Sous-titrage Société Radio-Canada
Un programa cuinat per...
Paul Dibler
Adriano Canero
I Edgar Moreno
A Ràdio d'Esperm
El primer programa de l'any
Hola, què tal?
Hola, hola, hola
Benvingut, 2023
O no? Ja veurem
Ja veurem, que hi ha qui diu que estem més a prop de la gent de 2030
Però no és primers de gener
Ja ens ha donat temps
A descartar les idees
Aquelles de deixar de fumar
Perquè és inviable
A donar-nos que amb l'apuntar-se als gimnals no n'hi ha prou
Que s'hi ha d'anar tan bé
En lloc de demanar-se un parell de globos
Com segurament ja hem fet
I allò de l'idioma que havíem d'estudiar què?
Per què? Si no tenim pasta per viatjar
Ja em perdonareu, eh?
Per aquesta intro tan hater
Però és que, com que no vam fer programa per Nadal
No vaig tenir l'oportunitat de posar-me gring
I mira, aprofito ara
Dit això
Esperem de tot cor i molt sincerament
Que hagueu engegat a top
Amb les piles carregades
I amb un horitzó lluminós
Perquè sí, Renoi
Que ens ho mereixem
Cada dia
I no només ara
Vale, ara m'he passat compensant
I m'he posat coi
De res, tu
Que l'editorial avui
Corteta que n'hem carregats
Que aquí a l'empanada
I tornem
O millor dit, seguim
Enrotllant-nos com persianes
I cunyadejant
Per fer greix que xerinola
Mentre mirem de difondre les coses que ens agraden una miqueta
I que volem que us agradin a vosaltres també
Els tres seguidors que tenim
Total, que tot canvia
Però com deia el mestre
Com deia el pare de tothom
La vida sigue igual
Què l'has fet junts, aquesta o què?
Estan en patrocini Julio Iglesias aquest any
Clar que sí
Clar que sí
El tento te la pinta de que sea un roadnit, ¿no?
Perfecte, aquesta editorial
No, no, no
Yo no te irras a ver
No, no
No, no, no
Al tallatro
Ancala de arriba
Estaba ahí, estaba ahí
Está viniendo
Está viniendo
Se vienen cositas
He de decir que
Nada de esto me representa, ¿eh?
Es decir, no, no, no
Yo sigo aprendiendo idiomas
Julio, ¿no?
Esto, por supuesto
Pero sigo aprendiendo idiomas
Sigo yendo al gimnasio
Pasa que es que sigo en el 2022
Yo no me he dado cuenta
Ni que estamos en el 2023
No es un propósito, ya lo hacía
No, ya lo hacía, tío
Es un tío constante
Tenim, això sí
Tenim un propósito aquest any
Que es posar un cuernom a la llista, ¿no?
Sí, porque es verdad
De intro
Estaba afuera
Algo que ha faltado
Es decir, éramos tres señoros
Y llegó la abuela, ¿no?
Llegó el abuelo
O sea, cuatro señoros ahora
Claro que sí
A tope, pero es verdad
Reivindicalo, joder
Reclama
El abuelo joven
Bueno, no, no
Uy, de momento no se me ha quitado ese permiso
Pero, ojo, ojo
Fai
Vique de pipiolos
Realmente, mira
Los oyentes muy interesados en cuchicheos y marujeos
Más que en cultura
No, claro
Del 92, ambos, ¿no?
No, 90
Tots del 90
A la 90
Vem parlar que era el 90
90
Tu també, 90
Jo soc dels petits del 90
Jo soc gairebé del 91
Si tu ets de desembre, no
Jo soc 14 de desembre del 90
Jo, clar, jo soc de gener
Ah, qué cabrón
Ah, qué cabrón
Sí que sí que sí que te pequeño
Súper gran, súper viejo
Hijo de puta
Jo pensaba que t'havien sacado
No, no, no
Ah, no, perdón por lo de hijo de puta
Que estoy viendo una mierda de serie
Que se llama Machos Alfa
Hola, hola
L'has aguantat?
Jo no vaig passar el segon valor
Estoy en ello
Y hay un tío como que se conciencia mucho
Como te deman
Del vocabulario inclusivo, ¿no?
Y, joder, al final me lo voy a creer
Voy a utilizar solo este tipo de insultos, ¿no?
Joder, me cago en la hostia
Vale, vale
De este tipo
También un altre propósito que este año
Es no insultar a gordos
Sí
Bueno
Porque han tingut un
¿Pero nosotros cuándo lo hemos hecho?
No, no, no
No lo hemos hecho
Han tingut un toque
Pero un toque no de tensió
Sino, hey, que estamos aquí
Hola
No lo veíamos viendo
Cuéntame más
Un saludo a activismo
Més que re
Vem fer la secció
De Autodefensa
La serie de Filmin
Cierto, cierto
Tengo que ver un mensaje
Desde aquí un saludo
Al equipo
¿Cómo es diu?
Activismo gordo uruguay
Exacto
Vem tenir un mensaje
Dien
Uy, esta serie no es
Esa que
Se machaca, se mata
Y se insulta a un gordo
Claro, pero en la serie
Ya lo dejan claro
¿Qué es más importante?
¿El feminismo o el amazonas?
Yo incluía una tercera pregunta
O la gordofobia
O los gordos
Claro
Pero Autodefensa no está por eso, ¿verdad?
No
¿Y nosotros?
Bueno, vendemos empanadas
Yo no sé
Claro, sí
Pues después de nuevo
Los queremos
Los queremos
Bueno, desde aquí un saludo
A los gordos de Uruguay
A todo Dios, joder
Vamos allá, ¿no?
Vamos allá
Sí, para que Julio
Julio se acaba
Sí, sí, Julio
Bueno, no, no, no se acaba
Si dura como Papuchi
Ah, exacto
¿Sigue vivo este tío?
¡Pupoy!
¡Pupoy!
Yo creo que
No, yo creo que
Papuchi
Papuchi no
Es que es tema un legacy
Sí, sí, sí
Heavy metal
Los veteranos
Recordamos aquello de una caña y un café
Y todas esas historias
Alfonso Arús, etcétera, etcétera
Vamos
Vamos
Vamos a las redes
Menú de día
Exacto, sí, lo de las redes también
Pero un menú de día compartido, ¿no?
Sí, sí, sí
Un pica-pica
Eso es un equipo de verdad
Ens podreu trobar a
Facebook
Empanada Cultural
Twitter
Empanada Cultura
Sense L
Instagram
Empanada Cultural
Tots els podcasts
A Spotify
I els videocasts
A YouTube
Menú del día
Avui portem bastanta tralla
Per això també hem dit
lo dels gordos
Però
Portem bastant de menjar
Pol, pol, pol
No, no, no
Però hem dit que no faríem
A veure
Però a veure
A veure, que són homes
No les gordes
Les gordes no les tocamos
Sabeu allò que
Te recordes aquell programa
El programa que vam fer
Especial Cunhaos
De humor negro
Que era
Que no humor de negros
Vam fer humor negre
Que vam dir
Al final l'humor
Estic fotent el jardín
Això s'enfonsa
Que vam dir
L'humor negre també visibilitza
Te'n rius d'una cosa
Però també visibilitza
Que nosaltres
Estamos aquí
Bueno, va
Totalmente
Jo ho estic passant fatal
Ara mateix
Que ho sàpiga
La suor de Janel
La ronxa d'ansiedad
Por hombre y por gordo
Todo por negro
Adriano
Representante de los calbófobos
D'esto no se habla
D'esto no se habla
D'esto no se habla
Comencem
Primer
Estem de tops
Avui fan com una mena
Resumen de 2022
Un poco tarde
Estamos en un nivel
Muy elevado
Exacto
Yo vengo con un top de cine
Pero que nadie
Que nadie se confunda
Es decir
El top ya lo hemos ido
Dosificando
A lo largo del año
Porque somos gente
Que busca la rabiosa actualidad
Y cuando las películas
Ni siquiera habían llegado
Porque muchas de las que
Comentamos el año pasado
No se habían ni rodado
No, no, ni siquiera
No había ni preproducción
No, no, no
Yo ya lo sabía
Ya me entendéis
Es decir
Películas que se van a ir estrenando
Poco a poco
Que ya las comentábamos
En el 2022
Nosotros que nos movemos
En el ambiente de festival
Y que tenemos información
Vamos
Rabiosactualidad
Como decíamos
Pues vengo con tres películas
Pero que deberían sumarse
A ese top ya
Regalado
Y comentado
En programas anteriores
Estem parlant
De que avui farem
Micro, mini
Small sections
Por favor
Vale, pues seguim
Jo vaig amb un altre top
Pero en comptes de fer un top 3
He volgut fer un top 1
De cada cosa que he anat portant
De videojocs
Còmics
Llibres
Però un top 1
Una mica underground
És a dir
D'aquests tops
Que per algo
Si no
No l'hem portat
Durant l'any
Però d'aquestes obres
Que potser han quedat una mica
Entre cometes
En l'anonimat
Com a mínim
A certs nivells
Llavors anem a veure
Quines són aquestes 3 obres
En diferents camps
Per destacar una mica
Aquest 2022
És que estan de follites
Sí, sí, una mica
Jo una mica igual que el Pol
Jo he portat
Jo és que això dels tops
Ho porto fatal
Llavors he tirat de subjectivitat
I he pensat
A veure
Què és el que m'ha fet
Algo a la panxa
Durant aquest any 2022
I les 3 primeres coses
Que m'han vingut al cap
Són les que he portat avui
Que a més a més
Em serveixen també
Per fer aquesta militància
De parlem una miqueta
Perquè són 3 coses
Que porto
De les quals
Crec que se n'hauria d'haver parlat més
O les hauria de conèixer més
Sí, és reivindicació
Sí, sí, yo también
Bien reivindicando
Me vais a hacer sentir mal
Porque tú, joder, Marcos
Tú vienes ya directamente
Tu sección en sí misma
Está pensada
Para rescatar
Eso lo puedo decir
Bichin bajas
Straight, auta, encarts
¿Cómo, cómo?
Hoy los ha traído
Straight, auta
Para que veáis
Que no
All Diggler on Fire 2023
Es decir
No es que nos traiga vinilos
Que después escuchan
Van Cam
Y él no tiene ni
Vamos, ni pincha disco
Ni nada
No, no
Hoy ya nos lo demuestra
Nos traes 3 vinilos
El próximo día
Conectamos ya directamente
En tu casa
Con el vinilo ahí sonando
Está bien, eh
Si no vengo
Si enseñas tú
Yo en verdad
Quería hacer un anti-top
¿Sabes?
Anti-top
Las peores
Como concepto
No, porque dentro del anti-top
A veces tienes cosas
Muy interesantes
¿Sabes?
Claro
Pero como
A ver
O sea, no un anti-top
De ratzis
De cosas que no te han gustado
¿O no?
Un diente de fecho
Un diente de fecho
Sí, sí
Porque el top
Té como un punt
Que te ha que agradar
¿No?
Pero claro
Cuando alguna cosa
No te agrada
Sí, sí, sí
Yo esta semana
Puc tachar dos
De anti-top
Que yo
En una semana de diferencia
He visto Avatar
Y he visto la piedad
O sea
Hostia
Por mí es como
La niña del día
A ver
Parecen las antípodas
Pero no
Las meteríamos en ese saco
Sí, sí
Pero ahí yo no creo
Bueno, igual con la piedad
Te saldrá algún iluminado
Tipo
Carlos Martínez y tal
Que te dirán que no
Que hay muchas cosas a rescatar
Y lo que hay que rescatar
Es el fuego
El fuego
¿No?
La gasolina
El mechero
Y al director
Y ponerlos muy cerquita
Entre el azul y el pastel
Ya veremos
En privado
Os pasaré un vídeo del director
Con unas declaraciones tremendas
De intelectual
Ah, bueno
Hostia
Que suenen aquí
Pues comencem
Comencem
Anem cap a cinema
A ver a que
Quines microsexions
Ens porta
Hasta luego
Nos vamos al cine
Cinema
Empezamos la primera sección
De cine del año
Del año 2023
Y me hace gracia
Y me hace gracia
No puedo parar de reírme
Ya por el nivel
Con el que hemos entrado
En el programa
Pero sobre todo
Porque Paul
No es consciente
Y ha repetido varias veces
Ya lo de
Pero microsecciones
¿Verdad Adriano?
Pero o sea
Sobre todo breves
¿No?
Algo conciso
No voy a enumerar
Los títulos de la película
Solo
De hecho
No te preocupes
Que con la primera peli
Entro con más ganas
Quizás me extiendo
Pero no
No te preocupes
Que no va a ser
El patrón
Para los dos siguientes
Y de hecho
Como comentaba ya
¿No?
En el menú del día
Estamos
Bueno, lo hemos comentado todos
Estamos empezando este programa
Presente
Pero mirando al pasado
Un pasado
Ciertamente inmediato
En algunos casos
De hecho
Pasado
Presente
Futuro
¿No?
Un poco como la vida misma
Como esas capitas de cebolla
Que siempre dialogan
Va a ser también un poco
El tono
Y el enfoque
De esta sección
Así un poco como
A lo Fernando Trueba
¿No?
Con un ojo puesto
En el presente
Otro en el pasado
El primer vídeo del año cancelado
Y el tercer ojo
En el futuro
En el pasado
De hecho
Como soy un tipo muy equilibrado
Os presento
Literalmente
Tres películas
Una que se estrenó en el 2022
Y que no tuve la oportunidad
De comentar aquí
Pasado
¿No?
Evidente
Otra que se acaba de estrenar
Hace cuestión de días
Presente
Y una que se va a estrenar
En cuestión de semanas
Obviamente
Pues que top 22
Más raro
No
Porque es que en el fondo
Lo hemos comentado
¿No?
¿Cuántas películas?
De hecho nunca acabo de entender muy bien
Porque la gente corre a hacer tops
A final
¿No?
De año
Cuando hay cantidad de películas
Que nos van a llegar
¿No?
En enero
En febrero
De hecho de alguna manera
Marca los Oscars
¿No?
De la sensación
Que tienen que entrar antes
De los Oscars
Sobre todo estos estrenos
Y muchos que nos llegan después
O más importante
Los Gaudí
Obvio
Los Gaudí
Que por cierto
Estarán escuchando
¿Qué diumenja?
¿Qué diumenja?
¿Qué chategueteros?
O sea
Nos ponemos a hablar de cine del pasado
Cuando podríamos estar defendiendo
Nuestras propuestas
De
De
Es verdad
En fet espacial
Alcarrás
Que estén
Es que son lo único
Que estén
Que no la en fet
¿Qué estamos haciendo?
Un Alcarrás
Asbestas
Bueno
Ya no vamos por la microcrítica
¿Eh?
Tres secciones
No
Tres películas
Perdón
Estás en la intro
Pasado
Presente
Y futuro
Tres peliculones
Que como ya decía
Se suman a peliculones
Que aquí hemos comentado
Y no puedo evitar
Volverlos a mencionar
En este caso sí
Los títulos
¿Cuál sería mi top realmente?
Hostia
Pues sería Asbestas
Un peliculón
Que comentamos
Sutilmente a raíz
Del
¿No?
Del Festival de Cine de Sitges
Ya venía de San Sebastián
Return to Das
La ganadora del Festival de Cine Asiático
De Barcelona
¿No?
Dirección de Lee Ruijun
Peliculón para mí
Close
Lucas Don
De hecho muchos de estos títulos
Van a seguir sonando
Porque son
Parte de esta preselección
De los Oscars
De Cine Internacional
Close
Cine Belga
Lucas Don
Francófono
Mantícora
Carlos Bermud
Que por cierto
Creo que es para los Goya
Que está nominado
Como Mejor Director
No como Mejor Película
Sino como Mejor Dirección
O Pacifixion
Que de estas películas
Que no se ha comido un rosco
No se ha comido un rosco
Pero yo creo que en Francia
Porque es nuestra
Esa francia francesa
Le abandonan la premia
A la crítica
Exacto
Al Berserra
Al Berserra
Que ya es más francés
Que catalán
¿Por qué comento esto?
Porque intento barrer para casa
Que si no habéis podido escuchar
Estas secciones
Recuperarlas
Recuperarlas
Y hacer subir un poquitito
¿No?
El nivel de este programa
Que tenemos que mirar
Que luego ya llegará el cómic
Que ya veremos
Que sangraremos por la nariz
Y bueno
Dicho todo esto
Ahora sí
Hablemos con propiedad
Pero con la música adecuada
Por favor Uriol
Para presentar
La primera película
De este top
Del 2023-2022
Por favor
Ese movimiento de hombros
Yo quiero un movimiento de hombros
Porque no
Yo no vengo a rescatar
Lo que no se ha visto
Lo que ha quedado
En una mirada periférica
En el rinconcito
No, no, no
Yo estoy tirando
De un blockbuster hoy
De un auténtico blockbuster
Algo inaudito en mí
¿No?
Sí, sí
Bueno, no sé
Digo yo
Vamos
Sí, sí, sí
Porque sí
Porque esta música ya no
Que nos invita
A una triple pirueta mortal
¿No?
Un salto musical
Que nos está llevando
Nosotros conscientes
A la India
A la India
Concretamente a Nueva Delhi
A Nueva Delhi
De los años 20
Del siglo pasado
Y lo hacemos gracias
A una película
Que se llama
Triple R
R, R, R, R
Rise, Roll, Revolt
¿No?
Es decir
Alzarse
Rogir
Revolución
Veníais hoy un poco
No, no
Reivindicativos también
Sí
Pues ahí tenemos más R
Y es que es gracioso además
Porque esto de la triple R
También encaja
En los nombres
Los nombres reales
Del director
Raja Mowgli
Y de los dos actores
Protagonistas
Que se llaman
Rama Rao
Y Ram Charan
Pero bueno
En la peli
No tiran de R
Son, bueno, sí
Uno
En la peli son
Bim y Raju
Dos revolucionarios
Que realmente existieron
Son dos revolucionarios
Legendarios
Que lucharon
Contra los colonizadores
Británicos
De ahí lo de
En principio del siglo XX
1920
Me encantaría que fos un biopic
Real
Y que seguessin
La locura que es
Aquesta peli
Exacto
Que es pasada de veridad
Veo que Paul
Sabe de que estoy hablando
Sí, sí, sí
No sé si es vuestro caso
No tenéis ni idea
No, todavía no
Bien, pues sigamos un poquitito
Porque como os decía
Estos dos protagonistas
Son dos revolucionarios
Uno
Argumentalmente
En la historia de la película
Lucha desde
Desde fuera
Es decir
Parte de una tribu marginada
¿No?
Donde
Cantidad
De componistas
De esa tribu
Son asesinados
Y finalmente
Una niña raptada
Y lo que hará Bim
En este caso
El protagonista
De esta tribu
Es viajar a Delhi
Para rescatarla
¿No?
Y en su travesía
Se cruza
Con Rama Raju
Que es el otro protagonista
Que también está luchando
No somos conscientes
Pero lo hace desde dentro
¿No?
Porque en el fondo
No deja de ser
Un oficial del RAG
Así que aparentemente
Estos dos enemigos
Un oficial del RAG
Que de hecho
Tiene como encargo
¿No?
Perseguir
Y detener
Al otro protagonista
A Bim
Y también se escribe con R
Eso es
Es que aquí parece
Que la India
La India y el R
Se llevan muy bien
Como nosotros
Con las Zetas
Y las Jotas
Pero la cuestión
Es que
Estos dos tipos
Más que actores
Y os lo voy a decir
Son como acróbatas
Guerreros
Bailarines
O sea es decir
Cuando uno piensa
En un blockbuster
Siempre piensan
En el típico actor
Que después está en producción
Eligiendo los planos
Donde queda mejor
Donde se ha visto mejor
Su rostro
O sea no creo que sea el caso
O sea la grandilocuencia
Y la pompa
Que tiene esta película
Está ahí
Es evidente
Pero por otro lado
Hay que reconocer
El trabajo de unos tíos
Que van más allá
Es un poco como el Tom Cruise
¿No?
De Misión Imposible
Que tuve la oportunidad
De verlas
Sí pero yo a Tom Cruise
No lo he visto bailando
Volando
Evidentemente hay mucho efecto
Yo voto desde ya
Por ver a Tom Cruise
En Bollywood
Bueno
Lo que se está comentando
Es que alguno de estos tíos
Acabará en Hollywood
O ma
De hecho
Lo mínimo
Me estoy anticipando
Me estoy anticipando
Me estoy anticipando
Me vas a irmos a la llego
Ya lo sé
Ya lo sé
Bueno de hecho
Es una peli que pegó muy fuerte
Cuando fue estrenada en Netflix
Aquí la desgracia
Es que nosotros
No la hemos podido ver
En pantalla grande
Cuando es claramente
Una película
Para ver en cine
De ahí también que la rescate
Que parezca aparentemente
Una peli simplemente comercial
Y que le vea yo un valor también
Porque vuelve a ser cine
En mayúsculas
Es la gran hipérbole del cine
Pero aquí
Nos la tuvimos que comer
O nos la podemos seguir comiendo
Porque está ahí
En Netflix
Y ahora
Ha vuelto a estar
Un poquitito en noticias
No sé si recordáis
Los Globos de Oro
Sí, sí
¿Y qué pasó en Los Globos de Oro?
¿Recordáis?
Bueno
Pues que Los Globos de Oro
La mejor canción
Original
Es la primera vez
Que se la llevó
A un país asiático
Y en este caso
Se la llevó
La mejor canción
Es Nacho Nacho
O Natu Natu
Así que
Ni Lady Gaga
Ni Rihanna
Señores
Este año
Ya en el 2023
El Globos de Oro
Fue para el compositor indio
Que era Bani
Que era Bani
Y es que
Ya solo cuando escuchas
La canción
De la que estoy hablando
Que ellos hablaron
Yo no me la escucho ahora
Y am canso
Por la coreografía
Que la acompaña
Es que
Ya la ves
O sea
La ves y la escuchas
Igual escuchándola
Te cansas más
Solo
Pero cuando la ves
Hay una suerte también
De empatía visual
Y de enganche
Todo
Y lo poco verosímil
Que es realmente
¿No?
De hecho
¿Qué os parece si la escuchamos?
Los que puedan
Que vean el vídeo también
Porque es una maravilla
Dura cinco minutos
Acabaré hablando
Sobre ella
Pero al menos
Los primeros segundos
Que suenen
¿No sabes
Dessy Nach?
¿Qué es Dessy Nach?
Una maravilla
Una maravilla señores
Nacho Nacho
O Natu Natu
Tengo que contaros aquí
Que mi hijo
Acabó escuchando
Esta canción de fondo
Y se quedó flipado
Se quedó flipado
Con la canción
Y con el vídeo
Mi hijo de tres años
Y entonces me pedía
Papa Nacho
Nacho
Claro
Al final
Acabas agotadito
De la canción
Ya te lo digo
Se la puse un par de veces
Y dije
No, no
Ya la han sacado
De mercado no existe
No existe
No, no, no
Ha caducado sesión
De hecho un día
Le puse la versión Telugu
Natu Natu
Y me decía
No, pero esta no es
Es el mismo videoclip
Es la misma coreografía
Son los mismos tíos
Que como Paul mostraba
No paran de sonreír
La sonrisa es
Mientras sudan
Y bailan y saltan
Pero Nacho Nacho
Nacho Nacho
Perdón
Es hindi
Y Natu Natu
Es Telugu
Bueno, no sé
Si estáis muy familiarizados
Con la India
Y sus 22 lenguas oficiales
Cuidado
22 afabetos diferentes
¿No?
Porque tiene tela el tema
De hecho
Este vídeo
Solo la secuencia
115 millones
De visualizaciones
En Telugu
Natu Natu
226 millones
De visualizaciones
En hindi
Poca broma
¿Eh?
Poca broma
Claro
Es cierto que
Joder
Es que la India
Ahí cree
1400 millones
De habitantes
Un poquito más
1408
Y cuando te pones
A mirar la India
Por población
Acojonante
¿Eh?
Porque hay poblaciones
Como Kerala
O yo que sé
Karnataka
Departamentos
¿No?
Que podrían ser comparados
A comunidades autónomas
Aquí
Que tienen mayor población
Solo estas regiones
Que muchos de los países
Superpoblados de Europa
O incluso de Sudamérica
¿No?
Ahí han erradicado la gordofobia
Ahí está claro
Ahí está clarísimo
Es la única manera
De sobrevivir en ese país
De ahí que también
Sea muy comprensible
Que esta peli
Sea
Esté tan
Tan saturada
¿No?
Porque es que la India
Funciona así
Funciona así
Es decir
Que gane el más fuerte
Es una peli
Excesiva
Excesiva
Literalmente
De tot
D'acció
De música
Pero en el bon sentit
Porque
Estem parlant
De tres horas
Bueno
Yo leí por ahí
Y me hizo muchísima gracia
Que era como un encuentro
Entre John Woo
Y el cine de superhéroes
Y es tal cual
Porque estos dos tipos
Los presentan
Como dos superhéroes
Dos superhéroes
Que se dan de hostias
Que bailan
Que cantan
Estoy bastante de acuerdo
Con esa comparativa
Y de hecho
La sensación que he tenido
Ante la película
Es ante
Como si fuera una buena peli
De artes marciales
Que sabes que no te la crees
Que es pura fantasía
Que es puro delirio
Pero al menos yo
Por cierta debilidad
Que tengo hacia el género
La acabo disfrutando muchísimo
No, no, no
Súper entretenguda
¿Tú qué te pareció?
A mí me ha agradado
O sea, sí que es veritada
Que
Fa vertigar
Veure una peli
India de tres horas
Pero es que clar
La primera secuència
Ja es loquísima
O sigui, sembla
Perquè us feu la idea
I crec que tu ho hauràs vist
És una mica
Aquest rotllo
Kung Fury
Oh, home
O sea, aquestes locures
O sea, de persona
Sí, Shauling Soccer
Saps aquesta gent
Salgo del cotxe
Em pujo sobre el cotxe
En marxa
Disparo
Hago un brinco
Allò de la suspensió
De la credibilitat
Però dame mi marda
I dame más
I dame es porno
Aquesta peli és
Cada 10 minuts
Passa algo
Loquísimo
O sea, pero
De dir
Lo siguiente
La seguida una escena
¿Qué serà?
I sempre et sorprèn
Es molt
És a dir
Es molt anada
És molt com
Irreverent també
En molts moments
De dir
Però
Si ahora
Sí, sí
És una
Explosiones
Ahí como
Locas
Sobre dos estímulos
Sí, sí, sí
Totalmente
Però no ens top
Es decir
Diríamos que esa teoría
Tan hollywoodense
Del montaje
Donde el plano
Tiene que durar 3 segundos
Y así
Tiene a tu cerebro
Trabajando continuamente
Porque tu ojo
No para de leer
Y eso es lo que hace
Que incluso una película absurda
Te retenga continuamente
Aquí
Más que hacerlo
Por cuestiones de montaje
Se ofrece a través
De
Primero
Del presupuesto
Totalmente desorbitado
Que tiene esta película
Sí, sí
Los efectos están muy efectos
Con unos efectos acojonantes
Pero bien hecho
Es decir
Al final estamos ante
Un cine de superhéroes
¿No?
A la India
Que está pensado para gustar
Pero que a la vez también
Rompe con muchos de los esquemas
Que serían bien vistos
¿No?
Como por ejemplo
Acabar armando a la población
Es decir
Hay un momento
Que lo que se dedican los héroes
No esa
No, tranquilos
No os metáis en esto
No, no, no
Tomad armas
Hijos míos
Vamos contra el imperio británico
Ese imperio
Que nunca veía
Que nunca veía la noche
Porque amanecía
Y en Asia
Con todas las colonias
Y en Norteamérica
No
Yo creo que como recomanación es
Mireu la primera escena
Que es como un poco Resident Evil
En medio de la nada
Del desert
Una base
D'aquestes militars
Y como
No?
Es como
Intentan entrar
Toda la resistencia
Y en los típicos polis
Los militares ahí
Como en plan
Mierda
Que son millones
¿Sabes?
Nosotros somos cinco
Y el prota
Que es como un Madelman
Es como un confiuri
¿Sabes?
Allá
Pues si supereu aquesta
Y os mola
Aquesta escena
Flipareu
Yo creo que tenéis
A mi me leo banud ya
Cine patriótico
Está clarísimo
Pero claro
Que sea patriótico
Indio
En contra de un imperio británico
Está justificado
De nuevo hablamos
Como una suerte de minoría
Minoría de 1.408 millones de habitantes
Pero minoría
En cuanto a cuestiones de poder
¿No?
Majoría silenciosa
Sí
Bueno
Estamos trident
¿No?
Para que expliqueu
Sí
Mol, mol, mol
Esta era la broma
El tema es que
No es políticamente correcta
Y está muy claro
No voy a entrar
En si es mejor o peor
Pero está claro
Que podían haberla mandado
De hecho
Era una de las grandes candidatas
Para los Oscars
Como ¿No?
Representando a la India
Y no va
La que va
Es la de Pam Nalin
El director Pam Nalin
Que ha hecho una suerte de
Cinema Paradiso
Versión India
Que se llama
La última película
No sé si la habéis visto
Es muy buena peli
Y esta es la que han propuesto
Y está en la preselección
De las 14 pelis
Pero
Esto nos demuestra
Que todo
Y el enfoque comercial
Que tiene la película
Toca ciertos temas
Que ya no son tan buen revistas
Nos
Nos toca muy de cerca esto
Porque
Vestas no fue
Sí
Y fue Alcarrás
Ya no vamos a entrar
En condiciones de calidad
Cinematográfica
Pero joder
Está claro que Alcarrás
Es más amigable
Es una película más amable
Y Asbestas no lo es
Y todos sabemos aquí
Yo creo
Apostaríamos
A que si hubiera ido Asbestas
Sí que estaría en esa preselección
Clasificada seguro
Y yo me apostaría
Una oliva
A que lo ganaba
Sí, sí
Mención canción original
Lo he comentado
Globos de Oro
Mejor director
En el Círculo de Críticos
De Nueva York
Mejor música
En la Asociación de Críticos
De Los Ángeles
Y en el Critic Choice Award
Mejor película
De habla en inglesa
Y mejor canción
Veremos
La crítica la adora
Sí, la crítica la adora
Todo y ser lo que es
Y de estos superhéroes
De estos superhéroes
Aceptables
Ciertamente aceptables
Nos vamos a un superhéroe
Que
Hostia puta
Realmente asusta
Da mucha pena
Casi asco
Diría yo
Así que
Por favor Uriol
Mi querido Uriol
Que nos acompañe
Una música
Que ya nos
Demuestra
Que está
En las antípodas
Del tono
De la película
Que veníamos comentando
Estamos hablando
De una película
Aparentemente iraní
Porque
Su director es iraní
Pero no
Es una película
De producción danesa
Porque Alia Basi
Que es su director
Alia Basi
Es un director
Afincado en Dinamarca
Por cierto
Película que también
Ha estado seleccionada
En esa preselección
De 14 pelis
Para los Oscars internacionales
Y eso sí
Representando a Dinamarca
Todo y que tiene
Un background
Toda la película
Transcurre
En Irán
En la ciudad santa
De Masham
Y es una película
Que nos habla
De un superhéroe
O sea
Es decir
Entender la metáfora
Un superhéroe
Nunca lo será para nosotras
Pero lo ha sido
Para cierto sector
De la población iraní
Un superhéroe
Que se cargó
Vamos a dejar de decir esto
Un antihéroe
Exacto
Sí, pero para allí
Para allí era un héroe
Pero allí era un héroe
Que se cargó
A 16 prostitutas
En Irán
Es una película
Que maneja un tono
Superdiferente
Porque
Toda esa pompa
Y colorido
Del que hablábamos
Aquí se traduce
En suciedad
En algo grotesco
En nocturnidad
Es una película
Que maneja muy bien
Lo que evoca
Lo que evoca la noche
Esos pecados oscuros
De la noche
Y donde se encuentran
De manera regular
Un asesino
Que va en moto
Y ciertas prostitutas
Que estén haciendo
Su profesión
O que están ejerciendo
Su profesión
En la calle
Parecerá ahora
Que en la sección
Me meto en el
En el terreno
De los spoilers
Pero bueno
De nuevo
Como decía Netflix
La historia es el spoiler
Porque estos son hechos
Que ocurrieron en Irán
En el 2001
Y la película
Lo que nos hace
Es recuperar
Todos esos sucesos
Pero lo hace de manera
Muy brillante
Porque aparentemente
Inicialmente
Estamos ante un thriller
De un asesino en serie
Que he leído por ahí
De un crítico que me encanta
Seri Sánchez
Que le recordaba
A los Slash
Al cine Slash
De los años 80
Por esa suciedad
Por esa
Por esa violencia
Y esa agresividad visual
Y esa cercanía
Que yo os digo
Que un tío curtido en cine
Como somos nosotros
Tíos curtidos en cine
O sea
Estaba viendo la película
Y realmente estaba
Muy alterado
No solo por los crímenes
Que comete
Sino por cómo son narrados
Esos crímenes
Sí, pero la violencia
Es física
En el sentit de
Es una peli
Muy violenta
Pero que no es
En el sentit
No veurás una gota
No, no
De hecho es súper interesante
Hay un detalle
Más que
Nos hablan de una suciedad
Y de una sociedad moral
Que cobra vida
En una sociedad
En plano
En la composición
Y hay elipsis majestuosas
Porque es cierto que
Aunque sí vemos
Muchos de esos asesinatos
Después siempre hay una elipsis
Una elipsis en la que
Ya aparece el tío
Cargando un bulto
Lo sorprendente
Es que este tío
Se pudo cargar
Dieciséis personas
Dieciséis mujeres
Con una impunidad total
Como dice Paul
Y que después de matarlas
Las subía
Como un bulto
En la moto
Como una manta
En la moto
Y se las llevaba ahí
A tirarlas por ahí
Lo curioso es que pudiera
Cometer esos dieciséis asesinatos
Y que de alguna manera
Uno entiende
Porque gracias a esa impunidad
Que él va viviendo
Se acaba
Se acaba creyendo
Que él realmente es un superhéroe
Que va a salvar
Y que va a recuperar
Y con todo superhéroe
Recordemos la frase
Que de Spiderman
Dejen paso
Que es un héroe
Pues es aquel rollo
La gente también veía
A un punca
Digo
Sí, la estupidez
Nos están ayudando
A limpiar las calles
Todo superpoder
Conlleva una gran responsabilidad
Y de hecho
Lo que os comentaba
Tenemos este discurso
De thriller
Sobre asesino en serie
Que acaba
Que acaba
Deviniendo
Una suerte
De película de denuncia
Una película claramente política
Tendremos espacios
Para
Entornos judiciales
Resoluciones judiciales
Pero aquí
El personaje más interesante
Al menos
Desde mi punto de vista
Además de
Del director
Que ha sabido conjugar
Estas dos realidades
Es también la actriz
La actriz
Que hace de periodista
Que al final
Es la persona
Que realmente
Se encarga
De
De detener
A este cabronazo
O sea
Solo gracias a ella
El sistema iraní
Judicial
Puede sumar
Una detención
Tan necesaria
Porque en un primer momento
Lo que había
Era una impunidad
Y un caos
Es decir
Una falta de interés
Aparente
Después de ver la película
Pero sobre todo
También una ineficiencia policial
Para detener
A este asesino
Y al final
Es una periodista
Que también
Existió
Que aquí hace
Bueno
Aquí está interpretada
Por Zar Amir Ebrahimi
Y ha sido
Una interpretación
Premiada
Tanto en Cannes
Una película
Que tuvo premio en Cannes
A Mejor Actriz
Y en el Festival de Sevilla
Y ella como periodista
Acaba de alguna manera
Infiltrándose
En un entorno
De la prostitución
Para poder
Conseguirlo
Y que lo enjuicien
Nos quiero descubrir más
Porque a pesar
De que argumentalmente
Parece que ya se ha presentado todo
La película aún
Guarda ciertos giros finales
Y sobre todo
Lo importante
Ver esa impunidad
Y recuperar la denuncia
Tan necesaria
Aún en día
Seguramente
Porque esto es una película
Del año 2001
Pero seguramente
Si volviéramos
A poner el ojo
La película está ahora
Pero la historia
Es del 2001
Exacto
Los hechos ocurrieron
En el año 2001
En Irán
Pero la película
Es de la actualidad
2022
Estrenada
Este fin de semana
De hecho
Si no me equivoco
O el fin de semana anterior
Y como decía
Película que dará que hablar
Porque no solo está nominada
Mejor película extranjera
En los Spirit
Independent Spirit
Sino también
En la preselección
De los Oscars
Y yo
Apuesto por una posible
Nominación final
No sé tú
No, no, no
Està bé
O sigui
Perquè us feu la idea
Qui hagi vist la sèrie
Damer
Saps?
La del assassí caníbal
Que s'ha fet ara
Molt famós
Que li han donat
El Globus d'Or a ell
I el Evans
No?
El...
Sí
El Evans
No?
Bueno
La sèrie aquesta
Que és de l'assassí mític
El Jeffrey Dahmer
O com has dit
Pronunci
Saps que era un caníbal
Americà
Milwaukee
Bueno
Sabeu la sèrie aquesta
Que s'ha ficat molt famosa
Hombre, claro, por favor
Bueno, no, no
No sé, l'actor es el que
Yo que soy Marbelita
De prova
Ah, vale
L'actor es el que hacía
Del hermano
Bueno, i és l'actor
Que sempre feia
Els American Horror Stories
Sí
Vale?
Luke Evans
Luke Evans
Luke Evans
Doncs
És un to molt semblant
És un to molt fosc
El que passa és que
Està centrat més en la periodista
Tot i que són històries paral·leles
En aquest cas és la periodista i l'assassí
Allà està molt més encarat a l'assassí
I com el van
El procés judicial i això
Però aquí
Ostia, jo crec que és molt recomanable
O sigui, la pel·li
Et quedes enganxadíssima
Sí, com decíamos, no?
Thriller
Que se torna en pel·lícula judicial
Però en esta primera etapa
Dos realidades en montatge alterno
Una donde vemos a un bello padre de familia
Sí
Que se comporta de manera genial
A ella me ha agradat molt
Ell també
Tots dos
Tots dos em semblan brutals
Tots dos em semblan brutals
Y ella, ¿no?
En su investigación periodística
No hemos puesto el tràiler
Yo creo que podemos ponerlo un poquitito
Para que veáis imágenes
Y pasamos a la tercera película
Y última de esta sección
De estas microsecciones
¿Verdad?
¿Verdad?
¿Verdad?
¿Verdad?
¿Verdad?
¿Verdad?
¿Verdad?
¿Verdad?
¿Verdad?
¿Verdad?
¿Verdad?
¿Verdad?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ejerciendo una profesión como diseñadora de interiores
pero no, está en casa, cocinando
cuidando de los niños que ella ya sí tiene
en comparación
con el otro matrimonio
el del hijo joven, que en este caso
llevan muy poquito casados, aún no tienen hijos
y aquí hay una cierta variación
también nos está hablando de una sociedad posiblemente
en cambio, o que debería cambiar, una variación
¿por qué? porque el hijo joven
es mucho más afeminado que el mayor
es el auténtico protagonista de esta película
uno de ellos, que no deja de ser un triángulo
amoroso, así que los otros dos
personajes femeninos son muy importantes también
pero el hijo menor es alguien que
no tiene trabajo, colabora en las faenas
de la casa con su cuya
y en paralelo tiene a su mujer
que sí que está trabajando
como maquilladora
asesora de imagen
así empieza la película
y con una secuencia bastante brillante
donde nos muestran la necesidad de matar
un cordero
a la usanza pakistaní
el carnicero no contesta
pues oye, venga, sacar el cuchillo
que lo hacemos nosotros
ya vendrá el carnicero más tarde
a despiezar
y ya regalaremos las
las diferentes piezas
a toda la familia
el tema es que
cuando van a cometer ese asesinato
el del cordero
el hijo menor no puede
y quien lo acaba llevando a cabo
es su mujer
ya nos están presentando
dos roles
de manera un poco estereotipada
contrarios a lo que se espera
de ellos en esa sociedad
de ella se espera que esté en casa
ayudando
y de él se espera que trabaje
por lo tanto
hay una presión familiar
para que eso cambie
y cambia, cambia muy
al principio de la película
a él le surge la oportunidad
de trabajar en un teatro
pero oye
un teatro que allí
lo denominan un teatro erótico
el teatro erótico
que lo único que tiene
son bailes sensuales
y entre los bailarines
hay una persona trans
entonces ese es el
y hay una persona trans
que compite
y aquí los de Uruguay
van a estar contentos
con una mujer
de cierto tamaño
una mujer horonda
que de hecho tiene
la aceptación
de todo el teatro
el amor y el deseo
de todos los parroquianos
y en cambio la trans
que demuestra tener
mucho valor
y muchas capacidades
en el mundo del baile
está siempre luchando
contra ese estigma
que de alguna manera
le persigue
el protagonista de esta película
este varón joven
acaba trabajando allí
aunque dice en casa
que lo hace como gerente
del teatro
acaba trabajando allí
como bailarín
y esa cercanía
que acontece entre él
como bailarín
aprendiendo
de su profesora
la chica trans
es una maravilla
surge una relación
emocional
profesional
tan bien narrada
que de alguna manera
acabamos entendiendo
acabamos entendiéndola
pero es curioso
cuando en el fondo
hostia
está de alguna manera
cometiendo una suerte
de
no de crimen
pero
es una decisión
muy poco adecuada
porque en casa
ha conseguido
gracias a su trabajo
que su mujer
deje
el trabajo
que llevaba a cabo
como maquilladora
y esté en casa
cocinando
entonces
aquí surge un triángulo amoroso
donde hay
tres roles
muy diferenciados
un hijo
que posiblemente
preferiría ser
un homosexual liberado
una
trans
que tiene que
luchar continuamente
contra el peso
de una sociedad
machista
y evidentemente
su mujer en casa
que también tiene que luchar
contra la misma sociedad
machista
pero los tres
son
tres personas infelices
que continuamente
tienen que luchar
contra lo que se espera
de ellos
y lo que no pueden
de alguna manera ser
hay una idea
del ser
de la esencia
muy bien narrada
como os decía
a través de ese formato cuadrado
pero sobre todo
a través de unos
trabajos visuales
que van hacia
tonos fosforitas
sabe jugar muy bien
con las luces
proyectar esas luces
como un mundo de fantasía
que sueñan continuamente
y que ciertamente
nunca llegará
para mí es un peliculón
es un peliculón
en su manera de retratar
la sociedad pakistaní
actual
y es un peliculón
en la manera
en la que ilvana
estos roles emocionales
pero que si algún momento
pierde
es con las pretensiones
dramáticas del final
porque parece que parta
de una comedia romántica
para irse al drama
más contundente
acabamos con el trailer
y lo siento amigos míos
os dejo
hoy el programa
me voy para casa
ya
que la mención
chao
cargadita
chau
Gràcies.
El persa mal, pero el urdu bien, ¿no?
Sí, eso sí.
El urdu lo lleváis mejor, ¿no?
Urdu y Punjabi.
Fantástico.
Esta está en el cine también.
Esta la estrenan en una semana.
No, perdona, el 10 de febrero, en dos semanas.
El 10 de febrero y de nuevo,
preseleccionada película internacional para los Oscars, ¿no?
Hostia, yo creo que es la primera vez que veo una película pakistaní,
creo, y una película pakistaní de este nivel.
Pero no soy el único en este programa, me han dicho, ¿eh?
Sí, hay otras voces.
Joder.
Bueno, comencem amb un piano de muerte,
perquè a part dels 30 minuts de muerte que ha vingut...
Oh, y de vida, y de vida.
No, ha sigut perquè...
Per què?
Perquè avui comencem amb aquest top 3 que hem dit,
que no és aquest top 3 de videojoc,
sinó que comencem amb videojoc, després farem llibre, després còmic,
però bàsicament el videojoc que portem és a Eterna Noctis,
on tu representes el rei de la foscor, ¿no?
I aquest piano.
A més, és molt curiós, perquè és un piano que pot ser molts cops diegètic,
que es diuen al cine.
L'extra-diegètic és que sona, simplement com una banda sonada,
i diegètic és que hi ha algú tocant-ho, ¿no?
Llavors hi ha moments del videojoc que inclús...
Te dejan tocar el piano.
Oh!
Pots improvisar, pots...
Sí, sí, sí, és una cosa curiosa, sobretot venint del joc que és, no?
O sigui, Eterna Noctis és un videojoc on, ja hem dit,
rei de la foscor, tu encarnes el malo a priori, no?
On tu has perdut el teu regne i l'has de recuperar contra qui?
Contra la llum, no? Per dir-ho així.
Llavors la llum no deixa de ser algú que potser en su dictadura de la luz
no és tan bo, no? Potser.
Però típic joc del que hem comentat bastants cops com a gènere,
que és el Metroidvania, d'acord?
És a dir, aquesta combinació, sempre ho repeteixo, però per si acaso...
No, per a mi és molt necessari.
Metroid i Castlevania fan Metroidvania,
que són dos estils de jocs que estan sortint,
a més els últims anys estan sortint molts jocs de l'estil,
2D, d'acord? Aquest de Lau, d'acord, Adrià?
De Lau.
Ah, va, això sí, això sí, això sí.
Què vol dir Metroidvania pels perduts?
És un joc que sempre hi ha el que se'n diu el backtracking,
que vol dir tornar enrere, és a dir, tu avances fins a un punt
que no pots més, perquè et falta alguna habilitat.
Jo sempre has de revisitar el joc, les teves passes, no?
Fins a trobar un camí paral·lel per anar trobant aquestes habilitats,
és a dir, és un joc que no és lineal, d'acord?
És a dir, no és a pinyon fijo, pa, pa, pa, anem fent tota la història, no?
La història, com acostuma a ser en aquest tipus de jocs,
és una cosa paral·lela, és a dir, anirà seguint una història,
però normalment és bastant mínima,
però el interessant d'aquest joc és que s'ha encurrat molt.
S'ha encurrat molt una història que, la veritat, absorbeix bastant,
no és només llum contra la foscor,
sinó no potser tan elaborat com Hades,
aquell joc que vam portar,
però tenen bastanta correlació perquè, per exemple,
els actors de doblatge són una passada en aquest joc,
l'Eterna Noctis,
és un joc molt gran,
són 16 àrees,
jo trobo que crec que és el joc més gran de l'estil Metroidvania
que he jugat mai.
Hi ha, en quant a disseny,
hi ha més de 100 enemics diferents,
i el més guai,
que destaco els enemics, per què?
Perquè està dibuixat a mà.
Tot el videojoc,
si el busqueu posarem imatges,
però si vosaltres el busqueu,
veureu que tot el que jugueu,
el que toqueu allà,
està animat fotograma a fotograma,
digitalment,
artesanalment no hi ha una forma de 3D
que vagi fent.
Això jo crec que,
de moment,
és un pro de destacar-lo,
aquest videojoc,
però és que, a més,
ja us dic,
cinemàtiques n'hi ha molt poquetes,
però el que són són molt aquest rotllo anime,
o sigui, com molt japonès,
les locucions...
I és un poco cookie, eh?
Lo estoy viendo y está ahí en el...
Sí, no,
no és tan cookie com el Hollow Knight
que quan vam fer Ambient.
Ah, me'n recordo.
El Hollow Knight aquell,
que també té...
Allò és un metroidvania, també,
allò és molt més cookie,
tot i que també és un joc molt fosc,
però aquí...
És fosc, sí,
però jo no veig tant el cuquismo...
En té, eh?
Té moments, eh?
però és un joc bastant més fosc,
que té dissenyos hechos en plan Gaudí.
Ha tirat del trencadís de Gaudí.
Sí, sí, sí.
Té trencadís, sí, sí.
Perquè, clar,
hi ha molts moments d'església, no?
No us imagineu com un altre joc
que vam portar fa bastantes temporades,
el Blasphemous,
aquell joc...
que era molt la combinació de la iglésia,
de la Inquisició, no?
Aquí sí que hi haurà molts apartats,
òbviament,
no bíblics,
però sí d'església i tot, no?
I estem parlant d'un videojoc
que és això,
Aeternoctis,
de la companyia Aeternum Game Studios,
i aquí ve el tema,
que a més és un videojoc
que se n'ha parlat relativament poc,
jo crec,
per lo que és,
que és que els seus creadors
es diuen Hugo Gómez i Fernando Sánchez.
Hòstia!
És a dir...
Tancar-se!
Panyol, eh?
Tot, tot, tot, panyol!
Tot, panyol!
Això és de Talavera de la Reina Toledo,
l'estudi.
I clar,
quan tu veus les magnituds,
a vegades,
dels videojocs,
veus un videojoc com aquest
que,
en el que és el nitxo
dels que juguem
a aquest tipus de joc de Metrovivénia,
és un joc
que tothom s'ha quedat com molt pillat
de dir,
hòstia,
com ha sortit de la nada
d'un videojoc així,
de la mateixa manera
que es parlava de Blasphemous,
no?
Som Blasphemous
un pedazo de joc
que la gent el té com.
Uau!
És com una reinterpretació
d'aquest videojoc,
d'aquest estil.
Llavors,
ells dos,
com vaig estar mirant entrevistes
i això,
i una frase que em va fer gràcia,
que parlant del seu propi joc,
que diu,
hay retos coreanos,
en nuestro juego,
hay retos coreanos,
como digo yo,
retos que muy poca gente
va a ser capaz de superar.
Tocarà morir.
O sigui,
òbviament estem parlant
d'un d'aquests jocs
com Hollow Knight,
com Blasphemous,
com Celeste,
com aquests jocs
que m'agrada comentant
durant els anys,
complicaos.
D'aquests d'habilitat.
Ara morir i mucho.
Habilitat.
És un d'aquests,
no patiu,
que també hi ha diferents
graus de dificultat,
hi ha la típica dificultat
més o menys senzilleta
com per anar jugant,
hi ha la normal,
que és l'entremig,
i la heavy metal,
i quan us el passeu,
no patiu,
que hi haurà una
heavy heavy metal.
Llavors,
en quant a estil,
hem comentat això,
la forma de jugar
és molt fluïda,
o sigui,
és un joc que
és frenètic,
és superxulo,
o sigui,
et dona aquella capacitat
que quan acabes de jugar
penses,
hòstia,
vull més,
o sigui,
quan tornes als típics jocs
que no són tan així,
et dius,
hòstia,
és com slow motion,
no?
I llavors,
t'enganxa molt també
per aquest estil.
I si us va a la marxa
d'aquests jocs,
és molt xulo
perquè a internet,
a la seva web,
el de la companyia,
tenen reptes.
Llavors,
tenen reptes de tipus,
passa't el joc
en menys de cinc hores,
que és el que seria
un speedrun,
que es diu,
passa't el joc
amb zero muertes,
que dius,
és el típic joc
que moriràs un muntó,
doncs hi ha gent,
ja li comencen a posar
els noms d'usuaris
del que ho han fet,
doncs encara n'hi ha
que no estan,
o sigui,
que qui s'animi a fer-ho...
Això mola molt,
això mola,
hi ha un repte
que aquest és el que ningú el té,
que és zero hits,
o sigui,
no t'han tocat,
no és que no hagis mort,
és que no t'han dado,
o sigui,
me parece ya
como un reto enfermo,
saps?
Em sembla molt heavy.
Llavors,
re,
per tant,
aquest videojoc
té un joc
molt semblant
a un altre estil,
no és el Metroidvania
que dèiem,
és un altre que es diu
Rogue Light,
que us explota el cerebro
hi ha tants conceptes,
però Rogue Light
és allò de les...
Hades és un Rogue Light.
Tio,
se nota que eres
d'altra generació,
me cago de la puta,
està semblant...
No, no, no,
però tenen un joc
que es diu...
Sembla que es ghosting,
tío.
Sí, sí.
Al final acabarem
publicant el diccionari
d'Empanada,
no?
És que tiro más
d'urdo i persa,
com he dit.
Exacte, exacte,
que és muy...
Una modernidad...
Sí, sí,
però tenen un joc
molt semblant
a el que dèiem d'Hades,
que són aquestes mazmorres,
és a dir,
que tu cada cop
que mors
i comences el joc de nou,
t'has quedat
certes habilitats,
però el joc
és completament diferent,
és a dir,
tu quan entres
a la primera sala
és diferent a l'anterior,
o sigui,
l'anterior cop
que has entrat
a la primera sala,
no?
Llavors tenen aquest joc
Suma Eterna
i fa molt poquet
han estrenat,
han anunciat
que faran la segona part
d'Eterna Noctis
i jo,
la veritat,
li tinc unes ganes,
vamos.
Jo, Pol,
tío,
estoy leyendo una cosa,
me podría poner
las gafas de pase
i hacer ver
que lo digo yo,
pero no,
lo que dicen aquí
es que lo peor del juego
es que tiene
un frame rate variable,
esto me vas a explicar
qué es,
que tiene los tiempos
de carga,
ah,
los tiempos de carga
se hacen pesados
y que tiene algunos
fallos de diseño
que empañan
la experiencia,
¿no?
Jo aquí no li trobo tant
amb tot això que diu,
perquè jo també
he jugat a la Play,
els frame rate
és como los frames.
Flamirate.
Són els frames,
és a dir,
els fotogrames
per segon que tu experimentes.
En el videojoc acostuma a ser,
i més quan ja estem
a nivells de Play 5
i ordinadors supertotxos,
la gent el que busca
és un mínim
de 50-60 fotogrames.
Hi ha jocs que corren
a 120 fotogrames per segon,
que són els de disparos,
perquè tu estiguis
constantment
tot enfocat i tal,
no?
En aquest joc,
la veritat és que jo
tampoc no li demano
a aquest tipus de jocs
2D
un frame rate
de 120.
Quines plataformes està?
Està per ordinador,
per Switch,
per Play,
i no sé si per Xbox,
suposo que sí.
Sí, sí, sí.
Ja us lo digo yo,
mira, que soy un entendidor.
Nintendo Switch,
PC,
PS4,
Xbox One.
Ja ho he dit tot.
Vale.
És que...
Destacar,
l'únic que sí que
l'han destacat
és els premis
que hi ha espanyols
de 3D Juegos
a millor joc espanyol.
així com no va anar
ni als Game Awards,
no hi ha hagut
gaire reguelo
i m'estranya
perquè és un joc
que la veritat
ha creat una base
de fans bastant bèstia.
D'això,
ens anem a una altra base
de fans bastant diferent
que és el llibre.
Ens anem al llibre
Brilló,
que aquest sí que
l'he portat a mi.
I brilla.
I brilla.
El llibre Brilló,
¿vale?
És un llibre
que sí que és veritat
que és de 2020,
però no patiu
que la traducció
ha arribat a 2022.
Ah, no, no, no.
Ha arribat al 2022.
És com les pelis
Serrodó hace dos anys
però ha llegat l'hora, tío.
Doncs és un llibre
de l'amada
Raven Leilani.
Leilani.
Leila.
És la Leila.
I la traducció
que a més m'ha semblat
que està molt ben traduït
per Laura Ibáñez
i publicat
pels grans Blackie Books.
Que això ja és marca,
o sigui,
si hi ha alguna cosa
publicada a Blackie Books
és que, normalment,
són coses molt bones.
L'empresa de Blackie Books
la veus sempre que voy a Montserrat,
no?
Cuando voy de guía a Montserrat.
Vas por la...
En serio, ¿no l'has visto?
No.
Vas por la...
L'autovía.
No, por la 2, perdona.
Vas por la 2
en paralelo al Llobregat
i estan ahí.
Ah, hòstia, no ho sabia.
No puta idea.
Hòstia, però està al costat a casa meva, això.
Vamos, vinga.
Vaja, vaja, vaja, vaja.
Hauré d'anar a fer...
Brilli, brilli.
Què és això de brilli, brilli?
Exacte.
Doncs Raven
és la...
De fet, ella ja havia publicat
a moltes revistes,
o sigui, com a...
És que, a més, és molt jove.
O sigui, estem parlant
que té 20 i alguna cosa,
aquesta escriptora.
Ja des de jove
havia publicat
a The Yale Review,
bueno, jo què sé,
a The Cut,
New England Review,
o sigui,
a diferents publicacions.
i brillo,
i això és el interessant,
és el seu debut.
O sigui,
això és el primer
que ha fet a nivell de novel·la
i és una passada
perquè és,
vaja, debut.
O sigui,
aquí no estic dient
que sigui una cosa underground
en el sentit de,
bueno, no ha tingut repercussió.
No ha tingut.
El que passa és que
arriba ara aquí a Espanya
i jo crec que no s'ha conegut massa.
Premis Kirkus for Fiction,
Center for Fiction Nobel,
National Books Critics Circle.
Bueno, és que té
mogollon de premis
a nivell americà i anglès,
vale?
Però,
es considera,
aquí hi viene,
el debut més brillant de l'any
i és el llibre preferit
de Barack Obama.
O game.
De Barack Obama.
¿Vale?
O sigui,
del 2022
és el preferido,
¿vale?
O sigui,
que sea una escritora afroamericana
no tiene nada que ver,
chicos, eh?
Aquí entra també.
A part de ser afroamericana,
joven,
en una Amèrica...
Pensava que no vas a dir
hot.
hot.
També.
Però,
però,
a més,
vinculada a certs,
ara veureu per què,
a certa
white trash
americana,
no?
O sigui,
el que se'n diu aquest concepte
del white trash
és la gent blanca
benestant,
de les casites
aparegades,
no?
aquesta típica americana.
Però quan diuen white trash
moltes vegades
el que estan parlant
és d'aquesta...
Collons,
que també hi ha una realitat blanca
de gent...
Sí,
jo crec que tira més pensada.
La casa del redneck del sud,
de què sé,
el trendogami entreprimor...
el Dave Chappelle
sempre parla d'aquests white trash.
Vale.
De com ell va créixer en un lloc
que els jonquis eren els blancs.
Vale, vale, vale.
Sempre...
Bueno,
doncs no volia dir això.
No,
doncs nada,
canviamos.
Vale,
no, no,
però llavors,
té bastant a veure,
en algun sentit,
a autodefensa,
i no perquè salgan gordos,
sinó perquè es parla molt,
es fa molta apologia
de com és ara actualment,
com és ser jove,
entre cometes,
¿no?
Claro,
això,
lo que tu sabes,
que no sé...
Claro,
yo que soy el joven...
Es que he de decir...
Desde hace 10 años soy el joven...
26 de agosto de 1990,
eh?
Sí, sí,
sí,
ella es més gran...
Ella es més gran que tu,
eh?
Es més gran que jo.
Dos mesos.
Ah,
clar,
clar,
però és una novela brillo
amb...
es nota que hi ha tintes autobiogràfiques,
i sobretot és un mix de...
Jo crec que hi ha no temes,
sinó grans...
d'aquells tòtems,
no?,
de temes que és generació mil·lènia,
per això es deia el tema d'autodefensa,
sexe,
el desig,
la raça
i les classes socials,
però és que no només són aquests els temes
potser principals de la novel·la,
sinó que hi ha grans debats,
perquè el més interessant és que tu que deies,
no?,
afroamericana i tot,
jove,
hi ha grans incoherències
que també trobem a autodefensa,
és a dir,
quan les dues noies blanquetes
de classe bien,
més o menys,
saps,
allò que se'n surten a la vida,
i que surten molt...
Econòmicament.
Sí.
Sempre hi ha aquesta dualitat teva
de,
vale,
però jo soc feminista,
però alhora,
si jo vull fer això,
això és antifeminisme,
no?,
doncs ella s'ho planteja
de llibertat sexual,
no?,
i personal versus
sugar dadis,
per exemple,
que aquí és el gran tema del llibre,
ara entrarem a saber
de què va aquest llibre,
lluita racial contra
discriminació positiva.
Per què
aquests dos grans temes,
no?,
llibertat sexual
i lluita racial,
doncs perquè
la protagonista
és una dona negra
de 23 anys,
que és artista,
en realitat,
dibuixa,
però ella està com
tancada a una mena de feina
que és coordinadora,
sí,
a una editorial,
però és coordinadora
de llibres infantils,
i allà
doncs està bastant
estancada,
sap perfectament
que està ocupant
aquell lloc
com a discriminació positiva
i la va aprofitar,
és a dir,
no tenim una negra joven,
doncs,
ben té,
com un rotllo així,
llavors aquí també
entren molts debats
que ella mateixa genera
durant el llibre,
en plan,
jo,
Rosa Parks,
què diria sobre,
saps?,
aquest rotllo així,
però,
què passa,
la fan fora de la feina,
més que nada
perquè s'ha ido
la gama
con todo el mundo,
con també
un dels jefecitos,
llavors per històries
a la que van xutant,
llavors,
ella amb tot aquest background
també sexual,
se saca,
per dir-ho d'alguna forma,
un amant,
però dona la casualitat
o buscat,
això és el que anireu veient
durant el llibre,
que és un sugar daddy,
entenguem,
sugar daddy
com aquella persona
gran,
normalment,
o sigui,
un amant,
amb diferència
de...
què fas de moviment?
Ah, vale!
Basta-la, basta,
sí, sí.
Sí, sí,
exacte,
què te costea la vida,
que te manté,
exacte,
que et manté,
no?
En el seu cas,
el curiós és que
aquesta mena d'amant
sugar daddy
és,
a part d'un home
més gran,
òbviament,
d'uns 50,
blanc,
és blanc,
és blanc,
està casat,
matrimoni obert,
però,
amb una filla negra.
Grande!
Puede quedar altada,
òbviament,
però,
lo interessant de tot
és el giro del llibre,
és quan ella es queda al carrer,
es queda vivint
en un pis de merda
de cucaratxes
i és com
hi ha un rescate
d'aquest home,
tot i que ella no ho vol,
no?
Aquestes contradiccions de
no, no,
jo vull ser una dona
independent
i no vull dependre
d'un home blanc
en gran,
no?
i tot això,
sinó que acaba
d'una forma molt boja
anant a conviure
a la mateixa casa
del matrimoni.
Aquest és el gran detonant.
Què vol dir?
Anar-te'n a viure
en el
white neighborhood,
no?
O sigui,
aquell
veïnat blanc
de problemes de blancs
i tu,
com a
dona
negra,
jove,
amb aspiracions
d'artista
i a sobre
com a
amb ganes
de menjar-te
el món,
però alhora
moltes inseguretats.
Recordo molt
aquell còmic,
el manga que vam portar
fa poquet
de mi experiencia lésbica
desviant-la
con la soledad,
vale?
Recordo molt
taula,
o sigui,
piedras en mi tejado
non-stop.
O sigui,
és un llibre de
tota l'estona
és que jo soc
tot això,
però alhora
és com,
uf,
però és que no
lo valgo,
no?
Potser.
Llavors és un llibre
que va i bé
té molt aquest estil
d'altres autores
sobretot que hem portat
com la Lucía Bascaran
o la...
o la...
o la...
no sé fins quin punt
també relacionar-lo
amb les madres,
no?,
per exemple,
saps?
Aquest...
o sigui,
una narració
molt crua,
molt directa,
vale?
O sigui,
sobretot,
i sobretot,
sobretot sense sermons
perquè aquí rep tothom,
rep ella mateixa,
rep inclús els moviments
feministes,
els moviments
d'alliberació racial
i tot
perquè, clar,
tothom té incongruències,
no?
Tothom té...
És una gran contradicció,
no?
És una gran paradoja.
És superinteressant.
Per tant,
que aquest llibre
estan fent
una adaptació
HBO Max.
No se sap encara del tot
si és una adaptació
directament del llibre,
si és una adaptació
de la seva vida,
ja es veurà,
si és una sèrie,
si és una pel·li,
no se sap,
vale?
Però això,
segurament,
ho tornarem a veure
dintre de poc.
Brilló.
Brilló.
És curiós perquè a nivell
generacional,
això que deies de la relació
amb autodefensa,
em sembla que està sorgint
com un moviment
d'autocuestionament,
no?
De dir,
tinc uns principis molt ferms,
tinc un ideari molt clar,
però jo mateix no sé
si sé jugar amb les cartes
que m'ha repartit
aquest joc,
no?
I em poso en dubte
tot el que estic jo
predicant
perquè no em crec
a mi mateix.
Sí, sí.
sembla que semblen
algo generacional.
Bueno,
és que todo desequilibrio,
todo desequilibrio
para equilibrarse,
primero se va a desequilibrar
en la otra dirección.
Sí, sí.
Y ese desequilibrio
actual es evidente,
junto a un desequilibrio
a un pasado,
es decir,
vivimos una etapa
de dos desequilibrios,
vamos a ver
cuando nos llega
la balanza,
no?
Exacte.
La balanza
ara no ve,
perquè ve,
us porto un desequilibrat
absolut del còmic.
Ve, ve,
m'agrada,
m'agrada.
Que ja només el nom
del còmic
ja és una mica,
ja juga a favor
d'aquest desequilibri
perquè és
Sácamelo Todo
las tires completas
de Mr. Prolapso.
Ja no m'acordava.
Sácamelo Todo.
Sácamelo Todo.
Llavors,
ja a la portada,
ja anirem posant tires còmiques,
però és un còmic
dels més irreverents
que he llegit
aquest 2022,
de la malla
de Guillermo Lizarán.
De fet,
és un còmic,
és un webcòmic,
és a dir,
es va anar publicant
a Twitter
tires i tires
i tires
i tires
fins que l'ha recopilat
en un còmic físic,
diguéssim,
una gran trillada.
És d'aquests còmics,
de veritat,
que són tires,
és a dir,
les vas llegint
perquè aparentment
no hi ha correlació,
tot i que hi ha
bromes recurrents
que van entrant,
sortint i això.
Sí, que el delirio
s'hi ha de la mà
en alguns moments.
Però el delirio,
anem posant la imatge,
si voleu,
jo us vaig passar un mail
amb tires,
però és,
de veritat,
o sigui,
absolutament pertorbador,
humor mega absurd,
d'acord?
O sigui,
a més,
aquestes històries
que mai saps com acaba
perquè sempre són
quatre o sis vinyetes
de locura absoluta,
exactament,
la tira en si,
però sí que et fa
riure amb la O,
d'allò que...
Sí, exacte.
Però n'hi ha guanyat.
Està ple de jocs
de paraules,
del que se'n diuen
els running gags,
aquests gags
que es van repetint.
Paròdies no ens topa,
que això sí que ho té
a tota la cultura pop possible
des de la sèrie
del que 3,
que vèiem
de Gàrgoles
o, jo què sé,
a Doraimons,
a pel·lis,
o sigui,
El Padrino,
o qualsevol cosa
del que és cultura pop,
allà està.
Això és producte espanyol,
també, no?
Això és espanyol,
sí, sí, sí.
Aquí es flipant
contínuament
com foten
amb el tema,
jo què sé,
en comptes del Ronald McDonald,
és conya el McMones.
Sí, sí.
Està tot mal escrit.
Tot mal.
Hamburguesa.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
De fet,
veureu paròdies
de Star Wars,
Pokémon,
Blade Runner,
Twin Peaks,
Disney,
de totes les formes,
o sigui,
és...
Dragon Ball,
si està així,
hi ha com una gratuïtat
contínua,
que no sabés muy bien
si està pensada
i és una...
És la gran fumada.
o és la gran fumada.
O sigui,
de fet,
quan aquest còmic
el vaig trobar a Madrid,
el vaig comprar
i me'l vaig llegir
allà mateix
i em va agradar tant
perquè només no parava
de fer fotos
a les tires
perquè dius
això m'ho he de guardar.
I n'anàs passant
i dic
és que no tindria
tota una paret
empaparada
amb aquestes basures
i li vaig escriure,
li vaig escriure
al tio per Instagram
i li dic
és que has creat
un còmic loquíssim
i el tio allà
oh, què dices?
El tio com no creient-se
que té lectores.
Té mola.
Sí, sí,
i jo sí, sí, tio.
Llavors,
o sigui,
molt cachondo
i sobretot
li vaig dir una cosa
que és que sembla
un còmic
de nou concepte
del diccionari de empanada
que és el shitpost.
El shitpost,
si esteu més o menys
entrats
a el que és
el món d'internet
i dels memes,
els memes del shitpost
és agafar
qualsevol merda
i publicar-la.
O sigui,
fer un meme
però a base de mierda.
Mierda...
No li vol caganer,
no?
No, no, no,
però és com
jugar a l'absurd extrem,
d'un tema.
Llavors,
clar,
el shitpost
és això còmic.
O sigui,
em sembla
com a concepte
de còmic
és una cosa
molt irreverent
i molt,
et diria,
molt anticomercial.
Per això també
destaquem aquestes coses
que són aparentment
molt anticomercials.
Perquè les llestes
dius,
això ho veu algú,
o sigui,
jo, no sé,
li ensenyo a saber aquí
i em diu,
però aquest senyor
ha tingut un derrame
o què li ha passat?
És molt gran.
és molt bon.
Tot raide,
soy l'arma frota.
No, no,
és que hi ha tira,
a més si en tires
el de coco,
ja la posarem,
però la de coco
o que surt el Lacoste,
és que,
Paco Roca,
és que hi ha un punt
i a més surt
i surt el Mr. Creepy
rotllo de màgia.
És que hi ha coses.
Però a més a més
és perquè sí,
perquè patata,
o sigui,
sembla una palla,
el que dius del shitpost,
una palla mental vomitada.
Sí, sí, sí.
I esto lo publico
si te gusta bien
o si no,
és mi mierda.
I el que s'ha valorat
és que s'ha publicat.
O sigui,
no és un webcòmic
que està en Twitter,
sinó que hi ha algú
que li ha publicat això,
no?
I això és supercuriós
i amb això ja tinguem,
ja,
còmic,
el Macintosh.
Locura total.
Bueno,
a veure,
anem per feira
perquè quedan dos seccions
i portem una hora
de programa.
Ah,
i se quejava.
Mentido.
Jo crec que anem d'an...
Però,
per favor,
démosle una pausa
solemne
donde pueda encajar.
Eso,
que vamos a obraos de tiempo,
va.
Cinema.
Jo també començo amb un piano.
Este també és el piano del videojuego,
¿no?
Sí.
tu lo podes decir,
del freestyle.
Espera,
espera,
espera.
Escolta,
escolta.
Escolta,
escolta.
Escolta.
Escolta.
Escolta.
Escolta.
Què us dona això?
Tristor,
alegria,
poc,
inspiració.
Musical de Hollywood,
no sé.
Mira,
doncs no vas gaire desencaminat
perquè és una pel·lícula,
jo espero que em digueu
que l'heu vist tots,
sisplau,
perquè qui no hagi vist aquesta pel·li
l'ha de veure
el més aviat possible.
De fet,
ara està filmant
i no sé si corria un rumor
que l'havien de tornar
a projectar
perquè no va arribar
on havia d'haver arribat.
és l'última pel·lícula
del Rodrigo Cortés.
Ah, amigo.
Love Gets the Room.
Jo la vaig veure
perquè un pesau
no para de dir-me
l'has de veure.
Ja sé qui sé,
aquest pesat devia ser.
Jo la vaig veure
tres cops al cinema.
1942,
a Varsovia,
amb un gueto
de Polònia,
estan els jueus
confinats,
perquè no es pot dir
que estan tancats,
estan confinats,
estan molt apretats
amb un gueto molt estret
i amb els carrerons
d'aquell gueto,
doncs,
simplement del fred
la gent va morint
pel carrer.
La pel·lícula comença
amb un pla seqüència
meravellós
de 12 minuts
que et fa acompanyar
la protagonista
com entra des del gueto,
passeja,
vigila que no l'atropelli,
el tramvia,
entra per les bambolines,
per la barra darrere
d'un teatre,
es vesteix,
es maquilla i tal
i surt a escena.
Sí, sí,
no són els 12 minuts
de 10.000 quilòmetres,
que és una casa.
No, no.
No ho sé.
És com los hijos
de los hombres,
un poco.
és un pla seqüència
que es pabello,
que es tremendo.
És una pel·lícula...
Entra en escena
i entramos con ella.
I entramos con ella
i llavors ja està allà
el pla seqüència,
anem al frontal
i la veiem fent l'actuació,
que és una actuació real,
a més a més,
perquè és una obra de teatre
que en aquest teatre,
el Teatre Fèmina,
del director de Varsovia,
aquesta obra es va escriure
i es va representar
en 1942.
El que passa
és que els textos
no han arribat
i el Rodrigo Cortés
ha recuperat el que ha pogut.
Hi havia lletres de cançons,
hi havia lletres de textos
i entre això
ha fet una mena
de muntatge
de l'obra sencera.
La pel·li no és l'obra.
L'obra la veiem
com a segon terme
perquè al final
hi ha un exercici
molt metalingüístic,
anem veient molt,
aquí hi ha una gran feina
de direcció d'actors,
ara parlarem de disseny
de producció
i altres coses,
però els actors
veiem aquesta mena
d'esquizofrènia
que tenen els actors
quan treballen,
que les escenes
més colpidores
que tenim en la pel·lícula,
sobretot ja des del principi,
quasi des del començament,
és que estan tenint
converses molt fosques,
molt profundes,
molt denses,
a bambalines,
perquè hi ha un d'ells
que ha planejat
que quan s'acabi la funció
fugiran
perquè té una mena
de salvoconducto
i l'altre no vol marxar
i es barallen
i t'estimo,
jo no t'estimo,
i d'acord de volta
oia que te toca
i entran
i somriure a Profident
a dar-lo tot,
canta, ballar,
tornen a sortir
i seguim.
Mientras això és així o no?
Toda la pel·lícula és així.
No, no, tu, tu, tu.
Ah, bueno,
no sé,
això són coses
que quedan entre bambalines.
¿Existen conversacions
filosòficas?
Existen, existen.
No es passa això
de llegir una editorial
i que te vayes rient,
no?
Sí.
Esto no passa.
El tema és aquest,
és a dir,
hi ha un gran treball actual,
hi ha un càsting
molt ben triat
amb actors excel·lents
en, de fet,
en gairebé totes les disciplines
perquè canten, ballen,
interpreten,
interpreten teatre,
interpreten cinema
perquè no ens oblidem
que estem veient una pel·lícula
però l'obra de teatre
també la veiem.
De fet,
la pel·lícula passa
en temps real.
És a dir,
el temps que dura la pel·lícula
és el temps que dura
l'obra de teatre
i les cançons,
per exemple,
es van gravar en directe
i es va aprofitar
el so directe
de la gravació.
No hi ha un playback,
no hi ha una edició de so,
no hi ha un muntatge.
és a dir que Rodríguez Hortés
va fer un càsting
molt ben pensat,
va ser intensiu
i va buscar excel·lència
a tots els nivells.
I és una,
o sigui,
tot i que la producció
és espanyola, no?
Sí, sí, sí,
de fet s'ha rodat gran.
O sigui,
van rodar a Berlí
tres dies.
La resta es va rodar
a Terrassa,
al parc d'audiovisual,
es va rodar al Masnou,
el que és el teatre,
és el casino del Masnou,
que és on van fer
tot el gruix del rodatge
i després hi ha unes escenes
també que són
a la part del darrere,
que hi ha un carreró
on també discuteixen
quan estan descansant
i surten a fumar,
que també es va rodar aquí,
a Catalunya.
És a dir,
tota la pel·lícula
és, a més a més,
en un quart us de TV3,
amb l'Aisec,
és una producció espanyola,
el que passa que està rodada
en anglès.
És,
en sèrio,
jo sé que a vegades,
i el Pol em coneix,
soc molt pesat
quan una cosa crec que val la pena,
em va passar també amb les vestes,
si no l'heu vist,
l'heu de veure.
Sí, sí,
no val molt la pena.
És, a més a més,
jo no soc molt fan
de Rodrigo d'Ortès,
en general,
trobo que és un tio
que en sap molt de cinema
i té una cal·ligrafia
cinematogràfica
molt virtuosa,
però no he sigut mai
gaire fan.
Ara entenc,
amb aquesta pel·lícula,
aquesta pel·li
la va fer,
ell ho va dir
amb unes declaracions,
quan estava ja fins als collons
de les injerències
de les majors.
Va dir,
vull fer la meva pel·lícula
amb el meu pressupost,
amb els meus amics
i amb l'equip
que jo decida.
Per mi se l'ha tret.
O sigui,
això és un...
clar, és que
no pararia de fer-li la rosca.
No sé què més explicar-vos
de la pel·li
per no allargar-me.
A més, és nuestra competència,
perquè aquest tio
té un podcast
que se llama
Totopoderoso.
Sí, sí, sí.
Que, a més,
és un tio que da gust
oírlo hablar de cine.
Sí, però, hostia,
ese...
Bueno,
vamos a dejarlo ahí.
El programa me cuesta,
me cuesta,
és un programa que me cuesta.
El domina que te cagas,
me encanta cuando abre la boca,
pero, en general,
el programa i el tono
me cuesta un poquitito.
Bueno, és per públicos.
Sí, obvio.
Evidentment,
com totes les pel·lis
del Rodrigo Cortés,
la banda sonora
és del Víctor Reyes,
que, insisteixo,
torna a fer
un altre treballaço enorme,
perquè si sentim les cançons,
les cançons
se les han composat de zero.
Tenien fragments de lletra
i han inventat
totes les cançons.
Ja estan sentant de fons,
em sembla que han canviat
a la segona,
o si vols posar
la de Yiddish.
És, de fet,
la pel·lícula
de què tracta,
perquè m'estic enrotllant
i ja veig
que està mirant
el reloj el pol.
La pel·lícula
és la primera història d'amor
que roda el Rodrigo Cortés.
I, a més a més,
és el primer musical
que roda el Rodrigo Cortés.
I se les ha acabat
en tots els aspectos.
És una història d'amor
sobre una noia
de tot el que estem parlant
sempre de l'equip
d'aquest teatre,
que és aquella
perseverància dels jueus
de dir
estem amb la merda,
vivim amb la desesperació,
amb el terror,
però tenim l'obligació moral
o la responsabilitat
com a artistes
de fer-li la gent
que tingui la vida
una mica més fàcil
i més agradable.
Penseu que és un teatre
que la gent allà
no pot aplaudir
perquè si es treuen els guants
se'ls congelen les mans.
Llavors,
la seva manera d'aplaudir
és picant de veus a terra.
Llavors,
ells ho donen tot
i ho veus,
que estan donant-ho tot
i tenim com dos plans
de realitat,
un a darrere,
bambalines,
quan parlen entre ells
planificant
o tenint desamors
i un altre
quan tenim a l'escenari.
Però és que, a més a més,
anem més enllà
perquè donem un altre gir
i entra també el thriller
i el suspens
i la intriga
quan es colen els nazis
a la representació de l'obra.
Hi ha una escena
que aquesta sí que no vull
fer-vos espòilers
que ja sabeu
que a mi m'és igual
els espòilers
però s'ha de veure
perquè ria-te tu
de l'ande
de covardes bastardos
de la por
que fotia
aquell nazi simpàtic.
Hi ha un personatge
també
que és el nazi
que entra a dir
a veure què passa aquí
que esparallitza la funció
però ell insisteix
en que segueixi
i s'asseu a mirar
a primera fila
que genera una tensió
sense...
Sembla,
que és allò,
és el difícil,
sembla que sense fer res
genera una tensió castellisme
al cul-la-prata
de veure com acabar això.
O sigui,
no és el nazi
de Alfred Cacrema
que, aunque a ti
te gustó...
A mi m'agradar,
m'agradar.
Pero és molt histriónico,
molt exagerat.
Entiendo que aquest personatge
del que parles
encaja molt bé
en una pelicula
de corte realista.
Sí, sí,
absolutament...
Porque todo el que parece
una comedia musical
o que se mueve
en el teatro...
Eso és el que veis
en el escenario,
que és lo que ellos,
és lo que digo,
de la responsabilitat artística
de alegrarle la vida
a la gent
perquè estem vivint
en la mierda.
Això és el que veis
en el escenario.
De fet,
quan com espectador
estàs viendo el espectacle,
que divertit.
Que guai.
És una comedia musical,
realment.
Però no,
és un drama, no?
No, és com un documental
ficcionado
de la vida real
d'aquesta gente
que hacía...
Jo us la recomano
al 100%.
He fet una mica de trampa.
Estàvem parlant del tot,
del 2022.
No es va estrenar el 2022,
no es va rodar el 2022.
Es va estrenar
el 3 de desembre
del 2022.
Ai, del 2021, perdó.
Ara, jo la vaig veure
al gener.
O sigui,
com que és el meu top...
Pues ja us la traigo
ara,
perquè com que us estava dient
que ho portava coses
que m'havien movit
a la tripa,
aquesta peli,
realment el moment
que el dia que tingueu
una mica de ganes
de veure una cosa
sensible a tendre,
miraola,
perquè és preciosa.
De hecho,
és una peli que parece
que corrieron
a estrenarla
antes de acabar el año
perquè participó
després en los Goya
con el Buen Patrón,
en los Feroz també,
però és aquesta pelicula
que estava en el Año
del Buen Patrón,
és a dir,
el anya pasada.
Jo crec que entre esas coses
hi ha hagut moltes
pelicules chules,
espanyoles,
i això hizo que
passés un poc més
desapercibida,
que és el que a mi
me parece injusto
perquè crec que és una pelicula
que té que estar
en lo más alto del panorama.
Junto a Asbestas,
no?
Sí, sí,
a esa altura.
Y Cinco Logitos,
El Carras,
y los más pelis.
El cine espanyol
está a tope.
És un peliculón.
I menció especial
a l'actriu protagonista,
per favor,
una noia de 25 anys,
la Carla Rugar,
que és una actriu danesa.
Els actors són...
La pel·lícula
està feta amb anglès,
però els actors
són anglesos,
n'hi ha irlandesos,
italians,
catalans,
danesos...
Quan dèiem
que havia fet un càsting,
se lo ha currado,
i a més a més
ell insistia molt
en que volia
que fossin actors
molt bons,
però absolutament desconeguts.
No tan coneguts.
Perquè la figura
de l'actor
o la cara que coneixes
no et fes fugir
del que estaves veient
i ho ha aconseguit
completament.
Me mola la frase
que acompaña el títol,
¿no?
El amor en su lugar
y su frase
En el gueto
no hay sitio
para historias de amor.
I para Gorto,
toma ya.
Algo no os tiene que dejar de hacer.
Qué anticlimático
va a reventar la costa.
Té poca comida
en el gueto que tú.
Bueno, sí,
llegado ya el nazi.
A més a més és això,
futs dels clitxés
i dels estereotips,
perquè no és allò
el nazi elegante,
rico,
bien puesto,
no, no.
És que estigui
de que cap secció
s'escapi
de la mansió espacial.
Que el tema de hoy
no son los tops.
Claro.
Hauré de posar un marcador
a baix de la pantalleta
cada cop que hi hagi
una faltada
i una pichada.
A més feina d'edició,
no, por favor.
Bueno,
y de cine-teatro,
porque en el fondo
no deja de ser.
Sí, sí,
es cine-teatro
o cine que habla del teatro
o teatro explicado
mediante cine.
Saltem al teatre.
Anem a fer teatre.
Teatre de Bernat.
I vull parlar-vos
d'una cosa
que a més a més
aquí no m'he fet
esqueleta ni res
perquè us parlaré
de tal com ragi
d'una obra
d'aquelles
que diem,
a vegades parlem
no de...
en cinema ens passa,
parlem del blockbuster,
del mainstream,
de l'indie,
de l'off.
O sigui,
un altre cop
reivindicar l'off.
Hi ha teatres petites
com la Sala Pangolín,
per exemple,
on s'hi fan
obres molt xules,
molt maces
i molt...
Com la teva.
Me suena, eh?
Me suena.
La Carré Bailet, no?
Esto no es Autobombo,
jo no estoy ahí.
Carré Bailet,
una obra de Picasso,
o puede ser?
Això ja pasó,
ja pasó,
ja pasó.
Vinc a parlar-vos
d'una altra obra
que també porta un temps allà,
porta allà uns mesos.
És,
us dic,
és un monòleg
i diu,
ai,
no,
jo no quiero ver stand-up.
És que no és stand-up,
no és un monòleg
de comèdia
del típic
que si li han escrit
un guión
i ha salido allí
a hacer chistes,
no.
És una senyora gran,
comencem per aquí,
d'acord?
És una senyora gran,
andalusa,
que puja a les golfes
de casa seva
a posar una mica d'ordre
i,
d'alguna volta,
mentre es va endreçant,
surt una figura
d'una verge
i,
com que la senyora
està avorrida,
mentre es endreça,
comença a parlar amb ella
i li explica
la seva història,
la història
de la seva vida.
Tots coneixem,
és probable
que no ho haguem viscut,
però per generació
o per familiars,
tots coneixem
la història
de l'àvia
o la besàvia
andalusa
que va emigrar
per buscar-se la feina
que va venir a Catalunya
o que se'n va anar a Alemanya.
Van per aquí els tiros.
Bien.
Dius,
és un tema
potser que s'ha tocat molt,
que vés a veure-la,
perquè aquesta,
ara parlaré de l'actriu
i del text del Fèlix Arzog,
perquè també són una meravella.
És una història
que potser percebuda
dius,
crec que no m'interessa
perquè ja la conec
o l'he viscut a la família
o l'he sentit moltes vegades,
però quan estàs allà
i estàs veient
aquesta senyora
explicar la seva història,
et puges a la seva esquena,
ets la seva motxilla
i l'estàs acompanyant
i fas un viatge emocional
de res,
una hora i cinc,
crec que dura,
una hora i cinc,
una hora i deu,
que passes des de vergonya,
des de riure,
culpa,
t'enfades,
et poses trist,
és,
de fet,
tornem a insistir en allò,
avui, mira,
no sé,
no sé si intercanviar els roles,
tu has de saber
la de superhéroes
i jo estic parlant
de tendresa i emocions
i és un viatge
en el qual et fa,
sense que t'ho demani ella,
et fa participar
i acabes entrant
en el seu personatge,
és,
us dic,
una hora i deu,
es diu,
no us ho he dit del títol,
de perres i criades,
ella us explicarà la història,
de perres i criades,
de Marta Fons,
no?
Marta Fons és l'actriu,
és l'actriu,
que és una actriu
que a més a més
és,
jo,
ja ho he sentit algun cop,
que algú ho ha mencions
alguna vegada,
no s'entén que aquesta tia
no sigui famosa,
que no la conegui més gent.
En los comentarios
que hay sobre la obra
lo que hacen
es rescatar este nombre,
Marta Fons.
Ahora mateix,
aquesta dona,
la Marta,
està fent sis obras
de teatro a l'hora.
I dos,
por cierto,
porque acabo de verlo,
dos en el terrado,
Salir del terrado,
mola el terrado,
no?
Porque hay una obra
que se llama
De perres i criades,
és que la presentas
i després Salir del terrado,
que és la otra obra
en la que ella participa
protagonitzant,
con Xavi Miralles.
Xavi Miralles,
exactament.
I, además,
està fent una casa
de Bernard d'Alba
en la sala Arts
i està fent
el no et bastessis per sopar
i està fent esta...
O sigui,
és una mujer
que és curranta
com ella sona.
I la casa de Bernal
la també,
en la sala Pangolí.
Ah,
pues mira,
eso es nuevo,
solo en los movidores.
Ah, no,
perdón,
el Teatro a Barcelona,
Salars,
tens tota la gana.
Salars,
vale.
Doncs és una actriu,
ja et dic,
de 60,
de 60 anys,
vale,
Grasona,
que té una veritat
i una tripa,
quan dic tripa
no ho vull dir
pensa,
vull dir entranya,
vull dir budells,
que fa que
no puguis evitar,
no,
o sigui,
és entrar en escena
i absorbeix el foco,
o sigui,
absorbeix la mirada.
I després hi ha un text
molt delicat
descrit pel Fèlix Arzoc,
que també és actor,
però també és dramaturg,
i que està molt afinadet,
fugint de l'estereotip,
parlant de coses
que no perquè siguin segudes
poden tornar-nos a sonar noves
quan les sentim,
i la combinació
de les dues coses,
de com aquest text del Fèlix
es posa amb la boca
de la Marta,
fa que fins que no s'acaba
la gran,
no vols marxar d'allà.
Doncs nirem,
nirem,
i veig que està el febrer,
no?
Sí, sí,
segueix, segueix.
Bueno,
ja,
però entenc que
la sala Pangolí
va combinant també molt,
no?
No,
però ja porta estable
programada,
des de fa uns mesos.
I ara estava mirant
quan anar-la a veure,
de veritat ho dic,
i estava veient que,
ah, no,
és veritat,
el que està dient aquí
és que està fins a,
de moment,
fins al febrer.
programada fins al febrer
de moment.
Sí,
però això és perquè Atrapa-lo
va renovant cada setmana
que va posant les entrades
a la venda,
però en principi segueix.
Vale,
divendres,
no?
Els divendres,
els divendres a les 6 i mitja.
A les 6 i mitja.
Exacte.
I per acabar,
passem del teatre,
hem fet cinema-teatre
i anem a les sèries.
Vale?
Ara sí que me pongo un poquito,
no superhéroe,
però sí que me pongo un poquito...
Ah, hosti!
Un poquito còmic.
Una sèrie d'animació,
per adults.
Com era?
Com era aquesta?
Hòstia,
mira que moltes vegades
que la vols portar, eh?
Primal,
Primal,
de Gendy Tartatorski.
Coneixeu Gendy Tartatorski?
És el que va fer
Samurai Jack,
Lavatorio Dexter,
Hotel Transilvania...
O sigui,
és algú que veus un fotograma
i pots associar-ho bastant a ell.
Té una estètica,
un disseny de personatges
que és molt reconeixible.
Animació 2D,
que és allò,
Adriano,
que és plano,
que és planito,
bé,
bé,
és somètrico,
vale?
I la història
és per adults, eh?
Això és una producció
d'Adult Swim,
que és aquella ascició
que va fer
als anys 2000,
a principis dels 2000,
la de la Cartoon Network,
que es van inventar
aquelles sèries tant d'estraleres
i van començar a absorbir
també sèries caigudes
d'NTV,
com els BBC and Bad,
Head i companyia,
amb banda sonora
de Tyler Rage,
por favor,
empie a todo el mundo.
És la història
de la llança,
Spear,
l'original,
que és un home primitiu,
un home de les cavernes,
i The Fang,
L'Ullal,
que és un tiranosaur rex,
que es diu així
perquè té un ullal
que li és sobredimensionat,
que li sobressurt molt.
La sèrie comença
que per un costat
a la llança
i per un altre costat
a l'ullal,
un dinosauri
més gran
que el tiranosaur rex
els mata la família
per separat.
I es troben en el camí
i deixen fer equip
per destruir
aquest monstre
que els ha matat els dos
i a partir d'aquí
tot comença,
això és el primer capítol,
no és spoiler,
que per cert
és un capítol
desolador
a nivell emocional també,
hoy estoy blandito,
hoy vamos a acabar llorando.
Acaba el capítol
que després d'unir forces
decideixen
que no hi ha res
a fer a la vida,
que el món s'acaba,
que ja no els queda res
pel que lluita
i es fan rodamons,
ja deixen anar viatjant
pel món
lluitant per sobreviure
perquè la natura
salvatge
és implacable
i aquí no hi ha
ni bons ni dolents,
ni héroes ni villanos,
aquí l'únic que hi ha
és una cadena alimentícia.
A partir d'aquí comença la sèrie,
us he explicat el capítol 1.
La sèrie
té unes animacions,
té una paleta de colors,
té una banda sonora
que jo ja us dic
la primera temporada
la van estrenar
el 2021
durant la pandèmia
van penjar
5 capítols de cop
i després
en van penjar 5 més
els vaig veure del tirón
i aquesta
sí que entra,
no he hecho trampes
perquè la segona temporada
l'han estrenat
ara el setembre del 2022.
HBO, no?
I això?
HBO.
S'ha acabat, eh?
Són dues temporades
de 20 minuts,
de 10 capítols
20 capítols de 20 minuts.
La tinc massa pendent aquesta.
És d'aquelles
que quan us deia allò de
hòstia, són coses
que potser s'haurien de conèixer
es mereixen ser
més conegudes del que són
he sentit això de
hòstia, aquesta la tinc pendent
tantes vegades
a Estats Units ho ha patat, eh?
Té 5 hemis
i la sonora
i animació
i els anis
però aquí sembla
com que
no sé si per aquesta HBO
no sé si és una de les plataformes
més feta a servir
però
sembla com que
no es coneix gaire.
Bé, entenc també
potència visual
pel que he vist aquí, no?
Mentre
estàs xerrant
però no hi ha diàlegs?
No hi ha diàlegs
ni un sol diàleg
en tota la sèrie
tot són crits
rugidos
rotures
no es talla un pèl
a veure
ser adulta no vol dir
que sigui gore
però clar
la vida salvatge
és això
salvatge
és a dir
hi ha sang
hi ha trencaments d'ossos
hi ha coses que les veuen
i no es tallen un pèl
i no ho dissimulen
amb dibuixos animats
hauria de ser
menys
menys agressiu
no
és pitjor
és pitjor
perquè és una cosa
que
una imatge bucòlica
amb una paleta de colors
molt bonica
d'aquí volta
se s'espatlla
amb la socarroneria
que fa servir
el Tartakovsky
exacte
Gennady Tartakovsky
Tartakovsky
el greu és
si en la llunyania
i dius
és el fill d'en Tartakovsky
el fill d'en Tartakovsky
sí, sí, sí
així de lluny
amb dislexia
és Tartosky
Gennady Tartakovsky
Tartakovsky
Gendi
ah Gendi
Gendi
fa molt el contrast
això
ara estàvem parlant
de la violència
fa molt
juga molt
i això
si ho vas veient
és recurrent
un contrast
molt exagerat
entre violència
i bellesa
com la vida misma
sí, de fet és això
com la vida misma
i en la vida salvaje
no hi ha finales felices
no estic parlant
del final de la sèrie
estic parlant
de situacions
que succeeixen
que quan passen coses
pot ser que
solucionin bé
o solucionin malament
aquests tios
són uns rodamons
i ho seran sempre
i van patint
i van carregant
cada cop
més ferides
i més cicatrius
a la motxilla
molt interessant
però que sàpigues
Marcos
que això va per tu
o sigui
el que ha dit
és no hi ha finales felices
vamos a verlo
como tu nombre no ha salido
hoy en el programa
ya hemos dicho
ostia, a las 6
hay que cortar
hay que cortar
esto no puede ser
esto no puede ser
entonces nada
oye, nos gusta mucho
tu compañía
gracias por venir
nada, has traído
estos tres vinilos
oye, mirar los títulos
mirar los títulos
y para acá
dale, dale
corre, corre
por favor
pausa solemne
música, acción
oye, menos mal
que es breve
esta carrera
sí, voy a tener
que hacer una sección
glitch minimal
alemana
espláyate
espláyate
jingles
necesitamos
nadie tiene que ir a un concierto
nadie, nadie
no, Paul
siempre puedes
que vengan ellos
despedirte en directo
no, no
despedirte en directo
sí
y me traes tú
y lo editas tú
yo te lo hago
no te preocupes
vale, va
empezamos con
yo he hecho un top de tres artistas
y empezamos con el tercero
que es Emeca Ogbo
vamos a escuchar un poquito
es un disco
que tiene un título muy curioso
porque
son las coordenadas
del lugar donde se hizo
¿vale?
Emeca Ogbo
Emeca Ogbo
es
6 grados
es muy vendible
6 grados
30 minutos
33,72 segundos
al norte
y luego la otra coordenada
son las dos coordenadas
donde se hizo el disco
grande
sí, es la portada
y el disco también
tiene
que fuerte
por coordenadas
no me muevo bien aún
como guía guay
pero
esto está en Lagos
¿vale?
y es un disco de Ambien
con raíces DAP
¿vale?
que está basado
en grabaciones de campo
que hizo Emeca Ogbo
durante varios años
ah coño
que Emeca Ogbo
es el músico
yo estaba pensando
que era la villa
que se ubicaba
cerca de estas coordenadas
por favor
la Meca
Lagos
Lagos
Lagos es la ciudad
la segunda ciudad
más poblada de África
es que me iba para Portugal
si me dices Lagos
si he mirado datos
mira
tiene 13 millones de habitantes
esto costaba en 2015
y es la segunda
de todo el continente
de África
o sea
es la ciudad más poblada
en Nigeria
sí, en Nigeria
entonces lo interesante
de este disco
es el enfoque
para mi gusto
que tiene
hiper específico
porque es un disco
que tiene como base
estas grabaciones de campo
creaciones de campo
muy curradas
con buen material
y a mi en la escucha
me ha resultado
super cautivadora
y envolvente
es un disco
que te mete de lleno
en la ciudad
vale
recientemente vi una revista
que Ogbo
sacó
y decía
lo siguiente
dice
puedes aprender mucho
simplemente cerrando los ojos
y concentrándote
en los sonidos
la energía de la ciudad
se obtiene
en las estaciones de autobuses
y los mercados
porque la masa pasa
por estos lugares
todos los días
y es lo que este disco
pretende hacer
es decir
sumergirte de lleno
en lagos
es interesante
esto que comentas
porque me recuerda
a un DJ
super conocido
que es Paul Kalbrenner
que en el mítico disco
que era de Berlin Calling
que es cuando se hizo famoso
también por ser actor
de esa película
él jugaba con el sonido
del metro
de Berlín
y realmente era hipnótico
y era hipnótico
porque ya estás familiarizado
con ello
incluso antes de haberlo escuchado
totalmente cierto
tiene este toque
que es
o sea
te sumerge
porque es ambient
y luego hay mucha grabación
de campo
y claro
de alguna manera
te hace conectar
con cosas que tú has vivido
pero no exactamente lo mismo
y eso que en Lagos
en Lagos no hemos estado
pero
a mí otra cosa
que me hizo mucha gracia
este disco
es que
me recordaba
alguna sensación
que he tenido
porque además
se oyen
atascos
de hecho la portada
del disco
no lo tengo aquí
este sí que todavía
me tiene que llegar
pero es un juego visual
como de un atasco
de taxis
y me hacía recordar
esas situaciones
que a veces estás
en un puto atasco
de esos de mierda
y entras con una película
que dices
hostia que no se acaba nunca
es el día de la furia
como era yo
el día de furia
o te pones a componer
directamente
si estás en un atasco
o si estás a un bus
al posar que está cansado
y dices
como bien
grabar nota de audio
o eso
o si un día
has tenido un día
muy tranquilo
de chill
vamos a joderlo
pues te vas a casa
a joderlo
es que hoy no he pasado
por Barcelona
no sé que ha pasado
pues te lo pones
y un poco
a ver
yo estoy haciendo la broma
pero conecté
con esta idea
y lo bueno es que
es ambient
con grabaciones de campo
pero
durante el disco
vas viendo
que tiene momentos
más dense
momentos dab
como este tema
que tiene
y luego
más tribal
también
y es un poco
lo que expone
Ogbo
en este disco
a ver por favor
puedes repetir
que es muy importante
para mi
tribal
dance
y qué más
y dab
con ámbien
y el otro campo
bueno el dab
el dab
lo llevas tú
por lo de reggae
y el sky
y todas esas cositas
a mi no m'agrada
massa el dab
no
això de morrar-me
els altaveus
no
pero en cambio
esto sí que me está
motivando
no porque el dab
al final el dab
es como un
es como un
es como un rever
constante
de tots els baixos
més no
possibles
no el dab
es això
de aquí surt
el dabstep
també
tot això
és de no
però
clar
aquí és molt més
això que dius tu
molt bien
és molt envolvent
i ambiental
és molt envolvent
ho has dit molt bé
el dab té aquest rotllo
de
tot està
reverberat
al final
al final arribes
en un tipus
de caos
que és el caos
envolvent
ambient
també
al dab li deien
que com més baixos
i més tal
més vibració
per això la gent
s'apropava molt
als altaveus
dels sound systems
perquè li vibrava
el cos
llavors al final
és una música
que t'entra
aquí hi ha
tota la tradició
rastafari
i tot allò
que és com que
el cos
viu la música
a un ritme
és a dir
la vibració
no és per l'oïda
és directament
per tot arreu
i això estaria
Marcos
en la idea
de anti-top
en alguna posición
particular
no
anti-top aquí
no
és amable
és amable
és amable
la escuta és amable
sí que és verdad
que el penúltimo corte
perquè té 8
són 9 minuts
de grabació de campo
i els vam a escoltar tots
no?
puntos
o sea
adiós
és directamente
lagos
no hi ha
nada de música
és només
la idea
de escucharlo
és escucharlo entero
i submergir-te
poco a poco
en esa ciudad
a través de
la sensació
d'un sonidista
de cine
que va al lugar
és un white track
és un white track
i bueno
para mi és interesante
interesante també
perquè comparat
amb el anterior disco
notas que a nivell
de producció
està
suena muy moderno
en Eka Ogbo
ha mejorado
jo el otro dia
me quedé
con la curiositat
que vas parlar
quants prints té
aquest
tú saps?
aquest
és una bona pregunta
no ho he mirat
però no crec
que pasi de mil
sí
yo diria que
sí
sí
això ja és estàndard
sí
ara hem de dir els números
ja t'ho consultaré
però sí
está por ahí
llavors
aquest estaría
en el meu top 3
pasem al sabor
ah vale
esto es parte del top 3
¿sería el tercero?
sería el tercer
bien
o sea vamos
de menos a más
de menos a más
pasamos al top 2
con Tom Skinner
esto ya es más groovy
esto te mola eh
vol
quedaría bien alguna intro
¿no?
del programa
¿sí?
sí
este rollo
¿es el hermano de Seymour?
Tom Skinner
¿eh?
sí
es lo que te iba a decir
yo de Skinner
solo conozco a Seymour
no sé si conoces
algo más
bueno
pero sí
el Skinner
el famoso
el famoso ¿no?
bueno
y Tom Skinner
¿quién es Tom Skinner?
Tom Skinner
es el batería
de una banda
que se llama
Sons of Kemet
que recientemente
pues se disolvió
y que ahora ha pasado
a hacer un proyecto
este 2022
muy interesante
conjuntamente
con dos integrantes
de Radio Hit
con Tom York
y Johnny Greenwood
que son los dos
sí sí
que son los dos
son Radio y Hit
son ellos dos
sí
exacto
lo has dicho perfectamente
porque son las piezas
angulares de la banda
además en paralelo
han hecho bandas sonoras
y han hecho un power trio
sacando este año
un discazo
pero Tom Skinner
ha querido ir a más
y ha sacado un EP
de seis temas
que es jazz contemporáneo
que mezcla sonido tradicional
con producción moderna
que la hace el mismo
que es lo interesante
de este disco
a mí me ha recordado
mucho la producción
a discos de hip hop
o trip hop
de los 90
este tema en especial
suena más clásico
pero el resto de temas
o sea
muy originales
muy recomendable
¿qué puedo decir
de este disco?
de este disco
lo que más me ha llamado
la atención
es la inspiración
se ha inspirado
Tom Skinner
en dos eventos
para él
muy personales
que uno es
la escucha repetida
que tuvo durante
el confinamiento
de un disco
que se llama
By Myself
del 78
de un chelista americano
llamado
Abdul Wadud
es un disco
que a ver
hablando
claro
es bastante fumada
es complicado de escuchar
es decir
es un disco
solo de chelo
¿vale?
difícil de escuchar
venimos de escuchar
una calle
sí
o sea imagínate
asústate
si Marcos te dice esto
asústate
es más
es complicadillo
es complicadillo
pero
está considerado oculto
y bueno
en discos
no ha habido représ
está súper caro
este disco
no sé
si estaba alrededor
de los 800 euros
o sea está considerado
como de culto
entiendo
y también nace
a partir de otro proyecto
que tenía la intención
es decir
de otro evento
que vive Tom Skinner
que era un proyecto
en el cual
ciertos músicos de jazz
se reunían
para tocar
la respuesta
a la escucha
de un disco
es decir
es un proceso interesante
es decir
¿qué nos inspira este disco?
¿qué me ha generado
la escucha de ese disco?
ahí está
pues vamos a improvisar
sobre ello
y esto lo hicieron
con un disco
que se llama Lifetime
de Tony Williams
que es del 64
este disco
Tony Williams
por quien no lo sepa
fue el primer batería
del primer quinteto
de Miles Davis
o sea
es una gran batería
y ha sido referencia
durante aquella época dorada
del jazz de los 60
en Blue Note
y bueno
a partir de ese evento
salieron ciertos temas
también de este disco
o ideas de ese tema
ideas de temas
que Tom Skinner
ha desarrollado
es la contra
de aquel disco
que comentabas
¿no?
pero llega a aparecer
¿hay algo
de ese disco?
eso es lo interesante
que sí
que de los dos discos
si lo escuchas
hay chelo
en el disco
y luego
él supongo
porque él es el batería
Tom Skinner
pues coge influencia
un poco
de este disco
de Tony Williams
es interesante
con una producción
insisto
muy moderna
¿tú aconsejas
escuchar los tres discos?
antes de ponerte
el de Skinner
pero a la vez
al menos
no, ni a la vez
ni al revés
como si fueras adánico
me refiero
haber escuchado primero
las referencias
que hacen que salga
ese disco de Skinner
haber escuchado
el chelo
y haber escuchado
sí, yo quizá empezaría
con el Tom Skinner
que es el más accesible
porque el de Lifetime
de Tony Williams
es hard bob
pero un poco
avant-garde
es decir
ya hay cosillas más
más complicadas
seguimos con el diccionario
empanada
yo de hecho estoy apuntando
no sé si me habéis visto
hard bob
avant-garde
bueno avant-garde
como el cine lo utiliza
tiro
avant-garde
es grima
sí, sí
yo soy de estas cosas
de dónde salen las cosas
hay que ir a la raíz
y bueno
solo una cosa más
de este disco
y es que
el nombre del disco
Voices of Bishara
es un título
es un tributo
perdón
al sello propio
de Abdul Wadud
el hombre que hemos mencionado
el músico que hemos mencionado
de su sello
que su sello era
Bishara
con dos R
Records
¿vale?
que es donde
inicialmente publicó el disco
pero lo interesante
es que Skinner utiliza
la autografía más común
de este nombre
árabe
que significa
y bueno
se come una R
pero que significa
buenas noticias
o el portador
de buenas noticias
o sea
que da buen rollete
vale
mi impresión
mi impresión de este disco
es el primer tema
es durillo
es decir
es
si te lo pones
es mierda
donde me he metido
pero el resto del disco
es aguantar
o pasar
vale
la aguja
un poco adelante
ya está
es este de aquí
que lo pondremos
en pantalla
porque si no
esto es el antirradio
gran disco
poca broma
poca broma
que ya el disco en sí
el diseño del disco
ya te sabes
o sea
te sabes
donde te estás metiendo
Voces de Bishara
mucho lo engañan
es la locura
y el que no tenías antes
era el que has mencionado
el que no teníamos
el Meca Ogbo
el Meca Ogbo
está por llegar
y nos vamos al gran disco
y nos vamos al top one
y nos vamos al top one
con Bichimbahas
wow
lo tengo de la mano además
con los colores
de Los Ángeles Lakers
oye
sí sí
joder
o IKEA
super portadón
es que claro
mola me mola mucho
vosotros lo habéis tocado
que daba una grima
que te cagas
hay que decir
que dame entera
si lo tocas
está muy currado
el papel
da de entera
sabes como cuando alguien
pasa las uñas
por una pizarra
pues da esa sensación
eso lo posaremos
al vídeo
la de entera
por favor
para que todo el mundo
pueda sentirlo
pero me doy cuenta
de que
ahora nos hablas
de este último disco
hay también
una intención
continuamente
en este tipo de música
de abordar
lo diferente
evidentemente
lo diferente
parece muchas veces
de mezclar lo conocido
pero
lo ves en todos
estos detalles
en la presentación estética
presentación visual
el tacto que genera
y después
ya titular
que antes has comentado
un disco con coordenadas
si si esto ya me parece
es demencial
total
pero esto no
pero está bien
la porte que has hecho madre
porque esto quiere decir
que bueno
se hacen cosas novedosas
aún ahora
en vinilo
está bien
parece que esté muerto
y que no
la gloria del vinilo
es los años dorados
de la época que surgió
pero que todavía
hay cosas que
que impresionan
o que sorprenden
si claro
la vida es esto
un gran loop continuo
que va arrollando
nuevas opciones
exacto
entonces en top one
he puesto dos discos
de pichin bajas
este
es el primero que he puesto
este sería mi top one
que inicialmente
aquí sé que hacemos
un poquito de trampa
como Edgar
es del 2021
en cassette
pero se sacó el año pasado
el 22 en vinilo
vale
son dos discos
de un trío
que de música analógica
vale
que hace
analógica psicodélica
de Chicago
vale
que podemos decir
de Switch on Ra
que es este primer disco
Switch on Ra
es un título divertido
vale
porque hace referencia
a Switch on Back
que es un disco
de Wendy Carlos
que grabó en el 68
y que se basaba
en la interpretación
de una colección
de piezas
de Sebastián Bach
pero con un clásico
sintetizador
muc
ok
vale
que han hecho
un tributo
y dicen
nosotros hemos hecho lo mismo
pero con San Ra
que San Ra
es un pionero
del
dijésemos
del
ah hostia San Ra
sí
aquest va sortir
a l'exposició
de
aquella
de l'ocultisme
al CCCB
de la llum negra
el San Ra
tenia
com mogollón
hi havia
com una
que hacía un espai
per ell sol
de la música
de com
tenia aquesta doble
intencionalitat
més fosca
que era un tio
molt espacial
va fer com un jazz
espacial
sí
exacte
com un cósmic
no no no
que era
cósmic jazz
de fet el gran
un disc que és bastant durillo
és Space is the Place
sí
me'n recordo
d'aquest espai
a l'exposició
al CCCB
aquest espai
del San Ra
era molt
molt heavy
és com
cowboy bebop
és un space bebop
bueno ja ho prestan
això els sintetizadors
veig que aquí n'hi ha uns quants
i tant
i això mateix
n'hi ha dit
este disco
lo interesante
que tiene
el dato
el dato importante
perquè han hecho
este disco
que és
con temas de San Ra
interpretaciones
con un total
de 19 sintetizadores
además
todo el disco
està
grabado
i mezclado
analógicamente
jo el resumen
m'agrada
fer definiciones
particulares
perquè si miras
la contraportada
és més llarga
la llista
de sintonitzadors
que la de les cançons
sí sí
està aquí
a més són vintage
tot diguéssim
són antics
interessant
jo defineixo
aquesta banda
perquè per mi
és una banda
referència
referència
de diguéssim
l'última dècada
com a novetat
com a
una banda
que té coses a dir
avui dia
encara amb la música
i la defineixo
com los Heisenberg
jo diria així
de la psicodéria musical
d'actualitat
perquè fan
com música
espacial
del massa allà
analògica
que encara avui dia
ja costa
perquè cada mes
anem més a lo digital
i de calidad
però estos tios
ja són un poquit
més conocidos
más que el
como mínimo
Beach in Bajas
me da la sensación
de que
aquí buscando
informació sobre ellos
han aparecido
en programes
de la BBC
en ràdio
son unos tios
con una trayectoria
bastante
el nigeriano
es un tío
relativamente joven
segundo disco
por tanto
estos llevan
desde el 2010
han sacado
mucho material
y no es la primera vez
que hacen esto
con Sunray
hicieron otro
con un disco
del 2017
que se llama
Bajam Fresh
Bajam Fresh
lo mismo
y bueno
para mi
es un gran disco
un gran disco
que liga mucho
con este otro
que este otro
es menos directo
son temas largos
pero que va
a fuego lento
Bajas y Leitors
¿no?
sí
Bajas y Leitors
Bajas y Leitors
es un disco
claro
para disfrutarlo
necesitas
escuchar el tema entero
son cuatro caras
grabadas en 45 RPM
es decir
hay más espacio
¿vale?
o sea
puedes poner
los temas ocupan más
¿vale?
por tanto
está menos comprimido
el surco
para el mundo
de los audiófilos
esto pues representa
mayor calidad de sonido
etcétera
pero nos vamos a meter ahí
y cada cara es un tema
los dos primeros temas
tienen mucho rollo
más tipo New Age
más como esto
que está sonando
y los dos últimos
tienen más beat
y tienen un poquito
más de componente
crowd rock
que sería pues
el género
que se
que vivió
los 70
con bandas como
Cannes
o muchas otras
que tenían
un componente
de rock
con electrónica
¿vale?
ya digo
dos bandas
hay dos bandas
dos discazos
para mi gusto
y una banda
de referencia
para todo aquel
que le guste
la música psicodelia
no solo la rock
sino en general
este es tu grupo
¿eh?
me encanta
te flipas ¿no?
volvemos
bitching bajas
tienen un vídeo
en directo
sonando
que están como
en una pecera
y entonces van
volando como peces
es muy pecera
pero este tema
me está flipando
a mí
me está alucinando
¿sabes por qué?
porque lo he pensado
cuando ha empezado
el ladrillo
verás
tiene toques asiáticos
este tipo
no sé
me está
tiene el rayo
percusivo
envolvente
que tiene
me mola
me pone
me pone
de hecho
este tipo
de sonidos
habrá que empezarlos
a meter en la empanada
bueno
porque así conseguimos
igual hay algo
de hipnótico
y vamos a
al final
conseguiremos
crear la secta
cuando tengamos
más de tres seguidores
el que podemos hacer
es despedir el programa
con esta canción
con la típica
estoy contigo
podemos hacer
ahora ya podemos decir
que se ha acabado
ya el 2022
ahora sí
gracias
y res
nos vemos
el primer programa
habíamos

estas
realidades
que nos
acontecen
gaudís
gollas
en algún momento
tendremos que
sentarnos
a criticar
al carras
es decir
en algún momento
tendremos que
sentarnos
yo creo que
haya un programa
al carras
asbestas
y decir
exacto
al carras
al carras
versus
asbestas
sí
versus
la piedra
no
eso está claro
no acabaremos
está claro
doncs res
bon inici d'any
ya que
nos hemos despedido
el último programa
y
fin la próxima
y lo que viene
acaba
bien empieza
bien empieza
bien acaba
la vida
es 3 a.m
i'm calling in
to tell you
that without
i'm losing sleep
i'm losing sleep
never stand around
this lonely house
it's leaving me
filled with fear
i'm losing sleep
i'm losing sleep
and i
know why
it's time
to be a child
scared of the night
please don't stop
loving me
loving me
oh
wanting me
wanting me
like you do
this is
i'm staring out
staring out
ooh
ooh
ooh
ooh
staring out
staring out
like you do
i know
i know you have to
walk out there
it's all the best
but can't you see
i'm losing sleep
i'm losing sleep
remember telling you
to go
you've always done
what's good
for me
i'm losing sleep
i'm losing sleep
i'm losing sleep
i'm losing sleep
and i know
i know
i know
i know
it's fine
to be a child
scared
so scared
of the night
please don't stop
loving me
loving me
oh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
wanting me
wanting me
like you do
ooh
it's gonna stop
caring now
caring now
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
caring now
caring now
like you do
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
ooh
running from the dark
but i just can't hide
dreading sundown
yeah i'm dreading the night
i need you back
yeah
it doesn't feel so
wrong
oh please don't stop
loving me
loving me
oh
bes vãoant祭
,해�, unhappy
no
oh
please don't stop
caring now
caring now
oh
ooh
oh
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.



Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!