Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de Gris. Està interpretada per
Ikuo Abo, un cantant
japonès que va estudiar tango des de ben petit.
El fragment que us hem posat és d'una actuació
que va fer als anys 60 sobre el
plató del famós programa argentí
Sábados Circulares. Podem
parlar d'actuació,
podem parlar d'interpretació, podem
parlar d'adaptació.
Cultura, en definitiva, que retroalimenta
a través de diferents creacions que es
multipliquen i es multipliquen entre si,
ocupant estanteries
d'aquella gran biblioteca de Babel que
narrava Borges, un altre argentí.
Això ha passat tantíssimes
vegades dins el camp
de la literatura, també en el de
la pintura, en el del teatre,
el cinema, fins i tot en el dels còmics
i els videojocs.
Tots ells, ingredients fonamentals
d'empanada cultural.
Vinga, adelante, Pol.
Què ha de fer, el DJ?
Empanada cultural, per cert,
una... Déu-n'hi-do, no?
L'empanada que m'he fet, també, amb aquesta...
Sí, per això li deia al Pol, que tenia alguna cosa...
Alguna miqueta més de ritme.
Tens raó, així que no és.
Abans que res, abans que res, abans que res,
abans que res, comencem pel més important,
que no és la meva presentació,
sinó sou vosaltres, els meus
acompanyals, els locutors.
I qui millor per acompanyar-nos, com dic,
de vosaltres, el nostre...
Vosaltres, perdó, l'equip de locutors
de Ràdio d'Esvern, d'aquest programa
que comença avui, aquest matí.
Pol Dígler
i Ferran Pujol,
aquí, a la taula de Ràdio d'Esvern.
Bon dia, bon dia, bon dia, bon dia, nois.
Bon dia.
Que va ser una hora de despertar.
Has començat dur, eh, per ser diumenge.
Sí, però, Ferran,
que el tango no ens impedeixi veure el bosc,
avui la música,
podríem dir que és l'excusa perfecta,
no sé què en pensareu,
us ha agradat les cançons que s'ha posat?
El Harry Bosch, el Harry Bosch.
La història és maca.
La història és maca.
Gràcies, Ferran, gràcies, Ferran, gràcies.
Jo només he triat això
per introduir una mica
la qüestió de les adaptacions,
que serà una mica el tema
que ens guiarà en aquest programa,
que anirem pilotant,
anirem cuinant
en aquesta empanada cultural.
Parlarem de cançons,
de pel·lícules, de paràgrafs,
de vinyetes,
ho intentarem comprimir tot
en un mateix plat,
però la tasca no és fàcil,
ja ho sabeu.
Esteu preparats, Ferran, Pol...
Sí, sí, endavant.
Esteu preparats?
Comencem-hi.
Menú del dia.
Doncs comencem mossegant
temes d'actualitat.
En el programa d'avui
parlarem del Saló del Còmic, eh, Pol?
Sí, sí, parlarem, parlarem.
Parlarem perquè no només
ha sigut aquesta nova edició,
que ara es diu Còmic Barcelona,
perquè va canviant,
és una emergència de noms.
Exactament.
Però que sí que és veritat
que hi ha hagut una confluència,
perquè avui parlarem
del Saló del Còmic
en l'apartada de còmics,
però alhora també parlarem
del taquillazo que ha sigut
Endgame.
Endgame.
Vengadores Endgame.
La fi d'aquesta saga
de l'univers cinematogràfic
de Marvel.
De moment.
Ben vist.
Fase, fase.
Ben vist.
Què més veurem?
Què més veurem en el programa
d'avui?
respecte d'adaptacions a videojocs,
d'adaptacions a cinema,
o al contrari,
generalment,
també podrem parlar-ne,
precisament perquè
són dos mitjans
que sembla que s'hagin
d'assemblar molt,
que puguin portar
i molt en comú,
però veurem que tenen
diferències i punts crítics
que, de moment,
podríem dir que encara
no han aconseguit
un èxit clar.
Molt ben vist.
Ferran,
us anunciem ja
que el Ferran,
expert en videojocs,
ens anirà a informar,
no?,
al cinema,
evidentment,
també d'altres parts
d'aquesta empanada cultural.
També en parlarem avui
en aquest primer programa
del BCN Film Fest
amb el nostre cronista
i enviat allà
l'Adriano Calero.
Doncs aquests serien
una mica els temes,
si us sembla,
comencem ja.
Anem a mossegar
aquesta empanada.
Qui comença?
Molt?
Còmics.
Mr. Paul Diggler.
Paul, Paul, Paul, Paul.
Paul Diggler.
Aviam, aviam, aviam.
Què ens pots dir?
Està molt amunt
ara mateix amb la música.
Molt amunt.
Molt amunt.
Estem molt amunt, nois.
Jo estic una mica
Octavius, no?
Així que amb molts braços, eh?
M'agrada la referència.
Però, bueno,
com hem dit,
doncs moltes coses
i no només el so del còmic.
A més,
és curiós,
jo no recordava
que el so del còmic
estava tan a prop de dates
com amb el Sant Jordi.
O sigui,
realment no recordo.
Ben vist, ben vist.
És veritat
que acostuma a caure
la segona meitat d'abril,
però és que hi ha hagut anys
que inclús s'han mogut mesos, eh?
Perquè jo,
perdoneu,
recordo
haver anat al maig, inclús, eh?
Sí, sí, jo recordo,
o sigui,
no sé,
potser és el Gami Climàtic,
però és que realment,
però realment,
totes les coses
que vaig comprar allà,
al final de còmics
i el que sigui,
vaig dir,
hòstia,
després del Sant Jordi,
pa què?
Llavors,
bueno,
no simplement,
doncs...
Què destaques,
què destaques,
Pol,
d'aquesta 37a edició,
estem dient,
Pol?
Sí, sí, sí.
37a edició del...
És...
A veure,
jo trobo,
no dic irònic,
però sí que com que estem parlant
de Salud al Còmic
i alhora del taquillazo
que ha sigut Endgame,
em fa gràcia
perquè aquest any
el que es pretenia,
clar,
això ja,
jo no he estat a dins,
jo he estat com a assistent
al Salud al Còmic,
però el que es pretenia
aquest any
era fer una,
potser una mica
més dedicació
a l'Underground,
al Fanzine,
de fet,
inclús el cartellazo,
reivindicar el petit
fent el grau.
Sí, exacte,
molt bé,
però clar,
a l'hora
és l'any de Marvel.
És molt curiós.
De fet,
Pol,
el mateix Stan Lee,
pel que tinc aquí,
el mateix Stan Lee
recentment mort,
una llàstima
per tots els fans,
Stan Lee,
que ja no podrem veure
amb cameos
més pel·lícules Marvel
o potser sí,
en qualsevol cas
una llàstima.
Disney,
Disney,
és Disney,
i recucitarà
que hi faci falta.
No preocupis,
hem vist.
Stan Lee en aquest
còmic Barcelona.
Home,
jo crec que és
l'efecte imparable
de Marvel
i jo crec que
just reconeixement
a una de les persones
més importants.
Ara,
el seu tot,
podríem dir còmic mainstream
des de l'UEGO,
però a dia d'avui
estan a la glòria.
O això se suposa,
no, Pol?
Sí, sí,
o sigui,
a veure,
clar,
DC i és una altra història
perquè jo crec que dins d'això
DC,
potser,
jo encara no l'he vist,
però diuen que Shazam
és potser un retorn
als orígens,
no i orígens,
però potser al nivell,
no?
Sí, no?
Un retorn a un nivell.
A això han dit,
uns aires més ochenteros,
més,
amb una frasco que potser
li està robant una miqueta
a Marvel,
no sé,
aviam,
no sé fins a quin punt.
No, perquè Marvel jo crec
que ja s'ho ha muntat
superbé,
però DC jo crec que és el que
havia anat cap enrere,
potser,
no?,
amb un ambi Superman
o...
Bueno,
va buscar diferenciar-se
potser de Marvel,
el DC,
el univers cinematogràfic.
Exactament.
Amb una serietat,
també en part.
Sí,
amb una pretesa profunditat,
amb una gravetat molt bèstia
que havent vist,
i no comencem encara
ni arribem als spoilers
d'Endgame,
havent vist Endgame
ja voldria,
de fer,
el dia d'avui arribar.
Ja voldria tenir
aquesta capacitat
de vincular.
Aquesta capacitat
de vincular pel·lícules,
de vincular referències,
de vincular moments.
I de fer-te sentir
coses pels teus personatges,
que al final Marvel
s'ha basat molt en això.
Doncs, Pol,
si et sembla,
perquè, aviam,
parlem del saló del còmic,
podríem dir com a excusa
per parlar d'adaptacions
importants del còmic al cinema,
del còmic a altres formats.
Tu què ens pots dir?
Què ens pots recomanar
avui en aquest matí
que comencem
aquest programa d'Empanada?
Quins ingredients de còmic
li posaries
en aquesta empanada?
Aviam, clar,
aquí,
més que ingredients o així,
és que també hem de diferenciar
com adaptes un còmic.
És a dir,
jo crec,
depèn de si veus el còmic
com un impàs,
és gairebé un escrit,
un guió
amb Storyboard,
no?
O sigui,
depèn de com ho vegis,
ho pots adaptar literalment,
ho pots adaptar
més en essència,
pot ser,
clar,
és difícil perquè
des d'un punt de vista
el còmic ja té imatge.
El que tu li estàs posant
és un so,
bueno,
uns actors,
evidentment,
una música,
que també fa molt,
però el còmic
com a tal
quasi es podria entendre
com un Storyboard.
De fet,
des de l'indústia del cinema.
Un guió de còmic
i un guió de pel·lícula
no difereixen gaire
de forma,
tenen un interior,
exterior,
dia a nit,
personatges,
la diferència és el ritme
i és la
quina estètica,
per dir-ho d'alguna manera,
de com es mou o no es mou
un còmic
o es mou o no es mou
una pel·lícula.
Per exemple,
Splash Page,
que és un concepte
que s'utilitza molt,
a vegades veus en una pel·lícula
que li destinen
uns segons
ralentitzat,
dues persones
que s'estan matxacant,
recordo un moment
de la pel·lícula Venom,
per cert,
molt dolenta,
adaptació a Marvel,
però hi havia un moment
que es veia molt clar
la Splash Page,
no?
Tu veies allà
Tom Hardy
i a Rick Hathmet.
On ho va veure,
tothom va clar,
va ser la primera pel·lícula
de Vengadores,
precisament de Marvel,
en el moment en què
es reuneixen tots els superaròis,
fan el cercle
és a les còmics.
Molt ben vist.
Que també n'hi ha una a l'últim,
a l'última,
de fet molt bé,
l'últimament a cada pel·lícula
ho té.
Però bueno,
jo sí que marcaria
aquesta mini subgènere secció
dels còmics,
que és el tema de...
Aviam.
Jo considero que hi ha
certs còmics
que s'han adaptat molt bé.
Dispara.
I jo crec que hi ha un
que és obvi.
Quin és?
We are Saks for Bons!
One, two, three, four!
Yes!
Bé, el Carles està gaudint-ho,
el Ferran està patint-ho.
Per favor, per favor.
No, nois, nois, no ho negarem.
Seguim canyeros, eh?
Seguim canyeros.
Ai, ai, ai,
alli te quiero ver.
Seguim canyeros en aquest mòbil.
Escolteu-ho bé.
Perquè com tota cançó
gravada a un garatge,
com fan els d'Escot Pilgrim,
sona com el cul.
Però és l'essència.
Llavors, què passa?
Què és?
La pel·líforma
Els nostres vivients parlen.
Escot Pilgrim és un còmic
de Brian Lee O'Malley,
que bàsicament és una adaptació
de, crec que són sis volums o set,
que, bueno,
que narren les històries de...
És que tampoc no sé
si entrar en aquest tema.
Bueno, resumidament.
Bueno, resumidament,
és un xaval que en la pel·lícula
és Michael Cera,
però és un xaval
que el que vol és aconseguir
la xica de sus sueños, literalment,
però que per arribar a ella
ha de vèncer els seus ex-nòvios
en el sentit de com si fossin superherois.
I hi ha un...
De fet, és curiós
perquè a Escot Pilgrim
potser la gent no ho té molt present,
perquè potser la gent
inclús ni l'ha vist
ni sap de què collons estem parlant,
però sí que és veritat
que els actors que surten
surt Capitana Marvel.
Surt en el sentit de...
Surt Brie Larson
fent de...
Capitán Amèrica, Chris Evans.
Surt Capitán Amèrica.
El Brandon.
Sí, per a Mateu,
és com un arcade,
podríem dir,
perquè en aquesta empanada
estic barrejant ja coses,
però crec que és l'objectiu del programa.
És com un arcade,
un videojoc
en el que tu vas passar en pantalles.
Jo el que faré...
Però té a veure amb una cosa
que hem viscut tots,
tots, nois, noies,
persones que ens sentiu,
que és aquest amor
de pobertat,
aquest amor de joventut,
que tu vols, vols, vols,
ostres,
no sé si aconseguiràs o no,
l'aconsegueixes,
finalment,
i quina festa,
quins forts artificials,
però jo penso que hi ha,
no ho sé,
potser una idea de mescla,
no?,
entre el món dels videojocs...
Jo deixaré que sigui el Pol
que defensi aquesta pel·lícula.
Sí, perquè després...
Jo he tingut problemes.
A tu et va agradar Ferran la...
Ell l'odia bastant,
però com de la...
Sí, però li perdono
perquè a mi no m'agrada gens
Blade Runner,
Llavors és...
Pluralisme, nois.
Diversitat d'opinions,
totes acceptades.
De totes maneres...
Diu, estem en pau.
Perquè és com que
evidentment està al mateix nivell
que Blade Runner.
Doncs,
escop pilgrim,
jo ho entenc
des d'aquest punt de vista,
perquè a part que és un popurri,
perdona amb l'expressió, Carles,
però és un popurri pop,
és a dir,
mescla molt...
Això t'ho discutiria.
Per mi pop té un concepte
molt lligat a l'art,
a Andy Warhol...
I què és,
si no escop pilgrim,
com una peça d'art
del setè i de tots els arts?
Sí, passa que estem una mica
allunyats del pop,
però bueno,
el tema és que
Scott Pilgrim
jo trobo que és una molt bona adaptació
tècnicament,
és a dir,
després et pot agradar o no,
i a més l'humor que té
és molt absurd també,
jo també puc entendre
que inclús
que dura dues hores la pel·lícula,
però és un ritme frenètic.
Edward Wright.
Però,
Edgar Wright, exacte.
Clar,
el director de l'última Baby Driver,
però trilogia El Cornetto,
o sigui,
un tio que ens té acostumat
a un ritme bastant frenètic.
Però com a adaptació a còmic
és que veus el còmic
i és que literalment
està adaptat.
I el bo és que
farà servir uns recursos
molt arcades,
el que deies tu,
molt de videojoc,
molt de comiquero,
llavors,
com a adaptació,
hòstia,
l'autor deu estar contentíssim
perquè realment
és que és molt pepina
la pel·lícula.
Li va quedar molt rodona
al director Edgar Wright,
com has dit,
director de Zombies Party,
de Hot Fuzz,
un crac, eh?
És un crac,
bueno,
que a més,
ja que parlem de Marvel...
Puc dir una cosa?
Puc dir una cosa?
Dispara.
Shaun of the Dead,
sisplau,
no diguis Tomies Party,
per l'amor de dir.
Tenim aquí
Ferran el purista,
eh?
Ferran el purista.
Tot i que ell surt
a la pel·lícula.
Ben vist,
Ben vist, Ferran.
Tot i que és veritat
que ell després
a una pel·lícula
va agafar el DVD
i el va posar allà.
Si us sembla,
nois,
seguim una mica
aquests pots dir
més d'adaptacions
a destacar
dins el sector del còmic,
a part d'Scott Pilgrim.
Bones,
bones,
bones,
i aquests estarem tots d'acord
que és Spider-Man
un nou universo,
i això és l'última
que vam fer.
Molt bona.
Boníssima.
Aquí sí que estem tots d'acord.
Aquí jo crec que també
entra el tema
de què estem adaptant,
que estem agafant l'essència
i fent una cosa nova
perquè sí que és veritat
que Spider-Man,
la pel·lícula d'animació
que recordem,
oscaritzada,
és una pel·lícula
que sí que fa un pupurri
de moltes coses
de l'univers Marvel
en quant a Miles Davis,
que és l'Spiderman negre,
que és un chaval
molt així jove i tal.
Miles Davis,
Miles,
Miles,
Miles Davis,
Miles Davis
i els Isos Axiom.
Sí, sí,
Miles Morales,
es diu Miles Morales
el prota,
però ei,
que Miles Davis,
escolta,
fantàstic que l'hagis citat
perquè és un programa
de cultura,
és un programa cinema,
música,
Miles Morales.
També hi cap en aquesta empanada,
eh?
En aquesta empanada de cultura
també hi cap.
Perdoneu.
Digues, digues, Pol.
Llavors,
Spider-Man,
un nou univers.
Sí,
Spider-Man,
un nou univers.
Llavors,
en aquest aspecte
jo crec que és una pel·lícula
a més rodoníssima,
o sigui,
a vegades el que jo crec
que passa molt a l'animació
que és potser
hi ha vegades
que et centres massa
com a autor,
com a creador,
inclús en l'estil,
en l'estètica,
perquè l'animació
no deixa de ser també
una creació.
Correcte.
I a vegades el guió
es queda fluixet,
com a mi,
per exemple,
a la mateixa edició
dels Oscars
em va quedar fluixet
i és la de perros aquella,
a mi em va quedar fluixet
a l'animació.
O és Anderson.
O és Anderson,
espectacular,
però la història,
doncs no.
A mi em va agradar molt,
però bé,
ara no entrarem
en aquesta discussió,
diguéssim,
el cas és que
Spider-Man,
un nou universo,
o podríem dir
el títol original,
ja que Ferran apuntaves abans,
Multiverse,
Spider-Man Multiverse,
Into the Spider-Verse.
Jo, sincerament,
crec que és una pel·lícula
que funda
un llenguatge
totalment.
És una cosa
molt infracuda
en el cinema mainstream.
Igual que parlàvem
dels còmics,
el Paul comentava abans
que hi ha còmics
que semblen storyboards,
clar,
dintre del món dels còmics
també et trobaràs
uns que utilitzen
el llenguatge possible
del món dels còmics
més d'una manera més
o una altra,
no és el mateix
un Astèrix
que un Tintin
o un Marvel
i dintre de Marvel
hi ha milions d'autors.
I Spider-Man,
Into the Spider-Verse,
jo crec que una
de les millors coses
que fa
és que no renuncia
a utilitzar
el llenguatge del còmic
i és complicat
fer-ho
i ho fa d'una forma
espectacular
però amb tonteries
com és
bafarades
exacte,
els desenfocs
els nervis
en forma de...
els desenfocs
de la pel·lícula
són imprentes
offset,
són coses mal impreses,
i l'utilització
d'aquest llenguatge
l'animació
d'enquatricromia
aquest treball
de textura
que quasi pots tocar
els personatges
és una pel·lícula
prodigiosa realment.
Òbviament
jo crec que les coses
que estem recomanant
també és veritat
que el món del còmic
que potser també
és bastant especialitzat
és a dir,
a la gent que li agrada
en general el còmic
pot haver vist
i sobretot
si parlem de Marvel
haurà vist
Spider-Verse
però clar
i si no ho ha fet
no us la perdeu
si us plau
és potser la millor pel·lícula
com a mínim
d'animació
de l'any passat
i després
una de les millors pel·lícules
de l'any passat
sí, ben vist
però clar
després hi ha altres
que potser no són
ja pertanyents
a grans
a veure
tampoc estic dient
que escopi
un grandíssim
conegudíssim
no, però s'ha de reconèixer
que va donar molt fort
quan va sortir la pel·lícula
però després ja ens anem
a coses potser
no dic petites
però potser més alternatives
que jo crec que la gent
li sona, no coneix
però que són adaptacions
que s'han fet bé
que són Persepolis
per exemple
molt bona
Marjant Satrapi
jo et diria que
l'adaptació és bona
en quant a que
de fet és gairebé
llibre tal qual
clar, això per mi
li resta un valor
a la pel·lícula
però l'adaptació és bona
perquè el còmic
és molt bo
clar, però
en l'adaptació
jo crec que entrarem
després a Tartuli
però en l'adaptació
la pots cagar molt
és a dir
jo crec que adaptant
perquè després
és una animació
molt peculiar
molt personal
i jo penso que la pel·lícula
com a mínim
li fa una justícia important
però és l'animació
lògica
derivada del còmic
és una adaptació
com a adaptació
és correcta
no, és correctíssima
ara, a mi no m'agrada
Espot Pilgrim
però et reconec
que és una molt bona
traslació del còmic
tampoc m'entusiasma
el còmic
no, per això
estic dient tècnicament
l'altre és que a mi
em flipi la pel·li
però que a mi
em sembla
tècnicament
és impecable
Arrugues també estaria per allà
un còmic que passa a pel·lícula
el còmic és bo
la pel·lícula també és molt bona
realment
són exemples
hi ha d'un
a més d'un còmic
que no té aquest punt
no té aquest punt
vull dir, no és un còmic
que podem
és un còmic costumbrista
exactament
un còmic més europeu
un còmic amb una sensibilitat
que mai tindrà als Estats Units
em preguntava
em preguntava Pol
si anaves a treure pel·lícules
com Ghost World
o coses d'aquestes
no, no, no
però és que jo
el que volia comentar
és que aquests tècnicament
estan ben ambientats
ben adaptats
però clar, després
jo volia destacar una mica
els casos polèmics
diguéssim
per dir-ho així
però quan dic polèmics
em refereixo a
depèn de quines coses
perquè per exemple
tant podem estar parlant
de les adaptacions
que s'han fet de Dark Horse
de l'editorial
Dark Horse
que normalment
acostuma a ser més negra
més d'orilla
més visceral
i clar, estem parlant
d'ara mateix Netflix
que té Sabrina
la sèrie de la bruja
molt bona
per altra banda
molt bona
però clar
partint que la gent
d'on la coneix
és la dels 90
la sitcom
que a més
clar
jo no sé ni si dir
inspirada en el còmic
perquè no té res a veure
evidentment el còmic
no sé si l'heu llegit
però és que el còmic
ja només el primer fascicle
ja és tan a saco
és un editorial
que ja està feta
Déu-n'hi-do
una pregunta ràpid
sobre això
que sempre he tingut el dubte
el còmic era abans
que la sèrie dels 90
és a dir
la sèrie dels 90
és una versió
adulcurada del còmic
el còmic és posterior
d'algú que reinventa
pel que sé sí
però bueno
si no hi ha els soviets
ja em diran
treu un
un còmic
no pot faltar
a la meva estanteria
no pot faltar
a casa meva
un
Ferran
un còmic
Viejo Logan
Viejo Logan
Viejo Logan
meravellós
aquest toc repuscular
brutal
a part té una molt bona adaptació
que és una adaptació lliure
és una adaptació lliure
que fa bo al còmic
i al revés
Pol
un còmic
amb quina et quedes?
tria un
jo si he triat un
The Voice
que el teniu aquí a sobre
de fet és el primer volum
veiem com sonen aquestes pàgines
com sonen aquestes pàgines
he fet la secció cort inglès
de llibres
però he portat uns quants llibres
aquí a l'estudi
Déu-n'hi-do
no l'estic trencant
l'estic fulleixant
és que com que és el primer
això sí
ara sí que he trencat
però era un fullembrut
no us espanteu
no era un còmic
era un fullembrut
és que com que és el primer programa
encara no estem molt acostumats
a tirar els efectes
llavors el Carles ha intentat
fer l'efecte
de passar per la pàgina
però sí
els tenim aquí
per donar-li una mica
de textura
una meravella
Pol
aquest còmic de The Voice
és una absoluta meravella
el tenim aquí ara mateix
a l'estudi
de Ràdio d'Esvern
de còmic de Garth Ennis
i d'Àric Robertson
són diversos integrals
una visió bastant gamberra
del món dels superherois
molt gamberra
no bastant sinó molt
molt bé
doncs nois
Saló del còmic
Spiderman
Persepolis Endgame
Dark Horse
podríem seguir
què us sembla si comencem
ja amb el terreny
dels videojocs?
videojocs
videojocs
videojocs
i qui millor
per parlar de videojocs
que el Ferran Pujol
una persona que
jo sempre
quan estem reunits
perquè ara estem reunits aquí
però penso
en casa meva
quan veniu
hosti
fotem unes cerveses
i comencem a parlar
i a parlar
i a parlar
ja sigui de cinema
de videojocs
del que sigui
i tinc aquesta sensació
que pràcticament
podria estar amb les sabatilles
ara mateix
portant-vos
unes cerveses
el que volia dir
és que Ferran
qui millor
que tu
per parlar de videojocs
perquè sempre tens una visió
que t'ho dic
m'agrada molt
com sintetitzes les coses
ei
ho intentarem
un altre cop
no estic exagerant
jo em baixo al mi
no estic exagerant
és un crac
gràcies
deixo la paraula
què ens pots
portar
què ens portes avui
per aquesta empanada cultural
doncs la veritat
és molt senzillet
perquè al final
estem en un dels terrenys
més pantanosos
que n'hi ha
en el món dels videojocs
que són les seves adaptacions
explica
com portem un videojoc
a un altre terreny
generalment
ja que parlem
de cinema
cinema
no estem en un terreny
gaire agraït
en el món dels videojocs
famoses són
totes les adaptacions
nefastes
que n'hi ha de videojocs
però
anem a celebrar una
que més o menys
és decent
hi haurà amics meus
que se'n tiraran a sobre
perquè em diran
que no
que no
que això és traïcionar
la saga de videojocs
estem parlant de
Super Mario
tot i que
Super Mario és reivindicable
Bob Hoskins
i la seva
què és
Silent Hill
Silent Hill
la pel·lícula
que es va adaptar
a principis del 2000
sí
és veritat
que no captura
totes les subtileses
del videojoc
també estem parlant
d'un dels videojocs
més densos
de sagues de videojocs
més denses
que n'hi ha
interessant
però
aconsegueix
ser bastant fidel
i traslladar
bastant bé
de fet fins i tot
copien algun plano
que funciona molt bé
a la pantalla
però no hem d'oblidar
tampoc una altra cosa
que tenen els videojocs
que els videojocs
durant molta època
eren només jocs
i a partir dels 90
quan la tecnologia
els permet ser més narratius
i començar a incorporar
càrmeres
i planificació
i narració
la gent els considerava
el germà petit del cinema
clar
en quin sentit
això
clar
que pots començar a explicar històries
i de fet
els primers
els primers videojocs
que intenten fer narrativa
directament imiten pel·lícules
o imiten directors
no utilitzen un llenguatge
propi de videojocs
per explicar històries
també el cas de Scarface
que ha donat
més recent
Ferran
però és una pel·lícula
de Brian de Palma
que ha donat peu
a
i al Padrino també
exactament
el Padrino és brutal
el Padrino seria
la conseqüència directa
de Scarface
de Brian de Palma
i també el joc màfia
del Padrino
de Francis Ford
això potser més
en un tema més tonal
però el tema narratiu
és a dir
que un director
Hideo Kojima
que és el que tothom
que és el director
Hideo Kojima
el director wannabe
de tota la vida
dels videojocs
clar
aquest home ens fa
el 1998
99
ens fa Metal Gear 1
amb les seves narratives
amb les seves cinemàtiques
eh
molt aconseguides
i gràcies a Déu
que tenia la limitació
perquè quan no ha tingut
limitacions tècniques
amb consoles més potents
ha demostrat
que no
el 4
el Metal 4
és el que
no és aquest
Metal Gear Solid 4
Metal Gear Solid 4
és el joc
que t'est
bueno
fas dos passes
vídeo
fas dos passes
vídeo
el tema és que
els videojocs
en resum
els videojocs
són un terreny
diferent
a les pel·lícules
són interactius
vam tenir
i això
algun dia arribarà
una discussió
sobre què era
més passiu
o més actiu
si jugo a un videojoc
o a una pel·lícula
un altre dia
un altre dia
deixem-ho
això
em porta a pensar
en altra cosa
d'un altre paner
exacte
actiu
passiu
ojo eh
el tema és que els videojocs
són interactius
i la manera
d'anar
una història
és la
la manera
d'explicar
una història
pot ser a través
de les dinàmiques
de joc
és a dir
la mateixa manera
que tens de jugar
els jocs
si el teu personatge
és més torpe
si no
si saltes
això també t'està explicant
una història
no necessites
les cinemàtiques
però tot i així
s'ha volgut
emmirallar molt
llavors el pas natural
també va ser
que molts videojocs
que havien tingut èxit
Silent Hill
estàvem parlant
podien parlar
de Resident Evil
podien parlar
de Tomb Raider
podien parlar
de Doom
podien parlar
de Mortal Kombat
podien parlar
de Mario Bros
i heu vist que heu fet
una escala descendent
d'històries argumentals
d'algunes que tenen història
a jocs que directament
no en tenen
i decideixen fer-ho
perquè al final
com tot
és una qüestió de diners
diuen
quin és el joc que més ven
Super Mario Bros
fem una pel·li
però és que no hi ha una història
aquí darrere
però fem-la igualment
què passa amb les adaptacions aquestes
ja que has fet aquesta llista
en ve al cap
les pel·lícules de Resident Evil
en ve al cap
la pel·lícula de Silent Hill
que sí que ja has comentat
producció canadenca
en el cas de Resident Evil
produccions americanes
mainstream
amb l'actriu
que ara no em surt el nom
Mila Jogo
Mila Jogo
què passa amb aquestes adaptacions
amb aquesta traslació
diguéssim
del món del videojoc
al món del cinema
podem parlar d'això
com podríem parlar
de Bandersnatch
aquesta sèrie interactiva
de Netflix
que d'alguna manera
també
vincula
al món més de videojoc
de triar
aquí
mira
aquí rebobin una mica
Ferran
Bandersnatch
al final
el que fa
és adaptar
les historietes
de pulpa
de la sèrie B
Elige tu aventura
Elige tu propia aventura
exactament
en què tu arribaves
en una pàgina
i havies de decidir
si volies passar
pel puente elevadizo
o volies
pujar la corda
llavors
en funció
del que triessis
igual la història
acabava en aquell precís moment
perquè mories
com a personatge
o no
la història seguia
en qualsevol cas
crec que el referent
de Bandersnatch
és aquest
però no ens sortim
del guió
estem parlant
de videojocs
et dic Bandersnatch
com a totes aquestes pel·lícules
que has citat
l'experiment
de Bandersnatch
què passa
amb aquesta traducció
és curiós
perquè sembla
com la inversa
fem un videojoc
que és un metge interactiu
i el posem
a un mitjà
més
perdona
passiu
d'observar
la història es desenvolupa
tu no la fas avançar
sinó que la història tal
i en canvi
Bandersnatch
intenta fer-ho al revés
agafem un gènere passiu
com és una sèrie
o un episodi
i l'intentem
donar interactivitat
després hi haurà
les limitacions
o no
o
que jo considero
que és totalment buscat
pel creador de Bandersnatch
però
prefereixo també
guardar Bandersnatch
per un altre dia
però per acabar
el tema dels videojocs
el gran problema
que jo li trobo
perquè per mi
és un problema
hi ha grans històries
en el món dels videojocs
jo sempre dic
que la gent
que no juga a videojocs
s'està perdent
grans històries
que no s'estan explicant
al cinema
i diu
home
però si jo veig pel·lícules
Assassin's Creed
va ser l'última gran
bueno Tom Raider
Assassin's Creed
van ser les dues últimes
grans pel·lícules
que es van estrenar
Assassin's Creed
que parteixen de videojocs
exactament
Assassin's Creed
té una història interessant
és molt interessant
però és molt interessant
de jugar
és molt interessant
de jugar
perquè si te l'expliquen
et diuen
si està bé
però clar
al final
la pel·lícula és normal
també és perquè ho volen condensar
però jo crec que les temàtiques
aquestes entre cometes
ocultistes
de templarios
i aquestes coses
sempre
poden crear
una mica
bueno
criar l'atenció
el que passa és que evidentment
aquí és la translació
que tu dius
de tu al jugar
inclús tu podries
t'ha podrien cantar
jugar al Tetris
o no
mira
faré més fàcil
et podrien cantar
jugar a l'Angryverse
però no per veure
una pel·lícula d'Angryverse
que qui és
i n'hi haurà una altra
nois
tancant una mica
crec que és molt interessant
el que ha dit el Ferran
aquesta idea
com d'un producte
una expressió cultural
que tu jugues
no és el mateix
gaudir jugant
que gaudir perdent-se
en una posada en escena
o en una narració
o en unes vinyetes
crec que és molt interessant
aquest apunt
que has donat últim Ferran
i si us sembla
nois
anem a part
aquests
ingredients
que falten
de l'empanada
cultural
que quins són?
Cinema
i literatura
i literatura
farem aquí un mix
de dues seccions
diguéssim
anem al gra
el passat dimarts
a la nit
al Cinema Esverdi
de Barcelona
vam posar punt i final
a la tercera edició
del BCN Film Fest
amb l'entrega dels premis
a les pel·lícules guanyadores
15.000 espectadors
9 dies de projeccions
una edició
que per tercer any consecutiu
coincideix per dates
amb la diada
de Sant Jordi
què vol dir això Ferran?
la millor manera
la millor excusa
no?
de dir cinema
i literatura
adaptacions
aquestes coses
que són les bàsiques
quan penses en una adaptació
dius un llibre
que l'han portat a la pel·lícula
exacte
doncs si us sembla
en parlem amb l'Adriano Calero
que com hem dit
és el nostre enviat especial
al festival
que ha estat veient pel·lícules
ha estat traient reflexions
del BCN Film Fest
i començaré citant una cosa
que reflecteix molt bé
penso aquest BCN Film Fest
que és el seu caràcter popular
quin és l'eslogan?
és una
l'eslogan diu
talvec en el Film Fest
que és un festival
on la pel·lícula
és tan bona
com el llibre
pel·lículas, Carles
en plural
59 en concreto
i algun llibre menys
cine, literatura
història, teatre
cine
sempre cine
la máxima expresió
de la transversalitat artística
no?
i com a excusa
la diada de Sant Jordi
de hecho
com a punt de partida
l'eslogan?
altra festiva manifestación
quan els llibres
es acompanyen de rosas
ara també de pel·lículas
i sea com a sea
siguen formant
un tándem de belleza
i coneixement
així és el Barcelona Film Fest
un festival de cine
que podria llevar
el nombrer
del santo patrón
però que adopta
el de la propria
ciutat de Barcelona
i s'erige
tras su tercera edició
com el festival
ineludible
de la primavera
sí, lo sé
haurà que pedirle
permiso al Lá
que cumple este año
su novena edició
i que aún sigue en marcha
por cierto
però del festival
de cine d'autor
hablaremos la semana
que viene
Golafras
cada empanada
a su debido tiempo
doncs totalment
Adrià
què més ens pots dir
sobre aquest
BCN Film Fest?
pensad que aún
tenemos que digerir
semejante festín
casi 60 películas
repartidas
en 6 secciones
diferentes
desde la mítica
sección oficial
de todo festival
a la tan necesaria
sección femenino plural
una muestra
de las películas italianas
realizadas por mujeres
que nace
de la colaboración
del Barcelona Film Fest
pero también
del Instituto Italiano
y que nos ha permitido
ver francamente
maravillas
como precisamente
Le Mereville
de Alice Rohrbacher
una pequeña
y feroz
historia de amor
entre un padre
y una hija
y como suele suceder
en el cine de Rohrbacher
una relación
que se explica
no solo
a través de los sentimientos
y el roce humano
sino a través
del entorno
en el cual viven
algo que ya pudimos ver
en su gran obra
Lázaro Felice
estrenada
hace unos pocos meses
y su hermana
y su hermana
precisamente
Álvaro
y su hermana
presenta en el festival
eso sí
como actriz
en Virgen Jurada
o Berguine Jurata
de Laura Vispuri
una película
que fue presentada
en el 2015
en el festival de Berlín
y que
aunque no ganó
deja un gran sabor de boca
Uy, pero Adrià
a diferencia de la meraviglia
que ahora citabas
esta película
que es va
emportar
el gran premio
del jurat a Cans
em sona
que esta película
no va agradar
tan
y estáse lo cierto
Carlos
puede que Virgen Jurada
sea una película
más confusa
mucho más fría
y cerebral
y pese al gran trabajo
de Alba
de Alba Rorbajer
una película
con la que cuesta conectar
pero los sabores
se mezclan
en la empanada cinematográfica
y los títulos
se suceden
Miel
de Valeria Golino
Flor Gemela
o Fiore Gemelo
de Laura Lucchetti
Latin Lover
de Cristina Comencini
Il Crattere
de Silvia Luzzi
y su colaborador
Luca Belloni
se nos ha colado un hombre aquí
pero
sobre todo
importante
recordar la proyección
de Nico
1988
de Susana Niccarelli
road movie
dedicada a los últimos años
de vida
de Nico
precisamente
la cantante
de Velvet Underground
también musa
de Warhol
y aquí preferiré recordar
la relación
que tuvo
con Philip Garrel
y esa obra
tan particular
de la cicatriz interior
que los vio
a los dos
como actores
a él como creador
pero a los dos
como actores
y como aparella
Adrià
también como aparella
sentimental
también como aparella
sentimental
de la mano
de otra mujer
directora
Laura Jo
llegamos a la ya mencionada
sección oficial
donde encontramos
adaptaciones de obras literarias
de la talla
de la vida
sensalasar amat
conocida novela catalana
de Pep Puig
ganadora del premio
San Jordi
en el año 2015
y ahora también
película
película que cumple
con la promesa del festival
y consigue ser tan buena
como la novela
tanto que recoge
dos premios
dos reconocimientos
que suelen ir por separado
el de la crítica
de la FEC
y el del público
y es que siendo esta
la primera película
de Laura Jo
hace mucho tiempo
que es directora de actores
y una pieza clave
de la cinematografía catalana
Ana Castillo
Greta Fernández
Carlos Cuevas
y Elizabeth Casanovas
todos ellos
alumnos de Laura Jo
y Pulseras Barmellas
Marlí
Pan Negra
o lo imposible
trabajos impensables
sin ella
pero la selección oficial
también recoge
aquellas producciones
relacionadas con algún
hecho histórico
como la tragedia
de Peter Lu
de Mike Leigh
que en breve comentaremos
o films biográficos
sobre personalidades relevantes
espacio donde cabe destacar
sin lugar a dudas
el biopic alemán
sobre el poeta
y dramaturgo Bertolt Brecht
o aquel que dirige
e interpreta
un colosal Rupert Everett
sobre los últimos
tres años
del gran poeta Oscar Wilde
mientras que el primero
abraza un sabio diálogo
entre ficción y documental
y permanece
en los límites
de lo real
asumiendo lo teatral
desde lo doméstico
mostrando sin pudor
dónde acaba
y dónde empieza
el escenario
el segundo
fuerza las barreras
entre ficción y realidad
con un uso estilizado
del lenguaje cinematográfico
y una actuación vehemente
Everett interpreta
y reinterpreta
y da con una obra
excesiva
oscura
patética
pero muy necesaria
por lo que tiene
de reveladora
impelido por la misma
necesidad de justicia
con el pasado
tal vez
el director Mike Leigh
retrata esta vez
tras su aplaudida Turner
uno de los momentos
más dramáticos
de la historia británica
la masacre
batalla
o tragedia de Peter Lu
con una puesta
en escena impoluta
pero excesivamente
academicista
porque como él mismo
ha dicho
creció a solo unos minutos
del lugar del suceso
y a pesar de ello
creció sin saber
acerca de él
Déu-n'hi-do
el repàs
que ens fa l'Adri
but
is it not tough
in British schools
que si em permeteu
canvio a l'anglès
per donar pas
Adrià
un altre cop
claro
y con esa idea
en la cabeza
él mismo
se decide
a enseñarnoslo
la lástima
es que se quede
en eso
en una clase
magistral de historia
lección que han sabido
leer y premiar
desde el programa
Educacine
pero que difícilmente
conseguirá conectar
con el público
a no ser
que en la misma
lucha por las libertades
también hayan sufrido
la violencia del Estado
Bueno, Carlas
acabo
pero me gustaría
hacerlo con una última reflexión
más bien con una anécdota
seguro que recordáis
al gran director
de cine Howard Hawks
y estáis al tanto
de su amistad con Hemingway
pues bien
Hawks creía posible
hacer de la peor novela
de Hemingway
una gran película
y así se lo hizo saber
tener o no tener
le dijo el escritor
y el resto ya es historia
una de amor
entre Bacal y Bogart
y otra de cine
también de amor
por el arte
en sus distintas formas
Déu n'hi do
déu n'hi do
quin repas
faixú
pero hosti
quina currada
se la ha currat
pero de valent
después de
l'espai ràdio
de Dada
continuo
continuo
continuo
enhorabona
enhorabona
l'eslògan
és aquest
la pel·lícula
és tan bona
com el llibre
Adriano Calero
per aquesta ressenya
tan profunda
tan sesuda
jo crec que l'adjectiu
ara em surt en castellà
seria sesuda
una reflexió
sesuda
sobre el BCN Film Fest
aquesta tercera edició
on ha estat Jeremy Irons
la nova pel·lícula
de Dani de la Orden
diferents
bé
d'Alice Rowatger
d'aquesta pel·lícula
que vam veure
Sitges
Pol
la darrera pel·lícula
d'Alice Rowatger
la de
Lazaro Felice
és l'última pel·lícula
vaig veure
quina meravella
doncs nois
hem parlat
del BCN Film Fest
com deia
un mix
en aquesta secció
de cinema i literatura
crec que és l'objectiu
ara per ja
anar tancant
jo
aviam
jo ara
el que m'agradaria
és una mica
que parléssim això
de llibres
d'adaptacions bones
que s'han fet
a mi
què em ve al cap
molt ràpidament
jo sempre tiro
com d'anar rellegint
la història al cine
això és una cosa
que m'encanta
penso que
la història al cine
es pot rellegir
tantes vegades
com vulguis
la pots fer
de tantes maneres
com a tu et vingui de gust
jo penso que en aquest cas
el primer que em ve al cap
és
el Dràcula
de Bram Stoker
i com
Murnau
va intentar
amb el seu nos feratu
tirar-ho endavant
fent una obra mestra
va aconseguir
fer una obra mestra
verdadera obra mestra
exactament
de l'expressionisme alemany
però va estar
a punt de desaparèixer
és a dir
els drets
d'autor
literaris
diguéssim
que van
no que arribes tant
ben vist
aquesta aportació
aquesta referència
al còmic
en aquesta empanada
que seguim fent
doncs com dic
vam estar a punt
de no poder gaudir
d'aquest nos feratu
de Murnau
d'aquesta etapa
de la república
de Weimar
de l'Alemanya
dels anys 10-20
després
no sé
em venen casos
d'adaptacions
molt fil per randa
diria
és a dir
què passa
amb aquest Alcon Maltès
de John Huston
una de les meves pel·lícules
properides
és una meravella
és a dir
és una passada
de pel·lícula
que passa
amb
doncs
no sé
El sueño eterno
de Howard Hawks
que passa
una mica més endavant
a Sangre fria
l'adaptació
de Sangre fria
és a dir
hi ha un fil per randa
en el sentit de
novel·les molt bones
d'autor
pel·lícules molt bones
també d'autor
un clasicisme
molt bèstia
ens anem a la Nouvelle Vague
són adaptacions
això
hi ha un cubisme
aquí
en la història del cine
en el que
el noir
posa un novel·lo
bàsicament
perquè em ve
a but de souffle
el final de l'escapada
que en el fons
és un noir
és a dir
que d'alguna manera
està adaptant
tot aquest cinema negre
que he posat en exemples
com era el Comaltes
Howard Hawks
tot això
però ho fa
amb una voluntat
de trencar
és a dir
aquí l'adaptació
es desmarca
el cine
es desmarca
ja no només
de la literatura
sinó del propi cine
s'està desmarcant
perquè Godard
s'està carregant
el muntatge
i no sé
ara mateix
ho dic per
com us dic
fer una síntesi
molt ràpida
perquè és que
aquesta empanada
ja li comencen
a sortir els ingredients
pel voltant
què passa ara
què està passant
ara amb les adaptacions
tenim bestsellers
que es converteixen
en pel·lícules
mainstream
el bestsellers
és d'un altíssim
la pel·lícula
mainstream
és pitjor
és a dir
tenim casos
molt sonats
que no penso ara
malgastar un minut
pensant en
si voleu citar
algun
endavant
però penso que
hem arribat a uns punts
en els que
la literatura
que es ven
deixa molt que desitjar
i el cinema
ja busca aprofitar
una mica
el punt
que hagi pogut tenir
el bestsellers
per aconseguir
rescatar
i que la taquilla
surti a flotar
com sigui
amb això
jo no vull dir
que estigui tot perdut
evidentment
és a dir
hi ha adaptacions
molt bones
ara mateix
us cedeixo la paraula
allà perquè
és que no callo
quines destaqueu?
jo mira
quan t'has això
del bestsellers
i sembla que sí
és veritat que ara
estem en una època
com que
llibre que té moltes ventes
es fa la pel·lícula al moment
però això no és nou
de fet tu ja has mentat
alguna cosa
clar potser
veient un nosferatu
la situació del nosferatu
clar era una època
on els escriptors
el seu art
estava molt per sobre
el cinema
i consideraven
que fer una pel·lícula
sobre la meva història
és destrossar-me
és destrossar-me el llibre
ho hem vist
després
la cosa ha anat evolucionant
i pot ser cap als 60-70
que comença a haver-hi
clar
els bestsellers
ja existia
però encara ho és més
70 sobretot
Stephen King
aquesta mena d'escriptors
el mateix Mario Puig
amb el Padrino
és un
l'escriu en simultaneitat
amb el Cúpula
hi ha una simbiosi
hi ha una simbiosi brutal
en aquest exemple
que acabes de posar
els anys 70
es dona el naixement
també del blockbuster
cinematogràfic
finals dels 70
principis dels 80
sí
després de la Porta del Cielo
aquest cinema
Jaus
Tiburon
i Star Wars
però després de la Porta del Cielo
hi ha una idea de dir
Hollywood ja no
vol
ja no tolerarà
que pel·lícules
on s'hi ha invertit
una gran quantitat de diners
no tinguin
l'èxit que s'espera
llavors per això
i per moltes altres coses més
estem parlant de l'Era Reagan
estem parlant
de l'Era Thatcher
però al final
bienvenido corporativismo
el cinema està entrant
en un món
en el que
nois
molta gent diu
que ja no és cine
que és una altra cosa
i crec que no els hi falta raó
el cine canvia molt
el que anava
és que això
és una cosa
que ara sembla
que sigui com molt nou
novel·la juvenil
d'èxit
i pel·lícula
o saga
ara directament són les sagues
ara tot són sagues
bestsellers
en canvi els 70
la gent sembla que se n'oblidi
que Apocalipsi 9
és una adaptació
del Corafó de Destineu
exactament
això és esconra
la gent sembla que se n'oblidi
d'això
que el Padrino també era un llibre
tot i que siguin més o menys simultanis
però en l'Apocalipsi 9
està molt bé que ho diguis
perquè és un llibre molt petitet
hòstia d'unidor
l'Apocalipsi 9
el que s'envolupa
a partir d'aquest llibre
dóna la sensació
que en els anys 70-80
això
a la segona meitat del segle XX
quan un autor cinematogràfic
decidia adaptar
a un autor literari
ho feia amb un respecte
sembla eh
apartament la gent
que ho feia amb un respecte
i que aportar la seva visió
era mostrar respecte
tu veus un cop
fent Apocalipsi 9
i dius
ostres
veus un senyor
com Ridley Scott
fent Blade Runner
per molt que no t'agradi
que
estava pensant l'antitesi
que seria
el dueto
King i Kubrick
bueno
el malament que es van portar entre ells
el resplandor
el resplandor és un cas
per exemple
què diu Stephen King
el resplandor
quina és la seva versió preferida
no és la de Kubrick
no
és la de Mike Garry
la de Mick Garry
la xunga
la xunga
exactament
no
el tema és aquest
que ja passava això
i potser Pol
com evoluciona
aquesta relació
llibres
cinema
públic
ja més de cara
de cap als 2000
de fet
podríem marcar
que el punt de gir
seria a partir de
no és el mateix
Jurassic Park
ens podem perdre
Michael Crichton
ja tenia pel·lícules
prèvies
de fet
Almas de Metal
també va
de Jurassic Park
con Vaqueros
i ara Westworld
és això
però Jurassic Park
marca un
també marca
és igual que
això és el Spielberg
et fa tiburon
et fa tiburon
torna a venda tot
i crea el blockbuster
tal com el coneixem modern
et fa Jurassic Park
i et reinventa
la manera de fer cinema
una sèrie bé
estem parlant
d'una sèrie bé
dels 50-60
que ell reapropita
per vendre-t'ho
com un mainstream
la leva d'una manera
impressionant
perquè a més
se li pot qüestionar
els temes
senta precedents
però això
què significa
això per la literatura
es va vendre
més literatura
i l'Steven King
és un dels autors
més llegits
i no crec
ja ho era
abans que fessin
pel·lícules seves
sí
però ho ha sigut
sens dubte
després
i quan arribem
als anys 2000
hi veus això
Harry Potter
clar aquí entrem
com es deia
en aquest terreny
de franquícies
de saga
totes les novel·les
al final beneficia
a la lectura
a la lectura segur
hi ha més gent
llegint gràcies
a que hi ha pel·lícules
segur
però la qualitat
d'aquestes
perquè no oblidem
copúscules
no oblidem coses d'aquestes
ara bé
tornem al tema
de les adaptacions
quan un autor
es fixa
en una novel·la
i la sap tractar
de la forma de seny
jo crec que neix
l'adaptació
adaptació
fidedigna
més
perfecta
que hi ha hagut
en tot
personalment
i crec que molta gent
estarà d'acord
que és el Senyor dels Anells
perquè és una adaptació
que sap canviar
les coses
que necessita canviar
del text original
però amb un respecte
i un coneixement exquisit
per fer que funcioni
en el mitjà
en el que es fa
que és el cinema
clar
jo no reduiria tant
la grandesa
a aquesta trilogia
de pel·lícules
perquè com dic
al final
mira doncs no deixa
de ser
una trilogia
feta
amb un terreny
amb un circuit
amb un sector
molt mainstream
no dic que tingui
rei contra el mainstream
però senzillament
és que
aviam
jo et posaria exemples
potser més concrets
però bueno
ja que has tret
el de la trilogia
del Senyor dels Anells
que penso que
Peter Jackson
sap traduir molt bé
a Tolkien
i també sap traduir molt bé
a Chris Aquilios
i a Frank Frazetta
del món del còmic
seguim
remesclant coses
de diferents sectors
còmics
cinema
literatura
Frank Frazetta
i Chris Aquilios
tenen uns dibuixos
tenen uns gravats
de cavallers
atacant
de fet crec que hi ha
una obra seva
que és com
Cavalleria atacando
crec
de Chris Aquilios
i això
quan tu veus
el Senyor dels Anells
és inevitable
pensar
en aquestes imatges
de fet
el mateix Peter Jackson
es va inspirar en elles
nois
Pol
Ferran ha destacat
el Senyor dels Anells
què destaques tu?
quina adaptació?
va
dispara
adaptacions de llibres
hòstia
però mira
saps què volia fer?
volia fer
un apunt
que és una curiositat
bàsicament
que és
sabeu qui és el fill
d'Stiphen King?
qui és?
Joe Hill
que Joe Hill
és
qui és Joe Hill?
és un autor de còmic
que per mi
és de lo millor
que hi ha
bueno per mi
si hi ha un trident
de còmics
un és The Boys
l'altre és
The Boys
com has dit?
Punk
Punk Rock
Gisus
segon
i el tercer?
aquest és el fill
d'Stiphen King?
no no
moment
i el tercer és
Lock and Key
que Lock and Key
hi ha dos volums
així
estil The Boys
i clar
per mi
ha agafat
tota l'essència
del seu pare
perquè és una història
super
Stephen King
però portava el còmic
d'una forma espectacular
i
Déu n'hi do
però bueno
adaptació al llibre
és que clar
jo crec que em quedo amb l'ú
que heu dit bastant vosaltres
una cosa
perquè és que veig
que Déu n'hi do
la conversa
que hem tingut
podríem seguir
com us he dit
és a dir
sempre penso en les converses
que tenim
fora de la ràdio
i que seguirem tenint
podríem seguir parlant
de molts més còmics
pel·lícules
i de tot
no sé si tenim temps
per la gent de Pol
no sé si
vinga
fotem-li
vinga
menú de la setmana
Pol
Pol
pisca
alegria
aviam una cosa
què està passant aquí
s'està acabant el programa
corre Carles
però és que això
això comença
una mica a linxar
tot plegat
en sèrio has posat
aquesta música
clar tio
jo
permeteu-me
però és que jo
no estic gaire d'acord
han d'haver triat aquesta música
és com de
de circ tenebrós
de circ tenebrós
amb pallasos assassins
jo només et dic
que la música
cada cop va més ràpid
vinga
aviam
ciutat romana
i el món urbà
en el Mediterrani
clàssic
a partir del 5 de maig
a l'amfiteatre romà
de Tarragona
festival cultural
festival internacional
dedicat a la divulgació
històrica
sovint penso que no ens adonem
que entre
les coses que marquen
la nostra vida
quotidian actual
moltes ens venen
del passat
són herència
de les grans cultures
que han sorgit
allà de la història
pel·lícules
pel·lícules
Pokémon Detective Pikachu
no us la perdeu
és que més
una cosa
perdona
aviam
és possible que aquesta pel·lícula
rebenti a vengadores
és possible
no no per bona
permet-me que dubti
no no
tu saps el que és
el món nipó
i asiàtic
amb aquesta pel·lícula
per ser l'adaptació
d'un videojoc
que no ho hem dit
Ferran
de Satoshi
aviam que ho llegeixi aquí
Satoshi Tahiri
i Ken Sugimori
i Junichi Masuda
són tres
tres autors
del videojoc
hi ha una sèrie de videojocs
que van de Detective Pikachu
Déu-n'hi-do
segona pel·lícula
que aquesta sí que aquí
es compro cap a casa
Western
Buddy Movie
Los Hermanos Sisters
nova pel·li
de Jacques Zodiar
premiada a Cans
amb el premi
millor director
aquesta sí que
és una pel·lí
que tinc moltes ganes de veure
l'han deixat molt bé
i penso que també
complementa una mica
li posa
el punt
diguéssim
de contrapès
a Detective Pikachu
més coses
ja per acabar
exposició quàntica
a partir del
mira això ja ha començat
10 d'abril
al CCCB
què us puc dir
sobre això
doncs
si voleu entendre
els principis
de la física fonamental
a través del treball creatiu
conjunt
de científics
de divulgadors
aquesta és la vostra
exposició
exacte
tens raó
poca broma
poca broma
que jo hi vaig
pues anem-hi junts
jo no hi he anat
anem a veure
l'exposició quàntica
del CCCB
impulsada per
o ben dit
presentada
per
l'Institut
Nord
això
nois
perdoneu
perquè m'estic confonent
fins aquí
quàntica
i ara
Institut Ramon Llull
informació a part
presenta Catalònia
Invenis
que us en voleu
una Venècia
hi ha una exposició
brutal
que no us podeu perdre
una reflexió des de la teoria de l'art
de l'estètica
sobre la relació de l'ésser humà
amb les estàtues
es va a Venècia
si algú hi vol anar
Carles
aquella tecla d'allà
és per fer la lletra més gran
gràcies
gràcies
gràcies
presentar un programa no és fàcil
us ho asseguro
a més és el nostre primer programa
d'empanada cultural
jo ho canviaria
d'empanada cultural
ho hem de tancar i això
com he dit
per què estic destacant una cosa a Venècia
doncs perquè
és que és la
l'Institut Ramon Llull
que hi ha al darrere
és cultura
catalana
en un altre lloc
en un altre país
i l'han deixat molt bé
hem vist l'agenda
hem vist còmics
hem vist pel·lícules
hem vist de tot
i seguirem veient
moltes més coses
no hi ha també
agenda
per exemple
seguim amb l'agenda
correcte Pol
seguim
encara no m'ha acabat
tu Carles no és molt ràpid
una mica ràpid
bastant
no de fet
és que mira
ho vaig a confessar
pensava dir
ja s'acaba el programa
no
encara queden
set minutets
ei
no està gens malament
però m'enteneu
això de presentar
jo no estic
acostumat
seguim amb la gent
de Pol
doncs aviam
en temes d'aconteixements
relacionats amb el còmic
el 7 de maig
com a
com a sortida
del forn
diguéssim
surt
no Transmetropolitan
perquè és un còmic
que per dir-ho així
és una saga
que és molt
bueno
a mi em flipa
i crec que tu Carles
també ho has llegit
no sé si ho has llegit
però
Transmetropolitan
posa'm al dia
sisplau
que és
que és la història
d'una mena de
periodista
d'investigació
retirat
però que és un peça
i és un cabroràs
i és de tot
com has dit que es diu
el nom?
Transmetropolitan
Transmetropolitan
i bueno
que bàsicament
que s'ha acabat la sèrie
i ara el que estan fent
és treure els integrals
llavors el 17 de maig
sobre el primer integral
que va de l'1 al 12
de fa cicles
i realment és una cosa
que jo personament
recomano moltíssim
perquè és un còmic
d'aquells que deixen marca
el tenim aquí Pol
que ens l'has portat
també sobre la taula
aviam aquestes pàgines
com són aquestes pàgines
de Transmetropolitan
Pol
o sigui
els còmics que has portat
són una passada
els estic mirant ara
a nivell de dibuix
la traçada
és a dir
és una meravella
el color
com jugo amb el color
narrativament és molt interessant
és molt interessant
és a dir
corren molts riscos
i molt gamberro
estic veient
és una cosa
amb un punt anarquic
que no sé fins a quin punt
les coses que he portat
són bastant gamberra
si no
està bé
The Boys
Transmetropolitan
que per ser
és de Warren Ellis
d'Eric Robertson
no sé si l'hem citat abans
però Warren Ellis
és una màquina
és una màquina
Warren Ellis
exactament
molt bé Pol
ha fet els deures
el dia 10 de maig
al centre
Can Verdeca de Barcelona
es fa una taula rodona
que es titula
jo crec que això ja ho diu tot
el còmic
ja
no és cosa de nois
i llavors és a càrrec
de Rocío Vidal
que és una
editora del jueves
sí
una editora del jueves
exactament
i
jo crec que la taula rodona
ni que sigui
per veure
que s'està coent allà
pot ser interessant
que és a la tarda
del 10 de maig
però relacionat amb el jueves
també
a mi
em fa gràcia comentar
un còmic
que a més em vaig agafar
pel Sant Jordi
que era bastant recent
que es diu
Solid State
Solid State
Solid State
com ha estat sòlid
diguéssim
i
bueno fa referència
als discurs
no això
no no
aviam
però el tema és
que el dibuix
és de part de
del Montéis
d'Albert Montéis
que és ex
ex membre
del jueves
que després
clar
ell va fundar
Orgull i Satisfacció
bueno
una aventura
i aquest tio
un batarà
un batarà de la vinyetà
però és que a més
d'universo
o sigui
últimament
el puc treure coses
molt potents
però és que en aquest cas
és molt curiós
perquè jo ja me l'he llegit
i Solid State
no deixa de ser
que això és
ja que parlem d'adaptacions
és l'adaptació d'un CD
o sigui
és un músic
que va fer un CD
que és Solid State
i
s'ha fet una mena
de traducció
translació
ell ha fet
no sé si recordeu
heu vist el documental
aquí del Jodorowsky
que és com jo vaig intentar construir un dion
i doncs ell
que anava buscant els garrers
doncs ell el que es va dedicar
al músic aquest
és a buscar
el Jodorowsky us d'un
estaves dient
el documental
el que es va dedicar
a aquest músic
és a buscar
bueno
una mena de guionista
i un dibuixant
i ell
i ell ho diu
a la contraportada
diu
jo vaig flipar
quan vaig començar a veure
que les històries
es desenvolupaven
el tio allà plorant
llavors
és una història
molt curiosa
sí que és veritat
que és una mica
els temes
que sempre tracta Montéis
en el sentit
d'univers
toca bastant tema
Black Mirror
en el sentit
és una distòria tecnològica
jo no diré res més
però realment
és molt curiós
veure una translació
de la música
perquè a més
es nota
que hi ha una narrativa
bastant especial
i aquí
gran recomanació
gran recomanació
Pol
què més voleu afegir
nois?
res
dos apunts
dispara
dos apunts
al món dels videojocs
ara mateix està una miqueta
parat
però
sí que és veritat
que avui
diumenge
res
fins a les dues
de la tarda
em sembla que és
teniu el Retromaniacs
Arcandreua
el Fabric Oats
on tindreu
jocs antics
recreatives
bé
sempre és molt divertit
si sou d'aquest sector
passar-vos
i que fa poc
relativament poc
hem conegut
que per fi
podríem dir
s'ha fet una adaptació
al videojoc
d'un còmic
un dels meus còmics preferits
que és Blacksat
Under the Skin
Blacksat
sí Blacksat
el gat detectiu
dibuixat
el tinc present
el saló del còmic
sempre
sempre té un espai
és el típic autor
Blacksat
però fa un espacial
fa dos anys
fa dos anys
van fer un espacial
però és el típic autor espanyol
que s'ha hagut d'anar a fora
lamentablement
a buscar-se la vida
a França
i si no heu llegit
Blacksat
sisplau
feu-ho
i si no heu vist
Blacksat
el dibuix d'aquest home
sisplau
feu-ho
el videojoc
sortirà
com deia
al setembre
com deia
al setembre
i fa pèndol
Estudios
el que jo he vist prèviament
encara no m'acaba de convèncer
però és una aventura gràfica
que és el meu generador preferit
i això sempre està bé
i per acabar
amb un punt noir
Blacksat en punt noir
sí, no, clar
és que Blacksat
és això
és el detectiu
és el detectiu
aquest noir
que t'han adonat així
ara que comentaves això
del disc fet còmic
m'ha recordat
i una recomanació personal
Alex Torrio
potser el coneixeu
Alex Torrio
va fer un discazo
que es diu
Ghost of Comala
tal que jo vaig fer un videoclip
sí, perquè estava pensant
barrer-lo a casa
que és un tio
que va agafar un llibre
de Juan Rulfo
i ara recordo el nom del llibre
Comala
Ghost of Comala
és el disc
ara no me'n recordo
però bueno
Pedro Páramo
Pedro Páramo
Pedro Páramo
gran llibre
gran disc
de Alex Torrio
és una adaptació també
agafa el llibre
i el millor persona
sí, també
però bé
doncs nois
fins aquí el programa
aquest primer programa
d'empanada cultural
ha estat un plaer
compartir taula
amb vosaltres
ens trobem aquí
la setmana que ve
hem fet un repàs
molt potent
que seguirem
seguirem portant a terme
a través dels còmics
el cinema
el teatre
la música
les sèries
què més
anem a tancar
aquesta primera empanada cultural
i recordeu
seguiu-vos empanant bé
la setmana que ve
tornarem a posar ingredients
sobre la taula
vinga, bona nit
bon dia
bon dia
bon dia
b golf
l'alguet
de
quæ nicht
ho
go
b
pan
o
급
quant
ap
o
los
cot
asculti
b
ô
exam
langue
ban
Fins demà!
Ràdio d'Esvern, sintonitzes, Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1.
Fins demà!