Ràdio Tosbert, 98.1
Ràdio Tosbert, 98.1
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio Tosbert.
Passen 14 minuts de les 11 en punt, esteu escoltant la Rambla al magazín de matins de Ràdio d'Esvern i passem a fer l'entrevista del dia, com sempre, a aquesta mateixa hora.
Els convidats avui a l'entrevista del dia de Ràdio d'Esvern són el Carles Fernández, l'Elisabet Giné i el Javi.
Els saludem, els obrim els micròfons. Què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs bé, ells són membres de Mare meva Sia, la companyia de teatre musical de Sant Just, estan fent ara una residència artística a l'Ateneu, l'Ateneu de Sant Just i que, per tant, cada any preparen, o s'espera, que preparin un espectacle musical i que acaben representant a la sala cinquantenari.
Déu-n'hi-do quins musicals ja ens tenen acostumats i acostumades i ara estan preparant la seva última peça, el seu últim espectacle, Eurodrama, que estrenaran el 22 i 23 de març a l'Ateneu.
Sota el repte, cap butaca buida. A veure, Rosaris, Purpurina i Acció passava al monestir de Sataneu de la Boira, un set de rodatge havia de preparar un musical i entraven en conflicte amb una sèrie de monges que vivien en aquell monestir.
Eurodrama. On s'ubica la història? On ens transporteu?
Us transportem a un pis de Sant Gervasi, on l'Eric i el David fan una viewing party d'Eurovision amb el seu grup d'amics.
I és, diguem-ne, el sopar on tot surt malament.
Buf. Què vol dir que tot surt malament? És a dir, convidant amics, no?, sense fer-nos grans espòilers. La cosa no va, la festa no va cap on havia d'anar, no?
Es descobreixen coses, comencen a florar secrets i mentidetes i coses que fan que al final, bueno, també visites inesperades, que fan que al final una cosa que havia de ser com molt festiva acabi sent un drama.
Tot en clau de comèdia, eh, també.
D'acord, per tant, mantenim aquesta essència de comèdia. Us sentiu a gust, mare meva, fent obres de comèdia? Heu trobat el vostre gènere, ja?
Bé, sí, ens sentim molt a gust, però jo crec que ens agrada també fer altres coses.
No ens volem encasillar, tampoc. Exacte.
En res concret.
Sí, crec que, sobretot en aquest cas, tant Rosaris com Eurodrama són dos projectes de creació pròpia i crec que en aquest cas ens sentim més còmode creant des de zero.
Sí.
En la comèdia, que no pas un drama, que, tot i que la comèdia, en aquest cas també Eurodrama, hi ha moments que és tot comèdia,
perquè hi ha moments on, com a tot obre, a les comèdies hi ha drama i al drama hi ha comèdia,
i aquí toquem coses que crec que aterrem bastantes coses.
D'altre dia vaig veure l'etiqueta en un espectacle que hi posaven Dramèdia.
Ostres, Dramèdia.
De drama i comèdia, sí, he pensat, mira, és una mica com Eurodrama, que té el seu moment de drama, però és comèdia, no?
Sí, comèdia.
Sí, comèdia.
Coma.
Sí, coma.
Però és veritat, és el que diu el Javi, que quan creem, no sé, són persones molt divertides, jo crec.
Sí, considero.
Se'ns dona bé crear comèdia i potser ens seria més difícil crear drama.
Potser hi ha gent que se li dona el contrari, no?
Crear drama de zero.
El drama que vau fer ja estava creant, no?
El despertar a primavera al final, que potser torna en algun moment.
Exclusives que donarem.
Sí, sí.
Bé, però sí, sí, de moment la comèdia està funcionant.
A més, que vam comentar-ho, crec, ja l'última vegada que vam venir, que la comèdia el que ens dona és com una tornada al públic directe, saps?
Una resposta del públic al moment, com que...
Sí.
Home, clar, els moments de subidon, no? De quan esteu fent una obra i després veieu que a la gent li agrada, que connecta, que aplaudeixen, que...
Bueno, que s'assuma el carro amb vosaltres, això és espectacular, no?
Vull dir, és molt agraït.
I et va donant energia durant tota l'obra.
Sí.
És molt agraïda. Vull dir, és agraïda el moment.
Tot i que fer comèdia considero que és una cosa bastant difícil, perquè crec que tothom té com el seu...
Humor, no?
Té el seu humor.
I la comèdia te la prems en sèrio o no fas gràcia, perquè si vas a fer riure la gent no em fa gràcia.
Llavors, quan tu s'estàs treballant tots els gags, s'estàs treballant tota aquesta cosa que s'està treballant durant tant de temps, i reps, la resposta del públic és el que diu l'Eli.
És molt gratificant.
Clar. Sobretot perquè quan estàs assajant no ho veus, això. Tu estàs fent la broma i ningú riu, perquè només estem nosaltres.
I llavors, quan ho poses a l'escenari, de sobte la gent riu i dius, uau, menys mal, respiramos.
Que bé. Escolta'm, l'heu escrit a quatre mans, a sis mans, a dues mans, eurodrama, com ha anat la producció?
Dues mans.
Dues mans i mitja.
L'Eli és sincera.
I mitja.
Dues mans i mitja.
Us heu inspirat en alguna història, en alguns personatges en concret?
Crec que no directament. O sigui, crec que quan ens hem vist hem pensat, ai, mira, per exemple, al sopar el fan l'Erik i el David, que són una parella,
i a l'hora d'escriure-ho el Carles i jo hem pensat, són com a Modern Family, el Camp i el Mitchell.
Ah, ostres, uau, gran parella.
I dic, o té una mica aquesta dinàmica d'aquesta parella, o hi trobes alguna cosa, o de dir, ostres, doncs, per exemple, el personatge de l'Eli s'assembla molt,
o no, el de la Gala s'assembla molt a un personatge de Friends, però de com ens adonem com després, i dir, ah, vale, doncs això podem agafar inspo o una referència.
Però no ha sigut directament com anem a fer això.
Al final ho fas com molt inconscient, no?
Perquè és com que tu has rebut aquests impulsos, tu has vist Modern Family, has vist Friends, has vist tot això, aquest rotllo sitcom,
i quan escrius, doncs, sense bolet surt, no?, referenciar-te en aquests estereotips o aquestes coses.
Però, en realitat, la idea la veu tenir vosaltres, perquè és una idea que s'havia de fer per Nadal.
Per Nadal.
Ah, ostres, no era d'Eurovisión, però...
No era d'Eurovisión, tampoc anava sobre el pis de l'Eric i el David, que de fet anava, era una història, perquè jo li vaig dir a l'Eli,
anem a fer un concert, i aleshores tenim la idea de fer com un sopar on tot surtis malament.
I anava realment d'una parella que es deia, no me'n recordo, no, i una noia que presentava,
la noia presentava el nòvio en societat, com el grup d'amics i tal, no sé què.
I hi havia una parella que era amb ell i jo, i d'aquesta parella vam dir, ostres, com podem fer?
I d'aquí s'ha quedat l'altre univers d'Eurodrama, com més gran.
Però ha anat d'una cosa a una altra, perquè crec que, de la idea d'aquell projecte,
realment només hem recuperat dues cançons.
Tres, mentida.
Tres, però la tercera no la fan les mateixes persones, de fet.
I en realitat ho hem fet com bastant a mida.
O sigui, nosaltres érem uns actors que sabíem que volíem participar en aquest projecte,
llavors, a partir de la idea inicial, hem anat com creant també els personatges i la trama,
i llavors hem fet, hem creat els personatges com ens quadraven per explicar aquesta història, saps?
Que en Nadal érem set, si no m'equivoco, no?
En Nadal érem set persones del projecte, no?
No ho sé ara.
No ho sé, però crec que hem set.
Ara som nou, però hi ha sigut un challenge.
I un camió.
Hi ha sigut un challenge perquè al final...
De fet, tres.
Hi ha un camió d'estrari i dos d'aure.
Ah, d'acord. Ara estava flipant.
Dic, no, què ha passat?
He vingut a tots els assajos, eh?
No, però que ha sigut un challenge també amb la idea aquesta
que tot passi dins del pis aquest, tenir nou persones...
Clar.
És difícil perquè hi ha gent que no està parlant en el moment,
o estan passant coses i s'ha de crear amb naturalitat
que és com una conversa entre amics, que estan reaccionant, que no sé què.
Clar.
I, bueno, això per mi jo crec que ha sigut una de les coses més difícils
de dur a terme aquest espectacle.
La part musical, heu parlat d'aquest...
que ha recuperat...
Bueno, heu recuperat així dues o tres cançons, no?
Com si diguéssim el projecte embrionari.
Com és la part musical?
Les cançons també les heu posat vosaltres?
Les heu fet una mica a mida amb aquest projecte?
Són cançons que es li sonaran al públic, que s'assumaran també?
I hi ha cançons que li sonaran al públic.
Bàsicament, la...
Bueno, més de la meitat de les cançons de l'espectacle són cançons d'Eurovisió.
En català?
En català.
En català.
Sí.
Tot és en català.
Sí, sí, sí.
No, clar, llavors ja hi ha un punt de traducció,
però més un punt d'adaptació perquè ens quadrin amb la trama que volem explicar.
Tot i que crec que només hi ha una cançó d'Eurovisió
que té la llet una mica canviada a nivell de sentit.
una, si no m'equivoco.
A vegades s'han de fer ajustaments, no?
No, no!
La Eli no vol spoilers, la Eli no vol spoilers.
A veure, el que sí que podem dir és que són cançons que coneixereu
perquè són cançons que han transcendit la barrera de cançó Eurovisió.
Són cançons que són icòniques.
i després hi ha també cançons de musical.
Sí, sí.
Es barreja.
És una mica com a Rosaris, hi havia cançons pop i cançons de musical.
Doncs en aquest cas...
És el mateix.
Molt bé.
Com van els assajos?
Com estan anant?
Esteu assajant a l'Ateneu, entenc, no?
Allò quan fareu la representació al cap i a la fi?
Quan es pot, sí.
Sí, bueno.
És que està molt demandada la sala 50.
Sí, sí, sí, és el que us anava a dir, i a més d'aquí...
Bueno, a l'estiu començarà nou, a fer les obres...
Quines ganes, eh, per això.
Sí, de tenir tot una mica més enllà, sí, no?
Teniu suport tècnic a tota aquesta part, no?
També de llums, tot això és una cosa que també heu de tenir en compte.
Vull dir, no només és fer la...
Vull dir, la obra, la funció, hi ha una part de fer tot el tema de l'atretzo,
de l'escenografia, no?
Nosaltres ens organitzem amb comissions dins de la companyia
i llavors cadascú s'organitza una cosa,
tretzo, vestuari, part tècnica, etcètera.
Però a part, tècnicament sí que necessitem ajuda externa.
Sí, clar, s'ha de contractar gent que sigui tècnic
perquè si no, això no funciona.
Tot i que tenim sempre la mare del Javi, fent-nos suport.
Gràcies, Mari, t'estimem.
Vé, ser-te mare.
Que és la que ens tira les músiques i tal.
Molt bé.
Des del despertar, de fet.
Sí, sí, i és una peça clave.
Ho té per la mà.
Ho té per la mà.
Com connectarà la gent amb els personatges?
Com els esteu treballant?
Els hi...
És a dir, vosaltres us trobeu amb els...
Vull dir, els esteu preparant d'alguna forma?
Tenen el seu propi caràcter?
Com els esteu preparant?
Jo crec que la gràcia d'aquesta obra
és que és una obra molt costumbrista, no?
Molt quotidiana.
Llavors, els personatges són gent real.
Potser a Rosaris era més difícil
connectar directament amb una monja,
amb un artista del pop,
o amb un becari pringat,
o no sé què, un director de videoclips.
Però aquí són gent normal que treballa,
que fa coses normals, quotidianes,
i al final sí que és veritat
que cadascú té el seu rol,
potser dins de l'obra.
Un caràcter.
Però són personatges mundanos, no?
Jo crec que això la gent pot connectar.
Una mica exagerats,
perquè fins i tot no deixa de ser teatre,
però també, abans,
crec que ho has dit perfectament,
com si fos una sitcom.
Crec que el rotllo sitcom
és una cosa que defineix molt bé el rodrama.
és una comèdia molt costumbrista,
molt quotidiana, del dia a dia.
O sigui, no podria passar cada dia,
però ja m'enteneu.
Home, clar, és que és com si em dius,
com si fos ahir és una cosa quotidiana, no?
Però l'exageren,
perquè tingui interès,
és una mica el mateix.
No fer res al teatre,
veure coses que no veuries al dia a dia.
Però a més,
el que hem comentat dels personatges,
és que cada personatge
té com la seva...
La seva essència.
Sí, o sigui,
no hem creat estereotips,
però sí que cada un va com per un...
Per una banda com que tothom
es pot sentir identificat, no?
Tenen orígens diferents, també.
Hi ha que són d'origen més humil,
d'altres que tenen un origen més ric.
Això també crea conflicte dins de l'obra.
Hi ha una gran part de l'obra
que es basa en el conflicte entre classes, també.
Home, que passi en un barri de Sant Gervasi,
també, ja...
Dona pistes, oi?
Sí, vull dir, és intencionat, no?
És intencionat, és intencionat.
No és un pis de l'eixample
que dius, bueno, allà pot haver-hi...
Jo crec que si a Rosari es parlava més
com de la fe i de creure i no creure,
aquí potser parlem més d'aquesta cosa
d'una mica el conflicte entre classes,
tenir o no tenir recursos,
quines opcions et dona això,
entre altres coses.
Eli, a veure, per exemple,
el teu paper a l'última obra
et vam veure fent de monja,
de sorra immunda.
La millor.
A veure, explica'ns una mica, no?
El que ens puguis adelantar,
però per tenir una mica de ganxo
amb el públic, amb l'audiència
que ens estigui escoltant,
com és el teu personatge?
Aurodrama.
Ai, què farà?
A veure, a veure com el descrius,
perquè, clar...
Es diu Clàudia.
Es diu Clàudia.
I és molt energètica,
molt esbojarrada...
Caòtica.
És molt fresca.
Sí.
Fresca.
És molt fresca.
Una fresca o fresca?
És molt fresca.
És fresca, ja ho veureu.
Val.
Sí, molt...
Espontània.
Oberta, sí.
Esbojarrada.
I també una mica liante sense voler.
Sí.
Bueno, i potser una mica voler,
no?
T'he de dir.
Bueno, si troba.
Si troba en els llibres, de cop.
Val.
Sí.
Val.
Sí.
Boja, una mica boja.
Una mica boja.
Una mica boja, sí.
Bueno.
Però no és boig.
És com la monja, però sense ser monja.
Bueno, no.
Bueno, la monja.
No, no.
La monja era més recta, no?
I la monja era...
No, no.
El 22 de març s'estrena l'obra
sota el mateix repte de l'any passat, no?
Igual que amb Rosaris,
amb el projecte anomenat Cap buta, cap buida.
Exacte.
Que, bé, per l'audiència,
que qui no conegui,
és un projecte, una iniciativa
que impulsa a DETCA, Time Out,
també la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,
amb el suport de la GENE,
la Diputació de Barcelona
i també l'Ajuntament de Barcelona.
I el que busca, no?,
és omplir totes les butaques dels teatres de Catalunya
justament el dia 22 de març.
Clar, fer una obra un dia preparat
durant no sé quants mesos,
una obra per després representar-la
tan sols una estoneta,
fa una mica de mal.
Vosaltres també la feu el dia 23.
Sí.
Com us esteu preparant per aquell cap de setmana?
Espereu vendre les entrades primer tot un dia
i després obrir les altres?
Les esteu venent totes de cop?
Està tot obert.
Sí.
Sí.
L'any passat com va funcionar el caput de cap buida?
Us va anar bé?
Només vam fer un dia.
Sí, només vam fer un dia.
I va funcionar superbé.
Perquè crec que com una setmana i mitja
abans de fer la funció
havíem fet sold out.
D'acord.
O sigui, va ser increïble,
no ens ho esperàvem, la veritat.
Aquesta vegada jo crec que el fet
que hi hagi dues dates
dificulta que es vengui tan ràpid,
no?,
perquè hi ha el doble de localitats.
però bueno, esperem que sí,
aconseguir caput de cap buida als dos dies.
Sí, sí.
I que ningú es quedi fora.
Crec que no,
crec que no tindré un problema,
la veritat, en fer-ho.
Al final molta gent s'espera l'últim moment.
Llavors,
abans,
ahir ho parlàvem,
que deia el Carles,
ens quedem tres admenys jo,
tranquil,
la gent ho comprarà el dia abans,
perquè jo ho sé,
perquè jo també ho faig.
Sí,
no, sí, sí,
realment la gent apura bastant,
i ja no només una cosa de Sant Jus,
jo crec que cada cop també la gent...
És molt generalitzada.
Sí.
perquè com ho sé que va bé...
L'any passat va haver-hi gent
que es va quedar fora.
Clar, clar.
Llavors després ho vam tornar a repetir,
encara vam fer dues funcions més...
Sí, un mes després,
i després de l'octubre, sí.
Ui, va anar bé.
Sí, és veritat.
Sí, sí, sí.
Va ser bastant xulo.
Fets un deut els quatre cops,
no, de Rosaris.
I no crec que es quedi aquí,
només amb aquestes dues funcions.
No, a l'àrea tampoc.
Ho veurem.
Passarà una mica també,
suposo, no?
Bueno,
voleu que també això pugui rodar una mica més,
no?
Almenys ja la teneu fer-ho algun dia més,
tot i que, bueno,
no és segur,
per tant,
animem a la gent que apuri per aquest cap de setmana.
Que ho ompli.
Sí, també és veritat que,
com a companyia,
tenim uns quants projectes oberts ara mateix,
i, bueno,
és el que hem dit,
possible a funció del despertar,
aquí a Sant Just,
no direm encara enlloc.
Val.
I possible a bolo també de Rosaris,
no a Sant Just,
a l'estiu.
Llavors, jo què sé, saps?
Hi ha tantes coses obertes
que si el drama també pot seguir endavant.
O i tant.
Al final,
crec que ens ho hem currat
i està quedant una cosa bastant xula.
No, molt xula.
Sí, sí, sí.
Entrades disponibles a Entràpolis.
Aneu a comprar.
Això és una pregunta.
Dic, la gent que vulgui comprar entrades
o consultar una mica més
sobre el vostre projecte,
sobre qui és Maremeva,
pot entrar a les vostres xarxes, no?
Sí, que és arroba marameva.cia.
Ho anem a dir l'Eli, Javi.
Sí, ja ho sé.
Però com que no té la Maritxell per fer el duet,
no?
Jo puc fer-te la Maritxell.
És el mateix.
No sé si tens la veu ara, Javi.
No la tinc, la veritat és que no.
Són una mica fònic, no?
Arroba marameva.cia.
Molt bé.
Allà podeu trobar tot.
I tenim els links també de les entrades,
tot, tot, tot.
Com esteu vivint la residència artística a l'Ateneu?
Perquè tampoc fa tant.
De fet, quan va fer el despertar,
encara no estàveu.
No, no, no estàveu.
Llavors, com ho esteu vivint, no?
Com heu viscut aquesta primera experiència
aquest primer any, podríem dir,
o primer projecte de Rosaris
sent com a residents a l'Ateneu?
Home, és un luxe poder assajar
assajar on faràs l'espectacle.
Vull dir, això és un luxe.
Per espais, o sigui, moviments i tal.
I, bueno, que et deixin, o sigui, això.
Sales d'assaig, quan vulguis.
A més, un magatzem també...
Sí, tenir les claus per poder anar els diumenges
assajar per poder anar, saps?
Al final et facilita molt les coses,
perquè entre setmana potser a vegades
no ens podem juntar tots,
però els tres de setmana sí.
I, per exemple, quan estàvem al casal,
el casal no obrir al set de setmana.
I també és molt guai
la capacitat de crida que té l'Ateneu.
Al final és una entitat
amb molts anys d'història aquí,
amb un públic que ve sovint als seus espectacles.
Llavors, clar, l'altre dia, per exemple,
vaig parlar amb una excompanya de feina
i li vaig dir
fem aquest musical i em va dir
ja ho sé, em va arribar un correu de l'Ateneu.
I jo, hòstia, vale, pues sí, ja ho saps.
I tot el tema de comunicació, vull dir...
Sí, sí, sí.
Ajuda molt, ajuda molt.
L'Ateneu, clar, s'ha posat molt les piles
els últims, no sé, un parell d'ans,
de comunicació, de difusió de les activitats...
Està superbé, jo, la Teo, parlava amb ells,
que les xarxes de l'Ateneu ara,
o sigui, és un goig.
I quan ve la Mireia a fer-nos fotos,
entre els assajos i ens grava i tal,
està superxulo, saps?
Oi tant.
L'estètica que tenen a Instagram és preciosa,
sempre ho penso.
Sí, ens obliguen a tenir la mateixa
si volem compartir-ho amb ells, però...
Bé, clar, perquè quedi allà una mica unificat, no?
Clar, de que l'estètica, de que l'estètica...
Que no quedi com un bolet.
També la gent de conèixer,
bueno, per si no havien escoltat res de Mare meva,
que sou professionals o gairebé semiprofessionals, no?
Tots els que hi sou,
però que ho compagineu amb la vostra feina,
amb els vostres estudis diàriament, no?
Vull dir, com ho compagineu, tot això, també?
Com ho feu? Perquè és difícil, no?
Vull dir, és una càrrega important
quan ve tot un projecte de Mare meva.
És com les vostres vides, de cop i volta, han de...
No, és terrible.
Es saturen, les vides saturen,
i quan s'acaba el projecte tens una síndrome,
com quan acabaves els exàmens, no?
I deies, i ara què faig amb la meva vida?
Ja no tinc assajos, ja no tinc res.
Pensar que, per exemple,
nosaltres estem assajant ara
dilluns, divendres i diumenges.
Sí, i va...
Excepte els dilluns, que estem una mica menys,
però estem quatre hores assajats,
molt intens,
i sobretot si estem...
sobretot nosaltres tres,
crec que li hem dedicat ja no les quatre hores assajats al dia,
com, per exemple,
un miembro més raso,
raso perquè no faci res,
sinó perquè no està com a un...
Com a un protagonista o...
No, jo no que protagonista,
sinó que no està dirigint,
no està guionitzant.
Jo vaig estar a baix i estava 24 hores pensant ara el projecte,
o sigui, crec que és una cosa que...
Jo li vaig dir, Carles, qui va llorar?
Tenim un grup els tres,
i jo els anava escrivint
i ell també em contestava i tal,
i la Eli, quan veia els mesos,
era en plan,
però vosaltres no es connecteu.
Nosaltres era com,
he pensat això, no sé què, no sé què...
Ai, en aquesta escena podíem fer això,
quan estàvem escrivint i tot.
D'acord, a les set del matí,
a les quatre del matí,
a les tres de la tarda,
però tota l'estona.
Tota l'estona.
He fet una proposta a una nova cançó,
he pensat això al drive, no sé què,
però clar, tot el dia.
Ja, ja, ja.
Perquè són persones,
jo crec que quan connectem amb una cosa
que ens agrada i tal,
que la volem fer bé,
doncs és com impossible desconnectar-hi, no?
Jo, al meu temps lliure,
penso en això.
I quan no tinc res de fer,
dic, vale, espera,
què puc fer de mare meva,
què puc fer de tal,
em poso allà,
entro al drive, no sé què,
repassant guió o res.
Els 300 caraoques,
que de preparar...
Hi ha algú que us dirigeix
o sou vosaltres mateixos?
Vosaltres.
Bé, representa que teniu coneixements,
però, bé, no suficients
com per poder decidir
i pensar què és el que queda millor o pitjor.
Sí, sí.
I sobretot, en aquest cas,
del ser com una cosa
de creació pròpia des de zero
ajuda molt.
És com, tenim el text
i anem a aixecar-lo,
anem a veure què funciona,
perquè potser jo tinc una idea
superclara del que serà l'escena
i l'Elia em diu
ai, per què no provem això?
O ho fa ella i dic
i per què no provem tal?
I amb aquesta tonteria
li donem una cosa diferent a l'escena
i llavors funciona.
És una cosa de...
Surtout amb la comèdia
és anar a trobar-s'hi.
És prova i error.
Sí, hi ha viscar-se.
Hi ha anar provant, sí.
Clar, i a Rosés ens passava el mateix.
en l'última funció que vam fer
vam canviar una cosa
a dues setmanes abans
de la quarta funció que vam fer.
Ja.
Vull dir-te,
perquè neixen coses tan adones
i dius
ostres, això que diga
té un doble sentit
que abans no m'he fixat.
I llavors ho vas treballant.
I van surtin gags i coses
a mesura que la poses.
Sí.
O sigui, que agafes el text
i el poses en escena...
Al final, en aquest cas,
som nou persones,
som nou menys creatives
que estem allà
i tenim una idea
del que és
preconsella del que serà la cosa.
Llavors, és exposar-ho
i dir
ok, tots en una.
Però si surto una idea
anem a provar-ho.
Exacte.
Molt bé.
Doncs escolteu-me, Javi,
Carles, Eli,
moltíssimes gràcies
per passar aquí
a Ràdio d'Esvern.
Que vagi molt bé
avui l'assaig.
Avui és dia d'assaig.
Avui és dia d'assaig.
Per tant,
a tope,
a full,
us esperem veure
el dia 22,
allò
també entrar
a cametes
allà nerviosos.
Sou que ens encanta
l'espectacle
i això a la gent
que s'animi
sobretot a comprar entrades.
cap butaca buida,
per tant,
la teneu.
No pot quedar
cap buitaca
al descobert.
Sense persones
sentades allà.
Exacte.
I res,
que vagi molt bé,
que tingueu
un bon cap de setmana
i endavant
amb Eurodrama.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu.
demà el pis de la vuit
amb Eric.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Abr�.
Ü ход message
generallists
續
GUITAR
EN Guys
Els
llavors
V
こ
To
now
vocês
en
Els
llavors
sant
2
Ya