i seguim el magazín de Matins de Ràdio Desvem, seguim a la Rambla, és moment de l'entrevista del dia, engeguem avui aquesta segona hora en aquest espai, i avui saludem la Laia Alcón i també la Núria Valdric, que la tenim també aquí als estudis de Ràdio Desvem, per parlar de l'AFA Montseny, del Carnestoltes, i d'aquesta festa que engloba també a les escoles i a les seves famílies. Com esteu? Benvingudes al programa. Molt bé, molt bé. Bon dia. Molts nervis o què?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Encara queden uns dies per això. Bueno, no tant. Depèn de la perspectiva, són molts o pocs, no ho sé. Però no queden tants. Doncs presentem una mica com funcionarà avui l'entrevista perquè aprofitem que tenim aquí a les AFAS de les escoles de Sant Just.
per fer un primer blog sobre el Carnestoltes i un segon blog que anirà una mica més adreçat a conèixer una mica les vostres escoles, perquè al llarg d'aquest primer inici, d'aquest primer blog del curs 25-26, vàrem convidar les escoles de Sant Just a passar per els micròfons de Ràdio d'Esvern, vam descobrir de la mà dels docents i dels equips directius els diferents projectes educatius
I ara que us tenim a vosaltres, com a AFAS, també volem saber les vostres opinions. Això ho farem al final de l'entrevista. Abans, però, ens centrarem a parlar del carnestoltes i de totes les accions que es donen a terme en marc d'aquesta festa esbuja ràdio divertida, que a Sant Jus, en aquest cas, serà el 14 de febrer. Serà el 17 de febrer, no l'altre, és a dir, d'aquí una setmana i escaig.
I bé, comencem una mica parlant de l'AFA Montseny, com s'organitza amb aquesta organització del Carnestoltes.
Bé, nosaltres sempre comencem molt d'hora. Bé, tenim una comissió... Abans era la comissió de festes, que també s'encarregava de Carnestoltes, però fa cosa de dos anys vam decidir que hi hagués la comissió només de Carnestoltes, perquè ja prou feina era. I llavors, com que ens dediquem exclusivament a això, realment, dins de l'escola, evidentment, comencem molt d'hora. Llavors, nosaltres, més o menys... Bé, al setembre, a l'Aleia ja comença a enviar missatges...
Hola, bon dia, estic aquí. I llavors després comencem a fer algunes reunions i això. Però aquest any tot s'ha de dedicar. Vam començar perquè comencem pensant el tema, què farem. I ens vam dilatar una miqueta perquè no... Si vam trobar un tema però no capava d'arrencar i llavors no fluïa. No, ens va costar una miqueta. Era un tema molt guai, molt xulo, no? Era també un repte i ens agradava, era molt bonic. Sí. Però no fluïa, és això, que no fluïa. I quan una cosa s'entrebanca, s'estanca...
no trobem sortides i costa de definir, doncs és veritat que vam estar entrebancades bastantes setmanes. Bueno, el tema és que tampoc ens havia passat mai, que sempre havíem trobat un tema i era... Ui, cara barraca, però aquest era com... No flueix i llavors el desembre, ja estàvem a desembre, que veiem que la cosa no triava. Escolta, i si busquem una... La passa pàgina i...
I no va ser fins a desembre, no et sabria dir la data, que vam aconseguir tenir un tema que tots vam dir... O sigui, amb una sola reunió vam fer més que amb dos mesos de l'altre tema. I llavors vam dir, va bé, és aquest. Va fluir. Va ser aquesta la cosa, no? Doncs que vam sentir que fluïa i que som-hi.
I llavors això aquest any ha anat tot una mica més tard, perquè fins que no vam tenir el tema, que ja era desembre, no ho vam arrencar tot. Llavors sí que és veritat que tot i això, normalment no és fins gener que arrenquem ja més la producció, comencem a construir coses i tot plegat, però el guió, que normalment el desembre ja el tenim acabat, no sé, ara no et sabria dir quan el vam acabar... Principis de gener. Principis de gener l'escrivíem. Sí.
Llavors ha anat tot més tard del que realment va. Però bé, a part d'això, dintre el que és carnestoltes tenim com diferents comissions, no? La de tretzo, la de guió, la d'àudios, la de música, i llavors més o menys quedes con funció de les seves habilitants, no?
es posa en una de les comissions o una altra, i també la disponibilitat... I famílies, jo diria que ja està naixent la comissió Famílies de per si, perquè hi ha molta participació a nivell creatiu, també, per part... O sigui, jo crec que nosaltres, antigament, fèiem més propostes o ajudàvem més, i ara són pròpiament les famílies les que proposen a elles, ei, què tal si fem això? I que neixen propostes que nosaltres al·lucinem, o sigui que...
I també, ara hi acabo de caure, quan era més des de la comissió que s'organitzava molt i llavors les famílies doncs ficaven el seu gra, o sigui, va haver un punt d'inflexió en el que va canviar tot que va ser quan vam crear els de les toltes. Exacte. I els de les toltes són els delegats del Carnestoltes. Ah, sí.
I llavors aquí es va crear com un vincle entre la comissió i les famílies, llavors hi ha un de les toltes per classe. I llavors això va ajudar, jo crec que va ajudar bastant, que llavors tot que la comunicació fos més fluida, les famílies poguessin integrar-se més... Menys bloqueig en els whatsapps de classe de famílies, menys...
Menys, per dir-ho d'alguna manera, molestar, perquè al Carnestoltes la participació del poble és voluntària, tots ho sabem, és fora l'escola, diguéssim, i per tant hi ha famílies que decideixen no participar-hi. Aleshores vam posar-nos com una mica responsables en aquest sentit de dir no bloquegem un canal que és escola, ja que és una cosa extraescolar, com si diguéssim, i obrim un altre canal...
d'informació en paral·lel. I això ha anat molt bé. Això sí que és veritat. I quantes persones participaran aquest any? Més o menys, aproximadament? Mira, hi ha anys... No, però realment hi ha anys que ho hem calculat, que calculem cada classe i aquest any no sabem la xifra. Però és alta. O sigui, la nostra escola tenim la sort que, excepte potser alguns cursos o algunes classes concretes, en general la gent està bastant motivada. Sí, sí.
Sí, sí, hi ha molta motivació i cada any sorprèn i cada any ens sorprèn i hi ha molta motivació i no sabem la xifra en concret. Bé, jo tampoc no tinc com la necessitat de fer el recompte, però perquè sí, perquè ja és bonic veure que hi ha molta il·lusió, molta motivació i això ja suma molt, ja saps? Així que no en tenim ni idea de la xifra. O sigui, realment, hi ha hagut anys que sí, però no en tenim ni idea. Sí, no, no.
Parlaves una mica també dels departaments, Núria. És important, no?, aquests departaments perquè funcioni tot una mica, és a dir, el fet de delegar que hi hagi, doncs, un departament que s'encarregui de la trets o de les disfresses, l'altre que s'ocupi més, doncs, d'aquest disseny, no?, d'aquest disseny de so per l'espectacle que es fa a la plaça, al Parc Margall. Com ho viviu, això? Com ho viuen les famílies a l'hora de participar en els diferents departaments?
Nosaltres som molt transparents en aquest sentit. És, mira, tot el que es necessita és això i llavors surt sol. Realment tenim la sort que les famílies tenen ganes de participar i llavors cadascú diu, mira, aquest any, per exemple, l'Anna Hulten, per ficar un exemple que l'altre any no hi havia participat, va dir, ostres, m'agradaria entrar i ens ha ajudat amb les músiques, perquè és una cosa que ella controla molt. I a tenir més ordre. Sí, i a tenir més ordre.
Llavors això és una mica que cadascú ofereix, o sigui, cadascú de les famílies, no de la comissió, ofereix el que pot. Hi ha un que treballa, que té fustes, jo poso fustes, i l'altre que... Sí, és que va molt sol, realment. O sigui, nosaltres estem molt sorpreses. És veritat que posem unes bases organitzatives que puguin facilitar, però després tot sorgeix molt sol i la participació és el que dèiem, no? Cada cop i volta et venen un... Nosaltres hem pensat què farem? I dius, uau, és que...
Però jo no he dit res, eh? Vull dir que ho feu perquè voleu. Sí, sí, sí, sí. I aquesta participació molt xula, espontània, també, saps? Tot i tenir les bases, per tant, ells i elles, les famílies, entren de manera que vulguin. O sigui, a la que algú ens ve a dir jo podria portar això, sí que és veritat que hi ha els grups de WhatsApp corresponents, no? Llavors et fiquem aquí dins, ja està, et fiques aquí dins i que volin.
i a partir d'aquí comença a sorgir la idea comencen a empacar-se d'alguna manera les idees i també les feines que fan els diferents departaments comencen a encaixar i això ja és més entrat diguéssim el mes de gener en aquell moment en què tot fa com un soflet i a partir d'aquí ja veus que aquella idea inicial embrionària que havíeu tingut a principis de curs s'assumen 10 més en paral·lel però
Sí, exacte, exacte. Sí, sí, a més és això, que de cop algú té una idea, ai, podem afegir això, i realment el boom que ens passa cada any, que sempre estem el dia abans, quan fem l'assaig general, tot és, ai, ai, ai, no sé, no sé, i realment el boom el veiem allà in situ, o potser l'assaig que fem just abans del mateix dia, que és quan la gent ve amb les disfresses tothom posades i de cop veus que...
si té sentit tot això que hem fet. Una de les complexitats jo veig més bèsties del Carnestoltes és que només hi ha un assaig real, un únic assaig real, perquè mai s'assaja amb les disfresses. O sigui, només s'assaja amb les disfresses el mateix dia, unes hores abans de sortir a la plaça. Jo, per la magnitud de famílies que som, ho veig bèstia. O sigui que es deixa anar tot una miqueta a veure què passa, perquè
Saps què et vull dir? Aleshores és com, i aquí hi ha una part d'adrenalina, una part com molta d'emoció, de màgia, que no saps gairebé mai què passarà fins aquell moment. I fins ara ens ha sorprès sempre, ha sigut molt bonic i clar, ho continuarà sent, però vull dir que...
Que sí, que sí, que és com... Algo que passa molt màgic. Clar, i per la bo del guió, fa una estona, a què us referíeu amb el guió? Què és aquest guió? Què és aquesta escaleta? Jo intento treure-us, eh, a poc a poc. O sigui, el guió, com a tal, no te l'explicarem, però sí que et puc explicar que quan la Laia i jo ens hi vam... Bueno, quan jo m'hi vaig posar, almenys que quan la Bruna va començar ahir 3...
Vam canviar una mica el format perquè abans tinc entès que era més ball, no? Llavors nosaltres, que ens agrada més el teatre i les històries, vam com iniciar, amb els de la comissió que hi havia aleshores, un nou format que era més, potser més podríem dir més teatral, no?
I que llavors intentem fer com un guió, que hi hagi una història, que no sigui simplement una comparsa en què sortim a ballar, que també està bé, però això és el que ens motivava més a nosaltres. Jo crec també que sempre ens mou molt i jo crec que ens ocupa també, que anem una mica... I almenys la comissió crec que ens agrada també intentar anar una mica més enllà a nivell pedagògic. O sigui, que hi hagi... Un missatge. Un missatge, sí, i que passin coses o que es tractin temes
que li veiem un feedback o que pensem molt en els infants i que pugui estar relacionat, que els pugui ajudar d'alguna manera o que es pugui parlar amb ells i elles i que ells ho passin bé, lògicament, també, però que tingui un pes a nivell educatiu dins de les nostres possibilitats, perquè som pares i mares tots,
dins de les nostres possibilitats, però que sobretot jo crec que el xulo és això, que hi hagi una mica des del Carnestoltes una mica aquest granet de sorra en aquest sentit. Doncs ara m'agradaria també fer una pregunta relacionada més aviat amb la temàtica general del Carnestoltes, perquè si veiem altres pobles veïns de Sant Just...
Veiem com l'Ajuntament o les comissions de Carnestoltes de cada poble proposen temàtiques anualment i a partir d'aquesta temàtica es treballen, diguéssim, el conjunt de les propostes que participen en el Carnestoltes. Creieu que aquest tipus de format aquí a Sant Just funcionaria o és més, diguéssim, òptim aquest format que s'està treballant ara, que és més lliure i una mica que cada escola triï el que vulgui?
A mi no em sona malament. A mi no em sona malament, però no sé si funcionaria. Vull dir, perquè, clar, ja ens costa posar-nos d'acord amb els temes quan és una sola escola. Vull dir, si vols dir que hi ha un tema general que s'escoll... Per exemple, la mar. I que aquest any sigui... Sí, sí. Cadascú faci el que vulgui sota el paraigües de la mar, diguis. Exacte. Jo ho trobo bé.
Bueno, m'aventuro a parlar... És una pregunta que llenço aquí de forma improvisada, però em sembla interessant perquè també he sentit en altres municipis que a vegades es llença la temàtica molt tard i les disfeses ja s'han començat a fer, vull dir que aquí hi hauria d'haver un protocol i que en aquest cas, si es fes, s'hauria de llençar la temàtica al setembre perquè les famílies poguessin treballar. No, però també és bonic que a nivell de poble es faci una temàtica i que aleshores cada escola ho interpreti com vulgui o com cregui,
Això per una banda. Per una altra banda, també és xulo veure, ala, i què fan els altres? Aquest interrogant, aquesta màgia, aquest no saber què feu i què feu i que no t'ho diré. Això també és divertit i també forma part de la màgia del carnestoltes entre les escoles, com si diguéssim. Però bueno, no ho sé...
A mi crec que m'agrada més el format sense que estigui tancat el tema. Ja, ja, ja. Perquè hi ha més sorpresa, hi ha més varietat també, no? És veritat. Llavors pot quedar molt, molt, molt a temà. Les disfreses també són diferents, és veritat. I sobretot hi ha aquesta part de màgia de veure què farà, no? I també és veritat, també et dic una cosa, és veritat que és guai, és xulo el procés de construcció del tema. Sí. De pensar el per què...
Sota el paraigües d'un tema també pot haver aquesta construcció, perquè hi ha moltes comparses que s'ho prenen molt al lliure. La Mar pot ser un restaurant que es digui La Marcelada i cada cop i volta ja s'ha agafat el tema i en realitat van tots disfressats. Trobar la manera d'agafar-ho i girar-ho.
Que s'hi pensi i que hi hagi coses diferents, experimentar, pensar, votar, també està bé. Llavors amb ganes d'aquest 14 de febrer. Amb ganes, nervis i a veure. Ja no us pregunto per la temàtica perquè sé que no me la direu.
Jo només volia afegir una cosa que hem parlat molt de les diferents comissions i tal i ni l'hem mencionat i a més aquest any vull comentar-ho perquè crec que és important que també hi ha la gent que s'encarrega de les danses i fins ara hi havia una noia que ens ajudava que és superxulo però és que aquest any hi ha hagut una cosa molt màgica
que és que hi ha hagut exalumnes del Montseny, o sigui, nenes que ara estan a l'institut, una d'elles la seva filla, que ha fet molta feina, que han sigut elles les que han fet els balls. I clar, és superinteressant perquè és tota la família, saps? I que hi hagi nenes que havien participat i que ara dediquen unes hores a fer aquests balls per tots els nens i nenes que estan actualment a l'escola, trobo que és superbonic.
Sí, és veritat que és una finestra nova que ha sorgit, que no l'hem buscat que ha sorgit per circumstàncies que això que ens ha passat aquest any que hem anat a contracorrent i quasi anàvem més endarrere que endavant i que ens ha passat això que no ens havia passat mai fins ara i hem hagut d'improvisar i demanar ajuda en aquest sentit i ha sigut una molt bona sortida perquè a més a més nens amb nens també en connexions molt xules i les ballerines que els hi diuen i sí, sí, és veritat, ha sigut molt bonic
Perquè aquestes coreografies les podrem veure al llarg de la rua o seran coreografies que es veuran a l'estàtic al Parc Maragall? Com funcionarà? Sí, o sigui, dintre la història, dintre el guió, el que sempre fem, que això jo crec que sí que ho podem comentar, és que nosaltres treballem una mica per cursos, o sigui, les disfresses o els grups es fan per cursos. Els de primer van tots d'una manera...
I llavors dintre el que ells facin, l'actuació que facin o el moment de la història que hagin d'interpretar, fan un petit ball. Llavors aquests petits balls, fins ara això ens el feia una noia que aquest any no podia i això ens han ajudat aquestes noies. Ha anat també fluid així. Sí, sí, sí. Però molt guai i superagraïdes perquè jo crec que a cada assaig els hi diem.
doncs perquè realment és una feina supergrossa que estan fent i que són nenes de segon d'ESO que són petites fa il·lusió com d'alguna manera quan marxen de l'escola també poden seguir col·laborant amb la que va ser la seva escola de primària passem a aquelles preguntes que comentàvem deixem de banda el Carnestoltes parlem una mica del vostre centre educatiu perquè m'agradaria també que ens expliquéssiu què és el que més valoreu de l'escola pública és a dir del vostre centre
I per què creieu que és una bona opció per a les famílies de Sant Just? I ara que comencen aquests períodes de preinscripció són preguntes que també van una mica adreçades a aquelles famílies que estan en dubte.
Bé, jo, des del meu punt de vista, jo soc nena d'escola pública de tota la vida, he crescut en escola pública i d'entrada prefereixo pensar en un sistema educatiu públic i crec, a més a més, en aquest nivell de pluralitat, d'educació i de valors que aboca l'escola pública.
I jo de moment, com a mare, soc, ja et dic, nena d'escola pública i quan nosaltres vam haver de prendre la decisió no teníem cap dubte que la nostra opció era de cara a una escola pública. És veritat que Sant Just d'Esvern ens dona una oferta d'escola pública molt especial, vull dir que som molt privilegiats en aquest sentit,
Però, d'entrada, jo soc partidària d'aquest sentit. Pel que fa a la nostra escola en concret, a més a més, jo ja estic sortint, és l'últim any que em queda a l'Escola Montseny, però per mi ha sigut una molt bona opció i no la canviaria, realment.
Jo afegiria una cosa que a mi em va cridar molt l'atenció, jo venint d'una escola de quatre línies, a mi el que m'ha agradat molt i m'agrada del Montseny també, a part del que comenta la Laia, és que és una família, o sigui, tots els nens es coneixen entre ells, quan el Blai que fa segon està per fora, que acabem de sortir, bé, el veig jugant amb nens de sisè que es coneixen entre ells i llavors...
No sé, que és molt diferent i a mi m'agrada molt el que sigui petit i que tots els nens es puguin ajudar entre ells i es coneguin i si un dia està pel carrer i té un problema, el company l'ajudarà, saps? I sabrà qui és i estan dins del poble, no sé.
Sí, és com una de les característiques més importants de l'Escola Montseny, jo diria, que és molt, molt, molt familiar i justament crec que és una de les coses que passa amb el Carnestoltes, que al ser tan familiar, al ser una escola petita, fa que la comunicació a tots nivells també sigui més fàcil i que tots ens coneguem més entre tots també. I per tant, bueno, però...
I com diríeu que contribueix la vostra escola al dia a dia del poble, no? Vèiem accions com, per exemple, aquesta i accions també que es duen a terme al llarg de l'any i són importants també, no?, per crear comunitat entre infants, famílies i l'entorn, que en aquest cas és Sant Just. Sí, sí, 100%. Bé, jo crec que sí que de les escoles públiques que hi ha a Sant Just...
Crec que l'Escola Montseny es posiciona amb participació plena dins del poble, que se segueixen les festes tradicionals, que es participa del que es pugui participar dins de les activitats educatives del poble, que em consta que hi ha infants també de l'escola que participen també...
de poder donar el seu vot, la seva opinió i la seva veu allà on calgui a nivell educatiu, també, i presa de decisions, i que crec que està 100% connectada al que és el poble. I si haguéssiu de definir la vostra escola, en aquest cas l'escola Montseny, amb una idea o amb una frase, què destacaríeu per animar a les famílies a triar-la? Ostres! Bé, clar, el familiar, que ja ho hem comentat,
Jo sobretot això, el que dèiem, el familiar, però tant per pares i mares com molt important pels infants mateixos, perquè això que passa que el meu fill, que ara és a sisè, tingui tant vincle i tanta connexió amb els petits de cicle infantil, no?,
de la comunitat infantil. Doncs, de petits i petites, que ell tingui aquest vincle tan directe, sigui dins l'escola com també fora de l'escola, doncs, per mi té molt pes a nivell educatiu, a nivell emocional i a nivell de valors. I penso que també això que dèiem a nivell de comunicació també entre famílies, direcció i claustre, crec que també és
És fàcil i és una escola molt propera. És una escola catalana, molt catalana, i jo crec que a nivell de base educativa, com si diguéssim, i que també respecta molt les nostres tradicions, i que hi ha també, diria com a positiu, que hi ha molta feina darrere l'AFA. I que això crec que també és important, que les famílies...
s'involucren molt amb el creixement de l'escola en paral·lel al que és l'equip educatiu. Jo, per mi, quan nosaltres vam entrar, com a família, a mi em va cridar molt l'atenció això, com les famílies s'involucraven a construir l'escola, i això ho trobo meravellós. Clar, no et puc opinar de les altres escoles, jo et dic Escola Montseny.
Doncs família, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern per parlar del Carnestoltes i també per parlar de la vostra escola, l'Escola Montseny que tingueu molt bona setmana i que vagi molt bé d'aquí uns dies amb el Carnestoltes que també segur ho petareu, que vagi bé Moltes gràcies