.
Passant 14 minuts de les 11 en punt,
esteu escoltant Ràdio d'Esvern al 98.fm,
això és la Rambla, el magazín de matins.
Comencem a la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia.
Com sempre, avui la nostra convidada és l'Anna Vilanova,
la portaveu de la CUP Sant Just,
també regidora de l'oposició al ple municipal.
Molt bon dia, Anna, què tal?
Molt bon dia, Núria.
Vinga, comencem amb el tema dels pressupostos municipals
que es van aprovar al ple extraordinari
que es va celebrar el mes d'octubre.
la CUP, igual que altres grups municipals de Sant Just,
hi va votar en contra.
Per tant, quines prioritats, quines polítiques creieu,
des del partit, des de la CUP,
que ara mateix són prioritàries o que més necessita el poble?
Bé, com ja has dit, nosaltres vam votar en contra
i van ser molts els motius,
i aquests motius tenen molt a veure amb una manera diferent de fer política.
Per nosaltres, una prioritat és la democràcia directa.
Per tant, apostem per uns pressupostos participatius.
Creiem que escoltar la ciutadania per saber quines són les seves prioritats
és un puntal importantíssim.
l'equip de govern ens té acostumats a pensar per nosaltres
i aleshores estem com adormits en aquest aspecte
i no donar l'alternativa al poble.
Per aquest motiu també vam presentar ja fa uns mesos
aquesta moció per les audiències públiques,
Ajuntament amb Esquerra i Junts per Catalunya,
per sacsejar l'equip de govern,
a veure si realment aposten per aquesta participació ciutadana.
Però no va ser així, ja sabeu que van votar en contra.
Ja no es van ni abstenir, sinó que van votar en contra.
Un altre dels temes importants pels quals nosaltres
també vam votar en contra d'aquests pressupostos
és perquè no hi ha cap partida
per un dels principis que nosaltres creiem bàsic
que és la municipalització de tots els serveis que dona l'Ajuntament.
La gestió directa per nosaltres
és la que garanteix un millor servei a la ciutadania.
Per una altra banda també garanteix els drets laborals
de les treballadores i els treballadors
i en molts casos fins i tot aquestes municipalitzacions
els que permeten és un estalvi municipal.
Estudis parlen que molts d'aquests serveis
que estan externalitzats a empreses privades
inflen les seves propostes.
I fins i tot, per exemple, és un escàndol,
els que estan més inflats fins i tot són els de neteja viària.
Aquests estudis parlen que poden estar inflats
més d'un 60%.
Per tant, segurament seria un estalvi públic.
Una altra de les coses que també trobem a faltar
és invertir en habitatge.
I ho direm, i explicaré el per què,
què és el que es podria fer.
De fet, nosaltres creiem que cal un estudi
de com està l'habitatge a Sant Jús.
Ens basem en dades de la INE.
Els hi fa una mica de ràbia que utilitzem aquestes dades.
La INE és l'Institut Nacional d'Estadística,
que és una institució espanyola.
Vull dir que, a més a més,
ells estan a govern l'estat espanyol
i han estat a govern diverses vegades.
Per tant, no sé per què volen contradir tant aquestes dades,
que són escandaloses,
que ens diuen que a Sant Jús hi ha prop de 500 pisos buits.
Aquests pisos buits es comptabilitzen
segons l'ús que en fan del consum de llum.
Aleshores, si són nuls o gairebé inexistents,
es consideren buits.
I, per tant, el que necessitaríem
és saber si realment aquestes dades són certes.
Que hi hagi un estudi,
un estudi amb contundència per saber-ho exactament.
I una altra de les propostes també que nosaltres plantegem
és el fet del tamteig i retracte
destinat a partides públiques
perquè els ajuntaments puguin comprar habitatges
per després destinar-los al lloguer social.
Un dels altres aspectes pels quals també votem en contra
és que no hi ha cap partida que es destini a la protecció de la llengua.
A Sant Jús ens pensem que estem en un reducte,
el desnobregat, en què la llengua catalana és la prioritària
i no és així.
Si tu vas pels carrers,
doncs veus que aquesta llengua està en retrocés.
I, a més a més, ara es veu perfectament, no?
Qualsevol...
En molts comerços i serveis del poble,
l'ús de la llengua castellana és una realitat.
Només falta que vagis al notari,
que hagis d'anar-hi per qualsevol cosa
i veuràs que la llengua en què t'atén és per posar un exemple, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs és completament en castellà, no?
Per tant, la llengua s'ha de protegir sí o sí.
Vale.
Déu-n'hi-do.
Dels pressupostos aprovats,
hi ha accions o serveis que trobeu a faltar
o creieu que no es destina a suficient inversió,
a part d'aquestes coses que has anomenat, per exemple,
el tema de la política lingüística?
Bé, de fet, aquests són els nostres principals objectius.
Sí, val.
En aquest mateix ple, en el que es va celebrar el 24 d'octubre,
també es va votar, a més a més de tot el tema dels pressupostos,
es va votar el Pla de Sanejament Financer del 2024-2027 de l'Ajuntament,
per adoptar mesures de gestió, tributàries, financeres,
per aconseguir equilibrar els comptes i revertir la situació de dèficit.
És un document que, en principi,
ajudarà a garantir la sostenibilitat financera de l'Ajuntament.
Des de la CUP, no el veieu necessari, aquest pla,
tenint en compte que la liquidació del pressupost municipal del 2023
ha resultat en un estalvi net negatiu?
Home, necessari ho és, i a més a més és obligatori de fer-ho.
Vull dir que nosaltres no plantegem aquesta obligatorietat.
Nosaltres vam fer una abstenció, però va ser una abstenció política.
Vale.
En tot cas, els pressupostos del 2023 nosaltres ja vam dir
que eren uns pressupostos pensats políticament,
era l'any de les eleccions,
i per tant, plantejar una congel·lació dels impostos no era lògic,
a més a més amb les grans promeses electorals que ens tenen caracteritzats,
i a més a més sabent que hi ha una partida d'ingressos que estava inflada,
que és la partida de la recaptació de les plus-vàlues,
les liquidacions de les plus-vàlues, que ja l'any anterior
ja ens havien deixat en un toc d'atenció en el qual
es va pressupostar molt més d'entrada de les que es va tenir,
i aquest 2023 va passar el mateix,
perquè va ser una partida en la qual es va ingressar
un milió i mig menys d'euros, i per tant, menys impostos,
més despesa i menys ingressos,
doncs ha provocat aquest sanejament financer,
perquè nosaltres no posem en dubte que s'hagi de fer
perquè és obligatori de fer, però en tot cas,
la nostra abstenció va ser una abstenció política.
Vale.
Deixant de banda ara els temes que es van tractant
en aquest ple extraordinari,
hem començat amb el tema dels pressupostos,
perquè és força interessant i també important, no?
Sí, sí, tant.
En la columna d'opinió, per dir-ho així,
del butlletí municipal del mes d'octubre,
a la CUP parleu d'un pla que anomeneu
Pla Independitza't,
per tractar precisament això que també has comentat al principi,
de l'accés a l'habitatge.
En què consisteix, però, aquest pla?
Bé, aquest, així en drets generals,
aquest Pla Independitza't és un pla
que planteja la CUP a nivell nacional,
aleshores, evidentment,
tot el que afecta a nivell nacional també afecta a nivell local,
és un pla que el que busca és mobilitzar tot l'habitatge buit
per ampliar el parc d'habitatge públic, no?
Perquè tota la població, sobretot entre...
Perquè aquest pla va molt destinat a la gent jove, no?
Perquè entre tota la població de 25 i 30 anys,
35 anys, perdona, puguin accedir a aquest dret d'habitatge, no?
La situació de crisi d'accés a l'habitatge
és una problemàtica centrada
en com es distribueix l'habitatge existent, no?
I l'única manera de garantir el dret a un allar
per a tothom és que hi hagi una oferta pública molt robusta, no?
A Catalunya sabem que hi ha prop d'un milió d'habitatges buits
i que no es dediquen,
més que res, que no es dediquen a l'ús residencial, no?
És a dir, que no serveixen per cobrir les necessitats bàsiques,
sinó aquest dret bàsic, no?,
que és el dret a l'habitatge,
sinó per especular i per fer negoci, no?
A Sant Jus, ja hem dit abans, no?,
que hi ha uns 500 pisos buits,
70 dels quals, tampoc no sabem les dades concretes,
es destinen a ús turístics,
per tant, no serien d'ús residencial, no?
Clar, l'Ajuntament pot fer poca cosa en...
diguem-ne a nivell global, no?
Sí.
És el govern de la Generalitat,
que hauria de ser contundent
i fer polítiques dures i fortes, no?,
contra aquesta especulació, no?
Per exemple, des de la CUP,
estem per l'expropiació pura i dura, no?,
d'aquests pisos que estan en mans
dels grans terrenadors i els fons voltors.
L'Ajuntament, com podria col·laborar, doncs,
en aquest pla independitza,
doncs, per una banda, doncs,
fent aquest pla que ja he dit, no?,
de conèixer aquest...
de fer aquest estudi, no?,
fer aquest estudi de com està l'habitatge a Sant Jus, no?
És que no ho sabem.
Nosaltres, quan diem els 500 pisos buits,
ells fins i tot...
Clar, us baseu una mica en això de...
d'en la mesura que ha utilitzat l'INE, no?,
d'això del consum de llum.
Clar, quan nosaltres ho diem,
ells se n'enriuen, no?,
perquè va passar amb un ple, no?,
justament el regidor de Movem,
en Jusfos Alba, doncs, enriure, no?,
com dient, és que es baseu en unes dades espanyoles,
a més a més, no passegeu pel poble, no?,
d'alguna manera, perquè això es veu
quan passeges pel poble.
Doncs que ho diguin.
Volem saber quines són les dades correctes, no?
Volem saber quants pisos es destinen al turístic,
perquè ara últimament l'alcaldeia
a rondar els 70,
però no sabem si són 70, si són 25, si són 90,
és que no hi ha dades concretes.
I fer ballar la part diu en aquest aspecte,
doncs, no ajuda gens, no?,
en poder fer polítiques concretes d'habitatge.
La CUP de Sant Jusfos va participar,
ja que estem en tema d'habitatge, no?,
a la manifestació del 23 de novembre
per abaixar els preus dels lloguers?
Sí, és evident que hi havíem de participar,
i hem de ser perquè un dels puntals justament de la CUP
és garantir aquest dret a l'habitatge, no?
L'habitatge és greu, és una tragèdia, no?,
una tragèdia nacional, no?,
i que està consentida per qui governa
i per qui ha governat, no?
L'habitatge en aquests últims 10 anys
ha pujat un 60%,
els sous no han pujat un 60%, ni molt menys.
dades molt concretes diuen que a Barcelona
cada mes hi ha 3 intents de suïcidi
relacionats amb la pèrdua de l'habitatge,
que més de la meitat dels pisos
estan comprant al comptat,
això vol dir que aquí hi ha empreses
i grans fortunes
que estan comprant pisos al comptat
per especular, no ho sé,
jo miro al meu costat
i no conec a ningú que pugui comprar
un pis de 350 o 250.000,
és igual al comptat,
per tant, atenció,
perquè és una dada molt rellevant.
També un de cada 10 pisos,
que és el que he dit abans,
està buit a Catalunya,
però l'única solució que planteja
el nou govern de la Generalitat
és construir-ne més,
vull dir que és molt rellevant
també aquesta data, no?
I també sabent que més de la meitat
de les famílies,
i tirant a baix, no?,
destinen més del 50% del seu sou
a poder-se pagar el seu pis,
quan l'ONU,
que tampoc no parteix de dades,
vull dir que també tiren molt a l'alça,
considera que l'habitatge és assequible, no?,
per a una persona
i destinen menys del 30% del seu sou, no?
L'habitatge ara per ara
és una esclavitud, no?,
per a la majoria de la població,
i no pas un dret,
no com és el que hauria de ser.
De fet, em sembla que és un de...
Em sembla que és a...
Era el CEU,
el Centre d'Estudis d'Opinió,
que, bueno,
el baròmetre
diu que és precisament ja
la qüestió que més preocupa
els catalans.
Abans eren els catalans
entre 25 i 34 anys,
és a dir,
un perfil més aviat jove,
però ara em sembla que ja és
la qüestió,
la preocupació número 1
de tots els catalans i catalans.
És que és un dret que no està garantit, no?
I hem de sortir al carrer,
i no ha de ser solament aquesta manifestació,
evidentment que la lluita per una habitatge digna,
doncs, és una lluita que fa molt temps que es porta,
però és que això és a l'inici,
ja ha de ser la gran revolució
del segle XXI,
perquè està provocant un nomadisme
que és molt preocupant,
ja no solament, com tu has dit,
en la gent jove,
sinó en famílies,
en gent gran,
en gent ja jubilada,
en gent vella, no?,
diguem-ne,
que els expropien els pisos
i els fan fora,
doncs, és que és terrible.
Sí, sí.
El ple ordinari d'octubre,
per això la CUP,
va votar en contra
de l'aprovació definitiva
del que és el reglament regulador
del Consell Municipal de l'Habitatge.
Bé, si ens pots explicar per què.
Bé, en principi,
aquests Consells Municipals,
nosaltres posem en dubte
una mica la seva funcionalitat,
però en tot cas,
estàvem, bueno,
interessats en el tema.
El que passa que aquest Ajuntament
és el que hem manifestat moltes vegades.
Diuen,
anem a participar
en fer el Consell Municipal de l'Habitatge.
Una reunió,
i ens plantegen,
després d'aquesta reunió,
i ens plantegen un text definitiu.
Si això és participació,
doncs és molt relativa
a aquesta participació.
I ens ho plantegen,
i a més a més ja va ple.
Quan va haver-hi el ple,
nosaltres ja vam votar
en contra d'aquest Consell en general,
perquè hi havia coses que faltaven,
sobretot a nivell de participació ciutadana,
i ja vam dir
que faríem unes al·legacions.
En el moment en què
es feia l'aprovació definitiva,
és quan aquestes al·legacions
que es llegeixen,
doncs són reforçades,
les quatre al·legacions, no?
Són al·legacions que al nostre entendre
no entenem encara ni per què es refusen,
perquè simplement era per enriquir
també aquest Consell Municipal.
Les dues primeres eren més aviat
temes de formalitat.
Bé, en tot cas,
formalitat tampoc,
perquè nosaltres el que demanaven
és que fos un Consell Municipal
d'accés a l'habitatge,
perquè el gran problema
de l'habitatge de Sant Jués
és l'accés,
que després ja podrien canviar el nom
si aquest accés es garanteix,
diguem-ne, no?
I el segon,
una de les altres al·legacions
era afegir la paraula
o les paraules
participació ciutadana
dintre del que és l'escrit,
no?
Una mica formal, no?
Que hi és a molts reglaments,
vull dir que no és una cosa
inventada per la CUP.
El que ens preocupava,
ens va preocupar sobretot,
és que la tercera i la quarta
al·legacions no fossin acceptades.
Per exemple,
en la tercera al·legació
nosaltres volíem
que s'afegissin
uns punts concrets,
i t'es llegiré
perquè quedin clar.
Els tres punts nosaltres concrets
que creiem que hi faltava
en aquest Consell Municipal
era promoure processos
participatius
en matèria d'habitatge
quan s'hagin de prendre
decisions importants
pel futur del poble,
crear també espais
de debat
i de reflexió
oberts a la ciutadania
on es representin
totes les visions
sobre l'habitatge del poble
i fer un seguiment
i evolució
del compliment
de les polítiques d'habitatge.
Cap d'aquests tres
va ser inclòs.
I a l'últim,
perdona,
la quarta al·legació
que també creiem
que era important,
no que es tingués en compte
i és la representació
en aquest Consell Municipal.
Des de la CUP
ja vam dir
que hi havia
un excés
de representació institucional
i potser
una infrarrepresentació
de la ciutadania
perquè
no podem entendre
un Consell Municipal
de l'habitatge
que es parli
de l'habitatge
sense que
sentir la veu,
per exemple,
de la gent jove
o de la gent gran
o del sindicat
de llogateres
o de l'associació
de salut mental
o de càritas.
Per tant,
creiem que és un Consell Municipal
que tindrà poca consistència,
simplement creiem
que és per complir
el seu pacte,
el pla d'acció municipal,
perdona,
que ells tenen clar
que tenen uns punts
que han de seguir
i em sembla
que amb un subratllador
avantatjant
a mesura que els van fent,
però que no crec
que pugui respondre
a les necessitats
del poble,
diguem-ne,
o que almenys
que s'hi sentin
representades
totes les visions
sobre l'habitatge.
Bé,
doncs,
hem tractat
gran part
de l'entrevista
a parlar
de l'habitatge.
Ara,
canviem també
ara de parer
una mica.
La CUP
va votar en contra
també de l'aprovació
de la modificació
del contracte
amics del servei
de manteniment
de l'arbrat,
les jardineries,
zones verdes,
neteja,
rec,
sauló
i també
pel que fa
al subministrament
de plantes,
arbres
i el material
relacionat
amb aquestes tasques
de manteniment.
Què és el que
no us convenc
exactament
d'aquest contracte?
Bé,
aquests contractes
no és que no ens convencin
ni ens deixin de convencer,
simplement nosaltres
fem un vot
en contra
de tot el que
fa referència
a l'externalització
de serveis,
ja ho he dit abans,
perquè defineix molt
el model d'ajuntament
que nosaltres
volem.
Seguim avançant,
25 de novembre,
Dia Mundial
contra la Violència
de Gènere,
vau denunciar
a les xarxes
Feminisme
Institucional
a Sant Just.
No esteu d'acord
com s'aborden
les polítiques
de feminisme
i igualtat
aquí al municipi?
Bé,
no és que no hi estiguem
d'acord,
no hi deixem
d'estar d'acord,
simplement que nosaltres
creiem que a vegades
són unes polítiques
en alguns aspectes
de façana
i tu respondrem
tres preguntes,
no?
Sí.
Més que també
per portar
la reflexió,
no?
Fem política
institucional,
lluita feminista
institucional
quan tenim
les treballadores
del SAT,
per exemple,
externalitzades,
no?
amb uns sous
de pena,
no?
Per no dir
de merda
i amb unes condicions
laborals
molt poc dignes.
Per tant,
és una pregunta
que llençó l'Aina,
no es pot fer
política institucional
feminista
si tenim
aquestes treballadores
mal pagades,
no?
i amb feines
i amb feines
molt precaritzades.
també com podem
parlar d'igualtat
quan en el moment
que hi va haver
el relleu
de l'alcaldia,
tot i que fa temps
i sembla que això
no es pugui parlar,
però és que és un fet
molt greu,
des de la CUP ho veiem
com un fet molt greu,
no?
Que quan va haver-hi
el relleu a l'alcaldia
la passada legislatura,
no?
Sabem que hi hauria
aquest relleu,
no?
La persona que havia
de ser l'alcaldessa
del poble,
una dona que sabem
que és una dona
treballadora
i molt ben preparada,
tot i la nostra distància
política que hi pugui haver-hi,
doncs va ser relegada
per l'home,
no?
Pel mascle,
pel número 3
de la llistre,
que no posem en dubte
que sigui ni si és un bon alcalde
o no és un bon alcalde,
simplement és que
va ser una evidència
molt clara,
no?
I també com podem parlar
de lluita institucional
contra les agressions
masclistes,
quan no cuidem
com hauríem d'haver cuidat,
no?,
a les nostres noies
de l'institut,
no?
Van sortir aquestes pintades
que van,
no?,
que van córrer
per tot el poble,
però acusant
a un dels professors
de l'institut
i aquestes acusacions
ja havien sortit
fa quatre anys.
Per tant,
no cuidem prou
aquest tema.
No podem deixar
i dir que això
és un tema
d'ensenyament
perquè aquestes noies
són nostres,
són del nostre poble,
són les que pateixen
i no podem fer
aquestes,
aquestes lluites
de façanes
i realment
després no hi posem
totes les eines
que volem,
que proposem de fer
perquè al final
no posem,
no?
I un dels casos
també ara,
i això ja no és
una pregunta
que llenço l'aire,
sinó que és una crítica,
no?,
tres cotxes
de policies
per fer una pintada
feminista
al dia,
no?,
contra les violències
masclistes.
També és,
vull dir que també
és força relevant,
no?,
aquesta política
institucional
feminista.
Seguim,
anem una mica al gra,
no?,
per si ens va acabant
el temps.
Perdó.
No, no,
no,
a les xarxes,
heu donat suport
també des de la CUP
al comunicat antifeixista
que van redactar
quatre entitats
a Sant Jús
per uns fets
que van passar
a la festa
de la Bona Aigua
just la nit
de Sant Jús
al carrer,
retraient
a l'equip de govern
que el 2019
es va aprovar
al ple
una moció antifeixista
i que no
s'està complint.
Què haurà de fer
l'Ajuntament
o quines mesures
hauria de prendre
el vostre parer
per complir
aquesta moció?
Bé,
doncs,
complir-la.
És fàcil,
no?,
perquè també
llegeixo
una...
és com un resum,
diu que l'Ajuntament
denunciarà
amb contundència
i infermesa
qualsevol agressió
feixista
que es produeixi
a la ciutat,
donarà suport
a les persones
agredides,
facilitarà als mitjans
que tinguin l'abast
per preparar els danys físics
i per reparar
els danys físics
i morals
causats a les persones
agredides
i es valorarà
en cada cas
la possibilitat
fins i tot
de personar-se
com a acusació
popular.
Doncs això no passa,
no?
Les entitats
del poble juvenil
s'han d'organitzar
per davant
d'aquestes situacions
i establir un protocol
en el qual es decideix
que les persones
que es coneixen,
no?,
que tenen actituds
feixistes
agressives
i fins i tot
tenen
agressions
o que han fet
agressions
i insults
i fins i tot
que tenen
processos
judicials oberts,
doncs que no se'ls serveixi
a les festes
del poble.
Doncs no és la primera
vegada que passa
perquè aquestes festes
de tardor
doncs van mantenir
problemes
amb una d'aquestes persones.
Ni els equips
de seguretat
ni la policia local
va actuar.
No actuen
perquè tenen ordres
segurament
de no actuar
i per tant
l'única manera
d'acabar amb això
és complir
amb la moció
que es va votar
que va ser una moció
que es va votar
per unanimitat
des del 2019.
L'alcalde
va dir,
el vam tenir també
aquí fa uns dies,
també li vam preguntar
sobre exactament
sobre aquest
comunicat antifeixista
i per què no
havia realitzat res
ni l'Ajuntament
ni la policia
en aquesta festa
i va dir que clar
que no poden
actuar
de cap manera
si sobre
la persona
com si diguéssim
no té cap
no li ha caigut
cap sentència
com si diguéssim
pot tenir algun procés
judicial obert
però no
té cap sentència.
Aleshores
deixem els agressors
per exemple
a les dones
que campin lliurement
encara que no tingui
cap sentència ferma
i estan en procés
judicial
és que és el mateix
vull dir
no podem parlar
i fer eslògans
si després
no els complim
si hi ha una moció
en la qual
es diu
que es defensarà
i que el poble
ha de ser lliure
de feixismes
les persones
que estan
identificades
com a tal
no vol dir
que les hagin
de tenir
lligades
a qualsevol lloc
simplement
que hi ha moments
en què no poden
participar
de la vida pública
perquè no són
persones
que compleixen
els requisits
per poder-hi participar
i ja està
i acabem
amb l'últim tema
que ens falta
del ple municipal
de novembre
sobre el tema
de l'adjudicació
de les obres
del nou pavelló esportiu
de Maslluí
incluent també
l'aparcament
i el camí de la salut
que
amb aquest desviament
del camí
una adjudicació
que s'ha d'emportar
l'empresa
Cots i Claret
recordem el pressupost
de 7,5 milions
i una durada
estimada
d'un parell d'anys
el sentit del vot
de la CUP
va ser votar-hi
en contra
exactament
no esteu d'acord
amb la construcció
del pavelló
o és que hi ha
algun d'aquests punts
que no
no
del contracte no
perquè evidentment
primerament
que són contractes
molt tècnics
estan ben fets
segurament
vull dir que
això no
no ho posem en dubte
diguem-ne
i tampoc
no és la nostra finalitat
fiscalitzar
aquest tipus
de contractes
la nostra
la nostra
el que hem de fer
nosaltres
és justificar
el nostre vot
si és afirmatiu
o és abstenció
o és en contra
políticament
nosaltres no creiem
ja vam dir-ho
des del principi
ja fa temps
que ho anem dient
que no cal
creiem que no cal
aquest pavelló
tampoc no ho sabem
del tot
perquè els números
ballen
però
sabem
que som un poble
i no ciutat
som un poble
i coneixem
com funcionen
les portes
Sant Just
sabem que la majoria
dels clubs
de Sant Just
tenen més
de la meitat
de gent
que hi participa
doncs
que són de fora
aleshores
aquesta falta
de control
de l'Ajuntament
o descontrol
ens ha comportat
que es creï
la necessitat
de construir
un nou pavelló
un pavelló
que val
8 milions d'euros
creiem que això
hauria de ser
una cosa
que s'hauria
de controlar
per tant
no creiem
que sigui necessari
en aquest aspecte
també una de les coses
que hem manifestat
és que
com es pot anar
en contra
construir el pavelló
allà
quan
els veïns
que envoltaran
aquesta infraestructura
han recollit
més de mil signatures
perquè no ho veuen
clar que estigui allà
és que
l'Ajuntament
es fa veure
que escolta
però ells ja tenen
molt clar
quins són els seus objectius
i escoltar la ciutadania
no és un dels seus
a més a més
també plantegem
construir-lo aquí
tot i que tenim
tot i que es té
el permís
del parc de Collserola
doncs
construir-lo
en aquestes zones
de transició
de plantejar-nos
com ens hem de
relacionar
amb el parc
de Collserola
a més a més
no és una acció
solament
de construir un pavelló
sinó
també és un aparcament
també és desviació
d'un camí
i hem dit
el tema
dels 8 milions d'euros
és una passada
8 milions d'euros
per les arques
de l'Ajuntament
de Sant Jus
són molts diners
encara que si
en dos anys
representen
prop d'un 13%
del pressupost
amb aquests 8 milions
d'euros
que nosaltres creiem
que no seria necessari
aquest pavelló
es podrien comprar
entre una trentena
o quarantena
de pisos
potser m'he passat
amb quarantena
de pisos
amb aquest
si s'hessin destinat
al tanteig i retracte
i res
simplement
que no respon
no respon
a la pregunta
de quin model
de poble volem
ni de quin model
esportiu volem
i per tant
no hi estem
gens a favor
molt bé
Anna
hem de deixar
l'entrevista
en aquest punt
gràcies per haver vingut
avui a l'emissora
Ràdio d'Esvern
t'esperem
a la propera
entrevista
que tinguem
aquí a la ràdio
que vagi bé
i bon cap de setmana
moltes gràcies
Núria
bon cap de setmana
Gràcies