Ràdio 2B FM 98.1
Avui a l'entrevista del dia parlarem de política i de Sant Just amb en Ramon Figueroa. En el marc del darrer ple municipal d'octubre, a Sant Just d'Esvern, l'Ajuntament va aprovar el pressupost i les ordenances fiscals corresponents a l'exercici del 2026. La sessió va quedar interrompuda i finalment sospesa per una protesta ciutadana relacionada amb les detencions efectuades durant les festes de tardor.
En aquest context, conversem avui amb Ramon Figuerole, regidor i portaveu del grup municipal Junts, per analitzar com valorar el desenvolupament de la sessió plenària, el contingut del pressupost i les ordenances municipals aprovades i el posicionament del seu grup davant dels reptes polítics i socials que afronta el municipi.
de les prioritats que defineixen el pressupost, de l'impacte de les protestes i de com veu l'evolució de l'acció de govern i del diàleg polític en aquest tram final d'any. Pocs minuts, però molt intensos, els de l'entrevista del dia d'avui. Ramon Figueroa, bon dia.
Bon dia, Dani. Què tal? Doncs benvingut al programa. Comencem parlant d'aquest primer bloc. Hem dividit l'entrevista en diversos blocs i l'iniciàtic a aquest bloc amb el que comencem és la valoració del ple i el desenvolupament de la sessió. Volem començar parlant de com valora el desenvolupament global del ple d'octubre i després ja entraríem a parlar d'aquesta interrupció.
Bé, pels que no us apagueu, ja has fet una mica la introducció, però sí que és veritat que el dijous passat vam tenir aquest primer, l'últim dijous d'octubre, aquest primer ple. En principi s'havia de desenvolupar amb normalitat, era un ple dense, molt de contingut, perquè com bé has dit, hi havia pressupostos, ordenances fiscals, que és el que fa...
que sigui el ple segurament més rellevant de l'any. A les 7 de la tarda aquest ple es va començar, es va fer, es va poder debatir sobre aquests pressupostos ordenants de tots els grups municipals. De fet, la part de votació i aprovació d'aquests es va quedar feta, però sí que és cert, que no se li escapa a ningú, que a les 20.30 ja havia convocat una manifestació
respecte als fets que va córrer la nit de dissabte a 17 d'octubre, no, perdó, 25 d'octubre, la nit del 25 al 26, en el concert de Festes de Tardor,
que es feia a la bona aigua i aquest vídeo ja ha circulat, ja sabem que ha passat. El que hem pogut veure, un gran gruix de gent, no sé exactament quina era la magnitud de manifestació, però calculem que a vora unes 200 persones es van manifestar a banda de l'Ajuntament en aquella hora del ple i a les 20.30, després de llegir el seu manifest, els grups que estaven a l'entrada de l'Ajuntament van decidir entrar i interrompre el ple.
I llegia el seu manifest, l'alcalde va decidir que volia escoltar-los, va deixar que llegessin el seu manifest i a partir d'aquí la gent del públic va anar dient i manifestant el que ells consideraven que havien de dir davant de tot el consistori.
Sí que el consistori estava molt ple, realment, vull dir, per una banda feia goig a veure que tanta gent i tanta gent en un ple, això ho comentàvem, que a les nostres vegades tenim poca gent, potser entra poc i massa, però realment, doncs, això estava bé.
Sí que és veritat que al final la situació és de crispació, hi havia una situació de tensió perquè al final el gran gruix de la gent venia amb una actitud totalment pacífica, vull dir, no vaig veure que...
que hi hagués ni agressió física ni integritat física patit per cap dels que ja érem allà però sí que al final hi havia una tensió i feia que l'ambient estigués segurament crispat o amb certa queixa segurament amb cara i ulls però amb queixes de part dels manifestants.
El fet és que sí que quan vam acabar de fer la ronda de preguntes, tots els portaveus, quasi tots els portaveus, perquè crec que van haver-hi dos que no es van manifestar, no van voler dir res en aquell moment, però la resta ens vam posicionar donant recolzament o no, o amb la nostra opinió.
Sí que vam aprofitar precisament perquè ja havíem preparat un PREC demanant que es condemnessin les imatges i que l'Ajuntament es pogués posicionar i això juntament amb CUP Esquerra, Junts per Catalunya i entitats com Mataneu, Centre Estudi, un gran gruix d'entitats que signàvem aquest PREC, el vam poder llegir.
i després cada portaveu va fer la seva aportació. Fins aquí em vam veure que era inviable poder seguir, per tant el ple, l'alcalde va decidir aturar-lo i de fet el reaprenem la setmana que ve per poder acabar tots els temes. Això seria una mica els successos que van passar.
dijous en el ple. Doncs agafant aquesta última resposta que ens feia el portaveu de Junts, Ramon Figueroa, et prengo una mica la paraula i m'agradaria preguntar-te sobre si consideres que la presidència del ple va gestionar adequadament aquesta situació o si es podria haver fet d'alguna altra manera.
Perquè és un cas excepcional, que un ple es vegi interromput. Interromput no tant, perquè tenim precedents, però el fet que es suspengui un ple és un cas excepcional. Segurament, si fos el meu cas, en el qual la presidència al final recau en l'alcaldia, i jo fos l'alcalde, segurament no ho hagués gestionat d'aquesta manera.
Crec i vull creure que no hagués arribat a aquest punt. Els manifestants es queixaven de la inacció de part d'aquest govern i segurament això és una de les raons per les quals, o aquesta gestió, per les quals vam arribar a aquest punt en aquell moment. Sí que és veritat que al ple hi ha un torn de prems i preguntes de 6 a 7 en el qual es podrien haver vingut i haver manifestat les seves preguntes i no haver d'interrompre el ple al mig del curs del ple,
Però en el moment en el qual es decideix o s'accepta que han de passar i entren i estem desbordant la sala, perquè aquí sí que és veritat que hi havia un aforament molt per sobre del que hi havia, doncs jo crec que inclús aquí hi ha un perill de seguretat. Arribant a aquest moment en el qual entres ja a tanta gent...
doncs segurament la via que et queda és deixar que el ple, doncs això, que s'aturi i no continuar ja per una qüestió de quantitat de gent que hi havia en aquell ple. Segurament, bé, segurament no, segur, si hagués sigut el nostre cas i Junts hagués estat governant, doncs ho haguéssim gestionat d'altra manera.
afrontant els problemes abans i no haver arribat en aquest punt que en el ple s'hagués d'interrompre. Però sí que és veritat que entenc l'alcalde en el punt en què no pots continuar amb el ple perquè hi havia moltíssima gent a la sala en la qual no volíem marxar, per tant no podies seguir amb fluidesa el ple, això segur.
Doncs aquesta redacció, la redacció d'aquest programa, havia preparat també un bloc de preguntes referent a aquesta situació i estava previst fer-la més avançada a l'entrevista, però creiem oportú treure ara aquestes preguntes ja que va a col·leció a tots els temes que estem parlant.
Obrim el bloc, que en aquest cas estava la posició 4, que puja a la segona. Parlem de la protesta ciutadana i la detenció social. Com interpreta Ramon Figuerole la protesta ciutadana produïda durant el ple, que ja ens has pogut donar la vostra opinió, i quina lectura feu de les detencions durant les festes de tardor?
Bé, nosaltres ja ens vam manifestar en el ple, signant aquest, com he comentat, aquest prec conjunt que vam fer amb altres entitats i altres grups. En aquest cas, quan veiem, perquè al final jo crec que tothom o quasi tothom ha pogut veure les imatges, de fet vam poder explicar en un vídeo i en aquell ple també vam parlar sobre el nostre posicionament i les nostres accions,
en aquest cas es veu això, una veïna com rep aquesta desproporcionalitat segurament policial i jo crec que veient les imatges és motiu suficient perquè els que tenim precisament l'orgull de representar la ciutadania ens impliquem o ens impliquem activament per això una mica la queixa que deia abans que no sé si jo no hagués deixat arribar a aquest punt
Jo crec que les imatges parlen per si soles i sí que és veritat que acabarà sent la justícia qui determinarà el tracte dispensat si va ser justificat o no. Vull dir, aquí no ho podrem fer perquè al final serà un jutge, ja que això ens consta que hi ha una demanda penal, per tant serà el jutge qui decidirà el què. Però el que sembla evident és que la força i l'escarniment de la gent de la policia en aquell moment
en el context on estem, en unes festes de la tardor, recordem que a més era la nit de dissabte que s'havia anul·lat el shopping night, jo no hi era particularment, però sí que, ostres, tinc gent que hi era allà personalment, no?, i que em deia, ostres, la percepció que donaves que hi havia quasi més...
més policia que gent en aquell concert, perquè no era una festa major, doncs que vèiem, això és a Molins de Rei, hi ha hagut la festa major, van haver-hi molts incidents i tal. Aquest, crec que jo aquest context cal ubicar-nos en Sant Just d'Esvern, unes festes de la tardor desdibuixades per la pluja, la gent que hi havia, doncs bé, la proporcionalitat jo crec que aquí és on hem de discutir o potser recau la importància dels fets. Llavors, era un operatiu desproporcionat, estàs dient?
Segons el nostre criteri, creiem que sí. I de fet, per aquesta raó, ja ho vam dir en el ple, la nostra diputada, que tenim la sort de tenir aquí una diputada de Sant Just, que és l'Ariana Orroz, ha entrat 8 preguntes a la Conselleria d'Interior demanant la comparegència de la consellera i ens expliquin la raó per la qual va passar això.
Vam arribar a aquest punt, per què hi havia tanta policia o per què es considerava, qui va ordenar que hi hagués aquests reforços actius des del primer moment i que ens esclareixi què va passar des de la conselleria. De fet, avui és dimarts, demà dimecres sé que tindrem resposta perquè em consta que hi ha algun altre partit que ha fet algun moviment per poder esclarificar el que va córrer aquell dia.
I tindrem resposta i esperem que tinguem resposta immediata. Jo estic convençudíssim que si no fossin els mateixos colors que governen aquí i que regobernen a la Generalitat, segurament també des de l'Ajuntament ja s'hagués demanat explicacions per saber.
Al final nosaltres creiem que els límits de l'actuació dels cossos també són els límits dels nostres valors com a societat i el que nosaltres hem de defensar és ser injust i no contenent la violència ni la impunitat, ni per una banda ni per l'altra. Per tant, l'important és saber què va passar i així és el que hem actuat i ja crec, sí, sí, per suposat vam fer el vídeo,
I jo crec que dues coses molt importants. Suport i escalf, perquè al final és família la víctima, en aquest cas tenim una que és d'Esplugues, la que va ser atesa, però la noia en particular és de Sant Jús. Per tant, suport a les famílies. I dels nostres representants de govern, precisament el que vam notar, aquesta manca de proactivitat, més escalf i més dimensió de poble. És el que al final nosaltres demanàvem i haguéssim fet si nosaltres haguéssim tingut l'alcaldia, haguéssim estat governant.
Llavors, perquè també la ciutadania que ens estigui escoltant ho entengui i també tingui aquesta informació, heu traslladat aquestes preguntes directament a Sílvia Paneque, és així? Directament a la Conselleria d'Interior, la màxima responsable. No sé per això, i per això he dit que ho sabrem dimecres,
Sabrem exactament qui serà el que ens respondrà a les preguntes perquè em comentava la diputada precisament que això centra la conselleria com a tal i aquí veurem en quin format la conselleria anterior ens voldrà respondre. Té diverses opcions, pot ser que directament la consellera sigui la que ens respongui amb un comunicat o pot ser que sigui amb un... O sigui, directament, com en roda de premsa no em surt el nom, però directament...
ella davant de preguntes que puguem fer des dels altres grups, o pot ser que sigui el que és el director, diguéssim, de la Conselleria d'Anterior, no ella, com el seu segon, qui ens respongui, no ho sabrem i això segurament ho sabrem demà. Demà sabrem exactament quina resposta tindrem de la Conselleria.
Molt bé, que les respostes siguin en boca d'ella, directe, o per part d'ella, no? Exacte, sí, sí, en qualsevol cas, ella és la màxima representant, sigui ella o sigui el seu segon o el seu tercer, la resposta al final és de part de la consellera i de la conselleria d'interior.
Molt bé, doncs ara sí, tancaríem aquest bloc. Demà, l'entrevista de l'alcalde, evidentment, aquest bloc tornarà a sortir, tornarà a aparèixer, i també sabrem, en aquest cas, l'opinió i els fets des d'un altre punt de vista, des del punt de vista de l'alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes, però ara és moment de seguir amb aquesta entrevista el portaveu de Junts, aquí a Sant Just, en Ramon Figuarola, que està amb nosaltres al matí d'avui dimarts.
Passem a altres qüestions, marxem a parlar d'aquelles qüestions que es van aprovar, que es van arribar a aprovar en aquest ple interromput, parlem del pressupost municipal 2026, ens agradaria saber quins elements clau destacaria d'aquest pressupost i en aquest cas què hagués fet diferent junts. Doncs bé, nosaltres ja ho vam explicar en el torn que vam tenir, que sí que es va poder arribar a donar tota aquesta part del ple,
I també és veritat que en breu també, doncs, penjarem algun vídeo una mica esclarint i explicant què és el que opinem, no? Però dit això, ja que tenim l'oportunitat avui aquí, doncs una mica el que vam dir i explicant el discurs en quant a pressupostos, doncs un cop més, no?, veiem uns pressupostos, ja els hem vist, portem dos anys veient-los i els que podem seguir abans, doncs que gestionen, veiem que sí que gestionen,
però que no governen, que no projecten el futur del poble. Veiem que fan quadrar números, i això sí que és veritat, els números compten, comptablement estan ben fets, però no planifiquen, no? Veiem que tornem a repetir aquests patrons de...
que ja ens vam veure l'any passat i l'altre, més despesa ordinària, més inèrcia, menys visió. Per nosaltres, i ho vam explicar, és un model que confon l'estabilitat amb l'immobilisme, aquesta prudència i aquesta manca d'ambició que nosaltres tant
tant hem anat dient des de campanya, ho dèiem, i hem anat dient aquests anys. Per ficar una mica de números, veiem que el pressupost creix un 22%, i és un creixement important, però no és per una millor gestió, sinó que és per un augment de pressió fiscal, per creixement d'ingressos puntuals i ordinaris per obres que es faran, o plusvalues, o diferents punts, però no garanteixen ni sustabilitat ni visió a llarg termini.
I de fet, a l'exercici que vam fer, i així ho vaig explicar en la intervenció i com a Junts ho vam explicar, doncs vam comparar, vam agafar aquestes dades, vam poder agafar tot aquest pressupost que era dents i vam comparar amb altres municipis com Esplugues, Sant Feliu, Martorell o Corbera, i vam veure una fotografia molt clara, que és que Sant Just és el municipi que més recapta per càpita, tant en impostos com a taxes, si ajuntem les dues coses estem parlant que ben bé és el 70% del pressupost,
i provenen directament dels veïns que paguen i les empreses també, perquè s'ha de dir que també hi ha un gran guix d'aquest pressupost que ve del que paguen les empreses i els veïns de Sant Just.
I, en canvi, també ens vam adonar que som dels municipis del voltant que menys diners rebem de l'Estat. I hi ha municipis amb menys habitants que reben molt més diners de l'Estat. Per tant, aquí hi havia una mica una pregunta que ens fèiem, no?, és de què serveix Espanya, i així ho vam plantejar, si no som capaços ni de finançar gràcies a tot allò que nosaltres aportem, no? I aquí no ho extrapolo, sempre es parla de Catalunya-Espanya, però en aquest cas també podríem parlar de Sant Just Espanya, no?
I crec que és legítim preguntar-se, doncs, ostres, a priori, tenim una tresoreria forta, perquè així ens ho explicava la regidora d'Economia, poc endeutament. Tenim un equip personal ampli, qualificat, ostres, ho veig diàriament i no ho posem ni en dubte perquè realment som molt bons.
per què no aconseguim que la gestió sigui millor? Per què no aconseguim més subvencions com fan altres municipis? O fins i tot perquè paguem tard, perquè quan a l'hora de mirar aquests pressupostos i veiem les comptes anuals, veiem que paguem tard els nostres proveïdors.
quan altres ajuntaments amb menys recursos no ho fan. I així per acabar els pressupostos parlo d'ambició, parlo de futurs, parlo de plans i el primer que mires el compte és el compte d'inversions. Veiem un compte d'inversions de 5,2 milions d'euros que a priori vers el pressupost és una quantitat important.
Però quan desgrenes una mica i rasques el que són aquests 5,2 milions, veus que sí, que hi ha una part de partides genèriques que van a via pública, 250.000 o 250.000 per equipaments, però la gran majoria, més de 4 milions, se'n van a dues obres que estan encallades any rere any, que és Pavelló i Sala Gran de la Taneu.
que estem pagant això perquè portem anys de retras en el qual s'ha anat ampliant, en el seu moment no es va pressupostar bé i es va ficar un preu que al d'haver superat el pressupost inicial s'ha hagut de tornar a fer un concurs, s'ha hagut de tornar a pressupostar, per tant aquí una mala gestió que el que fem és el gran gruix d'inversions arrastren unes inversions que ja abans de les eleccions ja estaven pressupostades.
Doncs això per una banda, per l'altra banda m'agradaria també parlar de les ordenances fiscals. Quin és el posicionament de Junts respecte a aquestes modificacions fiscals aprovades? Nosaltres, evidentment, ja ho vam manifestar, igual que els pressupostos, i vam votar en contra perquè ens trobem això, que sí, dèiem abans, fan quadrats els números però el rigor no serveix si no s'acompanya de visió.
I al final, doncs, nosaltres veiem que, sí, l'IBI comercial va créixer un 10%, abans parlava de les empreses, no?, i les ordenances continuen apujant en postos, es mateix la mateixa línia, o sigui, quan mires les ordenances, doncs, es mateixen la mateixa línia, però veiem que és un model, doncs, una mica esgotat, no?, recapta molt,
invertir poc i gestionar tard, és el que veiem. Per tant, comparem amb altres municipis, respecte amb fet abans, algunes dades que tinc per aquí, un 30 o un 40% de transferències corrents de l'Estat, altres municipis que tenen respecte a nosaltres, això no ens ho podem permetre. La conclusió que veiem de les ordenances és que Sant Jus és un poble car, un poble car per viure, que no capta inversió pública o privada suficient,
I Sant Just tira, sí, però no avança. Per tant, crec que aquestes ordenances no les podem votar a favor. Doncs un Sant Just que tira però no avança, ara és el moment de la mirada cap al futur. Per una banda, parlant de present, quina és l'avaluació que fa Junts de l'acció de govern en aquest tram final de l'any? I parlant cap a futur, quins reptes considera prioritaris pels Sant Just del 2026?
Doncs mira, nosaltres precisament ja en l'últim dia que vam estar a la ràdio comentàvem que des de la posició a vegades també es pot governar, perquè dèiem una mica això, hem estat parlant que es gestiona, no es governa, no avança, i em va molt bé perquè en l'últim ple, no en aquest que vam interrompre, no, en l'anterior...
es va aprovar una moció conjunta que es va fer, que precisament vam presentar nosaltres, que és de mobilitat, en el qual vam parlar aquí, parlàvem 13 punts, i la gràcia d'aquesta moció és que vam trobar un consens de tothom. Jo crec que aquesta és una mica la clau
de poder governar, quan diem de governar i de com ha de ser el que resta de la legislatura i com hauria d'haver sigut i com ha de ser. Al final hi ha un consistori que representa tots els habitants de Sant Jús
I nosaltres, doncs, hi ha casos concrets en els quals veus que hi ha un problema i has de buscar, i nosaltres, si més no, ho faríem així, doncs buscar el màxim consens. I així ho vam demostrar, no? Vam veure que amb mobilitat era un dels problemes importants, si el sumem amb habitatge, espesa social, però segurament és un dels problemes que als habitants de Sant Just els preocupa i vam veure que tenia moltes mancances. Ens vam posar a treballar precisament
des del nostre grup vam poder parlar amb el grup de govern i així vam acordar i vam passar una cosa bastant històrica que jo no sé o no ens consta que hagi passat si més no en els últims anys i és que una moció presentada per l'oposició de primeres amb l'acord evidentment dels que hi havia allà però és el que vam impulsar amb 13 punts molt claus doncs es va aprovar amb tots quan dic tots dic des de la CUP fins a Vox passant per tots llavors aquesta és la manera que ha de fer per governar jo crec que aquest govern ens escolta poc
en aquest cas va estendre la mà perquè veia el problema, doncs, ostres, seguiu, el que li demanem una mica al govern és això, no, seguiu aquesta estela. Veiem que hi ha coses en què ens podem trobar d'acords tots. Hem de governar planificant, veient els reptes del present, però també del futur. Nosaltres ho hem demostrat des de l'oposició que podem fer-ho. Doncs jo crec que ells tenen la capacitat suficient per poder demostrar en els dos anys que queden, en aquest 2026, que si suplantegen això també pot ser possible.
Ramon Figuerola, moltes gràcies per atendre'ns avui aquí a Ràdio d'Esvern, regidor i portaveu del grup municipal de Junts. Que vagi molt bé aquests mesos que queden per acabar l'any i ens escoltem de nou en una altra entrevista aquí a Ràdio d'Esvern. Molt bé, Dani, moltes gràcies i bon dia a tothom.