Comença el curs, i no només per als nens,
que ara els pares es veuen quasi obligats a llançar la gola del lloc
que són realment les escoles en aquesta època del Covid,
sinó que, bàsicament, comença per a tothom.
Ja fa sis mesos, sis mesos, que va començar aquesta bogeria.
I ara la costum de calendari, la necessitat laboral,
i, admetem-ho, la salut mental d'aguantar a 24-7 els nanos a casa,
s'imposen i sembla que sí, ara sí que sí, que tot arrencarà.
No perquè realment tot s'hagi solucionat, no perquè realment sigui possible, no.
Arrencarà perquè no n'hi ha un altre.
Adaptar-se o morir. O adaptar-se i morir, potser.
En qualsevol cas, aquí a Empanada ho tenim clar.
Tot segueix l'omnipresent regla del 3.
Si ha passat una vegada, rai.
Però, com ja ens va dir l'Adriano en un editorial d'aquest estiu gazpachil,
si passa una segona, segur que repetirà una tercera.
I ja hem sigut a la segona onada, ja l'hem patit, així que no us hem fet la idea.
Però no, no és això del que jo vull parlar avui.
El que vull dir és que, igual que Empanada va començar,
i fa un any va recomençar amb la segona temporada,
avui toca encetar la nostra tercera temporada.
I no només apareix aquí el 3,
sinó que precisament la temporada anterior,
tan fragmentada a causa de la pandèmia,
ens ha deixat amb, ho endevineu?
Doncs sí, efectivament, 3 canvis de nom.
Segona temporada,
Epidèmia cultural,
i segona temporada, Reborn.
Ai, el 3, aquest número tan inevitable com majestuós,
fins i tot premonitori.
Esperem, doncs, que ens porti una mica de sort
haver invocat, encara que sigui subconscientment,
tantes vegades el 3 en aquest humil programa de ràdio,
i puguem, per fi, fer la nostra primera temporada completa.
Així, doncs, donem el tret de sortida a aquesta tercera temporada.
I per si les mosques,
aprofitant que sempre coincideix aquest inici de temporada amb la diada,
fem com hem fet sempre els catalans,
celebrem-ho, sí,
però sense oblidar que celebrem una derrota.
En fi,
que comença la tercera temporada d'Empanada Cultural.
Així, doncs, donem el tret de sortida a aquesta tercera temporada.
La Bacanal Radiofònica.
Aquí comença Empanada Cultural.
Un programa cuinat per...
Pol Dígler,
Perran Pujol,
Adriana Calero,
Carles Martínez,
a Ràdio d'Esperm.
Ai, que els números ens parlen.
Sempre.
Ai, ai, ai, sempre.
Bona tarda, bona nit, bon dia, no?
Ja no ho sabem, estem aquí.
Bona diada.
Que comencem una tercera temporada.
Bon marxa, bon marxa.
Ai, Déu meu, ja el tenim aquí.
Comencem aquesta tercera temporada fora de la ràdio,
que ja va ser un acostum, eh?
I sense poder mirar a càmera, tio.
Exacte.
Per primer cop en tot l'estiu...
Ara ho farem morritos.
A mi, ara en tens de cara, a mi.
Per primer cop en tot l'estiu no fem vídeo,
és un tema tècnic.
I clar, en principi havíem de tornar a la ràdio i vam dir,
tornem a aquesta fórmula.
Però bueno, no li donem més voltes.
Lo estamos dejando simplemente para que los oyentes...
digan...
Lo reclamen, exacto.
O oyentes espectadores i digan...
O potser algun dia ens fitxa a ràdio 3.
Ah!
És que este era un guiño.
Jo no ho volia dir.
Aquí está claro, en el fondo,
que había dos opciones para esta obsesión con el número 3.
O que nos contratis Radio 3
o simplemente que alguien entienda
que esto es un programa para tres personas.
Exacto.
No, no, no.
Que las cuatro...
O como vol para tres personatges.
Què está pasando aquí?
¿Qué está pasando aquí?
No hemos complotado.
No hemos complotado para echar este programa.
Ahora partem un botón y el micro baixa.
A més, no son cuatro, son cinc.
Exacto.
O si es que Carles viene con quién.
¿Con quién vienes hoy?
¿Quién te acompaña?
A ver, el de sempre.
Emilio.
Efectivamente.
Hostia, Emilio, tío.
Exacto.
Pero se te ve muy bien en pantalla, eh?
No, no, te veo muy joven en pantalla.
Yo cuando te escuchaba siempre me imaginaba un señor
de unos 45 o 50 tacos,
pero veo que te sientas muy bien, eh?
El vídeo, el rapeo, con su tatua ahí.
Pot ser el proper president de la Generalitat
en una Catalunya independent?
Pot ser, pot ser.
El cunyadisme, jo crec que és el que ara hi ha sortit.
Hoy venimos a hablar de eso, ¿no?
De Cataluñas Independientes.
Avui parlem de...
Bueno, aprofitant que ha sigut la diada,
ja ho hem dit, que cada any és la diada,
de moment, exacte, de moment no s'ha acabat el món,
creiem, perquè ho estem parlant abans de la diada.
Però vaja, en qualsevol cas,
recordem xarxes socials abans de continuar.
Avui no podrem dir YouTube, tot i que existeix.
YouTube, Empanada Cultural, Facebook...
Jo el dic, jo el dic,
perquè si la gent vol dir
que aquest programa no m'agrada, me'n vaig enrere,
doncs tenim Facebook, Empanada Cultural,
Twitter, Empanada Cultura,
Sense L, Instagram, Empanada Cultural
i els podcasts seguiran, com sempre, a Soundcloud.
Nois, anem al menú del dia.
Endavant.
Let's go.
Menú del dia
Bueno, doncs, qui començarà avui?
Perquè jo no tinc secció.
Jo no tinc secció.
Començo jo i avui ja aviso a l'audiència
que porto una secció que no és apta per sensibloides.
Hauré de buscar un so per després.
Us porto un llibre, de fet, un llibre i un personatge
que atempten totalment contra tota integritat moral i física
de tot català de bé, de catalanets.
Un espanyolete.
Sí, un espanyolete.
Jo d'ells ja aniria pujant a veure la verge de Montserrat.
Diuen que si és espanyolet o potser és més català que tu.
Que tu vull dir que en aquell cas diu
no, jo sóc supercatalà.
Jo sóc el més català de tots, de campanada.
És autocrítica o és crítica estatal?
És una autocrítica espectacular.
Si no traieu els abres geneal·lògics, jo no em conegra.
Potser de set...
No, us he guanyat a tots, em dic Pujol, xaval.
Ja, és veritat, és veritat.
Però bueno, que avui bàsicament us portem
el personatge Valero Sant Martí i el seu llibre infama
Jo només il·lumino la catalana Terra.
Toma!
Que bonito.
I després vindrà el Carles, no?
Jo vindré a parlar-vos de...
Bueno, recuperant una cosa que vam fer fa ja...
Bueno, la primera...
La primera diada d'empanada.
Tu no hi eres, no ho sé.
Fa tres, no?
Bueno, però aquesta és la tercera diada.
Me'n recordo, me'n recordo.
L'Adrià, que tenim aquí al costat, va parlar sobre Victus.
Va parlar sobre Victus.
No anem a parlar de la novel·la de Sánchez Pinyol,
sinó de les adaptacions de còmic que s'han fet de la novel·la.
Por alusiones, Adrià, ¿hablaste de Victus?
Bueno, realmente hablé de un peliculón que después comentaremos.
Barcelona 1714.
I, claro, si hablas de Barcelona 1714,
es inevitable que hagas referencias a esta gran obra literària, que és Victus.
Sí, correcto.
Pero hoy vamos a meternos en el mundo visual de Victus, ¿no?
De vinyetas, eh?
Del còmic.
I això, bàsicament, molt breu, eh?
Però parlem d'uns còmics que venen a rebufo
que va ser el tricentenari del 1714, sí?
No, estem en aquesta espècie de ressaca.
I seguim amb els 3 anys de ressaca.
Seguim amb el 3, eh?
El tricentenari.
Ara mateix son 306 años, ¿no?
Exacto.
306.
Sí, perquè teòricament els 300 anys havien de ser independents.
Sí, claro.
Ah, el Carot Rovira.
I se pusieron las pilas a gravar pel·lícules sobre el Día de la Independencia,
cada cual más mal.
Compraron mucha telecroma.
Por eso yo hoy vengo a hablar de cine,
pero no vengo a hablar de cine épico, de cine de época, no.
Vengo a hablar de un estreno,
de una peli francesa que ya mencioné,
en l'agenda del programa pasado,
L'Amour Flux, o como la han titulado en nuestros cines,
Un Acuerdo Original.
Pero la llamemos como la llamemos,
ya os podréis imaginar que con estos títulos huye de la diada.
Y claro, y vosotros diréis,
¿por qué Narices nos trae una peli francesa de actualidad?
Adriano, ¿por qué Narices nos trae?
Por favor, preguntádmelo, preguntádmelo.
¿Por qué es Amour Fou y no Amour Flux?
Que eso también...
Es porque no es un amor loco, es un amor borroso.
¿Por qué hablaremos de esto?
Bueno, Flux de gripe, de COVID.
No, no.
Eso es más en inglés.
No, no.
Flux en français.
En français.
Nos habla de una ruptura,
nos habla de una ruptura,
de ese amor borroso.
¿Entre España y Cataluña?
Sí, es que no sé.
Es que está muy...
No, no, vas bien, vas bien.
Porque esa es la idea, ¿no?
La película, evidentemente,
no nos habla de Cataluña,
no nos habla del Estado español,
nos habla de una pareja en un momento de ruptura
y cómo recuperan el amor justo
para poder mantener un hogar.
Un hogar, sobre todo,
para que los niños no tengan que estar cambiando de casa,
de semana en semana.
Y entonces,
¿qué podemos sacar de provecho de esa historia?
Pues, hostia, está clarísimo.
Los catalanes necesitamos ideas originales
para gestionar esta ruptura con España.
Después de tanto 11 de septiembre,
ya va siendo hora
que encontremos una solución.
Sí, sí.
Y esta solución podría venir
por la vía de la película,
porque, aunque muchos lo piensen,
no tiene por qué ser una ruptura dramática
esta separación con España.
Bueno, yo es más val
que Sánchez y Torra
escoltar la teva sección.
Aviam si...
Yo creo que sí.
Es la figura del mediador.
Yo creo...
Eso es, eso es.
Lo vemos enseguida.
Doncs enseguida,
enseguida començarem.
Ara, Pateix,
parlarem del llibre del senyor...
Del senyor Valero Sant Martí.
Vinga, anem-hi.
Llibres.
Avui, empanada,
estem disposats a deixar-nos
de collonades, hòstia,
ja n'hi ha prou,
de posar l'otra mejilla.
I ja que als catalans
ens encanten fotre'ns
a tope de nosaltres mateixos,
avui jo crec que ens coronarem
totalment com els catalans de l'any.
Perquè avui portem un home
sense rostre,
però amb molta cara.
El que ens farà posar
l'explicit conte
en empanada cultural.
Exacte.
Gràcies.
El salvador de la pàtria,
l'enfant terrible.
El galactus devorador
de mons catalans.
L'heroi que Catalunya
no es mereix,
però sí el que necessita.
Estem parlant de
Valero Sant Martí
i el seu llibre
Jo només il·lumino
la catalana terra.
Amb aquesta introducció
i música de Batman
sardaní.
A tope.
Sí, lo estoy viendo, eh?
Catalans with attitude.
Exacte.
Ara que no nos pueden ver,
estamos los cuatro
con el puño alzado.
Exacte.
I en música de bola d'Araxeta, eh?
Que no, que és el Batman.
És un Batman.
És un Batman.
Del 60.
Bé, nois,
estem parlant d'un llibre
que sí que és antic,
és de 2013,
però que mai,
mai arriba a estar
desactualitzat del tot.
És un llibre que ja us dic
d'entrada
que sempre hem portat llibres
que podeu trobar
a les biblioteques,
a Amazon,
al vostre llibreter de confiança.
Aquest cop, no.
La gent és de hòsties.
És molt, molt difícil de trobar.
De fet, jo tinc una còpia
gràcies a l'oient
i a mi,
Oriol Cataretxa,
que no sé si recordeu
que ens va fer
aquesta proposta
de buscar sobre aquest riu.
Sí, sí, me'n recordo.
De fet, avui estem
complint més promeses d'aniversari.
Exacte.
Doncs avui complim
promeses d'aniversari empanada.
Si es fa el Ferran,
tu que tens aquesta biblioteca
de sons i de missatges,
recuperem el missatge
del primer aniversari.
No, no, no hi ha cap més
la secció del que toca,
sisplau.
Però, bueno,
que no només em va dir,
bueno, ens va dir
que féssim aquesta secció,
sinó que és ell
qui m'ha deixat aquest llibre.
Suposo que és
de les poques còpies
que hi ha d'aquest llibre.
És un llibre
que està molt subratllat per ell,
cosa que, òbviament,
fa veure que és un llibre
que val molt la pena.
I, a més, té un altre llibre,
no només té aquest llibre,
sinó té un altre
que ens pots dir el nom,
no, Adriano?
L'ús del sud
us matarem a tots, no?
L'ús del sud
us matarem a tots.
Es diu així, eh?
Sí, sí, es diu així,
es diu així.
De fet, us faig una breu sinopsi
que és la que hi ha a internet
sobre la novel·la,
que és una novel·la
amb una estructura
tipus tri a la teva aventura
ambientada l'any 2032,
queda poquet,
amb una Catalonia
sotmesa als andorrans,
una girona en ruïnes
on només viuen vells,
una Barcelona convertida
en parc d'atraccions
pels turistes
i unes terres del sud
plenes de mutants
endogàmics
molt enfadats.
Un 50% d'això,
s'ha complert.
Exacte.
Un 50% ja està fet.
S'ha complert ja.
No cal esperar tant, eh?
No, no, estem parlant
que realment són llibres
que tot i que ja tenen
entre cometes els seus anyets
estan a l'ordre del dia.
Escolteu,
és un pròleg del Jair Domínguez
que aquí ja l'hem esmentat
bastants cos.
El teu estimat.
El meu estimat Jair Domínguez.
És una gent que va forta.
El balc de Sant Martí va fort,
va fort.
I ors, amb això ja aclamo
i han dit que no és una secció
per sensibloides
però és una secció
que pot ser censurada
d'alguna forma,
no com la Black Music
perquè ens ens surhi música
sinó perquè la temàtica
d'aquest llibre
és xunga.
Però no patiu,
perquè jo no diré
aquestes coses.
No ho diré des d'empanada.
Ho dirà l'Edgar Moreno
que és actor,
és actor de doblatge,
és oient,
és amic
i sobretot és futur convicta
per haver posat veu
a l'infama Valero Sant Martí.
I si us sembla bé
l'hem gravat
i comencem
a preguntar-nos
qui és aquest personatge
a l'ombra.
Valero Sant Martí
és l'únic macies de la història
amb la cara de Tom Schellig
i una polla bífida.
Als anys 90
s'enriqueix traficant
amb esclaus agrícoles a Lleida
i organitzant timbes il·legals
de Warhammer.
El 2008
es jubila
per dedicar-se
a l'erudició,
al sexe tirànic
i al consum de farlopa.
En el temps lliure
escriu el revolucionari blog
Jo només follo a pèl.
Cinc anys més tard
el zènit
de la seva fama
mor en estranyes circumstàncies.
Què us sembla?
Això és la intro
que es fa ell mateix, eh?
Això, el llibre comença així, eh?
Vull pel·lícula, ja.
Mira, el que ens hem trobat
amb l'Edgar
és que jo li anava
extraient minisseccions
de...
Bueno, minitextos
del llibre
i jo pensava
és que podríem fer
un audiolibre, per favor.
O sigui, aquí un audiolibre
és que tot és narrable.
Tot és narrable.
Aquest és el primer, no?
No, no, això és la...
Això no és ni tan sols
ni tan sols
això és el llom
del llibre
és el que diu
com a descripció
el Valero Sant Martí
és una persona
i he dit
que no té rostres
Sí, que de fet
aquesta presentació
de personatge
ja la vaig llegir
i torna a sortir
em sembla
a l'Uns del Sud
us matarem a tots.
Ah, doncs, bueno, clar
la de recuperar
d'alguna forma, sí, sí, sí.
Bueno, ja us hem dit
és una secció
que no és per sensibilitat
i ja us avisem
això és el pròleg
ja només per aquí
i em fa gràcia
perquè vaig llegir
un article
no sé si és el Perú
o la Vanguardia
que l'anomenàvem
el franc tirador
que no deixa ningú
amb el cervell a lloc
o sigui, realment
és algú que...
és un faltor, eh
o sigui, és un tio
que va a saco
que ataca
però també fa reflexions
bastant interessants
que jo crec que compartirem
molts dels d'aquí
sobre la cultura catalana
que aquí
dóna la sensació
que tots estem
Sí, sí, la Catalunya
i no sé què
però després, tio
fotem unes merdes
Que està i tacar
Que està i tacar
Que està i tacar
Mira, sense anar més lluny
us proposo un...
llegiré per sobre
l'índex, d'acord?
Per exemple, el primer capítol
de tots és jo només
violo en xanetes
Ah, molt bé
Comencem forts
Em fa gràcia
perquè els títols...
que vagi a recuperar el so d'abans
Em fa gràcia
perquè els títols
són una mica
com allò del Plaç Bruts
saps?
El Plaç Bruts
que els títols
sempre són...
És com Albert Plamacarra, no?
Sí
O jo només follo amb bascos
Jo piloto mazo nano
que aquest és dels quillos
Allò què?
Jo només amb verino gintònics
Jo només tinc un nom
i alçat tothom
Això està clar
de què parlem
Bé
I què passa?
Abans començàvem
amb aquesta gralla de Batman
aquesta vació també infama
que segurament li donaria
Covid al mismíssim
a Batman
com ha passat
I si veiem el llibre
mirem a veure
què opina
Valeu Sant Martí
d'aquest instrument
La gralla és el pitjor instrument
de la història dels sons
De fet, el seu timbre
és tan infernal
que només puc definir-lo
en paraules com
el jamec d'una rata robot
sent sodomitzada
per una polla de diamant
en forma de fractal
Però això la gent no ho veu
I allí on hi hagi
una manifestació
de la catalanitat
hi haurà una puta gralla
marcant l'estampa
amb els seus odols
de satanàs
Castellers
bastoners
calçotades
una assemblea de la CUP
i el clau amb què Messi
va prenyar la seva dona
Gràcies a aquestes trompetes
de la mort
tot esdeveniment lúdico nacional
es converteix en un anunci
del judici final
Sempre va molt bé
sentir una gralla
així tan directe a les orelles
Ai, que un menú
Estic bé, Adrià
Estic bé
Clar, m'acabes de passar el llibre
mentre escoltava
el teu company
fent de Valero
Valero
i clar, t'has saltat
això no li ha donat veu
Si no t'ho fent
és que no ets ningú
Andy Warhol
El llibre
que sempre hauria volgut escriure
Adolf Hitler
Aquest paio
l'hauríem de crucificar
a la creu de Sant Jordi
Joan Joel
que seria el Joan Joan
però a l'inverse
El que els franceses
llaman un provocateur
Però què hi ha darrere
d'aquest tio?
Ens ho explicaràs això
en algun moment o no?
De fet, se fa
aquesta llegenda urbana
que si se sap
si no
aquí jo personalment
no seré jo
si dic qui és qui
o qui no
Però si el Jair Domínguez
no fa el pròleg
que si ho sapiguessis
no ho diries
Jo et diria
exacte
Jo et diria una cosa
el Jair fa el pròleg
i jo
sabent
i sabem tots
com és el Jair
i com escriu
i com narra les coses
trobo que és massa bèstia
per ser el Jair
Vols dir?
I també et diré
és massa culta també
per ser el Jair
Això és que s'ha d'aquí
una abraçada
S'ha agafat un negre
perquè li escrivi
No, no, no
però realment
Bueno, però sobre la gralla
què no opineu, nois?
Jo estic bastant d'acord
Jo també estic bastant d'acord
El Valero seria perfectament
el cinquè de penada
Jo crec que ja hauríem d'enterrar
l'Electrica d'Arma
i tot aquestes merdes
Jo no estic d'acord
Sisplau
Jo faig tenc una gralla
a casa meva
Per favor
La terra
Per favor
La gralla, tio
De fet, hi ha una cosa
que acompanya molt la gralla
que és el rock català
i d'això en parla
i bastant també
El punk
és un moviment espontani
i contracultural
que qüestiona els valors
d'un sistema hegemòric
Als seus inicis
el rock català
encaixava perfectament
en aquesta definició
Perquè la revolució
protagonitzada per sau
els pets
i sopa de cabra
demostrarà que Catalunya
com a qualsevol altre lloc
hi impera un gust abobinable
Al Liceu
no se us hi ha perdut res
a vosaltres
Al Cant dels Ocells
només l'escolteu els enterraments
La resta de l'any
voleu riffs primaris
que us esbarabassin els malucs
Voleu rimar estimada
embarrecada
i voleu dobles sentits sexuals
Ramon Llull
devia estar molt orgullós
del seu refinament lingüístic
Però quantes vegades
va socar el malindro
Ramon Llull en sa vida
Oh, cap
Però és que era cap allà
Ah, cap allà
La típica excusa
dels verges amb la polla seca
Hosti, aquest tio
li agraden les polles
La té a la boca
A Catalunya
se veu polles
i sempre parlem de caca
I conys
I conys, tio
És català
Això ve de Dalí, no?
Això ve de Dalí o d'on ve això?
No, no
La cultura
A les polles o a l'escatològic?
L'escatologisme
diuen que ve del catolicisme
mentre que el protestisme
té el fac
i aquí tenim el merda
I diuen que és per al tema homosexual
de l'església
És una teoria
que ja desenvoluparem
algun dia
Deia Dalí per la caca
però per el gran masturbador
Però el Dalí és de fa tres dies
Home
I llavors
I aquest home
aquest bon home
Bueno, és que ja
jo crec que el teu col·lega
s'ha estereotipat
Ara quan el senti per la tele
diré
Collons, el Valero
Mira, és aquest
és aquest el cabronàs
Ara ja està
Però aquest tio
ens regalarà més idees
d'aquest llibre
perquè jo estic bastant
curiós, eh?
Sí, sí
Ara presentarem
Penseu tots els temes
que tracta
fa com es diu allò
Tota la societat catalana
està en aquest petit llibre
Un calidoscopi
A més, és un llibre
i no és molt llarg
No, no, exacte
No, no, és molt llarg
però realment
A més, és curiós
perquè és un llibre
molt faltant
Això sí, eh?
Hi ha uns
Espanya ens roba
puta Espanya i tal
Que el volem de Radio 3
Però
A les pàgines no es repetim
Us diré una cosa
El llibre és molt faltant
principalment en Catalunya
I a més, ell mateix
tot i escriure en català
i a més en un català
perfecte
És tot sempre
els catalans
vosaltres voleu
vosaltres busqueu
Bé, els catalans ja els agrada
l'autocritic
Ja ens agrada l'autocritic
Ens agrada creure que ens agrada
i aquest home ha vingut a demostrar
de potser no tant
si us la feu
Aquí jo, per exemple
si li regalo
a algú que conegui
com molt de la diada
i molt de Catalunya
S'ofendria
Això s'ofendria
Que sàpigues
que jo li he regalat
el meu cosí
la setmana passada
que va ser el seu aniversari
el segon
El que li deia així
El tinc pendent
Però nois
Parlàvem del rock català
i on sona més rock català
que els casals autogestionats
aquests llocs
on hi aflora
a més una fauna
que es mereix un capítol a part
com passa en el llibre
que és els bascos
El refugi habitual
dels bascos exiliats a Catalunya
són els ateneus populars
i els casals de barri
Són tantes
les coses que us emprenyen
que us reuniu els locals
per discutir
quin problema
heu d'atacar primer
De cop
un basc interromp
i entra fins a la barra
Un calimocho, por favor
Què és això
que senten les meves orelles
Aquest vigor fricatiu
Aquesta pomposa insolència
Aquest dege exòtic
Només poden ser
d'aquell nociu
i arcà idioma
que només els llibres
més insensats
s'atreveixen a anomenar
Espanyol
No has vist el cartell de fora
company?
Qual?
El que prohibeix
l'entrada a Escòria
com tu
espanyolot
fill de mil putes
Espanyol?
Espanyol jo?
Ahí vamos
Pues no me jodas
que yo soy basco
Silenci crepitant
Una noia se li apropa
incrèdula i emocionada
i li pregunta
Ah
Ets basc
I
I parles basc?
Evidentment
ell diu que sí
i a més declara
que el basc
és la seva llengua materna
Joder
preguntáis más
que un guàrdia civil
Tothom riu
És envejable
que es prengui
amb tant d'humor
la seva situació
Com l'Albert Espinosa
quan fa bromes
de la seva cama morta
pam
M'encanta les coleties
que sempre té
aquest senyor
Valeros
És un Terminator
Sí, sí
Un Terminator
Terminator
Però a veure
no és que d'aquí
hi ha un capítol
dedicat als bascos
ja us he dit abans
però realment
hi ha una cosa
que entra
i de ple
perquè a més
el defineix
ja en els pagafantes
doncs aquí serien
els pagacalimochos
perquè defineix
què venen a fer
els bascos
aquí exactament
a part d'agafar
les nostres noies
Ja n'hi ha prou
de puta i remonejar
amb historietes
anem a parlar clar
Els bascos venen aquí
a follar amb catalanes
i això ho sap tothom
Quan arriba als 18 anys
si un basc encara
no ha tret a passejar
el ninot
els amics se l'emporten
a Barcelona
que allí folla segur
El vámonos de putes
dels bascos
és el vámonos de catalanes
La catalana
no vol un pellús
que treballa el doble
per poder pagar
el senyor feudal
sinó un ganàpia
que pugi a la muntanya
i en baixi el cap d'unor
amb les mans tacades de sang
i xisclant
He mort el llop!
Aquí li haig de dir
al valero
que s'ha passat
Sí, perquè de fet
Era hora, eh?
Jo sabia dictar
tot d'hora
Si anis a follar
a prostíbulos de Barcelona
catalanes no
No, no
En cap moment
El que ha dit
catalanes
és que ens venen
a robar les dones
Que venen els casals
autogestionats
Que de fet
si tu vas al País Basc
és al revés
Els bascos
han de marxar
del País Basc
perquè no hi ha manera
que es lliguin una basca
perquè diuen
que anem els catalans
a fotre-se'n les
Jo pensava
que eren els amics
de les alts
que venien
Hem vingut a robar
les dones
Si els catalans
ens les donen
La robem entre nosaltres
La amistad entre los vascos
y los catalanes
La amistad
No nos engañemos
porque compartimos
un enemigo común
Eso és evidente
Emilio
Només fa falta
veure un Barça-Bilbao
Que amics són tots
Bueno, el Atlético de Bilbao
Y el Barça
se ponen unas leñas, chaval
Sí, pero como hermanos
que se quieren mucho
¿Y cuál es la cuestión aquí?
No sé
En el fondo
se nota que este libro
¿Qué es?
Del 2000
Has dicho 2013
2013
Claro, estos tíos
Siempre ha habido
mucha basquitis en Cataluña
Esto además
yo lo he podido vivir
en primera persona
Pero joder
al final
los que estuvieron
o estuvimos más cerca
de conseguir algo
hemos sido nosotros
en la última década
Muchos segundos
Sí, sí
Pero ahí está
Ya es más que ellos
Y ellos, claro
Me gustaría saber
cómo habría afrontado
este capítulo
de la basquitis
visto ahora
en perspectiva
Quizás en el 2017
Jo segueixo dient
i des d'aquí t'animem
allà on siguis
qui siguis
que surti un nou llibre
sobretot amb aquestes noves coses
de si Messi es queda o no
la independència o no
la independència
Bueno, liurà molt, eh
Que si el rei marxa
que tot aquest
Si us plau
que faci una versió
Aquí tot és una mica així, no?
Com de 8 segons
El Messi pira però no pira
Exacte
La independència
El rei està durant massa
Això és molt català
M'enfado
però t'aprovo els pressupostos
Editorial Males Herbes
M'encanta
Per cert
ja que estàvem parlant
d'aquest turisme sexual
que venen a fer els bascos
doncs parlem d'un altre tipus de turisme
Sí, sí
Els barcelonins
els han robat la ciutat
Ells creuen que ja no s'hi pot fer res
però hi ha una manera senzilla
de recuperar els carrers
Empitufar-se
i sortir de casa amb pilotes
acompanyats de timbals i tenores
gegantons recoberts de punxes
i capgrossos amb matralladores
gossos d'atur entrenats per matar
i poetes anarquistes
armats amb les bombes casolanes
que fa uns anys
sembraven el terror
a les tribunes del Liceu
Aquesta turba multa
hauria de caure
com un frenètic batalló
del Mugàbar
sobre els guiris
de les Rambles
i follar-se els seus cadàvers
proferint udols
i esgarips de plaer
Els barcelonins
podrien fer tot això
però han optat
per la solució fàcil
de que el més dèbil
repinyar la Catalunya rural
Bueno, jo aquí
crec que el que té
algo
és l'Adriano
Bueno, pero
lo que ha acabado pasando
es confirmar
de alguna manera
lo que el Valero proponía
y es que el turismo
se ha ido a la mierda
Los motivos son otros
claro
No ens hem follat els cadàvers
No, finalment no
vull dir que
clar, una altra vegada
estem en la mateixa situació
Aquell llibre ara
en perspectiva post-Covid
potser seria diferent
Hem de valorar aquest turisme
cap a on anirà
El que estava clar
és que havíem perdut la ciutat
i aquest Covid
ens l'ha recuperat
d'una manera
una mica delicada
Bueno, en el moment
en què estem gravant això
s'ha aprovat
aquesta resolució de llei
de la regulació de lloguers
que era un dels grans problemes
Finalment, sí
que durarà 8 segons
com totes les coses
que hem comentat aquí
Però sí, sí
S'ha arribat a un acord
ara s'aprovarà el Parlament
vindrà el Constitucional
dirà no
Això no el podes decidir
Jo tombarà
Jo tombarà
Ja està
8 segons
Bueno, dir-li al Valero
que de moment
la nostra Barcelona
tot i mascaretes
amunt i avall
sembla una altra vegada
aquella Barcelona del passat
decadent
preolímpica
La Barcelona que vam votar
exacta aquesta
la que volíem
La del Pujol
No la meva, eh?
No la teva, no
Doncs mira, ja que parlàvem del Barça
i ja per concloure
aquesta secció
que pot ser o no
explícita
i censurable
Bastant
Bastant
Pues tanquem amb el Barça
El més gran dels fracassos
del Barça
té nom i cognoms eslaus
Bojan Krikic
El jugador amb cor del Barça
i cames de l'Espanyol
Bojan és un bon noi
Bojan és amor
Bojan és
Collons, Bojan és adorable
No l'abreçaríeu
fins a la il·legalitat
No mataríeu
per aquells ulls acuosos?
Bojan és un carmelet
Me'l faria del dret
i del revés
L'obligaria a mirar
les seves pitjors jugades
i faria servir
les seves llàgrimes
per lubricar-me la polla
i donar-li
Bé, bé, això
a vosaltres
no us importa gens
Bojan
ho tenia tot
per esdevenir
una icona
del Barça-Unicef
Un noi de la casa
sacrificat
mil
edat perfecta
guapot
que podia despertar
l'instint materno-sexual
en les de més de 40
Com és llavors
que Bojan es converteix
en el gran fracàs
de l'història
l'inculer?
Res i curt
perquè li manca talent
Perquè era dolent
Perquè era dolent
Bé, aquí jo crec
que tenim un expert
en això
que ja que el tenim per aquí
Aprofitem-ho
Què n'opina de tot això?
Que n'opino?
Home
A mi
jo
sincerament
no els vull criticar
jugadors que han passat
pel club més gran
perquè parlem del club més gran
Jo no els hi falto el respeto
No els hi falto el respeto
A ningú?
A ningú?
A les classes de catalana
ni diria marament
A ningú?
Ni tampoc
Ni tampoc aquest que se n'ha d'anar
però que al final es queda
El Messi
I el Figo?
L'innombrable
Saps què passa?
Saps què passa?
Que se'n va anar al Madrid
el Figo
Llavors jo
si hi ha un jugador
que li tingui ràbia
Si hi ha un jugador
que el que li tingui ravioli
és el Figo
Ravioli
I algú que hagi marxat
Molt ravioli
Llavors aquí entenc que
de la catalanitat
però tot i que hagi marxat
a un altre país
i a un altre equip
És Olagué Presa
Suposo que ha de ser
el seu màxim esporal
L'Ulagué Presa
L'Ulagué Presa
Home, venia amb furgo
venia amb furgo al centre
no?
Ja tothom passava amb el Mercedes
que feia una mica
amb la Cangu
O la Marieta
quan anava a entrenar
Però home
per favor
Abans no me'l toqueu
No me'l toqueu
Nois
Però pitjor el Figo
Però pitjor el Figo
Com he dit
quan se'm anava
va posar el matalà
Va posar el culo matalà
Aquell missatge
que va aplicar
a la xarxa social
Quan va pirar el rei
va dir algo de
Al Figo?
Sí, no vau veure això
Va ser brutal
Va fer como una
Un marca paquete
de
desde aquí
estamos con la monarquía
Algo del estilo
Portugal con la monarquía
Algo del estilo
Algo del estilo
Exacto
Con una periodista
que le hace como
una especie de
tú que vas a saber
Como de
¿Sabes?
Como la superioridad
del macho
ante la periodista
como de
o sea, impresentable
Figo?
¿Qui és Figo?
¿Qui és Figo?
No sé si se'n sent
No sé si se'n sent
Han vingut a buscar el Valerio
Han vingut a buscar el Valerio
Han vingut a buscar el Valerio
Valerio
Valerio no, Valero
Valero
Això és una cosa
que volia comentar Ferran
De la mateixa manera
que em vas portar
des de l'Àfrica tropical
a Shakiro
Aquest com has portat
aquí en el guió
em poses a Valerio
És que és Valerio
Este es Valerio
Valero
Valero
El flaco ese
Doncs nois
Per acabar
està clar
que és l'heroi
l'heroi
que necessitem un retorn ja
d'aquest heroi
El Bat
Sisplau
Sisplau
Sisplau
Com un Batman
que hem de fer una senyal
que veig que la senyal
que haurien de fer el cel
és una polla
Sí
Té cara
Té cara de ton cel
Seria un Batman més
Joel Schumacher
no tan Nolan
Seria un Batman més
Bastant més colorit
Sí, té pinta
Doncs alguna cosa més, Pol?
No, no
Us diria
compreu el llibre
però no el trobareu
Així que
Bueno, el del sud
Però aquest és més ficció
Jo el que dic aquest
és la tralladura
És una tesina
És una tesi total
Bueno, nois
Doncs fins aquí
Un plaer conèixer-te, Valerio
Atencem
Còmics
Ei, que consti
que això és la nova careta
que el Pol ens ha obligat a fer
de còmics
Tot i que avui
no parlarà el Pol de còmics
No parlo jo, no
Però és que
a veure, ja canta una mica
que mai parlem
Bueno, parlem
Mai tractem Marvel
ni DC
que són Sony Spider-Man
M'agrada molt
Però lo mejor
es el platillo final
De alguna manera
Había de acabar
A ver si arreglas esto, Carles
Vamos a dejar, exacto
Vamos a dejarle los minutos a Carles
Pero a ver si lo arreglas
Porque vamos mal esta diada
O sea, en vez de
Quiero decir
Sí, ¿por qué?
Porque si había
Joder, hostia
Que si había que dar un poco
de como de
De calureta
Y catalanitat
La he perdut, eh
Malvalero
La recuperarás o no
Ve lo epic
Faré lo que pugui
Si es plan
Victus
Ja ho deia l'escriptor Albert Sánchez
No et passi, Carles
No et passi
Arran de la seva obra magna
Victus
Victus
But you can pronounce it in English
El tema és que va arribar a tot arreu
O sigui, es va vendre per tot el món
El tema és
Quan ella es preguntava
Què hi pot haver més èpic
I alhora més narratiu
Que un setge militar
Nosaltres podíem preguntar-nos
Què hi pot haver més èpic
I més narratiu que un setge
Evidentment, vaig a tirar de cine
Un setge com el de Rio Bravo
Dean Martin, Ricky Nelson
S'atrinxarava en aquella oficina
Amb John Wayne
Amb cerveses tèvies
Per defensar la llei entre quatre parets
O un setge
Com el de Assalto a la comissaria del Distrito
Treze setges mítics
O estem tots en situació
M'està pel·lice
Bueno, que de hecho és un remake
De la de Rio Bravo
Exacto
El tema és
Però avui no he vingut a parlar-vos
De les obres mestres de John Ford
O de John Carpenter
Sinó d'un dels episodis més significatius
De la història de Barcelona
El setge de 1700
1714
Que vindria a ser
Ei
Es miri per on es miri
És la gran epopeia local
És com
Aviam com veieu això
És com el nostre western a la catalana
Una mica
És una mica
Sembla ser western
O western
Exactament
La tarda de western
La pel·lícula que posaven pel TV3
La tarda
Que veiem amb els nanos
Bueno
Deixem el miliu una mica a part
I recordem
El setge de 1714
És un fet
Que pràcticament coincideix
Amb la fi de la guerra de successió espanyola
La conquista de tota la península
A mans del net de Lluís XIV de França
El rei Sol
El net qui era?
Borbó
Felip Cinque
Un tio que el mateix Sánchez Piña lo deia
És un tio
Felip d'en Jú
Felip d'en Jú
Felip d'en Jú
Tu sabeu què Felip Cinque
Felip Quint
Felip Quinto
No, no
Quino Quinto
Com ho diria el miliu?
Quino Quinto
No, no
De fet
Era el Titor
Com es deia
El grup d'Obrams
Deia Felip Quint
Tenia una cançó que era Felip Quint
Que és com el gran enemigo
Per dir
Quim Felip
Felip Cinque
El de la lapidària política
De la palabra del rei
És ley
Però no només això
Era un tio que estava pirat
Com el figo
Estava pirat del cap
Com el figo
El maleït
El maleït
Estava pirat del cap
O sigui
Felip Cinque
Perquè us feu la idea
Dormia dins de taúts
L'última etapa de la seva vida
El tio dormia dins de taúts
Amb les ungles llargues
Era molt heavy
El tema és
Pels que vagin una mica
Peix d'història
Estem parlant
Victus
No ve la Sánchez Pinyol
No és evidentment
De lo que hem vingut
Que vayan un poquito mal
Que me llamen
Y hacemos una ruta
Por Barcelona
Hacemos una rutilla
El mejor guía de Barcelona
El mejor guía de Barcelona
O a Falca
El tema és
Recordem una mica
Per on va tot això de Victus
Aquesta guerra de successió espanyola
Que és un conflicte internacional
On s'apallissen
Les dues corones
Borbòniques
Amb Felip Cinque
Com a cap de cartell
Com un sonar
En plan
Felip Guinda
Com la barbana
Contra qui
La gran aliança de l'Alla
És a dir
Gran Bretanya
El sacre impedi germànic
Països baixos
I evidentment
I evidentment
El principat de Catalunya
Que aquí tindríem
Els que estan
Els austracistes
A favor de Carles III
D'Àustria
Llavors per què s'apallissen?
Per què?
Doncs perquè Felip Cinque
Net de Lluís XIV de França
Que deia
Varat el trobo de Castella
Llavors clar
Europa es va quedar com
Ah venga
O sea ahora aquí
Os vais a liar
Francia y España
Os vais a quedar con
Diez mil educaditos
Y cosas de por aquí
No, no
No, no, no
No
Gran Bretanya
Països baixos
Van dir
Ah, així no
Així no anem bé
A més suma-li
Que Felip Cinque
El rotllo imperialista
De l'Espanya imperialista
De Catalunya
Nos la quedamos
Por derecho de conquista
De que estem celebrant
Aquesta derrota
Del dia que ens van donar
Per sac
Tot això
Ve del seu avi
De l'avi
De Felip Cinque el Borbó
Lluís XIV de França
Ell era
Tenia aquest punt imperialista
Llavors què van fer?
Se montó la del Cristo
I davant aquest Cristo
Què passa?
Ara sí anem aterrant
La nostra Catalunya
S'acaba convertint en víctima
De tota aquesta disputa
Entre grans potències europees
Per aconseguir una hegemonia
És com
Aquí som les víctimes
Más que tot
Porque por primera vez
En la historia
Aparentemente
Porque nadie de nosotros
Estaba allí
Es la primera vez
Que se mantienen
Que lo de los ocho segundos
No, eh
Que dicen
Porque en un primer momento
Pues es evidente
Que había estos dos grandes imperios
Potencias aliadas
Pero conforme van pasando los años
Y van viendo las pérdidas
Y van encontrando otras seducciones
Porque de hecho al final
El mismo Carlos III de Austria
No ve tan interesante
El proyecto español
O el proyecto castellano
Y empieza como a desmarcarse
Pero los catalanes no
Los catalanes tenían claro
Que no podían ser
El jamón del bocadillo
Porque claro
Imaginaros
El imperio francés al norte
Y el imperio castellano al oeste
Ellos tenían claro
Que o quedaban asimilados
Por el imperio castellano
O se mantenían en guerra
O se mantenían en guerra
Y eso lo dijeron
Pero es que en aquel momento
Entre el espacio y la pared
No hi havia els lliris a la mà
Perquè els cegaven els lliris
Hòstia
Els cegaven caps
Això se'ls hem posat molt històrics aquí
Molt de classe de...
Molt de museu
Molt de museu
Però a mi li ho deixem-los sisplau
Li podeu dir que se'n vagi una miqueta
A mi li ho hauria patat pel cul
Bueno, el tema és
Jo no he vingut
Aquesta introducció venia
Per, com us he dit
Aquesta trilogia de còmics
De Victus
De Santa Maria
Dalmaces i Sintes
Que és una mica el trio matalíle
Que han adaptat
Els anem aquí
No valero Santa Maria
Beny, vidy i viajant
He deixat uns punts
A les pàgines
Perquè si podem anar
Por cierto, Ferran, tres
Tres, sí, sí
No, sempre el tres
I se llaman
Beny, vidy
Ara va ser que
Voy a salir a la calle
Voy a empezar a ver el tres en todas partes
Seguramente
I tendré que ir al psiquiatre
Senyor, psiquiatre
Veo el tres en todas partes
Ayúdame
Se queda solo con Victus
Para el capítulo final
Para el tercer volumen
Para el tercer volumen
En la adaptación
Ves a decir
Ahora me imagino que nos contarás
Quanto hay en estos còmics
De la novela original
Claro, muy interesante
Lo que has dicho
Porque, exacto
Es decir, como bien recordarás
Adrien, la novela
De Sánchez Pinyol
Beny, vidy i Victus
Eran los tres capítulos
Digamos, no?
El tema es que ara
En el còmic
Doncs evidentment
S'han fet tres còmics
I els títols són aquests
Són els títols dels capítols
O sigui que han tingut
D'alguna manera
L'estructura de la novela
Exacte
El que molta gent es pregunta
Els que no s'han llegit
El llibre és
Bueno, i això de
Beny, vidy i Victus
Què vol dir això?
Bueno, doncs és un joc de paraules
Que prové de la famosa
Expressió llatina
De Juli César
Que tornant victoriós a Roma
Després d'una batalla
Va dir
Beny, vidy, vici
Vicky
Vicky?
Segur?
Sí
Hòstia, jo hauria jurat
Ferran que era vici
No, no, jo durant molts anys
També ho juré
I catalan, eh?
Vici i catalan
S'adéu?
Beny, vidy i vici catalan
El tema és
Què vol dir això?
És vine, vi i ben fici
Clar, Sánchez Pinyol
Amb aquest estil irònic
Que té la novela
Perquè és que la té moltíssim
I jo crec que és un dels grans
Elements forts de la novel·la
És que el tio proposa
Un canvi irònic
Amb els títols dels capítols
I per extensió
Dels títols d'aquests còmics
Dient
Vine, vidy, vidy, victus
És a dir
Vine, vi i fui vencido
Vam ser derrotats
Llavors és una mica
El que articula
Aquest discurs
Tienen el mismo componente humorístico
Porque sí que es cierto
Lo que estabas diciendo
Que al final la novel·la
És una novel·la històrica
És una novel·la que recoge
Esto que nos estabas comentando
Y lo hace de una manera
Muy ágil, muy fresca
¿Por qué?
Porque está el humor ahí
Exacto
Contínuamente
Contínuamente
Y el no tomarse muy en serio
Absolutamente nada
Jo no he llegit la novel·la
Ni els còmics
Me'ls emportaré
Si et sembla bé, Carles
Sí, home, i tant
Que tornin, eh?
No ho sé si tornarà
No sé si tornaràs tu
Aviam
Vaig a sacar a Jonathan
Están a pasear
Aquí no me vengues
Potser és que
Ho tracta molt
Des d'un punt de vista
Molt costumbrista
És que no ho sé
No conec la novel·la
En plan
Aquesta mena d'humor
De lo cotidial
Està en el llibre
Cuéntanos
Tu la novel·la
¿Qué te pareció?
Su personaje
El personaje protagonista
Martí Subiria
Que de hecho
Creo que nos puedes aportar
Algo más sobre esa figura
Porque realmente
Es una figura que existió
Algodan Zubi
Zubi camas llargas
Exacto
Zubi camas llargas
Es muy grande
Es muy grande
Entonces el tío realmente
Como la novela está narrada
Desde su perspectiva
Desde la primera persona
Continuamente
Él va añadiendo a las vivencias
Su punto de vista
Totalmente irónico
Distante
De relativizar absolutamente todo
De hecho hay algo
Que yo creo que marca
Un poco el tono de la novela
Y es entender
Como los dos grandes imperios
Que estaban en lucha
Que podían ser el francés
Y el británico
Porque eran los grandes
De ambos bandos
Estaban liderados por
Por militares
Que correspondieran
A la acción opuesta
Es decir
El francés
El capital francés
Era quien dirigía
El ejército británico
Y el capitán inglés
Era quien dirigía
El ejército francés
El Martí Subiria
Entendía muy bien
Esto del relativismo nacional
Es en plan
Depende de donde caigas
Totalmente
Incluso
El mateix catalán castellán
No era una qüestió
De catalans
Están a Barcelona assajats
I els castellans
Ataquen des de Madrid
No, no, no
Sinó que
Per exemple
El mateix Antonio de Villarroel
Que és el comandant
De les tropes catalanes
Durant el setge de Barcelona
El tio era de cultura castellana
Era de cultura castellana
I el tio
Va estar a favor
Va estar fins a l'últim minut
Ahí atrinchará
A peu d'alcanó
La novela lo que plantea
Es esto
La novela lo que plantea
Es como la imagen
De Rafael Casanova
Siempre ha sido la imagen
Posiblemente
De liderazgo
De esa catalanidad
En lucha
Y a la hora de la verdad
Lo que hace la novela
O lo que hace Piñol
Es desmontar esa imagen
Y otorgársela
Era un militar
Nacido en Barcelona
De ascendencia castellana
Pero es a él
A quien de alguna manera
Le dota el protagonismo
De la lucha catalana
Entonces
Ya está relativizando
Muchas de las cuestiones
Que desde la independencia
O desde el discurso
De independencia catalán
Se plantean
Doncs si os semblan
Nois
Anem a centrar-nos
En aquest protagonista
Breument
En aquest martí
Que diría
Que de l'Adrià
El bo d'Enzubi
Que diu Sánchez Piñol
A la novela
És un enginyer militar
Que segons les narraciones
Històriques
De l'historiador
Francesc Castellbi
Que és la que es va
Passar Sánchez Piñol
Va existir de veritat
O sigui
Aquest tio
Va existir de veritat
Va lluitar
A la guerra de successió espanyola
Entre el 1705
I el 1715
Va ser ajudant
D'Antonio Villarroel
Va inclús
Tenir missions de risc
Més enllà de línies burbòniques
Una cosa bastant estranya
És a dir
Estem parlant d'un tio
Que va sortir del setge
I tornava a entrar
Llavors clar
Aquesta
Inclús va estar
A la càrrega final
Del setge 1714
Quan els catalans van veure
Escolta
Això està perdut
Vamos a por todas
És una mica
Molt tòpic
Però al final
De l'último samurai
Era la imatge perfecta
El Tom Cruise seria
El Martí Zubiria
De fet
Estava pensant que és molt Jin Sakai
Quan vam portar aquí el programa
Aquí el programa Ghost of Toshima
Aquell joc dels samurais
És el perfil perfecte
Veig
Que és idèntic a Jin Sakai
Doncs mira
Bona referència
El tema com dic
És que partim d'uns fets
Que per molt que Sánchez Pinyol
I aquests còmics
Li posin ficció
Aquí sí que podem dir
Això que la realitat
Supera la ficció
Perquè partim d'uns fets
No, no
Les coses com siguin
És a dir
Partim d'una pica pura
Tio
Aquí Barcelona
Vull dir
Un setge
Una càrrega final
Contra els burbònics
No sé
Aviam
Igual dir
Vinga
Vete pa tu casa
Però jo sincerament
Considero
Jo si no ve el fotos
Un millor opinion
Que hòstia
Té l'ha
Té l'ha
Lo que va a passar
Té l'ha
El formatge
Que li hem anat posant
A tot plegat
Vols dir
Bueno
Al final
Això també
Però això
Però
Té ser aquí
Allí
En casa del vecino
Al final
La història
Hay muchas frases tópicas
Y típicas
Como que la història
La escriben los vencedores
I los que saben escribir
Perquè aquella època
Depèn de com
I de hecho
Hubo un intento
Por parte de Castilla
Es conocido
También de anular
Muchos de los discursos catalanes
Que se han podido ir recuperando
A lo largo de la historia
Nadie lo sabrá
Nadie lo puede confirmar
Pero es decir
Antes de que lo hagan los otros
Empieza tú haciéndolo
Hombre
Claro
Doncs no
I també volia afegir
Respecte a aquests còmics
De Santa María
Dalmases i Sintes
Que són una mica
El periodista
L'ilustrador
I el que s'ha encarregat
De las tintes
Sí
Cintes
Cintes
El Sintes
S'encarrega de la tinta
El color
El tema és que
Clar
És a dir
Aquí hi ha un tema molt important
Que és una mica el que jo crec
Que atrapa més
Una de les coses que atrapa més
Sobretot del còmic
Perquè li dona unes imatges
D'una èpica molt xula
Que és tot el tema
De l'arquitectura militar
Del segle XVIII
Clar
Quan Sánchez Pinyol
Deia en una entrevista
Oh és que això és un tema
Que com interessarà la gent
Perquè és una cosa que
Hosti difícilment
Ell ho reconeixia
És el que més m'ha costat
A l'hora d'aixecar
Una novela ficció
Destacant això
Clar en el còmic
Tens allà
Els tallones
Les fortalezas
I ja amb tot això
Hi ha una paradoxa molt interessant
Que evidentment afecta
Tant a la novel·la
Com als còmics
I és que
Aquest Martí
Cibiria Prota
La seva vocació
És aquesta
És l'arquitectura militar
Però hi ha una paradoxa
Molt interessant
Que és
El tio
Aprèn
Estudia
I s'esforça molt
Per aixecar fortaleses
Fortificacions inexpugnables
Amb la mateixa dedicació
Amb les que estudia
Com ensorrar-les
Clar
Això és super interessant
Muy buena
Exacto
Con la imagen
De aquel edificio
En construcció
Totalmente
La imagen que recuperamos
Y aquí nos vamos a los 11S
Incluso
Però
Lo que está claro
És que
Això és molt interessant
I com podeu veure
A les vinyetas
Dels còmics
Aquestes vinyetas
Ho comentava abans
Amb el Ferran
Aquestes
Splash page
Que diguéssim
Que la vinyeta
Es fa gran
Aprofita
Tota la immensitat
Que t'ofereix un còmic
A lo Tintín
Perquè són còmics
De format molt gran
És el format aquest
Com francès
Exactament
El format francès
Dels Tintins
Dels Astèrics
Unes 48 pàgines
A dinar 4
Mira que ara has dit
Per cert
Ara que has dit
El tema de la llargada
De pàgines
Aprofito per recordar
Que el treball
Perquè la gent pensarà
Bueno i què és millor
Novela o còmic
Jo no entraria
Perquè és que una cosa
És un format
És una disciplina
I l'altra
Carles jo considero
Que la novel·la
És tan buena
Clar
És que no té sentit
Comparar-la
És capaz de aterrizar novela histórica
A la vez con novela costumbrista
Humor
Exacto
Lo que tú estabas hablando
Introducir la arquitectura militar
La arquitectura bélica
No son cuestiones fáciles
I tot està
Està mezclado
De una manera
Muy ágil
Que al final
El lector
Queda siempre prendado
El cómic
Yo lo estoy ojeando
Ahora
Sí que es cierto
Que tiene una capacidad
Esas piñetas de guerra
Pictórica alucinante
Pero siento
Que el tono humorístico
No está tan presente
En las viñetas
Como una gravedad
Me da esa sensación
Claro, ahí está el tema
Se predomina la épica
Exacto
Predomina el costumbrismo
De la gran explosión
De la época
Incluso
Iaquí o a Bulgut
Veura como una mica
Un cómic
Am ser pun americà
Aquest punt mainstream
Anem a adaptar una novel·la
A còmic
Però jo
Més que entrant
En distincions
De què és millor
O què és pitjor
Que crec que no té gaire sentit
L'important és que
El material
Del que parteix
Que és un fet
Que a nosaltres
Ens ha marcat
Com a catalans
I com a catalanes
Això
El que està clar
És que
Són coses que
El que compta aquí
És l'esperit divulgatiu
L'esperit divulgatiu
Que té la novel·la
I evidentment
Que té el còmic
Per inferior que sigui
Vols dir
Adoctrinador
Perdona
Bueno
Mira
És que s'anà més lluny
És a dir
Sánchez Pinyol
I per extensió
El còmic
Si us hi fixeu
Sempre estic empaquetant
O tot
Felip Cinquè
No està
Com a personatge
Perquè ja ho deia
M'hagués quedat massa caricaturesc
Perquè en si era
Molt caricaturesc
Com us l'he descrit
És que era una espècie
Nosferatu
Juego mucho más
Con el personaje
De Berwick
No lo puso
Que es el británico
Que está al frente
De l'egénero francés
Estàs parlant
Felip Cinquèva
Venir a Barcelona
A fotre bombes
No
Ho dubto
Si estàs parlant
Si no estàs fent
Un relat extern
O un relat intern
D'una situació concret
El tema
Sobretot
El que crec
Que s'ha destacat
D'aquest còmic
És un treball
De síntesi
Recupero
El que tu deies
Ferrand
De la llargada
De pàgines
La novel·la
Té unes 600 pàgines
Aquests 3 còmics
En total
No arriben a les 200
I creo que consigue
Por la sensació
Que me da
Adaptar
De una manera
Más fiel
O más directa
La novel·la
Que no en cambio
El còmic
Que aquí tratamos
Sobre la ciudad
De los prodigios
Que al final
Has acabado
Que realmente
Quedava
Pues lo que estábamos comentando
Al final es muy difícil
Comparar dos realidades
Pero sí que es cierto
Que es muy difícil encajar
Una novela de Mendoza
En un cómic
Exacto
No sé si aquí
Tú podrías recomendar
Que la síntesis
Está muy bien hecha
Yo, es decir
Porque ahora te digo
Que ese espíritu divulgativo
Que tiene
De los contenidos que trata
Creo que es importante
Que se ofrezcan
Pero claro
Si tú me dices
Oye, Carlas
Tío, ponte crítico
Yo te diría
Pues mira, Adri
Tú que te has leído
El libro
Esa relación
Que tiene
El protagonista
Martí Zubiría
Con esa copista
Que le escribe
Las memorias
Y que aparece
Al inicio del libro
Y que
De alguna manera
Inicia todo
Eso se pierde
Entonces del cómic
¿Qué ves?
Ves un tío
Con la cara desfigurada
Pero tapada
Y con un
Para ser parche
Un parche
Es un
Un pagat
Un pagat
Un pagat
Y entonces
Te da una sensación
Crepuscular
Del héroe trágico
Pero
¿Qué perdemos?
Perdemos
Una esencia novelística
De Sánchez Piñol
Que es ese punto
Irónico
Que Martí Zubiría
En la novela
Tenía con esa copista
Y que a la vez
Se pierde
Se pierde absolutamente
Provoca
Que el espectador
O lector
Se despegue
De la importancia
De la historia
No es lo mismo
Llegar como
Un testimonio
Como un testigo
De lo que está sucediendo
Que ser un testigo
Aparte del discurso
Narrado
Del protagonista
Desde la vejez
Recordando sus vivencias
Esto
Es un recurso
Al final
Artístico
Que favorece mucho
Al funcionamiento
De la novela
Y que aquí
De alguna manera
Esa doble mirada
Ese relativizar
No está en el cómic
Y quizá perjudicaría
La historia
Lo que falta
Es precisamente
La película
Porque en un primer momento
Se hablaba también
De una película
Victus
Y de hecho me sembla
Que encara está
Sí, está ahí en discusión
Pero no
Y ahora
Voy a compartir con vosotros
Una realidad
Que he vivido
Y lo compartiré ya directamente
En mi sección sobre cine
Y es que
No hay película
Sobre esta realidad
Épica
Del 11 de septiembre
De 1714
La que vas a ver
El año pasado
Adriano
O explicas
Bueno, si queréis
Si queréis
Nos ponemos a hablar
De Barcelona 1714
Otra vez
Que era muy mala
Esa película
Malísima
Pues nada
Eso ya no cuenta
Ni como peli
No, y que de alguna manera
Todos estamos esperando
El Victus cinematográfico
Sí
Llevamos mucho tiempo
Haciéndolo
Y está bien la parte
Que aporta este cómic
De dices de divulgación
Es evidente
Pero lo que está claro
Es que esa película
No ha llegado
No, pues bueno
Amb tot això que hem dit
Que hòstia
Déu-n'hi-do
Aquí la pluja
Aquesta empanadota
Que hem fotut
El bocac
Bueno, queda una mica
Retratar tots els punts
Aquests de Victus
Aquest Victus
Portat al còmic
Que com hem dit
A l'inici
És un rebufo
D'aquest tricentenari
De 1714
Que bueno
Que hi ha un Victus
Hi ha un vaevictus
Ves a saber
Si també hi haurà
Un vaevictus
En còmic
I per cert
De norma
De norma
Ah, i les deu
Que ens hem oblidat
Pol, molt bé
Perquè això ja vol dir
Marca
Mainstrip
No, no
Que romàntico, Adriano
Sí, sí
Es que me pongo a hablar
De cine, tío
Cinema
Per ser, hem canviat
La careta, ¿no?
Sí, bala, bala, bala, bala
No, está detrás de ella
Pero cinema
Sin pelucas
Ni maquillaje a lo Victus
Ni polvos blancos
Y sobre todo
Sin la teatralidad expresa
Del cine épico
Y de esa música
También que nos acompañaba
De esa música épica
Ahora toca cierta modernidad
Cierta modernidad
Porque esto es que
No es Mostaki
No es que sea tan moderno
Pero sí
Es siglo XX, ¿no?
¿Y por qué, Mostaki?
Porque ahora toca
La Moufleu
Cine francés del bueno
Del que te hace pensar
Del que te hace reír
Del que te hace llorar
Bueno, no sé si tanto como llorar
Pero sin lugar a dudas
Es un cine que emociona
Es un cine que entretiene
Y que perdura
Es la Moufleu
Y para mí
La Moufleu
Sí que transciende
No como Tenet
Al menos
Me ha estado acompañando
Toda esta semanita
La Moufleu
Pero ¿por qué cine francés
De actualidad
Tiene un programa
Sobre la diada?
Porque lo he dejado
Bastante claro
En el medún del día
Los catalanes
Necesitamos ideas
Necesitamos excusas
Ideas originales
Para gestionar esta ruptura
Con España
Y yo creo que
La Moufleu
No la puede dar
Pero además
Antes de empezar
A meterle análisis
Y caña
Y sobre todo
Ver más de cerca
Qué nos ofrece
La Moufleu
Me gustaría ir
Dos motivos más
Que ya de alguna manera
He iniciado
En el fin de sección
De Carlas
Porque lo he intentado
He intentado venir aquí
Con una película
De carácter épico
Que nos relatara de nuevo
Las vivencias del 11 de septiembre
Pero os animo
A que busquéis
O sea, estabas buscando
Una menada
La triste catalana
Perdí algo
Bueno, estaba buscando
Una representación
Una recuperación histórica
De las vivencias
Del 11 de septiembre
En el 1714
Y yo os animo
A que busquéis
Porque hace ya
¿Cuánto?
¿Dos añitos?
Un año
¿Estábamos comentando?
Uno, dos años
Dos años
De dos años
Que vine con Barcelona
En el 1714
Es una producción
Del 2017
Que va trigar
Una miqueta a sortir
I va trigar
Bastant a sortir
I va sortir el 2018
És una producció
Que té un 2,3
A filmar finito
Que voleu que us digui
Una tal
Ana Bofarull
Exacto
Me sabe mal por ella
Por la directora
No arriba ni el 3
Que és el número d'avui
El que sí que me'n recordo
És de com la va descriure
L'Adriano
Per això
Pero
Pero francamente
Me va a perdonar
Esta señora
Ana Bofarull
Creo que si
Que si ella
Es directora
De Barcelona 1714
Dani de la Orden
Es el nuevo Budi Allen catalán
¿No?
Pues ya os podrían dir
Que Ana Bofarull
Es la cineasta
No sé
Está en Jordania
Está en Jordania grabando
Una puntualización
Dani de la Orden
Sería el Budi Allen
De la última etapa
El Budi Allen catalán
De la última etapa
No de la primera
Simplemente sería
Vamos a dejarlo ahí
Lo que está claro
Es que lo he intentado
Porque después de verme
Ese bodrio
Con el mejor croma de la vida
Y de la historia
He seguido
He seguido en plan morboso
De bueno
¿Qué puedo encontrar
En esta realidad
Épica catalana?
¿Y qué he encontrado?
Pues hostia
Una película medio ficción
Medio documental
Que tengo a Mónica Terribas
Como narradora
Y que está un poquito mejor
Ya estamos en el 4,9
En Film Affinity
Estamos subiendo
Vamos escalando
Y ya cuando nos damos
Con la realidad
De que la mejor película
Sobre esa realidad
Es la de Born
Born
No el Born
No hay muchos Born
Si buscáis en Film Affinity
Born
Os costará encontrar
No, estén hablando
De Born
Producción catalana
No, Porn
Porn no
Del barrio y del Born
Que recupera aquella época
Que alcanza el 5 raso
Pero bueno
Ya está aprobado
Ya está aprobado
Ya estamos ahí
Así que después de esta experiencia
De búsqueda
Que no ha conseguido
Pues lo que pretendía
Nos pasamos a la realidad
A la actualidad
Y además
¿Por qué?
Porque joder
Es que estamos en un momento
Bastante frágil del cine
Así que hay que seguir animando
A que la peña vaya al cine
Y al menos este cine
Que se está estrenando
No es un cine que aparezca
En plataformas
No podemos permitir
Que otro Meliés
Aparezca y vuelva a cerrar
Verdad
Así que os animo
A que vaya a esos cines Girona
O Alicaria
Que es donde se está pasando
Esta película
La Mouge Flux
Pero aún así
Considero que
Podríamos ir mezclando
Los dos títulos
La Mouge Flux
O
Un acuerdo original
Un acuerdo original
Dirigida
Por Romain Boringer
Y Philippe Rabot
Pero bueno
Digo dirigida
Guionizada
Y también interpretada
Por ellos
Porque es que
Han hecho casi todos
El Philippe Rabot
Salía en
El Fondrement
La serie esta de filmings
Exacto
Estos dos tíos
Son muy conocidos en Francia
Tienen esa realidad
De actores
Creadores
Muy local
Es decir
Si dominas de teatro francés
Pues estarás con ellos
Si dominas de televisión francés
Estarás con ellos
Bueno sí
Un poquito del estilo
Ricardo de Harina
No va a dir
Santino
Pero Ricardo de Harina
De hecho es una película
Que juega mucho
En esa realidad
De Luna de Avellaneda
Del mismo amor
La misma lluvia
Este cine
Que yo ya he intentado
Marcar desde el inicio
Que emociona
Que te provoca risas
Tristeza
Que juega un poco
Y que tienes además
Ese tono francés
A lo
Nouvelle Vague
Pero ya
Nouvelle Nouvelle Vague
Pero os estaba comentando
Como estos tíos
Son tan prolíficos
Que han actuado
Han dirigido
Han guionizado
Evidentemente
Y lo han hecho así
Porque es que
Primero de todo
Han vivido esta historia
Es decir
En la Moflu
Romain Boringer
Y Philippe Rebaud
Dan vida a Romain y Philippe
Es decir
A ellos mismos
Pero unos añitos antes
Cuando decidieron separarse
Tras diez años de relación
Dos hijos
Y un perro
Y en este caso
No pensaron
En custodias compartidas
En terapeutas
En abogados
A la historia de un matrimonio
De Baumbach
Peliculón
No
Decidieron buscar
Dos apartamentos
Unidos
Por una única habitación compartida
La habitación de los niños
No sé si lo estáis visualizando
Es bestia
Dos apartamentos
Una pesadilla
Una habitación
Justo en el medio
Con evidentemente
Dos puertas que conectan cada una
Al apartamento de los padres
No me digáis que no es cool esto
Hombre
Como platellamen es guapo
Esto es una maravilla
Además
De hecho
Para que os hagáis una idea
Y vayáis entrando en la realidad
Estos personajes
Son los típicos franceses bobos
Que no bobos
Que no tienen nada que ver
Con los bobos franceses
¿Qué es eso de bobos?
En francés
Mira, mira
Ahí viene Asnabur
Que nos lo va a apuntar
En francés
Viene de bourgeois
Et bohème
Ah, qué buena
Es decir
Burgueses bohemios
Hostia
Los peores
Los bobos
Los bogos
Los burgueses bohemios
Lo que aquí llamaríamos
Los pijipis
¿No?
Bueno, me agrada más
Los jipijos
O jipijos
Sí, esto ya
Por el orden
Son las escupinadas
Por el orden que tú quieras
Que eso también es moltenet
Dilo de una banda o de la otra
Ponle el orden que tú quieras
Pero también
Intentemos entender
Que esta bohemia francesa
No es como la bohemia catalana
O como la bohemia española
Y ni mucho menos
Tampoco como la bohemia
Que Asnabur planteaba
En este pedazo de canción
La bohème
Que hablaba de una bohemia
Que comía día sí y día no
Estamos hablando ya
De una bohemia
Del mundo del artisteo
Francés
Actual
Que resulta también
Pues de cierta intelectualidad
De cierta amplitud de miras
Sobre todo
De una economía
Más bien solvente
Que no precaria
Sí
Los bobos
Quedaros con esa
Con esa idea
Porque eso es muy de calle
De calle en Francia
Voy de pobre
Porque me lo puedo permitir
Bueno
Y después ves
Que también son tíos
Que deben tener
Sus problemas económicos
Pero tienen una realidad familiar
Del mundo del artisteo
O lo que hablaba
De esa intelectualidad
Y esa amplitud de miras
Y es que
Es que es evidente
Que sea así
Porque Román Boringer
Y Philippe Rebot
Ambos
Vienen de familia
De artistas
Philippe
Puede que un poquito menos
Es nacido en Casa Blanca
Hace bastantes tacos
O sea
Bastantes años
Él es un cincuentón
Ella está
En la cuarentena
Y Philippe
Por ejemplo
Es sobrino de Sadie Rebot
Que ahora mismo diréis
¿Y quién narices es este?
Pues era uno de los dobladores
Más importantes
Del cine francés
Que de hecho
Se encargaba de personajes
Por lo general
De etnia negra
Y todo
Y que él no lo era
De nuevo
Esto entraría en conflicto
Con la realidad actual
Esto me suena
Este no trabajaría hoy
Exacto
Él no trabajaría
Pero bueno
Ya no está entre nosotros
Y si hay un papel
Que yo recuerdo
A nivel interpretativo
En doblaje
Es el de
Vive Hasabí
Con Ana Karina
En Godard
Es Raúl
Es el que lleva a Ana Karina
Por el camino
Equivocado
Pero es que
Ahora el famosete
Es el propio Philippe
Ya no tenemos que
Recurrir a Sadie Rebot
Para entender
El famosete
Como tú bien has dicho
Apareciendo en series
Has dicho serie de filming
De Fondrement
Sí que se puede ver en filming
Buenísimo
Que ahora
Estamos hablando
De que tiene unas 100 películas
En sus espaldas
Y se inició bastante tarde
En el mundo de la interpretación
Porque se inició en el 98
Que ya tenía 34 tacos
Pero es que no ha parado
Y claro
Ahora es él
Quien enchufa a la familia
Ahora es él
Quien ha enchufado al padre
Porque imagina't
En la mofflu
No es solo que los protas
Sean ellos dos
Y después tiren
De un electroactual
No exacto
Los hijos
Hacen de ellos mismos
Los abuelos
Los padres
Los tíos
Pero oye
Funciona a la perfección
Hay una veracidad
Eso sí que es molt català
Mot dels Pujol
Anem enchufant a tothom
Pero vínculo
Realidad
Ficción
De hecho
Me recuerda una frase
De Truffaut
Que era
Le crâne et la vie
Exacto
Y sabe aprovecharlo muy bien
Porque hay mucha
La pantalla y la vida
Bueno
¿Qué interpretas tú?
O sea
Porque realmente
Cuando digo una
Que estas frases
Es como
Que ahora estamos
Abriendo melón
Y no quiero abrir
La idea de la pantalla
La pantalla
Y la vida
De hecho
Él también
Truffaut
Tiene una frase
De esas visionaria
Que decía
Que creería
En el cine
Democrático
Cuando todo el mundo
Pudiera acceder a él
Y se equivocó
Porque ahora
Todo el mundo
Puede acceder al cine
A la creación de cine
No hablo tanto
Al visionado
Y el cine
Se ha ido
A la mierda
Pero es interesante
Ver
Como
Esto que comentabas tú
A lo Pujol
Ellos también tienen
En este caso
No tanto
Philippe Rebot
Sino
Román Boringer
Que por cierto
Román Boringer
Tiene este nombre
Por Román Polanski
¿Ah sí?
Anota
Boringer IV
No, no
Boringer es el apellido
De Richard Boringer
Que es un actorazo
Súper conocido
Pero Román Boringer
Que es su hija
Tiene este nombre
Por Polanski
O sea
Por Román
No sé si esta decisión
La habrían tomado
En la actualidad
Pero esto que os comentaba
Y que has metido tú
Un poco así
En plan cachondeo
Lo de los Pujol
Ya lo han vivido ellos
Porque se ve que hubo
Una especie de
Como de concurso
Relacionado con el Canal Plus
Donde el jurado
Eran Román Boringer
Y su padre Richard Boringer
Y a quién eligieron
Entre todas las solicitadores
Que le enviaron
Para un proyecto
A Lou Boringer
Que también es hija del actor
Como os podéis imaginar
Era como
A ver, a ver
O sea
Que todo para casa
O sea Francia
Entre estos
Y el de Pardier
Son todos unos corruptos
Oye
Esto es la peli Parásitos
Que al final
Toda la familia
Acaba metida ahí
Me ha acordado
Me acabo de recordar
Es un poco en ese sentido
Pero en cuanto a la película
Funciona muy bien
Otra cosa es el marujeo
Que se estaba contando ahora
Del Canal Plus
Con la hija pequeña
De Richard Boringer
Y ya con esto
Os vais dando cuenta
De que estamos hablando
De estas dos grandes familias
De actores
Una que nos remite
A los orígenes
De esta novel
Va con Virgen Sabí
Y otra realidad
Mucho más actual
Porque Richard Boringer
Sigue en activo
Es actor
Director
Es guionista
Es escritor
Es cantante
Y es de alguna manera
El culpable
De que Román
Su hija
La protagonista
De esta película
Haya acabado
Siendo actriz
Pensad
Y aquí otro marujeito
De la época
Pensad que Román
Creció con su padre
Porque su madre
Le se abandonó
Cuando ella era muy niña
Y al crecer con su padre
Y ser un tío muy activo
En el mundo de la interpretación
Estaba continuamente
Yendo a los rodajes
Es decir
Ella de alguna manera
Creció entre bambalinas
Pero en ese momento
Cuando ella asistía
A los rodajes
Y se quedaba ahí
En silencio
En uno de los márgenes
Se imaginaba
Ella misma lo ha dicho
Como script
O como fotógrafa
Pero al final no
Al final
Su padre la lía
Para hacer de ella misma
Para hacer de hija
En una película
De ciencia ficción
De los años 80
Que se llama Kamikaze
En este momento
Ella tiene 13 añitos
Es por cierto
Kamikaze
No sé si la habéis visto
Es una peli
Desta bastante de culto
Y tiene guión
De Luc Besson
Evidentemente está porcinada
Por Richard Boringer
Y ella hace de su hija
Y a partir de ahí
Ya empieza
Pues un poquito más
A hacer cine, tele
Y sobre todo teatro
Pero la fama
A Román Boringer
Le llega en los 90
Con 20 y pico añitos
Bastante joven
Con pelis como
Noches salvajes
Que se llevó el premio César
A la mejor promesa femenina
Y después el apartamento
O el apartamento
Con Bellucci y Vincent Cassel
Esta gran pareja
También dio mucho que hablar
O
Y esta quizás la conocéis
Total Eclipse
Que es la peli esta mítica
Sobre la vida de Rimbaud
Que actuaba DiCaprio
Haciendo de Rimbaud
Y es dirección de Anisla Holland
Por ejemplo
La directora de Mr. Jones
Estuvimos hablando de ella
A reír del Barcelona Philpés
Bueno estas serían las tres pelis
De los 90 que la catapultan
Y ahora de nuevo a la fama
No ha parado de trabajar
Esta pareja
No ha parado de trabajar
Pero si que es cierto
Que ahora están en todas
Las teles francesas
Promoviendo
La Moflu
Y La Moflu
Es una peli que
Yo claramente
Os recomiendo
Hay bastantes detalles visuales
No os penséis
Que todo es el morbo
De la familia
Es decir
Saben recurrir muy bien
A la galería de secundarios
Tenéis la típica pareja gay
Que está buscando una madre
Para poder engendrar un hijo
Una atractiva lolita
Un romántico promotor inmobiliario
Está la vida
De un actor
Que gira alrededor
De su perro continuamente
Una neurótica hipocondríaca
Muchos personajes
No es fácil
Una peli con tantos personajes
Tú te das cuenta
De que la película funciona
No porque se ahonde muchísimo
En esta relación paterno-filial
La película funciona
Porque el elenco actoral
De los secundarios
Enriquece muchísimo
La narración
Y es un no parar
Y es una peli
Que tiene ese puntito
Godardiano
Bueno
Godardiano poco
Pero sí que muy de Nouvelle Vague
Y a la vez tiene
Algo de comedia romántica
Al uso
Y es de esas pelis
Que te dan ganas
De hacer el amor
Una vez se acaba el amor
No, no, no
No de follar
Durante la película
No de follar
Mientras ves la película
No, no, no
No lo pollas a lo valero
No, no
Sino de hacer el amor
En el sentido de
Asumir que se acaba el amor
Pasional
Pero se mantiene otro tipo de amor
Un amor fraternal
Y ellos lo han sabido explotar muchísimo
Desde el 2004
Que se conocieron
Se hicieron pareja en un rodaje
Él estaba
De hecho
Él no era el actor
De la película
Él estaba como ayudantía de dirección
Ella sí que era una de las protagonistas
Se conocen
Y hay una letra muy buena
Este tío es muy cachondo
Cuando lo ves en las entrevistas
Que dice
No, nos juntamos
Ella tenía ganas de ser madre
Y yo tenía ganas
Por fin de hacer el amor
Y entonces dije
Bueno, pues para adelante
Y tuvimos dos hijos
Después tiene detalles
Como lo de la luz roja
Porque cómo gestionas una habitación
Que tiene una puerta abierta
A ambos lados
Evidentemente
Hay que ser muy francés
Para ser
Hombre, algunos posen la corbata
No, no?
El pañal
No molestat
Estoy con mi hija
Estoy con mi hija
No, collons
Ja me enteneu, no?
Evidentemente
No, no se está follando al fillo
Al famoso millón
El Valero
Eso Martín
Le está dañando la cabeza al polo
El Valero
Soy yo, eh
Valero
Bueno, la podéis ver
En los cines Icaria y en Girona
Y la veréis
Si queréis
En un festival francés
Francófono
Que es el festival
Oh la la
Que lo tenían que dar
En primavera
Pero nos pasó algo muy grave
Y todo se fue a la mierda
Y ahora
El festival Oh la la
Lo van a acabar celebrando
En octubre
Será la película de clausura
Del festival
Oye, yo la recomiendo
Si no la podéis ver ahora
En los cines
En las salas comerciales
Que no iría mal
Al menos la podréis ver
En el festival Oh la la
Molt bé
Molt bé
Després d'aquest moment
Recordeu-vos
Que l'Adriano
Ens ha parlat
D'aquesta película
D'aquesta situació
De l'amor
Després de l'amor
Com aquell terapeuta
Que et posa dos puxinellis
Per explicar-te
Perquè estava parlant
De Catalunya i Espanya
Exacto
No oblidem això
Tenéis alternativas
O tenemos alternativas
Para esta ruptura
Emergente
Doncs després d'aquest
Súper de sessió de teràpia
Que ens ha donat l'Adriano
Anem a l'agenda
Què és cou?
Jo ja m'espanto
Perquè hi ha una pàgina
De l'agenda
Veig que cada cop
Es van recuperant més tot
Bueno, això és un síntoma
És que tenim ganes
De fer coses
De fet ja he hablat
De una de les pel·lícules
Que podéis ir a veure
Hay unas cuantas más
No tan buenas
La comento aquí
Perquè sí que és una pel·lícula
De la qual hablamos
En cierto modo
En el Barcelona Field Fest
Que és un diván en Túnez
No està mal
Però tenéis otras opcions
Como Tecnobox
Una pel·lí que tiene
Una pretensión
De pel·lí de culto
Y creo que lo puede conseguir
Pel·lícula de producción portuguesa
Y la que sí que es una maravilla
Que yo no la he podido ver
Pero tengo muchísimas ganas
Es decir
Lo que intento es compartir
Esta pasión
Y este interés
Que tengo sobre el documental
Es un documental
Sobre el cine
De Fran Bouvaut
Francés también
Que se llama
No creu yo
Surtout
Parce que je
Hul
Lo que viene a decir es
No creáis que voy a gritar
No creáis que voy a gritar
Has venido francés
Y bueno
Es que al final
Hay una gran producció
Tot això s'estrena
L'11 de setembre
Esto ya está en cartel
Quan ens escolteu
Això ja s'haurà estrenat
I en quant a sèries
Ja som més futures
El 14 de setembre
Tenim a HBO
El tercer dia
Que és una miniserie
Que l'ha creat
El creador d'Utopia
Pol
Que tu és una sèrie
Que t'agrada
A mi m'encanta
El Dennis Kelly
Que està a Jude Law
Naomi's Harry
Emily Watson
I és una sèrie
Que està dividida en tres parts
Hi haurà tres episodis
Que es diran
Summer
Perdó
Estiu
Després
Hi haurà una obra de teatre
Que s'havia de fer
Aquesta sèrie s'hauria d'ha estrenat ja
En molt temps
Però clar
Covid
Doncs hi ha una obra de teatre
I després
Hi ha tres episodis
Que sí que són
Winter
Estarà Sky
I HBO
No sé com s'afrontarà
El tema de l'obra de teatre
Potser la gravin
I la metin també
Però em sembla una premissa
Bastant interessant
Busqueu-la
Perquè la premissa en si
Tot passa a un mateix lloc
A una mateixa casa
En diferents èpoques
Després el 18 de setembre
Ratched
A Netflix
De Ryan Murphy
Que Ryan Murphy és el creador
El creador
Com se li diu això
El showrunner
D'American Horror Story
De Glee
I de Scream Queens
Que és una de les millors sèries
Que existeix
Ja us ho dic ara
I és una sèrie
Que a més serà
La prequela
D'Alguien voló
Sobre el nido del cuc
Amb la Sala Paulson
Judy Davis
Les habituals del senyor Ryan Murphy
Sharon Stone
Vincent D'Onofrio
I molts actorassos més
I m'agrada que hagis posat
Que de videojocs
S'estrena
Bueno
Que s'estrenen
El 10 de setembre
En aquest cas
El Vampire de Masquerade
Que és un videojoc
Que jo recordo
De fa mil
I que sempre es va intentar
És una saga
Una saga
Però que sempre s'havia intentat
Refer, refer, refer
I al final
Al final sí
És que ha sigut de culte
Saps què passa?
De culte és quan una cosa
No arrenca del tot
I li diuen de culte
I sortirà el nou
La nova
Que de fet
Si has vist imatges
Semblen bastant
Sí
Jo crec que porten temps
De desenvolupar això
I es nota que la tecnologia
No l'han avançat del tot
D'acord
Doncs
Després també tenim
Videojocs
El 15 de setembre
La segona part
Despelunqui
Play 4
Que després sortirà
Al final de mes
A PC
Que és aquest
Plataformes
Rocklike
Que tan ha agradat
A mi personalment
No m'entusiasma
Després
Un altre joc
Que no m'entusiasma
El 15 de setembre
El Pro Evolution Soccer 2021
Que a més
El FIFA
De fet
El FIFA
Crec que van dir
Que faria una actualització
No sortirà un joc
És com
Només actualitzarem
Plantines
Jo crec que és el que hauríem de fer
Deixeu-ho
Deixeu-ho de pistoleta
I de coseta
De l'Atofas
I tot
Aquesta cosa
I jugueu a futbol
Per favor
I jugueu a futbol
Aquest videojoc sí
Aquest videojoc sí
Aquest videojoc sí
I el per últim
De videojocs
El 18 de setembre
Sortirà el Super Mario 3D
All Stars
Per la Switch
Que és un remaster
Del Super Mario 64
Del Sunshine
I del Galaxy
Però aquí el tema
És que l'han limitat
Tant en còpies físiques
I el més estrany
En còpies digitals
No és que hi hagi
Un número de còpies digitals
Sinó que han dit
Fins al 31 de març
De l'any que ve
Podreu descarregar el joc
Després
Desapareixerà
Polèmica per què?
Perquè és Nintendo
Fent el que feia fa molts anys
Controlar l'estoc
Per generar demanda
I poder pujar preus
Llavors
Un dia
Un dia hem de fer secció
De què està fent Nintendo
A todo esto
Mario siempre vuelve
Mario no
Sempre
Mario és el personatge
De ficció
Més reconegut al món
Per sobre de
Mr. Bean i Chapman
Sí, sí, exacte
L'icona pop
Exacte
Per excel·lència
Ui, ui, ui
Nois
I de música
Ja per acabar
Aquesta gran
No gran empanada
Sinó gran agenda
De música
Joder
Per fi podem dir que torna una mica ja
A ressorgir aquests festivals
Com un mític
De la música
Surf
Rockabilly
Tot això
Que és el Festi Surf
De la Costa Brava
Platja d'Aro
Jo
Teòricament hi aniré
I podeu
Crec que encara
Reservar entrades
I és
Aire lliure
És gratuït
No t'oblidis la taula
A la taula
Exacte
Exacte, sí
Sobretot per fer la distància
Segurament
La fotré al voltant meu
O sigui
Que teniu música per estona
Molt bé
Doncs programa llarguet
Déu-n'hi-do
Carregadet
Sí, no
Llarguet vull dir
Llarguet vull dir
No, no, no
Com que no tenia secció
Com que no tenia secció
De fet no l'heu vist
Que ja quan estava parlant
De la gent dels videojocs
Estava com
Ja has començat a fer una secció
Ja, eh
Hòstia
Deixat-me que hable
Com tu fas amb els menús del dia
Doncs llargueta
En el sentit de
Dens li hem tret suc
Aquesta metàfora que ha fet l'Adrià
A mi m'ha encantat
Sincerament
I té bona pinta, eh
Té bona pinta
Jo crec que aniré a veure aquesta pel·lícula
Una bona celebració de diada, eh
Exacte
Esperem que ho hagueu passat molt bé
En aquesta diada
Una més
Perquè total
Cada any és històric
Aquesta és històrica
Perquè aniran tots amb mascaretes
De color groc, suposo
Sí, la xicama
On aniré en pas
On aniré en pas
No ho sé
Doncs recordem xarxes socials
Tenim Facebook
Empanada Cultural
Twitter Empanada Cultura
Sense L
Instagram Empanada Cultural
I Soundcloud
On podreu trobar tots els podcasts
Què et passa, Adriana?
Que fot la vomitada
O sigui, ell fa el piloto automàtic
Ha fet una així
El Pol ha fet una pregunta
Això, a veure, igual
Aquí l'important que és
Les xarxes socials
Collons
Bàsic
Fes una pregunta
I t'ha sortit directament al
Ah, sí?
Saps que és com el teu ja
Marca
Què preguntaves?
Ja no ho sé
Ah, perquè borra
Se preguntava on ens podien trobar
Això és el que estava pensant
Descartes deia
Només sé que no sé res
Descartes deia
Només sé que no sé res
Jo dic
Només sé que no som res
Sense xarxes socials
Això mateix
Sí, segur, Carles
Segurament a tothom
Bona nit, bona tarda
I bon dia
Au revoir
I bona sort
Au revoir
I bona sort
Música
I densher
A China
Fins demà!