El refugi
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins a set de tarda estarem amb vosaltres aquí, a Ràdio d'Esvern, al 98.fm.
I al programa d'avui divendres parlarem d'actualitat, de música, de cinema, de nutrició dietètica, de salut mental i també de salut i benestar.
De salut i benestar a primera hora de la segona amb infermer de guàrdia i acabem el programa amb Conèixer, Tamaynat del Pino.
Comencem el programa d'avui per això, com sempre, amb actualitat.
Sigueu benvinguts i benvingudes al refugi.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
S'eleven a 215 els morts per la dana al País Valencià.
El ministre de Transports, Òscar Puente, ha actualitzat les dades de persones mortes i desaparegudes per les arribades de la dana.
Segons Puente, la xifra de morts es situa en 215 al País Valencià, 7 a Castella-la Manxa, 6 a l'Etur i una a Mira i un a Màlaga.
De les 215 persones que han perdut la vida, s'ha fet l'autòpsia a 208.
Hi ha 167 cossos identificats, 48 sense identificar i 106 ja han estat entregats a les seves famílies.
Òscar Puente ha explicat que encara hi ha 78 persones desaparegudes,
una xifra que podria estar relacionada amb la dels 48 morts sense identificar.
Tanmateix, el ministre ha assegurat que no s'abandona l'esperança de trobar algun dels desapareguts en vida.
I marxem cap a casa, marxem a l'Empordà,
perquè forts aiguaç aquesta matinada a l'Ali Baix Empordà,
especialment a la zona del Cap de Creus,
han superat els 120 mil·límetres en menys de 4 hores.
segons el Servei Meteorològic de Catalunya.
La pitjor part se l'ha endut Cadaqués,
on la riera que travessa el poble ha arrossegat fins a 32 cotxes,
una part dels quals han quedat acumulats contra la passarel·la del Passeig Marítim.
La resta han quedat escampats al llarg del recorregut urbà del curs de l'aigua.
A primera hora, els bombers ja han pogut comprovar que dins dels vehicles no hi havia ningú.
Els fets han passat cap a les 3 de la matinada,
segons ha explicat l'alcaldessa de Cadaqués en declaracions al mitjà de TV3.
Al nucli urbà no hi ha plogut gaire, però sí a la muntanya de Pení.
Això ha fet que la riera que travessa el poble baixés plena.
Així ho ha explicat també com comentàvem l'alcaldessa de Cadaqués.
A les 9 del matí el Meteocat publicava un mapa en què alertava de pluges intenses,
però no tan intenses i persistents com les que han descarregat.
Arran d'aquest avís, l'Ajuntament de Cadaqués va activar el semàfor a la riera
a quarts d'11 del matí i va afegir uns senyals on deia que s'hi prohibia aparcar.
En aquest cas, van ser aquestes senyals que es van anar posant a partir d'ahir.
Aquesta situació, com comentàvem, ha succeït a Cadaqués i en zones de l'Empordà.
I seguim amb més notícies, parlem també de ple pulmó.
Així serà la marató del 2024 per a les malalties respiratòries,
amb l'objectiu de captar fons per a la recerca científica de les malalties respiratòries
i sensibilitzar la població sobre les seves causes, símptomes i prevenció,
3CAT es volca un cop més amb la marató des d'ara i fins al dia del programa
amb una programació especial a TV3, Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT i a les xarxes socials.
I ara, moment de notícies a nivell municipal, parlem de la Biblioteca Joan Margarit
que organitza el pròxim dimarts 12 de novembre a 2.47 de la tarda
l'audició comentada de Vivint de l'Aire a la sala d'Isidor Consul i Girbert de Can Ginestar.
L'acte, a càrrec de la flautista Cristina Granero,
forma part del programa Música a Fons de la xarxa de biblioteques municipals
de la Diputació de Barcelona i oferirà als assistents un recorregut
per la història de la música amb la flauta com a protagonista.
I ara, moment de la famèlia del dia, tal dia com avui, 8 de novembre,
prò del 2016, Donald Trump va guanyar les eleccions presidencials dels Estats Units,
un fet que ens recorda molt el de fa uns dies, quan també acabaves
devenint el nou president dels Estats Units, electe, en aquestes eleccions 2024.
Ara passem a l'espai musical del programa, això és La Càpsula.
I parlem de Billy Joel, Piano Man, aquesta cançó que sentirem a continuació,
una autobiogràfica sobre la vida nocturna i els somnis,
interpretada amb una melodia de piano memorable.
Piano Man, sona ara a Ràdio d'Esvern.
Piano Man, sona ara a Ràdio d'Esvern.
It's nine o'clock on a Saturday, a regular crowd shuffles in.
There's an old man sitting next to me, making love to his tonic and gin.
He says, son, can you play me a memory?
I'm not really sure how it goes, but it's sad and it's sweet,
and I knew it complete, when I wore a younger man's clothes.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Sing us a song, you're the piano man, sing us a song tonight.
Well we're all in the mood for a melody, and you've got us feeling all right.
Sis minuts per dos quarts de sis de la tarda ens enfilem ja a la primera hora del refugi.
I comencem els espais amb col·laboradors, amb cinema.
Latidos por el cine, amb Carlos Penela.
Carlos Penela, bona tarda.
Bona tarda, Dani. Què tal?
Com estàs? Tot bé?
Sí, i tu?
Molt bé, molt bé. Ja et veus, aquí tornem a estar al Peu del Canón una tarda o més aquí a Ràdio d'Esvern.
Res, només preguntar-te com ha anat aquesta setmana cinematogràficament.
No sé si has gaudit de la fiesta del cine que ha estat aquests dies.
Jo no he pogut anar ni un dia, la veritat.
Jo tampoc. Jo he gaudit de la fiesta del trabajo.
La fiesta del trabajo, exacte.
Però, bueno, mira, sigui com sigui, doncs ens hem d'anar apuntant a aquestes pel·lícules que surten perquè comencen a omplir la cartellera d'alguns títols que ja no només veurem durant l'època de premis i de festivals que ve d'aquí molt poquet, no?, aquesta època de Goya, Oscar i tot això que vindrà després de Nadal, sinó que també ara el que fan aquestes pel·lícules són algunes d'elles que han passat ja per festivals i que també gaudeixen de bona crítica, no?
Sí, de fet, avui a la cartellera parlarem d'algunes d'elles que han passat per diferents festivals, tant a nivell nacional com internacional i, sí, sí, i mira, aprofitant, tenia pensat fer-te i fer-vos una recomanació i aprofitant el que dius, per exemple, dels premis Goya, hi ha una iniciativa molt interessant a Filmin i és que hi han posat una sèrie de curtmetratges que estan competint ara per veure si reben una nominació pels
premis Goya per ser un dels finalistes i jo he vist, he fet un tast de quatre curtmetratges i m'està sorprenent molt el que estic veient, hi ha molta qualitat.
Que bé, que bé. El curtmetratge, un perfil de cinema i de audiovisual que molt probablement està molt lligat als inicis, a l'arrencar, a l'engegar, no?
Moltes carreres de grans cineastes han començat amb curtmetratges, no? A l'Eix de l'Eglésia, Juan Antonio Bayona, tot i que Juan Antonio Bayona també amb aquest perfil dels videoclips, no?
Sí, al final jo crec que el curtmetratge és com el prova i error, no? Anar a prova amb cosetes, també trobes coses molt experimentals, però coses molt ben fetes i molt ben acabades.
Sí, i tant, i tant, i tant.
Doncs vinga, comencem amb les estrenes d'aquesta setmana. Avui, 8 de novembre, ens arriben a la cartellera pel·lícules com Marco, una pel·lícula que, si no m'equivoco, està protagonitzada pel gran Eduard Fernández.
Correcte. Ja ens va encantar el 47 i ara sembla que en aquesta pel·lícula torna a fer una gran interpretació i ens parla del personatge de l'antic Marco, que va ser un deportat que mai va existir,
un home que durant anys va ser capaç de mantenir davant l'opinió pública i la seva pròpia família una mentida difícil d'imaginar, i és que havia estat presoner en un camp de concentració nazi.
Carismàtic i convincent, en Marco va ascendir fins i tot a la presidència de l'Associació Espanyola de Víctimes d'Holocaust, on es va convertir en una figura destacada i admirada per la seva suposada valentia i patiment,
fins que va arribar un dia que un historiador investigant sobre el tema va descobrir que allò que estava explicant era completament fals.
La pel·lícula ha passat per Venècia, per Sant Sebastià, pel Festival de Londres, com tu deies, està protagonitzada per Eduard Fernández,
però també per l'Anna Taliposa o el Fermí Reixac.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do quina pel·lícula, ja tinc ganes només de sentir el tràiler, ja tinc ganes de veure-la.
El meu pare, que és un fanàtic de l'Eduard Fernández, quan vam anar a veure La Casa en Flames, estava en cartell el 47,
i vam dir, hem de venir a veure el 47, i ell em va dir, i també Marco, i jo Marco, què és això de Marco?
I vaig investigar una mica de la història, i la veritat és que és bastant curiosa, eh?
És bastant curiosa, sí, sí.
Bé, doncs, una pel·lícula que suma l'esquena a l'Eduard Fernández, que Déu-n'hi-do,
bé, aquest any està sent un dels seus anys cinematogràficament parlant, i Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Marxem a una altra pel·lícula, aquesta és Verano en diciembre.
Sí, és l'opera prima d'una directora que es diu Carolina Àfrica.
La pel·lícula va passar pel Festival de Valladolid, per a Seminche, Seminche, perdó,
i és l'adaptació de l'èxit teatral amb el mateix nom,
i compta amb un repartiment de la talla de Carmen Matxi, Bárbara Leni, Victoria Luengo, Beatriz Grimaldos o Lola Cordón.
I també tenim altres actors i actrius, com la Irene Escolar, l'Antonio Recines o la Sílvia Marxó.
Ens parla, bé, ens endinsa a una llar, la llar de Teresa, que és el personatge de Carmen Matxi,
on es reuneix amb les seves filles i amb la seva sogra,
que conviu amb ella i que té demència senil.
Aquelles persones que han vist la pel·lícula em comenten que té alguna,
s'ha salvat molt les distàncies, però que té alguna semblança amb que s'enflama,
el fet que parla de la família, de relacions materno-filials,
des d'un altre punt de vista, però sí que han trobat lligams amb que s'enflama.
Vérem en diciembre, aquesta segona pel·lícula que ens portes en cartellera,
Carlos, marxem a la tercera, Anathema, aquesta pel·lícula que també s'estrena avui divendres.
Sí, aquesta pel·lícula és la tercera del sagel The Fear Collection,
que és un sagel que va crear la productora Poquepsi Films d'Àlex de l'Iglésia,
i és una pel·lícula de por que ens parla d'una jove monja,
garrepl l'encàrrec de visitar les catacombes d'una de les reglèsies més antigues de Madrid
i allà, amb un arcabisbe, descobreix una sèrie de misteris
que ens faran passar por a les nostres butaques.
...de vegades més grande por debajo que por arriba.
Es como un iceberg.
Ese lugar nos hizo daño, le hace daño a la gente.
Si hay que ver para creer, haremos que la gente vea.
Este lugar está desterrado por Dios.
Dios no tiene nada que ver con esto.
Sea lo que sea, no lo habéis encontrado.
Doncs molt interessant aquest The Fear Collection, aquest sagel que suma un mes en el repartori de pel·lícules que van creant a partir d'aquest sagel que, com deies, era creació d'aquest Àlex de l'Iglésia.
Margem a una altra pel·lícula, Amanece en setmanar, una pel·lícula dirigida per Rafa Cortés.
Sí, aquesta és una comèdia que té la peculiaritat que en ella trobarem dos actors gallecs, com són el Luis Tosar i el Luis Taera, que normalment fan personatges molt intensos, molt foscos també.
I aquí estan protagonitzant una comèdia, junt amb les seves parelles, interpretades per la Luisa Maiol i Bàrbara Santa Cruz, que viatgen a setmana per celebrar que fa 20 anys que es coneixen i que estan junts.
I a partir d'aquí comencen a passar una sèrie d'històries delirants.
Aquells que han vist la pel·lícula diuen que està fos saber aquesta comèdia.
Si una cosa tenim aquesta setmana cartellera és que és una cartellera molt variada.
Tenim comèdia, tenim drama, tenim thriller, tenim una mica de tot.
I això és una qüestió que m'agrada molt, el fet de tenir cartelleres variades.
Passem a una altra pel·lícula, The Book.
The Book és una proposta independent que ens parla d'una jove periodista que troba un llibre enigmàtic,
arregl del qual començarà a trobar respostes respecte a la seva família i la seva persona.
I al Nadal comença també a arribar a les nostres cartelleres, en aquest cas amb l'arribada de Red One.
Sí, aquest seria el blockbuster d'aquesta setmana.
A mi sempre m'agrada posar primeres les pel·lícules nacionals i les produccions catalanes.
Però això és un blockbuster que ens parla del secretament, una història una mica boja,
el secretament del Pare Noel.
I que el cap de seguretat del Port Nord, interpretat pel Dwight Johnson,
decideix formar un equip per intentar rescatar el Pare Noel amb un rodamons com és el Casas Recompenses,
també, que és el Chris Evans.
I bé, sembla una pel·lícula amb molta acció i amb molta diversió.
Mola el sitio.
Bienvenido al Polo Norte.
¿Cómo dices?
Anoche Red One, també conocido como San Nicolás de Bari, fue secuestrado.
secuestrado.
¿Estás diciendo que han secuestrado a Papá Noel?
Eres el mejor rastreado del mundo.
Una pel·lícula que té bona pinta, pintada com a mínim entretenir-nos una estona en la butaca.
I vinga, passem a una altra, aquesta és el Mètodo Nox, una pel·lícula protagonitzada per Michael Keaton.
Sí, una pel·lícula d'acció amb un repartiment bastant estel·lar, com tu dius,
el Michael Keaton, el James Marsen o, per exemple, l'Al Pacino.
El Michael Keaton interpreta una assassina a sou que ha perd la memòria
i comença una carrera contra la llotja per ajudar el seu fill,
del qual ha estat licenciat durant massa temps,
a encobrir un crim que ha comès.
No meses.
Lo siento.
Tranquilo, doctor.
Aunque le odiase por haberme lo contado,
lo olvidaría enseguida.
La policía lo está investigando.
Si no consigues arreglar...
I ara marxem a La Cocina, una altra de les pel·lícules que arriba aquesta setmana cartellera.
Sí, dirigida per Alonso Ruiz Palacios.
La Cocina va tenir la seva estrena nacional a la secció oficial de la recent Saminchi.
També va tenir la seva estrena mundial a la passada edició de la Petinale.
i és un drama que està basat en una obra teatral de Kitchen d'Arnold Wesker
i a la Petinale va competir per l'os d'or.
La Cocina anava a la relació de Pedro, un amigrant mèxicà,
a qui acusen d'haver robat a la capsa del restaurant
i la Júlia, que dona vida a la Ronnie Mare,
una cambrera que necessita diners per un avortament.
La pel·lícula denuncia les experiències dels migrants de tot el món
quan arriben a Nova York i per guanyar-se la seva vida
han de treballar en el tema de la restauració
i totes aquelles discriminacions que arriben.
I ara sí, si et sembla bé, fem una repassada breu
d'aquelles pel·lícules, d'aquells títols
que també s'estrenen aquesta setmana
i que també formaran part de la cartellera d'avui, 8 de novembre.
Doncs parlarem molt ràpidament de 3
i després et parlarem també de forma resumida d'una proposta de filming.
Primer parlem d'Àrol i el Lápiz Màgico
que està basada en una sèrie de llibres
on el seu personatge pot fer realitat
amb un simple llapis tot allò que la seva imaginació li dona
fins que se li acudeix fer dibuixar en el món real
i a partir d'aquí es transporta amb els seus amics al món real
on haurà de començar a aprendre a viure.
Després tenim L'Àngel de los Pobres
és una pel·lícula francesa
que va superar els 350.000 espectadors
en el seu primer cap de setmana
i va arribar al número 1 de la taquia francesa
i ens parla d'un personatge
que ha nascut en una família burguesa
i està decidit a convertir-se en un sacerdot.
Tot i això, al començar la Segona Guerra Mundial
s'uneix a la resistència
i perdre una mica en el camp de batalla
i enfrontar-se als horrors de la guerra
decideix donar un gir a la seva vida
i començarà a lluitar per les persones sense llar
i donar veu als més vulnerables.
Per últim, portem la pel·lícula d'animació infantil de la setmana
que és Guardianes en l'Òpera
del director Vasili Robenski
que ja ens va aportar una història molt semblant
Guardianes del Museu
i ens parla d'una quadrilla molt curiosa de gossos
que reben una missió
que és salvar la representació del ballet de Carmen
basada a l'Òpera de Giorgio Bisset
i una sèrie d'aventures canines
que faran les delícies de la canalla.
I després et volia parlar d'un cicle de filming
que es diu Cine per Entender Nuestros Dias
que arriba als cinemes
i està composada per quatre llarmetratges
dos de ficció i dos documentals
que tracten d'il·lustrar el món en el qual vivim
aburant conflictes plenament actuals
com és la guerra a Gaza
la popularització política
a l'auge de l'extrema dreta
les fake news o la corrupció política.
Són quatre pel·lícules que són
No Otherland, Qüestió de Principios
Hollywood Gate i el Casso Abel Team
que portant el segell de filming
segur que són molt interessants i didàctiques.
Molt bé, doncs interessant també
proposta que ens planteja filming, no?
Sí, sí, sí, sí.
Sempre una distribuidora
i plataforma diferent en algun sentit de la paraula.
I tant.
Carlos Penela, moltes gràcies per les estrenes.
Ens sentim la setmana vinent.
I res, que vagi molt bé el cap de setmana.
Igualment.
Agudí, una abraçada.
Una abraçada. Adiós.
I seguim aquí al refugi de Ràdio d'Esvern
quan queden sis minuts per tres quarts
de sis de la tarda.
Ara, una petita pausa publicitari,
tornem en un tres i no res.
Ho hem estat meditant molt.
I sí, el refugi és la millor alternativa de les tardes.
El refugi,
el magasin de tardes
de Ràdio d'Esvern.
Cada tarda de 5 a 7
al 98.ufm
i al www.radiodesvern.com
parlem de cultura,
oci,
de moltíssimes coses més
i ho volem fer al teu costat.
Escolta'ns cada tarda
a Ràdio d'Esvern.
Vet aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores de Contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Sentiu,
és la sintonia
del Benvinguts,
Benvolguts i Bentrobats.
Prepareu-vos a escoltar
les interessants entrevistes
i les curiositats d'aquí i d'arreu.
Fem ràdio amable,
parlogent tranquil
i culturalment curiós.
Benvinguts,
convidat
i amanitat.
Benvolguts,
viatges,
història.
Bentrobat,
cultura.
Tot això
ho escoltareu
en el Benvinguts,
Benvolguts i Bentrobats
aquí,
a Ràdio d'Esvern.
Bits.
Molt més que nits d'electrònica.
Bits.
Ara divendres,
dissabtes i diumenges
a 10 a 11 de la nit.
A les contes de Ràdio d'Esvern.
El Refugi,
el magazín de tardes
de Ràdio d'Esvern.
El Refugi.
I seguim aquí
a les tardes
de Ràdio d'Esvern.
Seguim al Refugi.
Ara és moment
d'encentre el micròfon
a l'Elvira Sánchez.
Elvira,
bona tarda.
Hola,
bona tarda.
Com estàs?
Jo molt bé.
I tu,
com estàs?
Estàs recuperat?
Estàs vivo?
Estò vivo,
estò vivo.
Estò vivo,
la veritat és que sí.
és que els mesos
aquests de tardor
per mi
són criminals de feina.
Tinc molta feina.
A més,
també,
des que treballo
tant amb la veu
és com que
és la primera en caer,
saps?
És la primera.
Vull dir,
la veu al final
també quan la fem servir tant,
quan és l'instrument bàsic
de la nostra feina,
al final
el que ens acabem trobant
és que a vegades...
És curioso
perquè tu només
estàs vient-lo
com un instrument
de la teva feina,
però
pensa que
amb la veu,
amb les cuerdes vocals,
que és el que producen
lo genera la veu,
també
estamos haciendo
tragar
los alimentos.
O sigui,
que no és només
un òrgano
que sirve
para
comunicar-nos,
sinó que
també
cumple una funció
fisiològica
dentro
dentro de lo que es
la alimentación
del ser humano,
solamente
para introducir
el tema.
No, no,
efectivament,
efectivament
és així.
Al final
també
té moltes tasques
aquesta veu,
té moltes tasques
aquestes cordes
vocals,
tenen molta feina
que no és només
la de
comunicar
i treballar,
sinó que també
tenen ritme
tot el dia,
no?
Exacto.
desenfrenat,
per cert.
Molt bé,
doncs,
comencem,
ensatem un nou espai
de nutrició dietètica,
de què ens voldries
parlar avui?
Bueno,
jo,
antes de hablar
de cualquier tema
de nutrición,
que tú sabes
que yo hablo
de lo que tú,
ya sé que estás buscando
ahora en la inteligencia
artificial,
a ver qué le pregunto
a Elvira,
quisiera hacer llegar
al pueblo valenciano
todas mis condolencias
para aquellas personas
que han perdido personas
y hacer llegar también
mi empatía
y el apoyo emocional,
moral,
a aquellas personas
que han perdido
toda su seguridad,
¿sabes?
Es decir,
estas personas
que han perdido su hogar,
todo lo que tenemos
en el mundo
y, bueno,
que básicamente
que poquito a poco
se puede salir
que tengan fe
y confianza
y que estamos
con ellos.
Totalment,
totalment.
Al final,
és una situació
molt complexa
la casa está vivina
Valencia
y nosotros
lo que tenemos que ser
es fuertes,
intentar también
ayudar con lo que haga falta
y no molestar,
¿no, Elvira?
Porque a veces
es mejor no molestar
que el hecho
de intentar ayudar
demasiado, ¿no?
Sí,
porque piensa que ahora ya,
o sea,
en un principio
y una de las cosas
que más me ha descolocado
es que había
había una desinformación,
o sea,
yo entiendo
que las noticias
de las muertes
generan morbo,
¿vale?
Que todo
vende más
si hubieran aparecido
800 cadáveres
en el parking
que el que no apareciera
ninguno.
Parece que nos desilusionamos.
Yo no jugaría
con esto,
para mí lo importante,
los que se fueron
no podemos hacer nada
por ellos,
¿vale?
Lo siento,
suena frío,
pero han quedado gente
que están desvalidas,
abuelos
que están abandonados,
niños
que a lo mejor
están solos,
que también
a estos,
por estos sí podemos.
¿Esto quiere decir
que yo justifico
la pérdida de vidas humanas?
No.
No se debía
de haber perdido
ni una sola vida humana,
¿sabes?
Pero bueno,
de momento ahora
hay que salir para adelante
y no estorbar,
sino que dejar
que nos organizen
los que saben,
darle paso a los que saben.
Doncs sí,
efectivament,
jo crec que és una bona lliçó
la que ens estàs oferint
el vidal
i ara sí,
després d'aquest
càntic,
diguéssim,
a l'esperança,
marxem a l'espai d'avui.
Si et sembla,
a mi m'agradaria
destacar una efemèride
que és la setmana vinent
que és la de la diabetis
que ja vam estar parlant
aquí al programa
la temporada passada
però crec que també
és un tema
bastant interessant
i que podríem,
doncs,
treure-li cullerades,
si et sembla.
Sí, sí,
la semana que viene
es la semana,
o sea,
a partir del lunes
es la semana de la diabetes,
específicamente
de la diabetes tipo 2,
¿de acuerdo?
Es decir,
cuando nosotros hablamos
de diabetes,
diabetes es una enfermedad
que se descubre
hace muchos años
y ¿por qué?
Porque era curioso
que las personas
que tenían azúcar en sangre
orinaban dulce.
Entonces,
¿qué pasa?
Las hormigas,
cuando orinaban,
iban las hormigas allí.
Ostras,
no me digas.
Sí, sí,
por eso se llama mellitus,
se llama diabetes mellitus,
¿por qué?
Porque básicamente
es orina dulce.
Piensa que el problema
está en que nuestro cuerpo
le falta una hormona
o la hormona que tenemos
que se llama insulina
que la genera el páncreas,
¿de acuerdo?
no está funcionando
y cuando digo
no está funcionando
quiere decir
que no logra meter
el azúcar
dentro de la célula,
con lo cual
al no meterlo
en la célula
lo que hacemos es
primero almacenarla
en grasa
o eliminarla
por la orina,
¿de acuerdo?
Entonces eso hace
que la harina
sea más amarilla
y más dulce,
¿de acuerdo?
Y fue la manera
de diagnosticar
de aquella la diabetes,
lo que pasa
que no tuvo tratamiento
y aquella en principio
de esta enfermedad
lo que se hacía
era eliminar
todos aquellos alimentos dulces,
de hecho era
la dieta antidiabética
antes de empezar
yo la carrera,
¿no?
Entonces,
a medida que se ha ido
desarrollando
se ha visto
que evidentemente
la diabetes
al ser un problema
de endocrino
que puede ser autoinmune,
es decir,
naces con él
y son los que se llaman
insulino dependientes
que se tienen que estar
inyectando insulina
a cierto tiempo,
¿de acuerdo?
Están los que no son
insulino dependientes
o la diabetes tipo 2,
este tipo de diabetes,
la segunda,
sí que se puede controlar
muchísimo mejor
con la alimentación
porque básicamente
una,
es que la insulina
no es que no funcione,
sino que
el cuerpo
como que retarda
su funcionamiento
para decirlo de una manera,
con lo cual
con una alimentación
no sin carbohidratos,
sino con carbohidratos
complejos,
estos carbohidratos
que siempre les digo yo
que tienen que llegar
al estómago
y dividirse
y ir dando energía
poco a poco
son los que deben
ser consumidos.
Antiguamente,
los diabéticos,
tanto los tipo 1
como los tipo 2,
no podían comer
carbohidratos,
o sea,
se les prohibía
todo lo que era
carbohidratos,
de hecho,
hacían una dieta
que hoy podríamos
perfectamente asociarla
con lo que se llama
la dieta cetogénica,
es decir,
eliminamos los carbohidratos
y controlamos
las proteínas
y las grasas,
¿de acuerdo?
Hoy en día,
no,
hoy en día
se sabe
que las frutas
y las verduras,
las frutas,
siempre que sean enteras,
¿de acuerdo?
Pues,
en una ración adecuada,
los diabéticos
pueden tomarlas,
¿vale?
Tanto los de tipo 1
como los de tipo 2.
Ahora,
¿cómo se puede evitar
la diabetes tipo 2?
Pues,
la diabetes tipo 2
se puede evitar
a través de la alimentación,
¿vale?
¿Por qué?
Porque si nosotros
consumimos alimentos
integrales,
cereales integrales,
consumimos frutas
y verduras
de 3 a 5 porciones diarias
y carnes magras,
porque piensa que
la gente no se muere
de diabetes,
la gente se muere
de las consecuencias
que tiene el azúcar
dentro de todo
el sistema orgánico,
¿vale?
Es decir,
tú no te mueres
porque tienes
una hiperglicemia,
sino que el efecto
de las hiperglicemias
en todos los sistemas
orgánicos que tenemos
van afectando,
es decir,
el riñón,
afectan al corazón,
afectan los pulmones,
afectan a los ojos,
incluso afectan
a la circulación,
porque una de las características,
una de las consecuencias
de la diabetes
son las cangrenas
en las extremidades inferiores,
¿de acuerdo?
de lo que se llama
el pie diabético,
que si no cuida
y una mala higiene,
pues produce que muchas veces
se tengan que imputar
ese tipo de dedos,
los dedos del pie
sobre todo,
¿vale?
Entonces piensen que
la diabetes
no te vas a morir de ella,
sino que te vas a morir
de las consecuencias
que estás generando
dentro de nuestro organismo.
Entonces,
la alimentación,
evidentemente,
tiene que ser,
básicamente,
yo siempre indico
cuatro o cinco comidas al día,
dependiendo de cada persona,
no se trata
de lo que comemos,
sino que también
de la cantidad.
Por ejemplo,
los diabéticos a mí siempre
ahora en estas épocas
de navidades
que dicen,
ay,
pero ahora las uvas
que no puedo comer,
ay,
el palo santo
que es muy dulce
que no puedo comer.
Sí que podemos comer uvas,
la ración de uvas
justo es doce.
Justo el palo santo,
si no es muy grande,
es la mitad de palo santo.
O sea que sí podemos comerlo,
pero lo que tenemos que evitar,
básicamente,
es que,
por ejemplo,
si comemos palo santo,
de acuerdo,
que es una fruta
que viene ahora,
pues tendremos que tomar
un arroz integral,
unas verduras
de tipo espárragos,
de tipo brócoli,
de tipo alcachofa,
y un poco de carne magra.
De acuerdo,
con eso no va a pasar nada.
Y al desayuno,
pues tendremos que tener
nuestro bol de avenas
con nuestros frutos secos.
Hay que regular,
digamos,
lo que no nos podemos pasar,
pero tampoco,
pues nos podemos quedar cortos
al final de la regulación.
Fíjate tú,
que cada vez que vengo
te digo lo mismo
y todo el mundo me dice,
yo me imagino
que nuestros oyentes dirán,
esta señora siempre va diciendo
lo mismo,
es muy importante
la calidad y la cantidad,
pero es que para mantenernos sanos
es importante la calidad
y la cantidad
y para sanarnos
tendremos que ajustar
la calidad y la cantidad
a la enfermedad.
Siempre vamos a trabajar
con lo mismo.
La alimentación básicamente
es el equilibrio
entre todos los nutrientes.
Tenemos enfermedades
básicamente porque no cuidamos
nuestra alimentación.
Evidentemente hay enfermedades
que son genéticas
y que no hay manera,
pero hay enfermedades
que podemos evitar
o controlar
desde la alimentación
y la diabetes tipo 2
es una de ellas.
Importante,
es una cuestión
muy, muy importante
esta,
la de controlar,
la de regular
y la de tener en cuenta
todos estos aspectos
que nos comentaba
la Elvira.
Estamos repassando
diferentes cuestiones
al voltant
del Día Mundial
de la Diabetes
que se comora
el 14 de novembre,
es una data reconeguda
per a les Nacions Unides
i també va ser instaurada
per la Federació Internacional
de la Diabetes.
En aquest cas,
aquesta jornada serveix
per sensibilitzar
sobre la diabetes
els seus factors de risc,
els seus mètodes
de prevenció
i la importància
del diagnòstic precoç.
Ahir vamos a veure,
diagnóstico,
¿cómo podemos saber
cómo tenemos?
Mira,
es muy fácil.
¿Cómo podemos
encontrar un diagnóstico precoz?
Bueno,
es muy fácil,
ya te digo,
ya te digo,
es muy fácil.
A ver,
si tienen que venir
las hormigas
a la orina,
lo veo difícil.
Piensa que la diabetes
tiene una primera sintomatología,
la primera sintomatología
se llaman las 3P,
poliuria,
es decir,
orino demasiado,
polidipsia,
tengo demasiada C
y polifagia,
que tengo mucha hambre.
Es decir,
¿qué le pasa
a las personas
que tienen diabetes,
que sufren algún tipo
de diabetes?
Que tienen hambre
constantemente,
¿por qué?
Porque en sus células
no entra la glucosa,
¿vale?
Entonces,
¿qué pasa?
Que esas glucosas
la están orinando
y al orinarla,
pues genera
una deshidratación,
con lo cual
viene la polidipsia,
es decir,
la necesidad
de tomar mucha agua.
Esa es la primera sensación,
¿vale?
Las primeras,
las 3P son la primera
forma de saber
que tenemos,
este,
podemos tener diabetes.
La segunda
es muy fácil,
hoy en día,
pues existen text
de sanguíneo
que te lo dan
en el momento,
¿vale?
Pero recuerden
que tenemos
dos tipos,
la diabetes
tipo 1
suele ser infantil,
esta tiene que ser
diagnosticada
cuando eres joven,
¿de acuerdo?
Normalmente
el que es diabético
tipo 1
es,
por decirlo de una manera,
es de nacimiento.
¿Y se puede arrastrar
toda la vida
esta diabetes?
Sí,
sí,
te mueres
de las consecuencias
de esta diabetes,
¿vale?
Entonces,
bueno,
¿a no ser que...?
No,
no,
siempre con un buen cuidado
tienes una mejor calidad
de vida,
¿vale?
Piensa que te falta
una hormona,
no tienes esa hormona,
¿de acuerdo?
Es una enfermedad
que no tienes,
no tienes insulina
y al no tener
vas a tener que vivir
siempre dependiendo
de la insulina.
Y entonces,
todas estas personas
que vemos con las chapitas
estas que tienen
enganchadas aquí
en el antebrazo,
bueno,
en el brazo
y todo esto
que son para controlar
este tipo de diabetes,
¿son de tipo 1?
Sí,
sí,
sí,
todo lo que se tenga
que pinchar
son tipo 1,
¿vale?
Entonces,
la de tipo 2
es la que le dan,
por ejemplo,
lo que se llaman
hipoglicemiantes orales,
es decir,
son pastillas
tipo metformina
que tienen la función
de ayudar a esta glucosa
a entrar en la célula.
Normalmente,
¿qué pasa?
Que la diabetes tipo 2
está muy relacionada
con unos hábitos de vida
bastante malos
y además
con un aumento
del volumen
de tu cuerpo,
¿de acuerdo?
Es decir,
cuando el cuerpo
aumenta de volumen,
¿qué pasa?
La sangre tiene que irrigar
a más células,
entonces no llega,
¿vale?
Tiene que gastar más
y también está el estrés.
El estrés puede hacer
que por efecto colateral
tengas lo que se llama
resistencia a la insulina,
que es otro tipo
de enfermedad
que no es diabetes,
pero que también
está relacionado
con la carencia
o la mala utilización
por parte de nuestro cuerpo
de la insulina,
¿de acuerdo?
Entonces,
básicamente,
tú los ves,
ellos llevan,
hoy en día,
antiguamente sí que era difícil,
¿vale?
Pero hoy en día
tú ves que las personas
hacen clipings,
se levantan así,
se pinchan,
y van diciendo,
se pinchan antes
de la comida,
¿vale?
Sí.
Y entonces ven el nivel
que está en la comida,
si por ejemplo están muy bajos,
pues no se pinchan,
pero si están muy altos,
antes de comer se pinchan
para controlarse,
entonces los enseñan,
eso es mucha educación
de la utilización
de la insulina,
porque dentro de la insulina
muchas veces trabajan
con dos tipos,
una que se llama
insulina rápida
y una que se llama
insulina lenta,
entonces ellos van controlando,
¿vale?
Van tomándose,
por eso si te fijas,
los diabéticos
que son insulino dependientes
desde nacimiento,
tienen todas las que son
las yemas de las dedos,
todas agujereadas,
porque se van haciendo
los test,
además se lo van poniendo
de aquí,
de aquí,
de aquí,
van cambiando
para no desgastar
el área de las yemas
de los dedos,
pero siempre se tienen
que hacer una prueba
sanguínea
para saber cuáles son niveles
y así adaptan
la insulina.
Yo muchas veces
los he visto incluso
con unas básculas
chiquitinas,
chiquitinas que hay,
que son unas básculas
que se llevan en el bolso
y también con estas básculas
controlan lo que se están comiendo
y hacen como cálculo rápido.
Exacto,
sobre todo los hidratos
de carbono sencillos,
ellos no tienen problemas,
normalmente no se tienen problemas
con los hidratos de carbono
complejos,
de tipo frutas
y verduras,
ellos tienen problemas
porque en su alimentación
sí que tienen que haber
una cantidad,
le llaman intercambios,
unos intercambios,
un número de intercambios
que está calculado
para cada persona
de cereales
o de alimentos
que sean de fácil absorción
en cuanto a los carbohidratos,
es decir,
si tienen tres de verdura
tienen que tener
una de arroz blanco
o una de pan,
¿para qué?
Porque ellos necesitan
esa energía rápida
también,
¿vale?
Entonces ellos
lo que van pesando,
un intercambio por ejemplo
puede ser 30 gramos de arroz,
entonces dicen,
no,
me tocan tres intercambios
de carbohidratos,
entonces pillan una de arroz
y dos de verduras,
por eso se la pasan pesando.
Muy bien,
interesante también
pues conocer un poco,
¿no?
Estas costumbres
que a lo mejor
pues si no tenemos
a alguien en casa
o alguien en la familia
o algún amigo
pues que sea diabético
pues a lo mejor
no las conocemos
de primera mano,
¿no?
No,
no,
no,
piensa que hoy
la diabetes ha mejorado
muchísimo,
ahora inclusive
hay algunos
que tienen su bomba
directamente estampadas
en algún lado
de su cuerpo,
¿vale?
Sí,
lo conoció.
Hoy,
afortunadamente,
no solamente ha variado,
antiguamente,
piensa que se usaba
insulina de cerdo
y en muchos casos
al inyectarse
esa insulina
de cerdo
podía tener reacciones
alérgicas,
entonces era un problema,
¿no?
Hoy en día
las insulinas
han cambiado
y han mejorado
notablemente.
Elvira Sánchez,
gracias para la España
de Abui,
nos queda un minuto
para arriba
a la 6 de la tarde,
un minuto y a Skach,
bueno,
un placer
pues volver a contar contigo
aquí en el espacio,
hemos estado por unos días
un poco ausentes,
espero que haya ido bien
todo lo que tenías que hacer,
que sabemos que tenías
que hacer muchas cosas,
muchas labores
de abuela en Alemania
y todo eso,
eso fue genial,
ya nos comentaste.
Sí, sí,
fantástico,
esto de ser abuela
es fantástico,
te rejuvenece,
te necesito vacaciones
para ser abuela,
¿eh?
Ahora.
Exacto,
ahora te puedes,
bueno,
te iba a decir de Imserso,
pero tú eres,
tú eres una chica,
tú eres una chica yeye.
Tú como mi madre,
¿no?
Que cumplí 63
y me puso 65,
¿no?
¡Anda ya!
He visto esa gente,
muchas gracias.
Venga, hasta luego.
Adéu.
Ving minut per a las 6 de la tarda
amb una mica d'alegria
que també està bé.
Nosaltres ara sí
fem un petit recés
per a les notícies
Catalunya Ràdio Primer
amb les notícies de les 6
i tot seguit
amb les notícies
d'aquí,
del bolletí
de Ràdio d'Esvern.
Tornem a les 6 i 10
amb el Refugi
a l'emissora municipal
de Sant Just d'Esvern.
Fins ara.
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda,
us informa Sargi Molero.
El president valencià,
Carlos Mazzon,
va estar dinant
en un restaurant
del Centre de València
durant les hores
més crítiques
dels aiguats
amb la periodista
valenciana
Maribel Vilaplana.
La trobada
es va allargar
fins a les 6 de la tarda
i el president valencià
li va oferir
la direcció
de la televisió pública
a punt.
A aquella hora,
el comitè de crisi
ja portava
una hora reunit
i la Confederació
Hidrogràfica
del Xucar
ja havia alertat
del caval perillós
de diversos
rius i rieres.
Inicialment,
Mazzon
havia justificat
la seva absència
a la tarda dels aiguats
per una trobada
amb els agents socials,
però tant la patronal
com els sindicats
l'han desmentit.
Segons el líder
de l'UGT
al País Valencià,
Ismael Saez,
la trobada
va acabar
a quarts de 3 de la tarda.
El presidente llegó
unos minutos más tarde
y nos había dicho
que en vez de la hora y media
pues era la 1.40
y duraría
aproximadamente
una media hora
o algo más.
El presidente
bajó en ese momento
y salió del Palau.
Des d'aquesta reunió
Mazzon
no torna a aparèixer
fins a les 7 del vespre
al comitè de crisi
de la Dana
que portava
dues hores
reunit.
Més notícies,
Natàlia Ramon.
Pressió a la Unió Europea
perquè acceleri
el pla
per millorar
la competitivitat
de la seva economia
davant la victòria
de Donald Trump.
L'expresident
del Banc Central Europeu
Mario Draghi
fa una crida
a prendre mesures
ràpidament
però els 27
estan dividits.
La cimera de Budapest
ha acabat
amb un acord
de mínims
que es limita
a explorar
noves solucions
per recuperar
el terreny
econòmic perdut
davant els Estats Units
i la Xina.
Enviat especial a Budapest,
Jordi Baró,
bona tarda.
Bona tarda.
Compromís de mínims
dels 27
amb estudiar
noves vies
per finançar
grans inversions
que ajudin
l'economia europea
a ser més competitiva.
és l'acord
que surt
de la declaració
de Budapest.
La discussió
sobre aquesta qüestió
preocupa
des de fa temps
per al debat
ha guanyat urgència
arran de la victòria
de Trump.
La Unió Europea
té sobre la taula
un informe
de l'expresident
del BC Mario Draghi
que calcula
amb 800.000 milions
d'euros anuals
les necessitats
d'inversió extra
per a Europa
i proposa
que s'emeti
nou deute comú.
Però aquesta
i altres possibles
solucions
divideixen els 27.
Charles Michel,
president del Consell Europeu.
Hem decidit
explorar nous instruments
i això què significa?
Doncs significa
que avui
no hi ha consens
espontani
sobre el tema
però el debat
està sobre la taula.
Jordi Baró,
Catalunya,
redibuda,
Pest.
L'empresa
de cosmètica natural
Freshly Cosmetics
anuncia onero
que afectarà
una cinquantena
de treballadors
del centre de treball
de Reus
al Baix Camp.
La companyia
diu que la decisió
està motivada
per la caiguda
del comerç electrònic.
Tarragona,
Ricard Buigues.
En total
hi ha 52 persones
afectades
que treballen
a les oficines
del Freshly Park
ubicat a Reus.
Això representa
un 18%
de la plantilla.
Els representants
dels treballadors
s'han reunit
amb la companyia
per assegurar
un procés
de sortida
respectuós
i de suport.
Paral·lelament,
l'empresa
ha ofert
un permis
retribuït
a totes les persones
afectades
pel procés.
La direcció
de Freshly Cosmetics
diu que la reestructuració
respon
a raons econòmiques
i organitzatives
en un context
de davallada
del comerç electrònic.
La decisió
s'inclou
en el nou pla estratègic
pels pròxims 5 anys.
Freshly Cosmetics
es va crear
a Reus
l'any 2015,
té el centre
de producció
a Gandesa,
la Terra Alta
i la plantilla
consta
de 300 treballadors.
L'estrena
que es farà demà
del nou tram
del tramvià
a Barcelona
entre Glòries
i Bardeguer
es veurà
afectada
per una vaga.
Comissions Obreres
i l'UGT
han convocat
una aturada
de 24 hores
a partir
d'aquesta mitjanit
en reivindicació
de més recursos
al servei.
Roberto Mata,
president del comitè
d'empresa
del tram Besòs,
ha explicat
a Catalunya Ràdio
què reclamen.
Hi ha una manca
de manteniment
i tot això
repercuteix
a la seguretat,
a més
de pels treballadors,
pels usuaris
i la sobrecàrrega
de treball.
Estem tenint
també un augment
de baixes
per l'ansietat
per aquest motiu.
Actualitzem a aquesta hora
la situació del trànsit.
Mari Luz,
Garcia,
bona tarda.
Hola,
bona tarda.
En general,
amb tranquil·litat
però amb algunes
retencions localitzades,
destaquem la ronda litoral
amb cua de zona franca
fins a Montjuïc
després que han retirat
els vehicles
que han tingut un accident.
També les aturades
a la C58
i C33
des de Moncada
fins a l'entrada
a Barcelona
pel Nusra de Trinitat
i el transport públic,
les línies R7
i R8
de Rodalies
circulen
fora del seu horari
habitual.
a causa de l'avaria
d'un convoi.
Mari Luz Garcia,
equip viari
de Catalunya Ràdio.
Esports,
Roger Gossà.
Marc Cassador
és la principal novetat
a la llista
de convocats
de la selecció espanyola
de futbol
per jugar
als partits
de la Lliga
de les Nacions
contra Dinamarca
i Suïssa
els dies 15
i 18
de novembre.
també són a la llista
els catalans
David Raya,
Òscar Mingueza,
Marco Corella,
Dani Olmo
i la Minya Mal
i el Blaurana Pedri
i Pau Coversí
no hi és
pels punts de sutura
a la cara.
Avui arrenca
la tretzena jornada
de primera
amb el Rayo
a les palmes
a les 9.
diumenge
el Barça
visitarà
la Real Societat
i el Girona
el Getafe
demà al Madrid
rebrà
l'Ossassuna
a les dues.
El tècnic blanc
Carlo Ancelotti
diu que ja
han detectat
el problema
que té l'equip.
A la Lliga de Bàsquet
el Barça
rep avui
el bascón
i a dos quarts
de nou
ho farà
amb la novetat
de Joel Parra
ja recuperat
el partit
el podreu seguir
en directe
a l'app
de Catalunya Ràdio
i a la plataforma
3CAT
i a la Lliga
Masculina
de Waterpolo
jugat avui
el xe i de 7
Sabadell 12.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda
us informa
Mariona Salas
Vilanova.
Els cars de coxinets
de Sant Just
ofereixen aquest any
una novetat
pels assistents.
Una visita guiada
per descobrir
la història
de l'esdeveniment.
Diumenge
10 de novembre
Carles Palau
un dels fundadors
i membre
de l'organització
i corredor
durant anys
guiarà
dues sessions
explicatives
una a les 11
del matí
i una a les 12
amb inici
i a la meta
al costat
del mercat.
Durant la visita
els participants
podran conèixer detalls
sobre la creació
de la cursa
com eren
els primers cars
les mesures
de seguretat
inicials
i l'evolució
de la competició
al llarg dels anys.
Per insistir-hi
només cal presentar-se
al punt de trobada
a l'hora desitjada.
I com a informació
també d'últim moment
de cars de coxinets
l'organització
ha anunciat
que finalment
se separarà
la categoria
a la vins.
Les categories
han quedat
amb els corredors
nascuts entre 2016, 2015
i 2014
seran els elevins
amb 15 cars
i els nascuts
el 2013 i 2012
seran els infantils
amb 11 cars.
Els participants
afectats
han rebut
un canvi de dorsal
al seu correu electrònic.
La Biblioteca Joan Margarit
organitza
el pròxim dimarts
12 de novembre
a dos quarts
de set de la tarda
l'audició comentada
Vivint de l'aire
a la sala Isidor Consul
i Giribet
de Can Ginestà.
L'acte
a càrrec
de la flautista
Cristina Granero
forma part
del programa
Música a Fons
de la xarxa
de biblioteques
municipals
de la Diputació
de Barcelona
i oferirà
als assistents
un recorregut
per la història
de la música
amb la flauta
com a protagonista.
Durant l'audició
Granero
interpretarà en directe
obres de diferents
estils i èpoques
subratllant la connexió
entre la flauta
i la veu humana
així com els beneficis
de tocar instruments
de vent.
Cristina Granero
guanyadora
de diversos premis
i en formació
de destacats músics
internacionals
compartirà els secrets
d'aquest instrument.
L'activitat
és oberta
a tots els públics
amb inscripció prèvia
i està pensada
per oferir
una experiència musical
immersiva i didàctica.
Jusfo Salva
portaveu dels comuns
de Sant Jus
ha vingut a parlar
d'actualitat política
de Sant Justenca
a Ràdio d'Esvern
i ha destacat
els reptes pendents
en matèria d'inversions
i infraestructures municipals.
Fos Salva ha subratllat
la importància
d'acabar projectes
en marxa
com la Sala de la Taneu
i ha posat èmfasi
en la necessitat
d'ampliar el CAP
i de construir
l'Institut Escola
a Maslluí
com a passos
clau per donar resposta
al creixement poblacional
i garantir serveis bàsics
d'educació
i salut
de qualitat.
En l'àmbit
dels pressupostos
Fos Salva ha comentat
que el nou pressupost
pel 2025
aprovat amb el suport
dels comuns
i el PSC
reflecteix
la pressió inflacionària
que ha impactat
en el cos dels serveis.
A més,
ha defensat
la pujada de l'IBI
per assegurar
la continuïtat
i qualitat
dels serveis municipals.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
als botlletins horaris
i a l'informatiu complet.
Fins ara!
Ràdio de Sant Just
Ràdio d'Esvern.
I ain't nothing but tired
Man, I'm just tired
and bored with myself
Hey there, baby
I could use just a little
You can't start a fire
You can't start a fire
Without a spark
This gun's for hire
Even if we're just
Dancing in the dark
Messages keep getting clearer
Radio's on
And I'm moving round my place
I check my look in the mirror
Want to change my clothes
My hair
On my face
And I ain't getting nowhere
I'm just living in a dump like this
There's something happening somewhere
There's something happening somewhere
Baby, I just know who cares
You can't start a fire
You can't start a fire
Without a spark
This gun's for hire
Even if we're just
Dancing in the dark
You can't start a fire
You can't start a fire
Sitting around getting older
There's a joke
Here's some wine
It's on me
I shake this world
Up my shoulders
Come on, baby
That laughs on me
Stay on the streets
For this time
And they'll be carving you up
All right
They say you gotta stay hungry
Hey, baby
I'm just a fire
Star in the night
I'm dying for some action
I'm sitting, sitting around here
Trying to write this book
I need a love reaction
Come on, baby
Give me just one look
We can't start a fire
Sitting around trying to
When we broke the heart
This gun's for hire
Even if we're just
Dancing in the dark
We can't start a fire
Worrying about your little world
Falling apart
This gun's for hire
Even if we're just
Dancing in the dark
Even if we're just
Dancing in the dark
Even if we're just
Dancing in the dark
Even if we're just
Dancing in the dark
Hey, baby
Father
You
You
You
You
You
You
You
You
You
Un autor al refugi
Avui a l'espai d'un autor al refugi
us portem l'escriptora
Almudena Grandes
Almudena Grandes és una reconeguda
escriptora espanyola
nascuda a Madrid el 1960
destaca principalment
per les seves novel·les
que sovint aborden temes
com la història contemporània d'Espanya
les relacions humanes complexes
i els secrets familiars
La seva obra més coneguda
és la sèrie Episòdios d'una guerra interminable
que inclou novel·les com
Inés i l'Alegria
i El lector de Julio Verne
on explora la guerra civil espanyola
i les seves repercussions
en la societat espanyola
Amb una prosa detallada i emotiva
Grandes crea personatges vívids
que captiven els lectors
ha rebut diversos premis literaris
i es considera una de les escriptoras
més importants
de la literatura espanyola
contemporània
Avui us portem un fragment
de la madre de Frankenstein
de Almudena Grandes
Lo malo es que tenga la vista tan débil
porque no le veo bien la cara
pero conservo mi cerebro privilegiado, superior
y he activado todas mis potencias
se lo expliqué muchas veces a los médicos al llegar aquí
y no me hicieron caso
mi corazón, mis caderas, mis pechos, mis nalgas son de mujer
pero el cerebro, el cuello y los brazos
las piernas y la clavícula son completamente viriles
y si no se lo creen
si no se lo creen
que me hagan una autopsia cuando muera
y ya lo verán
no conseguí transmitirle esta facultad a Hyld
ella era mujer de los pies a la cabeza
por eso se perdió
las mujeres se pierden por el sexo
pero a mí ningún hombre me ha hecho sentir nada
de la cintura para abajo
de ahí proviene mi fortaleza
cada vez que él entra por la puerta
mientras hago que escucho a la mosquita muerta
me pongo en mi postura de pensar
La madre de Frankenstein
Dalmudena Grandes
I una setmana més aquí al Refugi
li obrim els micròfons de Ràdio d'Esvern
al nostre infermer de guàrdia
en Daniel Morales
Daniel, benvingut al Refugi
Hola Dani, com estàs?
Com estàs? Tot bé?
Súper bé, aquí estem
Molt bé, doncs una tarda més aquesta setmana
tensarem els micròfons per tal de parlar
de salut i benestar al nostre espai
de l'infermer de guàrdia
Avui entenc que també et senyiràs una mica amb l'actualitat, no?
Sí, avui parlarem de la Dana de València
un tema que ha afectat a València principalment
però també altres regions com Castella de Manxa
o fins i tot Andalusia
i parlarem una mica de què és el que ha passat
també de com protegir-se
ja que veiem moltes persones
que van allà i porten mascareta, guants
parlarem de per què és important protegir-se
i també molt important de com podem ajudar
Perfecte, doncs comencem
amb aquest especial d'Ana
i també actualitzant una mica
algunes notícies
Comencem!
I per on ho vols entomar això?
Perquè sabem que és una situació molt complexa
també a l'hora d'explicar-la
als nostres oients
perquè es facin tenedora
i també per poder ser més fidels
a la realitat
entenc que també has pogut organitzar aquest espai
en diferents punts, no?
Sí
Primer de tot
comencem
tot i que jo no soc meteoròleg
ni entenc res d'això
he volgut buscar
així
per entendre-ho
què és una Dana
bàsicament una Dana
és una depressió aïllada
a nivells alts
que el que provoca
són plujes torrencials
amb molt poc temps
i això
el que ha provocat
són desbordaments de rius
inundacions
i talls de carreteres
de diferents localitats de València
també està
com molts de vosaltres sabeu
han traït la gestió del govern valencià
sobre si s'hauria d'haver avisat
sobre si es coneixia
sobre si els avisos
els tenien a X hora
i bueno
però aquí no
no estem per parlar d'això
aquest episodi
ha estat especialment dur
amb conseqüències devastadores
ja que segons les últimes dades
han mort 223 persones
concretament
215 a València
7 a Castellà-la Manxa
i 1 a Andalusia
hi ha 78 desapareguts
i de les 215 morts a València
encara hi ha 48 morts
sense identificar
que podrien correspondre
a aquests desapareguts
tot això
ha provocat
que es posin en marxa
dispositius d'emergència
per tal de rescatar
i ajudar les persones afectades
però també
s'està posant en risc
a molts dels serveis
de rescat
i voluntaris
ja que com he dit
són situacions
en les que cal protegir-se
perquè
podem
hi ha aigua estancada
ha sortit aigua de...
ara parlem d'això
no faig spoiler
no faig spoiler
permeten que et pregunti
Dani
aquesta informació
que has portat avui
d'on l'has recopilat
de quin font
doncs
l'estàs portant
doncs
he buscat diferents diaris
i també
webs de
principalment articles
de diaris
però també webs
de la Generalitat
no
és important la font
bàsicament
perquè també aquests dies
s'estan vivint
doncs
moltes feinius
i informació falsa
no
que està arribant
doncs
a les orelles
doncs
de
no només
dels veïns i veïnes
de València
sinó dels veïns i veïnes
d'arreu d'Espanya
hi ha molta gent
que
que se sent com impotent
d'haver de seguir
amb la seva vida normal
mentre hi ha gent
que ho està passant
força malament
i de fet
hi ha molta gent
que s'ha de s'instal·lar
a Twitter
per exemple
per no haver de lidiar
amb fake news
ja que aquest tema
li està afectant
considerablement
efectivament
és una situació
molt crítica
on també
doncs
hi ha gent
que s'està aprofitant
d'aquesta desgràcia
a nivell
autonòmic
però també
a nivell de país
perquè és una desgràcia
que afecta
a tot Espanya
seguim comentant
qüestions
d'aquest desastre
entenem
que en un desastre
com aquest
hi ha molta gent
que vol ajudar
oi?
sí
i per això
cal fer-ho
amb garanties
en primer lloc
hem de recordar
que les inundacions
no només porten aigua
quan una zona
s'inunda
es barrellen
les aigües
del clavegaran
amb l'aigua de pluja
la qual cosa
crea un ambient
molt perillós
ja que hi ha
un risc d'infeccions
perquè en aquestes aigües
proliferen bacteris
virus
o fins i tot
podem trobar
productes químics
contaminants
per aquest motiu
per qui col·labora
a les tasques
de rescat
és fonamental
portar mascareta
per evitar respirar
esporas
fongs
o partícules
en suspensió
que poden causar
infeccions respiratòries
o irritació
de la mucosa
els guants
també són essencials
per protegir-nos
de qualsevol contacte
amb substàncies contaminants
que puguin causar
irritacions
o malalties cutànies
i si es treballa
directament
amb l'aigua
és recomanable portar botes impermeables
i robes resistents a l'aigua
això era una qüestió
que et comentava jo
fa mitja setmana
que era el tema
de per què anaven amb mascareta
recordo que un dia
t'ho vaig preguntar
et vaig dir
escolta
per què la gent a València
torna amb les mascaretes
que a nosaltres
la mascareta
l'identifiquem molt
amb la pandèmia
de la Covid-19
llavors clar
de cop i volta
és que està passant a València
perquè portin aquestes mascaretes
ja ho has explicat molt bé
clarament
aquesta aigua
no només porta residus
sinó que també porta
virus
i microorganismes
que el que fan
és anar-se'n desenvolupant
fins que al final
podríem agafar
alguna malaltia
important aquesta protecció
molt important
també de fet
el tema de la mascareta
és important
ja que fa uns
uns dies
en un pàrquing
que estàvem fent un rescat
va haver-hi una intoxicació
per una fuga de gas
i va haver
ara no et sé dir
el nombre exacte
però va haver-hi
gent que
va haver de ser tesa
per una intoxicació
de gas
important
important portar aquesta mascareta
tant si estem allà
intentant conviure
en una situació
com si anem a ajudar
altres punts importants
comentem també
el fet de tocar-nos
la cara
que s'ha d'evitar
no?
Daniel?
amb les mans brutes
i més en aquest context
podem tenir
múltiples bacteris
o
altres microorganismes
com hem dit
i tocar-se els ulls
al nas o a la boca
pot ser una via directa
d'entrada
d'aquestes infeccions
també parlem
de l'ajuda
aquesta ajuda
que ha arribat
amb compte gotes
que ha arribat tard
que en molts casos
també ha arribat
per part de la gent
del carrer
gent que
de forma desinteressada
han acudit a València
per ajudar
a qui fos
és molt important
quan anem
com en grups
diguéssim
organitzats
a l'arribar allà
també intentar
trobar
alguna persona
de contacte
que et pugui
acabar de
també organitzar
i de dir-te
el que has de fer
perquè arribar allà
i trobar-te amb el
merder
i de cop i volta
potser
més que ajudar
més que ajudes
torbem
exacte
sí
per aquest motiu
des de les autoritats locals
recomanen informar-se
a través de canals oficials
com podria ser
Protecció Civil
Creu-Rolla
o les pròpies autoritats locals
de fet
hem vist com
aquest darrer cap de setmana
s'han organitzat
grups de voluntaris
des de la Ciutat de les Arts
i la Ciència de València
per tal de coordinar
la resposta
a l'emergència
indicar
quins recursos
són necessaris
i sobretot
on
per a persones
sense formació específica
sovint
el millor és ajudar
de manera indirecta
ja que
per exemple
a mi m'agradaria col·laborar
però jo no em veig
agafant una pàl·letra
i em fang
perquè no ho sé fer
de fet
hi ha hagut
declaracions molt polèmiques
d'algunes influencers
dient això
però tu què penses d'això?
vull dir
tothom està capacitat
per ajudar?
jo crec que
clar
és que jo sóc una persona
molt proactiva
llavors jo crec
que la gent
que vagi allà
de ser gent
amb entusiasme
amb ganes
i amb molta
força
i amb molta ment freda
jo el millor
sí que tindria
aquesta ment proactiva
de
vinga
vaig a treballar
i m'és igual
doncs
si haig d'aprendre
a fer servir la pala
aprenc
el problema
que a mi
la situació
m'afectaria molt
i m'enfonsaria
i no sé si seria capaç
de
diguéssim
de portar-ho
psicològicament bé
m'entens?
i en canvi tu potser
per la part psicològica
doncs podries ser més fort
perquè
per exemple
també per la teva feina
també us preparen
no?
però clar
per l'altra part
aquestes eines
diguéssim
aquests recursos
a l'hora d'ajudar
doncs potser no els tindries
jo crec que al final
hem d'intentar ajudar
com puguem
i si l'ajuda és
doncs donar 20 euros
a Creu Roja
si l'ajuda és
portar uns aliments
a la sala
aquí al carrer
em sembla clar bé
doncs perquè vagin
doncs a parar
a València
si l'ajuda és
deixar una mica
una amiga
una furgoneta
que tenim mig abandonada
perquè la porti a València
per portar recursos
jo crec que al final
cadascú ajudar
amb el que pot
i com pot
clar
sí
molt bé
penso igual que tu
què més?
què comentem més?
aspectes
a destacar també
d'aquesta situació
de la Dana
que vulguis afegir
abans d'acabar?
si parlem d'ajuda
com a personal sanitari
la col·laboració
és molt valuosa
ja que
són situacions
on cal
on cal
on cal
gent
des del col·legi
d'infermeres
de Barcelona
es va obrir un formulari
per tant d'apuntar-se
i alhora
des del govern
de la Generalitat Valenciana
concretament
des de la Conselleria
de Salut
també es va crear
un formulari
on s'hi poden apuntar
persones
de tot el col·lectiu
de professionals
de la salut
incluent estudiants
d'infermeria
i de medicina
com tu acabes de dir
cal tenir en compte
que el treball
en aquestes condicions
pot ser molt esgotador
tan físicament
com tu comentaves
emocionalment
efectivament
al final
és una qüestió
que s'ha de tenir
molt en compte
no només
el fet
de voler ajudar
sinó
de no ser una càrrega
l'altre dia
escoltava a la ràdio
una qüestió
que m'interessava molt
una periodista
que comentava
que ella
en el punt
d'una situació
també molt
caòtica
en el nostre país
com va ser
la del prestig
aquest vaixell
que també
va contaminar
el mar
etcètera
ella va anar a Galícia
a ajudar
juntament
amb 500 alumnes
de la universitat
no sé si
de la Universitat Complotensa
o quina universitat era
i van anar a ajudar
i es van trobar
que arribar allà
més que una ajuda
era un estorb
per què?
perquè
tens 500 persones
que els has de donar
de menjar
que els has de donar
de beure
que els has de donar
espais també
per poder viure
i al final
el que fa és
que
que d'èxit
acabi morint
aquesta expedició
i jo crec
que en aquest cas
a València
no està sent tan així
jo ho estic veient
des de la distància
però jo crec
que a València
s'ha intentat
des d'un punt
ja que no organitzen
les administracions
anem a organitzar-nos
nosaltres
i em fa l'efecte
que s'estan organitzant
prou bé els laïns
però bé
això també és una situació
molt desalentadora
a més
totes les notícies
que estan sortint ara
de conselleres
de missatges
de trucades
del president
molt desalentador
com comentaves
al principi de l'espai
avui no ens dedicarem
a parlar d'això
però realment
hi ha un punt
que aquestes administracions
doncs
crec que
no han sigut conseqüents
amb el càrrec que tenen
i amb la responsabilitat
que tenen
al final
ells tenen
la màxima responsabilitat
també
de que
els veïns i veïnes
d'una regió
doncs estiguin
protegits i protegides
i no pot ser
que una consellera
no sàpiga
que hi ha un sistema
d'alarma
que pot alertar
tots els veïns
que això és el que
està passant ara
no anem a entrar
però
notícies
que estan sortint
sí
diu que no ho sap
o no ho vol saber
aquí
exacte
exacte
que potser va per aquí
aquí per altra banda
el govern de Salvador Illa
sí que ens va enviar
dues notificacions
per part de
protecció civil
aquí
la meva opinió
és que aquí ho van fer
perquè havia passat allò a València
jo crec
si no no haguessin rebut res
jo crec que alguna cosa
té a veure
no
perquè va ser
aviam
sincerament
la pluja que va haver dilluns
aquí a Barcelona
va ser una de les pluges
més fortes
i més
brusques
que hi ha hagut mai
i que jo he viscut
perquè jo no havia vist
una pluja tan brusca
aquí a Alves Llobregat
mai
però
certament
sí que és veritat
que potser es volien curar
d'espans
i van dir
anem a fer-ho
per si hi ha un cas
anem a enviar aquestes alertes
que com a mínim
la gent ho sàpiga
exacte
puguem alertar la gent
i que la gent pugui
fer el que cregui convenient
Daniel Morales
gràcies
una abraçada molt gran
cuida't molt
i ens sentim la setmana vinent
ens sentim
adeu-siau
adeu-siau
i ens sentim la setmana vinent
i ens sentim la setmana vinent
i ens sentim la setmana vinent
news
la setmana vès
que hagi
que
es
Fins demà!
Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui, mira que exagerada.
Tia, que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar bona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
El Refugi. El magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Passa un minut de dos quarts de set de la tarda.
Ens endinsem ara a l'espai coneixet d'aquí, del Refugi de Ràdio d'Esvern.
I per fer-ho, doncs, hem de saludar a l'Aina del Pino, que ja la tenim aquí com cada setmana.
Aina, bona tarda.
Bona tarda.
Avui estàs rient? Altres dies estàs més xova?
Avui ja et veig, he estat motivada, ja sé per on tiraran avui després, ja veuràs, ja veuràs.
És que avui les convidades d'avui, doncs, em fa molt de riure, la veritat.
No, no, ja et veig. Com a mínim, el tema d'avui et ve de gust parlar?
Tens ganes de parlar o no?
Sí, no.
Perquè jo no sé si les teves companyes ho saben, però fa un parell de setmanes
vas declarar de forma oberta que no tenies gens de ganes de parlar del tema que havies portat.
I vaig pensar, home, i llavors per què el portes?
Si no tens ganes de parlar, bueno, perquè s'havia de parlar, no?
Per diversitat.
Exacte, per diversitat, per diversitat.
Avui de què parlarem, Aina? Explica'ns una mica.
Doncs avui parlem sobre aprendre a posar límits, que és una cosa bastant complicada,
sobretot a les nostres vides.
jo crec que quan som, sobretot, adolescents i tal, ens costa bastant.
I jo crec que els adults també, a vegades, i crec que té molta importància.
I per això he portat a la Martina Colorado, hola.
Hola.
I a la Nayara González.
Hola.
Que són repetidores de la temporada passada, de fet.
Ah, d'acord, i jo pensava que m'anaves a dir, repetidores de segon de batxillerat o de primera...
No, no, no.
No, no, repetidores de temporada.
I esperem que no.
Val, val, d'acord, d'acord.
Noies, bona tarda, com esteu?
Molt bé.
Amb ganes de parlar, de debatre, una estona, de fet, Artúlia.
El tema d'avui és aprendre a posar límits.
Vosaltres teniu clar això de posar límits?
Sí, jo sí.
O us costa?
Tu sí, Martina.
Sí.
Bueno, manca.
Ahí, més o menos.
Sí, costa una mica, no?
Sí.
Costa una mica.
Sí, sí.
Bueno, bueno.
Vale, doncs comencem, si et sembla, Aina, pel principi, com sempre, explicant una miqueta el què del tema, no?
No, doncs sí, però abans m'agradaria parlar d'una cosa i és que em va sorprendre perquè bastants dels col·laboradors i col·laboradores noves, sobretot d'aquest any, em van demanar aquest programa en concret.
Era bastant popular, no sé per què, la gent té curiositat i ganes de parlar-hi, per tant em sento molt agraïda en aquest sentit.
I després m'agradaria fer una pregunta i és per què heu decidit vindre vosaltres a aquest programa, a aquest podcast en concret.
Jo he vingut a aquest perquè sento que soc una persona que sap posar límits i sap quan s'ha de parar una situació i quan no, i si jo dic que es para, es para.
Doncs jo he vingut perquè, bueno, al contrari que la Martina, a mi em costa una mica més posar límits perquè, doncs, bueno, em fa com...
Com que no vull, saps? Em costa. I, bueno, doncs així tenim dues visions diferents.
Sí, jo, de fet, crec que avui a la tarda en concret tenim com dues visions opostes, diríem, no?
I jo, per exemple, estic una mica que soc un gris, jo crec. Llavors, doncs és interessant també veure-ho d'aquesta manera.
I per començar, m'agradaria començar ja així, ficant una mica de teoria i tal.
Els límits que posem són com línies divisòries que separen el que som del que no som, el que estem oberts a acceptar i el que no,
i l'equilibri que podem mantenir entre donar i rebre. Els límits juguen un rol fonamental en la conservació de la nostra integritat i el benestar,
ja que ens permeten afirmar qui som, comunicar els nostres requeriments de manera efectiva i viure en harmonia amb la nostra naturalesa.
Per això els teus límits personals són la base de la teva salut mental.
És a dir, quan parlem de límits, realment no estem parlant...
No només parlem d'unes barreres que nosaltres posem, sinó que també tenen a veure amb tot el nostre procés.
Abans de com ha sigut la nostra infància, com ha sigut la nostra adolescència, què ens ha passat,
quines han sigut les nostres accions repetitives...
És com el reflex, els teus límits són el reflex de com està la teva autoestima, de fet.
Llavors, em sembla bastant interessant parlar-hi, perquè els límits personals, de fet, són com una porta que ens protegeixen
i ens permeten triar-nos a nosaltres mateixos.
De fet, llavors, crec que moltes vegades, crec que el que ens fa por realment de posar un límit
és el dir no, saps? Perquè ens dona la sensació que un no és un...
Com que potser ja no tornes a parlar amb aquella persona, no tornes a interactuar, com ho veieu vosaltres?
Jo penso que, mirant les relacions d'avui dia de parelles, és molt important la confiança que tinguis amb la persona
per dir-li que no, i que aquesta et deixi clar que tu pots dir-li que no i aquesta persona no s'enfadarà.
Sí, sí.
Que tu tinguis aquesta confiança perquè tu li diguis, no vull fer això, i ella et digui,
vale, doncs si no t'agrada no ho fem, i no passa res.
Vale, i ara l'altra cara de la moneda.
Doncs, a veure, jo, bueno, parlo personalment, doncs jo soc una persona que a mi el no sí que em costa una mica més dir-ho
perquè, bueno, doncs ja mirant cap al passat de la meva infància, és veritat que he sigut com una noia que
no vull com enllunyar-me de la gent, saps? Com, prefereixo que em faci mal,
i després si no es torna a veure és com, bueno, a lo largo.
però, sí, és una cosa que, bueno, mica en mica ho vaig intentant ficar molt a la meva vida
i a persones que he de dir que no, dir-los que no, però sí que és veritat que costa una mica més
i sí que és veritat que, o sigui, com, prefereixo fer-me mal que em...
Jo crec que també, o sigui, en aquest sentit crec que tot parteix d'alguna manera dels nostres antepassats com a dones, no?
perquè, a vegades, no sé, jo sento que a vegades no puc dir no
perquè les dones abans, doncs, havien d'estar sotmetes sempre a la figura de l'home
per tant, penso que a vegades un no pot acabar com sent o arribant a ser una...
com un enfrontament o un... com una baralla o coses així
per tant, a vegades sí que sento que és més fàcil dir sí
perquè un sí és com més tranquil
però potser, si no penses d'aquesta manera, no sé, saps?
Potser hi ha un problema
per tant, com sempre han estat les dones bastant sotmeses al... al passat, perdó
els homes, si és veritat que sento que hi ha molts cops que, no sé, em sentim incòmodes, jo crec
Sí, o sigui, jo parlo més per relacions d'amistat, perquè jo de part hi ha pocs
però, que, o sigui, sí, o sigui, justament podria dir que ara mateix estic en una fase amistó d'aquestes
que m'he allunyat d'una persona, però a poc a poc, o sigui, el que sempre em passa a mi, és com que no poso en això de no posar límits, és com, vale
et petxar tot el dia i hi ha un cop que dic, vale, no t'he de tornar a veure més, doncs com, vale, ja no sé quin eres
però sí que és veritat que, bueno, em costa i, bueno, sí, és veritat, això d'estar sotmes a un... a un pesat i això, però, poc a poc
i tu què en penses, Dani?
Jo penso que posar límits és un tema que també va molt lligat a com ho has anat fent tu al llarg de la teva vida
és a dir, des de petit també marques com unes bases i amb aquestes bases tu vas creixent com a persona
si tu deixes de petit que un nen et ninguneixi, que un nen de cop i volta et faci bullying
que passi uns límits o que senzillament, doncs, a vegades hi hagi coses al teu entorn que no t'agraden i no les diguis
llavors hi ha uns límits que tu no estàs marcant, que tu t'estàs deixant una mica emportar pel moment
no estic en cap moment, que no se'm malinterpreti, no estic dient que la persona que no sàpiga posar límits és el culpable
ni molt menys, però sí que és cert que hi ha un punt d'això, no?, que sembla que si nosaltres no ens traiem les castanyes del foc
nosaltres mateixos, doncs ningú vindrà a fer-ho per nosaltres, no?
Sí, totalment
i al final a vegades jo crec que hi ha un tema que de petits doncs ens costa
jo de sempre a mi m'ha costat molt dir que no, llavors a mi la paraula no mai ha estat en el meu vocabulari, gairebé mai
i estic patint les conseqüències ara amb 25 anys, que hi ha vegades doncs que per feina, que per temes de compromisos, d'amistats o el que sigui
doncs que em veig en situacions molt incòmodes i que no les sé gestionar de forma correcta, no?
i és per culpa de no saber dir que no o de no saber posar límits
i això jo crec que la gent que ens estigui escoltant, que sigui jove, que encara tingui oportunitat de canviar-ho, de rectificar-ho
doncs quan abans ho faci millor, perquè al final jo crec que dir que no i posar límits és molt important
tenir present el que nosaltres volem, allò que d'alguna forma doncs també ens fa bé i allò que ens fa malament
saber discernir una cosa amb l'altra també és molt important, jo crec
Sí, penso totalment i a fet, o sigui, jo després explicaré una mica des de la meva perspectiva el que penso
però abans ens anem com a espai musical així que tenim cada divendres
i doncs posarem una cançó, que aquesta cançó ja vaig parlar i de fet, o sigui, em van una mica com criticar, no?
la gent que estava aquí a la taula, perquè vaig dir que havia vist un programa en el qual
s'agrestaven a gent i les feien ballar, te'n recordes?
Ah, sí, sí, sí, sí, sí
Vale, no és veritat, vale?
I doncs han tret, de fet, aquest grup que vam formar, han tret una cançó i a mi m'encanta i crec que és molt xula i es diu Toach the Catsai
Bueno, posem-ho una mica de context, és que a l'Aigna del Pino li van als programes raros
i es veu que hi ha un programa molt raro on s'agresten a gent i la fan bé
Que no la s'agresten, ho fan per contracte
Bueno, sigui del que sigui, Toach de Catsai, són ara aquí a Ràdio d'Esvern
Touch, touch, touch, touch, touch, touch Thought about you way too much, much, much, much, much
Overall but thinking us, us, us, us, us Cause you've been so out of touch
You could have had my love, but you've been so out of touch
Monday, I was dreaming about ya Tuesday, I was waiting near the phone
Two days, wasn't hearing from ya Yeah, what can I say?
Oh baby, I was getting bored Thursday, I was losing interest
Friday, you were out there in the cold Weekend, you already missed it
I was moving on, cause you were moving too slow
Cause sometimes I'm alone Stare out my window
And the moon makes you seem close tonight
But you've been so out of touch, touch, touch, touch, touch
Thought about you way too much, much, much, much, much
Overall but thinking us, us, us, us, us
Cause you've been so out of touch You could have had my love, but you've been so out of touch
Touch, touch, touch, touch, touch Thought about you way too much, much, much, much, much
Yeah, you wouldn't mess it up, up, up, up, up, up
Cause you've been so out of touch You could have had my love, but you've been so out of touch
First you're gonna say you're sorry Promise you won't do it anymore
Come up with a different story Yeah, what can I say?
Say something I ain't heard before
I'm too fun to waste my time Too young to waste one night
So here comes some good advice
If I ever call again Don't press it, no
Cause sometimes I'm alone Stare out my window
And the moon makes you seem close tonight
But you've been so out of touch, touch, touch, touch, touch, touch
Thought about you way too much, much, much, much, much
I've been so out of touch, touch, touch, touch, touch, touch
Thought about you way too much, much, much, much, much
Yeah, you wouldn't mess it up, up, up, up, up
Cause you've been so out of touch
You could have had my love, but you've been so out of touch
I aquest touch que sona aquí a Ràdio d'Esvern
que ens ha portat avui l'eina del Pino
és aquest intermig també, doncs, entre, diguéssim, l'inici de l'espai
i ara sí, un debat que podria, doncs, portar-nos una mica de cua o no
perquè saber posar límits és el tema d'avui
i ara, doncs, anem a veure cap a on desencaden aquest debat, a l'eina del Pino
Vale, doncs, jo, per manera d'enfocar-ho avui
m'agradaria que féssim un minijoc, vale
I és Martina i Nayara
Heu de pensar tres adjectius, val
que us defineixin com a persones, com sou de personalitat i tal
i després, a la segona part, digueu, límits que teniu amb persones, per exemple
Així, l'audiència pot entendre realment com
persones amb diferent personalitat posen els seus límits
Qui comença?
Jo, jo
A veure, jo soc tancada
No m'obro amb qualsevol persona, jo
A veure, soc tancada però tinc facilitat
A l'hora de parlar amb els de més
Vale
No dels meus sentiments, sinó en general
O sigui, soc extrovertida
Vale
I...
I el tercer
T'he pillat, eh?
No, a veure, jo soc amable però semblo borde
Llavors, tinc com una faixada que
tot el món pensa que soc borde
però realment soc amable
Borde però no
No, és com aquesta gent que és com molt musculada i tal
I penses que... com el Hulk, tio
Igual
Com el Hulk
Estàs comparant a la Martina amb el Hulk
Jo crec que no és una comparativa gaire...
Físicament no
Físicament no
Físicament no
Físicament no
Però bé, bueno, tu endavant
Físicament no
Si el que vols és trencamistats
Si el que vols és trencamistats
Estàs aconseguint-ho
Vas bé, vas bé
Sí, sí, va bé
L'Eina del Pino
No, però ja em perdona
Exacte
Mira, abraçada en directe
Meravellós
Escolta'm una cosa
T'entenem el que vols dir
Al final hi ha un punt, no?
De que a vegades
Quan veus una persona
La primera intuïció
Que diuen que és la bona
No sempre
És doncs això, no?
Una persona
A lo millor més esquerpa
O que posa los muros, no?
Esos muros que se abren
Encima de esa persona
Que dius, vale
És una persona que es veu
Que està posant molt bé
Els seus límits
En canvi hi ha gent que no
Que és molt més propera
Que potser és més tal
Però després
Hi ha com l'altra cara de la moneda
Que deies abans, no?
Sí, sí
Que una persona pot també amagar
Sí, les aparències
Altres coses, exacte
Sí, sí
Sí
I de fet, o sigui
Jo he de dir que tinc
Com bastanta intuïció
Però si és veritat que després
Començo com a veure coses
Llavors
S'hi conegi molt
A la gent, saps?
Bueno
Canviem, Nayara
Bueno
Ara què dic, no?
Ara què dic?
Deu estar pensant a Nayara
No ho sé
No ho sé
No ho sé
Vés amb compte
Perquè potser et diu Hulk també
O et diu una altra cosa
Perquè clar
Spider-Man
Sí, avui et diu Spider-Man
O Deadpool
O alguna cosa
No ho sé
No, no, no
Bueno
La Nayara és més Hello Kitty
Hello Kitty
Bueno, a veure
Per què?
No ho sé
Aina, això s'està dant la mare
No, la personalitat
Perquè soc blanca, no?
Perquè soc quasi transparent
Ho sento, àvia
Perquè m'està escoltant
La teva àvia deu estar pensant
Aquesta gent?
Sí, però m'estima igual
Anem a posar límits
Vaig aprendre a posar límits
Et posaré límits a tu
A l'Aina del Pino
Si us plau
Ens queden 13 minuts de secció
Aconsegueix acabar el programa
Si us plau
I no et moris del riure
A veure
Jo diria
Que soc
Soc
Bueno
Més que una
Paraula dirà que
Més que una frase
Com que
Agafo
Confiança molt ràpidament
A la gent
O sigui
Quan la conec
És com
Vale
Sí que és veritat
Que no considero amics
A tots
O sigui
Si una persona
Aconsegueixi que jo
M'obri
En el sentit de sentiments
L'explico tot
I em volgo loca
Doncs allà és el meu amic
Però si no
No
Però sí
Podria dir que agafo
Confiança molt ràpid
Després
No ho sé
És que m'he quedat mai
Podria dir també
Que soc
Tancada
Però no una mica
Com la Martina
A mi em costa més
Parlar amb la gent
És com
Sí
Ja t'entenc
És com
Arriba a classe
I és com
Vale
Els meus amics
Localiza-us
Ja està
Ja
Però em porto
Abans no
Però ara sí
Jo no
Sóc una antisocial
Però bueno
No passa res
I no sé
Ja està
Llavors
Ara la segona part
Seria
Que diguéssiu
Alguns límits que teniu
Per exemple
No han de ser
En relacions
Ni res
O sigui
Relacions romàntiques
Sinó que poden ser
En qualsevol àmbit
Per tant
Penseu si vulgueu
Jo
En relacions d'amistat
En quan veig
Un mínim comportament
De que
Alguna amistat meva
Intenta deixar-me
Per sota d'ella
Davant del públic
Dic
Ets tonta
O
O deixes de fer això
O me'n vaig
Deixa de fer això
Perquè
No seguiré
Sent la teva amiga
Doncs jo diria
Que un límit
Que un límit que tinc
Amb les persones
En general
Seria que
Que mira
Si
Si que
Si em comences
Com a fer coses
Tipo
Em comences a parlar
Com d'esquenes sobre mi
Em comences a dir
Està
No sé què
Com
Ficar com dues
Perspectives diferents
Com ja
O em comences a fer mal
Tipo
Dentro
Sí
Al cor
Sí
No sé com es diu
Bàsicament que
Comences a parlar a mi
D'una cosa que
Jo no he dit
I m'ha passat
No diré quan
Però m'ha passat
O sigui
Que comencen com a
Si és total
Xica
Que no
Què fas
Para
I
Continuo
Una cosa
Que
No podeu
Suportar
En una relació
Per exemple
A mi en el meu cas
Les mentires
No les suporto
Per tant
És el meu límits
Si em menteixes
No et vull a prop
Saps
Teniu alguna així?
Jo diria
Que l'altra persona
Intenti cridar molt l'atenció
O sigui
Que sigui com
Volgui ser
Com el centre de tot
Ser millor que tu
Serà millor
Sí
Com
No hi ha molta ràbia
Jo
La gent
La gent
Dramàtica
Saps
No les suporto
Jo la gent victimista
Tot ho transivés
M'esteu descrivint
M'esteu descrivint
Però
No tenim per tu
Però tu ets diferent
A mi en dona molta ràbia
A la gent
Que tu li dius
El teu problema
I aquesta persona
Es victimitza
I et canvia
L'argument
I ets tu
La dolenta
Què fas?
Això que estàs comentant
Martina
És molt interessant
Perquè ara
Durant
Tota aquesta situació
Que estava passant
A València
I tot aquest tema
S'han fet
Moltes publicacions
De com podem ajudar
Amics
Amigues
A familiars
Que estan a València
I una d'elles
Parlava del fet de
Quan parlem amb gent de València
És allò de
No treure la importància
A la situació
Ara estem
Amb això de València
Però pot ser
Amb el que sigui
Que a vegades
Quan parles amb una persona
Per donar-li ànims
En comptes de donar-li ànims
El que acabes fent
Hi ha molta gent
Que acaba fent
És portar-ho
Portar-ho
El protagonisme
De dir
Bueno és que a mi
Se'm va morir
Tant bé la meva àvia
Quan era petit
No sé què
Tampoc és per tant
O jo què sé
O bueno
Gossos
Gossos hi ha molts
No et preocupis
Si has perdut el teu gos
Jo n'he perdut 4
Bueno com si n'haguessis perdut 5
M'és igual
Jo acabo de perdre
El Puiguski
I estic trist
Jo què sé
Ja està
Saps
Vull dir que al final
També
És el fet de
Valorar l'altra persona
Que a vegades
És com
Per portar-nos-ho a tot
Al protagonisme
Que frena
No?
Frena
Morena
Sí
Sí
No sé
I més que res
Perquè
També
O sigui
Treure la importància
I alhora
Com
Per tu
Sentir-te satisfet
D'alguna manera
També
Com
Parlant
De les teves coses
És com
A mi no m'agrada gens
Aquestes situacions
Perquè jo crec que
Si hi ha d'haver moments incòmodes
Doncs
És que
Són part de la vida
Per tant
Han d'estar-hi
Llavors
Quan la gent fa aquestes coses
Penso
Egoisme
I res
Després
Una altra cosa
Ja sigui una mica
Per concloure
Red flags
Que teniu
Per exemple
En relacions
O quan esteu coneixent
Alguna persona
En quin sentit
Qualsevol
Jo d'amistats
Que
Quan
Començo
A conèixer
Alguna persona
En plena amistat
L'examino
Moltíssim
Perquè no em fio
De la nova gent
Res
Gens ni mica
Em fio
Llavors
Quan ve algú nou
Cada cosa que fa malament
Com que la multiplico
Un per cent
I llavors
Estàs amb el barret flag
Ho veig tot malament
Doncs
Jo diria
Que
Bueno
Ara
En àmbit romàntic
Jo crec
Que diria
Que si aquella persona
Com que
Comença a fer
Com coses raras
O sigui
Que
No sé
Que no està com
Amb interès
Saps
I que no
Mostra
Com l'interès
Que tu estàs mostrant-li
És com
Jo què sé
Si el notes una mica raro
O rara
No sé
És com
Ui
Jo començo a menjar el cap
Com
Així
Pum
Pum
Pum
I és com
Vale
I després
Es parla
I és com
Vale
No passa res
Però
Tio
No
A mi per exemple
La gent que
Bàsicament
Com
Per mi és una mentira
Però
La gent que
És d'una manera
I a la nit següent
És d'una altra
Saps
O sigui
Et parlen d'una cosa
I després
On està
On s'ha quedat
Aquella conversació
També
Per tant
En aquest sentit
És veritat
Que és una cosa
Que no m'agrada
I tenim alguna més
Sí
Jo
En relacions de parella
Jo tinc un por
Al compromís
Llavors
Hauria d'haver vingut
Al programa
Bastant
Quan em vaig a comprometre
Amb algú
Al començament
M'agobio molt
M'ha passat
Ara estic amb un noi
I
Fa dues setmanes
Li volia deixar
M'havia agobiat
Jo vaig dir
Relacions
No sé què
Vaig parlar-ho amb ell
I em va dir
Vale
Els dos ens hem precipitat
Prenent la decisió
De ser nòvios
Seguim coneixent-nos
I llavors ho demanarem
Quan estem segurs
I és el que hem fet
I estem millor que abans
Però això és com
Per impulsivitat
Que vau dir
De ser parella
Bueno
És que ho vam demanar
Al mes
I jo li vaig dir
A veure
M'estic agobiant
No sé per què hem fet això
Bé
Tot té el seu ritme
I cada parella
Té el seu ritme
Per tant ja l'anireu trobant
Jo crec que això és interessant
També
El fet d'anar parlant
Que hi hagi comunicació
I que al final
Les decisions es prengui la parella
Mútuament
És a dir
De mutu acuerdo
Entre els dos
Anar dient
Aquí i tal
Siempre se puede retroceder un poco
Siempre se puede avanzar
Però siempre
Amb aquesta
Diguéssim
Confiança
De poder parlar amb l'altre
I de dir
Ei
Anem per aquí
Anem per allà
Al final cadascú també viu
La seva experiència personal
I s'ha d'acabar adaptant
Perquè en una parella
El que acabes fent
És connectar dos vides
De cop i volta
I és molt heavy això
Vull dir que a vegades
No li donem la importància que té
Però al final
Tenir parella
És connectar dos mons
I dues vides
Ja
I jo crec
Bé
Jo penso que és difícil
És molt difícil
Des del meu punt de vista
És molt difícil
S'ha de voler
Han de voler les dues parts
I també
Han de voler el mateix projecte
Han de voler
Diguéssim
Algo molt similar
Perquè no pot ser
Que una persona vulgui
Per exemple
Una relació poliamorosa
I l'altra vulgui
La monogàmia
Llavors
Aquí tenim un problema
Vull dir
Llavors aquí és un tema
Que
S'ha d'anar encauzant
S'ha d'anar portant pel camí
I anar
Diguéssim
Comunicant
És que la comunicació
És tan important
Ja sé que és un tòpic
Però és tan important
En qualsevol relació
També una relació d'amistat
I avui que estem parlant
De posar límits
Jo crec que també
Doncs va molt lligat
Al final
Per posar límits
Doncs ha d'haver una comunicació
Per poder dir
Ve a una persona
Ei
Perdona
Això que m'estàs fent
No me mola
Pum
Cerramos aquí
O tal
Vull dir
Jo crec que és bàsic
És essencial
Però per tenir comunicació
Amb la parella
Has d'estar segur
Que tens molta confiança
En aquesta persona
Per exemple
Jo
El noi amb el que estic
Sempre m'ha transmès
Que si tinc alguna molèstia
O que no vull fer res
Li digui
No vull fer això
I no es cabrejarà
M'entendrà
I ho parlarem
I ja està
I les meves amistats
Igual
La Daniela per exemple
M'està ensenyant molt
A parlar les coses
Perquè jo
Com em tancava
I les deixava passar
Doncs la Daniela
M'està ajudant molt això
I això
Com que ho aplico
A diferents situacions
Estem madurant
Família
Dos minuts i mig
Per arribar a les set de la tarda
Alguna cosa més
Que vulguis afegir
Abans de tancar
Aina
Sí
Per finalitzar
Jo sempre els dono
Com petits tips
Es podrien dir
I això són
Com una guia definitiva
Així per posar límits
I tal
I és bastant fàcil
I senzilla
Així que
Intenteu provar-la
El primer de tot
Intentar
Conèixer tu mateix
Sobretot
Parlar
No sé
Jo per exemple
Parlo sola
Que està molt
Molt imprevalorat
Però
Va molt bé realment
Per aclarar
El teu cap
I les teves idees
Després també
Sento que
Hem de veure
També
Què volem
En la nostra vida
I què no
O sigui
Què acceptem
I què no
Perquè a vegades
Estem com
En una certa pressió social
Que acceptem coses
Que no volem
Per tant
És una qüestió
De confiança
I també de saber
Què vols
I què no
A la teva vida
I això jo crec
Que és com
La part més complicada
Perquè és un treball
Que ho has de fer
Des de tu mateix
I molts cops
No ho fem
I després
Passen les coses
Que passen
Després
Tindre pacient
Sobretot
Els teus sentiments
Negatius
Perquè poden
Poden intervenir
En les converses
Que tens
Amb aquella persona
I després
És la repercussió
Que tenen
Els teus comportaments
És a dir
I saber
Realment
Si a aquella persona
El que tu estàs fent
Li molesta
O no
Per tant
Jo aquí també
Ficaria una mica
El tema
Que vam parlar
De responsabilitat
Afectiva
Jo crec
Ho llegaria una mica
Sí, va molt vinculat
El fet
De tenir una responsabilitat
Afectiva
D'allò que
Que nosaltres
També hem de gestionar
De forma individual
Per també saber
Fins a quin punt
Doncs hi ha coses
Que ens molesten
O que ens puguin agradar més
Que ens ajudin
O que no
Sí, sí
Al final és
Conèixer'ns
Conèixer't
Que és el títol
D'aquest espai
Família, moltes gràcies
Un abraçada molt gran
Que vagi molt bé
Ens sentim la setmana vinent
I res, que vagi molt bé
El fin de
Gràcies
Adéu
Adéu
I fins aquí
El refugi d'avui
Moltíssimes gràcies
A tota la gent
Que ha fet possible
El programa d'avui divendres
Gràcies a Carlos Penela
Elvira Sánchez
En Daniel Morales
I també l'Aina del Pino
I família
Nosaltres tornem divendres
Bon cap de setmana
Gaudiu molt
D'aquests dos dies
De festa
I res
Dilluns ens veiem
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
QAC.