Les 11 i 14 minuts esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, al 98.fm i també a radiodesvern.com.
Comencem a la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube Ràdio d'Esvern.
Avui el convidat és en Ramon Figuarola, portaveu del grup municipal de Junts per Catalunya de Sant Just d'Esvern.
Amb ell tractem ara a continuació alguns dels temes de l'actualitat de Sant Just. Molt bon dia, Ramon.
Molt bon dia, Núria.
Vinga, encara no n'hem tingut temps. Aquesta temporada és la primera vegada que tenim aquí.
Ha plogut molt i mai millor dit.
Mai millor dit, mare meva.
Parlem de l'inici de curs, això que com que no us havíem tingut abans aquí a Ràdio d'Esvern,
i també de l'arrencada una mica del curs polític aquí al poble.
Els temes prioritaris per Junts que veieu des del partit aquí els propers mesos a Sant Just, quins són?
Bé, nosaltres el que sí que ens hem donat compte, a més ara ja, tot i que ja hem arrencat el curs,
i ja inclús hem fet el ple de pressupostos i ordenances, que ara en parlarem, no?
Però sí que nosaltres ja abans de l'estiu ja vam començar a detectar certs temes que quedaven molt pendents,
que estan molt penjats, que van preocupant, que es van allargant en el temps, que van aprofundir.
I hi ha en alguns articles, inclús per certs nosaltres li hem dit això de dossiers oberts,
perquè hi ha diversos temes concrets que veiem que s'han d'anar, diguéssim, liquidant i posant marxa,
i bé, i s'ha de ficar atenció en ells.
I hi ha diversos, perquè quan nosaltres parlem d'aquests dossiers oberts, pensem,
un, per exemple, serien les obres, aquestes obres aturades o eternitzades,
o que no han acabat d'arrencar, que en són vàries,
o sigui, parlem de l'Ateneu, parlem del centre cívic de la Plana Vellsoleig,
parlem de la deixalleria, que sí que ara sembla que ja va avançant,
però fins ara no ha tornat, parlem dels juvenívols, també, que està pendent,
vull dir, hi ha moltes obres, diguéssim, pendents, o bé per arrencar,
o bé que estan aturades, o bé que estan a mitjans, llavors ja no entro en pavellons i tal,
però sí que hi ha bastants, que això és una cosa que ens preocupa.
Després també l'Institut d'Escola Maslluí, tot el que està passant,
després, si vols, ja en parlarem,
són temes que també hem d'enllestir i s'han d'anar,
sobretot que no s'eternitzin, que és aquest acostum que anem veient,
però bé, també parlem de la inundabilitat,
ara que està tan, diguéssim, de moda, per desgràcia, no?,
però que és una cosa que preocupa la població
i que, bé, que recentment hem tingut aquests episodis, no?,
a València, que preocupen, està com molt pendent,
i això són temes que també arrastrem, que també ja en parlarem després,
que això també, bé, m'agradaria parlar-ne,
però que ens preocupen també cara a aquest curs.
Bé, després també tenim cales olors,
el bar i sud, tenim també les molèsties
que generen alguns comerços també,
bueno, algunes...
Aquestes cuines, no? Sí.
Sí, exacte.
Doncs tot això que també hem estat allà treballant,
i nosaltres estem treballant també per trobar solució,
ja no places a l'escola Brassol, mobilitat,
vull dir, hi ha molts temes, realment, llavors, si et sembla,
anem avançant i ens l'anem trobant,
perquè tot això, exacte, ens preocupa, no?
Comencem, doncs, per exemple, parlant de temes i àmbit d'ensenyament,
a la columna del butlletí.
D'octubre, sí, correcte.
Sí, exposeu que els plans que regeixen l'ensenyament
no estan a l'alçada del poble, no?
Ni tampoc dels reptes que la gent de Sant Just,
doncs, potser necessita.
A què us referiu, no?
Sí, no, nosaltres parlem de la gestió,
de com encarar el curs,
no tant en l'ensenyament que tenen les escoles en la direcció,
en això no m'hi poso, perquè a més sí que ens consta,
i som conscients perquè parlem amb famílies constantment
que les escoles de Sant Just funcionen a nivell educatiu,
no és un problema.
Nosaltres parlem a nivell de planificació,
sobretot a nivell d'estructures,
a nivell de la capacitat que tenen d'assumir
els infants de Sant Just,
de poder anar o no a l'escola.
Estan els quatre, bueno, Montseny, Montserrat,
dic quatre perquè també, vols o no,
ja tenim concertats, inclús també tenim privats,
o sigui que podríem dir-nos més, no?
Però, bueno, parlem dels, si més no,
dels tres públics que hi ha ara
i aquest quart, que ara seria l'Institut d'Escola,
que encara que només tenim un curs,
per això dic aquests quatre així he agafat amb pinces,
perquè són tres i mig i més els concertats.
Bé, doncs, veiem que estem molt saturats,
per això s'haurà d'aquest institut,
i com hem gestionat aquesta saturació.
És a dir, nosaltres ja aquest any ja sabem,
tenim les dades, que poden variar uns dies,
però quants nens han nascut,
nens i nenes han nascut entre gener i setembre,
doncs, que nosaltres quan acaba l'any ja veiem,
per tant, ja podem preveure,
que després poden venir nens de fora,
i poden, o sigui, hi ha de tot,
però sí que és veritat que podem fer una orientació,
per tant, ja sabem que tindrem aquestes necessitats.
I una mica el que nosaltres ens queixem
és en aquesta manca de previsió,
que és el que venim queixant-nos sempre,
i sobretot és una queixa,
i sempre nosaltres amb la voluntat
de trobar la solució,
i el que creiem que s'hauria de fer
quan no s'ha planificat bé,
que és el que creiem que és la clau,
poder planificar les coses.
I ho veiem amb l'Institut d'Escola de Maslluí.
Què passa amb l'Institut?
Com ens hem trobat que s'havia de fer...
Bé, l'Institut d'Escola de Maslluí,
trobem que no dona temps,
perquè el procés de construcció,
doncs, donarà per uns quants anys,
per tant, es decideix,
com hem d'assumir,
hem d'incorporar,
doncs, això, més cursos i més aula,
doncs, fem aquests mòduls provisionals
mentre no estigui a l'Institut d'Escola Maslluí.
I llavors es decideix,
doncs, cedir aquests terrenys
que queden de l'antiga brigada,
es fan els mòduls,
i es comencen a fer els mòduls.
Des del departament
ja s'obren les inscripcions,
o sigui, que tots els pares i mares
de Sant Just van poder inscriure
els fills a l'Institut d'Escola Maslluí
per I3,
només van obrir aquesta línia,
però donant que, per suposat,
que entrarien els mòduls.
El que passa és que vam anar veient
com, per raons,
més o menys,
no entrarem en qui és culpable,
perquè, bueno, sí que és veritat
que abans els agradava molt
passar-se la pilota,
entenc que ara,
com som del mateix color a tot arreu,
tant sigui a nivell local
com a nivell català,
com a nivell espanyol,
doncs ja costarà més dir
que la culpa és d'un o dels altres.
Però el que pel que sigui
és que nosaltres ja vèiem
que el mes de juny,
el mes de maig,
anàvem avisant ple rere ple
que no arribaríem
a que aquests mòduls
estiguessin llestos.
Que ha passat,
doncs que no van estar llestos
al mes de setembre,
per tant vam haver de buscar
provisionalment
un lloc provisional,
el provisional que havia de ser
els mòduls,
que no oblidem que és
una cosa provisional.
Llavors aquesta manca de previsió,
que sí que és veritat
que respon ràpid,
però respon ràpid
a un problema que potser
s'ha generat des d'un principi
per aquesta manca de gestió.
I bé,
a l'Institut d'Escola
doncs ara estan
en aquest centre cívic
de Maslluí,
havien de ser
per un període
de dues setmanes,
això va començar
al setembre,
estem al novembre
encara i segueixen.
A més a més,
s'ha afegit
que aquests períodes
de pluja
doncs han hagut
problemes al centre cívic,
per tant els nens
han hagut de tornar a moure
dintre del centre cívic,
no vull entrar gaire
perquè al final,
però sí que és veritat
que, bueno,
se'ls ha donat resposta,
però aquesta infraestructura
que havia preparada,
que com repeteixo
és provisional,
provisional,
doncs s'ha hagut de tornar a moure
perquè amb les pluges
han hagut problemes
i els nens s'han hagut de moure.
Per tant,
aquí és on nosaltres
veiem què és el problema,
és en aquesta gestió
de les infraestructures
que ja sabent
quina és la demanda
que tenim
com a municipi,
doncs no es fa res
o quan es fa ja es fa tard
o es fa per ja,
quan ja el problema
ja el tenim a sobre.
I això és el que nosaltres
critiquem,
no tant quan parlem d'educació
o parlàvem d'ensenyament,
parlàvem de,
sobretot,
de les infraestructures.
Seguim parlant
dels pressupostos municipals
del 2025,
gran tema,
a finals d'octubre
es va fer el ple extraordinari
per debatre'ls,
es van acabar aprovant
amb els vots del PSC
i també dels comuns,
junts vau votar en contra,
no només els pressupostos,
també a la modificació
de les ordenances fiscals
i en els preus públics.
La pregunta,
clar,
per què no hi vau donar suport,
no?,
i una mica saber
si teníeu algun altre
tipus de proposta política
en aquests pressupostos.
Bé,
jo ja vaig resoldre,
de fet,
amb la intervenció final
en el ple,
ja vaig dir
que nosaltres
serem,
bé,
ens vam fer una mica
el repte
a l'equip de govern
i vaig dir
que quan,
que els hi ficàvem fàcil,
que quan ells
compleixin els pressupostos,
doncs nosaltres
ens plantejarem
en els segons pressupostos
inclús votar-los
a favor si cal.
El problema és que
els seus propis pressupostos
després no els compleixen
i això és el que nosaltres
hem pres aquesta decisió
de votar en contra
en aquests.
Per què?
Els primers pressupostos
que nosaltres ens vam trobar
són l'any passat,
ens venen,
ens fan,
ens els ensenyen,
no?,
i nosaltres sí que veiem
que hi ha coses a millorar
i els hi vam fer,
de fet,
deu propostes
molt concretes
que creiem
que si aquestes deu propostes
podien entrar
dintre dels pressupostos,
doncs nosaltres ens podíem venir
a negociar
perquè hi havia coses
dintre dels pressupostos
que estaven bé
però hi havia certes mancances
que nosaltres creiem
importants.
Vam fer aquestes deu,
la negociació va anar,
si més no va haver-hi negociació
que això crec que és important,
però de les deu
no ens van,
no vam trobar acord,
no?,
amb aquestes deu
però sí que ens van dir
que set,
unes set que ens la podrien.
Per tant,
nosaltres l'any passat
vam acabar decidint
no votar en contra
però tampoc vam votar a favor
perquè no vam trobar aquest acord
i vam fer l'abstenció.
Però clar,
aquesta abstenció
anava amb un condicionant
i és que en els propers
les coses anessin avançant.
Clar,
ens plantem un any més tard
i diem,
vale,
de les set,
que si més no,
aquestes set ells s'havien compromès,
que això no vol dir
que de les altres coses
nosaltres desistim,
seguirem lluitant-les,
però d'aquestes set,
quantes hem complert
a dia d'avui?
Clar,
trobem que hi ha
dos, tres que sí
i les altres
doncs queden molt
encara en a l'aire.
Clar,
no podem,
no podem dir,
ostres,
si de les set coses
que ens hem compromès
per ara en tenim dos o tres,
encara que algunes
pugui estar treballant o no,
ja de primeres
hem de dir,
és clar,
hem de resoldre primer
el que ja havíem acordat
en el seu moment.
Però a més a més,
en aquests pressupostos
no s'avenen,
ja no donar
peu a un punt concret,
sinó
el que ens trobem
és que
la totalitat
dels pressupostos,
jo crec que
que quasi venen a ser
un vot en contra
amb una esmena
a la totalitat
dels pressupostos.
Així com els passats,
doncs podíem trobar punts
que vèiem que les línies
estaven més acordades
o que estaven més en línia
amb la que nosaltres
consideràvem
que estàvem bé,
aquí ens hem trobat
doncs això,
en aquesta gestió
que de fet
ja ho hem parlat abans
a nivell educatiu,
però és aquesta
planificació
que estem pressupostant
coses en les quals
a dia d'avui
el finançament
que tenim
doncs depèn encara
molt de tercers,
no el tenim aquí,
per tant,
inclús nosaltres
posem en dubte
que algunes de les coses
que estan pressupostant
puguin complir-se
realment
durant l'any que ve,
que no vol dir
i aquí
els hi denso
la,
diguéssim,
o els hi tendeixo la mà
que estic convençut
que hi ha la voluntat
que es facin,
però veiem difícil
inclús que els mateixos
pressupostos
que ells ens plantejaven
amb els recursos
que tenim actualment
i veient
a l'històric,
encara que sigui només
de l'any passat,
dels compriments
d'aquests compromisos
que ells prenen,
doncs clar,
ens fa dubtar molt
que aquests pressupostos
realment els puguin complir.
raó més que jo crec
que és suficient
perquè aquesta manca
de previsió,
aquesta falta
de planificació,
aquesta acumulació
d'aquests retards
en infraestructures
també que hem parlat abans,
doncs crec que amb tot això
hi havia raons suficients
com per tenir aquest sentit
en contra
els pressupostos.
I a les ordenances
una mica el mateix,
però a més a més
a les ordenances
se'n suma,
doncs evidentment,
que ens hem hagut de pujar
un 5%
a aquests impostos,
per tant, exacte,
ens puja encara més,
que no només
és aquest 5%
d'augment,
sinó que també
s'entendem
una taxa nova,
que és la taxa
d'escombraries,
de la qual ja l'hem parlat,
en la qual les famílies
poden arribar,
sí que és veritat
que aniran amb la bonificació,
però inclús a pagar
per vivenda
200 euros més,
per tant estem parlant
d'un 5%,
fins a 200 euros més
d'impostos.
I tot i així,
ens trobem
que evidentment
fan aquesta pujada
perquè entenem
que hi ha contractes
que han pujat
perquè han tocat
renovar-los
i hem trobat
que són més cars
i necessitem pujar,
però després ens trobem
que a l'hora d'analitzar
aquests pressupostos
o amb les ordenances,
diguéssim,
que serà la recaptació
que nosaltres tenim,
doncs veiem
que hem baixat
la dinamització comercial
per dir alguna cosa,
per ficar alguns exemples,
baixa un 22%,
o que la mobilitat internacional,
per exemple,
desapareixen,
o inclús partides
que a nosaltres
ens preocupen,
ens interessen
i creiem que són importants
com el català
i altres,
ja no és que marxin
o desapareguin,
tampoc augmenten,
que és una mica
un dels compromisos
que havíem dit,
tot i que estem treballant
amb coses d'aquestes,
però tot això
fa que no
poguéssim fer un vot
en contra,
o sigui,
que com no ens poguéssim
fer un vot a favor,
evidentment,
ni a pressupostos
ni a les ordenances.
perquè per vosaltres,
per junts,
en quins àmbits
potser caldria
fer més inversió,
o...
Bé, nosaltres,
aquests, per exemple,
que han baixat,
o sigui,
la...
per parlar de la llengua,
sí que és veritat
que estem allòs...
ens hem arremangat
i juntament
amb el Servei Local
de Català
i amb el Govern
estem treballant
per buscar
més...
més...
bé,
més accions
que no generin
cost
a nivell
pressupostari,
però sí que és veritat
que a nosaltres
ens agradaria
poder tenir més pressupost
en aquesta part,
però,
bé,
us he parlat abans
de la dinamització
dels comerços,
no?
Que nosaltres estem...
I quan parlo de comerços
podem estendre-ho
també,
evidentment,
a empreses en general.
Nosaltres creiem
bastant important
doncs això,
poder,
doncs,
a mitjans...
Bé,
podria ser per bonificacions,
no fa falta
que cedin ajudes directes,
o sigui,
hi ha moltes alternatives,
però sí que és veritat
que potenciar
i poder
fer créixer
l'economia
del municipi
doncs seria clau
i el que precisament
trobem amb aquest
és que el que fem
és de créixer
allà on podríem fer
per ajudar
que creixés
l'economia
del municipi.
En aquest ple extraordinari,
Ramon també es va aprovar
la revisió dels preus
del contracte
per la gestió
de la bona aigua
i l'augment
del 3,4%
en les seves quotes
i serveis.
Aquesta última
proposta
de l'empresa
concessionària.
Junts,
com la resta
de partits,
excepte el PSC i Comuns,
vau votar
en contra.
Què està passant
també,
no?,
amb el tema
de la bona aigua?
La bona aigua,
de fet,
jo recordo
perfectament
precisament
és que vam gravar
inclús vídeos
davant de la bona aigua
ja abans en campanya
que nosaltres el que
vèiem incomprensible
és que es tinguessin
els preus que hi havien
i que seguissin pujant.
De fet,
arrel d'això,
un cop ja vam entrar,
ara no recordo
quan va ser,
però l'any passat,
un dels articles
que vam fer
durant el mes de...
durant l'any 23
precisament
vam fer una comparativa,
vam fer un estudi
dels complexos esportius
similars
que presteixen
més o menys
les mateixes condicions,
perquè és evident
que no és el mateix
un pavelló
amb una sala
que un complex esportiu
en el qual
posició de la piscina,
doncs vam anar a mirar
i vam fer la comparativa
perquè a més ho vam treballar
des de l'equip de Junts,
vam fer la comparativa
amb un d'Esplugues,
amb un de Sant Joan d'Espí
i amb un de Sant Feliu
i clar,
comparàvem
i que inclús
tenint més serveis
i sent més grans
els altres tres,
doncs nosaltres anàvem
per sobre
en quant a preu
i de fet,
ara no tinc les dades,
però està en un dels
bolletits de l'any passat
parlàvem d'això
i de la comparativa,
llavors veien com la quota,
estem tenint
amb menys prestacions
una quota més alta
i estem equiparant-nos
a alguns
en alguns
gimnasos
o complexos
de Barcelona
que inclús privats,
vull dir,
tenim una quota
bastant elevada,
per tant,
clar,
si ara ens presenten
que el que volen
és pujar-la més,
llavors ja no,
per tant,
és una cosa
que ja vam fer en campanya
que hem anat seguint
i que nosaltres
el que veiem claríssimament
és que s'ha de fer
una revisió
d'aquest contracte,
vull dir,
això és el que apostem
i realment,
com has dit,
crec que ho creiem nosaltres
i ho creiem
tots els altres grups
municipals
de l'oposició.
A finals d'octubre
Junts va fer
una nova sessió
del vostre projecte
de comunicació
amb la ciutadania
anomenada
Donem-nos la paraula
per xerrar una estona
amb els veïns,
les veïnes,
en general
de diferents
barris del municipi
per parlar
una mica
de les seves inquietuds,
les seves necessitats
i l'última
que vau fer
d'aquestes sessions
de Donem-nos la paraula
va ser
amb la gent
del barri
de Maslluí.
Què us va transmetre
el veïnat?
S'ha de dir
que va ser...
Clar,
nosaltres
també ho vam anunciar
en el seu moment
i ja vam fer
la programació
aquesta trobada
havia de ser
donem-nos la paraula
que cada dos mesos
anem fent itinerants
per diferents barris
en portem tres
havia de ser
cap a finals de setembre
i nosaltres havíem demanat
precisament
et dic aquest petit preàmbul
abans d'explicar-te això
perquè havíem demanat
al centre cívic
evidentment
poder tenir l'espai
per poder fer
aquesta audiència pública
diguéssim
que prestem
barri a barri
però clar
ens vam trobar
que quan ja vam fer
la sol·licitud
al mes de juliol
que en principi
tampoc ens va tenir contestació
però això ja és bastant habitual
que quan queda poc
llavors ja ens diuen
vale, sí
i ja hi comptàvem
però quan vam començar
el setembre
ens van dir
no podem
perquè les sales
estan ocupades
perquè resulta
que no tenim lloc
o sigui
els mòduls
no estan acabats
i aquí hi ha
l'Institut d'Escola
per tant
ens vam trobar
al setembre
quan ja estàvem
a punt de fer-la
que no la vam poder fer
perquè estava ocupat
per l'Institut
llavors vam decidir
el mes de
a finals
el mes següent
a l'octubre
doncs fer aquest
donem-nos la paraula
peu de carrer
sí que és veritat
que va ser un dels dies
que va ploure bastant
tot i així
tot i així a la tarda
tot en contra
sí, sí, sí
llavors
tot i així
igualment
ho havíem anunciat
vam fer
vam venir
van venir
mitja dotzena
de veïns
i tot i així
independentment
i tot i així
ja vam anunciar
que el gener
esperem
que ja no estigui ocupat
el centre cívic
doncs la puguem tornar a fer
al barri de Masllu
en condicions
val
llavors
els que van venir
no ens van comentar
sí que hi ha
bueno
segueix
segueix
hi ha veïns
que els preocupa
el pavelló
com s'anirà resolent
per tant
ens preguntàvem molt
com estava el tema
i com avançaria
i l'altre tema
l'altre tema important
també instituts d'escola
com estava
com evolucionava
i un dels greus problemes
que té aquest barri
que és la mobilitat
això segueix sent
allà
és la gran preocupació
després poden sortir
temes
o sigui
hi ha diferents punts
evidentment
els veïns
hi ha queixes comunes
com pot ser
les escombraries
que això
és una qüestió
del barri de Maslluí
i el barri del sud
i el barri nord
i la plana
és igual
és queixa
queixa general
i evidentment
també
dels pressupostos
ordenances
també es va parlar
però sí que
concretes
del barri
parlàvem de
pavelló institut
i mobilitat
i preocupa molt
la mobilitat
nosaltres hem demanat
preocupa molt la mobilitat
perquè ara ja
està molt tensionada
i és aquestes coses
que han d'anar venint
que parlem de pavelló
i parlem d'institut
encara que sigui en un recorregut més gran
doncs no se li escapa a ningú
que m'haurà més gent
per tant
és alguna cosa
que es veu
que veiem
que preocupa
i per tant nosaltres
el que intentem
ja només
no només és recollir
aquestes queixes
o aquestes preocupacions
que tenen
els veïns i veïnes
de Sant Jús
sinó que ja estem treballant
amb tot el que podem
en aportar solucions
si parlem d'habitatge
al ple municipal d'octubre
Esquerra va presentar
una moció
a favor de la regulació
dels contractes
de lloguer
de temporada
i de lloguer d'habitacions
Junts vau votar-hi en contra
no esteu d'acord
en que l'Ajuntament
refermi una mica
aquest compromís
en la regulació
d'aquests tipus de lloguer
Bé
nosaltres vam votar en contra
més ho vam tenir
molt clar
quan vam llegir
la moció
que va presentar
Esquerra Republicana
sí que és veritat
que
la preocupació
jo crec que
cap grup municipal
et dirà
que no és una
de les grans
preocupacions
que té
la ciutadania
que és aquest accés
a l'habitatge digne
i el problema
que tenim
és aquest accés
a l'habitatge
per tant
és una
és una preocupació
important
i cada cop
a nivell ja de país
jo crec que
ja està entre
les tres primeres
preocupacions
que té la ciutadania
no només de Sant Jus
per tant
sí que és evident
que primer
com a titular
de moció
era un
ostres
anem a veure
si això ens dona
una solució
o ens dona
alguna opció
interessant
per poder
fer front
a aquesta
preocupació
que tenim
que aprofito
per dir
que en l'últim ple
vam crear
el Consell Municipal
o vam reafirmar
després d'haver estat
presentat
i no haver tingut
alegacions
el Consell Municipal
d'Habitatge
que això serà
una eina
per poder treballar
per futures solucions
d'habitatge
amb tots els grups
i amb entitats
per trobar consens
això es va aprovar
en aquest ple de l'octubre
com a un punt
però sí que és veritat
que és una eina més
però aquí aquesta moció
en concret
no ens parlava tant
a nivell local
sinó anava a demanar
peticions
a nivell
sobretot
a nivell de generalitat
clar nosaltres
donat fet
que la problemàtica
l'accés a l'habitatge
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
aquesta moció
i per això vam veure
que no la vam poder ni
no es podia ni tant
s'esclonar
perquè venia directament
molt de partit
i clar
vam trobar
com ja els hi havíem dit
que de fet ja ho hem dit
i quan això es va presentar
aquesta proposta
de llei al Congreso
doncs hi ha una falta
de consens
en la proposta
de fet et diré
tres o quatre coses
per les quals
vam votar en contra
i dos o tres coses
per les quals creiem
que seria millor proposar
una mica amb el que t'he dit
abans que
recollim la queixa
i després donem l'esolució
doncs intentem
intentem fer aquesta oposició
de dir escolta
jo et dic que no
i et dic que no
perquè ho faria així
doncs precisament és això
per una banda
perquè la moció
tenia una falta de consens
respecte als sectors implicats
és a dir
no només és una cosa
que han de decidir
des dels partits
sinó que ho han de parlar
amb els llogaters
amb els propietaris
amb els col·legis professionals
cosa que no estava feta
en aquesta proposta de llei
que és la que volia
recolzar aquesta moció
després també
en aquesta moció
doncs ens anem directament
a la llei
que es proposa
en el Congresso
precisament
doncs
i no respectant
les competències
que tenen la Generalitat
aquí
des de la Generalitat
de Catalunya
nosaltres creiem
que no podem recolzar res
que precisament
el que faci
sigui menjar
les competències
que tenim a la Generalitat
perquè estan donant
més competències
a l'Estat
quan això ho hauríem
d'estar gestionant
des d'aquí
des de Catalunya
i no des de Madrid
després
els efectes adversos
que implica
doncs
aquest topall
aquesta limitació
del preu
que ells
que ells
proposaven
doncs això
hem vist
que en el mercat
de lloguer
doncs
afecta també
a petits propietaris
no només
en els grans
com ells
parlaven
i que aquests contractes
de temporada
hi ha vegades
que sí que són legítims
i són necessaris
i no per això
s'ha de regular
d'aquesta manera
no veiem
que sigui
una bona solució
llavors
per això
nosaltres
el que creiem
que hauria
sigut una bona moció
per poder presentar
hauria sigut una moció
que apostés
per incrementar
el parc d'habitatge públic
i protegit
amb inversions
sostingudes
o bonificar
precisament
els propietaris
que ofereixen
lloguers assequibles
o millorar
la inspecció
i control
dels habitatges
turístics
i legals
aquí és on creiem
que hem d'anar a actuar
no han agafat
i regular
doncs
aquests lloguers
de temporada
creiem que no és
la solució
crec que
suficientment raons
com per qual
vam votar en contra
en aquest punt
i l'últim tema
Ramon
si fem un repàs
també a temes
de l'actualitat
fa mesos
que el sistema
de contenidors
intel·ligents
amb xip
funciona a tots
els barris
i també
l'Ajuntament
va anunciar
el juliol
que aquest any
s'aplicarà
la nova taxa
de residus domèstics
heu recullit
comentaris
de la ciutadania
al respecte
vosaltres
pel peu
una
és evident
que és un sistema
que ara
per ara incomoda
entenem
que és la novetat
i que és un canvi
que potser
potser és el millor
jo discrepo
bastant
amb aquests
jo vull veure
les enquestes
reals
perquè sí que
és veritat
que al principi
es parlava
que es van fer
es van llançar
l'any passat
algunes
respostes
de com havíem
augmentat
el reciclatge
però era molt petit
i ara sí que
el regidor
de medi ambient
l'altre dia
va estar dient
uns percentatges
de millora
que jo
m'agradaria veure'ls
ni m'ho crec
ni no m'ho crec
sinó senzillament
m'agradaria veure
si són reals
que s'ha millorat
tant com diu
aquest reciclatge
si és així
doncs benvingut
el que sí que és evident
és que el sistema
de comptabilitzar
aquestes bonificacions
que després es podran fer
o penalitzacions
que després es podran fer
sobre la taxa
d'escombraries
aquí hi ha un greu ja
nosaltres ja de base
creiem que estem fent
un sistema que és molt car
raó per la qual
hem de pagar tant
perquè l'Ajuntament
està obligat
que amb els seus propis
amb els impostos
de la gent
doncs es pugui pagar
i no es necessiti
de cap altre finançament
per poder pagar
el sistema recollida
per tant creiem
que el sistema recollida
doncs és més car
del que potser
ens podríem permetre
això ho hauríem de valorar
ell
l'alcalde en el ple
i això li vam
li vam preguntar
i precisament
ell ens va dir
potser no hauríem
de ficar tants
contenedors
potser pot ser
una solució
no ho sé
però si així
hi ha baratíssim costos
potser ens compensaria
de no haver de pagar tant
i llavors
el que es queixa la gent
sobretot és d'aquest sistema
ells es van parlar
que
amb tants cops obris el gris
com més vegades
x vegades obris el gris
doncs més pagaràs
i contra més vegades
obris el marró
doncs menys pagaràs
sí que és veritat
que això vam veure
que ja podia haver-hi
molta picaresca
i que no funcionava
i que el que no podíem
fer en cap cas
és penalitzar la gent
sinó que és millor
bonificar-la
i sí que això ho han recollit
i sí que sé que encara
no ho han definit
però sembla ser
que no es castigarà
castigar entre cometes
però no es penalitzarà
per obrir el gris
sinó que només
es prendrà la bonificació
pels marrons
sembla ser que això
per l'orgànic
sembla que això
ja ho han agafat
i sembla que serà
al final així
per tant ens alegrem
d'aquest canvi
de
diguéssim
de l'hora d'escollir
però sí que és veritat
que tot ja així
ens balla
i la gent
doncs bé
no
la resposta que tenim
de la població
és que no està contenta
amb aquest sistema
sobretot
evidentment
per l'increment
de costos que genera
i bé
això de
la targeta
que al final
clar
tu estàs comptant
per quants cops obres
no és real
Ramon
ho hem de deixar aquí
moltíssimes gràcies
per haver vingut avui
a Ràdio d'Esvern
i t'esperem a la propera
moltes gràcies
vaja molt bé
adeu