I ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes al magassin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi, soc Daniel Martínez i des d'ara a final 7 de la tarda
estaré amb vosaltres aquí al 98.ufm a Ràdio d'Esvern.
I en aquest magassin d'entreteniment necessitem que ens informin,
que ens diguin què passaran a les properes dues hores
i per això tenim aquí en Rubén. Rubén, il·lumina'ns una mica.
Aviam, què ens portes avui al programa?
Doncs bona tarda.
Avui començarem el programa amb actualitat 360, on destaquem sempre dues notícies.
La primera, la Sagrada Família, triarà entre Barcelona, Iglesias i Marín
per dissenyar la façana de la Glòria.
I a nivell municipal, què destaquem avui?
La Sant Giustenca, Aina Iuso, Eimi P de la Copa de la Reina
en el primer títol de l'Osono Global, Jairis.
T'haig de dir una cosa de l'Aina.
L'Aina i jo som de la mateixa quinta, vam anar junts a l'institut.
I me'n recordo que jo era un negat pels esports i no se'n donava gens bé córrer
i un dia Educació Física em va ensenyar a córrer.
O sigui, imagina't, una crac del bàsquet mundial em va ensenyar a córrer.
Mira, coses aquestes que semblen surrealistes però són realitat.
I ara, no sé si ho faig millor perquè això de fer running m'agrada,
això de sortir a vegades a córrer i a fer una mica d'esport.
Però bé, sigui com sigui, ja et dic jo que a mi no em veuran d'MVP ni coses d'aquestes.
Rubén, seguim amb el programa d'avui.
Tindrem música també a la càpsula.
Avui ens visita Lady Gaga.
Doncs sí, avui ens visita, com dius, Lady Gaga amb el seu tema Bad Romance.
Molt bé, i tot seguit parlem de vins.
Doncs sí, avui el Jordi Clavero ens porta un tema que jo sé que a tu t'agrada bastant.
Sí.
Avui ens porta a parlar de les bodegues Somos.
I a més les he visitat jo també, les bodegues Somos.
O sigui que farem una bona xerrada. A mi em van encantar, em van fascinar.
A la segona hora, la xarxa a les zones.
Arriba amb un nou espai de la xarxa educativa.
I tot seguit també amb veus d'emigrants.
A la xarxa a les zones tindrem els i les alumnes de l'IPF Antoni Algaró.
Ens vam visitar l'altre dia l'equip directiu.
Avui ens visiten els alumnes per explicar-nos més sobre què s'ofereix en aquest centre de formació professional.
I tot seguit amb veus d'emigrants amb en Jordi Laconsol.
Avui on viatgem?
O avui viatjarem a Ucraïna.
Avui parlarem d'Ucraïna, però des de la visió de l'acollida.
Perquè ens visita Maika Zulidova, que és acollidora d'ugranians.
Rubén, una abraçada. Cuida't molt i ens sentim demà. Adéu-siau.
Adéu-siau.
Passa un minut d'un quart de sis de la tarda. Comencem amb Actualitat.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
La Sagrada Família triarà entre Barcelona, Iglesias i Marín per dissenyar la façana de la Glòria.
La Junta Constructora demana als artistes que presentin propostes per decorar l'entrada principal del temple al carrer Mallorca.
La Sagrada Família ha seleccionat tres artistes de renom internacional per donar forma a la façana de la Glòria,
la que queda pendent de fer el carrer Mallorca i serà l'entrada principal del temple.
Els escollits són el mallorquí Miquel Barceló, l'escultora basca Cristina Iglesias i el mexicà Javier Marín.
hauran de presentar les seves propostes artístiques abans de finals d'any.
I ara parlem de ciència.
Una investigació sobre les proteïnes de la granota ha obert una porta per crear antibiòtics eficaços
contra els anomenats superbacteris, els que s'han tornat resistents a la medicació que s'ha fet servir fins ara.
Aquests nou antibiòtics, en estudi, els han desenvolupat investigadors de la Universitat de Pensilvània.
Van voler imitar les molècules de les granotes perquè aquests amfibis generen potents compostos
per protegir-se de diversos microorganismes.
El que van fer va ser dissenyar al laboratori fragments de proteïnes similars
i van veure que podien combatre bacteris molt perillosos sense danyar la microbiota intestinal
i amb una eficàcia similar a la dels millors antibiòtics disponibles en aquests moments.
I ara parlem d'una espiral blava que s'ha pogut veure des de Mallorca i altres punts d'Europa aquesta nit.
Alguns usuaris han compartit aquestes últimes hores a les xarxes socials
les espectaculars imatges d'una espiral blava que ha aparegut al cel aquesta nit.
El fenomen ha estat atribuït al llançament d'un coet, el Falcon 9 de SpaceX,
des de la Florida, per part dels Estats Units.
Aquest tipus de coet es separa en dos quan ja s'ha allunyat de la Terra
i només una part continua cap a l'espai.
El coet es va enlairar a Florida cap a les 13 hores, l'ona del migdia, hora local.
És aquest motiu que l'espiral blava es va poder observar amb més claredat
en diversos punts del territori europeu, on el sol ja havia deixat de fer acte de presència.
Saladó Sánchez, president de la Fundació de l'Institut d'Astronomia i Astronàutica de Mallorca,
assegura que les espirals que apareixen com a galàxies blaboses al cel nocturn de forma puntual
i de durada tan sols uns minuts es deuen a l'alliberament de gasos de combustible a l'espai
després de la separació de la segona etapa d'un coet Falcon 9 de SpaceX a l'òrbita baixa terrestre.
Per tant, ja tenim l'explicació de per què es va poder veure aquest fenomen ahir a Mallorca i a altres punts d'Europa.
Passem a les notícies a nivell municipal.
La Sant Justenca Aina Yusso ha estat escollida MVP de la Copa de la Reina de Bàsquet
després de liderar l'Ozono Global Jairis en la conquesta del primer títol de la seva història.
L'equip murcià es va imposar el 23 de març del 2025 al Perfumeries Avenida per 67-59 en la final disputada a Saragossa.
A Yusso, base i capitana del conjunt, va ser decisiva amb 13 punts, 9 rebots i 7 assistències,
culminant un torneig en què ha signat una mitjana de 13,3 punts, 10 rebots, 5,3 assistències i 1,3 recuperacions per partit.
Enhorabona Aina, passem a una altra notícia a nivell municipal.
Calienta que salis educar per a peregrinar una nova conferència de l'auge amb en Francisco Esteban Barra.
El catedràtic de Teoria de l'Educació parlarà sobre l'educació com a camí vital en una xerrada oberta el 27 de març a la Mallola.
I acabem parlant de l'efemèrida del dia.
Avui destaquem la mort de Fédric Mistral, poeta francès, Premió Nobel de Literatura el 1904.
Va morir tal dia com avui, de 1914.
I ara passem a l'espai musical del programa. Això és La Càpsula.
La Càpsula. Música sense límits.
I arrenquem la tarda de dimarts amb aquest Bad Romance de Lady Gaga que sona així.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més
i ho volem fer al teu costat.
Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern.
Gràcies.
Te espero a través de Ràdio d'Esvern en la 98.1 FM.
Benvinguts a El Refugi del Cinèfil,
un espai del refugi on viatgem en el temps
per redescobrir pel·lícules clàssiques
i excepcionals.
Avui ens endinsem en un dels grans clàssics del terror,
El doctor Frankenstein,
una pel·lícula del 1931.
Aquesta va ser una de les pel·lícules
que va definir el cinema de monstres de l'Universal
i va convertir Boris Karloff en una icona del gènere.
Basada en la novel·la clàssica de Mary Shelley,
El doctor Frankenstein va ser dirigida per James Whale
i produïda per Universal Pictures.
Estrenada l'any 1931,
la pel·lícula va formar part de la primera gran onada del cinema del terror sonor.
Amb un pressupost de poc més de 250.000 dòlars,
va aconseguir un gran èxit de taquilla
i també va donar lloc a diverses seqüeles.
El film segueix el doctor Henry Frankenstein,
interpretat per Colin Cliff,
un científic obsessionat en donar vida a la matèria morta.
Amb l'ajuda del seu assistent, Fritz,
aconsegueix crear una criatura a partir de diferents cosos.
Però l'experiment es complica
quan s'adona que el cervell utilitzat pertanyia a un criminal.
La criatura, interpretada per Boris Karloff,
escapa i, tot i la seva innocència inicial,
provoca el caos i el terror en el poble.
Amb una estètica expressionista,
el doctor Frankenstein destaca per la seva il·luminació tenebrosa
i els seus decorats gòtics.
La direcció de James Whale
i la interpretació de Boris Karloff
van donar al monstre una humanitat inesperada,
creant empatia amb el públic.
La pel·lícula va establir
moltes de les convencions del gènere de terror
i va influenciar generacions de cineastes.
I ara escoltem una de les seqüències més famoses de la pel·lícula.
Oh, it's alive!
It's alive!
It's alive!
It's alive!
Aquesta seqüència en la que el doctor Frankenstein crida
It's alive!
En veure la seva creació cobrant vida
és una de les més característiques de la pel·lícula The Whale.
I és que l'escena emotiva entre el monstre i la nena Maria
també va ser una de les més importants,
tot i que acaba tràgicament.
La persecució final amb els vilatans,
portant torxes fins al molí on s'amaga el monstre,
també ha estat una de les escenes que ha marcat
la gent que ha vist aquesta pel·lícula al llarg de les generacions.
El doctor Frankenstein no només va consolidar
el cinema de terror de la Universal,
sinó que també va convertir Boris Karloff en una llegenda.
La seva interpretació del monstre,
amb el seu camí pesat
i la seva expressió de desconcert i tristesa,
va marcar la imatge popular de la criatura d'en Frankenstein.
La pel·lícula va tenir diverses seqüeles,
destacant La núvia de Frankenstein el 1935,
considerada una de les millors seqüeles de la història del cinema.
Si encara no heu vist el doctor Frankenstein,
prepareu-vos per viure una experiència única,
un viatge al naixement del terror cinematogràfic clàssic.
I si ja la coneixeu,
mai està de més tornar a gaudir d'un film
que continua fascinant generació rere generació.
I això és tot per avui al refugi del cinèfil.
Ens retrobem en el proper episodi,
amb un clàssic o amb alguna pel·lícula
que vulguem destacar per la seva espectacularitat
o també pel seu calat en la societat.
I això sí, recordeu,
la ciència, si es porta massa lluny,
pot tenir conseqüències inesperades.
I took a ride
to the end of the line
where no one ever goes
and it all
on a broken train
with nobody I know
but the pain
and the loneliness
the same way the dying
can
now I'm lost
and I'm screaming
for help
but love
Relax
Take it easy
For there is nothing
that we can
Relax
Take it easy
Blame it on me
or blame it on you
It's as if I'm scared
It's as if I'm terrified
It's as if I'm scared
It's as if I'm playing with fire
Scared
It's as if I'm terrified
Are you scared?
Are we playing with fire?
Relax
There is an answer
To the darkest times
It's clear
We don't understand it
But the last thing on my mind
Is to leave you
I believe that we're in this together
Don't scream
There are so many roads there
Relax
Take it easy
For there is nothing
that we can
Relax
Take it easy
Blame it on me
or blame it on me
Relax
Take it easy
For there is nothing
that we can
Relax
Take it easy
Take it easy
Blame it on me
or blame it on you
Relax
Take it easy
For there is nothing
that we can
Relax
Take it easy
Blame it on me
or blame it on me
Relax
Take it easy
For there is nothing
that we can
Relax
Take it easy
Blame it on me
or blame it on me
I seguim de relax amb Mica i també amb els refugios i refugires
que aquesta tarda de dimarts ens acompanyen aquí al 98.1 FM.
Ara és moment de saludar en Jordi Clavero perquè ara parlem de vins.
Jordi Clavero, bona tarda.
Bona tarda, com estem?
Com a tot?
Bé, molt tranquil·let.
Com a la setmaneta, bé?
Bueno, una mica fastidiat per tanta pluja.
Plou molt.
Ho has dit amb una pena que m'ha fet gràcies.
Em plan, bueno, a veure, és que no parla de ploure.
No, la veritat és que, bueno, a Madrid estan farts.
Ara sembla que avui a Madrid ha començat a sortir una miqueta més el sol
i veien una mica, és a dir, els hi tornaven una mica les ganes de viure.
Se'ls estaven traient una mica aquestes ganes de viure
que ha estat un mes plovent a Madrid, és que no parava.
Un mes.
Sí, aquí hem tingut una mica de, bueno, ratxes, no?
Dies que més, dies que menys, però a Madrid es veu que ha sigut algo mortal.
Bé, doncs, per la gent que us acabeu de connectar,
avui portem un nou episodi del nostre espai dedicat al fascinant món del vi.
Avui parlarem d'una experiència personal
i d'una denominació d'origen que està fora de Catalunya.
I per fer-ho tenim avui el nostre divulgador del món del vi,
en Jordi Clavero, que, com dèiem, avui ens portes ni més ni menys
que molt a propietat de Saragossa, a un lloc que es diu Barbastro,
i que a uns quilòmetres d'aquesta ciutat aragonesa,
doncs, s'hi amaga un tresor del vi.
Sí, bàsicament el Somontano.
El Somontano és una zona vinícola i una denominació d'origen situada a la província d'Osca
i amb Barbastro com a centre productor.
La tradició vitivinícola del Somontano es remunta des de temps immemorials, no?
Amb evidències del cultiu de la vinya que daten del segle 500 abans de Crist.
O sigui, hem de tirar bastant enrere el passat
per veure les primeres accions vitivinícoles del Somontano.
Els monestirs van jugar també un paper fonamuntal en la consolidació d'aquesta activitat,
amb períodes de guerres entre l'islam i el cristianisme.
No obstant això, no va ser fins als anys 60, al segle XX,
que es va produir un impuls significatiu en la viticultura de la zona
amb la creació de la corporativa comarcal del Somontano de Sobarbe,
formada per gran part dels viticultors locals.
Aquest esforç col·lectiu va culminar amb el reconeixement oficial de l'ADO Somontano del 1984,
marcant l'inici d'una nova era per als vins d'aquesta regió.
I és una regió que compta amb més de 4.000 hectàrees.
Això no és molt, molt, molt, però, bueno, no està malament.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, està bé.
I d'on ve el nom de Somontano?
Perquè, clar, m'agrada molt això de dir Somontano
i, a més a més, la bodega que avui visitarem
també té referència amb aquesta denominació d'origen.
Però per què es diu Somontano?
Per què es diu Somontano?
Doncs, bàsicament, significa el peu de la muntanya.
Ah, mira.
Descrivim perfectament la seva ubicació geogràfica
com a zona de transició entre la Vall de l'Ebre i els Pirineus.
El clima és de tipus continental,
bueno, continental amb escases pluges, no?
No amb masses pluges,
però està bàsicament suavitzat per la protecció
que ofereixen els Pirineus contra els vents del fred del nord.
Els vents són bastant freds i amb freqüents gelades,
la qual cosa a vegades dificulta una mica el conreu de la vinya, no?
Segons quines gelades.
I si arribem a les gelades primeras ja pot ser un gran problema.
i els estius poden ser calorosos, però molt calorosos, no?
Carai.
Hem de pensar en un clima bastant semblant al de Lleida, no?
Per fer-nos una idea,
on podem regar sense cap problema les nostres plantes,
però tenim problemes amb les gelades i amb uns estius molt, molt calorosos.
i una gran diferència entre dia i nit, d'acord?
Perquè hem de pensar que estem a un clima continental
que d'interior que no té la influència del mar, no?
I hem de pensar que passa més sovint, no?
Que hi ha unes grans diferències de temperatures
entre la temperatura del dia i la de la nit.
I la plibiotria mitjana anual, bueno, és de 500 mil·límetres,
el que proporciona les condicions òptimes pel cultiu de la vinya,
tot i que, bueno, també fan servir rec, eh?
No, i a més a més, allà també és una zona de molta fruita, no?
Sí.
Hi ha molta fruita, molt préssec,
exacte.
Hi ha molt arbre fruité,
llavors també, evidentment, entenc que si l'arbre fruité,
si està a gust, el cep també està bé.
També ja està, també ja està, sí, sí.
I quines varietats s'utilitzen en la regió de Somuntano?
Entre les varietats de raïm negre que destacen,
tindríem la Tempranillo,
que està destacada bàsicament a tot el país.
Sí, oi?
La Cabernet Sauvignon, també una altra,
que podríem dir que destaca no a tot el país,
sinó a tot el món.
La Merlot,
la Moristel,
que aquí no sé si això és una varietat autòctona
o és una varietat amb un nom canviat.
La Garnatxa Negra,
cuidado amb aquest nom,
la Paraleta,
no l'havia escoltat mai,
bueno, potser és autòctona
o potser li han canviat el nom
per dir que és una varietat autòctona.
La Pinot Noir,
que, bueno,
està a tot el món,
i la Syrah, també,
que està a tot el món.
I pel que fa a les varietats blanques,
s'hi troben la Macabeu,
ojo, cuidado,
aquesta és nostra,
que a la Rioja li diuen viure.
La Garnatxa Blanca,
que, bueno,
està molt estesa
a part tot el territori.
L'Alcanyón,
no l'havia escoltat mai,
no sé si això s'ho han inventat,
però és un nom bastant graciós.
La Chardonnay,
bueno, francesa a tot el món.
La Deus Traminer,
que és a Alemanya,
bueno, Alemanya,
òstria,
que saps d'això que no s'acaba de saber.
Una mica com la procedència d'un dictador,
que la gent diu que és alemany,
però és austriac.
Sí, exacte, exacte.
I amb molts anys a Viena.
Sí, per això, per això.
Estudiant art,
feria d'arts,
o intentant-ho com a mínim, no?
Doncs és d'aquest rotllo, saps?
Que passa el mateix
amb algunes varietats de ceps
que dius, ostres, això és Alemanya,
però després dius,
ostres, no, és d'Àstria.
Prefereixo no mullar-me.
La Sauvignon Blanc,
que és francesa,
i el Ressling,
que també passa una mica
perquè està en aquesta zona
d'entre Alsàcia i Alemanya,
saps que,
no s'acaba de saber
si és francesa o Alemanya,
llavors diria...
Depèn, no?
Quin vi més elegant, eh?
Surt, el Ressling.
Sí, surten molt bons vins.
Molt guais.
Molt bons vins,
i que estan bastant bé.
Però anem a grà, Jordi.
Anem a grà,
perquè estem parlant del Somontano,
que és meravellosa,
que és una denominació d'origen
que a mi m'encanta,
però avui volem parlar-vos
de la bodega Somos,
que casualment
tots dos hem visitat.
Tu fa escassos dies,
jo fa escassos anys,
dos o tres anys ja fa
que vaig estar Somos,
i avui parlarem una miqueta
de tot plegat.
Per què recomanes
la bodega Somos
i la visita
que vas fer
amb què et quedes?
Explica'ns una mica.
Bé, jo bàsicament
la recomano,
perquè si us agrada una mica
les obres arquitectòniques
com el Guggenheim
i coses semblants,
us agradarà ja primeres.
Clar, d'entrada és una visita
molt completa, no?,
en aquest aspecte.
Exacte.
Molt completa.
Ja no és un tema tant de
si m'agrada el vi
o no m'agrada,
sinó ja és un tema més de
ostres,
anem a veure un lloc
molt xulo,
que és pràcticament
un patrimoni de la humanitat,
no?, podríem dir.
Totalment.
Per la impressió que ens dona
com està cuidat
i de les vinyes
que està envoltat
i que està molt ben conservat,
no?, podríem dir.
I realment
val la pena també
per les explicacions
que no són excessivament tècniques,
perquè en alguns cellers,
bé, doncs,
parlen molt del material
que tenen,
de segons quines coses
i ens acabem avorrint
una mica
i aquí també et fan jugar
una miqueta
i us aniré explicant
per què et fan jugar.
Dani, no sé si
tu
et va donar aquesta impressió,
no?,
que a part d'anar a veure
un celler,
també anaves a veure
una obra d'art,
no?
Totalment,
totalment.
Jo quan vaig arribar allà
i em trobo
amb aquell edifici
tan meravellós
que té la similitud,
doncs,
abans deies,
el Guggenheim de Bilbao,
no?,
té una estètica així
molt curiosa,
molt moderna,
amb...
també amb tocs
molt tecnològics,
no?,
és una bodega
molt tecnològica
tant per dins
com per fora.
Al final,
també,
doncs,
això et marca molt,
ja,
de primeres,
la imatge,
la imatge inicial
és molt trencadora
i quan entres
i gaudeixes
de la visita
t'adones,
doncs,
que efectivament
és un lloc
on aposten molt
per les noves tecnologies,
que aposten molt
per qüestions
que estan a l'ordre del dia,
que estan ara mateix,
doncs,
són línies temàtiques
que tractem molt sovint,
no?,
el fet aquest
d'implantar
les noves tecnologies
en feines
i també en espais
com, per exemple,
el món del vi.
però explica'ns una miqueta
perquè, clar,
aquesta visita
arrenca així,
arrenca amb aquesta
majestuositat
arquitectònica
i com segueix?
Primer dir que
la majestuositat
arquitectònica
està inspirada
en una
de les muntanyes
del Pirineu Aragonès.
Vull dir que no està fet en va,
sinó que té un sentit.
Té un sentit,
com tot,
en l'art.
I
primer
vam començar
entrant a un auditori,
que podria ser un cinema,
on ens vam projectar
un vídeo
que
parlar una mica
de la filosofia
del celler
que, bàsicament,
ja ens havien donat
compte
sense entrar,
no?
Perquè
ja veient
com eren
aquelles vinyes
tan ben ordenades
i com
és des de fora,
doncs et dones compte
que potser és un celler
que aposta
per la tecnologia,
no?
I per la innovació,
per elles diferències
amb això.
I amb el vídeo aquest,
bueno,
doncs es reafirmen,
t'expliquen
que, bàsicament,
ells en comptes
de coller a mà,
que és una manera
de fer les coses,
veremen
amb màquines,
no?
No fan servir
de l'ús
de l'home,
que va tallant
amb les tisores
i recollint el reïm,
sinó que fan servir
una màquina
que verema.
I, per això,
bàsicament,
orienten les vinyes
d'una manera
determinada
i les espatlleres
són més altes
i així
pot passar
a la màquina
per recollir-les.
També,
t'expliquen
algun concepte tècnic
una mica
per sobre,
per no liar-te,
que, bueno,
també verem
de nit,
això surt en el vídeo,
per mantenir
les temperatures
fresques del reïm,
que no els hi fermenti,
perquè si verem
espat al matí
i fa molta calor,
doncs, hòstia,
se't fot a fermentar
el rei...
A ple sol,
allà, no?
Exacte.
I tu garamant
i allò ja està fent feina, no?
I allò ja està fent feina
i pots tenir problemes.
I també explicàvem
que li tiraven
la neu carbònica
aquesta
per baixar la temperatura
i que no fermentés.
i un cop
ho entraven
en el que seria
el celler,
bàsicament
el celler,
la recepció del celler,
hi havia
una màquina
seleccionadora
dels raïms
on hi havia
unes persones
seleccionant
cada gra de raïm
per veure
quina era
d'una qualitat
idiònia o no.
No sé si vas flipar
una mica tu amb això.
Això no ho recordo,
recordo
el de la
brema nocturna
perquè se'm va quedar
gravat al cervell
i em va semblar
fascinant
i recordo això
que comentaves
de les màquines
però exactament
això que deies
de la selecció
a mà
un en un
no ho recordava
però és curiós
també és un segell
d'identitat.
Sí,
era una taula
seleccionadora
el que et dona
a entendre
que és un celler
que tampoc
és tan gran
jo et diria
que és mitjà
no és molt gran
jo n'he vist
de grans
com
Freixenet
i no tenen
les mateixes capacitats
van a coses
molt bèsties
aquest es quedaria
en un punt intermig
l'únic que
ostres
n'hi ha molts diners
perquè n'hi ha molta innovació
estan ben invertits
en aquest aspecte
ells diuen
que van ser considerats
fa uns anys
la segona
bodega
més tecnològica
de tot el món
junts amb una bodega
americana
que és propietària
del fons inversor
de Codorniu
també
a part
què més dir-vos
del vídeo
que vam veure així
que
ells
treballen d'una manera
que no sé si ho he escoltat
en altres cellers
que és per gravetat
bàsicament
què vol dir això
de treballar per gravetat
en un celler
doncs
que en comptes
de prensar
amb una màquina
prensadora
doncs
deixen
que el raïm
caigui
a una altura
més baixa
que caigui
bàsicament
i amb això
es vagi prensant
ells tenen
27 metres
de profunditat
i 4 plantes
soterrades
i amb això
el que fan
doncs
van fent
que es vagi prensant
amb aquests
canvis
no
amb aquestes
diferències
d'altures
i
també
tenen una maquinària
molt sofisticada
per poder fer això
perquè
fer això
de treballar
per gravetat
sona molt xulo
però és molt car
necessites pràcticament
material
caríssim
màquines
que puguin
transportar
els que serien
els dipòsits
de ser inoxidable
que han de ser
no suficient
fortes
i tu ho has de tenir
ben estructurat allò
i les van movent
d'un lloc a l'altre
per anar-ho baixant
i anar transportant
i fer els moviments
del vi
amb allò
van fent
baixada
van baixant
tota l'estona
per anar a fer
els diferents
moviments del vi
està clar
que en un moment
amb el que seria
les pallofes
i tot
que s'obren
també
ho prensen
amb una màquina
que prensi
però
la majoria de cops
deixen que vagi
caient
el gra de raïm
que faci la gravetat
una mica
exacte
i s'acniuton
haz tu trabajo
aquí
la llei de la gravetat
això és molt antic
no és res innovador
però l'únic que
clar
li posen aquest toque així
modernillo
amb les noves tecnologies
estem a la sala de projecció
s'ha acabat la pel·lícula
de 15 minuts
sortim d'aquesta sala
i què us hi trobeu?
quin és el proper pas
que seguiu
a l'hora d'aquesta visita
a la bodega Somos?
va en sortir un moment
al que serien
les vinyes
i ens van explicar
que estaven orientades
cadascuna
d'una manera
o altra
segons la varietat
que era
i el més que escollia
si escollia
si es varava abans
o es varava més tard
doncs una donava més al nord
una donava més al sud
bé
coneixements bàsics
de viticultura
i que et fan entendre
una mica
com estan orientades
les coses
també va explicar
que tenen
el que seria
el vinyedo experimental
que bàsicament
allà
proven coses
diferents
parlen d'una manera
diferent
la vinya
provenen noves varietats
i juguen
una mica
sempre a innovar
perquè podríem dir
que en totes les fases
és un celler
bastant tecnològic
sols li faltaven
les plaques solars
també allà
al costat
de les vinyes
totalment
totalment
ojo que l'edifici
no en tingui alguna
de plaques solars
potser
potser
podria ser
totalment
i què més vau fer
perquè
tinc entès
que vau visitar
també una sala
on tenien els dipòsits
d'acè inoxidable
i allà
hi caben molts llitres
sí
hi caben bastants
l'únic que
a mi
em costa recordar
quants llitres
hi cabien
però no eren
quantitats
molt molt molt exagerades
l'únic que
n'hi havia bastants
dipòsits
i també de fusta
hi havia dipòsits de fusta
hi havia uns dipòsits de fusta
que es diuen fudre
que també serveixen
per fermentar
no sols per fer la criança
sinó que pot fermentar
allà el vi
i aporta
menys fusta
que el que seria
una barrica
que és un recipient
més petit
que aporta més fusta
o sigui
si vols aportar
una mica menys de fusta
doncs ho pots fermentar
i pots fer
que també estigui
un temps més
envellint el fudre
i els tenen per això
bàsicament
ara
no sé si s'han posat
de moda ara
però ho he vist
en diversos cellers
que fan servir
aquests fudres
i també
bueno
els dipòsits de ser
inoxidable
normal i corrents
l'únic que
cridava més l'atenció
allà
bueno
tot l'ordre que tenien
i el bonic que era
com impressionava
que estava tot a baix
perquè tu
estaves per sobre
no estaves a baix
no estaves a la sala
si no ho veies
per sobre
i veies també
com una espècie
de grua
que portava la tina
a ser inoxidable
bàsicament
la primera tina
no
doncs surt
el gra de raïm
amb el vi
que ha caigut allà
doncs ho van baixant
cap a les altres tines
no
que hi ha com un dipòsit
de recepció
que baixa cap als altres
i això ho acabes d'entendre
quan entres al celler
i ho veus
i dius
ostres
això funciona així
però això
a veure
això per mi
a vegades no té gràcia
el que necessito
necessito jugar una mica
i gràcies
que ens van fer jugar
perquè
tenien una espècie
d'eines
no sé si tu també
les vas provar
que
d'una manera
artificial
no sé com feien
doncs
provocaven
no
aquests aromes
que surten
la primera fermentació
alcohòlica
que serien
potser
la poma verda
potser
també
algunes coses
com
el préssec
bueno
més o menys
per entendre'ns
i els anaves
olorant
un a un
i això era graciós
perquè entenies
una mica
hòstia
això
surt de la fermentació
alcohòlica
això
ostres
surt aquest aroma
préssec
aquest aroma
poma
després
vas a fer la cata
però no trobas res
però bueno
això cadascú
al seu nivell
no?
sí sí
totalment
però tu ja
vas quedar
bastant satisfet
en el sentit
que podies
ja fer alguna coseta
alguna coseta
a més
sí sí
que et feien interactuar
que no era
sols
vale
mira
tinc aquí tines
tinc així
l'altre
i també tinc això
bueno
i després vam passar
a la part
on estaven les barriques
i feien la
la criança
allà els vins
que molts vins
dels que tenen
fan criança
també
alguns dels blancs
i bueno
la gran curiositat
d'aquesta sala
és que n'hi ha un robot
que el programen
i que va movent
aquestes barriques
vale
que les va col·locant allà
després sí que tenen
operaris del celler
que fan les remogudes
del vi
però aquest robot
s'encarga
d'ordenar-ho
tot
o sigui
que podríem dir
que aquest celler
d'aquí uns anys
potser funcionen
dues persones
treballant
o tres
i des de casa
i des de casa
estaran a Barbastro
en un pis de Barbastro
allà mirant
mirant com es fa la feina
a mi em farà por això
eh
sí sí
no
és fort
és fort
em fa por
és fort
5 minuts per les 6 de la tarda
seguim al refugi
estem parlant de vi
amb en Jordi Clavero
i ara marxem
a parlar d'aquells vins
que vau tastar
home
què vau tastar
us va agradar
com va ser l'experiència
de Catà
a veure
jo ets de dir
que em va agradar bastant
que normalment
no soc d'acabar-me
totes les copes
això el Dani ho sap
que em va conèixer
la One Week
i va veure
que normalment escopia
i me les vaig acabar totes
no vaig escopir res
també anava
en un altre estat
anava més a gaudir
i recordo la sala
que és una sala molt xula
que tens com unes piques
per poder fer
les seves vegades
d'escopidera
també
i netejar la copa
si s'escau
en algun moment
era una sala
bastant
bastant neta
llarga
i que
permetia d'alguna forma
tenir també
l'orador o oradora
davant
que t'anava explicant
una miqueta
la cata
t'anaven guiant
una mica amb la cata
amb això
vas quedar satisfet
perquè tu també
has guiat cates
creus que van guiar bé
la teva cata?
Bé
no va entrar en temes
molt específics
perquè al final
és una cata
molt comercial
però és per 30 o 40 persones
tampoc pots
fer-ho molt
personalitzat
jo ho feia més personalitzat
quan feia tastos
i per tanta gent
saps
entres una mica per sobre
la gent
us gusta
està
tal
muy bueno
ja està
no feia participar
la persona
parlava ja una mica
per sobre
i la gent
s'acaba el vi
i ja està
però bé
a mi em van agradar
els vins
i la senyora
tampoc ho va fer malament
l'únic que
era un altre ambient
potser al que jo em dedicava
i l'únic que vaig trobar
falta que em posessin més vins
em van posar 3 vins
i un era blanc
i els altres dos eren negres
el blanc
era el sauvignon blanc
blanc
i estava
això que tenen de rosats
molt bons també
a la bodega Somos
sí
podrien haver posat
tenen rosats molt bons allà
exacte
podrien haver posat
un d'aquests rosats
que tenen tan bons
i també provar-lo
i ja pas
doncs
bueno
surts d'allà
i compres el blanc
i el rosat
però bueno
jo vaig provar primer
el blanc
que el sauvignon blanc
aquest
i em va encantar
entrava com l'aigua
això passava molt bé
i
vaig
m'hagués agradat
una copa més
m'hagués agradat
una copa més
perquè
estava
molt
molt bo
és d'aquests vins
que te'l prens a copa
entrava ràpid
i
podries anar bevent
i bevent
i bevent
i tindries un problema
però bueno
estava molt bo
estava molt bo
sí
sí sí sí
com es deia aquest?
recorda'ns el nom?
es diu
és el sauvignon blanc
que si busqueu
Bodega Somos
ja sortirà
perquè
no van
bueno
els noms que ens van dir
ens van dir
no t'hi vas quedar
de les varietats
diuen
com els noms
de les varietats
crec que no hi ha nom
d'amponya
en sauvignon blanc
crec que ja el trobes
busques
Bodega Somos
sauvignon blanc
i ja està
el segon
va ser un vi negre
que era de cirà
i aquest
em va agradar
bàsicament
perquè a mi m'agraden
els negres
que no tenen massa cos
tot i que tenia uns 15 graus
va dir
va dir que tenia 15 graus
no he buscat exactament
si tenia aquesta graució alcohòlica
però semblava
alguna cosa més lleuger
no sé si perquè havia tingut
menys criança
o més
no ho va especificar massa
i aquest em va agradar
bastant
perquè el veia
com un vi negre
que era més per fer copes
per prendre tranquil
algú fresquet
i que no et fa falta
combinar-ho
amb algun menjar
perquè és massa passat
i hòstia
em costa molt
aquest vi negre
sí
és un vi negre
que li agradarà
a la gent jove
entre 30
40
però a públics
més grans
que busquen un vi
més cargat
amb més cos
potser no li agradarà tant
un minut
un vi
ens queda un vi
per destacar
Jordi
tens un minutet
i a l'últim
que ja acabo
en aquest minut
era el Cabernet Sauvignon
que aquest podien dir
que és el que tenia
el cos més fort
que normalment
acostuma a fer vins
més forts
i aquest no em va agradar tant
no és que sigui dolent
sinó és que no era
el tipus de vi
que a mi m'agrada tant
a mi m'agraden
els vins negres
més del nou món
que són més suaus
i aquest
bueno
era el típic vi negre
d'Aragó
del Somontano
que té un bon cos
i tu veus
i dóna
d'esmorzar de forquilla
sí
sí sí
no
de dinar de forquilla
de dinar de forquilla
de dinar de forquilla
no d'esmorzar
molt bé Jordi
ens quedem amb aquest
sovignon blanc
de la bodega Somos
que és el que a tu
et va agradar més
i que doncs
ens la notem
per algun regalet
per alguna compra
una abraçada molt gran
cuida't molt
i ens sentim la setmana vinent
vinga
adeu
que vagi bé
gràcies
a vosaltres
vinga
ens actualitzem
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6
bona tarda
us informa
Sargent Bolero
Maria Jesús Montero
i Holanda Díaz
negocien una fórmula
per compensar
els perceptors
del salari mínim
interprofessional
que ara
hauran de pagar
IRPF
les converses
entre el Ministeri d'Hisenda
i el de Treball
s'han activat
per aturar
el xoc
entre els socis
del govern espanyol
provocat
per l'última pujada
d'aquest salari mínim
a 1.184 euros
Madrid
última hora
Paula Brujats
bona tarda
Bona tarda
Montero i Díaz
intenten reconduir
el xoc
i finalment
negocien
una fórmula
que encara no
concreten
per compensar
l'IRPF
de l'SMI
ho ha anunciat
la Ministra d'Hisenda
que ha recordat
que ara mateix
només tributen
el 20%
dels perceptors
del salari mínim
als treballadors
sense fills
que paguen
uns 20 euros
al mes
i en lo que estamos
trabajando
es en ver
si arbitramos
alguna propuesta
que pudiera
compensar
a estos trabajadores
que como digo
son pocos
pero que tendrían
que tributar
con esta nueva subida
de l'SMI
I Zenda
vol arribar a un acord
amb sumar
abans de divendres
per evitar
que els de Iolanda Díaz
sumin els seus vots
amb el Partit Popular
i tiri endavant
la seva proposta
perquè l'SMI
deixi de tributar
al contrari
del que vol
Maria Jesús Montero
Paula Brujats
Catalunya Ràdio Madrid
Més notícies
Natàlia Ramon
Els comuns exigeixen
que Rodalies
sigui l'única prioritat
en infraestructures
a Catalunya
mentre no es resolguin
les deficiències
del servei
ho diuen
en el monogràfic
que es fa
al Parlament
Anem cap allà
en directe
Jordi Corbalà
Bona tarda
Bona tarda
El portaveu dels comuns
David Cid
avisa el govern
de Salvador Illa
que se la juga
amb Rodalies
i li demana
que no es distregui
amb l'ampliació
de l'aeroport
No té ni cap
ni peus
fent fins que
mig millor
de catalans
que cada dia
agafen
Rodalies
mitja distància
o regionals
no sàpiguen
si arribaran
a l'hora
que estiguem
centrant
energia
recursos
i prioritats
a portar
20 milions
de turistes més
ampliant
l'aeroport
del Prat
La CUP
reclama al govern
que fiscalitzi
Renfa
i imposi
sancions
a l'operadora
per incompliment
d'horaris
El govern
en la rèplica
no ha entrat
en el cos
a cos polític
la consellera
Paneque ha apostat
per treballar
de manera
diu
rigorosa
i silenciosa
Jordi Corbalan
Catalunya Ràdio Parlament
El govern
nomenes Josep Muñoz
Luque
nou director general
de la Direcció General
d'Atenció a la Infància
i l'Adolescència
la de Gaia
el fins ara
gerent de serveis socials
de la Diputació
de Barcelona
substituirà
Isabel Carrasco
que ahir va ser
cessada
per la Conselleria
de Drets Socials
conjuntament
amb el seu número 2
Joan Mayoral
La portaveu
de l'executiu
Sílvia Paneque
ha justificat
el canvi
per encarar
ha dit
una nova etapa
amb un perfil
més gerencial
al capdavant
d'un organisme
diu
molt sensible
Amb la situació
com els dic
actual
d'estrès
per part dels equips
per l'increment
i tipologia
de menors
que s'estan atenent
requereix
d'un perfil diferent
No hi ha més qüestió
que aquesta
i un perfil
que permeti
aquest impuls
aquesta reorganització
encarada
a un objectiu
que es marca
en aquest moment
Una operació
policial conjunta
d'Espanya i Portugal
ha interceptat
un narcosubmarí
amb 6 tones
i mitja
de cocaïna
L'aparell
era a l'Atlàntica
unes 500 milles
al sud
de les illes
Açores
La droga
es volia fer arribar
a la península
ibèrica
segons ha informat
la policia judicial
portuguesa
dins del narcosubmarí
i viatjaven
i viatjaven 5 tripulants
L'operació
batejada
amb el nom
de Nautilus
va començar
a partir d'una alerta
de la Guàrdia Civil
i també ha comptat
amb la col·laboració
de les agències antidroga
del Regne Unit
i dels Estats Units
I un dia més
hem de parlar
de Tesla
perquè les seves vendes
es desplomen
a Catalunya
han caigut
un 56%
els dos primers mesos
de l'any
respecte al mateix
període
de l'any passat
segons dades
de la patronal
de distribució
d'automòbils
FECABEM
A la Unió Europea
el retrocés
de la marca
és del 49%
que contrasta
amb la pujada
generalitzada
de les vendes
de cotxes elèctrics
Enmig de la introducció
d'un nou model
de Tesla
hem de dir
el secretari general
de FECABEM
Joan Blancafort
atribueix però
aquesta davallada
a la deriva política
d'Ilon Musk
Realment
el programa de marca
les derivacions
que està tenint
a conseqüència
de les declaracions
les actuacions
l'activitat pública
d'Ilon Musk
té la perduda
la condició
de referent
un progressisme
que és el que
el lat
caracteritza
Esport Sergi Andreu
S'ha acabat
fa una estona
la segona etapa
de la Volta Ciclista
a Catalunya
amb poc més
de 170 quilòmetres
en final
a Figueres
Anem cap allà
Isaac Vilalta
Bona tarda
Bona tarda
Victòria
a l'esprint
del britànic
Keith Anberron
en un final
molt ajustat
en què els homes
més ràpids
del gran grup
s'han jugat
la victòria
en una nova
segona posició
de Caden Groves
i per segon dia consecutiu
que guanya un britàni
amb la victòria
Dithon Vernon
a la General
no hi ha canvis
i Matthew Brennan
que manté
el mallot de líder
demà arriba
a la muntanya
a la Volta a Catalunya
amb el final d'etapa
a la Molina
demà
probablement hi haurà
canvi de líder
demà veurem
els homes importants
de la General
Isaac Vilalta
Catalunya Ràdio Figueres
amb bàsquet
de l'eurolliga
avui el Barça
rep el Bayern
de Múnich
a dos quarts de nou
amb la transmissió
del tot gira
per l'app
de Catalunya Ràdio
i la plataforma
3CAT
a les 8
el màxim
en res
ha de guanyar
la pista
del Tenerife
i esperar
una derrota
de la Regiana
d'Itàlia
per classificar-se
pels quarts
de final
de la Champions
FIBA
D'altra banda
ha mort
l'extenista
barceloní
Joan Aguilera
als 63 anys
va ser el tercer
català
que va arribar
al top 10
del tenis mundial
Aguilera
va ser també
una de les grans
referències
tenístiques
de casa nostra
als anys 80
entre els seus títols
destaca
el Masters 1000
d'Hamburg
de 1990
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa
Mariona Salas
Vilanova
La Sant Justenca
Aina Ayuso
ha estat escollida
MVP
de la Copa
de la Reina
de Bàsquet
després de liderar
l'Osono Global Hydees
en la conquesta
del primer títol
de la seva història
L'equip murcià
es va imposar
el 23 de març
al Perfumeries Avenida
per 67 a 59
en la final
disputada a Saragossa
Ayuso
base i capitana
del conjunt
va ser decisiva
amb 13
punts
9 rebots
i 7 assistències
culminant un torneig
en què ha signat
una mitjana
de 13,3 punts
10 rebots
5,3 assistències
i 1,3 recuperacions
per partit
Nascuda
a Sant Just
d'Esvern
el 1999
Ayuso
va iniciar-se
al Club Bàsquet
Sant Just
i va continuar
la seva formació
al Sarrià
el Bàsquet Almeda
i el programa
Cicle XXI
Va jugar
als Estats Units
amb la Universitat
d'Oregon
abans de tornar
a la Lliga Femenina
on ha passat
per clubs
com el Femení
Sant Adrià
el Manfilter Saragossa
el Campus Promete
i Olimpiakos
Des del 2023
milita a l'Ozono
Global Highers
on ha estat
una peça clau
i va renovar
el seu contracte
al maig del 2024
Amb aquest títol
Ayuso afegeix
un èxit més
a la seva trajectòria
i es consolida
com una de les bases
més destacades
de la Lliga Femenina
Endesa
La pròxima conferència
organitzada
per l'Aula
d'Extensió Universitària
de la Gent Gran
d'Esplugues i Sant Just
porta per títol
Calienta que sales
educar para peregrinar
i serà a càrrec
de Francisco Esteban Vara
catedràtic
de Teoria de l'Educació
L'acte
té de lloc
el dijous 27 de març
a les 6 de la tarda
a l'Auditori
de la Residència
de la Mallola
Esteban reflexionarà
sobre el sentit
profund de l'educació
com a preparació
pel camí personal
i vital
plantejant la idea
de l'educació
com a pelegrinatge
La conferència
vol oferir
una mirada ètica
i humanista
sobre el procés educatiu
i els valors
que l'acompanyen
al llarg de la vida
L'acte és obert
a tothom
amb entrada gratuïta
pels socis
de l'aula universitària
i una aportació
de 5 euros
per als no-socis
L'Espai Totogori
de Sant Just
celebra aquest any
dues fites importants
el centenari
de l'edifici
que l'acull
i els 10 anys
de trajectòria
del projecte actual
Situat al carrer Bonavista
l'Espai va néixer
el 2014
com una continuïtat
renovada
d'una saga
d'activitats
relacionades
amb les arts escèniques
Sota la direcció
de Joana Riba
i Ira Peire
l'Espai ha anat ampliant
el ventall
d'ofertes
amb circ
dansa urbana
modern jazz
ballet
i propostes
de salut
i benestar
sempre des d'una mirada
creativa i inclusiva
El circ
té un paper central
especialment
entre els infants
de fins a 13 anys
Aquesta disciplina
es treballa
des de diferents vessants
com l'acrobàcia
els malabars
o el clown
cosa que permet
a cada nen
descobrir el seu lloc
dins del circ
segons les seves
habilitats
i preferències
Paral·lelament
la dansa clàssica
continua present
en grups infantils
així com la dansa urbana
i el modern jazz ballet
també per adults
A més
l'espai acull
activitats
com yoga
pilates
i consciència corporal
integrant una oferta diversa
i pensada
per totes les edats
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb més informació
als butlletins horaris
i a l'informatiu complet
Fins ara
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
D'Esvern

Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1.
I seguim a les tardes de Ràdio Despert, seguim al Refugi, un minut per un quart de set de la tarda.
Ara és moment de parlar d'educació a l'espai La Xarxa Les Ones, La Xarxa Educativa,
aquí al nostre programa, El Refugi, el magassin de tardes d'aquesta emissora del 98.1 FM.
Avui ens visiten des del centre Antoni Algaró d'aquí de Sant Just.
Ja ens van fer una visita fa unes setmanes als membres de l'equip docent.
I avui ens visita l'alumnat, la Lucía Tomé, la Carla Luque, l'Aran Serrano i l'Antonio Mora.
Molt bona tarda, com esteu?
Hola, hola.
Bona tarda, molt bé.
Què tal? Com va tot? Estaven una mica nerviosos i nervioses,
però crec que hem aconseguit calmar-los una mica. Natàlia, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs? Ens vas visitar fa unes setmanes
per parlar una mica del projecte docent d'Antoni Algaró.
Avui tenim l'altra cara de la moneda, que són els i les alumnes.
Sí, els més importants.
I tant.
Totalment, perquè sense alumnes anem malament, eh?
Exacte, no treballaríem.
Exacte.
Per què has fet aquesta tria?
Per què has triat aquests alumnes del centre
perquè representin l'Antoni Algaró?
Doncs perquè representen itineraris diferents,
decisions preses d'estudis diferents,
són de diferents cicles i tenen motius diferents per haver triat aquests estudis.
Llavors creiem que és molt interessant d'on ve cadascú
i quins són els motius d'haver vingut al centre.
L'Institut de Formació Professional Antoni Algaró
es troba al Parlament Català 1,
al carrer del nostre municipi situat a les bases de Sant Pere
i avui ens visiten per explicar una miqueta més
el funcionament d'aquest centre des de la visió de l'alumnat.
Expliqueu-nos una miqueta qui sou i què esteu estudiant, si us sembla.
Podem començar per l'Aran i a partir d'aquí anem fent la roda.
Arran, digue'ns.
Hola, bones.
Jo soc l'Aran, que estic estudiant grau superior de disseny i gestió,
de la producció gràfica,
però jo havia deixat d'estudiar ja fa temps.
Vaig estudiar un grau mig de res a veure,
d'atenció a persones en situació de dependència
i un grau superior d'animació sociocultural.
I mai m'havien explicat que existia la rama de les arts gràfiques,
error dels que m'han acompanyat.
I ara que he descobert aquest grau,
vaig apuntar-me i ja estic supercontent,
il·lusionat i aprenent moltíssim, la veritat.
M'està agradant molt.
Que bé, que bé.
O sigui, que d'alguna forma has acabat aquí de retruc, no?
Sí.
Que si haguessis volgut o si ho haguessis sabut,
probablement haguessis acabat abans, no?, en aquesta branca.
Sí, o sigui, no m'arrepenteixo,
perquè crec que he après molt els altres cicles, no?,
m'han aportat molt a la meva vida.
Però, i també crec que estudiar ara això m'està ajudant.
O sigui, crec que en un altre moment no haguessis après tant d'aquest cicle.
Ara era el moment per fer.
Sí, és el moment, supermoment.
Que bé, que bé.
Quina edat tens?
Perdona la pregunta, eh?
Però per ubicar-vos una mica.
24 anys.
Clar, ara és un moment en què, vulguis o no,
doncs, aquelles preses de decisions, no?
Jo t'ho dic perquè tinc 25 i també ho penso això, no?
A vegades que dius, potser amb 18 anys,
doncs, no hi caus, no?, en aquell moment,
perquè estàs en altres coses i de cop i volta,
amb 24 o 25 dius, mira, doncs, crec que aquí faig això, no?
I és superinteressant, són aquelles decisions
que al final t'acaben marcant el teu futur.
Parlem ara amb la Lucía Tomé,
que la tenim també aquí a l'estudi,
Lucía, bona tarda.
Bona tarda.
Tu ets de Sant Just,
ens comentaves abans fora de micròfons.
Explica'ns una miqueta què estàs estudiant
i per què vas triar aquesta formació.
Jo estic al grau mitjà d'impressió gràfica,
ja l'últim any,
i vaig decidir estudiar això
perquè amb l'institut,
jo vinc de l'ESO,
de quart de l'ESO,
vam fer una excursió a l'institut d'Antoni Algueró,
ens vam parlar dels cicles que n'hi havien
i la veritat és que em va semblar molt interessant
i vaig decidir estudiar això
perquè jo amb el batxillerat
no soc una persona molt d'estudiar molt,
no se'm dona bé,
a mi se'm dona millor aprendre en pràctica
i el grau d'impressió gràfica
és tot pràctica,
aprendre treballant en aquell moment,
llavors vaig dir,
provem,
i la veritat és que m'està agradant molt.
Que bé,
que bé,
que interessant.
Marxem a l'Antoni Mora,
que el tenim també aquí.
Antonio, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Explica'ns una miqueta
què estàs estudiant
i també com és el teu dia a dia a les classes,
què estàs fent,
i així et coneixem una miqueta.
Jo soc Antonio,
ara mateix estic cursant
el grau superior de gestió
de la producció gràfica
i el meu recorregut
ha sigut una miqueta diferent.
Jo em vaig sortir de l'ESO,
després de sortir de l'ESO
em van trucar d'un PFI,
vaig fer el PFI d'art gràfics
i després del PFI d'art gràfics
vaig anar al d'impressió gràfica,
un grau mig,
i bé,
després del grau mig
vaig continuar estudiant
i aquí estic.
Ho has fet tot,
Antoni Algaró.
Sí, menys el PFI,
que no tenien PFI.
Ah, no hi havia PFI encara,
aquí a Sánchez.
Ara sí, eh?
Ara sí.
Ara sí,
ara sí,
a PFI,
si algú vols.
Per això li he preguntat,
perquè pensava que havia fet
tota la seva formació aquí,
veig que vas començar,
Antoni Algaró,
al cicle formatiu de grau mig,
entenc, no?
Exactament.
Impressió gràfica.
I què tal?
Com ha sigut aquest viatge
de fer el PFI
al grau mig,
a grau superior?
Com ha sigut això?
Molt bé, la veritat.
No sé.
content una mica
de trobar aquest camí
de les arts gràfiques,
t'agrada?
Sí,
a mi les arts gràfiques
m'agraden molt
i, bueno,
jo crec que és una solució
molt bona al PFI,
crec que l'AFP
és totalment diferent
a l'ESO
i, no sé,
molt content,
la veritat.
Això t'anava a dir,
no?,
perquè ens comentaves
que vas haver de deixar
l'ESO,
a vegades també,
sobretot des del món
de l'educació,
esforça, no?,
que els alumnes
facin sí o sí
l'ESO,
perquè l'han de cursar
i l'han de cursar,
perquè si no,
no poden estar acceptats
a la societat acadèmica
ni, no?,
és com que si no tens l'ESO,
i clar,
jo crec que és molt més interessant
donar altres eines,
no?,
donar motius
a l'alumne
perquè pugui estudiar.
En el teu cas,
et van donar motius
i els vas agafar.
Sí, exactament.
Jo crec que
hi ha moltes solucions
i hi ha moltes branques
i hi ha una pressió social
que potser
no es percibe,
però hi ha.
i que si no,
o sigui,
que la vida no s'acaba
a l'ESO.
Hi ha altres vies,
altres rames
i una d'aquestes
és el PFI,
que la veritat
que va molt bé,
que és una opció
molt bona
i que la vida
no s'acaba a l'ESO.
Clar que sí.
de fet està fent
un grau superior
a l'Antonio
i no tinc l'ESO.
Estàvem, per tant,
està el mateix
que molts.
I aquest és l'últim any
del grau superior?
No, em queda un.
Et queda un?
Sí.
I després d'aquest any
si tu volguessis entrar
a la universitat
també podries fer-ho?
Sí, sí, podria.
I la idea està allà
o de moment encara no?
Bé, la idea està allà.
La idea està allà?
No, no, no descarto res.
Clar que sí.
Clar que sí.
I acabem sentint la Carla Luque.
Carla, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Una mica en la línia
dels teus companys,
preguntar-te
pel que estàs estudiant,
pel motiu
pel qual vas triar aquesta formació
i també que ens expliquis
una mica el teu dia a dia.
Doncs jo vaig,
bueno, estic estudiant
ara mateix
assistència al producte
gràfic interactiu
i vaig decidir
estudiar això
perquè, bueno,
des de petita
sempre m'ha cridat
l'atenció molt l'art
i totes les branques d'aquest
i quan vaig veure aquest
grau mitjà
bueno, vaig decidir
doncs apuntar-me
i vaig passar,
bueno, jo vaig acabar l'ESO
i després me'n vaig apuntar
al batxillerat tecnològic
però em vaig adonar
que això no era el meu
perquè realment
a mi el que m'agrada és l'art
ara després me'n vaig anar
i vaig començar aquí
i, bueno,
jo estic molt contenta,
la veritat.
Clar que sí,
superinteressant.
Estic veient aquest
fulletó tan xulo
que teniu,
Natàlia,
que està a la web
que és un fulletó
amb molta informació
sobre l'IFP
d'Antoni Algaró
perquè al final
també ara estem ja
a puntet
de les portes obertes.
Sí,
la setmana que ve
de fet dijous.
Això ja arriba.
Això ja arriba.
Ja arriba, ja arriba.
Sí, sí.
i com ho prevelleu?
Prevelleu que hi hagi
bastanta arribada
de nous alumnes,
d'alumnes interessats
de l'ESO,
que hi hagi moviment
aquests dies?
Perquè també,
si no és avui,
demà comença
el Salud d'Ensenyament.
Crec que d'aquí molt poquet
aquesta setmana
se libra
aquest Salud de l'Ensenyament.
Per tant,
també entenc
que tot això
influirà bastant, no?
Sí,
nosaltres no estem presents
al Salud de l'Ensenyament.
Generalment,
el Salud de l'Ensenyament
és per entitats
concertades i privades.
Nosaltres som un centre públic
i intentem no fer-nos
compatència
amb la resta
d'instituts,
però sí que
la setmana que ve
fem jornada
de portes obertes
per PFIs
i grau mitjus
i la següent
per gent
que vulgui
informació
del grau superior.
I sí que preveiem
que aquest any
potser hi haurà
més afluència
de gent
perquè
com hem fet
la fira
de FP del Baix Llobregat
que ha sigut
ara el febrer,
que vam parlar
el dijous passat,
doncs
vam veure
que molt alumnat
que venia
a aquesta fira
realment estava interessat
i no ens coneixia.
Potser ha sigut
una manera
d'obrir-nos
a nous
alumnes
de municipis
diferents.
Clar que sí.
Vosaltres,
com viviu
aquestes portes
obertes,
d'alguna forma
també haureu
de participar
activament?
Perquè abans sentia
fora de micròfons
que havíeu d'entragar
algunes cosetes,
expliqueu-nos una mica
com us fan
participar des del centre.
Normalment
participem
qui vol,
participa
i jo
en el meu cas
agafo
un grup de persones
i anem fent
una guia,
anem guiant
aquestes persones,
resolvem
dudes.
Clar, tu
ja ets veterano,
també et coneixes
al centre
i això també
fa molt.
Aran,
també volies dir
alguna cosa?
Bé, sí que
ens deixen participar
com mostrant
treballs
que anem fent
pel curs.
Bé,
ens ho demanen,
ho fem molt bé
i ens ho demanen
i bé,
ja estarem,
no?
i expliqueu-nos
també una miqueta
pel fet aquest
que heu triat
aquest centre
que és l'Antoni
Algaró,
perquè vau
començar a cursar
aquesta formació
en cada cas
és diferent,
però per què
vau triar
l'Antoni
Algaró,
expliqueu-nos
una mica.
Bé,
jo vaig triar
bàsicament
perquè és molt
a prop
de la meva casa
i el C del
Baix Llobregat
em costava una mica
anar a desplaçar-me
cap a Barcelona
cada dia,
aleshores vaig veure
l'Antoni Algaró,
la veritat que
em va agradar molt
i vaig decidir
quedar-me aquí.
Interessant,
interessant.
També us volia
preguntar
sobre
aquest fet
de les pràctiques,
no?
Perquè són
cursos molt pràctics,
ens ho comentaven abans
i realment
també hi ha un
estat de l'empresa
que m'imagino
que si no heu cursat ja
deveu estar
a puntet.
En Antonio
segur que n'ha fet
algun estat de l'empresa,
no?
Perquè com que
has fet el cicle formatiu
de grau mig
i ara estàs
en el primer de superior,
expliqueu-nos una mica
com és aquesta estada
en l'empresa,
com funcionen
les pràctiques
i si us heu sentit
a gust en els espais
on heu participat.
Jo ja he acabat
de cursar les pràctiques
d'aquest segon any
d'impressió
i la veritat
és que he estat
molt a gust.
L'empresa
m'ha tractat molt bé,
m'han preguntat
si tenia qualsevol dubte
o qualsevol problema
que els avisés
i la veritat
és que molt bé.
Hi ha empreses
que tu potser penses
que vas allà de pràctiques
i que no es preocuparan per tu,
però estan molt amb tu,
et pregunten
si vols fer alguna cosa.
A mi, per exemple,
em van preguntar
el cicle d'impressió.
Hi ha moltes formes
diferents
a imprimir.
Hi ha diferents
diferents formes.
Llavors em van dir
quina t'agrada més,
pots escollir
entre les que tenim
i la veritat
és que m'han ajudat molt
i molt a gust.
Llavors,
jo les he cursat
aquest segon any,
però ara
les pràctiques
se suposa que es cursen
el primer i el segon any
de grau mitjà,
al mig de grau mitjà.
Molt bé.
I la resta,
alguna anècdota,
alguna cosa
que ens vulgueu explicar?
També de vivències personals,
de les pràctiques,
es fa un silenci aquí.
Jo vaig fer pràctiques
al grau mig,
al grau superior
i la veritat
que superbé.
Sí que em van donar
l'opció
de canviar
el grau mig
perquè no m'agradava
on estava
i, bueno,
vaig fer dual
els dos casos
que són pràctiques
remunerades.
Llavors està superbé
perquè, bueno,
tenim problemes
de vivenda
a la gent jove
i unes pràctiques
remunerades
està molt bé.
I la veritat
que vaig aprendre
moltíssim
i després
sempre em van donar
l'oportunitat
de quedar-me
en contracte.
Llavors crec que
és una molt
bona oportunitat
això de fer pràctiques.
Home, i tant,
pots dir que
has tingut una bona experiència,
no?
Sí, sí,
tinc suport.
Exacte.
De fet,
perdoneu, eh,
però en un canvi
normatiu d'aquest any
els alumnes
han començat a cotitzar
en la seva fase de pràctiques
per donar-los a compte
com a temps treballat.
Un canvi important.
Sí, és un canvi important
perquè abans
això no era així
i vulguis o no
doncs m'han acumulat
l'experiència laboral
però també
una vida laboral
amb, bueno...
Superimportant.
És un canvi
molt important
i la veritat
és que
ho celebrem.
Anem tancant
una mica
aquesta entrevista
però abans
evidentment
us vull preguntar
també
per aquella gent
que ens estigui
escoltant
què li diríeu a algú
que vol estudiar
aquestes formacions
en disseny gràfic
a Antoni Algaró
qualsevol
de les seves modalitats
allò que vosaltres
esteu estudiant
com l'hi explicaríeu
a aquella gent
o com li diríeu a algú
que vol estudiar
aquest cicle
doncs que ho faci
que es llenci la piscina
que trobarà aigua
i que podrà
nedar tranquil·lament
que podrà gaudir
d'aquesta formació
perquè vosaltres mateix
ara mateix
esteu gaudint molt
d'aquesta
jo bàsicament
li diria
que ho provi
perquè això
les arts gràfiques
no és una cosa
que tu et soni
d'escoltant
no és com ser metge
o arquitecte
o advocat
no és el mateix
això
fins que no ho veus tu
amb els teus ulls
i ho proves
no saps què és
jo per exemple
això
no en tenia ni idea
de què existia
aquest món
i ens envolta
moltíssim
el tema
de les arts gràfiques
tot el tema
de publicitat
anuncis
o sigui
bàsicament
cosa del dia a dia
o sigui això ho necessitem
vulguis o no
i la veritat
és que està molt bé
molt sol·licitat
i només puc dir
que ho provi
perquè és una experiència
que bé
si ens un consejo
que hay que ser curioso
en esta vida
y yo digo esto
porque
las artes gráficas
hay mucho desconocimiento
y de verdad
que si buscas
encuentras algo
que te gusta
o sea
uno no se tiene
que encajonar
uno se tiene
que quedar solo
con la primera cosa
que encuentre
hay que buscar
hay que ser curioso
en esta vida
y seguro
que encuentras algo
sí
porque tiene muchas
sortides
la verdad
las artes gráficas
moltes
que bé
ostres
m'esteu deixant
m'esteu deixant
molt tranquil
no
perquè
a vegades
quan
hi ha gent
que està formant-se
que està estudiant
veus
que a vegades
hi ha molta resignació
perquè a vegades
els estudis
poden ser feixucs
es poden portar
d'una manera
o d'una altra
i vosaltres heu triat
la manera de portar
els estudis
bé
allò d'estudiar
allò que vull
i de gaudir-ho al màxim
i jo crec que això
és la millor forma
d'estudiar
i de nutrir-se
perquè al final
també acaben
absorbint
tots aquells coneixements
que aneu
que us van ensenyant
dia rere dia
perquè al final
són dos anys
de formació
en cada cicle
i mira
en el cas
de l'Antonio
doncs
ha tingut
un bagatge
una experiència
brutal
i que és això
és el que
ens comentava
ara l'Antonio
el fet aquest d'agafar les regnes
de dir
vinga va
anem a portar-ho
per un camí
que a nosaltres ens agradi
que a vegades
està molt lligat
al fet d'estudiar
amb el patir
haig de patir
perquè doncs
com es diu en castellà
hem de estar allà estudiant
no sé què
i a vegades
no estem fets per això
estem fets per fer
alguna cosa més pràctica
que ens ho deia abans
la Lucía
alguna cosa
molt més pràctica
des de la practicitat
de fer un disseny
de treballar
aquell disseny
després
amb la implementació
d'aquest disseny
en diferents formats
i tot això
també ens dona
que pensar
el fet
que una altra educació
és possible
i també
el fet
d'anar a estudiar
el que ens agrada
és el més important
família
no sé si voleu afegir
alguna coseta més
nosaltres aniríem
tancant aquí
l'entrevista
agrair-vos
moltíssim
que hagueu vingut
Lucía Tomé
Carla Luque
Aran Serrano
Antonio Mora
i també
a la Natàlia
Gràcies
i que vagi
molt bé
ens vol dir alguna cosa?
si puc fer una aportació
que crec que és important
i visibilitzar també
a les dones
i a la comunitat trans
en tots els
curros
i llocs del món
i és que m'ha escrit
un petit speech
em dóna temps
i crec que
per trencar estereotips
al lloc de treball
hem de deixar
de veure les feines
només d'homes
o aquelles feines
de dona
o d'home
perquè això sigui real
necessitem educació
polítiques d'igualtat
reals
protocols
que no es tinguin
només al calais
sinó que es portin
a la pràctica
i és que la diversitat
de gènere
no pot ser només
un discurs bonic
a les empreses
o a les escoles
sinó que és una realitat
no es tracta només
d'obrir espais
a les dones
en sector masculinitzat
sinó de garantir
que les persones trans
i no binàries
també puguem treballar
sense haver de justificar
quins som
tota l'estona
i això no crec que sigui
demanar massa
i perdó
però és que
simplement exigir el mínim
per poder treballar
sense port
sense comentaris tòxics
i sense haver de demostrar
tota l'estona
qui som
per què som
i que existim
llavors vull donar veu
a totes les dones
i a totes les persones
trans i no binàries
del món
aquí ara mateix a la ràdio
que són super importants
i sempre se'ns amaga
tota l'estona
i el disseny gràfic
i el món gràfic
també
ja està
moltíssimes gràcies
Aran
per compartir això
i no demanis perdó
perquè aquí és un espai
obert
per dir aquestes coses
per això estem
els mitjans de comunicació
a més nosaltres també
cada 15 dies
dediquem un espai
de 45 minuts
al col·lectiu
TransLGTB
amb TransBashPower
que és una associació
d'aquí del Baix Llobregat
i estem aquí
de forma molt intensa
doncs
dedicant també
aquest espai
de comunicació
que és tan important
gràcies per aquestes paraules
i a tots i a totes
sembla que ara s'estan animant
ara es queden aquí
ara es queden aquí
us dono dos minuts
que ara sí que ets anar tancant
gràcies
Jo vull donar un llamament
a tots els joves
que no ho tinguin clar
que no
que tinguin dudas
que no
que no saben
para dónde ir
doy un llamamiento
para que vengan
las puertas abiertas
para que se atrevan
i para que busquen
que sean curiosos
como ya he dicho
y que
si todo va bien
que allí los espero
el 3 de abril
¿no?
Sí
de fet no
jo crec que no existeixen
mals estudiants
sinó persones
que no han trobat
el que volen fer a la vida
i és així
vull dir
persones realment
molt intel·ligents
en un lloc
que no els motiva
exactament
poden ser realment
mediocres
però no és que ho siguin
és que no s'hi troben
no estan realitzats
llavors al final
els processos d'orientació
són importants
com ha dit l'Aran
ha dit
no em van orientar bé
o no vaig saber-ho trobar
doncs hi ha serveis municipals
al Casal de Jogues
hi ha punts d'informació juvenil
i s'ha de donar
una mica de visibilitat
a això
que no és un fracàs escolar
és un fracàs d'orientació
pur i dur
total
per tant
seguir buscant
fins que trobis
alguna cosa que t'agradi
com ha fet l'Antonio
quan creia que no ho trobava
sí, sí
totalment
jornada de portes obertes
a l'IFP
Antoni Algaró
3 i 10 d'abril
també podeu trobar
la informació
a la seva pàgina web
i a partir d'aquí
posar-vos en contacte
amb l'IFP
Antoni Algaró
moltíssimes gràcies
a tots i a totes
per venir
i que tingueu
molt bon final de curs
vosaltres
i fem una petita pausa
i estem de nou
aquí amb vosaltres
en Veus de Migrants
fins ara
aixem
20 de abril
de 90
Hola, chata
¿cómo estás?
¿Te sorprende
que te escriba
tanto tiempo
o es normal?
Pues es que
estaba aquí solo
Me había puesto a recordar
Me entró la melancolía
Y te tenía que hablar
¿Recuerdas aquella noche en la cabaña del turmón?
Las risas que nos hacíamos antes todos juntos
Hoy no queda casi nadie de los de antes
Y los caballos han cambiado
Han cambiado
Pero bueno, tú qué tal
Lo mismo, hasta tienes críos
Qué tal te va con el tío ese
Espero sea divertido
Y ahora, la verdad, como siempre
Sigo currando en lo mismo
La música no me cansa
Pero me encuentro vacío
¿Recuerdas aquella noche en la cabaña del turmón?
Las risas que nos hacíamos antes todos juntos
Hoy no queda casi nadie de los de antes
Y los caballos han cambiado
Han cambiado
Bueno pues ya me despido
Si te mola me contestas
Si te mola me contestas
Espero que mis palabras
Desordenen en tu conciencia
Pues nada, chica
Pues nada chica, lo dicho
Hasta pronto si nos vemos
Yo sigo con mis canciones
Y tú sigue con tus sueños
¿Recuerdas aquella noche en la cabaña del turmón?
Las risas que nos hacíamos antes todos juntos
Hoy no queda casi nadie de los de antes
Y los que ahora hay
Han cambiado
Han cambiado
¡Suscríbete al canal!
Un autor al refugi
Avui a l'espai d'un autor al refugi
Portem Mercè Rodoreda
Una de les escriptores més importants de la literatura catalana
És coneguda per les seves novel·les
Que captiven
Amb la seva prosa poètica
I la seva capacitat
Per retratar
Les emocions humanes
En profunditat
La seva obra mestra
La plaça del diamant
És un clàssic de la literatura catalana
Que narra la vida d'una dona
Durant la postguerra civil espanyola
Rodoreda
Rodoreda va ser una figura clau
En la recuperació de la literatura catalana
Després de dècades de repressió
I el seu llegat
Continua sent
Admirat avui dia
I amb aquests versos comença la plaça del diamant
La Julieta va venir expressament a la pastisseria
A dir-me que abans de rifar la tolla
Rifarien cafeteres
Que ella ja les havia vistes
Precioses, blanques
Amb una taronja pintada
Partida
En dues meitats
Que ensenyava als pinyols
Jo no tenia ganes d'anar a ballar
Ni tenia ganes de sortir
Perquè m'havia passat el dia
Despatxant dolços
I les puntes dels dits
Em feien mal
De tan estranya
Cordills daurats
I de fer
Nusos i agafadors
I perquè coneixia la Julieta
Que a la nit
No li venia de tres hores
I tant li feia dormir
Com no dormir
La plaça del diamant
Mercè Rodoreda
I de fer
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern
Seguim al refugiu
I ara és moment de canviar de terç
Perquè ara marxem a veus d'emigrants
Consol, Jordi, bona tarda
Com esteu?
Hola, bona tarda
Molt bé
Molt bona tarda
Avui arrenquem amb un nou espai
Després de dues setmanes
Avui parlem d'Ucraïna
I de la tasca
De la gent que fa
L'acollida de la gent d'Ucraïna
Parlem una miqueta de tot plegat
Situen-nos una mica
Ubica'ns, Consol
Sí, molt bé
Mira, moltes gràcies, Maya
Sabem que estàs una mica compromesa avui
Entens?
Vull parlar en català també?
Ho entens o no?
Cap problema
Cap problema?
És que també ho parles
Val
Sé que t'han entrevistat alguna vegada més també aquí
Ahir m'agradaria fer-te
Perquè tu fas acollida d'Ucranians
Des de fa temps, oi?
M'agradaria, a més a més, sobretot
Tocar l'aspecte humà teu
És a dir, quan jo vaig veure la teva
Vaig mirar també les entrevistes
I vaig veure la teva història d'acollida
Vaig pensar
A veure
Com és aquesta persona?
Com ha arribat aquí realment
Per aquesta generositat
Agafar
Perquè igual estàs agafant
En aquest moment
Tens acollida també?
O com va?
Bé, fins ara sí
Tinc encara família a casa
Tinc dues persones
Que malgrat de tot
Estaré aquí
Tres anys
Més de tres anys ja
No han aconseguit
Fer-se l'economia
I la documentació
Bfeta
Amb tema de contrat
I tot això
Que encara no han aconseguit
La independència
Diguem-ne
Del seu espai
De la seva vida
I han d'estar a casa teva
Sí
I encara estan a casa meva
I això
Suposo que
T'agrada
Moltíssim
O sigui
Tu ho fas
Perquè realment
No és que et siguis compromesa
Amb Ucraïna
Ni res a fer-re
Perquè
Ho portes dins teu
A acollir
Els teus contemporanis
No?
A acollir
Bé
No sé si això
Es porta a dins
O
Les situacions
Que se'n posen
Per fora
Però sí
Nosaltres
Perquè
Jo sempre dic
Que som nosaltres
No només jo
Clar
Jo tinc una família
I una família
Bastant gran
I
Sempre hem dit
Que som una família
Molt oberta
Sempre venien nens
Amics
Família de vacances
I tal
Però clar
Aquesta situació
És molt diferent
No és només
Passar una estoneta
És la convivència
És compartir l'espai
I la teva vida
Cada dia
Exacte
I
Bé
Doncs a veure
Es fa per gust
Sí
Perquè jo no veig
Una altra manera
De fer-ho
D'acord
Quan ha començat això
Jo he donat
Totes les possibilitats
Als meus amics
Socis
La gent de feina
I la família
Sobretot
Que poguessin vindre
Quant temps
Portes aquí a Espanya
Tu?
Jo gairebé
Ja estic més de 30 anys
Aquí
Sóc de les
Estàs més de 30 anys
Sí
De les més antigues
I que vas decidir
Que acolliries gent
Quant temps va ser això?
T'ho van proposar?
Va ser tu que ho vas proposar?
Com va ser?
Va ser arreu de la guerra o no?
Sí
Arreu de la guerra
Totalment
Totalment
Perquè el primer impuls
I la primera necessitat
Diguem-ne
Digues que els estan allà
Els està cremant la casa
I què passa?
I la gent sortint
Caminant
Pràcticament
Sense res
De la casa seva
I on van
Clar
Hi havia moltes opcions
De cuida
Polònia, Alemanya
Tot allò
Però dius
Vale
Si tu te'n vas a fora
No?
I tens un amic
O una família
O algú
Vale?
És molt més fàcil
Clar
Estària família
Sí, sí
Doncs vaig repartir
Ja ho sabien
Clar
Una cosa és saber-hi
Però ja des del primer moment
Hem repartit la informació
Les trucades
Les grides
Els missatges
A tots
I diguem-ne
A veure
El que té més possibilitat
Veniu
Tenim casa
Tenim espai
I doncs estem aquí
Alguna vegada has tingut algun problema?
Amb els teus acollits?
No
Alguna vegada
Alguna cosa
Suposo que tots parlen
Són de parlar ucraïnesa
O sigui
De fet
Tot això està salvat
Exacte
Al cuinar
Doncs la cuina que fas
També normalment
O sigui
Es poden trobar
Una mica com a casa
A veure
Nosaltres a Ucraïna
Tinguem un
Una frase feta
Com un dit
Que deia
Bé
Estàs convidat
Però no
Estàs a casa teva
Que et sentis a casa teva
Però no oblidis
Que ets convidat
I la veritat
És que
A veure
Fàcil no és
Fàcil no és
Perquè hi havia nens petits
I cadascú té
El seu caràcter
La seva forma de ser
Però tothom
Amb la condició
D'entendre
Que tots hem de
Col·laborar
I tots hem d'ajudar
I hi ha coses
Que em costa
Diguem-ne
Jo
A la meva cuina
Soc la jefa
La dictadora
I el que s'adapta sí
El que no
Clar, tu decideixes
Sí, sí
Però clar
Quan estàs cuinant
Per 18
Doncs tota la feina
Per quant?
Hi havíem en un moment
D'arribar
Hi havíem
18 persones
8 persones
18 has dit
A casa teva
La meva família
La meva família
I els
Tots plegats
Entre cometes
Hem arribat a ser-hi
18
Després
12
Després
10
Després
Bueno
La gent
Anava ja
Algunes d'aquestes persones
D'acollida
S'han tornat també
Ucraïna?
Sí
Sí
Perquè no s'han adaptat
O perquè la gent d'allà
Perquè volien anar-se'n
Perquè deien
A veure, és la meva terra
Jo aquí ja he estat suficient
I jo me'n vaig cap allà
Sigui com sigui
Ho has clavat
Ho has clavat
És així
I sempre ho repeteixo
Això no
No té res a veure
Res
Absolutament
Amb les condicions
Que tens aquí
Amb la fantàstica
Cuida
Que mantenir
I unes
Ajuda
En portar
El que aprofito
De dir gràcies
A l'Ajuntament
I tota la gent
Del poble
No té res a veure
Que puguis estar aquí
Fantàsticament
No té res a veure
Amb que tinguis
Mitjans econòmics
O no tinguis
D'acord?
És una cosa
Molt, molt, molt forta
A nivell emocional
D'acord?
Amb la ment
L'ànima
L'estat
Anímic
Sobretot
D'acord?
I
Hi ha hagut gent
Molta gent
Dels que han estat a casa
I del nostre entorn
Que han tornat
Fins a tot
Amb fils
Perquè no hi podien
I una pregunta
Tu
Quan la guerra
S'acabi
Que algun dia
S'haurà d'acabar
Aquesta guerra
Tu tens la impressió
Que les persones
Que han vingut aquí
Majorityàriament
Tornaran
O que
Hi haurà
Molts que arrelaran aquí
I s'organitzaran
Una vida futura
Aquí
Quina és la teva
A veure
No sóc estadista
Però hi haurà
Hi haurà de tot
Sí, sí
Lògicament
I la veritat
I la veritat
És que
Jo crec que
El molt gran
Porcentatge
Jo crec que
La majoria
De la gent
Marxarà
Tornarà
Tornarà
A casa
I hi ha
I sobretot
Jo crec que
La gent
La gent que té
Molta gana
I la gent
Jove també
De la meva edat
I
Hem parlat
Amb molts amics
D'això
I més a més
Tenen moltes ganes
De tornar
I aportar
Allà
Totes les coses
Que han viscut
I han emprès
Aquí
Jo he vist
Una pauta
Molt interessant
Que
Estàvem parlant
Abans de la gent
Que ja havia marxat
Perquè emocionalment
No han aconseguit
Adaptar-se
I viure
I han tornat
A casa seva
Malgrat de la guerra
La gent
Que s'ha quedat aquí
Ha tingut
Amb els dos anys
D'estància
Ho hem vist
Una crisi
També emocional
Brutal
Absolutament
Perquè hi havia molta gent
Que estava dia a dia
Bé
Això ja s'acabarà
I tornem
Això ja s'acabarà
I tornem
Els nens al col·leg
I aprenent
Viscut
No feien vida
Els costava molt
Els costava molt
Trobar feina
Perquè a les feines
També dèiem
Mira aquesta gent
Marxarà
No puc agafar
Una persona
Que potser
D'aquí una setmana
O dos mesos
Marxarà
Hi havia moltes dificultats
I era com una mena
D'estamp
De dir
No fem vida
Perquè marxem
Però clar
Quan han passat dos anys
I hem vist
Una pila de gent
Que deia
Hòstia
Això no acaba
Què fem
I ha passat
I ha passat el mateix
Hi havia una avalança
Tremenda
De gent
Que ha tornat
Que ha dit
No puc
I ha hagut
Un canvi
També
Molt gran
Amb la gent
Que es va quedar
Han començat
A obrir botiguetes
Negocis
Buscar feina
Posar-se
Una altra vegada
Amb un tema
De l'idioma
I ha dit
Clar
Els nens
Són els primers
Que s'adapten
La gent
Com nosaltres
Ja és una altra història
I sí
Sempre quan estàvem parlant
Amb ells
Dic
Bé
A veure
Farem calés
O farem feina
O prendrem coses
O alguna cosa s'ha de fer
Per esperar més temps
Però amb tots
Amb tots
Amb tots
Parlàvem
Que la experiència
De viure fora
De fer aquest intercanvi
De forma de vida
De forma de comunicar-se
De conviure
Tot allò que s'ha après fora
Això és molt
Ganes de tornar a casa
I portar-lo
Clar
I jo estava pensant
I dir
Hòstia
Perdona
Imagina't
Quina riquesa
Sí, sí
Això se'n surte
Tornarà ja
Sense dubte
I no parlem de la riquesa econòmica
No, no
Parlem de riquesa
Cultural
Cultural
Emocional
D'aquesta aportació
Que han rebut aquí
I aquest suport
I aquest aprenentatge
És molt gran
A veure
Dues preguntes
Més que m'agradaria
A veure
Per on van
Tu decideixes
En algun moment
Que vols fer acollida
Ho parles
Amb els teus familiars
A casa
Ho parles a casa
I dius
Bueno, he pensat això
A veure
Perquè
Si estigui bé a tothom
Igual, no
Tothom que pensi
És per tu
Quan acolleixes
Acolleixes per tots
Els que esteu allà també
I això per una banda
I per altra banda
Parles amb les institucions
D'aquí
O sigui
Parles amb l'Ajuntament
O generalitat
A veure
Explica'm una mica
Aquestes dues coses
Com funcionen
Te l'agradeixo molt
Aquesta pregunta
A veure
Soc una persona
Molt impulsiva
Suposo que és la part positiva
També molt emocional
I la veritat
És que això
De
Com dius tu
De pensar
De parlar
No hi havia
Ni marge de temps
Ni
N'hi havia
Pràcticament res
D'aquesta gestió
Jo tinc la sort
Que tinc una família
Superbona
Una gran família
No només
Nomenicament
No
I
I ha sigut un impuls
De dir
Ostres
Passa això
Què fem
I sí, sí
La resposta és
Sí, sí
Quan vulguis
Allò que vulguis
I tota la gent
Portant
Fins i tot
Amics i tot
Colxons
La ropa de cama
El menjar
I tot
Això
Ha sigut
Res
Un moment
Sí, sí
Que vingui
Que vingui
Qualsevol que necessiti
Vale
Doncs
Ens hem quedat així
Això
El nivell de família
I sempre coordinat
Sempre d'acord
I sempre
Sí, ja ens ho farem
Ja ens ho farem
Ja aguantarem
Imagina't
Si ens hagués passat a nosaltres
Vale
Sí
I ja està
I ho deixo aquí
La meva família
És el més gran que tinc
En el món
Molt bé
I després
Immensament
I eternament
Agraïda
Jo
Personalment
La meva família
I tots
Que han estat
I encara estan
En casa meva
Molt agraïts
A la gent de Sant Just
Als veïns de carrer
Sobretot
No tenim temps
Per posar tots els noms
Però tot el carrer
Sobretot
El carrer
D'haver ser sensat
Quatre minuts
Vale
I
I
L'Ajuntament
Ha sigut
Increïble
Perquè
De pocs dies
D'arribar
La família
A veure
En primer lugar
Tenia que notificar
Digue
A veure
És que aquí tenim
Hostal Maria
Amuntat
Amb una pila de gent
Vale
I tinc que posar
El coneixement
De la gent
I més a més
Què fem
Quin és el següent pas
Vale
La gent arribava
I les institucions
A nivell de l'Estat
Encara no hi tenien
Ni idea
Com
Es farien
Els documents
Per als immigrants
D'aquest tipus
Com es farien
Acollides
No hi tenien
Ni idea
No hi havia
Encara posada
En marxa
La xarxa
I la màquina
De fer la documentació
Acollides
Ajudes
I tot
I
Doncs tot
Mira
La Montse Riverola
El senyor alcalde
Tot el primer dia
Que ha arribat
He explicat
Mira
Soc ucraïnesa
Tinc família aquí
Què fem
Necessitem registrar-vos
O què fem
Vale
I
Doncs
El procés ha sigut
Molt fàcil
M'han apujat tant
Han trobat
Manera
Encara que no hi sabien com
Vale
S'ha fet el padró
A una pila de gent
Que estaven a casa
Vale
Després
Amb aquest precedent
Ja ajudàvem a més gent
Amb el padró
I la inscripció
A casa meva
Vale
Que estàvem tots empadronats
Els nens
De seguida
Els hem posat
En contacte
Als col·legis
Al cap
La securitat social
Clar
Pels nens
També
Pràcticament
En qüestió
D'una setmana
Deu dies
Estaven ja
Coberts de tot
Molt bé
I jo
Fins ara
Estic al·lucinant
I no només jo
Perquè tots els amics
Amb els que parlo
M'estan dient
No puc ser
No pot ser
No pot ser
Perquè
No hem vist
A ningun altre lloc
Aquesta gestió
Tan positiva
Tan ràpida
I tan de suport
A tots els nivells
A tots els nivells
La burocràcia és tremenda
I en canvi aquí
Ha anat molt àgil
Ha sigut
Tu saps si ets tu
L'única persona
Que ha fet acollida
Aquí a Sant Just
Això ho saps?
No, òbviament
No soc l'única
No ets l'única
És més que
D'ucraïnesos
O d'ucraïnesos
O del que sigui
Perquè clar
Es pot ser acollida
De més
I sempre
Si heu parlat
Ha sigut
Igual de bé
O tu especialment
Has notat
Una agilitat
Molt especial
Bé, jo he notat
Moltíssima
Agilitat
No conec
Ningun cas
Que hagi tingut
Un problema
Perquè després
Han arribat
Més famílies
Després
Ja suposo
Que et consta
Hem posat en marxa
El tema
De
De protecissació
Aquí amb l'Institut
D'Esvern
Prostètic
Que fem ajudes
A nois
Que han perdut
Mans i peus
Que també
El procediment
De l'Ajuntament
De suport
A tots nivells
Absolutament
D'allotjament
Voluntaris
Que fan acollida
D'empadronament
De tot
Absolutament de tot
I sempre
Per tot
Hem trobat un sí
I una ajuda
I
A veure
Tant agraïts
Com pot ser ningú
Doncs mira
Exemplar
Absolutament
Perfecte
Que hasís trobat també
Aquest ajut de tot
Perquè sobretot
L'ajuda la teva
I després
El que més han ajudat
Bé
Hem de tancar avui
Perquè clar
Ara ja
Oi
Dani
Ja passem
Se'ns ha acabat el temps
Avui he estat calladet
Per poder aprofitar una mica més
Aquesta estona
I sentir la nostra protagonista
Moltíssimes gràcies
Per passar
Pels micrògons
De ràdio d'Esvern
Tant a tu
Com a en Jordi
La Consola
Gràcies
A vosaltres
Gràcies
A vosaltres
Moltíssimes gràcies
I fins aquí
El refugi d'avui
Moltíssimes gràcies
A tota la gent
Que ha fet possible
El refugi
D'avui dimarts
25 de març
Del 2025
Nosaltres
Com sempre
Tornem demà
Aquí al 98.ufm
De 5 a 7
Al refugi
Al magassin de tardes
D'aquesta emissora
Soc Daniel Martínez
I us desitjo
Una molt bona tarda
I us desitjo
I us desitjo
A getsay
A las gotas
Radio Master
Durate a mi