Title:

Terrorisme, cultura i memòria: Charlie Hebdo, Bataclan i la llibertat d’expressió — del còmic “Seguir dibuixant” al film “Un año, una noche” i tres propostes musicals (Saccades, Maloya, Blueblue)

## Visió general • Episodi temàtic dedicat al terrorisme i a com la cultura n’articula el relat, el dol i la memòria. Des del trauma de Charlie Hebdo i Bataclan fins a la censura i la llibertat d’expressió a casa nostra. • Punt de partida editorial: el terror com a eina de control versus caos, i el paper de la cultura per metabolitzar l’horror. > “El horror tiene una cara… Y debes hacer del horror tu amigo.” ### Idees clau - **El terror té moltes cares**: del jihadisme a la censura, passant per la memòria de conflictes com ETA/GAL o el cas Aldo Moro. - **La cultura com a teràpia i testimoni**: còmic, cinema i música aborden trauma, memòria i identitat sense espectacularitzar la violència. - **Llibertat d’expressió**: recorregut per casos paradigmàtics (El Papus, El Jueves, Mongolia, TV3, Rubianes) i els seus límits, contradiccions i conseqüències. --- ## Còmics — “Seguir dibuixant” (Coco) i Charlie Hebdo ### L’obra i el context - **Títol**: Seguir dibuixant (fr. “Dessiner encore”). - **Autora**: Coco (Corinne Rey), dibuixant de Charlie Hebdo i **supervivent** de l’atac del 7/1/2015. - **Publicació**: França (2021) i traducció a Espanya (2022, Bang Ediciones). - **Marc històric**: atemptat amb 12 morts aquell dia i víctimes posteriors (total 17), arrel de caricatures de Mahoma. ### Què explica i com ho fa - **Relat en primera persona** del trauma: culpa del supervivent, teràpia, estrès posttraumàtic, ambiciosa **profunditat filosòfica** i emocional. - **Estil visual**: traç senzill de tira satírica combinat amb **irrupcions de color aquarel·lat** i fosos a negre que materialitzen memòria fragmentada i onírica. - **To**: entre la **sàtira** pròpia de Charlie Hebdo i el pes de l’horror; no melodramàtic, sinó **lluitant per “seguir dibuixant”** com a dic de contenció contra l’absurd. --- ## Llibertat d’expressió — casos i fronteres (Espanya i Catalunya) ### Revista i premsa satírica - **El Papus (1977)**: atemptat de la triple A (extrema dreta) per una portada; antecedent clau de **violència contra la sàtira**. - **El Jueves (2007)**: **portada requisada** (prínceps i “xec-nadó”); ruptura editorial i naixement d’**Orgullo y Satisfacción**. - **Mongolia**: portades polèmiques (Casa Reial, religió), i **cas Ortega Cano** (judicialització i costos). ### Televisió i humor - **TV3**: polèmiques i censura (gags a Bricoheroes/Està Passant, cas Zona Franca-Manel Vidal), antecedents (Persones Humanes, Plats Bruts). - **Pepe Rubianes**: símbol del xoc entre humor i política. > “La unitat d’Espanya… [Rubianes fa una invectiva explícita i iconoclasta]” • Reflexió final: **aplaudim la llibertat d’expressió** en abstracte, però **en la pràctica** s’hi posen límits selectius; la sàtira també incomoda quan apunta al poder de torn. --- ## Cinema — “Un año, una noche” (Isaki Lacuesta) i el trauma de Bataclan ### La pel·lícula - **Títol**: Un año, una noche (2022). Direcció: **Isaki Lacuesta**; guió amb **Isa Campo** i **Fran Araújo**. - **Base literària**: “Paz, amor y death metal” de **Ramón González** (víctima i testimoni), relectura **no mimètica** en pantalla. - **Context**: atemptats de París 2015 (S. Bataclan). El film segueix **un any** de dol d’una parella després d’“una nit” determinant. ### Enfoc i llenguatge - **Clau**: no és cinema de terror ni thriller; és **drama sensorial** sobre memòria, por i identitat. - **Ètica de la representació**: evita cosificar la violència; **terroristes fora de focus** o en reflexos; se centra en la **experiència de la víctima**. - **Escriptura i muntatge**: memòria **fragmentada**, **sons intrusius** i muntatge altern per mostrar records **contradictoris** entre la parella. - **Repartiment**: **Noémie Merlant** i **Nahuel Pérez Biscayart**; cameos propers al públic: **Quim Gutiérrez**, **Natalia de Molina**, **C. Tangana**, **Enric Auquer**. - **Premis**: destacada als **Gaudí** (so, muntatge, música de Raül Refree). Disponibilitat: sales independents i pas a **Movistar Plus**. > “Una pel·lícula no s’ha de consumir; s’ha de consumar, com l’amor.” — Isaki Lacuesta --- ## Música — 3 discos per pensar el terror, el cos i la memòria ### 1) Rian Treanor & Ocen James — “Saccades” (2023, Nyege Nyege Tapes) - Col·laboració entre electrònica experimental (Treanor) i tradició **acholi** d’Uganda (Ocen James, mestre del violí d’**una sola corda**). - Concepte: *saccades* (sacades oculars) com a **polirritmia** i salts microperceptius. Simbiosi digital-analògica: modelatge físic del **adungu** (arpa) per dialogar amb el **rigi rigi**. - So: **percussió trencada**, síncopes vertiginoses, textures inèdites. Un **xoc sensorial** que incomoda i fascina. ### 2) Jako Maron — “The Electro Maloya Experiments of Jako Maron” (2018/2023, Nyege Nyege Tapes) - Des de **La Reunión**: el **maloya** (cants i ritmes d’origen esclau de plantacions de sucre, s. XVII) filtrat amb **sintetitzadors modulars**. - Història viva: de rituals d’ancestres a **protesta** (anys 60), a **censura** (associacions amb el comunisme), avui reimaginat en clau **dance/electrònica** hipnòtica. - So: loops **trance**, base rítmica poderosa, **misticisme** i catarsi col·lectiva. ### 3) Sam Gendel — “Blueblue” (2023, The Living Records) - Jazz “**leftfield**” íntim i **mercurial**; 14 peces que dialoguen amb patrons del **sashiko** (bordat japonès). - Gravació: estudi **flotant** en un afluent del riu Columbia (Oregon), amb pols rítmic orgànic que **impregna** el disc. - So i clima: **crepuscular** permanent, nostàlgia i introspecció; guitarra i electrònica subtils al servei de l’atmosfera. --- ## Altres temes i recomanacions (Agenda) - Cinema: **Ant-Man and the Wasp: Quantumania**; **Almas en pena de Inisherin** (McDonagh); **Oro puro (Reingold)** de Fatih Akin; **Joyland**; **El triángulo de la tristeza** (Östlund). - Sèries: **The Last of Us** (HBO) — renovada; **Apagón** (creació coral amb episodi de Lacuesta). - Apunts editorials: **Esterno Notte** (Marco Bellocchio) sobre el **segrest d’Aldo Moro** i el paper de l’Estat. --- ## Conclusió - La conversa traça un fil comú: **fer intel·ligible l’horror** sense convertir-lo en espectacle. Còmic, cinema i música esdevenen **espais de memòria, crítica i cura**. - El debat sobre **llibertat d’expressió** continua obert: la cultura convoca disensos, però també **antídots contra la por** i l’oblit.

['terrorisme', 'Charlie Hebdo', 'Seguir dibuixant', 'Coco (Corinne Rey)', 'llibertat d’expressió', 'El Papus', 'El Jueves', 'Mongolia', 'TV3', 'Pepe Rubianes', 'Bataclan', 'Un año una noche', 'Isaki Lacuesta', 'Isa Campo', 'Paz amor y death metal', 'Noémie Merlant', 'Nahuel Pérez Biscayart', 'Rian Treanor', 'Ocen James', 'Saccades', 'Jako Maron', 'Maloya', 'Sam Gendel', 'Blueblue', 'Esterno Notte', 'Aldo Moro', 'ETA', 'GAL', 'Ant-Man Quantumania', 'The Last of Us', 'El triángulo de la tristeza', 'Almas en pena de Inisherin', 'Fatih Akin', 'Joyland']