logo

Empanada Cultural

Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero. Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.

Transcribed podcasts: 148
Time transcribed: 7d 15h 43m 1s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Metavers i realitats virtuals: Mantícora, Jíbaro, ‘De nuevo centauro’ i vinils fora de la bombolla

Summary:

## Panorama general **Episodi dedicat al metavers i les realitats virtuals** com a espais d’identitat, desig i límits ètics, connectant cinema, sèries, literatura i música: - • Cinema: Mantícora (Carlos Vermut) — el “monstre” interior, la representació prudent d’un tabú i la realitat virtual com a vàlvula d’escapament. - • Sèries: Jíbaro (Love, Death & Robots, Alberto Mielgo) — hipnosi visual i sonora, *relació tòxica* i l’animació com a cinema adult. - • Llibres: De nuevo centauro (Katixa Aguirre) — un futur proper de *VR/AR/XR*, avatars, *tacte hàptic* i legalitat al metavers. - • Música (vinil): 5 descobertes contemporànies que dialoguen amb l’“exòtic”, l’ambient i l’experimentació. > “Irrealitats virtuals?” O el virtual com a espai on el jo es prova, es perfila i es posa a prova. --- ## Cinema: Mantícora (Carlos Vermut) ### Idea central - **Monstres per fora, monstres per dins**: un dissenyador de criatures per a videojocs amb un desig prohibit que intenta contenir. La **realitat virtual** apareix com a espai per “expiar” el desig sense traspassar-lo a la realitat. - Vermut opta pel “mostrar sense mostrar”: **fora de camp** i el·lipsi moral i visual per abordar un tema delicat sense morbositat. > “El error es comprar que las personas malvadas… no son como nosotros. Y sí lo son… Si la gente hablase más de sus problemas, si mostrase más su oscuridad, creo que sería un mundo mejor.” — Carlos Vermut (Sitges) ### Punts clau - • El film abandona el thriller per **cuinar un drama a foc lent**, centrat en la contenció i la culpa. - • L’avatar i la pantalla (VR) com a lloc on el desig es representa —i on neix el dilema: **és alleujament o aliment?** - • Direcció i posada en escena: travellings mínims però **decisius i “polítics”**; composicions que **suggereixen més que no pas mostren**. - • Debat ètic obert: realitat virtual, *sexbots*, límits legals i morales; **desig vs. delicte**. > “En un juego puedes hacer lo que quieras… y en la vida también. Ahora mismo en este bar puedes hacer lo que quieras… ¿qué te lo impide?” — diàleg a Mantícora ### Per emportar-se’n - • Un exercici de **responsabilitat formal** davant d’un tabú. - • **Gran treball actoral** (Nacho Sánchez i Zoe Stein) i to “vermutià” d’alta precisió. --- ## Sèries: Jíbaro (Love, Death & Robots, T3) — Alberto Mielgo ### De què va - Un grup de **conquistadors** topa amb una figura aquàtica coberta d’or que els **embogeix** amb veu i dansa, fins a l’autodestrucció. Només un soldat **sord** n’és immune. ### Per què impacta - • **Disseny de so aclaparador** i muntatge físic, gairebé *sinestèsic*. - • Estètica híperreal que voreja la *vall inquietant*: **t’oblides que és animació**. - • **Relació tòxica entre depredadors**: atracció mútua per motius equivocats i caiguda a les pitjors versions d’un mateix. > “L’animació és cinema… també per a adults, social, de perdedors, del veí del costat; **drames humans reals**.” — Alberto Mielgo ### Clau de lectura - • Mielgo “trenca” el model Pixar/Disney i obre l’animació a **trames adultes**, fosques i líriques. --- ## Llibres: De nuevo centauro (Katixa Aguirre) ### El món del llibre - **Futur proper** amb metavers consolidat (Delphi), on la vida s’escola entre *online* i *offline*. El turisme físic decau; apareix el **necroturisme** i la recreació històrica immersiva. - **Glossari útil**: *VR* (realitat virtual), *AR* (realitat augmentada), *XR* (realitat estesa). Tercera revolució: **tacte hàptic** via “neoprè” que activa el cos sencer. ### Protagonista i temes - Paula Pagaldai, dissenyadora d’**experiències** al metavers, investiga **Mary Wollstonecraft** per a “Precursores del feminismo”. La figura del passat esdevé “consciència” que dialoga amb el present. - **Avatars** i identitat: un alter ego masculí li serveix per explorar límits i desitjos. Pregunta oberta: **l’avatar és “més jo” que jo?** ### Límits ètics i legals - • Prohibicions (p. ex. pedofília) i **consentiment d’imatge**: no pots usar l’avatar d’algú real sense permís. - • **Submón** sense control (Black Delphi): el cas “Miranda” exposa els riscos d’**abusos massius** sobre una representació (hackeig d’una *miss*), i el xoc entre dany virtual i responsabilitat real. - • Sàtira del nostre present: el futur que descriu “dona per superada” l’era de **cancel·lacions** i l’**hipercorrecció**. ### En síntesi - Un mirall d’aquest present: **dependència tecnològica**, *hedonisme programat*, i batalla entre **llibertat** i **règim de normes** al metavers. --- ## Música (vinil): 5 recomanacions fora de la bombolla - • Mr. Water Wet — Top Natural Dream: **ambient subtropical** amb jazz-fusió, electrònica i llum/ombra; “bonics sons ben cosits”. Tirada: 300 còpies. - • Mustafa — Songs of Oraman: **música tradicional iraniana** modernitzada; fills d’un luthier amb instruments **optimitzats**. 500 còpies. - • DK — Gate of Enlightenment: productor francès entre **house/ambient/industrial** amb percusions d’aire indonesi. 300 còpies; el propi artista en controla el prensat. - • Panda Bear & Sonic Boom — Reset: **pop psicodèlic** càlid, nadal “bé” passat per *indie* i textura borrosa-placentera. - • Tomaga — Extended Play One & Two: duet londinenc de **folk cíclic**, *free jazz* i caràcter **cinematogràfic**. Edició doble; projecte marcat per la pèrdua de Tom Rellen. --- ## Idees que travessen l’episodi - • El virtual no és “fals”: és **espai de prova** d’identitat, desig i límit. - • **Ètica a l’era VR**: representacions prohibides, consentiment i responsabilitat — quin mal és simbòlic i quin és real? - • L’animació és **cinema adult** i pot portar-nos on la càmera no pot. - • El **material** (vinil) com a antídot del “tot-virtual”: escoltar com a ritu i atenció. > “La llibertat acaba on comença la de l’altre… però i si al metavers no hi ha ‘altres’ de debò?”

Tags:

['metavers', 'realitat virtual', 'avatars', 'ètica digital', 'Carlos Vermut', 'Mantícora', 'Nacho Sánchez', 'Zoe Stein', 'fora de camp', 'desig i pantalla', 'pedofília (debat representació)', 'Love Death & Robots', 'Jíbaro', 'Alberto Mielgo', 'animació és cinema', 'vall inquietant', 'VR/AR/XR', 'tacte hàptic', 'Katixa Aguirre', 'De nuevo centauro', 'necroturisme', 'deep web (Black Delphi)', 'consentiment d’imatge', 'sexbots', 'vinil', 'ambient', 'Mr. Water Wet', 'Mustafa (Songs of Oraman)', 'DK (Gate of Enlightenment)', 'Panda Bear & Sonic Boom (Reset)', 'Tomaga', 'Sitges', 'TIFF', 'Matrix']