Música, botifarrada, alegria, festa, xerinola, la rebella de Sant Pere
amb els veïns i veïnes de les bases de Sant Pere.
Parlem amb el president de l'Associació de les Basses, el Carles Galí.
Carles, molt bon dia i benvingut a la ràdio.
Doncs bon dia i gràcies per haver-me invitat aquí.
Molt content de tenir-te.
I jo també content d'estar aquí.
Quan feia que no manies?
Ui, feia molt de temps.
Bueno, sé que a vegades en havíeu trucat a les rebelles quan treballava,
però ara estic a l'autre lado del río, ja he passat als pensionatos.
I llavors ara doncs...
Pots gaudir del teu temps d'una forma més amena.
I de la meva neta.
Fantàstic.
Escolta'm, dèiem, el primer, perquè no ens confonguem,
perquè a mi m'ha causat certs dubtes.
La rebella, Sant Pere és el dia 29,
per tant la rebella tècnicament hauria de ser el 28 de la nit,
però vosaltres, històricament, la feu sempre en divendres. Per què?
Sempre la fem en divendres perquè, bueno,
hem considerat que dissabtes i dominges la gent sol marxar a vegades
o té els seus compromisos,
i vam pensar que un divendres, doncs bueno, això va ser l'any 93,
i vam pensar que era el dia més adient,
i sempre a vegades ens ha caigut que aquest divendres ha sigut rebella autèntica,
per calendari, però, bueno, sempre és el divendres, després de Sant Joan.
Us ha quedat un dia al Parc de les Basses?
Correcte, sí.
Escolta, quants anys fa que ho feu?
Doncs mira, si et serveix d'alguna cosa, vam començar l'any 93.
Déu-n'hi-do, no?
32 anys.
Tu ja hi eres?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, era.
Jo tenia 38 anys, aquest senyor.
I com us va sortir la idea de dir,
va, anem a fer alguna cosa entre els veïns, les veïnes, com va anar?
Doncs mira, la història és que en aquella època hi havia a l'Ajuntament,
era un Ajuntament que es podia entrar molt bé, molt fàcil,
obria molt les portes, no es demanava cita per entrar en aquella època.
Ho dius amb certa recansa, eh? Era un Ajuntament, ara veig que ja no és tan així.
Bueno, perquè també és veritat que la burocràcia cada vegada també és lògic, eh?
Jo l'entenc, eh? Però...
Llavors allà hi havia la Mercè Castellbí i, bueno, la Eva Català,
que encara crec que hi és, però la Eva Català encara hi és.
No, la Mercè ja fa un gran...
La Mercè, no, no, no, dic la Eva Català.
Sí, la Eva sí, potser.
I no, si segueixo tinguin amistat amb la Castellbí.
I va ser la que va començar a dir,
escolta'm, el vostre barri no es diu Basses de Sant Pere,
que es veu que antigament hi havia unes bases per regar?
I, clar, ens vam quedar una mica parats perquè em dius,
Basses de Sant Pere, quin barri és aquest, no?
I, bueno, es va quedar amb el nom de Basses de Sant Pere
i va dir, escolta'm, doncs per què no feu la revetlla de Sant Pere?
I aquesta és la història que entre uns quants veïns i així
vam fer l'associació i vam decidir, doncs,
fer la revetlla de Sant Pere a 32 anys.
Ha canviat el barri amb aquests 32 anys i la festa?
Bueno, jo diria que el que és l'essència,
clar, soc tots més grans.
Això està clar, això està, això,
perquè l'alternativa és pitjor.
Home, tu pensa que el 92 era quan
la ville de Barcelon és per la capital, per les Olimpiades.
Aleshores, mira si ha passat temps.
Doncs, en aquella època era com...
Però l'essència és la mateixa i, bueno,
i la gent baixem a baix.
Cada vegada ve més gent de Sant Jús,
d'altres llocs que no sigui el nostre barri,
que és la nostra intenció, sempre era...
Pensa que nosaltres aquest barri, quan es va fer nou,
sempre estàvem com una miqueta allunyats, no?
Ara per nassos tenen que vindre
perquè tenen l'escola Montserrat,
bueno, tenen l'escola Brassol...
Ara ja, Mas Lluís ha passat per la dreta.
D'allunyat.
Ara, sí, sí, ara...
Bueno, l'altre dia estàvem amb el Jordi Amigó
i va dir les bases...
Bueno, les bases és el centre.
Dic, ara sí, bueno, el centre pertany al centre,
no és que fosin al centre.
Diu, clar, és que ara ens hem anat obrint tant...
Clar, clar, clar.
Que, bueno, la intenció era aquesta,
era que fer una festa, que ens reconeixíssim com a barri.
Crec que ja tothom coneix on està el barri de Sant Pere.
Abans, quan ho deies, ningú sabia al començament,
però, ja dic, l'escència que m'has preguntat és la mateixa,
anem a passar-nos-ho bé i cada vegada som més gent.
Carles, parlem de la festa.
Comença a la 6.
Malament, eh?
Malament.
A la 7 hi ha missa, però el Sagrat Corc.
Això és al costat, o sigui, hi ha dues festes.
Nosaltres comencem...
Diguem que hi ha activitats programades,
no la festa com a tal.
La nostra comença a les 9 del vespre,
amb la botí ferrada.
Correcte.
Ja saps que hi ha els escoltes...
Sí, la gent del Cau us ho fa.
Que aquests xicots, la veritat és que es mereixen
un aplaudiment cada any,
i jo, no sé, veig que...
Ells pensen que a les 5 de la tarda,
6 i mig, ja comencen a encendre les barbacoes,
i mira la temperatura que hi ha,
i ells estan allà aguantant estoicament,
i perquè a les 9 puguin ja començar a servir
les primeres botifarres.
Llavors, de 9 a 10 sentim una mica de música,
comencem a menjar la botifarra,
és botifarrada, amb unes seques,
ja també una mica de cancel·lada,
i les begudes, ja saps que el preu és...
Deies que és simbòlic.
És simbòlic perquè 6 euros, realment...
I després hi ha coca,
això sí, ja s'ha de pagar a part,
i després també ja l'acaba,
i a les 10 és quan comença
aquesta petita orquestra de 4,
el Quarteto,
que es diu Sol i Mar.
Ah, molt bé,
si teniu música en directe.
Això, si vam demanar a l'Ajuntament,
sisplau,
perquè a vegades s'havia sentit parlar
que si el dijoc que hi ha aquest any,
vam dir, home, va,
que som el poble,
que tenim la renta per càpita
més gran de Catalunya,
que es noti, que es noti.
No sé si tindríem davant a Sant Cugat,
però vaja...
No, no, no, Sant Jus, eh?
Sant Jus estem ja...
L'any passat, sí.
L'any passat, sí.
Tot i així,
això no vol dir que tinguem l'Ajuntament
amb més calés de...
No, ja ho sé,
però bueno, jo crec que paguem tots, eh?
Sí, sí.
Potsos de l'Ajuntament, no sé,
iré preguntant a algun veí
per a si no paga, però no.
Escolta, no te'n desviïs del tema.
No.
Parlàvem d'aquesta festa.
Fins a quina hora estareu?
Doncs mira, aquest any estarem fins a les 12 i mitja.
Fins dos quarts d'una, vaja,
en català parlem bé.
Abans, quan acabava aquesta orquestra,
hi havia un disc jockey
i llavors la joventut dels Martín Luther King
i altres joves del barri
es quedaven un rato més.
Aquest any, el que diguem el pressupost
és una miqueta més just.
Estem contents, eh?
I comença a les 10
i a les dos quarts d'una s'acaba.
Quanta gent acostuma a venir?
Normalment nosaltres, home,
saps què passa?
Que mira, aquestes rebelles populars de barris,
al començament veuràs
que baixen les llaies, els llaios,
amb els nets, jo què sé,
a les 8 de la tarda.
Llavors aquesta gent, al cap d'un rato,
un nen ja té sons,
puja en cap a dalt,
llavors comença a vindre.
Però global, clar,
si comptéssim tots els que han passat serien molts,
però normalment jo em quedaríem uns 300.
No està mal.
No està mal.
I demaneu algun tipus de reserva prèvia
per poder fer un càlcul
o la gent ve i ja està?
No, perquè sempre,
això ho porta el Martín Luther King
i sempre posa disponible
disponible de botifar i tal fins a X.
Fins a esgotar existència.
Fins a esgotar, exacte.
I tenim un fòrum, en principi, del lloc,
el fòrum que tenim, saps que avui en dia
tornem una treuada a la maldita burocràcia,
que no podem ser més de 450 persones.
És a dir, l'activitat no està autoritzada per més...
Exacte.
Totes aquests seguros que hi ha i tal,
i si ja passa alguna cosa,
doncs en principi està valorat per 450 persones
en aquell moment en concret, no?
Que passis alguna cosa que esperem que no passi mai més.
No, home, no, esperem que no.
Patar-se, m'imagino que ja no és com Sant Joan
i ho dic perquè a vegades som molestos
en aquest tipus de festes.
No sé si ho teniu regulat d'alguna manera.
Home, sí que ho tenim regulat indiscutiblement.
Llavors, fem sempre una zona
que deu estar, no sé, uns 40 metres o més
i ja diguem que no pot estar a prop dels edificis
i deixem... Ja està marcada.
Hi ha una zona que posa per tirar Patar-ho.
O sigui que, a més a més,
pensa que la Guàrdia Urbana està allà.
O sigui que si et passes els metres
en seguida et posen al teu lloc, segur.
Si et toques la línia...
Ah, exacte, no toquem la línia.
Et posen a la banda bona.
Sí, sí, sí.
Carles, t'agraeixo moltíssim que hagis vingut al programa.
Vale.
Espero que passeu una molt bona rebella.
Segur.
Prepareu-vos perquè el Carles ha dit que farà molta calor.
Bueno.
Ja és el vespre, això sí.
Bueno.
Tot i així farà calor.
Nosaltres, amb aquesta rebella,
a què aspirem, no?
Dius, a què aspires ja per acabar?
Diria, doncs, el Josep Plao va dir molt clar.
Va dir que amistats n'hi ha de tres tipus, no?
Hi ha els que se saluden, els que són coneguts i els que són amics.
Doncs, escolta, si a partir d'avui molta gent que ve la veus
i després, al cap de deu dies, la saludes, fantàstic.
I si podem arribar a ser coneguts, meravellós.
Amics, ja és un altre tema, que això ho deixaria per una altra cosa.
D'acord?
Que vagi molt bé.
Adua-seu.
Vinga, gràcies.