Són les 11 i 12 minuts, esteu escoltant la Rambla, el magazín de màtins de Ràdio d'Esvern al 98.fm
i també la podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora i per la web en streaming que a ràdio d'Esvern.com
Comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia.
La convidada d'avui és la veïna Sant Justenca Mercè Kerr, propietària d'una casa del segle XVIII
a la localitat de Maials, al Sagrià, a Lleida, que ha estat testimoni de la història local de Maials
per la troballa tricentenària, podríem dir-ho així, d'un llibre del segle XVIII
en una estança de la casa quan s'estaven restaurant unes pintures.
Tenim aquí la Mercè. Molt bon dia.
Bon dia.
Mercè, expliqui'ns com va ser la localització d'aquest document tan antic a la seva casa de Maials.
És una mica llarg, però intentaré resumir-ho.
Vinga.
A veure, tot comença l'any 22, que jo fa 50 anys que soc mestra.
Bé, aprofito per recordar que aquí he estat 32 anys de mestra del Canigó
i he estat molt feliç, molt contenta, molt bé, record immens.
Aleshores, a Lleida celebrem la trobada de la promoció cènit que feia 50 anys que érem mestres.
I allí em trobo amb gent que feia molts anys que només havíem vist, com és natural.
I entre elles, entre aquestes persones, hi ha una mestra de la Granadella.
També vull posar la petita falca entre cometes que estem a la ràdio,
que jo el primer lloc on vaig fer de mestra va ser precisament a la Granadella.
O sigui, la Granadella, Maials, això ja vèiem molt lluny.
Estan a prop els dos pobles.
I em trobo a aquesta mesa de la Granadella i se'm seu al costat dinant.
I evidentment és quan parles amb les persones, quan els sàpats.
I ella m'explica que es dedica a la història, en un treball de recerca,
en un grup de cultural de la Granadella,
i que estan estudiant un jesuïta molt important que va bé en el poble.
I em parla de Joan Salòi i m'explica tot el que havien descobert del Joan Salòi.
Jo en aquell moment no en tenia ni idea.
em vaig sorprendre perquè és el primer europeu que aprèn les llengües indígenes.
Justament el guaraní es pot demostrar que existeix actualment
perquè ell va posar les bases de la gramàtica.
Era una persona políglota molt espavilada.
Molt bé.
I ella m'ho explica.
Molt bé.
I després, quan s'acaba el dinar, diu...
Ah, jo li dic que faig de guia, perquè faig de guia medieval a Maials.
A mi m'agrada molt també la història.
Ah, vostè fa de guia a Maials?
Sí.
D'alguna manera continua sent mestre.
I quan s'acaba el dinar, les vaig convidar a totes les amigues
a que vinguessin...
Estem parlant del maig del 2022.
Sí.
Que vinguessin a Maials a passar el dia, que jo els hi ensenyaria,
el poble, a part de la Vila Closa i tot,
i després aniríem a dinar, i a la tarda aniríem a veure Casamarc.
i veig aquí que ho vam organitzar a l'octubre.
Del maig anem a l'octubre, sempre el 2022.
I en aquesta visita hi ha una del poble
que convida a dos pintores que viuen a Maials.
Fixa't com vaig a abrasar on aniré a parar.
Sí.
Jo no havia pensat mai en restaurar aquelles pintures
perquè era una tasca enorme, descomunal.
Casamarc entenc que és casa seva, no?
Sí, sí.
Tenim l'honor i la sort que la va fundar un capellà el 1740
i encara segueix el nostre.
Molt bé.
Que bé.
I va estar aquí que en aquesta visita guiada
van venir convidades les dos pintores que viuen a Maials,
que jo...
Ni coneixia.
Sí, les havia vist, saludat, però res més.
I després de fer la visita guiada,
elles me demanen a veure si havia pensat mai
en restaurar les pintures.
I li vaig dir...
Ho havíem preguntat, però era...
Era un llarg procés.
Clar, fes venir pintors de Lleida, en aquest cas, trasllat.
I elles, ja en la mirada, dic,
què ho podríeu fer vosaltres?
Diu, podríem parlar.
Em van parlar i vam acordar que ho farien.
Molt bé.
Per tant, fixa't bé, trobo la meva amiga,
me parla de Joan Saloni,
la convido en una visita guiada a Maials,
aquí som convidades dos pintores,
comencem la restauració.
I aquest, a l'abril d'aquest any...
A l'abril del 24, no?
Al cap de dos anys...
Sí.
Ens retiren el piano per restaurar,
que això és el que es veu també a l'art,
vull dir, a TV3, no?
S'ha vist això.
Retiren i veuen un forat.
Jo, i els pintores, eh?
Jo estava aquí a Sant Just.
I ràpidament passa el que diu la pintora, no?
Trauen un diari,
i curiosament el diari és del domingo 20 d'enero de 1918,
el dia de Sant Sebastià, patró de Maials.
Sí.
I troben el llibre.
Ràpidament m'envien fotos,
tinc una amiga que és com la meva germana,
i el seu marit corrents van cap allà,
fan les fotos, fan el que sigui.
Jo en aquell moment estava preparant un viatge prou important,
que em feia molta il·lusió,
i la veritat és que estava més pensant...
En el viatge que no la troballa, no?
Sí, i vaig pensar,
quan tornis del viatge,
tenies a Maials a veure aquest llibre,
perquè vaig llegir fins de presa i corrents,
perquè tenia el cap en altres coses.
I en tot això ja era el juny,
més o menys,
perquè el dia 7 de maig marxava de viatge i tal.
I el juny vaig tranquil·lament a Maials,
i agafa el llibre.
El llibre el van deixar a casa seva, entenc.
Sí, sí, molt ben cuidat.
El van posar entre dos llibres,
a sobre hi van posar dues planxes de ferro d'aquelles antigues,
saps?
Perquè estava una mica doblegat el llibre,
després de tants anys.
Imagina't, com un miracle.
I vaig aquí,
que arriba a Maials,
i dic,
a veure què és aquest llibre.
i llegeixo el títol,
i jo dic,
Joan Saloni.
De què em soni, Joan Saloni?
I corrents,
busco a Google,
a Wikipedia,
i sentia les paraules de la meva amiga de la Granadella.
Una emoció.
No m'ho podia...
Ah!
Perquè he d'afegir
que ella em va explicar
que tenien molta dificultat
a trobar documents d'aquest personatge.
Que havien consultat fins i tot
a l'arxiu jesuític de Roma,
després del Paraguai,
del Brasil,
havien anat al Cala de Nares,
i que no trobaven cap llibre.
I jo,
és que no hi ha llibres,
no hi ha res de tot.
Jo,
saps allò que no m'ho podia ni creure?
Ràpidament la vaig trucar,
i ella diu,
però Mercè,
no, no, no,
no pot ser el que em dius,
no pot ser.
Sí, sí, sí, sí.
No pot ser,
tu saps el que has trobat?
No, no,
no sé el que he trobat.
Una emoció,
en aquell moment,
veritablement,
el recordaré
tota la vida.
Vostè va llegir,
el primer que va fer amb el llibre,
va ser llegir-lo?
No,
no.
Primer de tot,
respectar-lo,
traure-li el pols i tot,
i a partir de...
que va venir a l'estiu,
jo a casa,
som 12 i 13 persones,
tenia molt de tràfic,
les pintores que estaven acabant,
vull dir,
hi ha molt de jaleu.
El llibre me l'he llegit,
després de l'estiu,
tranquil·lament,
i he fet una transcripció
de tot allò que m'ha cridat l'atenció,
perquè,
tenint en compte
que el llibre ja...
Jo coneixia ja
la directora
de l'Arxiu Històric de Lleida,
i de seguit vaig pensar
on hauria d'anar a parar.
I, veritablement,
m'han ajudat moltes persones,
moltes persones que m'aprecien,
m'han fet contactar amb els jesuïtes,
perquè, claro,
és un llibre
que tracta dels primers jesuïtes
que van existir
en temps d'Ignasi de Loyola,
dels primers missioners,
que és el Joan Salone,
i està escrit
per un altre jesuïta,
el Jaume Torres,
que és...
també nascut a la Granadella,
200 anys després
que el descobreix ell
i diu
però com pot ser
si jo hem tingut
aquesta persona
tan importada a la Granadella,
ben bé mereix un llibre
i és el que escriu.
I, veritablement,
després de llegir-lo,
puc entendre
per què no en queda cap.
S'han perdut
o han fet
que es perdessin?
Per què?
Quina era la...
Home,
la pregunta
és quasi obligada.
Quina rellevància
tenia la figura
d'aquest primer...
dels primers jesuïtes català,
en Joan Saloni.
Qui era, no?,
Joan Saloni?
Joan Saloni
és un missioner
que quan arriba allà
diu...
A veure...
Allà és el Brasil?
Primer sí.
El primer comença
que es fa passar
per portoguers.
Després,
pel tractat
de Tordesilles,
hi havia...
Tordesilles,
no vull catalanitzar,
perquè si no...
Hi havia una part
de Sudamèrica
que pertanyia
a Portugal
i una altra
a Espanya.
I ell va anar
a Portugal.
Per tant,
ell va ser...
Escolta,
com tenia una facilitat
enorme
per les llengües,
pels idiomes,
es va fer passar
en portogués.
I veritablement,
quan ells arriben allà,
es queda
tot parat
i diu...
Però bé,
com hem d'evangelitzar
aquesta gent?
Els indis, eh?
L'esperit
colonitzador, no?,
que hi havia?
No.
Una cosa són
els colonitzadors,
que són els soldats,
els que venen
de la corona
i els altres
són els missioners,
que a vegades
ho confonem.
En aquest cas,
els jesuïtes,
que també van anar
a les altres ordres religioses.
Sí.
Molt bé.
I va dir,
però a veure,
com podem evangelitzar
aquesta gent
si ells
no ens entenen
a nosaltres
ni a nosaltres
amb ells?
I és la primera decisió
que pren
és que haurà
d'aprendre
un vocabulari bàsic
de cada una
d'aquestes
poblats
indis,
bueno,
poblats,
perdoneu,
perquè vivim a la selva,
no?
Són,
aquesta gent
que va trobant
pel camí.
I una altra cosa
que pensa
és que
els que
l'antecedeixen,
el que feien
era,
estaven
dos,
tres,
quatre dies
en un lloc
i ja marxaven
en un altre
i en un altre
ell diu no.
Per a fer-ho bé
ens hem de quedar
en el lloc.
I
una altra
de les coses
que aquest jesuïte
fa
molt importants
són les reduccions.
reduccions o missions
o aldeies
que es deia
al Brasil
és tot del mateix,
són uns petits
pobles
poblats
on,
evidentment,
construeixen
la iglesia,
les cases
de les persones
que hi viuen,
tot molt senzilla,
no hem de pensar
pas en
aquest segle
que estem vivint
ara nosaltres,
eh?
Escola,
taller,
en un hort
darrere de casa,
una cosa
molt catalana,
ell era català,
i els ensenya
en real a terra
i els diu
doncs aquí
li van bé
tomàquets
o tomates,
a lleides
diu tomates,
o patates,
ja sabeu
que aquestes productes
ens van arribar
d'Amèrica.
I fins i tot
el que fa
i és molt curiós,
això que t'estic
explicant
de les reduccions
és patrimoni
de la humanitat
actualment,
en el poblat
aquest
hi tenien
un tros
de terra
comú,
com si fos
ja les primeres
cooperatives,
eh?
Què vol dir
el tros
de terra comú?
Que hi treballaven
tots
i els beneficis
revertien
també
en tots,
ja sigui
comprant
eines
pel camp
o sigui
el que necessitava.
I totes aquestes
vivències
de Joan Saloni,
no?,
que recordem
que va néixer
el 1537,
és a dir,
pocs anys després
que realment
es fundés
l'Ordre...
No, no,
l'Ordre...
Perdona, eh?
No, no, no.
L'Ordre es funda...
És que ara
he tingut contacte
amb els jesuites,
filla meva,
jo ho tinc tot fresc.
Abans no ho sabia.
La funda
la Ignasi de Loyola,
l'Ordre...
El 1540,
o sigui,
tres anys després
que ell naixés.
Tenia tres anys.
Val.
Per tant,
amb totes les seves vivències,
hem dit que 200 anys després,
en Jaume Torres...
200 anys després,
en Lozano,
hi ha un jesuït
que es diu Lozano,
que és de Castella,
escriu per primera vegada,
almenys aquí,
aquí a la península,
a Espanya,
escriu dos volums
on explica
el que van fer
els primers jesuïtes
i un dels capítols
està dedicat
a Joan Saloni.
Això és el Lozano,
1754.
I aquest llibre
del 1754
el llegeix
Jaume Torres,
que també és jesuïta,
clar,
estan dintre
de la mateixa ordre,
no?
I que era de Maials.
No,
aquest era de la Granadilla,
igual que Joan Saloni,
igual.
I també està a les missions,
també està a Amèrica,
aquest el Jaume Torres.
Quan el llegeix,
descobreix a Joan Saloni,
no sabia que existia,
m'entens?
I li té tanta alegria,
tanta,
que diu,
oh,
no pot ser.
Aquest senyor,
tot el que va arribar a fer,
es mereix un llibre
per ell mateix.
I és el llibre
que estava emparedat
a la sala del piano
de casa meva.
En quin estat
estava el llibre?
Està,
està.
Està,
està.
A veure,
els tres primers
fulls,
sí,
els tres,
segurament,
està una miqueta menjat
per aquells bitxets
allargats,
aquells platejats.
Sí,
sí,
però per la part,
diguéssim,
inferior dreta,
en la qual,
ja ho heu vist
amb les fotos,
que es pot llegir
perfectament
i a partir
del segon full,
fantàstic.
Fins i tot
hi ha una pàgina
que està,
hi ha notes escrites
a llapis.
Bé,
vostè el va entendre,
el llibre?
Sí, sí.
És català antic?
No,
és castellà.
Castellà.
Penseu que estem,
1714,
estem al segle XVIII,
decret de nova planta,
català pobret,
no està pas
per més.
Ara bé,
hi ha moltes catalanades.
Ai,
quina gràcia.
Per exemple,
Assumpta MP,
Javier,
tal qual, eh?
Haber arribado,
haber,
amb e baixa,
no sé,
després hi ha
l'accent obert.
I és un llibre
que és un exemplar únic,
no?
Sí,
sí.
Curiosament,
es va fer
una segona edició,
aquesta és del 1763,
i es va a una edició
al 1890,
ara això
no ho tinc anotat,
un petit fall,
però no el tinc.
I d'aquest altre,
de la segona edició,
queda un exemplar,
que si no recordo malament,
a la biblioteca
de Barcelona,
perquè es va a editar
a Barcelona.
Aquest altre,
és a dir,
el primer,
el que tinc jo,
entre cometes,
el que està a l'arxiu,
s'edita a Madrid.
Vale.
I què va passar
a casa seva,
a la casa de Mai Als,
perquè estigués allà el llibre?
que hi havia vincles
amb Jaume Torres?
I vivia ell allà,
antigament?
Perquè, clar,
per què anava a casa seva
i no a la veïna,
no?
Diguéssim que
el denominador comú
de Casa Saloni,
la casa del Joan,
Casa Torres,
de Jaume Torres,
i Casa Marc,
perquè es diu Casa Marc,
la casa meva,
és que les tres cases
eren de l'oligarquia catalana.
que hi hagués un vincle,
és possible,
no?
Clar,
perquè el tenim allà,
és la pregunta
que t'ho fa tothom,
no?
Sí, sí, clar.
I que avui per avui
no hi ha encara la resposta.
Dic encara,
perquè,
veritablement,
si l'any passat,
en aquest temps,
em diuen
que em passarà
tot el que m'ha passat aquest any,
doncs...
No s'ho creu.
Vull dir,
la vida,
afortunadament,
té aquestes sorpreses,
sorpreses,
sorpreses que et sorprenen,
no?
A veure,
jo vaig a dir-te una cosa,
o vaig a dir-vos,
la meva mare
sempre em deia,
els jesuïtes
són els més intel·ligents
del món.
Això m'ho deia.
I vostè,
amb aquesta afirmació,
no li trobava sentit
en aquest moment.
Sí,
ho deia,
ho deia.
és possible,
el Jaume Torres,
el van,
les jesuïtes
els van expulsar
de Sud-amèrica.
Va haver-hi una trifulca,
això,
si mireu bé la història,
ho veureu,
entre les ordres religioses,
i ell,
hi van venir cap a Catalunya
i després,
finalment,
se'n van anar cap a Itàlia.
que durant aquest periple
que torni a Catalunya,
per la raó que sigui,
perquè la família Torres
i la família Montull,
perquè és Montull,
la casa Marc,
podria ser,
podria ser,
que a través de les famílies,
però que tenen,
entre cometes,
un mateix nivell social,
les tres famílies.
S'han assegurat
que a la casa
no hi hagi més llibres
emparadats,
perquè, clar,
és a saber
si en alguna altra paret
de la casa
hi ha més documents
o altres materials històrics.
És que això passava,
s'amagaven,
no a casa meva,
sinó a molts llocs.
Pensa que
en aquesta estança,
precisament,
a la del piano, eh?
Sí,
i la del cost,
els dos,
a la de la dreta,
sobretot,
hi van estar
l'estat major
republicà
i l'estat major
nacional
durant
el cop d'estat
mal anomenat
la Guerra Civil
Espanyola.
Tinc signatures
a les parets.
Ara hauré de posar-me
en contacte
amb l'Eloi Vila
perquè a veure
si m'ajuda.
A veure,
després un besavi meu
a la Guerra dels Carlistes
el van matar
a casa,
a l'entrada,
hi ha hagut guerres,
hi ha una de tot.
És possible
que hi hagi
més coses,
però
com comprendràs
desfer parets
entre cometes
és complicat.
Home,
és molt.
I sap per què
els seus avantpassats
van amagar
el llibre
en aquest moble
o per què ho van fer?
No és un moble,
és una paret.
Una paret.
Una paret que tapava
un moble
lleix
d'estanteries,
diguem-li,
no?
No interessava
quan he llegit
el llibre
ho he entès.
No interessava,
no?
Que el llibre...
Exacte.
Perquè explica
el que es van trobar.
Sobretot,
tant a la part portuguesa
com a la part espanyola.
Penseu que
hi ha una notícia
actual
del tot.
Hi ha un país
de Sud-amèrica
que no vol convidar
el rei,
no?
els actes.
Ja no dic res més
perquè ja ho sabeu tots.
Mercè,
el 2 d'octubre
va fer la donació
del llibre
en un acte públic.
Tres,
el 3.
El 3 d'octubre
al Arxiu Històric
de Lleida
i va ser
un acte
en què
hi va assistir
la directora
de l'Arxiu Històric
de Lleida,
Glòria Vilella,
també l'alcalde
de Mai Als
i el president
del Consell
del Segrià,
en David Massot.
També Adalina
Freixanet
del grup,
no?
És la persona
que ha estudiat
més a profunditat
el Joan Saloni
i tot el grup
de la Granadella,
aquest grup
de recerca
i la que em va
explicar a mi
tantes coses
del Joan Saloni
que fixa't-hi bé
que si ella
no m'explica això
i jo trobo el llibre,
doncs tenim moltes coses
a casa
a vegades
i no sabem
el que tenim
a vegades.
La falta
de coneixement,
la ignorància,
ens fa
desconeixer
la realitat
moltes vegades,
no?
Ella és la que
em va explicar.
En aquest acte
també van assistir
perquè jo em vaig
posar en contacte
amb els jesuïtes
perquè, esclar,
era un llibre
dels primers jesuïtes
escrit
per un altre jesuïta
i parlava
dels jesuïtes.
Per tant...
Vam anar
a parlar
amb el superior
de Lleida,
vaig dir-te
que va ser
una trobada
molt, molt
maca
perquè
li va agradar
tant
el que li vaig
explicar
que va dir
això no ha d'acabar
així,
ho hem de donar
a conèixer
la figura
del Joan Saloni
perquè
tenim
el dret
i deure
com a catalans
i com a persones
de saber,
de saber.
I tots
m'han ajudat,
tots,
l'acte hi era
evidentment
aquest superior
de Lleida
i també hi havia
el superior,
el delegat de Catalunya
dels jesuïtes
i...
Va ser un acte
molt maco
emocionant
també.
Sí,
sí,
sí,
hi havia
l'alcaldessa
també
de la Renadella,
hi havia
regidors
d'ajuntaments
per allà a la vora,
concretament
d'Aitona,
de Lleida,
bueno,
hi havia
el Manuel Lladanosa,
que el seu,
un dels grans
historiadors
que tenim a Lleida
i evidentment
també hi havia
les pintores,
perquè...
Clar,
qui van trobar el llibre,
les persones
que el van veure,
no?
Els primers
que el van tocar,
que el van fotografiar,
van ser elles,
jo no el vaig descobrir
fins al juny
perquè estaven
preparant un viatge
aquí a Sant Just.
Mercè Kerr,
moltíssimes gràcies
per estar aquí avui
amb nosaltres
a Ràdio d'Esvern,
segur que aquesta troballa
li ha obert
una nova porta,
no només a nivell
cultural i històric,
sinó també emocional
i per revisar
aquests vincles
familiars
i del poble.
Sí,
i sobretot
perquè em sento
molt afortunada
de donar a conèixer
aquest personatge
que fou un crac,
Joan Saloni.
Mercè,
una abraçada
i que tingui bona setmana.
Gràcies,
bon dia.
Gràcies.