I avui volem parlar del projecte El Comte de l'Arrel, que recrea la vida del poblat íber de la Penya del Moro de fa més de 2.500 anys mitjançant una experiència immersiva entre 160 graus. Es va presentar el 19 d'octubre a Can Ginestà dins de les festes de tardor i és una producció de l'Ajuntament de Sant Just amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
La persona responsable, el que ha dirigit i també ha estat la veu cantant en aquest projecte, ha estat l'Arnau Macià, que el tenim aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern. Arnau, bon dia. Hola, bon dia a tothom. Com estàs? Molt bé, anem fent. Doncs amb ganes de parlar d'aquest conte de l'Arrel, d'aquesta versió audiovisual del conte, perquè recordem que ja...
en format llibre ja existia. També tenim el gegantó, l'arrel, que viu amb la colla gegantera de Sant Just i a partir d'aquí també vosaltres heu volgut donar un material més als santjustencs i santjustenques per poder conèixer la realitat de la Penya del Moro, com es vivia i també com vivia aquest poblat íber aquí a Sant Just. Comencem parlant una mica d'on va sorgir aquesta idea, quina és la idea que va fer néixer aquest projecte
I com el definiries? Com definiries el projecte que acabeu d'estrenar? Doncs la idea surt que suposo que el projecte del refugi de l'Ateneu de Sant Jus va funcionar, és a dir, és una manera d'integrar tecnologies amb història dintre del poble i potser van apostar per seguir creant contingut d'aquest tipus més tecnològic
i era una manera de potenciar tot el coneixement que hi ha de la penya del moro i portar-ho en aquest terreny una mica que puguis arribar
d'una forma diferent a la població. I el projecte en si es forma en dos parts. D'una banda hi ha com un tour virtual per la penya del Moro, una mica més d'estil informatiu, i per l'altra part hi ha la ficció aquesta que comentàvem del conte de l'Arrel entre 160 graus, que és l'adaptació del conte de l'Arrel de la Txell Ribas.
doncs pel que fa diguéssim el projecte té aquestes dues vessants aquestes dues parts per una banda com comentaves la part més informativa aquest tour virtual i per l'altra la dramatització aquesta ficció del conte de la rel com ha sigut gravar aquesta ficció?
Va ser molt divertit, perquè vam fer un equip molt xulo amb molta gent de Sant Just, tant davant com darrere de la càmera. La protagonista, l'Alia Romera, va fer d'arrel i la resta de càsting també són Sant Justens alguns d'ells, com la Núria Valdric o el Roger Cònsol. I per començar ens ho vam passar molt bé. També va ser un rodatge amb algunes dificultats tècniques, perquè ho havíem de rodar tot en una sola localització, que és la Ciutadella Ibèrica de Calafell,
que és un poblat tiberi creat espectacular que hi ha allà. El que passa és que un parell de mesos abans que teníem pensat fer el rodatge va passar la Dana i va tirar el sostre d'algunes de les cases ibers. I per seguretat no es podia rodar a l'interior de cap d'aquestes.
amb la qual cosa vam haver de buscar un pla B dels plans que fèiem a l'interior de les cases i vam acabar fent un rodatge conjunt, o sigui, un rodatge bastant intens, que vam començar a la ciutadilla ibérica de Calafell i vam acabar a Verdú, al costat de Tàrrega, on també hi ha un poblat iber dels Estinclells, que allà vam poder rodar els interiors.
I a partir d'aquí, quan ja teniu tot aquest material rodat, doncs a començar a produir aquesta postproducció, però em comentaves que la part d'abans, la part de la preproducció, també va ser un procés interessant i intens, no? Sí, les preproduccions audiovisuals sempre són llargues i s'han de quadrar molt bé perquè després, el dia del rodatge, tot funcioni com ha de funcionar, no?
En aquest cas vam tenir la dificultat aquesta de trobar la localització d'Ient, perquè no hi ha tants poblats i vers recreats a Catalunya com per rodar-ho, però al final... Clar, i entenc que gravar-ho a Sant Jús era inviable, no? Sí, no, bàsicament perquè el que buscàvem era recrear com era allò fa 2.500 anys. A Sant Jús només hi queden quatre pedres, per entendre'ns, tot i que són molt importants perquè es veu també la composició de com eren les cases, el tamany d'aquestes...
però nosaltres necessitàvem una casa que estigués recreada, com hi vivien els ibers en aquella època.
i per això la casa que vam acabar rodant a Verdú, el jaciment dels astinclells, donava totes aquestes característiques que estàvem buscant. Però a part de tot el tema de la localització, també es va fer, per exemple, un vestit expressament per la protagonista, basat en com era el conte, com és la gegantona de l'arrel, doncs també una sestressa va fer aquest vestit.
Mm-hm.
tenim aquesta part de la preproducció, tenim també les localitzacions, tenim tota aquesta feina de vestuari i a partir d'aquí comencem a gravar, comencem a crear tot aquest material i us trobeu en què està sortint tot com era previst i en aquest cas acaba naixent aquest projecte. Després d'haver fet tot aquest procés, què sents ara quan parlen del conte de la REL, quan vau fer la presentació l'altre dia?
Doncs, per una banda, la meva filla l'any passat anava a la classe de l'Arrel, al Montseny, i haver fet aquest projecte era una manera també que ella pogués veure que aquest personatge de l'Arrel tenia vida, i això per un cantó personal, per entendre'ns, va ser com molt xulo viure-ho. Però, per altra banda, jo crec que és molt interessant poder fer aquest tipus de vídeos immersius,
perquè dones l'opció a la gent a viure unes històries d'una manera diferent. En aquest cas, història del nostre propi municipi, amb la qual cosa ho fa més interessant. Jo crec que, bàsicament, la gent s'ha de deixar portar per aquest projecte i no viure com una ficció, de veure què m'explicaran, sinó de posar-s'hi allà i pensar que estàs vivint aquella època. I això crec que és bastant xulo.
Pel que fa al material, ja està disponible per tothom. Es pot veure a la pàgina web d'aquest projecte i també d'aquí breus es podrà veure que hagin d'estar a través d'unes ulleres virtuals. Això mateix. La millor manera per veure aquests tipus de projectes immersius és precisament amb unes ulleres de realitat virtual.
pel que em consta, n'hi hauran unes instal·lades aquí a Can Ginestà, encara no sé exactament si serà l'arxiu o serà l'entrada a Can Ginestà, i la gent podrà anar allà a veure aquesta experiència, a viure aquesta experiència de la forma més immersiva possible. Però ja està penjat a lapenyadelmoro.sanjus.net, si no m'equivoco, des del telèfon mòbil o des de l'ordinador també s'hi pot accedir, des del mòbil
pot també resultar com molt interessant de veure-ho, perquè tu et vas girant amb el telèfon mòbil i vas veient-ho, o sigui, vas descobrint tot, que és una mica la gràcia també d'aquesta tecnologia, que el propi espectador fa una mica com de realitzador, director, precisament, perquè posa el punt de vista allà on li interessa. És a dir, no hi ha una realització on algú t'està...
ensenyant un plano determinat, sinó que és el propi espectador que decideix on mirar, no? I això és molt xulo per descobrir detalls en la ficció aquesta. Per exemple, et pot estar parlant l'arrel, però si tu mires cap a l'altra banda veus detalls d'un soldat allà al fons o de petites coses que ho acaben de fer interessant, no?
Doncs la Penya del Moro, aquest jaciment arqueològic que tenim al nostre municipi, que és patrimoni arquitectònic i arqueològic, que també amb la vostra feina li heu donat valor, li heu donat també protagonisme, i que en aquest cas també podem descobrir una història que entenem que és ficcionada, que no és real. És una història ficcionada basada en el conte de la real, basada en el llibre aquest que es va fer.
amb adaptació fins i tot dels propis diàlegs que hi ha en el llibre però fent-ho d'una forma una mica donant-li aquest punt audiovisual que requereix acabar de ficcionar una mica els diàlegs acabar d'inventar-te'n per entendre'ns algunes cosetes inventar-ne no a nivell de rigor històric sinó a nivell de contingut
És el que volia també enfatitzar, el fet del rigor històric sí que hi és, perquè m'imagino que haureu treballat amb els historiadors d'aquí de Sant Just, amb l'Arxiu Municipal, amb en Jordi Migó i companyia, i m'imagino que a partir d'aquí s'ha pogut recrear la realitat i amb una història ficcionada mostrar a l'espectador aquesta realitat, com es vivia a Sant Just en aquell moment. Sí, en aquest cas vam ser molt pulcres, vam voler ser molt...
molt concrets, no?, amb el tema del rigor històric i vam contactar amb una gent que són la gent d'Iber Calafell, que són una gent que fa recreació històrica, que són la majoria d'ells historiadors i que són la gent que ens va portar també tot el vestuari de tota la resta d'actors i actrius, no? I també ens van portar elements de 13, que són tot elements reals de l'època, per entendre'ns, o recreats, però...
que hi eren fa 2.500 anys. No hem posat coses que potser hi havien fa 2.000 anys, perquè no, hem posat les coses que hi havien fet 2.500 anys i hem volgut ser com molt perfeccionistes amb això també.
Clar, perquè per una banda el projecte que esmentaves que havíeu fet anteriorment, que era el del refugi d'aquí de Sant Just, el refugi que està situat a les escoles, aquí teniu molta més informació, la història inclús podia veure de històries reals de casos que havien passat a Sant Just,
Però estem parlant d'un aconteixement que no té ni cent anys d'història, no? Sí, evidentment, amb el refugi teníem informació perquè teníem vídeos en UBHSA de veïns de Sant Jus que havien estat en el propi refugi.
I aquesta informació va ser com molt útil per crear aquells guions en aquell moment, no? En aquest cas, no teníem una informació tan detallada, sinó que vam voler precisament ficcionar el conte que ja tenia una història, no? I una història amb els elements que... Com per exemple, que...
Aquí la penya del Moro es va trobar un fus. Això surt recreat a la ficció. Hem buscat com a elements que són reals, però no tenim tant d'informació, evidentment, com del segle passat.
Totalment, totalment. Estem parlant avui amb Arnau Macià, estem parlant d'aquest projecte, el Conte de la Real en format audiovisual, que es pot veure en aquesta pàgina web de la Penya del Moro, i també, molt properament, a Can Ginestar, gràcies a aquestes ulleres de realitat virtual, que també, com ens comentaves, Arnau, és pel que s'ha fet aquest projecte, per poder-les veure d'aquesta forma. Sí, és la manera més immersiva de veure-ho.
De fet, també el so també intervé d'una forma destacada perquè està treballat amb un so bineural que si a tu t'apareix un personatge pel cantó dret o et parla un personatge des del cantó dret, tu t'aniràs a girar el cap cap al cantó dret, no?
amb la qual cosa fa que aquesta immersió sigui encara més completa. I sí, és la millor manera de veure a Molleres de Rectat Virtual, però hi ha, com deia, altres maneres de veure, des de l'ordinador, des del mòbil, no és el mateix, però també es pot veure aquesta història.
Doncs convidem tota la gent que ens estigui escoltant a buscar-ho per internet, a buscar també tota aquesta informació. També teniu una notícia al portal d'aquesta emisora, radiodesvern.com. Allà trobeu la informació d'aquest projecte i en breus també tindreu la notícia de l'entrevista d'avui. Per tant, també aquella gent que s'acaba d'incorporar ara al 98.fm que sàpiguen que poden també recuperar aquesta informació al web de Ràdio d'Esvern.
Arnau, abans de tancar, m'agradaria que, si hi ha alguna cosa que vulguis afegir d'aquesta experiència, o també vulguis fer extensa aquesta invitació a tots els que ens estiguin escoltant, que ho puguis fer. Sí, sí, realment ho recomano a tota la població, que s'apropi a la penya que angin a estar per veure aquesta experiència amb les ulleres, perquè és una manera de conèixer el propi municipi, de conèixer els orígens del nostre poble,
I, per una altra banda, també agrair sobretot això a la gent de l'Arxiu, al Jordi i a la Patrícia, que han ajudat a tirar això endavant. Doncs, Arnau, una abraçada molt gran. Cuida't molt, que vagi molt bé i que seguim així, no? Seguim recreant el patrimoni històric del nostre poble i seguim-nos recordant que abans de ser-hi nosaltres hi ha hagut molta més gent i que aquest poble també és possible gràcies a ells. D'això es tracta. Moltes gràcies a vosaltres.