Title:

Metavers i realitats virtuals: Mantícora, Jíbaro, De nuevo Centauro i vinils analògics

## Panorama general de l’episodi > "Irrealitats virtuals" i el metavers com a espai de desig, escapament i conflicte ètic. Aquest episodi d’Empanada Cultural explora la **realitat/virtualitat** des de quatre fronts culturals: un film controvertit (Mantícora), un curt d’animació d’impacte (Jíbaro), una novel·la especulativa sobre *metavers i XR* (De nuevo Centauro) i una secció musical en **vinil** que contraposa el món analògic a l’immersiu digital. Tot plegat, travessat per debats sobre **identitat digital**, *avatars*, límits ètics i el paper de la tecnologia com a possible *càtedra del desig* o camp de regulació. ### Nota de contingut • Sàtira fosca inicial amb referències a violència i sexe dins un context paròdic (radioteatre de carta al “rei mag Zuckerberg”). ## Idees clau - **Metavers i identitat**: un avatar pot ser “més tu que tu”? El *pleonasme* d’“irrealitat virtual” obre el debat sobre què considerem real dins pantalles i interfícies. - **Ètica digital**: pot la *realitat virtual* ser una via d’“expiació” o contenció de pulsions (sense danyar tercers)? On situem els límits legals i morals? - **Regulació vs. llibertat**: del *Delphi/Black Delphi* (metavers i submón il·lícit) a casos hipotètics de *sexbots* i drets d’imatge, passant pel necroturisme i la *cultura de la cancel·lació*. - **Analògic vs. virtual**: la tria del **vinil** com a ritual material i escolta atenta enfront d’un consum líquid i fragmentat. ## Seccions principals ### Cinema — Mantícora (Carlos Vermut) • Protagonista: **dissenyador de criatures** per a videojocs que amaga un desig pedòfil; usa *VR* per canalitzar-lo sense danyar ningú. • **Posada en escena**: estil **el·líptic**, suggerir sense mostrar, moviments de càmera mínims però **decisius**. • Debat central: **culpa, malaltia, contenció i perdó**. La *VR* pot servir per “expiar” sense transgredir? On és el límit? • Frase clau atribuïda a Vermut: > "L’error és comprar que les persones malvades no són com nosaltres". ### Animació — Jíbaro (Alberto Mielgo) a Love, Death & Robots • Context: Conquistadors en un bosc; una figura aquàtica “sirena/naia” cobreix d’or embruixa amb el so. Un soldat **sord** resisteix; s’estableix una **atracció tòxica** entre depredadors. • **Impacte formal**: animació d’última generació (rotoscòpia/captura de moviment), **disseny de so** apabullant, *vall inquietant* que “et folla la ment”. • Tesi de Mielgo: animació com a **cinema adult i social**. • Tema: **obsessió**, *sensualitat per motius equivocats*, caiguda a les pitjors versions d’un mateix. ### Llibres — De nuevo Centauro (Katixa Aguirre) • Futur proper de *VR/AR/XR*: el metavers “**Delphi**” i el submón “**Black Delphi**”; *neoprè hàptic* per sentir el tacte; **necroturisme**; dependència de l’online. • Protagonista: Paula Pagaldai, dissenyadora d’experiències, que prepara un projecte sobre **Mary Wollstonecraft** (connexió amb maternitat, feminisme i *Frankenstein* via Mary Shelley). • **Avatars i subjectivitat**: identitats alternatives (fins i tot de gènere) per explorar límits i pulsions; **normatives** (pedofília prohibida, drets d’imatge) i derroteros del *deep metaverse*. • Frase-resum: > "La nova fàbrica de somnis no és Hollywood: és la consciència entregada de qui s’atreveixi a endinsar-se a Delphi". ### Música — Vinils (Marcos, convidat) Selecció en clau analògica amb microtirades (300–500 còpies) i *nicho* curatorial: • Mr. Water Wet — Top Natural Dream: ambient subtropical, jazz-fusió electrònica; **Frankenstein armònic** de sons diversos. • Mostafa Heydarian — Songs of Oraman: tradició iraniana modernitzada (background de **luthier**), tècnica i timbre actualitzats. • DK — Gate of Enlightenment: *house/ambient/industrial* amb percussió oriental; ecos de *fourth world* actualitzat. • Panda Bear & Sonic Boom — Reset: psicodèlia pop càlida, **nadales de qualitat** amb indie/ruidositat amable. • Tomaga — Extended Play 1 & 2: folk cíclic, *loops*, free-jazz i pols cinematogràfic; peça **exigent** i hipnòtica. ## Conclusions - **Eix temàtic**: la virtualitat com a camp de joc (i risc) per al desig, la identitat i la memòria; la tecnologia com a **mitjà** que demana nous marcs ètics més que no pas respostes simples. - **Contrapès analògic**: la curadoria en **vinil** recorda la **materialitat** i el ritus, oferint una experiència d’escolta que s’oposa a la dispersió del metavers.

['metavers', 'realitat virtual', 'identitat digital', 'avatars', 'ètica digital', 'Carlos Vermut', 'Mantícora', 'Nacho Sánchez', 'Zoe Stein', 'Sitges', 'Goya', 'Love Death and Robots', 'Jíbaro', 'Alberto Mielgo', 'animació', 'rotoscòpia', 'captura de moviment', 'Katixa Aguirre', 'De nuevo Centauro', 'Mary Wollstonecraft', 'XR AR VR', 'Delphi Black Delphi', 'vinils', 'ambient', 'world music', 'psicodèlia', 'Sónar', 'sexbots', 'drets d’imatge', 'necroturisme']