Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Aquí hi ha un altre tema!
Si us plenà!
No!
Ja estic fins als nassos de l'Adriano i la...
No!
Jo estic fins als nassos del Ferran també!
Però bueno!
Estic fins als nassos del cinema i dels festivals!
I a més!
Si us fixeu!
M'han tocat totes les putes editorials dels festivals!
O que casualitat!
Que consti que a mi m'agrada el cinema!
No els premis!
Ja heu vist amb el meu to així una mica...
Hi havia molt d'alirisme però hi havia molt de crítica!
No sé si us heu quedat amb això però...
Jo trobo que tot és un puto artifici!
És evident!
El que no és un artifici són les nostres xarxes socials!
Ah no?
No!
Xarxes socials!
Facebook Empanada Cultural!
Instagram Empanada Cultural!
Twitter Empanada Cultura!
Sense L!
I tots els podcasts els podeu trobar amb Xcloud, Soundcloud i i Vox!
Que per cert està quasi actualitzat ja l'Ivox!
Vinga va avancem!
Anem per feina!
Of the year!
The one!
The super!
The real!
The very pussy!
In case I win a patro is coming!
The only one!
Oscars!
2020!
Hola, hola, hola!
No sabia cap...
Veig que el Carles té contacte amb la Wineth Paltrow, no?
Té una informació d'ella que jo no en sabia!
Home, és una xica molt natural!
Un moment del de Netflix!
Hòstia, és una patranya!
Estàs comentant pel Bush!
Ah sí!
El Harry Pussy, que diu el Carles!
Bueno, en Carles no!
En Bomboci!
Sí, sisplau, eh?
No confonguem!
Aquesta nit nosaltres anirem a casa d'en Carles i aparentment de Bomboci a veure els Òscars!
No ho siguin rebrant, no?
Sí!
Intentarem agafar alguna reacció, no?
Aquesta nit!
Aviam!
Sabem què passa!
És una noix màgica!
On tothom dormirà!
Sí!
En Carles el primer!
Exacte!
En Carles dormirà, Bomboci veurà el programa!
Exacte!
Jo crec que serà això!
I Bomboci li dirà qui ha guanyat!
Perquè el dia següent es pugui fer una visita per un programa de ràdio d'aquests com...
No us en recordeu?
Un any que el Carles va subar a saco!
Però a saco!
O sigui, tot el puta programa dels Òscars subant, s'aixeca al final!
No!
A l'Alalán!
Era que li havien donat l'Alalán i jo...
Home!
I en el moment que diuen, no, no, que guanyen molt l'Alalán, jo vaig dir...
No!
Que acabem saltar els dos!
No!
No podé ser!
I ella em va despertar!
Hola, què ha passat?
Què ha passat?
Com si ho hagués vist tot!
Com si ho hagués vist tot!
I el millor de tot això és que el dia següent s'estava passejant per una ràdio
parlant amb una propietat, un coneixement!
Qualsevol diria que el tio portava 44 hores sense dormir!
Això ens falla aquí, tio!
Perquè no està!
És el de tertuliar definitiu!
No hem fet aquí l'Humanage amb el Bomboci!
Doncs aquí estem!
Gala dels Òscars de 2020!
2020!
2020!
Què prevelleu a nivell de gala abans d'entrar amb els premis?
Què prevelleu?
Perquè no hi ha presentador, no?
Per segon any!
Jo falsetat, jo us ho he dit!
Jo falsetat a la gala!
Així que us deixo a vosaltres que...
Em fa pal!
O sigui, a mi concretament és perquè és el dia de los Òscars i tot, no?
I al final també és una data d'aquestes de col·legues, de que ens trobem tots i passem la nit i tal,
i jo m'he de demanar festa, però bueno...
No, no, perquè em refereixo a això que al final és una d'aquestes nits, diguéssim,
però el que és la gala, jo crec que cada cop s'ha anat a la baixa...
Jo crec que per això també ells han anat renunciant a imatges com el presentador,
que se suposa que ha de generar, doncs això, no? Un ritme i directament...
Sempre hi haurà queixes, no?, de qui presenta, qui deixa de presentar,
i encara que no presenti ningú hi ha queixes, perquè tornem a tenir un altre any la queixa feminista
de no hi ha directores nominades a millor pel·lícula, no hi ha prou representació de color,
que a vegades l'any passat va passar amb Black Panther.
Bueno, però bé, jo aquí, i aquí ja sí que potser agafo algun enemic o enemiga,
jo trobo que la discriminació positiva, per exemple, ha fet molt de mal a festivals com la Berlinale.
Jo recordo un any a la Berlinale, que sí que és cert que hi havia molt de cinema dirigit per dones,
i era interessant poder veure tota aquella varietat, també,
però evidentment que...
Em sembla que hi havia onze pel·lícules presentades per dones i van guanyar deu.
És a dir, també ens flipem, eh?
Vull que vaig veure més aquelles pel·lícules i moltes eren lamentables.
L'argument sempre és la meritocràcia, no?
Si la pel·lícula ho mereix, dona igual, però sí que és veritat que la representació...
És que no és un tema...
Però bueno, aquí tenim Mujercites, millor pel·lícula com Greta Gerwig,
però jo us diria que Mujercites no em sembla ni de lluny una possible millor pel·lícula.
Diries que és quota?
Jo crec que és quota, però total.
Total, clar, amb set pel·lícules, és a dir,
quan tu, que tothom i que tots els ullents ho entenguin,
totes les nominacions són per cinc, menys la de millor pel·lícula, que són en aquest cas nou.
Sí, són moltes pel·lícules.
El director, no?, que són quatre.
No, el director són cinc.
El director són cinc.
Digueu-me'ls.
Sam Mendes, Quentin Tarantino, Todd Phillips, Martin Scorsese i Bon Jung.
Ah, clar, Bon Jung.
Ah, vale, clar.
Els coreans, que els quedi a casa, no?
Doncs mira, jo que seré nou en això, perquè jo he vist alguna gala d'Òscars, però esporàdicament,
què m'espera?
Quantes hores m'esperen per començar?
Doncs bueno, se suposa que la gala com a tal comença a les dues de la matinada, horari d'aquí, de Sant Jus d'Esvern,
però, en el fons, que voldria dir les cinc de la tarda a Los Angeles, però en el fons, a partir de les tres, la catifa vermella ja s'està plenent de petites estrelles.
Aviam, el que és la catifa vermella és el més americà que et puguis tirar a la cara.
Això és obvi, és evident.
Però després, el que és la gala, des que no hi ha presentador, sí que és obviat que es va més per feina.
Es va més per feina.
Depèn del número musical, també.
L'any passat era obvi, amb tot el tema de Nació en Estrella, Lady Gaga, a més, guanyant el premi, no?, també.
Però aquest any he llegit avui que és Gisela cantant Frozen.
Vull dir que jo no sé què pot passar aquesta.
La nostra Gisela.
La nostra Gisela d'Espanya se'n va allà.
Jo no ho sabia.
Sí, sí, sí.
Però la cançó de Frozen?
En espanyol?
No ho sé, la veritat, he llegit el titular.
Però la cançó de Frozen està cantada per la Gisela?
No, la de la pel·lícula no.
Us diré una cosa que encara potser us sorprèn més, si no la sabíeu ja,
és que la pel·lícula Frozen 2, a la música dels crèdits, sabeu qui la canta en espanyol?
Il·lumina-nos.
David Bisbal.
Ah, de veritat, sí.
Sort que no l'hem enviat allà, com hem enviat l'Antoni.
I sort que aquesta cançó no te l'has baixat.
No, jo m'he baixat.
Menys mal, tio.
Però bueno, què us sembla?
Ei, si comencem ja una mica, perquè hi ha moltes nominacions.
Doncs mira, passem primer a la secció més esperada, jo crec, no?,
a les nominacions més esperades, que són millor pel·lícula, d'acord?
Exacte.
Doncs com dèiem, tenim nou pel·lícules, no?
Que nominades?
No sona indirecta, el que suena, eh?
Mira, el senyor Ferran, bueno, els més entesos amb el molt cinematogràfic,
aniran veient com sota cada apartat, no?, cada nominació, pel·lícula, director, actor, actriu, etc., etc.,
i aniran sonant diverses bandes sobre les pel·lícules que estan nominades.
De la meva elecció, sí.
I exacte, jo trobo que tu, Ferran, ja has imposat d'alguna manera la que creus que serà millor pel·lícula.
Però diem quines són, no?
Exacte, comença.
Nominacions, nou.
1917, de Sant Mendes.
El irlandès, de Irishman, de Martin Scorsese.
Joker, de Todd Phillips.
Mujercitas, de Greta Gerwig.
Era ser una vez en Hollywood, de Quentin Tarantino.
Parásitos, no?, la gran sorpresa coreana, de Bong Joon-ho.
I després tenim tres pel·lícules, que jo trobo que estan de conya, també,
que són Le Mans, 66, de James Mangold.
Un matrimoni, de Noah Bambach.
I, bueno, potser aquesta no tant.
Jojo Rabbit, de Taika Waititi.
Vull dir, he mencionat aquestes tres en Multinjoc,
perquè sí que és cert que no tenen el nivell que jo trobo de les altres.
A mi em sembla exagerat nou pel·lícula.
Però sempre ha sigut així, no?
Sempre.
Jo recordo que eren bastantes.
Quan hi ha nominacions de millor pel·lícula són moltes més que la resta.
Però anem per feina.
Com penseu?
Jo em penso, i així ho he posat amb la banda sonora,
que en 1917, no l'has vist totes, també ho he de dir, eh?
Però 1917 és una pel·lícula...
No crec que marqui un abans i un després amb certes coses,
però que té un pols i una consistència.
A part, té moltes coses, i si comentem després més en profunditat...
És el global, al final.
Tu, quan a la gestió és una millor pel·lícula, també.
Però ho teniu molt clar.
És a dir, quan veieu aquestes nou nominacions,
dieu, uah, 1917.
Jo sí.
Jo tinc dificultat.
Jo trobo que és un dels anys...
Jo Ferran, 1917.
No, però sí que és un dels anys amb molt de nivell.
Té més material positiu que em fa trontollar,
perquè, com hem parlat amb el Pol, sí que és cert que moltes vegades diem
la que guanyarà, la que voldríem que guanyessin, eh?
És com una doble quiniela.
Que l'ullent tingui molt clar, que moltes vegades direm,
parlarem de pel·lícules, que potser...
Home, jo per voler voldria Paràsitos.
Sí?
Això és molt important que ho diguis, també Ferran.
Jo per voler voldria Paràsitos, però crec que serà...
O sigui, que tu creus que guanyarà 1917, perquè s'ho mereix,
però que Paràsitos també hi podria estar allà.
Però clar, ja arribarem a les altres nominacions.
Clar, hi ha pel·lícules que estan a diversos llocs,
i Paràsitos, en concret, està en una altra secció
que crec que se l'emportarà de carrer.
Això també.
Això és com l'any passat amb Roma, no?
Que Roma també estava internacional.
pel·lícules de protecció internacional, com pot ser Roma, no?
Mexicana.
O Paràsitos, coreana.
O Dolor y Gloria.
Però bueno, tenim la sort que Dolor y Gloria està només a pel·lícula.
Només, eh?
Només.
Bueno, i té millor actor també nominat, eh?
Sí, però vull dir, com a pel·lícula, com a pel·lícula no està a millor pel·lícula.
A millor pel·lícula sí que es dona el cas en aquest any
que Paràsitos, de Montyung-ho, està com a millor pel·lícula convencional
i com a millor pel·lícula de caire internacional.
Convencional.
Bueno, que m'entens, la millor pel·lícula...
Coronavirus free.
Tu què dius, Fol?
Aviam, jo estic amb el Ferran de 1917,
però perquè a mi, jo quan la vaig veure vaig dir,
hòstia, això com un overall, no?
Allò com una pel·lícula completa, jo crec que pot guanyar tranquil·lament.
Paràsitos, que a més, això potser ho podem comentar ja, no?
Que va sortir, han fet un leak, no?
Una fuga d'informació dels Òscars,
que ells mateixos van publicar una mena de quiniela,
que segons ells era per convidar la gent a fer la seva pròpia quiniela.
Però aquest comentari és a posteriori, no?
Però clar, és a posteriori.
A part que són els propis Òscars que estan fent una quiniela.
O sigui, això també és una mica estrany, no?
Llavors, hi ha una quiniela que, en part,
hi ha molts dels premis que s'otorgan directament amb aquesta quiniela,
que podrien ser perfectament.
Totalment, vull dir que no és una cosa quasi inclús...
No és massa subjectiu, o sigui, hi ha coses que són molt objectives.
Premis tècnics, després ho mirarem, eh? Premis tècnics, premis d'actuació...
Però, clar, allà donen per guanyador Parasite.
Sí, això sí que és una gran sorpresa.
I això sí que és la gran sorpresa que jo crec que aquí, com a mínim, pot ballar.
Ganyem últimament els anys que hem viscut dels Òscars.
Els premis de millor pel·lícula són sorprenents.
Sí.
És a dir...
Jo dels més sorprenents, per mi, i sobretot últimament, és Moonlight.
Per mi Moonlight va ser... A mi em va agradar Moonlight.
Però no per guanyar.
Però Roma també ho va ser, no?
Roma va guanyar l'any passat?
Roma.
Finalment o no?
Quina és la guanyadora l'any passat?
No, l'any passat...
Ei, Quico, Quica, quina?
Vosaltres tenéis portàtil, jo no tengo manos, miradlo vosotros, hombre.
No, ho dic perquè sí que recordo com cada any hi ha hagut aquest punt de sorpresa
i aquest punt de sorpresa remunta, com tu dius, a Moonlight amb l'alegant, no?
Green Book.
Green Book.
Això també va ser estrany, eh?
Però veus, és que...
A mi Green Book em va agradar molt, eh?
El tema d'una pel·lícula que guanyava de manera estranya, i per això he dit Roma,
però, bueno, de Green Book, en aquest sentit, també va generar molta sorpresa.
Sí.
Com Moonlight amb el seu moment, i et diria, com Spotlight amb el seu moment.
Sí, també.
I aquesta sí que va ser una pel·lícula guanyadora, i em va semblar que, bueno,
que estava bé, però no per guanyar els Òscars, no?
I, a més, venint d'una pel·lícula sud-americana que era El Club, no?,
que també tractava un tema molt semblant, però des d'un punt de vista ja directament
des del sector eclesiàstic, no des del sector periodístic, no?
Sí, parlàvem del Club l'altre dia, que era la de Pablo Larraín, no?
La de Pablo Larraín, i parlàvem d'Emma,
perquè l'Ollent connecti aquestes dues pel·lícules, mateix director, eh?
Però, bueno, tornem a millor pel·lícula.
O sigui, teníem, què?
1917, sembla la Clara favorita.
Jo, per mi, sí.
Tot i que en aquesta quiniela ha sortit Parasite com a possible opció.
Jo haig de dir, com el Ferran, que trobo que 1917 és una pel·lícula molt completa
i que, vamos, no seria estrany que guanyés,
però que també m'agradaria que aquesta quiniela no fos tan falsa,
o que no fos realment una broma, i que guanyés Paràsitos.
Però això ja, a mi m'agradaria veure-ho ja des del punt de vista d'un punt d'inflexió, no?
Sí.
O sigui, també com que els Òscars guanyin...
Deixin de...
Bueno, o sigui, que deixin de fer-se el mateix.
De mirar cap a casa, no?
I que puguin mirar també...
Sí, jo crec que sí.
I potser sí que és veritat que ja s'han intentat altres cops pel·lis estrangeres.
Bueno, aquí tenim el cas també del mode over, no?
Però des del punt de vista de que...
També és veritat que Paràsit ha fet una campanya brutal de cara als Òscars.
O sigui, des del moment que guanya Kant, jo crec que ja van començar la carrera de nominar actor,
de nominar director i de nominar pel·lícula...
Bueno, a nivell europeu ha tingut una segona vida.
Perquè Paràsit, quan va ser a Kant, no?
És a dir, estem parlant de maig.
Vaig.
Bueno, fa un any.
Sí, fa un any.
I encara està.
Aquí a Espanya va arribar fa relativament poc, perquè va ser a l'octubre, si no m'equivoco.
I encara està, perquè si és veritat que ara tots els cinemes estan traient les pel·lícules.
Això és el més positiu que li pot passar una pel·lícula, Ferrar.
Sí, sí, sí.
Perquè de fons no és el mateix, que dius, que vegis com Jojo Rabbit, que s'acaba d'estrenar aquí, no?
L'estiguin nominada.
Que sembla que són aquelles pel·lícules per omplir quota, no?
De les últimes, no?
És a dir, no tiraran d'una pel·lícula del gener de l'any passat, sinó que agafen les pel·lícules quasi de final d'any i les acaben ficant, no?
Però bé, és molt important també recordar que els permis de millor pel·lícula moltes vegades es donen pel que suposa, no?
Per a mi aquella pel·lícula és a dir, Moonlight, doncs la quota de tota la població negra dels Estats Units, tenim ara, no?
D'alguna manera que...
A més, competim, perdona, eh?
Però és que Moonlight, amb aquesta referència que dius de les quotes o de, simplement, què narra la pel·lícula, és molt interessant que guanyés l'Alaland, perquè l'Alaland és la pel·li de Blanquitos.
Totalment.
Totalment.
O sigui, no és Green Book, que Green Book és la pel·li, l'Alaland, des del punt de vista jazz i del món de la música i tot això, però des del punt de vista del patiment.
Però de nou recupera aquest discurs una mica més moralista, més de raça, de gènere, no?
De gènere, no?
En un sentit, Joker no pot guanyar, saps?
És a dir, Joker em sembla una pel·lícula bastant ben parida, però sé que no guanyarà a millor pel·lícula perquè no té un discurs darrere que sigui políticament correcte i que a sobre també...
És que és curiós perquè no m'ha arribat a analitzar mai Joker, del que tenim, curiosament, visions enfrontades amb Pol i jo, no totalment enfrontades perquè els dos ens va agradar la pel·lícula,
però Joker és el que acabes de dir. És una pel·lícula que sembla que tingui un missatge i hi ha molta gent que l'ha entès així.
Però és que no entrem a analitzar-la.
Però realment jo no crec que guanyés el Oscar, eh?
No, no, no.
De totes maneres també seria un punt d'inflexió que guanyés una pel·li d'una actació d'un còmic, que també et diré, que també seria una cosa, però no crec que se l'allumina en aquest sentit.
Bueno, l'any passat Black Panther al final va estar millor pel·lícula o només va estar...
Va estar nominada millor pel·lícula.
Bueno, és que Black Panther l'any passat va ser com una broma.
És que comença... Bueno, perquè volíem fer una secció pròpia, no? De mejor cine...
Pero favorito del público, o alguna cosa així.
No, era com el més viral, alguna cosa així. Era com la pel·lícula que havia conegut més...
M'ha repercussió en alguna cosa així. No, el tema és que comencin a introduir-se pel·lícules de superherois.
Què no vol dir de superherois? Al final estem parlant de blockbusters, Palomitero, que apareguin a millor pel·lícula.
Sí, sí, sí.
És a dir, com podria estar... No actualment, però Star Wars mai va estar nominada millor pel·lícula.
El Senyor dos Anillos va guanyar perquè li van premiar la trilogia, cosa que m'estranya d'una altra pel·lícula.
S'ha acabat una gran saga de 10 anys i no està nominada, encara que sigui de forma simbòlica, a millor pel·lícula.
Estic parlant de Vengadores.
Saps?
Però millor pel·lícula, tio...
No, però...
Allà no em trobareu, eh?
No, no, no.
Però vull dir que quan vam posar el Senyor dos Anillos, que em sembla molt millor pel·lícula que qualsevol de Vengadores, la trilogia original, eh?
Vam posar-la de forma simbòlica i va guanyar l'Oscar a millor pel·lícula a forma simbòlica.
No me'n recordo contra qui competia, eh?
Però vaja.
Vull dir, aquestes coses...
Però si us adoneu, i tornant amb el que dèiem dels premis de millor pel·lícula...
Hosti, 1917 no només és complerta, sinó que a sobre té un discurs de superació d'uns xavals, no?
Que, hosti, que és un camí a la perdició, d'alguna manera.
Totalment, sí, sí.
Però que, bueno, no desvalarem finals, però vull dir que hi ha un input, hi ha una pulsió, hi ha una passió,
i tot això ens permet reflexionar sobre la guerra, sobre el nostre passat.
És a dir, hi ha tot un discurs positiu de bones intencions.
Cosa que, clar, trontolla una mica més amb Jokers, amb The Irishman, no?
Amb l'edat humana.
Era ser una vez, també, en part.
Exacte, no?
I són pel·lícules que funcionen molt bé, però que el discurs que contenen no és tan moralista,
possiblement com d'un 1917, o una crítica tan ben parida i tan necessària com la de Paràsitos.
Sí.
És a dir, Paràsitos, si realment ells volguéssim canviar de paradigma, seria una pel·lícula a premiar.
Ara, clar, això potser ens comportaria que si premien millor pel·lícula a Paràsitos,
li donen a Dolor i Glòria a millor pel·lícula estrangera i tots ens suicidem, no?
Clar.
Però, bueno, ja que estem amb millor pel·lícula i hem parlat bastant dels directors que hi ha darrere,
per què no anem a això, amb millor director?
Exacte, anem amb millor director.
No hi ha aquest que sona, eh?
Ah, és que us anava a dir.
Llavors tu creus que això, Ferran, mola perquè és bateria.
Jo us faig spòilers en el moment en què sona la cançó del que jo penso.
Però, bueno, primer diguem els nominats de millor director, que precisament 1917 a darrere té a Sant Mendes, enorme Sant Mendes, tot s'ha de dir.
Sí.
També tenim a Martin Scorsese per The Irishman, Todd Phillips per The Joker, Bong Joon-ho per Parasite i Tarantino per Once Upon a Time.
I Scorsese tocant aquesta harmònica o el que sigui que és.
Exacte, aquí Ferran ens torna a dir, eh?
I això és molt cinematogràfic.
La meva aposta és The Irishman.
No, però m'encanta perquè parles amb la música i és collonut, no?
Ell clarament diu que The Irish guanyarà.
Jo amb aquí tinc molts dubtes.
Scorsese va guanyar amb...
Hosti, ja no em sortirà el nom del títol de la pel·lícula, però va guanyar...
De Departed.
Exacte, va guanyar.
Millor pel·lícula i millor direcció.
Infiltrados.
Infiltrados.
Infiltrados.
O sigui, és a dir, que d'alguna manera ell ja ha complert, no?
Els Oscars han complert amb ell.
És que és aquesta la cosa.
No amb Tarantino, per exemple, que mai he guanyat un Oscar com a millor director.
Si hi ha guions.
Aquest va ser el meu dubte, eh?
A l'hora de votar.
Si hi ha guions.
I es parla molt d'això, que potser Quentin Tarantino aquesta vegada,
perquè si no recordo malament, Sant Mendes sí que s'ha portat Oscar a direcció,
però a direcció novell, no?
No, a un projecte...
American Beauty.
Què va fer American Beauty?
American Beauty em sembla que va guanyar...
Va guanyar millor pel·lícula.
Jo juraria.
Però potser no direcció, no?
I potser no.
És que ara no me'n recordo.
Potser no direcció.
Sé que la caràtula d'American Beauty del 10,
he de posar la pel·lícula de 8 o de 7, no sé el número, eh?
Sí, jo recordo que ens van portar molts premis,
però si no recordo malament era una òpera prima, no?
De Sant Mendes.
Bueno, si no era la prima, quasi, sí, sí.
Llavors què passa?
Jo trobo, de nou, que tant com a millor pel·lícula,
director tindríem Sant Mendes, eh?
Com una possible, eh?
I això ho discutim ara seguida, Ferran, però jo,
com un possible guanyador, Sant Mendes, millor direcció,
i de nou m'agradaria, pel treball que ha fet,
que en Bon Junho fos realment el guanyador a millor direcció.
I si fem cas de la quiniela, no?
Si fem cas de la quiniela, què tenim?
Que guanyar Sant Mendes.
Jo aposto per Sant Mendes,
però perquè crec que de la mateixa manera que dic millor pel·lícula
és que haver dirigit aquesta pel·lícula...
Saps aquestes pel·lícules que tu l'estàs veient,
o quan l'acabes de veure i dius, com això ho ha fet una persona?
Ja, això sí, és veritat.
Òbviament, a més, jo crec que també en aquest premi
inclou molt bé que, al final, el Premi de Direcció
és una forma d'haver quadrat tots els departaments,
i aquesta pel·lícula, tots els departaments
estan filats al mínim detall.
O sigui, música...
O sigui, el que jo crec és que, en aspectes tècnics,
a 1917 és potser qui s'endurà més.
O sigui, a so, disseny de so, a fotografia...
Aquí podem entrar en debat...
Muntatge, muntatge...
Això ho parlarem més tard.
Però que em refereixo a que és una pel·lícula
que està molt ben feta i sobretot està molt ben dirigida.
Inclusió diria, abans canviaria i diria,
bueno, potser millor pel·lícula podria...
Poden guanyar unes altres, no?
Però la direcció...
O sigui, la feina que ha fet ell
amb aquesta pel·lícula és impecable.
Tu trobes que Paràsitos, a nivell direcció, també?
És que jo crec que Paràsitos...
Totes dues orquestres...
Totes dues orquestres...
Abans li donaria Scorsese que Paràsitos.
Sí?
Sí, sí, sí.
Tu què dius, Ferran?
No, ara, jo...
Tu ho tens clar.
Com que millor pel·lícula veig a 1917,
per el que ha dit el Pol, com que overall,
amb tots els departaments brillen,
a l'hora de marcar un director...
Ara, ningú pot negar que l'irlandès
és una de les grans pel·lícules d'Scorsese.
Sí, sí.
I precisament Scorsese va guanyar l'Òscar per...
Una pel·lícula no tan poden.
És molt bona pel·lícula,
però no és ni de lluny la seva millor.
És una miqueta, el que deies abans, s'ho devien.
Ja.
Que llavors, si hi podem entrar,
si hi ha altres directors que li deuen o no...
Clar, per això, per exemple, em fa recordar,
farà tres anys, crec, que era el Renacido,
i li donen el DiCaprio,
que no és el seu gran paper.
No, exacte.
De fet, li haurien d'haver donat roba.
Però això era un deute total.
Però era un deute.
Clar, estem parlant...
Llavors, són aquestes quotes també imposades.
Però pots tenir un deute amb el Scorsese,
perquè quan va fer ja The Departed ja era gran.
Però el DiCaprio té moltes pel·lícules per endavant,
sense anar més lluny,
una que està nominada aquest any.
Sí, de fet, ara arribarem al millor actor,
però DiCaprio torna a estar nominada.
I és una mica estrany,
aquestes coses que fan els Oscars,
i com que la sensació que tinc sempre
és que els Oscars compensen,
doncs si nomines a una millor pel·lícula
i se'l dones, com jo penso, a 1917,
compensaràs amb el millor director.
Sí, no veiem sempre que millor pel·lícula
i millor director vagin de la mà, eh?
No acostumen.
No, però hem vist també com guanyen
més d'una vegada millors directors.
Sí, això sí.
I hem vist com, és a dir,
moltes vegades diem,
no, no poden repetir,
i poden tornar a repetir perfectament
amb millor director.
Sí, sí.
I s'ho mereixeria, eh?
Vull dir, que en Martin Scorsese,
l'irlandès, ha fet, com heu dit,
un treball collonut.
Però estic molt d'acord amb vosaltres
en que Sam Mendes segurament
s'emportarà el premi.
I ja que estàvem parlant d'actuacions,
què us sembla si anem a millor actor?
Podem passar millor.
Perquè es tornen a repetir molts títols,
és a dir, és un d'aquells anys on,
com a mínim, pel·lícules nominades
a millor director,
també tenen la seva quota actor o actriu,
i evidentment a guió...
Sí, mira, ho tinc aquí, ho tinc aquí.
Joker, 11 nominacions,
així com a ràtio total, eh?
1917 té 10 nominacions,
Eres una vez 10 també,
i Scorsese també,
Amelie Randès té 10.
A partir d'aquí ja és
Mujercita 6,
Història de Matrimonió 6,
Parasait 6...
Hosti, però Déu-n'hi-do,
que Joker és la pel·lícula
que més nominacions tens,
i jo tinc la sensació
que serà possiblement la gran perdedora
des de la perspectiva de Caracol.
Jo també ho penso, això.
A nivell de percentual.
Jo penso que serà Scorsese totalment, eh?
Serà Scorsese en el sentit
que té 10 nominacions,
i no les estem tampoc destacant.
No, no és preferida.
Bueno, a Ferranja li he donat un premi, eh?
Jo li he donat el...
I a més,
el que considero que inclús és millor
que millor pel·lícula.
Jo considero que el premi a millor director,
per un director...
Com a director, evidentment.
És a dir, com a gran líder del projecte,
al final és,
no t'he donat la pel·lícula
i pel·lícules,
que potser el director no ha brillat tant,
però sí.
Òbviament,
si te lleves a ser el gordo
que és millor pel·lícula i director,
ets el puto crac de la història.
I si a sobre estàs guionitzant,
ja n'hi t'explico.
Però també hi ha la teoria eterna,
no?
Que si guanyes guió...
Si guanyes guió original,
guanyes pel·lícula.
No tan ha adaptat, eh?
Perquè molts cops l'ha adaptat
no ha portat millor pel·lícula,
però...
Collons,
crec que portem uns quants anys
guanyant el doblete de...
González Iñárritu, no?
Crec que Green Book va guanyar, no?
L'any passat va guanyar el doblete...
Guió pel·lícula.
Guió pel·lícula.
Mulla i ara no m'atreveria a confirmar, però...
I si pases aquest any, eh?
Si tenim en compte que hem parlat de pel·lícula
i aquí jo tenim paràsits una altra vegada,
paràsitos,
tenim una altra vegada,
érase una vez en Hollywood.
Història d'un matrimonio,
de Noah Baumbach,
que l'hemos mencionado en Mejor Pel·lícula,
però no en Mejor Dirección,
perquè Noah Baumbach no està nominado.
I després aquí en tenim,
punyales por la espalda.
Que està interessant, jo l'he vist.
Però està interessant,
però per la...
Com refan el típic tòpic...
Per l'enrevessat, no?
Però refan el típic tòpic
del que estem acostumats de Gatacristi
i de tot això, no?
El que fan és...
Et diuen quasi des de l'inici què ha passat,
o sigui, qui és la culpable,
que de fet és l'Anna d'Armes.
Això és la Fletcher, no?
És la Fletcher.
Exacte.
No, però...
Aviam.
Perdoneu, eh?
També està 1917.
És la que queda.
Sincerament,
comentava en el programa
que veu estar parlant de 1917,
que és una pel·lícula
que fins i tot
traient-li la part tècnica
funcionaria a les mil meravelles.
Jo crec que és una pel·lícula
que deu molt a la seva forma
i precisament és la pel·lícula
que és per la forma que té,
no pel guió que té.
Jo aquí sí que aquí
no estic d'acord
en el sentit que
jo no li donaria guió
a 1917.
Jo tampoc.
Per res.
Sí, sí, sí.
Que no estic d'acord
amb la nominació
en el sentit que
abans
hauria nominat
una altra pel·lícula.
No et dic que tingui un mal guió.
Simplement dic
que crec que té altres coses millors
com per estar nominat.
Però un altre cop,
com que són d'aquestes grans pel·lis
que s'enduen 10 o 11 nominacions,
jo crec que al final
les has d'anar dividint
en cada secció.
Per arrodonir, no?
Jo tinc clar, eh?
El millor guió original
és Paràsitos.
Sense dubte.
Per part meva, eh?
Jo per la resta...
El guió original
tinc història.
Història de matrimonio,
perquè és la saga Bauman.
No, no, i és molt potent.
A mi m'encanta Baumbach,
però trobo que
el treball actoral allà
és possiblement
el que més destacaria.
També.
És una pel·lícula
de poca pretensió formal,
tot i que està
molt, molt, molt dissenyada.
És el marquès Marceta
a marcar.
Exacte, sí.
El nou Baumbach
és un gran,
i és un tio que ve del Mumblecore,
d'un tipus de cinema molt indie,
que finalment
es veu en un entorn
molt més comercial.
De fet, la seva dona,
que és la Greta Gerwig,
tots dos han treballat...
per ella,
tots dos han treballat molt.
Jo diria que inclús,
per això ens portaria
una altra història,
història d'un matrimoni,
ho pot veure molt
de la seva experiència personal,
ja sigui amb la seva primera parella,
la Jennifer Jason Leigh,
o amb l'actual,
que és la Greta Gerwig,
però sembla que ells
ho saben fer,
perquè no s'han separat,
i tots dos estan nominats,
com a mínim,
en qüestió de direcció.
No, és una parella
que triunfa.
Havíem dit que anàvem a actors,
hem anat a guió,
que em sembla correctíssim,
perquè així també...
Per la vinculació que hi havia.
actor, exacte.
Actors, no? Vinga, va.
Aquí em sembla que...
Ho tenim d'acord.
Totalment.
Un altre espòiler dels meus.
Però aquí jo crec que som tots tres
que no tenim cap dubte.
A la de tres.
Una, dos, tres.
Joaquim Fèlix.
Joaquim Fèlix.
Jo no cal ni dir-ho.
Joaquim Fèlix em porta,
segur,
el Premi Millor Actor.
Joaquim Fèlix.
Joaquim Fèlix,
on està la pel·lícula,
per ell.
Com tot.
Considero.
Perquè la fotografia,
per molt que em sembla que està anominada,
sí...
Home, a veure,
la fotografia és molt bona fotografia.
Per mi és massa...
Com es diu això?
Com es diu això?
Massa derivativa.
Què vols dir amb derivativa, Ferran?
És una pel·lícula
que té els seus referents molt clars.
Aquesta és la crítica
barra anàlisi
que fèiem el dia que sortíem del cinema,
Pol.
Clar, si tu has vist els referents que té,
és una pel·lícula que no et sorprèn
més enllà de l'actuació d'ell.
És a dir,
El rei de la comèdia,
Taxi Driver mateix,
té tots aquests referents visuals,
narratius també,
perquè tampoc és una pel·lícula
que faci coses estrafal·làries,
narrativament parlant.
D'acord?
Considero que és una pel·lícula
que s'ha elevat molt per ell,
perquè és que ell està immens.
Però, ojo aquí,
una cosa,
que no hem d'oblidar
que ve d'un còmic,
que ve d'un Joker,
que ve d'un Batman.
Sí, sí.
és una pel·lícula que,
hòstia,
té molta presència musical,
té molta presència de fotografia,
donant per suposat
que té una presència actoral,
però té una presència al disseny de so,
als moviments de tot,
de càmera, del personatge.
O sigui,
té una idea global com 1917,
però des d'un punt de vista molt...
És una pel·li d'autor de superheros,
però és una pel·li d'autor.
Menys ambiciosa.
Pol, tu recordes?
Perquè vam anar junts al cinema.
Logan.
Logan.
Allò és una pel·li d'autor,
de superherois.
Això és una pel·li...
Però no és un superheroi
des del punt de vista
que no té superpoders.
No ho és.
No ho és.
No ho anava a criticar per aquí,
em refereixo que a mi,
precisament,
això que dius d'autoral,
a mi no em sembla tan autoral
com una persona
que té uns referents molt clars,
i ho fa molt bé,
i la pel·lícula està molt ben feta,
però no és,
no sé,
a mi,
si em treus el Joaquim Fènix,
òbviament,
però és ella el que...
Jo considero que en Joker,
al margen de lo que podamos creer,
que moltes vegades és el contrari,
partir de una saga fantàstica,
tan conocida,
tan opinada,
i amb tantas joyas cinematogràficas,
al final,
més que ajudar,
jo crec que és com a esos padres,
és com a esa eterna discusió,
i ara que recordem,
que desgraciadament,
però era inevitable,
que el querido Kirk Douglas ha muerto,
de alguna manera,
tener un Kirk Douglas com a padre,
de pensar,
bueno,
consigues que seas Michael Douglas sin problema,
bueno,
poca broma,
tienes la sombra continuamente sobre tu presencia,
que te hace,
de alguna manera,
tener que demostrar mucho más.
Entonces,
yo creo que Joker,
al margen de que pueda tener un impulso inicial,
porque la gente va a querer ir a ver esta nueva película
y esta nueva manera de ver el mundo fantástico de Joker,
a la vez,
también,
lo que provoca es mucha más necesidad,
o mucha más...
Tiene que demostrar que realmente vale la pena
para poderse erigir como un nuevo concepto,
como un nuevo discurso,
y eso es algo que yo creo que realmente consigue,
y no lo consigue solo Fénix,
por su nueva manera de afrontar este personaje fantástico.
Yo creo que sí.
Yo creo que sí.
Yo creo que sí.
Que el que fa que el Joker,
això que dius,
aconsegueixi trencar aquesta barrera de,
es una adaptación,
que això,
per exemple,
el Logan no ho aconsegueix de la mateixa manera,
perquè sí que tracta una història de superherois
que té unes garres,
i que és invencible,
i el Joker no.
Està tractant un personatge
que en veritat superpoders no té,
és a dir,
està tractant un personatge que no deixa de ser
una mena de reflex psicològic
dels nostres temps,
per dir-ho d'alguna manera,
tot i que ja entraríem en detalls.
Yo creo que ho aconsegueix,
perquè Joaquim Fénix s'ho pren molt en sèrio.
No fa un manièric.
Aquell no hay nada que no se tome muy en sèrio.
Però pensa una cosa que tenen en comú
Logan,
que va estar nominada,
i Joker,
és que els personatges que tenim en ment
de l'imaginari col·lectiu
estan en un moment
d'hores baixes
de máxima demacració
crepuscular.
Això als Òscar agrada molt,
perquè quan entrem en temes d'actuació,
Judí,
totes aquestes pel·lícules han fet una estrella...
Però és curiós que diu crepuscular,
perquè és crepuscular sense ser crepuscular.
És crepuscular i és original.
I és l'inicio.
És inductor.
És l'incident inductor.
Jo trobo que...
Que no, eh?
Jo trobo que Joker té un pes molt important
basat en el seu actor,
i això ho veurem de seguida,
amb els seus premis,
però la pel·lícula funciona molt bé
en paral·lel.
Finalment és una comunió.
I aquesta comunió està molt bé.
Perdoneu, a tot això no hem dit quins són els altres,
perquè ho tenim tan clar.
Bueno, perquè ho tenim claríssim.
DiCaprio.
DiCaprio n'era-se una vez en Hollywood.
Hi ha dos que a mi em semblen...
Un, un em sembla flipant,
que ja ho hem comentat molts cops.
Antonio Banderas.
Antonio Banderas.
En Dolor y Gloria.
Que és el representante de color, no?
Sí, sí, de color, de color.
Esto lo comentamos aquí.
Adam Driver para Historia de un matrimonio.
Que sí.
Bueno, és Luca Belliam, no?
Historia de un matrimonio és una pel·lícula
que si en algo se debe su potència
a la parte de la direcció,
és en la actuació,
és en la ficha artística.
Jo, de hecho,
com auténtico competidor de Joaquim Fénix
en Mejor Actor,
a que veo és el últim.
A Jonathan Price.
¿En serio?
Sí.
Em pensà que era broma.
Ostia, que dius.
que jo dic que fa que...
Ah, sí?
A veure, la pel·lícula està bé,
però és una pel·lícula normal.
No, no, és que no estem parlant de la pel·lícula,
estem parlant de l'actuació.
No, i les actuacions també.
No us agrada?
Sí, però em sembla funcional.
Ja està.
Em sembla que és correcte.
I a mi és un actor que m'encanta.
I a mi és un actor que m'encanta, eh?
Però...
A mi em sembla una actuació correcta.
A mi fa trampa
perquè genèticament
és un clon del Papa.
Exacte.
Amb això potser
estic passant la meva opinió positiva, eh?
Que estem parlant de Jonathan Price
dels dos papes.
I a mi, que la vaig veure,
que a més és una d'aquestes,
una altra d'aquestes pel·lícules,
Netflix,
als Oscars.
Sí.
Aquest sí que és el gran guanyador,
Netflix.
Sí, això sí que és veritat.
Sí, però hi ha molta pel·lícula de Netflix
que va a la tela,
com en Cat Games, no?
Al marge de que s'emporti.
Al marge de que s'emporti,
Netflix ha triomfat, ja.
Però parlàvem, no?,
l'altre dia,
com que hi ha molta pel·lícula de Netflix
que hi podria tindre un espai,
i si no el té,
com, per exemple,
en Cat Games...
James.
No?
Ara, James, perdona.
Cat Games.
Ara estàvem parlant, també,
de quina pel·lícula...
Jo soy Dolemai.
Que em sembla un pel·licolón, també.
Hi ha tot un món cinematogràfic de Netflix
que no hi té cabuda, no?,
amb els premis òscars.
Bueno, al final,
la carrera als Oscars és pasta, no?
És a dir,
les promocions per arribar als Oscars,
les campanyes que fan és pasta a Netflix,
al final,
no apostarà per totes les pel·lis que té
i haurà tirat per les més òbvies.
Jo no crec que sigui...
Jo no crec que no hagi apostat
al propi Netflix,
que hi ha un punt.
Dolemai,
podria haver sigut l'any de Dolemai.
Des d'algun punt de vista,
també racial,
explota molt el tema Black Explotation
de l'època.
I és un retorn d'un actor
en un registre diferent, no?
Sí.
I en Cat Games, també,
perquè Adam Sandler...
O sigui,
si a Dolemai
és el retorn d'un Eddie Murphy
que el tenim molt present,
no sempre,
però el tenim molt present
en unes comèdies,
no tan barruer
com Adam Sandler
en les seves comèdies,
però, òbviament,
són el retorn de dos actors
amb graus diferents,
però que han recuperat
dos directors,
en el cas d'en Cat James,
uns hermanos,
però des del punt de vista
que s'han recuperat
dues figures
que tothom tenia
com què fa aquí,
què pot fer
en aquesta pel·lícula.
I jo crec que en Cat James
des d'aquí
crec que la recomanem totalment.
Sí, però ja anirà
cada any que ve, no?
Potser.
Perquè s'ha estrenat aquest any,
no?
No entra a la carrera?
S'ha estrenat aquest any a Netflix,
com a mínim aquí, eh?
Netflix a Espanya.
Les dues pel·lícules
haurien d'haver entrat
aquests òscars.
Ah, vaja, que és una llàstima.
Sí, sí, sí.
Ara, teniu en compte
els minuts que els hi hem dedicat
a millor actor, no?
Doncs ara, com a mínim,
això a millor actriu, eh?
A millor actriu.
Anem a millor actriu.
Quina música hauré posat?
I no estic d'acord.
Mira, aquest cop no és un espòiler.
Aquest cop no és un espòiler
perquè no l'he vist.
És Mujercitas.
S'haurí Ronan, que jo, vamos,
si fos una insinuació et diria
que estic totalment...
En contra.
En contra.
S'haurí Ronan em sembla possiblement
la jou més fluixa, eh?
La meva opció, i és perquè
és l'única que he vist,
i em sembla que igualment
comparant, no sense saber,
és Scarlett Johansson
a Històries d'un matrimoni.
a Històries d'un matrimoni.
I jo, com que tampoc he vist Judy,
també us diria
que és Scarlett Johansson
a Històries d'un matrimoni.
Però en Pol ha vist Judy.
Jo ahir vaig veure Judy
i us diré que realment
us recomano 100% aquesta pel·lícula.
Tampoc us diré
que és una grandíssima pel·lícula,
però és ella.
Què passa?
A mi...
És una mica Joker, no?
En el sentit que Joaquim Fénix
segons Ferran...
És Joker des del punt de vista
de com té la cara aquesta senyora.
No, però vull dir que
estem parlant d'una pel·lícula
que segons Ferran
i segons moltes persones
veieu principalment a l'actor principal.
Sí.
Amb Judy tenim el mateix amb actriu, no?
Clar, per exemple,
recordem que l'any passat
vam tenir a Nació una estrella.
Heu de pensar que René Zellweger
fa el paper de Judy Garland
com el podia fer Bradley Cooper,
és a dir, un artista en decadència.
El que passa és que
és una decadència molt justificada.
Vull dir, qui conegui o no la història,
no us diré res,
perquè si no la coneixeu de Judy Garland
en el sentit xecadent,
aneu a veure la pel·lícula
i us l'explica molt bé.
Pilpava molt, no?
Pilpava bastant, de veritat?
O sigui,
és que no, no puc fer espoils,
perquè hi ha un moment...
Està enterrada en formol
i ja no queda formol.
Aquesta senyora
es devia fotre una a pastilles
i barbitúrics
durant tota la vida
en substitució al menjar, per exemple.
També és una tia
que gastava molt als ossos
per certes coses,
no per ella mateixa en concret,
però, bueno,
ha parlat molt de la seva addicció
al públic també, no?
A la representació.
Però és una pel·lícula
que és ella
i jo crec que té un doble
mèrit,
el tema
té una molt bona actuació,
però és que el doble mèrit
és actuar,
intenta actuar
tenint tot aquest bòtox a la cara.
De veritat,
us dic en conya,
però de veritat,
jo estic veient la pel·lícula
i dic,
les operacions que s'ha fet
i el que transmet.
Sí, no.
M'estàs parlant de la René,
de René Zellweger.
És que recordem les nominades,
ara que hem dit
l'Adriano i jo apostem
per Scarlett Johansson,
no?
Entenc?
El Pol ha apostat
per René Zellweger.
Tant anem a Cintia Eribo
per Harriet,
jo no l'he vist,
Sorsi Ronan,
de Mujercitas,
que l'Adriano,
que diu que...
Molt fluix.
I Charlize Theron
per Escándalo,
que no...
Escándalo no s'estrena ara.
No s'estrena ara.
A Espanya crec que s'estrena
aquest cap de setmana.
Això no l'he pogut veure,
perquè també us dic una cosa,
jo dic l'Escarell Johansson
perquè és de les pel·lícules
que he vist
la que em sembla
que ha fet un millor treball
i està nominada,
però també tenint en compte
una miqueta la trajectòria
i veient els que els agrada
quan hi ha biòpics,
i recuperacions...
Sí, però ojo,
perquè no és un...
Això és que s'agrada molt, això.
Sí, però no és un biòpic
com a mi,
que em va semblar flagrante
que li donessin...
O sigui, em va semblar
l'hòstia a Bohemian Rhapsody
com a actor,
en el sentit del Remi...
Com es deia?
Remi Mali?
El Mr. Robot.
El Mr. Robot.
No, però des d'un punt de vista
que no té res a veure
amb el biòpic
com ho podem trobar a Dolemai,
també,
que és un biòpic,
però no per res.
És una història
que atreu en la història real
i et queda una bona pel·lícula,
igualment, no?
És així, és una història
de la decadència,
és de...
de bottom, no?
Allò d'estar al puto pou,
doncs encara hi ha més pou.
És el Disaster Artist de debò o què?
És que té un rotllo,
té un rotllo.
Si la veieu ja m'ho dirà.
Què voleu fer, nois?
Voleu mirar els actors de repartiment
ja que som aquí?
I tant.
Doncs anem els de repartiment, Adriano.
Continua, continua.
Doncs a veure,
què passa?
Què passa?
Que millor actriu secundària
i millor actor secundari,
per exemple,
què tenim amb actor secundari, no?
Totes les veus últimament estan dient,
com Brad Pitt,
més polem,
m'acabes de dir-ho,
que venia de guanyar també el Bafta.
El Bafta.
Tu qui creus que digui?
Perquè eres una vez en Hollywood.
Però jo crec que,
després de veure que són Brad Pitt,
eres una vez en Hollywood,
Joe Pesci,
l'irlandès,
el Pacino,
l'irlandès també,
i després tenim una altra vegada
el papa, no?
Sí.
Anthony Hopkins,
de los dos papas,
i Tom Hanks en un amigo extraordinario.
Jo,
després d'haver vist aquestes pel·lícules,
menys la de Tom Hanks,
puc dir,
que collons tio,
El Pacino.
El Pacino, jo també.
El Pacino, jo també.
De fet,
em sembla el millor de la pel·lícula,
en diferència a mi.
Sí, a nivell actoral, sí.
Sense dubte.
Sense dubte.
Però aquí tornem a estar
amb el que hem dit al principi.
Jo,
voto 100% per El Pacino,
però jo crec que li donaran a Brad Pitt.
Day but on day.
Day but on day.
Day but on day.
A Brad Pitt.
Home,
sí,
fa un paper simpàtic,
però d'aquí actua.
Però pensem una cosa,
i ara farem la part tècnica de los Oscars.
la carrera que portem de premis,
René Zellweger porta guanyats,
Globus d'or,
Baftes,
tot el que se li ha posat al davant,
i Brad Pitt,
també.
Ja, ja,
però això a mi,
t'ho juro,
en foto de marallet.
En foto de marallet.
És a dir,
el Brad Pitt ningú no discutirà,
que és un actor brutal,
però possiblement,
amb aquest paper,
no agafa un nivell o una magnitud
d'acord els tres,
que és el Pacino.
El que passa és que jo,
si hagués de fer una quiniela,
o sigui,
si m'hi jugaran a la pasta,
jo posaria Brad Pitt.
Sí, no,
i jo segurament,
amb la quiniela que farem avui a la nit,
posaré Brad Pitt, eh, també.
Hem de posar pasta, la quiniela?
Hòstia,
tinc un sopar a les 3 de la matinada.
Sisplau.
Anem amb noies,
amb les actrius noies.
No,
amb les noies.
Els nenes, sí.
Vinga,
ara sí que no s'ho canvia del programa, eh.
La millor actriu de repartiment.
Jo he posat,
Bueno, dic les nominades.
Canta-les, canta-les totes.
Kathy Bates,
Richard Hewitt,
que m'han dit, jo no l'havies,
però m'han dit que fa un paperot,
de l'hòstia.
La nova pel·lícula de Clint Eastwood, no?
Richard Hewitt.
Exacte.
Laura Dern,
Històries d'un matrimoni,
a l'advocada.
Scarlett Johansson,
un altre cop,
a Jojo Rabbit.
Florence Puck,
la noia de Midsommar,
amb Mujercitas.
I Margot Robbie,
a Escandalosor,
que no l'han posat,
Margot Robbie,
a Bills of Prey, tu,
encara no entra.
Ja ho veurem, ja.
La meva opció,
és Laura Dern.
Jo també.
Totalment.
Totalment,
tot i que us diria,
que trobo que,
de les noves actrius,
evidentment,
però dels nous papers,
i dels nous personatges,
que estan pujant,
hòstia,
la Florence,
m'encanta més,
ara farà,
és personatge Marvel,
ara.
Ah, sí?
És la germana de la viuda negra,
d'Iscarlett Johans,
precisament.
Ja s'ha perdut,
ja s'ha perdut.
No, no,
però trobo que la Florence,
fa un paperàs.
Jo crec que això,
jo crec que està bastant encantat
que guanyarà Laura Dern,
perquè, a més,
són aquestes pel·lícules,
d'històries d'un matrimoni,
que és d'aquestes pel·lícules
que tenen certes escenes
que són
per a la història.
I per a la història.
I per a la història.
I el discurs que fa
sobre els matrimonis,
sobre els homes,
el gay discurs...
I Laura Dern en concret
és un,
com li diuen això,
és un darling,
és una preferida de...
Ja, però Laura Dern,
per exemple,
i ho vam comentar aquí,
de Mujercites,
el director,
el nou Baumbach,
i que, de fet,
moltes vegades,
i ho torno a dir,
ho he dit aquí,
el treball actoral
és una cosa que va en comunió
de nou amb la direcció.
I per això trobo que,
segurament,
la direcció d'actors
de tots Phillips,
Joker,
té molt a veure també,
tot i que sabem
que Joaquim Fènic
ja treballa sol,
trobo que és una comunió.
I sempre serà així, no?
Direcció, actor,
o direcció i actri.
I què passa?
Que la Laura Dern
segurament està molt millor
aprofitada pel nou Baumbach
que per la Greta Gerwig.
i, segurament,
el paper que fa la Laura Dern
a Històries d'un Matrimoni
és molt més proper.
I amb això acabo,
també, Ferran.
Què passa?
Que, possiblement,
Història d'un Matrimoni
no guanyarà millor actor,
l'Adam Driver no guanyarà,
possiblement tampoc guanyarà
l'Escarri Johansson,
perquè s'ho emportarà
la de Judy,
que ho hem dit,
i, clar,
és una pel·lícula
que deu molt al treball actoral.
Osti,
com a mínim que s'emporti
millor actor.
La compensació,
això que deia,
té lògica.
Nois,
portem 47 minuts,
que està bé,
i hem fet les categories principals.
Igualment,
anem a tractar una miqueta
alguna categoria
que vulgueu així ràpid.
Canvio de música
i avancem.
Paràsitos, eh?
Había de sonar.
Había de sonar.
Había de sonar.
Había de sonar.
Está claro,
en la categoría de mejor película internacional,
¿a quién tenemos?
Tenemos Parásitos,
Corea del Sur,
Dolor y Gloria,
esa película que me suena de un tal tío,
¿cómo se llama?
Almodóvar, ¿no?
Un desconocido.
Los Miserables, película francesa,
Corpus Christi, película polonesa,
y Honeyland de Macedonia.
El otro día hablábamos de la filmografía de Macedonia,
a través del personaje...
Petruña.
Petruña.
Bueno, ¿qué opináis aquí?
Lo hemos dicho varias veces, ¿no?
Dolor y Gloria.
Ah, vale.
Perdona, perdona, perdona.
Se m'ha posat el gengoya, perdoneu.
Está sonando, está sonando Parásitos,
yo creo que es...
Sí, yo creo que aquí está cantadísimo.
Precisamente, per això,
yo creo que no guanyará mejor película.
Es que em semblaría muy extraño.
Es que me parece que eso no os ha visto mai, ¿no?
Es que, comúnmente, si guañáis mejor película,
¿cómo collons no habría de guanyar la otra?
Claro, pero...
Es que si hagués una película internacional
que es mejor que Parásitos,
hauria d'estar millor pel·lícula, ¿no?
Bueno, no...
No, no, es que és d'aquestes coses que no entenc.
No, no, però sí que és cert
que podria veure una pel·lícula internacional
que fos molt millor
que una pel·lícula d'Estats Units.
Sí, però...
Això no...
Jo crec que no pot passar, eh, Adrian.
Però llavors guanyaria els dos?
Jo trobo que
que estigui nominada a tots dos espais
ja és un premi.
Sí.
Una pel·lícula coreana.
És un reconeixement brutal
i just, a més.
Molt just.
Jo tinc por que si guanyés,
tal com diu la quinela dels Oscars
aquest líct de Parasite,
hòstia, llavors ens hauríem de menjar Dolori Glòria
perquè l'Ollain ha de saber
que les dues favorites
són Parasite de Corea del Sur
i es parla també, no?,
per algunes veus
de Dolori Glòria.
Perquè agrada molt el mod d'obra als Estats Units,
suposo, no?
El folclor espanyol.
Això seria la capomba aquesta nit, eh?
És lamentable.
Hi ha una pel·lícula
que ens ha agradat molt a tots tres
que hem vist
que està nominada en una categoria
que és millor fotografia
que no crec que ningú li estem donant un premi.
Bueno, millor fotografia
tenim nominada...
Premis tècnics, no?
Sí, exacte.
A més, millor fotografia tenim a l'Islandès,
un altre cop,
el Joker, un altre cop,
1917, un altre cop,
era ser una vez en Hollywood,
un altre cop,
i El Faro.
Yes!
Jo crec que només...
té una nominació, només?
Només aquí.
Exacte.
El Faro està en Mejor Fotografia.
És una pel·lícula que els tres ens ha flipat, eh?
Jo no crec que li donin el premi a Millor Fotografia.
Jo aposto un altre cop per 1917,
d'acord?
Perquè la fotografia no és només la imatge,
també és com es mou la càmera.
Evident.
1917...
Bueno, i el disseny.
Fotografia en moviment.
El disseny de fotografia, tot.
I, en canvi, l'Adrià no comentaves abans...
No, jo torno a dir que...
A mi, o sigui, 19...
Però, possiblement, passa això, no?
Que quan hi ha uns permis tan obvis, no?
Sempre busques la contrapartida.
És a dir, jo tinc molt clar que 1917
és una pel·lícula que arrasarà, aquest Òscar.
Però, sempre busco la contrapartida.
I trobo que la contrapartida de Jarin Blaske,
que és com es diu el director de fotografia del Faro,
és acollonant.
És acollonant.
Ara, clar, sí que és cert que és una fotografia que sembla...
A veure, la fotografia cinematogràfica és en moviment, evidentment,
però sí que apel·la molt més a la fotografia fixa.
Sí.
És a dir, el treball fotogràfic del Lighthouse
és un treball fotogràfic del passat.
I 1917, tot i que apel·la en un moment de la guerra, no?,
precisament de l'any que diu el seu títol,
hòstia, té una dinàmica molt més moderna.
Sí, però a nivell general, a mi, per exemple,
el Faro, que m'encanta, m'agrada...
Em sembla que em sorprèn més a nivell sonor,
que és molt curiós que no estigui nominada, no?,
perquè em sembla que no està nominada,
a millor so.
No.
No ho està.
No, no, no.
I és una pel·lícula que, a nivell sonor,
impacta molt més que...
Visualment impacta,
perquè no estem acostumats a veure pel·lícules amb blanquinegre
els contrastos i aquest ràtio 4-3, operassiu.
Però...
Jo crec que se l'emportarà a 1917.
Sí, jo també, eh?
Jo trobo que millor fotografia se l'emportarà a 1917,
però què tenim?
Què tenim?
No, és que t'anava a dir que tenim moltes seccions,
però és que el Pol ens ha portat una sorpresa avui
i ens queden aquests nou minutets de programa.
Ràpidament.
Jo tiraria cap allà, d'acord?
Ja veuràs, Adriano, que t'agradarà.
No, però jo crec que hem parlat de coses que s'han quedat fora,
hem parlat d'Olemait,
hem parlat de Diamante en Bruto, no?, Adam Sandler i tot això.
Encara James.
Però és que sempre ens oblidem unes coses quan arriben els Òscarquers.
Té unes ganes, el Pol, de treure això de fa més d'un programa, eh?
Per més d'un programa, hòstia, no.
Ràpidament, ràpidament.
Els Razzis, no?
Lo peor del cine.
Sempre estem comentant els Òscar, que és lo mejor, suposadament,
menys Dolor i Glòria,
però aquest cop que podia haver estat justament representat a Espanya,
els Razzis no ho està.
Però sí que ho està pel·lícules com Rambo, Godzilla,
que crec que tu et volies veure.
No, perdona, Godzilla, quina?
La última?
La King of Monsters?
Sí.
No pot ser.
Sí, sí, sí.
És un pel·lícules, tío.
Bueno, estem parlant també de Hellboy,
que Hellboy es va criticar bastant, no?
Això sí, això sí.
A més que hi ha hagut una censura.
Això sí.
M'agrada una de les nominacions,
que és Adam Sandler a Diamant en Bruto,
però per què?
És el Premi a la Redención.
És com, em sap greu...
És l'únic premi bo.
És l'únic premi bo.
Vale, perquè trobo que fa un papagat, eh?
Sí, sí, sí.
Per això t'ho dic.
La gran nominada, i jo crec que la gran guanyadora,
serà, i és, Cats.
Claro, ostres.
I tant.
El desastre de Cats.
Només d'imaginació.
Jo aquesta pel·lícula no l'he vist.
El desastre de Cats.
Cats, jo no l'he vist.
Jo ja, el dia 1 que vaig veure el tràiler,
perquè me'l van imposar al cine,
em va semblar una aberració brutal.
Recordeu que ha fet un pas molt bestia, Cats,
que jo crec que és dels grans passos,
que és de passar d'estar gran nominada als Oscars,
en el sentit de...
Musical, adaptació musical...
No, bueno, de tot.
O sigui, des de la direcció,
estem parlant del director.
És el director dels Miserables.
Miserables.
Del discurs del rei.
O sigui, estem parlant d'un directorazo,
amb tots d'actors també molt bons,
amb el tema musical,
el tema de fotografia.
O sigui, era una pel·lícula
que ells mateixos ja volien...
Era una aposta.
Era Universal.
Era la seva aposta.
Era la seva aposta.
I han passat els ratzis,
però els ratzis...
Què és això?
Ei, merescut, eh?
Super nominats.
Escolta, una cosa,
quan es fan els ratzi?
Crec que les votacions es donen,
no sé si aquesta mateixa nit, eh?
O si van paral·lel.
O paral·lel,
o just immediatament després.
O sigui, ara no me'n recordo exactament,
però per aquí...
Home, Cats és merescutíssim.
I...
Espera que estic amb la flauteta.
Sisplau, Trio, que estic amb la flauteta.
Podem tornar, si voleu.
Jo crec que sí, jo crec que sí.
De fet,
ja que estem amb aquest to musical així,
per què no...
Per què no ens il·lumines una miqueta, Ferran?
Mira...
Has anat parlant de les pel·lis,
d'aquesta manera tan simbòlica, no?
de les pel·lis guanyadores arrel de la seva música,
però després, evidentment,
als Òscars hi ha premis musicals, no?
Hi ha millor cançó...
Hi ha banda sonora,
que la feiem ràpid,
mentre sona Titanic,
que va ser guanyadora, per cert,
la cançó de...
Totònia.
Millor banda sonora,
Joker, Mujercitas,
Història del Matrimonio,
1917,
i Star Wars...
Bueno, perquè és l'Etern nominat John Williams,
que no hi ha manera de...
Ja se l'han donat,
o sigui...
Ja està.
Jo, un altre cop,
1917,
perquè el moment Van Gala,
la cançó que hem posat al principi,
em sembla espectacular.
Totalment.
1917.
Jo trobo que també,
però la banda sonora de Joker també...
És molt bona.
És molt bona.
Però és que 1917 té aquest component emocional,
que he de parlar amb abans.
És que la flauta...
Sisplau, treu això.
Semblen els meus galls, tio.
Però bueno...
1917 és Thomas Newman, eh?
Perquè la penya, com a mínim,
sàpiga qui s'emportaria el premi.
I Joker,
hòstia, un nom impronunciable,
Hildur Gona Dottrich.
Després, clar,
tenim el Desplat,
el mític Alexander Desplat,
de Mujercitas,
i a John Williams, com has dit,
a L'Escenso.
Però després,
Història d'un Matrimoni,
que és una pel·lícula
que possiblement no crida l'atenció.
És molt mínima, sí.
Sí?
Però és en Randy Newman, no?
Sí.
El que hi ha darrere.
Bueno,
jo crec que estem d'acord, no?
Que a 1917 té un potencial molt interessant.
Sí, sí, sí.
I que Joker també,
hi anem a veure...
Quina era aquesta que va filtrar?
Joker.
Joker.
Van de sola Joker.
Ah, van dir Joker, hòstia.
I Cançó,
si voleu passar així ràpidament,
jo era Toy Story 4,
si no recordo un moment.
De cançó original,
que bàsicament és cançons cantadetes, no?
Sí.
Tenim Toy Story 4, com diu el Pol,
amb I can let you throw yourself away.
Tenim Rocketman,
amb I'm gonna love me again.
Va ser una versió de...
Em sembla que és una cançó original.
Em sembla que no és ni una versió...
No ho sé, no ho sé,
perquè tampoc...
Sí, això són millors cançons.
No soc molt seguidor de...
No soc molt seguidor de Elton John,
llavors no sé si és una cançó
que ell va deixar al Tintero fa anys
o que l'ha fet ell nova i tal.
Després tenim Un Amor Increverantable,
amb I'm Standing With You,
Into The Unknown,
de Frozen 2,
que és la cançó que dius que l'agirà a vindre a actuar,
cosa que no entenc.
I Harriet, amb Stand Up,
que aquí jo no crec...
He escoltat totes,
perquè només he vist Toy Story 4 d'aquestes,
i l'única que em sembla més o menys decent
a nivell d'oïda és la següent.
Sí, l'única que és tolerable, no?
I la resta...
Bueno, va, deixem-ho l'espai.
No, jo trobo que aquesta potser és la cançó
que jo em tornaria a ficar a l'Spotify o...
Estem parlant d'Estand Up de Harriet, clarament.
I, de fet, està cantada per la mateixa actriu.
Sí, això sembla.
Que era una de les actrius nominades.
Us en recordeu?
L'hem mencionat molt al principi,
però la Cynthia Eribo
és també una possible...
Bueno, és una nominada millor actriu.
Jo el que no sé
és perquè no han nominat la cançó que canta Adam Driver.
Ah, al final,
perquè em sembla que no és una cançó.
No, no, que és prou.
Sí que és, és una cançó de text nova.
És una cançó de text nova.
Ens queden tres minutets, Adriana.
Doncs abans que acabem, sisplau,
de vegades deixem premis
que sembla que siguin, com dir, millor...
No? D'una menor categoria.
Hosti, premia millor d'animació.
Mal·lícula d'animació.
Aquí...
Espero que guanyi claus.
Jo crec que guanyarà claus,
perquè d'alguna forma
és una manera de no premiar
però sí Disney.
O sigui, premiar un ex Disney.
L'estil.
Aquest és el vostre moment
i no sou conscients d'olor i glòria.
És el vostre moment...
Tirar cap a casa, no?
No, però no per això.
De fet, jo no ho vaig saber fins fer relació.
En donde está mi cuerpo?
J'ai perdut mon corps.
Estem parlant d'un altre nivell.
És a dir...
I després, el que estava comentant abans, Paul.
O sigui, claus, jo no diré
que no és una bona pel·lícula.
És una pel·lícula molt potent.
No havia vist que estava
Donde está mi cuerpo.
Clar, tenim.
Toy Story 4.
Toy Story 4.
Mr. Link.
El origen perdido.
Com entrenar a tu dragón?
Tres.
Està bé, però no és ni de lluny igual que les altres.
I després, estas dos.
Claus.
I j'ai perdut mon corps.
O donde está mi cuerpo, colega.
Què passa?
Que...
Hosti, és el que deies abans, Paul.
És que potser és hora de començar a parlar
de pel·lícules d'animació de caire molt distint.
Sí.
És a dir, claus és una pel·lícula de caire infantil.
I que jo trobo que també és una pel·lícula
amb una responsabilitat molt gran.
És a dir, si és de caire infantil,
per què continuem parlant d'aquestes dicotomies...
Perquè és ex-Disney.
...moralistes de...
Perquè és ex-Disney.
Els bons i els dolents.
Els bons i els dolents.
Jo, per exemple, que sóc pare ja,
jo no vull educar el meu fill
en aquest món on hi ha bons i dolents.
Perquè jo trobo que tots som bons i dolents.
Monta els teus Òscars del Raval.
Però de totes maneres...
Ho faré, ho saps.
Això és un debat que podríem fer ja per acabar, eh?
Però és un debat que podríem fer,
que és aquesta divisió,
jo crec que hauríem de fer ja als Òscars,
que és animació per adults i animació infantil.
No dic animació per adults com hentai,
sinó...
Però que em refereixo a que,
abans ho comentava Adriano,
l'any aquell que a mi em va semblar a l'hòstia,
que estigués competint Inside Out
amb una pel·lícula com Anomalisa.
Anomalisa es mereixia l'Òscar d'animació,
però és que com pots competir contra Inside Out?
És impossible.
Jo crec que ens sobrem una miqueta
amb la mateixa situació, no?
Xipeuch de Montcourt, Klaus...
Anem a veure.
Són les dues favorites.
Te'n recordes a qui li donaven?
A Klaus.
Jo crec que Klaus.
Segur?
Sí, sí, sí, ho afirmo.
Sí, mira, és una molt bona pel·lícula,
l'animació és excel·lent i...
I té ritme, i té tot.
És una pel·lícula molt completa.
Aviam, no havia vist, eh,
que estava donde está mi cuerpo
i tinc aquests dudotes,
però jo crec que li donaran a Klaus.
Últim minut, Adriano.
Tens aquí l'últim moment
per treure una secció ràpida, va.
Bueno, no,
simplement que,
quan hem parlat dels premis tècnics,
només hem mencionat so i fotografia,
però també està muntatge, evidentment,
i segurament també em penseu
que guanyarà 1917, no?
Bueno, jo he posat paràsitos, eh?
Estic fascinant.
Jo tinc paràsitos.
Ara, molta gent pensarà
que perquè és una pel·lícula
que se suposa en un pla seqüència,
no hi ha una idea de muntatge,
hi ha una idea de muntatge intern al pla, no?
Però bueno, sí,
segurament és el que t'ho dius, no?
Bueno, ens veiem aquesta nit, nois,
a casa amb Carles, eh?
I la setmana que ve hi ha això ja...
Jo no hi seré la setmana que ve.
Vaya.
Últimament.
Bueno, pues ya.
Ferran i Carles están montando un programa aparte.
Ens veiem la setmana que ve, nois, vinga.
Adéu.
Adéu.
Chau.