Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova. El ple municipal de Sant Just se celebra el 26 de març a les 7 de la tarda amb una sessió ordinària que es podrà seguir presencialment o en directe a través del canal de YouTube de l'Ajuntament. Prèviament a les 6 de la tarda tindrà lloc l'espai de prics i preguntes de la ciutadania que es podran formular també per correu electrònic dins del termini establert.
Entre els punts principals de l'ordre del dia destaca l'aprovació inicial del preu públic de l'Escola Bressol Municipal, així com la revisió de preus del complex esportiu municipal La Bonaigua i del cànon de la residència del centre d'Abdia Vitàlia a Sant Jús, tots corresponents a l'any 2026.
La sessió inclou també el debat de tres mocions presentades pels grups municipals. Una conjunta en defensa de la pau impulsada per Sant Just en Comú, PSC i Esquerra, una proposta de la CUP sobre els fets de les festes de tardor i una moció de junts sobre la regulació dels vehicles de mobilitat personal.
El ple es tancarà amb el torn de prems i preguntes del regidorat i es pot consultar l'ordre del dia complet a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Pel que fa a salut, l'Ajuntament ha informat la ciutadania de les mesures de prevenció davant la detecció d'un cas d'influència viària d'alta patogenicitat en una oca salvatge localitzada a l'àrea de Barcelona.
En aquest context es demana a les persones amb aus de corral no registrades que regularitzin la seva situació com a explotació d'autoconsum i que adoptin mesures de bioseguretat per evitar el contacte amb aus salvatges, amb l'objectiu de reduir el risc de transmissió de la malaltia. El consistori recorda que en cas de detectar aus mortes o amb signes de malaltia no s'han de tocar ni manipular ni tampoc traslladar-les i cal avisar immediatament les autoritats competents com el cos d'agents rurals o el telèfon d'emergències 112.
També es demana facilitar la localització exacta i evitar que persones o animals s'hi acostin, especialment si es detecten diversos exemplars morts en una mateixa zona. L'Ajuntament destaca que la col·laboració ciutadana és la clau per la detecció precoç i la prevenció de la propagació de la malaltia. I en cultura, la secció d'artistes de l'Ateneu de Sant Just, Artaneu, ha posat en marxa el seu primer concurs de Puyentura, una iniciativa que neix amb l'objectiu de convertir l'entitat en un punt de trobada per la creació i la difusió artística del municipi.
El certamen, que compta amb dues categories diferenciades, està obert a la participació d'infants i joves a partir de 12 anys i d'adults. Segons ha explicat Imma Brunat, cap de la secció Artaneu i impulsora del projecte, la voluntat és fomentar la creativitat més enllà de l'entorn digital. Les obres hauran de ser inèdites i podran realitzar-se amb tècniques lliures, com l'oli o l'acrílic, sobre suport de tela o fusta, amb unes dimensions màximes de dos metres per un metre. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici.
El Refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elías. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 11 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elías i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs avui dijous ja arribem pràcticament al cap de setmana, dijous o huernes, depèn del pla que tingueu aquesta nit, però bé, això ja, decisió vostra, eh? Però ara sí, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb Sense Filtres, amb l'Ariadna Cruz, repassant les millors sèries de la nostra adolescència. Seguidament, Food Cut, amb el Víctor Cortinas, descobrint l'Alcullà. I posarem fi amb la Vida Joc, descobrint un nou joc de taula. I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El Congrés dels Diputats ha donat llum verda al paquet de mesures anticrisi per fer front als efectes de la guerra a l'Orient Mitja. El decret s'ha convalidat amb el suport dels socis de govern i de Junts per Catalunya, mentre que el Partit Popular i Podem s'han abstingut. I Vox, per la seva banda, ha votat en contra.
El pla, dotat amb 5.000 milions d'euros, inclou una vuitantena de mesures com la rebaixa de l'IVA en l'electricitat, el gas i els carburants, així com ajuts directes als sectors més afectats i descomptes per a col·lectius vulnerables. Segons el govern, l'objectiu és contenir l'augment dels preus provocat pel conflicte.
El suport de Junts ha estat clau per tirar endavant el decret, després d'un acord amb l'executiu perquè doni suport a una iniciativa que planteja eximidiva als autònoms amb ingressos inferiors a 85.000 euros anuals. Tot i això, Esquerra ha advertit que les mesures són insuficients, especialment en sectors com el transport, mentre que el Partit Popular...
Considera que el pla arriba tard i no protegeix prou a les classes mitjanes. En paral·lel, continua el desacord en matèria d'habitatge. Junts manté el veto al decret sobre el lloguer, que preveu limitar l'augment dels preus i prorrogar els contractes, i que de moment no té prou suports per ser aprovat al Congrés dels Diputats.
El govern defensa que aquestes mesures són imprescindibles per fer front a una situació econòmica marcada per la incertesa internacional, mentre els grups polítics mantenen les diferències sobre com afrontar l'impacte d'aquesta crisi.
El president dels Estats Units, Donald Trump, assegura que és l'Iran qui està desitjant arribar a un acord per posar fi al conflicte, i no Washington, com havien dit els iranians. En una intervenció a la Casa Blanca, Trump ha afirmat que després de gairebé quatre setmanes de guerra, Teheran admet que ha estat derrotat. Això són les paraules de Donald Trump.
El mandatari nord-amèrica adverteix que si les negociacions fracassen, els Estats Units continuaran els atacs i ha insistit que el conflicte podria acabar en un termini de 4 a 6 setmanes. També ha criticat durament els aliats de l'OTAN, a qui acusa de no haver donat prou suport des de l'inici de la guerra.
Mentrestant, l'Iran ha respost oficialment a la proposta dels Estats Units per posar fi al conflicte. Segons fons properes al règim dels ayatolàs, Teheran ha enviat una contraproposta a través d'intermediaris que exigeix la fi immediata dels atacs, garanties de no repetició, compensacions pels danys i el reconeixement de la seva sobirania sobre l'estret d'Hermud.
Sobre el terreny, els combats continuen. L'Iran ha llançat nous missils contra Israel mentre l'exèrcit israeli ha atacat objectius tant a l'Iran com al Liban.
i l'OSDE ha advertit que el conflicte a l'Orient Mitjà provocarà més inflació, menys creixement i un augment del proteccionisme global. Segons l'últim informe de l'organisme, la inflació als països del G20 podria arribar fins al 4% aquest mateix any, molt per sobre de les previsions anteriors, a causa de l'augment dels preus de l'enèrgia.
A escala global, el creixement econòmic també es veurà afectat. Es preveu una moderació del PIB mundial en els pròxims anys, condicionada per la incertesa del conflicte i l'encariment dels costos empresarials. Tot i això, els Estats Units podrien sortir relativament reforçats. L'OCDE preveu que el seu creixement augmenti fins al 2%, impulsat per la inversió en tecnologia, el consum i el fet de ser exportador d'energia.
Pel que fa a Espanya, l'impacte serà més limitat. L'organisme ha reduït lleugerament les previsions de creixement, però el país continuarà entre les economies més dinàmiques del món desenvolupat.
El Parlament Europeu ha aprovat l'acord de lliure comerç amb els Estats Units, però amb noves clàusules per protegir els interessos de la Unió Europea. L'entesa inclou la possibilitat de suspendre el pacte si Washington imposa aranzels a països europeus o amenaça la integritat territorial de la Unió Europea. Una mesura que arriba després de les pressions del president nord-americà Donald Trump en les darreres setmanes.
L'acord també ha estat marcat per l'advertència dels Estats Units que Europa podria perdre condicions favorables en la compra de gas liquat si no s'aprovava aquest text. Tot i el vistiplau de l'Eurocambre, alguns països com França han criticat el pacte, considerant-lo massa favorable als interessos del país americà. El tracte elimina aranzels per als productes dels Estats Units. Europa, mentre es mantenen les taxes del 15% per als productes europeus exportats als Estats Units.
I el secretari general de l'OTAN, Mark Rut, ha demanat temps als aliats europeus per organitzar-se i contribuir a garantir la seguretat de l'estret d'Hormuz, amb plena tensió amb els Estats Units. Rut ha reconegut la frustració del president nord-americà Donald Trump davant la lenta resposta dels països europeus, però ha explicat que aquesta demora es deu a la necessitat de coordinar-se després d'una operació que es va mantenir en secret.
Tot i les crítiques de Donald Trump, que ha acusat els aliats de no haver ajudat prou, el responsable de l'OTAN ha assegurat que en una trentena de països ja treballen conjuntament per garantir la seguretat de les rutes marítimes de la zona. Pel que fa a la defensa, l'OTAN destaca un augment significatiu de la despesa militar dels seus membres. En aquest context, Ruth ha valorat positivament el paper d'Espanya, assegurant que està fent el que ha de fer després d'assolir el 2% del PIB en defensa.
I ara les notícies de Sant Just. Anem amb els titulars municipals. El ple de març aborda els preus de l'escola Bressol, la Bonaigua i la residència Vitàlia. La sessió del 26 de març inclou també tres mocions sobre pau, festes de tardor i mobilitat personal.
S'activen les mesures preventives per la detecció d'un cas d'influència aviària a l'àrea de Barcelona. El consistori insta a extramar la bioseguretat, registrar les aus de corral i avisar les autoritats en cas de trobar aus mortes o malaltes.
Entitats ecologistes qüestionen les mesures del govern a Collserola per la pesta porcina africana. La plataforma cívica alerta que el tancament del parc i l'eliminació de senglars són desproporcionats i poden afectar la biodiversitat, la recerca i la gestió ambiental. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Gràcies.
Dorian Godon s'ha proclamat campió de l'etapa 3 de la Volta de Catalunya. Per tant, es manté líder a la classificació general davant de Benepul i Bingergar, que recordem són els grans favorits.
I el Barça femení va col·lejar ahir al Real Madrid per 2-6 el dia Stefano i va deixar molt encarrilada l'eliminatòria de quarts de final de la Champions League. Les blaugrana van ser molt superiors des de l'inici i en només 15 minuts ja dominaven el marcador amb claredat. Tot i un intent de reacció del conjunt blanc, el Barça es va mantenir sota control i va dominar el partit en tot moment. Les catalanes van tornar a demostrar la seva superioritat en el clàssic del futbol espanyol.
Amb aquest resultat, el Barça fa un pas gairebé definitiu cap a les semifinals, a l'espera del partit de tornada al Camp Nou el 2 d'abril.
I el Comitè Olímpic Internacional comunica que només les dones biològiques podran participar en les disciplines femenines a partir d'aquests Jocs Olímpics del 2026.
I per últim, la campiona olímpica Carolina Marín ha anunciat la seva retirada definitiva del badminton. La jugadora andalusa ha comunicat a través de les seves xarxes socials que posa punt i final a la seva carrera per prioritzar la seva salut, especialment després dels problemes greus que ha tingut el genoll.
Marín, campiona olímpica als Jocs Olímpics de Rio 2016 i referent absolut del badminton espanyol, tanca així una trajectòria brillant, marcada per l'esforç, la superació i múltiples títols internacionals. A més, a Carolina Marín se la coneix com la millor jugadora de badminton de la història d'Europa.
I ara presentem la cançó del dia.
I avui es celebra la gala dels Premis en Derroc, on es premiarà els millors artistes catalans de l'últim any. Per això, avui era obligatori portar una cançó en català. Per tant, aquí ja teniu la primera pista. I crec que he fet una molt bona elecció de totes les cançons que tenia disponibles de la llengua catalana.
La lletra ens parla d'un recorregut vital, d'haver vist de tot, d'haver sentit la por, la incertesa, fins i tot una certa decepció amb el món. Però, de sobte, tot canvia. Apareix una persona i amb ella torna la llum, torna la il·lusió, torna la capacitat de creure en el futur. Hi ha una idea molt clara que travessa tota la cançó. Podem recórrer mil camins, conèixer mil mons, imaginar mil realitats, però res no té el mateix valor si aquella persona...
no hi és. És una reivindicació de l'amor com a motor i també com a refugi i també com a punt de partida per tornar a començar encara que tot trontoll. Els artistes han format un projecte jove però amb molta personalitat dins de l'escena catalana actual. Un duet que ha sabut connectar amb una nova generació gràcies a un so proper, emotiu i contemporani, combinant sensibilitat i energia. Les seves cançons parlen de sentiments reals amb un llenguatge directe però carregat de significat.
Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir el juny del 2023. Els artistes són els més nominats en els enderroc d'aquest any. I la cançó forma part de l'àlbum Vida Meva. Què? Com ho tenim això? Doncs va, ara sí, que soni de tot el món de Ginestar. Endavant.
L'univers he decidit
d'altres llocs on no hi ets. El que més m'agrada és que també hi visquis tu ni els estels ni els mites d'altres llocs on no hi ets. He vist 3.000 horitzons, m'he vist la por i
El que més m'agrada és que també hi visquis tu ni els estels ni els mites d'altres llocs on no hi ets. El que més m'agrada és que també hi visquis tu ni els estels ni els mites d'altres llocs on no hi ets.
Sé res és com era abans, ni gira igual. Qui sap si quedarà bonic o si tenim a prop la fi. No em fa por el futur.
de tot el món. El que més m'agrada és que també hi visquis tu ni els estels ni els mites d'altres llocs on no hi ets. El que més m'agrada és que també hi visquis tu ni els estels ni els
M'agrada és que també visquis tu ni els estels ni els mites d'altres llocs on no hi ets.
Doncs una cançó espectacular, és una cançó maquíssima i a més és d'un projecte que és xulíssim, el dels germans Serra Solsa, que esperem que tinguin molta sort avui als Premis en Derroc. Que per cert, per si no ho sabeu, si no ho sabeu no, si no ho sabeu, si no ho sabeu, hi haurà una delegació de ràdio d'Esvern als Premis en Derroc, cobrint el minut a minut d'aquesta gala tan important pels Premis de la Música en Català.
Esperem, per tant, que tinguin molta sort els germans Serra Solsa, però va, ara sí, a nosaltres ens toca anar directament a l'afemèride del dia.
Avui, 26 de març, recordem el naixement d'una de les figures més grans de la història de la música, Ludwig van Beethoven. Un nom que ha travessat segles, fronteres i generacions, i que encara avui continua emocionant com el primer dia. Va néixer en una època convulsa, entre el final del clasicisme i l'inici d'un nou temps, el romanticisme. Des de ben jove ja mostrava un talent excepcional, però la seva vida no va ser gens fàcil.
va créixer entre exigència, dificultats familiars i una pressió constant. I malgrat tot, va transformar el seu dolor en art. La seva història és també d'una lluita. És també la d'una lluita. Perquè en el moment més decisiu de la seva carrera, quan la música ho era tot per a ell, va començar a perdre l'oïda. Un cop duríssim per a qualsevol músic,
Però ell no es va rendir, al contrari, va continuar creant, imaginant sons que ja ni tan sols podia escoltar i va donar al món alguna de les obres més poderoses i profundes que s'han fet mai. El seu llegat va anar molt més enllà de les partitures, va trencar les normes, va expandir els límits de la música i va obrir la porta a una nova manera d'expressar les emocions. Amb ell, la música va deixar de ser només bellesa i equilibri per convertir-se també en força, en conflicte i en passió.
va ser el pont cap al romanticisme, cap a una música més lliure, més humana i més intensa. I encara avui, segles després, la seva música continua molt viva, continua emocionant, inspirant, sacsejant-nos, perquè en cada nota i en cada so hi ha elements universals com la lluita, l'esperança i la superació. Pel que destaca més Beethoven és per la seva capacitat de transformar el sofriment en bellesa.
Potser és per això que el seu missatge segueix tan present, per això el seu missatge ens ha arribat, perquè ens recorda que fins i tot en silenci i en el dolor més profund es pot crear alguna cosa eterna i tan preciosa com les seves cançons.
I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrencarem amb les seccions d'avui. Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà...
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cubell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
I ara sí, arrenquem amb les seccions, arrenquem amb Sense Filtres, amb l'Ariadna Cruz.
Bona tarda, Ariadna, què tal, com estàs? Bona tarda, molt bé. Avui una mica més d'hora, eh, de lo normal? Sí, avui sí, perquè la vida... No, no, sí, no passa res, al final fut que t'ho tindrem una mica més tard, però ja està, cap problema, perquè avui l'Ariadna té que anar al teatre, no? Al teatre. Explica'm-ho tot, explica'm-ho tot, aquí, explica'm-ho tot. No, que ets ara obligat, bàsicament, per la uni. Sí, per la universitat us fan al teatre, eh? Home, però està prou bé. Sí. No se n'ha malament. Què aneu a veure?
No ho sé, és que no ho sé. No ho saps, eh? És una obra que no sé, és que no és una obra teatre, que és com una entrevista. Una representació teatral, no? Sí, no sé, jo de veritat no ho he mirat gaire perquè... Però quin és l'objectiu d'anar?
Hem de fer com un treball després per classe, per una optativa. Et volem molt atenta, doncs, eh? Sobretot això. I a part dels estudis, tot bé? Sí, la resta bé. I tu què tal? Doncs bé, bé, bé. La veritat és que bé. Avui després també marxaré ràpid, que després em tinc que anar cap a Girona. Ostres, uau. Però bé, ens ho passarem bé. Molt bé, anem a parlar de coses que ens involucren els joves, que això és del que va a la secció, no?, al cop i a la fi, de què ens toca parlar avui.
Avui ja pararé de ser passada amb les sèries, les pel·lis i tot, perquè sé que porto vàries setmanes. Estàs molt cultural últimament. Estic a tope. Doncs sí, seguint per la cultura i les sèries i tot això, parlarem sobre Disney Channel.
Perquè mira... No, no, ja em sembla bé, ja em sembla bé. El forma part de moltes adolescències de casa nostra. Exacte. I aquest és el millor canal del món que hi ha hagut i que hi haurà. O sigui, cap l'Iriba. Jo aquí no comparteixo. Dels millors, dels millors. I té molt bones sèries i molt bones pel·lis.
I això, bàsicament. I parlarem d'això, de la sèrie. Estic una mica lenta avui. Bàsicament, per qui no ho sap... Has de dir que farem això perquè hem aprofitat una efemèride molt gran. Exacte, que és molt heavy. I molt important.
molt important per tothom, i és que el dimarts, 24 de març, o sigui, fa dos dies, van publicar a Disney Plus un especial dels 20 anys de l'estrena d'una gran sèrie. Ah, sí, quina? Hannah Montana. O sigui, fa 20 anys que Hannah Montana va sortir al món, per així dir-ho.
20 anys de Hannah Montana. Un temazo, és que és un temazo. Home, clar, és que la cantant és Miley Cyrus, que és una supercantant, però també feia de Hannah Montana. Sí. I he estat buscant...
S'ha de reconèixer que... És que és un temazo. Que és temacle, que és temacle. Jo he sortit a festa i me l'han posat i ja ho tinc tot. I ganaste la vida, no? Ja està. Vale, doncs he estat buscant i és una de les sèries més vistes de tot Disney Channel. Mira, mira, mira. És la que més visualitzacions té.
No m'extranya, eh? És que és increïble. Estava bé. Estava molt bé. Jo t'he de dir que la mirava i després no ho deia. T'he de dir, t'he de dir. Per si em deien alguna cosa. Increïble. Que els nois a vegades eren una mica tontos. Sí. Molt, molt, molt. Us heu perdut una de sèries. Sí, sí, sí.
Però bàsicament, per qui no ho sàpiga, que si no ho sap ningú, que s'ho faci mirar, va de la vida de la Miley Cyrus, que era una noia aparentment normal, que vivia amb el seu pare i el seu germà, però que amagava, que era una de les cantantes més famoses d'aquell moment. Per tant, a la sèrie de Hannah Montana també es diu Miley. Sí.
no sabia aquest detall es diu igual i és això l'únic que feia era que es canviava quan era una noia normal que era la Miley es posava el seu cabell en castany normal però quan era la Hannah Montana es posava una pàrruca rúbia
I ja està, no? I a cantar. I és que al final una parroca t'ho soluciona tot. Com la Ladybug. Sí, sí, sí. Si et fixes una mica, potser ho tens, però no. Sí, sí, doncs no. I, a veure, és un secret, però el primer capítol o el segon crec que és ja una persona ja la descobreix del seu voltant. Llavors, és com la història de com es fa cantant, els problemes que té per amagar la doble vida... El seu pare és el seu productor, llavors, bueno, és com que ja...
I saps si la història és una mica... A veure, evidentment, no és veritat, però potser està bastant inspirada amb el que és la carrera de la Miley. No ho sé. Perquè em sembla que el seu pare també era una mica així, molt de la música. El real, eh? Sí, sí. No ho sé, jo sí que sé que va començar molt jove, o sigui, era molt petita quan ella va començar amb la sèrie i tot.
Sí, sí, i després, bueno, ja ho coneixem. Ha fet una trajectòria com a cantant espectacular. I és això. Jo crec que tothom que va veure la sèrie se'n recorda del seu armari, que era increïble.
Era una mica l'enveja. Era que si enveja que li donava un botó i canviava tot el armari, venien les sabates cap endavant, els vestits cap enrere, donaven voltes, és que era increïble. O sigui, tot el seu armari era perfecte, preciós, ideal. Molt bé, i ara ha fet 20 anys i hem fet un espacial, no?
Han fet un espacial. De què va més o menys? Bàsicament l'espacial és com un concert on com parlen de la sèrie, canten... És com el de la violeta. El de la violeta és el mateix, que també han fet un espacial. O sigui que hi ha hagut aquí una mica de còpia. Sí, sí, sí. I és això, és perfecte. Canta les cançons. I és que he de dir que a Hannah Montana hi ha temazos, com el que has putat abans. Aquí estàs una altra, eh? Who's 8? Temazos. Està bé, eh?
És un temazo. Sona prou bé, sí, sí, la veritat és que sí. Sí, sí, sí. Sí, és que no podem dir gaire més. Molt bé, doncs ara anem directament a la següent sèrie. Sí, perquè ja, és que ja, és que és perfecta, Hannah Montana. És perfecta, ja està, si és perfecta no hem de dir res més. Vale, la següent sèrie és Los Magos de Waverly Place. Et sona? Sí, sí, sí. Aquesta va ser estrenada el 2007 i, bàsicament, a mi aquesta ha de dir que era fan, però no tant.
A mi m'agradava, eh? Sí. A mi m'agradava, però hi havia escenes que em feien una miqueta de por. Perquè jo... Sí, sí, sí. Hi havia coses que era com, no, jo prefereixo que cantin i ballin i no que facin aquestes coses. Bàsicament va de tres germans, que és com una família, que són tres germans i els dos pares, que són mags. I llavors és com el pare ha d'ensenyar als tres fills com fer servir la seva màgia... Donar-li un bon ús, no?
Sí, estan com un entrenament, perquè quan es facin més grans, no sé què passa, que dels tres el que millor controla la màgia, se la queda tot ell. O ella, i llavors han de fer, no sé què, com que és un entrenament de mags. I a part, tenen la sa vida.
són nens normals. I és molt això, a Disney Channel feien molt com, era una cosa superguai després tenir la seva vida normal. Exacte, sí, sí. I llavors és això, havien de combinar a ser mags i ser adolescents. Llavors hi havia moltes imprudències amb la màgia, hi ha moltes coses que la veritat, tot en secret. I home, hi participava una de les grans actrius, no?
Exacte, la Selena Gomez. Sí, sí. Que, clar, jo crec que aquí va ser quan va saltar com a la fama, si no m'equivoco, o alguna cosa així. Bueno, potser sí, sí. Arrel d'aquestes coses. Sí, sí, sí. El Disney Channel va ser el trampolí de moltes actrius cantants. I, doncs bé, jo me'n recordo que, clar, perquè al ser de Disney Channel hi ha històries d'amor i tot això, jo la que té la Selena Gomez amb un personatge, que no diré per no fer spoiler,
És que és perfecta, o sigui, és perfecta, ideal, o és tot, la veritat? Sí, sí, a mi també, és que jo la recordo amb bastant carinyo, la veritat, perquè, no sé, com era això de la màgia, a mi la màgia de petit m'agradava molt, no? I no sé, sempre li tinc un carinyo a aquesta sèrie. I al final s'ho van currar molt, i també van fer una pel·li, a part que també se la van currar molt, molt guai. També van fer pel·lícula, eh?
Sí, que hi havia com... No me'n recordo d'això, eh? No? La tinc pendent, potser la tinc a recuperar. La Selena Gomez es deia Àlex, vale, a la sèrie? Sí, sí, sí. I l'Àlex aquesta, pues, com que apareixia la seva doble malvada... Bueno, és que era perfecta. Molt bé, doncs ja està. Resumim que era perfecta, clar que sí. Sí, com totes. Anem a una altra que tinc bastantes ganes de parlar, però... Escoltem-ho jo.
La otra es la de... Vale. Saki y Kodi, todos a bordo. ¡Vamos! ¡Todos juntos! ¡Oh, oh, oh! ¡Huye este barco! ¡Oh, oh, oh! ¡Nada nos va a parar!
Fins demà!
Doncs Takikodi, no? Takikodi, todos a bordo, al final. Una altra perfecta, no, que t'ho dius? Aquesta és molt guai. Aquesta va ser el 2011, la van estrenar el 2011. Clar, aquí ja érem una mica més grans, teníem una mica més de consciència i jo la recordo molt, aquesta. I aquesta, la de todos a bordo, és la segona part d'una que es diu Takikodi, gemelos en acción, que bàsicament és la mateixa trama, però a la primera estarà en un hotel, la segona estarà en un vaixell.
Però va triomfar més el barc, ho trobo, eh? Sí, sí, sí, és que era... El crevoi va triomfar molt més, era més icònic, era més icònic. Era perfecte. Sí, bàsicament tracta sobre dos germans bessons, que són els germans espraus aquests, que ara sí que són famosos.
Ah, no sé, ara no els deixa seguir la pista. Germans despreus, dius? Sí, bueno, que es diuen... Bueno, busca'ls. I és això, que viuen i estudien en un vaixell, rotllo en un vaixell, amb els seus amics. I és molt guai perquè, o sigui, jo crec que totes les persones que han vist aquesta sèrie, a la seva vida han volgut estudiar en un vaixell.
Total, total. O demanar-li als pares unes vacances a un creuer. O sigui, és que és perfecte. I llavors, com tota la sèrie de Disney Channel, tenien moltes aventures, molts problemes, hi havia molts drames entre la gent que estudiava allà. Relacions amoroses, també n'hi havia. També, també. No, no, és que ho tenia tot. Al final m'estic donant compte que una mica...
Són totes iguals. Sí, exacte. La trema és una mica sempre la mateixa, l'únic que canvien els personatges i sobretot canvia allò quan es fa. Jo ho estava escrivint i dic, és que he pensat com més i és que totes són iguals, realment. Si ens parem a pensar-ho així. Mira, quan una cosa funciona, no? Doncs sí. Ja està, ja està. És que pa què més, pa què més.
I també una cosa molt guai era com que anaven viatjant per diferents parts del món i llavors també anaven incorporant molt petites coses com de la cultura del país en què en teoria estaven parats.
I això, per mi va ser una sèrie molt guai, la veritat. I també com veure a dos bessons, no sé, jo, és que, clar, a mi m'envia molt petita, amb 6 anys. Llavors, veure com a... Clar, a mi amb 8. Clar, dos germans bessons, era com uau! Sí, sí, sí, no, no, i m'olava molt...
tota l'ambientació del barco, el barco no vaixell, del creuer, la veritat és que era molt guai, i sí que t'aportava una cosa diferent. Era la mateixa història, eren els mateixos conflictes, però la gràcia d'estar en un creuer, a mi, als nens, ens feia gràcia.
I aquí també en aquesta sèrie va sortir la Debbie Ryan, l'actriu de Jessie. Sí, sí, sí. I llavors era com el triple d'èpic. Quan l'he tornat a veure era com, ai mira per si està aquesta aquí. Sí, sí, sí. Llavors doncs molt guai. I bueno, seguint... També perfecte, no? Sí, sí. Estàs deixat. No, no, totes són perfectes. Vale. I també seguint amb sèries, que a mi aquesta sèrie, la que ve ara, era la meva preferida. Opa! O sigui, a mi m'encantava de petita i era la de Shake It Up.
Aquesta cançó era increïble. S'ha de reconèixer que feien molt bones cançons per les intros. Sí, sí. Aquesta sèrie va ser estrenada el 2010. Jo tenia 5 anys, però da igual. A mi m'ha sorprès molt que no em recordava les actrius que hi participen. La Zendaya i la Bella Thorne, que és la pel roja. Sí, sí. És que és fort, eh? Ara són dues superactrius. Sí, sí. La Zendaya va sortir aquesta sèrie. És que és molt fort. Sí, sí, sí. És fortíssim. La veritat és que sí.
I bàsicament tracta sobre aquestes dues noies que són millors amigues i a la sèrie de Disney les millors amigues sempre eren veïnes. Quina sort! Quina sort! Doncs eren millors amigues i que tenien un somni que era ballar al programa de la seva televisió local que es deia Shake It Up Chicago.
però clar no podien com si un nen de Sant Just té el somni de cantar aquí exacte, de cantar i ballar aquí i llavors doncs això al principi no poden entrar perquè no faré spoilers tampoc però no poden entrar però amb esforç, dedicació i tal acaben entrant i és com de ball la veritat és que és molt guai i els outfits clar perquè era com d'esport eren perfectes
Sí, ja teníem les primeres referents, no? I els outfits m'encantaven, o sigui, m'encantaven. I jo, de fet, amb la meva millor amiga d'aquell de llavors, jugàvem... De llavors, eh? Ja no. No, no, em porto bé, però ja no són millors amigues. Jugàvem a ser les de Shake It Up. I tu qui eres? Jo, la Sendaya. Molt bé, molt bé. I la teva amiga, la Vera Zorn, eh? Sí. Molt bé, perfecte. Una altra sèrie perfecta.
No, no, aquesta de veritat, aquesta sí que és perfecta. I era la teva preferida, preferida, eh? Preferida, preferida. A mi de petita m'encantava aquesta sèrie. Sí, és que hi havia ball, hi havia música, cantaven. Outfits, no? Outfits. Era perfecta. I fins quan va durar, més o menys? Te'n recordes tu o...?
No me'n recordo, però jo la vaig veure molt. A més la repetien molt. Sí, sí, sí. Era el guai també del Disney Channel. Que va el mateix. Sí, sí. I bé, com a totes les sèries havien de combinar la seva vida de ballarines amb el col·le, l'institut...
Sí, sí, és que realment aquestes sèries ens van crear els nostres primers referents. Sí, sí, però és que literal. O sigui, a mi aquesta m'agradava molt i jo me'n recordo de com creaven les cançons. Per exemple, és que hi ha una escena, que me'n recordaré sempre, que estan com a una parada de tren o de bus i comencen a escoltar sorolls i crear una cançó. És que és tan guai. És que no puc dir més, la veritat.
Molt bé, doncs escolta, ara sí, crec que no és una sèrie, sinó que és una saga de pel·lícules. Sí, sí. Que bé, jo crec que només amb saga de pel·lícules de Disney Channel tothom ja té al cap quina és, així que fes els honors, tu, perquè... Ara parlarem de High School Musical. I gotta say what's on my mind.
Fins demà!
És un temazo, això. No, no, la veritat és que són molt bones cançons. No això que ara es diu molt a les xarxes, no?, de White Girl Music, no? És molt aquest estil. Jo tinc una playlist que és de White Girl Music i és que és perfecta. No, no, sí, sí, i molta gent, molts machitos que van al gimnàs a la posa, eh? Home, és que... Per entrenar i per tot. És que normal. No, no, sí, sí, sí, motiven, motiven. I escolta, explica'ns una mica. High School Musical, jo crec que tots ho tenim una mica en ment, però de què anava?
Són tres pel·lis que, bàsicament, a veure, el bàsic és que són un institut que tenen com un teatre, però hi ha com dos clubs, el de teatre i el de bàsquet. I apareix una noia nova, com sempre, que s'interessa molt en el de teatre. Hi ha la típica, que és com la Dolenta, que és la Xarpei...
i després està el típic noi, bé, el típic de Disney Channel i el de bàsquet que s'anamora del teatre exacte, i s'alineen els astres i molts de l'equip de bàsquet acaben al teatre i llavors van com la primera pel·lícula va com de la producció de l'obra de teatre
I hi ha cançons molt bones com la que està sonant. O sigui, hi ha cançons realment molt bones i és això. Hi ha històries d'amor, d'amistat, d'emparallaments dels amics de no sé què. Bé, és un lío i és perfecte. O sigui, és la típica pel·li de Disney Channel.
Sí, sí, sí. Per mi és el gran referent de les pel·lícules de Disney Channel. Jo crec que va ser aquesta, el gran referent, i després van venir les altres. Sí, fa com check a tot els esterotits de Disney, tot. Que a partir d'aquí també s'ha de dir que a partir d'aquestes pel·lícules i aquestes sèries va arribar també aquesta locura que tots vam tenir per les camisetes amb la samarreta amb la bandera dels Estats Units o amb la d'Anglaterra, va ser com...
el moment prime de la cultura estatunidenca, que ara amb el temps ens hem descobert que és una merda. I la idea de l'Institut dels Estats Units, que cantaven el pels passadis. Superidealitzat, sí. I he de dir que, per molt que la primera pel·lícula sigui molt bona, la mi és la segona.
La millor és la segona? La millor és la segona. Això és com el padrino, que la segona és millor que la primera. La millor és la segona, o sigui, és que aquí no hi ha cap tipus de debat. La segona va ser que han fet el primer curs i llavors és l'estiu. I a l'estiu tots els de l'equip de bàsquet van a treballar al mateix hotel, que és l'hotel com dels pares de la Xarpei i del seu germà. Que eren els dolents.
que eren els dolents, exacte. I llavors, és que passen moltes coses, hi ha enfados, i la cançó que estava sonant abans és del primer drama amorós que jo he vist a la meva vida, i el primer trauma cinematogràfic, que és bàsicament que la Gabriela i el Troy ho deixen amb aquesta cançó de fons mentre la canten ells. És que lloro. Perfecte, és perfecte. Perfecte, ja està, si no hi ha més.
Per tant, destacava molt per les cançons, eh? Sí, i aquesta cançó que està sumant és la que tothom coneix, la més bàsica, la típica i tòpica, que és la de We Are In This Together, que és la que sona al final de la primera pel·lícula, i és molt guai. Jo aquesta cançó la he ballat al col·le, és molt guai. That all our dreams have no limitations, that's what it's all.
Gràcies.
Fins demà!
Home, aquesta tornada... És que és històrica. És inconfusible, és inconfusible, és espectacular. We are all in this together, de High School Musical, que és impossible que no hagis escoltat aquesta cançó. És que és impossible. Si ets de l'època més o menys Disney Channel, impossible que no la coneguis.
I a més crec que, bueno, no sé si tens al cap l'escena com cantant aquesta cançó. Tots ballant, sí. Sí, tots ballant al gimnàs. Doncs es veu que la van gravar a la primera, eh? No van parar. Impressionant. O sigui, no van parar a la càmera en cap moment. La seqüència total i... Sí, sí. És com que ja apareix molta gent, desapareix molta gent, balla tota la vegada. És que és tan guai. I la tercera sí que és una mica també fluixeta, que va ser la seva graduació, com l'últim curs i la graduació. Que al final sí que hi ha una cançó molt guai, però és més fluixeta, la veritat. La segona és que és perfecta.
Escolta, doncs ja les recuperarem, clar que sí. Entenc que estan al Disney+. Al Disney+, sí, sí. Estan totes. I ja per acabar, volia parlar sobre una cosa que era molt tradicional, que feien molt Disney Channel, que era fer crossovers entre sèries.
O sigui, jo el crossover que més recordo és el de Jesse i el d'Austin i Ali, que van fer un capítol de cap d'any. O sigui, jo me'n recordo veure això i dic, és que com es poden juntar aquests dos mons, si són totalment oposats. I ja trencava el cap, eh? A qualsevol nen adolescent ni trencava el cap. A una nena de 7 anys, imagina't veure això.
Clar, clar, els teus dos referents junts, no? Exacte, que viuen com amb mons totalment a part, doncs junts. Molt bé. Però bueno. Perfecte, també. Avui la paraula del programa és perfecte. És que parlar de Disney Channel no es pot dir qualsevol altra cosa. Bé, ja està. Escolta, Ariadna, et deixem ja tranquil, que sé que tens que anar al teatre. Sí, anar al teatre. Així que gràcies per venir una setmana més i que vagi molt bé. Merci. Adéu. Adéu.
Pasamos de estar juntos en la secundaria A stalkearnos con las cuentas secundarias Pasa el tiempo y por más que conozca varias Tus besos serán cosa necesaria Y te busqué
No me hago el duro, no me hago el durísimo, pero en el fondo te extraño muchísimo.
Fins demà!
Por todo el baile pero no te encontré Y sonó la canción que te dediqué Y ahora me di cuenta que no, no, no, no No me hago el duro, no me hago el durísimo Pero en el fondo te extraño muchísimo Pasan los días lo mejor
¿Pa' qué digo que no? Sí, sí, si nunca he conocido a alguien así, no me he podido olvidar de ti. Aún guardo los recuerdos dentro de mí, ¿Pa' qué digo que no? Sí, sí, si nunca he conocido a alguien así, así, así.
I ara el botllet informatiu de Catalunya Ràdio. Bona tarda, us informa Marc Güell.
Efectivament, a aquesta hora estem pendents d'una compareixença del president espanyol Pedro Sánchez a la Moncloa, convocada per a aquesta hora. Ara a les 6, previsiblement, el cap de l'executiu anunciarà el cessament de Maria Jesús Montero com a vicepresidenta i ministre d'Hisenda per concórrer a les eleccions andalusas i també explicarà com queda reestructurat el seu equip de govern. Tan bon punt comenci aquesta compareixença de Pedro Sánchez, la seguirem en directe aquí a Catalunya, a Ràdio 1.
Tot això poques hores després que el Congrés hagi convalidat el primer conjunt de mesures del govern espanyol per mitigar les conseqüències del conflicte al Golf Pèrsic. Finalment, Junts ja ha donat suport i el PP s'ha abstingut. El paquet inclou la rebaixa de l'IVA dels carburants i l'energia, que es mantindrà almenys fins al 30 de juny, entre altres bonificacions fiscals. Això ho ha explicat el ministre Carlos Cuervo.
A día de hoy las estaciones de servicio han trasladado ya en torno al 90% de las rebajas fiscales a los precios de los combustibles. Estas rebajas se están produciendo además de manera acompasada en todas las provincias y en todos los tipos de gasolinera.
Més notícies, Joan Aleixmata. En marxa la reunió entre el govern i els sindicats USTEC, professors de secundària, la CGT i la Intersindical, els quatre sindicats que la setmana passada van convocar una vaga de dilluns a divendres. Departament d'Educació, Unitat Mòbil, Maria Costa i Pep Casanovas. Bona tarda.
Bona tarda a la taula i asseguts els representants dels quatre sindicats, el conseller Albert Dalmau, el secretari de Millora Educativa, Ignasi Jiménez, així com la secretària general del Departament d'Educació. Una reunió finalment conjunta que ha de servir d'entrada per fer una primera presa de contacte després d'una setmana d'estir i arronsa amb les aturades que es van allargar, recordem, de dilluns a divendres. Per tant, no s'espera que en surti cap negociació nova, si més no,
tampoc es pugui desencallar del tot la situació. Tot plegat després que aquest matí s'hagi fet la mesa sectorial només amb els sindicats d'UGT i comissions obreres, que són els sindicats minoritaris que de moment han signat l'acord. Els del comitè de vaga no hi han assistit. Pep Casanovas, Maria Costa, Catalunya Ràdio, Departament d'Educació.
Ucraïna vendrà interceptors de drons a l'Aràbia Saudita per protegir-se dels atacs iranians, segons ha anunciat l'agència France Press. El president ucrainès Volodymyr Zelensky ha arribat aquesta tarda per sorpresa agida després que els últims dies oferís ajuda als països del golf en la protecció aèria KIF.
vol aprofitar l'experiència solida en la pròpia guerra perquè Moscou ha fet servir aquests aparells iranians per atacar-los. Es tracta d'un sistema de defensa econòmic i força eficaç. Serà el primer acord en matèria de seguretat que firma Zelensky amb l'Aràbia Saudita i vol fer-ho també amb altres països de la regió que reben els atacs iranians. Ucraïna s'ha convertit en un dels països més avançats pel que fa a drons militars.
El deposat president venezolà Nicolás Maduro i la seva dona han estat traslladats a un jutge de Manhattan, a Nova York, on han de compareixer davant un jutge federal dels Estats Units. És la segona vegada que Maduro compareix en seu judicial quan fa gairebé tres mesos de la seva detenció. S'espera que l'exlíder venezolà doni arguments per desestimar els càrrecs de narcotràfic i conspiració per narcoterrorisme. Donald Trump ha avisat que es presentaran més càrrecs contra l'exlíder xavista.
L'Institut Català de Finances ja ha donat 846 préstecs perquè els joves de fins a 35 anys puguin pagar l'entrada del seu primer pis des que es va activar el programa el juliol passat. Ho han dit en el balanç de l'activitat de la banca pública del darrer any. Juli Fernández, president de la Junta de Govern de l'ICF, diu que es plantegen ampliar l'edat per demanar els préstecs d'entrada.
Estem intentant avaluar les condicions d'aquesta primera proposta, que anava fins a 35 anys, per veure si podem buscar la manera i l'entitat financera, que ara vam fer el conveni, per finançar el 80% restant, si poguéssim ampliar fins a 40 anys. En relació amb el context mundial, l'Institut Català de Finances no veu senyals que l'activitat empresarial catalana de caigui aquest 2026.
Als esports, Damià Aguilar, bona tarda. Bona tarda, ja tenim guanyador de la quarta etapa de la Volta Ciclista a Catalunya amb una general força interessant. Catalunya Ràdio, Camprodon, Isaac Vilalta, bona tarda.
Bona tarda, victòria, dice en Vernon, en un sprint complicat tècnic en aquests últims metres. Vernon s'ha imposat per davant de Dorian Godón, el líder de la General, i de Tom Pitcock, tercer a l'etapa d'avui. Això vol dir que a la General hi ha canvis, perquè Godón manté el mallot de líder per quart dia consecutiu. Segona a la General, ara, és Tom Pitcock, gràcies a les bonificacions, a 13 segons, a 14 segons, tercer classificat, Ebenepul, i a 24, Jonas Wingergors, són els grans candidats a la victòria final. Demà arriba a l'Alta Muntanya...
Amb el final, a Coll de Pal, Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio Camprodon. 30 anys després, el Comitè Olímpic Internacional reestableix els testos genètics de feminitat a partir dels Jocs de Los Àngeles 2028. D'aquesta manera, barra el pas a les atletes transgènere i a una gran part de les atletes intersexuals. La directiva del Barça anuncia que la xifra de socis és de 150.077.
S'han venut més de 37.000 entrades per la tornada de la Champions femenina a casa contra el Madrid. Fermín ha dit al programa Tot Costa que el Barça està al mateix nivell que l'Arsenal i el Bayern de Múnich. L'entrevista la matrem a partir de les 7. Es retira la multicampiona de badminton Carolina Marín als 32 anys per una lesió que es va fer als Jocs de París 2024.
A partir d'aquesta hora, a Tarragona, quarts de la Copa Femenina de Bàsquet. Ara, en aquesta hora, Saragossa-Guipusco, a dos quarts de nou, València-Bàsquet. També tenim avui partits de Champions d'Huquei Patins, a tres quarts de nou, Trisino-Barça, a les nou Reus Deportiu Porto. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova. El ple municipal de Sant Just se celebra el 26 de març a les 7 de la tarda amb una sessió ordinària que es podrà seguir presencialment o en directe a través del canal de YouTube de l'Ajuntament. Prèviament a les 6 de la tarda tindrà lloc l'espai de prics i preguntes de la ciutadania que es podran formular també per correu electrònic dins del termini establert.
Entre els punts principals de l'ordre del dia destaca l'aprovació inicial del preu públic de l'Escola Bressol Municipal, així com la revisió de preus del complex esportiu municipal La Bonaigua i del cànon de la residència del centre d'Abdia Vitàlia a Sant Jús, tots corresponents a l'any 2026.
La sessió inclou també el debat de tres mocions presentades pels grups municipals. Una conjunta en defensa de la pau impulsada per Sant Just en Comú, PSC i Esquerra, una proposta de la CUP sobre els fets de les festes de tardor i una moció de Junts sobre la regulació dels vehicles de mobilitat personal.
El ple estancarà amb el torn de precs i preguntes del regidorat i es pot consultar l'ordre del dia complet a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Pel que fa a salut, l'Ajuntament ha informat la ciutadania de les mesures de prevenció davant la detecció d'un cas d'influença aviària d'alta patogenicitat en una oca salvatge localitzada a l'àrea de Barcelona.
En aquest context es demana a les persones amb aus de corral no registrades que regularitzin la seva situació com a explotació d'autoconsum i que adoptin mesures de biosseguretat per evitar el contacte amb aus salvatges amb l'objectiu de reduir el risc de transmissió de la malaltia. El consistori recorda que en cas de detectar aus mortes o amb signes de malaltia no s'han de tocar ni manipular ni tampoc traslladar-les i cal avisar immediatament les autoritats competents com el cos d'agents rurals o el telèfon d'emergència 112.
També es demana facilitar la localització exacta i evitar que persones o animals s'hi acostin, especialment si es detecten diversos exemplars morts en una mateixa zona. L'Ajuntament destaca que la col·laboració ciutadana és la clau per la detecció precoç i la prevenció de la propagació de la malaltia. I en cultura, la secció d'artistes de l'Ateneu de Sant Just, Artaneu, ha posat en marxa el seu primer concurs de Puyentura, una iniciativa que neix amb l'objectiu de convertir l'entitat en un punt de trobada per la creació i la difusió artística del municipi.
El certamen, que compta amb dues categories diferenciades, està obert a la participació d'infants i joves a partir de 12 anys i d'adults. Segons ha explicat Imma Brunat, cap de la secció Artaneu i impulsora del projecte, la voluntat és fomentar la creativitat més enllà de l'entorn digital. Les obres hauran de ser inèdites i podran realitzar-se amb tècniques lliures, com l'oli o l'acrílic, sobre suport de tela o fusta, amb unes dimensions màximes de dos metres per un metre. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Ràdio d'Esbert, sintonitzes. Ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just, parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
I ara sí, arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem primer amb una petita pausa musical. Anem a escoltar els amics de les arts amb el seu famosíssim Jean-Luc. El plan era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca.
Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats.
I et deixo aquí sobre un cobre llit, perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs. Si tens gana o vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer un 8.000, fer calcom difícilment igualable.
ja no passava res. Només aquell silenci trencat pel meu somier, potser no era el seu tipus millor que no fer res. I amb una paret al fons, impresa en blanc i negre, hi havia un pòster d'en Gavard, potser ell podria dir-me per què em ballava el cas.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li ja, però si ara hi vaig, ella no ho vol. Després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero. Em va convidar a fumar.
en un pleno seqüència una frase magistral. Una dona és una dona, no et preocupis tant se val. L'any demà vam esmorzar i tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no s'interpreta.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Fins demà!
I ara, FoodCat, amb Víctor Cortinàs.
Bueno, bueno, bueno, bueno, bona tarda, Víctor. Bona tarda, jove, com estàs? Doncs mira, molt bé, la veritat, molt bé, molt content de tornar-te a tenir aquí una setmana més i content de FoodCat, escolta. És que al final és el que diuen també, o sigui, quan arriba FoodCat també, o sigui, no és que sigui el millor programa, que no ho és, no ho és, és un dels millors programes, un dels millors programes.
És com que sempre hi ha com comença al final, també. Al final és el que sempre han dit, és una cosa que ens apassiona els dos. Clar, clar, clar. I al final sempre descobrir històries d'aquí, de casa nostra, sempre engresca. Exacte, perquè a mi la setmana passada, no? Descobríem aquesta l'història dels Valls, també, i, ostres, a mi em van sortir certs detalls, també. Sí, sí, amb ganes, no? A més, amb ganes de descobrir més sobre el Valls, perquè la veritat és que va ser un programa molt bo, però avui també parlarem d'un equip molt interessant.
Que per cert, que ara que estem parlant una miqueta amb altres i tal, deixa'm preguntar-te com et va anar el cap de setmana per allà, tu, perquè ja me'l vas a... O sigui, vendre molt bé també, així la idea. Sí, sí, sí, doncs sí, sí. No vaig fer una calçotada, no, no va tocar fer calçotada, però escolta, m'ho vaig passar molt bé, vaig anar a veure un concert d'un cantant. Molt bé, ostres. Del balla-balle, no sé si et sona. Sí, sí, sí, sí. No, no, vaig anar amb un bon amic i la veritat és que va ser molt de xou, eh?
Que això és veritat, com tu m'entres també, la veritat. Sí, sí, la veritat que la gent de Valls estava molt animada i escolta, molt bona gent, eh, Víctor, molt bona gent. Sí, ostres, doncs llavors això vol dir que tu i jo, o sigui, tu hauràs de tornar amb mi també, llavors ja m'hauràs d'ensenyar i haurem de conèixer més. Clar, clar, quan anem tu i jo anem i ens fem una bona calçotada, que em vaig quedar amb les ganetes d'una calçotada ballenca de veritat.
Exacte, exacte, doncs mira, això és important també que t'ho passessis bé també, que el sort del concert anés bé i estigués també en bona companyia i ostres, ja el més top és que em diguis que la gent de Valls és espectacular, o sigui, això ja és... Això ja és el sumum, no? Exacte, per allà hi havia un quesito per allà, no? Bueno, bueno, i què Víctor, tu què, la setmana B? Aquest inici de setmana com està anant?
Doncs bé, bé, la veritat que amb energia, moltes ganes, que torni a arribar també el dijous també, ha anat força bé, treballar una miqueta, però ja saps que sempre quan anem a FoodCat, fem el programa de FoodCat... Amb ganes i il·lusió, no? Sempre hi ha il·lusió i... Però m'ha arribat que tens ganes de cap de setmana, eh, també?
Sí, sí, sí, sí, sí. És cert que al final... Que ja el tenim a tocar, no? Exacte, exacte. És cert que al final del quart de setmana també, mira, doncs és com aquells dos dies que estàs algo més chill també i tal. Sí, sí, sí, més descansat. Sí, sí, potser en plànics més guais també, anem fent alguna cerveseta, algun picament.
Pica-lo un per botí. Com saps el que t'agrada, Víctor? Amb el cafetí tu, eh? Sí, a la nit. Va, Víctor, no ens enrotllem més, que ens enrotllem més que una persiana. Anem a descobrir l'equip d'avui.
Molt bé, doncs quin equip ens toca descobrir? Doncs avui aquesta setmana, el 21è programa de FoodCat, explicarem com arresfundar el club esportiu Alcoyà o en castellà Alcoyano. Preparat Jaume, perquè hem d'agafar el cotxe una miqueta, un altre cop has d'agafar el cotxe i veia gent que ha visitat Alcoy a descobrir aquest mètic club. Molt bé, ens anem al País Valencià avui.
Exacte. Recordem primer que Foodcraft va obrir les seves fronteres i ara no és només Catalunya, és Països Catalans. Per això avui ens anem fins al Coi, que crec que és a Alicante. Correcte. Molt bé, molt bé. Doncs escolta, anem amb la Fundació.
Doncs sí, perquè el club esportiu al Cullà va ser fundat el 13 de setembre de 1928 com a resultat de la unió de diversos equips locals, sent una de les principals figures a la seva creació el perista Camilo Jordà Carbonell. Des dels seus primers anys el club va mostrar una gran ambició competint contra equips importants del territori. Molt bé, molt bé, doncs escolta...
Té un paper important, un periodista, un company nostre de professió. Al final això també ets va estar molt content. Sí, sí, no, no. Parada de suport total a l'Alcoiano i al Camilo Jurda Carbonell, clar que sí. Correcte, correcte. Però sí que és cert que, com tots els equips, passa que en la Guerra Civil no hi ha molts canvis i tal, això. Però després de la Guerra Civil l'equip ha patit dificultats per recuperar el seu nivell competitiu.
Tot i que la temporada 41-42 va guanyar la categoria regional, cosa que li va permetre ascendir a segona divisió. Ostres, estem parlant de paraules majors aquí, això. Sí, sí, sí, segurament en aquells temps també, en aquelles èpoques, el futbol també funcionava diferent. I estava una mica en maltret per la guerra. Sí, sí, sí. Ja sabem com va anar tota aquesta història. I com sempre comentem a FoodCat, no? Sempre...
doncs, la guerra va afectar a tots els àmbits i també als clubs esportius. I tant, i tant, i tant, perquè només dos anys després d'aquesta gesta històrica, a la temporada 44-45, va aconseguir el seu primer ascens a primera divisió fent història. No sabia que l'Alco ja havia estat a primera divisió. Sí, sí, sí. Jo el 25, quan estàvem investigant també Solgup, també em va sorprendre, però... Em deixes ara de pasta d'amonià, tu, nen. Ah, he de vista, eh?
Perquè veus també que això ja fa molts anys també i que tots aquests equips ja és impensable veure'ls avui dia a la primera divisió, a la màxima categoria del futbol espanyol. Sí, sí, la veritat és que ara no ens imaginaríem, però mira, van tenir la seva època daurada en aquests anys després de la Guerra Civil.
Doncs sí, cal dir que encara que el seu debut a la massa en categoria va ser complicat, el club va tornar a ascendir la temporada a 46-47, aconseguir la seva millor classificació històrica primera, quedant de Z, i superant equips de gran renom com el Reial Madrid en el seu moment. Mare meva, vostres, doncs...
Quins bons anys, eh, per ser d'allà del Coy. Allò que igual cada dia aquell any hauria de ser una festa constant, també. Bueno, clar, estàvem emprenent a postguerra, tampoc potser no festa cada dia, però bueno, segur que era, escolta, era una molt bona manera de desconnectar de tot el que estava passant. Sí, sí, sí, jo crec que aquestes alegries també. Va ser l'única alegria que potser que tenia el territori en aquell moment. Totalment, totalment. Tot i això, en els anys posteriors, el Coyà va patir diversos descensos,
culminant en la seva cauda a tercera divisió de temporada 53-54, marcat la fi de la seva època daurada. Bueno, doncs sí, al final todo lo que subebaja, no, diuen, i va tenir el seu moment negatiu. Per tant, van venir canvis, no, entenc? Doncs sí, és època de canvis i de renovació.
Perquè des dels anys 50 en endavant el Cullà va passar per diverses etapes alternant entre tercera divisió, segona B i algunes breus aparicions a segona divisió A. Llavors clar, estem parlant que anava pujant, baixant com a club ascensor i era una època de canvis, com comentem. Vale, vale, molt bé.
Tot i que a la dècada dels 70 l'equip va patir de censos importants, fins i tot caien a regional per fer la temporada de 1973-74. Mare meva, pobre del collà, eh? Va passar-ho malament, eh?
Mira que havia estat al top de l'Utop, no?, els seus primers anys, també. Sí, sí, sí. I arriba a 50, 70 i, ostres, comença ja... Bueno, això també ens parla de la importància, no?, de fer un projecte sòlid i s'ha d'anar amb compte, perquè al final un projecte esportiu, si no té les bases ben cimentades, pot caure en qualsevol moment, eh? No, no, totalment. És molt fàcil destruir, però no tan construir. Exacte. Sempre es diu això, no?, que és molt fàcil.
Enviar-ho tot a Norris, però construir un castell costa molt, molt, molt. Totalment, no obstant això, no obstant aquests canvis, en els anys següents va mostrar la seva capacitat de recuperació, aconseguint ascendir novament a tercera divisió, i posteriorment a segona B als anys 80, on va romandre uns 14 anys consecutius per allà.
I durant aquest temps l'equip es va mantenir majoritàriament en posicions de mitja taula, encara que en un parell d'ocasions va sortir la quarta posició, però entenem que no deuria pujar ni a ser en la primera divisió. Home, 14 temporades a segona B són molts anys, eh? Sí. Clar, és un... Clar, dius, ostres, no està malament, estem a segona B, però clar, és una mica... t'has estancat una mica.
Clar, exacte, això vol dir que el projecte no acaba de ser del tot sòlid perquè sempre acaba de ser en la mateixa pedra. Clar, clar, clar, clar. Clar, escadament no eren suficientment bons per pujar, però tampoc
tan dolents com per baixar. Totalment. I es van quedar 14 anys en aquesta divisió. Sí, sí, aconseguint aquesta quarta posició, en aquest parell d'ocasions que va notar. Sí, però clar, s'entén que els playoffs no van anar bé. No, no, no, exacte. A més a més, anem a avançar en el temps, perquè l'èdica dels 90, el Cullà va patir una altra descens de tercera divisió, la temporada 95-96,
Però es va recuperar ràpidament i va pujar nou a la temporada 2000-2001 sota la direcció del tècnic xilè Roberto Granero. Bueno, mira, va ser un sotrac ràpid i van tornar a la segona ve. I tu gràcies a aquest tècnic xilè també, en veritat. I tant, i tant, i tant. Que potser podria ser una reencarnació d'Arturo Vidal igual, no? Imagina't.
Bé, al llarg dels anys 2000 l'equip va experimentar diversos alt i baixos, disfrutant fases d'ascens, però sense aconseguir consolidar-se en aquelles categories superiors. El mateix problema, que es quedaven en aquesta segona divisió bé i no podien pujar, però finalment arriba l'ansiat, l'esperat, el desitjat, ascens a segona divisió.
Totalment, cal destacar, això va ser la temporada 2010-2011. El club va aconseguir, per fi, quan de tot pronòstic, el seu objectiu 42 anys després, demostrant aquesta lluita i la determinació que caracteritza l'equip, que cap al final del programa comentarem aquesta moral que tenen. Molt bé, doncs escolta, bé, bé, bé, després de 42 anys...
van aconseguir tornar a la segona divisió una fita clarament històrica. És històrica per llibres del seu club i de l'entitat i és espectacular. I el club actualment què? Doncs mira, amb l'arribada de Vicente Parres com a entrenador a la temporada 2019-2020 va marcar l'inici d'una nova etapa per Alcullà. Després de baixar a tercera divisió, el 2019... Ostres, una altra vegada sotracs, eh?
Sí, sí, sí, sí. Parres va agafar les regnes de l'equip i a la primera temporada al capdavant va aconseguir l'ascens en una campanya també marcada per la pandèmia del Covid-19. Com li va passar en el Valls, que ho comentàvem la setmana passada. Sí, però el Valls va ser el contrari, va baixar. Exacte, exacte. A la primera temporada el club va continuar el seu ascens i va aconseguir la recent creada Primera Ref, una nova categoria nacional de gran competitivitat, exacte.
Sí, sí, home, ara la tenim tots en ment i tots sabem que és molt, molt difícil i molt competitiva. Totalment, totalment, allà qualsevol club lluita per, o sigui, fins a l'últim detall de la pilota. Però ara, Jaume, hem de comentar una gesta i crec que a tu t'agradarà bastant. A veure, a veure, a veure. Aquí l'has estat escarabant bastant aquests dies. Sí, sí, a veure, jo ja la tinc en ment. Des que m'has dit el cuillà, el primer que se m'ha vingut al cap és això, així que comenta-ho, va.
Perquè a la Copa del Rei d'aquella mateixa temporada, el Cullà va proposar una de les gestes més recordades de la seva històrica, de la seva història de racer. Han eliminat tres equips de primera divisió, a l'Oscar, al Llevant i de manera especialment memorable al Real Madrid el 20 de janeu 2021 per 2 a 1. Aquell mític gol de Juanan, marcat el 1914 de la pròrroga. Espectacular. I saps de qui me'n recordo jo encara més?
Del porter. José Juan, te'n recordes? Hosti, el José Juan, és veritat, és veritat. Que després va ser porter a la Kings League. És veritat, és veritat que vini, al final. Aquest partit no se'l va creure. A més, tenia com 30 i pico molts d'anys. Tenia quasi 40 anys i es va fer un partit d'esperar amb tots els xuts del Real Madrid. No, no, no, aquell partit va ser espectacular.
Sí, sí, sí. Però bé, la veritat són d'aquelles llestes que han marcat la història del club i de l'entitat i bé, doncs, el collar viu d'això. Perquè a les següents temporades, el 21-22, 22-23, 23-24, l'equip lluitaria, la primera federació, per entrar als llocs de play-off de sense segona divisió, mostrant un bon rendiment i consolidant-se en una categoria molt competitiva. Molt bé, però sí que és veritat que aquest pas de segona divisió sempre ens ha costat, eh? Exacte.
Totalment, perquè així l'Alcuyà continua demostrant la seva indestructible moral que comentava abans i la seva capacitat de ressorgir davant de qualsevol adversitat. A veure Víctor, m'estàs parlant molt de la moral de l'Alcuyà, explica'm bé què és això. Sí, perquè el club esportiu Alcuyà somos a tota Espanya per l'expressió aquella tan famosa, no? Tenir més moral que l'Alcuyà, no? Tenir més moral que l'Alcuyà, en català.
Una frase que reflecteix l'indestructible esperit del club, tot i que no hi ha un origen concret i marcat per aquesta expressió, ha perdurat en el temps a causa de la capacitat de l'equip per lluitar contra totes les adversitats. Per tant, tenir més moral que l'Alcullà. És una frase feta que...
Aquí ja està circulant, no? Perquè ja està a rares valencianes, entens? Exacte, exacte. Igual, ara avui dia m'ho imagina el TikTok i volveuràs també. Aquest hashtag, eh? Perquè l'alcalde Estagaga, allà de la seva història, el Cullà, ha demostrat una notable capacitat per sobreposar-se a les dificultats, ja siguin econòmiques o esportives, mantenint sempre una actitud de perseverança i lluita al camp. És, sens dubte, un dels valors més reconeguts de l'entitat. Molt bé. És per això la seva base, al final. No, no, sí, sí, totalment. Al final... Ui...
Mare meva. Sí, sí, sí. La veritat és que, sí, sí, evidentment aquesta moral... Jo sabia de la moral per aquest partit contra el Real Madrid, però no en sabia gaire més. Però, clar, veient la seva història, ara tot en un quadre més, eh? Sí, i al final veus que Barcelona no només en el cas del Madrid, també, no veus, però em sembla que... Bueno, i en aquella mateixa temporada van eliminar l'Osco i el llevant. Per això, per això, que, ostres, estem parlant de... Aquí és de primera divisió que, ostres, que no són en pla de segona B. No, no, no.
El que no me'n recordo és quin equip va acabar eliminant l'Alcuyà. Ostres, això ho hauríem de buscar, en veritat, també. Això, si vols, ho vam buscar en directe, si vols, també. Quina temporada va ser això, la 2021? La 2021, correcte. Sí, sí. A veure. Perquè vegis això, com volia comentar, al final, si veus que en tota la seva història, mira la moral que ha tingut, també...
assolint, no?, i tenim moments difícils d'això i els ha contrarrestat, o sigui que al final és una de les seves bases per aquest equip. A veure, ho estic buscant, eh? Mira, aquí em posa que va a l'Alcullà, va a eliminar el Real Madrid de Zidane, eh? Fixa't, eh? Al midi. I pot ser que aquella temporada van guanyar la Champions League, eh?
Doncs no m'estranyaria. No m'estranyaria. Clar, perquè aquí la gent, els diaris, parlaven de... de ridícul. Sí, sí, sí. No, no, no. Jo quan estava investigant per... per el programa del Cullà, ostres, en plan... vaig estar... doncs mirant l'As, el Marca, i ho pintava molt malament els situlars. Què va ser? Clar, ara se m'escapa... igual aquella... És que no m'estic trobant, eh?
A veure, això va ser el 2021? Sí. Però, clar, no m'està sortint, eh? Bueno, és igual. És igual. Ja ho recuperarem al segon programa de FoodCats. Segur, segur, segur. A veure, l'última esperança serà el chat GPT.
Sí, perquè al final avui dia... A veure... Jo ara també ho estic buscant una miqueta, o sigui... Clar, és que això ja no podem abandonar a Footcats sense saber aquesta dada. Segur que hi ha algun oient que diu ja ho sé, ja ho sé, però bueno, nosaltres no ho sabem. A veure, en la Copa del Rei 2021...
Ho estem mirant. Mira, va ser... Ho tinc, eh? Ah, vale. Quin creus, va? Anem a fer un joc. Jo diria... Va, te aniria pel Barça, va. No, no, no. L'Atlètic Club. Ostres... 1 a 2, 1 a 2, 1 a 2. Ostres, fixa't al final. Va ser... Va ser vuitens, eh? Ah, vuitens, ostres. Va ser vuitens, va ser vuitens. Per tant, el Madrid va caure setzens, eh? No, no, per això et dic que ja...
que ho pintàvem molt en plan amb tema de riquiol històric també o sigui que sí, sí molt bé fixa't tu eh em falta aquesta dada al final sí, sí teníem que saber aquesta dada i hem estat un temps per trobar-la però l'hem acabat trobant totalment va escolta seguim amb la mural aquesta
Doncs sí, perquè, bé, doncs, principalment això, cal destacar que la moral és un dels seus pilars reconeguts de l'entitat, i que gràcies a ella hem pogut, bé, doncs, contrarrestar totes les situacions difícils. Sí, sí, i tant que sí. Molt bé, doncs, Víctor, com sempre, saps que a mi m'agrada saber on està aquest equip a l'actualitat, com li va, com està en aquesta temporada, així que il·lustre'ns.
Doncs sí, cal recordar que el Club Esportiu Alcullà milita actualment a la Salona de Federació, on es troba sisè a la taula amb 39 punts, empatat de punts amb el Reus Redis, així que, bé, si es manté en aquesta línia és probable que pugui disfrutar els playoffs descents i qui sap si pot tornar a la desitjada Primer Federació.
Molt bé, doncs escolta, segona ref, una categoria que està prou bé, no? Està prou bé. Sí, sí, sí, la veritat. És el que seria la quarta categoria del futbol espanyol. Molt bé, doncs esperem que li vagi tot molt bé a l'Alcullà, també a la resta d'equips catalans d'aquesta segona ref, que per exemple trobem al Sant Andreu.
Correcte, en veritat, i sobretot recordar això, com comentàvem al principi del programa, que va ser molt important la fundació del club gràcies a un periodista, també, al senyor Carbonell. El Camilo, el Camilo. Exacte, exacte. Molt bé, doncs sí, al final tot queda a casa, eh? Tot queda entre nosaltres, entre els periodistes. Sempre, sempre. Sempre teníem idees esbojarrades. Com ha de ser. Sí, sí, sí, com ha de ser. En tenim moltes, aquestes idees, jo crec. I tu més que ningú, jo crec, eh?
Ai, com em coneix, jo. Bandido, que ets un bandido. Molt bé. Escolta, Víctor, ara sí, ens hem d'anar acomiadant d'aquest programa, però abans de fer-ho, tu saps que jo soc una mica tafaner. Sí, sí, sí. Aquest cap de setmana què? Aquest és propagat, aquest cap de setmana. Doncs bé, aquest cap de setmana, mira, igual tinc el diumenge a festa, tu. Ho vaig acabar de revisar una miqueta, que segurament t'han tinta de festa, això.
I no ho sé. I s'haurà d'aprofitar, no? S'haurà d'aprofitar al màxim, també, això. Sobretot a veure si es fa alguna cosa amb col·legues o també, no sé, com et deia abans, així, com algun vermutillo, no? En veritat, s'ha volut quedar bé, no? Tu tens moltes ganes de vermutillo, no? Em sembla, a mi...
Si no és per motiu llibres, el Sotada, si no també. O allò de les típiques tapites, això, n'acabes que ho porto en estalpes, també, i ens ho muntem, això, molt bé. Sí, sí, sí, a més, segur que aquest cap de setmana també tindrem bon futbol, per tant, algun partit xulo podrem recuperar, a més que la temporada, ara, arribant al seu moment, que dius, aquí és on s'estan jugant els títols, eh?
Exacte, i pensa que era això, si tu juntes un parell de futbol a un vermutí allà amb l'oliva... Amb uns col·legats, no? Exacte. Aquell vermut amb l'oliva verd, això, i els col·legats i el futbol, ja és un plaer per un periodista esportiu al final, eh? I no necessitem gaire més, no? No, no massa bé, no massa bé, al final. Igual un casito, no? Un casito a menjar, això sí. Unes olivas amb un formatget. Exacte, exacte. Molt bé, doncs escolta, Víctor, gràcies per venir una setmana més aquí a Ràdio d'Esvern, que això ja és casa teva, eh?
Sí, la veritat que estic molt content i ja et dic, és com que quan arribo aquí, o sigui, em riu amb molta calma. Molt a gust, no? Molt a gust. Molt a gust. Molt a gust. Molt bé. I molt bé, se'm passa molt ràpid al final dels programes. Doncs Víctor, moltes gràcies per venir una setmana més. Ens retrobem dintre d'una setmaneta. Moltes gràcies, Jaume. Fins la setmana que ve. Que vagi molt bé. Adéu.
Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. A Bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec. Parlem de la pluja que ha plogut, imatges molles dels miralls damunt l'asfalt.
Potser és per això que el teatre està tan buit. Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens perdran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Parlen de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen els altres homes. Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants. Mira, jo ja t'he vist plorar.
I creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. I mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir la nit, tinc por de posar ordre a aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard.
Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons i treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït món. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona una nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. La bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec.
I ara, la vida és joc, amb el Ricard. Bona tarda, Ricard, què tal, com estàs? Una mica costipat, però molt bé. Bona tarda, Sant Just. Bona tarda, Ricard. Doncs sí, ara és temps de costipats, ara que arriba la primavera, que aquest canvi de temps a tots ens festia una miqueta, eh? I tant, i tant, i tant. Molt bé. Fa calor, fa fred...
Clar, no t'acabes d'aclarir i un dia et confies, agafes fred i s'anem lliat, eh?
No, no, però no deixaré de jugar, eh? Això és innegociable, oi? Perdó. Tranquil·la, això és innegociable, deia, eh? Exacte. Molt bé, doncs escolta, Ricard, avui amb quin joc de taula hem d'anar? Doncs molt bé, avui un clàssic, que és Castillos de Borgonya, d'acord? Del senyor Stefan Feld, que també és un clàssic, és un autor de molts dels més coneguts que hi ha
jocs coneguts que hi ha al món dels jocs a taula, d'acord? I aquest ja té uns anyets. De fet, jo em vaig comprar l'edició que, si no m'equivoco, era l'edició del 25 aniversari, diria, i ara entreu en una luxificada encara més maca, d'acord? Però, bueno, no serveix de res si no us explico de què va el joc, d'acord? Aviam... Un joc clàssic, eh? És un joc amb el qual tu
Poden jugar fins a quatre jugadors, eh? D'acord? En el qual tu el que vols és, diguem-ne, construir tot el teu territori. D'acord? I això ho farem a partir d'uns daus i unes fitxes hexagonals. D'acord? Molt bé. Aquestes fitxes hexagonals molt bufones, d'acord? Doncs representen des de pastures, des d'edificis, des d'edificis singulars, des de vaixells que van per rius i monestirs.
Cada un d'aquests que he dit té un color diferent, d'acord? Llavors, això té sentit quan us explico que tenim un tauler principal per a tothom, amb el qual tenim uns espais associats a 6 daus de l'1 al 6. Aleshores, al començament de la partida, a cada ronda col·locareu en aquests espais
una sèrie d'hexàgons d'aquests, d'edificis, de pastures, de riu, d'edificis singulars, de monestris, els col·locarem a cada zona d'un dau amb un número determinat. D'acord? Molt bé. Això vol dir que quan juguem el nostre torn, d'acord,
tirarem els nostres dos daus. Tenim dos daus, d'acord? El jugador inicial tira els seus dos daus i un dau blanc, els seus dos daus, amb el seu color. I un dau blanc. Aquest dau blanc... Per tant, ja estem parlant de tres daus, eh? Sí, sí, però el dau, aquest tercer, és un blanc que es tira al principi de cada torn. Aleshores, el que fas és... Hi ha una pila de fitxes quadrades que són mercaderies. Llavors, amb aquest dau es diu...
a quin espai les hem de col·locar. Ja veureu, les aparto de moment i ja veureu per què serveixen. Important, els hexàgons de tipus d'edifici o de terreny i els daus associats. Llavors, jo quan tiro els meus dos daus, un 1, un 2, un 3, un 4, un 5, o dos 5, o un 6 i un 1,
Puc fer dues coses. Una, col·locar el dau a la zona corresponent a aquest número, el 6, el 5. Llavors, d'allà puc agafar un dels hexàgons que estan posats allà. Entesos? I he dit que després especificarem quins tipus són. Doncs un tipus de terreny o edificació. L'agafo...
i el poso al meu tauler a un espai com a una plataforma de llançament, d'acord? Perquè encara no l'he col·locat al meu terreny. Ara us explico què és el meu terreny. I què és el meu terreny on col·locaré aquests hexàgons tan bonics? Doncs bé, és una mena de tauler amb tot d'espais hexagonals, no quadrats sinó hexagonals, d'acord?
amb colors. Cada color em diu quin tipus d'edifici puc posar. Edifici o terreny. És a dir, si hi ha hexàgons blaus, podré posar les llosetes hexagonals de riu. Si hi ha hexàgons grocs, els monestirs. Si hi ha hexàgons de color marrón, els edificis. Si hi ha hexàgons de color verd, les pastures amb el ramat. Vale, sí, sí.
Però, a més a més, per posar les coses més difícils, simplement més, diguem-ne, amb una mecànica de tantets de daus, a cada un d'aquests espais hi ha una puntuació de dau. Recordeu que hem tirat dos daus, oi? Sí, els de colors.
Doncs jo puc fer dues coses en dos daus. Puc fer o bé agafar dos hexàgons del tauler principal i posar-los a aquesta plataforma de llançament que hi ha tres espais, per tant no puc tenir més de tres hexàgons col·locables, o bé, si ja tinc hexàgons aquí amb aquesta plataforma de llançament, els puc col·locar al meu terreny. És a dir, que jo, per exemple, si trec un 4...
i un 3, per exemple, agafo el 4, el poso a l'espai del 4, del tauler principal, i agafo un hexàgon de 4, per exemple, una pastura amb 3 baquetes, i me la poso a la plataforma de llançament. I després, amb el 3, per exemple, agafo aquest hexàgon de pastura i el poso a un espai que tingui que sigui verd, com les pastures, però amb un 3.
És a dir, que jo he de tenir els daus amb la puntuació requerida per poder posar-ho a qualsevol espai. És a dir, que jo, per exemple, un hexàgon blau derribo
el puc col·locar a un hexàgon blau de riu del meu terreny si tinc un dau amb la puntuació que em demana aquell espai. Clar, clar, clar. Sí o no? Sí, sí, sí, sí. Això és fàcil d'entendre, eh? Vull dir que tu, diguem-ne, el teu tauler tens top d'hexàgons amb figuretes de daus amb puntuació. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis. Que em diu quin dau he de gastar per posar una fitxa allà. Una fitxa i un hexàgon, no? Però amb dau què vols gastar, què vols dir? Entenc que és aleatori, no? Tu tires el dau i si et surt el sis tu pots col·locar-ho al sis.
Si jo em queda, figura't a l'extrem, que em queden dos espais per omplir ja tot el meu territori, és molt gran, figura't al final de la partida, i em queda un espai groc amb un 6 i marrón amb un 3, vol dir que sol puc posar aquí un hexàgon groc si trec un 6 o un hexàgon marrón si trec un 3. No és, diguem-ne, poso el que em dóna la gana, sinó poses el que et donen els daus i si tens espai el teu tauler.
D'acord? Per tant, la mecànica general és aquesta. És a dir, jo tinc un mercat, un tauler principal on hi ha uns hexàgons de tipus diferents associats a un daul, d'acord? I el meu tauler...
amb tot un espai immens d'hexàgons associats a tipus d'edificis, però també amb un tanteig de dau determinat, que em diu amb quin dau puc col·locar un hexàgon allà. Per tant, al meu torn, o agafo hexàgon del tauler principal i el poso a la plataforma de llançament, que hi ha fins tres espais, o de la plataforma de llançament col·loco els hexàgons que ja tinc, els col·loco al meu terreny.
Sí o no? Aleshores, quins tipus de terreny tenim? Per exemple, tenim pastures que són verdes, verd claret, que aquestes normalment porten dibuixats tots animalets. Hi ha vaques, hi ha porcs, hi ha cabres i ovelles. Per què us ho dic, això? Perquè si jo col·loco un hexàgon amb dues vaquetes a un espai que hi ha verd,
Si després col·loco al costat que hi ha un altre espai verd, un hexàgon verd allà amb dues vaquetes més, sumo tants punts com tantes vaques tingui aquella zona. És a dir, això ens mostra que cada tipus d'hexàgon dona una puntuació diferent.
Anem per les pastures. Les pastures, com us he dit, són verdes i són animalons. Molt bé. Doncs, com que estan agrupats, hi ha un espai amb tres hexàgons verds, un altre amb un hexàgon verd. Doncs jo, cada vegada que posi un hexàgon en animalets, si estan adjacents, el següent hexàgon comptaré tants punts com animalets d'aquest tipus tingui. Com animalets d'aquest tipus tingui. És a dir, que si jo soc llest o tinc sort
i tinc un espai de tres hexàgons verds al meu espai junts i poso el primer quatre vaques. Quants punts tindré? Quatre vaques, quatre punts. Un punt per animal. A la següent ronda, al cap d'una estona, agafo i trobo una altra fitxa hexagonal verda de pastures amb vaques i la poso allà, em coincideix amb el dau, i té tres vaques. Quants punts em marcaré? Quatre d'abans i tres d'ara, ara set.
I si després acabo ja el territori aquest de pastures, que eren tres hexàgons, i col·loco un tercer hexàgon amb dues vaques més, aquesta vegada quants punts comptaré? Quatre del primer hexàgon.
tres del segon hexàgon i dos del tercer hexàgon. No apuntat-vos. Per tant, entenc que les baquetes aquestes on estan marcades? En aquest proper hexàgon, també? Els hexàgons, a les fitxes d'hexàgon. I de què depèn que tu tinguis quatre baquetes, tres o dos, de l'atzar? Perquè es treuen a l'atzar i recorda que es col·loca a cada ronda
Clar, el tauler principal s'anirà buidant. Perquè la gent va pillant hexàgons i els va col·locant al seu tauler.
A cada ronda es renoven tots els hexàgons, totes les fitxes, d'acord? Totes les fitxes que hi ha al tauler principal, que recorda que és on agafem els nostres hexàgons. D'acord? Per tant, el joc bàsicament és això. Llavors què passa? Que clar, tu vas col·locant, però tu has de saber quins punts et dona. Doncs mira, per exemple, ja t'he dit com es puntuen els prats.
Els edificis, com puntuen? No és que puntuin els edificis, que són els marrons, quan poso un, per exemple, hi ha un que em deixa posar de manera gratuïta, sense tenir daus,
un hexàgon marrón del mercat a la meva plataforma de llançament. Hi ha un altre que em deixa agafar un monestir del tauler principal sense dau i posar-lo a la plataforma de llançament. És a dir, un altre em dóna dues monedes. Un altre em dóna, que això no ho he mencionat, treballadors. Els treballadors són unes fitxetes quadrades, d'acord? Són unes fitxetes quadrades, que què fan? Doncs aquestes fitxetes quadrades
el que fan és sumen o resten menys o més un els daus i me les gasto per tenir la puntuació de daus que m'interessin. Hi ha un altre edifici que és la torre principal que si la col·loco em dona quatre punts de victòria directa. És a dir, els edificis donen puntuacions diferents. Tinc també el verd fosc
que és el, diguem-ne, el verd fosc, que és el castell principal de Borbonya, i estan sempre aïllats, aquests estan sueltos. Si col·loco un, aquest el que em dóna és una altra tirada de dalt, el vull tirar una altra vegada. Vull dir que cada hexàgona em dóna coses diferents. Ja hem vist pastures, verd clar, verd fosc, el castell principal, edificis...
Després hi ha les mines, que són grises, d'acord? I les mines què tenen? Doncs les mines, si les col·loco, cada vegada que hi ha un canvi de ronda em dona una moneda, d'acord? Les monedes després em serviran per punts de victòria o per vendre una altra cosa, que ara us ho explicaré. Què és? Oi que també he comentat que hi ha rius?
Els rius, els hexàgons que col·loquem als rius són un vaixell, és un vaixell de comerciant. Doncs, quan agafo un hexàgon, una fitxeta de comerciant del taulell principal, les mercaderies aquelles que eren quadrades i grosses que tenia posades en aquest dau, les agafo i me les col·loco per mi. Després, si les venc, em donen monedes, d'acord? I aquestes monedes després em donaran punts de victòria.
Molt bé, ja tenim les mines, ja tenim el vaixell, ja tenim el castell principal, ja tenim les pastures i els monestirs, que són els grocs, que no els he explicat. Els monestirs què són? Doncs molt rarets, però aquests ens diuen, recorda, recordeu,
que tots són hexàgons i cadascú és característic. El llibre d'instruccions ens ha explicat què et dona cada hexàgons. Per exemple, als monestirs, hi ha un que diu tres punts de victòria per cada pastura on tinguis quatre vaques, per exemple. És a dir, et dona punts extra, els monestirs et donen punts extra per segons com tinguis tu distribuït el teu territori. D'acord? Vull dir que és una altra cosa. Aleshores,
Què passa? I és l'última cosa amb la qual puntuem.
Quan tu tanques, quan tu completes un espai, per exemple, de tres hexàgons grocs o de quatre hexàgons blaus junts, és a dir, per exemple, i ara aquí tinc un tauler, és asimètric, cada partida canvies de tauler i poden ser diferents. Jo el meu d'ara tinc quatre blaus junts i després en una altra banda tinc dos blaus junts. Doncs bé. Però és asimètric fins a quin punt? Uf, perquè n'hi ha un tou, n'hi ha molts. Ah, val, n'hi ha molts. Sí, n'hi ha molts. I què vol dir això? Asimètric en què els hexàgons de colors...
estan distribuïts de manera diferent. I que són com cartronets? Sí, mai millor dit, són cartronets, són bastant cutres, la veritat. Així com el taulés, que és així de cartró dur, això és més finet. Jo penso que aquesta edició luxificada que estan fent ara és la pijeria a mi. Jo ja tinc prou amb aquest. Per tant, Ricard, l'objectiu que és omplir el teu cartonet
Sí, sí, s'acaba quan algú ha omplert el cartonet. Però quan algú ha omplert el cartonet o s'acaben les cinc rondes. Hi ha cinc rondes. Ah, vale, vale. Hi ha cinc rondes. És a dir, a cada ronda tothom es gasta dos daus, per tant, fixa't bé que tens deu tirades de dau per completar el teu espai. Deu tirades de dau per completar el teu espai. D'acord? D'acord. Aleshores, l'últim que em faltava dir és que quan completes una zona d'un color...
les omplèrem tots els hexàgons, això també et dona punts, d'acord? Per exemple, si completes una zona del castell principal que està sempre sol, em dona un punt. En canvi, si completo una zona de dos hexàgons, del color que sigui, em dona tres punts. Si completo una zona de tres hexàgons, em dona sis punts.
Tres hexàgons del mateix color, junt. Oi que hem explicat que les pastures també vas sumant el tipus d'animalet que tens, aquella pastura? Sí, clar, clar, clar. Doncs, igualment, quan acabes de completar una zona d'hexàgons del mateix color,
Puntues depenent de quants hexàgons hi hagi. Hi ha alguns taulers de jugador que poden arribar a tenir extensions de 5, 6 o 7 hexàgons, però això són molts punts si aconsegueixes trobar tants hexàgons d'aquell color, tants edificis d'aquell color i posats de manera junta, perquè ha de coincidir també amb el Dau, recorda.
I s'acaba així. És molt maco. Digues, digues. Sempre guanya qui omple primer el cartellet, el cartonet, o també pot guanyar algú altre que no l'hagi completat?
No, no, no, no. Pot guanyar el que tingui més punts de victòria. I els punts de victòria s'obtenen completant els exercicis, ai, completant els territoris, perdó, està pensant en plan profe, ara. Completant els territoris o amb punts de victòria que et donen les fitxes, per exemple, de monestir, que et diu 4 punts, una fitxa de monestir, les grogues et diu 4 punts per cada edifici marró que tinguis. Doncs si tu tens aquí 10 edificis marrons, doncs
Et casques 40 punts, ho entens? Comentàvem també de les baquetes, que vas sumant, vas sumant... Exacte. Tu guanyes punts pels animals, per la venda de mercaderia, pels punts que et dona tancar un territori d'un color sol i pels punts que et donen les fitxes de monestir.
per tant acabar priment no et garantitza la victòria exacte, no, no, no la veritat és que no és un gran joc, és molt antic però la gent segueix jugant, segueix fent edicions és divertidíssim i com veus, evidentment estem a la ràdio no estem veient el joc però és un joc que la gent de seguida l'aprèn i que li agrada moltíssim, vull dir que no és un joc complex que potser és el misteri que té que és molt bon joc i fàcil de jugar i una partida de Castells de Burgonya quant pot durar?
Pot durar des de 70 a 120 minuts. Si d'una hora i escaig o a dues hores. Depèn dels jugadors que n'hi hagi. Dos o tres jugadors pot ser una hora i mitja, penso jo. Com molt, eh? Quatre jugadors te'n vas de dues horetes, clar. Molt bé, molt bé. Gran joc, de veritat. Aviam si la propera vegada que vinc al club
et convido a jugar. Sí, i tant, perquè... És molt fàcil, Jaume. És que és això que t'anava a dir, ha sonat bastant, bastant fàcil i bastant entretingut. Sí, sí, ho és, ho és, ho és, ho és, i tant, i tant, i tant. O sigui, ens apuntem en aquesta llarga llista que ja tenim de Jocs de Taula, però... I tant, ho tenim 54. Li posem un asterisc, eh?, que aquest és dels bons.
Molt bé, Jaume. Molt bé, doncs, Ricard, em sembla que ja no tenim més temps, que has de marxar a fer coses, no t'entretenim més. Gràcies per venir un cop més aquí a Radio d'Esvern i ens sentim molt aviat. I tant, ben aviat, i amb moltes ganes. Que vagi bé, Jaume. Adéu. Adéu a tothom, adéu Sant Just.
I fins aquí el programa d'avui. Ens acomiadem per aquí del programa del dijous. Gràcies per ser-hi, gràcies per escoltar-nos i gràcies per ser aquí a casa nostra al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern. Gràcies per tot i ens sentim demà també aquí a partir de les 5 de la tarda al refugi de Ràdio d'Esvern. Gràcies i fins aviat.