El simulacro
Canviem els pitets per mascaretes
Els empatxos per por desmesurada
I en lloc de bacanals
Fem videoconferències a dojo
El que vindrà a continuació
No és la vostra típica empanada cultural
El que esteu a punt de sentir
És
Epidèmia cultural
Doncs sí, amics i amigues
Temps difícils
Però curiosament
Temps en moda, temps lliure
Perquè si hi ha alguna cosa que ens ha ensenyat
El confinament aquest que estem vivint
És justament a distribuir-nos bé el temps
No cal fer tot el primer dia
Com de fet em va passar a mi
Jo tenia una mena de llista
De pel·lis, de llibres, de còmics
De videojocs que volia fotre-li canya
I el que vaig anar fent
És que cada dia
Ara feia una mica d'això
I al final, què passava?
Que els quatre dies ja estava cansat
D'aquesta mena de rutina
D'aquesta mena de voràgine
Que em vaig marcar de fer el màxim de coses possible
I què vol dir això?
Doncs que m'havia de dosificar
Aquesta és la paraula
Dosificar
Ara potser ens estranya
Una paraula com aquesta
Però fa anys
I no
Fa tants anys
Tot era molt més lent
De fet jo tinc un record de petit
Dic de petit
Vol dir que el Ferran i l'Adriano
Segurament
Hi eren monitors de cau
Però per exemple
Aquí un exemple
El dilluns
Jo que sé
Era nit de
Quinoi que m'hi va
Els dimarts de
Plats Bruts
Els dimecres
De jo que sé
Ben del Pla
I mirant així
Cap enrere
Et dones compte
Que l'accés a la cultura
Abans
Potser era molt més pausada
Molt més justament dosificada
Per exemple
En el sentit de les pel·lícules
Ara parlem de sèries
Però en el sentit de les pel·lícules
Doncs amb el cel·luloide
Es feien les pel·lícules
Molt més lentament
Bueno
Menys que Sos Franco
Que en feia com 5 o 6 l'any
I de videojocs ja ni en parlem
Tot molt més lent
Ara tot
Al revés
Molt ràpid
I tampoc vull entrar
En modo abuelo
Cebolleta on
Però sí que és veritat
Que amb aquest peron
Amb aquest confinament
Crec que estem intentant
Tornar a assegurejar
A degustar
Un deguteig cultural
Per anar variant
Aquestes hores
Que tenim un dia molt llarg
Per davant sempre
Doncs necessitem aquestes
Petites pítoles
Com per exemple
Avui el Ferran
Que ens porta una sèrie
Anomenada
La conjura contra Amèrica
Que parla del ressorgiment
Dels populismes
Arran de la victòria
De Donald Trump
Aquesta sèrie d'HBO
El que ha fet
És tornar a aquest format
De capítol per setmana
Llavors
Què vol dir?
Doncs a esperar
Esperar
El que vindrà
Però no patiu
No patiu
Que a l'altre extrem
D'HBO tenim Netflix
Que intenta
Que no saboregem
Sinó que devorem
Perquè a mi em va arribar
Un missatget que deia
69 títols per abril
I llavors clar
Com no t'agafa vertigen
Amb això, no?
Però em va semblar curiós
Un d'aquests títols
Em va cridar l'atenció bastant
Que era
Los Amos de la Noche
És a dir
The Warriors
Una pel·lícula de finals dels 70
Que avui us porto jo
Juntament amb un videojoc
Que es va fer
I em fa pensar
L'any d'aquesta peli
1979
Una època
A les portes
D'una dècada
Bastant
Hiper explotada
Els anys 80
Però que encara no va vi
Aquesta voràgina d'ara
Aquest consum
Total d'ara
I sí
Que el VHS
No?
El VHS
Va disparar el consum domèstic
Però
Res a veure amb el Netflix d'ara, no?
És que no hi ha espai
A cap casa
Per guardar-hi
Tantes cintes
I menys ara
Amb aquest búnquer d'aliments
Que ens hem muntat tots a casa
A causa d'aquest frenetisme viral, no?
I per cert
Parlant de frenetisme
I per trencar una mica
Amb aquesta dosificació cultural
De l'Empanada d'avui
L'Adriano ens parlarà
Del rei del muntatge ràpid
I les històries vertiginoses
Amb perdó d'Edgar Wright
Clar
Que és Guy Ritchie
Que torna
Aquest director torna
A apretar
Aquesta marca personal
De la casa
Amb pel·lis com
Lo que en estocó
O Snatch, Terros i Diamantes
Amb la seva nova pel·lícula
Que és The Gentleman
Però bueno
Per anar acabant
I tornant als Warriors
També us diré una cosa
Hi havia una frase
En aquesta pel·lícula
Que pretenia donar por
Que era quan el malo
Malote de la pel·li
Persegueix els Warriors
Que estaven amagats
I els diu una frase
Que ara
Realment jo crec que matarien
Per escoltar
I que es complís
Warriors
Come out to play
Warriors
Come out to play
Warriors
Come out to play
Warriors
Come out to play
Warriors
Paul
Vaya puta locura, tío
Yo no recordaba que fuera tan largo
¿Era así de largo o eso?
És llarguíssim
Però bueno, clar
És el que dius a l'editorial
Que pretén donar por
I no ho sé jo
Si ho aconsegueixo
Aquesta vegueta
Quina vegueta
Sí, sí, sí
Hombre, ahora mismo
Si me lo dijera
Alguien
Esto de
Pero en vez de Warriors
Chicos
¿Queréis salir a la calle a jugar?
No sé si me lo tomaría muy bien
Me daría igual
Com l'home
De las catanas
Aquest, no?
Que s'ha fet famós
Aquesta semana
Ai, ai, ai
Aquest tio de Madrid
Perquè no oblidem
Que hem començat molt a saco
No oblidem
Que continuem confinats
Estem aquí
23è dia de confinament
Se ha notado
Se ha notado
Por esa voz enlatada
Un poquito ahí
Sí
Estem encara aquí
Cadascú
Vamos bien
Vamos bien
Vamos bien, ¿no?
O hablo
Sí, jo crec que
O ens anem acostumant
Ens anem acostumant
A poc a poc
Ara ja comencem l'abril
I
Bueno, és lo, eh
Un mes més
Exacte
De moment
Les pitjores previsions
Les pitjores previsions
S'han completat
Bueno, estaba claro que esto
Y de hecho
Vamos a ver
Si finalmente en abril
No habrán otras dos semanas
O otras dos semanas
Pero con un carácter restrictivo
No tan heavy
De hecho, hoy
Salía el presidente
Diciendo
Torra
Hablo de Torra
Que bueno, bueno
Que había que ver si a final de abril
Se salía del estado de alarma
De esta manera
Y que lo que tenia que hacer
Era una serie de pruebas
Para valorar en qué situación estábamos
Para tener una radiografía mucho más clara
Que a més sortiríem aquí a Catalunya
Sortiríem directament
Per fer el Sant Jordi
Y os automáticamente tornaríamos a tan catch
Exacto
Yo si os digo la verdad
Mira, conecto con esa realidad de fuera
La realidad de fuera
Y también llamémosle noticias
Diarias y tal
Cuando tengo contacto con alguien
Porque al final
Es como las conversaciones de ascensor
Te preguntas
¿Qué tal?
¿Cómo va la vida?
Y haces una mirada un poco más profunda
Sobre no solo tu realidad
Sino lo que te acompaña
Pero a la hora de la verdad
Yo he aprendido a crearme mi ranchito
Yo estoy ahora ya en mi ranchito
Con mis historias
Con mis discursos culturales
De tanto en cuanto saco la cabeza
De una manera metafórica
Bueno, a ver, ¿qué dicen en las noticias?
¿Seguimos así?
Vale, vale, pues tal
Porque conectar demasiado con esto
De manera diaria
Al final también agobia
Sí, te puede destruir
De fet, avui el que portem
Precisament es això
Intentar
Igual que la semana passada
Vem portar propostes
Aquesta semana
Proposem
Fer-ne menos
De cosas
Puede que estas semanas
Y hay que acostumarnos
Muy interesante lo que decías, Paul
Y es cierto, ¿no?
Y esas dos realidades
Yo creo que aquí
El maestro del HBO es Ferran
Nos explicará después
Realmente cómo compite con Netflix
Pero el otro día
Me llegó un artículo
De Netflix
Bueno, no era bien de Netflix
Era más bien
Analizando la situación de Netflix
En la cual decía
Que el material que tienen ahora
En streaming
¿Sabéis a cuánto alcanza?
Es una burrada, ¿eh?
En horas
Bueno, en horas
No, no, no
En millones de minutos
Millones de minutos
Ay, ay, ay, ay
Estamos hablando de
Dos millones
Punto dos
De minutos
Que claro, esto nos suena
Como a millones de euros, ¿no?
En plan
¿Qué coño es esto?
Pero si lo vamos a poner
Un poco en situación
Estamos hablando de
36.000 horas
Y 36.000 horas
Nos llevarían a estar
Cuatro años
En plan naranja mecánica
¿Sabes?
Que nos pondrían gotitas
En los ojos
Para que no se nos secaran
Por cierto, dry eyes
Pues que sepas que yo
Me lo he pasado ya
A Netflix
Por eso
Netflix ya
Ah, no me lo creo
No me lo creo
Cuatro años
No, cuatro años
Estoy en New Game
Plus
Plus
Es muy heavy
Que haya un material
Para cuatro años
Ahí
Bueno, a mí me parece una locura
Bueno, i el que ha de venir
Perquè també
Penseu una cosa
Ara tot s'ha aturat
Però és que totes les coses
Que porten gravades
I que poden estar editant
I tot
O sigui
Aquí hi haurà tela
També
De tot el que n'hi ha arribant
Perquè com us he dit
Bueno, 69 títols
Sí, sí, exacto
Que quan diuen 69 títols
Es refereixen a 60 estrenes
Noves a Netflix
No, no sería
Y claro
Y que entiendo que esos 22 millones
Bueno, esos 2 millones.2
Que os había dicho
Claro, se van reduciendo
Aumentando un poquitito
En base a material que meten
Material que sacan
Porque evidentemente
Ante esos 60 estrenos
Han sacado material
Pero yo creo
Que lo que estamos viviendo
Ahora precisamente
Es totalmente contradictorio
Con esa realidad
Lo has dicho tú bien
Al final
Si de alguna manera
Podes sobrevivir a esto
No es queriéndote comer
El mundo en un día
Ni tampoco enfocando todo
En la puerta de salida
Aquello un poco como
Raccionando
Lo que hablábamos
Hace también unos programas
Aquello de la teoría
Del maratoniano
Poquito a poco
Poquito a poco
Entonces me parece
Muy interesante
Poder volver a ese punto
De veo un capítulo hoy
Un capítulo mañana
O incluso me marco
Para ver un capítulo
La semana que viene
Porque además
Eso ayuda
A mantener como
Otro espíritu
Otro timing mental
Porque si no
Ese timing mental
Serà de hostias
Con la realidad
Bueno, la expresión
Es
Ya més días que llonganises
Per passar una miqueta
Al tema menjar
I empanada
Clar, si tu et menges
Les llonganises
Molt ràpid
Et quedaràs sense menjar
Molt d'hora
Llavors ara
Estem una miqueta
Amb aquí
Que ja portem
23 dies
3 setmanes llargues
I hi ha gent
Que ha començat a notar
Que potser s'ha passat
És el que comentava el Pol
Al principi
Que potser ens hem passat
De pretendre fer
Sí, sí, sí
Que s'ha comit
Muchas llonganises
A mi en comptes de llonganises
A mi m'ha passat
La cervesa
Que l'altre dia vaig fer
Fa 3 o 4 dies
Comprar el condi
En plan macro
De coses i això
També vaig comprar
òbviament cerveses
Aquest cap de setmana
Que ha passat
Tot d'amics meus
O gent al meu voltant
Ha fet directes de concerts
Els vespres nits
Què passa?
Se m'ha fundit
3 quartes parts
De l'alcohol
Està clar
Està clar
Que més d'un
Si visquéssim
Aquella situació
D'estar en un
Rai
Enmig de l'aigua
Allò de
Queda una puta
Ens l'hem de dosificar
Acabaríem
Amb el canibalisme
Però al minut 5
O sea
Lo que sí me ha molado mucho
Y que lo decías tú Pol
Es esto
Precisamente
Que hay un mogollón
De conciertos
Esto es posiblemente
Uno de los resultados
Más positivos
De este confinamiento
Que hay cantidad
De conciertos
Pero en plan
Sofars
En plan íntimos
Conciertos
Desenchufados
Y claro
Cada uno
Con su estilo de música
Y con sus preferencias
Pero cada día
Si quieres
Te puedes
Y ver a Peña Pro
Bueno
¿Y de qué vamos a hablar hoy?
Ha quedado bastante claro
Por la editorial
Pero me gustaría saber
Un poquitito más
Tú Pol
Has dicho que nos hablarás
De Warriors
Sí
Yo de la película
The Warriors
Y que es
Los amos de la noche
Traducción española
Pero es Warriors
O Warriors
O Wirrios
The Warriors
De Guarros
Es de Warriors
Los Guarros
Los Guarros de la noche
No
Para eso
I la versió
En videojoc
Que va a fer
Una companyia
Una companyia
Jo us parlaré
D'una sèrie
Que us proposo
Que serveix
A més és d'HBO
Que serveix
Per mantenir
Aquest ritme
Pausat
D'estrenes
Que és
The Plot
The Plot
A Games d'Amèrica
La Conjura
Contra Amèrica
Que és d'HBO
I de part
També analitzarem
Una miqueta
Els dos estils
D'estrenes
Els models
D'estrenes
Que hi ha
Enfrontats
Que és Netflix
D'HBO
Entiendo que esta de HBO
De poquito en poquito
¿No?
Sí, sí
Semana a semana
I tu sí que ens portes
A una vella gloria
Sí, jo
Vuelvo con Richie
Sí que és cierto
Que de hecho
Esto es una peli
Que se estrenó
Un poquito
Antes del confinamiento
Pero es precisamente
De esas pelis
Afectadas por el confinamiento
No de manera total
Porque sí que
Hubo pelis
Que ya ni siquiera
Se pudieron estrenar
En el día que tocava
Esta al menos
Estuvo un par de semanas
En cartel
Y ahora
Algunos hemos tenido
La suerte
De poderla rescatar
Por la red
Y verla
Que és The Gentleman
Pero además
The Gentleman
Todos sabemos
Que juega mucho
La baza del serial
Que nos ofrece Richie
¿Qué tipo de serial?
Pues el serial
Sobre películas de mafia
Evidentemente
Muy marcado
Por su estilo
Tenemos Locan Stock
Tenemos también
Snatch
Cerdos y Diamantes
Después Rock and Roll
Más descafeinada
Y ostia
Parece que ha vuelto
A marcar
El listón alto
Con The Gentleman
Mientras no sea
El rey Arturo
Claro, claro
Porque encima
Tiene por ahí
Bueno, es que tiene por ahí
Exacto
Sí, sí
Richie tiene por ahí
Algunas cositas
Que mejor nos recuerda
Doncs fem una cosa
Recordem xarxes socials
Eso sí
Que no ho fem mai
Tenim a Facebook
Empanada Cultural
Twitter Empanada Cultura
Sense L
Instagram Empanada Cultural
I trobareu els podcast
Aquests inclòs
Amixcloud
Soundcloud
I Evox
I si us sembla bé nois
Podem començar
I tirem la primera secció
Que oh, és la meva
Vaya
Vamos
Vinga, endavant
Sèries
Sèries
Què?
Quantes sèries us heu empassat
en aquests 23 dies de confinament?
I n'hi ha alguna
que us hagueu quedat amb les ganes de veure
però que us ha sigut materialment impossible?
El més probable és que sigui al revés
Que estigueu una mica farts
d'aquesta embafada de contingut audiovisual
a la que sembla que ens veiguem abocats
durant el confinament forçat
I és que en aquesta hora greu
que dirien els polítics
els fantasmes de la nostra vida habitual
ens assatgen
i ens fan tema
el que sembla el gran mal dels nostres dies
L'avorriment
Com si fos un mantra tret de Star Wars
la falta d'ociositat
porta a l'avorriment
L'avorriment porta a la depressió
i la depressió porta al costat fosc
al costat fosc de no consumir
i això no pot ser
consumeix coi
o s'enfonsa l'economia
En fi
que cal reclamar una mica de calma
i calma no vol dir inactivitat
no vol dir procrastinar
vol dir mastegar
no caure en l'engany de
per què deixar per demà
el que pots fer avui
que a més han exagerat fins al punt
que podríem dir
tot és per ahir
I avui us porto una proposta
que precisament ens permet
tornar a saborejar
les mels de la pausa
mastegar en comptes
d'empassar frenèticament
i que a més
no és una simple proposta
d'evasió mental
per fer més lleugers
aquests moments tan durs que vivim
Avui us porto la sèrie d'HBO
The Plot Against America
Traduïda aquí com
La conjura contra Amèrica
aquesta miniserie d'HBO
creada per David Simon i Ed Barnes
que són col·laboradors habituals
i són els creadors de The Wire
es basa en la novel·la
del mateix títol
editada el 2004
i escrita per Philip Roth
Ens narra una visió alternativa
de les eleccions presidencials
americanes de 1940
en plena Segona Guerra Mundial
quan els Estats Units
encara es debatien
si participen al conflicte o no
En la vida real
Franklin Delano Roosevelt
demòcrata
es va enfrontar
i va derrotar
el republicà
Wendell Wilkie
i va aconseguir així
un inaudit
tercer mandat
al capdavant de la Casa Blanca
Tot i que inicialment
el sentiment no intervencionista
era compartit
per amb dos partits
la gent veia
Roosevelt més capaç
d'acabar
acceptant l'entrada
dels Estats Units
a la guerra
i precisament
un dels personatges
que més va fer
per implantar
el sentiment
d'America First
una mena de primer
als de casa d'allà
va ser l'aviador
Charles Lindbergh
conegut per haver sigut
el primer a encreuar
l'Atlàntic en avioneta
i que va veure incrementada
la seva fama
després del rocambolès
segresti assassinat
del seu nadó
en un discurs
durant la campanya republicana
Lindbergh
va acusar els jueus
de gitadors
que pretenien arrossegar
als Estats Units
a la guerra
i això va fer despertar
certs sentiments
que van donar ales
a un moviment antisemita
que estava més arrelat
del que es pensaven
als Estats Units
i aquí és on precisament
arrenca la història alternativa
de la conjura
contra Amèrica
Lindbergh
acaba proposat
com a candidat republicà
en lloc de Wilkie
i tirant de fama
diners
i sobretot populisme
acaba guanyant
les eleccions
a la presidència
gràcies a la seva victòria
basada en el discurs
no intervencionista
i a més
la seva confessada admiració
cap a Hitler
l'Amèrica de Lindbergh
esdevé un malson
per als jueus
i agafa una deriva
més totalitària
i col·laboracionista
i fins aquí
perquè a dia d'avui
només s'han estrenat
tres episodis
del
si és que tindrà
la minissèrie
però si algú té pressa
per saber com acabar tot plegat
pot anar a buscar el llibre
ah bueno no no
espera que no
que veritat
no podem sortir de casa
i a més
hem de recordar
que avui estem intentant
fer entendre
les virtuts
de l'espera
i la paciència
de totes maneres
el que si podem destacar
és que un cop més
tenim una sèrie
basada en el
what if
aquesta expressió
que significa
i si
i si hagués passat això
o allò altre
i ja en portem
unes quantes
ho trobem
a El cuento de la criada
on un govern
ultracatòlic
conservador i masclista
arriba al poder
o a El hombre
lo alto del castillo
d'Amazon
on directament
la hipòtesi és
i si els nazis
haguessin guanyat la guerra
suposo que el clima
polític actual
dels Estats Units
ajuda que projectes
com aquests
siguin de gran interès
ja sabeu
dona el tram
i tota la pesca
i no només passa allà
aquí també veiem
l'auge
de certs personatges
i moviments reaccionaris
amb una mescla
de cunyeta
i por
encoberta
aquestes trames
tracten de resaltar
el poder dels populismes
de com donar arguments
simplistes
i que donen
respostes immediates
a les pors del poble
pot ajudar
aquestes pujades
que a la llarga
faran més mal
que bé
i estaria bé
ara que estem confinats
i em sembla
que els que governen aquí
allà
o més enllà
ho fan
tot malament
i que els que els oposen
políticament
en saben més
i si ells
menessin
segurament
ho arreglarien tot
que no oblidéssim
pas aquesta perspectiva
no diguen
i lo digo
to
però
deixem la política
que ara no toca
i tornem a parlar
del que ens ocupa avui
la calma
i la dosificació
com a clau
per millorar
la nostra paciència
enfront al coronavirus
i com les sèries
ens poden ajudar
o no
amb el seu calendari
d'estrenes
ja ho ha dit
en Pol
a l'editorial
abans
les coses
a nivell
d'estrenes
de sèries
eren diferents
molt diferents
el dependre
d'una parrilla
televisiva
dividida en horaris
cada cadena
programava
el contingut
en franges horàries
i els programes
s'acostumaven
a posar
a l'hora
en què millor
adaptaven
la conciliació
laboral de la gent
i el tipus
de públic
potencial
de cada franja
i en el cas
de les sèries
després de sopar
quan la majoria
d'adults
ja eren a casa
tranquils
i relaxats
era el bon moment
per emetre'n un episodi
i com calia mantenir
la gent enganxada
a la cadena
dia rere dia
setmana rere setmana
interessava
no esgotar
massa aviat
el contingut
i alhora
fer-lo
el més divers possible
així doncs
cada dia de la setmana
es programava
una sèrie
o programa diferent
fent així
que tothom
pogués trobar
alguna cosa
del seu gust
i el mateix dia
de la setmana
vinent
el següent
episodi
de la respectiva
sèrie
o programa
fent d'aquell dia
i ara
una cita
no només ineludible
sinó quasi desitjada
i esperada
però esclar
amb l'aparició
d'internet
i els serveis
vídeos sota demanda
i streaming
tot això
va començar
a perdre
una mica de sentit
si els espectadors
deixen de dependre
dels horaris
i podien triar
quin contingut
veure
i sobretot
quan veure'l
fa falta
seguir amb el model
establert
actualment
en quant a sèries
tenim dos models
d'estrenes
i els veiem
amb els seus màxims
referents
Netflix i HBO
des de l'aparició
de Netflix
ens hem acostumat
a un model
d'estrena
de sèries
anomenat
binge watching
o marató
bàsicament
tots els episodis
d'una sèrie
o d'una temporada
s'estrenen de cop
el mateix dia
i els tens disponibles
amb tota la seva totalitat
des del primer moment
de manera que
ja no cal esperar
una setmana
que surti
la nova tanda
d'aventures
dels teus personatges
preferits
depèn totalment
de tu
com t'administres
el visionat
inicialment
aquest model
de bufet lliure
o barra oberta
ha fet de Netflix
el gran referent
de les sèries streaming
canviant el paradigma
i fins i tot
la cultura
de consulta televisiu
i després
tenim l'altre model
a diferència
de Netflix
HBO
que de fet
és la més veterana
de les cadenes
de vídeo
sota demanda
prefereix seguir
fent un degoteig
setmanal
de capítols
de les seves estrenes
segueixes podent
triar quan
veure els episodis
però si pretens
fer una marató
hauràs d'esperar
que acabi la temporada
o si vols anar al dia
hauràs d'esperar
una setmana
per veure
la següent entrega
dit així
sembla que HBO
i el seu model
resulten antiquats
i poc pràctics
no?
doncs resulta
que ara és Netflix
qui s'apunta
al carro
de dosificar
les estrenes
setmanalment
així que potser
hi ha raons
per tornar
al sistema antic
si bé com dèiem
Netflix
i el seu paradigma
binge watching
els van fer guanyar
molt terreny
inicialment
també va significar
que la gent
acabava el contingut
més aviat
i per tant
l'oferta de sèries noves
havia de seguir
a la carrera
el consum
dels seus usuaris
o creaven més sèries
o havien de comprar
els drets
de sèries antigues
d'una manera
o de l'altra
el cost econòmic
de mantenir
aquesta carrera
és altíssim
i s'ha d'afegir
que quan vas desesperat
per afegir material nou
obres les portes
a obres menys
treballades
i fetes amb presses
de fet
una de les queixes
més habituals
actualment
amb Netflix
és que gran part
del seu contingut
és força fluix
i si a tot això
afegim
el concepte
top of mind
doncs és normal
que Netflix
s'hagi de replantejar
el seu model
per als despistats
top of mind
és un concepte
publicitari
que indica
la presència
de la teva marca
o producte
en la ment
de l'espectador
literalment vol dir
el primer que et ve al cap
quan parlem
de servei de streaming
sí
encara pensem
en Netflix
com a primer exemple
degut al seu espectacular
aterramena
però si parlem
de la sèrie
dels últims anys
el més probable
és que diguem
joc de trons
i això
com sabeu
és d'HBO
i com és això
doncs perquè
si bé
no parem de sentir
que Netflix
estrena una sèrie nova
quasi cada setmana
inclús quasi cada dia
mai diem
quina sèrie
excepte potser
les més conegudes
i un cop
tot el gruix
de la població
ha vist aquella sèrie
en 3, 4, 5 dies
se'n deixa de parlar
fins a l'estrena
de l'any següent
de la temporada que ve
es difumina
el seu
top of mind
en canvi
si recordeu
l'època
de Joc de Trons
cada setmana
teníem nova ració
així manteníem
la pregunta
de què hauria passat
a continuació
una setmana sencera
es generava debat
entre espectadors
i es teoritzava
mantenien
aquella sèrie
en el nostre
top of mind
durant més temps
i de forma més activa
hi ha altres detalls
com per exemple
el fet que Netflix
acceleri les produccions
per evitar quedar-se
buida de contingut
fa que molt sovint
es rodin sèries
on no s'ha treballat
prou els guions
i a més
es tiren el xiclet
d'un producte
que potser dóna
per 6 bons episodis
fins a 13
ja que així
aquest binge watching
i top of mind
s'allarga una miqueta
més en el temps
però acaba passant
factura al producte
en baixa la qualitat
al tenir més temps
d'emissió
entre episodis
HBO en canvi
es pot permetre
distribuir
amb més temps
la creació
del nou contingut
fent així
que els productes
siguin més refinats
i n'acabin sortint
millors sèries
i tot això
per què resulta
important ara?
doncs
perquè com deia en Pol
a l'editorial
ens hem acostumat
a un món frenètic
on ho volem tot
i ho volem ara
i no és per necessitat
sinó perquè
ens van donar
aquesta opció
i a més
ens van assegurar
que era la correcta
i mira per on
mira on hem acabat
tancats a casa
obligats a fer un stop
i la inèrcia
i la inèrcia
ens ha fet cremar
a tots
els primers 15 dies
de confinament
a una velocitat
d'un món
que ja no és
el que vivim
i ens l'hem fotuda
de lloros
doncs jo us recomano
que abraceu el concepte
d'estrena setmanal
que no us embafeu
amb el contingut
i mireu sèries
com la conjura
d'Amèrica
que cada setmana
durant sis setmanetes
us portarà
un bon plat a taula
que us deixarà satisfets
i no us donarà
una indigestió
per haver passat
massa d'hora
de fet
nosaltres diem
això de
que comença
l'embafada
i el gran festí
d'empanada cultural
i oi
que ho fem
de forma setmanal
doncs això
escac i mat
nanos
escac i mat
cinema
if you wish to be
the king of the jungle
it's not enough
to act like a king
he must be
the king
who's there
Ross who's there
kiss me mama
kiss your boy
and bless me
wearing lucky
who is there
pero dónde
al otro lado
del teléfono
o del plano cinematográfico
frente a la pantalla
o al otro lado
del transistor
o del móvil
portátil
o televisor
allí donde sea
que nos escuchan
quién está allí
bajo nuestras ventanas
y balcones
en la calle
en los comercios
o en los hospitales
las salas de espera
o conectados
al respirador
de alta con la familia
o en bolsas
biodegradables
fuck
who's there
tal vez
no seamos del todo
conscientes
pero dicha pregunta
resuena en nuestra cabeza
una y otra vez
mientras esperamos
la respuesta
de nuestra pareja
del vecino
o de dios
who is there
quién está ahí
joder chicos
pues quién va a ser
quien está allí
no es otro que
Matthew McConaughey
al menos a un lado
del teléfono
con esa voz
tan inconfundible
no hay duda
gutural
pero aterciopelada
pausada
tan agradable al oído
que a veces parece
un susurro
pero siempre poderosa
no sabe si te está amando
o amenazando
no sabe si es él
la víctima
o si es él
quien dispara
eso sí
tendrán que ver la película
para saber
quién está
al otro lado
en todos los mundos
hay alguien
al otro lado
¿verdad?
aunque creo que lo mejor
será dejar de vidivagar
y hablaros del mundo
que hoy nos ocupa
el de los gentlemen
el de los señores
de la mafia
que así se llama
la película
bueno
Guy Ritchie
su propio creador
la ha titulado
simplemente
The Gentleman
pero ya saben
que a muchos
les encanta cambiar
los títulos
por estos lares
cambiar
quitar
o añadir
y supongo que además
les daba miedo
que no quedara claro
que esta peli de Ritchie
tiene otra vez
a la mafia
como protagonista
claro
claro
como se titula
The Gentleman
desde cuando los señores
hacen sus fortunas
al margen de la ley
por favor
que atrevimiento
pues eso es precisamente
lo que Ritchie
pretende contarnos
que todo elevado rango social
implica un pasado
o incluso un presente
delictivo
de hecho
esa parece la meta
de cualquier mafioso
práctico e inteligente
hacer fortuna
y volverse un gentleman
y tal vez retirarse
a una suerte
de confinamiento
como el nuestro
pero en una mansión
no sé
de 160 kilómetros cuadrados
como por ejemplo
la que fue construida
para William Randolph Hearst
pero esto no es
ciudadano Kane
sino de gentleman
y aquí el prota
se llama Michael Pearson
Michael Pearson
es un mafioso elegante
calmado
astuto
sobre todo
experimentado
que en manos
de Matthew McConaughey
supone mucho más
que todo lo dicho
McConaughey
acaba de cumplir
los 50
y a esas alturas
al talento demostrado
se le puede añadir
la veteranía
llamémosle ya
maestría
y así
McConaughey
deviene Pearson
quien es en The Gentleman
un magnate
de la marihuana
que a pesar de su origen
estadounidense
está muy bien afincado
en el Reino Unido
tanto
que quiere vender su negocio
y pasar a mejor vida
pero ya saben ustedes
que jubilarse
nunca ha sido fácil
y menos aún
en manos de Richie
que aquí
recupera los discursos
corales
la narrativa
en múltiples capas
y la revisitación
espaciotemporal
y hace que nos perdamos
en la matemática
de un más que preciso montaje
pero sobre todo
que nos divirtamos
que nos lo pasemos
en grande
con sus numerosos
y talentosos actores
personajes
que así mismo
están bastante perdidos
en su propio mundo
por ejemplo
Charlie Hunnam
Richie repite con Hunnam
tras el estrepitoso fracaso
del rey Arturo
y aquí lo convierte
en la mano derecha
de Matthew McConaughey
al servicio de su voz
y del humor inglés
ya que a pesar de que
muchos lo recordarán
por su papel de motora
aquel joven Jack Stella
de Sons of Anarchy
Hunnam nunca dejó
de ser British
ni Hugh Grant
que ya con sus 60 tacos
nos sorprende
con un papelazo
en el que está irreconocible
de apariencia
también mafiosa
se nos descubre
como un delincuente
que no está al servicio
de la droga
sino del periodismo
y es que Richie
no se olvida
ni de la prensa
ni de los lords
ni de los rusos
aquí hay hostias
para todos
y digo yo
que algún día
tendrá que incluir
a los artistas
en su gran retrato mafioso
el que estuvo casado
con Madonna
el que habrá visto
más trapos sucios
de los que ha podido
limpiar con su cine
pero volvamos
al elenco actoral
y a gran
porque en The Gentleman
es un divertido
chantajista
también repulsivo
que como el mismo
se define
en la película
es un storyteller
un enamorado
del cine
pero esto ya lo digo yo
un guionista aficionado
que maneja el timing
de la narración
como el propio Richie
de hecho
el director
se nutre
de este personaje
para explicar
gran parte
de la historia
puede que la voz
en off
de McConaughey
inicie la película
y mi sección
claro está
pero la de Hugh Grant
nos acompaña
durante buena parte
del metraje
mientras nos pone
al día
de los devaneos
mafiosos
de Matthew McConaughey
y compañía
evidentemente
como si fuera
un guion de cine
incluso recurriendo
a las trampas formales
que también
se le dan a Richie
en fin
ya saben
el cine
dentro del cine
y también
sus referencias
al mismo
y es que Richie
dispara en muchas direcciones
la música
es una de sus armas
y llevamos unos cuantos minutos
comprobándolo
¿no?
Cumberland Gap
de David Rawlings
Brothers on the Slide
de Simon D
y ahora el famoso
Vitamin C
de Cannes
todas suenan
tremendamente bien
y ofrecen
un significado particular
pero
pero que Richie
eligiera este Vitamin C
para montar
dos secuencias
a través de la acción
del fumar
¿no?
fumarse un porrito
ya lo verán
la del cine con Richie
y la del metacine con Grant
la de la propia película
y la de la historia
dentro de la película
y estas dos realidades
este choque
con esta música
provocan los más memoriosos
y obsesionados
con el cine
como un servidor
una inevitable
vinculación
a puro vicio
puro vicio
no el vicio
que se ve en la película
que también
sino puro vicio
de Paul Thomas Anderson
porque también allí
en puro vicio
sonaba Vitamin C
y Anderson ofrecía
mientras tanto
otro claro ejercicio
de autorreflexión
cinematográfica
bañado
en altas dosis
de THC
aunque eso sí
quizá la referencia
supere la versión
pero Richie
no se detiene aquí
nos lleva a recordar
a Haneke
a Coppola
a Kurosawa
e incluso a Shakespeare
pero integra los guiños
a sus maestros
de tal manera
que la heterogeneidad
se vuelve homogénea
en la película
un poco como lo haría Tarantino
pero ya saben
con el toque inglés
así
McConaughey reclama
su libra de carne
pero no exige
como Shylock
que sea de la parte
más próxima al corazón
eso es
el mercader de Venecia
Richie también engaña
al espectador
con una resolución argumental
que nos parece satisfactoria
pero solo unos segundos
porque al momento
la reescribe
vamos
como en Funny Games
pero sin el efecto
del rebobinado
y se vuelve humilde también
sobre todo
cuando pretende
emular a Coppola
el Coppola
de la conversación
y por eso mismo
lo menciona
bueno
es el personaje
de Grant
quien lo hace
y claro
está ofreciendo
un resultado
mucho más cómico
del doblaje
en la distancia
pero bueno
no tanto
como el de Floyd
compañía
aunque si hay algo
que ha caracterizado
siempre a Richie
es su capacidad
de revisitar
las acciones
de sus personajes
mostrando en cada toma
un nuevo punto de vista
como el Rashomon
de Kurosawa
pero sin cambiar
de secuencia
sino tirando de estilo
para descubrir
nuevos detalles
de la acción
y aunque el resultado
es a veces
demasiado efectista
hay en ello
algo más
que un simple
truco videoclipero
reside en ello
para mí
toda la magia
del cine
la gracia
de un arte
que nos permite
analizar
las capas
de la historia
y las capas
del tiempo
pero bueno
no nos pongamos
filosóficos
que nos alargamos
y ya va siendo
hora de acabar
ahora más bien
os dejo
con otra
de las realidades
de The Gentleman
que nos recuerda
que sí
que sí
que en el fondo
Richie domina
el videoclip
de hecho
en sus orígenes
se abrió camino
en el mercado
audiovisual
haciendo precisamente
eso
y en The Gentleman
nos planta
uno justo en medio
de la acción
no lo recuperará
no os preocupéis
en los títulos
de crédito
al final
pues monta
una simpática
y chulesca coreografía
con los chavales
de gimnasio
de boxeo
que regenta
Colin Farrell
el personaje
evidentemente
con el rapero
Baxi Malone
al micrófono
y su séquito
haciendo de las suyas
ya lo veréis
por cierto
insuperable
Colin Farrell
en su vertiente
cómica
como entrenador
solo verle
enfundado
en ese chándal
un chándal
a cuadros
que lleva
y que va cambiando
durante toda la película
provoca auténticas
carcajadas
como ya les he dicho
ya lo verán
lo van a disfrutar
yo creo que lo van a disfrutar
y mucho
no solo la película
sino sus referencias
ese british touch
la diversión descarnada
y las granjas de cerdos
pero entre risa y risa
no lo olviden
si quieres ser
el rey de la jungla
actuar como un rey
no es suficiente
debes ser el rey
y no puede haber
ninguna duda
porque la duda
siembra el caos
y la propia muerte
man they have to take off the door
pull up in the dingo
straight for the hole in the floor
with the toddlers
don't know what you thought
by the end of the night
you be picking up your jaw
plants
not ten or twenty
run up in a crop gaff
with eggs benny
man's egg got cracked
and his legs went jelly
just know that we're leaving the room
with every last penny
no joke
man don't boast
just know it's over
when you see ghosts
spinning back kick
might take off your nose
man don't want that smoke
big elbows to the top of the dome
man don't want that smoke
nah
and i'm ernie
the left hand's fast
but the right hand's sturdy
they know i've been bad from early
your little headlock can't hurt me
i'm fighting dirty
gym
yeah
you already know man
can't fuck with him
when it comes to this fighting
ting man i headbutting
putting the double head cake down
prime times like joe rogan
with the mma breakdown
and once everybody's sleeping
it turns into a playground
all buds no dust
boxes and boxes and boxes
where the tardyles get pumped
doxes and bush
all buds no dust
boxes and boxes and boxes
where the tardyles get pumped
all buds no dust
boxes and boxes and boxes
where the tardyles get pumped
boxes and bush
all buds no dust
Últimament s'ha parlat molt dels CDRs
o inclús ja fa uns anyets de la cale borroca
ei, que no estic posant-los al mateix sac
que no vull problemes ni amb l'Audiència Nacional ni amb la CUP
però és que avui us porto una d'aquestes grans pel·lis
de la guerra a peu de carrer
de la gent agafant la justícia per la seva mà
un peliculón de Walter Hill de 1979
que és The Warriors
Los Amos de la Noche
Doncs The Warriors és l'adaptació de la novel·la del mateix nom
de Sol Yurick
i Walter Hill és un director d'una altra pel·li que algun dia podríem comentar
que a més és una bogeria com és Calles de Fuego
i recordeu, com hem dit a l'editorial de Warriors
Los Amos de la Noche la podeu trobar allà a Netflix
però bé, de què va tot plegat?
Doncs els Warriors, una d'aquestes bandes callegeres
dels carrers de la Nova York més profunda
són acusats falsament d'un crim que no han comès
que és haver assassinat Sairos
el líder d'una banda que el que pretenia
era justament això
una unió entre bandes per actuar junts
i sequejar, cobrar impostos
bàsicament fer-se amb el control absolut de la ciutat
ja no dividida per barris
segons la banda callejera en qüestió
sinó unir-se a tots
perquè 60.000 guerrers, tots units
poguessin lluitar contra els 20.000 únics polis
diguéssim que hi haurien per totes les bandes de la ciutat
és a dir, que ells mateixos podrien arribar
a quedar-se amb el control de la ciutat
així que imagineu
els warriors amb aquesta falsa acusació
d'haver assassinat Sairos
en ple, a més, discurs d'unificació
de totes les bandes
doncs els warriors es veuen obligats a recórrer
tots els territoris possibles
esquivan a totes les bandes
de cada barri
i a més a la policia
que entre tots els han declarat la guerra
així que imagineu-vos
8 warriors contra aquests 60.000 contrincants
i 20.000 policies
crec que la trama de la pel·lícula
es pot resumir bastant bé
amb aquesta cançó
doncs sí, enlloc on escapar-se
perquè a mucho pesar dels warriors
no només hi ha una caça al carrer
sinó que també hi ha una caça radiofònica
perquè una veu femenina
la que només li veiem la boca davant del micròfon
és l'encarregada d'anar xivant
per on van passant els warriors
amb quins barris van passant
ni el resultat de cada banda
quan es topa amb ells
i a més mentre es va posant temazos
amb doble sentit
com aquest Nowhere Torrent
de Martha i les bandeles
i és que en realitat
ja només amb la descripció que us vaig fent
de fugir de barri en barri
es tracta d'una road movie
que jo crec que és gens a l'uso
una road movie on els warriors
hauran d'arribar al seu lloc d'origen
que és la costera Coney Island
fent-nos de l'enginy, de la força
i sobretot de les cames
perquè corren i molt
i molt corren els warriors
perquè a més no us penseu
que són els típics mazaws
de gimnàs culturistes
no, és tot fibra pura
el suficient com per fotre cops
cops, cops, cops
i alhora saltar tot tipus d'obstacles
mentre es persegueix la poli
bueno, de la policia
i d'altres bandes
perquè a mesura que anem entrant
en diferents barris
anem coneixent
altres bandes
dic coneixent
òbviament
se meten a palos
com són els òrfans
són una mica pringadets
una mena d'esquingets
al damunt d'un autobús
uns batejadors de beixbol
furis
no furris
que això ja seria bastant patètic
a més fa poc parlàvem
de com el punk
com a gènere musical
volia identificar tothom
sota una mateixa estètica
o bastant semblant entre ells
doncs en aquesta pel·li
l'art és essencial
i brutalíssim
i cada banda
està caracteritzada
d'una forma única
sense arribar
jo crec a l'estereotip del tot
hi ha un joc de colors
un joc de llums
que fan
que jo crec que dins
d'aquest gènere de bandes
de carrer
alguna cosa que aquí
podria arribar a ser
potser el cine quinky
era tota una peça
absolutament de col·leccionista
la pel·lícula
jo crec que també té
un molt bon disseny de so
és molt silenciosa
quan no sona música
de la ràdio
òbviament
com això que estem escoltant
que a més
la música
és quasi sempre
diegètica
les cançons que sonen
sonen
perquè està sonant
davant de càmera
per dir-ho així
si sona un radiocasset
si sona la ràdio
i crea aquest ambient
d'atenció i soledat
que senten els Warriors
durant tot aquest silenci
aquestes passes
i aquestes correcuites
però no només sona soul
a la pel·lícula
a mi la música
em recorda bastant
aquella psicodèlia
semblant a el que ens trobàvem
a Nanja Mecànica
o inclús ja més aquí
a Drive
aquesta mena de Sin Wave
que dona tot aquest mal rotllo
bastant mal altís
a la pel·li
això tot fa que
aquells moviments de lluita
encara
encara siguin més brutals
parlant d'això
però val a dir que la pel·lícula
va tenir cert rebuig
per la violència
que mostrava
la van retirar
a certs cinemes
inclús també
per la imatge
que donava
Coney Island
el barri
d'on era la banda
dels Warriors
i si la pel·lícula
va ser així de polèmica
no se m'acurt ningú millor
que Rockstar Games
com a companyia
per adaptar-la
a un videojoc
una companyia
que ja havia estat
en polèmica
amb jocs com
Grand Theft Auto
o Red Dead
per la seva violència
així que tal
per a qual
bueno
entrem al joc
doncs el videojoc
de The Warriors
va sortir el 2005
un joc d'acció
de Playstation 2
Xbox
i PSP
és curiós
perquè a mesura que
he anat llegint coses
sobre el videojoc
i la pel·lícula
doncs justament
el videojoc
està molt més basada
en el llibre
original
que la pròpia pel·lícula
i bueno
el joc ja us podeu imaginar
batalles campals brutals
que encara
com aguantava
aquest processador
de la consola
que originalment
era la Playstation 2
sí que és veritat
que jo en aquella època
ja havia jugat
a certs jocs
com així
d'acció
de State of Emergency
però crec que
els Warriors
em van atrepar
bastant
per la seva forma de joc
un petit món obert
en realitat
un fals món obert
però amb diferents maneres
d'acabar una missió
de fet
jo em deixava matar bastant
a certes missions
abans d'acabar-la
per tornar-la a començar
i refer
el sistema de joc
que havia fet
i això sí
la banda sonora era
bestial
i sobretot
el divertit
era que existia
un modo
de dos jugadors
o sigui
tu podies passar el joc
com que sempre
en general
bastant anaves
acompanyat
durant el joc
doncs podies fer
con tu col·lega
al costat del sofà
perquè en aquell moment
les partides online
com o que no
doncs podies fer
mil convos destructius
contra els altres
o cooperant
per arribar a llocs
que per si sol
no podries
el que ara
es dirien aquests
logros
aquest percentatge
per arribar al 100%
del joc
aquestes missions secundàries
Warriors també en tenia
com ara
robar ràdios de cotxes
o pintar damunt
de grafitis
dels contrincants
i tot això
a base de minijocs
que la veritat
eren bastant divertits
inclús hi havia
una mena d'arena
o sigui
un lloc on lluitaves
cara a cara
amb els rivals
com si fossin
els típics
jocs de Tekken
però clar
podia ser un contra un
o tots contra tots
però no tot és guerra
i destrucció
que també
també hi ha moments
pel camuflatge
missions on
el primordial
era evitar ser vist
com passa
justament
en la pel·lícula
que tot això
no només recorda
el clàssic de clàssics
de gènere
com és Metal Gear Solid
o inclús el Tenchu
sinó també
a Manhunt
que precisament
també
és del mateix
Rockstar Games
ja el 2009
va entrar una nova versió
del joc
de Xbox 360
que era
The Warriors
Street Bro
aviam
que vindria a ser
com un típic
joc de recreativa
perquè ens entenquem
de la Street of Rage
o del Final Fight
un gènere d'aquests
anomenat
beat'em up
amb escrot lateral
bàsicament
que la teva banda
contra tots
els que van aparent
pel teu camí
així com a anècdota
l'actor que encarnava
el líder de totes les bandes
el Cyrus
que l'actor
és Roger Hill
bueno era
perquè ja va morir
doncs va demanar
Take Two
l'editora del joc
que deixés de fer servir
la seva imatge
i la seva veu
perquè no tenien permís
perquè no havien firmat
finalment un contracte
que a priori
Roger Hill
l'havia proposat
com a desorbitat
i els no l'havien acceptat
i parlant de veus
abans a l'editorial
hem escoltat
un tall de veu
que és aquest
amb aquesta veu
una mica estranya
també com a flautada
aquesta és la veu original
doncs a la versió espanyola
aquest personatge
era així
doncs sí
els espanyols
sempre amb aquesta veu de tro
per tot arreu
encara que no ho va fer
Constantino Romero
bueno tornant al joc
ja per acabar
el 2016 es fa una remasterització
de Play 4
del joc original
així que probablement
aquests dies de confinament
m'estaré posant
l'armilla dels Warriors
i l'acabaré fotent canya
empanats confinats
empanats confinats
veus tío
com és de Warriors
sort que és
almenys és Warriors
i no Guerreros
que només faltaria
que fos això
lo guerrero de la noche
chiquillo
la palma
és bo
perquè aquesta pel·lícula
ara mateix
vivim algú semblant
tu ara mateix
et fons a córrer pel carrer
i ve tota la poli
hostia no no no
sí sí exact
a ver
al final de Warriors
hablaba de una realidad
neoyorquina
que
que
que ha quedado
que se ha quedado olvidada
al final
porque Nueva York
ahora es la gran ciudad
cosmopolita de Estados Unidos
bueno
ahora mismo no
ahora es la ciudad
más afectada
pero
lo que vengo a decir
es que Nueva York
en el siglo XXI
ya era la gran ciudad
no solo de Estados Unidos
sino del mundo
y al final Nueva York
de los 70
era una ciudad
llena de bandidismo
precisamente
de lo que muestra
de Warriors
de peleas
bueno pues es el Raval
es el Raval
sí pero en tamaño máximo
con s'adriel
besós
també respon molt
aquesta por
clar això ve d'un llibre
que em desconec com és
el llibre
no he vist mai
una comparativa
llibre-pel·lícula
però això deu venir
de la por
que hi havia molt
a les bandes
i en quant a la pel·lícula
que pretén ser
una mena d'icona de por
perquè la pel·lícula
té aquest punt estilitzat
i així tal
de l'època
a mi hi ha moments
que em resulta
quasi una paròdia
o una caricatura
però clar
no és la intenció
perquè la pel·lícula va en sèrio
clar però tu penses això
llavors és que em resulta
perdona
però és que llavors
em resulta infantil
i quasi ingenu
a vegades
però també hi ha alguna cosa
per la puesta
jo crec que això és el tema
de lo antiga
que pot ser aquesta pel·lícula
i la puesta en escena
al final és menos creïble
perquè no deixa de ser
una pel·lícula
que intenta adaptar
una realitat
que la realitat
en el fons
sí que era
jo crec grave
de hecho
hi ha una sèrie
més bien
la de Get Down
que pasado por el filtro funky
intenta tocar un poco lo mismo
ese vandalismo
que había alrededor
de los grafitis
de la música
de las bandas
però això
he de pensar una cosa
que aquí
ens ha tocat
molt més de prop
un general
com és el cine kinky
i el cine kinky
ja es veia molt
una situació
en aquest cas espanyola
però vull dir
que
és molt ben relacionat
perquè seria
exactament lo mismo
però con la realitat
estadounidense
no és lo mateix
no és lo mismo
però és que
em resulta
la versió
sense música
d'Uest Side Story
aquesta pel·lícula
té punts
no infantilisme
però sí d'ingenuïtat
com es resol
el conflicte
al final
no és mala pel·lícula
i és un bon reflex
de certes coses
ara bé
no crec que sigui
documental
bueno
són como todas
esas pel·lis
que marcaron una època
que se consideran
pel·lis de culto
pero que si entramos ahí
con el cuchillo
a analizar-nos
pues nos las cargamos
a mi más bien
The Warriors
me recuerda
y creo que ya
lo he sacado
The Warriors
Los Guarretes
me recuerda
al videoclip de Bat
que ya lo he sacado
a más de una vez
porque ese es un videoclip
que me marcó muchísimo
mira
ese sí que es un recuerdo
que tengo bastante
en mi vídeo
de los 80
que ya os dije
bueno sí
pero a la española
si son Warriors
es malo
que anava
amb la mateixa jaqueta
así granate
¿no?
Totalmente
los Warriors
y claro
y después salió
la broma
¿no?
con un gordaco
de la hostia
que se le dió
al Fat
que era Fat
al Huardal
que esto creo
que ya lo dije
¿no?
pero Scorsese
dirigió ese
dirigió
Scorsese
dirigió
ah sí
que memoria
pero ¿qué dirigió
el del Gordo
o el de Michael Jackson?
no no
el de Michael Jackson
el de Michael Jackson
bueno y el videojuego
vale la pena
yo no
ya sabéis
que lo voy a jugar
jo el videojuego
ja us he comentat
a la secció
però
una de les coses
que té
suposo bones
el confinament
és que
el món del videojoc
ha explotat
o sigui
realment
estan consumint
tothom
una de videojocs brutals
i en conseqüència
hi ha molts descomptes
tu sabràs
Ferran
a la Switch
estan venint
per Nintendo
molts descomptes
però és que ara
també s'ha apuntat
o aquí
que això és algo raro
a la Playstation
perquè Playstation
de descomptes
se'n veu un poquet
solament
llavors
vaig entrar ahir
i justament
un dels rebaixats
era el de Warriors
el remake
que han fet
et van escoltar
van saber
que parlaries d'això
i me l'he agafat
i com a videojoc
és molt interessant
sobretot aquest punt
d'anar a dolla
i que al final
tu havies jugat
Ferran
aquest que comentava
de l'State of Emergency
havia jugat
una miqueta
a l'State of Emergency
no
a Warriors
havia jugat
i a mi
em resultava
exageradament repetitiu
perquè no deixava
de ser un GTA
sense ser tan
món obert
i també em recordava
molt el Bully
que és l'altre joc
Sí, el Canis Canem
Edit
Exacte
el Bully
era un joc
on tu portaves
el Bully
o sigui
el maton
del col·lo
de fet no eres
el maton
t'hi converties
perquè ara ets un pregat
i em recordava una miqueta això
perquè és Rockstar
Rockstar i el seu sentit
de l'humor
de fet
no recordo
perquè ja et dic
no vaig jugar gaire al joc
ara que tu el tens
potser ho pots corroborar
però em dóna la sensació
que ho utilitzava
en Warriors
més com a paròdia
que no com a
com a comentari social
Rockstar
Bueno però sí que és veritat
que Rockstar
el que va aprofitar
és l'imaginari
això que deies tu Adriano
tot és tan colorido
i tot és tan
sense caure en l'estereotip
però tot és molt
tot a l'art
i inclús cada banda
té una música
en el joc
al final que et trobes
si a la pel·lícula
per dir així
jo què sé
et trobaves
cinc bandes
o potser sis
que s'encaren a més
en el videojoc
potser en són
així tranquil·lament
30 o 40
què passa
que tot l'imaginari
es multiplica
en el videojoc
perquè realment
entres en la història
de los béisbol
dels furis aquest
o entres en els
de totes les tribus urbanes
clar
llavors és molt interessant
perquè la història
és molt bona
del videojoc
apareixen
apareixen al grup
de noies delinqüents
aquelles
sí
és que el moment
de la pel·lícula
de les noies delinqüents
és dir
ostres
ara es torna molt interessant
això
i s'ho treu a molt de sobre
i és com
no em fascina
especialment
aquesta pel·lícula
ho he d'admetre
però
per mi
però té su què
però té su què
i de hecho
ara l'estàveu comentant
i con esa mezcolanza
de pel·lícula i videojuego
no sé por qué
i també amb el rollo
de les bandes
i les pelees
m'estava recordant
a Guns Aquimbo
que no sé si es salió
el otro día
al final Guns Aquimbo
la pel·lícula esta
del
Daniel Radcliffe
Daniel Radcliffe
està claro
que el tío
que l'ha hecho
bebe
en un porcentaje
segurament ínfimo
però bebe també
de Warriors
lo que passa
que en vez de trasladar
el concepte
de bandes
com la gente
antes se movia en bandes
ara som individuos
individuos
con nuestro
bueno
es más
Guns Aquimbo
veu molt
aquest estil
també
que ha trobat
amb Scott Pilgrim
aquest punt
popero
de videojuego
d'aquesta comèdia
però negríssima
perquè al final
el que es veu
és en una mena
de videojoc
en real life
allò ampliat
que ha d'escapar
al final
és un tío
que li han clavat
dos pistoles
el personaje este
que mencionabas
de la tía
de la ràdio
que va poniendo temas
que va haciendo
un segmento
al final
hay una traslación
el pasivo agressivo
que tiene esta chica
és bastante interesante
está claro
que el Guns Aquimbo
se estructura
en el siglo XXI
con nuestra propia realidad
pero que sería
como la proyección
pues X décadas
más tarde
de una realidad
y sería interesante
analizarlas
pero bueno
hablando de cine
¿qué os ha parecido
The Gentleman?
Un peliculón
sinceramente
a mí me ha agradado
de lo mejor
que ha hecho
Gagui Richie
en años
para mí
bueno en años
segur
eso no es difícil
pero sí que es veritat
que yo pensaba
hòstia
les haurías revisitada
pero a mí
lo que necesito
que em va triure
molt més
m'ho vaig passar
molt millor
bueno
pero porque juega
el factor
primero
original
¿no?
es decir
vale que
Gagui Richie
seguramente
es como una versión
descafeinada
inglesa
de Tarantino
a mí a veces
me da la sensación
pero hòstia
Locan Stock
era un peliculón
e irrumpía en el mercado
con su estilo
en Snatch
en Snatch
lo mejora
tiene un puntito
tarantinesco
en la idea
de Reservoir Dogs
Pulp Fiction
es como Locan Stock
y Snatch
lo mejora
después se pierde
por eso yo veo
trayectorias similares
cada una aquí
da una opinión distinta
y vuelve
y a veces vuelve
al origen
por así decirlo
claro
son incomparables
pero sí que es cierto
que a mí me parece
más madura
de Gentleman
sí totalmente
que me parece
un humor
un poquito más
más refinado
más sutil
no tanto ir a buscar
la carcajada
con el shock
de hecho hay muchos momentos
que la peli
da la espalda
a lo que Richie
hubiese hecho normalmente
que es
te plantea una escena
que puede explotar
por todos lados
que se puede volver
una escena frenética
y la frena
y ahí está el humor
también
es que yo considero
que estás
dentro de este concepto
de Richie
de mafias
de revisitación temporal
de juego videoclipero
con el tiempo pausado
rebobina
acelera
dentro de toda esa realidad
que evidentemente
tiene Richie
me parece la peli
menos efectista
de estas tres o cuatro
porque rock and roll
por ejemplo
era un abuso
de eso
y es curioso
y es curioso
que sea la menos efectista
cuando tiene un personaje
que tú lo has nombrado
pero no le has dado
mucho bombo
en todo esto
que es el
el que hace Hugh Grant
el director de cine
o sea
es una menústria
no no
a mí me parece
al revés
no no
lo he mencionado
lo he mencionado
sí lo has mencionado
pero es que hay una cosa ahí
que me ha hecho mucha gracia
que es esta relación mafia
y cine
que se supone que a Coppola
le ocurrió
cuando estaba haciendo el padrino
de que la mafia le daba
le iba diciendo
cuidado como nos dejas
y este final de la película
donde él
el director
o sea el escritor este
que está intentando contar
una historia
que si es cierta
que si es falsa
que no sé qué
al final hay como un castigo
o como un miedo al castigo
por parte de la mafia
tal como acaba la película
no será que
que los directores
a veces les da hasta
un poco de miedo
utilizar tanto la mafia
para contar su historia
bueno
lo que está claro
con ese final
con ese
con este
devaneo
cine
cine mafia
es que
ha estado siempre presente
es decir
esto me imagino
que también les pasó
a los
coño
con los soprano
y con cantidad de obras
que están ahí
como referencia
y como entrada y salida
y hasta qué punto
ofreces toda la información
que hay
pero a part
Adriano
no era
perdona
no era reciproc
no hi ha una historia
que pasa
que el cine
cuando entra
en el mundo de la mafia
y se aproveita
porque es muy sucos
todo el tema
de la mafia
es después
por ejemplo
en soprano
que son los propios
mafiosos
que agafan
el estereotipo
que se ha creado
el cine
y se lo apliquen
con el chandaleo
claro
claro
totalmente
de hecho además
esto es muy diferente
en occidente
y en oriente
porque en oriente
literalmente
la mafia
no solo ha invertido
en cantidad de pelis
de hecho
las primeras pelis
de Wong Kar Wai
están financiadas
por la triada
de Hong Kong
o sea literalmente
de hecho cuando él les cuenta
no voy a hacer una peli
de mafio
claro
pero lo que no sabían
es que se trataba
de Wong Kar Wai
y que estaba proponiendo
sin saberlo quizás aún
un cine muy autoral
no sé cómo acabó
ese tema
pero que la mafia
metió dinero
en sus películas
y en Asia
funciona así
cuando van a hacer
una peli de mafia
meten dinero
y a veces incluso opinan
o sea
serían como una especie
de producción paralela
claro
en occidente
es muy diferente
no tienen tanta mano
en su día
sí que en la época
dorada de Hollywood
hubo mafiosos
que se metieron
de actores
bueno
la Dalia Negra
es eso
sí sí
y después tienes
una peli menor
de John Travolta
que ahora no recuerdo
algo con Hollywood
se llama la película
es una peli
precisamente de los 90
que pasó así
bastante desapercibida
que habla de eso
de un tío mafioso
que se mete a productor
entonces bueno
la relación mafia-cine
siempre ha estado allí
porque coño
ha dado muchas obras maestras
también
pero aquí
volviendo a la película
tenemos eso
que es una peli
más madura
menos efectista
y de hecho
un tema que trata
que no parece tan importante
pero es el de las viejas
y las nuevas generaciones
¿no?
el pasado
la manera de hacer en el pasado
la manera de hacer en el presente
la manera de los niñatos
a mí me encanta Hugh Grant
pero me alucina
Colin Farrell también
sí sí
ha pasado
buenísimo
buenísimo
el tío con su chándal
y toda la trupe esa
pero a mí es veiendo
els seus chavals
veiendo els seus chavals
y d'an
ay no tíos
por favor
por qué habéis hecho esto
ahora
saps
ahora he de anar a arreglar
ve si está esa mirada
paternalista
que está en Colin Farrell
y está también
en Matthew McConaughey
desde la soberbia
desde el poder
pero por eso te digo
que ahí ese punto
Matthew McConaughey
versus
el mafia china
dry ice
de hecho el dry ice
también con su propio conflicto
dentro de la mafia china
y por otro lado
pues esto lo comentamos
Colin Farrell
pero bueno
habéis visto detalles tontos
como que
la primera pinta
que se sirve
que esto es al principio
de la peli
se llama Guy Ritchie
¿no lo habéis visto?
hostia
no me he fijado
fijaros fijaros
o sea
el tío marca paquete
sí que me he fijado
sí que me he fijado
que cuando va a presentar
al final de la peli
el guión
de Arreras veo
al póster de Uncle
sí eso sí
eso sí
exacto
exacto
pero que bueno
para que se mira a Max
y al final
todo tira por aquí
¿no?
y yo pensaba
hostia
es Guy Ritchie
que se ha engordado tanto
porque el tío
el actor que hace de productor
¿no?
que parece que le pueda comprar
el guión
tiene un parecido
pero no
no lo es
después me preocupé
de mirarlo
y una pregunta
os habéis dado cuenta
también al principio
descubro detalles
del principio
que está hablando
la voz en off
de Matthew McConaughey
y en un momento
él la dice
la frase
sí
eso es el irlandés total
exacto
yo lo estaba pensando
y digo
es el irlandés
con esteroides
esta peli
un poco
claro
pero por otro lado
hostia
el irlandés
y esta peli
creo que se rodaron
a la vez
o sea
podría ser
una de esas
casualidades
¿no?
de la vida
eso es como
lo de los otros
¿no?
Guy Ritchie
es de estos
autores
antes lo has dicho
con Tarantino
que exacto
va muy al pie
de la letra
la frase
de
els artistes
copian
y els bons artistes
roban
i a vegades
molt sovint
fa coses
que estan allà
i que ell
diu
esto lo podría hacer
hi ha dies
que li surt bé
i dies que els surt
molt malament
aquí le ha salido
muy bien
aquí le ha sortit
muy bien
y esa es la parte
que yo vinculo
a Tarantino
se nos está acabando
el temps
hostia
bueno no
se nos ha acabado
hace un ratito
pero mira
¿qué os parece
si teniendo en cuenta
que a gente hay muy poca
y que tú
has hablado
bastante
de comparativas
entre Netflix
y HBO
¿nos recomiendas
que veamos esa serie?
que nos pongamos
a la espera
y en plan
vamos a seguir
semana a semana
ahora
potser aquesta serie
en concret
no
en veritat sí
la serie en sí
val la pena
crec que es interessant
no crec que sigui
totes les sèries de HBO
són setmana a setmana
HBO mai estrena
una temporada de cop
i tens
ara mateix s'està fent
Westworld
la tercera temporada
sí
que quan es va estar fent
inclús
quan es feia Silicon Valley
que en episodis de 20 minuts
també es feien
setmana a setmana
sí
i jo recordo
molt més bé
Silicon Valley
que la veia setmana
cada setmana
la tenia present
que no
quan es va estrenar
i mira que també
m'agrada bastant
la
ai ara no em sortirà el nom
la de
una de Netflix
així també d'humor
que va ser
l'estava esperant
la van estrenar de cop
i després me'n vaig oblidar
també com passa
ha passat amb Bojack
que al final
setmana a setmana
el capítol
com passa amb Rick and Morty
cada setmana
veies el capítol
i veies
no sé quants vídeos
de YouTube
de gent que feia
les referències
de cada capítol
és interessant
que òbviament
és culpa
entre cometes
això ho mira
l'Adriano
ja ho ha tret
algun cop
el programa
la culpa
ens volen fer sentir culpables
de no ser
capaços
d'administrar
el nostre temps
que és culpa vostra
que no sapigueu
dosificar-vos
home
sí i no
és a dir
potser aquí jo
veig una miqueta
de desconfiar de la gent
però si a la gent
li dones tot
la gent ho voldrà tot
i en aquest sentit
crec que no passa res
perquè Netflix
no et dona tots els episodis
perquè consideri
que seràs capaç
de dosificar-te
te'ls dona precisament
perquè sap que no ho seràs
i llavors
com que no ho seràs
aniràs a Netflix
i així Netflix
és com va aconseguir
tota la seva
gran llista
de clientela
això és com el contis
amb les cerveses meves
clar aquí el problema
és que ja estàs
bona analogia
aquí el problema
és que hi ha
aquestes dues realitats
si tot el món
fos HBO
si totes les grans
plataformes
marcaran la pauta
d'HBO
seria molt fàcil
que tot el món
supiera gestionar-se
en el moment
que algú
vende los duros
a 4 pesetas
pues todo el món
se va ahí
però aquí ho has dit
aquí ho has dit
Netflix
que no és gaire transparent
amb els seus números
mai explica
quanta gent ha vist
quants diners ha aconseguit
perquè a més
Netflix té un gran
tador de quiles
que és que pot tenir
molts usuaris
però que estiguin pagant
no són tots els usuaris
llavors
clar
la seva estratègia
hipercapitalista
d'accelerar al màxim
de presentar al màxim
de coses possibles
això val diners
i si ara s'estan plantejant
per què tornar a fer
perquè s'estan plantejant
tornar a fer estrenes
setmanals
és perquè la retentiva
és a dir
hi ha molta gent
que s'apunta a Netflix
segur que coneixeu algú
i diu
jo hago el mes de prueba
es ese mes de prueba
me fundo
20 series
y luego me doy de baja
y d'aquí un año
ya hi tornaré
això a Netflix
li ha de passar
és impossible
que a Netflix
pugui mantenir aquest ritme
i si han de fer aquest canvi
per alguna raó serà
i jo crec que a part
que des d'un punt de vista
cultural
és a dir
de mastegar
s'aprofita molt més
tenir una setmana
de comentar
d'analitzar
de tornar a veure
perquè jo me'n recordo
que hi ha episodis
jo ja veia sèries
madment
jo veia l'episodi
quan sortia
i el dia abans del següent
el tornava a veure
i són sèries
que tinc molt més presents
ara que ja fa 5 anys
que s'ha acabat
o 6
Bueno, claro
és que al final
hay que diferenciar
si consumimos una serie
como si fuera una película
muy larga
va a ser muy diferente
un libro no está pensado
para que lo compres hoy
y te lo leas durante el día
quizás en el confinamiento
es fácil
un libro también te debe acompañar
y vas creciendo con él
entonces es mucho más fácil
que vayas apreciando
todos los matices que tiene
si lo lees del tirón
inevitablemente
te quedarás
con mucho menos
contenido
estilo
Això respon a
precisament a aquest paradigma
que ara hem vist interromput
en aquest confinament
que ens estan dient
no pareu
no pareu
no pareu
no heu de parar
és més
no fa falta que pareu
i la gent no es planteja
que no, no
sí que fa falta parar
de quan en quan
perquè és que si no
ens trobem on ens trobem
De hecho estamos
donde estamos
por eso
Exacto
El propi Netflix
no ha muntat
una mena de xat
a l'aplicació
perquè tu puguis
parlar en directe
amb amics teus
connectats
Ah sí, això sí
no ho sabia
Jo vaig llegir un article
no ho he comprovat
però vaig llegir
que ho havíem muntat
perquè ara
com que la gent
segons ells
es devia reunir a casa
al sofà
que és mentira
doncs ara que puguis
fer per xat
o sigui tu via xat
via xat
com els directes de YouTube
saps que et surten
a la banda dreta
per exemple
Perdona Pol
on dius que ho han fet això
que no ho he entratat
Netflix
Netflix ha fet això?
Sí
o com a mi
ho estan estudiant
pel confinament
Sí, sí
Simplement em sembla
una ximplería
del cuidado
Bueno, eso
Netflix
Para hacer crecer
la burbuja Netflix
Mira, yo de Netflix
sí que os quiero recomendar
una miniserie
porque quizás
en este caso
sí que veo
con muchísimo sentido
que la consumamos del tirol
es una miniserie
de 4 capítulos
que si
con 3 minutos
al final
lo que se acaba convirtiendo
es una película
una película de 2 horas
un poquito más
Un ortodox
o Anorthodox
Seguramente os hablaré
de ella
Pues seguramente os hablaré
de ella la semana que viene
Si no se cruza en el camino
una serie más guapa
¿Me entiendes?
Os acabaré hablando
de Anorthodox
Aunque
Se habla correctís
Se habla correctís
Padre Aro
Y también me gustaría
comentaros esto
que La Camarista
que es una peli
que tratamos aquí
justo para el 8 de marzo
para el Día de la Mujer
La Camarista
de Lila Avilés
No sé si os recordáis
que hablaba de eso
de las camaristas
de las Kellys
Está ahora
en varias plataformas
una de ellas es Netflix
Ay, perdona
Perdón, perdón, perdón
Filmin
y la otra es Amazon
¿Vale?
Si tenéis
Ah, pues mira
La Poblis
Lo digo porque
fue una de esas películas
que no gozaron de tiempo
Que quedó pendiente
Exacto
Que quedó ahí
I tu, Pol
¿Tens ya pensat
la setmana que ve o qué?
Pues no ho sé
perquè anava a fer
algun còmic
però he de pensar
però he de pensar en quina
exactament
però bueno
jo crec que
tiraré cap a còmic
o sigui que ja
ja us ho diré
Jo per variar
no ho he pensat
sincerament
no ho he pensat
però estic
no, saps què passa
que porto
ja un mes abans del confinament
em van regalar
per fi
la Switch
i em van regalar
per fi al Zelda
i tothom em diu
pues parla del Zelda
3 anys després
que s'estrenés
i home
encara l'estic jugant
porto 157 hores
jugant al Zelda
Collons
Sí, no, no
Demà, sí
Estàs com Netflix
4 años
Podria parlar del Zelda
però és que no
no crec
no ho sé
no ho sé
ja veurem
potser a veure si
aquesta setmana
descobreixo
com diu l'Adriano
si descobreixo
algun joc
per mig
potser sí
un juego guapo
por ahí delante
¿Vale?
Doncs ho deixem aquí
nois o què?
Sí, yo quiero volver
a escuchar esa canción
de la película
me ha puesto tonto
Los rappers
Sí, sí, sí
me ha puesto tonto
me ha puesto muy tonto
Pues mira
le damos el play
ya ens veiem la semana que viene
Metele caña tío
Adéu
Un abrazo
Adéu
No joke
Man, no boast
Just know it's over
when you see ghosts
Spinning back
kick might take off
your nose
Man, don't want
that smoke
Big elbows
to the top
of the dome
Man, don't want
that smoke
Nah
And I'm Ernie
The left hand's fast
but the right hand's sturdy
They know I've been bad
from earlier
Your little headlock
can't hurt me
I'm fighting dirty
Jim
You already know
man can't fuck with him
When it comes to this
fighting ting
Man, I headbutting
Putting the double
head cake down
Prime times like
Joe Rogan
with the MMA breakdown
And once everybody's sleeping
it turns into a playground
Bucs on the bush
Boxes all buds no dust
Boxes and boxes and boxes
With the toddlersיבu
Put it on the neck
If you wanna bat it
We'll do a million a sec
Put it on the neck
If you wanna bat it
We'll do a million a sec
Put it on the neck
If you wanna bat it
We'll do a million a sec
Put it on the neck
If you wanna bat it
We'll do a million a sec
Boxes and bush
All buds no dust
Boxes and boxes and boxes
With the toddlershibu
Boxes and bushes
All buds, no stops
Boxes and boxes and boxes
We're the toddlers of your thumb
We're the toddlers of your thumb
Just know that we come from the bottom of the slum
And we're hungry, means we're coming for the crumbs
And we're like a tax man, come we're coming for your funds
Bang, bang, your seals in a gang
Hop out the back of the blue transit van
Those man have never had money in a bank
But it's 25 grand in elastic bands
We've always got drastic plans
Like Bill Sykes will take your pots and pans
How many million views did we do last week?
Man, I got too many fans
I swear that our man are drastic
You don't want to get left in a casket
If we run up in a crib and it's filled with weed
Then we're leaving with it in a basket
Boxes and boxes
All buds, no dust
Boxes and boxes and boxes
With toddlers of your thumb
Boxes and boxes and boxes
With toddlers of your thumb
Boxes and boxes
All buds, no dust
Boxes and boxes and boxes
Boxes and boxes and boxes with the toddlers of your pump