L'embaix, l'embafada, el gran festí,
L'Avacanal Radiofònica, aquí comença Empanada Cultural,
un programa cuinat per Paul Wigler,
Ferran Pujol, Adriano Calero, Carles Martínez.
I fins aquí el programa d'avui.
Moltes gràcies per acompanyar-nos i fins la pròxima.
Espera, no, no, no, espera.
Fins la pròxima, no.
Fins ara, fins ara mateix, que estem començant el programa.
Llavors, espera, aviam que m'aclari, això és una mica confús,
perquè començo el programa, comencem el programa,
com si ens estiguéssim acomiadant.
Per què iniciar? Com si estiguéssim tancant.
La primera resposta és fàcil, Carles, què t'has fumat abans de venir?
La segona té a veure amb el sentit de les coses.
Quin sentit té encetar aquest darrer gazpacho cultural?
Acomiaden un estiu que no ha estat ben bé estiu,
com aquella primavera que comentava el company Adriano ara fa uns mesos
i que tampoc va ser ben bé primavera.
Els mesos passen, passen i passen al ritme de Time,
de Hans Zimmer, que estem escoltant ara mateix,
però la Covid tant li fa que sigui primavera, que sigui estiu o que sigui tardor.
Les estacions arriben i s'acaben com si no les haguéssim gaudit del tot.
O millor encara, tot s'acaba com si no hagués començat.
Però, estimats oients, espectadors, espectadores, anem un pas més enllà.
Penseu en dues línies paral·leles que avancen fins a l'infinit.
La primera es mou cap endavant, la segona es mou cap enrere.
Com diria el cineasta Montehelman, una carretera asfaltada en dues direccions.
El primer carril ens el sabem tots.
Les coses van cap endavant, els gols entren a porteria,
els trens arriben a l'estació de ciutat
i Dorothy fa saltirons alegrement pel camí de Rajoles-Grogues,
direcció al màgic Mondoz.
Fins aquí tot correcte.
En el segon carril, en canvi, el gir de manivela
va cap enrere.
La pilota es mou de la xarxa a la bota,
l'ou trencat es reconstrueix i torna a la nevera.
Dorothy recula els passos avançats sense por a caure a terra.
Quin embolic, tot plegat.
Bé, els personatges de Jean Cocteau, inclús,
surten l'habitant de l'aigua completament secs i Michael Jackson,
en fi, Michael Jackson diguem que es limita a caminar amb normalitat.
Però què passa si unim aquests dos camins, aquest endavant i aquest enrere,
aquestes dues direccions?
Què passa si fem el hacker i ens carreguem aquest esquema binari?
El més probable és que ens haguem fumat alguna cosa
o que haguem anat a veure
Tenet, el nou blockbuster de Christopher Nolan.
Una pel·lícula amb un títol de palíndrom.
És a dir, que sona igual si el llegim del dret o del revés.
Tenet, una pel·lícula obsessionada en donar coherència a un món d'allò més confús,
com aquest editorial.
Un món d'allò més absurd,
com una autopista on les senyals de trànsit no ajuden a circular amb comoditat,
sinó tot el contrari, a provocar accidents.
Accidents greus.
Així de confús.
Així d'absurd.
Com una pista de futbol on una pilota entra per l'esquadra d'una porteria,
però simultàniament a l'altra banda del camp un porter atura un altre.
O una ciutat on els ciutadans surten de casa traient-se la mascareta
i d'altres entren dins de casa mentre se la posen?
Així d'absurd.
O encara diria més, un setembre on els nens i les nenes arriben a l'escola
amb les mans a les moxilletes,
però a l'altra banda del pati els mateixos nens abracen els seus familiars
que els han vingut a buscar.
Així d'absurd.
Passat i futur, el va ser i el serà,
tot barrejat en una mateixa manida per refrescar l'esperit i l'estiu.
O com li vulgueu dir.
Bé, i potser que ho deixem aquí,
que ens desinfectem per anar-sima vegada amb gel d'hidroalcohòlic
i ens donem la mà per acomiadar o per saludar.
Tant sabat.
Reivindiquem el present com el que és, com el que sempre ha estat.
El punt d'unió entre l'abans i el després.
com una pinça que arreplega passat i futur sobre un mateix estenedor.
Quantes metàfores.
Bé, i molt estrany tot plegant, no?
Com esteu veient.
Però no patiu.
Ei, no patiu, espectadors i espectadores.
Uients, ja hem arribat.
Atents i atentes.
Girem la manibel.
Espera, espera, espera.
Què està passant?
O el que és el mateix.
Fins aquí l'editorial.
Fotem-li canya a aquest gazpacho cultural.
Ostres, Carla.
Però, no, no.
Estoy aquí tot el rato pensando.
Ponte el micro en la cara, Adriano.
Estoy tot el rato pensando.
La pillat com cara, com el karaoke.
¿Cómo narices me haces poesia?
Miguel Bosé.
Le veo en un puntito rapero, eh.
Le veo en un puntito rapero.
Te veo en un puntito rapero moviendo brazos,
pero a la vez muy poético, ¿no?
A la vez, ¿cómo era eso de...
Com si no hagués començat mai, ¿no?
Esa es la sensación que he tenido con Tenet, un poco yo.
Ara lo veremos.
Sí, sí.
Què tal, no?
És a mi, Carles, ben tornat, eh.
Gràcies.
Ben tornat, Carles.
Però, bueno, això és ara sí, ¿no?
Cada cop t'haurem de dir ben tornat, perquè sempre...
Ara el mantenim o no, el nom a la careta?
Clar, clar, clar.
Perquè si no, ho haurem de fer enrere, eh, també.
No ho haurem de tirar enrere.
Pensa't que...
Un Carles que està i no està.
¿No?
De Rodinger.
Esto sí que lo vamos a...
Pero no liemos al personal, sí, sí, porque los que hayan visto Tenet lo tienen claro.
Los que no hayan visto Tenet puede que estén un poquitito perdidos.
Sí, de fet, us recordo a les xarxes socials i anem a parlar d'aquest tema que està sonant bastant, que és Tenet.
Recordem xarxes socials, tenim YouTube, Empanada Cultural, Facebook, Empanada Cultural, Twitter, Empanada Cultura, sense L, Instagram, Empanada Cultural i tots els podcasts els trobareu a Soundcloud.
I, nois, anem al menú del dia, perquè avui és senzillet, però...
I ja veies que ja tenia ganes, no?, de empezar a discursar al respecto.
Ja t'he vist, Adriano, un poquitó.
Sí, sí, un poquitó.
Sí, vinga, anem-hi.
Menú del dia.
Ole!
Vinga, anem-hi.
Mira, la Carmen Amaya aquí que está bailando con nosotros, los tarantos de foto.
Tots conectados.
Bueno, pues ya lo he dicho, ¿no? Yo vengo a hablar de Tenet.
L'hem vist tots.
Sí.
S'ha de dir que l'hem vist tots.
Espero que los oyentes y espectadores también l'hayan visto.
Sí, perquè farem bastants spoilers.
Si no, passeu directamente al minut 53, que probablement es como menso yo.
Pero que tampoco se preocupe mucho.
Porque en el fondo, a ver, que no se preocupen mucho los oyentes y espectadores,
porque al final es fácil hablar de Tenet sin descubrir mucho,
sin descubrir nada relevante en el proceso.
No es necesario decir que todos mueren al final para que la peña entienda.
Porque entonces mueren al principio.
Ah, eso es.
Pero a ver, ¿qué le pasa a Tenetet?
Es decir, evidentemente no voy a hacer, como siempre, agenda-sección.
Pero simplemente ya plantear algo que creo que es muy importante,
porque uno de los grandes problemas de Tenet para mí ha sido el hype que han creado.
Para mí ha sido la expectativa.
Pues que es la gran peli que s'ha estrenat post-pandemia.
Pero claro, viene de ahí, ¿no?
No viene solo de las pretensiones de Nolan, que también,
sino de ese estreno que tenía que salvar el verano del cinematográfico.
Sí, se le ha posat un pes a las esquenas.
Él también es normal que existiera, ¿eh?
Que ella ha demanat, ¿eh?
Sí, ella ho busca, això.
Es muy normal que si tú has rabat de una peli...
Pero has dit, Adriano, que no vas a fer secció durante la...
Exacto.
Es simplemente que la peña tenga en cuenta que vale la pena hablar de Tenet
y traerla aquí como plato fuerte del programa,
pero que tampoco el personal vaya pensando que está ante una obra maestra.
Porque es que, simplemente, habéis visto cómo han presentado el libro
que tiene que acompañar, porque Tenet es una peli que es tan compleja, parece ser,
que tienes, que sí, como esos filósofos que no entiendes, ¿no?
Como l'art, como l'art moderno, ¿no?
Algo del estilo.
Es como una peli Ikea, ¿no?
Que vean el seu manual d'instrucción.
Hostia, esto lo he leído por ahí y es muy potente, esa idea.
Los secretos de Tenet se llama el libro
y la presentación inicial es de la mano de Christopher Nolan
llega un thriller de espionaje que te volará a la cabeza,
tan original que el público estará reconstruyendo el puzzle durante años.
Bueno, no se preocupen, el puzzle lo vamos a reconstruir aquí en media horita, si mucho.
No hay pa' tant.
Exacto.
Es veritat que generarà molta, molta, molta moviment dins el fandom dels fans
que començaran a treure teories, ja ho veureu.
Jo crec que esta peli d'Aparrato.
Encara que no us sembla, aquest programa no serà un monogràfic de tenet.
Sí, hi ha el plat fort i després hi ha el plat dèbil.
No, home, no.
No, home, no.
Com que he dit el plat fort.
Sí que és veritat que seríem amb la línia protagonistes de color negre.
De rasa negra.
Com la taula que m'heu posat aquí de taula infantil.
És el negro de grupo, ¿no?
Tot el món de la sa.
El final del bus.
Doncs jo avui us porto un còmic, una secció de còmic i de música i tractarem el còmic
La Pequena, esperem un moment que és un títol una mica llarg, a veure si...
El Pequeño Libro...
El gran golpe en la Pequena Xina.
Exacte.
El Pequeño Libro...
En Carl Russell.
Uah, peliculón.
Lies dies, parlant.
El Pequeño Libro de la Black Music, que té tinta de ser un nom una mica irònic, no?
Pequeño?
Sí, clar, després ho veurem, però és un llibre que abarca des del 45 fins al 2000, diria, 15.
Cinema i còmic i música, perquè, en veritat, és bastant musical.
No, i és molt potent perquè el Pol sempre ens porta un còmic que, en el fons, no és un còmic.
Exacte.
És una bíblia d'algú, en concret.
Ja sabeu que a les meves accions és l'excusa per fer un programa musical.
Exacte.
De fet, la dada s'entacada.
Fa tanta trampa el Pol amb les seves accions com l'Adrià amb els menús del dia.
Sí, perquè portem ja 5 binoms de mano del dia.
Avancem, avancem, que anem per llarg.
Va acelerando esto ya, ¿no?
Sí, esto empieza a acelerar un poquito, un poquito a poco.
Bueno, pues, empezamos con Tenet, o seguimos con Tenet, y con Gorenson, Ludwig Gorenson.
Gran compositor sueco.
Gran compositor.
Solo vull dir una cosa.
Ho estava trobant a falta, eh, tot això.
Sí, ¿no?
Venga, pero...
Espera't fins al final.
No ho grafis, no ho grafis.
Lluvig Gorenson.
¿Quién és este senador?
¿Quién és este buen hombre?
Pues un compositor sueco que firma la banda sonora de Tenet, evidentemente,
y que ya lo estamos escuchando.
Ya podéis ver que és tan movidita como la película.
De hecho, hay una gran simbiosis audiovisual, por así decirlo.
¿Espero?
Vale, sí, sí, dale un poco de cancha, pero supongo que en breve rebajaremos revoluciones,
¿no?
Porque yo cuando lo vi por primera vez, esta banda sonora, cuando la vi al margen, al
margen de la película, no sabía si estaba ante una banda sonora o ante el sonar, ¿no?
El festival, sí, sí.
Creo que nos ha pasado a todos.
Pero bueno, supongo que es lo que te pasa cuando tu compositor es Hans Zimmer y se lo sortean
y le ofrecen hacer la banda sonora de Dune, porque es lo que estaba haciendo este buen
hombre, la banda sonora de Dune para Denis Villeneuve, mientras Christopher Nolan estaba
buscando a otro compositor.
¿A quién buscaba?
Al final encontró a Ludwig Gurensson, un compositor bastante más joven que Zimmer y seguramente
más fiestero.
Pero oye, con mucho éxito, no, no, con mucho éxito, ¿de quién estamos hablando?
De un tío que tiene solo 35 tacos, bueno, el martes cumple 36.
Hasta que me la van a sonilluns, ¿eh?
Sí, sí, pero seguramente es el gran martes, así que felicidades, Gurensson, que nos está
escuchando y nos estás viendo, compártenos.
Esto...
Y bueno, ¿y qué le avala este buen hombre, aparte de su procedencia y su fiesta?
Pues le avalan bandas sonoras como The Mandalorian, The Creed, las dos partes, Venom...
Oye, y poca broma, ¿eh? Tiene un Oscar y un Grammy por la misma banda sonora.
En este caso, una película bastante fallida, pero que desgraciadamente hemos vuelto a escuchar
y por un motivo algo triste, ¿no? Bastante triste, un drama.
Estamos yo hablando de Black Panther.
Ara, no te voy a defender yo Black Panther, perquè precisament a mi no em va agradar,
però fallida no va ser.
No, fallida a nivell comercial, no.
Però fallida a nivell producte, depèn de la escena com a pel·lícula.
Depèn a qui li preguntis, hi ha hagut molta gent que l'ha elevat molt.
Penseu una cosa, els Oscars s'estava plantejant fer aquella secció de la pel·lícula més viral
era algo així, per Black Panther, ¿eh?
I li no han anat a donar directament.
Bueno, però ja veus que si jo critico a Tenet, no os imaginéis.
Pel Farhan i per mi el drama va ser Black Panther, ja.
Sí, sí, sí.
No em sorprèn, eh, que els Oscars anessin a premiar una cosa així, perquè...
Vale, la pel·lícula va ser drama, ¿no?
Les decisions mai són encertades.
Bueno, pero dejemos bandas sonoras aparte y volvamos a Tenet y a Nolan,
porque está claro que Tenet es muy Nolan y evidentemente Nolan es demasiado Nolan.
Un tío al que le gusta muchísimo complicar las cosas y no siempre son complicadas.
Es decir, muchas veces las hace complicadas cuando no lo son.
La sensación que yo tengo cuando me enfrento a Tenet, ¿no?
A pesar de lo que nos digan, Tenet tiene un argumento bastante sencillo.
Totalmente.
Otra cosa es que a Nolan le gusta embutir, lo podríamos llamar a Christopher.
A Christopher Nolan, allá de la plana de Vic, fa butifarras, tío.
Las Patec.
Y claro, te mete en la body movie con el cine de espías, ciencia ficción,
tercera guerra mundial, apocalipsis.
Y no, no, ey, pero hay momento para la sensibilidad, para esa amistad ahí potente con frases.
Pero un momento, eh.
Es una butifarra como que le está saliendo la carne por los costados.
Carla, Carla, apropa tal mío.
Es una butifarra como que le está saliendo la carne por los costados, ¿no?
Exacto, ya para colmo, ¿no?
Pero que ahora la digo, pues marcha atrás.
El vivimos en un mundo crepuscular de Walt Whitman, ¿no?
Esta frase que acompaña la película.
Oye, no, evidentemente que hay pequeñas joyitas, vamos a intentar rescatarlas,
pero simplemente que el personal entienda que estamos enfrentados a una especie de Bond,
se podría llamar.
De hecho, os voy a comentar un poquitito el argumento, ¿no?
Estamos hablando de un protagonista que no tiene nombre.
Esto ya es una pista.
Es un protagonista.
Es un protagonista.
Es un protagonista.
Muy buen término esto.
Y a la vez se podría llamar, si se llamara de alguna manera, Bond, James Bond.
Trabaja para la CIA, aunque él nunca lo confirma.
Y como no le tiene miedo a la muerte, como nosotros cuatro, pues el tío se dedica a salvar el mundo.
En su tiempo libre y en el tiempo laboral.
Y así se ve inmerso en una red de espionaje internacional.
Con el villano ruso por excelencia, Andrei Sator.
Hablaremos de él un poquito más adelante.
¿Y esto qué le permite?
Pues ir de lugar en lugar.
Entre Estonia, Italia, la India, Dinamarca, Noruega, el Reino Unido, Estados Unidos.
Y por cierto, un falso Vietnam, que está rodado en la costa malfitana, está rodado en Nápoles.
Pero sí, hay un momento para ese Vietnam bucólico.
Y como no podría ser de otro modo, si tenemos saltos espaciales, saltos a través del mundo,
también tenemos saltos en el tiempo.
Porque esa es la clave de TENET.
El tiempo.
Bueno, en TENET y en el cine de NOLA en general.
Obsesión.
Pero es que ese es para mí el gran problema.
Que aquí no alcanza la maestría de origen.
Es decir, es evidente que el tiempo, estos movimientos entre tiempo y espacio son su sello.
Pero para mí no tiene ni la maestría de origen, ni de interestelar, o ya ni hablemos de memento.
Que para mí es clave.
Yo de hecho, sin ningún tipo de aprendizaje de diálogo, me di cuenta el otro día que he visto todas las putas pelis de Nolan.
Sin quererlo un poco, ¿eh?
Esto el otro día lo decían en la radio.
No te das cuenta de que te gusta Nolan hasta que te dicen cuántas pelis tiene Nolan.
Y dicen que las he visto todas.
Y que hayas visto la película de alguien no significa que seas fan, pero si al final te han gustado más o menos todas, oye, este tío te gusta.
Yo diría que es uno de los directores.
A ver, he consumido muchas filmografías, pero de Nolan las he visto absolutamente todas.
A ver, son películas de vento, ¿no?
Y toda la marketing que portan enrere, y cuando se estrena una peli de Nolan es difícil no haberla visto.
Pero eso ve arran de origen.
Eso ve arran de origen.
Home, yo creo que desde los Batmans y a la cosa...
Amb el Batman sí, pero origen es la caldiferencia.
perquè a Batman la gent deia Nolan es el director de Batman, fins que la gent va a dir, hòstia, origen.
Llavors, molta gent va a redescobrir, perquè jo, per exemple, no havia vist Memento.
O Following.
Sí que havia vist El Prestigio sense saber què era de Nolan.
Clar, però El Prestigio era d'abans de la trilogia.
Sí, és l'anterior.
No, no, o sea, hasta el mig.
Hasta el mig.
Nolan hace Following, Memento.
De Memento se pasa Insomnio, la de Pachino en Alaska.
Policíaco, buenísimo.
Y ahí ya le ofrecen el primer Batman.
Batman Begins.
Hace el primer Batman y entonces sigue con Prestige.
Y ya a partir de ahí creo que vuelve otro Batman, etc, etc, ¿no?
Pero volviendo un poco al origen de esta filmografía, es lo que yo os decía cuando me enfrenté a Memento,
que fue la primera peli que vi de él, empecé a entender el tiempo como algo no lineal, ¿no?
La mirada más simplona sobre el tiempo es esa mirada lineal.
Esa idea de fractura, ¿no?
Pero claro, el tiempo al final, si lo asumes como tal, es algo mucho más caótico.
Es una cuestión primordial repartida siempre en numerosas capas.
Y ya no hablo de pasado, presente y futuro.
No, pasados, presentes, futuros, en plural, que se tocan, se superponen y avanzan en múltiples direcciones.
Esa es un poco la idea, el pozo que me dejó Memento y que no he encontrado aquí.
Porque, paradójicamente, Tenet es precisamente lo que hablaba.
Es parte de esa mirada más simplona del tiempo que sí, que barre, que tiene esa aportación, ¿no?
Que rebobina o adelanta, o las dos cosas a la vez, y a veces a nivel visual alucinas.
Pero simplemente sorprende.
Para mí no trasciende.
No hay una idea de trascendencia.
Si vols, si vols t'ho comento.
Sí, toda la razón.
És el fet que...
Sí, no, de hecho, ¿qué opináis vosotros?
Porque para mí no deja de...
O sea, no pasa del espectáculo de feria, ¿no?
Exacto.
Para mí es la pel·lícula, em sembla que ja t'ho vaig comentar al cinema, que menys corte de Nolan.
I sobretot arran dels personatges.
Per això, per un moment, perquè el tema és...
Estàs parlant de la premissa del temps.
Ell ha utilitzat el temps, i és veritat que com l'ha utilitzat aquí, no ho havíem vist abans, relativament.
Qui jugui videojocs ho ha vist algun cop.
Sí.
Prince of Persia.
Exacto.
Però, o Braid, que és el que indica també funcionava així, però que el tema és que no l'aprofita del tot.
Perquè tu veus a Inception, que no parla tant del temps, parla del temps dintre dels somnis i la...
Diguéssim, el fet de com es pot prolongar el temps dintre d'una sensació.
O un planeta.
I va més enllà, exacte.
I entre estèl·lar o té amb el fet de la ralentització del temps pel tema relativitat i tal.
En canvi, aquí, és com que Nolan enseguida va veure l'atractiu que podia ser visualment el fet de jugar endavant i endarrere.
Sobretot, hauria de trobar una manera de gravar-ho així, d'una forma espectacular.
Sí, una cosa que s'ha...
de veure i això, quan surti, crec que tothom ho ha de mirar.
És el making of.
El making of d'aquesta pel·lícula ha de ser espectacular.
Però, per acabar, perdona, és això de que ell...
Estic amb tu que em dóna la sensació que es va quedar molt ràpid amb el fet d'això és suficient per fer l'espectacle.
I ho és, eh? És un espectacle.
Però després et poses a mirar això que deies, que hi ha un llibre que ho expliqui.
Qui no ho entengui, ho sento, que torni a primària, perquè tampoc és tan complicat, eh?
No, sí, perdó, eh?
Qui no l'entengui.
Però tampoc ara ens posem les medalles.
És a dir, jo... Tampoc ens posem les medalles.
És a dir, jo crec que sí que és una pel·li confosa que busca confondre...
Ah, exacte.
...també a una gent que li encanta que la confongui.
Exacte, aquest és el tema.
Que al Nolan li encanta amagar-te.
Perquè a la primera vegada pel·li, el Nolan està amagant les normes molt senzilles que té en realitat aquest vídeo.
Però sí que hem d'admetre i ser honestos en això que és una pel·li confosa que busca ser confosa.
Sí, no?
És cierto, i a més és el problema.
És cierto, a la gente le gusta...
O sea, a los fans de Nolan le gusta que le compliquen las cosas.
És un poco la gracia.
Algo que quería aportar en relación a lo que comentabas, y es cierto, y seguramente ese making of tiene que ser alucinante,
es cierto que Tenet, a pesar de lo que uno esperaría, tiene muy pocos planos retocados digitalmente.
Sí.
De hecho, miras un poco análisis de otras películas suyas, y El caballero oscuro tenía 650 planos retocados.
Se supone que tenía pocos.
Origen tenía 500.
Y estamos hablando de que Tenet, que aparentemente la vería en esa línea, tiene 280 planos.
O sea, realmente es un tío que ha estado haciendo una toma normal y otra con los actores, haciendo la misma trayectoria al revés o hacia atrás,
y al final, al verlo, esa realidad no digitalizada, le da una fisicidad bastante potente.
Chicos, un detall, és a dir, Nolan es caracteritza dins les noves autories, que estem parlant, ojo amb això que vaig a dir,
és un mainstream que se les da d'autor o que és autor hasta cierto punto,
no tant es caracteritza per estar present en els rodatges de la segona unitat.
La segona unitat és la que s'ocupa de totes les escenes d'acció.
Cuando a Nolan le toca ponerse el traje de buzo, Nolan se pone el traje de buzo.
Cuando le toca estar en una escena con coches, tal, no digo que esté conduciendo, evidentemente,
pero sí que es un tío que está present.
Pero sí que estaba al barco de Dunkerque.
Clar, llavors això fa que ell encara pugui mimar tot això.
Tot i així, us diré, les escenes d'acció, jo crec que aquest tio encara no ha parit escenes d'acció
on tu vegis clarament el que està passant, segueix sent un tio molt confós.
Té la tendència a la fragmentació, perquè a nivell tècnic, Nolan és segurament el director en actiu més potent.
Des d'un punt de vista tècnic, de com afrontar...
Ara bé, a l'hora de muntar li agrada tant la frenesí, inclús amb les bandes sonores es nota.
Això em sembla que t'ho vaig dir, Adriano, que és com un vers que te matxaca
para que te entres en un frenesí consumista y te lo consumas.
Bueno, a mí esto siempre me recuerda a la técnica de los tres segundos del montaje hollywoodiense, ¿no?
Exacto.
Que aquí no está, es decir, no le pone en práctica, pero sabéis a lo que me refiero, ¿no?
Sí, sí, sí.
Para que el espectador esté continuamente leyendo información visual, tres segundos, cambio de plano, tres segundos, cambio de plano.
Y yo veía esta película que no te permite pensar, ¿no?
Siéntelo, no pienses, no intentes entenderlo, siéntelo.
Eso es lo que le dice un personaje al protagonista de Ténes, que nos lo está diciendo a nosotros.
Evidentemente, me está diciendo, no os compliquéis, porque quizás os dais cuenta que no es para tanto sentirlo.
No te lo dice en plan, confía en mí, esto dice, confía en mí, que si te lo pones a pensar, en realidad no soy tan listo como parento.
Es que, que no estén matando, ¿no? Ens ha agradat la peli relativamente.
Voy soltando estas pequeñas coñitas.
¿A ti le he agradat més a mí?
Sí, a tu te flipas, por favor.
A mí me ha agradat, yo me lo he pasado pipa, y es una de estas pelis, a ver, no deixa de ser una peli d'acció,
això està clar, però sí que és veritat que, i ja us ho comentava abans,
que jo crec que Nolan sempre troba el punt d'innovar o d'oferir alguna cosa com a mínim diferent
a el que ja t'esperes d'ell, ja no d'altres directors, perquè al final, tu, abans ho comparàvem,
o es pot arribar a comparar amb el Villeneuve, des del punt de vista, ara farà di un i a veure què te'l surt di un,
però, hòstia, Villeneuve, amb totes les pel·lícules que ha fet, també té aquest rotllo,
també que podríem dir allò d'autoria, que si no sé què, però té un rotllo...
Una autoria comercial, no? Una autoria comercial.
És una marca molt xula.
Nolan, sabem perfectament que té una obsessió amb el temps,
i amb el patràs, pel·làntec...
Tu saps que hi haurà algú del temps, això ho saps.
Sí, però aquí, jo ja sabia, jo no havia vist res, no havia llegit cap sinopsi,
i vaig anar i vaig pensar, hi haurà algú del temps, està claríssim,
però quan m'ho ha presentat vaig dir, ole...
Tu l'hi vas comprar.
Jo l'hi vaig comprar, i a més, com que vaig entrar, i jo entenc que la gent no acabi d'entrar, potser,
però jo, a l'entrar a la pel·lícula, m'ho vaig passar a piba.
Aquí el que veig és el que us deia, el tema de l'expectativa que ha generat,
i que potser tu no t'esperaves tant, i per això vaig entrar en el joc.
Jo m'esperava molt, m'esperava molt més, i clar, això em va decepcionar.
Però què dic?
És que, perdona, jo crec que el que a l'Adrià no estàs intentant
és rebaixar-li una mica l'expectativa a la gent, perquè potser la disfrutarà més.
Sí, segurament la disfrutaràs mucho més.
I alguna cosa que, además, mira, de hecho voy a recuperar unes palabras suyas,
que lo dejan en un buen lugar, perquè resulta que, per a Nolan,
la primera pel·li que vio en el cine fue la de La espia que m'amó, de Roger Moore.
De Roger Moore.
No és muy buena, eh?
Bueno, pues parece ser que és la primera que el vio i le encantó.
I així en Kelly té molt cariño.
Exacto, va por aquí.
No sé que estàs bien, Carles, per què no parles al micro.
Entonces, el cotiu...
Esto sí que te copia en la pràctica.
El tío comentaba...
Al Carles le ha posat un micro d'aquells de boca.
Yo creo.
El tío comentaba que hace poco le havia volto a hablar con, a ver, con sus peques,
con los niños, y que le devolvió ese visionado, pues,
cuando su padre y él tenía 7 años y vio la peli, y bueno, él dice exactamente.
De aquella experiencia recuerdo que te habría la posibilidad de aparecer en cualquier parte del mundo.
Y esto está conectado con Tenet.
En el fondo, llevo durante gran parte de mi carrera tratando de recuperar esa sensación para el público
que provocan los viajes, o sea, que provocan las películas viejas de espías.
Puro escapismo.
Entonces, con esta película lo ha hecho.
Está caro.
Está carísimo.
Pero por eso digo que es la película más guida de Nolan,
perquè jo crec que Nolan, sent un tío tan calculado,
perquè Nolan és un tío que algú ha arribat a dir d'ell que és el científic del cine.
Que és com que lo veu més que com un art, que ho veu com un art,
ho veu també com una ciència.
Aquesta és la peli potser més pensada de Nolan des de la mecànica.
I des de l'escapismo que el promo.
Exacte, clar, buscant aquest escapismo amb, diguéssim, formulaic,
mentre que pel·lícules comparades d'ell mateix,
Origen o Interstellar, que em semblen les pel·lícules amb més cor que té Origen,
per mi és, és que em sap greu dir Origen, però clar, Inception,
és la pel·lícula amb més cor per mi,
involuntàriament, en canvi, a Interstellar,
és una pel·lícula que va de l'amor,
i que ho va buscar i ho aconsegueix.
Però també n'hi ha grans dosis de emoción.
En canvi, en aquesta pel·lícula ho podem dir...
És una pel·lícula bastant freda, és molt espira.
Aquí el espectáculo está por encima de los sentimientos.
Exacte, esto claramente es.
Però val a dir que és veritat que cada pel·li de les seves com fins ara
hi ha una escena, que és d'aquestes, que dius, passarà...
Sí, i la busca molt.
Quina és? Quina és?
No, no, però detén et...
Mira, el truco final, les xisteres, les xisteres repetides,
Interstellar, les onades.
No, no, Interstellar és quan ell veu el pas del temps.
Quan està veient la seva filla.
Però jo parlo que ell busca com certa poètica...
Però no et dic coses visuals, no et dic espectacularitat.
Però també és important senyalar que ells busca com...
Que dins tota la paranoia i la palla mental que s'està fent
hi ha moments on busca un treball de posada en escena
però que veus que està molt calculat.
Incluso els moments on hi hauria d'haver una calma està tot calculat.
De hecho, ara que hablabas de esa base casi científica, te diría,
muy calculada, tú en un momento me hablaste y me comentabas
cómo la película era deudora, de una inscripción clásica,
de una cuestión...
Claro, es decir, aquí hay un tema, ¿vale?
Perquè recuperant tot el que s'ha comentat
i el que ha dicho Pol de...
A veure, al final l'estem veient...
Jo per moments pots pensar...
Estem veient com un Michael Mann, una pel·lícula més de...
Bueno, vamos a hacer acción por un tubo.
Jo aquí sí que puc arribar-lo a comprar més.
Però el que tu estàs dient, que crec que és molt interessant,
i va per la via negativa cap a Tenete,
lo digo, falten moments de pausa en aquesta pel·li, ¿vale?
És a dir, partim que la idea del temps lineal
i del temps invertit en un mateix present està molt bé,
però jo...
Bueno, i tu pensa el que vulguis.
Jo crec que això mereix una major tranquil·litat narrativa,
una contemplació més gran,
un treball de posada en escena que respiri més.
Però i com està tan emborratxat de ritme,
fa que evidentment això es limiti a una gaviota
que se posa i va hacia atrás.
Llavors, què dic?
No estic dient.
No, és que Nolan faci de Jean Cocteau,
utilitza un efecte de temps cap enrere
i busque una transcendència,
però, hosti, un blockbuster com Tenet
ho podia haver tingut perfectament.
Però te la recuperaré, eh?
Jo sí que hi ha una...
Hay un plano en la pel·lícula,
que comentaré més tard,
que sí que té esa poètica,
però, claro, és que són quatre contados, ¿no?
Son quatre contados.
Lo estan capsulando.
No nos perdamos, no us obliden,
com comença aquesta pel·lícula.
Lo que has dicho és muy interesante, Adri,
que és a què remite,
perquè ahí sí que durant la pel·lícula
hi ha moltes indicacions cap a un objecte molt clau.
De hecho, Tenet, ¿no?
Tenet, lo comentabas en la editorial.
Tenet, sí, un palíndromo.
Es un palíndromo, exacto.
Se puede leer igual hacia adelante que hacia atrás.
El tema es que aquesta paraula clau
està present en un objecte
que es diu el cuadrado de Sator.
És una paraula clau...
Un objecte real, del món real.
És un objecte real que es diu el cuadrado de Sator.
Llavors...
Que ahí, Andrei Sator.
Ah, exactament.
Que en un moment he comentat
que el villano russo...
Els que estigueu a YouTube
ho podreu veure en pantalla
i els que no,
doncs jo què sé,
ho compartirem a xarxes socials, segurement.
Jo crec.
Vaig ho fem, Ferran, tio.
Ja, però...
Per això he dit jo que creu.
Aquest objecte, el quadrat de Sator,
que està molt present
en diferents llocs d'Europa,
s'ha trobat en yacimientos en català,
com és per allà estar...
Yaciments.
Yaciments.
Yaciments arqueològics
i en ermites, monasteris,
llocs sagrats...
Hi ha, a les ruïnes de Pompeia,
hi ha quadrados de Sator.
A la Pompeu Fabra.
En una antiga ciutat marcat d'Inglaterra
que es diu Siren Cister.
Oh!
Siren Cister.
Oh my God!
Sator Cister.
Sator Square.
O sea, que lo tenemos en el campo religioso.
En Santiago de Compostela.
En Santiago de Sator.
En el campo religioso.
Quadrados de Sator.
O sea, lo tenemos en el campo religioso
y lo tenemos en la Roma clásica.
Por lo tanto,
es aparentemente una inscripción
que ha ido pasando, ¿no?
Sí.
I t'has deixat...
I ara lo tenemos en Tenet.
En el fantástico de Tenet.
Carles, t'has deixat Molins de Rei.
Que al revés és...
I Lluís de Rei.
Perquè l'any passat,
i això ho haurías de saber,
va anar una pel·lícula
que es diu Saitl.
Sí o no?
Que el protagonista,
que era como una mena de...
Sí, sí.
Y que era como una mena de...
Timoni.
Es deia Sator.
Sator.
Pues no tenia ni idea.
Bueno, el tema no es...
De hecho, explícanos.
Porque, claro,
hablamos de Tenet
como palabra crucial de esa inscripción.
Hablamos de Sator
como el nombre
que da nombre a ese cuadrado.
Exacto.
Porque, en el fondo,
cuando hablamos de esa inscripción,
no decimos el cuadrado de Tenet,
decimos el cuadrado de Sator.
Por lo tanto,
tenemos dos palabras,
dos vocablos latín, ¿no?
Sí, exacto.
Es del latín.
Sí, sí.
Muy importantes.
pero en el fondo es un cuadrado.
Claro,
¿qué nos falta?
Las otras palabras
que complementan ese cuadrado
de cinco palabras
son
arepo,
ópera
y rotas.
Por órdenes,
arepo, Tenet,
ópera...
No, Sator,
arepo, Tenet,
ópera y rotas.
Clar,
ahora,
aquestes paraules...
I això què vol dir, ¿no?
Bailan en mi cabeza.
El tema es que,
totes,
si us recordeu,
en major o menor mesura,
a la pel·lícula Tenet
estan presentes,
a través del personatge
de Kenneth Branagh,
que és més notori,
però també hi ha petits detalls.
Una sala,
sense rebalar res,
pels que no hagin vist
la pel·lícula...
Si no l'han vist ja...
Bueno,
però si hi ha una sala
rotas.
Sí.
La sala,
com que imponen...
La sala 1 de la Pompeu Fabra,
la sala rotas.
Clar,
són petits detalls
que tot remet
a aquest quadrado de Sator.
El tema,
nois,
és que,
doneu-vos a compte,
Sator i Arepo,
que ocupen
la part superior del quadrat,
tites al revés,
són rotas
i ópera.
El mateix al revés.
Que són a la part inferior
del quadrat.
Están a la part inferior del quadrat.
Es un palíndromo visual
que tiene sentido
en tanto que ves
los cinco vocablos.
Y el único que no requiere
del resto
es tenet.
Exacto.
El tema es que tenet
las agrupa
y conecta a todas
porque tenet
está vertical
y horizontal.
Una forma de cruz.
Y es pronuncia
igual comendir,
es un palíndrom.
Llevas a xó,
¿qué vol dir?
¿Y qué significan?
Porque aquí lo importante
es, vale,
tenemos este...
Hay una idea
como de agrupación lingüística,
¿no?
Sator,
Arepo,
Tenet,
ópera,
rotas.
¿Qué significa?
Lo más importante,
¿qué es tenet?
Porque yo siempre digo...
Tenet es la palabra,
la milla palabra
de apalabrados.
La tenet es mantener,
guiar,
tenet es como que abre espacios,
guiar, crear.
Exacto.
Es como la palabra dogmática
que te abre el mundo,
que te guía.
Yo soy un tenet,
¿no?
Señores,
la empanada cultural
somos un tenet.
Tenet turístico,
¿eh?
Empanada cultural
es un tenet,
o sea,
somos creadores,
somos una guía,
más medallas,
más medallas.
Porque el significado total
somos un sator.
El tema Adriano aquí
és que no existe,
ja que decías lo de las interpretaciones,
perquè aquestes cinc paraules
dices,
bueno,
¿y qué volen dir?
Vale,
tenet vol dir això
i la resta.
Bueno,
no existeix un consens
entre els experts,
¿sí?
Són vàries les interpretacions
que els semàntics han donat.
El que està clar
és que...
Ja tinc,
com hem apuntat...
Ferran,
mete la caña,
tío.
El tema és,
hi ha una interpretació
que diu,
aquestes cinc paraules,
què volen dir?
El sembrador Arepo,
el Arepo de toda la vida...
Es que Arepo es un nom,
el que feia
de les putifarras
que ha dit l'Adri
és l'Arepo,
que està amb la seva gran llodat.
Cristófol Arepo.
Arepo es el que se supone
que ha pintado
la rèplica
del cuadro de Goy.
El espanyol,
en la pel·lícula.
El sembrador Arepo
guía con destreza las ruedas.
¿Per què?
Perquè roto,
de la paraula rotas,
en llatí,
significa roda o rodar.
Gira.
Però hi ha altres
experts
que interpreten
el cuadrat de Sator
com el creador,
autor de totes les coses,
manté amb destreza
les seves pròpies obres.
Que aquí, yo creo, Adri,
se ve como una interpretación
como más religiosa,
más ascendente.
Totalmente.
Esto que hablábamos al principio,
de cómo su origen clásico
deviene religioso
en la Edad Media
y está claro que,
por ejemplo,
esa idea de obras
que responde a rotas,
que tú mencionabas
que es un círculo,
hace una rueda,
puede ser un sol,
es la gran obra de Dios.
Exacto.
El sembrador, al final,
una persona que siembra
es alguien que crea,
que da vida.
Entonces sí que es fácil
trasladar a la realidad religiosa
esta inscripción.
Lo que a mí me pasa,
y es lo que seguramente
le estará pasando
a los oyentes y espectadores.
Vale, ok,
ya lo hemos entendido,
qué guay cuando lo ves,
además cuando lo ves
y es como,
hostia, mira,
conecta tal.
Pero es un poco como la película.
Parece un sudoku de palabras.
Exacto.
El tío te dice,
mirad mi película,
que he hecho...
Es un trilero.
Al Christopher Nolan
es un trilero.
Claro, ahora que comentaba Ferran,
es que esto lo hemos visto
muchas veces,
esta especie de cuadrados mágicos
tipo criptograma,
los hemos visto
de manera numérica,
como comentabas
en los sudokus,
o en la Sagrada Família,
por ejemplo,
la façana de la vació.
No hi ha un programa
que no surti
la Sagrada Família.
No, no,
però tornant al que ha dit
dels números,
és interessant perquè
els quadrats màgics,
perquè tot això d'on ve,
el quadrat de Sator,
què és?
És un quadrat màgic.
Quan penseu en un quadrat màgic,
pensem en números.
No penso en el d'Arbó.
Nois,
a la Sagrada Família
n'hi ha un,
hi ha tablilles
d'on veus
a la Xina Oriental
del segle XIII,
hi ha quadrats
amb números,
però què vol dir
un quadrat màgic?
que això és una cosa
que encara no hem explicat.
Un quadrat màgic
és un quadrat
que està format
per 9 o 16 números
on la suma
de files,
columnes i diagonals
és sempre la mateixa.
Un quadrat de 9 números,
la suma,
depenent dels que posis,
és 15,
ho miris per un,
ho miris.
Llavors,
la gràcia del quadrat de Sator
és la variant semàntica
que ofereix occidentalment,
perquè són paraules en llatí.
Clar,
si us hi fixeu,
tu veus un quadrat de números
i dius,
ah, vale,
clar,
perquè aquest número i aquest
fas operacions.
Clar,
són combinacions sumatòries.
de 3, no?,
que és l'edat de Jesus Christ.
Exactament.
El tema és que el quadrat de Sator,
el C,
paraules llatines,
és molt més crític,
és molt més misteriós
que amb els números,
no?,
és a dir,
hi ha una part com més,
com més oscurita,
no?,
Algo a descobrir.
Clar,
muy interesante lo que has dicho,
Adriano,
de la Sagrada Família,
el que està a la Sagrada Família,
que és el que va treballar a Subirax,
que està a la façana de la passió,
al costat de la traïció d'ajudes.
El tema és que,
jo la interpretació que faig una mica
d'aquests quadrats màgics
i a DQ en general,
és que són com uns easter eggs
del món de l'art,
no?,
són com huevos de pascua
que tu en una obra els veus
i dius,
coño,
i això què significa?
Clar,
ja,
per exemple...
És com el LOL,
no?,
de hecho he visto bastantes imanes
con el criptograma
de la façana de la passió,
eh?
Hay muchos,
no?
Vale,
clar,
sí que és verdad que hasta cierto punto,
fins a ser,
hòstia,
és brutal com canvio el català al castellà,
no?
Eres un crack,
venga,
ingleso.
No,
no digo para bien,
digo que este me estoy haciendo un lío,
però el cas aquí
és que hi ha un molt conegut
que és de melancolia,
de durero,
que és un gravat
i hi ha molts elements simbòlics,
veieu aquesta espècie d'àngel,
pensador,
que remet una mica el rodent,
aquest pensador de rodent,
aquesta idea de melancol.
Això també te va tocar ponerlo,
eh, Ferran?
El que li tocarà
és anar pujant
i baixant els volums del Carles,
crec.
No,
no,
jo el deixo cap a ti.
Bueno,
no sé.
Si no se'l sé,
pues no.
Jo tiro milles.
Muy interesante lo que nos ha explicado
porque sí que es cierto
que la película se siente deudora
de esa complejidad,
pero al final no es tal,
al final no es tal.
Al final una vez lo descifras
te das cuenta de que es algo vacuo.
Y volviendo un poco
a lo que planteaba
del potencial,
que sí que existe,
evidentemente,
no lo vamos a olvidar,
y por ejemplo hay un plano
que para mí es alucinante,
que es cuando ves
como el edificio
es destruido
y recreado a la vez.
Eso es bueno.
Y claro,
no estamos hablando
solo de que hayáis
una virtuosidad visual,
porque consigues que al unísono
y en un mismo plano,
hostia,
todo quede destruido
y reconstruido a la vez.
Aquí la gracia es
el simbolismo que hay detrás
y nuestra memoria colectiva
al final,
porque cuántas veces
hemos recordado
dos edificios
derrumbarse.
¿Cuáles eran?
¿Cuáles eran?
¿Cuáles eran?
A la última empanada
ven parla.
Claro,
si tuviéramos la oportunidad
de reconstruirlos,
si tuviéramos la oportunidad
de hacer este truco de Nolan,
la vida tendría
un sentido diferente.
Y eso es algo
que Nolan ha tenido en cuenta
y en ese sentido
es muy potente,
porque el tío te está diciendo
no es Dios
quien te da y te quita.
es claramente el humano
quien construye
y quien destruye.
A la vez,
quien destruye
y quien construye.
Controlar el tiempo
es controlar el mundo.
Y esto de hecho lo dicen,
quien controla el tiempo
controla el mundo.
Sí, pero tornando
a la película en sí
y a los spoilers,
curioso que
se li poden buscar
moltes fallos,
porque yo recordo
que em preguntabas,
se suposa que
per viatjar en el temps,
per viatjar en el temps,
quan entren en aquest dispositiu
que els permet
anar cap enrere,
han de portar
un dispositiu a la boca
per poder respirar,
perquè com que tot s'inverteix
no poden respirar l'oxigen
i tal, clar,
tu pots anar a buscar
a veure si en algun moment
no l'han atrencat
les seves pròpies normes,
que és bastant probable,
però ja et dic,
són unes normes
que no són tan complicades
i quan després
et dones compte
que la pel·lícula
és circular,
òbviament,
veig un dels grans problemes
que és,
aquesta pel·lícula
té un antagonista
que és el Sator,
el protagonitzat
fet per el
Brennach,
però no és el que ha provocat
la situació,
el que ha provocat la situació
és una persona
que ha enviat uns algoritmes
uns algoritmes,
però el tema
és que després
també descobreixes
que no era tan difícil,
que qui ha enviat
aquests agents
que són capaços
de viatjar en el temps
per ajudar el protagonista
és ell mateix
al futur.
De hecho,
ara que estabas haciendo esto,
Ferran,
¿qué os parece si,
y vamos acabando también
el tema de Tenet,
si valoramos un poquito
el tema
de la ficha artística,
perquè al final
ya hemos dejado claro
que el protagonista
no tiene nombre,
pero se lo ponemos nosotros
es John David Washington,
que es el hijo
de Denzel Washington,
que ya lo vimos
en la peli
de Cuckoo's Clan
és boníssim aquell paper.
Sí,
pero es tan hierático aquí
como lo era allí
y es un tío
que no funciona,
no seduce,
no seduce para nada.
Es una mica difícil.
Exacte,
que comparat
amb els altres protagonistes
que ha tingut Nolan
en les seves pel·lícules
que porten molt de cor
al seu espai,
o un DiCaprio
o un McConaughey,
aquest,
que jo no dubto
que ho fa molt bé
i el personatge
que fa d'un James Bond
fred,
el fa bé,
però és que tampoc
són petits.
Pero de nuevo
su secundario
se lo come.
Y en este caso
un secundario
que seguramente
ningú s'espera.
Mucha Peña aún estará en plan
Robert Pattinson.
¿Qué va a hacer de Batman?
Uy,
chicos,
mirar el faro
y ver cómo no desentona
entre un William Dafoe
que es un crack.
És a dir,
Pattinson cada vez...
És lo millor de la película.
Sí,
la veritat es que...
Para mí Pattinson
le da un carisma
y le da precisamente
ese sentimiento
que le falta a la película.
L'única escena emocional
que té la película
és de Pattinson,
que és una justificació
de la seva relació
en el temps.
Mira,
és l'única cosa
que no desballarem,
si voleu.
Però és l'escena
on tota la película
és freda,
l'acció et va portant
i tal,
i aquell moment
és el moment
de punxadeta en el cor
que Nola normalment
et dona més sovint.
I què en penseu
d'en Kenneth Branagh?
L'Andreï Sator
és un villano de tòpico
però incluso siendo un...
Kenneth Branagh
s'ho passa superbé
a Kenneth Branagh
fent aquest personatge.
És un tio que porta
molt cine a les esquenes
Kenneth Branagh.
Llavors,
quan et fa això...
Mucho Shakespeare també,
i s'ho passa molt bé
i és aterrador
en certs moments
i quan pretens
ser una miqueta empàtic
perquè és aquesta moda
que ja no va de fer els villanos
on tenen una justícia...
Perquè hi ha gent que pot dir...
Bueno, Nola no ho fa bastant, eh?
Sí, però hi ha gent que pot dir
que aquest tio
té una mica de raó, no?
amb el que està dient
de perquè vol...
És el Thanos.
És el Thanos, exacte.
No, però saps què em recordava?
També de Nola,
Bane,
que Bane,
de Batman,
Bane també fa un discurs de...
El capitalisme ens l'estem...
S'està carregant...
El héroe fascista
por excel·lència.
De hecho,
ara que habláis de Batman,
hosti,
no hemos nombrado a Michael Caine.
Bueno,
de hecho Michael Caine
ha aparecido
en las últimas ocho películas
de Nola.
Sí, sí, sí.
Y en esta hace un pequeño cameo...
Divertidísimo, divertidísimo.
De hecho,
hace que John David Washington
parezca mejor también.
Esa secuencia con...
Bueno,
en el prota mola mucho.
Es el diarac.
Mola mucho.
Y ya con la que no puedo...
Tú no puedes.
Y ahí tengo un problema
es con la fémina,
la mujer de la película.
Esa especie de relación amorosa
latente entre el prota y ella
que es la Elizabeth de Vicky,
que además es un personaje
totalmente robado
d'una sèrie que és Night Manager,
que no sé si l'havéis visto.
Home,
jo t'he de dir que ella funciona...
Fa el mateix paper.
Jo dic que ella funciona
dintre del que ha de fer.
És veritat que és molt estrany
i en aquest sentit
jo no tinc cap queixa.
Tenir un personatge
que normalment s'hagués assignat
des d'un punt de vista
de càsting visual...
Clar,
és una dona molt alta,
per qui no la tingui ubicada...
Molt bé, molt.
És una antiga mona.
I a més amb un coll...
És de model.
És de model.
La de Beatles.
La de Beatles.
És una de guardades de la Galaxia 2,
és la Ganesha
la que està pintada de dourat
i serà, per cert,
la Diana de Gales
a la sèrie de The Crown
de Netflix,
d'això,
que li enganxa bastant el paper.
Sí, sí,
li pega.
És veritat que és una actriu
tan alta,
més que Naturana,
que és bastant baixet
i que sorprèn una miqueta,
però jo crec que ho fa bastant bé
la pel·lícula.
A mi em va agradar,
eh, el superpre.
Però no queda...
Jo no puc amb ella, tio.
Jo no veig un capítol.
Estem tots d'acord
que potser amb tot l'elenco
potser el més fruix
i justament és el protagonista.
Sí, sí, sí.
L'intra de tot al callar.
Esos dos que són com els protes.
Però l'intra de tot al callar.
Sí, sí, sí.
Y bueno,
jo simplement per acabar,
recordar pel·lis
como 1917 de Sam Mendes,
que además,
sí, Sam Mendes
tiene sus propios bonds.
És cuestión de esperar, eh.
Jo estic convencido
de que en algun moment
no l'han harà un bond.
I de los mejores, eh.
O sea, Skyfall i Spectre
es tan...
Alucinante.
Se los curró.
¿Y qué hizo?
Lo anterior que tenemos
de Sam Mendes,
que és alucinante,
és 1917.
Sí.
Muchísimo sentimiento.
Y con tiempos detenidos
como aquel momento lírico,
poético,
en forma de música,
que és alucinante.
Entonces,
eso és lo que yo le encuentro
a faltar en esta peli,
que además,
ya lo tenías en situaciones...
O sea,
esa idea de la reflexión
que tiene también siempre Nolan
sobre la causa y el efecto,
y aquí lo invierte, ¿no?
Entonces,
es como efecto-causa.
Sí, sí.
Hostia,
lo habíamos visto en Irreversible,
donde el morbo
parecía siempre la violación,
pero ahí había una reconstrucción
de lo que suponía.
Hay un tratamiento brutal
que es muy currado,
que el tío...
pero la revela mucho a una reflexión
y que Nolan ya va como
eso que decía,
hacer put y farras.
Oye,
pero yo os diré una cosa.
No pienses,
tú tira
e intenta interpretar.
Tú tira,
tete.
Yo em posaré
las gafas
de agafar pasta
de SCAC,
de estudiante de SCAC.
Ojo.
Porque a mí
em feia gràcia
que tú,
pel grup,
Carles comentabas,
que hay un curmatratge
espanyol de la SCAC,
la ruta natural,
de los cojones...
Y que ruta natural,
dite al revés,
¿cómo es?
La ruta natural.
No sabía ni es que es eso.
En Kurt hi ha una pel·lícula,
però això és l'agafar pasta,
hi ha una pel·lícula,
jo què sé,
dels 60,
txecoslovaca,
que es diu Happy End,
que és una pel·lícula
que es reinventa
perquè és una pel·lícula
absolutament normal
en el sentit de història,
tu l'has vist,
no?
Sí,
l'has vist.
Clar,
la història,
tota la història
d'una mena d'home,
un marit,
amb el matrimoni i això,
però va cap enrere,
però literal cap enrere.
I la narració no,
el que va fent és reconstruir,
és a dir,
a una escena
que estan menjant
un dinar
que han anat a casa
d'uns amics,
diu,
no nos gustó mucho,
és clar,
s'està tarint de la boca,
no,
no estava muy bien cocinado,
però després també hi ha
el nacimiento de su mujer,
que és quan la mata.
Clar,
és que hi ha...
Això és molt ruta natural,
això és molt ruta natural.
Sí,
però estem parlant
de propostes
que cuidan molt més
la paraestètica,
poètica,
busquen una transcendència
i en una pel·lícula
com tenen,
tot se queda encapsulat
en parèntesis.
És que de fet,
tot això que dius,
a la pausa que li trobem a faltar
al mateix Nolan te la pot demostrar
en una pel·lícula
que és frenètica
com és la de Dunkerque.
A Dunkerque no l'han sap fer-te
la pausa
per fer-te després això.
L'emoció,
a Origen,
Interstellar,
qualsevol pel·lícula,
la té.
Llavors,
al final,
sí,
la premissa,
això que dius tu,
que tot ha semblat,
és veritat que cada pel·lícula
intenta tractar el temps
d'una manera diferent,
dilatar-lo,
expandir-lo,
en aquest cas,
revertir-lo,
són invertidos,
que és molt infortunada
la paraula
per la connotació
que té històricament
i és veritat que això ho té,
però, en canvi,
em sembla,
la pel·lícula menys,
és a dir,
molt ràpid es va convèncer
la idea,
és el que he dit al principi,
molt ràpid és,
això és espectacular.
Habrà que leer el libro,
però val a dir que,
jo pel que he llegit,
és una història
que portava 20 anys
durant voltes.
Això ho diuen tots els directors.
De hecho,
en Memento,
això ho ha dit,
en Memento ya vemos.
Es que yo creo que va en pitjora,
perquè vos es como,
hòstia,
per lo que ataca a Memento.
És un moment de Memento
que es ve el disparo
y la pistola.
Ese trabajo,
que es el meme
que está circulando,
sí que es cierto
que ya lo tenía planteado
en Memento.
Sí que es cierto
que hay cosas que revolveran.
Pero a veces de girar
tanto sobre tu propia realidad,
lo único que acabas haciendo
es hacer una caricatura
de ti mismo.
Es que ya ha pasado
a muchos actores
sobre su trabajo
y también le puedes pasar
a un director.
Pero yo considero
que dicho todo lo que hemos dicho,
podríamos pasar
al momento Blackspotation,
pero además,
además con ganas
de acabar esta sección,
a lo grande.
La ruta natural,
palíndromo.
Tenet, palíndromo.
Me gusta mucho
lo que está diciendo la vez.
Palíndromo, Tenet.
La ruta natural también.
¿Qué más?
Vale, o sea,
ahora ya entra.
Vamos aquí,
Tenet.
Sin miedo, sin miedo.
Palíndromos divertits.
A ver.
Comencem light.
Somos o no somos.
¿Por qué le das tantos giros?
Somos o no somos.
Somos.
No, pero ahora nos ponemos mejores.
Dávale arroz
a la zorra el abad.
Ese está muy bien, ¿eh?
Es brutal.
Dávale arroz a la zorra el abad.
Simplemente para que os hagáis planeando películes
que pueden salir de ahí.
La mejor de todas es
A la gorda drogala.
Esta es la próxima película.
Hem arribat a la secció
Pocolló de Panagos.
Però llàstima que siguin tan destroyer
i tan old school, ¿no?
Perquè això ara mateix és com
Oh, oh, a la gorda drogala.
A la gorda.
A la gorda.
A la gorda.
A la gorda.
A la gorda.
A la gorda.
A la gorda.
A la gorda.
A la gorda.
I que l'haga Nolan.
I que l'haga Nolan.
Jo veig que és la secció
que estem desperdiçant preciosos megabytes d'internet
de Sant Claudi a YouTube, eh?
Us demanem disculpes.
La pay molt fina.
No, no.
Ara, per acabar, som millenials.
Per acabar, última paraula.
La recomanem o no?
Sí.
Com a espectacle d'acció,
a lo Michael Mann, jo sí, però...
M'és igual, no m'ho expliques.
Sí o no?
És que no et puc donar una resposta
perquè no crec que el sis pugui resumir
a sí o no.
Jo la recomiendo.
Jo considero que és de les...
És que dir més fluixes,
és la menys potent per mi de Nolan.
la segueixo dient.
Nolan, òbviament, està molt per sobre
de moltes propostes
que ens podem trobar al cinema.
No ara, que n'hi ha poquetes
i les que n'hi ha...
S'ha de veure.
Jo la recomiendo.
S'ha de veure.
Però totalment.
La recomiendo con todos los fallos
que d'alguna manera
s'han planteat aquí.
Doncs avancem cap a la secció del Pol,
que és més musical,
que és l'última secció
de l'empanada gazpacho, eh?
Bueno, això mai s'ha...
Sí, no, ja t'ho digo jo, sí.
Fem coincidir els temps...
Jo l'ho presentau, sí.
Si fem coincidir els temps,
ja veurem.
Ferran, tanca l'aixeta, ja.
Toma, separador per 40 minuts.
Només va molt bé
que hi hagi aquest separador
perquè avui hi han dit
que portem un còmic,
però també portem música.
Llavors és un híbrid.
No sabria si tirar còmics,
si tirar música...
Sí, no, millor que no fem caretes.
Sí, sí, sí.
Però a més,
comencem en silenci
perquè hem de fer un aviso
a los oyentes,
a los espectadores,
a lo que sigui,
que és una secció
que pot ser censurada
i no per la temàtica,
no perquè estiguem als Estats Units
i parlem de negres,
sinó perquè estem parlant de música
i ara estem a YouTube.
Sí.
YouTube té una historieta
amb la música
que no agrada massa.
Una cosa ja
és que no ens tregui la pasta
i l'altra és que em tregui la veu.
Que això no ho permetrem.
No, de fet,
avui si et sembla bé, Pol,
el que faré
és desconnectar aquest cable d'aquí
que és el canal esquerre.
Que és per on escolta YouTube.
Que és per on escolta YouTube.
Desconnectem això,
llavors jo podré tenir la veu neta
per si a casa YouTube diu no.
aquesta cançó
no te la dejo poner,
pues posarem la secció del Pol
que dirà les cançons
i no sonarà.
Però vaja,
ho posaré altres.
Doncs això,
us porto el còmic,
un còmic,
un llibre
que es diu
El pequeño libro
de la Black Music
que és de dos autors
que són Boris i Bruno
que com us sona
potser no són massa afroamericanos.
Boris, Boris i Seguirre.
No hi ha més Bruno
amb l'Aliérez i òbviament.
Com el Bruno Gans.
De fet,
són dos autors blancs.
De fet,
ells mateixos diuen
Blanquets fent un llibre de negres.
Això ho diuen ells?
No ho diuen ells?
No ho diuen ells?
Que no el còmic Blanquets.
Que no és Blanquets
que l'estic veient des d'aquí?
Perquè estem a casa del Carles.
Bueno,
un altre dia
ho comentarem
el tema de la cama trencada
del Carles.
però...
Això és abrir un melón, eh?
Estem parlant d'un còmic
que de fet es va editar,
va sortir el 2016,
però és ara,
justament fa un parell de mesos,
post-confinament,
que ja és dir
que ja comencin a sortir
ja cosetes que estaven allà
en el tintero,
per norma còmics.
I és un d'aquests còmics
amb molt d'humor,
un còmic que parla...
Imagineu,
la Black Music.
O sigui,
la música negra,
com ho condenses,
és un còmic que tampoc
és molt gruixut.
i de fet,
ells mateixos ja comencen a dir,
no?,
de, hòstia,
és pequeño libro.
O sigui,
realment,
intentarem abarcar-ho,
ells ho abarquen
del 45 al 2015,
ells diuen
del blues a Beyoncé.
Si imagineu.
70 anys.
Sí que és veritat
que s'entren
en música produïda
als Estats Units
i sobretot música popular.
Que què vol dir això,
Carles?
Música?
Pop.
Pop.
Pop.
Pop en el sentit
del que anem tenint.
Això ja m'ha matat.
Tu a mi em dius
del blues a Beyoncé
i em mates.
Saps?
O sigui,
te gusta una Beyoncé
morenita.
A veure.
No, no, no.
Ja,
però jo no considero Beyoncé
música negra.
Saps?
No,
però és música de negros.
De la Black Music.
No, no, no.
Però val a dir,
Adriano,
que el còmic,
Adriano,
que tu seas negre
i hagas música,
quiere decir
que haces música negra?
Ara entrarem,
ara entrarem.
Ara veuràs
perquè, Adriano.
El tema
és el pequeño libro,
Adriano.
Jo tinc 15 minuts,
o sigui que imagina't
si ells
amb un llibre
hem comprimit 70 anys
d'història
i jo ho he de fer
amb 15 viruts,
ho intentarem.
Ho faràs?
És molt tenet això,
eh?
Comprimir,
comprimir.
Si el Carles
ens ho permet,
ho farà per aquí també.
Però bueno,
és un còmic
que té moltes divisions,
és a dir,
cada pàgina és un any,
o sigui,
imagineu
que tampoc són tantíssimes pàgines,
són pàgines dobles
que ja posarem
en imatge.
que...
Ah, sí?
Sí,
perquè no el tenim aquí físicament,
el còmic.
No, no, no.
És visualment,
hi ha algunes tires còmiques,
però us heu d'imaginar
alguna cosa molt infogràfic,
o sigui,
alguna cosa supervisual,
o sigui,
realment,
la maquetació és espectacular.
I comencem per l'inici.
Hem dit que comença el 45,
però sí que és veritat
que el 43
és el primer que s'escolta
aquest terme rock and roll,
que el coneixem fins ara,
de la mà de Rosetta Thrapp,
que sí que és veritat
que és aquell nom
que ja començava a sonar
com a música negra.
En aquell moment es deia
la race music,
la música racial,
molt maco tot.
Però és el 1945
que ja es defineix
per primer cop aquest rock and roll,
com aquell punk
que definien els mitjans
de comunicació,
amb Caldònia.
Hey, boy.
Hey, boy.
Hey, what you doing, man?
Hey, what you going to do?
That ain't the piece
we supposed to play.
Come on.
Well, I guess
I'm going to get on here.
Come on.
S'han dejat el jazz,
¿eh, por eso?
Esta peña.
Yo soy crítico ya, ¿eh?
O sea, acaban con Beyoncé
y se dejan el jazz
hablando de música negra.
Están confedidos, ¿eh?
Yo te lo dejaré, Adriano.
Ya verás.
¿Dónde está el libro?
¿Vamos a quemarlo?
De fet,
ja és un còmic
que té molt d'humor
i això també se li agraeix
a un còmic
que és històric.
Penseu que si és una pàgina
per cada any
és que tots són dades, ¿no?
I al final
li has de donar
un toc còmic, també.
Lo contrario a Tene
en ese sentido,
es decir, ¿no?
Condensa mucha información
pero se hace ligero.
Sí, sí, sí, totalment.
Hem escoltat aquest principi
de...
Penseu que ja era
l'època del yo,
d'aquesta expressió
com el que després
seria aquest ei,
ei tu,
que seria el oi,
després brianic.
Estic imaginant algú
molt suat
i amb el ritme
sortint-li per les orelles.
O també era l'època
que pintaven els blancs de negre,
el canto de rejars...
Griffith,
allò queda com una taca
d'història al cine.
Algun dia haurem de fer
allò del naciment
d'una nació
amb totes aquestes merdetes
del Gugus Clan.
I després,
aquesta música negra
el que va fent
és anar guanyant terreny
a les llistes d'èxit.
O sigui,
estem parlant de groups
com o Joe Liggins
o que va estar...
O sigui,
una cançó com
The Honey Dripper
va estar 18 setmanes
en cartell en èxit.
Realment,
és d'aquesta...
O sigui,
és una cosa
que no s'havia vist mai,
òbviament,
en música negra.
O també hi ha el gran
Nat King Cole
i la Ruta 66.
Hem sentit tantes vegades
de formes tan diferents
aquestes cançons.
Per què?
Perquè després
va estar versionada
per Rolling Stones,
The Page Mode...
O sigui,
ja anirem escoltant cançons
que ja veurem
les apropiacions.
Com els blanquets fan.
Vem per aquí,
ven per aquí.
Llavors,
a partir d'aquí,
creació de moltíssims segells,
sobretot aquests
als finals dels 40.
El Landing Records,
King Records,
o sigui,
són aquests segells
que van començar
a agafar aquesta marea,
aquesta massa
de cantants negres,
de músics negres
que començaran a sortir
a les llistes,
que realment
es començaran a desvincular
a tot això,
potser que era més,
tot i que òbviament
hi havia racisme.
Recordeu Green Book?
També són aquelles èpoques,
no?,
de la pel·lícula aquella,
del libretto i tot això.
jo sempre me'n recordo,
perdona,
jo sempre me'n recordo
de Oh Brother,
Where Are Doe,
saps?
Que també hi ha aquell put
que s'està buscant
la música negra
i ells acaben
anant a una emisora
on el tío és sec
i llavors li diuen
no, no,
és el Diablo Blanco
i és el tío negre.
No t'acord?
No t'acord?
Sí, sí, sí.
Un personatge emblemàtic
secundari dels Coens
són molt...
Un tío racista
que te cagas
i dices que estoy buscando
el sonido
que hacen esos sucios
pero que no sea un sucio.
Dice,
¿te veis a uno?
Sí, sí,
es el Diablo Blanco
i és un chico negre.
És molt bèstia.
Doncs clar,
aquest racisme
acaba metafòricament
al 48
quan el periodista
Jerry Bexler,
com seria a TV3,
Jerry Bexler,
fa entrar en raó al món
i proposa
canviar el tema
de Raze Music
a Rhythm and Blues.
Imagineu,
fins llavors
era Raze Music.
Que segueix tenint una R
i afegeixen la B de Black
per si acaso,
no?
Raze Black.
Para que s'hi confunda.
I en aquest mateix any
i sota aquest context
és Wynonna Harris
que llença el seu més èxit
God Rockin' Tonight.
I què us sona tan bé?
Vaja, té marxa.
És que l'Elvis,
aquí ja comencem
aquest rock and roll.
DJ Diggler,
DJ Diggler.
Què us he dit?
Jo un dia...
Com ho fas?
Un dia
amb el còmic?
En el còmic
tu et vas ficar
en la musiqueta?
Sí.
No en tot.
D'aquí ja dic
que és un còmic
curt de llegir
perquè al final
vas mirant
però és llarg
si vols entrar.
Si vols anar...
Clar,
la gràcia és aquest còmic
acompanyar-lo
de l'ordinador
o del que sigui
la taula
i anar posant la música.
El millor lloc per llegir-lo
quin seria aquest llibre?
El millor lloc de dir...
El marula.
A prop d'una quina música.
El marula.
El marula i anar-los punxant.
El marula.
Millor discoteca de Barcelona
o de les millors.
Sí, sí, sí.
Doncs que dèiem,
aquesta cançó després l'agafaria
Elvis Presley al 54.
Llavors, sí que és veritat
que la música negra
a poc a poc segueix agafant terreny
i ja acabant aquesta dècada dels 40
es planta a cara de tothom
John Lee Hooker
per mostrar un riff
que jo crec que el teniu present
a tot arreu.
Aviam.
Estem parlant a finals dels 40, eh?
Sí, sí.
Qualsevol diria que és un altre grup, no?
Exacte.
No és a la ZZ Top.
Ui, sí.
Això que suena en Terminator.
Clar, l'han fet ZZ Top,
Canet Hit,
o sigui,
tot de grups posteriors
és el mateix.
És exactament el mateix.
És el Boogie Chilin.
Sí.
Què l'has leído?
Bé, doncs el 53
ja estàvem parlant molt
de la presència masculina
en les llistes d'èxit
però també és veritat
que la presència femenina
torna a estar al top
amb Big Mama Thornton
que és una cantant
de la talla de Fats Domino
en el sentit literal
i metafòricament
però que ens porta
a aquest temazo
que jo crec que també el coneixereu.
You ain't nothing but a home
Amb un altre ritme
però sí.
Bueno, més bluesero.
En el fet és...
Portento de voz.
No et sabria dir
quines millor
perquè són tan diferents.
Focham a anar més a aquesta, sí.
Elvis també.
Elvis.
Elvis.
Elvis.
The King.
Aquí ja comencem
entre andades, si voleu.
De fake.
De blancos i negros.
Elvis va aconseguir
5 milions de còpies venudes.
És pitjor que el rei Joan Carles.
Què passa?
No patiu
que hi ha
un retorn
a aquesta pobra dona.
Va pagar royalties.
Va pagar royalties.
Va pagar 500 dòlars
cosa que va fer
que aquesta dona
morís pobra
i sense pena.
I glòria.
S'ha de comptar amb la inflació.
cap d'allò de 500 euros.
Clar, ara mateix
és veritat.
Serien 2.000 euros.
Clar.
Llavors, què passa?
Que ens comencem adonada
que els blancs
durant tota la història
de la black music
ens hem anat apropiant
per la butxaca.
Ara ens anem al museu.
Tu, que tens els ulls blaus
i ets rosa.
Ah, és veritat, clar.
Jo perquè soc l'àrio
de l'equipo.
Tengo sangre cubana, hombre.
Però sí, penseu això.
Penseu Elvis,
Jerry Lewis.
I sí que és veritat
que en aquest temps
llavors els negros
sí que és veritat
que estaven molt encabits
en aquest ritme en blues,
en el soul
o estils com el duop, no?
Sí.
Però per sort,
el 1956
un gran, gran, gran cantant negre
va rebentar el mercat
i sobretot el públic.
I és el que seria
el pioner
d'aquests anomenats
Screaming Lords.
Aquests que criden.
Aquests que criden.
Aquests és el rei del vodú,
de les veus misterioses
i esbojarrades.
A més, és una cançó
molt fosca
que va estar prohibida
en moltíssimes ràdios
i és Screaming Jay Hawkins
i el seu
I put a spell on you.
Bonitant.
És molt divertida
aquesta cançó.
Està, m'encanta.
M'encanta.
Perquè també és molt teatral, no?
Exacte.
Tu tens la imatge
al cap de l'estona.
O sigui, el teniu present
al foc.
És que a més estic segur
que se n'estaven fotent
precisament del rotllo vodú.
Sí.
No de la seva cultura,
sinó de com la veien els blanquets
que sabia que escoltarien la cançó.
No sé, potser...
De fet, es veu que
quan va...
Això ho explica el llibre,
que quan van anar a gravar
aquesta cançó
la van gravar un cop
i van dir
«Mmm, li falta alguna cosa».
i es van començar a pimplar
whisky o alguna cosa així
i llavors va sortir el tio
i va...
S'assorreu i hip-hop
quan entrava
en els sistemes i tot.
I llavors, què passa?
Hi ha una història
que no està en aquest còmic
però un dia la portarem
perquè jo crec que
un dia farem,
ja ho dic,
podríem fer una secció
de música i...
Radio 3, ja ho tenim.
No, no, no.
Però de vodú
i de coses així
perquè hi ha molt...
Música fosca.
Música fosca.
Música fosca.
Música fosca.
Música fosca.
En tot de negra.
Ara estabas parlant d'això.
Estabas parlant de l'Español
i m'estava venint
al cap de l'estona
imatges del corazón de l'àngel, no?
Oh, mi colón.
Però estàs parlant de cine, obvio.
Pues le dice
hacer un programa musical.
No, él.
Musical.
Yo hago mi parque.
Secció, secció.
Volia dir secció musical.
Perquè hi ha una història
que aquí és que
a Jay Hawkins
es veu que hi ha un objecte
podríem dir-li Hollywood
per dir com la gran...
Que és un objecte
que va passar
de mans a mans.
És un objecte
com d'un mono
de fusta.
Ah, ja sé quina història és.
I és una història
ja ho explicaré més endavant
però va influir
com si estigués
posseïdo
en aquesta pel·lícula
i en aquesta cançó
Aquest objecte
és el que inspira
la mà de tres dits
de los Simpsons
que és a mano
de los tres deseos
Aquest objecte
que va inspirar això.
Doncs mira, tu portaràs
els Simpsons.
No, jo portaré Monkey Island
perquè Monkey Island
també està aquest objecte.
Doncs mira,
en aquest sentit
sí que és veritat
que penseu
que la música voldú
no es portava gaire
i sobretot
quan en aquesta època
la música
sobretot la negra
era molt religiosa
i posar el voldú
pel mig
doncs era bastant xungo
però bueno
que als anys 60
i ja estem en aquesta dècada
afloren els grups liderats
sobretot per noies
com les Marvelets
i el seu Mr. Postman
Aquesta és la meva època preferida
A pesar de dir
és la teva època
No, casi però no
I després les Suprems
no les de Monsters
aquesta ho haurem d'esperar
una miqueta més
o les Ronets
i el seu Be My Baby
Be My Baby
A més això
això ens toca de prop
perquè hi ha un grup català
bueno hi havia un grup català
que era de Pepper Potts
de tres noies catalanes
bueno musicalment
entenc que sí
jo crec que ja no estan
jo fa molts anys
que les vaig veure
o sigui
estan i no estan al mateix temps
ja hi tornem
les Piping
les Piping Piptoms
doncs bueno
estem parlant dels 60
sí que és veritat
que estava liderat
pels Beatles
això està claríssim
els 60
però com que són blanquitos
en este programa
no entran
s'ha acabat
fora
llavors
sí que a finals
de la dècada del 60
penseu
això estic fent
uns salts brutals
òbviament
el llibre abarca
moltíssim
però bueno
va donant peces
o sigui
fa entrant
en la dècada del 60
any rere any
cada any
cada any són dos pàgines
imagineu
un llibre
esquerra i dreta
cada dos pàgines
és un any
llavors imagineu
la primera plana
la que queda a l'esquerra
és el gran hit
és a dir allà
hi ha com una portada de vinil
tot dibuixat
no us imagineu
un collage
i a partir d'aquí
anècdotes
de lo hit
d'aquell any
i a l'altra banda
mini historietes
que van explicant
el cantant
inclús el naixement
de tal
el que passa
que
nace Beyoncé
exacte
imagina't
jo entenc
que als 40
hi ha un potencial
o als 50
però només
està
amb dues pàgines
i potser se'n va
als 2000
que hi ha una merda de música
i tu torna a fer
i tu torna a fer
no et pensis
no et pensis
hi ha coses molt interessants
a l'actualitat
que potser se'n van
però és això
a finals de la dècada
del 60
al 68
un tal Hendrix
o altres com Sly
i su família
de piedra
d'estone
es desmarquen
de tots
aquests sons
superclassicorros
i innoven
totalment
agafant aquesta
siculelia
mota
anglesa
britànica
i barrejant-la
amb aquest sol
més mogut
aquí ja comencem
entrant marula
total
això ja és més teu
aquí ja comencem
aquí la tralla
però ja que estem moguts
canviem ràpidament
qui hauria d'entrar a l'estudi
si estem així de moguts
i això
et la deixem un rato
puto amo del fà
ai ai ai
oi
et demostra els seus moviments
els seus
jo crec que Carles
jo té que demostrar-nos
lo bien que vaina fan aquí
Carles
al revés
vaya com la gent
a discoteques
d'aquestes
de hecho
a mi me has dejado impactado
cuando me has dicho
la penya camina normal
como en un walk
pues digo
pero muy cansados
como arrastrándose por la vida
además tú no has visto
que
y que Michael Jackson
tiene un walk
para detrás
y para adelante
claro es verdad
ahí he forzado un poco
la máquina
como un Michael Jackson
que camina normal
que es un Michael Jackson
que no pot caminar normal
un Michael Jackson
no perquè està mort
desliza
està mort i viu
recordem que
un Michael Jackson
que deixa de viure
en el munt de TN
i el que també està així
és el senyor
espera
no m'ho fas
és això
James Brown
no home no
no m'ha de James Brown
que estem a James Brown
per què Sex Machine
ho sabeu aquesta història
no
a ver
Sex Machine
és perquè aquest tio
es va criar en bordel
ell era el Sex Machine
en cases de barrets
és una maquinària produïda
és una màquina de sexe
però a part d'això
era una màquina de follar
vull dir
les coses
però primer va venir
ser nen
va prendre
primer va venir ser nen
i estar
en cases de barrets
però aquest és un altre
que fardar
aquest és un altre Nolan
que arriba ja dient
vas a flipar
con el peliculón
que tengo
fa el mateix amb el sexe
el tio havia de ser
perquè fardar
sempre és millor
fer com un amic
que tinc
que sempre va dir
jo la tengo
jo sé que tu és muy mal amante
probablement d'aquí va sortir
el once you go black
you never go by
el James Brown
bueno
a partir d'aquesta època
hi ha diversió total
de tota aquesta comunitat negra
als Estats Units
estem parlant
recordeu
música americana
afroamericana
bàsicament
va venir aquesta mítica frase
de
it's because I'm black
eso es porque soy negro
i després d'aquest
young gifted I'm black
de Nina Simone
que Nina Simone
curiosament també ha sonat
indirectament
perquè va agafar
aquest
i la va fer ella
una va ser superxula
aquest punt
faig enda
però no faig enda
faig enda bé
de dir
soy negro
i aquí estoy yo
Miles Davis
ho tenia molt
fins al punt
que feia concerts
d'esquenes al públic
com dient
després de tant racisme
jo
nois
heu vingut a veure'm
però no us donaré la cara
per una qüestió
que m'hi pica en un país
que sempre ens ha estat
donant pel cul
això també ho feia
Stevie Wonder
però perquè no hi veia
s'equivocava
se l'havien de girar
no però francament
ara que estàs dient això
clar
i ens podríem perdre
precisament amb el còmic
que em vas deixar
Pol
que és acollonant
entendre com
un tio de bona família
neix
perquè Miles Davis
era un tio de molt bona família
i ell
i ell
se suposava
que havia de tindre
tots els drets
no de l'home negre
o de l'home blanc
sinó de l'home ric
però com que era negre
no els tenia
a sobre era
provenia d'un lloc
on hi havia moltíssim racisme
llavors clar
entenc
que la seva carrera
va estar marcada
la seva vida en general
va estar marcada per això
i moltes vegades
és això precisament
el que et fa dir
jo soc negre
i potser als vostres ulls
no agrada això
però soc el puto am
i Carles
quin era el programa de tele
per ser el puto am
o si eres del soul
i del funky
és el soul train
tio
aquells passadissos
és l'època
clar
estem parlant d'aquella època
dels mítics passes
que us animo a buscar
vídeos del soul train
del passillo
que inclús s'havia arribat a fer
el marula també
de Barcelona
i que la gent
amb parella
anava ballant
jo a nivell de ball
tinc molt la imatge
que l'he d'explicar
que és
el de l'electric bugaloo
és com el popping
que és el robot
però em sembla
que m'està avançant el temps
no, però dic
està bé dir-ho
la imatge d'uns nens
uns nens negres
amb guants blancs
fent a la wave
que és una imatge
molt icònica
el niño de la calle
negro
bailando
y dándolo todo
Fever
Movimiento
que sale
por todos los orificios
del cuerpo
Adriano
ara que ha marxat l'Adriano
parlem de cinema
perquè al final
d'aquesta dècada
també acaba arribant
aquest cinema
que és el dit
el Black Explotation
arriba Shaft
a Blankenstein
o arriba aquest temazo
que va sortir a Superfly
que és Curtis Mayfield
i aquí ja
aquí ja venen aquests
recordeu el cotxe aquell
si heu jugat al GTA
que era el vudu
el vudu
com era el cafè
el cafè xit
el cafè
si ho vas a fer un cafè
les molles
exacte
exacte
inclús
i mira si
quina amalgama
quina empanada cultural
en aquests pocs minuts
que tinc
que ens anem al còmic
i en aquesta època
que va aparèixer
parlant
va aparèixer un superheroi
de Marvel
que era
Power Man
que qui era?
Luke Cage
Luke Cage
que bueno
el primer superheroi
de còmic
purament
que no era ni un secundari
ni un
com va ser això
ni un
sidekick
la sèrie és baradà
jo no l'he vist
la sèrie
no
ni fun i fa
a mi no
i no és perquè sigui negre
és perquè és
un fluixeta
però
a mi no
no perquè si has
what the fuck
però què passa
estem
si estem als 70
estem en una època
de pantalons acampanats
de boles
de cristalito
de festes antològiques
al Marula
no perquè no existia
però quasi
a les pistes de ball
que toca ara nois
doncs
això està claríssim
Adriano
te lo estás perdiendo
te estamos esperando
eh
ponte los cascos
y baila
ponte los cascos
y baila
el hijo pródigo
el hijo pródigo
ha vuelto
no puede ser
fins que l'Adriano
no balla
i no continua
és a dir
Chic
amb Le Frick
és curiós perquè
és curiós perquè
aquesta cançó
aquesta cançó
que es diu
Le Frick
s'havia de dir
Fuck off
o sigui en plan
ha tobat pel culo
s'havia de dir sí
perquè quan anaven a gravar
a l'Estudio 54
al Chic
al grup
anaven a gravar
no els van deixar entrar
van a ver històries
que a més
heu de pensar que és
la cuna de la música disco
de la música sobre tot negre
a l'Estudio 54
i no els van deixar entrar
i van dir
pues farem una cançó
i suposo que després van dir
bueno
bueno
potser
potser no és el millor
li direm
que està molt bé
perquè també es van agafar
a la tele
perquè em sembla
que graven la cançó
tal com fan la cançó
en seguida
fan el vídeo famós
que els veus ballant
això passava molt
amb el Soul Train
Soul Train
el que feia era
convidar autors
nous o no
amb el grup
i feien aquesta mena
alguns els feien en directe
que es nota un mogollón
com si fos el de Bonnie M
que es nota un mogollón
que és playback
que el tio es va tirant
i va cantant
com el Carles
que està al programa
i no
m'he d'habituar
no estic entrenant
però una coseta
una coseta
hables de los milivanili
una música negra
aquí era un webfum
com un
perquè és que hablava
de playback
i el que fa playback
crec que existe
que bueno
un detall
només
sense avançar res
però aquest punt de Facó
jo veig com una anticipació
del hip hop
que vindrà d'estudiar
sense avançar res
i aquest punt
Jeta
i de planta canà
és molt hip hop
perquè
el hip hop
té una base
que és claríssimament
funky
això està claríssim
i és que passa
que aquesta època
em va molt bé
que m'agafies això
te cojo el guante
no perquè hagis llegit
el meu guió
però
què passa
que aquesta època
quan ja venien
el xic
la música disc
i tot això
aquests
70-80
late
arriben
a aquestes bases
funky
entrem en un terreny
de la lírica
de batalla
és a dir
del rhythm and poetry
és a dir
rhythm and poetry
rap
i aquí el Carles
d'aquí podríem seguir
parlant de la historieta
que fem per càpsules
que és la historieta
de la cama
del Carles
tiran d'este tema
o no?
tiran d'este tema
en el cómic o no?
sí
com a tema
ràpers
ràpers
de light
ràpers
de light
però vosaltres
sabéis que
precisamente
este tema
és com
la puesta
en escena comercial
de alguna cosa
que ja s'estava
vivint
en la sala
i de hecho
va muy bien
que vengues
de Lefrig
que en el fondo
tiene este rollo
funky
de sala de disco
y sí que es cierto
que se estaban creando
estas dos capas
de música negra
mucho más moderna
una en plan
en plan cueva underground
más callejera
penseu una cosa
penseu una cosa
això ja és
vendria a ser otro tema
però seguia amb música negra
però no als Estats Units
sinó a Jamaica
el moviment dance
que el moviment son system
dels 60
i tot això
aquí estem més tard
clar
era gent que agafava
dab plates
que eren al final
les bases soles
i cantaven a sobre
això ja podria ser
els MCs
és que eren els MCs
clar
és que aquesta
el que ha dit
que aquest documental
de Netflix
Hip Hop Evolution
ho explica molt bé
com que hi ha molta gent
que renega dalt
de Rappers Delight
perquè és com
els tres que estaven por ahí
dijeron
ei
con esto lo vamos a petar
però hi havia gent
que suportava currant
de punta letra
i sempre han renegat
que els orígens de Hip Hop
no és aquest Rappers Delight
però ells mateixos
no han dit mai
que són els primers
que ho fan
ells són els primers
que ho graven
i ho fan punt
però després també hi ha
ojo
hi ha com piques
jo els informo
hi ha aquests piques
de qui és el primero
també hi ha aquell pique
que és el Curtis Blow
que va fer de breaks
que inclús aquesta pròpia cançó
aquesta pròpia cançó
ja parla
ell mateix ja diu
ei
que no estic cantant
estic parlant
sobre una base
la pròpia cançó ho diu
és que un MC
els breaks
què són els breaks
són aquestes bases
el beat
que a les festes
es repeteixen
allà surt el ball
aquest ball en bucle
però un mestre de cerimònia
és un MC
al final era qui parlava
i presentava les cançons
el que passa és que
estàs allà amb la cançó
amb el ritme
i involuntàriament
i vas baixant a Michael Jackson
i et poses a tu
però entiendo
que això ha generat
un gran odio
en otra serie
de músicos
perquè al final
estos tíos
eren els tres elegidos
eren els Bucket Street Boys
de la época
exactament
sí, sí
lo he visto en cantidad
de documentales
eran tres odiados
porque estaban
habían sacado cantidad
de las rimas
que se movían en la calle
las habían reciclado
les habían puesto pasta
habían grabado el videoclip
y adelante
cuando realmente
¿sabéis cuál es el tema
que origina el rap
como tal?
es el de Grandmaster Flash
y The Fortis Five
que es The Message
ese es el primer tema
de hip hop
eso es una biblia
lo que acabas de decir
es como una biblia
para mucha gente
que quiere el hip hop
que le gusta
lo que acababan de ver
lo otro es Aserge
ese es el Aserge
es la Aserge
pero esta anécdota
que también coneix
molta gente
el Diego de la esquina
el de Grandmaster
sí que es veritat
pero es muy más
funky disco
que eso
porque es lo que os decía
hay estas dos líneas
una de retórica
y otra que bebe
del funky
veig que haurem
de fer un programa
especial de rap
això está en todas
las disciplinas
una cosa
molt més producta
molt més comercial
y después una cosa
molt més underground
que han d'arribar
que han d'arribar
a Billion Cic
quiere llegar a Billion Cic
pensa que avui
estem parlant
de la pequeña historia
de la black music
no estamos hablando
del rap
qué ironía
qué ironía
llavors què passa
als 80
i també part dels 90
també aquest rap
que era potser
més gangsta
compartia
estadio
amb Michael Jackson
claro
Michael Jackson
caminando hacia adelante
y hacia atrás
y para los lados
y ahora bajo tierra
y ahora bajo tierra
entonces el thriller
que no posaré
que no posaré
es comenta
no posaré
no posaré
thriller es comenta
que es aquel
el gran
porque pondréis
Billy Jean
no posaré un rep
perquè no ens ensurin
no posaré un Michael Jackson
porque ese seguro
que baja
que se levanta
de su tumba
haciendo el
ese que hacía
sabes
de ponerse así
es flotando en el aire
otra versión del mood
el videoclip
es torna real
a més Michael Jackson
tampoc en vull parlar
no només perquè també
és com
molt enorme
perquè és blanc
llavors això
no ho vull parlar
no perdona
és blanc
i és negre
al mateix temps
ja hem parlat
prou de tenet
és negre
blanc o no
què passa
Michael Jackson
nois
nois
ostres
això que és l'últim
a veure
que me pierdo
tios
a veure
Michael Jackson
que no poden
algú més vengut
de l'història
thriller
òbviament
videoclip
dels més cars
també
però
què passa
si parlem
del rei del pop
també hauríem de parlar
del príncipe
no
prince
ostres
i no prince bastos
ara hem anat
una mica a baix
però ara tornarem
a pujar ràpidament
penseu una cosa
que a partir d'aquesta cançó
és quan es comencen
a posar
allò de
explicit lyrics
és curiós
és curiós
que sigui a partir d'aquí
a veure
sí que és veritat
que Prince
és conegut
i reconegut
per ser un eròtic
erótico festivo
en les seves lletres
i sí que és veritat
que el que també
era bastant explícit
era òbviament
les jetes del rap
de tot el moviment hip hop
i segurament
un dels grans
d'aquest
gangsta
i de tot això
era Public Enemy
que va rebentar-ho
a nivell de barri
i d'extraradi
i de tot
això seria ritòrica
hip hop
com a revolució
fem música
fem revolució
bring the noise
i sí que és veritat
que era una època
que Reagan i Bush
eren aquests
que s'encarregaven
de no donar
una merda
d'ajuda social
sobretot
aquests joves negres
que al final
estaven al seu barri
que veien
tota aquesta merda
política
i social
i tot
i al final
acabaven fent
aquestes cançons
protesta
que arribaven
curiosament
a tot arreu
que havien de quedar-se
en el barri
el que serien
de les mixtapes
te paso tal
te paso cual
i a més
quina és la banda sonora
clau
amb Public Enemy
de quin director
Spike Lee
ah bueno
claro
Public Enemy
és la gran banda sonora
de les primeres pel·lícules
hem de tornar al cine
bueno ojo
veig
grandes pel·lis
hi ha gent
que no li agraden
a mi em flipen
com a qual
era tapa
escúchame
escúchame
escúchame
como era
ah no me sale el título
el restaurante
la de
el videoclip
de Puig de Tempo
dos dí
joder
vive como quieras
no
haz lo que debas
haz lo que debas
haz lo que debas
son
o sea
las primeras pel·lícules
es clave
o sea
sale él
el mismo
como personaje
y son unas películas
no no no no
no ho busques
no ho busques
me ha preguntado
hay un peso
hay un peso
de secundarios
muy potente
yo
yo os lo digo
de veritat
aquest programa
está siendo
un
pel·l espectador
y el caos
total
bueno claro
pero es abstracta
es una empanada
no es un gazpacho
cultural
no som nosaltres
sou vosaltres
que heu tornat de vacances
i estu fresc
sigui confusió pura
com a tenet
bueno nois
seguim parlant
d'aquest rap
ja que
com que ens estem solapant
parlant molt ràpid
seguim parlant de rap
i sí que apareixen aquests
que de fet ja són molt coetanis
alguns
quasi nostres
sí
que és el Tordré
i Ice Cube
i amb el seu
gangster rap
que era aquest
niggas
without
without
no
without
no
without
without
con equitud
sí
imagines que fots sense
el tindus
sí
puja puja puja
això ja és més de nostre
bueno nostre vull dir
que això ja ens toca més
això ja arriba molt
això quan eres
el melote d'alcohol
escoltaves això
sense entendre la lletra
perquè aquí a Espanya
no sabíem anglès
fins a l'any 2001
Espanya no sabíem anglès
rincu
aquí es converteix en producte de consum
el hip hop ja és producte de consum
i una cosa
són bandes
de
porque tú me ha dicho esto
yo lo he dicho lo otro
de macarras
pican-se entre ellos
d'això
fem un producte
no però de fet
això és el que es diu
és hip hop guapo
però per això és el tema del
gangster rap
perquè ja no és aquest
bueno
ho és o no
és aquí també
depèn de qui t'ho facis
que es fotien a tiros entre ells
sí
van acabar
mira el chupac va acabar mort
no tot el chupac va acabar mort
eren aquests dos
hi ha històries
el que eren i el que es venia
en el còmic aquest expliquen
expliquen la història dels tiroteos
que si ara jo quan surto a l'estudi
si ara jo quan entro al cotxe
que si ara jo
sobrevisc als tiroteos
però després
el que raciós de tot això també és veure com ells als 90
el que deien era veritat
és a dir
les seves lletres representaven una veritat que existia
als carrers
i clar els 2000
a mi fa gràcia quan veig aquests tios
de menció
de piscineta
i molta pasta
parlant de gangsta
però és el seu passat
el talk viene de eso
es su pasado
pero se ha dedicat sempre en rapajat
sobre
nos pegamos a tiros
y a hostias
porque es injusto
pero cuando tenga pasta
me compré un carro
pero un macarra
un macarra de barrio
que quiere
quiere esto
las cadenas
el tatuaje
la gorra
la chica
el coche
en ese sentido
es honesta la música
pero la lástima
es que ya no lo son más
ya
pero lo que ellos han sido
la Adriana Volumont
corrupta
vola en Nueva York
del Sol
quiero coherencia
quiero coherencia
pues si son coherentes
pero cuando tenga pasta
este mundo no es coherente
ahora ya
ahora no hablan de comprarse
la vida en sí no es coherente
ahora no hablan de comprarse una casa
ahora ya la tienen
per cert
Street Otta Compton
la peli de Gary Gray
que us va agradar
la veu veure
deixa de buscar coses
alguna falca més
a la meva secció
la veu veure o no
és un peliculón
bueno nois
a partir d'aquesta cançó
explica'l
i no perquè sigui
a partir d'aquesta cançó
sinó
a partir d'aquesta època
també arriba
a popularitzar-se
tot el que és
de negros
que es deia abans
que eren
aquestes sèries
tipus
El principio de Ler
òbviament són coses
que ens toquen més aquí
les coses de casa
d'Steve Urkel
a partir d'aquí
arriben aquests
superquatenis
que és Snoop Dogg
Tupac
Notorious Bic
que ja ens hem carregat aquí
Carles no?
Notorious Bic
i ja has dit
que s'ha morit
sí
clar
perquè acabem
pagant-se de tiros
no no
és que és un drama
però és que
era això
la seva vida
era això
morir
era picar-se
i expressar-ho
a través de la música
expressar el pique
a través de la música
i el bo
que és el que deies tu
Adriano
el bo
és que
els 2000
comença aquest trap
aquesta música
re veure
inicialment
amb la Pongang
d'aquí
els nais de Barcelona
sinó aquest trap
que era més embrutat
era més
digues
digues
hauríem d'haver fet un tàndem
que em toquen
toques coses
que em toquen
ahir la fibra
però que
que està heredat
el trap ara
és una herència
de tot allò
no ho han viscut
que es creuen
que ho han viscut
molts traperos
estem d'acord
amb això o no?
m'està parlant
el Mílio?
el cunyat
que tenim al programa?
Carles Martínez
bueno nois
us he dit
que aquest còmic
és molt extens
toca molts anys
hem arribat
no hem arribat
malauradament
fins a Beyoncé
no m'agrada
però on es queda
perquè arriba el 2000
el que sí que faré
és acabar
amb un gran
això sí que estarem
tots d'acord
amb un gran del rap
que és amb el que acaba
el còmic
val a dir
amb aquesta cançó
amb un premi Pulitzer
l'amo
del rap
i del flow
en la meva opinió
d'ara mateix també
i és un geni
absolutament de nostres temps
que és
Kendrick Lamar
i aquí ja en se'n surten segur
no tenia ni puta idea
que et diu Pulitzer
però no ho sabia
tampoc
i d'aquell
Pulitzer de què?
és periodista?
de la rima
no no no
perquè Pulitzer
es veu que va fer
alguna mena
això va ser l'any passat
a l'última edició
que van fer
crec
li van donar
un Pulitzer
però el tema
és per quina cançó
que l'estaria bé saber
de quina cançó
la teva trajectòria
bueno
potser ho veurem
una trajectòria avui
nois
doncs aquest era el còmic
un còmic superinteressant
amb mil curiositats
d'aquestes coses
que al final
és com aquesta wikipèdia
de la música negra
i que us recomano totalment
a més amb una edició
espectacular
que ha fet Norma Comics
o sigui que
endavant
a buscar-lo
es nota que has hagut d'apretar
però clar
és un llibre que convida
a llegir-te a una pàgina
i anar-te a escoltar
unes quantes consonetes
i no anar aquí a saco
i amb un Carles
que et passi
d'anar-ho fent
de hecho
se llama
Damm
és
Premio Pulitzer de la Música
sobre el tema Damm
és com si va bé
veure coses
està pendent
també
perquè aquí
l'empanada
la anem fent entre tots
hem escoltat el cant
llegamos a todo
me gusta Kendrick Lamar
però no diria Paul
que és el
de hecho
és cierto que estàbamos
llegando a los 2000
i jo ja hacía
guau, los 2000
fatal
a partir de los 2000
la música negra no
però
hi ha un disco
que és 2001
Eminem
no, que és Doctor Dre
no, no, claro
pues si l'ha nombrat
que és
no, no, no
no ha nombrat el disco
en concreto
que és una maravilla
si ha de nombrar
tots els discos
no, porque és
un reciclaje
de los 90
con nuevas bases
y con nuevos arreglos
pero es una maravilla
sí que es cierto
que el 2000
o llegamos al milenio
con mucho potencial
en ese tipo de música
y temas
temas Kenan
Meca
el tema de Meca
es un hip hop
con unas partes
como misteriosas
medio arábiga
es que no lo sabéis
pero estamos
en la segunda parte
del cómic
que es del 2015
lo que este fue
es la tercera sección
en panorama cultural
tindré una secció
que es dirà
en panorama cultural extra
com a Radio 3
que hi haurà el Carles Sol parlant
home no
espero que m'ajudeu
que això ho fem entre tots
pues
crec que ve algo
que no ho hem fet entre tots
sí
ja ve algo
ve algo
i és parlant de rap
parlant de tot això
i de que bueno
evidentment
sempre se puede decir más
però ara
ho fem des d'aquí
ara fem hip hop
des de casa
des de la proximitat
però amb blancs o amb negres
bueno
jo crec que també pot ser
les dues coses
del mateix temps
no
no és negra
és blanc com i sol
és d'aquí
de Barcelona
de tota la vida
és de la terra
organitzem-nos
et sembla bé
si posem
el que hem preparat
jo no he preparat res
a mi m'ha arribat
un vídeo
d'un personatge
doncs sí
un vídeo d'un personatge
importa si posem
aquest vídeo
d'aquest personatge
que és un rap
de la casa
està segur
jo estic molt segur
in the house
hi ha temes
vosaltres el voleu veure
hi ha temes
pot ser que estigui
una mica desfassadet
en quant a continguts
sí
bueno bueno
anem
vinga va
el posem
anem a escoltar
ja ho veieu
Milio Vibes
diu així
això sóc el ganat
i ha convidat
a aquest programa
donat el bon tiberi
si ets de cuina
catalana
apats d'alta gama
ben mudat
o amb pijama
emmorzar
dinar
o sopar
per mi
tot això
una xincama
ojo
però això no és
el que això
vinc a explicar aquí
somba tanta
la coseta
que podríem dir
de mi
aguanteu-vos el pipí
que això tinc
rima per rato
o a porta
amb café xato
que això com
em va dir gris
molta gent
em coneix
com el Milio
veí del poble nou
de Barcelona
que et deixava
vingut
Illo
client de Mercadona
urbaneta
i amb minyona
això és rap
que fa patxoca
i no pot
de Mercadillo
Illo
però el que a mi
m'agrada a mi
és el Barça
sense el meu carnet
sóc un comparsa
el meu número
de soci
és el 271
i el que em nou
tinc una grada
on no hi falta
mai ningú
lo vostre
és el cinema
i la vinyeta
novel·la
teatre
i videoxocs
de maquineta
un diumenge
toca còmic
dibuixat per un francès
i el següent
una pel·lícula
una parla polonès
aquest és el flau
de l'empanada
i aquest rotllo
intel·lectual
sempre agrada
Adrià Poli
Ferran
sou el trio
cultureta
però no em sabeu dir
quants gols
va per cagar
i és que m'endieta
la Xena
em pregunta
però Milio
a tu què et passa
fa 10 anys
que no llegeix
ni un llibre
ha d'estar per casa
jo contesto
amb un somriure
i la mira
de tranquil·la
au bueno
em faci riure
l'intel·lecte
de la motxilla
els museus
i la novel·la
són coseta
pa marica
el de Port
és el que em flipa
des que aixuga
becanica
quan jo veig
que més hi pica
la pilota
a Puerto Rico
se'n fot la cara
vermella
com si fos una tulipa
vols fer el favor
em diu la dona
sopant
dolor
no me'ls toquis
que està jugant
el més gran
el meu Barça
és passió
una passió
que viu bramant
i els blaugrana
són colors
que ja m'estan excitant
i tant
yeah
yeah
yeah
mil ibaix
mil ibaix
espera que la torre ho enganxar
viu així
resument
jo només vull que sapigueu
eu
eu
que tan molt bé
que l'empanada
de cine i sèrie
parleu
però ojo
ojo
no me sigueu
que li fardeu
que futbol també és cultura
no me'lmenys tingueu
i diré una última cosa
per deixar el tema sancat
no ho penseu
per un moment
que sóc un home limitat
que en tarrero de negoci
això estic molt ben valorat
vosaltres sou
d'agafar pasta
això de merendero
o l'ESA de Montserrat
at
at
mil ibaix
vosaltres sou
d'agafar pasta
i això de merendero
a o l'ESA de Montserrat
pues vaya
una coseta
una coseta
que ho hem preparat
aquí a merendero
amb el senyor Ferran
tots d'aquí senyors
està molt jove el mil ibaix
el trobo molt jove
sí veritat
que el rap
rejuveneix a la gent
el rap al forn
i otra
i o sea
acabas de ser feliz
a mucha penya
sí sí
en serio
Messi vuelve
Messi vuelve
això me posaré
més trist que content
perquè clar
o sea
finalmente Messi se queda
no se pira
aquest va ser el problema
el que ha dit
a partir de la pelicula
de Ténet
la mare del Ténet
quan eres
i Ténet
que clar
Messi
t'ho imagina
que ve
se'n va
i es queda
al mateix temps
quina paradoxa
quina tenedoxa
doncs aquí tenim el Miliu
que és el senyor
o sea que
Miliu viene a hablar de fútbol
vamos a añadir
esto es cultura
y para Miliu
la cultura es el fútbol
¿verdad?
los museos
normalmente tingueu
los museos son pa maricas
has dicho
y que están llenos de botijos
ahí había cuatro botijos
en el piso de arriba
el fútbol
per mi
el que em fa més gran
el fútbol
el Barça
el més gran
¿y el museo del Barça
entonces qué?
oye
qué pueden hacer
la excepción
y después
anar a guinar
al museo del jamón
por favor
portemos al señor
ahí al nano
y después al marandero
Miliu
y sección de fútbol
inmediato
yo
la punzoritsu
si cal
la punzoritsu
molt bé
doncs
anem després d'això
anem a l'agenda
vols dir?
sí
i tant
si us plau
som-hi
som-hi
i tu si fes cou
ai Déu meu
Carles
es torna
hola
acaba el Miliu
molt bona
per cert
sí
boníssim
felicitats a que hagi fet el vídeo
perquè encara tu
està tan xulo
felicitats a que hagi fet
i entén rècord
doncs tenim cinema Adriano
encara que no us sembli
tenim, tenim, tenim molt de cinema
i mira
us parlaré de tres pelis
però no us parlaré
les mencionaré
diré els seus títols
d'una banda tenim
Antebellum
que de hecho
Antebellum
és una peli
que manejava muy bien
todo lo que se ha
cocido hoy
en estampa
en el gazpacho empanada
Viajes en el tiempo
no, Viajes en el tiempo
Tema Tenet
y después
La raza negra
sí
pero no puedo decir mucho
porque es lo típico
que hay carencias
la estrenan este fin de semana
no, miento
la estrenan este miércoles
miércoles día 2
quien dirige
se está poniendo de moda
esto de hacer estrenos
en los miércoles
como en Francia
es raro
en Francia estrenan los miércoles
quien dirige
hostia, es una ópera prima
de dos directores
dos directores
que si queréis os lo busco
pero realmente no
no tienen un pasado
para que
digamos
ok
es un debut
y son los únicos
que estrenan
no
después tenemos
para mí
un peliculón
es una película
de Singapur
algo especial
algo especial
funciona en la liga
en la que tú nos hablas
en la de
que siempre hacemos aquí
una aportación
de culturetas
barata
no, no, no
no te confusas
ahora no soy el milio
ahora no
yo estoy muy en contra
con todo lo que ha dicho
ah vale
es que aquí salía
eres bipolar
no cabrón
no, no
que yo soy el Carles
yo no soy el milio
ahora no soy el milio
ahora lo digo en serio
se ha pasado a tres poblas
a aquel tío
muy vagamente
no, no
no tú no me ha convidado
no tú no me ha convidado
y después tenemos
un acuerdo original
o
An Amour Flux
que es un peliculón francés
esto sí que lo he podido ver
es una maravilla
dos padres que se separan
pero tienen niños
entonces deciden crear
un espacio
donde puedan vivir
los dos aún
separados
pero compartiendo los hijos
es decir
la habitación troncal
que une los dos apartamentos
es donde viven los niños
uno abre la puerta
la habitación de los padres
otra vez
una maravilla
entonces aparte eso
que son las estrenas de la boda
si aneba a serio
bueno si aneba a serio
o no
depen com ho miris
ja s'ha estrenat el 28 d'agost
que no ho vam dir
a l'último d'això
una cosa que a mi em va fer
molta gràcia
perquè jo no sabia
que s'estava fent
que és
Billy Ted
Face the Music
que és la tercera part
d'aquelles pel·lícules
de Billy Ted
i el viaje increíble
de Billy Ted
i Bogus Journey
que són aquells dos nanos
que són el Kino Rips
de Superjove
i el Alex Winters
que viatjaven al temps
en una cabina telefònica
no us en recordeu d'això?
que hi havia una sèrie de dibuixos
a la TV3
que era Billy Ted
no?
ostres
doncs s'ha estrenat
i es veu que
han mantingut 29 anys després
l'esperit de les pel·lícules
que és un esperit
totalment juvenil
totalment desenfadat
i bon rollista
i clar
hi ha molta gent
que l'ha anat a veure
i diu
és que ho agraeixes
després de tot això
i que vuelve Kino Rips
sí, són els mateixos actors protagonistes
l'únic que no ha tornat
és el Josh Carling
el monologuista
que feia del seu jefe
per dir-ho així
que els assessoraven
en els viatges en el temps
clar, és mort
i no l'ha pogut portar
però sí, sí
mateix càsting
mateix director
de la segona pel·lícula
i és una cosa
que es pot veure
sota demanda
no està als cinemes
sinó sota demanda
està Amazon
està Yahoo
està diverses
és que hi ha bastantes pel·lis
que van directe
exacte
de fet totes les pel·lícules
que jo he portat avui
que són per exemple
el 4 de setembre
molant aquesta pel·lícula
que ja ho hem augurat
Disney Plus ha dit
que estarà sota demanda
em sembla que aquí
costarà uns 21 euros
per veure-la
no, no, per quedar-te-la
és que hi ha moltíssima discussió
sí, clar
el tema és que tu te la quedes
o sigui, han volgut fer
estàs comprant com el DVD
que et gastaria 15, 20
el que sigui
i que l'experiència
que al final
com que saben
que aquestes pel·lícules
les veus en família
bueno, han fet una pirula
diuen
tu la pagues
però no se't caduca
llavors no la pots asseure
no desapareix mai el català
això a PTV
Penseu que aquesta pel·lícula
potser d'aquí sis mesos
entrarà dintre el catàleg
de Disney Plus
per simple subscripció
és possible
però bueno
és el primer cop
que Disney ha apostat per això
i una cosa
si els hi funciona
espereu-vos que hi hagi
moltes pel·lícules
que s'estrenin la mateixa
se ha planteat així
i se ve que han funcionat
moltíssim
hay mucha discusión
al respecto
Trolls 2
la pel·lícula de Trolls 2
s'estrenó en los cines
justo antes
y justo durante el confinamiento
pero aprovecharon
y la sacaron allí
y tuvo un excitazo
que te cagues
y ojo
perquè Trolls 2
és l'única pel·lícula
d'animació
que s'ha estrenat
d'aquí als Òscar
i Onward
Onward també va quedar
com penjada
tiene que tener
ese puntito familiar
donde los padres
dicen total
son cuatro entradas
en el cine
veintiuno
me supone menos dinero
exacte
després també el 4
perquè tot es fa el 4
pel que veig
el 4 de setembre
a Netflix
es trena una pel·li
que té bona pinta
el 4 és viernes
es diu
I'm thinking
offending things
esto per terminar
les coses
em sembla que les diuen
en castellà
i té molt bona pinta
perquè també té algun component
de viatge en el temps
és a dir
curiós
està de moda
perquè Vilentet
viatges en el temps
està de moda
Antebellum
i aquesta
i després el cap de setmana
aquest justament del 4 i el 5
i a més
barrient d'opacassa
hi ha un festival
que és el Fango Fest
d'Emposta
un festival d'aquests
que agrada
d'aquests de tralls
de gore
de sèrie B
i de coses així
que a part
estem competint
Ferrer i jo
amb un curt
no contra
sinó a junts
bueno
ojo
potser sí que estem competint
ah sí pel tratament
potser que el tratament
està
que és molt de terror
doncs
hi ha això
el Fango Fest
en Posta
i després en sèries
torna una gran sèrie
i un gran còmic
estem també
4 de setembre
The Boys
que ja vam parlar
una miqueta
la volíem haver parlat més
potser el dia de la violència
perquè és
òbviament
la temporada 2 de The Boys
a Prime Video
d'Amazon
la primera temporada
és brutal
és una molt bona adaptació
del còmic
tu el tens aquí
que volguis abans a casa
que l'adaptació és brutal
no és una bona adaptació
però és una bona sèrie
és una bona adaptació
no és una bona translació
aquí ho deixo
tenim clar que la segona
és esperadíssima
és la sèrie de més èxit
és la sèrie més èxit
d'Amazon
i és la que estan esperant
i el 10 de setembre
i això ho comento
perquè s'ha de dir
no perquè estigui d'acord
s'estrena a Netflix
Memòries de Idun
que és una adaptació anime
és un anime fet a Espanya
de les novel·les
de la saga juvenil
de Laura Gallego
jo no conec la saga
i el que passa
és que hi ha hagut una polèmica
jo la rescato
sobretot per aquesta polèmica
que és
que els dobladors
de la sèrie
no són dobladors professionals
són actors
que seran molt bons actors
però que a l'hora de pronunciar
no ho saben
hi ha hagut tot un folló
hi ha hagut una mena de vaga
un intent de boicot
hi ha hagut un blanco
haciendo de negro
és el primer cop
que s'ha d'acabar la música
de la gent
vas d'acabar la gent
però sempre recorda
el resplandor
el resplandor
que drama
van acabar doblant
el Saura
i qui més era
sí perquè allà
va haver-hi una huelta
va haver-hi una vaga
tu veus el resplandor
de Kubrick
doblat al castellà
i se't cauen a terra
se diu que és el pitjor
de la història
del cinema espanyol
i molt ràpid
ja a videojocs
tenim dues estrenes
suposadament molt esperades
però que també
poden portar bastanta decepció
perquè primer
el 4 de setembre
ja et dic
tot és el 4
Marvel Avengers
que és el joc
que jo he vist
i per Play 4
Xbox One
i PC
i té mala pinta
tot s'ha de dir
hi ha més molta microtransacció
i el remake
del Tony Hawk
però sí que té mala pinta
sí, sí, sí
jo tinc gaires
de veure
la banda sonora
del remake
la banda sonora
clar
la banda sonora
del Tony Hawk
que era aquell joc
de skate
ens va alimentar tots
d'Office
Spring
de Green Day
d'aquests grups
anava a dir punk
però bueno
Skate Punk
exacte
i segurament
tinc un retorn
de tot això
més coses
que potser ens descobreixen ara
és que me recorda
el Filo de l'Avismo
de Kristen Slater
sobre l'esquate
no l'he vist?
és la peli?
no
que emparc
hòstia
trashing
trashing
patinar o morir
de l'86
exacte
era muy ese rotllo
aquesta peli
això era el rotllo
edgy
també
hi ha molta gent
de la tàctica
de la botiga
de skate
aquí a Barcelona
que són
són veterans
de l'esquete
de tota la vida
i aquesta peli
la tenen com a...
els va alimentar
perquè és el que els va alimentar
òbviament
doncs arribem ja
a aquest final
d'aquest superprolongat
gazpacho final
que sí que és final
Adrià no?
el pròxim programa que fem
ja serà temporada regular
que segurament
encara fem vídeo
perquè estem encara pendents
de si tornem o no
tornem a la ràdio
perquè amb tot això
encara no ho sabem
i segurament
vinga va
que ho hem prometre
i ho hem de complir
hem de presentar
aquesta és casa el Carles
per cert
hem de presentar
a casa teva
farem la pròxima casa meva
sí?
va vinga
us espero ja
t'emportes ja tots els micres
i veieu el Carles
en el futuro i en el pasado
fots una tirolina
una tirolina aquí fora
i l'envies a vall
doncs abans de despedir-nos
recordem un altre cop
xarxes socials
tenim Youtube
Empanada Cultural
Facebook Empanada Cultural
Twitter Empanada Cultura
sense L
Instagram Empanada Cultural
i SoundCloud
tots els podcasts
els podeu trobar
doncs nois
donem per acabat
aquest estiu
i ens veurem
dues setmanes
encara no s'acaba
els gazpachos sí
però el verano no s'acaba
és que jo crec que no ni
com'en sat
això és verda
i l'ha dit la editorial
ni la primavera
ara ara
ara ara
ara ara
ara ara ara
que devuelvan la primavera
que ens devuelvan el verano
aquí
yo he pagado
lo que decías tú
yo he pagado
sabes que tic
yo he pagado
por los micros
y ya está
venga venga
a la puta
pack off
no era
ha ha ha ha
jo %
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo