no l'entenc aquest fitxatge, però bueno, Adró, que faci el que vulgui. I s'ha queixat el Barça que venen els seus jugadors com si fossin estrelles.
Però no ho són. Això qui? El PSG. S'ha queixat el Barça. Però bueno. I després, l'únic que ha arribat ha estat Joao Cancelo, s'ha dit de l'alt i l'alt. Sí, que és... Sí, és una tornada, no? D'aquí Joao Cancelo. Però bueno, jo crec que no està mostrant l'IBEI. O sigui, jo el veig molt verd, encara. I bueno... Sí, l'altre partit. Contra l'Albacete. L'Albacete, sí. Que va estar a punt de ser expulsat. Sí, sí, sí.
I els minuts que ha jugat a lligar aquests últims dos partits, bueno, o sigui, li falta molt. Jo crec que porta el ritme d'Arabesaudí. I és que ja té una edat, eh? Ja té 32, 33 anys. Però bueno, jo crec que el Barça l'ha fitxat per ruta, per donar descans a Balde, a Cundé... En comptes de posar Eric Garcia, et poses a casa. Sí, sí, ja està.
I després, un altre dels equips que més ha mogut ha estat el Celta de Vigo, que, escolta, ha fitxat, bueno, ha recuperat, no sé si, crec que s'han format la sessió, a Fer López, que sí que el van vendre aquest estiu, al Wolverhampton. Va sortir a la cantera, sí. I també a Matías Bechino i Álvaro Núñez. Bueno, pots fitxatges. Tres, molt fitxatges, sí, sí. Perquè, escolta, se li s'ha anat molta gent, eh? També t'ho ha dit. Unai Núñez, Braillant Zaragoza, Fran Beltrana, Allende, también Rodríguez, Luco de la Torre... Bueno, de fet, lo de Braillant Zaragoza no ho entén ningú. Bueno, al final...
El club propietari del Bayern l'ha recuperat i l'ha venut a la Roma. Ha sigut una cosa molt estranya perquè en Brian Zaragoza estava brillant el Celta ara mateix. Clar, per això el fixa la Roma. Portava 3 o 4 partits molt bons i després no s'ha despedit ni del Celta ni res amb un comunicat, saps? La gent de Vigo està una mica molesta, no? Sí, exacte, perquè va arribar... De fet, el Celta el va recuperar del seu nivell perquè s'havia perdut
i ara s'ha anat a la Roma, però jo crec que les formules no han sigut les adequades. Sí, ell simplement volia jugar a la Roma, que és una miqueta més de prestigi, i li ha donat igual. Al final, aquests jugadors, hi ha molts jugadors així, que li fan igual, i al final són la seva vida i tal. Escolta, anem a parlar de l'espanyol i acabem.
Aquest mercat de fitjatges, encara tenim una mica més de temps, però acabem amb la lliga espanyola, amb l'Espanyol, que ha fitjat només a Cyril N'Gongue. Tu vas anar a la seva presentació, crec que el coneixes una miqueta millor, explica'm qui és, perquè jo no el conec. Ahir vaig anar a la seva presentació, va començar amb retard, s'ha de dir, mitja hora de retard, o sigui, te lita.
enfadat eh l'Albert sí no enfadat home és que jo vaig arribar allà a dos quarts de dos i em diuen no primer eren 15 minuts de retard i dius bueno 15 minuts jo què sé entre fotos tal la firma però després diuen no que al canal de YouTube fica que comença a les dues
Ostres, en sèrio? Si veus el Hilux, penses que és el millor jugador del món, que és pilotador, o sigui, gol de xilena, d'escorpió... Ve del Nàpols, eh? Ve del Nàpols, s'ha dit, més ve del calcio, de les italianes i ve del Nàpols, però ha jugat a l'Islas Verona, al Torino, i és un jugador a extrem dret.
Ell és esquerra. Entenc que per suplir la baixa de Poado, no? Sí, entenc que sí, però juga a la mateixa posició que a Dolan. O sigui, Dolan jo crec que s'anirà a l'esquerra. I és un jugador molt elèctric, que té molta personalitat i molt regat. I jo li vaig preguntar per això, per com es definiria, en un parell de paraules, als aficionats que no el coneixien. I em va dir això, que era un jugador elèctric, que li agradava conduir amb pilota, que va jugar davanter quan era jove...
i de fet va jugar, ell és belga, i va jugar a l'Underledge, va jugar, o sigui, va jugar a equips molt top, i bueno, s'ha fitxat per 6 mesos, així que veurem, perquè no crec que l'Espanyol és el que dic, crec que és una clàusula de compra de 16 milions o així, o sigui...
No crec. I les baixes de l'Espanyol han estat Javier Hernández, Luka Coleocho, que també estaves dit que no han anat bé. Sí, Coleocho no ha fet res. Brian Olivan i Hugo Pérez. Anem a mirar fora d'Espanya. El més mogudet sempre és la Premier League. Sempre. I un equip protagonista i ja sospechoso habitual és el Manchester City, que és el que més s'ha gastat, no?
Sí, ha fitxat un central potser, aquí m'ajudaràs. Mark Gehi, que és un dels millors centrals d'Inglaterra, és boníssim. De fet, sonava per molts equips, pel Madrid, pel Barça, per això. L'ha fitxat per 20 milions, crec que una cosa així, que és molt poc, però perquè acabava contracte al juny. Exacte.
per tenir aquest benefici de 6 mesos i perquè ningun equip s'avancés han hagut de pagar 20 milions. Exacte, sí, sí. Bé, el City... Què ha dit el City, no? Sí, 20 milions són 10 euros. Són res, és com... Per nosaltres són 10 euros. Sí, o menys. Sí, sí, sí. I bé, cada finestra de mercat sempre ha gastat molts, molts milions. De fet, a l'estiu va fitxar Cherki, va fitxar... Sí, sí, sí.
Amb molts jugadors, amb això no pots competir. No, no, a mi aquest jugador m'encanta. Marc Guéji és molt, molt bon central, és molt gran, és molt corpulent, surt amb la pilota, bon reforç. I a part de Marc Guéji, la gran estrella d'aquest mercat de fitxatges d'hivern ha estat Anthony Semeno. Semeno, que porta... Un desconegut abans d'aquesta temporada, però és que el Bournemouth la va trencar i l'està trencant. De fet, quan va arribar el Bournemouth,
Va jugar crec que a tercera o a segona anglesa i el va fixar el Bournemouth. I ara porta tres coses al City. Ja és un jugador molt potent que, bueno, jo crec que per davant té Haaland, però que pot... Sí, però està jugant per davant, eh? Sí, és extrem. Pot jugar...
a la dreta i és un jugador molt ràpid que té molta amenaça i sobretot per ser extrem té molt de gol el City si ja era perillós amb aquests dos reforços és més encara totalment totalment
Ja el Liverpool, per exemple, només ha fitxat a Jeremy Jaquet, un jovenet. Sí, però aquest l'ha fitxat per l'estiu, saps? Sí, sí, l'ha fitxat i encara es manté el seu club dirigent. Exacte, sí, sí. A l'Arsenal no ha fitxat res, al Chelsea... És que a l'Arsenal ja té un plantell... Sí, ja ho té tot.
El Chelsea podem dir que ha fitxat el seu entrenador. Sí. El Liam Rossenyer. Sí, sí. I crec que alguna cosa més. Potser el Tottenham no s'ha mogut més. A ver... Bueno, a l'Eston Villa, ojo, eh? Douglas Luiz, Tammy Abram... Sí, ara... Bueno, jugadors que es mouen pels equips. Que es van mouent pels equips. I bueno, i de fet, el Bournemouth volia fitxar a Fran Garcia del Real Madrid. Ah, sí? No ho sabia. Sí, sí, ho tenia tot parlat amb el Madrid i amb el jugador.
Però al final el Real Madrid va dir que no, que Frank García no es quedava a l'equip, perquè moltes baixos a la defensa i tal, que al final no. Això ha estat una mica el marcat de fitjatges. Acabem l'últim tema abans de los jueguitos que t'has preparat, que m'has dit, és que la selecció espanyola està passant per un moment complicat perquè té moltes lesions. I la finalíssima està a la volta de la Galicia.
Sí, crec que és el 22 de març. O sigui, en un mes i poc. Sí, sí, a Qatar i és contra l'Argentina. O sigui, que és un partit nou, crec que massa jugat. Sí, s'ha jugat fa molts anys i es va recuperar l'última edició que va jugar a Argentina contra Itàlia i va guanyar a Argentina. Sí, o sigui, és com si fos un torneig nou. És campió d'Europa contra campió d'Amèrica. Exacte. I, bueno, sí, és el que tu dius. Espanya, bueno, la selecció espanyola en aquests últims dies...
Se l'han lesionat jugadors molt importants. Merino té una lesió al peu, que s'ha trecat un os al peu. Sí, sí, estarà bastants mesos. Dos, tres mesos. Després, bueno, Pedri, un mes, però a veure com arriba. Després també tenim... Nico, que està al 50%, que amb la Puvall ja no saps mai com pot arribar.
Després al nivell d'alguns jugadors com Unai Simón, com els centrals d'Espanya que ara mateix són dubtes, perquè Hauchan està malament. Quarcy, bueno, està bé, però no acaba d'espuntar ara mateix. El millor que diria està és Eric García. Sí, sí, sí. Han de ser titulars.
Sí, sí, Eric García és el millor defensa espanyol, que diria ara mateix. I després, lateral, Cucurella està malament ara mateix. El lateral dret, Carvajal, no acaba de jugar. No està jugant. No està jugant. Marcos Llorente està malament també. No ho sé, una situació complicada. Esperem que en aquest mes i poc es vagi solucionant i que els jugadors vagin agafant ritme per aquest partit, que serà xulo, home, contra la Argentina de Messi. Sempre serà guai. Escolta, Albert, ens queden 5 minuts. Anem amb el teu joc. Què ens has preparat avui?
Doncs mira, aquest joc no l'he creat jo, perquè ja no em donava més el cap. I és un joc que m'ha agafat de pizzerrites. De la pizzerra de Quintana. Un referent. Sí, un referent. I bueno, és molt fàcil. O sigui, es diu papa o mama. Val. Llavors jo et dic dos jugadors i ens hem de quedar un. O sigui, tu pots quedar amb un i jo amb l'altre. Val. Però...
Són dos jugadors que estan igualats, que són molt semblants. És com escollir entre el teu pare i la teva mare. És una decisió molt complicada, però ara ho intentarem. Tinc molts, potser no ho fem tots, perquè no de temps, però jo crec que hi ha interessants, sobretot per tu. Va, a veure, va. El primer et diré, Rivaldo o Romario? Ostres, bona pregunta, eh? Bona pregunta, la veritat, sí, sí. És que, clar, no he vist a cap dels dos jugant directe. Exacte, aquest és el problema.
Però, clar, Rivaldo és un històric del Barça i Romario, encara que va ser una mica més breu, també. Mira, el meu pare sempre m'ha parlat molt bé de Romario i deu coses dels seus jugadors preferits, així que vam quedar amb Romario. Jo també diria Romario perquè m'ha dit el meu pare que era... Sí, sí, el meu pare igual, eh? Que aquest té 700 gols o 800 gols a la seva història. No, no, és un animal, l'únic que, clar, li agradava més l'alcohol i la festa que el futbol. Sí, bueno, d'aquests com els Ronaldinho, sí, hi ha molts. Va, el següent. Aquest jo crec que t'agafaràs els pèls dels cabells. Xavi o Iniesta.
Ostres, ostres, això sí que és un papa o mama, eh? Sí, sí, un papa o mama, sí. Ostres, home, dos grans jugadors del Barça i de la selecció espanyola, però mira, si m'he d'acabar de decantar amb algú, amb dolor, però em quedo amb Xavi, amb Xavi Hernández, eh?
Jo crec que aquí el que agafis Ningú et dirà res Jo agafaria Iniesta pel gol d'Espanya El Mundial Els dos són impressionants I són imprescindibles Val Eto o Drogba?
Va, aquí el tinc clar. Pel Barça, no? Sí, sí, sí, aquí de tot. Jo me'n vaig a metó, clarament. Crec que té quatre Champions, l'animal. Sí, potser sí. És una barbaritat. Chelsea i Barça i... I Inter. I Inter. No, no, és una locura. No, no, per mi és potser el millor nou de la...
de la història del Barça o un dels millors. Sí? Home, Luis Suárez i ell, potser, i algun més. Jo també diria etó, però Drogba tenia com molta aura. És l'aura, no? És l'aura personificada, o sigui, no sé, m'agrada molt Drogba. Sí, sí, sí. A mi, jo me'n recordo quan jugava contra el Barça. Donava molta poeta. Quin mal de cap. Sí, sí, donava molta poeta el Chelsea. Uf. Val, el següent. Isco o Silva. O David Silva. Ostres, mira, aquesta és bona, eh? Aquesta és bona, aquesta és formidable, no? Sí, sí. És un formidable. És un duelo de magos, no? Sí.
Ostres, que bona Mira, crec que Em quedarà amb Isco Perquè tot i que vaig jugar al Madrid És un jugador que sempre m'ha encantat I sempre ha dit, si pogués fitxar un jugador del Madrid Quan estava al Madrid Seria Isco, perquè és que m'encantava I crec que era culé
Crec que sí, és veritat. De fet, el seu gos es diu Messi. Sí, és veritat, és veritat. Senyal inequívoca. No, no, a mi m'encantava Isco. Bueno, encara m'agrada, eh? Ara està lesionat pobret, però m'encanta Isco, quin jugador. Jo també em quedo amb Isco perquè és un jugador que potser no s'ha parlat tant d'ell, però és que va trencar la BBC en el seu moment. Sí, exacte, exacte. I era imprescindible la selecció, era visible al Madrid. Magic Isco. Magic Isco.
I Silva, penso que també és un jugador molt infravalorat i ha donat moltíssim al futbol, a la història del futbol i a Espanya. Però bé, això és més personal, diria Isco. Anem a un portes. Casillas o Courtois.
Ostres Home, per sentiment Em quedo amb Casillas, però Crec que potser és millor Tipo Courtois Jo igual que tu Jo per sentiment, pel que em va donar el Casillas Sobretot al Mundial i al Madrid Però és que jo penso que Courtois és el millor de la història El millor de la història? Pot ser A més que em sembla un portes espectacular És que al cap ara no té sentit Val, després Marcelo o Jordi Alba?
Mira, no, et sorprendré Marcelo No, no, no m'ha sorprès Marcelo, per mi era millor Sí, per mi també Et diré dos, encara ens queda un minut Et diré Olmo o Fermín Fermín, sens dubte Jo soc ferminista a tope Ferminista a tope, m'encanta, tio
La seva garra, tío. M'encanta, m'encanta. Jo, si el pogués fichar, el ficharia pel Madrid, eh? I encaixaria, eh? Encaixirà molt. Val. La Mino Rafinha. Buah, tío.
Aquí t'he matat. Aquesta no me la pots fer, tio. Aquí t'he matat. Aquesta no me la pots fer. M'he de quedar amb la min, m'he de quedar amb la min. Em sap molt de greu, eh? I Rafinha és un eterno infrapalorado, eh? Sí, de fet sí. Però perquè potser no té la tècnica o el màrqueting que té la min, no? I...
I Rafinha, bueno, és l'ambient sí que el té. Exacte, sí, sí, és només això. Escolta, Albert, un rapidíssimament. Un rapidíssim, val, perfecte. Mira, un entrenador. Va, m'agraden. Guardiola o Luis Enrique? Guardiola, va, Guardiola. El mestre, el mestre. Jo també. Albert, gràcies per venir avui. Adeu, Jaume. Adeu.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
El temporal Leonardo obliga a desallotjar tots els habitants de Grazalema, a Càdiz, on viuen unes 2.000 persones i on en els últims 5 dies han caigut més de 700 litres d'aigua. Aquests desallotjats s'afegeixen a unes 4.000 persones més a diferents pobles d'Andalusia que han hagut de deixar casa seva. Els equips de rescat continuen buscant també una dona que va desaparèixer ahir al riu Torvilla quan hi va entrar per rescatar el seu gos. El president andalús Juanma Moreno ha visitat aquest matí les zones afectades i ha demanat molta prudència a la població.
Fíjese lo que le pido, que se preocupen, que no se puede uno acercar a ningún arroyo, a ningún río, máxima prudencia. Y por favor, cuando se dé una orden de evacuación, hagan caso, porque su vida corre peligro. El Leonardo també ha impactat a Portugal, on hi ha almenys una persona morta, i al Marroc, on han mort tres persones i hi ha més de 100.000 evacuats.
Més notícies amb la Marina Sancho. Reoberta el túnel de Rubí, un punt clau pel trànsit de mercaderies i que ha estat tancat per esquerdes més d'una setmana. Davant les pèrdues que això ha comportat per a les empreses, la Cambra de Comerç exigeix que es multipliqui per dos la inversió feta en els últims cinc anys a Rodalies i s'hi destinin mil milions d'euros cada any.
Els punts logístics de carn de caça reprendran de mal servei després d'arribar a un acord amb la Generalitat. Avui havien de començar una aturada indefinida per la falta de sortida de la carn de senglar que se'ls acumulaven congeladors perquè la seva venda ha caigut en picat als mercats europeus des que va començar el brot de pesta porcina. El gerent d'una de les empreses que recull la carn de caça ha explicat a aquesta emissora què els ha garantit el Departament d'Agricultura. Desde que se declaró el brot de PPA, producimos carne y no la vendemos así.
de unas ayudas económicas y luego también a nivel de tener un diálogo más fluido.
El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, reconeix la situació límit que viu el país des del punt de vista energètic. El mandatari cubà diu que no han rebut combustible des de fa dos mesos quan els Estats Units van bloquejar la sortida de petroli de Venezuela. En estos momentos tenemos una situación energética desde el punto de vista del combustible complejo. Recuerden que el bloqueo a Venezuela empezó en diciembre. Por lo tanto, desde esa fecha, aquí no se recibe combustible en este país. Por lo tanto, tenemos problemas en la disponibilidad de combustible para garantizar
Una nova pagada ha deixat milions de cubans sense electricitat enmig d'una onada de fred inèdita. Grècia aprova una llei per castigar amb penes d'almenys 10 anys de presó als activistes d'ONGs que facilitin l'entrada de migrants al país. La nova norma també preveu multes de 50.000 euros que s'afegirien a la presó i també limita el finançament públic.
de les organitzacions que donen suport als migrants. El Parlament grec ha aprovat aquest canvi legislatiu amb el suport dels diputats de Nova Democràcia, el partit del primer ministre conservador, tots els partits de l'oposició d'Esquerra hi han votat en contra.
El risc de pobresa i exclusió social a Catalunya empitjora, especialment entre els menors de 16 anys. La taxa infantil ja s'enfila fins al 36%, prop de mig milió de nens. Són dades de l'enquesta de condicions de vida de l'IDESCAT i segueixen una tendència a l'alça des del 2021.
El 13% dels infants viuen en una situació de privació material i social severa i un 7,4% no poden menjar carn o peix cada dos dies. Ona Lorda, responsable de polítiques d'infància de Safe the Children a Catalunya, exigeix al govern que posi la infància al centre dels pressupostos. N'ha parlat en una entrevista a 3CatInfo.
Cal reformar la renda garantida de ciutadania perquè tingui aquesta visió o perspectiva d'infància i que també es traspassi l'ingrés meninvital i el complement d'ajuda per a la infància aquí a Catalunya perquè tinguem un mapa de prestacions que sigui suficient. I aquí és important reclamar a les administracions i augmentar-ne la despesa pública per expandir el parc públic d'habitatges i prioritzar l'accés de famílies amb infants a habitatges, per exemple, de lloguer social.
Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. El Barça femení juga aquest vespre a les 9 al camp del Reial Madrid. És enfrontament a partit únic dels quarts de final de la Copa de la Reina. Ho farà sense Itana i Mapi León, baixa per l'Asio. Tampoc no ha entrat a la llista per motius personals. Marta Torrejón. Podreu seguir aquest Madrid-Barça a la TDG des de tres quarts de nou a l'antena de Catalunya Ràdio.
Abans a les set, d'aquí a una hora, comença el Reial Societat Badalona, també a la recerca d'una plaça a les semifinals de la Copa. Canviem ara a la Copa Masculina de Futbol. Avui es juga l'últim partit dels quarts a final, també eliminatori a partit únic, a les nou al Benito Villamarín, Betis Atlètic de Madrid. Ja esperen a les semifinals el Barça, l'Atlètic Club de Bilbao i la Reial Societat.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova. Sant Jus d'Esvern ja disposa d'una nova escultura de benvinguda amb la instal·lació de Guant a la rotonda de la B23, un dels principals accessos al municipi. L'obra, escollida per la ciutadania a través d'un procés participatiu impulsat per l'Ajuntament, esdevé una nova porta d'entrada simbòlica al poble. L'estructura és obra dels artistes locals Toni Fàbregas i Paula Fàbregas i està construïda amb xapa de ser corten.
La peça representa la campana de l'escut de Sant Just, un element identitari del municipi, i ha estat dissenyada perquè sigui reconocible des de tots els angles. En vuit metres d'alçada, l'obra destaca per la seva presència monumental i la integració visual en l'entorn viari. Juan va resultar guanyadora entre cinc propostes finalistes després d'un procés de votació en què van participar centenars de veïns i veïnes majors de 16 anys. La seva instal·lació combina un projecte iniciat el 2023 amb l'objectiu de reforçar la identitat local i donar visibilitat al talent creatiu Sant Justenc.
convertent l'escultura en un nou element emblemàtic del municipi. I en esports, la mitja d'Esvern, la mitja marató de muntanya de Sant Just, organitzada per la CEAS, prevista pel 25 d'abril, es troba pendent de les restriccions d'ús del medi natural al parc de Collserola, derivades de la situació sanitària de la fauna, segons ha informat l'organització en un comunicat a xarxes socials.
Tot i la relaxació parcial de les mesures vigents des del novembre, la celebració de proves esportives continua condicionada a l'evolució d'aquesta situació. L'organització ha fixat el 20 de febrer com a data límit per prendre una decisió. Si en les pròximes dues setmanes no s'autoritza la celebració d'esdeveniments amb normalitat, la cursa es posposarà l'octubre del 2026, coincidint amb les festes de tardor de Sant Just. En cas que tampoc fos possible en aquesta data, l'edició quedaria cancel·lada i s'hauria d'esperar el 2027.
Si abans d'aquesta data s'aixequen les restriccions, es mantindrà el 25 d'abril com a data oficial. I en política, Isabel Dardé, portaveu del PCS Enjust, ha analitzat a Ràdio d'Esberna els principals acords del ple ordinari de gener, amb especial atenció a les decisions econòmiques, normatives i socials aprovades pel consistori.
L'entrevista ha repassat les modificacions pressupostàries i diverses mocions vinculades a l'oci, l'espai públic i la solidaritat internacional. En l'àmbit econòmic, Dardé ha explicat que el ple ha aprovat inicialment la modificació de crèdit 2-2026 del pressupost municipal per adaptar-lo a les noves necessitats sorgides durant l'execució.
Aquesta modificació respon a l'obtenció d'una subvenció que ha permès reorientar cursos. El gruix de la inversió es destina a cultura, amb actuacions com la consolidació de les rebelles de Sant Joan i Sant Pere, ajuts a l'Ateneu, el projecte Mons, més programació familiar, el suport al 75è aniversari de la cavalcada de Reis, la creació d'una cambrada de música clàssica local, millores al Camp Fresa i la compra d'un vehicle per la policia.
També s'ha aprovat una reactificació d'un error material a les ordenances fiscals del 2026 sense afectació per la ciutadania. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Doncs ja són les 6 i 9 minuts i comencem la segona hora del refugi. I comencem amb una mica de música. Anem amb l'indevida Please Behave de Marc.
Deja de pensar en mí Siempre lo detecto y aparezco allí Personifico el recuerdo, eso te hace sufrir
Me siento un dios por un momento sin estar aquí. Vivo dentro de tus cuerpos, te acompaño así. No me recomiendo, no soy buen deal. El sentimiento es fuerte, puedes confundir. El sentimiento es fuerte y parece real. Tú con mucha gente puedes encajar.
Elige uno normal Barra libre en tu bandeja de Instagram No te vale Con que te visite el fin de quieres más Si Es indomable Estas ganas de no depender de nadie
Fins demà!
Linda vida, please be happy. Que me da y que se porte bien conmigo. Que no convierta esto en un castigo y yo cumpliré lo mío. Linda vida, please be happy. Que me da y que se porte bien conmigo. Que no convierta esto en un castigo.
Doncs ara sí, després d'aquesta cançó, comencem la secció de Sense filtres amb l'Ariadna Cruz.
Hola, Ariadna, què tal? Bona tarda. Molt bé, i tu? Bé, bé, també bé, també bé. Ja, dijous. La setmana m'ha passat volant a mi, eh? A mi també, és que jo estic de vacances. De vacances, tu, que bé. Perquè ho acabat els exàmens, no? Sí. I ja està. Estàs aprofitant aquestes vacances? No estic fent res. Recuperant forces. Sí, però m'estic abrumant de l'avorriment, o sigui... És que això ja passa, eh? Ens queixem que tenim moltes coses i després quan no tenim res... Literal, literal. Sí, sí, sí, sí. Però bueno...
Va, vull estar descansant tu. Tu agafa forces que ara el segon 4 i no ve potent. Sí, sí, ara ve lo heavy. Jo he estat mirant les assignatures. No, són xules, eh? Hi ha algunes xules. Hi ha algunes, però economia, política...
Aquestes, bueno... No conec tu, no conec tu. Sé que les he fet, eh? Les has fet? Sí, sí, sí. Ja parlarem. Ja parlarem, ja. Ja hem de demanar les apunts, no? Sí, sí, mira, doncs... Sé que una persona bastant dolenta, eh, per fer apunts. Molt bé, doncs ara anem a centrar-nos en Sense Filtres. A veure, sí. De què parlem avui?
Avui, a veure, és que la setmana passada va com una mica en línia amb la setmana passada amb el que vam fer. Vam parlar sobre el 2016 i tal. I llavors avui porto... Ens vam posar una mica nostàlgics. Exacte. I seguint amb la nostàlgia porto sèries de dibuixos animats que van marcar la nostra infància.
Molt bé, m'encanta el tema. És una secció una mica, bueno, no és molt profunda. És de Remember. Exacte. Sí, sí, home, ens podem arribar a posar profunds, depèn de les sèries que toquem, eh? Sí, sí, no. Jo, o sigui, jo les sèries que he posat he intentat no tirar de les... de la Bob Esponja, Finesi Fair, perquè aquestes... Som massa mainstream, no? Exacte. Sinó de les que jo, perquè he preguntat a molts amics i amigues i tal, i he fet com un recull de sèries...
que m'han dit i sobretot totes les he vist i després us explicaré perquè hi ha alguna que a dia d'avui no la veig, no me la poso però si la veig a la tele em quedo mirant-la vale, vale, no, no, sí, sí, em sembla bé jo potser alguna també, no ho sé
Abans de tot, digue'm una sèrie que tu diguis. Em va marcar com la infància, saps? Jo ho tinc claríssim, eh? A veure. Diré la meva preferida, ja per començar. A veure, vaig a mirar el guió ràpidament. A veure si la dic. No l'has posat, o sigui que em sembla molt malament. La meva preferida de tota la història, de les millors sèries de nens, bé, de nens i no tant de nens, perquè és que, vist ara en retrospectiva, no estem de nens cinxant.
Ai, no. Com que no? No, no, no. Com que no? O sigui, sí, l'he vist, eh? L'he vist molt. Home, clar que l'has vist. I sé que és una sèrie que a molta gent li agrada. Però jo no vaig connectar. És que no connectava. A mi m'encanta, tio. Jo m'imaginava ser en Xinxan, saps? Jo no vaig connectar. A mi que fos tan tremendo i tal, doncs no sé, m'encantava. Jo m'ho passava molt bé mirant el Xinxan. A mi és que de petita a petita no me la deixaven veure, eh?
Si t'ensenya la pil·lila i això que deia ell... I és el que et dic, ara, vista en retrospectiva, potser no la deixaria ni emetre. En horari infantil. Perquè ensenyava la pil·lila que deia el Sinchan. Després me'n recordo que també anava boig per les dones. Era com superacusador de noies. I després li feia la punyeta a molts altres nens. Una sèrie curiosa, però jo passava molt i molt bé.
No, a mi no me la deixaven veure. Però bueno, no passa res. I tu què? Quina és la teva top one? Jo, la meva top one, és que és... Ara, crec que la dic, però després us ho dic, ho deixem com en falla. Vale, vale. Així és retenció de l'audiència. Exacte, total. I, o sigui, jo sé que una persona que em costa molt dir que alguna cosa és el meu preferit, rollo, cançó preferida no tinc. A mi també. No tinc color preferit.
Jo no tinc un plat de menjar preferit. Jo tampoc, em costa molt, no sé. Sí, sí, a mi igual, t'entenc. Tinc vàries, he de dir, però jo crec que les he posat una mica, perquè parlem dels joves, però escric jo, llavors. Parlem de la jove, Ariadna. He posat com les que m'agradaven a mi. Primer de tot... Per on hem de començar?
No podia fer aquesta secció Això no és a dibuixos animats Però no podia no parlar de la casa del Super 3 Compte, convalida És que no podia no fer-ho És infància de tota Catalunya O sigui, és increïble O sigui, és la millor sèrie del món mundial Jo vaig plorar quan la van cancel·lar I va ser fa poc Sí, fa poc Jo vaig plorar, o sigui, no és broma Ojalá ho fos, però no és Però bueno, no passa res
Jo me'n recordo els dissabtes pel matí que m'aixecava per veure aquesta sèrie. O sigui, increïble, meravellosa, ideal. No, no, no. Tu eres súper? Molt, sí, sí. No, però amb carnet. Sí, sí, sí. Jo tinc el carnet del Súper 3. Jo, mira, mai me'l vaig arribar a fer. No sé per què. Ma mare no me'l va fer, ja no ho sé. Jo el tinc i... Mama, per què no em vas fer del Súper 3? No, no, i el tinc guardat i tot, eh? O sigui... No, no, és una relíquia, evidentment. És una relíquia. És que inclús l'hauries de portar a la cartera.
Jo tinc guardat aquest juntament amb el meu primer soci del Barça. Ets nostàlgica, eh? Sí, molt. I a més, jo vaig ser sòcia del Barça amb 17 dies de vida. Això vol dir que qui va ser? L'avi, el pare, la mare? El teu avi es mereixia una estàtua. No, no, sí, sí. Jo vaig néixer el juliol i a l'agost ja era sòcia. En fi...
D'acord, tornem als súpers. Bé, jo crec que no podem parlar dels súpers sense parlar del rock, que és el crash de tota Catalunya. També ho era de tu? I tant, però activament. És que era molt guapo, no? Era perfecte.
I jo en recordo de petita, a mi, bueno, no si sabeu, el Super3 és una casa com una família, que tenen com poders, per així dir-ho, i hi havia una aranya, que a mi em feia molta por, però molta, i després estava el Senyor Pla, que també em feia molta por.
Sí, sí, és potser el primer tràum infantil. No, no, jo, tipus ara ja no, perquè ja soc gran. Home, si ara et fa por el senyor Pla. Abans veia capítols, a mi em feia por el senyor Pla. O sigui, no... No, no, clar, era com l'antagonista de la història i clar, sí que feia una mica de por. Sí, era... No, però sí que és veritat que... Al final t'encaneñaves molt amb els personatges, amb el rock, amb el... No, espera, no m'ho diguis, eh? Qui? Aquell del gat, com es deia, que era com un gat...
Ah, jo ho sé. Cran... No, comença per F. El Fluski. El Fluski, la Lila, la Petit Pla... Sí, sí, sí. Tots aquests, ostres, t'encaninaves de tots. Com es deia el calvet? El calvet... No, l'altre. Pau, no? Pau. El Pau, el Pau. Sí, sí. No, no, és que Teresa m'està portant... M'estic com fent flashbacks enrere.
Sí, és que els súpers han estat un avanç i un després. Han estat forts, han estat forts. Però bueno, de la mà dels súpers també podríem dir el Mic o coses d'aquestes. Sí, sí, el Mic, bueno, meravellós també. El compte-comptes del Súper 3, també el veia. És que el Súper 3 abans era molt guai. Ara sembla, pel que he anat veient, que s'està recuperant, eh? Sí, sí, però... Va tenir com un bajonazo. Heavy. Heavy, però ara sembla que estan bé. Sí.
Sí, i ara sí que passem a dibuixos animats. El primer de tots és El pequeño reino de Beniholi. Saps què és? Mira, sé el que és, però no per mi, sinó perquè ho veia la meva germana.
És que la teva germana és molt llesta. A veure, bàsicament, el pequeño de Reino Ben i Holly és el Ben, que és un fullet del fosc, del fosc, sí, del bosc. I després tenim la Holly, que és una princesa, fada... Bueno, i són superamics, vale? I tenen un amic, que és una marieta, que es diu Gastón, i els tres com que van fer aventures i tal...
I jo me'n recordo de veure aquesta sèrie per primera vegada i jo, mira, fan número uno. O sigui, jo ara al clan veig aquesta sèrie i em quedo veient-la. Activament. Si et pilla zàping i la trobes, pa, et quedes, eh? Pero paro tot. O sigui, és perfecte. Doncs mira, jo t'he de dir que aquesta de petit no la veia, però és això, quan la meva sermanera era molt petita la mirava...
I em passava el mateix, em quedava mirant-la, eh? Era com, ah, no vull veure això, i m'ho quedava després mirant. És perfecte, jo me'n recordo que el vent viu com en un arbre enorme, amb tot. Però a tu això et va pillar de petita? A mi això em va pillar, doncs, hauria de tenir com 7, 8, 9 anys. Què va? T'ho juro? Que va sortir el 2009 o alguna cosa així? Per entre que arriba a Espanya i tal? Que sí, que sí. A mi m'ha pillat, bueno, potser petita, petita, petita, petita no era, però a veure... És que no ho recordo de petita, ho recordo amb la meva germana, però sol no.
No, sí, sí, jo me la vaig veure molt aquesta. I m'encantava. Perfecte. Molt bé, molt bé. Endavant. Vale, després la següent sèrie és la de jungles sobre ruedas. Perfecte. Bon, va. Però aquesta també t'he de dir el mateix, eh? A mi aquesta sí que m'ha pillada més petita, eh?
Jo no la recordo tant. Jo la recordo veure amb la meva germana. Aquesta crec que és del 2008. Clar, realment la meva germana va néixer quan jo tenia 7 anys. Per tant, clar, potser tenia 9 anys i tu tenies 7. Clar, clar. Vale, sí que em quadra, sí que em quadra. O sigui, jo crec que aquesta sèrie del 2008, si no m'equivoco, 2008-2009, més o menys. Sí que em quadra, sí.
Però això, bàsicament, jugant-les sobre ruedes, com el propi no m'indica, són animalets que viuen a la selva i tenen rodes. En comptes de ser animals normals i en comptes de potes tenen rodes. I són com vehicles, i a la selva hi ha carreteres, hi ha senyals, perfecte tot.
I jo recordo que hi havia aquí com un mini-restaurant o un mini-bar que eraven sempre... És que va ser perfecte aquesta sèrie. A mi aquesta i la de Dinotren, saps quina és? Ai, sí, Dinotren.
mateixes vibes sí sí sí no no la veritat és que aquesta jo me'n recordo que la meva germana tenia el peluix de la porc el gran porquet sí sí que es deia zúter o alguna cosa així tenia el porquet a casa amb la rodeta és que és boníssim me'n recordo tot això no no la veritat és que la sèrie estava xula també estava guai aquesta sèrie és curiosa eh però està xula
O sigui, la premissa, és que ho he posat després, perquè jo mirant i recordant les premisses d'algunes, dius, mare de Déu, senyor, o sigui, jo no sé com això... Com se li va ocurrir a algú, no? Exacte. Fet tots els animals de la selva, però en format cotxe. Exacte, no, no, i hi ha molts que dius, jo no sé, aquí la persona que va escriure això, com va arribar fins a aquesta conclusió, però bueno...
Doncs sí, sí. Saps quina em mira? Veig que no l'has posat i la tinc que dir també. Una de les meves preferides, a part de Sinchan, era... A veure si tu la vas a veure. Manimanitas.
Sí, sí, sí, perfecte. Que les eines parlaven. Sí, sí, sí. És perfecte aquesta sèrie. M'encantava. A mi el ser rutxo aquell, m'encantava. Jo el tenia, eh. Jo tenia la joguina. És que jo crec que també. Jo crec que era molt fan, jo era molt fan de Mani Manitas. Molt, molt, m'encantava. Jo li van regalar el meu germà i era... i jugava amb mogollona amb això. És que és boníssim, tia, és boníssim. És molt guai, és molt guai.
Bé, després seguim amb aquesta... Puc considerar que és una de les meves preferides. Aquesta i la que va després d'aquesta. Tu tens moltes preferides, eh? És que heu estudiat abans, és que no sé, no sé. No, no, però aquestes dues de veritat, eh? La de Sandra, detective de cuentos. Saps quina és?
Ara he buscat la foto perquè no em sonava el nom i sí, sí, sí. Aquesta sèrie... Però a mi no em va marcar tant, veus? Buah, jo aquesta sèrie... I aquesta sèrie, a més, me'n recordo que la feien com super poc i llavors quan la feien era com... Saps? O sigui, la feien realment molt poc per a la bona sèrie que és. I era el highlight, no? Sí, sí. Bàsicament és una nena que es diu Sandra que vivia en un món normal, d'acord?
I de sobte en el seu dia a dia apareixia com un mini animalet verd, que crec que es diu fou o alguna cosa així. Com un... Com un fullet, sí. Exacte, sí. Que bàsicament li deia que havia de transportar-se al món dels contes perquè un conte havia perdut com el protagonista o alguna cosa. Llavors havien de com arreglar-ho perquè tot acabés bé i en final feliç. Molt bé. I havia de fer detectiu, per tant.
Sí, bàsicament. I eren contes coneguts, la Blancaneus, la veia i la bèstia, contes dels germans Grimm, molts d'aquests. Per exemple, en el de la veia i la bèstia, la veia es perd, no, la bèstia es perd quan ja s'han enamorat i perquè acabin junts i tal, doncs han de trobar la bèstia. Bé, és com una mica com arreglar els contes, per així dir-ho.
Com que alguna cosa s'ha espatllat i l'he d'anarreglar-la I després quan acaben torna al món real i ja següent capítol Molt bé, m'agrada, bona premissa Clar, però tu dius, com ha arribat la gent a fer això? És que és molt fort Però aquesta estava encara ben pensada Em sorprèn més altres com la de la Jungla Superrudes La de la Jungla Superrudes i Benny Holly
No, no, clar, em sembla molt més loco, no? Però això, bueno, encara, mira, una persona que s'entra els clàssics cuentos a arreglar-los, bueno... Sí. A mi no se m'hagués acorregat mai, eh? No, no, jo tampoc, jo tampoc. I bueno, després seguim amb, crec que també una de les top 3, l'armario de Chloe. Et sona? Sí, sí, sí que em sona. Em passa el mateix que amb les altres. Això ho veia amb la meva germana.
és que és perfecta, de veritat, aquesta sèrie és tan maca, jo si en algun moment tinc fills, és que li posaré aquestes, però el segon U que neixin, és to. És perfecte. Bàsicament, l'Armario de Chloe és una sèrie d'una nena que es diu Chloe, que té com amb els seus amics i amb la seva amanteta, que és un ànec, que es diu zanahoria, crec, viatgen a través del seu armari com a mons de fantasia
I cada vegada que viatgen són una professió nova. Mira, doncs això que parlàvem abans de... Ostres, quina idea més loca... Això sí, aquí sí que hi comprem. No, no, però sí, sí, molt bé. Així que me'n recordo i estava prou bé. A mi aquesta m'encantava. I anaven a mons paral·lels, no? I mons d'aventura. I eren pirates, cuiners... I eren moltes coses i hi havia com de fer d'això. És perfecta aquesta sèrie. Molt bé, sí, sí. A mi aquesta realment...
M'encantava. M'ho crec, m'ho crec, m'ho crec. Això no ho feien? Això, el clan, crec. Tu ets molt de clan, no? Per el que veig. Jo era molt del Disney Channel, però... Ah, ho vam parlar la setmana passada. Sí, però el clan també. Eren les tures, no? No vas alternant. Sí. Molt bé. Sí, sí. I després, per últim, la de Fanboy i Cham Cham. Aquesta és perfecta també. Ah, sí, aquesta sí que me la gaudia, eh?
Aquesta és molt guai. Va de dos amics que... Que viuen sols. Sí, que estan com una mica... Bueno, no acaben d'estar del tot bé. I estan com molt obsessionats amb els superherois i amb la fantasia i tal. I doncs viuen com la seva vida, però passada per un filtre una mica... Esbojarrat, no? Sí, per així dir-ho. Es creuen que són superherois quan no ho són. Sí.
I jo em recordo d'aquesta sèrie, del que més m'encantava, era dels granitzats de colors que feien a la botiga aquella. Sí, sí, sí. O sigui, això era perfecto. Sí, sí, sí, que bo, que bo, que bo. Sí, sí, que a més deies, ostres, jo em vull menjar una igual. Jo, literalment, volia. Obviamente, això no ho trobes enlloc. No, no, per sort. Era com uns granitzats, no ho sé. Roses, blaus, eren increïbles. Em recordava també el Fresi Suís de los Simpsons.
Sí, era una mica de l'estil. Sí, sí, sí. I després, bueno, he portat com més sèries... Aquesta no sé si saps quina és, la de los superminieros. Aquesta sèrie era increïble. A veure que te la busco a Google...
Anava com d'un món d'animals on cada dia li tocava a un com ser un superheroi, com amb el seu gran defecte o alguna cosa així. Era perfecte. Mira, a mi era una que m'agradava molt, però molt, molt. Aquesta sí que me la gaudia moltíssim. Era Martín Martín. Et sona? Jo no la vaig veure. Saps si quina és, però no l'he vist mai.
Martín Martín Martín sí sí jo aquesta sí sí l'he vist l'he vist era boníssima que cada dia es despertava ser amb una amb una cosa estranya amb orelles de gos o amb orelles de drac era superrara estava molt guapa Martín Martín era l'hòstia
És que la sèrie és ojito. I la saps quina és la de la doctora Juguetes? Sí, clar que sí. Ostres, aquesta com l'he patit amb ma germana, tio. A mi m'encantava aquesta sèrie. Jo me'n recordo que la meva germana tenia el botiquí de la doctora Juguetes. Com a pare, no? I aquí també les eines de doctor també parlava, no? No, eren com els peluixos dels Juguetes. És veritat, eren els peluixos. Sí, és veritat. Era molt guai aquesta sèrie, també.
Bueno, pinta de la veritat, sí, sí. A veure, jo és que, és el que he dit, que les mirava com una mica de... Daniela, no vull veure això, però després ho mirava. És que són molt guais, realment. Després ho mirava, sí, sí. O sigui, hi ha coses que dius, vale, són per nens, òbviament, però jo no sé, molts missatges de les sèries no els entens fins que no ets més gran.
Això a mi em va passar molt amb els Simpsons, que és un altre estil, òbviament. Sí, sí, sí. Però és molt més adult. Però els Simpsons jo m'ho mirava de nen i em feia gràcia. Però ara quan ho veig dic, ostres, vaya crítica social aquí, vaya crítica social allà. Sí, sí, sí. Està carregat de crítica. Bé, en aquestes sèries que hem parlat no passa tant. No, no crec que la doctora Juguetes, ja que és molt de crítica social. Bé, potser el sistema sanitari... Però bé, no, seria donar-li moltes voltes, eh? Sí, sí, sí, masses, potser.
Després, una altra sèrie que també ja... Aquesta sí que em va pillar més de gran. Saps, allò de Gravity Falls? Era molt guai, aquesta sèrie. Sí, em sembla que vam parlar. De Gravity Falls, potser, o no? Una setmana passada.
No, crec que no. Sí? Jo crec que no. Jo crec que sí. No, no. Ah, potser no. No. No? Bueno, no ho sé, és igual. Explica'm què és Gravity Falls. Bueno, Gravity Falls són dos germans que... És que jo tampoc la premissa d'aquesta tampoc l'he pillat gaire, eh? Bàsicament són dos germans que es muden amb el seu avi o tiet
I passen coses rares, no? És a dir, els primers capítols són més normals, però ja els següents capítols i la segona temporada... Les varia molt, no? Van... Sí. Sí, sí. I tu veies una que es deia Històries Corrientes? Sí, clar. Molt guai, molt guai. Aquesta ja la mirava bastant, també. Que també era molt... Era molt loca. A vegades tenia coses que dius, ostres, les valles sortides. Sí, sí, sí. I hi havia una que era molt guai, que espero que te l'hagis vist, la de Pecezuelos.
Pecezuelos. Tu no l'has vist aquesta? Pecezuelos. Aquesta sí que és molt guai. Era una botiga d'animals on hi havia com una... peixos i feien vida dins de la botiga dels animals. Ara estic veient fotos així com Sara.
A mi aquesta sèrie m'agradava molt, però molt, molt. Dos peces, tu. És que abans, clar, els nens abans, bueno, abans miràvem la televisió i ara estan tot el dia amb el mòbil o amb l'iPad. Sí, sí, sí. És que han canviat molt, eh? Sí, i ara ja no es fan sèries com aquestes. Jo crec que tampoc.
Jo dubto molt, la veritat. Sí, sí, és que abans, clar, no teníem mòbils, ni teníem iPad, ni tantes coses. A veure, potser una mica més tard sí que van arribar, però al principi és que era la tele i prou. I tenies que barallar amb els teus pares perquè et deixessin veure la tele. Total, total. I esperaves a tal hora cada dia, perquè sabies jo, per exemple, amb Violeta, que cada dia per la nit feien un capítol, era perfecte. Veus, això ho trobo a faltar, saps? Que no tinguem sempre tots a l'abast. Ja, sí. Que a certa hora tinguis que dir, ostres, dilluns a les vuit, tinc que estar.
A mi això em passa amb l'isla de les tentaciones. És un altre estil, però sí, t'ho compro, t'ho compro. Però a mi em mola, agafar una rutina, no? I passar totes les setmanes esperant el carrer aquell dia. Sí, l'espera és dura, però sí, total. No podem tenir tot quan ho volem. Així estan els nens.
Espero que estiguin bé, però sí, no ho sé, no ho sé. Confiem en les noves generacions, a veure què tal. A veure si ens sorpremen positivament. Esperem, hem de confiar a venir, si no. Esperem que sí. Molt bé, doncs t'ha quedat alguna cosa per dir? No, avui ja està tot dit. Molt bé, ok, perfecte. Doncs escolta, abans que marxis, com sempre et demanaré que em recomanis una cançó o alguna cosa que estiguis escoltant i que vulguis compartir...
amb ell i amb tots els oients de Ràdio d'Esvern. A veure, avui, mira, avui he vingut a escoltar en Bad Bunny. Bueno, m'està bé. Perquè com parlo dels Grammys, el de la Super Bowl i tal. És veritat. Doncs alguna del Bad Bunny, va. M'has d'haver dit una. No, no, no, que t'inspiris, inspira't. No, no, que jo t'he fet la pregunta a tu. Inspira't tu. Alguna? És que no ho sé, eh? Va, alguna així xula.
És que el meu criteri musical és bastant dolent i jo no vull que la gent em critiqui. Quina és la teva preferida? No et jutgarem, no et jutgarem, va. T'ho juro que no et jutgem. Pots tirar d'alguna antiga, si vols. Mira, a mi alguna que m'agrada molt, la de, mira, o la d'ensenyar-me a bailar, o la de la noche de noche que té amb la Rosalia.
La Noche de Noche, aquesta no la conec. Bueno, va, posem aquesta, doncs. És molt guai, la veritat. L'altra sí que me'n recordo quina és. La Noche de Noche, va, doncs anem a escoltar aquesta. Doncs Arianna, gràcies per venir una setmana més. Gràcies a tu. I ens retrobem, doncs, dintre de set dies, dintre d'una setmaneta. Sí, adeu. Anem amb La Noche de Noche, de Batbani i la Rosalia.
Pero si volviera a pasar Sé que sería tu debilidad Porque la noche de anoche fue Algo que yo no puedo explicar Eso era dando y dándole sin parar Tú me decías que morías por mí Porque la noche de anoche fue Algo que yo no puedo explicar
Tú encima de mí y encima de ti Tú me dejaste el cuerpo caliente infierno Pero me dejaste el corazón frío invierno Soñando que contigo es que duermo Dime, papi Dime, mami Esa noche quién la borra Tú me besaste y se me cayó la gorra
A tu amadisa
Fins demà!
Que penita esto, que maldición La paleta dulce, azúcar de algodón
Mi to' es un diable y yo ya es un ángel Lo tengo juzgué' como si fuera to'a'té Baby, entre nosotros nunca competimos Si preguntan, dice ella to' los recordbates Y ya me ha pasao' que me han ilusionao' Y ya me ha pasao' que me han abandonao' Y ya me ha pasao' que no to'a' a mi lado Y ya me ha pasao' Porque la noche, la noche fue
Algo que yo no puedo explicar
Otros once bonitas que veo en San Juan Disfrutando de todas esas cosas que extrañan los que se van Disfrutando de noches de esas que ya no se dan Que ya no se dan Pero queriendo volver a la última vez
Y a los ojos te miré Y contarte las cosas que no te conté Y tirarte la foto que no te tiré Ey, tengo el pecho pelado, me di una mata El corazón dándome pata Dime, baby, ¿dónde tú estás? Pa' llegarle con Roro, Julito, Cristal Roy, Edgar, Seba, Oscar, Darnell y Big J tocando bota Hoy la calle la dejamos esbarata
Fui tirar ma foto de quan
Ey, hoy voy a estar con abuelo to'l día jugando domino. Si me pregunto si aún piensa en ti, yo le digo que no. Que me estadía cerquita de ti y ya se termina, ya se termina. Ey, que prendan la máquina, pues pasan dulce. Aquí todavía se da caña, chequeatela, baby. Diablo, mami, qué dulce.
Beber y hablar mierda hasta que me expulsen. Estoy bien loco, estoy bien loco. Cabrón, guía tú que estás caminando y yo estoy que choco. Estoy bien loco, estoy bien loco. Vamos a disfrutar que nunca se sabe si nos queda poco. Gente, los quiero con cojones, los amo. Gracias por estar aquí, de verdad.
Para mí es bien importante que estén aquí. Cada uno de ustedes significa mucho para mí. Así que vamo pa' la foto, vengan pa'ca, métase to'l mundo, to'l corillo, vamo. Zumba. Ya Bernie tiene el nene y ya es la nena. Ya no estamos pa' la movie y las cadenas. Estamos pa' las cosas que valgan la pena. Ey, pa'l perreo, la salsa, la bomba y la plana. Chequete la mía, ¿cómo es que suena?
Que la vida nunca se mude. Y que tú me envíes más nudes. Y si andes borracho que ven y me ayudas.
Doncs això ha estat Bad Bunny, primer amb La Noche de Noche, i ara hem de vi tirar-me's fotos. Dos autèntics temacles d'aquest artista puertorriqueño, que ha fet història en els recents Grammy que es van celebrar la setmana passada. Ara fem una petita pausa per publicitat, i en seguida arrenquem amb la vida joc. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora. Al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
I ara sí, arrenquem amb l'última secció del programa, arrenquem amb la vida joc, avui amb el Ricard. Bona tarda, Ricard, què tal, com estàs?
Molt bona tarda, molt bé, amb ganes d'explicar-vos un joc clàssic, però dels millors que s'han fet mai. Mira, escolta, doncs amb aquesta entradeta ja m'has posat el cos, aquesta intriga al cos. Molt bé, molt bé. Mira, avui anem a jugar a un joc que es diu Everdale, d'acord? Com, com? És un joc Everdale, Everdale. E de baixa, E, R, D, E, doble L, Everdale. Everdale, molt bé. És un joc que ja té els seus anyets, segueix venent, estan fent ampliacions,
I que és dels més macos que s'han dibuixat mai. És un joc per un o quatre jugadors i dura més o menys una hora i mitja o una cosa així. I un dels jugadors és d'aquests d'anàlisi, d'anàlisi, de que no sé què fer, potser s'allarga. Per aquesta entradeta, Ricard, entenc que és un dels teus preferits, o almenys, ho sembla? Doncs sí. El que passa és que el que ens passa als bolins de jocs o molts als clubs de
de Catalunya, és que tenim tant jocs, que no tens temps mai d'exprimer-li jugar moltes vegades, i sempre vas programar altres jocs, o jugues amb jocs de nit i tal, però que cada vegada que l'obres i et poses a jugar, dius, és que és una meravella, de veritat, és molt maco, com veureu ara quan us ho expliqui en sèrio, és un gran joc, amb un disseny molt maco, amb una mecànica molt original, amb una producció boníssima, i estic segur que tindreu ganes de jugar-lo quan acabem.
Molt bé, doncs, a veure, comencem amb aquest hype que ja hi ha dos processos. Molt bé, exacte. Comencem a explicar-lo. Quina és la narrativa, no? Quina és la història, no? Doncs es tracta que hi ha uns animalons, al bosc que decideixen cadascú construir, doncs, les seves estructures al seu poble, d'acord? Hi ha un jugador serà uns esquirols, un altre seran les tortugues, un altre seran els erissons, i els altres seran els talps, d'acord? I cadascú té els seus nipers, els seus treballadors de fusta...
La còria es tracta de, en el teu torn, fer una sèrie d'accions, d'acord? Totes aquestes accions es basen en fer una estructura teva amb cartes, que seran 15 cartes, que seran la teva ciutat, el teu poble, dintre del bosc, i això tot s'obté a través de jugar, fer accions...
al tauler. El tauler és un prat immens, maquíssim, envoltant d'arbres on posem una sèrie de cartes i on hi ha una sèrie d'espais on posarem els nostres treballadors, d'acord? Al final de la partida, qui, a l'acabar, tingui les cartes que ha fet amb el seu poble amb més punts és qui guanya la partida. D'acord. Ara us explico què farem, d'acord? Cada jugador comença, com he dit jo, amb dos treballadors i quatre més que té reservats que es posen
Al tauler hi ha un arbre amb tres dimensions maquíssim, que té la seva copa amb les seves fulles i branques, i a dalt de tot té uns espais que representen tres estacions de l'any. D'acord? Perquè ja comencem, nosaltres comencem a l'estiu. Entesos? Aleshores, el que fem és, perdona un momentet perquè ara em balla el cap si comencem a l'estiu, d'acord? Sí, sí, no, no, comencem a l'hivern, perdona. Aleshores,
Tu tens dos treballadors. Llavors ara ja veureu que quan canviem d'estació, que és una de les opcions, quan no tenim més cartes per jugar o quan ja no tenim recursos, anem a l'arbre i a la primavera podem agafar un treballador més. A l'estiu, un mig i la tardor, dos més. Per tant, aquests dos treballadors inicials que ens permetien fer accions es n'aniran ampliant. A més a més, uns ens caldrà perquè necessitem sempre més recursos. Però bé, anem pas a baix. Per tant, tu tens vuit cartetes,
Les cartes són maquíssimes i ens expliquen, ens representen, per un costat, estructures, d'acord? Que pot ser des dels jutjats, des de la universitat, des de l'oficina postal, des dels calabossos, des d'un mercat, des d'una granja, d'acord? I unes altres que tenen personatges. Oi que hem dit un jutjat? Doncs hi ha la carta del jutge, hi ha el professor, hi ha el carter, hi ha els grangers. Molt bé.
Doncs aquestes cartes en agafem 8 aleatòriament i les posem a la mà. La nostra mà no podrà tenir mai més de 8 cartes, d'acord? Per tant, si al final d'un torn hem collit cartes, ens hem de quedar amb 8 sempre. Molt bé, recordeu, cartes a la mà, d'acord? I dos treballadors, molt bé. Al Prat, d'acord? Al Prat hi ha una sèrie de recursos, entesos? Quins recursos són? Doncs són fusta, d'acord? Pedra, d'acord? Resina i fruits del bosc.
Per què els volem? Doncs perquè ja veureu que necessitarem aquests recursos per baixar cartes. Però, pas per pas, què podem fer a la nostra acció? Recordeu que tenim treballadors i cartes, i al Prat hi ha unes cartes que comprar i uns recursos que agafar. Molt bé, doncs a la nostra acció podem, per un costat, col·locar un treballador. Recordeu que a la primera estació se'l tenim dos treballadors. Difícil, eh?
Llavors, amb aquests dos treballadors... Ah, perdó, m'he oblidat. Comencem també amb una sèrie de recursos, molt poquets. Sembla que és una pedra, una gema i uns fruits. Molt poquets. Amb aquests treballadors, el que hem de fer, els col·loquem a un espai determinat i ens dona l'acció que demanem. Si jo poso un treballador a un espai que té dibuixades dues peces de racina, recullo dues peces de racina.
Hi ha una altra, que és agafar dues cartes més i una peça de racina. Una altra, agafar una carta i una frita del bosc. Una altra, agafar solament una frita del bosc. Evidentment, en el teu torn miràs el que et doni més possibilitats. Hi ha una altra on el col·loques i et dona tres fusta. Alguns d'aquests espais són finits. Si jo el col·loco, ningú més el pot col·locar en aquest torn. Altres estan oberts i podem posar tants, si són quatre jugadors, els quatre jugadors, si volem, podem posar en treballar res.
recollim els recursos i ens els quedem. O les cartes, si tenim prou espai a la mà, d'acord? Molt bé. O podem agafar una carta del Prat, que és on estan les cartes del mercat, que ens agradi molt, i descarquem una més dolenta que tinguem a la mà. Per tant, ja tenim col·locar un treballador que ens dona recursos o carta, depèn d'on el posem. Molt bé. A partir d'aquí, això és una acció. L'altra acció, no consecutiva, sinó alternativa, és a dir,
o col·loquem un treballador tal com he dit, d'acord? Recordeu, comencem amb dos i acabarem amb sis, d'acord? O juguem una carta de la mà o del Prat. Al Prat he dit que hi ha vuit cartes, d'acord? Jugar una carta vol dir agafar-la del Prat o de la mà i col·locar-la davant nostre començant a construir el nostre poble. El nostre poble pot tenir entre estructures i personatges quinze cartes, no pas més. Per tant, hem de
planificar molt bé com anem ampliant el nostre poble, no començar a posar a la babalà i arribar a 13 i dir, ostres, aquestes tan potents que hi ha, no les puc posar. Per tant, has de guardar-te primer a la mà i pensar cap a on vull anar, quines cartes veig més possibilitats de tenir. O sigui que depèn de les cartes que et toquin i de l'estratègia que t'ho vagi seguint, faràs un poble o un altre, no?
Exacte, exacte. Molt bé, doncs, jugar. Digues, digues. Digues, digues, Jaume. Quines característiques poden tenir els pobles? En què es diferencien? Els pobles, les estructures no. Tu pots tenir un poble on tinguis universitat i escola i no tinguis embarcador. O, per exemple, que no tinguis calabòs o no tinguis torre o l'al·loge. Són totes estructures diferents al final. Pensa que amb 15 cartes, no totes seran estructures, necessites personatges també.
Si tu vas posant personatges, tampoc dona per tant. Hi ha molts tipus d'estructures, eh? Molts tipus de construccions. Molts, vull dir, correus, botiga, granja, ja de tot. Aleshores, què passa? Doncs, molt important, cada carta té un cost. Dono uns punts al final de la partida, però té un cost. Per exemple, per baixar la carta, no ho sé, que et diria, de la universitat, necessito dues pedres i una resina.
Si les tinc, les pago i les baixo. D'acord? Perfecte. Aleshores, les cartes d'estructura tenen un cost, les de personatges també tenen un cost, però compte, perquè aquí hi ha una cosa molt interessant. Si jo he baixat una universitat, després si aconsegueixo el professor d'universitat, el professor d'universitat el podré baixar gratis, perquè tinc la universitat. És a dir, que els personatges, si ja tenen la seva estructura, edifici o construcció social,
baixat, els podem baixar sense pagar el cost. És a dir, que si jo pago, doncs per posar l'oficina postal, que és el correus, una fusta i dues resines, abaixo. Aleshores, quan a mi m'arribi a la mà el carter, que potser per si sol valdria, no ho sé, dues fustes i dues pedres, com que ja tinc correus, no pago. El baixo, amb els punts que em donen al final, i el col·loco allà. D'acord? Per tant, els treballadors associats
A les cartes em surten gratis. Jo puc posar un cartell a la meva ciutat, sense ofició postal, però hauré de pagar el cost. Per tant, recordeu el que dèiem abans de tenir estratègia, anar mirant quines cartes poso a l'edifici perquè jo vull posar després aquell personatge en aquell edifici.
Això és molt important, molt important, i com que hi ha moltes cartes, és d'avui aquesta al mercat, si algú ja ha baixat una, saps que hi ha quatre cartes, per exemple, de Palau, doncs, si ja estan posades, ja no t'escarreçaràs a esperar un Palau per posar el rei. El rei és molt car i dona molts punts, però si jo ja tinc el Palau Reial, em sorrirà que digui, Jaume, però clar, si els altres jugadors ja han posat el Palau Reial, ja no cal que m'esperi, el poso, el rei igualment, el pago,
perquè em dona molts punts, però l'he de pagar perquè no tinc palau reial. Això també ho pots fer, m'entens? És a dir, col·loquem treballadors que ens donen recursos o cartes, sempre 8 al màxim. Segona possibilitat, jugar les cartes. És el que he dit abans, sigui edifici o sigui personatge, d'acord? Les cartes, a part d'això, és a dir, a part dels punts de victòria, és molt interessant saber que quan les baixes tenen uns efectes, per exemple, quan la baixes immediatament et dona 3 pedres
o et dona dues pedres cada vegada que poses una estructura d'un tipus, o et dona punts directes al final de la partida, o et dona punts, per exemple, a la granja pots posar el granger, i si tens posat el granger val dos punts, però si sobrefregeixes la granjera valen quatre punts cadascú, per exemple. Per tant, si combines cartes també et donen punts. Per tant, tu has de tenir molt pla. Això s'aprenen en les partides.
o simplement anar mirant les cartes que tens a la mà i les que hi ha al mercat, a veure quines combinacions es pot fer perquè et donin punts. D'acord? És a dir, al final es tracta de, a cada estació, tu vas llevant cartes i jugadors, i nivells i treballadors. Els treballadors aniran donant recursos, així com les cartes que baixin. Per tant, t'interessa acumular recursos que tu necessitis per aquelles cartes que vols jugar. D'acord? I quan s'acaba el torn? Quan, una,
o no tens més treballadors per obtenir recursos, o, a part de no tenir treballadors, tampoc tens cartes per jugar perquè no tens recursos. Jo puc haver posat els meus treballadors i ja no puc posar-les més fins que no canviïs d'estació. Però, si tinc cartes a la mà, i tinc pedres, i tinc resina, i tinc fruites i puc baixar-les, això ja és una acció. Les baixo i llavors o recolliré més recursos o tindré més cartes. Què passa? Quan ja no puc fer res més,
És a dir, quan se t'acaba les possibilitats, dius, jo canvio d'estació. Què vol dir això? Doncs que immediatament recuperes els teus treballadors, els que estan posats al tauler, i si és el canvi d'estació, com hem dit, doncs depèn de quina estació, agafes més treballadors i passes de dos, a tres, a quatre... I com es fa per canvi d'estació?
dient, ja no puc fer res més, canvio d'estació. Ah, vale, o sigui, no has de pagar res, ni fer cap acció. No, no, no, no, simplement això i... Però i si algú... Recuperes els treballadors que havies col·locat per obtenir pedres i coses d'aquestes, els recuperes. Però i si algú no estava d'acord? Mana, mana? Si algú no estava d'acord en canviar, ho pots fer igual. No, no, és que no ha de ser simultàni. Ah, vale, o sigui, tu pots estar en una estació i jo puc estar en una altra.
Sí, sí, sí, perquè al final és el teu ritme, clar, tu estàs construint el teu poblador. Què passa? Hi ha gent que queda de seguida sense recursos i de seguida ha d'agafar, canviar d'estació, agafar els treballadors i ja començar amb l'estació nova. Però això vol dir que has fet menys accions i com més curts, menys coses pots fer. Per tant, interessa recollir molts recursos, molts recursos per poder fer cosetes, m'entens? I buscar cartes que te'n donin de recursos. A més a més, al canviar d'estació hi ha algunes cartes que et donen modificacions,
Obté això si passes l'estació. Vinga, quan canviïs l'estació obtén tres fruits del bosc, per exemple, coses així. És un joc amb moltes combinacions que requereix. Mirar molt bé les cartes i mirar què vols anar. Saps de cert que cada edifici té relacionat un personatge. A més, són molt bufones perquè la carta està molt ben dibuixada, amb pintura molt maca. Llavors, a sota, amb un dibuixet petitet,
Una rodona amb el nom del personatge que et sortirà gratis. Però és que si et fixes en el diorama de la carta, que és un paisatge amb l'edifici i tal, per allà dintre també s'ha de treure al cap el personatge aquest. Estan molt ben fetes i són molt maques. Veritablement tothom ho diu. És un dels jocs amb les cartes més maques que hi ha. I mira que hi ha jocs, Jaume, i mira que hi ha cartes. Aleshores, què passa? T'ho vas construint. Llavors, a tu se t'acaba la partida quan has fet les quatre estacions
i ja no tens més coses a fer, o, que no acostuma a passar, abans de les quatre estacions ja has col·locat 15 cartes al teu espai. Però col·locar-les primer no et garantitza la victòria, oi? No, no, no. El que garantitza la victòria són els punts. És a dir, un Palau Reial o un arbre...
un arbre ceremonial dóna 8 punts. En canvi, a la universitat en dóna 3, m'entens? I els correus donen 2. Hi ha algunes cartes de punts negatius que li pots col·locar a una altra persona. Mira. Sí, sí, sí. És un joc que, veritablement, ja sol pel gust de veure'l val la pena mirar, com està fet, i si algú juga, doncs, mirar com juguen, perquè és molt maco. Mirant mateix està mirant els jutjats, doncs es veu el dibuix. Els jutjats valen una fusta...
una resina i dues pedres, d'acord? I et diu, si tens el jutjat baixat, cada vegada que juguis a una altra estructura o edifici tindràs o una fusta, o una resina, o dues pedres. Et dona recursos. A sota hi ha dibuixat la criatura gratuïta, que és el jutge. El jutge és una tortuga. Doncs tu te'n vas a la carta picada maquíssima amb els jutjats i veus que a la porta dels jutjats treu el cap una
Tortuga. Llavors, hi ha la carta de jutge, que és, evidentment, una tortuga. Té un cos. 30 segons, eh, Ricard? Vale, vale. I diu, al jugar una criatura o una estructura, pots canviar els bons recursos per on que tu tinguis. És a dir, combinant, combinant. Quan tothom ha acabat les estacions, tothom, per tant, projectes d'esperar, es compta, punts de victòria, res més. Hi ha alguns espais on pots posar també el treballador, però que es queda fixa que és
Al final de la partida tens tants punts, però t'interessa complir recursos. I ja està. I qui guanya és el rei de Verdeu perquè té el territori, el poble, més complet. Un gran joc, Jaume, de veritat. I tant que si, n'has venut molt bé, així que... Em sembla que l'haurem de parlar. Segueixo dient que has de venir molt bé.
No, no, és que he de venir 100%, però saps el que m'has de fer? Ah, home, el tant ja ho vam veure, eh? Ricard, saps el que m'has de fer? M'has de dir, vine aquest dia, i jo et diré, vale, m'has d'obligar, m'has de dir, aquest dia. Molt bé, mira, demà tenim partida, però demà estàs en línia. A l'aire. Clar, clar, clar. Ricard, ens hem d'acomiadar que toco en les 7. Gràcies per tot. Molt bé, bonics. Vinga, que vagi molt bé. Adéu. I ens acomiadem també per aquí del refugi. Gràcies per tot. I fins aviat. Adéu.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.