Happy birthday to you, happy birthday to you, happy birthday empanada, happy birthday to you.
Gràcies, gràcies, moltes gràcies, doctor Bombosi, ja el trobàvem a faltar.
Efectivament, avui a empanada estem d'aniversari i ens hauria agradat poder-ho celebrar al nostre estimat estudi de Ràdio d'Esvern.
Però tot i que estem a les portes de la fase 1 d'aquest desconfinament, de moment, de moment seguim a casa ben resguardats i segurs.
Si fa un any ens arriben a dir que seguiríem fent el programa, inclús a distància hi havia noves tecnologies online perquè un virus global ens la té a tots confinats,
doncs, sincerament, haguéssim negat tota implicació, connexió i responsabilitat entre el fet que decidíssim fer el programa
i que s'hagi acabat desencadenant una de les plagues bíbliques, de debò, relació zero.
Però que això no ens faci perdre els ànims, precisament perquè ens encanta el que fem, no hem parat durant tota aquesta estranya etapa
i seguirem fent el programa setmanalment, posant els temes a la graella, desgranant tot el contingut,
amasant amb carinyo les seccions i fornejant a foc lenta aquesta empanada.
I, òbviament, segur que moltes setmanes us hem deixat amb ganes de més,
o heu trobat a faltar algun tema que us hagués fet il·lusió que tractéssim.
I, precisament per això, per primera vegada hem obert els telèfons
i hem estat recollint missatges dels oients on ens han volgut felicitar
i, de pas, demanar-nos temes per tractar de cara al futur.
Avui escoltarem aquests missatges en directe i els valorarem,
ja que tot ingredient és bo per aquesta gran empanada cultural.
I, abans de continuar, recordem xarxes socials.
Facebook, Empanada Cultural, Instagram, Empanada Cultural,
Twitter, Empanada Cultura, sense L, ja ho sabeu,
i els podcasts els trobareu a Soundcloud, Mixcloud i iVox.
I ara sí, ara sí, comencem amb el primer missatge dels nostres oients.
Endavant!
Hola, sóc l'Albert Fariñas.
He fet la sintonia del programa.
Ha passat un any i encara no he vist un duro.
¿Y quién ha visto duros aquí?
Ostres, comencem forts, eh, nois?
Sí, no, no, ostres, que avui hem de celebrar l'aniversari
i no comencem així.
Deu a pensar que som rics o alguna cosa.
No, no, ya vienen los acreedores, ya vienen los acreedores a recoger,
a recoger lo que han invertido.
Saps que ho estem fent bé quan vénen a demar-te a pasta,
això és com sortir al Simpson, eh?
Oh, sí, gràcies, potser podrien pensar que som una ONG o alguna cosa.
Bueno.
Sí, eso es cuando sales por el Raval, con unas pintas sencillitas,
pero algunos piensan que eres rico si te van acosando, no?
De esquina en esquina.
Que soy del barrio, eh, que soy del barrio.
Adriano, Pol, felicitats.
Gràcies.
Gràcies a tot.
Sí, això és recíproc, recíproc.
Sí, portem un anyet i avui, el que hem dit,
avui no farem seccions, avui farem que la gent ens demani coses, no?
És a dir, ja hem començat una mica malament amb el Farinyes.
Que no nos piden dinero, que no nos piden dinero.
Exacte, exacte.
Farinyes, moltes gràcies per la cançó, eh,
que avui l'hem recuperat perquè s'ha acabat l'epidèmia.
Ho sento, eh, s'ha acabat.
S'ha acabat l'epidèmia, ja estic fins als negues de les sirenes.
Aquí seguim sent partidaris de les dictadures,
però avui hem obert la democràcia, el vot del poble.
Sí, a veure què ens ho demanen.
I veremos com a veces ese paso es un paso complicado, eh.
Darle la voz al pueblo.
O erróneo, o erróneo, directament.
Sí, eh, i jo siempre lo reclamo, eh.
Siempre lo reclamo, però cuando te ves en ello dices
me parece que nos hemos metido en un lío, ¿no?
¿Cómo lo ves tú, Ferran?
Esta es la primera de cuantas.
Esta es la primera de cuantas.
Jo us dic que encara me n'estan arribant,
però de moment en portem més de 20.
T'ho pregunto.
Hòstia.
De fet, el Farinyes n'ha enviat un altre,
si us sembla, la poso ja, eh.
Ja, val, eh, perquè potser ens torna a reclamar la pasta.
No sé, la poso, vinga.
Hola, empanats.
Jo soc l'Albert Farinyes
i soc qui va editar el tema de l'himno d'Eivisa
per treure-li les vocals i que fos la sintonia del programa.
Després vaig escoltar el primer programa
per sentir com m'havia quedat
i, finalment, podríem dir que des de llavors soc coient habitual.
I tinc curiositat per saber
com trobeu noves referències culturals.
Com trieu dintre l'infinit catàleg?
Seguiu algun podcast,
alguna pàgina web,
el que sigui?
Igual que alguns seguim empanada cultural.
Vinga, felicitats per l'aniversari
i seguiu així.
Ara sí que no m'ho ha fet una pregunta.
De fet, he vist que al principi
la seva primera aportació
podria anar ara al final.
Ara que he vist que manegueu molt bé la cultura,
on estan els calés, no?
Però de fet, aquesta pregunta...
Exacte.
Però de fet, aquesta pregunta
la podem respondre molt fàcilment, no?
Com ho fem?
Doncs mira,
obrim els telèfons
i deixem que vosaltres proposeu, no?
Us urpem, us urpem temes.
El tema és que normalment
el que fem és obrim l'agenda
i diem què ha fet esta setmana.
Doncs mira,
més fàcil que sigui possible.
No, no, a veure,
s'ha de dir que inicialment
teníem la idea
de trobar un tema central,
una temàtica, no?
Per exemple,
me'n recordo de quan vam dir
farem Sant Joan, no?
Perquè venia Sant Joan,
però no era tant parlar de Sant Joan
i l'Adrià no va venir
amb el Dostoyevski,
si no m'equivoco.
Jo vaig portar l'Oxenfree
i tu, Pol, vas portar...
El Fire Festival.
Al final és una excusa
per treure un tema,
però sí que intentem,
al principi intentàvem
tenir aquest tema central.
També amb el temps
ens hem adonat que a vegades
ens limitàvem, no?
Volíem parlar d'una cosa molt
i eren plan, ostres,
no m'esperaré que coincideixi
que les tres coses
puguin estar relacionades.
I a més, com que tots sabem
que al cinema cada setmana
hi ha una estrena variada,
o sigui, l'Adrià no ho té
molt fàcil per triar tema.
Bueno, al final és un puntito
sempre en relació,
ja sea al cine o a la cultura,
como tener un pie en la actualidad,
¿no?
Ir viendo qué te va ofreciendo
esa actualidad, ese día a día.
Y un pie después,
y aquí ya entra cada uno
con sus preferencias,
gustos, experiencias, ¿no?
Un pie, pues, en aquellos...
Bueno, una mirada
hacia aquellos autores, ¿no?
Géneros que uno ya no ha podido olvidar
y que sigues, de alguna manera,
intentando rescatar poco a poco.
Yo creo que es ese puntito
de equilibrio, ¿no?
El que nos lleva a ir sacando temáticas.
Y yo he de decir
que en el apartado cómics
y videojuegos, no, lo siento,
porque solo dura en mi espacio mental
el espacio del programa,
pero en tanto que tú, Pol,
aportas un mogollón de cómics.
Y tú también, Ferran,
en el tema de las series.
Sí que es cierto que yo ahora ya
baso mis propuestas de series
y de cómics en vosotros dos.
Eso es cierto.
Ah, muy bien, gracias.
Sí, sí, però és això.
És això que intentem trobar,
fer una empanada,
una empanada del que té
molts ingredients
i bastant variats
i intentem trobar això, no?
Que tot conjugui una miqueta
per no fer-nos repetitius,
però alhora que tot
pugui ser una mica lligat.
Però tu, Ferran,
o sigui, tu la inspiració
i la informació,
tu ets potser més de YouTube, no?
Quan jo soc molt més de ràdio
potser tu ets molt més de YouTube, no?
Home, sí, aquí cadascú consumeix.
Per exemple, si vols anar així,
l'Adriano normalment
és molt de publicacions, no?
Adriano llegeix bastant revista,
molt blog, no, Adriano?
Sí, yo me suelo perder en la red,
pero también tiro
de las típicas publicaciones
de Caimán, dirigido por, no?
En relación al cine, eh?
O los mismos festivales.
Los festivales de cine
muchas veces son eso, eh?
Son la propuesta a futuro.
Però ho conta, Ferran.
Jo em fixo molt
en lo que es mou
per les xarxes a nivell,
pues lo que diu el poble,
de YouTube,
de memes, inclús, a vegades.
És a dir, al final,
l'actualitat també mana.
Nosaltres no pretenem
ser un programa d'actualitat,
sinó una mena d'antologia radiofònica
de temàtiques, no?
I així és una manera
que tenim de triar.
Sí que és veritat
que al final, per exemple,
durant aquest coronavirus,
ens hem menjat l'actualitat,
ens n'hem hagut de menjar, no?
I al principi
tiravem molt de coses
que estàvem passant ara i tal,
però tampoc som això un...
Saps aquell comentari
que diu tothom
de que les notícies
ja no les escolto
perquè estan tot el dia
dient el mateix
i coses que ja he sentit
i això ho intentem evitar
també sovint.
Clar, ara hem obert aquest meló
de que la gent
ens pugui escriure.
De fet, les xarxes socials
porten un any allà.
Nois, utilitzeu-les.
Sí, de fet...
Escriviu-los més.
Exacto,
que no sea una cuestión
solamente, no?
Relacionada con el aniversario,
sino que podamos establecer
este diálogo a futuro,
pero como le dediquemos
a cada pregunta
el mismo tiempo que a esta,
me parece que el futuro
nos va a llevar
a tres horas, más o menos.
Tens tota la raó
i, de fet,
passem a la següent,
si us sembla bé.
M'agradable.
Bueno, anem a posar-la.
Hola,
sóc el Lester Company
del Bloco Alcina de Hollywood
i, en primer lloc,
voldria felicitar-vos
pel programa.
Mai es parla
prou de cultura
i és més necessari
que mai
difondre-la.
El sector cultural
està patint
i patirà
les terribles conseqüències
de la pandèmia global
que ens està
assotant.
Però,
dins de la cultura
i entrar una mica
més a fons,
la dansa,
com veieu el seu futur
mig termini?
quan els seus professionals
ni tan sols
poden assajar
en les condicions
degudes.
Què us sembla?
Home,
per començar,
Néstor...
Hòstia,
t'he visto muy preparado,
eh, Fernanda.
Con la bala
en la recámara.
Yo iba a hacer
una especie de
puntos suspensivos
eternos.
Li anava a dir a l'Hector
que si m'ha vist ballar
pot entendre perfectament
per què no parlem de dansa.
Per altra banda,
té raó.
Té raó
que hauríem d'obrir
a vegades una miqueta més
perquè,
eh,
que som bastant amplis,
nosaltres analitzem
i ens posem a parlar
de qualsevol tema.
Sí, però està clar que...
Ens queda una mica lluny
i és veritat que potser
hauríem de portar-la
més cap aquí
i això hi implica
portar convidats,
eh,
que és una cosa
que va a dir en la potenciar.
Hoy se verán las costuras,
¿no?
Hoy se verán
que en nuestra empanada
hay muchos ingredientes
pero suelen estar contados,
¿sí?
Quieres decir,
en el ámbito cultural
claro que nos podemos ascender.
El tema de la danza,
además,
yo creo que...
Si ya no encontramos
a veces tiempo
para sacar adelante
todas estas propuestas
cinematográficas,
literarias,
videojuegos,
etc,
ambicionar la danza
ya sería excesivo,
pero sí que es interesante
la propuesta de Néstor,
¿no?
En la medida que
parece que la danza
pilla por las dos caras,
¿no?
Es decir,
pilla por la vertiente
cultural que tiene,
que por mucho
que se haya movido
muchísima cultura,
pues también se han visto
mucho las carencias
del gremio
en este confinamiento
y por la parte deportiva,
¿no?
Que ya implica
el espacio.
Hostia,
¿dónde entrenar?
Y al final la danza
es como esa combinación.
A mí muchas veces
la danza,
porque evidentemente
soy un ignorante
de danza,
pero sí que me recuerda
a las catas,
a las formas
de artes marciales,
¿no?
La misma arte marcial
también es como
una disciplina
que se mueve muchísimo
en el ámbito deportivo,
pero que evidentemente
no se puede exponer
como si fuera aquí
un discurso cultural
a tener en cuenta,
por ejemplo,
en Empanada,
¿no?
Que alguna vez
yo he llegado a decirlo,
pero no sé si...
Mira,
algún día hablaremos
de artes marciales.
Yo portaré
SmackDown,
yo portaré
los SmackDown.
No ens oblidem
que el Néstor
ens ha demanat dansa,
eh?
No,
però veus,
jo sí que he suïtat.
Que no full hogan.
Em toca de prop.
No, no, no,
però a mi sí que
em toca de prop
perquè,
entre cometes,
perquè jo cada any
gravo el Festival
de Paralada
i jo m'he trobat
que aquest any
òbviament s'ha cancelat
i el que m'he trobat
és que jo ja havia editat
alguns vídeos
de grups de dansa
que venien,
per exemple,
un de Houston
que amb molta entelació
ja va dir
que els hi prohibia,
inclús,
imagineu com està
ara als Estats Units,
jo us estic dient
de fa quasi dos mesos,
van dir que
no es deixaven viatjar,
clar,
no només és
el tema dansa
en el propi espectacle,
sinó que
què passarà
amb festivals
o què passarà
amb trobades d'aquestes
o gires,
que clar,
òbviament,
les fronteres
quan s'obriran.
És que tot art presencial
li espera
una reinvenció brutal,
llavors,
com ho veiem,
Néstor,
fotut,
ho veiem fotut.
Muy jodido,
de hecho,
ara també n'estava tirando
un poco de la memoria
i digo,
hosti,
quan he ido yo
a ver un espectáculo
de danza?
No sé,
però antes que comentabas
una cosa,
Paul,
quan has dicho
a mí me toca de cerca,
pensaba que nos ibas a hablar
de un proyecto
que tienes por ahí,
una propuesta
que me sonaba a mí.
Ah, ui,
això un dia ho portarem,
no?
Es secreto,
es secretismo.
Bueno,
que dic això,
que hi ha un projecte
que tenim allà penjat
per tot el virus,
però que anàvem just a gravar
just abans del confinament
i és de dansa,
de dansa
i humor absurd,
o sigui,
ja me entrevistaré un dia,
no pa' tío.
Bueno,
doncs,
tenim una pregunta.
Una cosita,
Ferran,
lo que yo quería comentar
en relación a la danza
es que,
digo,
¿cuándo he ido yo
a ver un espectáculo
de danza?
Y entonces recordé
que hace no tanto,
igual el 2012,
13,
14,
no sé,
estaba yo en el Mercado
de las Flos
viendo un espectáculo
de danza buto,
ahora sí que me acuerdo,
que es esta danza
muy heavy,
muy heavy,
es esta expresión
artística
posterior a la Segunda Guerra Mundial
creada en Japón
y que nos habla mucho
de la conexión
con la muerte,
¿no?
Bueno,
es súper de parasito
y...
Mucho,
mucho.
O sea,
un día podrían
hacer una sección
sobre eso,
¿eh?
Sí,
sí,
porque yo conocí
esta danza...
Pues mira,
ya lo teniu,
ya lo teniu,
ya teniu una cosa
a apuntarnos,
¿no?
Sí,
y evidentemente
la vincularé al cine,
lo siento,
porque yo conocí
esta danza
por Cerezos en Flor
y ahí ya lo dejo,
una película brutal
alemana,
Cerezos en Flor
de Doris Dori
que habla un poco
de la danza buto
y sí,
es una experiencia
como para meterse
y no salir.
Pero sí,
Ferran,
siguiente.
Tengo una pregunta más.
Hola,
soy Julia Calvo,
artista plástica
originaria de Madrid
y viviendo en esta ciudad
tan maravillosa
en Barcelona
desde hace cinco años,
me dedico a hacer
estudios de campo
y obras de gran dimensión
que reflexionan
sobre el espacio
donde se exponen.
Mi trabajo también
reflexiona sobre
la importancia del arte
para las sociedades
y más todavía
la importancia
de la cultura,
porque sin ella
¿qué seríamos?
También me gustaría
hacer un llamamiento
para pensar en el valor
de los profesionales
y de autores
que ahora más que nunca
merecen una remuneración
justa y estar protegidos
en la misma manera
en la que lo están
otros trabajadores.
Un saludo y gracias.
A ti,
a ti,
joder.
Al sector cultural
li costarà molt
i més amb coses
com he anat veient
que si des d'Espanya
es desvien 75 milions
no crec que eren
per cultura
la dreta
se pone
como se pone.
La Júlia
la Júlia directament
ha fet el que toca
que és reivindicar
perquè podem
fer moltes propostes
però després et trobes
com dius Pol
amb un muro
ja no de si l'estat
inverteix més o menys
sinó de que
l'alternativa d'estat
o sea
l'altra part
que acabarà governant
algun dia
i ens està dient
no us flipeu
on anirà
i que la que està
governant
també
el que fa
sempre
amb un altre
ton
o altra actitud
però a l'hora
de la veritat
tampoc
aporta
això dir
que no estan
estem en una
situació
molt jodida
però evidentment
no solo
para el tema
cultural
el que passa
és que ens toca
molt de cerca
i d'nevitablement
llegem sempre
al mateix punt
és a dir
ens podríem
extender
una hora
parlant
d'este tema
sí que és
que ens apetece
enfocar
este programa
amb un ambient
més festiu
però és inevitable
que si miramos
hacia el futur
ostia
no s'entre Cangeli
no s'entre Cabreo
també
per lo que estem
veint
en relació
al govern
i és que al final
tota aquesta realitat
cultural
però tota aquesta realitat
laboral
que se va a ver
afectada
de por sí
ja
por les nuevas
políticas
i pràcticas
sociales
para que puedan
sobrevivir
tienen que
contar con el
apoyo del govern
és que és inevitable
és a dir
si ens volvemos
a perder
en la ley
del mercado
como sempre
solo van a sobrevivir
los grandes monstruos
el mercat només apreta
el mercat només apreta
i entonces
para que pueda
sobrevivir la cultura
pues tiene que haber
yo propongo una cosa
que nos hemos acostumbrado
a llegar a casa
y darle al botoncito
y que se haga la luz
aunque sí que es cierto
que la acabamos pagando
y muy cara
pero esto es algo así
con la cultura
nos pasa algo parecido
llegamos
pum
ya está
sí pagaremos
Netflix al final de mes
o la película online de turno
pero al final
nos da la sensación
de que es algo como
que tenemos que encontrar
en casa
tal como los suministros
y eso
bueno claro
pero Adriano
i a més
hi ha l'afegit
que
es critica
o no es critica
o es desvaloratza
el sector cultural
pero alhora
tots volem en confinament
tener las series
tener las pelis
exacto
a eso me refiero
exacto
es que la reinvención
de venir
per les dos parts
porque se les pot exigir
als actors
o als actrius
als músics
als directors
que reinventin
que ens facilitin
la manera d'accedir
a la cultura
quan no només són ells
que no poden anar a treballar
nosaltres tampoc podem anar al teatre
tampoc podem anar al cinema
pero
els demanem
que es reinventin
no?
és que como si toda la obligación
fos seva
pero también
s'ha de reinventar el sistema
i també s'ha de reinventar la gent
pensar
si ho utilitzes
com un servei
si ho utilitzes
com un servei bàsic
casi no?
perquè s'ha reinventat
molt no?
doncs potser
que hauríem d'anar incorporant
que jo considero
que a poc a poc
això que has dit de Netflix
Netflix no deixa ser
el pescado enorme
però que a poc a poc
ens anem acostumant
a invertir
no?
als kickstarters
comencem a veure
la microfinanciació
de les coses
com una cosa viable
que és al principi
és una manera de començar
ja no només exigim
això està claro Ferran
però jo
el que decía
era como
que esa responsabilidad
que evidentemente
también la tenemos
que poner en el ciudadano
no solo en el artista
sino en el ciudadano
que consume
el consumidor de cultura
el vehículo
el diálogo
quien lo tiene que establecer
y lo tiene que permitir
es el gobierno
y en la medida
que la cultura
es lo que tú dices
es ya casi una realidad
básica
yo creo que sería
el Estado
quien tendría que facilitarla
y si acaba siendo
gratuita para el consumidor
que sea gracias
a que el Estado invierte
y permite que todo el mundo
salga
que todo el mundo
rentabilice su trabajo
em refería a eso
que no només
es exigir-li
als actors
o a los actors
em refereixo
a los activos
a la gent que está
dintre del sector cultural
i ni tampoc només exigir-li
a la gent que pagui
per les seves coses
també des de l'Estat
des de l'Empúbli
s'ha de facilitar això
perquè ella ho diu
què faríem sense cultura
de fet
seríem monos
seríem uns monos
no tenim res més
bueno
anem a la segona pregunta
o què?
sí
sí
pero con un eslogan
renta básica universal
ya
¿sabes?
la renta básica universal
l'Adriano
em fa gràcia
perquè un dia
Adriano
et podries posar
l'americana de vaca
a lo sala Martíntona
a fer una secció
fer una secció
d'economia cultural
no, no
porque es lo que nos permitirá
a nosotros
seguir haciendo el programa
y poder seguir hablando
de cultura
si no
estamos
estamos jodidos
tío
següent
següent pregunta
hola a tots
sóc la Míriam Marcet
sóc actriu
i una empanada
bueno
una bona empanada
que porto
no sé si
puc demanar
que parleu
de dos temes
de la situació
laboral
que tenim
al nostre sector
no només els actors
que els actors
estem super perjudicats
com sabeu
però si no
tot el sector
i després
també m'agradaria
saber que em penseu
si tota aquesta producció
que s'ha anat generant
aquests dos mesos
des de casa
de programes
inclús hem fet teatre
no?
ens hem gravat teatre
con el mòbil
si creieu que això
tindrà algun impacte
en un futur
i tot aquest canvi
de veure
de consumir
tant des de plataformes
també si penseu
que tindrà un impacte
en la forma
de consumir
més endavant
home
és precisament el que deia
és a dir
la manera
que s'han hagut
de reinventar
els artistes
per poder seguir
venent el seu producte
perquè al final
la cultura
en quant a manera
de guanyar-se la vida
és un producte
és super important
ara bé
la sortida que tinc
i això
s'ha de veure
recolzada
per la gent
i s'ha de veure
recolzada
per l'estat
també
com deia l'Adriano
per tant
per tant
jo considero
que el futur
de l'estreaming
hauríem d'intentar
que fos futur
que no fos
una simple
anècdota
que ara
ens hem vist
obligats
a fer-ho
perquè dona
una sortida
molt directa
als personatges
als creadors
i la gent
ho ha de valorar
Clar, però és que a més
nosaltres ja ho hem pogut viure
diguéssim
abans del confinament
jo què sé
als Verdi
podies anar a veure
òpera o teatre
o així
però clar
ara mateix
amb tot el tema
que diu
de fer teatre des de casa
i això
també hi ha un tema
curiós aquí
que algun cop ho hem parlat
crec aquí
que és el tema
de regar la cultura
la desvaloritza
o sigui
a vegades
el tema
de fer un concert
en directe
hi ha una fina línia
entre regalar
la teva feina
o donar-te visibilitat
però això
és el que
hi ha hagut
la polèmica
ara
de la Colau
que deia
que si 200.000 euros
per fer el concert
aquest des dels balcons
o 600.000
més igual la polèmica
òbviament que la cultura
això és el que diu l'Adrià
que et dona igual
si és gratuïta
per la gent
si algú la paga
si algú la paga
no hi ha problema
el tema és
que també hem d'entendre
el que deia abans
dels micromecenatges
és a dir
pagar un euro
per veure un directe
per Instagram
és a dir
una miqueta
per dir alguna cosa
d'una música
l'estàs ajudant més
o no
l'estàs ajudant més
que no fer res
o que exigir-li
a la fase gratuït
Aquí hay un tema delicado
y es como
a veces para sobrevivir
se permiten
todas estas realidades
de gratuïdades
o no sé
el ofrecimiento
de la cultura
de manera totalmente gratuita
y esto
lo que acaba pasando
a la larga
es que de alguna manera
sostiene
esa estructura ya
donde la cultura
vive en carencia
porque la medida
que la gente
para sobrevivir
acaba pues tirando
por la vía rápida
que es ofrecer
sus contenidos
de manera gratuita
eso acaba convenciendo
a la larga
a las personas
de lo que está sucediendo
ahora
de que no vale la pena
ese intercambio económico
o ese respeto
y al final
claro
yo hay una cosa interesante
de lo que proponía
la actriz
Marcet
Miriam
el hecho
de que
ahora sí que es cierto
que se han creado
nuevos discursos
yo no sé hasta qué punto
las carencias
que han
pululado
alrededor
de estos nuevos discursos
en el momento
que desaparezcan
en el momento
que nosotros mismos
podamos volver al estudio
en el momento
que pues un actor
pueda volver
a su lugar de ensayo
o a un espacio
mucho más amplio
y grabarse desde allí
no sé si vamos
a volver a casa
a seguir produciendo
porque sí que es cierto
que ya se hacía antes
es decir
las pequeñas producciones
ya tiraban
de lo doméstico
pero el que se lo podía permitir
siempre ha salido al exterior
a buscar otras herramientas
¿cómo lo veis vosotros?
yo sí que veo
que vamos a seguir consumiendo
mucho arte
y mucha cultura
de una manera
en la que quizás
no lo hacíamos tanto
que es como tú
reclamabas
y el streaming
y el consumo online
pero la producción
¿cómo creéis que será?
porque yo creo que
exacto
a mi que em toca de prop
que dèieu abans
a nivell publicitari
per exemple
ara com que estan obligant
a tenir unes mesures
a l'hora de rodar
o a l'hora de fer coses
també està passant
amb el cinema
que han d'obrir uns protocols
l'estreaming està guanyant
una força
en quant a possibilitat
jo no dic que sigui millor
ni pitjor
és una possibilitat
igual que en el seu dia
molts artistes músics
van decidir
que era més
els hi sortia més a compte
penjar ells personalment
el disc
a internet
fer-ho
és una altra mena
i pagar
la gran anècdota
és amb Radiohead
i clar
s'estan menjant
el middleman
s'estan menjant
l'intermediari
que moltes vegades
és el que suposa
sobrecost
en aquesta cultura
perquè l'artista
ha de guanyar diners
però el que promou
l'artista
també vol guanyar diners
llavors aquí
que acaba pagant
és el consumidor final
i que acaba rebent menys
és l'artista inicial
si aquest menys
l'estreaming
crec que haurà una porta
que s'ha de treballar
i s'ha de portar bé
al consum directe
que no substitueix
l'experiència
física
ni substitueix
res
sinó que és una porta
que s'ha d'explorar
de forma molt vàlida
però la producció
la producció
la producció
aviam
sí
perquè ella parlava
de fer teatre
a través del telèfon
exacte
que molta gent
ha sobreviscut
d'aquesta manera
que jo crec
que no tindrà
una posterior
continuïtat
una continuïtat
no perquè al final
és una alternativa
a alguna cosa
que no pots fer
en el moment
que puguis fer
el que vols fer
que és anar a una sala
i tenir el públic
davant
ho intentaràs
però
la sortida
extra
és una cosa
que no tens
per què deixar de fer
pots afegir-la
a el que tu fas
perquè té un valor
propi
seguiremos gravando
en casa
nosotros
cuando podamos ir
al estudio
o qué
bueno
jo
però posarem
els coixinets
de casa
els dels micros
jo no vull
parlar
d'un micro
este es otro tema
este es otro tema
doncs bueno
avancem nois
fem una més
o què
sí
sí
endavant
hola empanats
jo soc la Bea Casas
amb oient habitual
del programa
i col·laboradora puntual
amb temes cookies
m'agradaria primer de tot
felicitar-vos per aquest any
i donar-vos les gràcies
per la vostra aportació cultural
a les zones radiofòniques
m'agradaria proposar-vos com a tema
que parlesiu
sobre els fanzines
i l'autoedició
penso que pot ser un tema
interessant
sobretot perquè és molt desconegut
i també a veure si
aconseguíssim
que tingués una miqueta
més d'adeptes
doncs moltes gràcies
home pues sí
a veure realment
que tal vea
hombre
que tal vea
des de la segona passada
que grande
me ha traído muchos recuerdos
esto del fanzine
porque yo era un consumidor
de fanzines
en la época
que buscaba
música hoy
es decir
que buscaba diálogo
e información
sobre la
hoy music
i no sé
no de hoy
no de hoy con h
sinó
hoy de rastre
exacto
i claro
què vol dir per ser hoy
què vol dir per ser hoy
hoy vol dir
hey you
en cognit
o sigui
en aquella mena de
sí
és com un grit de guerra
també
oi mate
sí
és com aquí estic
aquí estic
pensava que volia dir
overpower independence
o algo així
perquè els fanzines
tenien aquest puntet
on trobaves la informació
més marginal
aquella informació
jo vull imaginar
amb el sentit de marge
que no estava dintre dels continguts
més mainstream
ara què
jo estic totalment perdut
del món fanzine actual
a Barcelona
hi ha molt de moviment
de fanzine
d'autoedició
i per sort
els últims anys
jo crec que també s'han obert
jocs com
màquina total
o fa't voto
o la llama
tu també ho coneixes això
Ferran
sí la llama
i no només tenim salons
del còmic o del manga
sinó que hi ha
infinitat de fires
convencions
tenim el graf
tenim el
de l'autoedició
el cabum
o sigui
realment hi ha molt de moviment
i últimament
curiosament
han prescindit
de les plataformes digitals
i s'han fet tot en paper
i tot i així
hi ha molt de moviment
hi ha molta creació
o sigui
és flipant
realment és per dedicar-li
un, dos, tres programes
però
però
hi ha moviment
tot això
tot això va lligat
a l'autoedició
al final
si tu aspires
al nivell de producció
d'una gran corporació
no és la sortida
però si estàs
en l'automanteniment
és a dir
jo produeixo una cosa
i jo mateix la venc
és una bona sortida
el fet que hagi tornat el paper
i hagi desaproquetat el digital
suposo que també són cicles
i al final té molt valor
una cosa física
sí, sí, evidentment
però això que estaves parlant ara
de l'autoedició
tot com el fancine
també era la sortida fàcil
o la sortida propera
amb aquestes situacions econòmiques
però avui en dia
on l'era digital
és tan completa
i està a l'abast de tothom
per què no aquests fancines també
de fet hi ha
com una mena de fancine
amb el món digital
com una mena de websine
no sé si
sí, de fet
suposo que aquí Pol
potser ens pots il·lustrar més
però ha tornat la part física
perquè també té aquest component
underground
i més exclusiu
al final
internet també es pot
internet és molt lliure
i tot el que tu vulguis
però també té tendències
i a vegades
si et centres
de forma més
apuntant millor
a una zona concreta
i vens el teu fancine
a Barcelona físicament
perquè tu estàs
a totes les convencions
com diu el Pol
potser acabes venent més
que intentant-ho posar en internet
que sí
clar, que hi ha molta més competència
i oferta
exacte
a largo plazo
internet potser vens molt
però si
també té molt
internet també existeix molt
allò de
los primeros dos días
los primeros dos días
que cuelgas un vídeo en YouTube
és quan haces dinero
després el vídeo queda allà
i anirà generant
a poc a poc
molt poc a poc
també us ho dic
que potser si fas un boost físic
a una ciutat
però és molt important
l'autodició
crec que té un futur
bastant interessant
jo recomano
i algun dia
a mi m'agradaria
anar allà i entrevistar-lo
el tio que porta
Fat Bottom
Fat Bottom
a més ho tens
a prop
sí, ho tens a prop
a carrer Lluna
allà al Raval
vale, clar, clar
que ho conec
llavors
llavors
vivia aquí
doncs
Fat Bottom
no té massa anys
la llibreria
diguéssim
però és
pràcticament tot
és fancini
o autodició
pràcticament tot
hi ha
tot d'estanteries
ho recomano
és un lloc petitíssim
però que és que hi ha
centenades
endavant
però és que
hi pots estar hores
allà
de fet
aquests tius
sempre fotien
com una mena
de
de tromada mensual
i quan
jo què sé
no sé si era divendres
pujaves per carrer
doncs
estaven tots a fora
amb la seva virreta
la seva copeta de vi
xerrant
de còmic
d'il·lustradors
o sigui
jo he anat
molts cops
a comprar allà
i realment
és una passada
perquè és un món
és un món a part
o sigui
no us imagineu per res
un norma
on continuarà per res
és un
és un
és com un
com un fancine
és més proper
amb el món del fancine
no?
sí
nois
portem
mitja hora
i quedarem per la pregunta
número 6
i si ho fotem això
em sembla que ho fotrem això
en parte 1
i parte 2
no?
és molt probable
depèn de l'allet que dic
és molt probable
anem a la pregunta
número 6
i n'hem avançat
molt bé
hola
molt bon dia
mireu
sóc l'Abel
d'aquí d'Olesa
i tal
sóc un oient
del vostre programa
i em va comentar el Pol
que bueno
aconsella un any
que aprofito
per felicitar-vos
i tal
amatent aquí
l'emparada cultural
i mireu
deixaré amb unes paraules
més que res
d'ànim
per la feina que heu fet
perquè tenim un programa
que està molt bé
és molt interessant
toqueu uns temes
que estan molt guapos
hi ha una química
i un sentit de l'humor
entre vosaltres
que és molt apreciable
i molt divertit
per la qual
fins al moment
doncs veient més que res
la perspectiva
que porteu
sobre el que parleu
i tal
no us aconsellaria res
simplement seguiu com feu
perquè ho feu molt bé
així que Ferran
Pol
Carles
Adriano
seguiu com
com esteu fent i tal
perquè està molt bé
teniu un munt
d'exòtics jous
escoltant-vos
a cada
a cada nova entrega
del programa que feu
moltes felicitats
de nou
i seguiu com aneu fent
vinga
es nota
aquesta olesa
amb aquesta connexió
però moltes gràcies
a ver
el play
lo quiero oír
en bucle esto
lo quiero oír
en bucle esto
és que a més em fa glàcia
perquè tu el coneixes
Adriano
em sembla
fascinant
besos
és l'Abel
el nostre fan
número 1
que ja n'hem parlat
i li agraïm
sempre que estigui
escoltant-nos
i comentant-nos
és de les poques persones
que de debò
sabem
perquè es fa notar
escriu
parrafotes
supertrax
o sigui jo
des d'aquí ho dic
sé que a ell
no li agrada
sortir a la ràdio
ja li ha costat
crec prou
enviar l'auta de veu
però realment
m'encantaria
fer ni que sigui
amb ell
entrar a bambalines
però jo sí
fer alguna secció
sobre cine
trax
o còmics
en grau
en videojocs
però s'ha de dir
que segons ell
tot ho fem bé
podem deixar el programa aquí
perquè ja està
no no no
no ens ha proposat
si tens un dia dolent
tio Ferran
tornes a agafar l'àudio
de l'Abel
i te'l poses
saps
i endavant
moltes gràcies Abel
no no no
però de conya
i sí que el conec
aquest tio
però el que passa
és que mai recordo
ell tocava amb un grup
de música
si no recordo
ara no sabria dir-te
si és el taclat
que tocava
però ell tocava amb un grup
de música
amb uns amics meus
i ara no recordo
era un grup d'esca
no sé si encara està viu
això
tu vols que tens contacte amb ell
jo el vaig conèixer
ballant sol
amb talco pel terra
o sigui
perquè el tio era un màquina del baile
aquest sí que és
respecte a les primeres preguntes
que ens parlaran del sector de la dansa
ell
el puto amo
és estrany que no hagi demanat
encara
bueno no sé si està
encara tan fora
amb els seus
no
amb la seva afició
a l'esca
però
de fet el que estava comentant
és que aquesta setmana
no va ser que va morir
l'Emily Small
sí
la My Little
My Boy Lollipop
My Boy Lollipop
exacte
amor
mira no m'havia enterat
sí
l'Italia és així
Little Richard
sí
a Little Richard sí que m'ha enterat
i també que va morir
el de Kraftberg
i clar
ostres
estamos cayendo como mosca
bueno
es van sumant
les morts
es van sumant les morts
avancem nois
avancem
avancem
davant
hola nois
sóc el Borja de Sant Saloni
felicitats pel programa
dir-vos que sempre us escolto
en el podcast
tornant cap a casa
amb el cotxe
i res
que m'agradaria
veure si algun dia
podeu tractar
a l'escriptor
Stephen King
i els seus llibres
que per mi
m'apassionen
moltes gràcies
i felicitats
gràcies Borja
gràcies
doncs Stephen King
no es daria
per un anyo entero
igual que la Shemov
aquí qui il·lumina més
jo diria que
que és tu Ferran o què?
a mi m'agrada relativament
Stephen King
tampoc he llegit
molta cosa d'ell
he vist moltes
i bueno
és que el bo de l'Stifan King
és que és un personatge
bastant total
tenim cinema
tenim sèries
tenim pel·lícules
jo el conec per aquí
és un tio que jo
no m'he llegit res d'ell
però he vist un munt d'adaptacions
quantes té aquest tio?
és una bogeria
i podem dedicar un programa perfectament
a l'Stifan King
l'Stifan King
escriu més ràpid
que jo llegeixo
o sigui
hi ha un punt
el que passa que jo
si parlem de l'Stifan King
ja sabeu que us parlaré
del seu cinema
si és que
no clar
per això li dic
que és un tio
que podem portar-lo
i a més
com que està tan relacionat
tot i que a ell
no li agrada
que el coneguem
com el mestre del terror
diu que
jo no soy un escritor de terror
m'havéis puesto vosotros
l'etiqueta
però el tema és
que l'Stifan King
potser cap a l'octubre
Halloween
igual que l'any passat
vam fer un Halloween
podríem agafar l'Stifan King
i col·locar-nos
de fet ara té una adaptació
en camí
jo conec l'adaptació en camí
no per ell
sinó pel director
que la farà
que és el Fatih Akin
aquest director
d'Origent Turk
que fa molts anys
que viu a Hamburg
a Alemanya
de fet
no sé si va néixer ja
i contra la pared
o a l'autre lado
i farà aquesta
l'adaptació
d'Ojos de Fuego
de Firestar
i després ja
el fill
que el fill
jo sí que el controlo més
que Stephen King
el Joe Hill
que és el que el va fer
que ara fa molt poc
que no és Joe King
no és Joe King
Joe Hill
no Joe Hill
ni Tiger King
ni
ell va fer
Lock and Kick
que és aquesta sèrie
que és uns còmics
que s'han adaptat
fa relativament poc
a Netflix
i a part a fer
a mi em sembla
una adaptació fallida
ja t'ho vaig dir
sí però és que els còmics
és que és insuperable
aquests cils com a tàndem
però també juguen
com a tàndem
no són els que estan
darrere de la yerba alta
exacte
exacte
del relat curt
de la yerba alta
que també és un fracàs
total
de pel·lícula
sí
bueno l'Anneco
va obrir Sitges
i la vam comentar aquí
no?
va obrir Sitges
i la vam comentar
doncs avancem
següent pregunta
hola
hola què tal
Iván Torpedo
a l'Habla
me podran conocer
por grupos
como Torpedia
o programas de radio
como Fuera de Senyal
i jo les digo a ustedes
damas
y caballeros
han hablado ya
de Peter Beich
así
o no
venga
arrivederci
arrivederci
ostras
ha vingut la competència aquí
eh
jo no
aquests tios
quan els escolto així
jo dic
però
o si me'ls imagino a casa
ai a casa carrer
home què tal
com estàs Tito
bé bé
i el tio parla amb m'així
saps
i t'ho dient
no home no
sí sí
el Pol
hola com estàs
no però explica'm
eh tio
Peter Beich
como vamos
no però molt gran
molt gran eh
qui és Peter Beich
Peter Beich
o com jo li dic Peter Vague
perquè realment
és com Brian K. Baumann
o els memes
jo li dic
jo li dic
bé més fàcil
sí
clar gable
és un representant
de fet algun cop
ja n'hem parlat
però crec que l'hem de fer un especial
no només a ell
sinó el que potser
és el tridente
d'aquest
còmic
underground
independent
americà
que seria
Peter Beich
Vague
com vulgueu dir
que és un representant
amb odio
sobretot
de hate
el Robert Graham
amb American Splendor
i un que tu coneixes
molt de prop
crec
Ferran
que és el Daniel Klaus
Daniel Klaus
sí no
de fet
ahir vaig estar llegint
el que per Sant Jordi
li vaig regular
a la meia senyora
el de paciència
em va agradar bastant
em va agradar bastant
Daniel Klaus
es considera underground
no ho sabia
jo veia com més alternatius
no sé
bueno alternatius
però tu penses una cosa
fot la tira d'anys
que estan fent còmics
que ara siguin molt famosos
el Klaus de fet
a l'últim setor del còmic
va estar firmant llibres
sí sí sí
total
que no el vaig poder entrevistar
em sap greu
però ja estava
malament pot
veig que hi ha material
d'aquí llavors
per portar també
hi ha molt de material
i sobretot a l'Ivan
en concret
algun dia el portarem
també per entrevistar
no només perquè
és un màquina dels còmics
i també dels videojocs
retro i tot
sinó que també
de la ràdio
de la ràdio
sinó també
també és que
domina molt
abans que estàvem parlant
d'això Adriana
del tema
de l'escena jamaicana
catalany
es nota pel to
es nota pel to
sí sí
quina empanada
de convidat
música i còmic
sí sí
farem algo
farem algo
doncs Peter Veig
queda apuntat
passem al següent
Hola
sóc la Roser Bondó
sóc actriu
i habitual
oyent del programa
primer de tot
us volia felicitar
per aquest primer any
d'empanada cultural
esperem que n'hi hagi
molts més
i en segon lloc
deixar-vos com a proposta
o repte
per si el voleu pescar
més endavant
parlar de teatre
en algun dels vostres programes
i si no
investigar sobre la figura
de Martin McDonough
que potser vosaltres
el coneixeu més
com a guionista
i director cinematogràfic
però és un potentíssim
dramaturg
res més
donar-vos les gràcies
per haver-nos acompanyat
també durant aquest confinament
amb els vostres programes
i fins aviat
una abraçada
un petó Roser
collonut
que ens hagi proposat
el Martin McDonough
aquest tio
lluny de cine
Adriano
clar
és el director
de Brujas
collons
la veritat
nosaltres també parlem
no només del que ens agrada
sinó també del que coneixem
una miqueta més
tot i que
de vegades
fent aquestes propostes
ens fan un favor
en el sentit
que
si tenim una mica de temps
per preparar una secció
sobre la pala teatral
de Martin McDonough
i que de fet
té molt més de sentit
el que passa
és que és d'aquests personatges
com molt curiosos
és un tio
amb una trajectòria
com a dramaturg
acollonant
però que a l'hora de la veritat
ha arribat a molta més gent
per les seves pel·lis
i que en el fons són tres
aquest tio
com tu deies
Ferran
ha fotut
la de
la de Perdidos en Brujas
Siete Psicòpatas
no era?
jo aquesta no l'he vista
aquesta al mig
aquesta és bona
és bona aquesta
està molt ben considerat
aquest tio
vull dir que
si a més és dramaturg
es deu notar molt
a nivell de guió
i a nivell de posar en escena
Siete Psicòpatas
és la típica pel·li
que podria ser
tranquil·lament
i ho desconegui
que potser ho és
una obra de teatre
tranquil·lament
és que és bastant probable
de fet
la Roser
que òbviament
és amiga nostra
és l'actriu principal
dels curs del Pol
la Roser
l'hem tingut d'espectadora
presencial
al programa alguna vegada
i sempre ens està demanant
oi a parleu de teatre
i té tota la raó del món
hem d'emptuar un mea culpa
que el teatre
que és una cosa
que a més ens agrada
a tots tres
el que passa
que potser no l'explotem tant
i sobretot
no el portem al programa
més que tot
perquè jo no consumeixo
tant de teatre
o sigui
sí que vaig al teatre
però evidentment
molt menys que al cinema
i bueno
ens ha faltat una pel·li
d'ell
que és la més important
d'alguna manera
que és la que li dona els Òscars
que és la de 3 anuncios
pel·lis
però amb aquestes 3 pel·lis
és ultraconegut
el que passa
que sí que és cert
el que diu la Roser
i de fet
no sé si sabeu
és la parella
del Flivac
de la Flivac
sí sí sí
es nota
ho vas comentar
sí ho vam comentar un dia
ara no recordo quan
però sí que té aquest puntet
de compartir
aquesta mirada
tan cínica
i aquest humor
tan brutal
de fet
el tio té una reflexió
sobre els seus diàlegs
perquè la gent
sempre li demana
prou tio
perquè els teus personatges
parlen com parlen
i ell sempre diu
tu interna
intenta recordar
tot el que has dit
durant el dia
i al·lucinaràs
amb la
no sé
coses sense sentit
d'estupidesses
que dius
que diem
sí sí sí
vale
doncs teatre
hem de parlar de teatre
nois
està claríssim
dança i teatre
estos dos pilares
los tenemos claros
vinga avancem al següent
endavant
ei
ei què passa
a la gent
de l'empanada cultural
em dic Oriol
soc de Barcelona
soc
músic
que fa
i la meva pròpia música
perquè és la manera
que entenc
de si ho faig jo sol
ningú em molesta
i m'acaba sortint
el que a mi m'agrada
i si no m'agrada
és culpa meva
i per altra banda
m'agradaria que xerressiu
algun dia
sobre un personatge
que va sortir
a Catalunya
no és un personatge
bueno sí
literari
el seu pseudònim
és Valero Sant Martí
d'una manera negra
criticava
tota la societat catalana
els runners
les calçotades
la basquitis
que hi ha a Catalunya
i molts d'altres temes
llavors va fer
un parell de llibres
jo crec que és
un tema
una miqueta guai
si voleu xerrar
algun dia
i va
seguim el programa
salut
salut Oriol
Valero Sant Martí
de veritat
jo no ho coneixia
desconeixia tot aquest món
i ho he buscat
i ho he buscat
a wikipèdia
i veig que la foto
de perfil
d'aquest personatge
fictici
perquè és un personatge
fictici
és el Magnum
el Magnum P.I.
amb un parxa a l'ull
molt bé
no a veure
a mi l'Oriol
m'ho va comentar
per privat
i vaig estar buscant-ho
abans que m'envies
la nota de veu i tot
i vaig dir
hòstia
això té bona pinta
i vaig fer el mateix
vaig entrar a wikipèdia
i m'he pres la llibertat
de llegir-vos
la descripció que fa
d'ell mateix
del Valero Sant Martí
que diu
el següent
Valero Sant Martí
és l'únic masies
de la polla bífina
als anys 90
s'enriqueix traficant
amb esclaus agrícoles
a Lleida
i organitzen
timbes i legars
de Warhammer
el 2008
es jubila
per dedicar-se
a l'erudició
al sexe tirànic
i al consum
de farlopa
en el temps lliure
escriu
el revolucionari blog
jo només follo a pèl
5 anys més tard
el zenit
de la seva fama
mor en estranyes
circumstàncies
això és així
o sigui
sí, sí
ho estic veient
també a wikipèdia
és la autodescripció
però clar
si el 2008
li sumes 5
són
2015
sí, sí
no és d'ara
això
no és d'ara
però és que el 2016
publica
Los del Sud
us matarem a tots
exacte
és a dir
és l'obra pòstuma
i jo només
il·lumino la catalana terra
jo veig aquí els llibres
que també buscad
Los del Sud
us matarem a tots
a mi em va dir
a l'Oriol
que em deixaria
un dels llibres
a veure
quan ens retrobem
ja me'l deixarà
però ja us dic ara
que no sé
quin d'aquests llibres
crec que és el que em deixarà
té un pròleg
d'un déu
com és
Jair Domínguez
ho anava a dir
un dia podem parlar
de tota aquesta mena
de literatura
ficció
paròdica
destructiva
que a més
que ho admetem
aquí públicament
va molt
a favor del nostre humor
personal
també
no clar
que aquest tio
jo també ho he descobert ara
pel que veig
tots tres
no en sabíem res
del Valero Sant Martí
però trobo que és un personatge
super necessari
aquesta catalanitat
tan
no sé
tan feliç
tant de
petons
i sortides festives
que a l'hora de la veritat
no aconsegueix gaire cosa
com a resultat
vull dir
que està molt bé
com a germanor
però a l'hora de veritat
els projectes que ens hem marcat
o que s'han marcat
llavors sí que és interessant
veure l'autocrítica
dintre del món
perquè també trobo
que no és un tio
que renegui de la catalanitat
des de fora
ho fa des de dins
és molt interessant
de fet podrien portar l'Oriol
de fet
Pol
que ens ho veu
a veure si s'anima
clar
doncs molt bé
jo acabo de trobar
una altra frase
que també és
que és collonuda
d'aquest tio
diu
això no és la Bíblia
o el puto senyor dels anells
al món no hi ha cap
batalla èpica
entre el bé i el mal
sinó entre l'estupidesa
i el mal
els representants del bé
només som les víctimes
col·laterals
d'este refrec
això m'agrada
això m'agrada
està bé
està bé
doncs queda apuntat
passem al següent
Hola empanada cultural
sóc l'Arnau de Barcelona
i primer de tot
felicitar-vos
per l'any de programa
i m'agradaria
que veure
si algun dia
podríeu parlar
sobre la sèrie
de còmics
llarguíssima
de Fàbules
que ha inspirat
algun videojoc i tot
doncs sí
efectivament
Fàbules
que és una sèrie de còmics
que fa una mena
el que va fer
esrec
amb els contes
agafa els contes populars
la Blancaneus
l'Home Llop
la Capreucita
i fa una mena
de noir
perquè és uns còmics
noir
de detectius
i de conspiracions
i efectivament
va generar una sèrie
bueno
pretenia ser una sèrie
de videojocs
de moment només n'ha quedat amunt
que és Wolf Among Us
que són aventures gràfiques
ah
tu me l'has comentat
jo de fet
els còmics
només n'he llegit un
perquè l'Arnau
precisament
que és un col·lega
em va dir
que tu no sabies
que aquests jocs
venen d'un còmic
em vaig llegir el primer
m'interessa més el joc
que no és que fos
un fracàs de joc
sinó que Telltale
que és l'empresa
que el va generar
va tancar
però ara s'ha anunciat
que faran un altre
és interessant
perquè parla
d'aquesta mena
d'utilitzar
els tropos
dels còmics
dels contes infantils
clàssics
les moralines
i portar-les
al món actual
és un tema
bastant interessant
deu ser un noir
de contingut
perquè estic mirant
imatges
i és supercul
sembla
jo descove
no hi hagi
d'aspecte
no sembla un noir
és més l'actitud
dels personatges
ja ho hem parlat
algun cop
però Ferran
llavors és
algú tipus
Blacksat
Blacksat és més noir pur
perquè directament
Blacksat és
Humphrey Bogart
però
no se'n va tant
a Blacksat
que agafa
els animals
i els antropomorfits
per significar
caràcters
sinó que són
els contes
literals
la caperocita
és la caperocita
i ha viscut
és una utilització
és molt interessant
queda bastant
apuntat
perquè sí que és veritat
que és una cosa
que ens pot permetre
parlar tant de còmics
com això
i des d'aquí
Arnau
sàpigues
que estic cuidant
molt bé
el primer volum
de Sandman
que el tinc aquí
confinat
el Sandman
és de l'Arnau
ah és de l'Arnau
sí o no
és de l'Arnau
Sandman
sí sí
és de l'Arnau
per cert que estic
desitjant
desconfinar-me
veure't un altre cop
i que em deixis els següents
ah sí
doncs Arnau
ja saps
des preparant
els 8 tomos
de Sandman
que se'ls deixarem
a pols del tirón
vinga avancem
Bones empanats
sóc Lluís
i volia felicitar-vos
ja que sou un tipus
de programa
bastant singular
dintre del panorama
radiofònic
i a part també
aprofitar
per fer-vos
una proposta
barra crítica
per tal
que us pugui
fer superar
la condescendència
amb la que tracteu
cadascun
la secció
de l'altre
no?
Una mica
de crítica
destructiva
senyors
potser no fa falta
un horòs padre
cultural
però
si s'havia divertit
una secció
tipus
a favor o en contra
no tot poden ser
sempre falacs
vinga
endavant
i sort
Hòstia
este senyor
està enfadado
busca bulla
busca bulla
Lluís
haurías de veure
com són les reunions
de preproducció
d'enfadada cultural
i estarías molt content
està todo maquillado
està todo maquillado
que lo sepa
que lo sepa
de una vez
este senyor
que està todo maquillado
aquí
nos drogamos
antes de empezar
el programa
para tener
esta actitud
más relajada
a la hora de la verdad
hay mucha tensión
¿cómo puedes hacer
coincidir
en una empanada
al final
los ingredientes
en la empanada
tienen que sumar
pero a veces
como esas piezas
de puzzle
desgastadas
les cuesta encajar
pero yo creo
que en el fondo
ni tan mal
¿no?
porque
recorda Adriano
ara que fa un any
al principi
volíem fer un programa
que hi havia
com 40 seccions
i que una d'elles
era tipus
a favor o en contra
i ja està
només havíem de dir
si sí o si no
saps?
i el programa
i el programa
s'ha acabat
sent tres
i de hecho
bueno
perquè al final
tenim una hora
si ens estiguessin
barallant
és que les nostres
baralles
Lluís
has de saber
que duran
tres dies
comencem a discutir
es que es lo que tiene
ya ser familia
ser familia
ser pareja
yo quiero decirle algo
a Lluís
y es que
en el fondo
cuando te enfrentas
más allá
del malujeo
y en el fondo
de los roces
que podamos tener
y que
oye que tú
ocupas más espacio
en el cine
y yo quiero defender
este videojuego
o este cómic
eso es normal
estas son las típicas
historietas
has cogido
esta pelea al vuelo
la pura realidad
la pura realidad
pero
a la hora de la verdad
cuando te enfrentas
no sé cómo lo veis vosotros
ya extrapolándolo
al caso individual
cuando te planteas
analizar una película
analizar una sección
y sobre todo
también porque lo hacemos
por amor al arte
y esto lo venimos comentando
desde el principio
con la falta de duros
lo hacemos por amor al arte
y a la hora de la verdad
que es mejor
hablar de aquello
que te apasiona
de aquello que
realmente crees
que además merece la pena
compartir con el otro
por lo general
tampoco entras a pagarle
hostias a algú
que te está fotent
con tanta
en tanta gust
la sección
y dices
ostres es que me agrada
perquè m'has venut
això
m'ho has sapigut vendre
i també és veritat
que moltes vegades
com és una emparada
portem temes
que el nostre company
no coneix
ignora por completo
però sí que és verdad
que podríem tomar
esta actitud
més de provocador
i aunque no tenga
ni puta idea
del videojuego
vendré a boicotearlo
i vosotros

totes el nostre company
tot el nostre company
tot el nostre company
tot el nostre company
tot el nostre company
no el nostre company
no lo hi hagi
el tema és que
el tema és que
només me veu
con ganes
de parlar en negativo
quan un producte
cinematogràfico
cultural
etc
se está moviendo mucho, la gente está ahí
en plan, wow, hemos dado
con el edificio de la vida
y tú dices... Me en recuerdo
del moment Rosalía
l'estiu passat en un despacho
que el Carles i jo l'intentàvem
Ah, esto habría que recordárselo al Juli
¿no? Al señor
Julián, sí, sí, sí, habría que
recordárselo. Sí que
ens barallem de quan, sobretot quan és el Carles
perquè la resta de vegades
la resta de vegades intentem
ser més amigables. Avancem
Hola, bones
Sóc en Tito Goreu, organitzador
del Festival Valle de Fest de Roses
Porto una pregunta
que li ha aguda. Podríeu debatir
de com veure les
pel·lícules al cine? Si amb tranquil·litat
o cridant-me a la pantalla?
Amb bogeria total. Home, a veure
criden sempre, eh?
Tu Adriano, què dius? No fotem, no fotem, eh?
No, però ell s'està referint sobretot a aquests
festivals, potser més trash
o de sèrie B. No t'ho imagina't ara, Pol
que llegas al cine después de este confinamiento
en plan, ah, por fin, por fin puedo
llegar a ver una película
en paz, en la pantalla grande.
Y todo el cine lleno de niños.
No, no, o un tarao chillando
en plan, ¡por fin, sí!
Pues ese serás tú, ese vas a ser tú.
Lo haré, con mucha meditación, lo haré para dentro.
Lo haré para dentro.
No, no, perdona, te va a venir, te vindrá
el señor de la llanterna del cine
y te dirá, señor, no se puede usted tocar aquí
delante de la película, este no es una sala
de esas. Bueno, pero claro,
això, fora de festivals
com això, com a
Cotxeres de Sants, no?, que potser és la
bogeria més gran que tenim a Catalunya
o Rose Vision i això, li tenen un rotllete, no?
Sí, o Sitges, Sitges.
A Sitges també, eh?
El gran moment era Fenòmena, no?,
quan va aparèixer Fenòmena.
Clar, però el Fenòmena, hi ha punts...
A mi em molestava molt.
Jo recordo anar a veure una de les meves pel·lis preferides,
Indiana Jones,
l'última cruzada era,
i tothom recitava en veu alta
cridant els diàlegs i és en plan, ya,
no me lo puedo creer esto.
Jo també em sé els diàlegs.
He vingut a disfrutar d'una pel·li que no puc veure així,
saps? I me l'estan fotent en l'aire.
Uau, ahí sí que había sacado el puto fusil, eh?
O sea, como cuando oigo la canción...
Potser soc jo, igual que tothom aplaudeix en el moment,
perquè també vaig anar a veure Matrix en el moment,
que Neo fa el que tothom sap que fa.
Jo puc entendre els cheers, de fet.
Últimament s'ha de dir que s'ha recuperat
la costum d'aplaudir als cinemes,
que jo de petit no recordo.
Endgame.
Sí, Endgame, la Gemma es va tornar boja,
i ara quan s'acaben les pel·lícules
se senten aplaudiments,
que feia molts anys que jo no sentia.
Qualsevol pel·lícula, eh?
Sempre hi ha un aplaudiment típic,
que això es veu que és molt típic americà,
potser és la globalització del cinema i del públic, eh?
No ho sé, eh?
Però...
Bueno, el cinema va sorgir així,
com un espectacle de feria,
que llavors de fira,
i la gent aplaudia, menjava i ho fotia tot.
Però, evidentment,
una vegada ha agafat aquest puntet més artístic
i ho i dic...
Hi ha discursos i discursos,
o sigui, és el que estem dient, no?
De hecho, hi ha moments en els que
la propia experiència ja lleva implícito això, no?
És a dir, vas a veure una pel·li
i el que quieres és liarla,
però que la resposta del espectador
tenga que ser algo compartido,
això ens fa reflexionar sobre la libertà, no?
És a dir, eh, eh,
tu libertà acaba d'o'n de jodes la mía, ¿sabes?
És com...
I és això, potser és una mena de vergonya social, eh,
perquè potser a mi és que no m'agrada...
De fet, el que em genera moltes vegades
és vergonya aliena, no?
Estar al cinema i que algú digui
Sí, no sé què, joder què...
Me voy para casa, me voy para casa.
Sí, és com, tio,
ella té la puta boca.
Què dius, però?
Però s'haurà de fer un estudi a camp
d'aquests festivals,
sobretot que són tan...
O sigui, Cotxeres de Sants
només vas a veure cine,
a escoltar-lo o no,
perquè no sé si algú de vosaltres
heu anat...
Abugeos, abugeos...
I comentaris enginyosos, també.
Però, claro, és per el tipus de pel·lícula, no?
Sí, no, a veure,
òbviament, Cotxeres de Sants
és terror, és gore,
algun cop es col·la algun drama,
però normalment és terror.
Però tot està sempre encarat
a desestimar-ho tot,
a destruir-ho tot.
I són comentaris de gent
que, al canvi, a la fi són enginyosos.
O sigui, realment,
els comentaris estan bé, eh, Sants?
Si no...
Però segur que es dona
molt cunyadisme de sala, eh,
també, jo, a vegades...
Sí, sí, sí, a ver,
que la dice más gorda.
Però estem pensant,
si penseu al centre cívic de Sants,
és gegant l'auditori que hi ha.
Sí, però ara...
Imaginem això, eh?
Que no estem d'aquí desprestijant per res
el que el Tito ens proposa
del seu festival,
que és un festival divertidíssim, eh?
El que passa que la sala comercial,
a vegades vas al cine
a abadir-te
i si a sobre tens un imbècil al costat
que t'impedeix,
que et recorda que al món
hi ha gent imbècil,
Por eso a veces es mejor
irte a un cine gafipasta,
¿sabes?
Donde sabes que todo el mundo va a estar.
O el streaming en casa.
Claro, es que claro,
si empezamos así,
nos vamos a cargar las salas de cine, eh?
Vinga, avance, al següent.
Hola, soy Teresa Cataldo,
soy educadora social.
Quería felicitaros
por vuestro primer aniversario
de Empanada Cultural
y agradecer vuestra mirada especial
sobre el cine y las series.
Me encantaría que hicierais
un paralelismo
entre los temas sociales
y políticos actuales
y determinadas películas o series.
El cine es una herramienta
muy poderosa
de transformación social,
pero a veces
para el público
pasa desapercibido.
Muchísimas gracias.
A ti.
Y ahí te quiero ver, Teresa, eh?
Sí, sí, sí.
¿Qué opináis de lo que ha dicho?
Es que...
¿Tú qué vas a hablar tú?
Yo soy un gran defensor
de este discurso.
Claro, es que
aquí es donde entramos
en esa línea tan fina
donde arte o cultura
o cine como entretenimiento
o cine con una actitud docente,
casi terapéutica a veces,
¿sabes?
Seguramente vosotros diréis
todo vale, ¿no?
Todo vale,
cine entretenimiento vale,
pero sí que es cierto
que el cine entretenimiento
está mucho más
como aceptado
por la población mundial,
por así decirlo,
que no aquel cine
que tiene que realmente
cambiarte,
enseñarte
o proponerte, ¿no?
home, es que al capo de la fi
la cultura
com a base
hauria de tenir aquest element,
no?
Que és l'enriquiment mental,
l'enriquiment emocional.
Enriquimiento, exacto,
pero no entretenimiento.
No, pero entretenimiento,
pero el ocio y el esbarjo
también forman parte de esto.
Obviamente, Adrián,
si nos ponemos
de un valor absolut,
el cinema en contingut
es más importante
que el cinema
sin contingut.
Sí, pero a la hora de la verdad,
sí, sí,
estoy totalmente de acuerdo,
y perdona,
eh, Pol,
que te estoy ahí frenando,
pero a la hora de la verdad,
como que la respuesta social
siempre es más de
no, no,
yo veo cine
para entretenerme,
¿sabes?
Ah, no, no,
totalment,
per això nosaltres
fem un programa
que es diu
Epidèmia Cultural,
i no un programa
perquè fins i tot
d'una cosa tan absurda
com un,
no sé,
ara no,
però bueno,
és a dir,
jo espero haver aconseguit
demostrar que els videojocs
no només mata marcianitos,
és a dir,
i la cultura,
encara que sembli buida,
té un origen,
i això és el que nosaltres
comigo lo has aconseguido
en parte, Ferran,
en parte.
No, però vull dir
que amb el cinema igual,
és a dir,
que això que ens planteja
la Teresa
de trobar el paralelisme
és que el paralelisme
és que aquesta és la nostra missió.
Aquesta és la idea.
I què deies,
què deies, Paul?
Sí, no,
que us volia posar
un exemple pràctic
que crec que va a la perfecció
amb això,
que és que jo ahir vaig veure
la de la pel·lícula
d'animació espanyola
que és la de Luis Buñuel
en el laberintí
de les tortugues,
que és l'aptació
d'un còmic.
Doncs, just a l'inici,
els primers dos o tres minuts,
que també estan al còmic,
parlen,
tipus,
saps aquestes reunions
que es feien a França,
a les cafeteries,
parlant de,
de tots els artistes
del surrealisme
i de...
Com aquí els quatre gats.
Com aquí els quatre gats, exacte.
Ja que era l'échant noir,
o no sé què era,
no sé.
L'échant noir, sí.
La bohèmia francesa.
Sí,
hi ha un diàleg
com al principi
del Roger Wardocs,
un diàleg d'aquests
parlant en comptes
de si donar o no propina
a qui és a l'art,
si equival a crítica social,
si equival a entreteniment,
o sigui,
justament ho vaig veure ja la nit
i és un inici de pel·li,
o la pel·li està molt bé,
però que és un inici de pel·li
superpotent
perquè justament
et identifica
diferents moviments culturals,
en aquest cas,
doncs,
pictura o cinema,
però te'ls identifica
molt bé
de qui és més partidari
d'un canvi
cultural,
social,
inclús polític,
o sigui,
hi ha qui vol fer la revolució
partida d'art.
És la legitimitat
d'existència
de qualsevol mena d'art,
és a dir,
què és més important,
l'art que permet
que la gent
es distregui
d'aquesta vida miserable,
o l'art que t'ho recorda
i et proposa
no solucions,
però si identificar-ho,
clar,
són objectius diferents,
clar,
si et poses molt purista
i et poses molt elitista
com a vegades
algú d'aquest programa
que es posa,
doncs...
No,
lo que està claro no,
però porque yo quiero
que veáis una cosa,
està claro que yo también
me quiero entretener
a veces tumbar en el sofá
y pasear la mirada
sobre la pantalla,
pasearla más
que estar ahí leyendo
el lenguaje cinematográfico,
pero si a alguien
le interesa
que el cine
y en general
toda cultura
que movemos
sea puro entretenimiento,
ya sabemos a quién es,
es a la estructura
de poder,
al gran estado,
es aborregarnos
delante de una pantalla,
pan y circo,
y estos días,
muy interesante
lo que proponías,
lo que comentabas Paul,
yo vi esa película
y sí que es una maravilla,
no recuerdo exactamente
la secuencia inicial,
pero me suena,
lo que yo sí he leído
hace muy poco
es un artículo
de un escritor
que el tío lo tenía claro,
tenía una frase,
claro,
que ya de por sí la lees
y dices,
uy, paso,
pero dice,
la cultura
nos tiene que colocar
frente a la muerte,
claro,
dices esto
y dices,
hostia,
pues no,
precisamente consumo cultura
para no pensar en la muerte
y eso es posiblemente
uno de los grandes equívocos,
porque ya en filosofías antiguas
ya se propone eso,
donde la importancia
de todo discurso
es primero de todo
hacerte entender
que eres mortal
y a partir de aquí
empezaremos a entender
muchas cosas,
y que lo puedes hacer
con cachondeo,
que eso no quita
que podamos estar riendo
mientras pensamos en la muerte
o reflexionamos sobre ella,
que es un poco
lo que nos ha acabado pasando
en estos días,
¿no?
Mira,
la següent proposta,
nois,
no es una pregunta,
de fet,
es una proposta directament,
ens han enviat una cançó,
un tio que es dedica
a fer música electrònica
per el que veig,
millor l'escoltem
i de fet,
el programa ens està quedant
tan llarg
que si us sembla bé
ho posem com a final
de programa
i continuem
en una següent edició.
Molt bé.
Amics d'Empanada Cultural,
sóc l'Àlex,
sóc seguidor vostre
des que vau començar
i us he de dir
que com a amant de la cultura
m'encanta el que feu.
Us vull felicitar
realment
per la feina
que feu en aquest programa
i m'encanta,
m'encanta molt
el còctel que feu
que barreja l'humor,
l'actualitat
i sabidoria cultural
en general.
Com a artista que sóc
m'agradaria portar
el meu granet de sorra
perquè tots els empanats
culturals
puguin disfrutar.
Us deixareu
una petita peça,
un fragment
de l'últim single
que he composat
i que he col·laborat
amb una cantant
d'Estats Units.
Espero que us agradi.
El nom que utilitzo
per si a algú
li pot interessar
seguir-me
per futures feines
que estic fent
i projectes,
el meu nom
és
Tecnocracy.
de Tecno
i de Democràcia,
els dos grans pilars
de la nostra societat actual
i també els que ens han d'ajudar
a combatre
el corona
i la corona també.
Apa, salut!
I'll drive and break the fall for you
for you
for you
for you
for you
for you
Bona nit
Bona nit
Bona nit