Tenim en Lluís Segura, president de l'Urfeó, Enric Moreira, d'aquí de Sant Just d'Esvern.
Els estudis de ràdio d'Esvern. Hola Lluís. Hola a tothom.
Bé, s'acosta el dia, la data del concert de l'Urfeó a l'Església de Sant Just.
Aquest any serà especial, més que res perquè l'any passat vam quedar-nos sense concert, motius de pandèmia.
Reprenen amb il·lusió, no, aquest concert?
Sí, l'any passat vam fer no exactament un concert sinó una felicitació sonora.
I aquest any hem preparat un concert seguint la tradició de l'Urfeó de fer-lo a l'Església
amb altres artistes convidats, com és Coràgia, com és el Santi Villaruga.
Aquest any tenim una solista, que és la Mariona Llovera, que interpretarà el can de la civil.
I per tant hem tornat a una fórmula que ens havia donat, no sé si èxit, però sí continuïtat.
La gent, molta gent de Sant Just, sap que el dia de Nadal, a les 9 del vespre, a l'Església Parloquial hi ha el concert.
I l'hem preparat amb molta il·lusió, això sí.
El programa, demà, sí que ens, efectivament com has comentat tu, ens diu que hi ha el can de la civil.
És el primer cop que es fa aquest cant?
Sant Just és la segona vegada. Fa 11 anys l'Urfeó ja el va instaurar, ja el va portar.
I llavors era un cant bastant pioner perquè l'ha reprès del cant de la civil, que a la tradició ve de l'Anna Mitjana, és recent.
Aquí actualment sí que es fa a forces esglésies, sobretot catalans de Catalunya.
Però, diguem-ne, es necessita una solista perquè la civila d'Eritrea representa un evident que anuncia l'arribada d'un personatge famós, etc.
I el cristianisme ha adaptat això amb l'esperança de la vinguda de Jesucrist.
Llavors aquesta és una mica la trama que es concretarà el dia de Nadal.
La civila, aquí no sé si podem fer-ho, però la civila branda una espasa i amenaça els que durant la seva vida s'han portat malament.
Un estat empecat amenaça com un judici final per pacificar els bons i els dolents.
El cant de la civila és una representació litúrgica, però és típic de certes zones dels països catalans, en concret, no sé si de les zones balears, pot ser?
Més que res, sí, de les zones balears, efectivament també de l'Auber, terres catalanes a Itàlia.
Bé, es va reprendre a partir d'aquí, d'això que dius, de les illes, però actualment ja està bastant estesa.
Està estesa a València, a Catalunya i altres indrets.
I juntament amb la civila, el misteri de Delch, són els únics exponents de representacions litúrgiques.
Les dues van ser prohibides pel concili de Trent, que va retornar els orígens amb la seva contra-reforma litúrgica davant de Luther i dels altres protestants.
Qui la canta és la Mariona Llovera, que canta en un dels cors del Palau de la Música Catalana.
Sí, crec que és el cor de cabra del Palau de la Música.
I la tindrem aquí?
La tindrem aquí. És una persona que té relació amb Sant Just, perquè va dirigir Coratge amb els seus començaments, em sembla.
Sí, fa uns anys.
I també té un vincle familiar amb el mestre actual de l'Orfeu Enric Moreira.
Estem mirant el programa d'amà i de l'Orfeu Enric Moreira hi ha diferents peces musicals.
No sé si alguna en ressonarà d'altres anys. Hi ha alguna novetat?
Bé, la novetat és la civila, que fa uns anys que no es tornava a sentir aquí a l'Església de Sant Just.
Llavors, la programació nostra és bastant nedalenca.
Sí.
En natus es manuel és una peça en llatí que diu això, que ha nascut el Jesús, la Manuel.
La viverum, també en llatí, del gar.
Així és com la natus es manuel tindria un any d'antigó en el nostre repertori.
La viverum del gar és més recenta i la vam estrenar pel concert del 70è aniversari.
Després ve el Signore di la Cime, que s'ha convertit en una espècie de leimotif de l'Orfeu Enric Moreira.
És una cançó italiana, molt sentida, molt tendra, on una persona, un jove mora fent muntanyisme
i els seus companys preguen a la mar de Déu que quan aquest difunt arribi al cel
se li permeti retornar a les muntanyes, recórrer-les, estimar-les perquè eren tota la seva vida.
L'Orfeu Enric Moreira vol dedicar aquest cant nostre de Signora di la Cime
a la gent que o ha traspassat o està greu o fins i tot simplement que té el Covid-19.
Serà la nostra aportació per donar forces a tota aquesta gent.
La segona part de la nostra interpretació és La pau al món arriba.
Aquesta és una novetat.
Cançó de drets per una princesa negra té poc més d'un any en el nostre repertori.
La que és novetat, ho hem deixat pel final, totalment nou, és la cançó en alemany
que és una cantata de Nadal de Johann Sebastian Bach
del qual tindrem dues estrofes en llatí, perdó, en alemany i una en català.
Ostres, l'alemany, eh? Sí, sí, he tingut que fer aquí sessions.
Sí, perquè mira, l'itali encara passa, però a l'alemany hi ha coses de vegades de pronunciar i...
Per això ve la tercera lletra en català perquè tothom se'n pot seguir una mica.
I veig que al final hi ha la Pastora Catarina, i tant, aquesta sí que és tradició, tradició d'aquest concert.
Sí, aquesta té doble característica, és un bis.
Si la gent aplaudeix molt i ens ho hem fet molt bé, doncs cantarem una de més.
I després té també la tradició de que és tota l'assistència, tota la gent que ve a aquest concert
la que participa en una cançó. De fa molt temps ja és la Pastora Catarina
que també ha esdevingut com un emblema del nostre, en aquest cas, del nostre concert
i permet, com hem fet aquest any, posar-lo a darrere del programa de mà
perquè la gent pugui cantar. Exactament, pugui cantar.
Ja sabeu que és una cançó que hi ha l'Anton Tiruliriru, etc.
i després de l'Anton Tiruliriru farem el Rafel Tiruliriru
en honor del Rafel Malaret, vell fundador de l'Arfeó, ex-president
i després cantarem el Xavier Tiruliriru perquè hi ha el mossèn Nou.
Sí, és veritat que altres anys, quan hi havia mossèn Joaquim, deia en Joaquim
i ara direm Xavier. Això mateix.
Que per cert, diria que serà la seva, no sé si ara, jo crec que serà el primer concert de Nadal, no?
Sí, presencial sí. Presencial, presencial.
Presencial, perquè l'any passat ja estava aquí, arribà el mes de novembre
però no haver-hi concert. Aquest any hi ha concert de Nadal, el dia de Nadal.
I a part que hi ha hagut o estan a punt d'haver-hi altres concerts, no d'Arfeó,
però d'entitats santjustenques a l'Església Parloquial.
Sí, sí. Algunes consideracions, Lluís, abans d'acabar amb l'espai, amb l'entrevista per la gent.
El concert és a les 9?
Sí, el concert és a les 9. Es demana una col·laboració de 5 euros per persona.
Els infants no, els nens fins a 12 anys, aproximadament, no paguen.
No paguen. I ja ho vam fer fa dos anys que aquesta col·laboració servia, en bona part,
per engrandir o aportar a la parròquia les despeses, compensar les despeses que es té per aquest concert
i si ha subveràvit per, diguem-ne, d'engresos, doncs per les despeses de la parròquia.
Que ella, la parròquia, sabrà destinar a què? Si va a Càritas, si va a Pastoral del Cadascisme o on sigui.
Molt bé. Doncs, de moment, l'aforament de les gregis al 100%,
que aneu amb els dits perquè segueixi sent així.
Sí, a veure aquesta setmana com anirà. Si hi hagués algun canvi ho anunciaríem,
però nosaltres, de moment, anem endavant.
Molt bé. Doncs Lluís, que vagi bé, bona setmana, també bones festes.
Molt bé, moltes gràcies. En nom de l'Orfeó en Rimonera
permeteu-me a felicitar els companys de Ràdio Desvern,
però també a tots els senyors tencs que tinguin unes bones festes de Nadal, Cap d'Any i Reis.
Fantàstic. Que vagi bé. Adéu-siau. Adéu.
Jesus al Passeig anem-lo a durar
Anton Tiroliroliro, Anton Tiroliroliro
Jesús al Passeig anem-lo a durar
Sant Josep per la muntanya
fa de macor del Borrell
també la Verge Maria
fa braçar bé el seu fillet
ara les dos anem junts
cap a portar el que n'és nat
un infant com una estrella
que més jo em pago a trobar
Anton Tiroliroliro, Anton Tiroliroliro
Jesús al Passeig anem-lo a durar
Anton Tiroliroliro, Anton Tiroliroliro
Jesús al Passeig anem-lo a durar
Anton Tiroliroliro