Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jo encara no l'he pogut veure de la seva totalitat
perquè jo vaig veure parts
òbviament, per proximitat
Sóc de síndria?
Només quan sortien els pits, no?
Perquè estic pensant, jo has vist el trailer
No, però ara, jo no l'he vist
i vosaltres m'esteu dient en privat
ara si ho feu en públic
que no hi ha pa tant
No tenim els huevos
El Pol em comentava que és un curt
que sembla molt fet perquè guanyi
aquesta mena de premis
És de manual, del manual actual
Em refereixo a que crec que s'estan veient
unes produccions catalanes
en el sentit estrictament
aquest, diguéssim, costumbrisme català
allò que veiem a estic de 93
I seria Anuncio Estrella d'Am també
perquè jo l'Anuncio Estrella d'Am
crec que ha generat escola
Sí, pot tenir un rotllo
sobretot molta playa també
entre amics, els sopars
I bon sabor de boca
sempre bon sabor de boca
perquè la sensació que tenim
ante pel·lícules o cortometrajes
perquè al final estos anuncios
són autèntics cortometrajes
d'Estrella d'Am
és sempre això, no?
És un poquito el
Vale, sí, la vida és complicada
No, però aquí hi ha un melodrama
i la vida deja buen sabor de boca
Aquí hi ha un melodrama
que per cert, diguéssim, això s'està matent
el diumenge, ara trencarem aquesta màgia de ràdio
que sempre ens agrada tant
Sí, però mai l'emmantico
No sé que tan pato
No, no, però que em refereixo a la nit abans
és a dir, per nosaltres, aquesta nit
és la nova edició dels Premis Goya
I estem d'acord en que
Suc de Cíndria també va
com el mejor cortometraje
al menos nominado
Y puede volver a ganar
Sí
I hi ha altres pel·lícules
Jo crec que aquí sí que hi ha
tres pel·lícules que competeixen principalment
que són Almodóvar-Amenávar
Sí, tenemos un tándem
bueno, un versus
un fight, no?
El joven, que ya no es tan joven
y el viejo, que es cada vez más viejo
Sí
Y que en este caso parece que sorprende
más bien Almodóvar
con su gran película
Crepuscular
Crepuscular
y más bien un Amenávar flojito, no?
Sí
Bueno, de fet, li ha passat
dium que li passarà
possiblement
ja només en nominacions
però la mà per la cara
a la trinxera infinita
que des d'aquí jo ja avanço
venga, va, si comencem a fer les quinieles
jo avanço de que Belén Cuesta
pot guanyar
Sí, ahí hay un tándem actoral increíble, no?
Antonio de la Torre
Antonio de la Torre
ya Belén Cuesta
y en ambos casos
me parece que han hecho
un trabajo increíble
digo me parece
porque no he tenido la oportunidad
de ver la película
una película que retoma otra vez
los conflictos de la guerra
pero que me parece quizás
la película más acertada, no?
Más que todo porque al final
los premios yo entiendo
que lo que deben es
propulsar nuevas carreras
nuevos cines
o nuevas maneras de hacer
y ante dos
sí, dos personajes
muy importantes
en la cinematografía española
como son Amenábar
y Almodóvar
pero que ya es hora también
si al menos no han dado
con la película
que justifique
su gran fama
al menos en el caso de Amenábar
porque no dar paso a otros
como Lo que arde
que de hecho Lo que arde
también creo que es
otra de las
las grandes favoritas
en este caso
¿Pero que arde
pot ser que sí
també a Direcció Novell?
Sí, cierto
Vale, aquí está
compatint a Maloyo
y aquí yo ya veig
yo no sabría dir-te
Enumeramos películas
que van nominadas
Dolor y Gloria
Intemperie
La trinchera infinita
Lo que arde
y Mientras dure la guerra
Estas son las 5 películas
que van a mejor
nominadas a mejor película
¿Y a Direcció Novell?
Claro, en Direcció Novell
tenemos a El Hoyo
Vale
Abuñuel en el laberinto
de las tortugas
La hija de un ladrón
Ostras
Y ventajas de viajar entre
Claro, es que bueno
Lo que pasa es que claro
los oyentes
nuestros preciados oyentes
nos estarán escuchando mañana
posiblemente con el resultado
ya
O sea, que estamos divagando
Ahora vamos a comenzar el programa
Tot això resulta bastant futil
ahora mismo
Exacto
No, pero venga
Recordem xarxes socials
que això sí que ho hem de fer sempre
Facebook Empanada Cultural
Instagram Empanada Cultural
Twitter Empanada Cultural
Sense L
y los podcast
que los podréu tomar
Mixcloud, Soundcloud y Evox
Y antes de que el programa prosiga
simplemente mencionar
que parece ser que la producción catalana
en cuanto a nominaciones
y eso sí que no cambia
si es sábado, domingo o lunes
ha sido bastante menor
que en otros años
Contamos con El Hoyo
que además es coproducción
La película madre
Dirección
El Sorogoyen
Exacto, dirección del Sorogoyen
Hablaremos de Sorogoyen hoy
por cierto
en algún momento
y eso sí
el corto que ya hemos mencionado
Suc de Sindria
que parece que retoma
no solo ese costumbrismo catalán
sino también esas libertades sexuales
y ese puntito
empoderamiento femenino
que tan
que tan
de moda está
Tan en boca
Venga va, avancem nois
Sisplau
Es nota que ha tornat el Ferran
perquè torna la música
Sí, volvemos a la pasta y la pizza
¿no?
En este programa
S'ha de menjar, s'ha de menjar
Hem de pujar una mica el ritme
perquè estem els tres apagadors avui
Bueno, és que ha sigut una setmana
molt difícil
Això de la pluja
la gent de les quatre estacions
sempre estem patint
quan l'hivern és massa fred
quan l'estiu és massa calor
Paulino Pizza
no es va subir l'ànima
Pero importante
Venga, yo
pues vea
Como hay que subir aquí revoluciones
os voy a hablar de Conor McGregor
y su último combate
con el gran noqueo
de 40 segundos
a Donald Cowboy Cerrone
¿Qué os parece?
¿Bien?
El McGregor
el gran bluff
de la historia
Está ni me entradillada
por una saxo
Ahora no lo sé
¿He venido al programa
adecuado
para hablar de hostias
o no?
Empanadas culturales
Podría, ¿eh?
Podría
pero bueno
nuestros oyentes
y mis compañeros aquí
me conocen más
como el pesado del cine
así que vamos a dejar
el UFC
el Mixed Martial Arts
para otros programas
y sí, evidentemente
os voy a hablar de cine
pero en este caso
no me voy a centrar
en una única película
porque ya anuncié
la semana pasada
que justo este fin de semana
había grandes estrenos
de hecho hay 5 películas
que han estrenado
que me parecen
suficientemente importantes
como para que las comentemos
evidentemente
el tiempo no es infinito
la entrichera puede que sí
la cuestión es que
vamos a hablar
de las que podamos
seguramente podremos hablar
de Emma
hablaremos también
de Petruña
si Dios existe
se llama Petruña
y quizás hablamos
de ese
lago del ganso salvaje
que es como el comodín
¿no?
es una peli
a la que le tenemos ganes
desde que fue en octubre
sí, la comenté
para Sitges
es una peli
que comenté
que tuve la oportunidad
de verla en Sitges
y que finalmente
se ha estrenado
este pasado viernes
que no te veurá
amb el videojoc
que que vam comentar
del ganso
no, no, no
un Tide at Goose Game
no, però potser sí
no ho sabem
perquè quan m'havia de parlar
l'Adriano Sitges
no em va tenir temps
potser perquè estem fent
el menú del dia
al minut 10-11
no passa res
ens mengem la publicitat
no la fem
exacte, sí, total
i tu Pol
de què ens parles avui?
doncs mira
jo arran de que
potser us diria
que comença
un bon període
de festivals
i en aquest cas
s'està celebrant
un d'aquests grans
a Espanya
festivals de música
garages
sixties
i tot això
que és el Sant Antoni
Popfest
que s'està celebrant
a Castelló
ens pilla una mica lluny
diguéssim
del que estem acostumats aquí
però
Països catalans
pujarem al voltatge
de l'antena de ràdio
a veure si arribem
no, però ara venen
bastants festivals
de gènere així més
garajero
i anem a introduir
una mica
aquest gènere
molt bé
i jo mira
jo portaré un videojoc
perquè com diu l'Adriano
si ell el coneix
per ser el passat del cine
jo sóc el passat dels videojocs
i a més
m'ha costat
perquè aquesta setmana
és quin tema estem fent
el Pol ha fet aquesta entreneta
i he buscat un joc
que em fa pensar
en reconnectar
en connectar
en arribar a la gent
o arribar a un mateix
i és Portal
Porta'l de Balbe
el Pol el coneix
ja veurem
quan arribem a
perquè no portar
Death Stranding
perquè era perfecte
pels ponts
portem aquí
un monogràfic
de Death Stranding
des de fa 3 mesos
és la recomanació
del Ferran
per l'Adriano
bàsicament sí
bàsicament sí
ja veurem per què
Adriano
començarem amb tu
d'acord?
genial
cinema
Bàsicament sí
Bàsicament sí
Bàsicament sí
Bàsicament sí
Bàsicament sí
Bàsicament sí
Bàsicament sí
Bàsicament sí
Bàsicament sí
Bàsicament sí
Bàsicament sí
Bàsicament sí
Bàsicament sí
Bàsicament sí
Cuando quieras Adriano
No, yo es que
yo si no tengo música
es como que me siento vacío
Además, por si cometo algún error
en mi retórica
está bien que la música
ensucie un poco
mis discursos
Bueno, yo os he dicho
que venía a hablar
de los últimos estrenos
los que yo considero
más importantes
estamos hablando
de cinco películas
por un lado
tenemos a Todd Haynes
Todd Haynes es un hombre
que se hizo muy famoso
aunque tenía un recorrido
y una trayectoria
bastante importante
pero se hizo muy famoso
con Carol
¿recordáis?
La película
Uy, veo
cierta reticencia
A mí me encantó Carol
pero sobre todo
me encantó
por su opuesta formal
por ese trabajo
de ir a buscar
aquellas fotógrafas
La mirada
No, no, pero es en serio
es decir
por un lado teníamos
la relación lésbica
entre la Cate Blanchett
y la Ronnie Mara
realmente me parecían
dos personajes
muy bien elaborados
y por otro lado
a mí lo que más me encantó
o sea, lo que más
me atrajo de esa película
era la puesta en escena
el trabajo formal
y cómo había
una mirada
a través de la mirada
de muchas fotógrafas
anónimas
de la época
que habían dejado
una obra bastante importante
pero que no se les había dado
el espacio
y la fama necesaria
y entonces
de alguna manera
Todd Haynes
miraba esa época
y esa relación lésbica
a través de la fotografía
que se conservaba
de la época
sobre todo
de fotógrafas mujeres
fotógrafas femeninas
me pareció una gran apuesta
pero sí que es cierto
que la siguiente película
que era una película
casi de carácter infantil
no sé si la recordáis
una película
que exactamente
se llamó
Wonderstruck
el museo de las maravillas
es una peli
que ya
no, no
pues bueno
es una película
que dejó
a mucha gente
descontenta
y la nueva aportación
de Todd Haynes
es Dark Waters
Aguas Oscuras
está inspirada
en una impactante
historia real
que en este caso
liderado por el actor
Mark Ruffalo
un veterano también
ah, ese cual es
el estreno de esta semana
sí, exacto
es un estreno
bastante pomposo
con cara y abandonad Hulk
pues harás
no tú creas ni tú
esta es una peli
que se mueve mucho
entre el drama judicial
basada en hechos reales
conflictos políticos
y no
y el ir descubriendo
sobre todo
como al final
estamos muy
controlados
y muchas veces
casi envenenados
de manera literal
por las grandes empresas
pero bueno
esta es una película
que dejo ahí
porque creo que es importante
saber lo que nos va aportando
Todd Haynes
de momento
a través de las críticas
que he podido leer
parece ser que es una película
más bien mediocre
después tenemos
Sobre lo infinito
de Roy Anderson
este director sueco
que se mueve
en un terreno aparte
un terreno que evidentemente
muchas veces
roza los premios
y en este caso
obtuvo en el festival de Venecia
el León de Plata
a mejor director
también obtuvo
los mejores efectos
visuales
en los premios
del cine europeo
y en este caso
se vuelve a presentar
en el 2019
con una obra
de 76 minutos
que trata
precisamente sobre eso
sobre lo infinito
aunque está inspirada
en el cuento
de las mil y unas noches
tantas veces versionado
es un cine muy especial
pero comprimida
en 60 minutos
seguramente de este hombre
habéis oído hablar
por una paloma
se posó en una rama
reflexionar sobre la existencia
la comedia de la vida
canciones del segundo piso
con estos titulares
ya os imagináis
el tipo de cine
que os vais a enfrentar
pero oye
que vale la pena
porque a veces
lo que nos interesa
es salir un poco
de la rutina
y también
de la rutina cinematográfica
pero si hay una película
que se mueve en un terreno
de poca rutina cinematográfica
es Petruña
Petruña
o
a ver
está titulada como
God exists
her name is Petruña
Dios existe
su nombre es Petruña
o en castellano
Dios es mujer
y se llama Petruña
bueno parece que no deja lugar a dudas
si Dios existiera
se llamaría Petruña
y Petruña es la protagonista
de la película
que por cierto
ha ganado los premios
del cine Lux 2019
no sé si estáis un poco familiarizados
con estos premios
¿con los de fotografía son?
no
es que es curioso
porque si tú buscas premios Lux
posiblemente el primero que le salga
son los de fotografía
es Lux de Luxemburgo
me imagino
bueno al final
es Lux por Luxemburgo
pero es Lux por Luz
y claro
encaja con la fotografía
sí
pero yo recuerdo
que hayan los premios Lux
de fotografía
¿no?
porque al final Lux
es Luz
¿no?
y entonces
es una palabra
que se puede utilizar
en varias direcciones
encaja en el concepto fotográfico
como Luz
y como decía bien Ferran
en el concepto luxemburgués
por el parlamento
es un premio que concede
el parlamento europeo
y evidentemente
si lo concede
el parlamento europeo
tienen que ser
una serie de películas
que puedan abordar
algo de luz
sobre conflictos
que muchas veces
están en las sombras
¿no?
y sí que es cierto
que la directora
por cierto
de Macedonia
un país que suele
producir pocas películas
y si las produce
pocas nos llegan
¿no?
en este caso
¿de quién estamos hablando?
de Teonora
o Teona
Mitevska
Teona Mitevska
aunque nos suene
a precisamente eso
a Macedonio
es una directora
que tiene un largo
a ver
en su filmografía
que además
es un personaje
bastante activo
no solo en el ámbito
cinematográfico
sino teatral
cultural
está detrás también
de producciones
de animación
y ella a sí misma
se define
como una
fe martivista
así que ya
podéis imaginar
por dónde va
el discurso
ya podéis imaginar
qué tipo de luz
ofrece esta película
una luz
sobre la realidad
de la mujer
en este caso
en Macedonia
y yo
¿cómo se diu?
Petruña?
Petruña
Dios existe
se llama Petruña
es que sembla
más gallec
Petruña
Petruña
bueno
al final
estamos hablando
ante un conflicto
o grec
Petruña que Petruña
sí
al final
es una realidad
balcánica
es una realidad
propia del este
que nos muestra
una clara desigualdad
entre hombre y la mujer
y esa es la luz
que Teona
intenta aportar
en Europa
basándose en su propio ejemplo
el ejemplo de Macedonia
de hecho
si os parece bien
os menciono un poquitito
por encima
de qué va
la película
parece ser
cada mes de enero
en un pueblito
de estos que aún vive
de la tradición
y los ancestros
en Macedonia
un festival
en el cual
uno de los sacerdotes
de mayor rango
eclesiástico
lanza una cruz
una simple cruz
de un tamaño
bastante reducido
la lanza desde un puente
y la lanza al mar
y en ese momento
toda una serie de hombres
preparados
para la gran hazaña
saltan al mar
un mar que os podéis imaginar
en enero
está en una situación
de temperatura
bastante
bastante heavy
se lanzan
a competir entre ellos
para alcanzar esa cruz
si alcanzan la cruz
o aquel que la alcance
más bien
porque siempre hay uno
que lo hace
va a contar
con la bendición
de Dios
durante todo el año
pero qué pasa
que esta tal Petruña
que está interpretada
por una humorista
del país
que se llama
Zorika Nusheva
esta tal Petruña
que está un poco
asqueada de la vida
porque está en una realidad
que no le favorece
desde ninguna perspectiva
es decir
busca trabajo
hace mucho tiempo
y tiene treinta y pico años
y sigue en el paro
es una mujer
pues a mí me parece
ciertamente atractiva
pero no se plantea
como el perfil estético
que pueda gustar
en esos lares
es más bien
una mujer robusta
de gran tamaño
que no sería la chica del este
es la madre del este
exacto seguramente
pero es la madre con treinta años
y entonces en una sociedad
tan anclada en el pasado
aparentemente
se puede leer esa realidad
a través de la película
de repente
esta mujer asqueada
acaba sin quererlo
en el entorno
donde se está celebrando
la competición
y en una
en un rampec
que diríamos en catalán
la chica cuando ve
la cruz desde el puente
se tira vestida
la coge
y evidentemente
se supone que tiene que contar
con la bendición de Dios
pero no
pero no
¿qué le sucede
a todos los competidores
que ven ante sus ojos
como una mujer
ha conseguido la cruz
y ellos no?
de alguna manera
puede evidencia
roles de debilidad
que nosotros tenemos
por suerte
muy olvidados
pero que quizás
en esos países
aún se mantienen
entonces a partir de aquí
es la clara discusión
entre la sociedad
sobre si esa mujer
tiene derecho
a contar con la bendición
de Dios
no por solo
por su aspecto
y su realidad laboral
que evidentemente
no favorecen
sino simplemente
por el hecho
de ser una mujer
entonces la película
sucede en un día
la película
es el delirio
de una sociedad
anclada en el pasado
donde aún
el poder
depende de la iglesia
y de la religión
algo que por suerte
nosotros
también hemos olvidado
y que pone al descubierto
las grandes injusticias
que se han vivido
en muchos países
durante muchos años
pero que parece que aún siguen
en este caso
en Macedonia
claro
aquí la cuestión es
¿hasta qué punto
esa realidad
puede ser extrapolable
al resto del mundo?
porque sí que es cierto
que la mirada
de la directora
es un poco maniqueísta
es decir
en la película
solo vemos
hombres vomitivos
totalmente deleznables
es decir
yo como hombre
tampoco me siento
representado
en esa película
y claro
cuando tú te mueves
en esa dicotomía
tan marcada
es difícil
que yo empatice contigo
evidentemente
que empatizo
con el personaje femenino
porque además
la película se mueve
como muchas de esas películas
balcánicas
entre el drama
y la comedia
continuamente
va despertando
ciertas sonrisas
pregunta
es parecido
el tono
Kusturika
por ejemplo
bastante
o sea
tiene estos momentos
frenéticos
junto con momentos
muy dramáticos
también es cierto
que contando
con una producción
menor
de todo ese territorio
nosotros
como un poco brutos
a veces
lo que hacemos
es meterlos todos
en el mismo saco
como hicimos con Asia
exacto
entonces podríamos
hacer todo
el mismo saco
del este
no es tan barroca
la película
no es tan exagerada
porque el cine de Kusturika
también es como
la música balcánica
muy exagerada
no esta película
se mueve
en un ritmo
menos frenético
pero sí que hay momentos
de delirio masculino
que vamos
que te empujan
a salir
fuera del cine
en el fondo
bueno
que sepáis esto
que ha ganado
que se acaba de estrenar
que ha ganado
los premios Lux
y que además
competía con películas
de la calidad
del reino
de Sorogoyen
por eso antes mencionaba
que íbamos a hablar hoy
de Sorogoyen
no es que me vaya a extender
mucho en esta realidad
Sorogoyen se ha visto
que está ahora
detrás de esta producción
llamada Madre
que partía de un corto
y que está denominada
en los Goya
que lo haguéis
por ser madre
no
es que yo no entenc
ben bé
que este traspas
de un cort
que a mi
em semblava perfecta
Jo l'única cosa que sé
és que en els últims
5 anys
hi ha hagut
10 pel·lícules
que diuen
Madre
que vienen
d'un corto
que se llamaba
Madre
que no es el mismo corto
cierto
bueno
que es el del de Toro
no
i la de Terror
que era un curt
que jo vaig veure si
ja es fa
potser 10 anys
que després
del Toro
va produir la pel·lícula
que és la llarga
després
Madre
amb exclamació
de l'Aronovsky
és com
ostres
hi ha tantes pel·lícules
que es diuen Madre
que ja no sé
d'aquí no parlem
bueno
es que Madre
hay
Madre
solo hay una
no hay muchas
Madre hay una
pero películas
hay 800.000
bueno
es cierto
que esta película
de Madre
descoloca un poco
porque
se podría pensar
de un director novel
que ostia
empieza con un corto
la peta
y entonces
le dan la película
pero un sorogoyen
parece que no
tenía la necesidad
de prolongar
la historia de Madre
que aparentemente
por lo que he oído
es un corto
de 10
y en cambio
la película
la han criticado
muchísimo
bueno
pero
pero la actriz
sí que va a guanyar
un premi
a no sé
quin festival
ella
porque su trabajo
actoral
sí que está a nivel
pero parece que
la peli
naufraga
un poquitito
volviendo
y cerrando
el tema
de Petruña
¿qué pasa?
que yo creo
que El Reino
es una peli
mucho más redonda
en cuanto a
lenguaje cinematográfico
en cuanto a
trabajo formal
es decir
no
o sea
comparto
las intenciones
de hecho
las buenas intenciones
de Teona
de la directora
que tuve
la oportunidad
además
de oírla
hablar de su propia película
en la filmoteca
cuando vino a presentarla
y me pareció
una directora
súper coherente
un artista
en toda regla
pero sí que es cierto
que el resultado final
de la película
no está al nivel
del reino
¿pero qué pasa?
¿qué tipo de luz
quieren los políticos
y el parlamento
europeo
ofrecer sobre la realidad
social de Europa?
una luz
que nos habla
del género
y que ya nos permite
de alguna manera
seguir robando
como políticos
no me incluyo
porque no soy
pero es una manera
de hablar
porque te identificas
con España
y con el robo
imagínate eso
como igual Raval
para que no lo sabíeu
la crítica
heteropartiderarcal
está muy bien
y todos la podemos utilizar
y además no dice nada
de nosotros
como ya es un lugar común
todo el mundo
de alguna manera
se puede esconder
tras ese lugar común
pero claro
poner luz
precisamente
sobre toda la corrupción
política que hay
como hacer reino
no sé si es lo que
más le interesa
ahora mismo no
porque claro
mirad lo que decía
el presidente
del parlamento europeo
David María Sassoli
al anunciar
el galardón
es decir
no es fácil
afrontar las dificultades
de nuestro trabajo diario
sin vernos atrapados
por los tecnicismos
de la práctica parlamentaria
pero también debemos
comunicar emociones
y utilizar los nuevos
modos de comunicación
en este caso
inciso
el cine
el premio Lux
es una herramienta
extraordinaria
para ayudarnos
en esa tarea
lidiar con la inmigración
el derecho a la salud
el feminismo
y la ética política
a través de las cintas
que el premio Lux
promociona
que es una oportunidad
que no podemos dejar pasar
pero claro
toda esa
toda esa retórica
que acabo de mencionar
y que Sassoli
se dedicó a
afirmar
de alguna manera
encuentra
un cul de sac
con Petruña
pero bueno
avancemos
porque si no es tan buena
para qué dedicarlo
tanto tiempo
dediquémosle
a la película
que a mí sí me parece
una gran aportación
de esta semana
que es Emma
de Pablo Larraín
exacto
y cambiamos el registro
no solo cinematográfico
sino musical
cinematográficamente hablando
quizás empatan
porque de nuevo
nos habla de una mujer
ya no es Petruña
es Emma
y es una mujer
decidida
a
a un discurso
de apoderamiento
es decir
no quiere
participar
de lo establecido
y menos
aquello establecido
impuesto por el hombre
en este caso
no es una
una competidora
espontánea
sino que es una joven bailarina
que
que está
que está relacionada
con Gael García Bernal
en la película
de hecho el personaje
que interpreta a Gael
es Gastón
Emma y Gastón
se deciden
a entregar
Apolo
en adopción
el hijo
que ambos habían adoptado
de manera anterior
es decir
esta pareja
adopta un hijo
y al tiempo
deciden darlo
en adopción
sobre todo
y en apariencia
por la presión
de Gastón
eso es algo
que le lleva
a la propia protagonista
a Emma
a dejar la relación
y a partir de aquí
¿qué sucede?
pues a partir de aquí
es como decía antes
Paul
un videoclip
de un poquito más
de una hora y media
bueno para el tráiler
es lo que se habla
pero en algún sentido
yo voy a jugar al tráiler
en algún sentido
a ver es una película
con una carga musical
muy importante
y de gritos
yo el tráiler
todo el rato
están gritando
yo lo vi
cuando fui a ver el faro
puse en el tráiler
uy dios
como gritan
por favor
bueno esto es
Sudamérica
Chile
ah vale
pero es muy trátrá
yo que can agafat
bastante
pero en este caso
yo considero
que ha sabido hacerlo
es decir
estamos hablando
de Pablo Larraín
para aquellos
vosotros dos
o los oyentes
que no estén ubicados
Pablo Larraín
está detrás de películas
de carácter muy político
como No
que precisamente
interpretaba
Gael García Bernal
está detrás del Club
que también nos habla
de una situación
política pero religiosa
y sobre todo
sus dos anteriores películas
muy importantes
Neruda
o Jackie
estas dos
Neruda sigue siendo
producción chilena
pero Jackie
ya se va a Estados Unidos
oye
y para hacer su primera
incursión en Estados Unidos
no estuvo mal
ha tenido una nominación
puede ser
lo que pasa es que a mí
no me acabó de matar
el trabajo que hacía
Natalie Portman
interpretando a Jackie
Natalie Portman
el cemento
la cara de cemento
que tiene Natalie Portman
y Jackie
haciendo de Jackie Kennedy
pero de nuevo
retoma un poquitito
el discurso argumental
de esas películas
y nos muestra
unos personajes
en este caso Emma
que no entiende
el porqué
de un mundo
que les maltrata
un mundo
que es violento
con ellos
de hecho es violento
entre ellos
y sobre todo
nos plantea
una situación
de personajes malditos
que intentan encontrar
un sitio
en este mundo
y que difícilmente
lo consigue
pero de alguna manera
Emma insiste
cuando veáis la película
tendréis la oportunidad
de ver como
Emma
intenta encontrar
ese sitio
en un mundo
que está lleno
de normas
pero ella intenta
hacer su propio camino
y intenta evitar
esos gestos aprendidos
y como
nuestro amigo Paul
también le gusta decir
los Pink Parentals
una nueva película
de
de George Lantius
bueno la parodia
un canino
explicao
explicao
ahora no llargaremos
la acción
pero bueno
de este modo
de esta manera
lo que hace la RAIN
es plantearnos
una maternidad
muy poco convencional
y sobre todo
también lo que hace
es plantearnos
esta nueva opción
de maternidad
a través de la música
y la danza
porque Emma
es bailarina
como os he dicho antes
¿qué tipo de música?
pues nos movemos
entre el reggaetón
y también el trap
¿no?
hay algo de actitud
de trap
es curioso
porque las bases
sonan bastante
reggaetoneras
si, está oyendo ahora
si pusimos una miqueta
bueno, esta en concreto
es más trapera
yo considero
que la aportación
de Estados Unidos
por cierto
Estados Unidos
con el signo del dólar
con el signo del dólar
Estados Unidos
está detrás de la banda sonora
y de estos dos temas
que han sonado
que uno es real
que aparece en el tráiler
y la otra es destino
que es la que está sonando
ahora mismo
pero bueno
en esta película
también hace incursión
Nicolajá
que es un chileno
DJ
os veo cara de
de estar navegando
un poco
pero
Nicolajá
por favor
si Nicolajá
tiene varios singles
con Sasha Spielberg
¿sabéis quién es Sasha Spielberg?
con ese apellido
difícil no imaginarlo
la hija de Spielberg
aparte de ser actividad
haber hecho algún cameo
también es música
y por cierto
canta de maravilla
y tienen varios duetos
Sasha Spielberg
con Nicolajá
Nicolajá
es otro hijo de papá
por así decirlo
pero que ha sabido
demostrar su talento
él es hijo de Alfredo
y Alfredo Yar
que es un artista plástico
súper conocido de Chile
así que imaginaros
con esta realidad artística
en casa
lo que hacen estos dos señores
es juntarse
y producir música
pero el mismo Nicolajá
y sigo con la empanada
está detrás
de la banda sonora
de esta gran película
que se llama Emma
no solo él
también tenemos
a Estefanilla Naina
¿quién es esta chica?
es la coreógrafa
que está detrás
de todos esos bailes sensuales
que el espectador
va a disfrutar
viendo Emma
y además de nuevo
también ha coincidido
en algunas puestas artísticas
o performance
con Nicolajá
al final
lo que vemos
es como la realidad chilena
ya sea dentro del país
o fuera del Chalín
intenta estar vinculada
como una gran empanada
aunque haga estas dos
pequeñas incursiones
Adriano
no intentes hacértelo bien
porque ya vemos todos
que llevas 20 minutos
de sección
¿qué pasa?
pero la gente
tiene que entender
por qué hay que vivir Emma
es una empanada chilena
¿por qué hay que vivir Emma?
os lo diré
con uno de los discursos
de los personajes
de la película
cuando le preguntan
por qué hace lo que hace
por qué baila lo que baila
porque de alguna manera
parecería ser que
buen cine
reggaetón
y trap
no combinan
es decir
a ver
para gustos colores
pero sí que es cierto
que cuando planteamos
un cine autoral
como el de Larraín
no lo vemos
o no lo imaginamos
defendiendo el discurso
reggaetonero
y bailes sensuales
pero es que hay algo
interesante
en su mirada
hacia esta nueva
generación
en su mirada
y está muy bien interpretado
o representado
por un diálogo
en el cual una chica
defiende lo que hace
dice
es rico
es la vida
y yo te bailo la vida
si tú estás aquí
es porque alguien
en algún momento
se calentó
y tuvo un orgasmo
y hoy día
ese orgasmo
lo podemos bailar
vayan a ver más
o sea
The Wild Goose Lake
nos lo pasamos
no
claro
claro
me estás presionando
me estáis presionando
pues nada
lo dejamos aquí
avancem
venga
música

es whisking
de jar
pero de quina época es
bueno la cançó
es tradicional irlandesa
pero ellos la deberían grabar
al 70
vale
bueno pues tiro enrere
tiro enrere
en aquesta sección
més enrere encara
sí
no a veure
realment fa molt poc
vam estar comentant
caphead
i su
no
aquest ritme
més swing
jazzeros
com es deia
aquella expressió
Adriano
Rocktime
Rocktime
exacto
Rocktime
Rocktime
no pues tot això
que era més dels 20
dels 30
doncs fem un saltet
avui
cap als 50
60
i cap amunt
un saltet de 20 anys
la base del reggaeton
exacte
exactament
la base del reggaeton
que és el rock and roll
com sap tothom
porque el rock and roll
estropea a nuestros hijos
sí
clar
a l'època
dels anys 50
doncs
tot el moment
de sortir de Delvis
i de tots els grups
que coneixem
de fet
de Jerry Lewis
i tot això
que els 50
ho van patar molt
amb un rock and roll
bastant blanquet
ja ho veurem
una mica
per sobre
però van ser
més als 60
que és el que ens entrenem avui
amb
certa gent diu
que és a partir
de la invasió britànica
que es diu
a partir d'arribada
com de grups
com de Beatles
també o així
però que va ser
un estil
que va intentar
ser una resposta
potser més agressiva
més
més gamberra
del rock and roll
que hi havia en aquell moment
que va ser
el gènere
que es coneix
com a garage
que a partir d'ara
en una hora
com parlo jo
aquí empanada
serà el garage
la música garage
i llavors
què passa
que va ser
a partir
d'aquesta invasió britànica
de grups
com Pretty Things
o Rolling Stones
o grups que coneixem tots
de Yarbers
doncs per exemple
que es va
començar a generar
aquest estil
que avui tocarem
i un
també dels grans representants
van ser els
The Kings
I'm not content
to be with you
in the daytime
Girl
I want
to be with you
all of the time
The only time
I feel alright
is by your side
Girl
I want
to be with you
all of the time
all day
and all of the night
Tots mi a més
justament
que estem
en una empanada cultural
no sé si ho sabeu
heu vist
una pel·lícula
que es diu
Radio Encovierta
l'has esmentat
algun cop
sí no
doncs aquesta és
la cançó d'obertura
d'una pel·lícula
que a més
amb molts noms famosos
entre ells
per exemple
Philip Seymour Hoffman
o
aviam
hi ha un elenco
el típic cartell
que veus
nou cares
perquè diuen
és que tots
no saben
qui en posa primer
doncs
és una pel·lícula
que
de qui ho recomano molt
que parla
la història
d'un vaixell pirata
pirata en el sentit
de com
com l'entenem ara
no com de Pirates del Caribe
òbviament
doncs que en el 60
això és una història real
el 60
degut a que
hi havia certa censura
perquè tot i que el rock and roll
encara
bueno
més o menys
s'estava acceptant
però aquestes modes
ja potser més
més callejeres
més gamberres
doncs
les ràdios
les teles
i això
sobretot les ràdios
no acabaven
d'agradar'ls
no
de que
un revoloteo
de la gent jove
doncs
només emetien
més o menys
uns 40 minuts
45 minuts
al dia
d'aquest tipus de música
llavors què passa
van dir
això no pot ser
i uns quants díjeis
van anar a far un barco
que estaven abandonats
en van anar
el que seria
anar prou aigües internacionals
com perquè fossin intocables
però alhora
que poguessin emetre
per tot el Regne Unit
llavors què fas
el que feien era
punxar
durant tot el dia
música
doncs
de l'estil
busking
més subversiva
més subversiva
en aquest moment
el que seria
el trap
un trap
de l'època
però sí que és veritat
que
és una pel·li
que jo ho recomano
explica molt bé la història
a part que és un d'aquests títols
que està traduït
perquè crec que
la pel·lícula original
era
The Vote
The Rock
però clar
aquí és ràdio encubierta
que està bé
perquè és ràdio encubierta
encubierta
encubierta
en el barco
escondida
està bé
avui sí
avui sí
doncs
això
que intentaven
emetre
aquesta música
potser això
que era més combativa
més violenta
llavors
en aquest cas
el garatge
va ser
una música
que es feia més
és una resposta americana
aquest moviment
britànic
que dèiem
una resposta americana
a potser
aquesta música
tan blanca
que podien fer
Elvis i companyia
llavors
què era el garatge
i per què es diu així
és obvi
la gent es reunia
com a vegades
hem comentat
aquella pel·lícula
escop pilgrim
aquella gent
que els grups
de xavals
que es reuneixen
en els garatges
es posen a tocar
qualsevol cosa
sobretot
versions
ja poden ser
des de Beatles
aquests grups
que hem dit
i
fer amb música
a tope
doncs aquest eren
els Sorrows
amb el seu
Let Me In
de fet
és que aquí
ja podem veure
que a part de ser
més esbojarrat
sobretot
hi ha una presència
molt de la reverb
d'aquesta reverberació
el que feia molt
ja no només
per el fet
d'estar tocant un garatge
que òbviament
allà rebota tot
és que buscaven
aquest ritme guarro
aquest ritme
que ja era
no era tant d'estudi
sinó
inclús ara mateix
si ens poséssim a escoltar
grups molt més actuals
el que intenten
és recuperar
aquesta mena
de brutícia
en el so
que al final
és el
per això
comentàvem el tema
que sembla
el trap d'ara
perquè el trap d'ara
el que intenta
també jo crec
és buscar
una brutícia
respecte al rap
o respecte
al ritme en blues
o al hip hop
el que passa
és molt diferent
quan per falta de mitjans
el teu so
acaba sent així
que quan tu
podent fer-ho tot
podent fer-ho tot
acabes escollint
aquest so
més punk
en el fons
perquè
hi ha punt com a concepte
no punt com a estudi
i això és una cosa
que ho podíem parlar
de la Batguia
o gent que podria
realment
fer un altre tipus
de música
però ho fa
com una mena
de discurs
en el fons
el trap
el trap també
té un punt
de discurs
d'actitud
envers la vida
estem pensant
estem parlant
que molts cops
aquests estils de música
acompanyen uns estils de vida
per dir-ho així
el garage
concretament
potser el garage
també
s'ha anat moment
per moviments
no tira tan polítics
però sí que
estilístics
des del punt de vista
dels mots
per exemple
a Anglaterra
però els mots
potser s'agafaven més
al beat
i aquest toton
que vam parlar
amb un gazpatge edition
del tema de l'esca
i tot això
el que passa és que
a Anglaterra
no hi ha tants garatges
això és més dels Estats Units
això és més dels Estats Units
jo estic veient
cassetes allà
amb els dels garatges
perquè
bueno de fet
d'allà surten
les grans idees
dels garatges
a vegades han sortit
companyies
sobretot d'informàtica
aquest tema
que està sonant
té un puntet així
com d'Ace of Spades
Ace of Spades
hòstia mira
després podem recuperar-ho
he començat a escoltar això
a la base
com a mínim
recordava
ara no em surt el nom
Motorhead
Motorhead
sí sí sí
no però per què
perquè això ja
o sigui
òbviament tenen ritmes
molt rock and rolleros
o sigui
no deixa de ser aquest ritme
que podíem trobar
grups d'aquests
de rock and roll
dels 50 i 60
però aquí
el que hi ha
és molta més
aquí ja comença
a ser bastant això
els altaveus
quasi
rebotant sobre si mateixos
exactament
llavors
jo crec que aquí
l'experimentació
ja va anar
en augment
quan cap a finals
dels 60
ja començaven
aquestes revoltes
aquests moviments hippies
revoltes socials
o sigui recordem
Woodstock
del 69
i a partir d'aquí
el garatge
ja tendeix a una
psicodèlia
que és
bastant brutal
quin mareig
aquesta ja és més difícil
jo l'agafo
com a exemple
perquè tampoc
és una música
bueno
en el seu moment
òbviament
no devia patar
sobretot
en ambientes drogaínicos
home
això si sona
Woodstock
tothom es posa molt feliç
probablement
allà
en sus viajes
tenen punta de línia
clar
sí sí sí
interessant
però és que aquí
ja és l'anadolla
dels rebots
de la reverberació
a veure si puges una mica
Ferran
perquè pràcticament
s'acumulen tots els sons
a sobre l'altre
què està passant
això què és
això és 60
això és Calico Wall
això és fina
sí
això és Calico Wall
I am a living sickness
no?
soy una enfermedad
viviente
i això és veritat
com pates
com pates
però sí sí
era aquesta època
recordem també
així com a cosa famosa
l'època
LSD
LSD de Beatles
és l'època que Marvel
va començar amb el X-Men
a flipar-se també
no no
al final
tota la cultura pop
passava també
per les mans
del producte
de Hoffman
no?
d'LSD
i al final
sortien
totes aquestes històries
així sobretot
molt reverberades
sembla com que
l'evolució
de la pròpia música
garatge
en tirava cada cop més
cap a les reverberacions
no?
o sigui era una cosa
com molt rebotada
no?
per tot arreu
llavors
ja
la música
deixava bastant
el garatge
el rock and roll
per convertir-se
en una cosa
que potser més enllà
uns anys més enllà
per això
traia el tema
també no?
que tu deies
Adriano
del tema
Motorhead
entrava una cosa
inclús que diríem
protopunk
i una de les cançons
que era
protopunk total
era
The Witch
See you there's a girl
who's new in town
where you better
watch out loud
or she'll put you down
cause she's an evil teen
say she's the way
this is a girl
this is a girl
this is also a girl
that Ferran
em llences la música
tot drap
per sobre la meva veu
ha quedat molt punk
clar clar clar
he pensat
que això són
els esperits del temps
forma i fondo
tienen que ir de la música
exacte
no?
a veure
The Witch
és una cançó
que abans
que parlàvem
que potser sí
que va marcar
l'època
en el sentit
això
el traspass
del garage
que òbviament
són ritmes
i reverberacions
com hem escoltat
i molt pròpies
de garage
però ja tendia
una veu
potser més fosca
inclús
és possible
que aquesta cançó
ja tirés
aquest estil
que es diu
horror
el horror music
dels Screaming Lords
o inclús
del Jay Hawkins
que tots coneixem
el Jay Hawkins
que és el de
I put a spell
i totes aquestes cançons
així
llavors
què passa
els anys 80
ja arriba
fan un revival
un garajero
perquè al final
els 60
i principis dels 70
van ser molt
musicalment
molts canvis
molts canvis
és el que
experimenta molts canvis
llavors el revival
bandes com els Cínics
que justament
els Cínics
van tocar el dijous
passat a la Blom
en català
els Cínics
en català
els Cínics
com li diries tu
els Cínics
collons que no els coneguen
aquests tios
ja són els Cínics
o no?
els Cínics
i per exemple
els Fast Tones
que van recuperar
i van tocar el dijous passat
dius?
sí, sí, sí
i molts d'aquests
es mantenen
han sobrevivido
tios
són veterans de guerra
els Sònics
els que estem escoltant
els Sònics
també venen a tocar
i bastant a Barcelona
però són els mateixos
els originals
no els han reemplaçat
amb gens san
aquí hi ha
la droga
no sé si s'ha endut
algú
la marea
com el senyor Vars
que ja no mueren
aquests tios
no generen tant calés
com els Rolling Stones
per canviar-se de sang
allò que fosia
aquesta gent no
sí, sí
llavors
no, doncs
eren aquests
com els Cínics
com els Fast Tones
o els
Grussoms
Grussoms
que feien aquest
revival
garajero
com aquesta que escoltarem
dels Grussoms
que és
Hypnotize
veieu no
que aquesta cançó
tot i no sé
molt antiga
o sigui
és bastant actual
però recupera
bastant aquest
Esperick Garajero
que és un altre cop
les guitarres
rebentades
rebotades
però de fet
aquesta cançó
a mi em sona moltíssim
o sigui
jo no podria
ficar títols
ni noms
a tot això
que ha sonat
però aquesta cançó
potser és la que
més em sona
a totes les que ha sonat
ah, doncs mira
no és gaire antiga
per el que comentes
ara mateix
no sé
2010
sí, 2010
o alguna cosa així
primer era la dècada
del 2000
sí, segurament
no crec que sonés
els 40 principals
això és el que escoltes
jo no
jo per sort
jo ràdio 3
abans t'ho he comentat
i m'has posat
cara rara
però és que aquesta mena
de revival
és el que ve
amb Franz Ferdinand
també
amb el que ve
amb els Arctic Monkeys
una miqueta
també
és a dir
aquesta mena
d'un món britànic
que torna
al rock pop
britànic
al principi del 2000
és això
sí, però sí que és veritat
que el Garage
com a
bueno, potser com a
el Trap
el que passa que el Trap
també té evolucions
diferents
però el Garage
sempre s'ha considerat
que és una música
no tan mainstream
pel simple fet
de l'origen
del Garage
que al final
un garage
mai serà fancy
però igual que has tret
la ràdio
encubierta
abans
com no nos dejan
hacer ràdio
de la forma oficial
la fem de forma alternativa
ara estem en el món
d'internet
on la forma oficial
que és fer discos
a través de discogràfiques
existeix d'una altra manera
i ara em distribueixo
jo per internet
és a dir que el Garage
ja deu estar en un moment
àlgid també
ara mateix
sí, sí, ara mateix
l'escena
o sigui, l'escena
és total
i sobretot a Espanya
tenim moltes bandes
tenim molts festivals
tenim moltes sales
i aquí
amb això ja tanco
la secció
tenim grups com
bueno, teníem
perquè aquí
va i bien
amb el senyor
Uau i los Arcs
aquest us sona?
Uau i los Arcs
Arcs ha escrit
com una onomatopeia
de còmic
tenim el Sex Museum
aquest sí que
tots aquests que diré
ara estan en actiu
els Tokyo Sex Distraction
que aquests són a més
són catalans
de la terra
Catalunya-Tòquio
o Tòquio-Catalunya
està molt bé això
els Light Detectors
o los Bengala
són grups espanyols
que a més sonen bastant
a ràdios
abans comentaves
o de Radio 3
però una cosa
que no acostuma a passar
jo crec
que és una pena
que és recomanar
programes de ràdio
tins un programa de ràdio
però no patiu
perquè el programa de ràdio
que us diré
és de dilluns a divendres
el nostre diumenge
abans que ho diguis
ja ho dic jo
a Paul le gustaría
jo crec que a Paul
le gustaría estar
detrás del sòtano
i debajo
i delante
no, no, no
detrás del sòtano
com a programa
de música de Radio 3
jo viuría
en les listes
de hecho
esta secció
que està haciendo
y Paul
es muy sòtano
aquí recomanan
aquí recomanan
el programa
justament
del sòtano
de Radio 3
home
és 100%
aquest tipus de música
a part de
del teu cotxe
cada cop que puja
sí
i està
està conduït
per el Diego R.J
que a més
té un estil
el teu cotxe
sí
el teu cotxe
és un poco rockero
también
en su manera
de presentar
los temas
y tal
tiene un puntito
un poquitito
un tono chulesco
té un rotllo
curiós
per qui vulgui
que escolti
un programa
no els diumenges
al matí
sisplau
però
sempre està
en els podcast
no passa res
però sí que és veritat
que és un programa
que val molt la pena
de Radio 3
llavors
si entrem
en festivals
que per això
també havia agafat
aquest tema
perquè Espanya
és un país
que té
una escena
molt predominant
d'aquest gènere
del garage
i del beat
així
que per exemple
així
diguéssim
més a més
us puc dir
grans festivals
com el Fuzzville
de Benidorm
que és el març
el Barcelona Psychfest
d'abril
que és un festivalazo
que no us podeu perdre
que òbviament
es fa a Barcelona
però és que es fa
la sala Upload
que després
us parlo un moment
d'aquesta sala
que ho està petant molt
en aquest gènere
després hi ha el Gambit
que també es fa a Barcelona
Gambit Weekend
que los Gambiteros
és un festival d'aquests
també
que el porten
una gent de Barcelona
que també sona així
o del ratlla
així
o el perfect Gambit
i que el logo
sigui una gamba
doncs també
té el seu rotllo
s'ha de ser molt espanyol
per fer això
aquest és el setembre
i després hi ha un
concretament un festival
que es diu
el Fantàstic
però en el sentit
de Fantàstic
Dràcula Carnival
que és d'Alecant
que es fa a l'octubre
i ja us avanço
que heu d'anar
molt ràpid
molt ràpid
a comprar entrades
òbviament ara
per octubre
ja estan acabades
però és que és un festival
que vegin de tot el món
perquè és un d'aquests festivals
que a més s'ha marcat
una parella
són un tio i una tia
que són fans de la música
de garage
de la música
més rock'n'rollera
horror i tot això
però que s'han muntat
un festival
quasi entre colegues
horror con jota
con jota
però sí que és veritat
que s'han marcat
un festivalazo
però des de l'amor
és allò típic
ja no tant des del negoci
que el fan
òbviament
però és des de l'amor
a la música
i a l'estil
i és un festival
que algun dia
és allò típic
de la majoria
de nosaltres
no es gustaria ir
però hòstia
has de ser
el mar ràpido
de l'oeste
per comprar les entrades
i ja per acabar
pels que estigueu
de Barcelona
que bàsicament
serà del 100%
dels que ens escoltaran
jo crec
però si no
no m'entenden
doncs us dic
uns quants
hi ha un parell
de bars
que
bueno
bars musicals
diríem
que fan moltes punxades
que són el Saiko
i el Meteoro
de Barcelona
que estan a més
molt a prop
per dir-ho clar
estan bastant a prop
crec que de casa teva
Adriano
estan per allà
estan allà al darrere
de la sala Apollo
porteu al bolso
amb cadenes
i coses d'aquestes
bueno les cadenes
segurament ja les portaran
després
la sala Upload
que està a poble espanyol
que és una sala
que ho està rebentant molt
els últims 3-4 anys
que estan organitzant
una de festivals
entre el poble espanyol
sí sí sí
és una passada
aquesta sala
de veritat
que a més està portada
que jo sàpiga
fins ara encara
pels mateixos
que porten un grup
que algun dia
potser en parlarem aquí
si parlem de
de Soul
i de Yeye
i de tot això
que són els retrovisores
molt bé
i ja per acabar
doncs el
Wamba Baluba Club
que són
no és ben bé un club
sinó que és unes festes
que fan el Marula
normalment
que són uns que organitzen
tipus els dijous
i això
fan festes
Marula
sortiu del meu barri
creu la Rambla
escurellers
i ens veiem
aquesta nit
aquesta nit
aquí no rellitzarem
allà
a casa l'Adriano
busquen
busquen aquests 3 nois
d'acord
doncs fins aquí
les recomanacions
i avancem
avancem
Pol RJ
Videojocs
Bueno
aviam
queden
8 minuts
7 i mig
jo volia parlar-vos
del Portal
i el ritme era molt diferent
d'on venim
però
hauries de fer un speedrun
sí no exacte
vosaltres que sempre us queixeu
de cavalls ràpid
doncs avui no
no passa nada
avui no vea
de quantos portals
nos quieres hablar
de todos
los portales
los portales
habla nos de
no però
us vull parlar del Portal
ja ho comentava abans
perquè
veient una miqueta el tema
tot i que és bastant
patillero de reconnecte
que teníem avui a l'editorial
no?
això dels ponts
que es perden
o que s'haurien de reconstruir tal
ja us comento
que el Portal
és un joc que a mi personalment
em va fer reconnectar
amb el món dels videojocs
jo mai he deixat de jugar a videojocs
però interessar-m'hi
de forma activa
va haver-hi una època
en què ho vaig deixar estar
i va ser arran d'aquest joc
que vaig tornar-hi
després ho explicarem
després ho explicarem
per què ho va deixar
van provar les drogues
va veure que les drogues
anaven malament
segurament
i van dir
hòstia no
tornem als videojocs
que són una miqueta més senets
també és un joc que
en si mateix parla
en certa mesura
de reconnectar
tot i que no vull fer
molts spòilers argumentals
és un joc que també fa pensada
com són les connexions
entre les persones
inclús entre videojocs
perquè
i ja de pas
també considero
que és el joc ideal
per extendre ponts
entre gamers
i no gamers
com l'Adriano
per tant
us estic parlant
com ja he comentat
del Portal
o sigui
hi ha Portal
i empanada cultural
Ja t'he dit Adriano
que el ritme
és molt diferent
és molt eclèctic
aquest programa
que no vol dir
que el videojoc
sigui lent
o
és bastant
no et dic frenètic
no no
és que de fet
no he volgut portar
les cançons
que sonen
mentre juguen
perquè són
exageradament frenètiques
molt electròniques
i tal
però avancem
què és Portal
és un joc
si tu no és el 2007
on Valve
aquesta empresa
que hem parlat mil vegades
creadora d'estim
va presentar
la Orange Box
un pack de 3 jocs
on s'incloia
el Half-Life 2
junt amb el seu primer episodi
i l'esperat segon episodi
que s'estrenava allà
la seqüela
d'un renovat Team Fortress
un joc multijugador
i una nova IP desconeguda
de fet
a Valve
havien vist un projecte
de final de carrera
d'una escola de videojocs
de Digipent Institute
que es deia
Nervacular Drop
on una noia
havia de fugir
d'unes catacombes
mitjançant uns portals infernals
on tu entrabes en un
sorties per a l'altra banda
i tu els podies recol·locar
bàsicament
Valve va decidir
contractar tots aquells nois
i dir-los
ei
vosaltres fareu
el nou joc
que tenim pensat
porta'l
que és aquella nova IP
que apareixia a l'Orange Book
es tracta d'un joc
en primera persona
on controlem a Txell
una noia que desperta
dins de les instal·lacions
d'Aperture Science
on aparentment
s'hi fan experiments
mitjançant-la
una pistola de portals
que ara
que recollim
només començar
el Recintre
ens proposarà
ens plantejarà
una sèrie de trencaclosques
a solucionar
per seguir avançant
sala a sala
i sempre
amb una recompensa final
en ment
des del principi
ens diuen
quan acabeu totes les sales
el premi és
un pastís
ets com una covaia
perquè ens entenguem
ets com una rata
que ha de trobar
al final del laberint
i li prometen un pastís
tot és molt inocent
oi Adrià
fins aquí
no no
de conya
em sento una rata
buscant un pastís
anem bé
i si et dic que Txell
que per cert és una protagonista
que no parla
però Txell amb Tx
Txell
no
Txell a Gana no
Txell a Gana no
quasi
de Txell no parla
de fet és el que es diu
un blank slate
un lienzo en blanco
perquè t'hi projectis
i si us dic que Txell
per tant nosaltres
no rep informació
de per què està tancada
en aquesta successió
d'experiments
i que l'única veu
que ens guia
durant tota l'estona
i que només sentim
és una intel·ligència artificial
anomenada GLaDOS
i que aquesta GLaDOS
a mesura que avancem
ens comença a tractar
d'una forma
cada cop més
passiva o agressiva
i a plantejar-nos directament
proves
on probablement morirem
no?
llavors ja no és tan innocent
de fet a partir de cert punt
comencem a trobar
els primers indicis
que a per torsar
i ens hi ha alguna cosa
que no va del tot bé
pintades a les parets
escletxes
dels mecanismes
que ens duen
entre bambalines
i ens mostren
una realitat
molt diferent
a la que ens descriu
GLaDOS
resulta que sí
inicialment
Apertor Seients
va crear les cambres
on ens trobem
per fer experiments
sobre teletransportació
física
a diversos moviments
però la intel·ligència artificial
que s'encarregava
que assistia
als científics
va perdre el control
i va acabar decidir
eliminar
tots els científics
i tots els humans
ja que
la moral de les persones
la moral de la humanitat
forçava
era molt limitadora
a portar els experiments
al seu límit absolut
per tant
ser al màxim
eficient
així doncs
ens trobem
en un entorn
totalment controlat
per GLaDOS
on la nostra mort
és segura
i el pastís
és mentida
que és la mítica frase
és la frase
és la gran frase
del joc
the cake is a lie
és a dir
no hi ha pastís
és mentida
és la zanàoria
emoció enganyao
ui
veig que se'ns estarà
en el temps
aquí quedant a gust
de fet gràcies
al joc
al final
mira
ho resolmirem
perquè al final
és que és complicat
parlar de Portal
és un joc
que jo recomano
sempre
a la gent
en especial
la segona part
però s'ha de jugar
jo considero
que s'ha de jugar
la primera part de Portal
que és un joc
que dura dos o tres horetes
que a més
t'intrudeix molt bé
les mecàniques
des del principi
bueno si tens una certa lògica
és un joc de puzles
si tens la lògica
de crear
has de pensar lateralment
que es diu
think outside the box
la manera de solucionar
els problemes
és sempre
no tan fàcil
de colocar pizza aquí
allà
però el tema
és sobretot
com es juga
t'ensenya a jugar
el joc
d'una forma molt progressiva
que a més
no afecta la narrativa
és un joc
que no para
per posar-te a un cinema
no és un joc
que para
per mostrar-te a una cinemàtica
és un joc
que constantment
t'està donant informació
que la informació
és ambiental
la música
no és aquesta exactament
que està sonant
que això és els crèdits finals
de fet
mira
jo crec que ho deixarem aquí
en el sentit de Portal
perquè vaig a l'Adrià
no heu dit
que voleu recuperar
alguna coseta
no no
francament no
jo de fet
vull sortir a jugar
això
doncs ja et dic
Portal és un joc
que gent que no jugui
a videojocs
aprendrà
com són els jocs
actualment
perquè Portal és un joc
del 2007
com he dit
però que és bastant modern
suficientment modern
és un joc curt
el primer
el segon
és on argumentalment
fa el salt
perquè al principi
tu el que tens
és una protagonista
que ets tu
i un antagonista
que queda molt clar
i quan jo deia
que això és un joc
que en si mateix
fa ponts
és que la segona part
no és que es reverteixin
aquests rols
però reprens
tu al primer joc
fuges
d'aquestes instal·lacions
però et veus atrapada
de nou a dintre
però clar
amb l'ordinador
amb la 2 desconnectada
i com aquesta relació
perquè l'has de tornar a activar
per poder fugir
es va desenvolupant
és el que et sorprèn
i a mi em va fer tornar
a pensar
ostres
és que els jocs
en veritat
poden aportar coses bones
de fet
ja us dic
per mi Portal
és l'exemple perfecte
d'allò que es recomana
perquè pensa
has de pensar
com fer-ho tot
i per què ho estàs fent
i per entendre
per què tots els gamers
d'aquest sector
dels videojocs
el defensem tan fermament
com té tantes coses a portar
digues pot
no
que t'anava a preguntar
així que a veure
no sé què em penses
queda un minutet
sí sí sí
ara que s'està anunciant
bueno s'ha anunciat
i s'està fent
el nou Half-Life
que és com en reta virtual
no és en reta virtual
tu creus que
el mateix Valve
que són els mateixos creadors
arribaran a fer algun dia
un Portal
en reta virtual
ja l'han fet
ah sí
ja el Portal
hòstia
ho maneja molt
no però és que no és
de fer portals
és de construir coses
de construir torretes
és una miqueta estrany
de fet va ser l'experiment
que vam fer previ
a fer Àlix
ens hem quedat sense temps
30 segons
Adriano
bueno continuem
vamos para mi casa
y hacemos la segunda hora
o qué chicos
vols que fem allò
que tant t'agrada
de pujar a la música
mentre os baixo els mix
Adriano
i mentre recito una poesia
ens veiem la setmana que ve
venga Adriano
tira
que vagi molt bé senyors
no mira
jo volia dir una coseta
que no l'he dit abans
i que ha menys
una prajera
que no l'he dit
a
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on