Fins demà!
Un programa cuinat per
Paul Digler
Per Ram Pujol
Adriano Calero
Carles Martínez
A Ràdio d'Esvern
Veure per oblidar o veure per recordar?
Home, de poder podem veure per desconnectar
encara que sigui un instant
de tanta pandèmia, restriccions, tocs de queda
desconfiança vers la vacuna
i de poder també podem recordar
que tota època anterior va ser millor
sobretot si pensem en com inclinàvem
la gerra de cervesa una tarda en una terrassa
o brindant
dins un bar després de sopar
aquells dies de vino i roses on les coses semblaven anar
una mica millor
però en el fons crec que és un error caure en aquestes dicotomies
a vegades és millor sortir del camí per agafar
perspectiva
i qui millor que els mestres per donar un bon glob
de perspectiva
el més radical segurament seria Nietzsche
quan deia jo que per crear, per generar art
és indispensable intoxicar-se abans
Bukowski en canvi no era tan dogmàtic
ell bevia per oblidar quan passava una cosa dolenta
bevia per celebrar quan passava una cosa bona
i si no passava res
doncs bevia perquè passés alguna cosa
el problema no ve tant pels vicis que genera l'alcohol
que també
com el fet que els posi en evidència
com deia Fitzgerald
primer et prens una copa
després la copa es pren la beguda
i finalment la beguda et pren a tu
ja ho veieu
ironia, sarcasme, mala llet
per parlar d'un tema que
ojo, per molt que el tòpic digui
que l'alcohol ha estat font d'inspiració
les millors obres d'aquests autors
precisament es van escriure en moments d'abstinència
en definitiva
que el borratxo no fa el geni
que són coses que mariden, sí
però no s'han de barrejar més del compte
el que està clar és que la beguda agrada
i molt
els actors i les actrius tampoc es queden curts
alguns eviten la dissenteria en un rodatge
enmig de la jungla
perquè són els únics que no beuen aigua
com el Humphrey Bogart de la reina d'Àfrica
que ens recordava que el problema del món
és que tothom va amb dos globs a menys
o la Concha Velasco
que deia fa temps en una entrevista
que més que utilitzar el mètode Stanislavski
ella va optar pel mètode Staniswiski
i després tenim a Duncanfield
aquell còmic de l'etapa muda
que mai bevia aigua
perquè els peixos hi fornicaven dins
bé, el problema ens el sabem tots
tots i totes
de memòria
l'alcohol és una substància addictiva
i l'alcoholisme una malaltia progressiva
que destrossa fetges, famílies
que pot convertir a la persona que el veu
en un veritable malson
i que evidentment no li donarà a l'artista
tot el temps que voldria per crear
ni a nosaltres de gaudir del seu art
ja no es tracta d'una, ni dues, ni de vuit copes
com diu un pare
el venen no està en la dosis
i quan no hi ha un control d'aquesta dosi
és quan parlem de borratxera
el que en català es coneix com a
ojo a la llista
moxa, paperina, mantellina, torrada o mirlitó
paraules per definir l'estat alterat
en què es troba el borratxo o la borratxa
també coneguts com a
babadó, ebri, baberri, pitof
torrat, bufat o trompa
o lo que en castellano llamaríamos
producto de l'alpiste o la bebida espirituosa
una buena kogorza, turca, tajada
humera, humera, melopea o embriaguez
i ja que estamos, si obrim el focus
la cosa pot començar amb un go and a drink
i un abuà
per acabar amb un bon
sig betrinken
i ojo a l'expressió xinesa
wo jenzuei
ja ho veieu
avui toca una empanada de globs
de brindis
de venir si arriba
i de que se nos balla de les manos
avui a l'empanada
toca que ens aparem del camí
per agafar una bona perspectiva
encara que la imatge es vegi una mica borrosa
més que embafar-nos
el que toca avui
és emborratxar-nos
de cultura
hola nanos
que tal
no que sí, hombre
emborratxar-nos
un brindis
un brindis, por favor
un brindis por Paul
que desgraciadamente no está con nosotros
que tampoc ha passat res greu
no ha passat res greu
simplement molta feina
i aquestes coses
Carles, els teus globs
es quedaran gravats
a les orelles
dels nostres espectadors
perquè aquest
que has fet
enmig del vídeo
no te l'he tallat pas
que ho sàpigues
pero veo mucha tacita
yo no veo
o sea
realmente hay whisky
ahí está ni whisky
esto parece agua
pero es agua ardiente
Carles
te has lanzat al micro
Carles
diría que no te has lanzat al micro
Carles
¿quién es?
no, lleva borracho
lleva borracho
yo aquí con el brindis
saludando
que si esto lleva agua
que si soy actemio
nadie me escuchaba
bueno
bueno
pero ahora pasa lo mismo
no te preocupes
no te preocupes
nosotros al menos
si te oímos
si te oímos
oye
¿qué le ha pasado a Paul?
no, trabajo
trabajo
trabajo
no hay borracheras
de moment
encara no
trabajo
molta feina
molta feina
oye
y me ha parecido genial
o sea
me ha parecido genial
tu aportación
pero destacaría
lo de Bukowski
ese hombre
ese hombre
debía siempre
y nada de dos copas
como la película
que traemos hoy
nada de dos copas
como en otra ronda
no, no
dos botellas
por hora
de rondas
vol dir
que anava
a tots els bars
de la ronda de dalt
anava parant
pel costat
esa era
su verdadera ronda
que venim de ressac
alguns de nosaltres
claro
es que es genial
no la prova a faltar
con ganas
de hablar
de este alcoholismo
que pueda
matizar
nuestras vidas
y en el fondo
estamos en una
clara ressaca
una clara ressaca
no de mucho éxito
estamos hablando
de la gala de los Oscar
parece ser que es
el año que
peor ha ido la audiencia
eso diuen
cada vez más
parece que
que los certámenes
no importan
quizás la estamos cagando
a nosotros
intentando rescatar nada
aquí
son dos propósitos
si os sembla bé
avancem cap al menú del día
o qué
vamos, vamos
venga
anem al menú del día
menú del día
comenzaremos precisamente
para esta película
¿no, Adrián?
claro
evidentemente esta película
llega en un momento
súper adecuado
al programa
en parada cultural
y es gracias a los Oscar
porque le acaban de dar
como hemos dicho
el premio a Mejor Película Internacional
pero de oportunidades
hemos tenido muchísimas
ahora enseguida lo veremos
os dejo más bien a vosotros
que expliquéis
lo que nos vais a portar hoy
doncs el Carles va después
¿qué portes, Carles?
¿qué portem?
pues portem un cuadro
bueno, un señor cuadro
portem un señor cuadro
que yo creo que acompanya
molt bé la temática
aquesta temática
bueno, aquesta copeta
que se ha fet ara a l'Adri
no, no, no
es que yo le sigo
el ejemplo
que es
Los Borrachos
de Diego Velázquez
és un cuadro
que aparentment
pot donar una imatge
de simplicitat
però que amaga
una lectura
diria directament
mística
ui
vas fort
bueno, com sempre que portes art
avui tornem a Marta
amb el Carles
que de veritat ve de gust
i tancaré jo
amb una sèrie
d'animació
que és
Bojack Horseman
una sèrie que fa molt temps
que el Pol i jo
personalment
tenim ganes de portar
i tu, parlem de
al final estem parlant
de Borrachos, oi?
Bojack
és el gran Borrachos
és el gran Borrachos
i además
muy metido
en la dinámica Hollywood
exacte
a més ens encaixa
en esta dinámica
con la que hemos empezado
ens va perfecte
per les dues temàtiques
borratxeres
y un Hollywood
nada maquillado
bueno, no
Hollywood con jota
y con acento en la U
exactamente
doncs vinga, nois
avancem cap a la primera secció
que és aquesta pel·lícula
de Druk
que ens porta a la ronda
Druk
Cinema
vamos allá
vamos allá
con otra ronda
de Thomas Winterberg
que esto no lo habíamos mencionado
de hecho
Winterberg
también estaba nominado
en la categoría
de mejor director
que como hemos dicho
se ha llevado
Chloe Zhao
pero bueno
se llama
otra ronda
o Druk
título original danés
Druk
y me vais a disculpar
porque como bien apuntaba
hace unos minutitos
Carlas
yo ahora sigo a rajatabla
la teoría
de otra ronda
y cada dos por tres
tengo que mantener
mi nivel de alcoholismo
es decir
no mucho
dos copitas
0,05
vale
vale
me parto Adrián
y con esto
ya podemos seguir
dando la talla
dando la talla
y es que
como os decía
hace nada
son muchas las oportunidades
que hemos tenido
de traer otra ronda
ahora hablamos
de los Oscars
hablamos evidentemente
del alcohol
de esa reflexión
que no morirá nunca
que siempre va a estar ahí
estamos hablando
de posiblemente
una de las drogas
o substancias
más fáciles de encontrar
que o bien
nos van a llevar
al estrellatro
o al estrellazo
tenemos estas
estas dos opciones
y eso es algo
que se encarga
de trabajar
Winterberg en la película
pero como os decía
hemos tenido
más oportunidades
porque recordad
que Druk
ya empezó triunfando
por estos lares
o sea Druk
ahora parece estar
un poquitito más
en boca de todos
sobre todo
en el repaso
de los Oscars
pero ya en septiembre
del año pasado
en el 2020
Druk ganó
en San Sebastián
el premio
feroz de la crítica
lo que vendría a ser
el premio
que le dio
Carlas
a Sombra
en el
Mercenal de Filfes
pero trasladado
a San Sebastián
y trasladado
a este
mundo
pues un poquitito
más internacional
¿qué pasaba
en San Sebastián?
ganó el premio
de la crítica
y se llevó
sorprendentemente
el premio
a la mejor actuación
que en este caso
se repartió
entre cuatro
sabéis que
Mads Mikkelsen
es claramente
el protagonista
de la peli
y yo no estoy
tan de acuerdo
en esta decisión
es decir
al final
los certámenes
como bien se ha comentado
aquí
muchas veces
apuestan
con contentar
al personal
pero en la película
claramente
hay un protagonista
y tres personajes
secundarios
a San Sebastián
y van de una
tots cuatro
protagonistas
Mads Mikkelsen
Lars Rante
Thomas Volarsen
y Magnus Millan
que por cierto
los cuatro nombres
que he mencionado
son habituales
del cine de Vinterberg
al Thomas Volarsen
lo recuerdo
de la caza
por ejemplo
o al
al
hostia
como se llama
Lars Rante
es precisamente
el cirujano
que no quiero descubrir mucho
de cara a cara
es el médico forense
es el médico forense
de cara a cara
que es la serie danesa
que trajimos
evidentemente
estamos hablando
de la primera línea
actoral
de Dinamarca
de Dinamarca
de Dinamarca
donde son originales
todos actores habituales
del cine de Vinterberg
al menos del cine
tardío de Vinterberg
pero como yo ya os he dicho
para mí hay un claro
protagonista
que además
no solo es un pedazo
de actor
y lo vuelvo a demostrar
sino que además
para mí es
la mejor actuación
del año pasado
sin lugar a dudas
tú llegues a donar el Oscar
a él
aunque ahora que no estigues nominados
bueno el Oscar
y cualquier premio
es decir para mí
bueno de hecho
pues estaba comentando
que es una película
que venía pisando fuerte
y no solo por San Sebastián
es decir
en San Sebastián
sale ciertamente victoriosa
pero donde arrasas
en los premios de cine europeo
estamos hablando
que en los premios de cine europeo
se lleva
la actuación
y en este caso
se la lleva
Sodo Mikkelsen
se lleva mejor película
pero ahí ya también
interviene Vinterberg
Vinterberg se lleva
mejor dirección
y mejor guión
y aunque el guión
no es solo suyo
en este caso
a co-guionizado
con un guionista
con el que últimamente
está trabajando
Tobías Lindholm
Tobías Lindholm
que también tiene
una dirección ahí
de una película
un thriller
que parece ser
que dio bastantes
buenos resultados
pero bueno
aún está encasillado
en la faceta de guionista
y Vinterberg
evidentemente
en la de creador
pero bueno
en cuanto a la peli
y su reciente galardón
yo no sé
qué opináis vosotros
yo es un premio
que tenía claro
ya os lo dije
desde el primer momento
y aún así
y vuelvo a repetir
lo que acabo de decir
hace nada
hostia
es una peli
que me parece buena
me parece una buena película
una gran película
diría incluso
pero le falta
ese componente
de denuncia
que se encontraban
en otras apuestas
como Collective
que se ha nombrado aquí
pero también como
Better Days
de Hong Kong
una película
que habla sobre
la presión estudiantil
la presión de los padres
y del sistema chino
sobre los adolescentes
antes de pasar
a lo que sería
pues la típica prueba
de selectividad china
aunque es una producción
Hong Kong esa
y después
que nos habla
de la guerra
de los Balcanes
que nos habla
de la guerra
de Bosnia
si compares
si compares
otra ronda
amb aquestes
otra ronda
és una celebració
barra
és que
hi ha molta gent
i em sembla que per aquí
és per on ho criticareu
Carles tu
i alguns amics teus
de crítica escrita
que
que
que
que
que
otra ronda
dona la sensació
que vagi a apuntar-te
a una mena de
de crítica
cap a l'alcoholisme
o cap al tema
de com es tracta
l'alcohol
i el tema
és que si fos així
la peli
seria maniquea
però jo
l'he vist avui
l'he vist avui
abans de fer el programa
la tinc fresquita
la tinc fresqueta
i jo
jo la vaig veure ahir
i jo patia
i jo patia molt
que vingués això
de ui ui ui
és que ja ho sé
vindrà a criticar-ho
de la forma fàcil
no sé què
i no no
és una celebració de la vida
és que bueno
és que no em vull avançar gaire
del que l'Adrià
no potser ens explica
però és que jo crec que
el que està dient Ferran
és la gràcia a la peli
és a dir
a mi on més
m'agrada
i on més em vaig riure
és en aquesta
bueno
et rius evidentment
en la part més
tu per riure
és la part que
el grup
del grup
de protagonistes
que com tu has apuntat Adri
es reparteix
és un protagonisme repartit
entre aquests col·legues
quarantons
que apareixen a la peli
i que l'alcohol
els hi canvia la vida
a un nivell que
te l'has pasado bien o no?
a ver
el més important aquí
és que jo m'ho he passat bé
m'he rigut
però què passa
que la peli al final
quan deixa de ser comèdia
i et ven un drama
però un drama més moralista
un drama que
que ja veus venir
quasi com
des de la acera
de la siguiente esquina
de la calle
no nos anticipa
no, no
vamos a llegar al drama
tampoc estic treballant molt
però vull dir
que en aquest sentit
és on la pel·lícula
menys m'agrada
i penso
hòstia
m'ho està passant molt millor
la primera part
que després
això que has dit
de la celebració de la vida
que és truc
t'ho compro 100%
és que és curiós
i Adriana ara continues
a mi m'ha passat tot el contrari
a mi m'ha passat tot el contrari
que és
per mi
jo no m'he rigut en cap moment
és que ni pel plantejament mateix
perquè em semblava tan idiota
que dic
és que si va anar la moralina
que dius tu
que a tu t'ha aparegut
a mi al revés
i li he enviat un àudio a l'Adriano
i tu pots dir
al final la pel·lícula m'ha guanyat
al final
i perquè no hi havia la moral
jo no se l'he vist enlloc
ja està
no, és que jo estic
a ver
pues te ha unido
puedo estar de acuerdo
no entremos en conflictos aún
por favor, aún no
aún no
más adelante
jo puedo estar de acuerdo
en parte con los dos
és a dir
és una pel·lícula
que jo he de reconocer
que a mí me gustó
por eso te digo
desde la parte más orgánica
he de reconocer
que a mí me encantó
i ja con el final colofón
però
si la penso
si me dedico a pensar
esa pel·lícula
pues claramente
és una pel·lícula previsible
en muchos aspectos
i sobre todo
també
una pel·lícula
de caràcter comercial
és a dir
no nos vamos a engañar
no, estamos aquí
aunque estemos
ante Winterberg
¿no?
uno
el amigo
de Lars von Trier
y el cine Dogma
¿no?
que lejos estamos
de celebración
de su debut
aunque estemos
en ese territorio
autoral
está claro
que és una pel·lícula comercial
i lo único
que le salva
dentro del aspecto comercial
que tiene
és que és
idiosincrasia danesa
és a dir
que de alguna manera
la eleva
hay cierta excel·lència danesa
exacte
des de la realització
i les actuacions
dels propis actors
exacte
para mi claramente
aspectos a destacar
son las interpretaciones
aunque destaco
la de Mikkelsen
la banda sonora
que és tan ecléctica
como acertada
en cada momento
el uso
de la banda sonora
ja és algo
que Winterberg
nos havia demostrado
que sabía
que tenía
vamos
que tenía
por la mano
y por otro lado
evidentemente
ese final de Colofón
que además
reescribe
la posible moralina
que se haya podido entender
lo que pasa
que es una película
que es claramente
entendida
en una dirección
por otros
y en las antípodas
por otro tipo
de críticos
es decir
hay gente
que ha preferido
ver una moralina
en relación
a la reflexión
que ofrece
sobre el alcohol
y otras personas
como yo
y creo en este caso
que Ferran
que no lo vemos
para nada
pero antes de seguir analizando
em feia molta poco
y no ha pasado
yo creo que no ha pasado
pero no ha pasado
pero no ha pasado
para el final
es decir
realmente es al final
lo que salva una mica
de acuerdo
pero antes de seguir analizando
qué os parece
si sobre todo
para aquellos oyentes
o espectadores
que no hayan visto
la película
y ni siquiera un tráiler
aterricen un poco
de qué va la peli
aparte de lo evidente
que es el alcohol
y ahora me parece
que Ferran además
se ha currado
un tráiler así reducido
donde vemos claramente
cuál es la premisa
de la peli
que no la película
pero sí la premisa
y aquí
no vais a estar
de acuerdo conmigo
con lo que hablábamos
bueno con todos
con lo que hablábamos
en la interpretación
porque por culpa
del doblaje
falla un poco
pero al menos
lo entenderéis
hay un filósofo
noruego
afirma que nacemos
con un déficit
de alcohol
del 0,05
a mí me vendría bien
un poco más de confianza
en mí mismo
y más energía
a todos
a todos nos vendría bien
muy bien
vamos allá
vamos a escribir
un ensayo psicológico
brillante
con el objetivo
de recopilar
evidencias
de los efectos
así como estudiar
el aumento
del rendimiento social
y profesional
como hizo Hemingway
el alcohol
en horas de trabajo
¿estáis preparados?
sí
hacía tiempo
que no me sentía
tan bien
quizá
subiéndolo
un poco
un poquitito más
un poquitito más
un poquitito más
quiero un poquitito más
yo os propongo una cosa
a partir de ahora
¿qué tal si hacemos el programa?
oye tío
¿qué te ha parecido?
pues me ha encantado la película
la verdad
pero echo de menos
estos sándwiches
de
bar de vida
bueno
entiendo que
es fácil
de entender
cuál es esta premisa
¿no?
estos tíos que
supongo como
me hizo gracia
que
Paul
cuando me habló
de la película
me habló
del club
de los poetas muertos
me dijo
tiene ese puntito
pedantón
así de comedia
que parte de lo literal
bueno sí
podríamos encontrar
un híbrido
entre el club
de los poetas muertos
Full Monty
esa idea de
trabajo coral
y de cambio de vida
pero yo
la llevo
la elevo
la elevo mucho más
y la llevo
a estar cerca
incluso de Husbands
de Casabets
me estaba pensando en ella
tío
madre mía
pero no en el planteamiento
pero nada que ver
bueno
si estamos hablando
de híbrido
estaría en diálogo
¿no?
¿y qué es lo que tenemos aquí?
a cuatro tíos
que son profesores
de institutos
de secundaria
que se encuentran
en una cena
para celebrar
el cumpleaños
de uno de ellos
y uno saca
la teoría
de un filósofo noruego
que por cierto
después os lo cuento
pero ya se ha encargado
de desmentirlo
todo y que fue
que fue
un asesor
en la película
¿vale?
pero claro
su imagen como doctor
no podía
ya ya ya
que aparentemente
lo que él ha propuesto
es que nosotros
tenemos un 0,5 menos
de alcohol en sangre
cuando lo hacemos
y por lo tanto
para equilibrarnos
¿qué necesitamos?
la copita
una copita
¿no?
la copita
y en el fondo
¿qué es 0,05?
¿no?
porque habrá más de uno
que lo querrá calcular
pues 0,05 son
dos copitas de vino
depende de cuánto peses
una o dos
pero claro
estamos ante un estudio
sí porque además
vemos por el trailer
¿no?
que ellos además
se dedican después
a hacer un seguimiento
de si realmente
se adquiere el equilibrio
esa es la excusa
que se ponen
porque bueno
eso es lo barato
eso es claramente
lo barato de la peli
eso es lo que
la vincularía
a comedias americanas
al colega
donde está mi coche
¿no?
colega donde está mi coche
sí, exacto
exacto
exacto
pero eso en el fondo
es prescindible
eso es un punto de partida
yo creo que esa es la premisa
ahí voy
porque al final
Winterberg
que aquí además juega
con el grandioso
Mats Mikkelsen
¿a qué se dedica?
además Mikkelsen
en este caso
es el profe de historia
estamos hablando
del profe de psicología
el profe de música
el profe de deporte
que he dicho que eran
de instituto de secundaria
pero él en el fondo
siempre está con niños
el profe de deporte
de educación física
y el profe de historia
que es Mats Mikkelsen
que es el auténtico protagonista
y él en el fondo
lo que nos ofrece
es la opción
de reflexionar
sobre el devenir
sobre los cambios
que provoca
la edad
en la vida
sobre esas crisis
que nos acontecen
de alguna manera
cada década
o cada año
existencialmente hablando
y esa apatía
que muchas veces
es casi imperceptible
por el resto
y más en un entorno
como el danés
entiendo que pueda ser
imperceptible
que demuestra
una clara depresión
tú cuando te enfrentas
al inicio de la película
lo que tienes
es un tío deprimido
que sigue tirando
para adelante
con la rutina
y con la mascarada
de una sociedad
como la danesa
es la inercia
es la inercia
que la misma mujer
hay un momento
que le dice
cuando ya están
alcoholizados
dice
da igual
si en este país
voy a petar todo el mundo
es lo que es
la idiosincrasia danesa
ya hace que la gente
asuma
no está triste
es que es así
es así
son esos two times
esos two times
que se manejan
en la sociedad
a veces
la corrección
ante la profesión
y después
el descontrol
pero ellos lo que hacen
es unirlo
porque de hecho
una de las gracias
es que no se permiten beber
la idea es no beber fuera
siempre beber en horario
de trabajo
pero eso ya te digo
es la anécdota
para mí es una película
que si hace algo
o se aporta algo
a mí es donde me engancha
no me engancha
en el divertimento
aunque me lo paso bien
pero donde me engancha
en esa
y no en el drama
de esa reflexión
sino en intentar entender
como el alcohol
puede ser un elemento
más que de evasión
de cambio
de forzar el cambio
es un catalizador
de cambio y de autodestrucción
también
y en ese sentido
es donde me parece
previsible el discurso
y como que hay esa moral
de coño
ya lo sabemos esto
por eso decía
como que a mí me compra
mucho más
en esa primera parte
que apuntabais
que es como más anecdótica
yo me reí mucho
pero luego
cuando la peli ya
busca la afectación
ahí es donde decir
oye no
tenías una comedia
ahí de puta madre
Winterberg
tira por ahí
no me hagas la versión
de los idiotas
yo no estoy para nada
de acuerdo
porque realmente
yo no veo moralina
en esa decisión
al final
él tiene que
se está metiendo
en un terreno delicado
que es el terreno
del alcohol
entonces
y no está haciendo
la adaptación
de Bukowski
del borracho
entonces
lo que estamos hablando
es de una reflexión
que él ofrece
y que también entiendo
que no quiera
que pueda ser vista
como
a beber aquí
a emborracharse
amigos
que es un poco
la broma
que estamos haciendo aquí
pero que
que en el fondo
yo le veo cierto atrevimiento
y esa reflexión
que hay al final
como no me estoy creyendo
a los personajes
dentro de una individualidad
total
sino que los veo
como auténticas
herramientas
que perfilan
que sirven de contrapunto
para Mikkelsen
es decir
aquí la coralidad
no existe
estos tipos
a lo que se dedican
es a perfilar
el arco temporal
de Mikkelsen
es decir
la baza reflexiva
y la moral que
de alguna manera
Winterberg
haya podido pretender
para su película
está en él
pero está en Mikkelsen
y lo que hacen
los actores
lo que hacen los actores
es perfilar
ese devenir
y evidentemente
que está claro
que estamos hablando
de un drama
que acontece
a uno de los protagonistas
pero es irrelevante
es decir
pasa de soslayo
no es el drama
no es el gran drama
el gran drama
de la película
es la apatía
de Mikkelsen
el gran drama
de la película
es el cansancio
que Mikkelsen
no ha sabido
prevenir
en su propia vida
y al que nosotros
nosotros tres
nos podemos enfrentar
o nos estamos enfrentando
es ahí donde me engancha
claro
pero que pasa con el final
ese final
que discurso
está rematando
Adriano
nos das permiso
para hablar de ese final
bueno a ver
sin decir
no es del final dramático
o del final glorioso
no no
a ver
como acaba la peli
tampoco estamos revelando mucho
claro
un canto a la vida
es una celebración
pero esa celebración
o sea
después de todo lo que hemos visto
de ese ahora te doy comedia
y ahora te doy algo más
más afectado
¿dónde queda?
o sea
es realmente una celebración
o hay algo de claudicación vital
¿qué hay ahí?
yo veig una revolución
lo digo muy rápido
yo veig una revolución
porque yo estaba ahí en la película
y le digo
no sé dónde en vol portar
no sé dónde en vol portar
aquesta película
si em porta la moralina
malament
el tema es
que en toda la película
es comenta el tema
del jazz ballet
el jazz ballet
el jazz ballet
lo que tú hacías
lo que tú hacías
¿y qué fa ella al final?
¿qué fa ella?
¿el jazz ballet?
él fa jazz ballet
y se allibera
porque es en plan
no me he perdido
porque la vida se haya aburrido
me he perdido
porque yo he dejado
de hacer cosas
¿vale?
la seva dona le digo
te he perdido
te he echado de menos
y la dona por disimular
le digo
nos he echado de menos
pero tampoco te voy a esperar
¿sabes?
y al final
él
el alcohol dona igual
si yes o no yes
el alcohol dona igual
dona igual
con esta canción
por cierto
con la canción
que está sonando
que es como os decía
a ver
la peli es comercial
y ya solo por la elección
de esta canción
que es claramente
la típica pieza musical
que pueda estar pegando
en Copenhagen
¿no?
en alguna discoteca
medio rapeo
medio popeo
pues ya te lo está diciendo
todo ¿no?
pero hostia
la manera en la que la elige
y la utiliza
para hablar de esa gloria final
y yo
dejadme que estructure
porque ese final
no es un final
gratuito
¿no?
es un final
como tú bien has dicho
Ferran
que está
que está
trabajado
detalle a detalle
a través de esa
pretensión
de sus colegas
de verle bailar
porque se supone
que el aburrido personaje
que interpreta
Max Mikkelsen
no lo fue siempre
había sido bailarín
y os tengo que confesar
una curiosidad
es que Mikkelsen
fue bailarín
no se nota
antes de ser ator
es acojonante
es el Sinatra
Sinatra danés
de hecho si hubiese
perdona
si hubiese
Aníbal
también sabré
que es bailarí
porque ya unas escenas
de él
da Mikkelsen
de Aníbal Lecter
que esos movimientos
no los hace
los hace Fred Astaire
no los hace cualquiera
hay que decirlo
claro
recordar cuál es el origen
que he dicho Sinatra
origen de la peli
el origen
empieza con una fiesta
de jovencitos
de una cita de Kierkegaard
y qué dice
la cita de Kierkegaard
ahora tan solo añoro
mi primera añoranza
qué es la juventud
un sueño
qué es el amor
el contenido del sueño
esta es una reflexión
que está comprendida
en un libro
de Kierkegaard
que está lleno
de aforismos
y de reflexiones
sobre la estética
y en el fondo
está claro
que Winterberg
ha querido jugar
un poco a ser Kierkegaard
y eso ya es too much
ha pretendido ser Kierkegaard
desde la perspectiva
de esta dosis de nihilismo
mezclado con sensibilidad
con humor
con belleza
consigue tener una película
muy completa
pero evidentemente
no es Kierkegaard
y Kierkegaard no es cine
eso está clarísimo
pero lo que nos está hablando
ya es de una declaración
de intenciones
porque después de eso
no nos vamos a Mikkelsen
no nos vamos a los cuatro profesores
nos vamos a la juventud
después de esta cita
nos vamos a la juventud
qué vemos
cuando se aparece
en la pantalla a la luz
una secuencia de chavales
en un ritual anual
que es un ritual de borrachera
corren alrededor de un lago
hoy tiene una pequeña competición
y en el fondo
todo se basa en correr
y beber
y por lo tanto
si corres y bebes
vomitar
luego los perdemos
y nos vamos a esos adultos
pero a mí me encanta
la manera en la que entrelaza
y es sutil
en la parte de la juventud
pero va entrelazando
la juventud
con la edad adulta
y ya no hablemos
por ejemplo
los estados de ebriedad
con los estados de control
cuando empieza
y no tiene ningún miedo
en hacerlo
y te rompe la película
y te pone secuencias
material de archivo
de políticos
y personajes importantes
totalmente alcoholizados
saliendo
y seguramente
los hemos visto
ahora no me sale el nombre
el charchil
sale
yelsin
boris yelsin
de mis actuales
sí
la Angela Merkel
amb la cermeseta
y sí
ahora no sortirá el nombre
y este que siempre se caía
y me ha dado
lo hemos visto
por las noticias
ahí hay una buena peli
ahí para mí
yo creo que está
esa peli no la ha perdido
yo creo que lo pierde
en la segunda parte
y en la tercera
con el baile final
medio lo recompensa
y eso es lo que conecta
y eso es lo que quería decir
pero en la primera parte
está conectando con el principio
ese baile final
está conectando con el principio
sí, sí, total
ese canto a la vida
está diseñado
desde los orígenes
y al final
yo me quedo con eso
es decir, si en el devenir
no tan solo de Mikkelsen
como protagonista
sino de la propia película
se tropieza
se tropieza
Winterberg se tropieza
al final
cuando acaba
y me cierra la peli
yo hago lo mismo canto a la vida
o sea
yo me pongo a bailar
como era
jazz
jazz
jazz ballet
jazz ballet
jazz ballet
total
sí, sí
ahí te es que
te doy toda la razón
o sea, ese final
a mí me salva la peli
es catártico 100%
te salva
y te dan ganas
o sea, estamos ante
el corrillo
de fiebre del sábado noche
pero actualizado
exacto
en qué momento
lo vemos
en un momento en que
le echamos de menos también
ahora mismo
y
si os parece bien
vamos concluyendo
una última curiosidad
una última curiosidad
se está gestando
un remake americano
con Leonardo DiCaprio
exacto
con Leonardo DiCaprio
lo de listas mañana
sí, sí
guau
cómo es, cómo es América
te damos un Oscar
y te robamos la peli
es que yo
es que yo
es que yo
es que yo
es que yo
es que yo
es que yo
es clarísimo
en las negociaciones
de la posible adaptación americana
estaba ya el premio a Oscar
vale, te la vendo
pero me das el premio a Oscar
esto es Parasite
Parasite también lo dijeron
que harían un remake de Parasite
después de darle el Oscar
pues que bien
a ver quién dirige
a ver quién dirige
estas barbaridades
eso es lo que no se sabe aún
Woody Allen
Woody Allen
ya veremos
oye, pero un DiCaprio
haciendo de
me apetece
pero bailar no bailará tan bien
sí que bailará bien
en el Lobo de Wall Street
esos bailes que se pega ahí
pero no como Miquelsen
tío
que lo de Miquelsen
es profesional
lo de Miquelsen
no lo supera
en qualsevol cas
recomanem la pel·lícula
o no, Carles
sí, yo por mi parte total
la recomanem
la recomanem
doncs mira
pel·lícula que ha guanyat
l'Oscar a
Millor Pel·lícula Estrangera
dit, no?
correcto o no?
sí, mil premios europeos
sí, igual Sebastián
ja saps que la gent
la gent vola els Oscars
l'Oscar
l'Oscar
doncs queda recomanada
i avancem
que va a la següent secció
que és la del Carles
endavant
jo me voy descabichando ya
Carles, ja ho tens
pues bueno
pues aquí estamos
a ver, clar
estem parlant
de borratxeres
estem parlant
de col·legues
estem parlant
de retrobaments
no?
estem parlant
de fer pinya
no?
perquè ara parlava
Madrug
és un clar exemple
d'on fer pinya
inclús a les bones
i a les
a les
molt bones
però també
parlem de borratxeres
com un estat alterat
de la consciència
que barreja
realitat i fantasia
o millor encara
que barreja
la veritat
amb la mitologia
d'on serà
d'on serà
de la chacona
mi hermano
així es diu
aquesta cançó
que estem escoltant
una música festiva
alegre
que tindria a ser
com
el que estàvem
escoltant
Adri de Druk
però si li traiem
300 anys
500 anys
tindríem això
una música
de barroca
de Juan Aranyés
i aquesta música
ens va de conya
per situar-nos
davant del quadre
que us he portat avui
i que precisament
es divideix
entre dues coses
també
entre un món real
i un món dels mites
un món que identifiquem
i un món
que imaginem
estem parlant
d'una dualitat
de la dualitat
que està present
al triomf de Bakus
de Diego Velázquez
també conegut
com
Los Borrachos
de Velázquez
i aquí el tenim
i aquí el tenim
aquí tenim
aquest pedazo
de quadro
que ja ho veieu
això és un botellón
en toda regla
no enganya a nadie
és l'escena
d'una taja
i com totes
les tajas
memorables
sobretot
marcan
un abans
i un després
i no ho estic
dient només
per la ressaca
que li espera
als personatges
que esteu veient
en aquest quadre
sinó
pel propi Velázquez
és a dir
aquest quadre
marca un abans
i un després
en la seva trajectòria pictòrica
que passa
dels seus primers anys
d'aprenentatge
a Sevilla
a la seva etapa madrilenya
com a artista de cambra
de l'acord
de Felip IV
que Felip IV
recordem
era
mira aquí estem veient
a Velázquez
un autorretrat seu
quadres que pintava
l'acord
de Felip IV
el famós
rei pasmado
perquè posava els retrats
com cara de pasmado
el tio
i és en aquest Madrid
on
on
on Velázquez va
a patar
que entra en contacte
amb una gran col·lecció
de pintura italiana
de pintura flamenca
que inclou
aquí
arribem a l'important
obres de temàtica
mitològica
i això
bàsicament
és una font d'inspiració
brutal
per pintar
l'obra
que ens ocupa avui
aquest
dionís
envoltat de borratxos
del any
1629
que per ser
una dada
una anècdota
sabem que és del 1629
perquè es va a recuperar
un manuscrit
que ponia
pagar 100 ducados
al pintor
Diego Velázquez
es por los borrachos
es por los borrachos
el tío
ganó 100 ducados
por pintar
esta barbarie
100 cigarrillos
100 cigarrillos
exactos
exacto
nada de rubios
no
los ducados
de toda la vida
y desde entonces
Velázquez
y se los fumó
rápido
el tío
pero estaba
entre los 8 borrachuzos
estaba también
se pintó a él
a sí mismo
ahí o no
wow
hubiese sido épico
porque si en las meninas
se pone
hubiese sido
pero épico
ahí pegándose
el lingotazo
bueno
con sabor cas
diem que los borrachos
hem dit que marca
un abans i un després
per dos motius
molt clars
aquesta és la primera vegada
que Velázquez
s'enfronta
a una faula mitològica
és el primer cop
que abraça un àmbit
que no havia explorat abans
i és de les primeres
vegades
que mostra un personatge
mig despullat
d'aquí estem parlant
estem parlant
d'aquest dionís
que protagonitza
el quadre
i que és un dionís
que ensenya carn
dice
aquí estoy yo
estoy buen oro
fixeu-vos sobretot
en la textura
la textura
de la pell
quin treball
fa
d'aquest
ús cromàtic
d'aquesta llum
que veiem
en el tractament
de la pell
i que pot recordar
inclús a Carabatgio
sí que és veritat
que Carabatgio
els fons
que tenia
els quadres de Carabatgio
eren més foscos
més extrems
veiem
més profunditat
de camp
veiem un espai
que acompanya
diguéssim
aquesta zona
on es cultiva
el vi
una zona de vinya
però sobretot
és això
és a dir
un clar obscur
que recorda Carabatgio
i també
l'etapa sevillana
del propi Velázquez
d'aquells quadres
de la vella
Freginous
que recordareu
o la Venus del Mirall
que pintarà més tard
aquest sí que el pinta més tard
però diguéssim
on hi ha aquest treball
de la textura
a la carn
que lo dices
por los montaditos sevillanos
se le veia el tío
un poquito de chicha
en la zona baja
de la barriga
yo digo
de dónde habrá salido
que haya
donde agarrar
es decir
si vamos a pintar a alguien
importante que haya
donde agarrar
y ese agarrar
producto del vino
porque el vino
ya sabemos que
también
pero no eran tripas de vino
esas tripas son de tapita
de montaditos sevillanos
eso ya es verdad
de los chocos
el vino también ayuda
pero sí que es vital
que los montaditos
ante todo
pero bueno
si us sembla nois
posem en context
aquest quadre
i abans de comentar-lo
fem 5 cèntims
sobre Bakus
vosaltres què sabeu
d'aquest déu
que és un bacó
és un bacó
un borracho
un borracho
el dior del vino
un borracho
és un
és un
és tot això
és un babador
és un borracho
sí però no
és a dir
perquè us feu una idea
és a dir
dins el mapa
mitològic clàssic
Bakus
per explicar-vos-ho molt clarament
és un déu
que menja a part
los montaditos
per què estic dient això
perquè el seu paper
a l'olimp
és una mica confús
els temples de Dionís
acostumaven a estar
separats
de l'espai sagrat
és a dir
dels temples de Zeus
i Apolo
Bakus
estava
com més marginadet
i es coneix com el déu
de la transformació
és a dir
un home
que també es pot convertir
en sàtir
això t'anava a dir
ahi està el tema
llavors
segons
Emmanuel Hogwarts
que va ser un estudiós del tema
un escriptor belga
que va tractar
el tema de Bakus
el seu mite
ja mostra
aquesta dualitat
que estava apuntant
des de l'inici
de la secció
i és que
perquè us fa una idea
Bakus quan neix
neix d'una manera
molt fatal
i neix dues vegades
què vull dir
perquè nacer dos veces
ja és muy fatal
ja és muy fatal
nacer dos veces
una putada
nacer dos
ja és un assassinat
exactament
i justament
l'assassinat té molt a veure
Adri
per què?
perquè el seu pare
que va ser Zeus
en una fatal demostració
del seu poder
amb els llamps
va cremar
viva
a una de les seves amants
la princesa
Semele
i el pitjor de tot
és que Semele
en aquell moment
estava aprenyada
clar
Zeus
Zeus
al veure
la que l'havia liat
diu
hòstia
hòstia
voy a sacar el niño
voy a sacar el niño
de la barriga de Semele
ates que mora carbonizado
i què va fer
el va treure
i se'l va enganxar
a la cuixa
perquè veieu
jo crec que el que va escriure
el mite
anava tan borratxo
com podria anar
un dels personatges
que veieu
al quadre de Velázquez
llavors què va passar
que allà és on
Bacu
Bacus
va acabar de formar
de gestar-se
a la cama de Zeus
per tant
parlem
d'aquest Bacus
com algú
amb un naixement
com molt tràgic
com esteu veient
molt heavy
i que és una persona
que s'ha mogut
sempre entre dos mons
entre el món
vividor
salvatge
nocturn
d'anfitrió
de bacanals
de dir
tuve esta infancia
tan jodida
vamos a
hacer algo
catártico
és a dir
com podríem veure
aquest Mats Mikkelsen
de Druck
però
m'has pasado
de vueltas
aún
i evidentment
hi ha una altra faceta
de Bacus
que és
com un déu
esbel
com un déu
més tranqui
un déu
que en aquell moment
ja ha deixat
la ressaca
enrere
i està més centradet
de dilluns
a dijous
podríem dir
un Bacus
de dilluns
a dijous
que inclús
per les estàtues
que tenim d'ahir
podríem confondre
amb Apolo
és que és un déu
de la seducció
igual que Apolo
ho és per la bellesa
Bacus ho és per la diversió
el disfrute
és el déu
de la diversió
és el déu
de la seducció
que no física
purament
exactament
però sí que hem de tenir
molt clar
que ja que he citat Apolo
mentre Apolo
simbolitzaria
una puresa
una llum
una reencarnació
Dionís
encarna
una mort
una obscuritat
i un desinhibir-se
més passat de rosca
però dit això
ara que hem contextualitzat
una mica
aquest Bacus
dels orígens
aquest Bacus
mitològic
anem a tornar
a la representació
que fa Velázquez
de Bacus
com aquest jove
a Jampan
un punt
no sé si
un punt
de drag dealer
de la época
no ha pasado
el examen
del tiempo
igual en su época
la partida
pero ahora
ahora está un poco
como de
pero fíjate la mirada
como de
a ver si vendrá
la bocia
y me va
agua
que tiene entre manos
he venido
a alegrar la fiesta
el drag dealer
es lo que tiene entre manos
fúllas
a centrarnos
una mica
en aquest gest
que está
fent
és a dir
ell
en el quadre
general
sí que es veu
ara
el podeu veure aquí
ens podem quedar en aquesta imatge
perquè es veu clarament
què està passant
o posem-la sencera
sí
ja va bé
què està fent
aquest gest
és un gest de coronació
a un home
que està genollat
és un gest
de promesa
va que us està coronant
a un home
però no li està prometent
només la borratxera
que es fotrà a continuació
sinó que li està iniciant
en els seus misteris
l'està convidant
a un espai
sagrat
és a dir
s'està tractant
la borratxera
com un ritu
com un ritu
este tío
este es el típico tío
el del suéter amarillo
que mide 1,80
y que si le caes muy bien
mide 1,10
¿no?
Buen apunte
sí
yo creo que iría por ahí
la costa
Abaco
Abaco
y él
se caían muy bien
¿no?
Claro
a ver
mejores amigos
fixeu-vos en la corona
que li està posant al cap
que no és una corona
de vinya
com la que podria portar
el propi Abaco
sinó que és una corona deura
la que porta aquest home
que simbolitza la poètica
simbolitza la lírica clàssica
però si us sembla
ja anem a centrar-nos
en aquests personatges
de mà dreta
que d'alguna manera
protagonitzen el quadre
i que li posen nom
los borrachos
mira, són com nosaltres
són com personatges
exacte
som nosaltres tres
mira, el Carles, el Ferran i l'Adriano
que apareixen
tal qual
Carles, Ferran i l'Adriano
és a dir
què podem dir de tots aquests
és a dir
són personatges
doncs ja ho veieu
embriagats, curtits
aquesta mirada cansada
aquest nas embarmellit
Velázquez va utilitzar
un empastament dens
de pintura
per donar
amb aquests personatges
i va tirar
per un registre
més hiperrealista
noteu la precisió
del color
de les arrugues
hi ha tot un treball
que es remeta
allò quotidià
allò social
però des d'un punt de vista
que quasi
els podries palpar
és a dir
de fet el mateix Prado
que és el museu
on està aquest quadre
on per ser també
evidentment tenim el Guernica
on Johnny Depp
l'ubica també
la vida del Guernica
no, és Barcelona
no t'equivoques
no, no, no
gràcies
gràcies
per favor
que està al Museu Miró
centrem-nos
allà es va posar
un mirall
al museu
em deia ma mare
que es va col·locar
un mirall
per poder
veure
l'obra de Velázquez
a través d'un mirall
i una mica
deleitar-se
en tot aquest treball
hiperrealista
això d'una banda
però què passa
a la mà esquerra
del quadre
ara hem vist la mà dreta
què passa
a l'altra banda
del quadre
de los borratchos
si us hi fixeu
no trobem
uns personatges
tan hiperrealistes
sinó que estan
més desdibuixats
és a dir
són personatges
en una espècie
de penombra estranya
tenen una aparència
més mitològica
més en harmonia
amb el protagonista
en Bakus
són més sàtirs
una aparència
més idealitzada
són més sàtirs
i van també
mig despullats
i també porten
una corona
de fulles al cap
clar
fins aquí
ens hem de donar compte
que hi ha un contrast
aquesta dualitat
que apuntàvem
i que d'alguna manera
acompanya la vida
del mite bàquic
està molt present
en aquest quadre
aquest contrast
entre allò fantàstic
de l'esquerra
i allò verídic
de la dreta
i clar
aquí és fàcil
pensar
bueno
estos borratchos
vienen un poco
a desmitificar
a hacer burla
del mito de Bako
s'havia pensat
això
durant temps
però no
si atenem els orígens
que us acabo d'explicar
de Bakus
ens adonarem
que aquest contrast
entre faula
i realitat
entre abrietat
i idili
ja estava
a l'època clàssica
llavors és molt important
entendre aquest quadre
com una alegoria
del vi
i entenem el vi
com una substància
que tan pot provocar
un estat alterat
de consciència
com dèiem
com també pot servir
d'estímul
per a la creació
poètica
i en aquest sentit
també tornem a connectar
amb el que
Druck
hagi pogut dir
sobre això
sobre aquest estímul
creatiu
sobre aquestes
avantatges
que encara que després
evidentment
senyali
des d'un punt de vista
de no
l'alcohol
puede ser malo
i tot
sí que hi ha
aquesta dualitat
que l'obra de Velázquez
expressa molt clarament
Bueno, a veure
és que en general
todas las drogas
a lo largo de la historia
han formado parte
de la creación
otra cosa
és que
esto és como
la típica leyenda
de Charlie Bir Parker
del jazzista
años 40
Nueva York
hostia
era un heroïnómano
al nivel
de que cuando murió
tenia solo 40 y pico años
i le dijeron
sí
hombre
afroamericano
o hombre de raza negra
que fallece
de 80 y pico años
no, no señor
tenía 40 y pico
estaba tan envejecido
estaba tan dañado
por el propio alcohol
y la heroína
que evidentemente
parecía ya un anciano
pero sus creaciones
eran una maravilla
y qué pasó
en esa época
en los 40
en Nueva York
que cantidad
de colegas
de profesión
de jazzistas
que intentaban ser como él
se metieron en la heroína
pensando
me chuto heroína
y soy Charlie Bir Parker
está claro que
la heroína
que ya lo dice
su etiqueta
es la heroína
la diosa
que te eleva
eleva a aquellos
que ya tenían
ese nivel
quizás interior
al final
todas estas sustancias
no llegan
para cambiarte
sino para potenciarte
o dañarte
y ya depende
del equilibrio
de las dosis
está claro
que tanto
como en
como en
como en
como no sé
si se plantea
aquí
desde la perspectiva
de Velázquez
el alcohol
te puede elevar
está clarísimo
exactamente
pero más dura
será la caída
nois
porten gaire
una hora del programa
qué nos queda
Carles
recupero una mica
lo que ha dicho
l'adrea
molt ràpidament
però está
bé que
hagi citat
a Charlie Parker
no
i em ve al cap
la pel·lícula
Clint Eastwood
no
amb aquest
Forrest Whitaker
tan
bueno
és un pel·liculón
vaja
bueno
veníem d'aquest intent
de control
sobre l'embriaguesa
dels protagonistes
de Druk
que sembla que al final
doncs
potser no
o sí
ja ho veurem
i també d'aquest retrat
jo pensava que seria
un retrat
de la baixesa
embriagada
de Velázquez
tot i que al final
ja ens has esperat
explicat que és més aviat
una manera d'endiosar
mai millor dit
el tema del vi
i el tema d'això
doncs jo no eh
jo no vaig cap aquí
ens anem cap a un altre
gran personatge de ficció
en aquest cas televisiva
i d'animació
que també
creu tenir el control
sobre el seu percentatge
d'alcohol en sang
però les raons
no són tant
potser festives
ok
estem parlant
estem parlant
de Bojack Horseman
sèrie d'animació original
de Netflix
creada per
Rafael Bob Baksberg
Bob Baksberg
va tot junts
amb un guionet pel mig
que disposa
de sis temporades
i que ja fa un anyet
va arribar al seu final
i quin final
ja ha sortit
diversos cops
Bojack aquí
empanada
és una de les nostres
grans recomanacions
si estigués el Pol aquí
m'estaria apoyando
i ara que fa un any
doncs això que es va acabar
yo te apoyo
yo he visto la primera temporada
y déu n'hi do
continua eh
perquè ja us podem dir clarament
és una fita
en el panorama
serièfil
inconmensurable eh
podríem dir
que és una mena
de dramedi
que és una mena
de comèdia drama
que en veritat
és més un drama eh
també us ho dic
perquè és molt negre
comèdia negra
sí sí
totalment
és existencialisme
en estat pur
té un càsting de veus
brutal
Will Arnett
Alison Brie
Aaron Paul
sí sí
l'Aaron Paul
de
de
Amicedaris
que per si no sabeu qui és
té una veu
inconfundible
i té una mena
de dibuix
que ara us ensenyaré
unes imatges
el dibuix
d'aquest estil
com infantil
però ple de detalls
amb moviments
si veguéssiu
l'animació
té uns moviments
molt limitats
però molt expressius
ja des del propi
disseny de personatges
la il·lustradora de Bojack
és l'Elisa Hanwald
que després va intentar
tenir una sèrie propa
Bert Antuki
i té aquest estil
tan peculiar
de dibuix
clar
què passa
que Bojack Horseman
encara no us ha explicat
de què va
tot i que l'Adrià
no ja l'ha vist
tu Carles em sembla
que també saps
més o menys de què va
però anem a un moment
a veure
de què va Bojack Horseman
doncs ja ho diu la cançó
amb Bojack
que acostumava
a protagonitzar
una sitcom molt famosa
als 90
anomenada
Horsin' Around
retozando
podríem dir
que li va donar
la fama i riquesa
a aquest cavall
i el que també
el va dur
a ser una jovina
trencada
en l'actualitat
i és que d'això
va de la sèrie
de les misèries existencials
del famoseo
hollywoodiense
bueno bé
de hollywood
que aquí va perdre
una D
en un desafortunat accident
al cartellet
i podríem pensar
perquè podríem pensar
que
és un argument frívol
elitista
però l'apropament
que se'n fa
el torna punyentment
universal
perquè la sèrie
comença
amb l'arribada
d'Aian Nguyen
o sigui
una jove
humana
que de fet
us posaré
els personatges de fons
perquè així
podreu anar
sí
perquè és el que recordava
que hi ha tota una sèrie
de personatges
antropoformizados
però hi ha humans també
però hi ha humans
la Dian és aquesta noia
del cabell blau
bueno
fosc
que veiem a baix
amb ulleres
és una noia
vietnamo-americana
aspirant a novel·lista
que apareix a la vida
del Bojack
per redactar
com a escriptora
fantasma
la biografia
l'autobiografia
de Bojack
també coneixem
la princesa Caroline
que és la gata
de color rosa
que veiem a l'altre costat
que és la gent
de tota la vida
de Bojack
i també és una antiga
relació sentimental
d'ell
que és molt incapaç
de separar la vida
personal i professional
és una workaholic
del Copon
un altre personatge clau
és la nena
de l'antiga sèrie
que ara ja és una jove adulta
i reina del tabloide
la Sarah Lynn
que és aquella noia
que té una ampolla
de via a la mà
una ampolla de via a la mà
que va ser una mena
de padrinada
del protagonista
d'en Bojack
i que va acabar
pel camí del pedregal
tenia Bojack
com a principal referent
de vida
i no oblidem tampoc
el tot Chaves
que és aquest noi
de la gorra
que tenim aquí baix
que la veu
és a l'Aron Paul
que és un humà
que s'instal·la
a casa de Bojack
per no marxar
arriba per una festa
i el tio s'hi queda
i s'acabi
que em recorda
l'animació aquesta
d'aquesta sèrie
a la sèrie
Mister Peakels
de Winkersola
té un aire
que també es pot veure a HBO
i que
ho dic sobretot
per aquest punt
d'una animació
com simple
però amb un contingut
de comèdia negra
passada de la roca
sí, sí, sí
ja et dic
el tot
que així acabem
amb aquest personatge
es converteix
en el confessió
i millor amic
d'en Bojack
tot i que mantenen
una relació
de codependència
bastant tòxica
i bastant evident
i per últim
el meu preferit
Mister Peanut Butter
que és el gos
que tenim enmig
que és un gos
llaurador
que va ser
el rival televisiu
de Bojack
durant l'època
de llaurada
de tots dos
tenien sigt
com rivals
i tot i l'atenció
professional
són el yin yin
el yang emocional
de la sèrie
doncs
aquest còctel
de personatges
tots perduts
en certa mesura
fan que en Bojack
que pretén narrar
la seva vida
per capitalitzar
la seva antiga
i caducar
de fama i glòria
però a més ho fa
a través d'una altra persona
i sense fer gaire
introspecció
tampoc sobre ell mateix
marquen moltíssim
com arrenca aquesta sèrie
i com se es desenvolupa
al llarg de sis temporades
amagat en el seu propi
ressentiment
cap a un món
que sembla haver-lo oblidat
en Bojack s'enfronta
tot plegat
amb un còctel
de drogues
festes
excessos
però sobretot
i avui és el programa
que tenim
amb molt d'alcohol
com us podeu imaginar
d'aquí no en pot sortir
gaire cosa bona
i és que
durant les sis temporades
de la sèrie
en Bojack segueix cometent
una vegada i una altra
els mateixos errors
igual que la resta
de personatges
que a vegades volen ajudar-lo
però sovint
pretenen alliçonar-lo
tots en aquesta sèrie
tenen aquest aire
d'hòstia
jo sé el que has de fer
però tu també estàs cometent errors
tota aquesta banalitat
que en veritat
és una crisi existencial
de l'hòstia
Bueno, a ver
es que todos los que has
numerado
son los que yo recuerdo
son tíos
a la deriva
personajes a la deriva
completamente
Sí, sí
és que al cap i a la fi
sí, sí, digues Adrián
quizás él es el
el que moralmente
al final es el prota
és el més cínic de tots
és el més cínic
és com un Sancel Boulevard
però versió zoològica
Total, total
Totalmente
Perquè al cap i a la fi
el problema no és
haver perdut la fama
sinó haver cregut
que algun cop aquesta
l'havia dut al final del camí
a la transcendència final
però clar, anys després
et trobes que
eh, això queda atràs
Podem
Podem definir l'atmosfera
del to de la sèrie
com una mena d'insuficiència existencial
en què tots els personatges
es veuen abocats
com deies Adriano
Òbviament
amb Bojack
amb un constant
tiempo pasado
siempre fue mejor
quan a poc a poc
anem descobrint
que no era or
tot el que brillava
a la seva vida
per exemple
se me'n recordo
del seu millor amic
i antic guionista
de la sitcom
el que ell va abandonar
quan més el necessitava
perquè el tio
va contraure càncer
o una relació
que té amb Bojack
maternofiliant
ultra, ultra tòxica
de fet
l'alcoholisme del Bojack
comença una miqueta
per aquí
o la de Yann
aquesta escriptora
que malgrat el seu
gran prejudici
i superioritat moral
cap a la G7
com Bojack
no pot evitar
mesclar-s'hi
fins i tot s'arriba a casar
amb un d'ells
amb el gos
amb el Piner Butter
de hecho la de Yann
¿quién es l'actriz?
l'has mencionado
és la Alison Brie
hay una anécdota ahí
bastante interesante
y es que la Alison Brie
se arrepintió
de haber puesto su voz
a una vietnamiana
bueno esto ya me parece
es que esto es de su vida
Alison Brie
per altra banda
una de las meves actrius preferides
si no heu vist Glow
si es prou
aneu a veure Glow
y de hecho
Alison Brie
que es uno de los personajes
femeninos
más tóxicos
de este joven prometedora
ah también sale
mira pues ahora ya
m'agrada més la peli
no ho sabia
doncs la de Yann
per exemple
tot i tenir aquest rotllo
de los de la gente
se les da peste
ella acaba allà
i llença
per la borda
la seva carrera
ja et dic
que tots els personatges
estan perduts
la princesa Caroline
també té aquest problema
del workaholisme
que diem
i el pensar-se
que confon la responsabilitat
amb la vida adulta
és el tema
de no jo treballo
perquè soc adulta
ja
però has desatès
totes les teves necessitats
com a persona
i ja que parlem
de workaholisme
el programa avui
va d'amor
quin paper juga
l'alcohol
en aquesta sèrie
que tenim avui
com us dic
i amb aquesta música
ens anirà molt bé
tot gira entorn
aquesta insuficiència
existencial
aquest 0,5 en sang
que sembla que ens falta
no?
facin el que facin
intentin el que intentin
encertin o no
tots els personatges
cauen un cop i un altre
en aquest buit
en aquest dolor
bàsicament
la sèrie tracta
de la depressió
de forma molt crua
sincera i directa
i el paper de l'alcohol
és precisament primordial
primer
donat els excessos
emocionals
que fan tots
físics
lisèrgics
dels personatges
l'alcohol
sembla a priori
la més laic
de les addiccions
que tenen
i de les concessions
que es permeten
en especial el boge
clar el boge
que es fot tanta merda
que dius
l'alcohol
no serà un problema
i aquesta manera
de veure
com a element menor
dels seus problemes
és precisament
el que el fa tan perillós
en la seva búsqueda
constant de felicitat
de calma
amb l'univers
bogec no se sent prou
no creu ser suficient
i per això s'altera
l'estat habitual
amb drogues i abusos
i no pot negar
que sovint el duen
a llocs
on no hi voldria ser
en canvi
l'alcohol
no el veu així
és a dir
el bogec decideix
desintoxicar-se
de moltes coses
durant la sèrie
però l'alcohol
però no de l'alcohol
l'alcohol
no el toca fins al final
que la sèrie
és molt potente
perdona Ferran
la
de alguna manera
y recuerdo momentos
soníricos en la sèrie
a partir de estas
experiencias
de drogadicción máxima
o de alcoholismo
donde realmente
hay una elevación
no hay un canto a la vida
evidentemente aquí no
es una serie
muy pesimista
te quería preguntar
si va apareciendo
ese positivismo
a lo largo de la serie
pero me imaginaba
por la primera temporada
que no
és una sèrie
que et porta
més que cap al positivisme
et porta cap al realisme
tio
a part de les addiccions
tens molts problemes
que tractar
que les addiccions
són un símptoma
no tan una
no és perquè
de fet no és fins que
en Bojack
pateix una d'aquestes
crisis que comentes
Adriano
de les més fortes
i derivada
d'un aconteixement
amb Sarah Link
aquella noia
que va destrossada
a l'edat adulta
i que no penso explicar
perquè és un dels
highlights de la sèrie
que en Bojack
va a un centre
de rehabilitació
i se n'adora
que aquelles
perides concessions
que es fa amb l'alcohol
i aquest autocompadiment
constant
són el que realment
l'enfonsen
hi ha molts moments
a la sèrie
on sembla que els personatges
realment connectin
amb una part essencial
de la seva persona
deixant entreveure
una escletxa d'esperança
això que preguntes Adriano
sembla que hòstia
que sí
i aquí és on es pot
destacar aquesta
antropomorfització
és a dir
aquí és on la sèrie
utilitza el seu estil
en el màxim nivell
si l'alcohol
es veu com un intent
artificial
d'assolir l'essència
una dracera
cap a l'elevació
subconscient
són aquells moments
que us comento
on es pot veure
l'animal
de cada personatge
brillar de la millor manera
en Bojack
per exemple
té una gran revelació
quan fugint
d'una
parènesima vez
d'algo que ha hecho
en plan
troba en un camp
i ve una manada
de cavalls lliures
que són persones
o no oblidem
que en aquesta sèrie
no hi ha animals
són persones
que són cavalls
però els veu
sense samarreta
corrent lliures
i ell es pregunta
és boníssim això
em flipa
em flipa
perquè és que
insisteixo
és una animació
molt simple
però hi ha
una profunditat
inclús una vocació
que hi ha
que hi siguen
en moltes pel·lícules
i animacions
el simbolisme és veritat
perquè ell es pregunta
de què corren
i els pregunta
de què corren
diu
no, correm
correm pel simple plaer
que som cavalls
tio
és la nostra naturalesa
i estem connectats
amb ells
aquesta connexió
amb la naturalesa
amb un mateix
i la del món
en aquests moments
és super evident
que és el que necessiten
els personatges
i per això sembla
que hi hagi una esperança
però clar
sovint estem més pendents
del que voldríem ser
o del que érem
que no del que som
ara mateix
un gos llaurador
per exemple
el Piner Butter
capaç d'afrontar-se
tot sempre amb positivisme
o una gata
amb força
d'independència
innata
o un cavall
que en realitat
vol córrer lliure
sense pensar
que diran els altres
l'exercici
d'existencialisme
de boja
és superpunyent
i és altament sofisticat
eh Carles
és el que dius tu
ja voldrien
moltes coses
tenir aquest nivell
de sofisticació
en el missatge
i s'amaga
darrere d'una mena
de paròdia
del món
de la G7
i el simbolisme
antropomòrfic
precisament per això
perquè el gran problema
de la crisi existencial
és la projecció
l'aparença
del que creiem
que el món espera
de nosaltres
i per mi Masí
el que creiem nosaltres
que esperem
de nosaltres mateixos
claro
eso és muy kirkegaard
eso és mucho
el desempeño
¿no?
saps que borraré
heu de echar aquí
una empanada relacionada
voy a borrar
el título de alcohòlic
si podré kirkegaard
no, no, no
porque realmente
esto que estás planteando
a ver
yo tenía previsto
decirte
hòstia
pues veo que aquí
el alcohol juega
en una baza
mucho más de evasión
y creo que en la acción
de la narración
sí que es
sí que es
el perfil que tiene
pero sí que
el trasfondo
que se proyecta
en la serie
a través del alcohol
y otras sustancias
en el fondo
nos habla
de esa miedo
al fracaso
o de ese miedo
o de esa depresión
que surge
por sentirte ya derrotado
por esas pretensiones
que tenía
fracassé
porque ya pensé
que no podria
bàsicament
la sèrie
anem acabant
ja
no acaba
amb una revelació
ni moralina
clara ni directa
de fet
té un final
que us deixarà pensant
durant molt temps
si és que us heu escoltat
i veus la sèrie
de debò
amb els ulls oberts
i les orelles
ben atentes
i si heu captat
el que transpira
cada episodi
situació
perquè cada episodi
no hi ha cap episodi
a la sèrie
i menys de sèries
d'animació
no es pot dir
de totes les sèries
que cada episodi
aporti una cosa
que suma
aquest gran pastís
i l'única cosa
que farem
aquí des d'Empanada Cultural
és recomanar-vos
que la vaigueu
els que ja l'heu començat
i no l'heu acabat
eh Adrià
acabeu-la
perquè sí que siento
que és una sèrie
que no pretende
atraparte
en una narració
que empiece
i concluye
és una sèrie
de devaneo
és molt d'estat d'anim
de devenir
és molt d'estat d'anim
és el perfil
de sèries
que no consumo
és la sèrie de diario
jo consumo sèries
que normalmente
estan molt cerradas
i que no tenen
moltes temporades
i aquesta és una sèrie
que llega a un punt
evidentment
per lo que aportes tu
però que claro
hi ha un recorrido
i una cosa
que me queda
també clara
o sea me queda clara
esa idea
de l'alcohol
como evasión
y que la palabra
antropomorfización
debería estar prohibida
és muy difícil
és molt difícil
tres ictus
tres ictus
antes de acabar
però per això
podem dir
l'animisme
animisme
que és coger un animal
i dar-li alma
però és que no és
exactament el mateix
perquè aquestes són persones
són animals
antropomorfitzats
convertits en forma de persona
sí sí no hi ha més
doncs nois
arribem al final
d'aquest programa
que com sempre
no hem sabut
mantenir dintre de l'hora
no perquè és que
no podem evitarlo
nos gusta lo que hacemos
¿no?
sí
no no
eso es como las borracheras
que no están estipuladas
tú vas a tomar una copa
y se te va de la mano
una más
otra ronda
otra ronda
venga
doncs ens veiem
la setmana que ve
o d'aquí dues
adieu
sugiero
viva el vino
y viva Velázquez
viva el vino
i viva el vino
viva el vino
El just a la fusta