Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Visca Corea La Buena!
Visca els 6 milions d'espectadors menys d'aquest any!
Moltes gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De veritat, tu has guanyat molts premis, no, la vida?
Estic acostumat-nos!
Es nota una milió d'experiència, ja!
De pujar a l'escenari...
I fer el peli-pe!
I va ser per una peli d'un adolescent, no?
Bebé!
effect a...
Ah!
Bebé!
Edicte a les drogues ja!
Veig que no l'has vist!
Veig que no l'has vist, la meva pel·lícula!
curtmetratge. És un llarg matratge.
Si no, no hauríem donat tant de bo.
No esperava menys de tu.
Bueno, veig que aquí tothom està agafant
un ritme amb les editorials que podem
començar a escollir, no? Tenim l'editorial més poètica,
més exagerada. La teva, bàsicament.
Sí, no volia dir.
La més cachondeito, no? El Ferran
s'està sumant, també, aquesta... Sí, sí. L'última que va
fer... Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, sí, això
és important. Comença rient i, a més,
jo crec que no cal escollir, no?
Bueno, com que ens hem alternat. Exacte. Total.
A més, ja n'ha escollit uns altres.
Què us sembla l'última...
L'última...
Com diríem això?
Los últimos premios dados,
la última elección...
¿Qué os parece? ¿De qué estamos hablando?
Estem parlant dels Oscars. Sí, hombre, yo creo.
Bueno, jo crec que ha estat un bon any.
A veure, ha sigut un molt bon any de pel·lícules, això estava
claríssim, però crec que les decisions
que han sigut... Bueno, tu tens una mica
ressel el tema que una pel·lícula
hagi guanyat alhora millor pel·lícula
i millor pel·lícula internacional, però jo crec que...
És una pel·lícula que es mereix molt.
Jo, si estem amb el menú, si això...
Això és el menú.
És un menú.
Que serà un menú dilatat, no, Pol?
Si estem amb el menú, jo després us parlaré...
Perquè no és que...
Jo veig que sóc un gran defensor d'aquesta pel·lícula,
per a saïll. Ja, quan la vam anar a veure,
vam parlar molt positivament i, de fet,
si us recordeu, on la vaig deixar jo,
amb el meu Top Five?
Ai, hòstia.
La segona.
La segona.
Sí, jo vaig dir que era la segona.
Bueno, però la primera...
I la primera ja perdem un cop, no?
Sí, exacte.
No, no, i també estava nominada.
Ara, era molt...
O sigui, estava molt clar que mai guanyaria.
Però després us explicaré
per què estic tan en contra
d'això d'un doble premi.
Però sí que és cert el que diu el Pol, no?
Que hi havia un nivelazo aquest any.
Aquest any, jo personalment...
Hi havia molt bon cinema
i era impossible contentar tothom.
O sigui, estava clar que alguna queixa hi hauria
i algun encert també, no?
Sí.
No, no, jo crec que està bastant ben repartit, eh?
A part del que ha dit en el discurso de los Oscars
que Netflix ha quedat fora, totalmente.
I de hecho, ¿sabes dónde ha quedat fora totalmente Netflix?
Donde incluso han incluït
algunes películes americanas, estadounidenses, no?
Que se han visto també en los Oscars nominades.
Pues, precisamente, todas las de Netflix.
I en los César.
En los César.
De hecho, estamos aquí que esto parece que nunca acaba, no?
Empezamos con los Gaudí.
Después los Goya.
Les hicimos un poquito de menos caso.
Los Oscars.
Los Oscars se dilatan en el tiempo
de una manera acojonante, ¿no?
Y ahora, ¿a qué nos enfrentamos?
A la Berlinale, que viene...
Que le queda muy poquito.
Creo que es 20 de febrero que empieza.
De hecho, luego lo comentamos también en mi sección.
¿Eso os parece bien?
Sí, tú parles d'això, eh?
Sí, la idea es que parlem una miqueta de...
Un pupurri.
Del Oscars.
Sí, una miqueta dels premis, del cinema,
com sempre, evidentment.
Però també parlar de la Berlinale,
no tan per lo que ha de vindre,
sinó perquè tot just s'acaba d'estrenar el divendres,
una pel·lícula que es la que va guanyar,
Los Dor, l'any passat,
que es diu Sinónims, Sinónimos,
d'un cineasta israelí.
I, de fet, us volia parlar d'això,
però també del César.
I jo crec que del César no cal que esperem,
perquè sabeu com està, ¿no?
S'ha liat, ¿no?, una mica.
O sigui, han dimitit en massa.
En massa, toda la direcció.
Tota la direcció dels premis.
No les pagaban, y claro, aquí no.
Esto es lo que me pasa a mí.
Los responsables de la Academia de Cine Francesa,
sin ninguna excepción,
han renunciado de forma unánime
i lo han hecho a cuantos días de la celebración?
A res.
La celebración es del 28 de febrero.
Estamos hablando del 28 de febrero.
Y creo que esto pasó el jueves o el miércoles.
¿Los motivos los conocéis?
No, de hecho, los motivos los conocéis.
Como el mobile.
Y no le estoy hablando solo a los oyentes, ¿eh?
Sí, podría ser.
Sí, perquè avui no hi és el Ferran,
però tenim una incorporació.
Más de uno debe estar pensando,
¿y dónde está el Ferran?
¿Dónde está el Ferran?
Después se os lo díam.
Sí, tot sona fatal, es per mí, ¿vale?
¿Cómo?
Si tot sona fatal, es per culpa meva.
Però llavors...
Aquí tenim avui, tenim un referent del públic.
És a dir, és una collita feta pel públic
per representar el públic al nostre programa.
Sí, exacte.
Perquè estan molt en contra de les nostres opinions, ¿no?
Que venen avui a rebatre.
De les músiques, principalment.
A rebatre, a rebatre.
De fet, jo simplement passava per aquí.
Hola, Roser.
Què tal?
Bona tarda, Roser.
Bona tarda.
O bon dia, no?
Bon dia, bon dia.
Sí, d'aquests dies així.
Doncs tu ens parlaràs d'això, de sinònim,
i faràs una mica de pupurri festivalero.
Això mateix.
Jo us porto un còmic que es diu The Private Eye,
que és mig americà, mig espanyol, ja veureu per què.
I és una distopia que crec que...
Molt actual, molt actualitzable,
i a veure si us agrada, jo crec que us ho recomano.
Jo crec que sí.
Això de The Private Eye m'agrada molt.
The Private Eye.
Jo, com a títula, em sembla que llanyen.
Però, bueno, que no us he dit, per què?
Per què han dimitit?
Que estem fent això de...
De coronavirus, no?
No, no, no, no, no.
Tant a bo.
Tant a bo, títulos.
Què passa?
A veure, què passa?
A veure, perquè, doncs, seria un únic motiu
per a varias suspensiones.
Però, en aquest cas, no s'ha suspendit, eh?
Les premies que siguen adelante.
De hecho, ara ho que tenen és que correr,
encontrar altra direcció.
I segun ells mateixos han dit,
dimiten, dimiten para honrar, literalment, eh?
Para honrar a aquells que han hecho possible el cine
en 2019, para recuperar la serenidad,
parece que la gente está muy alterada,
y hacer que la fiesta del cine siga siendo una fiesta.
Es decir, esto es un discurso político
que no te enteras de nada, ¿no?
Es decir, mucha chicha y poca limona.
¿Cuál es el tema aquí?
Que, ¿por qué no puede seguir siendo una fiesta?
Y esto ya te lo digo yo, ¿no?
Porque centenares de personalidades de la cultura
durante todo el año han ido denunciando
como parece ser que hay bastantes disfunciones
en esta dirección, hay una pacidad en las cuentas,
y no estamos hablando del movimiento independentista,
y en los estatutos, mira, genial la palabra.
Falta de paridad, y esto sí que es como el tema principal,
falta de paridad de la institución,
si habláramos de los porcentajes nos quedábamos aterrados,
y encima, en paralelo a todo ello,
que no forma parte del mismo conflicto,
en paralelo a todo ello está Polanski ahí, en la sombra.
Polanski ahora empieza a ser...
Y las sevas 12 nominaciones, ¿no?
Exacto.
Bueno, aquí, algún oyente espero que recuerde
como le dedicamos una sección, la parte de cine,
a la película El oficial y la espía, ¿no?
El oficial y el espía.
Y...
Jacuz, ¿no?
Llamada en francés, y Jacuz.
Vols que et posi la secció de cinema?
Perquè veig que t'estan...
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Encara no, encara no.
No m'ho anem a posar el bigoti del Ferran.
No, és més...
Sí, sí, això d'estar dintre del so és perillós per mi, és perillós.
Hauré d'aprendre, hauré d'aprendre, llavors.
Bueno, parlant del Ferran, què?
No, no, 12 nominacions,
els César... Que sigui el cabrón.
Perquè, no, no, clar, collons, perquè la gent dirà
ah, vale, així el Polanski, perquè és un matau, no, collons,
perquè el Polanski encara té aquesta causa oberta
als Estats Units, i tot i que
durant moltes dècades, em sembla que aquest tio l'han deixat tranquil
des de... Jo crec que mai acabarà això.
No, no, no, s'està ficant
molt més calent el tema. Perquè, clar, al Polanski
ja li van oferir presentar la gala,
el 28 de febrer. Però és que això sí que hauria sigut.
No, ell mateix va dir, millor que no.
No vull entrar al personal.
I, de fet, perquè hi havia moltes associacions femenines
que estaven exigint, no tant que no presentés,
sinó la destitució. Llavors, ara
que arriben aquestes dues nominacions,
en paral·lel us podeu imaginar el rebombori que s'està fent,
la direcció caiguda, i tothom
en contra d'aquest oficial i l'espia,
que jo haig de dir que, a part de si el Polanski...
Bueno, això és un altre tema, no?
És una mica com les discussions polítiques.
No arribarem enlloc,
però sí que és cert que trobo que aquesta
pel·lícula està molt bé. Ja ho vam defensar aquí, no?
L'oficial i l'espia. Bueno, tu, perquè
crec que ni el Ferran ni jo l'hem vist, però...
Bueno, si no lo defiendo yo, que estoy al cargo del cine.
Es como si lo defendiera el programa.
Y bueno, veo que tienes prisa por empezar, así que va, venga.
Home, que volguem de mirar un chato.
Venga, va, venga, va.
No, no, més que jo, el Ferran,
perquè no està aquí, però, com sempre,
nos deja su regalito amb un enllacet.
I aquest cop el que ha fet
és parlar de Capcom,
de la companyia Capcom de Videojocs,
de la qual fa 3-4 setmanes
vam fer una entrevista als de Retro Maniacs,
que són els que organitzaven aquesta mena de festa,
celebració, als 40 anys d'aquesta companyia.
Així que ha fet un pupurri, crec,
entre secció i entrevista.
Collonut.
Venga, suma bé.
Comencem amb el mail o què?
Comencem amb el mail.
Va, vinga.
Una de les companyies de videojocs
més celebrades de la història,
Capcom,
està de celebració.
Ha complert 40 anys.
Bé, per ser exactes,
fa 40 anys,
en realitat 41,
ja que va ser el maig de 1979,
es va fundar el Japó IRM Corporation,
especialitzada en fabricació i distribució
de màquines recreatives a nivell internacional.
I la seva secció nacional,
anomenada Japan Capsule Computers Company,
s'encarregava del mercat intern.
De fet,
no va ser fins a 1989,
després de molts canvis de noms
de les diferents branques de l'empresa,
fusions i separacions,
que s'adopta la breviatura Capcom que tots coneixem.
En qualsevol cas,
no és un event corporatiu el que volem celebrar,
sinó l'excel·lent trajectòria
d'una companyia de videojocs que,
inclús a dia d'avui,
no para de donar-nos alegries.
Perquè tothom coneix Capcom.
Durant aquests 40 anys,
ens ha adonat molts dels jocs més coneguts,
tant a recreatives com a consola.
Ja sabeu,
Street Fighter,
Mega Man,
Final Fight,
o inclús abans amb clàssics com
Bulbush,
1942
o Ghost and Goblins.
Inclús té una historial d'èxit
amb adaptacions de llicències cinematogràfiques
o televisives a videojocs,
com són DuckTales,
Aladdin
o tots els basats en Marvel.
Però Capcom no només viu del passat.
Ja que més endavant,
ens trobem Resident Evil,
Devil May Cry,
Monster Hunter,
Dead Rising,
Ace Attorney,
Okami,
Onimusha...
I la llista es faria infinita.
Com dèiem,
tot el món gamer està de celebració.
I de fet,
a casa nostra vam tenir un event organitzat
per l'associació d'entusiastes
dels videojocs Retromaniacs.
Vam anar a parlar amb Elo Tortosa,
un dels seus responsables,
i millor que ens expliqui ell
de què va tot plegat.
Abans d'entrar en matèria més de Capcom,
explica'ns què és Retromaniacs.
Molt bé, us explico.
Mira, Retromaniacs és una associació
que ara ha complert 5 anys,
tot just a finals de 2019.
La vam fundar aproximadament
el 23 d'octubre del 2014.
I bé, el que fa Retromaniacs és...
O sigui, el nostre leitmotiv
és la preservació, la conservació
i la difusió
dels sistemes d'enteniment electrònics.
Això comporta ben bé des dels anys 60
amb els pinballs,
màquines electromecàniques,
passant per tot el que seria
el tema de videojocs
a totes les seves manifestacions.
Ens quedem més o menys en el segle XXI.
Però avui en concret
celebrem els 40 anys
d'una de les grans companyies del sector,
que és Capcom.
Sí, senyor.
Què ens pots dir tu de Capcom?
Què va suposar Capcom
en el món dels videojocs?
Bé, Capcom és una de les companyies
de referència,
tot just juntament amb Sega, Konami...
Són aquelles marques que tots tenim
en el nostre imaginari,
no?, dels videojocs.
Si sabeu, aquest any, 2020,
en els Jocs Olímpics de Tòquio,
n'hi haurà un campionat
de Street Fighter V,
que té el suport d'Intel
i de la pròpia
de l'organització dels Jocs Olímpics.
Vull dir que, bueno,
que Capcom et pots trobar
els primers videojocs dels anys 80
que tots recordem,
i després te'n vas
a l'altre extrem
i veus que és una gent
que continua innovant,
que fins i tot ja està ficada
de peus i potes
en el món dels e-sports, no?
I és que Capcom,
efectivament,
sempre ha volgut ser pionera.
Amb el seu Street Fighter
va introduir el concepte
Combo.
Ja sabeu,
combinació de botons
i enllaç de comandaments
per executar atacs especials.
I amb la segona part del joc,
amb una alineació
de personatges
molt ben calibrats,
va donar el tret
de sortir del concepte
e-sports
tal com el coneixem ara.
I més enllà dels videojocs,
també ha sigut pionera.
Per exemple,
té l'honor,
alguns dirien
dubtors honor,
de tenir
diverses adaptacions
cinematogràfiques
de les seves IP.
Van tenir clar
el matrimoni
aparentment obvi
entre cinema
i videojocs,
i amb pel·lícules
com Street Fighter
o Resident Evil
han aconseguit ser
de les marques
amb millor posicionament
en quant a adaptacions.
De fet,
segueixen apostant per això
i en aquesta època
de Netflix
i de cinema
palomitero milionari
s'han anunciat
noves propostes.
Ells van veure
el filó.
Van veure el filó,
tenen
el contingut
dels seus videojocs
i diguéssim
que la temàtica
dona molt de sí
en el que seria
l'espectre cinema.
Tenim en compte
que el cinema i videojocs
venen molt de la mà.
La idea que tenen ells
de cap com,
per la que nosaltres sàpiguem,
però nosaltres no sabem,
és que volen reiniciar
la saga
de Resident Evil,
volen tornar
a fer també
sèries d'animació
amb un nivell
de qualitat
bastant exigent,
a més a més
de la mà de Netflix,
és un èxit
que s'hi ve assegurat.
Devil Mayer
serà una sèrie,
però n'hi ha més,
n'hi ha sèries d'animació
i n'hi ha sèries
de personatges reials
i també
reinicis
de pel·lícules
que s'havien fet
en un seu moment.
I parlant precisament
de reinicis,
ens preguntàvem
què en pensa
una comunitat
tan amant
del software original
com Retromaniacs
sobre aquesta actual
falera de remakes,
remasters
i actualitzacions
de jocs antics.
Aviam,
és un tema pel·li agut
i aquí n'hi ha
tots corrents.
Hi ha gent
que li dóna molt
que es facin remakes
i és una manera
de retornar
aquell videojoc
que vas jugant
al seu dia
amb un nivell
de qualitat
molt superior
a la tecnologia actual
i hi ha gent
que s'estima més
el hardware
i el software original.
Aquí està molt clar
que la tecnologia
va evolucionant.
la potència
de les màquines
és bestial.
O sigui,
nosaltres estem parlant
que, clar,
nosaltres maneguem
maquinari,
diguéssim,
des dels anys 70,
les Ataris 2600
i no sé què
que era
puro pixel.
A nosaltres
que ens agrada
el retro,
bueno,
la veritat
és que el que ens agrada
realment
són els videojocs bons.
Jo crec que de tota manera
estem enhorabona a tots,
perquè al final
que les companyies
mirin cap enrere
i portin productes
millorats
de llocs
que en el seu dia
marcar-ho en una època.
A mi em sembla
una bona tendència,
no?
Independentment d'això
al final no ens enganyem.
O sigui,
això és un negoci.
És un negoci
i les empreses
no són ONG.
Tot el trasiego
i el món
de la segona mà
que es mou
en el mundillo retro
no els repercuteixen
en negoci amb ells.
Efectivament,
tot plegat
no deixa de ser
un negoci.
I si ara la gent
vol recuperar el passat,
doncs les companyies
apostaran per rememorar-lo
amb noves versions
actualitzades
a preu de novetat
o recapitalitzant
l'original
a un preu mòdic,
però sempre cobrant.
De totes maneres,
cap com no s'obsessiona
amb el passat.
Com ja hem comentat,
és pionera en mons
com per exemple
a l'UBR,
on amb Resident Evil 7
va donar-nos
la primera versió
realment funcional
d'UBR
amb una saga triple A.
Apunta cap aquí
al futur?
Mireu,
ara mateix
en el tema
de l'UBR
el que estem vivint
és que fins i tot
les companyies
estan mirant-lo
com una eina
de futur,
una eina
de generar ingressos
i apostar fort.
Jo que soc
uno de los viejos
del lugar,
jo he viscut
tres onades
d'UBR.
La primera
va ser als anys 90
a principis,
que eren unes gafes 3D
bastant cotrilles
i no sé què,
però intentaven durar
més o menys
el pego,
profunditat,
no sé què,
no sé quant.
Després va vindre
la segona onada
i ara estem
en la tercera.
Darrerament,
l'UBR que s'està fent,
s'està fent molt bé.
Si una cosa
es fa bé
i l'experiència
d'immersió
és total,
no hi ha color.
Però no cal anar
al top tier tecnològic.
De fet,
gràcies a aquest retorn
a lo retro,
valgui la redundància,
i al pixel,
petites companyies
poden desenvolupar
amb equips molt petits
i econòmics
grans jocs.
Què us sembla
aquesta tendència
a retromaniacs?
Nosaltres estem donant suport
a diverses companyies
indie,
de software indie.
Tenim a Alex Roca,
que té anar a Arcade
i a Napoleón,
que és d'anar a Pegames.
I tots dos,
els videojocs
que estan surten,
que estrella
que estan posant-nos al mercat,
són videojocs basats
en videojocs antics,
majoritàriament.
Tenen la curva
de prementatge
i la manera
de jugar-se
d'aquests jocs
dels anys 80.
O sigui,
Napoleón
està fent,
s'especialitant
un joc de plataformes,
diguéssim,
molt semblant
o basat
per a lo que seria
Megaman.
i en Arcade,
amb el Raval Rumble,
està fent un joc
molt semblant
al Final Fight
de Capcom.
Barcelona
és un hub
de disseny
de videojocs
importantíssim,
el més important
d'Europa.
Això
no és massa
a Vox Pop,
però jo crec que
li traiem poc profit
a això,
però estem en el mapa.
O sigui,
un dels millors
desenvolupadors
de videojocs
estan aquí.
Videos de tot tipus.
Digues-se mòbil,
digues-se consoles,
ordinadors,
el que sigui,
no?
Doncs,
sentint això,
que és cert,
no se'n parla gaire
i hauríem d'estar
ben orgullosos,
podríem pensar
que el sector
dels videojocs,
en especial els indis
i associacions culturals
com Retromaniacs,
deuen viure
una mena d'idili
amb l'administració pública,
no?
Quan t'apropes
a segons quines institucions,
sobretot
als nostres inicis,
el 2014,
i dius
que ets
una associació
cultural,
fins aquí
tot bé,
però quan dius
que ets
una associació
cultural
de videojocs,
ja quan poses
la coletilla
ja s'estropea
tot,
perquè el videojoc
s'associa
a hàbits
no massa sants,
pot ser
a aquell nen
que penja
els estudis
per estar jugant,
no sé,
té unes connotacions
a vegades
una mica
fotudes,
no?
A vegades
sembla que encara
estiguem als 90
amb aquest tema,
eh?
Sí, sí,
és bastant trist,
però què passa?
Al final,
mireu,
jo ho tinc molt clar,
un videojoc
és cultura
des del punt de vista
que tens
una creació,
és a dir,
estem creant una cosa,
crear és una manifestació
de l'art,
estàs creant música,
estàs creant
unes regles
de lloc
i estàs creant,
diguéssim,
uns gràfics
específics,
no?
Clar que sí,
Elo,
nosaltres tampoc
perdem l'esperança.
Moltes gràcies
per atendre'ns.
El cert
és que en els últims anys
tant la gent
com les institucions
ja comencen a tenir
el món dels videojocs
com a un element
cultural més.
De fet,
ha sigut notícia
recentment
que la Biblioteca
Nacional Espanyola
començarà a considerar
patrimoni cultural
immaterial
els videojocs
creats a Espanya
i, per tant,
en preservarà
la seva existència
i llegat
en caràcter retroactiu
i futur.
Precisament,
iniciatives
com Retromaniacs
seran un actor
imprescindible
per l'èxit
d'aquesta empresa.
I, mentrestant,
tenim les grans
companyies
que any rere any
ens donen títols
memorables
i, tampoc cal mentir,
també fan alguna
que altra
atrastada
en pos del capitalisme.
Avui celebrem
els 40 anys
de Capcom,
una de les més
importants
i consistents,
però a mesura
que passa el temps
i mirem enrere,
veiem com els videojocs
ja formen part
de la nostra història
ja no només recent,
sinó antiga.
I que duri
molts anys.
cinéma.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit