Title:

Gaudí i Oscars 2020: nominacions, polèmiques i l’anàlisi d’El faro (The Lighthouse)

## Panorama general Retorn de Carles Martínez a la tertúlia, amb una agenda clara: **premis Gaudí**, puntades als **Goya** i als **Oscars 2020**, i una **anàlisi d’El faro (The Lighthouse)**. To entre crític i festiu, amb especial atenció a les tensions entre criteri artístic, política de premis i consum audiovisual actual. > "Gaudí, del verb gaudir" – la gala com a celebració, però també com a espai de controvèrsia. --- ## Premis Gaudí ### Context i dinàmica de nominacions • Doble via lingüística: *millor pel·lícula en llengua catalana* vs *no catalana*. • Crítica a les nominacions de “relleno” en algunes categories, i a la competència desigual en apartats tècnics (produccions modestes vs grans dispositius). • Els Gaudí com a aparador de l’ecosistema: **política cultural, subvencions i representativitat**. ### Pel·lícules destacades i temes • La innocència (Lucía Alemany) – *coming of age* valencià amb **Carmen Arrufat** excel·lent. - Tracta el pas a la maduresa, família i parella, i toca l’actualitat del *MeToo* i els (micro)masclismes. - Pararel·lisme amb l’**espot dels Gaudí** (Bad Gyal + Eduard Farelo): empoderament femení i crítica a l’assetjament, amb to pop i simbologia (el “drac” redemptor). • La hija de un ladrón (Belén Funes) – retrat **paterno-filial** amb **Greta i Eduard Fernández**. - Debat sobre si Eduard és realment protagonista o **secundari de pes**. - Film majoritàriament en castellà, però arrelat al context local. • El viatge de la Marta (Neus Ballús) – vacances, mirada **turística quasi colonitzadora** i de nou relació pare-filla (**Sergi López** destacat). • Liberté (Albert Serra) – peça d’**hipnosi sensorial**: suggerir per sobre de mostrar; gran treball lumínic i de to, però **no és per a tots els estómacs**. • El hoyo (Galder Gaztelu-Urrutia) – distopia **brutalista**: explícita en “sang i fetge” però amb discurs no banal; candidata forta en **efectes**. • Ojos negros – un altre *coming of age* amb veu pròpia. ### Categories tècniques, interpretacions i absències • Desfasatge en apartats tècnics: competències poc comparables; exemples històrics amb grans produccions (Bayona) versus cinema íntim. • Ausències notables: **Iván Massagué (El hoyo)** no nominat a actor protagonista. • Doble nominació d’**Eduard Fernández**: protagonista per La hija… i secundari per Mientras dure la guerra (on fa un **gran paper**). • Reivindicació de Quien a hierro mata (thriller sec i demolidor) i de la composició musical en diverses candidatures. ### Plataformes, festivals i “europees” • **Elisa y Marcela (Isabel Coixet)**: polèmica al circuit de festivals (Berlinale) pel segell Netflix. • A “llengua estrangera/europea”: barreja de temporades i cronologies (p. ex. **Lazzaro felice**, **La favorita**, **Retrato de una mujer en llamas**, **Lo que arde**). - Forta defensa de Retrato… com una de les **pel·lícules de l’any**. ### Quiniela Gaudí • Millor pel·lícula catalana: **Els dies que vindran** (Carles Marquès-Marcet) com a favorita. • Millor pel·lícula en llengua no catalana: debat entre **La hija de un ladrón** (perfil Gaudí) i **El hoyo** (impacte i múscul genèric). --- ## Oscars 2020 ### Nominacions clau i tendències • Millor pel·lícula: The Irishman, 1917, Joker, Érase una vez en Hollywood, Historia de un matrimonio, Parásitos (doble candidatura: internacional i absoluta), Jojo Rabbit, Mujercitas, Le Mans 66. • Nota sobre la **comèdia**: Hollywood sovint hi és al·lèrgic, però **Jojo Rabbit** despunta com a sàtira negra valenta. ### Actors, absències i pronòstics • Favorit a actor: **Joaquin Phoenix (Joker)**. • **Scarlett Johansson**, doble nominació (protagonista per Historia de un matrimonio i secundària per Jojo Rabbit). • Absències sonades: **Christian Bale** (Le Mans 66), **Robert De Niro** (The Irishman), i especialment **Willem Dafoe** (El faro). --- ## El faro (The Lighthouse) – Anàlisi ### Porta d’entrada: el duet actoral • **Willem Dafoe** i **Robert Pattinson** signen un duel interpretatiu d’alta tensió. - Dafoe evita el clixé del “mariner” i el transcendeix; - Pattinson aguanta el pols amb **mètode i vigor**. ### Forma, so i atmosfera • Blanc i negre, **format quadrat** i disseny de so omnipresent (el mar, el vent, la sirena del far) creen **encarcerament i angoixa**. • Sinopsi: dos farers aïllats a Nova Escòcia (finals del segle XIX) entren en una **espiral de desconfiança i bogeria**. • Equilibri entre decisió estètica i funció narrativa: la forma **no és postureig**, sinó part del sentit. ### Lectures i referències • Motiu central: **catàbasi** – > "Un descens als inferns" que erosiona identitats i jerarquies. • Imatgeria i simbolisme: el **lloc** (la llum del far, el “tresor”), la **mirada** que encega, la **mar** com a força indiferent. • Comparacions útils: - Lars von Trier, La casa de Jack (tram final com a descens literal); - Ecos temàtics amb La pell freda (Sánchez Piñol): aïllament, possessió d’una “llum/tresor”, i erotisme ominós. • Punt de discussió: alguns “plans-pel·lícula” de gran grandiloqüència; per a uns, **cohesionats** amb el relat; per a d’altres, **manieristes**. --- ## Tancament • Comiat distès i coda musical amb la shanty marinera **Doodle Let Me Go** – un eco perfecte del món mariner d’El faro.

['Premis Gaudí', 'Goya', 'Oscars 2020', 'El faro', 'The Lighthouse', 'Els dies que vindran', 'Carles Marquès-Marcet', 'La innocència', 'Lucía Alemany', 'La hija de un ladrón', 'Belén Funes', 'Greta Fernández', 'Eduard Fernández', 'El viatge de la Marta', 'Neus Ballús', 'Sergi López', 'Liberté', 'Albert Serra', 'El hoyo', 'Ojos negros', 'Quien a hierro mata', 'Elisa y Marcela', 'Netflix', 'Lazzaro felice', 'La favorita', 'Retrato de una mujer en llamas', '1917', 'Joker', 'Parásitos', 'Érase una vez en Hollywood', 'Jojo Rabbit', 'Mujercitas', 'Le Mans 66', 'Willem Dafoe', 'Robert Pattinson', 'Bad Gyal', 'Eduard Farelo']