Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Senyores!
Senyores!
Bienvenidas a la nueva normalidad!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
viviéndome, y en el fondo es gracioso
porque no me estaba bebiendo una caña
ni una clara ni nada por el estilo, me estaba
tomando una freedom, pero estaba sentado
en un barco, no, no, no, porque es lo que
tiene tener a una mujer en estado de lactancia
aún, y es que en casa hay muchas
freedoms, y a veces tiras de ellas y dices
oye, no están tan malas, sobre todo si es una clara, sin alcohol
entra, pues nada, estaba yo con mi
clarita, con los noodles, y de repente
dos motos de la guardia urbana
que llegaron a cazar, literalmente
hora del mediodía, no recuerdo, tipo
dos y media, tres de la tarde, llegan esas dos motos
estaba evidentemente abarrotada, era
la plaza del diamán, y empiezan a
acercarse a todos los grupitos de gente que estaba
apalancada, pues bebiendo, evidentemente
en una situación en la que deberíamos ser más comprensivos
se ha potenciado mucho el, salgan a la calle
obvio, si pueden consuman en una
terraza, pero si no pueden, quédense en un
banquito comiendo o bebiendo, pues no, eso dicen que
no, no, lo gracioso es que yo me estaba tomando
una freedom y el tío se me acerca en plan
súper agresivo con la moto, eso sí en catalán
va a fe gracia, en el Raval no pasa
els pocs que hi ha en el Raval no pasa
hola, bona tarda
sap que beure alcohol al carrer està prohibit?
i tu sí, i jo sí
i entonces de bé, diu ja, i me senyala la lata
i hago, fer-lo, era una
freedom, ah, perdó, perfecte
sembla el nou anunci de freedom
no, això?
freedom, per quan et ve la policia
no, però sí que és veritat
Ferran, no sé si estàs amb mi
que escoltant aquesta editorial
sembla que l'Adriano a poc a poc es va postulant
com a nou polític
sí, sí
perquè està fent una crida
saps?
o sigui, ara que diuen que dintre de
no sé uns quants mesos vindrà la nova
les noves eleccions catalanes
potser
potser s'està fent aquí un nou
sí, serà el nou Graupera, no?
en Jordi Graupera
va, vinga, hombre
no, no, al final este es un espacio
que nos permite a nosotros
pues ser un poquitito
contestatarios
reflexionar sobre la actualidad
y creo que
en el fondo
todos lo hacemos
el tema és que et demanen
aquesta normalitat
ja ho has dit
és normas
litat en qualsevolcant
bueno, al final la palabra
normalidad
también
ven de la normativa
de lo normal
y de la norma
por lo tanto
pero es que me parece insultante
hablar de nueva normalidad
en un momento
de la vida
en el fondo
donde hay personas
que no han cobrado
los retrasos del ERTE
pero es que hay otros
que directamente están
como dicen ellos
me encanta la expresión
en el limbo
no, es que la nueva normalidad
es el ajo y agua
de toda la vida
eso es lo que hay
es que nueva normalidad
es lo que hay
pero un gobierno
un estado
es un paraguas
oi, te lo que te explicarás
com s'ha viscut això
el cine
perquè realment
qualsevol cosa
vista d'aquesta
nueva normalidad
és una bogeria
perquè hi ha com una
aquesta sobrepensada
com s'han de fer les coses
sí, sí, sí
es complicar-se la vida
per fer coses
que abans fèiem
així
pero en cierto modo
eso al final
mira, somos animales
de costumbre
a todos nos acostumbraremos
y nos acostumbramos
y francamente
el tema de la normativa
dentro de los cines
es tolerable
lo que no es tolerable
es que me hablen de normalidad
cuando hay gente
que no ha cobrado nada
desde el 14 o 13 de marzo
esto es vergonzoso
y de repente
estás tú tan feliz
y te das cuenta
de dónde viene todo
de dónde viene todo esto
porque claro
no es solo el gobierno
que te engaña
es que el gobierno
tiene la media
y tiene la publicidad
para seguir haciendo lo mismo
y estaba yo
ojeando unas movidas
relacionadas con el festival
del que hoy hablaremos
y de repente
escucho y veo este anuncio
resistiremos en los bares
resistiremos en tabernas
resistiremos en restaurantes
mesones
y en salas de conciertos también
resistiremos en los barrios
y en las playas
resistiremos en los lugares
de siempre
y en los de paso
resistiremos al amanecer
resistiremos haciendo
lo que mejor sabemos hacer
alzar con orgullo
nuestra bandera
desde una barra
la resistencia
nunca deja a nadie atrás
a las barras
resistencia
pues es esto
es muy genial
repetejo
no estén patrocinados
ni ganas
y por suerte
no dice absolutamente nada
es decir
yo me he preocupado
de que no haya
si ves el anuncio
sabes de qué cerveza hablan
pero aquí no la nombraremos
aunque está bastante rica
es mi elección
tengo que decirlo
pero es abominable
al final lo que quieren
es esto
es que nuestra resistencia
sea la del bar
y lo que os comentaba
de la anécdota
es cierto
es decir
yo estaba en un banco
y justo a X metros
he dicho dos
pero posiblemente sean tres
había toda una trupe
abarrotada
de cuatro mesas en la terraza
donde
en mesa
sí sí
pero que si nos acabamos de creer
toda esta locura
y terror de la pandemia
tampoco la situación era ejemplar
entonces yo digo
creo que soy más ejemplar
yo ahora mismo
sentado en un banco apartado
así fuera una cerveza
así fuera una cerveza
que no la era
pero digo apartado
tomándome mi birrita
con los noodles
que no toda esta trupe
que se estaban emborrachando
al mediodía
bueno
así aquests
los podían hacer seguimiento
estos estaban en este bar
sentados a esta hora
aquí empezó el foco
de la plaza del diablo
chico estaban haciendo
el foco de diamant
estaban haciendo la revolución
estos señores
estaban haciendo la revolución
el diamant no es la mateixa de revolución
lo que está claro
lo que está claro
es que la verdad
es muy difícil de alcanzar
y más con todas estas capas
de mentira que van creando
el sistema
el estado
la publicidad
y aquí estamos
para otra cosa
aquí estamos nosotros
para descubrir esa verdad
que por suerte
en la política
no la encontraremos
en la publicidad tampoco
pero al menos
en el cine
en el cine
y los videojocs
el guión no lo posa
y a los videojocs
exacto
al menos hoy
en el día de hoy
lo vamos a encontrar
esto
en el cine
y los videojuegos
porque me parece que vosotros
habéis estado
también muy ocupados
de fet avui
avui la idea que tenim
i ja ho vam anunciar
és que hem cobert
dos festivals
de forma de prensa
unos cracs
GameLab
i el BCN Fieldfest
però no en el gameplay
no
gameplay no comencem a mà
és l'exposició
que s'ha acabat avui
tècnicament és el
GameLab Live
2020 BCN
m'agrada provocar
pero me quedo claro
un festival de videojuegos
de carácter estatal
sí sí sí
de fet és els premis
més propers a l'acadèmia
de videojocs
per dir-ho així
que a Espanya
són importants
tengo claro que hoy
voy a aprender
un poquito más aún
no sé si de videojuegos
pero al menos
de este evento
que habéis celebrado
y yo como ya he dicho
un par de veces
vengo a hablar
del Barcelona Fieldfest
sí y tan
veréis
Barcelona Fieldfest
com ha començat
com ha arrancat
cine de Verdegracia
no muy bien
muy contento
hasta el momento
llevamos cuatro días
jueves, viernes, sábado
y domingo
exacto
y nos quedan
cuatro más
hasta el jueves que viene
ya daré algunas recomendaciones
posiblemente podamos compartir
a futuro alguna peli
después d'aquesta
intro extended
que está muy bien
y muy política
sí muy política
recordem
com sempre
xarxes socials
facebook empanada cultural
twitter empanada cultura
sense L
instagram empanada cultural
i ho trobareu tot a Soundcloud
recordem
encara encara estem
amb Mixcloud i Evox
però tot acabarà a Soundcloud
ho dic perquè els que esteu a Mixcloud
aneu passant a Soundcloud
és que no hi ha manera
vinga
doncs avancem
comencem amb el game lab
si et sembla bé Adriano
em sembla de conya
doncs vinga anem-hi
Déu meu
Déu meu
però aquesta música
Ferran
potser hem estat
tres dies sencers
amb aquesta música
en bucle
entre que esperàvem
que comencés la següent
conferència
era això
amb uns gràfics brutals
tot s'ha de dir
on apareixien
fets en pixel
totes les persones
implicades
estava molt currat
però clar
la cançó era aquest jingle
de 20 segons
s'anava repetint
infinit
i clar
tu et connectaves una mica abans
perquè ja ho vam dir
la semana passada
però és el primer cop
que aquesta edició
del game lab
es fa online
llavors
clar
tu la vivies
des de la teva casa
des del mòbil
des d'on volguessis
però clar
fins que començaven
les entrevistes
o les conferències
o el que sigui
hi havia aquest jingle
era un bucle
entre això
i ara m'he queris torturant a mi
aquesta cançó d'ara
aquesta ja no és
aquesta ja no és
això ja és un recull
de cançó que era més torturosa
no he vist llegada a contabilitzar
bueno
i va dir minuts
però ho podem ser
hores
de sintonia
jo penso que ens vam estar
23, 24, 25
des de les 9 i mitja del matí
fins a les 7, 8 de la tarda
cada hora hi havia una conferència
però les conferències
duraven 50 minuts
i tal
clar
aquests 10 minuts entre mig
eren 20 segons
d'aquesta música
després feien una promo
de Barcelona
com a ciutat
Barcelona
no és solo Gaudí
Barcelona
no és que això t'hagués agradat
però també
perquè havia sortit el drac
la seva família
però bueno
ha estat molt bé
ha estat molt bé
òbviament són coses
són coses del
anava a dir directe
online
exacte
s'ha d'omplir temps
però vaja
què és el Game Lab
ja ho vam avançar
la setmana passada
però recordem-ho
el Game Lab es tracta
de la primera fira
professional
de videojocs
de l'estat espanyol
que va començar
el 2005
i el seu fundador
l'Ivan Fernández Lobo
que l'hem vist aquests dies
allà
era un professor
de la Universitat
d'Oviedo
que es va proposar
posar en contacte
les principals figures
del sector del país
des de desenvolupadors
distribuïdors
i alhora
apropar grans figures
internacionals
és a dir
hi ha hagut molt convidat
i molt important
de la resta del món
a través de conferències
taules rodones
i networking
i amb un esperit
sobretot molt divulgatiu
s'exploren característiques
futur
i tendències
del món dels videojocs
i també hi participen
perquè no és només
del sector videojocs
agents prominents
de la cultura espanyola
per exemple
durant alguns anys
ha vingut Nacho Vigalondo
o Santiago Segura
si és que jo no lo que és
el Google
però veus
d'on acaba todo esto
i no és que s'hi ha mis
cineastas preferidas
d'on acaben tots
los cineastas
és a dir
és clar
doncs des del 2008
abans ho comentàvem
són els encarregats
de lliurar els premis nacionals
de la indústria del videojoc
coneguts popularment
com les pulgues
en honor
i això el Pol
ens ho podrà explicar millor
al primer videojoc
desenvolupat a Espanya
de la història
que a més és complicadíssim
ara perquè ja l'han tancat
però realment
no la pulga
sinó l'exposició
game
la gameplay
això estava el gameplay
dels primers videojocs
que et trobes
per jugar
a l'exposició
era aquest
de les pulgues
i realment
és
super complicat
és d'aquests jocs
que només tens
allò
un parell de botons
de fet crec que només en tens un
i tens allò
com la mesura
d'un salt
d'una puça
que has d'anar alçant
i hi ha monstres pel mig
és com de plataformes
aquesta plataforma
2D
diguéssim
com un Super Mario
per dir-ho així
o un froca
és difícil
era molt difícil
i de quan és aquest joc?
doncs deu ser dels 70's
deu ser dels 70's
aquí estem pecant ara
de no haver-ho buscat
veus?
és que tenim molta informació
tornem a començar
que és important
que és important
que se li ha donat aquest nom
en plan
el primer joc que es va programar a Espanya
la pulga
i com diu el Pol
avui teòricament dia 28
s'acaba l'expo de gameplay
els que no hi heu pogut anar
o no hi hem pogut anar
perquè al final
no hi ha anat
mira, os lo digo yo
és la suerte
de estar aquí
como oyente
dentro del programa
la pulga
la pulga
en singular
considerado el primer videojuego
de España
originado aquí
es un videojuego
creado por la plataforma
Sinclair Spectrum
en el año 1983
por Paco y Paco
Paco and Paco
Paco and Paco
y la empresa Indesco
es del Benson and Benson
señora
Benson and Badhead
como era esta
Badhead no
Murhead
Murhead era
doncs el gameplay
compta amb el suport
del Ministeri de Cultura
la Generalitat
i la Deputació de Barcelona
entre altres institucions
públiques
i també ha sigut
i això ho vam parlar
quan vam entrevistar
l'Elo Tortosa
de Red Romaniacs
un dels principals impulsors
de la creació
de l'Acadèmia Espanyola
de les Arts i Ciències Interactives
és a dir
estan intentant crear
una Acadèmia
dels Videojocs Espanyola
que s'ha de dir
vist els agents
té molt bona pinta
a veure
realment
aquest any
ha sigut el millor any
de fet
ells mateixos ho diuen
ha sigut el millor any
de Game Lab
per dues coses
a part de per tota la gent
que veurem ara
que han arribat
jo que també ho deia
perquè ha sigut el primer any
que hem estat acreditats
com a empanada cultural
llavors això ja
li puja el catxer
però fora conya
realment és que el cartell
de convidats
tot el line-up
de convidats
ha sigut brutal
teníem
American McGee
i en Livingston
tu ara no et sones res
ja n'hi ha sortint
ja n'hi ha sortint
no passa res
o sigui
Sean Lloyden
Amy Henning
Kevin Levine
que més personalment
t'agrada molt
perquè és el de Bioshock
és el de Bioshock
el creador de Bioshock
Phil Spencer
Tim Schafer
que potser tu sí que el coneixes
és el de Monkey Island
Tim Schafer és el de Monkey Island
de LucasArts
però té que aquesta gent
són creadors directament
creadors
programadors
productors
gent super influent
del món dels videojocs
hi ha una
concretament
d'aquestes
conferenciants
que em va agradar molt
el nom
que es deia
Xela
espera com es deia
Ram a Lamb
Ding Dong
Ram a Lamb
això gràcies
es deia
Xela Ram a Lamb
no és per faltar
però és que va haver-hi un moment
a l'espedida
de la conferència
van dir els noms de tots
allò
thank you
thank you
thank you
i diuen
thank you
Xela Ram a Lamb
directament
sap greu fer això
en aquest moment
tan polite
que tenim a internet
però és que va ser
nosaltres no som polite
no patim
d'acord
llavors acceptem
i ho tornem a tenir
però realment
aquest nou format
estàvem comentant
que és un format
tot online
òbviament
degut al coronavirus
d'altra banda
també ha anat bé
el tema
suposo
de tenir molta gent externa
molta gent estrangera
llavors al final
s'han pogut connectar online
llavors també
també hi ha hagut històries
de temes
de
això permet realment
sí entenc que
les qüestions tècniques
els costos de posar al dia
però sobretot
sobretot
la cosa bona
que ha permès és
i jo crec que ha fet història
el Game Lab
en aquest sentit
que és
veure en calçotets
el Game Lab
el sofà
viure el Game Lab
com una autèntica
experiència gamer
els calçotets
ganchitos
soda
i el sofà
entenc que d'una banda
que hi sigui tothom
perquè tothom hi pot ser
tothom que val la pena
que hi sigui
i d'altra banda
com empanada
això exacte
i d'altra banda
la comoditat
jo jo van dir ja fa temps
tema cinematogràfic
el crític en pijama
que avui en dia
per fer crítica
clar veus
el cinema té
el crític en pijama
l'òpera té
l'òpera amb texans
i el gamer té
el Game Lab
amb calçotets
no no
però realment
s'agraeix moltíssim
tot i que
aquests diguéssim
errors del directe
que dèiem
d'algunes connexions
que fallaven i això
però realment
s'agraeix moltíssim
tot el currazo
que s'ha fotut Game Lab
no només pels convidats
sinó per tots els continguts
o sigui
realment hi ha hagut
tot aquest esforç
per part de no només
els organitzadors
sinó els propis conferenciants
i tot
o sigui realment
ha sigut una passada
entenc que la gent
potser s'ha trobat
tot aquest món del videojoc
s'ha trobat ara
és a dir
per molt que sigui
nosaltres ho veiem
com una realitat d'aquí
estatal
tu pensa el que deien
una passada
E3 cancel·lat
o sigui realment
hi ha hagut moltes coses
que s'han anat movent
inclús estrenes
aplaçades
l'últim que hi havia hagut
a part de l'Xbox
és la de la Playstation 5
vull dir
però com a congrés
de videojocs
a nivell mundial
estem parlant potser
o què?
home
s'ha seguit bastant
des del rest del món
jo he vist titulars
americans
parlant sobre coses
no és que hi ha hagut
grans revelacions
perquè no és un lloc
de presentacions
és més un fòrum
professional
de tertúlia
hi ha hagut molta tertúlia
el format ha sigut
molt de tertúlia
és a dir
se li podria criticar
una miqueta això
que de fet
això jo t'ho comentava
que al final
no hem vist presentacions
típiques d'un Powerpoint
i no vídeos
hem vist molt bústos
hablantes
però clar
quins bústos hablantes
que entenc que és un festival
més d'això
de reflexió sobre el món
del videojoc
totalment
o sigui
es presenten projectes?
és a dir
a veure
hi ha hagut una mica de tot
realment
perquè també varia
depèn l'any
ara hi ha hagut un peron
que tot i que la indústria
del videojoc
tampoc és que hagi
patit
a muerte
s'han parat produccions
a nivell del ritme brutal
que portaven de treballar
però no tens a veure
amb els rodatges del cinema
no s'han parat rodatges
exacte
però sí que no s'ha presentat
cap videojoc
en aquest sentit
hi ha hagut propostes
hi ha hagut alguna
no exclusiva
però sí que hi ha hagut
algun amaguda
ei que sabeu que us havíem dit
que teníem un projecte
però clar
no són les superestrenes
no és Tenet
no és Tenet del cinema
exacte
i després
hi ha premis també?
això ho tractarem al final
però sí
la pulga
les pulgues
són aquests premis
d'acord?
de fet
tornant a parlar d'això
del tema de connexions
apunta molt al futur
que és el gaming
de fet
aquesta coincidència
que hi ha hagut
que el gameplay
hagi
gameplay
hagi hagut de ser
hagi hagut de ser online
ha ajudat una miqueta
transmet aquest missatge
de ei
que és que el futur
és això
ja no només dels videojocs
sinó tota mena de festivals
i esdemaniments
com jo he pogut veure
precisament el festival
de canes d'aquest any
o van veure amb el Dà
o amb el Dà
o amb el Dà
o amb el Dà
o amb el Dà
així que ja sabeu
a mi això em fa mica de por
hem de millorar
aquesta infraestructura
de connexions
que aquí a Espanya
la tenim una mica fràgil
per tant ja sabeu
recolzeu el Bill Gates
que tingueu al barri
amb el seu 5G
i l'Elon Musk
amb els seus satèl·l·lics
que no van a meter un xí
un xí
el 5G en la cabeza
però pot tenir un Bill Gates
al Raval
segurament
segurament
però es diu
em va l'aquest
em va l'aquest
no no però
perquè Pol
de què s'ha parlat en concret
en aquest gameplay
gameplay
ai
gameplay
és que el CSB
ens dóna cabest
per que ho sapigueu
com que no vam poder fer
al final no vam poder fer
amb aquesta distància
aquest online
no vam poder arribar
a fer decles
i les vam poder fer
del gameplay
doncs mira
no però
temes que s'han parlat
realment de temes
molt de futur
també
un
que jo crec que és el gran tema
ja es va parlar molt
també a l'E3
o altres de l'any passat
que era l'estreaming
i el cloud
no?
del fet de
de poder jugar
diguéssim
deslocalitzat
expliquem-ho
imagineu
ara fem el paral·lismo
en el cine
com sempre
perquè la gent
és que clar
el Parran
el Parran senten uega
per fer aigua
a veure
Netflix
és a dir
tu pots veure una pel·li
amb el DVD a casa
o pots veure Netflix
que és com si hi hagués
un cine a un lloc
i tu el veus en streaming
doncs en un videojoc
que és
no caldrà que tinguis
aquesta Playstation
físicament a casa
una Playstation
una Xbox
un ordinador
el que vulguis
llavors tu necessites
simplement un aparell
que tu pugui amolar
aquesta imatge
d'acord?
o sigui de la mateixa manera
que tu estàs veient
una pel·lícula en streaming
però no la tens físicament a casa
aquí un videojoc
s'ha de pensar
que en els videojocs
hi ha la complicació
de l'input del mando
aquí és el gran problema
del gameplay
de gameplay
em refereixo de joc
no del lloc
que és Gamelab
que quedi clar
és a dir
l'streaming i el cloud
ha d'afegir
a més que
sí, tu pots rebre una imatge
que s'està generant
a una consola
a un altre país
això en principi
no hauria de ser complicat
però tu alhora
estàs interactuant
amb aquella consola
en un mando
has d'enviar tu també
una senyal allà
i aquesta senyal
que se li diu lag
aquesta diferència
és el que s'està investigant
en aquests moments
aquest és el gran problema
que sempre s'ha dit
que per què no tenim
ara mateix
streaming
i cloud de jocs
perquè deien
que tècnicament
era una cosa molt difícil
però
vam tenir una conferència
que era
el Jacob Nabok
i a Sherkagan
que molt interessants
que parlaven
de dues maneres
de fer-ho
que era
gameplay local
però streaming
era una mica complicat
d'explicar
però que parlaven
que al final
aquest problema
és tècnic
i és solucionable
és una qüestió
que s'apliqui
la tecnologia
que tu imagina't
la dificultat tècnica
que suposa
jugar un videojoc
que no el tens a casa
físicament
que ho està emitint
des d'un servidor
imagina't
quan connectàvem
per internet
quan no ens vèiem
en confinament
que hi havia
inclús aquest delay
aquest retras
amb la veu
només amb una veu
amb tot el contingut
que hi ha
imagineu vosaltres
jugar un videojoc
senyal 4K
més input
sense lag
hi ha un que s'ha passat
el joc
i l'altre està començant
però clar
el tema és el que et dic
el Jacob i el Asher
ens deien
que això és un problema tècnic
que no és tan difícil
de solucionar
que és un tema
de crear aquestes infraestructures
i que el problema
realment és de negoci
que ve de les distribuïdores
que no veuen clar
aquest sistema
perquè clar
si ja no han de vendre consoles
Microsoft, Sony, diuen
com que ja no hi ha que vendre consoles
s'estan traient
un marge del negoci
que també és molt suculent
ara mateix
perquè no només són
les creadores de hardware
sinó les mateixes
de distribució
perquè si ara tots els continguts
seran digitals
la gent no comprarà
quina excusa tenim
per cobrar els preus
perquè sempre es deia
no, claro
perquè tu tengas el juego
ha habido un transport
un packaging
intermediaris
l'atenda
això ja existeix
a dia d'avui
i els jocs digitals
potser són un 10% més baratos
sí, no és massa més
si ja s'estem carregant
el petit comerç
no ho fem també
amb el videojoc
no, exacte
però el tema és que al final
i era molt interessant
també ho comentaven
gent com el de Sony
o gent
el Phil Spector
el d'Xbox
que això també planteja
un nou model
de negoci
de vendes
i això és molt interessant
perquè aquí es va fer un debat
bastant dens
a més en conferències
per separat
que potser l'any que ve
és un eix
veu el fil
que s'ha creat
sí, perquè entenc
que potser l'any que ve
es torna a fer aquest
es farà segur
però es farà online
i també de manera presencial
de fet
hi ha hagut molta
en les conferències
hi havia molts moments
ostres, a veure si ens veiem aviat
perquè hi ha molt contacte
amb l'Ivan de Game Lab
i els creadors
a veure si ens veiem aviat
i tal
i l'any que ve físicament
però més d'un ha dit
oi
això funciona
perquè m'impedeix
és a dir
no m'he de menjar el jet lag
d'haver de volar
de Los Angeles aquí
i a més jo crec que
buscaran un híbrid
o sigui faran coses
físicament diguéssim
mira com l'escola
mira el mateix
l'escola partit de setembre
tornem a això del negoci
perquè clar
no és només el que fabrica
el hardware
des d'un punt de vista
dels creadors de jocs
pensen
ostres
quina mena de vendes tindrem
perquè clar
si es tracta d'ajudar
el jugador
a que pugui tenir jocs
caurem en un model
de distribució
de subscripció
per exemple
en plan
ja no pagarem
tipus Netflix
com parlàvem
exacte
de fet s'agafa molt
el model aquest
de plataforma streaming
com Netflix
de tu pagues
una quota fixa al mes
i tens accés
a tot el catàleg
que tingui aquella plataforma
clar
a dia d'avui
hi ha aquells jocs
que valen 60-70 euros
que segons els coneguts
com a AAA
que treuen un benefici
de l'hoste
també són aquells jocs
que costen molts diners
molts diners
és un mínim
de 50 milions
clar
fer un joc
50 milions
si has de vendre
a 60 euros
o 50
per fer-ho més rodó
quants jocs
hauries de vendre
quantes unitats
100.000
llavors
ara els jocs
acostumen
abans es deia
que un joc
que ha venut
un milió de còpies
era un èxit
ara diuen
que han d'arribar
als 5 milions
de còpies
i ja
clar
si ja
per això també
hi ha molts jocs
que són multiplataformes
perquè és una manera
però clar
quan tens multiplataforma
també tens més gastos
de producció
perquè has de programar
per dues coses diferents
que això és un altre avantatge
de l'StreamCloud
que és
tu programaràs
per una plataforma
estàndard
clar
i ja està
el que et permet
l'Streaming
o com a mínim
així han dit
és que tu puguis jugar
des de la teva tele
des del teu mòbil
des de la teva tablet
no serà l'ordinador
que tu
no és el mateix
jugar amb un ordinador
de mil euros
que un de tres mil euros
o una consola
de la Playstation Pro
o la Playstation Bàsica
clar
el tema és
si ara hi ha
un hardware
que pot ser el millor
en el que està
totalment externalitzat
tu a casa teva
rebràs la millor senyal
clar
des d'aquest punt de vista
els programadors
haurien de pensar
que al final
hem de programar
per un sistema
no és per tants
això està al via costos
per tant
els jocs
també poden reduir marges
clar
aquest és el problema
que deuen
els que abogan
per l'Stream
que és
hem de convèncer
les marques
que això és el futur
i que a més
al final
el que aconseguiran
és vendre
molts més jocs
perquè l'accés
serà molt més fàcil
però si aquí
entrem en aquests
nous models de venda
que dèiem
que es van contraposar
dos visions
una
que a més
és un ex-soni
l'ex-president
de Sony
sí però a més
molt relacionat
òbviament
amb la nova estrena
de l'Stoffars
però que és
que ell
el que plantejava
és que
per no acabar
amb una estancada
de pasta
això
ens costa molts diners
fer un videojoc
aquí hi ha una versió
més capitalista
no tan artística
no potser
però que ell
el que plantejava
és tornar
o gairebé
només plantejar
videojocs curts
curts de durada
és a dir
que amb 12 hores
el puguis acabar
i ell deia
com disfrutar
com una bona pel·lícula
o sigui que tu
fas un consum
més o menys ràpid
i següent joc
comprat
diguéssim
llavors fer aquesta cadena
d'anar comprant
videojocs
clar què passa
home
òbviament ell
venint de Sony
diu
cada setmana
que em compris
un joc
per 60 euros
a mirada puta mare
aquestes plataformes
de servei mensual
aquí ja no m'agrada tant
però alhora
després hi havia
l'altra contraposició
que era la gent
que vivia
el videojoc
no tant el creava
potser
però també
com sigui gamers
sigui youtubers
deien
no no no
el que heu de fer
per triomfar
no és això
el que heu de fer
són jocs massius
d'aquests
i més gratuïts
com Fortnite
i interns
jocs que no s'acaben mai
jocs que la gent
no para de jugar
perquè són o mons oberts
o són històries molt llargues
llavors clar
fas un producte
que potser pot durar
5 anys
6 anys
pels jugadors
llavors
hi havia aquesta contraposició
què pesa més
la narrativa
o
o sigui
l'experiència
i entiendo que
todas estas voces
coincidían en un único espacio
que era un espacio online
no sempre
hi havia
tu podies estar escoltant
una conferència
que fos
de fet aquesta que diu
el Pol del Sony
és
hacia donde vamos
en plan
quin és el futur
i ell apostava
per això de
ei
fer un joc
d'aquests que duren
70-80 hores
ens costa una milionada
i els estem venent
a 60-70 euros
que de fet
va existir aquesta polèmica
fa uns anys
hauríem de pujar
el preu dels jocs
però és que la gent
ja s'ha acostumat
a un joc
que costa 60-70 euros
més
estàs pagant de més
i jocs
que acaben de sortir
i són de triple
que són aquestes grans produccions
perquè si no tens jocs
més petits
que et costen 20
30-40 euros
claro que hay muchos intereses
encontrados
ya lo estabais planteando
desde los empresarios
o creadores
que están detrás
y lo que tienen
es un negocio
al final
la gente que lo disfruta
disfruta
y no está pensando
en el business
lo interesante sería
enfrentar esas dos botes
aquí està el tema
que ho hem fet
amb coses diferents
perquè aquesta que comenta el Pol
de no, no
heu de fer jocs
en veritat
és un youtuber
que més és espanyol
que és Álvaro 845
si no m'equivoco
que Álvaro sol
estava allà
exacte
ja hi havia uns quants
Álvaros avant
que de fet
Pol
em sembla que tu i jo
vam tenir
ens va costar
una mica
les opinions
d'aquest home
perquè quines
clar
a veure aquí
ell el que plantejava
és que
és aquest que comentava
Madriano
que ell plantejava
de dir
no, no, no
feu
un juego masivo
que duré
què passa
que ell
la conferència
era molt interessant
perquè jo crec que
és dels primers cops
que es crea
una conversa
entre un creador
de videojocs
amb un creador
de continguts
que és el que
li diríem ara
a un youtuber
algú que es dedica
a crear continguts
en aquest cas
sobre jugar
és un tio que juga
a jocs
i els penja a YouTube
i té
quants m'has dit?
4 i mig de milions
4 milions i mig
de seguidors
de gent que
seus vídeos
que té vídeos
d'un milió
i mig de visites
no sé si fuiste tu Ferran
que un dia me comentaste
que el xaval
que más pasta sacaba
era un tio
que probaba juguetes
que no tenia nada
que ver con el videojuego
pero entiendo
que era el juego
de esa realidad
ara se li diu
crear continguts
nosaltres que suem
la cancelada
per fer cada setmana
una empanada cultural
saps?
Crea dos de continguts
d'un dia d'aquests
el que farem
és només
les reaccions
del Pol i jo
jugant
al Caselvani
ara que ens l'hem posat abans
que hem sigut
incapaços
de passar-nos
el primer mostre
sense deixar
però en aquesta conferència
es creava
aquesta mena
de paradigma
del crític
perquè què passa
que el creador
perquè què passa
que el creador
de videojocs
el que feia
ell era l'entrevistador
i l'entrevistat
en aquest sentit
era el youtuber
llavors el que feien
era li preguntar
tu des d'un punt
de vista
de youtuber
algú que rep
material
és a dir
com un crític
que va al cine
i rep un material
extern
i ha de fer una crítica
o ha de fer un comentari
li feien preguntes
tipus
fins quin punt
tu també hauries d'estar
involucrat
en el procés creatiu
dels videojocs
per dir
no
ara el que es porta
és això
com una mena
de màrqueting
ell deia ja directament
a mi
doneu-me el joc
gratis
i a mi
inclús deia una cosa
que era
més igual
més l'idea
el creador
de videojocs
més igual
que si m'envieu
dossiers
memòria
de la bíblia
del videojoc
jo jugaré
i ja està
no
la profunditat
i el que ens ha costat
no no no
i tu demana el joc
i jo ja faré
el meu
i a més
és aquest punt
que potser
nosaltres
ens pagàvem
és veritat
que el tio va dir
la frase
o una frase semblant
que venia a dir
jo us puc destruir
com a creadors
és a dir
m'heu de caure bé
hi havia una mena
d'entitlement
d'empoderament
del tio
és que jo soc creador
de contenido
perdona
tu ets un tio
que jugues a internet
això és que
confondre el crític
que té una cultura
darrere
i un bagatge
i una intenció
constructiva
en el fons
de millorar
el sector
en comparació
amb el que
només vol
tenir el joc
que més
seguidors
li porti
és a dir
no està pensant
en la qualitat
jo entiendo
la versió
que genera
muchas veces
ver este tipo
de comentaris
bastante gol
atrás
me estoy imaginando
al tio en plan
yo te hundo
como creador
a la hora de la verdad
es obvio
que cualquier obra
ya sea un videojuego
una película
una novela
se completa siempre
con el disfruto
del juego
con la lectura
de la novela
con el visionado
de la película
y eso evidentemente
es una parte
que requiere
también
ese discurso cultural
es inevitable
o sea tenemos
que llegar a ese punto
ahora
en el momento
que el consumo
y la jugabilidad
dicta
como tiene que ser
la creación
y esto ya vivimos
en ello
porque vivimos
hace mucho tiempo
y en el cinema
y en todo
de fet
l'altra gran cosa
és si s'ha parlat
molt al Game Lab
del stream
i al cloud
i s'han convidat
aquesta visió
de fora
del consum
del crític
una cosa
que també es va remarcar
molt potser
per contrapunt
és la narrativa
i l'art
als videojocs
aquesta frase
sempre
que diem
de si els videojocs
són art
obviamente
aquesta gent
ho tenia claríssim
de fet
va ser
poca broma
que hasta con el cine
esto se ha hablado
muchísimo
si el cine
es arte o no
como tal
aunque se diga
siempre que sí
hay mucha gente
que no lo tiene tan claro
que el cine
sea un discurso artístico
yo no voy a negarlo
y vosotros tampoco
con el videojuego
si no
no estaría
en paracultural
al cinema
està clar
aquest tema
que es va potenciar
molt
va haver-hi moltes
de fet
per mi
les grans conferències
les centrals
de fet
van anar sobre això
hi havia una
que recordo
que era
agency
en
authorship
o sigui
l'empoderament
versus
perquè era un versus
o un en
i l'autoria
que posaven
contrapunt a això
que algun cop
t'ho has preguntat
Adriano
de si els videojocs
es tracta
de poder-te expressar
com a jugador
de fer el que vulguis
que et dongui llibertat
com casa això
amb una intenció autoral
d'un creador
i precisament
una cosa
que remarcava molt
era
que si la intenció autoral
la narrativa
d'aquell joc
està ben construïda
el públic
l'acceptarà
i es deixarà portar
perquè al final
el sandbox
que es diu
poder fer el que vulguis
un món obert
un joc
que té normes
de tota mena
que tu pots fer
que tu crees
una miqueta
què passa allà
té el seu públic
oi
de fet
és molt la públic
però en canvi
els jocs recordats
els que jo
per exemple
sempre porto aquí empanada
són aquests jocs
on la narrativa
i la intencionalitat
no és perquè sigui
exactament com el cinema
però sí que té aquell punt
de
està molt més acotat
i que tu no et trobes limitat
perquè al final
és com
tu veus una pel·lícula
o una sèrie
si la narrativa
t'interessa
no et sents
et deixes portar
no és que tu notis
les parets
de per aquí
és on va la història
tu notes
això ho han pensat
ho han fet còmode
perquè jo pugui avançar
un espació cerrado
no tiene que ser visible
desde cualquier esquina
se puede estar cerrado
pero ampliamente cerrado
i vaja
això va ser un punt
super important
que vam parlar molt
d'aquesta narrativa
inclús
i aquí
algú ha dit la frase
que clar
els jocs
en veritat
són més
que el cinema
que és el de la interactivitat
perquè hi ha molts jocs
i de fet
aquí s'ha parlat bastant
del New Games Movement
que és un
és un títol
que ha sortit
d'això una miqueta
però ara
ara et diré
de tot això
que hem estat parlant
així per privat
també pel grup
de totes aquestes censures
que estan a venir ara
d'aquestes retallades
de pel·lícules
tipo lo que el vientre se llevó
i els black faces
i tota aquesta història
aquest moviment
a mi m'agrada
perquè és un moviment
polític
a veure
no ens enganyem
és un moviment polític
de normalització
exacte
cap al terreny
els jocs
no és només jugar
també pots pensar
i també pots criticar
i també pots analitzar
i sobretot
també pots mostrar
aquesta faceta
potser de la realitat
que molts cops
perquè durant molts anys
això ens ho comentava
la coordinadora
de gameplay
és que anava de dir gameplay
però és necessari
perquè a vegades
això de traslladar
sempre la realitat
a espacions creatives
però simplement
que sigui
ja no vull fer saber
aquella paraula
d'inclusiu
perquè és una mica difícil
de posar-la
però sí que és veritat
que durant molts anys
els videojocs
i això és conegut
el tipus de perfil
que buscaven potser
llavors el tipus d'història
el tipus de narrativa
i tot
era encarat molt a tios
i era com molt sexualitzat
o molt no sé què
llavors
amb el New Gates Movement
jo crec que també
busquen revertir
que no eliminar
però sí que és
trobar una forma
d'incloure també molt
no?
Clar és que al final
els jocs
és el que et dic
abans es deia
Matamartianitos
i ara els jocs
es pensa tothom
que som shooters militars
no?
Call of Duty
i de fet
sempre s'ha dit
que graciós deu ser
jugar un Call of Duty
si ets àrab
perquè gairebé tots els teus
o nazi
o rus
perquè encara a dia d'avui
van contra els russos
llavors aquesta mena
de moviment
impera
clar això ara diu l'Adriana
fa falta
home
tot art
intenta
no no
perquè jo me estaba imaginando
el tema
por ejemplo
de las mascarillas
ella es diu
ah entonces que ahora
todas las películas
tienen que llevar
tios con mascarillas
ara pacaré
Ferran
però ara parlo de cine
dins de la secció de videojocs
però quan vaig anar a veure
que després ho comentarem
la de Little Joe
que em va recomanar tu
Adriana
xoca
perquè és una pel·li
no sé si crec que és 2019
però veus en imatge
desinfectant-se
les soles de les sabates
posant-se mascareta
i el gel
hòstia collons
i és una cosa
que l'estàs veient al cine
i dius
i t'anerva
i t'anerva
bèstia eh
però que a mi m'imagino
que en aquell moment
perquè és un laboratori
però la imatge
que ho estàs veient
i dius
que jo estic fent això
cada vegada
tu digues
ja no és ficció
i això ho incluirem
en endavant
amb els nostres discursos creatius
jo trobo que no cal
home
l'important és que
entendre que si els jocs
volen ser art
han d'incloure
és a dir
no han de fugir
d'intentar ser pretensiosos
i intentar millorar
tota aquesta narrativa
de fet
van portar molta gent experta
American McGee
és una experta
en intentar
que en cinema hi ha el Robert McKee
doncs nosaltres tenim el McGee
American McGee
però com has dit tu
en el fons
sense descartar el que ja tenim
exacte
és com va sortir el color
i el blanc i negre
era puta merda
el cinema és com el videojoc
hi ha palomiteros
i hi ha coses que van més enllà
jo us intento portar
sempre més enllà
perquè precisament
l'estigma que tenen els videojocs
van més enllà
una miqueta de tot
de fet
Pol que et sembla
si passem a premis
potser el centre
no el centre
però vull dir
que realment
una de les xitxes dures
del Game Lab
sempre són els premis
són els premis
a més són uns premis super importants
i aquest cop
realment
hi ha hagut
un clar avançador
que no va començar així
no
ja ho comentarem
ja ho comentarem
però ja va haver un clar avançador
que és un
ja
un gran amic nostre
sí
és un gran amic nostre
que ara sonarà
no em nota
però estem fent temps
què no és això
però això
és un tema recordat
un punt més
és un amic nostre
potser a algú li sona això
ja ha sonat en aquest programa
Adriano?
no em mitis el tio
no sé
això em recorda una mica
el sud
són aquests sons àrabs
així
Blasphemous
Blasphemous
Blasphemous
exacte
Blasphemous
realment es va
es va acabar enduent
cinc dels guardons
a més dels cinc dels principals
per dir-ho així
a més
en aquest sentit
si parlàvem de política
són els premis menys polítics
però realment ha caigut
molt repartit per tota Espanya
en aquest sentit
tot i que no va començar així
sí
no va començar així
i m'agradaria Ferran
que a l'audiència
diguessis la broma
que em vas escriure
quan estàvem en directe
ho expliquem ràpid
hi ha un joc
Blasphemous
està a gairebé
totes les categories
però és que hi ha un altre joc
que el Poli i jo no havíem vist
que també gairebé
està a totes les categories
que és Arais
a Simple Story
i va començar guanyant
millor joc català
perquè és d'aquí
a més
millor joc d'estudiants
és una ópera prima
exacte
millor debut
no
millor joc d'estudiants
no
que això va a
Bar Mitzwijk
és el millor debut
el primer joc de l'estudi
millor narrativa
i millor àudio
i va venir un moment
que jo vaig dir
Arais
Araisar
Araisar
Araisar
aquest era el llibre
és una producció catalana
i l'estudi catalana
mira
perquè et faci la idea
et faci la idea
millor quan posant les imatges
no l'havia vist aquest joc
té un rotllo claus
saps la pel·li d'animació
té un rotllo visualment
perquè és molt de neu
de fet vosaltres
tu Pol
quan vas portar
el vas fer
el vas portar
com un dels millors jocs
sí sí
a mi em va encantar
i trobo
ja fèiem una aposta dura
per Blasphemous
en totes aquestes nominacions
però realment
va guanyar
a millor disseny
clar és que hi havia un punt
que dius
és que òbviament
aquí la pregunta seria
què no es van portar
Blasphemous i Arais
és a dir
va haver-hi algun joc
no estatal
hi havia alguns que van sorprendre
que inclús els propis
de Game Lab
ja van dir
Blasphemous es van portar 5
i Arais 4
és que tampoc va haver-hi
tanta diferència
perquè Blasphemous tu
millor joc de PC
millor joc de consola
millor joc de l'any
clar és que és obvi
si t'emportes dos
millor art
també és bastant obvi
millor disseny de joc
i és perquè el gènere
el que forma part
és un joc que ha d'estar
molt ben dissenyat
però sí
hem creat un imaginari
a partir de la
recordem no
de la setmana
santa
més tradicional
més fosca
sobretot a Tantalucia
després clar
hi ha premis com a
la millor idea original
que se'l va apuntar
a Reventure
que Reventure és un joc
on bàsicament
jugues mil cops
el mateix
amb diferent personatge
és clar
és millor idea original
i el tema és com
jugo a una aventura
i torna-la a jugar
però ara ha canviat coses
no deixa de ser un joc
té pinta de ser un joc
bastant procedural
però en canvi
està molt ben dissenyat
té un dissenyat visual
també bastant divertit
també va guanyar
abans deies
el millor estudiant
el Burmituais
a mi em va semblar interessant
i després
el Melvitz World
que estava a diversos llocs
que és el millor joc
de smartphone i tablet
clar
són aquests jocs
que estan dissenyats
molt per jugar-los
mentre camines
i tal
també parlem molt
de la portabilitat
a nivell de
però igualment
Blasphemous va ser
gran triomfador
i ara és una gran sorpresa
que jo penso jugar
en com pugui
realment sí
jo crec que ha sigut
una edició
de molta reflexió
perquè realment
hi ha hagut temes
molt molt
en plan profuns
els ecuata d'aquí
però n'hi ha molts més
i jo crec que també
augura un futur
dels videojocs
i sobretot espanyol
perquè estem dient
que els premis aquests
són de talent espanyol
sí, totalment
és normal
al final
si el teu equip
juega en casa
hòstia
vas a tirar un poquitito
per l'estat
Blasphemous
és a Sevilla
bueno, no, però
algo que yo
estava dudant al principi
és
bueno, esto és
a nivell estatal
els premis sí
els premis són
totalment espanyol
i res
l'any que ve
es per tornar
ja sigui presents
al final
tot això és un poc
experimental
lo veremos
con el tema
de Barcelona Film Fest
enseguida
jo no tengo
no tengo muy claro
que las cosas
sigan este camino
de manera establecida
ya
tú tens unas ganes
de que s'acabi
la nova normalitat
bueno, a mi
bueno, yo entiendo
que és un estado
transitorio
i un estado
també revolucionario
en la medida que muchas
de estas cosas
que se están planteando
ya sea con videojuegos
o con cine
nos están catapultando
a un mundo diferente
y está claro que
al final
aquí ha habido
un reseteo social
y es inevitable
aceptarlo
y jugar con ello
y jugar con ello
de una manera positiva
pero no dar por sentado
que esto no puede
volver a cambiar
al final
todo cambia
y todo vuelve
anem a mirar
com ha començat
aquest retorn al cinema
que et sembla
endavant
qui ens parla d'això?
tu
cinema
bueno chicos
ya hemos comentado
al principio del programa
lo difícil que es
alcanzar la verdad
estamos ahí como
ante esa trufa
oculta
cerca del roble
la trufa
no es de chocolate
pero es verdad
y me imagino
alcanzarla en algún momento
y pensar
esto es una simple piedra
la tiro
porque está tan cubierta
de mentira
en este caso de tierra
y de raíces
que muchas veces
no sabemos ya
a qué nos enfrentamos
si a la verdad
o a la mentira
y enarboramos mentiras
como si fueran verdades
y lo contrario
pero yo creo que
es importante no rendirse
yo creo que vosotros
no lo habéis hecho
con el game lab
gameplay
game lab
game lab
es porjodero
y yo
tampoco me rindo
y lo vamos a intentar
vamos a ver
si hemos alcanzado
esa verdad
al menos en el festival
del que hoy os quiero hablar
el Barcelona Film Fest
un festival
que gira alrededor
no solo del cine
evidentemente
sino de la literatura
y la historia
es de lo que va
este festival
el videojuego
está ahí
está ahí seguramente
en un proyecto futuro
pero yo creo que
nos va de lujo
este festival
también empanada
y más sobre todo
con este compendio
que creamos
con el videojuego hoy
porque
francamente
aquí lo que hablamos
es de ese rizoma
de esa transversalidad cultural
rizoma
para aquellos
esto es como
lo de procedural
teo
no fotis
para aquellos
que no habéis
nunca
que no hayáis oído
hablar del festival
o que lo habéis hecho
pero precisamente
por esta gran empanada
cultural
explicaros simplemente
que el Barcelona
Fieldfest
es el festival
internacional
de cine
de Barcelona
que se celebra
en San Jordi
y que precisamente
por eso
la programación
de la selección oficial
en especial
está enfocada
en las adaptaciones
de obras literarias
y también en aquellas
producciones de carácter histórico
y sobre todo
en los biopics
que tanto suelen gustar
al personal
pero claro
este año
San Jordi
nos lo hemos pasado
confinados
y han tenido que pasar
unos cuantos meses
para poder disfrutar
como digo yo
de la primavera
de la primavera
en verano
perdona Adriano
pero si se lo fan
en San Jordi
sabemos que San Jordi
será el juliol
¿por qué no se han esperado?
bueno esto también
es un poco locura
que San Jordi
vaya a ser el 23 de julio
vamos a ver cómo es ese día
pero francamente
cuando te planteas
un festival
entiendo que tienes
un mogollón de acuerdos
con productoras
distribuidoras
con las propias películas
que igual están esperando
estrenar en ese festival
y si no lo hacen
en el tuyo
lo hacen en otro
no sé qué alternativa
ha pasado hoy en día
al margen del Barcelona
Fieldfest
pero imagino que en el resto
del mundo y de Europa
debe haber unas cuantas
entonces el tiempo
implicaba perder películas
al final yo entiendo
que esta programación
que ha acabado resultando
seguro que no era la misma
exactamente la misma
que la que tenían preparada
para el 23 de abril
me imagino
porque no he hecho
esa comparativa
pero entiendo que
si se iba el 23 de julio
no estaría toda la programación
que ha habido
y de unido
a mí me ha encantado
lo que he estado viendo
hasta el momento
de hecho
¿qué os parece
si para
como para sentar
y que todo el mundo
entre en sintonía
escuchamos el spot
del Barcelona Fieldfest
no el de este año
el del año pasado
no es que no me guste
el de esta cuarta edición
pensad que el Barcelona Fieldfest
lleva cuatro ediciones
pero este último
este último anuncio
este último spot
es solo visual
no hay esta voz en off
que vamos a escuchar ahora
con tanto poderío
por lo tanto me ha apartado
el del año pasado
sí, sí, evidentemente
3, 2, 1
ahí vamos
adelante
3, 2, 1
3, 2, 1
3, 2, 1
3, 2, 1
3, 2, 1
3, 2, 1
3, 2, 1
4, 2, 1
4, 2, 1
4, 2, 1
5, 2, 1
la matinada
t'has proposat
començar
la teva propera novel·la
portes intentant
escriure
més de 3 hores
i res
ni una sola paraula
penses en relats
que transcendeixen
en el temps
et submergeixes
en aquesta obsessió
en el poder ocult
que amaga un tresor
tots aquests moments
es perdran
com llàgrimes
a la pluja
imagines un món
on els somnis d'un androide
es facin realitat
un indret
on faci olor
anar pel mal matí
i aquesta sensació
de qüestionar-te
el sentit
de la teva existència
t'endinses
en un laberint
cap a la bogeria
la mateixa
que t'empenya
a escriure
aquest llibre
esperant
que algun dia
facin
una pel·lícula
sobre ell
Barcelona Film Fest
on la pel·lícula
és tan bona
com el llibre
home, clar
clar
clar
clar
clar
que m'has tirat
aquest anunci
perquè és molt visual
al cap i a la fi
perquè no només pels sons
que han posat aquesta cerveseta
fresqueta al principi
però sí
el fet que et recordi
pel·lícules que tens
gravades a foc
a més
no sé si algú em segueix
a xarxes socials
que jo m'estic llegint ara
però a fi
el sueñan los androides
con ovejas eléctricas
no, los androides
con ovejas eléctricas
y es com mostres
però clar
és molt visual
exacto
a partir de la palabra
generar muchas imágenes
ahora han jugado la baza contraria
yo considero que
han tenido que recortar en anuncios
pero no está mal
tampoco es que esté mal
pero es simplemente
un espacio
de una habitación
un hogar
que encaja muy bien
con esta realidad
que hemos estado viviendo
de confinamiento
donde
se va como segmentando
la pantalla
y vamos viendo
o entendiendo
el paso del tiempo
se van viendo los meses
y siempre hay un libro
en conexión con ese mes
que se menciona
hasta que llega abril
y esa persona
que estaba en casa
aparentemente siempre leyendo
en diferentes espacios
de la habitación
sale a la calle
que todos sabemos
hacia dónde va
por el anuncio
que es al Barcelona Field Face
traslada el libro
traslada el libro
al cine
pero lo gracioso
es que ¿sabes cuándo aparece?
el mes que pone
cuando sale abril
claro
no lo han cambiado
a la hora de la verdad
a la hora de la verdad
valía la pena
recuperar este anuncio
que por otro lado
a mí me encanta
tener este puntito
de la publicidad
pero no cae en el maniqueo
de la cerveza
y además
es que a mí no es que
lo que me encanta
el festival
en el fondo
o el anuncio
mejor dicho
me encanta el festival
y me encanta
por todo lo que mueve
a mí no me gusta
he estado en Cannes
he estado en Venecia
he estado en Berlín
y sigo yendo a la berlinaria
y me gusta
pero hosti
me gustan mucho
estos festivales
ya de carácter
como de Sitges
y aún más pequeñito
Barcelona Field Fest
¿pero se ha notado
de alguna manera
la nueva normalidad
en este festival
o ha arrancado
como tú el recordas?
a ver
está claro que ahora
lo que pasa
es que en las salas
lejos de haber
todas las masas
que había antes
pues hay muchas menos personas
los pases de prensa
ya no comparten con público
antiguamente tú podías
comprar una entrada
y coincidir con
la peña de prensa
eso
yo siempre lo he dicho
al final esta nueva normalidad
entre comillas
es para el consumidor
que se lo pueda permitir
bastante más agradable
porque por lo general
los espacios están más vacíos
eso sí
simplemente tienes que llevar
esa disciplina religiosa
de mascarilla
antes de cada pase
el gel
¿no?
de turno
y ya te digo
una de las cosas
que sí me putean
es que la gran mayoría
de encuentros
que estaban previstos
se están haciendo también online
se están haciendo otra vez
¿no?
y se están haciendo
las conversas
y todo eso
y lo peor
es que se están haciendo
en los pases de la tarde
entiendo que estas personas
a más de público
exacto
entiendo que estas personas
no se van a conectar
dos o tres veces al día
como antes
si estaban aquí
pensé que si son americans
por ejemplo
la tarde es el matí
de ellos
y en el fondo
pensad que el año pasado
si eres un bien invitado
que vienes aquí
pues tú ya te quedas
y haces una charla por la mañana
y vuelves a aparecer por la tarde
esto no está sucediendo ahora
esta sí que es una parte negativa
claro
però això que comentaves
de les mascaretes
aquesta nova religiositat
de les sales
jo que vaig anar
el divendres
a veure la Little Joe
ja et dic eh
bueno a part que
des d'aquí la recomanem
totalment Little Joe
perquè és un pelicolón
però una de les coses
a part de la separació
entre els seients
una de les coses
és que vam posar
un trailer
i deia
tota la peli
no recordo quina era
però al final de tot
deia
estreno próximamente
el 23 de marzo
i dic
però canvieu
com l'anunci
però vam agafar una tristesa
vam agafar una tristesa
de dir
bueno
en el fondo
esto responde a eso
que yo hago
en broma
que es que
nos están devolviendo
la primavera
o sea
lo tienen claro
julio
quiero dicho julio
no no
estamos en abril
abril
pero
que pasa aquí
porque me gusta también
porque tiene
y que no sé si lo he acabado
de explicar del todo
esta dinámica familiar
popular
al final el barrio de Gracia
es como
el rival
de la clase
catalana
en el fondo
es así
yo tenía esta realidad
de irme de dos villas
de una villa a otra
ya sé que tenéis una mirada
la villa del Raval
a la villa de Gracia
al final
pensad que Raval
es parte del origen
de esta ciudad
yo lo tengo clarísimo
otra cosa es
tinc clac a prosperidad
no
pero Raval
en serio
era irse
a la villa de Gracia
o a la villa del Raval
pero bueno
y después la villa del Pingüi
el tema es que
es en los cines verdes
que todo el mundo sabe
la experiencia
que se puede vivir
alrededor de la calle Verdi
ya visteis el otro día
la fotito que os mandé
Ciutadans del Món
exacto
alguna bandera
pero a veces hace falta
también ser tan positivista
y decir que todo guay
y después que a nivel
de programación
tiene mucha calidad
nos podríamos pensar
que es un festival chiquitito
que sale adelante
en solo una semana
en el cine verde
y no oye
las proyecciones que se están dando
de carácter internacional
y también de carácter nacional
porque eso es lo que me gusta
siguen apostando
por producciones catalanas
evidentemente también
de carácter nacional
y lo hacen
intentando abordar
a que el cine
que vale la pena
recordar
de hecho yo
ahora os iré dando
algunas recomendaciones
muchas de esas pelis
aún se pueden ver
dentro del festival
y otras simplemente
es cuestión de días
semanas o meses
que las estrenen
pero
una cosita
muy muy muy importante
pensad que todo festival
parte con la selección oficial
pero como todo festival
el Barcelona Film Fest
también tiene
pues secciones abiertas
hablamos el otro día
precisamente
de Eric Romer
que le están
haciendo una retrospectiva
con sus cuentos
de las cuatro estaciones
y muchas películas
que no el Albert Romero
lo importante aquí
es que
me gustaría que
charláramos
sobre algunas películas
de la selección oficial
pero que también
le dejáramos un espacio
para David y Lundain
que ha presentado
en la inauguración
Uno para Todos
porque al final
el Barcelona Film Fest
cree en las posibilidades
pedagógicas del cine
lo veníamos diciendo
hace mucho rato
y esta es precisamente
una película
que lo aborda
estamos en Uno para Todos
ante una historia
de superación
es una historia
de superación
protagonizada por un profesor
que ¿quién lo interpreta?
pues nuestro querido amigo
David Bardagué
el de Astiu 1993
el de los días que vindrán
y este señor
en la película
acepta un puesto
de profesor
es un profesor interino
pero acepta el puesto
de tutor de sexto
de primaria
en un pueblo
bastante desconocido
para el personaje
que es Caspe
en el Bajo Aragón
un pueblo que en verano
hace una calda
que alucinas
y David Bardagué
enseguida nos lo va a explicar
yo lo conozco
¿sí?
¿ustedes de por ahí o qué?
bueno
la familia
es no del Bajo
pero he estado en Caspe
bueno pues
y sí
es un sitio muy ávido
estarás de acuerdo
con lo que dice David Bardagué
pero antes de oírlo
simplemente que sepáis
que este profesor
que aparentemente
entra en un contacto positivo
con el aula
descubre
que tiene que reintegrar
a un alumno
que está enfermo
¿y cuál es la respuesta
de sus compañeros?
pues que no lo quieren
en la clase
¿no?
no siempre pasa
que no haya casting
de hecho me ha pasado
muy pocas veces
y yo pensé
uy
no hay casting
pero el director
me quiere a mí o no
nos conocimos con David
hicimos un café
o seguramente
conociéndome a mí
una cerveza
y
nos caímos estupendamente
y el guión me gustó mucho
pero creo que eso pasa
leyendo el guión
pasa como con la peli
¿no?
que la ves
dices
la típica peli
de profesor
que llega
la he visto 80 veces
y no
eso es lo guay
de esta peli
que hay un par de giros
que no podemos contar
y una historia de amor
que no es historia de amor
que eso para ver
es muy bonito ¿no?
que un tío muy perfecto
en el aula
pero muy imperfecto
en su vida
y
y eso es muy chulo
me llegó el guión
y me encantó
además Valerí
la conozco
de verano del 93
o sea que ya
lo leía con ganas
y me gustó mucho
y la verdad
es que me lo pasé muy bien
en
en Caspe
en un
ahí en la escuela
y con el calor ese horrible
que hace
y en un camping
con 14 niños
24 horas
quiero un psicólogo
normal
yo estaba en Caspe
y también
perdón Adriano
pero es un tío
que es grande
pero sí
lo que iba a contar
era que
que David Verdaguer
en su aportación
no se explicaba
que lo habían elegido
a él directamente
es decir
tenía claro
David Lundine
que era el personaje
era el profe
no porque esté de moda
David Verdaguer
y nada de eso
bueno
lleva unos cuantos años
de moda este tío
al menos por aquí
a ver
sí
a més no había fet
una peli
d'aquestas chorres
que feia un professor
cada día
feia professor
y de nit
era como un
así es chorra
ah sí
es verdad
bueno
eran tres tipos
que se acababan
montando un business
era un poco
como a lo Breaking Bad
a la española
pero en plan cutre
sí
la he visto
por cierto
esa película
y me he echado unas risas
pero qué pasa
que al final
esta es una película
que como suele ser
en todos los festivales
la dan en la agregación
y te despides
y te pierdes
pero aquí no
la tenéis
y os ha molado el tema
y os apete de verla
la podéis volver a ver
la podéis volver a ver
el lunes
por la noche
es decir
cuando nos estéis escuchando
seguramente
pero hay auténticas joyas
que quiero mencionar
de la selección oficial
de la selección oficial
como por ejemplo
Pinocho
Pinocho
Corpus Christi
bueno no
vamos a escuchar
el tráneo de Pinocho
ponemos
sí por favor
bueno no sé
si muchos saben italiano
y yo creo que todo el mundo
conoce la historia de Pinocho
yo conozco la voz
de este hombre
claro
Roberto Benigni
aquí es muy gracioso
porque Pinocho
es una obra
de Carlo Colloli
del siglo XIX
que se ha adaptado muchísimo
parte ya con la gran obra
del 1940 de Disney
buenísima
en ese sentido
es una de las más
Disney preferidas
sí claro
muchas veces está esta discusión
si ya han hecho una gran obra
para qué continuar
pero al final
la obra literaria de Pinocho
da mucho de sí
hemos visto adaptaciones
del mismo Roberto Benigni
no hace tantos años
en el 2002
donde él era el Pinocho
pero ahora no
en esta obra de Mateo Garrone
es Mateo Garrone
el de Dogman
el de Gomorra
para mí un cineasta increíble
es un tío que además
es un tío que es un amante
de los cuentos
muchas de sus películas
tienen este tono de fábula
yo no sé si vosotros
habéis visto Dogman
que para mí fue la mejor
película de ese año
una de las mejores
sin lugar a dudas
y ahí llegaba
la excelencia cinematográfica
¿cómo?
porque sabía vincular
muy bien la fábula
con el trabajo social
que ya habíamos visto
en Gomorra
al final es un tío
con una mirada
bastante mordaz
sobre la realidad
que le rodea
y en Pinocho
tiene mucha de esa base
para tirar adelante
sobre todo en la obra
de Colodi
también es cierto
que el Pinocho de Disney
nos ha hecho
bastante daño
nos ha hecho bastante daño
en el sentido que
tiene ese puntito pop
colorido
vital
pero es una película
muy fosca
porque es que
la obra original
es muy oscura
y esto es lo que
Garrone sabe utilizar
muy bien
es la típica película
que la puedes ir a ver
con los peques
y disfrutar
y los peques la disfrutarán
no sé si se asustarán
en algún momento
porque tiene ese puntito
grotesco
bizarro
claro
el momento Cats
yo vaig veure el trailer
exacto
el trailer que van treure
fa temps
fa molt de temps
el van treure
i jo deia
hòstia
això heu fet una mica
de grima
si fot aquesta grima
aquesta caspa
com de Cats
que pel que em dius
no és Cats
és que al final
personificar a todos
los animales
y hacerlo con mucho realismo
porque al final
es que está bien hecho
pero precisamente
en tanto que está bien hecho
es que conozco esto
bueno recordo que Cats
es va a estrenar el desembre 2019
y al mateix moment
Covid
vale
o sea
esperemos que Pinocho
no venga con este drama
de la mano
ya os digo
no es ni mucho menos
la mejor peli que he visto
de la selección oficial
pero la van a estrenar en breve
y os recomiendo
que la vayáis a ver
aquellos que tengáis peques
con los peques
pero también
pensad que es una peli
hecha por un tío
que como os he dicho
tiene ese tono
punzante
y los adultos
también la van a disfrutar
muchísimo
pero si yo he visto
una película
que a mí me ha alucinado
y que también
creo que se estrenó
se tenía que estrenar en abril
esa ha sido la putada
se tenía que hacer
el festival en abril
se iba a estrenar ahí
y ya venían las salas comerciales
pero Corpus Christi
esta película polaca
es una auténtica maravilla
de hecho seguramente muchos
habéis oído hablar
de Corpus Christi
porque es una peli
que iba a los Oscars
evidentemente
la mejor película extranjera
competía con Parásitos
competía con Parásitos
competía con Dolor y Gloria
competía con la de
Le Miserable
la película francesa
Dolor y Gloria
y de hecho
es insultante
ahora que la he visto
pensad que la auténtica
competidora
de Parásitos
se planteaba Dolor y Gloria
no sé si os lo recordáis
pero al menos
desde aquí
se vivía como
es que desde aquí
de hecho
recordarás
eso que has dicho
de Cacats
va a ser el desembre
a España
el febrero
van a tener Dolor y Gloria
en los Oscars
y al mar
todo mal
Corpus Christi
era una peli
que iba nominada
que aborda
una realidad polaca
que es muy cierta
yo la he vivido
en mis propias carnes
y es que
la sociedad polaca
es muy religiosa
muchísimo
y en eso
no hay ninguna crítica
porque de hecho
la película
sabe jugar
con esa religiosidad
donde te sitúa
como agnóstico
como ateo
entendiendo perfectamente
cuál es el discurso positivo
que hay en cada religión
el problema con la religión
es como con la nueva normalidad
la normativa
al final esa normativa
que a ti te permite
creerte que eres mejor
que el otro
pero al final
todo discurso de la religión
habla del amor
y del perdón
y es interesante ver
como el protagonista
de la peli
que es un chaval
muy joven
que sale de un correccional
pero que en el tiempo
que ha pasado
en ese correccional
ha entrado en contacto
con la religión
no como el cabrón
del Alex
de la naranja mecánica
que estando en la cárcel
se vinculaba por interés
al párroco
de esa cárcel
y porque podía ganar
ciertos favores
no
aquí lo hace
literalmente
porque el tío
tiene esa luz interior
entonces
no os quiero descubrir
mucho de la peli
él acaba saliendo
pero simplemente
el punto de partida
él sale enseguida
del correccional
ya se ha visto
ese puntito
de conexión
no tanto con la religión
pero si con esta bondad
de la que os hablaba
y se va
a trabajar
a donde
a donde van
los chavales
que tienen
un pasado penal
en su vida
que es un aserradero
donde
lo que se vive
es el oficio
y de alguna manera
seguir viviendo
en esa marginalidad
que les ha llevado
también a delinquir
y seguramente
a estar en el correccional
del que parte
y allí
por cosas de la vida
acaba entrando en contacto
con un párroco
y no os descubro más
pero es un tío
que podría ser
el nuevo mesías
perfectamente
en la película
y en nuestras vidas
tiene una mirada
además estoy hablando
de un actorazo polaco
que se ha llevado
un mogollón
pero un mogollón
de premios
y es Bartosz Bieleña
que va a sonar
a polaco
evidentemente
es un tío muy curtido
en el teatro
y
no olvidéis este título
Corpus Christi
desgraciadamente
tanto Pinocho
como Corpus Christi
no la siguen dando
en el festival
pero ya os digo
lo van a estrenar
enseguida
por ejemplo
lo que venimos escuchando
es la coprotagonista
de la película
que tiene una voz angelical
y que en un momento
canta
ahora quizás con esta música
y con lo que os estoy contando
os pensáis que vais a tener
que cogeros las manos
viendo la peli
pero no
es una peli bastante dura
a mi m'ha criat
molt l'atención
porque el tráiler
que es veu
ya apunta
a esta manera
de girar
una persona
más abundadora
en un mundo
que potser no lo es tan
bueno
y con un pasado marginal
y del cual esperaría
es que él fuera el cabrón
y acaba demostrándote
él acaba proyectando
esa luz
sobre el ciudadano medio
que es el que predica
el perdón
pero jamás lo sabe aplicar
hay una reflexión
sobre el perdón
muy interesante
en esta película
y me gustaría también
que no olvidaréis
este otro título
la verdadera historia
de la banda de Kelly
o en inglés
que quizás lo habéis oído antes
the true story
of the Kelly gang
¿quién dirige esta película?
Justin Carseill
el director
que se hizo bastante conocido
por Macbeth
después tiene
l'adaptación además
de un videojuego
que seguramente
és que això
això és quan m'ho has comentat
qui era
dius és el de Macbeth
no ho he volgut dir
perquè no volia avergonyir-me
d'una de les pitjores adaptacions
de videojoc
Asa s'ha inscrit
per això és el Fassbender
perquè Fassbender
fa Macbeth amb ell
i li diu
buah
anem a fer l'adaptació
que serà definitiva
Asa inscrit és una pena
perquè la història
és boníssima
ho permet
és boníssima
però inclús per una sèrie
més que per una peli
però l'adaptació
és lamentable
perquè jo crec
i ho hauria d'investigar més
perquè ja et dic
vaig fer
inclús en el seu dia
vaig fer en el meu canal
de YouTube
un vídeo sobre la pel·lícula
on deia que havia deixat
de creure en el nen Jesús
gràcies a aquesta pel·lícula
perquè es va estrenar per Nadal
i va ser com
però vaja
el tema és
que hauria d'investigar
però és el típic exemple
de pel·lícula
feta per algú
que no sembla
que no juga a videojocs
perquè es queda amb les
ah que en el juego
se salta mucho
i hi ha molts salts
és un tío
molt barroco
en el sentit metafòric
de la palabra
és un tío
que a veces
apuesta demasiado
por la forma
i entonces
jo ja li empiezo
a ver esa pretenciosidad
que a mi
que me saca del cine
però oblidat
d'assassinscrit
i parlant
no, no, no
perquè això també existe
també existe
en la verdadera historia
de la banda de Kelly
al final
la verdadera historia
de la banda de Kelly
és la Kelly Gang
que parece ser
que fue un bandolero
de la época
era el curro Jiménez
de la época
però en Australia
con un sarrallonga
bueno, a Catalunya
evidentment
i era un tío
que tenía
un pasado de irlandès
que era como
pueblo oprimido
oprimido
por los ingleses
en Australia
como habían
de alguna manera
también oprimido
a los nativos
australianos
los ingleses
y entonces
de Soslayo
tú vas viendo
todo eso
vas viendo
ese pasado
político
histórico
y como
la familia Kelly
y el protagonista
Kelly
es un tío
Ned Kelly
de hecho
es un tío
que ha sido
como una especie
de héroe
pero ya no
para el marginal
para la sociedad
australiana
actual
porque era un tío
muy contestantario
con los colonos
al final
sí
los australianos
vienen de los ingleses
pero vienen de
colonos ingleses
entonces
aquí nos intenta contar
bajo su punto de visca
bajo su prisma
Justin Cárcel
que realmente sucedió
y lo hace evidentemente
a partir de una obra literaria
todo esto que os estaba comentando
Pinocho no hace falta decirlo
pero son adaptaciones
Corpus Christi también
sí
entonces
¿qué es lo que pasa aquí?
que
es una peli que empieza
muy bien
a mi parecer
con este
swing que tenemos de fondo
este tono western
de hecho es un neo western
en toda regla
porque en algunos momentos
también nos invade música rock
música muy agresiva
pero que queda muy bien
le sabe dar ese rollo
también post-punk
Justin Cárcel a la película
que funciona
pero sí que es cierto
que lo argumental
va perdiendo peso
para entrar en una dinámica
muy cinematográfica
a mí me encanta
recordar esta película
como la verdadera historia
que no tiene nada de verdad
en sí
y de hecho además
pero es una declaración
de intenciones inicial
cuando empieza la peli
en vez de decirte
bastante hechos reales
mola porque te dice
no hay nada de verdad
en lo que vas a ver
y esa palabra
true
verdad
se queda
para hacer el título
y de alguna manera
ya te lo está diciendo
pero está
bueno
la hauré de veure también
porque
tiene buena pinta
el pensar de
la veridad
y la veridad
que algún como hemos hablado
de aprofitar una historia
para explicar una veridad
superior a lo que la realitat
et podría permitir
y esto va muy bien además
con la temática
un poco de
odio del programa
como hemos iniciado
esa dificultad
de alcanzar la verdad
y llegar al punto
de decir
lo normal
pero entonces
mejor decir
ok pues yo no te voy a contar
te voy a contar
mi verdad
esta historia
y a partir de ahí
meternos
en una profundidad
cinematográfica
que se agradece
que esto es
la parte en la que yo
igual soy crítico
digo uy
se te ve la pluma
pretencioso
pero a la hora de la ver
dices ya
pero es puro cine
y te invade
de una manera
en la que al final
estás empatizando
con Ned Kelly
a un nivel acojonante
o sea que tenemos
tres películas
que tú recuerdas
muy que es Pinocchio
bueno a ver
Pinocchio
Corpus Christi
sobre todo
si
es decir
de las tres
que he mencionado
ahora mismo
para mi
la mejor es Corpus Christi
me parece una peli
muy interesante
y Pinocchio
claro
es que no le puedo hacer
este feo
ni a Mateo Garrone
ni al Gepetto
de Roberto Benini
pero hay algunas otras pelis
que no han estado nada mal
y que además
podéis verlas
porque claro
es un poco
cabroncete por mi parte
traeros películas
que me han gustado
pero que ya
os tenéis que esperar
los estrenos
os voy a hablar
por ejemplo
de cuando Hitler
robó el conejo rosa
Mr. Jones
o incluso Libreos de Nueva York
que fue una peli
que en medio comentamos
para San Jordi
porque son tres películas
que forman parte
de esta selección oficial
pero que aún
se van a programar
no me quiero detener
muchísimo en ellas
porque teniendo
la posibilidad de verlas
más vale que os enfrentéis
a eso
simplemente
por ejemplo
cuando Hitler robó
el conejo rosa
y Mr. Jones
es interesante ver
como parten
de dos novelas
de dos obras literarias
y nos adentran
en una realidad
de entreguerras
estoy hablando
de la gran guerra
de la primera guerra mundial
y de la segunda
de ese nazismo
que está a un auge
a partir de los años 30
y que
hostia
se han hecho cantidad
de pelis sobre los nazis
esto lo tenemos clarísimo
a veces incluso
hasta un punto
que dices otra
pero no se sabe tanto
de esa transición
a mí por ejemplo
hay una serie
que me encanta
que es la de Babylon Berlin
porque
parte de los años 20
y va construyendo
ese auge
de la Alemania
esa recuperación
sobre todo
auge de la ciudad berlinesa
como gran referente
de libertad
y dijiste que era
muy auténtica
en comparación
con un ortodox
creo que la sacaste
son mundos diferentes
exacto
son mundos diferentes
es decir
cuando en un ortodox
se está intentando
recuperar
el pasado
a través de la mirada
del presente
y en Babylon Berlin
se va directamente
a ese pasado
y es lo que nos pasa aquí
aquí tenemos
cuando gilio robó
el conejo rosa
es la obra
de una ilustradora
super conocida
estoy hablando
de Judith Kerr
de origen judío
que vivía en Berlín
que vivía además
en una realidad familiar
bastante positiva
es decir
gente que no vivían
como ricos
pero si vivían
muy bien aposentados
¿por qué?
porque su padre
Alfred Kerr
que era un judío alemán
era un influyente
crítico teatral
y esto nos llevaría
al punto ese
de
era el típico crítico teatral
además
que se creía autor
también
que se enfrentaba
a autores
de los cuales
no estaba nada convencido
pero bueno
al margen de todo esto
y también era muy crítico
con los nazis
tanto es así
que conforme los nazis
van creciendo en el poder
conforme Hitler
en el año 33
tras unas elecciones
gana el 48%
de votos
de alguna manera
el tío hace una colisión
y ya empieza a ganar
muchísimo poder
se anticipan
y es interesante
no ver la típica historia
de peña sometida
en la Alemania nazi
sino gente que huye
y que entonces
lo que nos enfrentamos
es a otra historia
de peregrinaje
a otro tipo de refugiados
no el holocausto
no los judíos
que estamos viendo siempre
exacto
sino el
bueno
la otra historia
al final
que esta señora
nos haya podido dejar
esta gran obra
cuando Hitler robó
el conejo rosa
es gracias a que su padre
se anticipó
a los movimientos de Hitler
y fueron huyendo
yo mejor me voy
primero se van a Suiza
porque por lo de la proximidad
con el pueblo
suizo germano
podían mantener
la misma lengua
y es muy interesante
ver como a través de
son otro tipo de refugiados
y algo se le puede criticar
a la película
que tiene por un lado
un tono televisivo
pero que a la hora
de la verdad
estuvo nominada
en los premios alemanes
como mejor película infantil
eso también a mi me descubre
¿cómo?
si si es alucinante
y ni mucho menos de nuevo
os digo
es una película que
que no la puedas disfrutar
como adulto
de hecho yo le veo
un enfoque adulto
eso es como
The Martian
es como si Panegra
fuera
la de The Martian
al Globus Nord
la van nominar
para Millor Comedia
Barra Musical
es que es lo que tienen
los premios
pero es como si Panegra
la nominaran
como mejor película infantil
porque el protagonista
es su niña
aquí sí que está claro
que el punto de vista
juega mucho
con la mirada de la autora
ya en Inglaterra
totalmente exiliada
a recordar
como era de niña
entonces nosotros
que la vivimos en tiempo real
y en el tiempo presente
de la época
vemos la visión
y la mirada de la niña
pero ni mucho menos
asumo que esa peli
tenga un enfoque infantil
de hecho lo que me hace pensar
es joder
si los niños alemanes
crecen con este tipo
de reflexiones
no me extraña
no me extraña
que lleguen
donde lleguen
muy interesante
esta peli
pero bueno
Mr. Jones
aborda también
esa misma realidad
de entreguerras
con un inglés
que después de entrevistar
a Hitler
en un momento
en el que aún
no estaban posicionados
en que aún
no se había creado la guerra
es decir
los ingleses
aún no estaban enfrentados
a Hitler
él intenta
intenta entrevistar
también a Stalin
y algo que le preocupa
muchísimo
es que Stalin
ya está proponiendo
su comunismo
como la gran verdad
económica del mundo
el expansionismo ruso
pero entonces
él dice
de dónde
no tienen dinero
como narices
viven en la opulencia
al menos en Moscú
y es evidentemente
gracias al sistema económico
que él ha creado
a partir de qué
a partir de someter
a otros pueblos
pueblos como cuáles
como el ucraniano
hubo grandes hambrunas
es lo que se llamó
el holodomor
grandes hambrunas
en Ucrania
porque no podían comer
porque lo tenían que mandar
todo
todo
a Rusia
a la Rusia central
no sé si trata eso
la película
pero en Ucrania
va a ser ucraina
va a ser un dels grans aliats
nazis
en aquell moment
porque
estaven tan sometidos
por Stalin
estaven fins als nassos
de Rússia
que de fet
a dia d'avui
molta gent
d'ultradreta
xenòfoba
está allà
porque
Ucrania
segueix sent
com un
no sé si tracta
la película
evidentemente
no aborda
el presente
pero es interesante
ver
que nosotros
hemos estado
viendo las noticias
viendo las noticias
de la división
de Crimea
de la recuperación
por parte de Rusia
de Crimea
o al menos
así lo pretendían ellos
al final
es una tierra
que ha tenido
muchos conflictos
y es interesante
ver que se remontan
a esta época
precisamente
de nuevo
una época
muy enfocada
en el tema
del nazismo
y es interesante
ver como
estas pelis
intentan
abordar la verdad
y ofrecer luces
sobre temas
que están muy perdidos
Mr. Jones
Mr. Jones
es el periodista
es el escritor
que pega el viaje
a Rusia
y que acaba encontrando
toda esta realidad
pero como os decía
en un principio
esto son pelis
de la selección oficial
tenéis la selección
de retrospectiva
Eric Romer
tenéis la peli
de inauguración
que la podéis ver hoy
por la noche
tenéis otro tipo
de película
que aborda el arte
en el cine
interesante
y finalmente
tenéis algo
que no lo esperaba
que esto ha sido
un recurso
de última hora
en estos meses
de confinamiento
y es que Cineasia
esta gran plataforma
revista digital
esta gran asociación
de estudiosos
del cine asiático
ha aportado
una serie de películas
basadas
en la historia
del cine de Corea
porque
ay como te gusta Corea
no no pero es que
además me lo ponen
a huevo
y me lo ponen
de una manera
que a veces también digo
estoy un poco cansadito
está claro
que lo que suena
es Parasite
y es que Parasite
ha abierto las puertas
del mundo
aquí la excusa
del mundo coreano
quería decir
aquí la excusa
es que Corea
pero de Corea
la buena
siempre la buena
siempre la buena
la cinematografía coreana
que no la fea
se inició en el 1919
por lo que
hace un año
no solo fue
el centenario
de las vagas
de las tres chimeneas
hace un año
Corea
cumplió 100 años
en su cinematografía
y entonces
¿qué han intentado?
no nos recuperan
la del 1919
ni mucho menos
empiezan con una peli
del 1960
pero Cineasia
propone 6 películas
que nos llevan
un poco a entender
la realidad actual
desde una perspectiva
histórica
y cinematográfica
pelis como
La criada
de 1960
o de Taxi Driver
del 2017
pero que habla
de una época
de los 80
bastante conflictiva
en Corea
y ahora os quedan
aún tres oportunidades
si también queréis
hacer una pequeña inmersión
en el cine coreano
lunes por la noche
es decir
hoy también
tenéis Seúl Station
que es el tándem
de esa película
que tanto te gusta a ti
que es la de Trento Busan
Trento Busan
es vital
la saga
y la fan
y Jon Zanid
no es la segunda parte
no es como
cuando se van
exacto
no no
el cineasta
que está detrás
de Trento Busan
y Seúl Station
principalmente
hacía películas
de animación
y volvió a abordar
la animación
desde Seúl Station
con el mismo concepto
zombies
pero que hizo
en paralelo
la película
Trento Busan
que acabó ganando
o sea
acabó alcanzando
mucha más fama
que partía
del mismo concepto
zombies
pues esta es la peli
que podéis ver hoy
yo os recomendaría
que si tenéis ganas
de cine coreano
os guardarais para
Oda mi padre
o The Beast
el martes
y ya la última peli
coreana que podéis ver
es The Spine Go North
infiltrado en el norte
evidentemente
de que nos habla
pues del conflicto
de Corea la Buena
y Corea la Buena
está el miércoles
pero el festival
acaba el jueves
con la despedida
con la clausura
y que de hecho
ahora no recuerdo
el título
de la clausura
pero es una peli
que estuve leyendo
la sinopsis
y pensé
esto hay que verlo
no no no
esto hay que verlo
es una ópera prima
se llama
Sound of Metal
de Darius Marder
y habla de como
un tío que toca la batería
empieza a
bueno se queda sordo
pierde audición
y a partir de ahí
todo ese trabajo
como de
de conflicto interior
de angustia
ver como tu vida
se ve arrollada
por el caos
a la vez que hay
ese placer musical
es un batería
además
es una peli
que la han dejado
muy muy muy bien
de hecho
a ver si os apuntáis
y os venís conmigo
a verla
Adriano
no sé si tienes
alguna cosa más
o
siempre tengo una cosa más
pero lo podemos dejar aquí
o fom una cosa
anaba a preguntarte
Adriano
desde el punto de vista
de las entradas
como funciona
es decir
si yo voy a ir
demá
demá pasado
o quien día
yo he de comprar
por internet
puc ir allá a comprarlo
no
está oberta la guixeta
o sea
tenéis abierta la taquilla
además con esta obra
que hicieron
no
simplemente con estas pantallas
de cristal
que han creado en todos lados
sí que se recomienda
pues que la compra sea en internet
lo agiliza muchísimo más
pero
podéis comprar entradas
por 2,90
que me parece un precio
hóstia
que nos están invitando
a ir al cine
en el fondo
por favor
de fet ja ho podem dir
la setmana que ve
farem seguramente
una mena d'espacial
bastant gruixut
d'aquesta clausura
sí hay mucho más material
no solo del que he hablado
hay muchísimo
si os seguíu a las xarxes socials
heu vist que hem estat
molt més actius
amb el tema Twitter
des de l'Adriano
que ha estat
quantes pel·lícules
increíble
no, no he visto tantas
en el fondo
una media de 3 al día
y vamos 4
yo no juego 3 juegos
pero porque no te da el tiempo
si no lo haría
doncs molt interessant
molt interessant
perquè realment
bueno siempre es difícil
ofrecer una cobertura
de festival
así en poco tiempo
porque hay mil realidades
cinematográficas
per això la setmana que ve
hi tornarem
perquè el festival
encara està en marxa
però és un festival
que vale muchísimo la pena
y que esta es su quarta edición
y está claro
que habrán muchas más
no, i hem d'aprofitar
que hem obert
aquesta nova normalitat
que almenys una miqueta
poden...
que almenys no, no
a mi la nueva normalidad
me viene bien solo
pues como para vosotros
imagino con el Game Lab
a mi para el cine
es decir...
tornen coses que estimàvem
exacto
i amb poqueta gent
que et molesti
això també està bé
o des de casa
amb calçotets
coses que queremos
como el Carles
que no lo queremos ya
porque hoy lo hemos echado
Carles, Carles qué?
hola Carles
no, Carles ya
no lo queremos ya
no lo queremos
doncs nois
la setmana que veia
ho hem dit
a més hem de dir
la setmana que veia
és el final de temporada
d'empanada cultural
ja
però continuem
exacte
ens anirem
ja
és tradició
des de l'any passat
¿nos vamos a tomar gazpacho o qué?
exacte
tornarem amb el gazpacho
ja amb una freqüència
més bit i setmanal
i amb més relaxament
ara sí
ahí ya nos tocará
aceptar que es verano
yo de momento
sigo pensando que es primavera
la calor d'aquesta setmana
no, no hace calor
es primavera
doncs ens veiem
la setmana que ve
per aquest final de temporada
demà
l'especial Barcelona Film Fest
i potser alguna cosa més
potser sí
les empanades donen per molt
i recordem
xerxes socials
facebook empanada cultural
twitter empanada cultura
sense L
instagram empanada cultural
i em faré pesat
però jo crec que a partir
de gazpacho
només tindrem Soundcloud
Soundcloud
doncs Soundcloud
empanada cultural
de moment
Mixcloud
i Vox encara està
però oblideu-los
és que no s'han dejat de pagar
i per això ja no els queremos patrocinar
és com la pel·li aquesta
que has dit Adriano
aneu fent la transició
de país
aneu anant cap a Soundcloud
doncs nois
ens escoltem la setmana que ve
d'or
vinga nois
vagi bé
un plaer
a
que
esti