logo

Empanada Cultural

Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero. Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.

Transcribed podcasts: 148
Time transcribed: 7d 15h 43m 1s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Exacte!
Estem recuperant el nostre temps!
Home!
Però un dia a l'any que passa això!
Sí!
No com els Oscars!
Què són els Oscars?
Cants!
Sitges!
Sitges!
Avui ens dedicarem al Pol i jo!
Que estem aquí solets!
Us parlarem de l'aconteixement que hi ha hagut aquesta setmana!
Que és els Game Awards!
De fet!
Anem per parts!
Fem una mena de menú del dia!
Tot i que la temàtica sempre és la mateixa!
Sí home!
Menú del dia!
Menú del dia!
Menú del dia!
Menú del dia!
Menú del dia!
Menú del dia!
Menú del dia!
Menú del dia!
Menú del dia!
Que per ser que ens han eliminat les xarxes?
No, no, no!
Te'ls has deixat!
Ens n'hem oblidat!
Ens n'hem oblidat!
Hem de recordar com sempre les xarxes!
Facebook empanada cultural!
Instagram empanada cultural!
Twitter empanada cultura!
Sense L!
I el Mixcloud empanada...
Ep, ep, ep!
Ui, què passa, Pol?
Ep!
Que tenim Soundcloud!
Ah, és veritat!
És veritat!
Tenim Soundcloud!
Ens hem fet per fi el...
Podríem dir més seriós Soundcloud!
Tot i que el Mixcloud també és allà!
Però perquè el paguem!
Això és seriós a partir que el paguem!
Per fi us deixarem baixar els nostres podcasts!
Com que fins ara no podíem!
Amb el Mixcloud!
També el Mixcloud continua existint!
Sí!
Hem parlat amb els nostres advocats i hem dit...
Va, vinga!
Vinga, sí!
Llavors Soundcloud empanada cultural!
I trobareu els podcasts!
Lo mateix!
A més, ara es poden descarregar!
Però anem!
Anem ara sí!
Amb el menú del dia!
Bueno, Game Awards, no?
Per fi!
Per fi!
És final d'any!
És quan es fan aquestes coses!
O sigui, si els Òscars són el febrer, no?
Sí!
O sigui, vindria a ser la...
O sigui, els Game Awards són...
Els Òscars són l'antesala dels Game Awards, això!
Sí!
Doncs us farem un repàs de la història dels Game Awards!
Perquè no són tan longevos com pugui semblar!
I també us parlarem del Palmarès, òbviament, d'aquest any!
On les presentacions han novetats!
Sí, sí!
Farem una mica de presentació i tertúlia, sobretot!
Perquè jo crec que també és una edició, aquest any, no?
dels Game Awards, que hi ha unes coses a comentar!
Sí!
Doncs vinga, fotem-li!
Fotem-li!
Videojocs!
Despegamos, eh, Fernan?
Bueno, a veure què és això dels Game Awards, doncs?
Els Game Awards, doncs?
Doncs mira, els Game Awards són una gala anual que organitza el periodista de videojocs...
A veure si ho pronuncio bé...
Jeff Kingly!
Geof!
Jeff Kingly!
I que s'inicia cap allà el 2014, per això deia que no són tan antics com pugui semblar,
on es premien, òbviament, els millors jocs de l'any que acabem de passar,
que pretenen a més ser els Oscars del món dels videojocs.
que, per cert, 2014, primera edició, però des de quan, això no ho sé si ho sabem, eh,
però des de quan es considera el nou art, no?, que es considera el videojoc el nou art?
Si hi ha el videojoc el nou art...
És que no...
Mira, l'altre dia discutia precisament amb l'Adriano, que avui no hi és, i si ho dic malament no em podré corregir.
Ah, mira.
Que ho va estar buscant ell, perquè li molesta que els videojocs siguin el nou art.
Ah, vaja!
I no, el nou art, segons em va estar explicant, ara potser m'equivoco, són els còmics o alguna cosa així, eh?
Estan compartits, o sigui, els arts estan compartits.
Sí, és que són aquestes coses.
Sí, no és l'únic, però...
Que es considerin, és que jo crec que encara no han fet aquest pas,
perquè, de fet, si tu busques a YouTube, si tu busques articles a internet on hi ha gent que defensa aquesta art en el món dels videojocs,
encara hi ha la discussió, és que com que no està assentat que sigui així.
Vale, vale.
Però, de totes maneres, el Game Awards no només és la celebració dels jocs,
que també s'hi presenten novetats i futurs títols del sector.
I el que us comentava no són bastant actuals, ni són del 2014,
perquè, en veritat, són els hereus dels anteriors premis de videojocs,
els Video Game Awards que feia Spike TV entre el 2003 i el 2012.
Però, clar, no es pot parlar del Game Awards sense explicar qui és aquest tal Jeff.
És que és complicat, eh?
Jeff Keighley.
Jeff Keighley.
Jeff Keighley.
Jeff Keighley.
Jeff Keighley.
És un periodista canadè nascut el 1979, és a dir, que tampoc és tan gran,
i va introduir-se en el sector amb només 14 anys, l'any 94,
com a redactor del Cybermania 94 a la cadena TBS.
Cybermania 94.
Va ser els primers premis de videojocs televisats,
on es nota l'intent d'imitar els Òscars
pel fet de ser presentats per gent com Leslie Nielsen,
William Shatner o Will Arnett.
és a dir, la que presentava aquests, els periodistes i tal,
eren aquests, no eren periodistes, eren actors.
Bueno, i després ho comentarem, però veies les cares dels assistents
i hi havia cares famoses que també veuríem els Òscars, no?
Ah, exacte.
Això ho parlarem després.
Aquesta germanor cinema i videojocs...
Ja ho veurem aquí, eh?
Què passa després?
I, per cert, la recepció d'aquest Cybermania 94 va ser desastrosa, no?
Perquè, clar, al final tens gent que no és del sector parlant sobre videojocs,
com se'ls acut, no?
Que, per cert, qui va guanyar va ser Doom
i el títol del premi era Millor joc en general.
Així.
Overall best game.
Overall.
Saps? Gran títol, eh?
Però, bueno, total, aquest jove Geoff Kigley va entendre perfectament
perquè va ser un fracàs per quins van ser els errors
i tenia en ment ja de tan jovenet com hauria de ser una gala de premis
que realment celebrés els videojocs.
però primer van haver de passar uns anys
on ell feia entrevistes i reviews a publicacions com la Gamespot
on destacava...
Ell, personalment, destacava molt per la seva capacitat d'entrar entre bambelines
i parlar de com s'estaven creant jocs.
Tenia maneres d'arribar als creadors...
Era un tio que tenia una ment molt incisiva a l'hora de parlar-ho.
Bueno, reivindicar, no?
Al final, darrere, tot producte artístic sempre hi ha...
De fet.
I sempre se li dona molt bombo al cinema o a la sèrie, no?
Sí.
I, de fet, ja en l'època amb internet va crear el famós Game Trailer TV,
que era un lloc on molta comunitat gamer anava a buscar les novetats i tal,
i va fer diversos documentals molt celebrats sobre videojocs,
i el 2006 Spike TV, aquests que organitzaven ja des del 2003 els Video Game Awards,
se li van apropar amb la proposta que els presentés.
I ell va acceptar.
Van passar 6 anys.
Ell va fer 6 anys i el 7è, el 2013, Spike TV va decidir canviar el nom dels premis
i dir-los, en comptes de VGA, dir-los VGX Awards.
Aquesta X representava com el futur, no?
Perquè volien centrar-se més en les futures estrenes i no tant en els jocs de l'any anterior.
No sé que s'haguessin passat a la pornografia.
No, de moment no.
Bueno, tot...
Bueno, hi hauria d'haver categoria.
de joc també.
Bueno, els Òscars tenen categoria cinema per adults? No, oi?
Doncs com ho es volen els Òscars, doncs.
Ah, bé, bé, bé.
Total, que va ressaltar un fiasco, perquè, clar, no s'estaven entregant premis,
es donava molt més pes a la publicitat.
I s'assemblava massa...
Ah, veus? Això és massa els Òscars, llavors.
Sí, clar.
S'assemblava massa a l'E3.
I tampoc es donava la talla, perquè les estrenes ja s'havien donat a l'E3.
L'E3, recordem que vam fer un programa, no?, que era Electronic...
Entertainment Expo.
Sí, vale.
Que és on es presenten les grans novetats.
Les grans novetats, exacte.
Allò va fer que Jeff i Espectivi partessin peres,
i, a més, Espectivi va decidir que no continuaria fent els premis directament
i que anul·lava les gales.
I Jeff va dir, ep, aquí hi ha un buit.
Home, i jo soy un ego.
Exacte, i jo tinc aquí contacte.
Parlarem amb amics meus, no?
Parlarem amb el meu amic de Sony, amb el Superman de Mars de Nintendo,
amb el de Microsoft, amb diverses companyies, i va dir,
per què no muntem el nostre propi casino?
Per què no muntem el nostre propi game?
Conforcias virtuales.
Exacte, el propi Games Awards.
I aquí és on van néixer els Games Awards el 2014.
El gran canvi va ser que el no dependre d'una cadena de televisió
on hagués d'emetre la gala, ell va dir,
doncs anem a xarxes socials, tio, que estem aquí el 2014
i no ho podem fer...
El públic és molt superior si ho fem a YouTube, per exemple,
o Facebook, que és on van començar.
A dia d'avui, sembla que ahir comentava que ho van retransmetre
per 50 mitjans online diferents.
Twitch, m'imagino, molt...
TikTok, inclús.
Finsa't fins a quin punt estan.
Però estem als nivells de...
Per exemple, eh?
La que es va fer el dijous passat, els Game Awards.
Estem als nivells de, per exemple,
aquestes finals que es veuen de League of Legends o d'Overwatch?
Eh, sí.
Sí?
Sí, sí.
Segurament, perquè tots els que estan jugant a League of Legends
estaran esperant bé si guanyen a League of Legends.
Clar.
Això fa que l'audiència es multipliqui per milions.
A part de l'experiència,
a part de que l'experiència que tinc jo
amb anteriors formats de gales de premis
va fer veure que el que havia de fer,
el gran aportació que havia de fer
era aportar jugadors a la gala.
És a dir, ei, ara els gamers són més importants que mai, no?
Clar, és que l'espectador, no?
L'espectador pot ser poc.
És passiu. Això és una cosa que hem comentat molts cops.
Carles, si ens estàs escoltant,
sé que és la cosa eterna que tenim,
però, tio, el cinema és un acte passiu.
Sí.
El joc, a priori, és actiu.
A no ser que estiguis jugant,
depèn de qui invita el guia.
Ui, encara no, encara no, encara no.
Arribarem, arribarem.
Total, que va decidir portar gamers
com a part troncal del show, no?
Youtubers, twitters, esportistes, esports d'elit
i altres celebritats de la ciberesfera gamer
que tenen una presència molt gran en aquesta gala.
Doncs, gràcies a aquest augment de públic,
Jeff ha aconseguit assegurar la participació
i la implicació de totes,
gairebé totes les grans empreses del sector,
tant desenvolupadors com creadors.
i, a més, a contrapartida, el que fan és,
ei, ens fiem de tu, Jeff, i et portarem estrenes,
et portarem exclusives.
I li paguen.
És a dir, ell ho financia a través de les empreses.
Que aquest és el gran punt de controvèrsia.
Aquest accés, que la bona feina que ha fet Jeff durant els anys
li ha donat a creadors i a desenvolupadors,
fa que molts acusin a Jeff d'enllitar-se amb la indústria.
Per tant, tenia un punt de...
No els criticaré perquè al final m'estan ajudant, no?
D'haver perdut aquesta independència i de sovint afavorir
els grans per poder treure'n exclusives.
Ja ho comentarem, si vols, en Tertúlia,
que és el cas de Hideo Kojima,
és un més classe vist.
De fet, al Death Stranding que m'hem tret abans,
hi ha un personatge supersecundari, eh?
Si et trobes...
Ell apareix.
Ell apareix, oi?
Sí, sí.
Ell apareix, ell apareix.
És un dels personatges d'aquests que et fa un encàrdag
durant el joc.
Perquè vaig llegir, no?
Hòstia, aquí, controvèrsia, no?
Sí.
Bé, ha passat.
Quan arribem al Palmarès ho comentem.
Sí, sí, la Tertúlia...
En resum, que els Game Awards sorgeixen d'una iniciativa privada
d'una sola persona,
això se li ha de reconèixer,
d'un periodista que ha fet una feina molt lloable
per aconseguir això
i que amb l'ajut d'això, de grans empreses i grans titans,
celebren els jocs de l'any passat
i aprofiten per obrir boca de l'any que ve.
Com dèiem, pretenen ser els Òscars dels videojocs
i realment la importància que han agafat fa que així sembli.
Els Òscars no ho fan, això, eh?
El que vols dir?
El que vendrà?
No, home, clar.
Perquè...
És que és curiós,
els tràilers en el món dels videojocs
tenen aquest pes no comercial,
sinó de...
És que el hype forma part dels videojocs, no?
Sí, però home,
ja al cinema aquí n'hem parlat molts cops, no?
El tràiler et ve una cosa
que després la pel·lícula no és,
que hem parlat aquí...
Amb els jocs és una mica més greu.
Clar, és greu des del punt de vista
que s'ha diferenciat el que es diu
in-engine i in-game, no?
Sí, exacte.
El que són les cinemàtiques,
quan sigui com cine, per dir-ho així,
i després el que jugues, no?
Llavors aquí sí que són fails importants.
Sí, s'ha de vigilar molt.
Però el que volia dir és això
que semblen els Òscars,
però s'ha de tenir en compte
que a diferència dels Òscars
que tenen una acadèmia cinematogràfica
a l'americana darrere,
aquí no hi ha una acadèmia com a tal darrere.
De fet, no existeix una acadèmia dels videojocs.
És un instituto.
Central, no?
Es tracta d'un jurat de...
Un jurado de iguales, no?
Que dirien en plan, bueno,
sí que es decideixen fer votacions
al llarg de l'any per intentar fer-ho equitatiu,
però al final són periodistes,
jugadors i alguns desenvolupadors
que ja fan el fet de jurat.
De fet, si busques un verem més acadèmic,
una cosa que realment fossin més els Òscars,
hauríem de tenir en compte
el que es diuen Game Developers Choice Awards,
els GDCA,
que sí que són otorgats,
també normalment per membres selectes
entre associacions de desenvolupadors.
És a dir, coses que sí que han tingut
un verem més professional,
podríem dir.
Però vaja,
al final,
el que destaca és el Game Awards,
així que,
del que parlarem més del Game Awards.
Si no,
li presentem a l'Adriano
propostes durant l'any
de tots els premis que es van donant,
perquè també s'ha donat a l'Higene,
s'han donat molts,
li presentem i que cada dues setmanes
fem un especial.
Bé, ara fem,
si et sembla bé, Pol,
i ho ens ho anem tornant.
Anem a recordar els últims cinc anys
de Game Awards,
perquè ja et dic,
han sigut cinc anys.
Bueno,
doncs,
2014.
Música de 2014.
Sí.
Bueno, no és de 2014,
però això és Spider-Man,
de Play 4,
de l'any passat.
Perfecte.
O sigui,
encaixa perfectament.
Doncs,
l'Axis Theater de Las Vegas,
d'on va sortir el guanyador,
Dragon Age Inquisition,
i destaca la presentació del primer gameplay
del Zelda Breath of the Wild,
Sí,
va ser el gran program,
va ser el gran,
la gran presentació del gameplay,
perquè s'havia vist algun tràiler,
i aquí va ser el primer cop.
És possible que hi hagi una certa trampa
en presentar a lo gran d'un joc
i després, al cap d'uns anys,
que guanyi?
Sol passar.
Perquè el Death Stranding,
per exemple,
també va passar.
De fet,
passem al 2015,
on es trasllada al Microsoft Theater
de Los Angeles,
on s'ha quedat des de llavors,
i el premi del millor joc de l'any
va ser per The Witcher 3,
The Wild Hunt.
Es van rememorar els llavors
recentment desaparegut Saturgo Iwata,
el director de Nintendo Japó,
i es va donar l'esperpèntic cas del Beto a Kojima
per part de Konami.
Si vols recordar una miqueta com va ser això,
que després del Metal Gear 5,
Konami li va dir a Kojima,
tio, no.
Tu fora...
I va ser la millor decisió, eh?
Realment.
Li van borrar el nom directament del joc,
i van prohibir,
perquè el Metal Gear 5 anava a guanyar premis en aquest any,
li van prohibir assistir a l'Avent.
I el Jeff, que és molt amic,
de fet,
havia participat en promocions amb Kojima,
del Metal Gear 5,
inclús del Death Stranding,
que avui en parlarem.
És que aquí hi ha l'enllitar-se...
Exacte,
d'aquí és on ve l'enllitar-se.
Bé, i per cert,
el The Witcher 3,
també una mica de rabiós actualitat,
perquè ara estrena a Netflix la sèrie.
Sí, exacte.
Ja en parlem a l'hora de l'agenda,
però sí, exacte.
Que després, al final,
la translació aquesta de videojoc a cinema o sèrie,
es va donant.
Llavors, després,
2016,
es va premiar Overwatch,
que crec que també és un d'aquests grans jocs.
Sembla que sigui d'ara,
però ja té uns anys.
Sí, sí, ja té uns anys.
I és allà on ja,
justament agafant el que deies,
Jeff i Kojima ja
s'agafen de la mà i d'altres coses,
com per,
en aquest cas,
per entregar-li el premi a l'icona del sector
i dedicar-li una gran part
a anunciar aquest Death Stranding,
no?
Sí, sí, sí.
Que en parlarem avui, en parlarem.
Sí, de fet,
el 2017 va ser l'any,
com has comentat abans,
de Zelda Breath of the Wild.
És a dir,
va aparèixer aquell joc
que havien anunciat dos anys, tres anys abans,
i es va ensenyar la presentació
d'un nou teaser del joc de From Software,
un nou joc,
que més endavant sabríem què és Sekiro.
Sekiro.
I es va donar el mític moment de
Fuck the Oscars,
de Joseph Fers,
que era el creador de
Brothers Tales of Two Sons
i A Way Out.
Tenia el so i no sé per què no.
Vaja.
Bàsicament és molt simple,
era Fuck the Oscars.
Sí.
que feien la compartida ja...
A veure, al final,
la indústria dels videojocs ha anat creixent molt,
després en parlarem, no?,
també d'una mica els números,
perquè ara mateix supera i bastant
el món de la música i el món del cinema junts
en quant a diners, no?,
i sobretot gent presenciant tot això,
però el que va passar és que, bueno,
el que estem fent aquí una mica en conya, també,
però que estem fent de comparar-ho amb els Oscars,
i comparar-ho amb els Oscars,
aquí va dir,
que collons, nosaltres som independents,
nosaltres anem a la nostra.
Sí, però el tema,
l'important és que Joseph Fers,
aquest Fares,
el director de A Way Out,
que és aquell joc cooperatiu
de dos amics que fugien d'una presó,
i el Brothers Tales of Two Sons,
també era una història de dos germans,
que cada personatge controlava un altre,
aquest tio havia treballat al món del cinema
i no va tenir èxit,
i llavors se'n va anar al món dels videojocs
i va aconseguir guanyar un premi,
i aquí és quan ell diu,
Fuck the Oscars,
que són uns elitistes,
que aquí consideren que la comunitat gamer
és més propera.
Bueno.
Va per aquí també,
jo no ho sé això,
va per aquí el tema de Kojima també,
ja que se li diu sempre
al director de cinema frustrat,
o sigui,
el director que estem dient de Metal Gear,
de Death Stranding...
Hi ha molta gent,
clar,
els videojocs van començar en el seu moment,
eren baratos de fer,
és a dir,
si tu sabies programar sabies fer un videojoc,
no?
I molta gent que no tenia
la capacitat de reunir diners
o de reunir un equip
per poder crear una història
amb un cinema,
ho feia a través d'un videojoc,
i així va començar Kojima per exemple,
i clar,
a mesura que la tecnologia puja,
que els videojocs comencen a guanyar diners,
i que els videojocs poden fer coses
que no ni de conya farà una pel·lícula,
tot i que les pel·lícules cada cop
són més videojocs a vegades,
han aconseguit aquest estatus
on no els fa falta en el cinema,
però hi ha molt director de videojocs
que en veritat voldria,
o hagués volgut ser director.
Clar, però Kojima,
jo el que no sé és si se li ha ofert,
o inclús si ell ho ha rebutjat
perquè vés a saber què faria ell al cinema,
o sigui,
seria una cosa bastant heavy metal, eh?
Sí.
Jo crec que l'irlandès es quedaria,
seria una pel·lícula curta al costat d'un opening de Kojima.
I aquí arribem a l'any 2018,
l'any passat,
on tot i el retorn de God of War
que es va endur al Premi Millor Joc,
el gran triomfador va ser el Red Dead Redemption 2
amb quatre premis.
També cal destacar que es van triplicar les audiències per internet,
del que parlàvem abans.
L'any passat es van veure,
30 milions de persones es van veure a la gala,
i a més es va donar el gran anunci del Super Smash Bros i Ultimate,
que aquest any ha participat.
Vaja!
No, tot al final és una gran família,
però família italiana, eh?
Sí, sí, sí.
Vull dir, d'estes una mica màfia, eh?
De fet, en general,
veiem que els jocs que trien són bastant encertats,
que sembla que s'ho prenen bastant en sèrio,
vull dir que tot i aquestes crítiques que li podem fer
intenten ser bastant justos.
però al llarg dels anys s'ha anat veient cosetes, no?
Com aquesta relació tan estret entre Jeff
i alguns personatges com Kojima
fa rufar el nas quan es presenten les nominacions i els premis.
I sí, com hem escoltat l'àudio que no he pogut llançar.
M'encanta perquè tu segueixes llegint el guió,
però no penses.
Es comparen constantment.
El tema és això,
que sempre hi ha aquesta comparació amb els Òscars
i també s'ha de dir que cada any que passa
sembla que Jeff comença a caure en els mateixos errors
que ell criticava d'aquells videogame awards
o el Cybermania 94,
perquè està portant grups de música que actuen,
molt sovint no tenen gaire a veure amb el que està passant a l'escenari.
Com Green Day vols dir?
Perquè aquest any ha sigut Green Day.
No, però aquest any,
després ho comentarem,
aquest any ha sigut una mica diferent.
Entrevistes actors que no han participat en cap joc,
personatges de fora del sector que venen.
Però bueno,
anirem veient com va la cosa,
perquè, en veritat,
hem tingut aquest any dijous, com ha dit el Pol,
a la matinada.
De fet, va ser divendres a la matinada.
Vam tenir Game Awards 2019
i hauríem d'anar a veure què ha passat.
Bé, ens anem al Japó feudal.
Tot i cap al guió,
podria ser Àfrica,
perquè tu has posat aquí
Shakiro,
com si fos el marido de Piqué.
Piqué.
Bueno,
Shakiro,
dos premis,
o sigui,
aquí entrem.
El guanyador de la nit,
el millor joc.
El millor joc,
Shakiro.
No,
Shakiro,
o sigui,
Shakiro s'endú el Goti,
que es diu,
per abreviar Game of the Year.
Game of the Year.
El joc de l'any,
a mi em va sorprendre,
bastant.
A mi em flipa.
A més,
de fet,
recordem que el vam portar.
Sí,
i tu,
em sembla que,
o acabava de sortir.
Sí,
relativament poc va sortir
i va,
i és un joc,
és l'últim que han tret From Software,
que és aquells videojocs
dels quals vam parlar
que no pares de morir-te,
bàsicament.
Els ultra difícils.
Els ultra difícils,
i que,
que,
sí,
però que és curiós,
que guanyi,
és que, bueno,
a mi em sorprèn,
o sigui,
estan competint,
amb jocs de talla,
i no dic de talla,
de pasta ni de jugabilitat,
eh,
però, hòstia,
que és un Death Stranding,
que és el que estem comentant.
Si vols,
recordem amb qui competia
com a Game of the Year.
Sí, sí, sí.
Jugava contra Control,
un joc relativament,
no desconegut,
no,
però que no és ni de lluny
un triple A,
podríem dir,
Death Stranding.
Que potser és la gran revolució.
Era la gran aposta.
Sí, sí, sí.
Sobretot perquè era un joc molt esperat,
molt hypejat.
I molt diferent, també.
Sí.
Però, precisament,
jo crec que per això,
potser no ha acabat guanyant.
i mig.
Ara,
podria haver-lo guanyat
si la resta de jocs
no tinguessin res a portar,
perquè sempre són bons jocs.
Sí, sí, sí.
Si sigues sol, sí.
Competint.
Resident Evil 2,
el remake,
que jo apostava bastant per ell,
perquè crec que,
en aquesta onada que estem,
ja parlarem de tertúria de remakes,
i reboots,
i de nostàlgia,
bàsicament,
crec que és de les coses
més encertades que hi ha hagut.
I, bueno,
de fet,
també parlarem del Crash Team Racing.
Sí, però,
fins a quin punt un remake?
És a dir,
vale,
Resident Evil 2,
l'ha fet molt bé,
però aspectes tècnics.
Sí, però l'any passat,
va guanyar God of War,
que no deixa de ser un reboot
d'una saga que ja existia.
Però és sempre un reboot.
Se li va valorar el fet
que canvies de gènere,
que fes un canvi
de com eren els jocs anteriors.
Resident Evil 2,
també,
és molt continuista,
però també ha fet una aportació
a una saga
que estava bastant estancada.
Tot i que el 2,
has jugat a l'anterior.
El Biohazard,
aquest de reiitat virtual.
que és el de reiitat virtual,
en primera persona,
ja és un gran canvi.
Sí.
No sé si es va guanyar algun premi
quan...
Mira, això ho podem mirar després.
A veure si tenim aquí
la llista d'anys anteriors.
I l'últim que ja competia
era l'Outer Worlds,
que és aquesta mena de
Fallout rotllo cartoon.
Sí, no?
És un rotllo entre Borderlands
i Fallout.
Jo crec que molts
descartàvem el Sekiro
com a guanyar...
Per començar,
a mi em sembla bé
que hagi guanyat, eh?
No, no, a mi em sembla perfecte.
A més, a mi que em flipa
l'estudi
i el Miyazaki,
és el creador.
Jo no apostava gens per ell
perquè és un joc
que va sortir al gener,
al febrer.
I aquí està la gran competició.
Escolta, estem parlant
que si Sekiro
s'hauria vendut,
o sigui,
si mereix aquest premi
o Death Stranding,
quan Death Stranding
va sortir una setmana
abans de les nominacions.
Abans.
Això estava molt pensat, eh?
Aquí està,
perquè jo vaig flipar
i dic que aquest joc
ha de ser per l'any que ve.
Mira, ara que parles
de Death Stranding,
què ha guanyat?
Perquè no ha guanyat el premi
a millor joc de l'any.
No, però ha guanyat...
els premis.
Millor direcció,
que jo crec que aquí és negable.
Kojima és un bon director
de videojocs,
això no es pot negar.
Fa jocs molt llargs,
molt estranys,
però això és el seu valor
i a més els dirigeix com ningú.
Millor banda sonora,
després escoltarem una miqueta
banda sonora del fons.
Que val molt la pena.
Sí.
I millor acting per
Mats Mikkelsen.
Perquè en el joc apareixen
Mats Mikkelsen,
Mormon Reedus,
Guillermo del Toro,
Jeff Kingly,
entre otros...
apareixen...
Llavors,
sí que hi ha una sèrie d'actors...
Una cosa que li agradaria a l'Adriano
és que surt el director de Drive,
el Nicolas Internet.
Ah, el Winding Rev.
És veritat,
surt el Winding Rev,
no me'n recordava.
És veritat.
És el que no para de fer like
amb els dits.
Sí, perquè el Kojima té molt aquest rotllo,
a part de molt hapó,
kawaii raro,
perquè hi ha moments així molt còmics,
és que també ha intruït el tema
del multijugador
però sense ser massiu.
o sigui,
tu crees,
com que tu la idea del joc
és crear un nou món...
Obrir camí un altre cop.
Un nou món,
em refereixo a crear als Estats Units
un altre cop,
perquè esto es el mundo.
El mundo es eso.
I tu el pots crear a casa teva
però, per dir-ho així,
el món es va construint
sobre la marxa
gràcies a altres jugadors
que també estan en la teva xarxa,
que no els veus.
Per exemple,
si has de creuar un riu
i col·loques una escala,
aquesta escala s'ha de trobar un altre jugador
i al revés també passa.
Sí.
Llavors és molt interessant,
és real, és realista.
Jo crec que aquí també era un punt bastant a favor
que això potser li han donat
més també a la direcció.
Home,
el concepte de joc,
ja ho hem parlat,
algun dia potser podríem parlar
de Death Stranding
només en concret
perquè és un joc que mereix, eh?
Sí, sí.
Parlar-ne.
Jo no apostava per Death Stranding
perquè em semblava
que aquesta relació tòxica...
Veus?
Però per això, no pel joc.
No.
I el joc en si,
això ho comentàvem abans d'entrar,
el Sekiro és un joc.
Sekiro, sisplau.
Sekiro.
Sekiro.
Sekiro.
Sekiro té un punt de jugabilitat molt superior.
Sí.
Però és que són jocs superdiferents.
Sí, sí.
Home,
sí que és veritat que
jo crec que una de les coses que han valorat
és,
venint d'on ve Sekiro,
que és de la productora...
From Software.
From Software.
From Software.
Que sempre ha fet uns videojocs
quasi molt semblants
en quant a movibilitat del personatge,
és a dir, són molt estàtics,
prou feina es pot saltar.
Aquí, clar,
aquí hi ha la truita d'una forma brutal
que és,
ja pots fer parcurs
Sí,
amb el braç.
amb un braç extensible,
clar,
és que en capgellat han mantingut la dificultat
i sobretot han canviat molt la idea de joc de...
Abans en el Dark Souls, per exemple,
era molt ataca i escudo
i aquí és un joc de...
De parri.
De samurai total.
De parris, no?
Sí, sí, sí.
Però que són tempos,
o sigui,
t'has de prendre memòria.
És que precisament per això crec
que el Sekiro
el descartaven molts
pel fet que quedava molt lluny
en relació als jocs
que han sortit,
especialment una setmana abans
dels Premis Sword and Stranding.
Sí, sí.
Però tampoc hem d'oblidar això.
From Software ha fet Dark Souls,
Dark Souls 2,
Bloodborne,
3.
Són tots jocs celebradíssims.
Sí.
Que la crítica i el públic
ha deixat molt bé.
També és una manera de pagar homenatge
a una companyia
que potser hauria d'haver guanyat
en algun moment
al millor joc.
Però bueno,
després tenim una altra sorpresa,
eh?
Que és Disco Elysium.
Sí, eh?
Un joc...
És un joc indie
que és el joc
que més Premis s'ha endut aquest any.
Millor narrativa.
Que es competeix
contra Dead Stranding.
Eh?
Que aquí vindria a ser guió?
Sí.
Bueno,
la manera d'explicar el guió.
És a dir,
com el gameplay,
és el que es diu
la dissonància a l'udonarrativa
entre aquí dintre.
La dissonància a l'udonarrativa
és...
Quan el joc...
Quan no encaixa, diguéssim.
Bueno, sí.
que és el fet del que t'explica el joc
i com es juga, no?
Si tu estàs jugant un joc de pacifisme
i el joc va de fotre tiros,
hi ha una dissonància aquí.
A no ser que sigui...
Aposta que algun dia, si vols,
parlarem del...
El The Line, no?
El Spec Ops The Line,
que és el joc que mira això
directament a la cara.
Sí.
Doncs això, Disco Elysium ha guanyat.
Millor narrativa.
Millor joc de rol.
Millor indie
i millor estudi indie.
Flipar, eh?
És que han sortit
emocionadíssims d'aquí.
Però és curiós,
perquè jo no el coneixia
i he vist vídeos...
Penses que és un joc...
És una mena de joc.
Visualment és isomètric.
És un joc com isomètric, no?
Tu ho veus com des d'una cantonada, diguéssim.
I els personatges, clar,
és un joc de rol,
potser com eren els antics Fall Out
abans de ser en primera persona.
Els Fall Out eren així,
o els Diablo.
Jo veig més un Diablo, sí.
Però visualment.
Perquè després,
per el que he entès
amb els gameplays que he vist,
funciona més com un...
Ah, no sortirà el nom.
És un joc de rol, al final.
Tu portes un personatge
i parles i desenvolupes
habilitats
i sobretot em sembla
que és relacions, també.
No sé, no el conec.
Òbviament,
el Paul i jo ens hem quedat
amb ganes de provar-lo.
Sí, sí, sí.
Totalment.
Perquè no és casualitat
que guanyi...
Pots guanyar millor Estudi Indie
i millor Indie.
Pots guanyar tot i que hi havia
un gran competidor
que a nosaltres ens sap greu
que no hagi acabat així.
Sí, això sí.
millor narrativa enfront
a jocs com Dead Stranding
vol dir que realment
aquest joc val bastant la pena.
Després tenim League of Legends
que ha guanyat tres premis.
Millor eSport,
millor equip eSport
i millor event eSport
que al final és com si
hagués guanyat un premi.
Desmarxem totalment.
No, ara ens enganyaré.
A mi l'esfera eSport
òbviament és la que dóna més diners
al món dels videojocs.
Bueno, a veure si comencem
ara a entrar en League of Legends
amb Apex
i amb Fortnite
que són bàsicament
els jocs més massius
probablement que hi ha
ara mateix.
Els sols deuen donar més diners
que potser
Marvel sol.
Segur.
I per últim així
que hagi guanyat
diversos premis
tenim Fire Emblem Houses
que n'ha guanyat dos
a millor joc d'estratègia
i el vot del públic
que aquest és un vot
que al final
qui vota?
Doncs qui juga aquests joc?
Si és un joc
MMO massiu
doncs és un públic massiu.
Però volem destacar un joc, oi?
Volem destacar un joc, oi, Pol?
Sí, sí.
Volem destacar un joc
que ens fa bastanta il·lusió
que almenys hagi guanyat un premi
tot i que no sigui el que nosaltres creiem.
Sí, concretament
hi he jugat, tu?
He jugat a la demo.
Ah, vale, vale.
Que és el gris.
Sí.
Bueno, ja que parlem...
Vam parlar fa poquet
de Blasphemous
com a producte espanyol
de qualitat
que a més fa re
els premis d'Espanya
ara no me'n recordo
com es deia.
Tu te'n recordes com es deia?
Fan en...
Fan en games.
No, fan en games, no.
Bé, després ho buscaré.
Però que es va endur Blasphemous
el millor joc espanyol
ara aquí, gris, s'endú...
Què s'endú?
El joc d'impacte.
El joc amb més, amb millor impacte.
És el tema...
És un joc que tracta alguna temàtica
en concret i la tracta bé.
En el cas de gris
és un joc que tracta sobre la depressió.
I consideren que aquest joc
ha sigut el joc amb més impacte.
S'enfrontava...
Aviam si ara trobo per aquí.
Perquè per entendre
a quina mena de...
a quina mena de jocs estem parlant...
Ah, el trobo, tu.
Aquí.
Concrete Jenny, que no el conec.
Kind Words, que és un joc d'escriure cartes
amb el món virtual
que arriben a la gent al món real.
És un joc d'unir a la gent.
Life is Strange 2,
que és la continuació d'un joc
que també parla de la bipolaritat
i del trastorn depressiu.
I el Sea of Solitude,
que tracta també de...
Acostumen a tractar del depressió, aquests jocs.
Tot, eh?
Tots els jocs independents.
Sí, és curiós.
Perquè el Celeste també,
que és un dels guanyadors
de l'any passat independents,
també tractava de la depressió.
El vehicle, si vols,
com que després parlem d'UBR,
podem parlar del vehicle
de com els videojocs poden aportar.
Precisament això és el que s'està apostant molt
últimament,
que els jocs aportin algo més
que simplement passar-ho bé
i matar i fotetiros, no?
Com l'emoció pot arribar,
igual que al cinema ho fem
a través de les paraules
i de l'acting i de la il·luminació,
els videojocs.
Això ho tenen també,
però és que a més tenen la interactivitat
i l'acció que estàs fent.
De fet,
el Death Stranding també,
tant que el podem criticar
per ser un walking simulator
o un globo simulator.
No, no.
El critiques tu, perdona.
Ah, m'ha encantat.
Dic jo perquè tinc molta gent darrere.
No, però que el Death Stranding
també té aquest punt contemplatiu
i que et fa reflectir sobre el que està passant
o el que passarà
o el que t'estan proposant fer durant el joc.
És a dir,
aquest aspecte psicològic
els videojocs el tenen
i crec personalment
i per això dèiem
allò del mitjà interactiu
o passiu en comparació al cinema
pot aportar molt més,
la meva opinió, eh?
Però bueno, avancem
perquè tampoc és que ara,
després, òbviament,
penseu que hi ha 29 categories.
Que no les direm, eh?
Que no les direm.
És a dir,
llavors,
volem destacar, per exemple,
el millor joc d'acció
perquè ens fa bastant il·lusió
que hagi guanyat Devil May Cry, no?
Devil May Cry 5
i també volem destacar
perquè ens ha fet molta gràcia
que és que el millor joc d'esports
i carreres
que competina en Formula 1,
en FIFA...
Ha sigut
Crash Team Racing Nitro Fueled.
O sigui, el remake del Crash Team Racer.
Em flipa, em flipa.
És un juegazo,
és un joc com una catedral,
però és curiós, eh?
I bueno,
això més o menys ha sigut,
si vols destacar alguna cosa més, Pol, però...
No, bueno,
destacaria inclús
que quan han pujat els de Devil May Cry, no?
Que eren un...
Era el parell aquell de bojos, no?
Sí, sí, sí.
És que no s'ho creien.
No s'ho creien.
Jo sempre els recomano,
i tu que ara fa poc has adquirit
l'VR,
el de PlayStation,
el PSVR,
el Beat Saber...
Però això sí que m'ha estranyat,
perquè dic que al final
és una interacció...
Sí.
El més pura, no?
Sí, és que el Beat Saber,
per qui no el conegui,
és un joc d'VR,
t'has de posar les ulleres,
i tu portes a cada mà un stick
que es converteix en una mena d'espasa laser,
però tu no lluites,
tu balles.
Clar, clar, clar.
És el DDR de tota la vida,
el Dance Dance Revolution,
però amb espases.
Uns cubos amb unes fletxes
posen cap a tu,
i tu els has de trencar en aquella direcció,
el ritme de la música.
Jo l'he jugat,
i em sembla el millor,
per assimilar el que és l'VR.
És que vaig estar investigant
què hi havia de realitat virtual,
i hi havia poqueta cosa que veiés
que realment estigués exprimint...
O sigui, un Resident Evil,
em sembla molt natural.
És que és això.
Un punt de vista immersiu,
és un escape room de terror total.
Exacte.
l'únic que veia era el Superhot,
que era aquell també...
Sí, és que al final,
el gimmick,
és a dir,
el truco de l'VR,
encara no estem amb la tecnologia de...
De fet,
mareja molt,
no sé si el Resident Evil...
Jo no l'he jugat,
perquè em sembla que té dues maneres de jugar-se,
que és amb salts,
és a dir,
que el teu personatge no camini,
sinó que tu marquis un punt
i es faci un desplaçament per salt,
o que camini tal.
El tema és el...
Mira,
tornem a treure la paraula dissonància.
La dissonància visual
amb el que estàs fent amb el personatge,
i el que tu veus als ulls,
i el que realment fa el teu cos,
és molt bèstia.
Llavors, clar,
si el teu personatge camina,
el personatge es mou,
però tu, a casa teva,
no t'estàs movent.
A mi em va marejar, eh?
Bastant.
El mareig és considerable.
S'estan desenvolupant tecnologies
on pitidos,
és a dir,
d'aquests infressons,
que afectin a la uïda interna,
que és el nostre equilibri,
o aquests flipats que foten cintes,
saps?
Ah, però això ja és.
Mira,
és una bona manera de primar
tots aquests gamers
que mengem massa esganxitos,
saps?
Guanyador.
Guanyador.
Just guanyador, creiem.
Just sorprenent,
però just guanyador.
Sí, sí.
Death Stranding ha guanyat els premis
que havia de guanyar,
excepte...
És a dir,
la direcció estava claríssim,
i la banda sonora...
Sí, jo crec que també, eh?
Les bandes sonores dels videojocs,
últimament,
el que estem escoltant de fons,
és Sekiro.
Però ara, mira,
fem el canvi,
i posem ja la Death Stranding de fons.
Però veus,
abans et comentava
allò de Cuphead,
perquè Cuphead,
com a joc que sí que no,
no, així?
Però ara t'ho busco.
Doncs,
Cuphead,
que és un joc que està fet
des del punt de vista de l'animació
dels anys, què?
Dels anys 20?
Dels anys 30, no?
D'aquests de Disney,
típic tòpic, clàssic,
amb una música
de Charleston
i de coses molt bojes
de swing.
Hòstia,
jo m'estranya que això no...
Perquè la banda sonora,
a més,
que dura com 3 hores,
tota junta.
És a dir,
que no és fer,
no sé,
40 cançons.
i a més,
és un únic compositor,
el tio.
Saps?
Sí, sí, sí.
Mira,
ara estic veient de guanyadors de l'any passat.
No, no.
No, però Celeste...
Cuphead, no, no.
No és de l'any passat,
Cuphead?
Ai, és de fa dos anys, potser.
Del 18,
estic mirant al 18.
Ho mirarem.
Però...
Sí, mira, 2017, perdó.
Millor direcció artística,
òbviament,
per allò que acabes de comentar.
Sí, sí, totalment.
I...
No?
Millor direcció artística
i millor joc independent
i millor estudi independent.
Tres premis.
però música...
És que veus,
la música era molt bona.
I aquí m'extranya
que no es pogués endur un premio.
Perquè aquí es van guanyar,
aquell any,
la música.
T'ho dic en seguida...
T'ho dic així molt ràpid.
Millor música.
En seguida van de sonar
Nier Automata.
És que el Nier...
És que Nier...
Hòstia, Nier és del mateix any?
Sí, sí.
El 2015 va ser un any...
2017, perdona,
va ser un any molt bèstia de jocs, eh?
Legend of Zelda,
Dead of the Wild,
What Remains of Edith Finch.
Hi ha una sèrie de Cophead,
Hellblade,
que per cert,
tornarà a ser novetat.
T'agafo el guà.
Així avancem.
Següents.
Passem anuncis, no?
Passem anuncis, Pol.
Com hem dit abans,
a diferència dels Oscars,
que és una cosa que no fa,
és anunciar lo siguiente que vendrà.
I el primer que van anunciar,
o dels primers,
era el Xenua,
el Hellblade 2,
que és un joc que, de fet,
me'l vas recomanar tu, crec,
a l'1.
Perquè tracta la paranoia,
tracta l'esquizofrènia.
És un joc que més recomanen jugar-lo amb cascos,
perquè diuen que el tractament de sentir veus dintre teu
i de com t'enganya la teva pròpiament,
el joc ho aporta molt.
Per això et deia,
està bastant relacionat amb el que deies abans de la immersió,
és a dir,
de com transmetre a vegades,
sempre agafar un tema com la depressió,
o temes difícils,
perquè al final sempre un personatge necessita conflicte,
però en aquest cas,
sí que és veritat que el conflicte d'aquesta noia
era bastant heavy,
i a més està situat en un...
És una cosa com gairebé diria God of War,
és una cosa com bastant fantasia.
És una mena de món...
Anava a dir viking,
però no és exactament viking,
però sí que és molt així pre-medieval,
com aquesta època encara pre-medieval,
amb molta tribu,
molta secta,
molt pegat,
tot plegat,
i ple de runes i tal,
i el teu personatge...
Jo te'l vaig recomanar per dues raons.
Primer per això,
i segon perquè em flipa
que aquell joc sigui considerat un indie-west, eh?
Des d'un punt de vista
que són una sèrie de desenvolupadors de Ninja Theory,
que són els que fan el Bayonetta i aquests jocs,
van decidir,
agafem una petita porció i fem una mena de mini-estudi,
i és un joc d'un pressupost baixet,
però la qualitat és molt bona.
La qualitat és molt bèstia.
Potser és un joc curt,
perquè també ho té això.
I ara han anunciat, com dius tu,
la segona part,
que a més es diu Saga Hellblade.
És a dir,
començaran a fer una saga.
Això és el que em preocupa una miqueta.
Ara bé,
el que s'ha vist,
que posa que és un in-engine,
que no té per què ser el joc,
però que és el motor que moure el joc,
és molt espectacular.
Molt espectacular.
En general,
tot el que s'ha vist que vindrà
és molt espectacular,
menys quan ha sortit Vin Diesel anunciant.
això ho podem dir, no?
Sí, mira,
el gran convidat sorpresa de la nit
ha sigut Vin Diesel,
que ha sortit amb Michel Rodríguez.
Com sabreu,
són els dos protagonistes de la...
Bueno, la Michel Rodríguez,
espóiler,
em sembla que ja no hi és a la saga.
Bueno, espóiler,
per si algú connecta molt tard,
el Paul Walker tampoc està,
per si algú connecta molts anys després.
El tema és que han sortit a escenari
per anunciar el joc.
De fet, han sortit a anunciar el joc.
Sí, sí, que faran un joc.
No, no, però ells han presentat
el premi a millor joc.
A millor joc.
A millor joc.
El Vin Diesel,
allà on el veieu,
ha donat el premi a millor joc.
Sí.
Però han sortit a presentar
que faran...
Un joc.
El primer joc de Fast and Furious.
Sí.
I quan ha sortit el tràiler
Sí.
Era horrible.
Sí.
Però horrible.
Sí, sí.
El moment que patia,
això que deies de Paul Walker,
que dic, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai.
Que troaran el Paul Walker aquí.
Hola, no, això seria massa.
Que ens faran un Peter Cushing.
No, això seria massa.
Però...
No, però sí que és veritat
que això ho comentàvem
quan ho hem vist, Ferran,
el tema de...
de que Need for Speed
va fer el seu salt
a la gran pantalla,
com a saga de videojocs,
i va fer un...
i va fer el salt al buit i va caure
i va fer un so que posarem després
sí, a veure, el joc
tu has dit, potser és de mòbil
bueno, sí, posava, posava que era de Play 4
Play 4, deia, el Play 4
però potser el salt
de Fast and Furious cap al videojoc
potser també es fot una... bueno, ja només per això
és bastant cuta, no sé com ho ha permès
bueno, és una saga que funciona, si fossin
un bon joc, però bueno, per un joc que sí que és
molt esperat i que s'ha pogut tornar a veure
i aquest cop més extens, ha sigut
Ghost of Tsushima
que potser amb els japonès tinc un problema
Ghost of Tsushima, que és de Sucker Punch
d'Estudios, que és els creadors
de l'Infamous, tota la saga Infamous
de Play 4, sortirà l'estiu
el 20, el que s'ha vist és preciós
és una mena de Sekiro
precisament, de Sekiro
tot i que... hi ha un parell que són bastant Sekiro
l'altre és el Naraka Blade Point
que és directament Sekiro però con una
mujer
però tal qual, o sigui, és que el que estàs veient
en el que van passar, jo em pensava
dic, bueno, això és el DLC, ja és l'extensió
per fi del Sekiro
i després hem tingut dos notícies bastant bomba
una més explícita i l'altra que dóna
per pensar que és, de sobte han presentat
un anunci d'Xbox
de tots els jocs de l'Xbox i la gent diu
ui mira, farà una mena de col·lecció de jocs d'Xbox
fins que de sobte ha sortit una mena
d'aparell vertical
amb el logo d'Xbox i efectivament
estaven presentant la nova Xbox
aquell projecte Scarlett que vam parlar
durant l'E3, ja té nom, es diu
Xbox Series X
és triple X, ja, directament
i que sortirà el Nadal del 2020
o sigui que ja tenim aquí la nova generació
i en conseqüència això
s'ha anunciat un joc
que es diu Godfall
que és el primer joc que veiem
confirmat per PlaySync
i posa que també serà
la tardor del 2020
però això sigut estrany
tardor no, el 2020
el tema és que no s'ha anunciat la PlaySync
la PlaySync no sabem quan sortirà
però sabem que hi ha un joc que sortirà el Nadal
que potser no hi ha consola però hi ha un joc
exacte
és un joc que a més l'han definit com un
Luther Slasher
és a dir, hemos creado un gènere nuevo
a més a tu que t'encanta dir noms d'aquests així de gèneres
Luther és un
bueno, un Luther és un saquejador
és un recolector saqueador
i Slasher és de mata-mata
de Derby My Cry
Luther Slasher és qualsevol joc de Slasher
és en Luther
dic jo, vaja, no ho sé
era una mena de cinemàtica
que allà sí que posava in-game
però beta
llavors, clar, no acaba de...
però és molt espectacular
el Pol li sembla molt espectacular
a mi no m'ha matat gaire
però bueno, que sapiguem
que tenim Xbox Series X
i PlayStation 5
encara que la PlayStation 5
és el que deduïm per aquest joc
a partir del Nadal de l'any que ve
alguna cosa més, Pol?
bueno, hi ha el Dungeons & Dragons
Dark Aliens
que sortirà la tarda del 2020
un seguiment d'aquesta saga
que recupera
sí, de fet és la veda del Burgos Gate
sí, sí, sí
recupera
el Ruined King
què és això?
el Ruined King
és dels de LOL
els de League of Legends
ara han començat a fer una sèrie de jocs
que es diuen
una història
de League of Legends
primer hem presentat el Ruined King
que és més
la línia de League of Legends
més un MMO
i després ja el que tu
en veritat tenies subratllat
que és el Convergence
el Convergence
que també és una història
de League of Legends
i que té un rotllo
molt guapo
estèticament
n'has posat tu aquí
un rotllo molt guapo
això ho has posat tu
perquè ells no escric així
però està ben escrit
no com a Shikiru
no, perquè rotllo
va rotllo
falta una T aquí
rotllo
Shikiru
bueno, però de totes maneres
un dels jocs
que ha sortit
així d'estrena allà
que sortirà algun dia
algun dia
perquè l'han tornat a retressar
que és Ori
and the Will of Wis
i aquest joc
és, hòstia
a mi em sembla brutal
l'han retressat a un bon mes
al març
al març és un bon mes
és el meu aniversari
per el poder regalar
doncs mira
si me l'has deixat fatal
he dit que em sembla
que és un joc preciós
però aquesta mena
de metroidvanias
amb acció
clar, tots aquests jocs
tenen aquest moviment
de com de
fiu
com es diu això
una cometida
no?

són jocs molt frenètics
i la informació de pantalla
ha de ser molt clara
i a l'Ori
arriba un punt
de sobrecàrrega estètica
que dic uf
és que són aquestes sobrecàrregues
que no potser
prefereixo una cosa
tan simplificada
com el Hollow Knight
per exemple
però a mi el primer Ori
em va encantar
i a més és un joc molt emocional
ja et dic
me'l pots regalar
si vols
m'hauràs de regalar
la Play 4 primer
perquè la que tinc
l'hora he tornat
al meu amic
oh Ferran
demà
ahir
era el meu aniversari
ja ho sé
i t'he regalat el guió
per això no sé
super ben escrit
Ferran
gràcies
bueno
fins aquí
jo crec que els avançaments
si vols
han donat dates de coses
per exemple
bueno
mira

hem de dir un
un
l'hem de dir
que si no
els de Nintendo
se'ns enfadaran
un trailer divertidíssim
que per fi
ha desvalat
del No More Heroes 3
a la Switch
això està molt bé
aquest està molt bé
i bueno
i personalment
a mi
em fa il·lusió
que torni
Wolf Among Us
amb la segona part
que és el retorn de Telltale
després del Descalabro
que van tenir fa un any
sembla que s'han reestructurat
i bueno
Descalabro
a veure si
mira
i si voleu
si vas així com a empresa
i si voleu
i per passar ja a Tertúlia
de forma definitiva
un joc
que ens ha criat atenció estèticament
que és
Sons of the Forest
que és un
jo heu descrit aquí
com creepy
ballerina survival horror
perquè és molt raro
o sigui
el tràiler
el que veieu
és com una mena de càmera
que s'apropa
a un cos de dones
que no sé com dir-ho
sí sí
de nit
en un bosc
en un bosc
i de cop aquest cos
comença
a ballar
però ballar
en pla moderno
en pla moderno
vull dir dansa moderna
d'aquesta que no entens
i allà baix
li surt una tercera cama
i després un altre
tercer braç
i després un quart braç
i cinquè braç
i això anem fent
és un survival horror
en primera persona
sembla que serà
però d'aquest rotllo
diable
però no super evident
potser és un hereu
del Silent Hill
és que no han posat
molta informació
i hi ha hagut
bastantes presentacions
ara no les tinc comptades
però em sembla
que han arribat a presentar
com 60 coses
teniu vídeos per internet
on els resumeixen
nosaltres ho hem dit
les que més ens interessa
passem a tertúlia final
Pol que ens queda
si tenim 13 minuts
encara
no sé què farem
Adrià no aprendre
home
Empanats by
queda
Pumpkin
Empanats acarats
Empanats acarats
Bé, clar que guanyador, no? Llavors, aquí no hi ha tertúlia possible, que el guanyador és Sekiro, és a dir, Hideaki Miyazaki, i bàsicament Kojima s'ha quedat al borde.
Que això és una xurrada pels que hagin jugat al Sekiro, que és bàsicament un dels personatges, un dels jefes, que és superabsurda, a més la batalla, quan cau per un penya-segat, per dir-ho així, crida Roberto.
Segurament crida una altra cosa, però sembla que digui Roberto des de la altra altra.
Doncs subtitula Roberto, eh?
Sí, sí, sí, jo crec que sí, home, sí, sí.
No, que subtitula Roberto.
Sí, sí, ahir vaig estar jugant.
És que jo el vaig jugar amb japonès, un rint.
Sí, clar, jo l'he jugat amb japonès i subtitula japonès.
Jo l'he jugat amb japonès.
Diu Roberto, eh? Sí que diu Roberto, sí, sí, sí.
Bueno, que al final Kojima ha sigut superat per, bueno, segurament l'altre gran autor dels videojocs ara mateix, que, i de fa anys també, no?
Sí, bueno, un dels grans auteurs.
Auteurs, que és el senyor Miyazaki, que no confondre amb el Miyazaki del cine...
No, no, de fet, no, millor que no.
T'ho vaig a posar una cosa de Miyazaki, nínio.
No, no, perquè és molt més dark, no?
Però, bueno, que en aquest sentit, jo crec que sí que s'ho mereix.
A veure, jo soc un fan total de Sekiro's i tot això, eh?
Però sí que és veritat que allò que dèiem de l'overall, no?
De tot el conjunt, potser sí, però és que, clar, un Death Stranding que també té de tot.
És a dir, Sekiro, jo no el tinc en ment com que, per exemple, destaca aquí molt, que m'agrada, eh?
Però la música, destaca molt la jugabilitat, sí.
Tampoc destaca una presència dels protes en el sentit com el Mats Mikkelsen, òbviament.
Clar, no ho sé, jo suposo...
El guió està bé, però a mi m'agrada molt més Death Stranding.
No ens enganyem, és a dir, Sekiro, que ha guanyat, Sekiro, ha guanyat millor joc i millor joc d'aventura d'acció.
S'han centrat molt en el gameplay, jo crec.
Sí, sí, sí, totalment, totalment.
I que és un joc que estava una mica oblidat, i no t'enganyaré, eh?
El que ja he dit abans, crec que sí que hi ha una mica de pes de treure's aquest estigma de Kojima.
És a dir, mi amigo Kojima hace un juego en el que yo salgo.
Potser l'ètica periodística aquí potser li ha passat, eh? No ho sé, no ho sé.
Sí, sí, però sí que és veritat que això, que el Sekiro, jo crec que també és un d'aquests jocs que es diu, no?,
que pots tornar a jugar i jugar sempre, i això sí que ho té molt el Miyazaki.
O sigui, és un tio que fa jocs que, a més, és el típic tipus de joc que quan l'acabes et diuen a l'instant.
pots tornar a jugar, però més difícil encara, que ja ho és, eh?
Però més difícil. Llavors, clar, sempre és, i torna, i torna, i torna.
Hem comentat també, és que a mi em sembla flipant allò del Crash.
O sigui, que hagi guanyat a la FIFA, per exemple, em sembla flipant.
Montgermà, per història personal, Montgermà, que ha sigut sempre de Gran Turismo, Forzas,
jocs de simulació, de FIFA, inclús, d'acord?
Ell podria jugar hores, és a dir, bé, ell feia aquelles copes de 24 hores del Gran Turismo,
però el joc que després li venia de gust jugar era el Crash.
I a més, el multijugador del Crash, ostres, és que a part ha sigut un remake,
després ja parlarem de tema remakes i tot això, molt ben fet.
O després quan farà, perquè anem dient després.
No, però encara queden 9 minuts, home, això és un luxe.
Tu has trobat a faltar un joc, em sembla, oi?
Que guanyi el Katana.
Hòstia, el Katana.
O sigui, el Katana és un joc, o sigui, mira, si fem una retrospectiva l'any passat,
jo crec que el Celeste, que és un joc independent, va estar nominat a...
O sigui, va guanyar els premis que ha guanyat també el disco Elysium aquest, no?
Que és el millor, crec, eh?
Que era millor joc independent i millor companyia, diria, eh?
Algo així va guanyar.
Però va estar nominat a millor joc de l'any.
I aquest any, que no estigui un Katana Zero que té una molt bona narrativa,
un molt bon joc, molt bona música, a més a tot mola aquest rotllo així més scene wave i tot.
I sobretot, sobretot, sobretot, la història és brutal.
O sigui, que un joc així, a més, com va passar amb el Celeste, no?
D'aquests que són de pixel, pràcticament, no?
Sí, sí, sí.
Retro, no?
Sí, retro, retro.
Tingué una història tan...
A més, complexa.
O sigui, que a més, és molt interessant i té un sistema de joc, també, que vas tornant enrere.
És com una mena de...
Com si fos un OVHS, a més, l'estètica ja té, no?
Així com de VHS.
Hòstia, jo crec que es mereixia estar al podi dels nominats de millor joc.
Aquí és on el vaig trobar falta.
Què passa?
Que, clar, també, tampoc ha guanyat.
Tampoc ha guanyat la seva categoria.
Bé, aquestes coses passen.
També s'ha de valorar i hauríem de veure, no?
Abans hem tret el tema de videojoc versus cinema, que n'hem sigut bastant extesos.
Ja ho hem dit, és una llàstima.
Però és això, no?
De fet, tu comentes aquí que cada cop són més narratius els jocs.
Això és el que t'estava explicant abans, que hi ha molt director de cinema frustrat
o molta gent que volia...
Buenaví, que sempre diem, que acaba d'aquí.
I, clar, la tecnologia cada cop els permet fins al punt que ara són els actors els que venen els jocs.
Això és molt guai.
Això és el que et deia que a la gala, clar, tu et veus al Mags...
Bé, al Mags no hi era.
No, al Mags no.
No l'ha recollit.
Dos cojones.
No sé qui l'hauràs recollit, però l'han dit...
Ah, no, perquè l'han dit allà de peu, allò que no s'obtenia escenari.
Però hi havia actors, hi havia gent del mundillo del cinema i cada cop els veien més.
Vull dir, hem vist ja rotoscòpies, no?
L'hem vist a l'Elem Page.
Sí, al Beyond Two Souls.
Al Beyond Two Souls.
Hem vist, bueno, ara el Death Stranding té a saco de noms.
Sí, sí, Guillermo del Toro.
S'inclusura el Conan o Brian aquell.
Sí.
O sigui, el còmic, és que clar, surt un...
No, no, i tu vas veure Edward Wright els...
I Edward Wright els crèdits.
Els crèdits, però jo no recordo ver-lo vist.
L'has de tornar a jugar, Pol.
L'has de tornar a fer 90 hores.
Però veus, aquestes, això és el que em referia.
El Sekiro jugaria 300.000 cops.
De fet, ho estic fent.
Has començat avui un altre cop.
Sí, sí.
Però el Death Stranding és d'aquests jocs.
Jo vaig a pel Metal Gear, fins al 1-2 i potser el 3 els tornaria a jugar,
però, hòstia, els altres em costaria una mica més.
Saps? Vull dir que hi ha aquest rotllo, saps?
Això sí que m'ho prenc gairebé, com depèn de quines pel·lis.
L'he experimentat i ja està.
Es deia Fan en Sirius.
Fan en Sirius.
Fan en Sirius, que és on va guanyar Blasphemus,
el millor joc indi i millor joc espanyol.
Després tu també m'has posat aquí que et sorprèn això de l'individu com a nominat.
Bueno, em sorprèn des del punt de vista que els videojocs sempre és una cosa,
a vegades com el cinema, també, molt massiu d'aquí,
però és que aquí, clar, al cinema no pots nominar a un espectador.
No.
I aquí entra el tema de la interacció.
Sí, és el tema de la influència, també,
perquè tenen el millor creador de contingut en referència a contingut sobre videojocs,
que suposo que és una manera que té la indústria...
Retroalimentar-se, no?
De dir-li, ei, parleu sobre nosaltres, que nosaltres parlem de vosaltres,
i és aquesta nova època en la que vivim d'influencers i de tot plegat.
Diferències amb l'any passat de premis.
Tu abans, a casa meva, em deies una cosa bastant curiosa,
que és, si haguessin lluitat God of War i Sekiro...
Clar, per separat, és a dir, Sekiro, God of War,
i per separat, Red Dead Redemption 2 i Death Stranding.
Els dos guanyadors i els dos que han gancat a segons, no?
Clar, jo aquí, per exemple, entre Red Dead i Death Stranding,
jo, personalment, ja ho saps, que em quedaria amb Death Stranding,
i em quedaria amb Luigi's Bansion al costat de Red Dead.
Hòstia, però jo penso que...
Jo soc molt conscient...
Amb Red Dead, no, tio.
A mi no...
Jo no he pogut amb el Red Dead 2,
i mira que a mi el primer, i que va ser guanyador de millor joc l'any 2010,
el primer, i és un dels meus jocs preferits,
però amb el 2 no he pogut, eh?
No, no, no, no.
Però, per exemple, entre God of War i Sekiro,
hòstia, aquí...
Jo triaria Sekiro, però perquè a mi mola molt més, eh?
Jo segurament triaria més God of War.
Clar, però són jocs molt diferents,
o sigui, són semblants en quant a l'aventura,
o sigui, no pots comparar un Sekiro amb un Death Stranding,
és impossible, o sigui, no pots.
I a més, inclús dins del món tancat que és Sekiro,
que no és un món obert com Red Dead o Death Stranding,
hi ha tanta llibertat de moviments
que arriba a ser bastant, bastant ampli el mapa,
vull dir que també això és una cosa bastant curiosa,
però seria curiós, eh, veure com competirien.
Això no sé si es podria fer algun mashup, saps?
Si algú fes un mashup així a internet de vots,
estaria interessant, eh, a veure?
Mira, abans hi ha un joc, quan hem parlat de novetats,
que més que el joc, la novetat és qui el fa,
que es diu New World, o sigui, Nou Món,
que és una MMO fantàstic, molt fosc i de diferents èpoques,
que la notícia està en que és Amazon.
Amazon entra a la distribució, creació,
no ho han especificat gaire,
i és un joc, és aquell tràiler que hem vist d'una illa,
on hi ha una pedra, que tothom que la toca
es converteix en mala persona.
Bueno, és com l'anillo del Senyor dels Anillos, no?
És allò que qui ho controli tindrà el poder.
És la piedra de Tefiti de Moana,
que sembla que hauràs de tornar a la pedra
amb The Rock Johnson i Vin Diesel, també.
Llavors, clar, és com entren aquestes empreses,
Google amb Estadia, no?,
que han tratat ara, que ha sigut una mica fracàs,
tot i que durant la gal han tingut unes promos
on anaven dient les bondats
que suposament hauria de tenir.
Aquestes, Netflix...
Falta Netflix.
Netflix també deia que volia entrar, no?
Però veus, jo a Netflix em pensava que,
bé, que ja ho sàpiga,
però no han estat, no?,
en els Game Awards,
però em pensava que no en serien alguna cosa.
Vull dir, ells fa temps que estan dient
entrar en el terreny dels videojocs
i sobretot en Stranger Things.
Sí, però potser el que pretén Netflix
és el que ha fet amb el cinema,
de jo haré mis juegos, haré mi consola,
i haré mis premios.
I haré mis premios.
S'han en plan, compra un cine...
Hòstia.
No ho sé, mira,
queden tres minutets,
una miqueta menys,
ha sigut llarg,
hem intentat fer-ho explicant,
entrar-ho...
De cara a l'any que ve, Pol,
tens alguna sugerència de joc
que podria haver-hi...
Mira, n'hi ha un concretament
que jo que acabaria d'entrar,
sí o sí,
que és I am Jesus Christ.
Si us plau, busqueu-lo,
si no el penjarem,
però si busqueu-lo...
Li vaig passar al Pol fa un vell o tres de dies,
un simulador de Jesucrist
que em pensàvem que era un host,
i no, no, que està en Steam,
que és un joc que existeix.
I em va fer pensar,
en aquella època,
en els 8 bits,
quan era molt fàcil programar,
com la comunitat cristiana,
que tan en contra estava
d'aquestos juegos
que per virten els nostres jóvenes,
van dir,
oye,
¿y si hacemos nuestro juego
para educar a estos jóvenes?
Hi havia un fotimer de jocs
de l'Arca de Noé,
no sé què,
el Maria Magdalena,
que eren, eh,
que al final eren ripejos del Mario,
dels jocs així,
i ja estàvem bé,
però és clar,
la temàtica era la que era.
I si ara hi ha un resurgit d'això,
perquè clar,
ara hi ha eines per crear jocs
de forma bastant fàcil,
i bueno,
l'any que ve segur que veurem
Cyberpunk.
Sí.
I tu creus que veurem
Elden Ring?
Elden Ring,
el nou joc de From Software.
O sigui,
el guanyador d'aquest any,
de Sekiro al Miyazaki,
fa nou joc,
i que es diu Elden Ring,
que de fet està fet
amb R.R. Martin,
a priori.
Sí, és veritat, sí, sí.
I diuen que sortirà
a finals d'any,
o sigui, de fet,
diuen literalment
el 31 de desembre de 2020,
però clar,
això ja no entra.
Mira,
entrem en l'últim minut i mig
del programa,
fem una agenda rapideta,
perquè és que només tenim
dues coses apuntades, eh?
Vinga, va.
Que s'estrena el dia 19,
dijous,
Star Wars,
l'últim,
episodio nuevo,
The Rise of Skywalker,
el despertar
o el levantar-se d'Esquadwalkers.
I de sèries tenim,
precisament,
The Witcher,
a Netflix,
el divendres dia 20.
I, bàsicament,
l'agenda tenim això,
i si ens recordem,
què?
Sèrges socials, no?
Hi ha aquestes coses
que fem sempre,
o tens alguna cosa més afegida?
Bé, jo anava a dir que,
ja que deies-ho de Star Wars,
el que sí que veurem l'any que ve
als Game of Wars
és el nou de la Jedi,
no?
The Fallen, no,
The Fallen Jedi.
The Fallen Order,
però per què no ha entrat en aquest any?
Jo crec que no.
Jo crec que no el veurem
perquè va sortir abans
que el Death Stranding, diria.
Ja, però bueno,
aquí potser es veuen les relacions, eh?
Ja, les relacions.
Bé, doncs recordem,
xarxes socials,
Facebook,
Empanada Cultural,
Instagram,
Empanada Cultural,
Twitter,
Empanada Cultura,
sense L,
i us recordem
que ara,
a part de Mixcloud,
tenim Soundcloud,
on podeu allà
descarregar tots els podcasts,
aquest inclòs
i el de la setmana que ve,
si és que en fem,
és el que en farem.
Vinga, va,
clar que sí.
Vinga.
Vinga, va,
Vinga, va,
Vinga, va,
Vinga.