logo

Entrevistes de La Rambla (radiodesvern)


Transcribed podcasts: 316
Time transcribed: 5d 3h 43m 53s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Música
Ara mateix són les 11 i 13 minuts, comencem la segona hora de la Rambla,
el magazine de matins de ràdio d'Esvern.
Toca fer l'entrevista del dia i avui la fem
a l'enginyer i assessor energètic Miquel Martínez Molina de la Taulada,
el nou servei d'àmbit metropolità que assessora la ciutadania
en matèria d'autoconsum fotovoltaic.
Bé, són experts en energia solar i guien la gent a començar a generar
la seva pròpia electricitat renovable.
A Sant Just, el punt d'informació energètica s'ha ampliat recentment
amb els seus serveis i a més de l'ajuda que ja oferia,
ara també assessora sobre aquests projectes
d'instal·lació fotovoltaica d'autoconsum.
Tot això i més ens en parlarà ara el Miquel.
Hola, molt bon dia.
Bon dia, gràcies per convidar-nos al vostre programa
i l'oportunitat d'explicar aquesta iniciativa,
que esperem que sigui a l'interès dels vostres clients.
Bé, Miquel, explica'ns una mica primer de tot,
a qui va destinat aquest servei d'assessorament que feu a la Taulada?
Sí, mireu, la Taulada és un servei d'assessorament
en matèria d'autoconsum fotovoltaic, com ho heu explicat,
dirigit a Ciutadania i Pymes de l'Area Metropolitana de Barcelona.
Aniria dirigit i destinat a totes aquelles persones interessades
en generar i consumir la seva pròpia electricitat renovable,
ja sigui que ho vulguin fer de forma individual,
compartida amb la seva comunitat de veïns
o bé també, per exemple, sumant-se a la iniciativa impulsada
per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern,
comunitat energètica de les escoles.
Molt bé. Estem parlant ara de Sant Just, no?
Però suposo que, com a servei de midmetropolità,
també oferiu servei a altres municipis, potser.
Sí, efectivament.
De fet, actualment, els municipis a dret dels serveis són sis,
que serien doncs Sant Just d'Esvern, també Viladacans, Barbarà del Vallès,
Sant Feliu del Llobregat, el Papiol i Sant Cugat del Vallès.
Llavors, en aquests municipis, són en els que es fa difusió,
comunicació, tenim contacte amb les persones tècniques dels ajuntaments
i estem al dia de les seves ordenances.
Però, des de la taulada, també mirem d'atendre igualment
totes aquelles peticions que ens arribin dels resus usuaris
a l'àrea metropolitana de Barcelona
i ja ens encarregaríem de posar-nos al dia, també,
de les particularitats d'aquells municipis.
Vale. I suposo que aquest servei, el de la taulada,
l'oferiu des del que s'anomenen els punts d'assessorament energètic?
No sé si té alguna cosa en relació,
o si tots els municipis han de tenir un punt d'aquests d'assessorament?
Sí, sí, un punt d'assessorament energètic
doncs també és un servei adreçat a ciutadania
i gratuït, òbviament, això és important,
totes aquestes qüestions relacionades amb energia,
amb el consum d'energia,
amb la transició cap a un nou model energètic
que impliqui menys costos econòmics, ambientals i socials en general.
Entre els serveis habituals que es poden oferir
en aquest tipus de punts d'atenció ciutadana,
doncs hi hauria, per exemple, la interpretació de factures elèctriques.
Podem donar informació sobre mesures d'eficiència energètica,
amb orientació per reimplementació d'energies renovables a la llar,
informació sobre subvencions i els ajuts existents
per actuacions relacionades amb la transició energètica.
En particular, un dels serveis que oferim a la taula també
i un dels que té més èxit o és més popular
és que entreguem uns breus informes d'estudis preliminars
de la viabilitat per a la instal·lació de plaques
solars fotovoltaiques de cada cas particular.
Llavors, el que fem nosaltres és una simulació de cada cas concret
per obtenir una aproximació de la generació energètica anual
que podrien tenir unes plaques fotovoltaiques
en un cas particular.
Creuem aquesta dada amb les corbes de consum de l'usuari
que també la generen nosaltres, els que ens demanen aquesta informació,
i d'aquesta manera podem calcular uns resultats energètics,
uns resultats econòmics que inclou entre més informació
inclou, per exemple, els anys de retorn de la inversió per a aquell usuari.
Al final, la idea principal de la taulada
i que també és de les seves principals fortaleses
és que sigui un servei que funcioni com a finestra única
per guiar totes aquelles qüestions
que siguin més inaccessibles per ciutadania
i que siguin de caràcter tècnic, administratiu o econòmic.
I em preguntaves si totes les administracions n'han de tenir un.
Està clar que des d'aquí, creiem que és recomanable i interessant
que les administracions públiques ofereixin aquests serveis integrals
i, a més a més, tenint en compte el context actual
de conscienciació col·lectiva respecte a aquests temes energètics.
Clar, és un servei per això gratuït, entenc.
És un servei gratuït, efectivament, sí, sí.
I quan has dit el de la finestra única,
et referies a que potser molta gent acudia per diferents bandes
a preguntar sobre aquest tema o...?
Bé, ens referim a que durant tot el procés,
des de la presa de decisió de sumar-se a l'autoconsum, per exemple,
fins a la posada en marxa de la instal·lació,
doncs intervenen, realment, molts agents, no?,
des de, doncs, des de primer fer un estudi preliminar,
saber exactament què és el que vols,
posar-te en contacte amb una instal·ladora.
Bé, tot aquest procés, després la legalització,
doncs, realment intervenen molts agents,
les bonificacions al municipi,
sol·licitar ajudes intervenen en moltes parts
i nosaltres, doncs, mirem de donar assistència,
que, al final, és el que podem fer, en tots aquests aspectes
i que no hagin d'anar preguntant, diguéssim,
a cadascun d'aquests agents.
Clar. Miquel, tu ets enginyer industrial,
però suposo que a dins de la taulada
hi ha altres perfils professionals, també.
Sí, efectivament.
Bé, actualment, darrere del Servei d'Atenció Personalitzada,
és a dir, quan un usuari despengi el telèfon,
la tendran o una persona o una altra,
val?, són dues.
No obstant, la xarxa de professionals
que formen el nostre entorn, l'entorn del servei,
és extensa i variada, com bé dius, no?
Comptem amb perfils diversos,
des d'enginyers industrials, com jo,
o ambientòlegs o tècnics especialistes
en energies renovables, etcètera.
I creiem que això, justament, és el que ens permet
atendre amb expertesa i sol·lència
totes les peticions que ens arriben.
Clar. Miquel, passem a parlar ara una miqueta
més concretament de tot el que seria l'energia, no?,
l'energia solar fotovoltaica, l'autoconsum.
Ens podries explicar si els avantatges
són molt grans, quins són,
si potser hi ha impediments logístics, no?,
a l'hora de passar-se a l'autoconsum.
Sí, i tant.
Aviam, hi ha molts avantatges en l'autoconsum fotovoltaic.
I, al final, depèn de la perspectiva
o prioritats de cada usuari
per tenir en compte l'un o l'altre
a l'hora de prendre la decisió final.
Entre ells cal destacar, òbviament,
l'estalvi energètic que suposen la factura
que pot ser d'entre el 30 o el 80%,
depèn de cada instal·lació.
I, òbviament, també l'estalvi econòmic
que això implica per l'usuari.
Si ens ho permeteu, aquí ens hem d'estendre una miqueta més
per explicar-ho millor, que potser és la part
que també pot interessar més, no?
Tota l'energia autoconsumida de l'instant
d'una instal·lació fotovoltaica
es tradueix en un estalvi directe
en la factura elèctrica de l'usuari
com a energia que no estaries pagant
a la companyia, perquè l'estàs produint tu mateix.
Per exemple,
durant l'any passat i davant de l'escenari
d'un mercat inestable, com devem veure,
un increment de preus va suposar un gran incentiu
per a la instal·lació d'energia
fotovoltaica entre els particulars.
A més a més, tot aquella energia
que no es consumeix en l'instant,
que després ho explicarem això una mica millor,
també es pot abonar
en factura amb el mecanisme de compensació d'excedents.
Per tant, està generant estalvi
tant per a l'energia que estàs autoconsumint a l'instant
com per a l'energia excedentària,
que també te la compensa en factura.
No obstant, també volem dir aquí
que sempre és més òptim per l'usuari
o consumir a l'instant
que la generació d'excedents,
perquè l'estalvi és major.
De manera que també recomanem
que els hàbits domèstics,
en el cas d'instal·lar plaques fotovoltaiques
en una llar,
que els hàbits domèstics se centrin en consumir energia
durant les hores més centrals del dia,
que són durant les hores de més producció solar.
Amb tot plegat,
el retorn de la inversió d'una instal·lació mitjana
diem que se sol situar entre el 5 i el 8 anys
com a màxim.
I, de fet, aquests números poden ser
encara millors amb altres fórmules
com les instal·lacions compartides,
que també explicarem una miqueta més endavant.
Llavors, això seria un dels avantatges
pas i obvis dels primers
que tothom té en compte.
Però, per altra banda, i no és menys important,
també els avantatges ambientals,
la reducció d'emissions de CO2
que implica la generació renovable,
etcètera.
De fet, en els nostres
assessoraments personalitzats,
la reducció en aquestes qüestions
i calculem l'estalvi
en kg de CO2 equivalents
al que tu estàs generant
i també els resplantats equivalents
al que tu estaries generant.
És a dir, al final,
per l'energia que tu generes
s'entén que és energia que no s'està generant
de formes no renovables
i això és un estalvi
equivalent en kg de CO2
i en arbres plantats.
Per molta gent, aquestes qüestions ambientals
són una de les grans que l'estalvi econòmic
que explicàvem abans.
I, finalment, les implicacions socials
d'aquest tipus d'iniciatives
també són un incentiu.
La contribució a la creació
d'una sèrie local renovable
entre particulars
també empodera
i empodera la seva figura
que passaria de tant sols un consumidor passiu
a ser un productor
d'energia i consumidor,
que avui en dia aquesta figura s'anomena
En parlaves també
dels impediments logístics
que es pot trobar a la gent
a l'hora de passar-se a l'autoconsum.
Doncs, òbviament, també n'hi ha.
És una, diguéssim,
que és tot plegat bastant nou
i encara hi ha algunes dificultats.
Sobretot a nosaltres ens consta
que les principals barreres
i dificultats que es troben als particulars
s'ha succeeixat durant la fase
de legalització de la instal·lació.
Hi ha tot un seguit de tràmits
administratius necessaris
abans de posar en marxa una instal·lació
i començar a beneficiar-se
dels aspectes que comentàvem
tot just abans.
Aquests tràmits impliquen diversos agents.
Per exemple, tenim
el registre d'instal·lacions tècniques
de seguretat industrial de Catalunya,
que es fa pel canal Empresa.
Tenim el registre d'autoconsum de Catalunya, també.
Són tot un seguit de tràmits burocràtics
que sovint no són
tan àgils i ràpids
com els nostres usuaris voldrien.
Nosaltres el que mirem de fer
és també donar acompanyament
durant aquestes fases
i per donar un missatge positiu
cal recordar que si se segueix
cada pas correctament
i es persevera,
finalment totes les instal·lacions
poden arribar a bon port
tal i com podrien verificar
els nostres usuaris, també.
Miquel, hi ha requeriments tecnològics
per instal·lar les plaques?
Ho pot fer tothom a casa seva, no?
Si ens pots explicar una mica
quin manteniment tenen aquestes plaques
on s'acostumen a posar,
si ocupen molt...
Sí.
Mireu, només es necessiten
mòduls solars fotovoltaics,
que també anomenem plaques,
i un aparell inversor.
L'aparell inversor serveix per convertir
el corrent continu, que és el tipus de corrent
que es generen les plaques fotovoltaiques,
en corrent altern, que és l'apte
i el tipus de corrent, el tipus d'electricitat
que es consumeixen a les nostres llars.
Quan s'acostumen a posar les plaques,
les plaques s'ha de mirar
que es posin en zones obertes
amb poca presència d'ombres, si pot ser,
prioritzant l'orientació a sud,
que és d'on dona la incidència solar,
i amb una inclinació òptima d'entre 15 i 30 graus,
que pràcticament seria per mirar
que no es facin
ombres entre elles mateixes.
Manteniment sí que necessiten,
l'ideal seria
que tinguin una revisió
d'almenys un cop l'any,
però també que tinguin
un monitoratge periòdic,
encara que sigui a distància.
Les dades que es generen a l'inversor,
l'empresa instal·ladora les pot monitorir
de distància, i veient que tot va bé.
Aquests contractes de manteniment
i de monitoratge s'han d'incloure
amb les empreses instal·ladores,
i de fet nosaltres recomanem que
a l'hora de triar una empresa instal·ladora
es fixi en totes aquestes qüestions.
De vegades no només és el preu final
que s'ofereix, sinó que totes aquestes qüestions
estiguin incloses.
Aquest manteniment en què consisteix?
Unes comprovacions bàsiques del bon funcionament
de la instal·lació, que estigui generant
el que pertoca, etc.
També una comprovació de l'estructura general
de la instal·lació, que estigui tot ben agafat
i que estigui tot segur.
I, òbviament, la neteja dels mòduls
per evitar la pèrdua
excessiva de rendiment per brutícia.
El que també hem de dir és que
la vida útil dels panells solars
sol ser molt elevada.
Estem parlant de més de 20 anys, normalment,
i moltes marques, a partir dels
25 o 30 anys, segueixen garantint
un rendiment del menys del 80%.
El que sí que necessita
una actualització una mica més
curta serien els inversors,
que diem que cada uns 15 anys, més o menys,
s'han de revisar.
I tot això també ho tenim en compte
en els nostres informes i assessoraments.
Com deies, també, que s'ocupen molt espai.
Bé, doncs, depèn de la marca.
Podríem dir que
l'espai que ocupa
està entre el metre pels dos metres,
però com a molt màxim, normalment no
arriba tant la majoria de marques que es fan servir.
De gruix estaríem parlant
entre 3 o 4 centímetres
i el pes pot variar entre
els 18 o 25 kg, tot i
que cal tenir en compte
els elements d'encoratge a la coberta
o, en el seu defecte,
els elements de contrapès per evitar
l'efecte vela del vent, que no s'enduï
les plaques al vent.
Em comentaves també que
si cal
que siguin cobertes on
hi doni el sol, o si l'espai...
Sí, una mica on posar-les, no?
Sí, sí.
Òbviament, si a la coberta no hi toca el sol,
no seria l'emplaçament més òptim
per una instal·lació.
S'han de mirar de prioritzar localitzacions
de regeneració solar màxima
durant l'any.
Totes aquestes qüestions, nosaltres també
les tenim en compte a l'hora de
explorar els nostres usuaris, perquè els demanem
l'adreça i anem a mirar el seu cas particular
i fem la simulació tenint en compte
també tot aquest estudi d'ombres.
No obstant, ens agrada recordar, i aquest és
un titular prou interessant,
prou substancial, que la nostra
localització és molt òptima per
regeneració solar fotovoltaica.
Per exemple, les hores equivalents,
les hores on hi hagi radiació màxima
durant l'any,
les hores equivalents d'una instal·lació
situada a nord, és a dir,
en orientació nord, sense molta inclinació
a Catalunya, són superiors
que les d'una instal·lació
orientades a sud,
en països on l'autoconsum està molt estès
com a Alemanya o als països baixos.
Tot això és informació que podrien trobar
els vostres uïents
a la guia de criteris
per al màxim aprofitament fotovoltaic
en els edificis del ICANN.
És a dir, que realment tenim aquí
una molt bona situació
per a l'autoconsum fotovoltaic.
I, clar, en aquestes bones condicions,
si generem molta energia
tant que no la consumim tota,
és a dir, que generem
més energia que la que realment consumim,
aquesta energia què se'n fa?
On va parar? S'acumula?
Sí, sí, efectiv.
Com ja comentàvem abans,
hi ha la possibilitat d'aprofitar
igualment aquesta energia.
Ara ho expliqueu una mica millor.
Primer de tot dependria de la modalitat
d'autoconsum amb què participem.
Però primer volem deixar clar
que l'energia elèctrica
no s'acumula per si sola.
Si no és que comptem
amb tecnologies d'enmagatzematge
com, per exemple, les bateries.
És a dir, si la instal·lació està connectada
a xarxa, tota l'energia que es genera
es consumeix en algun altre lloc.
La xarxa elèctrica és un sistema integral.
Però per fer més clara la nostra resposta
i no complicar-ho més,
com ja comentàvem abans,
la resposta seria no passa res
si generem més energia de la que consumim.
Hi ha una modalitat d'autoconsum
que ja contemple aquesta circumstància.
Podem classificar ara mateix
aquestes modalitats en dues.
Modalitat sense excedents i modalitat amb excedents.
La primera, la modalitat
sense excedents seria
si no és una instal·lació aïada,
és un sistema d'antipasament d'energia a la xarxa
de manera que l'energia que no es consumeix
a l'instant per l'usuari
o bé es perd o bé s'acumulen bateries,
tot i que les bateries que tenia en compte
poden incrementar substancialment
el cost de la inversió fins a un 50%.
Aquesta no és
la modalitat d'autoconsum més habitual
ni molt menys.
La que trobem
en el 99% dels casos
és la segona,
la modalitat amb excedents,
en aquesta modalitat
ja es contempla que hi ha una part
d'energia que s'està produint a les plaques
i que l'usuari no està consumint,
perquè per exemple en aquell moment
no està a casa.
Aquesta energia la anomenem energia excedentària
i aquesta energia ja és present i disponible
a la xarxa elèctrica integral,
per tant s'aprofitarà igualment
i la companyada de l'usuari
l'hi compensarà econòmicament
a la factura elèctrica,
tot i que, com també dèiem abans,
la informació per a l'energia que autoconsumim
que per a l'energia excedentària
ja et compensen en factura.
Tota aquesta informació del que estem parlant ara
de quanta energia autoconsumiré,
quanta energia excedentària tindré,
també és informació que podem proporcionar
de forma aproximada
en les nostres simulacions informes.
I Miquel, com podem saber
que ens surt a compte tot plegat
a la nostra butxaca?
Sí.
Doncs bé,
podem parlar del cost econòmic
de la potència instal·lada
d'una instal·lació solar fotovoltaica,
és a dir, com més potència instal·lo?
Òbviament, doncs més que ara.
Estaríem parlant que els preus actuals
es mouen entre l'euro i els dos euros
per batpig.
Al final, una instal·lació particular mitjana
es mou entre els 5.000 i els 8.000 euros.
Depèn dels serveis que inclogui la instal·ladora,
tot el que dèiem abans,
els serveis de manteniment, etc.
Això és molt variable.
Per nosaltres, fem servir un preu mitjà de mercat
quan fem les nostres simulacions.
Però al final, això es parla en termes de potència
del que et costa.
Però si parlem en termes d'energia,
és a dir, un cop la teva instal·lació
ja està produint electricitat,
tota la que s'estigui produint
i que, per tant, no s'hagi de pagar
la companyia elèctrica,
és un estalvi directe per l'usuari.
La que no s'estigui consumint a l'instant
és el que t'estalvies de pagar
i la companyia.
I un cop amortitzat el cos de la instal·lació,
que com dèiem abans també
està entre els 5.000 i 8.000 euros
depenent de cada cas,
es pot considerar que tota l'energia
que estàs generant és un benefici net
i directe per l'usuari.
Amb els nostres informes,
creuem les corbes de generació,
creuem les corbes de consum
i podem fer aquests càlculs personalitzats.
Els anys de retorn de la inversió,
tenim en compte també algunes dades més,
com l'import anual de l'IVI que paga a l'usuari
perquè al final són impostos municipals
que es bonifiquen.
I bé, em preguntaves com pots saber
que surt a compte per la nostra butxaca.
Ens contacten a la taulada
i nosaltres els expliquem tot això.
En el cas que, per exemple,
vivísquem en una comunitat de veïns
i diferents veïns
vulguem utilitzar aquest sistema
d'autoconsum
i haguem de posar plaques a la coberta,
com seria el sistema?
Compartiríem les mateixes plaques?
Cada veí tindria les seves?
Com funcionaria això?
Sí, perfecte.
Aquest és l'autoconsum
compartit del que parlàvem abans.
Ja existeix
i ja es contempla legalment
des de fa uns anys
la modalitat d'autoconsum compartit a Espanya.
En aquest cas, com funciona?
Doncs s'arriba un acord
i es realitza la inversió
de forma conjunta
per fer la instal·lació subvoltaica
a tota o part de la coberta
de l'edifici plurifamiliar.
De fet, partirà endavant projectes d'aquest tipus
segons el Codi Civil de Catalunya.
Només cal una majoria simple
i aquells propietaris dissidents
també es podrien sumar posteriorment
a la instal·lació pagant la part proporcional.
Llavors, en aquests casos, què es fa?
Això, es fa la inversió de forma conjunta
i després, per repartir l'energia
que s'està generant a la instal·lació,
només caldria acordar
entre les parts el que anomenem
coefficients de repartiment,
que són els percentatges
sobre l'energia total que s'està produint
que s'associarien a cada participant.
Aquesta modalitat
d'autoconsum compartit
compta amb nombrosos beneficis.
El primer i el més obvi
és que la càrrega de la inversió inicial
és menor
perquè l'estàs repartint
entre tots els teus vagins.
Una segona avantatge molt clara
és que l'aprofitament de l'energia
és molt millor. Per què?
Perquè hi ha més usuaris associats
consumint en diferents moments
i, per tant, hi ha més probabilitat,
hi ha més opcions que l'energia
que s'està generant a l'instant
s'estigui consumint a l'instant
perquè hi ha més gent associada.
Llavors, hi ha menys excedents
que, com dèiem abans,
l'estalvi per excedents és una mica pitjor
i, en general, també diem
que l'avantatge d'aquesta modalitat
és la democratització d'aquesta tecnologia
per fer-la més accessible.
Perquè, al final, més gent es pot sumar a l'autoconsum
amb menys costos,
amb millors resultats de retorn de la inversió
i és una modalitat
que, a mesura que la gent es va animant
i va coneixent que existeix,
cada cop guanya més adeptes, efectivament.
I ja parla acabant
perquè no tenim gaire temps més.
Miquel, sabem
que el 15% ara mateix
de població aquí a Sant Just
està apostant
per l'autoconsum fotovoltaic.
Bé, no disposaríem d'alarar en termes percentuals
però sí que podem dir que l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
té registrats els expedients de tramitació
d'instal·lacions solars fotovoltaiques
que ara mateix xifraríem en unes 393.
La majoria d'aquestes
s'haurien dut a terme
en habitatges unifamiliars, de moment,
però també en prorifamiliars i algunes empreses.
Què és el que ha de fer la ciutadania, per exemple,
si vol demanar assessorament,
si es vol posar en contacte amb vosaltres
o demanar aquests informes que has comentat al principi?
Sí, doncs es poden posar en contacte
amb nosaltres escrivint un correu electrònic
a puntenergètic arreu a Santjust.cat
també ens poden escriure
a la taulada tot junt
arreu a AMB.cat
o ens poden trucar
i fins i tot si volen escriure al WhatsApp
al número 645
725465
Molt bé, totes aquestes dades
les posarem també, Miquel,
a la notícia que redactarem
i que en farem aquí a Ràdio Desvern
perquè la gent pugui estar al cas
i consultar-ho.
Doncs gràcies per
respondre'ns a tots aquests dubtes
que és una energia que està...
és un sistema
que està ara també
començant a sortir.
Potser la gent al principi té més por,
més inseguretats, incerteses
i també va bé aclarir alguns dubtes.
Sí.
Molt bé, doncs Miquel, que acabis de passar bon dia.
Moltes gràcies pel vostre espai.
Que vagi molt bé.
Vinga, adeu.