Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La vacuna!
Fins demà!
Fins demà!
Bona!
La poqueta!
Fins demà!
Beïn!
Fins demà!
amb l'uniforme blaugrana, el culer.
Agafo el mando i m'aseca el sopar.
Aviam com funcionava.
I quan miro el reloig, em quedo parat.
Era de noche i se ha xomanyada.
Vinga, va, vinga, que el Barça és el més gran.
Vinga, marqueu collons, que els amics se'm adormiran.
Sort que tinc dels videoxocs, que m'aniven la temporada.
Sort que tinc aquest culer, amb Màrius Malateva i xorada.
Va, va, va, Barça.
Campanada Flema, Barça.
Bravo, Emilio.
Bravo, Emilio.
Què tal?
Avui fem un especial de videojocs, que som tres, més el Emilio quatre.
Però, ep, ep, que tenim una altra persona aquí a prop.
Bueno, a prop no, està la Palma.
Pol, estàs per aquí? Estàs connectat o no?
Hola.
Ui, Pol, com estàs, Pol?
Com estàs, perdona, que t'he de pujar el volum.
Parla, Pol, aviam.
Crec que estic molt lluny, perquè em sentíeu.
Has pujat el nivell. Vale, què tal?
Lo importante es, si saben repetir la melodía, de...
A ver, a ver, que m'ha gustado este estribillo.
Va, va, va, va, Barça.
Ese és el final, però l'estribillo...
Sí, Carles...
Va, vinga, va.
Ni se lo sabe.
Digues, Pol, digues.
Boníssim, o sigui, Carles, em sembla lo mejor.
Mira que hem fet molt bassa, que hem fet coses, eh?
Però, tio, lo mejor musicalmente que he escoltat amb molt de temps, tio.
A més, em fa gràcia aquest llibre que has mencionat, el d'Identidad Gamer,
que a més jo també el tinc per aquí, ja fa temps m'ho vaig llegir,
però és que m'ha vingut al cap una anècdota, aquest llibre,
perquè crec que és molt recomanable llegir,
això tot per entendre tot això dels gamers, no?
Però que és que hi ha el teorema de M. Rajoy.
Ostres, ho sabies, això, en el llibre?
I és que el que planteja és que l'he trobat aquí ara ràpid amb el llibre,
perquè diu, el teorema...
O sigui, què és això del M. Rajoy?
Que és el treball de llengües aquest mític, no?
Però que el canvi en part és el gamer el que elige el gamer,
i és el gamer el que quiere que sean los gamers el gamer.
Perquè ser gamer no vol dir res, al canvi de fi, no?
Exacte.
Bueno, doncs, nois, avancem cap al menú del dia, d'acord?
Aún que jo me quedaria comentant la cançó mucho tiempo més,
però és veritat que ho íbamos molt cargadits d'informació.
Els videojògos, inevitablement, dan molt de sí.
Mira, he acabat reconeixent que dan molt de sí.
És veritat, és?
Dan molt de sí.
Però, oi, maravilloso, jo no sé,
la carrera radiofónica està ahí ja, a tope,
però la carrera musical, esto ja és una realitat.
Sí, sí, sí.
De moment la tenim aparcat, eh?
Perquè el Miliu no pot deixar la partida en pausa,
o sigui que tornará més tard.
Has pasado un hip hopete més festivo, no?
Sí, sí, sí, ja tocaba.
Has dejo la chuleria inicial para irte a algo más festivo.
Siempre puede volver el hip hop, pero es ir alternando.
Doncs anem al menú del día, nois.
Endavant.
Menú del día.
Què tenim per que havies fet, Adriano?
Perquè em sembla que aniràs tu primer, no?
Jo primero.
En principio iba a ser como una especie de telonero
de la gran velada que habéis disfrutado hace muy poquito,
de los Game Awards.
Pero, hostia, es que claro, me has dado una recomendación
que conste que es una película
que me la ha recomendado Ferran, eh?
No la he buscado.
Ahora, cuando me pusiste claramente que era de Chris Marker,
dije, genial, vamos a ver qué edad.
Va, doncs, després d'aquest entrant, no?,
que farà l'Adrià, no?,
ve el plat gros, que són la cobertura de Game Awards, oi, Pol?
Sí, sí, una cobertura que, bueno, de fet,
és primera prova a foc, ja ho direm després,
però que vam fer com aquest directe de fins les 5 del matí,
i d'aquí, doncs, us parlarem,
farem un resumillo de tot el que va passar
i, bueno, certes anècdotes i conyes, basicament.
Doncs avancem, anem directament cap a la secció.
Enhorabona per la cobertura dels Game Awards, eh?
Sí, després en parlem més en detall, gràcies, Carles,
però avancem ja, que ve cinema i ve carregadet, oi?
Cinema
Eso es cinema, eh?
Cinema, acabamos de escucharlo.
Cinema, y ya la melodía apunta en una dirección un poquito triste,
porque, por eso mismo, por el cinema,
me vais a permitir que antes de entrar en Level 5 y Chris Marker,
recordemos brevemente a uno de los cineastas
que hacían precisamente eso del cine,
de la realidad cinematográfica, algo mágico, algo distinto,
con una obra que muchas veces estaba cercano,
muy, muy, muy rozando la genialidad,
y últimamente no estaba siendo tan bien comprendida,
pero ahí está para ser revisitada a pesar de su triste muerte.
Es que estoy hablando del director surcoreano Kim Ki-duk
y de su reciente partida.
Noticia de ahí, ¿no?
Bueno, es del...
Exactamente hace muy poquitos días fue el...
¿El viernes?
¿El 11?
¿El viernes?
Sí, el viernes.
Y además fruto de la...
¿Del COVID?
Sí, sí, es que es lo jodido, ¿no?
Muerto a los 59 años, a nueve días de cumplir los 60,
muerto en Riga, además, muy cinematográfico.
Estaba buscando caso.
Estaba en Letonia.
Estaba buscando caso.
Parecía que se pretendía establecerse allí.
Llegó en noviembre y al poco tiempo contrajo el maldito coronavirus
y no lo superó.
Y la rabia evidentemente es doble porque se ve...
Se va un grande y se va por complicaciones de una enfermedad
que aún es ciertamente inexplicable, ¿no?
Que hay muchos que no queremos creer, pero joder, cuando se cobra una víctima como esta...
Pero bueno, quedémonos con su cine, que jamás morirá.
Especialmente con películas como La Isla, ¿no la de...?
¿No Michael Bay?
Sí, claro, claro.
Isla Seom, peli del año 2000 con la que precisamente se dio a conocer en Occidente,
ya lleva unas cuantas pelis, pero llegó a Occidente pisando fuerte
y gracias a esa mezcla de cine poético y violentamente desgarrador
que le abrió las puertas, claramente, de los festivales europeos y de algunos premios.
De hecho, La Isla, de algún modo, inspiró a Janeke en su siguiente película,
del 2001, La Pianista.
Y La Isla también fue nominada al León de Oro en Venecia,
donde se acabó llevando la mención especial.
Y luego vendrían Primavera, Verano, Otoño, Invierno y Primavera,
una película igual de autoral, pero más accesible para todos los públicos.
De hecho, fue premio del público en San Sebastián.
La Isla es demasiado brutal.
No demasiado, es muy brutal.
Va y viene, va y viene. Veremos que en su cine se mantiene en lo lírico y en lo desgarrador,
pero evidentemente hay tonos y hay veces que se pasa, que se pasa.
En Samarit Angel, por ejemplo, Oso de Plata y Mejor Director en Berla Berlinale,
o la que para mí es su mejor película, Hierro 3,
que se llevó El León de Plata y Mejor Director en Venecia.
O Time, o Aliento, o Dream.
Maravillosas películas que, a pesar de sus breves títulos, abren mundos infinitos.
Es que es un director que te agrada.
Sí, molt. De hecho, es muy triste para mí que se haya marchado todo
y que es cierto que en su última época ya no estaba llegando a ese nivel de genialidad
al que me había acostumbrado.
Y, de hecho, en la última época no solo su cine no estaba al nivel,
sino que su imagen también había quedado muy deteriorada.
Empezó a recibir denuncias por malos tratos.
Bueno, no abriremos ese libro ahora,
porque, de hecho, me gustaría traer Kim Kuduke en algún momento
y poder hablar de su cine con mayor propiedad.
Hoy no has vingut a hablar de Kim Kuduke.
No, no, para nada.
Pero, ¿qué os parece que si le despedimos dejando que sea él mismo quien lo haga?
Y ya que en el pasado tuvimos esa oportunidad de escuchar,
pero en clave cómica, su propia versión de Arirang,
que es esa suerte de himno coreano,
En manos de Kim es también una película
y en su pensamiento es pura redención.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Ja, ja, ja, ja, ja.
Ja, ja, ja, ja, ja.
Ja, ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
y estaba de una soga colgando, un problema técnico
acabó provocando que esa mujer quedara
suspendida por la soga durante
bastantes segundos. Y parece ser que eso
de alguna manera no solo
fue muy duro durante el rodaje, aunque la película
realmente yo creo que se salvó, sino que le
marcó ya de por vida y a partir de ahí ya
encontramos un kinky-dook diferente.
Pero bueno, vamos a level 5, ¿no?
Deberíamos ir a level 5. Pero claro, yo estoy
aquí hablando de Asia. ¿Cómo que deberíamos?
Sí, porque, a ver, una cosita.
Es que la actualidad manda y estamos en Asia.
¿Qué os parece si también recordamos
la película ganadora del Asian Film Fest?
Que está claro, Ferran,
que sí, que han sido los Game Awards,
los Oscars del videojuego, ¿no? Como te guste llamarlos.
Pero el Asian también ha sacado su palmarés esta semana
y aunque no
es esta película de
Dardarmen, sobre la cual escuchamos
esta banda sonora hace unas semanas,
se ha llevado algún premio de Dardarmen,
la comentamos aquí, se ha llevado un premio en su sección.
Pero la película que ha ganado
el Festival de Cine Asiático, esta edición,
ha sido Balloon.
Globo, del director tibetano
Pema Tse Den.
Aunque, desgraciadamente, si la buscáis,
y creedme que deberíais buscarla,
tendréis que buscarla como producción china,
por razones bastante obvias.
Sí.
Y tranquilo, Ferran, que no me voy a enrollar.
Es que no me voy a enrollar mucho más.
Pero, ya sé que nos toca hablar de Level 5,
pero con total sinceridad,
os digo que Balloon
merece muchísimo más vuestro tiempo.
No es de temática adecuada
para el programa de hoy,
pero Balloon es una maravilla.
Porque, ¿cuántos de vosotros
podríais decir que conocéis
la realidad tibetana?
Al margen de la ocupación china
y de sus conflictos, ¿eh?
Es decir, que sabéis del pueblo tinetano.
Que ya no solo como visten y hablan,
sino cómo piensan,
cómo se comportan,
esos detalles cotidianos
que forman su vida.
¿Tentina al Tíbet sirve como referencia?
Yo solo una peli que...
No, siete años en el Tíbet.
En el 2015,
Calopozi,
una peli de niños,
pobreza en Nepal,
muy interesante, por cierto.
Pues esa película,
seguramente la has podido ver,
si es del 2015,
gracias a Pema Cheden.
Hostia.
Porque eso que comentaba,
esa realidad cotidiana del Tíbet,
es algo que nos ofrece
continuamente Pema Cheden.
Es el primer tibetano
que estudió
en la escuena de Chile de Beijing,
en Pekín,
y el primer director
en filmar una película
completamente en idioma tibetano,
en China.
Y desde su debut en 2005,
esta fue la primera película,
poco a poco ha ido ganando fama,
incluso liderando esto
que se conoce ahora
como la nueva ola
del cine tibetano,
que progresivamente
va cobrando fuerza,
con estos ejemplos
que has mencionado también,
Carlas,
este ejemplo en concreto,
y no sé si lo sabéis,
pero es que fue Wong Kar Wai
quien de alguna manera
le acabó de catapultar
a Occidente,
porque Wong Kar Wai
produjo su anterior película,
la de Balloon me refiero,
Jinpa,
del 2018,
esta película ganó
el mejor guión
en el Festival de Cine de Venecia,
y yo de hecho
descubrí su cine
por esa película,
me alucinó en su momento,
Jinpa,
y ahora ya me ha acabado
de convencer con Balloon,
y rápidamente,
¿de qué va Balloon?
Pues es la historia
de una familia,
de una familia pastoral
que vive en las austeras
y hermosas tierras altas
de Qinghai,
allí donde no hemos llegado nunca,
y tras la muerte
de uno de los componentes
de esta familia,
su forma de vida
se ve amenazada
por las estrictas multas
que se dieron
durante décadas en China,
esto ya,
por suerte ha acabado,
pero sabéis que
al formar parte de China
y el Tíbet,
estaban jodidos
y tenían otro hijo,
y así Cheden
nos muestra cómo
la realidad idílica
de la vida
en medio de la naturaleza
puede resultar también
abrumadora,
como esa política
que la gestionaba,
pero es una peli
que está llena de amor,
de confusión,
de espiritualidad,
la reencarnación,
la fe,
el budismo,
la vida,
la muerte,
todo ello se da a mano
en Balloon
y encima de Pema Cheden.
Y ahora sí,
ahora sí,
por fin ha llegado
el momento
que todos estaban esperando,
minuto 20,
bien,
vamos bien,
18,
18,
vamos fuertes,
vamos fuertes,
y le llega el turno
a Chris Marker
y a su película
sobre videojuegos
Level 5,
y llega la IET,
ahí,
llega la banda sonora
de la IET
dándolo todo,
después lo comentamos,
por cierto,
banda sonora
que Chris Marker
decidió utilizar
a partir de su propia versión
de la banda sonora
de Vértigo,
de Vértigo,
de hecho,
encontraríais similitudes
en esta canción
que sonaba
y la propia banda sonora
de Vértigo.
De Trevor Duncan,
esa música.
Maravillosa,
maravillosa,
pero yo quiero matizar,
Ferran,
porque está claramente
es una película
de Chris Marker
sobre los videojuegos,
pero tú te la has visto,
es decir,
sí,
yo l'havia visto
en el seu día
y vaig dir,
va,
vaig a vacilar a l'Adriano
que siempre dic
que els videojocs
no em creu
quan li dic
que sona algo més
i l'he tornat a veure
i dic,
Déu meu,
què he fet,
perquè ja veureu
que l'Adriano
li traurà suc,
no,
lo següent.
No,
a ver,
és una película...
Clar,
és que aquí...
Hòstia,
Pol!
Ferran,
no,
jo m'he quedat coses,
m'he quedat coses
perquè dic,
és un poco ortopédico,
això que estem fent aquí
a la distancia,
però dic,
el tema de que...
O sigui,
a mi que hi ha pelis bones
de videojocs,
sobre videojocs i tot,
però és que Level 5,
que jo,
ja t'ho vaig dir per guants,
Ferran,
no en tenia ni idea
que existia aquesta peli,
al posar-me-la...
No,
jo no l'he acabat,
o sigui,
ha sigut com...
¿Qué és este ensayo,
pagillator?
Es que...
Bueno,
ara no ho es comuna,
que quede claro,
que quede claro,
que quede claro,
Pol,
que és una película
para ser pensada.
Totalmente.
No és una película
para disfrutar
ahí en el sofacito
con la mantita en invierno,
no, no, no.
És una peli de museo,
és una peli
para ir a verla
al CTCB,
que és d'où
que la pasaron.
Yo sobre esa Level 5
só vull recuperar una frase
que dijo Jordi Costa
arran de una crítica
del libro de Imá,
de Xigodar,
que decía
és un cine
que plantea
al espectador
com un hermeneuta,
com un interpretador
de textos visuales,
no?
És que tienes que leer,
tienes que estar concentrado.
Y es el contrapunto perfecto
en este programa
sobre videojuegos,
un poco de exigencia.
Qué fet,
qué fet,
Rafa.
Parlan,
Parlan,
a cada programa
jo trec el Jesús Franco,
però el Carles,
tío,
porta 10.000 programes
parlant del Jordi Costa,
eh?
I d'hermenauta
i hermeneuta
busca la manera...
De cualquier manera
sabe cómo entrar
el término hermeneate
para decir que es un libro
sobre Mollins.
No,
pero es cierto,
es cierto lo que dice Costa,
está claro que has mencionado
a Godard
y es que cuando hablamos
de Marquer,
aunque no estamos hablando
de la Nouvelle Vague,
porque,
os voy a poner
un poquitito
al día,
porque para aquellos oyentes
que no se acaben
de ubicar
en el terreno Marquer,
recordarles que Marquer
fue uno de los exponentes
del movimiento cinematográfico
que se llamaba
la Hive Gauche,
la orilla izquierda.
¿Y por qué se llamaban así?
Porque también estaba
la Nouvelle Vague.
Es decir,
es un movimiento en paralelo,
incluso más vanguardista
que la Nouvelle Vague,
donde se encontraban
otros cineastas
de los cuales hemos hablado
como Agnès Varda
o Alain Genet,
Maggi Ritura,
que en el fondo
era una escritora
pero que también hizo
grandes colaboraciones
en el cine
o incluso dirigió
India Song,
una maravilla,
o Hiroshima Monamur,
de la cual hablaremos.
Pero si por algún motivo
he recordado Marquer,
es por un cortometraje,
un cortometraje de ficción
del año 62,
cuya banda sonora,
ya lo he dicho hace rato,
nos está acompañando
y es la banda sonora
de la GT,
la Terminal.
Supongo que aquí,
siendo amantes como sois
de la ciencia ficción,
la habréis visto.
Exacto,
y es la única película
que había visto que toma.
Bueno,
había visto,
había visto Seven Five,
pero no había asociado
que era la mateixa persona.
Capaz,
la GT es la que a Iván
que inspira a Doce Monos.
Exactamente,
inspira a Terry Gilliam
en el 95
para su película
Doce Monos.
La GT simplemente
es un fotomontaje
de 28 minutos
en blanco y negro
que le valió
la fama internacional.
Pero lo más gracioso,
y es muy bueno,
es jodidamente bueno,
pero lo gracioso
es que Marquer
sea principalmente recordado
por una ficción
que fue su única ficción
cuando lo que él hacía
era principalmente
esta suerte
de ensayos fílmicos.
Es decir,
Level Five
es claramente
un ensayo fílmico
o como otros
le atribuirían
el documental subjetivo.
Totalmente,
Max Súper Acertat.
Sí,
es un tío que pilla
material de archivo
y lo lee,
precisamente como comentabas
en relación a Costa.
Él también lee
ese material de archivo,
lo pone en crítica,
lo pone en estudio
y sus películas
son resultado de todo eso.
Pero,
¿sabéis además también
por qué nadie conoce a Marquer
o muy pocos?
Porque es que el tío
se negó sistemáticamente
a conceder entrevistas,
por un lado.
Por otro lado,
se divertía ofreciendo
versiones muy contradictorias
de su propia vida
y de su juventud
y cuando alguna vez
lo solicitaban una fotografía,
para ilustrar,
pues ya sabréis,
un reportaje,
un libro o una entrevista,
Marquer enviaba,
cuando lo hacía,
una foto de su gato preferido.
Es un tío que siempre
ha contribuido
a esta imagen en la sombra,
¿no?
Pero volvamos a Level 5,
por favor.
Volvamos a Level 5
porque de un hilo,
es muy densa.
De hecho,
Ferran,
¿qué os parece
y el resto de oyentes
que escuchamos su tráiler?
¿Qué es lo que no puedo hacer?
Request U.S. Command.
Request Japanese Command.
A ver,
que es una peli
del siglo pasado,
creo que queda bastante claro,
¿no?
Por los sonidos.
Y que Okinawa
tiene un papel muy importante,
ya resulta evidente.
Pero también
hay una protagonista,
una protagonista mujer,
Laura,
y su interlocutor,
es un interlocutor silencioso,
porque está ausente
en toda la película.
Y es su pareja.
De alguna manera
entendemos
que ya no está ahí.
No sabemos
si se ha marchado,
si han roto,
si han muerto.
Y esta pareja
estaba creando
un videojuego,
un videojuego
sobre la guerra
de Okinawa,
que ahora Laura
debe entender,
no solo entender,
jugar y finalizar.
Y así,
de este modo,
la película
se va paseando,
porque hay una idea
de paseo por la historia,
muy cargado de contenido,
evidentemente,
no penséis que es un paseo ligero,
pero hoy sí es una peli
que parece que devanee,
¿no?
Entre las imágenes,
por un lado,
de Laura,
hablándole a cámara,
a su amante,
en un fuera de campo
casi espiritual,
en un primer plano
semipicado
que se intercala
continuamente
con esas imágenes
del propio juego,
que en el fondo
son imágenes
de archivo,
de la guerra,
de los propios testimonios
que la vivieran,
la guerra de Okinawa,
la batalla de Okinawa
enmarcada
en la Segunda Guerra Mundial,
¿no?
Y ya,
ya desde el inicio,
vemos un montaje
de diferentes manos
moviendo el ratón
y dando paso
a una pantalla
sobre la que se suceden
imágenes
y ahí aparece
esa voz en off,
¿no?
Una voz en off
que reflexiona
sobre el significado
es algo
que de alguna manera
navega
y sobre todo
el cine de Marker,
¿no?
Es su voz,
que reflexiona.
Es su voz,
es la voz de Marker.
Hay dos voces.
Está, por un lado,
la voz de la actriz,
de Laura,
que...
Catherine Belcodia.
Sabía que entrarías ahí,
no, no,
es que lo sabía.
De hecho,
te iba a preguntar,
Carlas,
porque sí que he visto
algunas pelis de ella,
no es un nombre
que me sonara,
ni un rostro tampoco,
he de decir
que es un rostro
que menos mal,
porque funciona bastante bien
para sostener la imagen
en ese primer plano
inagotable,
resultar un poco difícil,
porque sí que es cierto
que por un lado
tenemos esta historia
de Okinawa,
de la batalla de Okinawa
y su propia historia,
que es un auténtico drama
que ahora iremos
desentrañando
de alguna manera,
pero que juega en paralelo
con una imagen repetitiva,
que a veces incluso
pueda resultar
casi pedante,
porque es una persona
reflexionando continuamente
a partir de la idea
de un juego
que no consiga acabar.
Y es que, claro,
al final,
lo que está haciendo Marker
con esa voz
es, de alguna manera,
crear una historia de amor
sobre la guerra.
Hay una capa
que él decide crear,
que es la historia
de ese amor,
así fue un amor ya imposible,
sobre el testimonio
de la guerra
y esa combinación
de elementos
es lo que creo
que da finalmente
a la película
un sentido mayor
y eso es lo que conecta
perfectamente,
por ejemplo,
con Hiroshima Monamug,
que he mencionado.
De Resnay.
Exacto,
porque es una película
que también juega
en esa dirección,
aunque yo diría que,
ostia,
Hiroshima Monamug
para mí es un 10 de película.
Intocable.
Alén Gené.
De hecho,
Alén Gené y Marker
han colaborado
en varias películas juntos,
aunque de alguna manera
era Gené
el del poder,
por así decirlo.
Está bien,
¿eh?
Pero en Level 5,
y ahí es donde creo
que Ferran
también puede aportar
bastante,
en Level 5
la excusa esta
del videojuego,
porque,
como os he dicho,
es claramente
un documental
sobre la batalla
de Okinawa.
Subjetivo,
¿eh?
Llamabas, Adri.
Sí,
un documental subjetivo,
porque no deja de ser
el mismo
quien relee las imágenes,
pero al final
también te das cuenta
de que son imágenes
que por mucho
que estén leídas
por Marker
no pueden ser leídas
de otra manera.
Ya.
Hay algo
que está también
contenido
en esa excusa
del videojuego,
y es la clara intención
que tiene Marker,
de aprovechar
la elección
de comandos,
la repetición,
el volver a intentarlo
para cambiar
el desenlace
de la guerra
y la memoria,
como pretendió
realmente Japón
a nivel gubernamental,
¿no?,
después de la guerra,
pero no,
Marker nos demuestra
que no es posible.
perquè aquest és el paralelisme
que jo li veig
que vol fer la pel·lícula,
o sigui,
jo et dic,
Adrián,
una pel·lícula de videojuegos
i per anar a recomanar-te
les típiques de Super Mario Bros
o Red Dead Wild,
dic,
voy a vacilar-te
i, clar,
al final,
el videojoc és una excusa
perquè Marker vol parlar
de la inamobilitat
de la història,
i dels fets que han passat,
inclús de la història escrita,
no tant la història real,
no?
I el tema és que això
té molt a veure amb els jocs
perquè els jocs,
encara que et donguin
molta llibertat,
sobretot actual,
que aquesta pel·lícula
és del 97
i té una visió
de com podrien ser
els jocs del futur
una mica antiga,
no?
Sí, claro,
evidentemente es un cine
que de alguna manera
no pasa la prueba del tiempo
porque esto ha contenido
su discurso
en la parte del videojuego,
no en la parte de la historia.
Sí, sí,
però aquest valor
dels videojocs
també són sistemes tancats
que no permeten,
no?
Predeterminados.
Com et diu,
jo li intentava fer això
al joc
i el joc em diu,
no,
no puedo hacer,
com era Harakiri,
no puedo hacer playa.
I don't know how to Harakiri,
no?
Llavors això queda molt marcat
com a concepte de
aquesta és l'excusa
del videojoc.
Claro,
porque la historia
se puede revisitar
pero no se puede cambiar.
Marquere en este caso
no es Tarantino
con su One's Upon a Time
in Hollywood,
no?
Y el videojuego,
como tú bien dices,
aunque permite la repetición
infinita de vidas
y por lo tanto
de narraciones,
sigue un esquema prefabricado,
un esquema que no se puede alterar
si no viene,
no?
Si no viene dado
y en este caso
la historia ya viene dada
y como tú bien dices,
I don't know how to Harakiri.
una máquina no podría saberlo
y el concepto Harakiri
es muy importante
también en la película
porque lo fue para Japón
y en el fondo
lo fue para la historia,
no?
Hay ese momento
donde la máquina
no sabría cómo hacer
un Harakiri,
un Harakiri,
un sepuko,
un ritual de suicidio
y en el fondo
es lo que marcó
la respuesta de Japón
en la guerra,
no?
Porque sin la resistencia
de Okinawa,
y eso nos lo cuenta
la película,
no habría existido Hiroshima
y si no llega a existir Hiroshima
nuestro tiempo presente
podría ser muy diferente,
no?
Lo curioso es como
los japoneses ven
en el suicidio
porque desde aquí
se ve con una capacidad,
bueno,
con un criterio muy distinto,
no?
De hecho hay un momento
en la película
que me parece maravilloso
que compara a Japón
con España
y hablan de cómo
la relación con la guerra
de un país,
y es curioso,
no?
que Marquez se vaya a España
porque habla de la relación
con la guerra,
no?
Y por un lado dice como
a pesar de que decidirían
el suicidio
como respuesta
a esa guerra,
sí que es cierto
que en tiempos de paz
Japón no prefiere jugar
antes que enfrentarse
a la guerra
y mostraba a España
como un país
que en época franquista
sobre todo,
desafía la guerra
y cómo lo hace,
con los toros
o con ese cara al sol,
hay una idea de
cara al sol
implica desafiar
a la muerte,
no?
Y eso es algo
que Japón no haría
aunque acaba haciendo
y me gustaría pensar
que aunque España
va de que desafía
mucho la guerra
a poco ladrador,
a poco mordedor
al final,
no?
porque al final
la guerra,
el cine de guerra
no existe
y es algo que también
nos quiere contar Marquer,
no?
El olor de la guerra
por ejemplo
no se puede representar
ni en films
ni en novelas
y eso hace
que todo cine
que intente hablar de guerra
sea un cine de mentiras,
sea un cine falso
porque el cine de guerra
no sería,
no existe
porque no habría espectadoras
que lo pudieran ver,
no?
Hay algo muy importante
y seguramente por eso
Marquer elige
el concepto videojuego,
no el concepto bélico
para hablar sobre una guerra
que nos ha marcado a todos,
yo veo algunas miraditas
ya tipo western
por aquí
o no?
¿Vais bien?
Portem mi choreta
de programa
a la Gama Wots
para parlar
vale,
pues mira,
simplemente un par de cuestiones
a rescatar
por un lado
lo que está sonando ahora
ojos negros
ojos negros
es una canción tradicional rusa
que suena en la película
en un momento mágico
y es cuando
de una manera indirecta
nos cuenta
que el general
que estaba detrás
de todos los comandos
que se enfrentaron
a Estados Unidos
en esa segunda guerra mundial
evidentemente
ante esa derrota
tuvo que ofrecer
su vida al emperador
¿no?
y entonces dice
uno que se pregunta
dice la película
¿qué le pasaba por la cabeza
al general Cho
cuando ofreció ese púco
al emperador?
y en el fondo
parece ser que
en el momento
en el que se está
va antes de ofrecer
su vida
le pregunta al emperador
si recuerda
el pase de olas del Danubio
una película de Stenberg
que vieron ambos
en Saigón
en el año 41
y en ese momento
además sonaba
la melodía
que ustedes oyen
que es ojos negros
¿no?
es realmente una película
muy densa
como decíamos el otro día
en relación a Manc
una película
con muchísimas capas
de reflexión
pero muy más duras
¿eh?
las capas
que Manc
sí
evidentemente
cuando cuentan
que Okinawa
dividió su
o sea que
150.000 personas
que son un tercio
de la población de Okinawa
murió
que además
el gobierno japonés
de alguna manera
era consciente
y los puso allí
para morir
para
de alguna manera
para perder
pero no perder
de manera vergonzosa
porque para ellos
la derrota
la aceptación de la derrota
era esa vergüenza
entonces
los llevó
a suicidarse
continuamente
por esa herencia
del samurái
evidentemente
el código del bushido
exacto
pero en el fondo
porque es un suicidio
que no es solo
la respuesta
de la cultura japonesa
a la guerra
es la provocación
del propio gobierno
está manipulando
a su propio pueblo
de ahí que después
surgieron historias
como
como lo cookie
que Bea nos trajo
hace ya unos cuantos meses
de esa necesidad
de Japón
de ofrecerse al mundo
de una manera
infantil
vulnerable
con este concepto
veis Adriano
que te he regalado
una peli
que podrías darla
por la total hora
de hecho
simplemente
aquellos que quieran
disfrutar
de una película
de videojuegos
que no sea claramente
un producto de consumo
para los gamers clásicos
que vayan a Marquer
y que vayan a Level 5
o que si no
vayan a
Isaac La Cuesta
cineasta español
que hace un resumen
muy interesante
sobre el cine de Marquer
que se llama
Las variaciones Marquer
y ahí lo dejo
señores
ahí lo dejo
muy bien Adriano
es una película dura
una película difícil
és molt interessant
el que planteja
com ho veus
l'Adriano
té corda per rato
però no
ja hem acabat Adriano
ara vamos a los Game Awards
anem al plat fort
que vienen con cine
también
sí una miqueta
cap al Game Awards
som-hi
videojocs
bueno bueno aquí estem eh
Pol
sí que
és que va fer gràcia
va fer gràcia
perquè és com
és com si jo tingués una T10
saps
o sigui
només puc entre 10 cops
però quan entro
dic som-hi
has anat a comprar
el pa amb la T10
sí
però cuentas con nuestra atención
Pol
a tope
doncs aquest any
els Game Awards
podríem dir que ha sigut
un any estrany
perquè la veritat és que
s'esperaven moltes novetats
però al final
tot ha quedat bastant diluït
perquè clar
Pol
què hi ha hagut durant l'any
home
a veure
a part del tema
de la pandèmia
que és obvi
però és que clar
a més els videojocs
collons
que s'han nutrit
i bé
home és una de les grans
indústries
que ha triomfat
en aquest tema
després també hi ha el tema
de les connexions online
que si han funcionat
més o menys bé
les bioconferències
que bueno
que també
els Game Awards
van patir
jo crec
aquest tema
però està clar
que és una cosa
que la indústria del videojoc
ha triomfat moltíssim
a l'hora de
de
bueno
de fer-se
de jugar-se
i de tot
a de coses
que també hi ha hagut
molts delays
no?
Sí
no
però sobretot
com que ha sigut un any
tan connectat
com comentaves
voler esperar
i a més
tothom suposava
com que no hi ha hagut E3
potser els Game Awards
es converteixen
en aquest gran lloc
de novetats
exact
però tot l'any
hem tingut conferències
tot l'any
hem estat veient novetats
amb el que al final
potser esperàvem massa
d'una cosa
que ja hem vist
durant l'any
bueno però
escolta
però també és veritat
que ells mateixos
els dels Game Awards
ja anticipaven
òbviament ho han de fer
però anticipaven
que havia de ser
el gran any
o sigui
el Game Awards d'aquest any
no només pel tema dels premis
i també hi havia
una competència molt bèstia
però és que és
les presentacions
tu t'havies de quedar
amb els ous
saps?
en plan
uau
i no
no no
al final ha sigut
una miqueta decepcionant
en aquest sentit
també s'ha de dir
que han tingut limitacions
per Covid
perquè no han tingut públic
allà a la sala
i tot ho han fet
amb connexions online
i tot ha resultat
una miqueta fred
fredot
oi Pol?
sí
sí
a veure al final
clar
les connexions
algunes
estaven gravadíssimes
vull dir que les reaccions
eren
oh gràcies
por el premis
saps com molt
molt així
però hi havia
que sí
els premis grossos
serien una mica
els que van connectar
amb la típica webcam
o sigui
connexions histriòniques
algunes
hi havia
un dels guanyadors
no recordo quin era
que hi havia
el tio parlant
de càmera
de la webcam
i la dona
a fora
a l'altra banda
del vidre
passant fred
era el de
Last of Us
de mejor
innovación
accesibilidad
que la tia
estava a fora
passant fred
aquí hi ha un problema
Ferran
que és que
inclús en el món
dels videojocs
i el que serien
los Oscars
del videojuego
no ens hem
desempallagat
del cinema
no
hem tingut
molt famoset
aquest any
hem tingut
per exemple
Keanu Reeves
perquè venia
amb el tema
del cyberpunk
Tom Holland
Brie Larson
Gal Gadot
i Christopher Nolan
de Chris Marker
a Christopher Nolan
i què vol
les seves intervencions
com les vas veure
a veure
aquí hi ha una cosa
que ens va estranyar
en el directe
perquè clar
tu veus
que vindrà
Keanu Reeves
que vindran actors
en general
i vindrà
Christopher Nolan
comptant que hi ha
premi d'actuació
en videojoc
i premi de direcció
en videojoc
òbviament
hauria de ser
algú
tipus
Tom Holland
o Keanu Reeves
o així
entregues el d'actor
i l'altre
del direcció
doncs no
aquí
Keanu Reeves
entrega
a direcció
que no té cap mena
sentit
i Christopher Nolan
el premi gordo
la grossa de Nadal
que és el millor joc
és que això sí que no s'entén
per res
jo tenia una pregunta
és novetat
que hi hagi tanta gent
del cine
presentant aquests
Game Awards
cada any
n'hi ha més
l'any passat
ja hi va haver
gent
i cada any n'hi ha més
perquè aquesta simbiosi
existeix
també és veritat
que és la indústria
que més ven
és la indústria
que menys
no és que no només
ha caigut
és que ha pujat
durant la pandèmia
ha comentat Pol
que durant el directe
ens vam estrenyar
és que ja ho hem mig comentat abans
vam fer un directe
al Pol i jo
el primer directe
d'empanada a Youtube
que van ser quant Pol
4 hores i mitja
4 hores
quasi 5
era
va ser una burrada
bueno
més la preparació
clar
però va ser
bueno
un salto al vacío
i tan divertidors
com a puta mare
de veritat o no
home
a veure
érem dues persones
que vam resistir
el Pol i jo
vam estar a tope
ojo
érem dues persones
dos persones
doy fe d'ello
més 3 o 4
perquè el xat
estava que ardia
el xat en directe
que estàvem fent el directe
hòstia
entre l'Abel
Adriano
l'Abel a tope
l'Abel a tope
nuestro público
sediento de información gamer
no?
me encanta
però va ser brutal
perquè realment
la majoria
es van quedar
fins a les putes
4 o 5
de la matinada
que és com va acabar
era por vosotros
o por el resultado
de los premios
era por el tráiler
que no apareció
del que ja parlarem
d'aquí un rato
mira
aquest directe
el teniu penjat a Youtube
les 4 hores i 37 minuts
però estem pendents
a fer un resum
de 20 minuts
perquè entenem
que 4 hores
de Ferran i Pol
analitzant
això pot ser
una mica pesat
una bona marató gamer
Pol
què et sembla
si entrem ja
als premis
entrem als premis
doncs mira
tu quin diries
em sembla que estem d'acord
que va ser
el gran triomfador
de la nit
a veure
a veure
aquí
l'estofas 2
això està claríssim
perquè a més
es van dur 7 premis
que són
joc de l'any
millor direcció
millor joc d'acció
d'aventura
millor narrativa
millor disseny d'àudio
i millor interpretació
i innovació
en accessibilitat
o sigui
va reçar
amb els grans
perquè realment
són els grans premis
i a partir d'aquí
bueno
és que
va ser un despropòsit
quin
quin joc va ser
el gran perdador
el gran perdador
va ser Ghost of Tsushima
hasta jo us diria això
el gran perdador
Ghost of Tsushima
en un joc
que aquí empanada
anem parlant molt bé
el vam portar
a donar un gazpacho
i només s'han portat
un premi
bueno
un i mig
podríem dir
perquè se'n va portar
millor direcció artística
que és just
i després el consol
podríem dir
de ser el preferit del públic
perquè és el que es va portar
sí però aquest
clar
aquest ja se sabia
aquest va sortir
perquè un que va per vots
de públic
doncs es va saber abans
però sí sí
només
en el que és la gala
millor direcció artística
bueno
el gran perdador
i Ferran
deixa'm dir-te
que el gran perdador
també veig empanada
perquè
com a Shekino
t'agraden els jocs nipons
no els escrius bé
perquè hi ha
Shekiro
de los quedadores
de Shekino
de Shushima
de Shushi
de Shushi
jo de hecho
he de decir
que yo precisamente
adolezco de mucho japonismo
ha quedado claro també
i de hecho Marquer
evidentemente també
i ostia
estava casi convencido
de que Ghost of Shushima
sobre todo
por tu testimonio
Paul
iba a ser
és que aquesta era
la sensació
i aunque nos trajiste
també Ferran
Last of Us
el primer
i tu que has dit
m'ha llegat
els voces de Caladrià
no té a Last of Us
2 a casa seva
pues ja saps
a guanyar
empanada
me està afectando
de una manera seria
i los agües que faràs
serà la secció de videojocs
però a lo Marquer
seguramente
jo lo que quería decir
en base a estos premios
que habéis mencionado
este gran ganador
Last of Us
parte 2
¿qué era dices esto
de innovación en accesibilidad?
ho explico
perquè és un premio important
o mejor interpretación
a ver
claro
és el que parlàvem
és el que parlàvem
Paul
parles tu de la interpretació
i jo faig després
la d'accessibilitat?
sí
aviam
jo aquí
us diré
que és un dels que tenia
bastant clars
de que guanyaria
o sigui
Miki Iniela
anava direccionada
a Laura Bailey
que és el personatge
que fa
o sigui
és el personatge d'avi
que és com vindria
a ser el Dolent
però és una innovació
des d'un punt de vista
no només interpretativa
o sigui
la interpretació és bona
però és que a part és
sense fer massa spoilers
però és un personatge
que acaba sent
també
tot i ser el Dolent
acaba sent
bueno
proper al jugador
en el sentit
de jugabilitat
llavors
jo crec que també
hem de tenir en compte
una cosa
aquí s'han dut molts
molts premis
de narrativa
de so
de tot
però és que
estem parlant
i això
és cada cop més
les indústries es toquen
ja ho hem dit abans
amb tots els convidats
és que
és el joc cinematogràfic
o sigui
és un joc
és un joc
que és
pur cinema
però
hi ha aquest afegit
que és
que tu ets
protagonista
actiu
de la pel·lícula
i
hòstia
hi ha altres
que no ho van fer
també potser
que és com el
Metal Gear 4
que ens en reïm l'altre dia
Ferran
que és un d'aquests
jocs del Kojima
que al final
és una pel·lícula
com que el tio
no pot fer pel·li
perquè no pot ser
el gran director de cine
doncs serà
el gran director de videojuegos
però en aquest cas
jo crec que la balança
està molt ben equilibrada
i estos
perdona
estos actores
o actrices
que estan en videojuegos
i que d'alguna manera
un poco como
lo que comentaba
en relación a Markel
pueden ser revisitados
continuamente
hasta el infinito
tengo la sensación
de que deberían
tener un caché más elevado
i saps què passa
que vam començar
com a actors de doplatge
molts
i després s'ha anat a buscar
com que ara hi ha
el motion capture
i això és el premi
que no es dona només
a la interpretació de veu
també es dona
als moviments
com que se'ls captura la cara
al final són ells
també preguntaves
pel premi d'innovació
d'accessibilitat
això és un premi molt important
perquè des de fa molts anys
clar
els jocs
estan dissenyats
d'una manera
que si tu ets
per exemple
del tònic
potser no el pots jugar
i cada cop
s'està apostant més
per afegir
modus de joc
que treguin els colors
i els posin
per del tònic
o per gent que tingui
potser problemes
auditius
que no tots siguin sons
i coses d'aquest destí
oi estem parlant
d'un escenari de videojocs
inclusius
moltíssim
de fet
s'està apretant bastant
el tema de la inclusivitat
en els videojocs
i Last of Us
va tenir crítiques per això
perquè és un joc
protagonitzat
per un personatge LGTBI
i a més
de forma forçada
diuen alguns
de forma totalment legítima
diuen altres
ja ens diem
Last of Us
és un molt bon joc
però la sensació
de que ha rassat
de forma una mica injusta
està allà
oi Pol?
sí, sí, sí
a veure
jo crec que també
hi ha el punt aquest
que dèiem
hi ha un
la gran competició
òbviament era
Last of Us
i Ghost of Tsushima
són jocs
que com acabaven passant
també en el món del cinema
vull dir
són jocs
que estan competint
per l'omà salto
i són super diferents
o sigui
un com a pel·lícula
per dir-ho així
jugable
és una història
narrativa
lineal
directa
a Ghost of Tsushima
la dificultat és
hòstia
fes tot el que han fet
a Ghost of Tsushima
amb un obert
és a dir
la diversitat
la disparitat de personatges
de mini narratives
com els personatges
són rodons
però alhora són
no sé
sí que és veritat
que vale
s'endú directa artística
perquè és una generalitat
el que han fet
però hòstia
la música
el so
tot el que estava també
nominat
l'estofas
que és el que s'ha endut
s'ho podia tranquil·lament
endur alguna cosa
o el so
sushima
llavors hi ha un punt
que hòstia
no sé
és complicat
de fet
continuem amb premis
perquè sí que hi ha hagut
una altra sorpresa grata
que ha sigut
aquest joc
aquest joc independent
Ades
que ha guanyat
premi millor joc independent
i premi millor joc d'acció
per davant de Doom Eternal
sí
jo el Doom Eternal
que li estic fotent canya
aquests dies
perquè és l'últim
que em vaig comprar
que estava de rebaixes
el Doom Eternal
sincerament
és un pepinazo
dels que ja sabeu
vull dir
Doom és la mítica saga
d'aquests anys
un shooter
d'aquests en primera persona
bueno
de rebentar dimonis
bàsicament
però sí que és veritat
que és un joc
que s'ha sabut reinventar
perfectament
sense aprendre l'essència
i és un joc
a més
tu assenyalaves
quan estàvem fent el directe
que la veritat
és que no sabia massa
això
que era la música
la música
també era
era dinàmica
respecte
bueno
segons dispares
segons
quin arma portes
depèn del teu sistema de joc
és una música
que està feta per capes
i depenent de l'acció
que estiguis fent
de l'armament que portis
és una passada
ara
des que m'ho vas dir
ho he estat mirant més
a mesura que jugo
ja es nota
i entra molt
però clar
estàs parlant d'Hades
o sigui
Hades
un joc d'aquests
superindependents
bueno
ja portem uns quants anys
de joc independents
en lo alto
hi havia Celeste
Cuphead
hi havia Disco de L'Eisum
però en aquest cas
Hades
que a més és un joc
que jo sincerament
no havia escoltat en ma vida
i ha estat
a bastantes
seccions
però és que
clar
li donen
a millor joc independent
que el que dèiem
fa uns dies
era justament
jo crec que li donen
perquè també està
nominat
a millor joc
en general
és com a les pel·lis
dels Oscars
quan una pel·li
que és un pepinazo
però que és internacional
li donen el Premi Internacional
i així
ja no guanya
la millor pel·li
excepte aquest any
que va passar
que va guanyar les dues
exacte
Escolta Pol
em sembla
alguna cosa
que em sembla
que ha arribat
el Milio
per aquí
Hòstia
com a temps
senyor
que no podia
posar pausa
a la maquineta
collons
esto es un vici
els videoxocs
a mi m'anima
la temporada
però ho sé
d'una cosa
en Mario Bros
me la té ben xurada
home 35 anys
de celebrar en aquest any
del Mario Bros
que ho sàpiga
que ho sàpiga
senyor Milio
doncs mira
potser hi ha un joc
que li interessa
que és un guanyador moral
podríem dir Pol
que és l'Amongas
que ha guanyat
l'Amongas
que ha guanyat Pol
per això l'insult
això
què ha guanyat l'Amongas
Pol
l'Amongas
doncs mira
s'endú dos premis
que és el millor joc
per mòbil
que bueno
és un joc
que pot estar
molt ben optimitzat
per mòbils
però és que a sobre
que és multiplataformes
i ja està
no sé quantes plataformes
està realment
però és un bon bazo
va guanyar
amb millor multijugador
perquè és bàsicament
el que és
un Among Us
però és que a més
va guanyar
per sobre d'Animal Crossing
que és el gran joc
el gran joc d'això
i diria que fa el gai
és indignant
és indignant
és que llevàvem un rato
en plan
Among Us
Among Us
entre nosaltres
Among Us
Among Us
ok
hi va
hi ha una pausa
entre la geina
Among Us
no Among Us
en bikini
el que ha passat també
doncs sí
va guanyar
ja ho has dit
multijugador i mobile
per això dic Camilio
que potser és un joc
que t'interessa
saps de què va aquest joc
aplica aplica
aquest joc
sou un grup d'amics
que veu
és online
i esteu reparant
se suposa que heu de reparar
una nau
cadascú ha d'anar a una zona
però dintre d'un dels teus amics
un és un infiltrado
un alien
l'octavo passajero
i es tracta de descobrir
què és a través de parlar
i que anau
que de naulesa
de Montserrat
va acabar o no
el marandero
el marandero
no mira
ara que estem així en broma
estem en broma
va haver-hi una gran broma
durant
fins ara hem dit
els grans guanyadors
o els grans pares
però va haver-hi
la gran broma
la gran broma
que va ser
és a dir
vosaltres imagineu-vos una cosa
surten les nominacions
van sortir ja fa unes setmanes
però va ser com allò de
que no ho dius
d'atenció
però quan ho veus
en pantalla gran
al Game Awards
com si ho veus
en pantalla gran
en els Oscars
i t'apareix
imagineu-vos que està
manc
o jo què sé
el irlandès
el no sé què
no sé quantos
i et surt
The Room
o colega
d'on despenir cotxe
sí
llavors què passa
entre los nominados
imagina't
imagina't
el nivell
llavors surt un videojoc
que es diu
No Man Sky
que és un videojoc
a part de que
ja té uns quants anys
tres anys diria
quatre
quatre anys
tres o quatre
tres anys
perdó
no 2016
2016
perdona
és un videojoc
que el van criticar molt
al moment
perquè van fer un hype
recordes no
Adriano aquesta paraula
van fer un gran hype
amb aquest videojoc
que era un videojoc
com d'aventura espacial
però massiu
massiu
vol dir hipermassiu
que tu podries anar
conquerint planetes
fent batalles galàctiques
per dir-ho així
i trobaries
a todo el mundo conectado
llavors la gent
quan el van treure
amb tot aquest hype
la gent no es trobava
i llavors els del videojoc
deien
no, no, no
això és que no es trobeu
perquè clar
el món és tan gran
que hi haurà moments
que estàs a solitud
i després es va veure
que no
que era tot mentira
i no hi havia online
no havien implementat
el mètode online
però ells deien
no, és que l'universo
del juego es tan grande
que aún no s'havéis encontrado
emoció enganyada
i tots els programadors
allà
corre, corre
que no es pillen
saps
i què ha passat
a l'Ariana
que ha passat
amb el nom
exacte
és un joc
que bueno
que dóna en l'anonimato
perquè és un joc d'aquests
quasi per dir fraude
i hòstia
no només va estar nominat
sinó que guanya
amb millor joc continuat
que és un joc com a servei
un joc continuat
vol dir un joc
que porta molts anys
en marxa
com que és online
i que ofereix un bon servei
clar, estem parlant
d'un joc
que quan va sortir
estava trencat
i que clar
4 anys després
l'han arreglat
se suposa
i ara guanya
el concepto sería
un premio a la trayectoria
exacte
però és que en el fondo
és que ahora
que se puede hablar de juego
antes no se hablaba de juego
clar, és un joc
i sobretot perquè competia
amb altres jocs
ja m'estic enfadando
amb coses que no debería enfadar
exacte, exacte
això que dius Ferran
això que dius Ferran
que és que hi havia
altres competidors
si no recordo malament
això, el Falgai
tots aquests
que són els jocs del moment
el Fortnite
és a dir
l'Àpex
el Falgai
és que no sé si hi estava
però l'Àpex
el Fortnite
tots aquests
sí que són jocs
que són
el Fortnite
us sonarà
perquè és que
el Fortnite
es fa un poca de tots
el meu fill
juga en el Fortnite
el Marc
amb el nanos
me contaste
no sé si me anticipo
pero me contaste
una anécdota
bastante interesante
Ferran
sobre Fortnite
no sé si tenéis
en relació a Tenet
i en relació a Nolan
ah bueno sí
ara quan arribem
quan arribem aquí
sí perquè això va ser divertidíssim
que també va ser molt divertit
Pol no sé si recordes
quan el tio de No Man's Sky
va rebre el premi
que estava
punxant totes les pantalles
diuen el seu nom
i el tio s'estava fotent una birra
i va fer com
blacabó
que m'ha caigut a mi el premió
sabeu aquells moments
que estàs
és a dir
tu estàs esperant
però estàs luchando
contra los grandes
los mayores
i tu estàs pensant
bueno mira
però al menos
és que una nominació
però és que diuen el teu nom
i tu estàs en plan
estàs amb el pijama
estàs amb les pantufles
dius merda
doncs aquest tio
la reacció d'aquest tio
va ser èpica
mira
anem avançant ja
més premis
ja més així en general
som-hi
Final Fantasy VII Remake
va guanyar millor banda sonora
i millor RPG
que són uns premis
que a mi em van ofendre una miqueta
no dic que sigui un mal joc
però estem parlant d'un joc
que és un remake
que òbviament ha sigut molt esperat
la banda sonora és boníssima
però no deixa ser un remake
de la banda sonora original
que també era boníssima
i millor RPG
compatia amb altres jocs
que han aportat coses noves
al món de RPG
mentre que Final Fantasy
ha millorat una miqueta
del seu sistema
però que no deixes
un sistema clàssic
què és RPG?
RPG
Role Playing Game
és un joc de rol
després què més tenim
Pol
clar i després
aquest és un remake
però després hi ha una mena
de seguiment
a una mítica saga
que
bueno
saga
que té molts braços
perquè no és que sigui
molt llarga la saga
però que és Half-Life
que van presentar
Àlix
Half-Life Àlix
que va guanyar millor joc
reta virtual
jo crec que és el premi
que més segur teníem
a l'hora de fer la quiniera
totalment
perquè és un joc
que crec que ha absorbit
perfectament tot el concepte
de reta virtual
és un joc
que tu deies també Ferran
que era
que podia haver guanyat
tranquil·lament el de so
o sigui
com ha jugat
amb tots els aspectes tècnics
és un joc
que crec que
marca
marca el futur
de l'UBR
clarament
després tenim
el Fall Guys
que podríem
també demarcar-lo
com un perdedoret
perquè és un joc
que també
podia haver guanyat molt
i només va guanyar
millor suport
de la comunitat
és a dir
que el millor premi
i millor suport
vol dir
que els usuaris
interactuen
amb els creadors
i els diuen
i aquí hi ha un fallo
això seria millorable
no sé què
i és un joc
que es va millorant
també tenim
l'Animal Crossing
que per mi
sí que és un perdedor
també
que només ha guanyat
millor joc familiar
òbviament que l'ha guanyat
perquè és un joc
que ha fet
ha salvat vides
durant aquest confinament
un joc que et permet
interactuar amb els teus amics
s'han celebrat aniversaris
virtuals
a través d'aquest joc
i només s'han portat
aquest premi
què més tenim
penseu que és una espècie
molt més naïf
vanila
del Second Life
o sigui
allò de festa
festa a la teva casa
per als teus amics
festa no sé què
llavors jo crec que
sí que és veritat
que durant el confinament
va ser el bon basso
ara que també et diré una cosa
jo crec que és un premi
que li donen
perquè gane algo
de la mateixa manera
que li donen un
al Fall Guys
perquè gane algo
perquè són els jocs del moment
un comentari només
ha dit vanila
vanila
és un sabor
que a mi m'agrada molt
pel xalat
un xalat de vanila
ostres milions
aquesta és la teva aportació
ja pots anar a tu
el vanila
el gust de vanila
és tan clàssic
i tan antic
com aquest
que presentem ara
que és el retorn
de Tony Hawk
com oílo
aquest el coneix
l'Adriano
el mítico
el Tony me recorda
a skates
és que és el que és
és l'esquate punk
que sonava
aquella pilla
mítica de
com s'hi llamava?
hòstia
que és en Slater
a Cielo de l'Avismo
la vam parlar
en un gazpacho
va sortir així
de refiló
però no la trobem ara
Adriano
perquè Tony Hawk
però skater
1 i 2
han fet un remake
dels dos jocs junts
ha guanyat
el millor
joc d'esports
i a veure
també vol dir una cosa
és que la competició
seria molt grotesc
que guanyés
perquè hi havia
el nuevo NBA
són els jocs
que surten cada any
l'NBA
el FIFA
el Dirt
i al final
són jocs
que mínimament
tot el FIFA
i l'NBA
dius
és que cada any surts
cada any
i cada any surto
aquesta és la gran polèmica
a vegades
surt cada any
però és que surt
que potser ser una expansió
que no cal que et compris
un puto joc de zero
saps
llavors
bueno
és el que te quería
jo crec que
molt mal escut
te quería preguntar
en el fondo
perquè digo
hòstia
veo que el juego
el deporte como tal
no está
no está en la liga
de esta gala
le llaman
deporte
com que no
sí
liga esport
en general
en base a los premios
que habéis ido mencionando
no veía el concepto deportivo
en ninguno de ellos
y yo digo
que quedan arrinconados
estos premios
no només n'hi ha
que és aquesta secció
es diuen esports i carreres
per si acaso
se los junten
però és que després hi ha tots els premis
d'e esports
que és el moment en què el Pol i jo
vam aprofitar per anar al lavabo
fer un cafè
perquè no ho sentim
no és el nostre fort
després hi ha el premi
a millor debut
que va ser
Fasmofobia
que va anar per davant d'un
que el Pol creia que era favorit
sí
que era el Mortal Shell
Mortal Shell
perquè és d'aquests
que algun cop he portat
de tipus Souls-like
d'aquests jocs difícils
per dir-ho així resumidament
però sí que és veritat
que a l'hora
que guanyes Fasmofobia
que és un joc
que és d'aquests
molt immersiu
de terror
a més un terror bastant pur
bastant clàssic
en primera persona
no sé
sincerament
ole que guanyi
perquè també em sembla
un joc que com a debut
és un pepinazo
és un joc molt simple
com a mi pel que he vist
perquè no l'he pogut jugar encara
però bueno
Mortal Shell
hauria estat bé
perquè sobretot
els hauria donat allò
els hauria carregat les bateries
per fer coses molt xules
a aquesta gent
però bueno
aviam què tal
i per tancar hi ha premis
sí
per tancar hi ha els premis
Pol
un que ens fa gràcia
perquè en veritat és un bon joc
però clar
fa gràcia
que el millor simulador
o joc d'estratègia
ha sigut
el Flight Simulator
de Microsoft
aquest joc
de volar pel món
el joc és espectacular
això
això és
bueno
relaxa
un joc que relaxa
en èpoques de confinament
entiendo que ara
sí
és una manera de viure
jo entenc
que és pels gràfics
sobretot
perquè jo sincerament
hi ha una cosa
que no acabo d'entendre
que són aquests simuladors
és a dir
als Estats Units
ho peten
els Flight Simulator
el Track Simulator
o sigui que tu agafis un camió
i te vais a dar vueltes
i entre que coses
el Farm Simulator
o sigui
un dels jocs més venuts
l'any passat
és el Farm Simulator
és que un simulador
tractors
ens anem a la granxa
ens anem a la granxa aquí
mira
passem ja Pol
el que comentàvem al principi
que és el tema
de les coses
que esperàvem que passessin
i que no han passat
hi ha hagut un gran fail
que a més
si veieu al directe
veureu el Pol
per perdre els estreps
constantment
que era l'anunci
d'Elden Ring
no Pol?
sí
Elden Ring és
bueno
ja no sé si dir
el nou joc
o el suposat nou joc
de Front Software
aquella companyia
que vam portar fa temps
que feia el de Sekiro
els Dark Souls
el Bloodborne
doncs és el nou joc
que a més està
està agermenat
l'està escrivint
el de Joc de Trons
o sigui a R.R. Martin
però
però clar
és un joc
que es porta parlant d'ell
des de fa
no sé
mínim dos anys
jo crec
no sé
és com la gran broma
és a dir
a cada E3
a cada mini cosa
de presentacions
es diu que sortirà alguna cosa
i de fet
hi havia
gairebé l'anunci oficial
que sí
que sortirien
en aquest Game Awards
igual
igual
que tothom donava
per suposat
que sortiria
algú nou
de God of War
Ragnarok
que no hi ha hagut res
també es parlava
que hi hauria
el tràiler
de la peli d'Uncharted
ja que Tom Holland
venia a presentar
això que deies del Nolan
acabo de fer
tu dir que ara
el Nolan
just abans que presentes
el premi
el Geoff Keighley
el presentador de la gala
va dir
hey por cierto
la última película de Nolan
la podréis ver
en Fortnite en directo
i ara passamos a Nolan
que s'acaba de quejar
de que HBO
va estrenar
l'esperit senzill
i és com tios
en sèrio
però vaja
va haver-hi aquests moments
també hi ha altres coses
que van sonar
perquè va haver-hi rumors
sobre un remake
del Metal Gear Solid
fet per Bluepoint
que són els que acaben de fer
el remake del Demon's Souls
i a més
ojo
que Metal Gear Solid
està com de novetat
per dos bandes
que és el Bluepoint
que són els que més han fet
el remake de Demon's Souls
per la Play 5
i també està en boca
perquè Oscar Isaac
ja està confirmat
que jo sàpiga
com a actor
quasi confirmat
quasi confirmat
com a Solid Snake
a la pel·lícula
que faran de Metal Gear
i també Kojima
us agrada la idea aquesta
sí
sí
sí
el que passa que
de Konami en Konami
perquè un rumor
era aquesta possible remake
i després hi havia
el possible
això sí que era molt descabellat
que era que Kojima
el director de Metal Gear
fes les paus amb Konami
companyia de la que va marxar
amb una petada
per ressuscitar
el projecte Silent Hill
que era aquell teaser PT
que va haver-hi a la Play 3
no?
Play 4 ja
sí, sí
era
i clar
tampoc res de res
i l'anunci més destacat
i aquest sí que va ser confirmat
i sorpresa
va ser el retorn
de la saga Mass Effect
que a més torna
a deixar enrere Andromeda
i torna els personatges originals
amb Shepard
que és un personatge
que en el 3 mor
llavors és com
no
vamos a ressuscitarlo
porque el anterior
no funciona del todo
però més molt Pepino
molt Pepino
aquest
tràiler
i després potser
un altre destacable
és el de Calisco
no?
aquell
Calisco
no sé com es deia
Calisto
sí
Protocol
Calisto Protocol
que veus que és el creador
dels creadors del Dead Space
clar
Pepinazo
que s'espera
un joc
un joc que sembla una epopella
terror especial
per lo tal
molt Dead Space
com tu comentes
però vaja
que ens estem aquí
queden dos minutets de programa
Pol
anem resumint
podríem dir que els premis
en veritat van ser justos
poc repartits
poc repartits
molt poc repartits
poc repartits
però justos
al final no ha guanyat
excepte no me'ns caig
bueno al final
és el que comentàvem
moltes vegades
en relació
a otro tipo de galas
que al final
los premios
son puramente políticos
que si en el fondo
fueran más coherentes
acabarían siendo muy injustos
porque realmente
cuando una película
es una gran película
es que lo es
en base a aplastar
al resto que no lo son tanto
siempre hay descontento
sí
i a nivell d'anunci
és una total decepció
és a dir
els Game Awards
aquest any
tot i que nosaltres
hem fet aquest directe
de 4 hores i mitja
han sigut potser
dels més fluixos
tot i que havíem promès
había que prometer
y eso ya sabéis
lo que genera
Adriano
no canvio ni música
ho deixem aquí
de moment
tenim els Game Awards
penjats sencers
a Youtube
vols fer alguna mena d'agenda
perquè em sembla
que m'has dit
que ja estrenes
bueno hay un peliculón
però peliculón
que estrena
en el próximo viernes
que se llama
Martín Eden
que vayan a verlo
es una película
que seguro
que comentaremos
y no es la única
porque me parece
Carles
que tú tienes otra en mente
sí yo tengo
Baby de Juanma
bajo yo
el director de
Airbag
un thriller de maternidad
que pasó por Sitges
que también se estrena
¿y ahí se llevó algo?
creo que
mira
mejor banda sonora
original
exacto
doncs amb aquestes dos películes
al cinema
que ja es pot anar al cine
encara que no ho sembli
Pol tu tens alguna cosa
d'agenda o què?
no no
bueno
que ha sortit el Cyberpunk 2077
sí
no hi ha més agenda
s'acabó
s'acabó
doncs nois
ho deixem aquí
Adriana vols dir alguna cosa més?
simplemente
como parte de esa agenda
ya lo anunciamos
la semana pasada
está Josep
película de animación
y también está Kira
entonces todo esto
la semana que ve
ho recollirem
en un programa que farem
la semana que ve
dedicat a l'animación
doncs nois
me'n vaig a jugar el Màrius
Bruno
Pol Emilio
u deixem aquí
Patunet
Pol
Patunet Emilio
gracias
Patunet Pol
us hostimo
chao
Patunet Pol
Patunet Pol
¿la