Escolta'ns la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
Vinga, comencem la segona hora de la Rambla,
el magazine de matins de ràdio d'Esvern.
Ara mateix són les 11 i 13 minuts.
Esteu sintonitzant al 98.1 FM.
Comencem l'entrevista del dia,
que podeu seguir, per cert, pel canal de YouTube de l'emissora.
El convidat d'avui és el Sant Justenc Jordi Huerta,
fotògraf i autor de l'exposició Solarigrafia,
que s'inaugurarà aquest divendres,
a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Gynastà.
Molt bon dia, Jordi!
Bon dia!
Vinga, al llarg de l'any,
diferents disciplines artístiques passen pel celler de Can Gynastà,
amb instal·lacions, pintura, ceràmica...
I ara, al juny, hi haurà fotografia.
Concretament, les teves fotografies.
Havies exposat abans el celler?
No. No havia fet cap exposició.
És la primera.
No només el celler, sinó la primera de la meva vida.
A Sant Just i a qualsevol lloc.
O sigui que t'estrenes aquest divendres.
Així que m'estreno.
Home, la sala és prou gran.
Quantes fotografies, més o menys?
Hi ha 40...
41 o 40.
Encara l'estic instal·lant.
Dependrà de veure com queda.
I de mida, més o menys,
són totes iguals?
Totes seran més o menys semblants.
Sí que la mida variarà, perquè...
Clar, tot ve del paper que utilitzaré,
que he utilitzat per fer les fotografies dins de les jaunes.
I, clar, estan tallades a mà.
I cada una varia.
I una vegada ho extrapoles a una mica més gran,
varia.
La mostra pren el nom d'una pràctica fotogràfica
que té a veure amb l'observació del sol
i el seu efecte en el paisatge.
Com aprens a posar en pràctica aquesta tècnica,
que és la solarigrafia?
Doncs tot va començar amb el mecànic d'aquí d'Es Bern,
en Xavi.
Doncs els dos som uns friquis.
I un dia que vaig portar el cotxe em va dir
que he vist una cosa, m'ho va ensenyar per Instagram
i ja està.
Em va picar la curiositat i vaig començar a friquejar
i a veure com...
O sigui, que li dec tot a Xavi.
I com és aquest procediment, no?
En fer les fotografies, una mica, en què consisteix
i quin és l'objectiu de fer aquest tipus de fotos?
O sigui, consisteix en jaunes o caixes opaques
que puguin aguantar una mica d'intempèria,
no serveix una caixa de fusta perquè es faria malbé.
Fiques un paper fotogràfic de rebel·lat a dins
i aleshores el sol crema el paper.
És diferent quan abans es rebel·laven les fotografies.
I real, aleshores el deixes exposat al sol
amb un petit forat que es diu extenopo.
I dins es veu el que hi ha fora,
però igualment només grava la llum.
Si la llum és molt forta grava més i si és menys, grava, però poc.
Aleshores, en el pas del temps, sí que l'edifici s'acaba veient
perquè on impacta la llum el cremarà amb el temps
i la traçada al sol, que sí que dura poc en aquell punt del paper,
sí que el grava perquè l'intensitat del sol crema més, per dir-ho d'una manera.
I aleshores el sol puja i baixa de latitud.
Cada dia en les fotografies es veu l'evolució
de com es mou el sol de sostici a sostici.
És una fotografia, però és una fotografia
com que plasma el moviment del sol.
La gràcia d'aquesta fotografia és el moviment del sol.
Aquí és diferent que si anéssim a l'Equador,
van molt més recte al sol, molt més alt i no es mou tant,
o si anéssim més als pols, van molt baixos i es mouen molt menys.
I també és molt més línia.
La fotografia seria molt més línial perquè
nosaltres som a una latitud de planeta que ens fa una corba molt gran.
No sé si m'explico.
Sí, en funció de la posició on estiguis, del país on visquis,
si estàs més a prop de l'Equador tot quedarà més recte.
Molt més recte i molt més amunt i, en canvi,
més al pol, molt més baix i més recte també.
Això significa que has hagut d'anar a diferents punts?
No, en aquesta exposició m'he sentat només amb Sant Just
perquè lògicament no podia viatjar.
Avui al Pol Nord i demà...
Ojalà, però no.
M'he sentat a Sant Just amb llocs icònics, carrer...
He buscat una mica l'enquadre imaginatiu perquè tu això no ho veus.
Com cauria el sol enfocant així amb l'edifici.
He buscat que, per exemple, des de Maig-Lluís hi ha un punt
que en aquest últim solstici sortia des del Walden i se'n anava.
He buscat algú més així, més creatiu en aquest sentit.
Lògicament cal que estigui un dia de sol, que no hi hagi núvols?
No passa res, és indiferent.
No els instal·lava la nit perquè com també l'instal·lava pel carrer
era com la gent et mira i fa aquest amb una llauna.
Però com el deixaràs mesos, no passa res.
Perquè hi hagi núvol o no, sí que es veu que les traces
a les fotografies es veuen quan ha hagut núvol o quan no,
o si ha hagut una setmana de pluja, perquè les línies es veuen
i de cop ja no es veu, ara sí que es torna a veure,
o si ha hagut pluja es veu molt més clar perquè es veu negre absolut
tot el dia, per exemple.
I quan triguen a fer-se aquestes fotografies?
Doncs depèn, hi ha algunes que les he fet d'una setmana
i en altres que les he fet de sis mesos o tres.
Anava en variant perquè no totes fossin iguals,
perquè si no totes tindrien el sol, les traces al mateix volum,
tot igual, les he anat instal·lant en diferents tempos.
I com ho has fet perquè la gent no toquis aquella instal·lació?
Bueno, les han tocat moltes, però no passa res.
Clar, jo les intentava camuflar una mica,
si ho ficava darrere un cartell prohibit a estacionar,
per exemple, el pintar de color gris, així es veu menys.
Si ho ficava en un arbre, el pintar de color marró,
li ficava una mica d'escorça a sobre i així es veu menys.
Tot i així, moltes han rebut cops, altres han...
I quin tipus de càmera ho has fet?
És a dir, cada instal·lació necessita una càmera?
Sí, sí, és una càmera, però les cames són en 100%...
metincasa.
Són llaunes de refresc o del que vulguis.
El que més jo he fet servir són llaunes.
Després sí que vaig anar per coixer-la un dia,
vaig anar recollint llaunes o caixes.
Hi havia una caixa que vaig trobar, no diré marques,
però que hi havia ja de tabac, metàl·lica i vaig dir,
l'agafaves, la neteges perquè estan molt brutes
i ja fas tot el procés de fer-li el forat,
has de fer un càlcul on fiques el forat fins a distància del paper,
hi ha tants mil·límetres o centímetres i tu fas un càlcul matemàtic.
Aleshores, feies el forat en acord amb aquesta distància
i aleshores ha tractat més d'anar reciclant llaunes que trobava.
Aquesta tècnica està molt estesa entre els fotògrafs,
és a dir, causa curiositat entre la gent que us hi dediqueu?
Sí, no, és com tot.
Hi ha gent que sí que li agrada experimentar,
a la que ho escolta s'hi fica, perquè és curiós si més no,
però sí que necessites molta més paciència perquè no és una fotografia,
faig una foto, com avui en dia fas una foto i la veus a l'instant.
A les meves càmeres de feina, jo he fet la fotografia i la veig a l'ull,
ja no m'he de treure la càmera per veure, aquí no, aquí.
Fiques una càmera i vés a saber què passa perquè sí que ha passat ja,
una s'ha inundat d'aigua, l'altra algú li ha donat un cop,
clar, això, saps?
I quins paisatges veurà la gent que entri al celler?
Seran llocs que es podran reconèixer, les fotografies?
Sí, jo crec que sí, són llocs bastant icònics de Sant Just,
hi ha algun que altre carrer que m'agraden a mi per passejar i tal,
i penses, ah, doncs faré una foto.
Sí, jo crec que la gran majoria seran reconeixibles,
hi ha una secció que és de gent que va vindre a fer el taller,
i aquests sí que, bueno, hi ha fotografies que es reconeixen més,
hi ha menys, perquè si ho han ficat a un pati interior, per exemple,
doncs només sabrà on està.
Però hi ha altres que sí que han fet fotografies mirant el tram,
per exemple, i bueno, es reconeixible, perquè és un lloc on passen la gent sovint.
Quan vas començar a fer les primeres fotografies d'aquesta exposició?
El març de l'any passat.
El març de l'any passat?
I explica'ns això del taller, com va funcionar aquest taller?
Va ser aquí a Sant Just, la gent havia d'aprendre la tècnica, com va funcionar?
Doncs va ser aquí a la vagoneta, a Sant Just,
i vam fer un taller de com fer una càmera.
Vaig explicar una mica el funcionament, que és bàsic, l'inicia la fotografia,
però d'acord, fiques un altre material i ja es fa la fotografia.
I re, vam fer tots conjunts unes llaunes,
i perquè sabéssim com fer-les, les vam pintar per dins,
explicant el perquè calia pintar-ho...
Per exemple, dins l'havies de pintar negre mate, perquè no rebotés la llum,
si no, la llauna és de color gris i a la que entra la llum ho valeria tot.
I vam fer cadascú la seva càmera, ells la van instal·lar,
jo els hi vaig explicar més o menys com ho havien d'instal·lar,
que no es mogui, que s'assegurin que el vent no afecti...
Aleshores, vam fer les fotografies i em vaig anar ficant en contacte amb ells
per recollir-les.
Al cap d'un temps, algú em vaig esperar un mes, els altres me'n vaig esperar més,
per tindre la varietat de línies, que no fossin totes iguals,
perquè si no queda com... Vale, és més del mateix.
Sí, sí, sí.
I et va tenir èxit, et lleven participar persones?
Sí, ara de memòria sí que no recordo, però...
Va tindre èxit, entre cometes, entre la vostra publicitat
i la que jo vaig poder fer per les meves xarxes.
Bueno, va tindre gent, sí que haver estat guai,
doncs haver sortit al Vull de Tio.
Però el Vull de Tio té x pàgines i és complicat poder entrar-hi.
Hi ha alguna relació entre la solarigrafia i el time-lapse,
que sabem que també és una tècnica que utilitzes tu a vegades
en els teus projectes professionals?
Sí, el time-lapse és una cosa que jo porto a anys fent,
faig time-lapse de construcció.
Té alguna cosa a veure? Sí, perquè m'agrada veure el pas del temps.
Em sona molt així com friki, no?
Però m'agrada, i tindre paciència amb les coses
és una cosa que m'agrada i alhora et fica nerviós.
Perquè estàs allà com neguitors, sobretot a les feines...
Com quedarà, no? En un edifici és molt diferent,
perquè no veus l'edifici, te l'has d'imaginar.
Tu estàs amb l'arquitecte o qui t'hagi contractat
i sí que has d'imaginar-te un edifici.
Tu també li dius a ell, fins on calcules ell?
I aquí és semblant, perquè sí que veus el sol
i sí que hi ha aplicacions que et deixen veure
el sol d'aquí dos mesos, on estarà,
però tot i així és com...
Una mica d'incertesa, no?
Sí, em sortirà el sol sense on jo vull, o no, o sí.
El time-lapse et criden arquitectes
perquè facis processos d'això, del time-lapse?
Per veure com és el procés de construcció d'un edifici.
És a dir, quan una construcció està de zero
és per veure l'edifici construït?
Sí, serveix per documentar el tipus de construcció que han fet
o l'edifici, sí.
Si tu fas un edifici icònic,
la xarxa ho petes amb un vídeo time-lapse.
És una bona eina de màrqueting
i alhora et serveix per control d'obra,
perquè les càmeres estan allà indirecte
i tu pots visualitzar en cada moment...
El dia a tal hora que està passant
i tu pots tirar mesos enrere, el client té aquest accés.
Aleshores, és aquesta la facilitat que li dones
i que els agrada a qui és...
És de pena, el client.
No només són arquitectes, no només són aparents...
Els control... Oh, no em surten els noms.
No és només el que estigui controlant l'obra, és tothom.
El mateix client pot tindre una satietat...
No és només fer una càmeres aquí a Sant Just.
A partir de controlar i no haver d'anar cada dos o tres,
tens un vídeo, un control des de casa o des del mòbil...
A veure com està anant l'obra, no?
A veure com està, pum, mires.
I això et dona una facilitat econòmica
de no haver-te de desplaçar tant.
De poder mirar i... Molt bé.
Aquí a la ràdio vas estar fa un temps,
ja farà un any o així, potser una mica més,
parlant també d'un ajut econòmic
que et va donar des de l'Ajuntament,
els ajuts per la creació de...
Artística. Artística?
Sí, realment aquest projecte surt amb aquest ajut,
que convido tothom, els artistes,
a utilitzar aquest ajut perquè és impressionant.
Que s'hi presentin, almenys.
Provar-ho, després només poden guanyar dos.
Però és un ajut molt interessant
i amb aquest sentit gràcies a l'Ajuntament
perquè fomentes...
És molt complicat, vivim en un país
que ser artista és difícil.
No només amb fotografia, sinó amb qualsevol tipus d'artista.
El que treballa la ceràmica també li és complicat
avançar-ho al músic.
Crec que per part de l'Ajuntament és un 10
que t'ajudin.
No és una ajuda que diguis
d'aquí a l'estrellato, no.
Però per iniciar-te és perfecte
i a més et pot donar veu perquè
no només t'ajuda econòmicament,
tu poder exposar és molt
perquè ja et mostres de cara al món
i jo ja he fet una exposició
i amb aquest sentit crec que és una ajuda
superbé.
Entenc que l'ajuda va servir una mica per
tot el tema del taller, no?
Sí, del taller, de comprar el material.
Després aquí hi ha un processat que s'havia...
Jo no tenia a casa un escaner perfecte,
doncs vaig demanar amb aquest ajut un escaner.
Em va ajudar a poder crear tot aquest...
Tot el projecte, com si diguéssim.
Les impressions, tot.
Molt bé. Volem conèixer-te una mica més.
Sabem que la fotografia és la teva professió
des de fa uns quants anys, però que és una ofici
que requereix, a més d'avocació, molta passió.
Quan vas tenir el teu primer contacte,
més o menys seriós amb una càmera?
Sí.
I a casa, com a hobby,
a casa m'anava a fotografia.
De petit em feien al·lògics,
però vaig tindre un peron de la joventut.
Per això era amb els amics.
No sé, jo suposo...
No recordo els anys, però cap als 17, 18
em van regalar una càmera amb uns pares,
hobby 100%.
Vaig anar molt a la muntanya
i sempre m'enduia la càmera i feia fotos.
Vaig tindre una època de fer molt macro,
fer fotografies d'objectes molt petits,
en aquest cas eren bitxos.
I sí que un dia per un altre
la feina estava molt cansat i vaig decidir
canviar de vida. No he estudiat res.
Vaig decidir fer un canvi de 100% del que estava fent
i em vaig ficar amb la fotografia al time-lapse.
Va caure així com un mes de rebot,
fa molts anys, quan encara no es portaven.
I em van dir, t'atreveixes?
Sí, típica frase, no?
I ja va sorgir-ho tot.
Va ser el guanyador de fa uns anys
d'un parell d'edicions
del concurs de fotografia de les SES.
Tu vas a presentar-te en concursos?
No, però sí que a les SES em feia gràcia,
perquè és molt proper.
És un tema que a mi m'agrada, perquè sí que no vaig amb les SES,
però amb amics i tal,
fem moltes sortides.
Per la muntanya entera.
Però per la muntanya es juntaven dues passions,
que és la fotografia i la muntanya, i vaig dir
que és molt proper.
I la veritat és que és superbé.
També és una altra cosa que jo convido tothom a participar-hi,
perquè és guai fer poble,
que jo crec que és molt important fer poble.
De fet, parlant de Sant Just del poble,
també t'hem vist fent fotos, per exemple,
a la cursa de la mitjana d'Esbern, també a la cursa dels CARs,
i mirant el teu perfil i la pàgina web,
i també a les teves feines de veniments i fotografia esportiva.
Són aquest tipus d'actes o feines que acostumes a cobrir
o pels quals acostumes a treballar?
Sí, treballo molt cobrint els de veniments,
de tot tipus, més corporatius,
perquè, lògicament, hi ha molts més.
Empreses fent sempre els de veniments, ara mateix deuen haver-hi,
a Barcelona, moltes.
Però sí, és el que més faig.
A Sant Just hi vas fent regularment feines,
i, lògicament, aquí a Sant Just, sempre que han volgut
o necessitat un fotògraf,
jo intento ajudar sempre al màxim que sigui,
i m'ajusto al màxim per poder ajudar,
i amb això i amb unes fotografies
fem que vingui més gent
i participin amb més accions aquí a Sant Just,
que millor.
És com tot fer poble i...
Creus que has evolucionat, tu, com a fotògraf,
és a dir, mirant per exemple la fotografia,
esteves de fa uns anys ara?
Sí, sempre. Jo crec que sí.
Jo miro fotografies de Fortnite i veig que he evolucionat,
però li podríem dir evolucionar
o li podem dir modernitzar-te,
perquè ara mateix amb les xarxes o t'actualitzar ràpid
amb l'estil de fotografia o et quedes una mica enrere.
Ja. Sí, sí, això és veritat.
I després, per acabar, què en penses de les fotografies
que genera la intel·ligència artificial?
Creus que són prou bones, les saps identificar
o realment te les colen?
Bé, van millorant molt.
Sí que se li nota molt.
Hi ha moltes vegades que la llum...
La cara de la persona que estiguis creant
amb el fons no quadra
o té tres braços.
De moment, però acabarà sent...
Algú que sí o sí convindrà...
O sigui, estarà a la nostra vida.
És una altra cosa que hem d'anar aprenent els fotògrafs,
crec jo, de dominar aquesta eina nova
que ha aparegut
per fer fotografia,
perquè qui faci fotografia de producte,
al final això, abans tu et tiraves
per fer una fotografia d'una llau,
amb un fons, una hora o dues hores per generar aquells fons,
mentre ara, al millor, ho fiques un croma,
a l'altre fons el treballes a mirar
i ja ho tens més ràpid
i el client mateix, al millor, s'atrevisa a fer-ho.
Tu has de dominar molt més la tècnica
perquè siguis imprescindible.
En el fons has de ser imprescindible.
I és la manera de guanyar-te.
La IA els dona una eina molt gran a tothom.
També l'has de saber fer servir.
No tothom sap fer un prompt
per generar alguna cosa.
La manera com parles a la IA.
O saps fer-ho
o tampoc el client sabrà del tot sempre fer-ho.
En cas d'esdeveniment, sempre hi haurà fotografies
perquè no hi haurà IA que recreï una escena
que m'ho invento,
l'alcalde que ha vingut,
un altre alcalde a veure...
La IA mai ho podrà recreure
perquè és una cosa que passa
i per més que li expliquis no ho sabrà fer.
Fotografies derretat.
Te la trauràs amb el mòbil
i t'arreglarà tot sencer.
Hem de conviure a ella.
En divendres recordem a l'Audiència a dos quarts de vuit
que s'estrena l'exposició fotogràfica
al Celler de Can Ginyastà.
I convidem a tothom que s'hi passi.
Sempre portaré algunes cerveses.
Això està bé.
A més,
explicarem com fer càmeres.
Si algú li pica la curiositat,
amb la mateixa que veurà podrà fer una càmera.
Gràcies per venir.
Bon dia.
Adeu.
Gràcies.